VISITA A TARRACO - ORION FITNESS CENTERTàrraco, com la majoria de centres urbans d'Hispània, va...

1

Informació extreta de la pagina web del Museu d’Història de Tarragona i de la pagina Web del Camp d’Aprenentatge Ciutat de Tarragona.

VISITA A TARRACO ROMANA

1- Breu Introducció Històrica

Amb la frase Tarraco Escipionum opus ("Tàrraco fou obra dels Escipions"), Plini, a finals del

segle I dC, ens remuntà al moment fundacional de la ciutat. En efecte, Tàrraco sorgeix arran de

l'arribada dels exèrcits romans a la Península Ibèrica el 218 aC, en el marc de la confrontació

bèl·lica entre romans i cartaginesos, l'anomenada Segona Guerra Púnica. Aquest cos

expedicionari romà va desembarcar a la ciutat grega d'Empòrion per dirigir-se ràpidament des

d'allà cap al sud amb la finalitat de controlar les terres al nord de l'Ebre. Les tropes romanes

estaven comandades per Gneu Escipió, al qual s'hi va afegir, un any més tard, el seu germà

Publi Corneli. Gneu, després de vèncer en un primer combat els cartaginesos, va deixar una

petita guarnició que poc temps després es va transformar en la principal base militar romana a

Hispània i a la ciutat de Tàrraco. Aquest primer assentament romà es trobava molt pròxim a un

oppidum ibèric fundat a final del segle V aC i arqueològicament documentat recentment.

La ciutat republicana de Tàrraco va ser possiblement un nucli bifocal, amb el campament

militar a la part alta i l'àrea residencial a l'entorn del poblat ibèric i el port. La consolidació

urbana va ser ràpida. La presència militar estable va comportar l'arribada no només de soldats,

sinó també de comerciants i ciutadans romans que van veure Hispània com una terra que els

oferia noves oportunitats. Però l'arribada dels romans no tan sols va suposar l'arribada de

gent, sinó també d'influències i d'una nova cultura que, amb el temps, va acabar per imposar-

se amb més o menys èxit, segons la zona, a tota la Península Ibèrica. Una de les principals

infraestructures sobre les quals es va cimentar Tàrraco fou, sense cap dubte, el port.

Malgrat tot, l'edificació romana més antiga i més ben conservada d'època republicana és la

muralla. En un primer moment hem d'imaginar-nos-la com una simple palissada de fusta que

2


degué protegir la guarnició militar. La victòria romana sobre els cartaginesos i la incorporació

d'Hispània a l'Estat romà va accelerar el procés de consolidació de les defenses. La construcció

de la primera muralla de pedra, datada arqueològicament a inicis del segle II aC, s'ha relacionat

amb la divisió provincial de 197 aC.

L'opinió més estesa és que, a l'entorn del període comprès entre els anys 150 i 125 aC, la

muralla va patir una transformació important i va créixer en extensió, alçada i amplada.

D'aquesta manera va passar a encerclar el nucli urbà.

Tàrraco va créixer de forma accelerada durant els segles II i I aC, i es va convertir, juntament

amb Cartago Nova, en la ciutat més important de la Hispània Citerior. Cèsar hi va reunir els

seus llegats durant la guerra civil contra Pompeu. Gràcies a la lleialtat mostrada pels

tarragonins, Cèsar li concedí el títol de Colònia.

Va ser durant els anys 26 i 25 aC quan Tàrraco va adquirir una rellevància més gran com a

ciutat, en convertir-se en la capital del món romà. En efecte, durant aquests anys, August va

residir a la ciutat i hi va dirigir les campanyes contra càntabres i àsturs. Gràcies a la presència

militar, Tàrraco es va consolidar com a capital de la Hispània Citerior, i va rebre un fort impuls

urbanístic, una mostra del qual és el teatre i la monumentalització del fòrum local.

Durant el segle I aC la ciutat va créixer i es va consolidar. L'any 68, Neró va ser assassinat. Es va

iniciar un període de convulsions en tot l'Imperi per una sagnant guerra civil. El general romà

Galba va ser nomenat emperador per les legions romanes hispanes, mentre que en altres parts

de l'Imperi van sorgir altres pretendents a emperador. Mort Galba, les províncies hispanes van

donar suport a Vespasià, que va ser qui finalment va arribar al poder. S'iniciava així la dinastia

flàvia i un moment de gran esplendor per a les províncies hispanes. Gràcies al suport prestat a

la causa, Vespasià els concedí els Ius Latii, a l'entorn de l'any 73. A partir d'aquell moment tots

els hispans foren considerats ciutadans romans de ple dret amb tot el que això significava. Així

mateix, els nuclis més importants de població, molts dels quals encara mantenien l'estatus

sorgit en el moment de la conquesta, es van convertir en municipis. Tot això va comportar la

necessitat de crear una nova administració que s'adeqüés a aquesta nova realitat. Van sorgir

així, sobre la base creada per August, unes importants xarxes administratives que tenien com a

nuclis rectors les capitals provincials. D'aquesta manera, Tàrraco, com a capital de la Hispània

Tarraconensis o Citerior, va disposar de dos fòrums: un de colonial i un altre de provincial. Al

fòrum provincial se li va afegir uns anys més tard el circ, i es va completar el conjunt municipal

estatal.

Durant el segle II la ciutat va arribar a la màxima esplendor gràcies a la construcció del darrer

dels grans edificis d'entreteniment: l'amfiteatre.

Tàrraco, com la majoria de centres urbans d'Hispània, va ser objecte de les incursions que els

francs realitzaren a mitjans del segle III. Segons ens relaten les fonts, i sembla que ho

corrobora l'arqueologia, la ciutat va ser devastada l'any 260 dC, i en va resultar especialment

afectada la zona d'hàbitat. Després d'un període d'incertesa que es va prolongar durant bona

part del segle III, la ciutat va recobrar el seu dinamisme a partir, especialment, de la

recuperació general que va suposar l'adveniment al poder de Dioclecià i de la tetrarquia que es

va establir l'any 285. A partir d'aquesta data i amb continuïtat durant la primera meitat del

3


segle IV, la ciutat es va revitalitzar tal com ho manifesta la construcció de nous edificis públics,

el manteniment dels espectacles, l'amfiteatre o la restauració d'edificis públics d'època de l'Alt

Imperi. Amb tot, Tàrraco no es va escapar de la dinàmica de transformació social, política i

econòmica que va alterar la fisonomia de molts centres urbans d'occident.

Un element imprescindible per a la ciutat tardana de Tàrraco va ser sens dubte el cristianisme i

la seva implantació. S'han transmès fins avui les actes martirials del bisbe Fructuós i els

diaques Auguri i Eulogi, que foren objecte de persecució i mort l'any 259. El lloc de la sepultura

es va acabar convertint en el centre eclesiàstic de Tàrraco, a partir del segle V, amb la

construcció d'una gran basílica funerària amb edificis annexos, entre els quals hi havia un

baptisteri. Aquesta església, emplaçada als antics suburbis de Tàrraco i amb proximitat al riu

Francolí, va generar la construcció d'altres edificis eclesiàstics, com una segona basílica, molt

propera a la primera, que disposava d'un atri i edificis agraris que s'hi vinculaven. L'anomenada

necròpoli paleocristiana que rodeja l'àrea constitueix un dels conjunts funeraris cristians més

ben documentats de l'Europa occidental. Tot aquest suburbi cristià va acabar esdevenint un

centre important i dinàmic de Tàrraco.

La documentació escrita des de l'inici del segle V ens mostra una Tàrraco que mantenia

estructures socials complexes, en la qual el bisbe metropolità era el defensor de l'ordre

establert en un imperi en què Christianitas era sinònim de romanitas. Cal destacar, a més, la

presència a la ciutat del comes Hispanorum.

Tàrraco va continuar sent una de les principals metròpolis hispanes durant la monarquia

visigoda, fins que el panorama va canviar radicalment amb la conquesta de la ciutat per part

d'exèrcits islàmics cap a l'any 713 i la seva incorporació a Al-Àndalus. A partir d'aquest moment

la ciutat va entrar en un llarg i obscur període que no va concloure fins a la conquesta

impulsada pels comtes catalans al segle XII i que va suposar el restabliment de la seu

metropolitana a Tarragona.

4


2- L’estructura urbana

a) Les Muralles.

Avui en dia, dels 4.500 metres que tenia aproximadament la muralla romana al

final de la seva construcció, se’n conserva un tram d'uns 1.300 metres.

La muralla va ser la primera gran construcció que els romans van dur a terme, poc

després d'establir-se a l'indret. Aquest assentament militar primigeni fou l'origen

de la futura ciutat de Tàrraco. Cal suposar que la primera muralla devia consistir en

una simple estacada de fusta. El fet que ràpidament el nucli es convertís en cap de

pont per l'arribada de reforços des de Roma es va traduir, en l'àmbit urbanístic, en

la necessitat d'enfortir les defenses que hi havia fins llavors. Així doncs, entre el

217 i el 197 aC, es va aixecar la primera muralla de pedra. Des d'un punt de vista

arquitectònic, consisteix en panys ciclopis reforçats amb torres als punts més

vulnerables. L'altura dels murs perimetrals era de 6 metres i el gruix de 4,5 metres

amb torres més altes. D'aquesta època es conserven tres torres: la de l'Arquebisbe,

la del Cabiscol i la de Minerva.

L'opinió més estesa és que entorn als anys 150 i 125 aC la muralla es va

transformar força i va créixer en extensió, alçada i amplada. D'aquesta forma va

passar a englobar tota la ciutat fins al port. Cal pensar que, a partir d'aquest

moment, la muralla ja no va complir una funció merament defensiva sinó que es va

convertir en l'element definidor de l'espai urbà.

La muralla de la segona fase presenta un basament megalític més baix, entre 1,5 i

2 metres d'alçada (una o dues filades de pedres). Per sobre del basament la

construcció s'aixeca mitjançant dos paraments paral·lels de carreus (opus

quadratum) formant compartiments. Aquests estan enllaçats entre si mitjançant

murs transversals disposats a intervals regulars per lligar així tota l'estructura. Per

donar solidesa a la construcció, s'omple l'espai interior amb capes alternes de terra

i pedra petita fins a una altura aproximada de la tercera filada de carreus i la resta,

fins a coronar el seu nivell superior, s'omple de toves perfectament col·locades

sense espais entre elles.

5


La muralla no era massissa de pedra, sinó que s’omplia d’altres materials, per tal d’abaratir la

feina i donar-li més elasticitat davant un impacte bèl·lic.

Estava formada per:

o pedres petites,

o terra i

o toves (fang).

b) El Complex imperial de la part alta de la ciutat. El recinte de Culte i el Fòrum.

Cap a l'any 73 dC, en època de l'emperador Vespasià, es va construir el Fòrum

Provincial a la part alta de la ciutat. Tenia la funció de dirigir la província des del

punt de vista polític i econòmic. L'òrgan rector de la nova xarxa administrativa va

ser el Consilium Provinciae Hispaniae Citerioris (Consell Provincial) del qual el

governador formava part activa.

El lloc escollit per establir les dependències governamentals va ser la part més alta

de la ciutat, un espai de propietat estatal des d'època fundacional amb una

extensió total que es devia acostar a les 7,5 hectàrees, la qual cosa el converteix en

un dels fora més extensos de l’imperi romà i del que més aportacions documentals

queden a Europa.

El Fòrum Provincial s'articulava en dues terrasses aprofitant el desnivell del

terreny. A la terrassa superior es va situar el recinte de culte imperial i sota, la

6


plaça de representació. En una tercera terrassa s'hi devia trobar el circ que,

construït uns anys més tard, va completar el conjunt monumental.

El recinte de culte Imperial, situat en la terrassa superior, comprendria

una plaça rectangular rodejada per un pòrtic de columnes amb capitells

compostos, que mesuraria de 150 m. por 130 m. S’hi accedia des de la plaça

central del fòrum provincial per mig d’unes escales. El temple de culte

imperial estava situat en el centre de la plaça i redera d’ell una gran sala

conciliar en el centre del pòrtic. El temple, dedicat a August era octàstil -

vuit columnes en la façana- y mesurava al voltant dels 46 m. d’ample.

La plaça de representació era l'edifici des d'on es gestionava tota la província. S'hi

trobaven espais tan importants com el tabulari (arxiu de l'Estat) o l'arca (caixa de

l'Estat). Per facilitar l'accés als diversos sectors de l'edifici es van habilitar una sèrie

de torres laterals que van servir de caixes d'escala.

El complex provincial s'articulava d'una forma unitària a través d'un eix de simetria

que, en sentit nord-oest / sud-est, enllaçava el temple de culte imperial, a la part

més alta, amb el pulvinar del circ mitjançant una via processional que creuava

longitudinalment la terrassa intermèdia. A banda i banda d'aquesta via es

distribuïen tota una sèrie d'estàtues de les quals només es conserven els pedestals.

L'estudi epigràfic ens mostra com la majoria d'aquestes estàtues es van dedicar als

flamines imperials (sacerdots encarregats del culte imperial) després d'abandonar

el càrrec anual.

Aquesta plaça, també es rectangular, de 320 por 175 m. y es delimita per un

pòrtic elevat en un podiúm de casi 4 m. per tres del seus costats. La seva

coberta, de fusta, es sustentava per un mur amb pilastres dòriques en

l’interior i columnes en el exterior. El mur interior amb less pilastres

empotrades formava un dels llenços de carreus que sustentaven unes

càmeres amb volta de canó -cripto pòrtics- que circumdaven la plaça por

tres dels seus costats.

El Fòrum Provincial va deixar de funcionar estructuralment a principis del segle V.

A partir d'aquest moment, l'àrea administrativa va quedar reduïda a uns espais

molt menors que són, ara com ara, desconeguts. Pel que fa a l'arquitectura, la

major part dels edificis alt imperials van entrar en un procés continuat de

desmantellament de murs i materials que van ser reutilitzats en la construcció dels

edificis civils i religiosos de la Tàrraco tardo romana i medieval.

7


8


9


10


c) El Circ.

El circ va ser, sense cap mena dubte, l'espectacle de masses de més popularitat al món romà.

En aquest recinte es disputaven les curses de carros, tirats generalment per dos o quatre

cavalls (bigues o quadrigues).

L'edifici es va construir a finals del segle I dC, durant el regnat de Domicià, i formava part del

gran complex monumental provincial, del qual ocupava la terrassa inferior. El seu estat de

conservació és excepcional.

El circ romà de Tàrraco tenia unes dimensions aproximades de 325 metres de llargada i una

amplada d'entre 100 i 115 metres. Es va construir damunt de potents voltes de ciment que

complien una doble funció: per una banda, eren la fonamentació sobre la qual s'assentaven les

grades, les escales i la plataforma superior; de l'altra, servien de corredors interns que

possibilitaven la distribució dels espectadors per tot l'edifici. Sobre aquesta xarxa de voltes

descansaven la plataforma superior de l'edifici i les grades, disposades al llarg de tres dels

costats, mentre que al quart se situaven les carceres o punt de sortida dels carros.

La graderia estava separada de l'arena (l'espai on es desenvolupava l'espectacle) per un mur

de més de 2 metres d'alçada, el podi, que tenia la funció de protegir els espectadors en el cas

que es produís algun tipus d'accident (naufragium) durant l'espectacle. Aproximadament al

centre d'un dels costats llargs del circ, el septentrional, i unit als edificis que conformaven el

fòrum provincial, hi havia el pulvinar.

Un dels costats curts de l'edifici estava ocupat per les carceres, en què s'obrien generalment

dotze cambres de sortida, sis a cada costat d'una porta principal. Recents excavacions

arqueològiques han localitzat aquestes estructures al subsòl de l'actual edifici de l'Ajuntament

de Tarragona. Les carceres estaven flanquejades per una torre. Tot el sector es coneixia amb el

nom d'oppidum. L'organitzador dels jocs (editor spectaculorum), que tenia l'honor de donar la

sortida, gaudia d'un lloc reservat a la terrassa sobre les carceres, mentre que als magistrats

que controlaven la cursa, el comportament correcte dels aurigues i l'ordre d'arribada, se'ls

reservava una tribuna (tribunal iudicum).

Les dades actuals insinuen que durant el segle V l'edifici va perdre, almenys parcialment, la

funció original. Algunes de les voltes que el formaven van passar a ocupar-se com a espais

d'habitació.

11


12


13


d) L’amfiteatre.

L'Amfiteatre va completar la trilogia d'edificis d'espectacles (teatre, circ i amfiteatre) distintius

d'una ciutat romana de primer nivell, capital d'una de les províncies imperials. La construcció

és el resultat de la donació evergètica d'un flamen provincial (sacerdot imperial) el nom del

qual es desconeix, però que se sap que va viure a principis del segle II dC.

L'edifici es va situar fora del nucli urbà, encara que molt a prop de la ciutat. Aquest

emplaçament no és ocasional, ja que es trobava molt pròxim a la Via Augusta, poc abans que

s'endinsés a la ciutat, i a prop de la platja, on es descarregaven els animals que havien de

participar als espectacles.

A l'Amfiteatre s'hi organitzaven dos tipus d'activitats: les lluites de gladiadors (munera) i les

lluites o caceres de feres (venationes). A més, l’Amfiteatre també era el lloc on s'ajusticiaven

els condemnats a mort.

L'edifici és de planta el·líptica. L’arena, o espai on es desenvolupava l'espectacle, té unes

dimensions de 62,50 per 38,50 m. Tallant l’arena es trobarien les fossae. En una petita sala a

manera de capella es va descobrir una pintura mural que representava a Nèmesi, la deessa

protectora dels gladiadors. Així mateix, l’arena està separada de la graderia per un podium de

3,25 metres d'alçada. Les grades o càvea estaven dividides en tres sectors o maenianae.

Aquestes grades es van construir retallant la roca al costat nord i recolzant-les sobre voltes a la

resta de l'edifici. S'han localitzat també la tribuna, les portes principals de sortida a l’arena i

una part molt petita de la façana.

L'edifici es va reformar l'any 221, durant el regnat d'Heliogàbal. Anys més tard, el 21 de gener

del 259, el bisbe cristià Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, van ser cremats vius a

l’arena de l'Amfiteatre. Aquest fet va motivar al segle VI la construcció d'una basílica de culte

dedicada a aquests màrtirs. Durant el segle XII es va edificar l'església romànica de Santa Maria

del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristiana.

14


15


VISITA A TARRACO - ORION FITNESS CENTERTàrraco, com la majoria de centres urbans d'Hispània, va...

Documents

Transcript of VISITA A TARRACO - ORION FITNESS CENTERTàrraco, com la majoria de centres urbans d'Hispània, va...