la PalancaGENER 2008 Núm. 304 Preu 2,20

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Visita del vicepresident Carod-Rovira

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALNadal variat i Casal parat

NOTICIARIBreusLa Marató de TV3

NOGUERA

ESPORTSEscalada a Mont-rebei. Pujada del pessebre a SantMamet. Resultats esportius

IN MEMORIAMBenet TuguesOPINIÓObres a l’avinguda Maria Anzizu

VIATGESMarroc, el nostre país amic

VIDA SOCIALCastanyada a Vilanova de MeiàBombers: noves incorporacionsPARC DE NADALLa revista del Parc de Nadal

FESTES DE NADALFestes de Nadal a Vilanova de Meià. Festes de Nadala Artesa de Segre. Els Reis Mags d’Orient

DES DEL MIRADOR DEL MONTSECJaume Portí Sala

TEMA DEL MESVisita del vicepresident Carod-Rovira

PARLEN LES ENTITATSCentenari de l’escoltisme: “Un món, una promesa”L’Orfeó Artesenc presenta el seu primer CD. Agraïment

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Quan no hi ha ordre, hi ha desordre

COSES DEL BRIMEROSobre l’educació

RACÓ CULINARISoufflé de xocolata

MÚSICA, MESTRE!Concert de Nadal

PROGRAMA DE CARNAVAL 2007

FA 25 ANYSGener de 1983

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESAMes de novembre. Mes de desembre

LES REGIDORIES INFORMENAgraïmentPALANC-OCI

HUMOR

IMATGES D’AHIRMíting de viticultors (la fil·loxera). 1917-1920

4

5

6

15

33

37

44

45

16

27

Visita del vicepresident Carod-Rovira

El conseller de la Vicepresidència, Josep-Luís Carod-Rovira va venir a Artesa el pas-sat 22 de desembre, amb visita institucio-nal a l’Ajuntament, al Parc de Bombers i ales diferents instal·lacions de la Cooperati-va d’Artesa al Polígon Industrial.

Fotos: J.M. Espinal i Dep. Vicepresidència

38

13

23

24

31

35

34

10

19

9

41

46

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesade Segre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanovade Meià.

DESEMBRE

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 3: Ainara Jiménez i Gilabert, filla de Diego Alberto i deSusannadia 8: Èrika Fontana i Boliart, filla de Marc i de Montsedia 20: Sergi Petrov i Llobet, fill de Valentin i d’Íngriddia 23: Ruth Collado i Parra, filla de Carlos i de Ana Beléndia 27: Ona Vilana i Nadal, filla de David i de Noemí

Defuncions:dia 16: Ramon Camats i Solé (77 anys), natural d’Artesa de Segredia 20: Manuel París i Barril (63 anys), natural de La Sentiu de Siódia 25: Marie Fajstlovà (55 anys), natural de Txèquiadia 26: Josep Calveres i Masana (78 anys), natural de Les Pallarguesdia 27: Carme Trepat i Sala (87 anys), natural de Baldomar

Matrimonis:dia 29: Montserrat Blanch i Serralta (veïna d’Artesa)

Nicanor Coscollola i Farré (veí d’Artesa)

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 18: Jaume Portí i Sala (50 anys),

natural de Vilanova de Meià

Matrimonis:dia 8: Marc Sala i Novau (veí de Vilanova de Meià)

Ester Chandre i Jou (veïna d’Artesa)

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanovade Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic deCatalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

20 de gener:Festivitat de Sant Sebastià a Artesa de Segre

26 de gener:Festa d’hivern a Alentorn (veure pàg. 31)

3 de febrer:Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les18:30h, Ball de Carnaval amb Ramon Porta (veurepàg. 33)

2, 3 i 5 de febrer:Programa d’actes de Carnaval 2007 a Artesa deSegre (veure pàg. 37)

16 i 17 de febrer:Representació de la comèdia El gran dia pel Grupde Teatre d’Artesa (veure pàg. 37)

DESEMBREMunicipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 4,3°Temperatura màxima: 16,4° (dia 9)Temperatura mínima: -7,7º (dia 29)Dies amb precipitacions: 1 (12 mm, dia 5)

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 0

Fe d’errates:En la relació de naixements del mes d’octubre de 2007 aArtesa de Segre hi faltava Jofre Aumedes i Puig, fill deJordi i de M. Dolors, nascut el dia 1 d’aquell mes.

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 3,7°Temperatura màxima: 17 (dia 9)Temperatura mínima: -9º (dia 15)Dies amb precipitacions: 0b) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 3,3°Temperatura màxima: 16,7° (dia 9)Temperatura mínima: -9º (dia 15)Dies amb precipitacions: 1 (0,2 mm, dia 5)

Col·laboradors/es del mes: Iolanda Masanés, Gim-nàs Altis, Nick Boliart, CUDOS, Jordi Regué,Carlos Pérez, Àlex Trepat, Ferran Marín, RubènMasanés, Antònia Estrada, Clàudia Bellostas, JosepSellart, Eduard Bergonyó, Ferran Sánchez, Agru-pament Escolta, Artesenques Actives, Ton Bonet,Jordi Serradell, Janette Solsona, Eva Maza, JordiAlins, Pere Serra, Bernat Giribet

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Nadal variat i Casal paratArtesa s’ha caracteritzat des de temps immemorials per ser un poble parti-cipatiu, on la gent organitza moltes activitats sense ànim de lucre i on lesentitats i associacions són nombroses i força actives. Des d’aquest punt devista, hem estat des de sempre l’enveja d’alguns pobles de la Noguera i deles Terres de Lleida, on s’organitzen les coses “a cop de talonari” per suplirla manca de vocacions altruistes. Els actes de Nadal serveixen d’exemple per fonamentar aquests argu-ments. Enguany s’han batut rècords pel que fa a la quantitat, la varietat il’èxit. Hi ha hagut de tot i per a tots els gustos. Els principals beneficiaris ensón la canalla (només faltaria!): Parc de Nadal completíssim, Pare Noel,espectacles infantils, Reixos, etc. Respecte a la Cavalcada de Reis, enguanyhi ha hagut novetats, ja que en comptes d’arribar en camió-tràiler van veniren carruatges. La idea és bona, però s’ha de polir ja que la bellesa i elegàn-cia dels cavalls i els carros no és tan vistosa com la carrossa a motor que eraplena de llums i quedava en un pla elevat. Respecte als actes per a la gent gran i no tan gran, als tradicionals Con-cert de Nadal de l’Orfeó i les Misses del Gall, aquest any s’hi va afegir lanovetat del I Sardanadal, activitat on l’orquestra “Montgrins” va amenitzarun tarda de Sant Esteve amb concert, sardanes i ball i que va ser molt con-correguda i un gran encert per part dels Amics de la Sardana i de l’Ajunta-ment. Si haguéssim de fer alguna crítica d’aquest acte, hauríem de dir queel preu era massa barat (sol 5 euros i amb berenar inclòs) i que per unaorquestra d’aquesta talla es podria fer pagar una quantitat més alta que evi-tés que l’Ajuntament i la mateixa entitat que l’organitzava, haguessin deposar tants diners de les seves arques. El jovent també té la seva quota amb les festes nocturnes al pavelló. Lavigília de Nadal (enguany amb orquestra inclosa i el ja consolidat“streaptease” organitzat tot per Ràdio Artesa) i de Reis i la ja consolidadade Cap d’Any. Menció especial mereix aquesta Festa de Cap d’Any, que s’ha erigit comuna de les festes més multitudinàries del calendari local. Enrera quedenaquells Caps d’Any on el jovent es disgregava per anar al Big Ben o l’Ubbei es jugava la vida al volant en una nit on l’alcohol corre a dojo. Ja ha plogutmolt des d’aquell any 1996 quan un grup de joves agosarats (la colla delTrèbol que va autobatejar-se com “Germandat del Conco”) apostessin permuntar una “juerga” a Artesa sense haver de marxar fora. Van començar alCafè del Poble, i davant de la bona resposta van continuar a la Dàlia Blancaper acabar al Pavelló, en un acte en què avui en dia ja ningú es planteja demarxar del poble. Un altre acte al qual cal fer esment per la seva originalitat i èxit de parti-cipació, és la I Olimpíada Rossi Delight (organitzada pel Lokal), on es com-binaven quatres esports (futbol 3, bàsquet 3, tennis taula i voleibol) que vanfer suar la cansalada i van fer divertir a més d’un. Aquesta iniciativa hauriade servir d’exemple per a la resta de locals juvenils que proliferen per Artesai esperonar-los a organitzar activitats pel poble. A aquesta enumeració i bona valoració d’activitats nadalenques hi vol-dríem afegir un punt crític. És el tema del Casal Cultural, que sembla quedes que hi ha hagut canvi de govern, estigui parat. La ciutadania no enconeix ben bé les raons i no sabem si és que “l’herència” no els agrada o nosaben com continuar-la. Sigui com sigui, creiem que aquest Casal s’hauriad’acabar d’una vegada per totes, ja que és un equipament al qual se n’ha detreure molt profit i que ha de servir d’espai perquè aquestes vocacionsaltruistes continuïn organitzant, inventant i celebrant actes com els que hanomplert aquest Nadal.

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

La variant d’Alentorn i la carretera de Vilanova

Des de finals del mes de desembre, la carretera que porta a Vilanovade Meià passant per Alentorn (LP9132) ja està acabada i els vehi-cles poden circular-hi amb normalitat. Per la Fira de la Perdiu (11de novembre), es va obrir al trànsit però mancava acabar la senya-lització i alguns accessos i vorals. Després de 3 fases i diversosanys d’obres, els vilanovins podran arribar al seu municipi ambmolta més seguretat i menys temps. Els veïns d’Alentorn, gràcies ala variant, podran gaudir de la tranquil·litat que dóna que el trànsitpassi per fora del poble. Queda pendent la inauguració oficial de lanova via, que és de la Diputació de Lleida.

Aprovació provisional del POUM d’ArtesaEn el ple extraordinari del 20 de novembre s’acordà, per unanimi-tat del consistori, l’aprovació provisional del Pla d’Ordenació Ur-banística Municipal (POUM) d’Artesa de Segre. L’aprovació inici-al s’havia fet pràcticament un parell d’anys abans (Ple del 27-12-2005) i també va ser per unanimitat. Durant tot aquest temps hacalgut debatre i resoldre la gran quantitat d’al·legacions que va te-nir el projecte durant el període d’exposició pública. Malgrat tot,tant ara com aleshores els diferents grups municipals han volgutmatisar les seves posicions, ja que no s’està d’acord amb la totalitatdel Pla. Amb l’aprovació provisional queda pendent el vistiplaud’Urbanisme, amb el qual només faltarà l’aprovació definitiva perpart de l’Ajuntament.

Artesa vol fer el passeig del Senill i unes piscines novesEn el Ple extraordinari del passat 20 de desembre l’Ajuntamentd’Artesa va aprovar les sol·licituds del Pla Únic d’Obres i Serveisde Catalunya (PUOSC) per al període 2008-2012. La novetatd’aquesta convocatòria del PUOSC és que no coincidirà amb elsquatre anys del mandat municipal, com passava fins ara. Concreta-ment, es va aprovar per unanimitat demanar 21 obres per als nuclisagregats, mentre que les obres que es demanen per Artesa (passeigdel Senill, Escola de Música, Piscines i Biblioteca) només van ob-tenir els vots favorables de l’Equip de Govern, ja que tant CiU comPSC es van abstenir. La informació detallada de les obres, dels im-ports i de les anualitats es pot consultar al final de les pàgines de laInformació Municipal d’aquest número. Ara caldrà esperar la reso-lució de la Generalitat per la qual es concedeixen aquestes subven-cions als ajuntaments.

Peces del Parco al nou Museu de LleidaEl passat 30 de novembre es va fer l’acte d’inau-guració de la nova seu del Museu de Lleida, dio-cesà i comarcal. El Museu acull en la seva exposi-ció unes petites peces de la Cova del Parco d’Alòs,cedides pel Museu del Montsec d’Artesa de Segrei raó per la qual van convidar a l’acte oficial d’in-auguració als membres de La Roureda, entitat queel gestiona. La cessió del Museu del Montsec cons-ta d’unes quantes peces de ceràmica cardial pro-cedents del jaciment paleolític.Tot i que la midade les peces i la seva visió puguin fer creure queno tenen gaire valor, des d’un punt de vista cientí-fic, aquestes peces són extremadament importantsi totes elles han estat publicades en diferents estu-dis.

Moren 250 porcs asfixiatsEl passat 1 de gener, uns 250 porcs van morir asfi-xiats en un incendi que es va produir a la granjaRiart de Montargull. Segons sembla, l’incendi esva originar per una flamarada que va sortir de lacaldera de carbó i que va encendre l’aïllant de po-lietilè injectat del sostre. El foc es va propagar rà-pidament per tot el trebol de la nau ramadera, tren-cant part del teulat d’uralita i provocant molt fumque va causar la mort dels animals. En l’extincióhi van participar 5 dotacions de bombers.

Alòs vol cobrir la pistaL’Ajuntament d’Alòs de Balaguer, presidit per Llu-ís Soldevila, té previst cobrir la pista poliesportiva,amb un pressupost de 130.314 euros. Aquesta ac-tuació permetrà practicar esport i fer activitats fes-tives sense haver d’estar pendents de la climatolo-gia. El consistori també ha previst urbanitzar dife-rents carrers del poble, amb un pressupost de72.308 euros i ampliar el bar de les piscines, ambun cost de 40.664 euros. Altres coses previstes sónla millora xarxa de telecomunicacions i instal·laruna xarxa wi-fi.

NOTA DE LA REDACCIÓQuan comença un nou any, qui més quimenys es planteja algunes millores en laseva vida, que sovint no s’acaben con-cretant del tot. D’entrada, però, la bonaintenció és el que compta. A La Palancatambé ens hem proposat introduir un pe-tit canvi: la publicació de la revista alprincipi de la segona quinzena de cadames. De moment hem començat bé. Veu-rem si podem complir durant tot l’any.La intenció hi és.

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

La Marató de TV3mb motiu de la Marató de TV3 es van organitzardiverses activitats a la nostra rodalia.

En primer lloc, el diumenge 25 de novembre, lesArtesenques Actives van organitzar una tarda de bingo a laseva seu social de les Escoles Velles. La recaptació va ser de400 euros.

El dissabte 15 de desembre, com porten fent des de faanys, l’Ajuntament de Cubells i l’associació de dones Ma-reselva van organitzar una conferència referent a la malaltiaa la qual es dedicava la Marató, a càrrec de Joan Bargés iJoan Pere Fabregat. L’associació de dones va recollir 300euros per a la Marató amb la venda de loteria de Nadal. Tot seguit, els propis protagonistes ens expliquen la restad’activitats de les qual hem tingut coneixement.

AA

Vilanova de Meià solidària

El passat 6 de desembre, Vilanova de Meià també va volerser solidària amb la Marató de TV3, enguany dedicada a lesmalalties cardiovasculars, que malauradament afecten per-sones de totes les edats. Dins dels actes organitzats per l’Associació de Dones “LaComa de Meià” i amb la col·laboració de l’Ajuntament deVilanova de Meià, hi havia la celebració d’un sopar, l’ob-jectiu del qual era la mobilització de la ciutadania del muni-cipi com a mostra del compromís solidari vers totes les per-sones que pateixen aquests tipus de malalties. La celebració va tenir lloc a l’Ajuntament de la vila, on escomptà amb la presència d’unes 95 persones. Durant el sopares va fer un sorteig de regals mitjançant la venda d’uns núme-ros, la recaptació de la qual anava destinada a la Marató. Durant el sopar, l’Associació de Dones va fer un agraïmentper la solidaritat demostrada per tot el municipi, ja que moltesde les persones que no van poder assistir a aquest acte varenfer igualment la seva aportació solidària. Tot plegat va fer pos-sible recaptar un total 1.314 euros, destinats a aquesta fi. S’agraeix també l’aportació desinteressada de productespel sorteig de regals de:- Josep Perelló (Tàrrega): caixa de cava, refredador i botella- Ràpit Plant (La Ràpita): plantes de Nadal- Elvi Miquel i Jordi Sala (Vilanova de Meià): productes de bellesa- Perruqueria Núria Marcó (Vilanova de Meià): servei deperruqueria- Cal Marcó - Josep M. Marcó (Vilanova de Meià): lot de Nadal- El Celler de l’Arnau (Montsonís): sopar per a dos Entre altres aportacions, també hi havia:- Mató de Tòrrec: les postres- Hostal Pensió Montsec (Santa Maria de Meià): els cafès- Ajuntament de Vilanova de Meià: les begudes

Text: Iolanda Masanés. Foto: Rubèn Masanés

Mou-te amb nosaltres

A les 17h del diumenge 16 de desembre, a la Dàlia Blanca,el Gimnàs Altis va organitzar un festival a benefici de laMarató de TV3 amb el lema “Mou-te amb nosaltres”. Hi va haver exhibició d’aeròbic, batuca, acrosport,taekwondo, hip-hop i dansa del ventre, essent unes coreo-grafies que vam preparar els monitors amb els alumnes delcentre. Tots hi van voler participar i això és el que volem agrair.Les persones del Gim-or també hi van estar presents amb laseva alegria i ganes de col·laborar, els mes petits, els no tantpetits, els grans, els pares, els familiars, els amics i les per-sones que amb el seu treball i suport van fer possible aques-ta magnífica tarda, gaudint de les músiques i coreografiesmés noves.

Foto: E. Bergonyó

Artesa sempre ha tingut fama de ser solidària i participa-tiva. Aquesta vegada ho hem tornar a ser. L’import total dela recaptació, que es va destinar íntegrament a la Marató, vaser de 1.400 euros. Gràcies a tothom.

Text: Gimnàs Altis. Foto: J.M. Espinal

9

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Millora de caminsEl Consell Comarcal de la Noguera ha aprovat, dins del pro-grama d’arranjament del camins de la comarca, la millorade tres camins. Un d’ells és el camí d’Os de Balaguer aCastelló de Farfanya, un altre des d’Os de Balaguer fins ales Avellanes, i el tercer és el camí de les Masies de Tòrrecde Vilanova de Meià.

Exposició MosaicCreu Roja la Noguera ha inaugurat l’exposició Mosaic, queestà concebuda com una mostra de com es treballa lamulticulturalitat a les aules. Per a la seva preparació, s’hacol·laborat amb els Instituts d’Educació Secundària de lacomarca, l’Ajuntament de Balaguer i el Consell Comarcal.L’exposició forma part d’un projecte que porta el mateixnom, el qual té com a objectiu desenvolupar els valors de lasolidaritat, la tolerància i el respecte als altres.

Associació Noguera CuinaCatorze restaurants de la Noguera s’han unit per a crear l’As-sociació de Restaurants de la Noguera-Noguera Cuina. L’ob-jectiu és promocionar la cuina de la comarca. Un dels pri-mers projectes que es duran a terme serà una campanya depromoció gastronòmica, Del paisatge a la cuina, durant elsmesos de març a juny de 2008. Està previst que cada restau-rant ofereixi un menú tradicional que tingui relació amb unpaisatge concret de la Noguera.

Més vigilànciaEl Comerç de Balaguer reclama més vigilància de la policiaal carrer, després de l’onada de robatoris comesos a plenallum del dia pels carrers de Balaguer. Demanen mesures pre-ventives, proposant que hi hagi més patrulles de policia apeu pels carrers.

Planta de compostatge aturadaEl consistori de la població de Menàrguens manté paralitza-da des del mes de març de 2007 la construcció d’una plantade compostatge. Durant el període d’informació públicad’aquesta obra, els veïns van presentar més de 240 al·-legacions en contra i el projecte no va comptar amb el votfavorable per tal d’aprovar la llicència urbanística.

La mona de la duquessa d’AlbaEl pastisser Lluís Muixí de Balaguer ja fa anys que ens sor-prèn amb les seves creacions de figures de mona de Pasqua.El passat març va presentar la figura que representa la du-quessa d’Alba, obra que va estar preparant durant més dequatre mesos i que pesa 90 quilos. En aquest sentit, el pas-tisser va ser rebut el desembre de l’any passat per la prota-gonista de la figura, la duquessa d’Alba. Totes les obres delpastisser estan esposades en un museu de Rute, a la provín-cia de Còrdova.

Anna M. Vilanova

10

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Escalada a Mont-rebeil 18 de novembre els escaladorsFernando Maldonado i Nick

Boliart de Foradada vam anar a feruna via d’escalada al congost deMont-Rebei. La via es diu “diedregris”, té 370 m d’alçada, és un 5è dedificultat i s’havia d’anar equipantla via amb friends, tascons, etc. Els dos escaladors van sortir de Fo-radada a les 5 de la matinada en di-recció a Àger, on s’agafa una pistaforestal que et porta casi a la paretde Mont-Rebei. A les 7 de la matina-da ja vam aparcar el cotxe i ens vamficar a preparar els “trastos” d’esca-lar. A les 7:30 ens vam ficar a cami-nar, ja que des del cotxe fins a peude via hi ha dues hores. A les 9:30 del mati, amb un bon fredque feia, sense tocar el sol i ben gelats,estàvem sota la majestuosa paret deCatalunya. Es diu així perquè la de l’al-tre costat de riu és la paret d’Aragó, jaque el riu Noguera Ribagorçana parteixCatalunya amb Aragó.

A les 10 del matí, amb els peus degat ficats, vam començar a pujar, a ferreunions i a equipar la via. Fins a les 2de la tarda no ens va tocar el sol... Jal’esperàvem de lo gelats que estàvem. Mentre es puja, les vistes són impres-sionats... En aquesta via d’escalada novam tindre temps ni de dinar. Ens vammenjar una barreta energètica i ja està,perquè el dia es feia curt i quedavenmoltes hores per sortir de la paret. Després de diedres, sostres, flanque-jos, perdre algunes coses per la paret,patiment, fred... a les 18:15 de la tarda

vam sortir a dalt de la paret. En total,vam necessitar 8 hores per fer la via. Molt orgullosos vam fer la foto derigor i ràpidament vam marxar cap alcotxe sense perdre temps. Baixant se’nsva fer de nit i sort que portàvem el fron-tal, si no ens haguéssim hagut de que-dar a dormir a dalt a Mont-Rebei. Ésmolt difícil baixar a la nit, ja que estàple de barrancs. Tot i baixar amb elfrontal, ens vam perdre un parell devegades... De dalt de la via al cotxe,dues hores més. El temps total per fer la via des quesurts del cotxe fins que hi tornes és de13 hores. Nosaltres personalment tar-darem a tornar a Mont-Rebei, perquèés molt dur. Hi ha una dita d’escaladors que diu:“Terradets és pels nens, Roca Reginapels homes i Mont-Rebei pels súperhomes”.

Nick BoliartCUDOS Muntanya

Pujada del pessebre a Sant Mamet

om cada any, el club CUDOS hatornat a pujar el pessebre a dalt

de la serra Sant Mamet. S’està convertint en una afició forçanadalenca, no només pel fet (pujar elpessebre), sinó també pel fred de lapujada (la majoria de participants sur-ten d’Alòs de Balaguer a les 8 del matí,

o si no de la Mina, no gaire més tard). Com sempre, hi ha hagut participantsque han pujat amb bicicleta, alguns cor-rent i uns altres caminant. Aquest any,però, ho hem compartit també amb ungrup de genets que s’hi van apropar ambels seus cavalls (un esforç que no ésgens de desmerèixer!).

La veritat és que trobar-nos tots alcim, després de l’esforç, tot menjant untall de cansalada i una arengada, ensuneix en un punt molt especial... Unpunt que també ens apropa molt a l’es-perit de Nadal.

CUDOS

C

E

11

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

BÀSQUET

CENGDel 16-12-07 al 23-12-07

Sènior masculí. Territorial ACB Bellpuig - CENG Coop. Artesa 55 - 61CB Ponts - CENG Coop. Artesa 68 - 79

Sènior masculí. Territorial BSecà Sant Pere - CENG Calvet 78 - 54

Júnior masculíCB Almenar - CENG Alexan 52 - 69CENG Alexan - CB Calaf 99 - 51

Resultats esportius

FUTBOL

EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)Del 09-12-07 al 23-12-07

JuvenilAt. Segre - CE Artesa S. 1 - 0CE Artesa S. - Tremp 2 - 2CE Artesa S. - Baix Segrià 1 - 3

CadetEFAP - Guissona 1 - 3Mollerussa - EFAP 9 - 0EFAP - Fondarella 5 - 1

InfantilTàrrega - EFAP 1 - 4EFAP - Ivars d’Urgell 9 - 0

AlevíEFAP - Fondarella 9 - 0Tremp - EFAP 1 - 6

Benjamí AAgramunt - EFAP 1 - 3

Benjamí BAgramunt - EFAP 5 - 6

PrebenjamíGuissona - EFAP 2 - 4EFAP - Rialp 4 - 3

CE Artesa de Segre. Primera Regional. Grup 5De la jornada 12 (02-12-07)a la jornada 15 (23-12-07)

CE Artesa S. - Borges Blanques 2 - 0 (C. Galceran, I. Jou)

Albesa - CE Artesa S. 6 - 0CE Artesa S. - Cervera 3 - 3

(C. Galceran, J.C. Macià, J. Codina)Guissona - CE Artesa S. 1 - 0

Classificació de l’equipPartits guanyats: 6 Empatats: 5 Perduts: 4Gols a favor: 25 Gols en contra: 211r: Guissona (35 punts). 8è: CE Artesa (23 punts).

FUTBOL SALA

CENG. Preferent Catalana. Grup 5De la jornada 10 (01-12-07) a la jornada 13 (22-12-07)

Alcarràs - CENG Gañán Artesa S. 6 - 8CENG Gañán Artesa S. - Tàrrega Servistar 9 - 8Torrefarrera - CENG Gañán Artesa S. 5 - 6CENG Gañán Artesa S. - Guissona 3 - 6

Informació facilitada per Jordi Regué, Carlos Pérez,Àlex Trepat i Ferran Marín

13

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Independentista i d’AlentornAquest “forcaire”, ciutadà filld’Alentorn (al municipi d’Artesa deSegre), anomenat i conegut com elBenet, i per a molts simplement comel Tugues, deixà de patir i va morir elpassat 7 de desembre, després d’unallarga malaltia que truncà una vidaplena amb tota la seva estimadafamília. Aprofitant les pàgines de LaPalanca, reiterem el nostre mésprofund condol als familiars i amics depart de la Secció Local d’ERC d’Artesade Segre i Comarca. Per què “forcaire”, el Benet?, uspreguntareu. Doncs perquè ambaquesta paraula es reconeix el seuesperit de treball, el seu caràcterindòmit i valent, i marca la sevaprocedència. Així ho creiem des de la

nostra modesta opinió, tot i ser la sevaprofessió advocat i la seva passió lapolítica. El Benet començà a treballar al mónde la política municipal a la nostraciutat, al ser escollit regidor per ERC.Anys més tard, també fou escollitdiputat al Parlament, també per ERC,partit del qual va ocupar la PresidènciaRegional de Lleida durant uns anys. No és el moment ara de fer unabiografia política del Benet, perquèmolts ja la sabem. I alguns encara avuino comprenem la seva decisiód’abandonar unes sigles polítiques enun context de “cainisme polític” dinsl’ERC d’aquells anys i que ens portà aun distanciament més de sigles que nopas ideològic ni dels valors que sempredefensà amb gran fermesa i amb

l’oratòria que impregnava tots els quevam estar amb ell durant alguns (pocs)anys, temps de complicitat i treball perenfortir i arrelar l’independentismedins la nostra societat. És per això que ara, després de laseva mort, és quan estic més convençutque amb la seva desaparició tambédesapareix l’únic independentista dedebò dins de CDC a Lleida. Que en paudescansis, company. I com teníemcostum de dir els anys que vam estarjunts a l’hora de saludar-nos, repetimara més fort que mai tots plegats:SALUT, REPÚBLICA iINDEPENDÈNCIA!!!

Francesc Cases-MianesPresident de la Secció Local d’ERCArtesa de Segre, desembre de 2007

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinió

Obres a l’avinguda Maria Anzizu les acaballes de 2007 es van co-mençar les obres a l’avinguda

Maria Anzizu, que totes aquestes fes-tes han tingut els veïns entretingutsamb algun que altre problema perentrar a casa seva. A més del gas natural, se soterraranuna sèrie de serveis, per la qual cosadiuen que el resultat final serà una avin-guda moderna, amb la dimensió delsegle XXI.

Es pot veure a la imatge una gruacarregant l’últim arbre tallat. Va ser eldarrer moment de la vida dels platanersque durant anys havien estat signed’identitat d’aquest carrer. Segons la fi-losofia xinesa, qui talla un arbre de mésde 20 anys està tallant una vida i de ve-gades no acostuma a portar bona sort ala persona que agafa la destral. Per l’amplada del carrer, era el lloc idealper la gent de les parades del mercat, que

AA els diumenges arribava des de la pla-ça de l’Ajuntament fins al carrer Bis-be Bernaus. Els compradors i la gentque només mira s’hi podien passejarcòmodament. Hi ha un concepte arquitectònic quediu que cal destruir quelcom abans decrear. Doncs bé, aquest seria un exem-ple clar de destrucció creadora: destruirl’antic per a crear un estat de coses nouper al futur. Encara que sigui amb les més noblesintencions, quan es talen uns arbres,quan s’arramba amb el passat, semprequeda una mena de recança en la me-mòria de la gent. La gent que hi vivia,les seves anècdotes, fins i tot alguneshistòries mínimes, insignificants, subsis-teixen per sempre en el record d’algú. Sempre hi haurà recorreguts pelscarrers antics, per les golfes de la me-mòria, amb fotos d’altra gent amaga-des al fons de la calaixera. A l’estil deProust, seria com una mena de recercadel temps perdut.

Bartomeu Jové i Serra

15

la P

alan

ca

VVVVViaiaiaiaiatgtgtgtgtgeseseseses

El Marroc, el nostre país amicinalment vaig poder tenir l’opor-tunitat de visitar els nostres ve-

ïns, que –per propers– sempre havi-en quedat un mica a banda. De fet,és molt senzill visitar-los, hi ha mol-tes facilitats per fer viatges i fins i totper a comprar-hi habitatges, peròtenen algunes curiositats que passoa comentar. El viatge el pots fer de moltes mane-res, tot i que nosaltres, pel fet d’estarmés interessats en la zona del Rif espa-nyol, vam fer-ho a través de Melilla, oMeliya. Arribant, doncs, a l’aeroport del’ínsula, almenys de forma aparent, javam veure les tanques que conformenla frontera. El terreny, evidentment, estàlimitat, però segons comentaven elsnadius, no era fins ara que està tot ve-nut. Ara sí que els va arribar el correntimmobiliari. De fet, els nadius, tot i que a primeravista hom pot pensar que són espanyols,no ho han de ser per definició. De fet,és terreny conquerit, així que una con-seqüència evident és que els nadius sónmarroquins, i tots els arribats després,són nouvinguts. Doncs així és, parlantun espanyol impecable, i evidentmentamb nacionalitat espanyola, els habi-tants de Melilla són musulmans en granpart. Però li tenen una gran adoració irespecte al Rei, sembla. Bé, tornant al viatge, vàrem fer untomb per la vila antiga, un castellet, ivam enfilar per dinar. Es dina bé allí.Mengen peix, encara que al centre hiha unes bones tapes i altres menges es-panyoles importades. Cap a la tarda ja,vàrem enfilar la frontera de Beni Enzar,que és la principal. Allí cada dia tra-vessen fins a 5000 persones, que quanhan sucat convenientment els policiesmarroquins (els espanyols tanquen elsulls per norma) s’emporten a mà tones

de material: mantes, fo-gons, estris de construc-ció... que de normal es-tan gravats amb unataxa d’importació. Ésun gran negoci a repar-tir entre molta gent, queven després aquestesandròmines a tots elspobles del voltant de lafrontera. Un cop hem fet unabona estona de cua, ihavent ja passat els con-trols de visats, estem ja en territori mar-roquí. Potser una mica més deixat, peròautèntic i feréstec. La costa és pràcti-cament verge, fixa’t que per això ve-nen els anglesos a comprar-hi casetes aprop de la platja. A l’hotel de Melilla,un anglès establert a Marbella, estavaensenyant pisos d’una urbanització nomassa a prop de la frontera. Rep elsanglesos, els passeja i els ensenya lacasa. Segurament és un bon negoci. Arribem, després de passar per unpalau a disposició d’en Mohamed, quemai ha usat, a la ciutat de Nador, la se-gona amb més dipòsits bancaris delMarroc. Que n’hi ha de diners aquí!Però no es fa notar, si no fos per alguncotxe de tant en tant. Ara, per fi, hi fanuna estació de tren nova, i un nou trendes de Tànger. Així mateix, també hihan fet una autovia, amb la qual cosaestà tot més ben comunicat. Sembla queen Mohamed pare ho tenia ben deixataixò, no hi posava el peu. Una vegadahi va passar corrent per anar a Líbia,però res més. Per això li van fer aquestpalau, per a veure si venia. En canvi, elfill sembla que s’ho està mirant ambmés simpatia. A Nador, una de les coses que més hiha, a part del peix, és bòbiles. N’hi hauna al costat de l’altra, xemeneies a to-car. El fum deixa l’ambient brut, i milersde tones de totxos trencats i mal girbatsjeuen a les cunetes, en colors des de car-bassa fins a verd, passant per totes lestonalitats de gris. El paisatge, mig desèr-tic quan ens enfilem a la muntanya, ésmediterrani, i és ben familiar per a no-saltres: garrics, alzines, terra argila, etc.

Però tornem a la part important: es-tem a la mar xica, i aquí hi ha un peixde primera categoria. Estava boníssim.I a més variat, encara que ni recordoels noms. Moll, llucets, gambetes... Mmm!I jo que em pensava que només menjavencorder. Ara, això sí, de vi res; estem a lapart més extremista del Marroc. Viatgem també al Marroc més pro-fund, avançant a mules pel mig de mun-tanyes –el Rif– creuades per una carre-tera estreta i infame. Autobusos fantransport entre els pobles perduts de lesmuntanyes, que celebren mercats onvan tots els veïns dels llogarrets, esti-guin al bell mig de la muntanya o no.Aquí em vaig perdre la foto del viatge,la d’un aparcament de ruquets, tots allíesperant que els seus amos tornessin delmercat, encara que sense menjar calamarsa la romana i “xatos” o “quintos”; aquínomés es prenen tés verds amb menta. Aquí, a la muntanya, vam parar enuna gasolinera perduda, i allí hi haviauna carnisseria. A la carnisseria no sépas que van comprar, però després ensvan començar a portar pa boníssim,sopa i carn. Vinga carn de corder, ixurrasco, però una cosa extraordinària.Aquests corders sí que només menja-ven herba, segur. Crec que era mésamunt de Mouli El Bacha. Després de les bones experiènciescompartides, vam retornar, aquest copja cap a Melilla, i vam descansar per apoder l’endemà volar de tornada cap acasa. Que tantes emocions són massaper un sol viatge.

Joan Giribet i Carlí

F

16

la P

alan

ca

La revista del Parc de Nadalom ja vam fer l’any passat, La Palanca va ser present al Parc de Nadal d’Artesa de Segre amb la intenció que elsinfants i joves poguessin expressar per escrit les seves impressions. Enguany, però, això no hauria esta possible

sense la dedicació dels nostres col·laboradors més joves: l’Eduard, la Rosa i la Sira, acompanyats per la Meritxell.Tot seguit publiquem els textos signats que es van escriure durant els dos dies.

Dijous 27 de desembre

Al carrer Maria Anzizu estan fent obres. Al meu carrer fanmercat cada diumenge. M’agrada el Parc de Nadal perquèpuc jugar amb els meus amics. A més a més, no només hi hafutbol, bàsquet... sinó també tallers, maquillatge... M’agra-den aquestes dates de Nadal!

Arnau Farré

Per a mi, el Parc de Nadal significa distracció, perquè m’hopasso bé amb els meus amics i amigues. El Nadal és divertitperquè fem vacances al col·legi i perquè venen els Reis Magsi ens porten molts regals.

Mar Baró

El Parc de Nadal és un lloc on per Nadal tots els nens i nenesd’Artesa de Segre i comarca poden gaudir de la distraccióque els proporcionen diverses entitats d’aquest estimat po-ble. En el parc s’hi poden veure jocs per a tot tipus d’edats,perquè tothom pugui passar unes vacances de Nadal forçainteressants i amb els amics.

C

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

Castanyada a Vilanovade Meià

El passat 1 de novembre, dia de Tots Sants, l’Associació deGent Gran Verge de Meià de Vilanova de Meià va celebrarla tradicional festa de la Castanyada a la seu de l’entitat ambl’assistència d’un bon nombre de socis i sòcies.

Foto: Pere Santacreu

Bombers: noves incorpo-racions

El Parc de Bombers d’Artesa de Segre ha incorporatrecentment una metgessa (Alba Vilà) i dos infermers (EvaAixalà i Daniel López), a més d’alguns bombers juvenils. Ala imatge podem veure algunes d’aquestes personesbarrejades amb altres bombers del Parc.

Foto: La Palanca

PPPPParararararc de Nadalc de Nadalc de Nadalc de Nadalc de Nadal

Retornant al Parc de Nadal, recordo vells moments viscutsen la meva infància quan amb les meves amigues ens passà-vem les tardes aquí. Recordo que aquelles tardes estaven ple-nes de rialles i de diversió. Per res del món les canviaria. Portant els més petits de la casa al Parc, recordo aquestes tardesi també puc veure que aquest esperit que m’omplia el cor aquestsdies el poden reviure els nens que en gaudeixen avui en dia.

17

la P

alan

ca

PPPPParararararc de Nadalc de Nadalc de Nadalc de Nadalc de Nadal

Així doncs, espero que el Parc sigui un fet mític en elsesdeveniments organitzats pels artesencs, ja que tots els nenshan de gaudir durant la seva infància d’aquesta diversió.

Roser Farré

Ens agrada molt el Parc de Nadal perquè hi ha moltes cosesi podem jugar amb els amics i amigues. El Nadal per nosal-tres significa diversió i felicitat, perquè fem festa al cole iels Reis Mags ens porten molts regals i el Pare Noel també.El Parc de Nadal es fa de 4 a 7 de la tarda als dies 27 i 28 dedesembre i, gràcies al Parc, ens ho passem d’allò més bé!!!

Anna Espanyol

El parc de Nadal per als nens petits significa molt... Almenysquan jo era petit m’agradava molt que arribés el Nadal, nonomés pels Reis i el pare Noel, sinó també pel Parc de Nadal;ja que són un parell o tres de dies en què els nens estanentretinguts i, a més a més, les mares tenen una “guarderia”.El Parc de Nadal mola, però hauria de durar aproximada-ment una setmana... Ha, ha, ha!

Isaac Pérez

El Parc de Nadal és divertit i guai perquè hi ha molts jocs iet veus amb els amics, dels més grans fins als més petits. ElParc de Nadal ens transmet il·lusió. Per a nosaltres significapassar-nos-ho bé. Al Parc de Nadal hi ha moltes coses: lli-bres per llegir, molts tallers de manualitats... Amb tres pa-raules volem dir que el Parc de Nadal ens agrada moltperquè és molt divertit!

Júlia Camats i Gemma Bentanachs

Divendres 28 de desembre

Per a mi és un dia molt especial perquè podem jugar molti fer molts amics que no hem conegut. Jo he estat juganta futbol, a bàsquet, a la diana... En concret, m’ha agradatmolt!

Àlex

Benvolguts artesencs. Gràcies pel Parc de Nadal.Júlia Giribet

El dia de Nadaltots a casatal com cal.Picarem fort el tióperquè cagui molt torró.

David Sala

Avui és el segon dia del Parc de Nadal. Espero quem’ho passi tan bé com ahir. Em vaig pintar la cara,m’hi vaig fer una papallona; i vaig venir al taller deLa Palanca. A més de participar en aquests tallers,també vaig aprofitar per parlar i jugar amb les mevesamigues.

Mar Baró Vilanova

19

la P

alan

ca

FFFFFestes de Nadalestes de Nadalestes de Nadalestes de Nadalestes de Nadal

Festes de Nadal a Vilanova de MeiàEl Pare Noel va arribar carregat de regals

Durant el mes de desembre i més concretament, els dies propde Nadal, el Pare Noel inicia les seves visites a tots els nensi nenes del nostre país. En una d’aquestes cites i venint delfamós país de les joguines del Pol Nord, va presentar-se persorpresa a l’escola de Vilanova de Meià “El Romaní”, ontots els nens el varen rebre amb gran il·lusió i alegria enveure’l. El Pare Noel o Santa Claus (nom amb el qual és conegutals països nòrdics) va portar regals per a tots els nens i nenesde l’escola, ja que les senyoretes li varen dir que tots s’havi-en portat molt bé.

Aprofitant la visita delPare Noel i que els paresi familiars eren presents ala cita de Nadal de l’es-cola, també es va fer eltradicional Caga Tió, tra-dició molt arrelada aCatalunya que se celebraa totes les nostres llars.

Cantada de nadales a l’església

El 25 de desembre, l’església de Sant Salvador de Vilanovade Meià va celebrar la tradicional missa del dia de Nadal.

Després de dita celebració, els nens i nenes de l’Escola Ru-ral “El Romaní” van oferir als assistents una cantada de na-dales, els quals van demostrar que tots havien posat tot elseu entusiasme i il·lusió per oferir el petit concert. Després de l’esforç fet durant molts dies i comptant, aixòsí, amb l’ajuda de la Sra. Concepció Niubó, la qual va aju-dar-los a preparar tot el seu repertori, la cantada va ser unèxit i els nens van ser fortament aplaudits. S’ho mereixien!!

Els Reis Mags d’Orient, puntuals a la cita

Un any més, els Reis Mags d’Orient Melcior, Gaspar iBaltasar van arribar el 5 de gener al voltant de les vuit de latarda a la vila de Vilanova de Meià. Nens, joves i grans esperaven amb gran il·lusió l’arribadade Ses Majestats, ja que si durant l’any s’havien portat bé, lacistella de regals podia ser gran o, en cas contrari, plena decarbó. I encara que la boira va voler acompanyar-los en la sevaarribada i el seu trajecte fins a l’ajuntament del poble, es vapoder albirar en el cel l’espectacle de llum i colors que elsseus organitzadors els havien preparat per tal de celebrar tangrata visita. Un cop varen arribar a l’Ajuntament, acompanyats pertots els nens que no els varen deixar ni un moment, es va dura terme l’entrega de regals per part de Ses Majestats, elsquals en varen repartir a grans i petits.

Textos: Iolanda MasanésFotos: Antònia Estrada i Ricard Masanés

20

la P

alan

ca

FFFFFestes de Nadalestes de Nadalestes de Nadalestes de Nadalestes de Nadal

Festes de Nadal a Artesa de Segreiuen que val més una imatge quemil paraules. Així és que us ofe-

rim una sèrie d’imatges com a resumdels actes de Nadal celebrats aArtesa. Ens permetreu, però, algunscomentaris previs, sense intenció defer una relació exhaustiva dels actes. El programa d’actes s’estenia desd’una setmana abans de festes, amb elfestival per a la Marató de TV3 i la pre-sentació del CD de l’Orfeó, fins al capde setmana posterior, amb la lecturadramatitzada d’Adreça desconeguda acàrrec del Grup de Teatre d’Artesa. Ens agradaria destacar dos actes pertractar-se de noves iniciatives (adreça-

des a diferents sectors d’edat, això sí)que van tenir força èxit. Ens referim alSardanadal, organitzat pels Amics de laSardana el dia de Sant Esteve, i al’Olimpíada Rossi Deligth del dissabte29 de desembre, a càrrec de El Lokal. A part del ja consolidat Parc deNadal, que va variant la seva durada enfunció de les dates festives (enguany,dos dies), també van proliferar diver-ses activitats infantils (animació, horadel conte, jocs populars...). Fora delprograma oficial, supermercats Condistambé va organitzar una rua del PareNoel. El que no podia faltar és la Cavalca-

da de Reis, un acte en què els granscompartim la il·lusió dels petits en unanit màgica per excel·lència. Enguany,els organitzadors han mostrat un espe-rit innovador en introduir certes varia-cions, com treure la llarga cavalcada dela carretera, passejar els Reis en carru-atges, potenciar la recepció a l’Ajunta-ment, un castell de focs, uns patges-gra-llers... No obstant, l’espectacularitatd’una carrossa sempre impressiona mésque veure arribar els Reis a peu.

La PalancaFotos: E. Bergonyó, J.M. Espinal,

R. Giribet i Ajuntament d’Artesa

D

El dia de Sant Esteve, al pavelló poliesortiu, va tenir lloc una de les novetats més importants d’aquestes festes, el Sardanal, organitzat pels Amics de la Sardana

Els Amics del Castellot van muntar novament un pessebre a l’embemàtic turóartesenc

El dissabte 29 de desembre, animació infantil amb Rah-mon Roma a la DàliaBlanca

21

la P

alan

ca

FFFFFestes de Nadalestes de Nadalestes de Nadalestes de Nadalestes de Nadal

GUANYADORS DEL CONCURS DE PESSEBRES

David i Gerard CamatsGermans Alàs CercósEnriqueta VallsFamília Serentill Aldavó

GUANYADORS DEL CONCURS D’APARADORS

Flors i plantes JoanaEurosomni

Pastisseria Borrell

Una altra de les activitats d’aquestes festes que va tenir més èxit: la primera Olimpíada Rossi Deligth, organitzada per El Lokal al pavelló poliesportiu, vamobilitzar gran quantitat de jovent el dissabte 29 de desembre

Cap a Betlem és una versió força original dels Pastorets, apta per a grans ipetits (30 de desembre a la Dàlia Blanca)

L’hora del conte, organitzada per la Biblioteca Municipal (2 de gener a la Dà-lia Blanca)

Enguany el Patge Reial va rebre els nens i nenes a la Dàlia Blanca (4 de gener) La Comissió 300 anys va organitzar un cine f`òrum amb la projecció de lapel·lícula El coronel Macià (4 de gener a la Dàlia Blanca)

David SincaJordi BadiaFamília París Dalmau

22

la P

alan

ca

FFFFFestes de Nadalestes de Nadalestes de Nadalestes de Nadalestes de Nadal

Els Reis Mags d’Orient

Baldomar

Cubells

Alentorn

Foto: Clàudia Bellostas

Foto: Eva Maza Foto: Josep Sellart

Artesa

ArtesaArtesa

Foto: La Palanca Foto: Eduard Bergonyó

Foto:La Palanca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del MesDes del MirDes del MirDes del MirDes del MirDes del Mirador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsec

23

la P

alan

ca

Jaume Portí Salauan el 2007 despenjava els últimsfulls de calendari, als 50 anys

partia, després de llarga malaltia, elJaume Portí Sala, el Jaume de calXaman, el Tet. El 1973 va estar a punt de morir acausa d’una bomba. El calfred va re-córrer l’esperit d’aquells que, com es-tiuejants assimilats a la noble condiciód’infants i adolescents de Vilanova, es-tàvem acostumats a remenar obusos,pinyes americanes, pintes de bales,metralla, amb tota la naturalitat delmón. Més d’una vegada li havia sentitexplicar aquell succés. De vegades adalt la serra, al costat del ramat, davantd’alguns acompanyants que s’esborro-naven amb aquell relat contat en pri-mera persona. No havia estat el primerferit o mort d’aquesta forma. A tots elspobles en van passar. A la Serreta, el 1939 un obús va ma-tar el de cal Barrena amb 16 anys i elPere Salut pare, que l’acompanyava, varebre escardills que encara conserva. ElJove de cal Cisteller, fort com un rourei valent com un toro, passejava l’enclu-sa de cal Bep Ferrer pel Portal de Jos iva quedar trinxat el 1943 amb un sacde bombes de mà a l’esquena. L’Oromíva perdre un ull posant un pistó en unendoll. I tants d’altres, com lo Sidro decal Jacob, xatarrer ocasional, que es vaesbocinar el 1947 desmuntant un obúsal Pas de Nerill i van haver de matar el seugos perquè no deixava acostar ningú. En una mica més de mitja hora,temps rècord, va baixar a la velocitatde la llum des de sobre el dipòsit delDurruti, nom amb què coneixem un di-pòsit fet el 1938 per la 26 Divisió, amig camí de la Roca Alta, per la Serre-ta cap a Vilanova. A les Ulleres, foratcuriós del camí de Meià, a prop de les

Tres Creus del Calvari, a quatre passesde la Mota, va començar a perdre elconeixement però va arribar a temps,banyat en sang per descomptat, de rebre elsprimers auxilis de la Reyes i el Mustaseroal Cuartel. Va passar uns dies a l’UVI ise’n va sortir. No era la seva hora. Ho havia sentit a dir, les Lafits obombes de la cinta són malparides. Niolorar-les. A través de la mà esquerradel Jaume es podia veure Gàrzola. L’ex-pressió és típica de la vall de Meià perindicar si un tall de carn o una llesca depa és molt prim, transparenta fins alpunt que, mirant Boix avall, es veuGàrzola. Per raons de feina no va ha-ver d’anar gaire amb avió ni entrar enllocs precedits de cabines de seguretatperquè sempre disparaven les alarmes.A la tomba s’ha endut la metralla queha conservat adherida al seu tronc du-rant 34 anys. A la faceta d’home fort cal sumar lade bon buscador de tofes, llenyataire opastor. I la de conductor. Un temps vafestejar amb una de les nétes del Miró,un taxista oriünd de Vilanova que teniaun hort sota la Font de l’Ampolla, fu-

mava amb pipa i estiuejava a ca l’As-sumpció del Blasi, núm. 11 del carrerde la Font. Les dues estaven coladesper ell. El seu pare estava disposat apassar-li el taxi si baixava a viure aBarcelona. Però es va quedar, dit senseànim pejoratiu, a pasturar pel Montsec.No li van faltar mai les amigues per-què les sabia portar, dominava la situa-ció, com dominava la muntanya. ElMontsec no tenia secrets per a una per-sona de la seva categoria i la seva en-vergadura. Una de les últimes vegadesque hi vaig parlar, cap pelat, ulls quesortien de les conques, boina calada, eslamentava d’aquelles cames seves quel’havien salvat aquell dia de 1973 i l’ha-vien portat per tot arreu, barrancs,graells, querants, penya-segats i difícil-ment el portaven ara de casa fins al cafè.Al càncer no el va poder dominar. El Jaume ha mort solter. El seu ger-mà Josep, conco, serà l’únic que quedaamb la mare a casa. La resta de fillsque van tenir el Juanito (+) i Maria “ladoneta” ja s’han esquerat. El Delfí, hacanviat la cria de vaques lleteres per laconstrucció i fa poc s’ha casat molt ena-morat. El Joan “Nito” que viu a Artesaha tingut un altre fill. La més gran delsvuits germans és l’Asunción, padrinaals 50 anys i poeta ambidextre residenta Cervera. No molt enllà, l’home de laMontse va morir sobtadament. LaRamona continua a Sant Guim. Encaraqueden molts Cubells, per l’origen desa mare, feiners, bona gent, peculiars,bon personal, però l’absència del Jaumeque se’n va anar en una freda tardor hadeixat un trist buit a l’extensa famíliade cal Xaman de Vilanova i una micamés orfes de poble a tots els vilatansvilanovins. EPD.

Ferran Sánchez Agustí

Q

24

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Visita del vicepresident Carod-Roviraes vigílies de Nadal, concre-tament el dissabte 22 de

desembre, el conseller de laVicepresidència Josep-LluísCarod-Rovira va visitar Artesa deSegre. El programa del vicepresidentd’aquell matí de dissabte incloïadues visites a la comarca de laNoguera: Montgai i Artesa de Segre.Va arribar a Montgai a les 11 delmatí, on va ser rebut pel seu alcalde,Jaume Gilabert, que és també elpresident de la Diputació de Lleida.Allà va inaugurar un Telecentre i elcondicionament de les antiguesescoles de Butsènit per a dispensarii casal municipal. En acabar, vaatendre els mitjans de comunicacióabans de desplaçar-se cap a Artesa. Cap a les 12:30h, Carod-Roviraarribava a Artesa, on tenia pendent uncompromís personal amb l’actualalcalde, Mingo Sabanés, de visitar elmunicipi quan vingués a la comarca.Davant de l’Ajuntament l’esperavenl’alcalde i bona part dels regidors iregidores del Consistori, a més dediversos alcaldes dels pobles agregatsi representants d’entitats del municipi.L’acompanyaven diverses perso-nalitats: el delegat del Govern a Lleida,Miquel Pueyo; el president del ConsellComarcal, Vicent Font; així comdiversos parlamentaris i càrrecsinstitucionals. Després de les salutacions de rigora peu de carrer, va entrar al despatx de

l’alcaldia per a signar en el Llibred’Honor, on deixen constància del seupas pel municipi totes les autoritats queel visiten. Allà va ser obsequiat ambun lot de productes de la terra (vi, oli,formatge, embotits...) i amb els dosllibres de la història d’Artesa, el deJosep Lladonosa i el d’Eva Solanes.Amb el comentari “no us moqueu ambmitja màniga a Artesa” va volerremarcar el fet que el reconeguthistoriador Lladonosa hagués escrit unllibre sobre la nostra història. Tot seguit, la comitiva va pujar finsa la Sala d’Actes, on l’alcalde i elvicepresident van dirigir unes paraulesa tots els assistents a la recepció.

Sabanés va començar fent unapresentació genèrica de les entitats,a les quals va qualificar com a“forces vives” del municipi. Desprésva incidir en la singularitat d’unmunicipi amb tants nuclis agregatsi va lliurar un document al conselleramb les principals necessitats delmunicipi, entre les quals va destacarun passeig al Senill, un casal per ala gent gran i l’ampliació del dipòsitd’aigua al polígon. Per la seva part, Carod-Rovira vacomençar fent gala de la sevaconeguda ironia quan va dirigir-se al’alcalde per dir-li que no sabia siaquell document que li havia lliurat“era pel 25 de desembre o pel 6 degener”. En el mateix to, va comentara Sabanés que s’havia descuidat unacosa a la llista de reivindicacions:

demanar una subvenció per a instal·larla calefacció a la Sala d’Actes. I és quel’ambient era francament gèlid, ja quefa almenys dues dècades que no hi hacalefacció en aquesta sala on es fan elsplens municipals i altres reunions. Jamés seriós, va celebrar l’existència detantes entitats al municipi, vareconèixer la “dificultat de gestionar unmunicipi que té el doble de territori queel de Barcelona” i es va comprometrea fer arribar el document als depar-taments de la Generalitat corres-ponents. Carod-Rovira va protagonitzar unade les anècdotes de la visita quan, ensortir de la Sala d’Actes, va veure un

L

25

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

nen al fons que se’l mirava amb certa cara de sorpresa.De manera que es va dirigir a saludar-lo tot dient: “Aaquell nen petit digueu-li que sóc el de veritat, no sóc elde Polònia”. Posteriorment, de camí cap al Polígon Industrial El Pla,la comitiva va fer una petita aturada al Parc de Bombersamb la intenció simplement de saludar-los per la celebració,durant el 2007, del 25è aniversari de la creació del‘associació de Bombers Voluntaris. Tot i que només vanser uns minuts, els justos per saludar el cap de Parc i la restade bombers allí presents, entrar a les cotxeres i fer algunesfotos; la visita va tenir un cert caire emocional, ja que Carod-Rovira té un fill que és bomber. Sense temps per perdre –aquests tipus de visites van així–es van dirigir cap al Polígon Industrial, on van visitar lesdiverses instal·lacions de la Cooperativa d’Artesa de Segre.També aquesta visita tenia quelcom d’especial, i és que aviatfarà cinc anys que el propi Carod-Rovira havia inaugurataquest polígon, quan només era el cap del grup parlamentarid’ERC, en una decisió alhora agosarada i polèmica del’alcalde Jaume Campabadal, criticada per uns i elogiadaper uns altres. Una vegada allí, el president i el gerent de laCooperativa van ser els principals encarregats d’explicarles característiques de les diferents instal·lacions (molíde pinso, celler i benzinera) i la situació de l’empresa,fent especial èmfasi a la situació que es viu des del’incendi de l’escorxador de l’Agudana, que laCooperativa té a Cervera. Una vegada acabada la visita institucional, és a dir coma vicepresident de la Generalitat, Carod-Rovira vacompletar el seu pas per la Noguera amb un acteestrictament polític, és a dir, com a president d’ERC.Estem parlant del dinar que va tenir lloc en un conegutrestaurant d’Artesa amb uns 80 militants de la comarca.Abans del dinar, es va presentar el nou president comarcald’ERC, Carles Comes (regidor de Torrelameu i consellercomarcal), que ha substituït fa poc l’artesenc FrancescCases, el qual ha passat a vicepresident. Després, Carod-Rovira va dirigir unes paraules als presents sobre el futurdel país, insistint el l’horitzó de l’any 2014 com a punt

d’inflexió i sense retorn (sigui quin sigui el resultat de laconsulta popular sobre la independència de Catalunya)de cara a les futures relacions amb Espanya. Després deldinar, va contestar totes les preguntes que se li vanformular sobre aspectes que preocupen a la militància. A primera hora de la tarda, Carod-Rovira se’n va tornarcap a casa. Havia de conciliar les seves activitatsinstitucionals i polítiques amb la vida familiar, segonsva dir.

Text. Ramon Giribet i BonetaFotos: J.M. Espinal, R.Giribet i Dep. de la Vicepresidència

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

27

la P

alan

ca

Centenari de l’escoltisme: “Un món, una promesa”1 d’agost de 1907, Sir Robert Ba-den Powell, acampava amb una

vintena de nois en una illa del sudd’Anglaterra (Brownsea). Naixia elmoviment associatiu infantil i juve-nil més gran de la història: l’escoltis-me. Poc temps més tard, la seva prò-pia dona fundava el guiatge. L’escoltisme i el guiatge van arrelarben aviat a Catalunya amb la voluntat deforjar joves compromesos amb un ma-teix, amb els altres i amb l’entorn, con-cretada en tres pilars: fe, país i educació. Entre els anys 74 i 75, a Artesa de Segreva néixer l’Agrupament Escolta i Guia Marede Déu del Pla, esdevenint una associacióque ha marcat diverses generacionsd’homes i dones compromesos amb elpoble, amb el país i amb els altres. Durant el 2007, seguint la crida del’Organització Mundial Escolta, s’hacelebrat el Centenari sota el lema “Unmón, una promesa”, amb infinitat d’ac-tes i l’objectiu de conscienciar tothomdel compromís que suposa la promesaescolta de deixar el món una mica mi-llor de com s’ha trobat. El moment àl-gid arribava amb la celebració, l’ud’agost (coincidint amb el primer cam-pament), de l’Albada de l’escoltisme;activitat per a tots els escoltes del món-–antics i actuals– que consistia en pu-jar al lloc elevat més emblemàtic decada lloc, tot renovant la promesa es-colta a la sortida del sol.

L’escoltisme a nivell mundialEl 23 d’abril (Sant Jordi, patró dels es-coltes), molts estats van emetre un se-gell commemoratiu, ampliant a més detres mil els segells que composen la llis-

ta filatèlica escolta. Dins d’aquest pro-jecte, correus d’Andorra va editar el pri-mer segell català dedicat a aquest tema. Les celebracions més importants hantingut lloc a Anglaterra, bressol de l’es-coltisme, concretament a l’illa deBrownsea, on se celebrà la 21aJamboree. En aquest encontre mundialque es fa cada 4 anys, més de 40.000escoltes (150 catalans) van reviure elsentit de la germanor escolta.

L’escoltisme a casa nostraL’11 de març, al Palau de la MúsicaCatalana va tenir lloc el Concert delCentenari, organitzat per la FundacióJosep Sans, amb cantaires d’agrupa-ments d’arreu del territori. El 12 de maig, tot realitzant l’ano-menat “Cau al carrer”, més de 1.500infants i joves de Minyons Escoltes iGuies Sant Jordi de Catalunya(MEGSJC), van reunir-se al Pg. Lluís

Companys de Barcelona, acompanyats pelprimer gegant Baden Powell de Catalunya. El 15 i el 16 de juny, l’Institut d’Es-tudis Catalans, dins dels actes del seucentenari, va acollir el Simposi Centanys d’Escoltisme: un moviment de for-mació i de ciutadania activa, amb laparticipació dels màxims responsablesde l’escoltisme de Catalunya, del PaísValencià i les Illes Balears. El 13 d’octubre es realitzà una mis-sa d’acció de gràcies a la simbòlicamuntanya de Montserrat, i uns dies méstard una recepció institucional al Par-lament de Catalunya. Des de la Demarcació Lleida/Solsona/Urgell (L/S/U) de MEGSJC, ala qual pertany l’agrupament d’Artesa,s’han organitzat també un seguit d’ac-tes dels que us en fem un breu resum. A la Demarcació vam començarconstruint el primer gegant BadenPowell de Catalunya (possiblement elsegon del món). Tot seguit van venirels tres plats forts: el primer, els dies21 i 22 d’abril al monestir de les Ave-llanes, una trobada amb caps d’avui id’ahir que va resultar molt enriquido-ra; el segon, el gran aplec Makedo, el 5de maig a Linyola, una macedònia bengustosa i animada dels infants i jovesdels 14 agrupaments de L/S/U (inclòsel d’Artesa); el tercer, l’Albada de l’es-coltisme, l’1 d’agost, celebrat simultà-niament a la Seu Vella de Lleida i a laPica d’Estats. Aquest va ser un momentmàgic i especial, emès per CatalunyaRàdio. Per acabar, les diferents associ-acions escoltes de les comarques dePonent (Minyons, Maristes i Catalans)organitzaren l’acte d’entrega de la Llumde la Pau de Betlem (repartida desprésa la Missa del Gall de Salgar). Han estat una gran quantitat d’actesper recordar que els somnis poden arri-bar a ser realitats. Quan aquests som-nis ajuden a forjar persones de bé, va-len més que tot l’or del món. És peraixò que durant aquest any us aniremoferint diferents articles sobre la histò-ria de l’escoltisme.

Agrupament Escolta i Guia Mare de Déu del Pla

L’

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

L’Orfeó Artesenc presenta el seu primer CDl passat diumenge 16 de desem-bre, a 2/4 de 8 del vespre, l’Or-

feó Artesenc va presentar el seu pri-mer CD a l’església parroquiald’Artesa de Segre, amb una esglésiaplena de gom a gom i amb un públicmolt entregat que va gaudir d’allòmés amb el concert. Amb una església a vessar, com po-ques vegades es recorda, l’OrfeóArtesenc va presentar un ambiciós pro-jecte: la gravació d’un disc compacte,el primer, i l’edició d’un llibre amb to-tes les partitures enregistrades. Aquestprojecte, que us expliquem tot seguit,és fruit de la tasca que ha realitzat l’Or-feó Artesenc durant 10 anys, que per-metrà que cançons molt significativesper tots ells i per la nostra història, esconeguin arreu i perdurin en el temps.S’han editat 1000 CD’s i 500 llibresamb totes les partitures, fotografies,currículums... que es poden trobar al’Estanc Massana d’Artesa de Segre.Amb la intenció de fer-ne la màximadifusió, estan treballant perquè es pu-gui distribuir per diferents botigues es-pecialitzades de tot Catalunya i aixípoder arribar a tothom, fent difusiód’aquest projecte que inclou una partde la història del municipi d’Artesa iles nostres contrades. En el moment del

tancament d’aquesta edició, ja es pottrobar a la botiga de música CasaBeethoven de Barcelona (Rambla SantJosep, 97) i properament també es tro-barà en diferents botigues de Lleida,Sant Julià de Lòria i Barcelona. Durant el concert es van poder sen-tir totes les 14 obres enregistrades elpassat 7 de juliol de 2007 al Santuaride Santa Maria de Salgar, acompanyatsper un quartet de corda i un pianista. Elnombrós públic assistent a la gravacióva finalitzar el concert dempeus, en unclar reconeixement a tot l’Orfeó peraquesta magnífica tasca. Per dur a terme aquest costós pro-jecte han comptat amb el patrocini del’Ajuntament d’Artesa de Segre i la

Generalitat de Catalunya, i amb la col·-laboració de Caixa Penedès, Promoci-ons Porta-Bunyol, Transports Freixes-Gil, Arogra SL, Fem Àrid SL, La Pa-lanca, Ràdio Artesa de Segre i La Par-ròquia. També han comptat amb la col·-laboració de Sara Canes, que ha fet eldisseny de la portada i amb dos col·-laboradors, Pere Martí i Vicenç Farràs,en l’enregistrament de la Samba delCastellot, a més dels savis consells il’experiència d’en Josep Lluís Guzman,que ha assessorat durant tot el projectel’Orfeó. Tot seguit us presentem amb tot de-tall les diferents obres que formenaquest projecte. Al mateix temps, usencoratgem a adquirir un exemplar deldisc compacte o del llibre, perquè, abanda de la bona qualitat que ofereix elproducte, porta intrínsec un xic de lahistòria del nostre municipi i de les nos-tres contrades. Coincidint amb el 35è aniversari del’Orfeó, han obert un nou espai en laseva pàgina web, un fòrum, on tothomhi pot participar i deixar la seva opinió.Un dels primers temes d’aquest fòrumés precisament l’edició d’aquest CD. Hipodeu participar deixant la vostra opi-nió a www.orfeoartesenc.cat.

El projecteLes Nostres Cançons és un projecte queneix a partir de la tasca realitzada perl’Orfeó Artesenc durant deu anys, en-tre 1997 i 2007, i que ha consistit enrecopilar un repertori que, bé per unacosa o bé una altra, és molt significatiupels membres de l’Orfeó. Totes les ca-torze obres seleccionades són, per nor-ma general, arranjaments encarregatsper l’Orfeó a diversos compositors, tra-duccions i adaptacions al català, can-çons tradicionals d’Artesa i de les Ter-res de Lleida i obres poc conegudes quesense un projecte d’aquestes caracterís-tiques, difícilment sortirien a la llum. El projecte s’ha materialitzat ambl’edició d’un llibre de partitures i elcorresponent CD enregistrat el 7 de ju-liol, responent a dos objectius moltclars: un, deixar constància de qui sóni tenir un enregistrament (per molts el

E

L’enregistrament i el muntatge sonor ha anat a càrrec d’Albert Moraleda

28

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

primer disc compacte), i per altra, ferpúblic i extensiu un repertori nou i pocconegut a la resta d’agrupacions coralsdel País, puig que trobar nous reperto-ris per cantar, és una tasca no semprefàcil. Sense saber que aquesta seria la pri-mera pedra d’aquest projecte, el primerdirector i un dels fundadors de l’Orfeó,Agustí Brescó i Ausàs, va composar unacançó l’abril de 1997, una Ave a la Marede Déu de Salgar, harmonitzada a qua-tre veus mixtes, coincidint amb el 25èaniversari de la l’entitat. No és doncsd’estranyar, la voluntat de l’Orfeó, deuanys més tard, de fer l’enregistramenten l’església d’aquest santuari sotal’hospici i la protecció de la Mare deDéu de Salgar. Paral·lelament a aquest esdeveni-ment, un any abans, fruit d’un delsAplec de la Zona Nord de les Terres deLleida de la FCEC, van conèixer el di-rector de la Coral Pontsicana (Ponts),Josep Lluís Guzman, un bon director,un gran músic i un excel·lent composi-tor, que va ser professor de l’Aula Mu-nicipal de Música d’Artesa durant unsanys. Aquell any, van interpretar unabonica i dolça cançó de bressol que vacomposar el 1992 en la seva estada aCervera: Àngel de la son. Anys méstard, el 2004, va regalar i dedicar al di-rector de l’Orfeó Artesenc, Sergi Valls,una cançó amb paraules de Shakespearetraduïdes per Josep M. de Sagarra, Àn-

gel de Llum, amb motiu del seu 30è ani-versari. Posteriorment, durant la sevaetapa com a director de l’Orfeó deTremp, va composar Àngel amic, ambl’objectiu de lligar els dos anteriors ipoder-los interpretar amb un quartet decorda. Finalment, va proposar a l’Or-feó de cantar el primer en Si Major, migto més baix del que va composar en unprincipi, i per mantenir la unitat ambels altres dos va composar un bell in-terludi per a quartet de corda expressa-ment per a aquest projecte. El 1902, Joan Amades publicava un

cançoner, prou conegut actualment pertothom. En ell, figura una cançó-dan-sa, La Raimundeta, com a tradicionald’Artesa de Segre. Coincidint amb el30è aniversari de l’Orfeó Artesenc, vanencarregar a Pau Castanyer l’arranja-ment d’aquesta melodia, que es va pre-sentar el 27 d’abril de 2003 en l’Aplecde Corals de la Zona Nord que l’Orfeóva organitzar a Artesa de Segre. Coin-cidint amb aquesta presentació, La Pa-lanca va editar aquesta partitura i totun seguit de comentaris que s’han re-produït en aquest projecte. Aquest ar-ranjament de La Raimundeta s’ha pu-blicat també en el catàleg d’edicions dela Federació Catalana d’Entitats Corals(FCEC) essent durant dos anys escolli-da Repertori Comú de totes les coralsde la FCEC (prop de 500 corals) i du-rant el 2005 cançó obligada del ciclede concerts Catalunya Coral, interpre-tant-se en els 10 concerts que van rea-litzar prop de 30 corals aquell any. Unatasca, la de l’Orfeó, molt important perla divulgació del patrimoni de les nos-tres contrades. El cant coral a Artesa de Segre témolts anys d’història. A principis delsegle XX es va fundar la Societat Co-ral La Dàlia Blanca, que s’ha dedicat afomentar la cultura mitjançant teatre,cant coral... a les nostres contrades. Unade les activitats que realitza aquestaassociació artesenca, que fa poc ha ce-

El nombrós públic assistent, va finalitzar el concert dempeus

29

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

lebrat el seu centenari, són les Carame-lles. Durant uns anys, van coexistir, finsi tot, dues colles de caramelles a Artesa.Era habitual per aquestes cantades deldiumenge de Pasqua, composar can-çons expressament per aquest dia. Mol-tes són les partitures que tenia l’arxiud’aquesta entitat, i moltes d’elles inè-dites, però només una ha arribat fins al’actualitat, Samba del Castellotd’Alfonso Clúa i Marsà, un dels res-ponsables d’una d’aquestes colles i queregentava un conegut bar de la ciutat.L’any 2000, La Palanca va fer revisarel manuscrit que ha permès que aques-ta obra arribi als nostres dies, revisióque l’Orfeó també ha inclòs en aquestprojecte amb la intenció que aquestaobra, avui tradicional d’Artesa deSegre, sobrevisqui al pas dels anys. Anteriorment, durant la dècada dels90, quan el director era Ramon Casalsi Muntada, va ensenyar una partiturad’un músic lleidatà, Albert Vives i Mir,que es va dedicar durant molts anys arecollir i composar cançons tradicionalsde les terres de Lleida. La cançó era Lesxiques de per avall, tradicional de l’AltUrgell. L’Orfeó també l’ha inclòs enaquest projecte amb l’objectiu de retreun homenatge cap un gran músic, queen l’anonimat, va dedicar-se a recollir iharmonitzar diferents cançons d’arreude les terres de Lleida. Al llarg de la història d’una entitat hiha moments de tot, bons, no tan bons id’altres que marquen per sempre. L’Or-feó Artesenc el van fundar cinc aficio-nats al cant, Agustí Brescó, RamonSolé, Àngel Guiu, Jaume Ribes i JoanGiribet. Sempre han tingut per costumfinalitzar els sopars que realitzenperiòdicament (en acabar el curs, etc.)cantant. Tots els que hi han estat pre-sents, tenen en especial record les ha-vaneres que interpreten els homes del’Orfeó. Malauradament, la vida donasotracs i l’Orfeó no n’ha estat indem-ne. Només començar el curs 2001/02,un trist i desolador esdeveniment ensva marcar a tots, la tràgica mort peraccident d’un cantaire i un amic, elJoan. Va ser una pèrdua molt sentidaper tots, el 22 de setembre de 2002 livàrem realitzar un concert d’homenat-ge, on es va estrenar una obra compo-sada per l’amic Guzman en el seu re-

cord: L’acordió captaire, que era unade les moltes havaneres que tantes i tan-tes vegades havia cantat amb els seuscompanys. Sense temps a recuperar-se,el mateix 2002, un altre cantaire, unjove cantaire, el David, que feia poc quecantava a l’Orfeó malgrat haver cantatmolts anys a les Caramelles, també ensdeixava. Un any més tard, també li vandedicar un sentit concert d’homenatgeinterpretant especialment per ell, unacançó, Quan ets lluny de mi. Dues par-titures doncs, que tots tenien clar queformessin part d’aquest projecte en re-cord i homenatge a tots dos. Les cançons de temàtica nadalencahan estat i seran sempre una constanten els repertoris de l’Orfeó, puig que elConcert de Nadal que realitzen cada anyel mateix dia 25 ha esdevingut una tra-dició per a tots els artesencs iartesenques (enguany s’ha celebrat el35è aniversari de l’entitat el mateix diade Nadal). És lògic, doncs, que duescançons d’aquest projecte siguin nada-les tradicionals. Ambdues, però, tenenun significat especial: són tradicionalsde les nostres contrades. Van ser reco-llides als anys 30 per l’Obra del Can-çoner Popular de Catalunya per JoanAmades i Joan Tomàs a Ponts i aMontclar. La primera, Pastors i pasto-res, és una de les tantes versions de laconeguda tonada tradicional de El po-bre alegre, però amb una primera part

molt diferent recuperada de l’oblit ambuna harmonització de Josep LluísGuzman que va realitzar a mitjans de ladècada dels 90 per a cor i piano. La se-gona, Manyaguet de la Mare, ens la vacomposar l’any 2005 un jove composi-tor, Francesc Guzman i Bonet, expressa-ment per l’Orfeó estrenant-la aquell ma-teix any en el Concert de Nadal. També de les nostres contrades i re-collida per l’Obra del Cançoner Popu-lar de Catalunya és Cançó de Carnes-toltes, harmonitzada per a cor i pianoper Josep Lluís Guzman i Antich du-rant la dècada dels 90. Durant els darrers anys, amb la in-tenció de cantar una gran varietat derepertoris, han realitzat adaptacions alcatalà de cançons d’arreu del món decaire més modern. De totes elles, hanseleccionat dues obres per finalitzaraquest projecte, Només tu i Wimohew.La primera és una adaptació de l’OnlyYou de Vince Clarke i la segona és unacançó africana molt popular de la qualse n’ha fet moltes versions, una de lesúltimes és la de la pel·lícula El Rei Lleó. Esperem que l’Orfeó Artesenc enscontinuï fent gaudir de la música du-rant molts anys més i que la fita acon-seguida amb l’enregistrament del CDsigui també el punt de partida per a fu-turs projectes.

Text i fotos: La Palanca

Sergi Valls, director de l’Orfeó i d’aquest projecte, va explicar totes i cadascuna de les obres durant elconcert

30

la P

alan

ca

31

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Agraïmentassociació de dones ArtesenquesActives volem fer diversos

agraïments. En primer lloc, a totes lescol·laboracions que van fer possiblerecollir 400 euros per a la Marató deTV3 durant la Tarda de Bingoorganitzada el diumenge 25 denovembre.

També agraïm, tant a les sòcies coma les no sòcies, la seva importantcol·laboració en la preparació del’exposició Remenant, remenatarmaris, així com pel material que ensvan deixar. Aquesta exposició va portarrecords entranyables a molta gent.Sense aquestes persones no hauriatingut l’èxit que va tenir.

Finalment, donem les gràcies a totesles persones que, tot gaudint del’exposició, ens van animar a seguirorganitzant coses pel poble.

La Junta

L’

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Quan no hi ha ordre, hi ha desordrel passat dijous 20 de desembre,es va celebrar un ple extraordi-

nari per votar la proposta del Governd’ERC de formalitzar un préstec de431.125,31 euros (prop de 72 milionsde les antigues pessetes). Aquest préstec es va aprovar en elspressupostos del 2006, però encara nos’havia fet anar donat que a la caixa del’ajuntament hi havia efectiu disponi-ble. Però ara aquest diner s’ha acabat ino hi ha líquid. Per formalitzar aquest préstec, nosal-tres demanàvem que hi hagués més ri-gor en la gestió. L’ajuntament està moltmal administrat:- Cal planificar la despesa.- Justificació de les subvencions, per-què si no, tampoc les paguen.- Cal cobrar les contribucions especi-als d’obres que ja estan acabades.

- I, per exemple, crear amb celeritat al-guna ordenança que cal, com la del fu-tur abocador de runes, la qual cosa voldir que podríem donar un servei neces-sari i també cobrar la taxa. També queda pendent engegar vàri-es obres del pressupost del 2007 i mol-tes de la primera modificació de pres-supostos del 2007, ja aprovada amb elnou ajuntament (sobre aquesta modifi-cació ja vàrem publicar un Apunt delPSC-PM...). El govern d’ERC ha degestionar millor l’ajuntament, d’unaaltra manera. Llavors ja parlarem delpréstec. El mateix dia es va aprovar la sol·-licitud a la convocatòria del PUOSC deles obres d’Artesa i dels nuclis agre-gats, per al quinquenni 2008-2012. Cri-tiquem al Govern d’ERC aprovar lesobres d’Artesa sense buscar el consens

dels altres grups i amb una previsió dedespesa de 5,5 milions d’euros, teninttant sols un màxim d’ajut d’un miliód’euros. En el cas dels pobles, senseinformar-los de l’import màxim del’ajut a rebre, que es situa en 60.000euros. Es demanen obres amb pressu-postos no assumibles. Evidentment es-tarem a la guaita a l’hora d’aprovar de-finitivament aquests projectes, fets sen-se cap mena de planificació. Estem benarreglats!!!

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

E

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

Sobre l’educacióo, com que tinc molt posat al capaixò de l’educació, em fixo molt

en lo que passa. Fa uns dies, trobo al diari Segre ques’havia aprovat una llei de respecte ala mainada, que deia que no es podientocar. Però, l’endemà, un jutge deia quesi un “crio” es passa, un “cachete” se lipot donar. Això ja dóna lloc a aquella senyoraque jo li vaig preguntar que si un “crio”es passa se li pot “treure la pols” i emdiu “una bufa a temps sempre és bona”. També portava lo diari lo cas d’aque-

lla senyora de Lleida que va pegar laseua nena i van castigar la mare, queva declarar que la nena havia provocatun incendi a la cuina. Què havia de fer,donar-li un petó perquè l’endemà l’in-cendi fos més gros? No es mereixia unabufetada? Si a aquesta nena no se li faentendre lo que no està bé, continuaràfen malifetes. Als nens quan tenen quatre anys nose’ls pot deixar fer lo que volen. Arabé, quan en tenen 14 ja són ells qui hande decidir lo que els hi agrada. Los pa-res han d’ajudar-los a buscar portes,

però mai empènyer-los perquè entrin acap d’elles; han de ser ells. Si fan loque més els hi agrada, poden arribar aser uns bons operaris. Entren les persones a les botigues,moltes igual que los gossos: no diuenres perquè no poden. I també s’ha per-dut allò de “si us plau”, “gràcies”, “bondia” i “bona tarda”. Sé que em faig pesat, però quan veigque tot ha canviat tant, em sembla queno hauria de ser. Bé, ja n’hi ha massa.

Ton Bonet

J

33

la P

alan

ca

BALLDE

CARNAVALal Local Social de La Travessa d'Anya

Diumenge 3 de febrera les 18:30h

amb Ramon Porta

Concurs de disfressesamb importants premis

pels guanyadorsi obsequis per a tots els participants

Racó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó Culinari

Ingredients:325 g de xocolata60 g de rovells30 cl de llet25 g de maizena200 g de clares d’ou80 g de sucre

Foto: Xunta de Galicia

Elaboració:- Posarem a bullir la llet.- Quan bulli, hi afegirem la maizenajuntament amb els rovells. Remenem ihi tirem la xocolata fins que estiguidesfeta.- A part, muntarem les clares amb elsucre. Un cop muntades, les barregemamb la xocolata poc a poc, fent anarl’espàtula de baix cap a dalt.- Agafarem uns motlles de 4 cm d’altper 8 cm de diàmetre i, amb l’ajudad’un pinzell, els untarem de mantega idesprés de sucre (això és perquè lamassa no s’enganxi al costat delmotlle).- Un cop feta la massa, omplirem elsrecipients fins a la meitat i els posaremal forn durant 10 minuts a 180º.

RECEPTA

34

la P

alan

ca

Soufflé de xocolatal plat que elaborem avui sónunes postres molt suculentes,

sobretot per la presència de laxocolata, ja que és un aliment moltric i nutritiu que conté hidrats decarboni i greixos, i també magnesi,potassi i fòsfor. Té propietatstòniques, antidepressives i tera-pèutiques. Les seves aplicacions culinàries lihan permès acompanyar plats depollastre, de conill i també com a salsa.Evidentment no ens deixarem lespostres i la rebosteria, on hi té el papermés important. La xocolata és un aliment que provédel cacau, el qual va arribar a Europaal segle XVI de mans dels espanyolsque l’exportaven des de Mèxic, on elsasteques l’anomenaven “txocolatl” i elconsumien en forma de beguda, ja fosespumosa, espessa o sòlida. El nom de“txocoatl” ve dels mots “txoco”, quevol dir espuma, i “atl”, que vol diraigua. Més tard, anglesos i holandesoses varen afegir al comerç de cacauprovinent de Veneçuela i Equador,trencant el monopoli dels espanyols. Actualment el major productor decacau són Costa d’Ivori i Ghana, a

l’Àfrica equatorial, que exporten aEUA, Alemanya, Regne Unit, França iBrasil, grans productors de xocolata. Cal dir també que la xocolata ocupaun lloc important en la societatcatalana, ja que és molt típica en lamona de Pasqua, els torrons, la coca ixocolata de Sant Joan... i no podia faltar

el pa amb xocolata. Les postres que farem avui venen deFrança. Es tracta del soufflé. I pels que no en teniu mai prou i usagrada la xocolata podeu clicar aquí:http://pastisseria.com/ct/PortadaMuseu

Jordi Serradell

E

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.cat

CARAMELLES 2008

Inici dels assajosdissabte 19 de genera les 9 de la nit a la

Sala de l’Orfeó Artesenc.

Tots hi sou convidats,US HI ESPEREM!!!!!

La Junta

35

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Concert de Nadall passat 25 de desembre, l’OrfeóArtesenc, la Coral Infantil Brots

d’Il·lusió i l’Aula Municipal deMúsica van realitzar el Concert deNadal, una particular felicitaciómusical de Nadal que, després de 35anys, ja ha esdevingut una tradicióper la ciutat d’Artesa de Segre. Janette Solsona va donar labenvinguda al nombrós públic assistentamb un bonic conte, mitjançant el qualens convidava a que la joia i l’alegriadel Nadal perduressin en cada un delsdies de l’any a fi de no reservar-honomés pel 25 de desembre. El concert va iniciar-se amb laparticipació dels més petits de l’Escolade Música. A pesar de l’absència de moltsinfants, el resultat va ser molt positiu i, sitenim en compte que són cantaires de 3 i4 anys, encara amb més raó afirmem quel’èxit musical va ser excel·lent. Van cantarl’Estel, una cançó que ens parla de ladiversió que aporta fer volar un estel. Seguidament, els Xics de la coralinfantil Brots d’Il·lusió van interpretartres cançons de caire nadalenc:Pessebre màgic, A Betlem me’n vullanar i Cançoneta del bon tió, mostrantaixí el resultat de l’esforç, la voluntat iel desig de voler regalar als pares i atot el públic assistent, un concert degran categoria. Són jovenets peròcomencen a notar la gran satisfaccióque aporta veure tant de públicaplaudint pels seus propis joiosos cants. Els Vailets i els Minyons vantriomfar amb el seu repertori de quatrecançons, totes elles de temàticanadalenca: La festa dels Innocents, Anynou, Enmig del bou i Ja ha arribat el

dia. Amb la seva interpretació, vandemostrar que són cantaires amb forçarodatge musical i coral i que sónconscients del que suposa preparar unconcert, ja sigui de Nadal, de Pasqua ode final de curs. És molt satisfactori ireconfortant veure com, sent tanjovenets, interioritzen perfectament elsdifícils procediments i la complicadaactitud que s’ha de seguir i mantenirassaig rere assaig. I encara és mésplaenter veure la seriositat iresponsabilitat amb què treballen cadadivendres de cada setmana de cadames!! Tot i no ser-ne conscients,aquests cantaires ja han viscut, unesquantes vegades, la sensacional,inexplicable i extranya sensaciód’interpretar i fer música dalt d’unescenari i són molt realistes en adonar-se que cal molt d’esforç, voluntat ipaciència per aconseguir tal excel·lentresultat musical. L’Orfeó Artesenc va presentar 7obres que ha interpretat durant aquests35 anys puig que amb aquest concertcelebraven el 35è aniversari, trenta-cinc anys des d’aquell primer concertal 1972. Després de la primera cançó,l’Orfeó Artesenc, en veu de la sevapresidenta, Montserrat Malet, va ferpúblic un sentit agraïment en la figuradel seu director, Sergi Valls, per totsaquests anys al davant de l’Orfeó i enespecial per la seva dedicació i entregaen la realització del projecte “LesNostres Cançons”. Abans de finalitzarel concert, l’Orfeó, amb motiu de lacelebració del seu 35è aniversari, varetre un homenatge als quatrepresidents que ha tingut l’entitat i que

encara estan en actiu: Àngel Guiu, M.Ángeles Luna, Serafí Enrique iMontserrat Malet. Una vesprada defesta, celebracions i agraïments. El concert va finalitzar amb lainterpretació conjunta de la nadalaFum, fum, fum, i fent cantar a tot elpúblic assistent una nadala de JordiDomingo Mombiela, Fa fred!

Sergi Valls i Janette SolsonaFotografies: Joan Valls

E

37

la P

alan

ca

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama de Carama de Carama de Carama de Carama de Carnananananavvvvval 2007al 2007al 2007al 2007al 2007

Programa d’actesDissabte, 2 de febrer

20h. CONCENTRACIÓ DE COM-PARSES i COMPARSITES a l’Av.Maria Anzizu (cruïlla amb Balmes).

Seguidament, amb el Rei Carnestoltes,ens traslladarem a la Pl. Ajuntament,on Sa Majestat SALTASEKLES XVIèens farà el tradicional pregó des delbalcó de l’Ajuntament.

A continuació, RUA DE COMPAR-SES i COMPARSITES pels carrersd’Artesa, encapçalada pelSALTASEKLES XVIè.

En finalitzar la Rua, al pavelló hi hauràSOPAR DE CARNESTOLTES gra-tuït per a totes les COMPARSES iCOMPARSITES inscrites.

Després del Sopar, SESSIÓ DE BALLDE CARNESTOLTES amb l’orques-tra MAGNÈTICA.

01:30h. SESSIÓ DE MARXA amb lamateixa orquestra.

I a continuació DISCOMÒBIL.

Diumenge 3 de febrer

17h. TROBADA DE DISFRESSES alPavelló.

17:30h. GRAN DESFILADA DEDISFRESSES.

A continuació, BERENAR POPULARi FESTA INFANTIL amb el grup ALEATEATRE i l’espectacle De viatge.

Comparses i comparsitesLa Rua de Carnestoltes estarà forma-da per COMPARSES (més de 8 per-sones) i COMPARSITES (de 2 a 7persones).Durant els matins podeu recollir un fullinformatiu a les oficines de l’Ajuntament.Inscripció: del 21 al 28 de gener, a lesoficines de l’Ajuntament o al telèfon973 40 00 13 (de 9 a 14h).Les COMPARSES i COMPARSITESes concentraran a l’Av. Maria Anzizu(cruïlla amb Balmes).Els vehicles de les COMPARSES s’hau-ran d’aparcar a voltant de la Pl. Ajunta-ment i anar a peu al punt de trobada.Mentrestant, per fer ambient, cal quecada COMPARSA i COMPARSITAdugui alguna cosa (beguda, elementsrelacionats amb la disfressa, etc.) perconvidar i compartir amb la resta (tin-gueu present que a la Rua també hi hainfants).Cal que cada COMPARSA iCOMPARSITA porti música o ele-ments que facin soroll.Mentre el SALTASEKLES XVIè rea-litzi el seu discurs s’haurà parar la mú-sica i el motor dels vehicles.Itinerari de la rua: Pl. Ajuntament, Bal-mes, Monges, Prat de la Riba, Ctra.Agramunt, Escoles, Ctra. Montsonís iPavelló (es prega la col·laboració delsveïns: no deixar vehicles ni obstaclesen aquests carrers).Tant les COMPARSES com lesCOMPARSITES podran assistir gra-tuïtament al sopar al Pavelló.Les COMPARSES seran obsequiades

Dimarts 5 de febrer

MATANÇA DEL PORC

Durant el matí, ELABORACIÓ DELLONGANISSES I BOTIFARRESa les Sitges.

A partir de 17:30h, BERENAR DEGERMANOR, a les Sitges, amb deri-vats del porc, cuits a la brasa i acompa-nyats amb pa i vi del país.

amb un valuós i energètic premi.En cas de pluja, s’anirà directamental pavelló, on es farà el tradicionalpregó i el sopar.

Balls Tots els dies l’entrada és gratuïta.

Desfilada infantilLa desfilada té caràcter local, restrin-git a Artesa i la seva comarca.Cal apuntar-se a l’Ajuntament fins el30 de gener (en horari d’oficina).El Jurat de la Desfilada valorarà l’ori-ginalitat, l’elaboració, els comple-ments, la fantasia, la desfilada conso-nant, la gràcia i els més aplaudits.Tots els participants rebran un petit ob-sequi.

Berenar de germanor de la Matan-ça del porcFins al 4 de febrer, venda anticipadade tiquets a 0,50 euros a: FrankfurtBalmes, Cal Cristòfol, EstancMassana i Detalls.El dimarts de la Matança, la venda detiquets serà al mateix recinte i al preud’1 euro (de 16h a 19h).

L’organització es reserva el dret demodificar el programa.

Organitza:Ajuntament d’Artesa de SegreComissió de FestesComissió de CarnestoltesComissió de Matança del Porc

INFORMACIONS D’INTERÈS

Estrena Mundialde la Comedia

EL GRANDIA

de Jordi “Plats Bruts”Sànchez

i Pep Anton Gómez

Preestrena divendres 15/02/08

a les 10 nit

Dissabte 16/02/08a les 10 nit

Diumenge 17/02/08a les 7 tarda

Gru

p de

Tea

tre

d’A

rtes

a

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

38

la P

alan

ca

Gener de 1983a primera revista de 1983 tornaa tenir les 20 pàgines del princi-

pi en lloc de les 24 que solia tenir enels darrers números. El preu puja perprimera vegada i passa a 75 ptes. elnúmero. La primera visita del presi-dent Jordi Pujol a Artesa és el temamés rellevant. La riuada del novem-bre, motiu d’aquesta visita, encaraocupa moltes línies. PORTADA. Un parell de fotografi-es de la visita del president de la Gene-ralitat, sense titulars, il·lustren el taran-nà popular de Pujol. En una es veu dia-logant amb la gent, amb un cafè a lamà, al Cafè David (avui Cafè del Po-ble). L’altra és més institucional, al des-patx de l’alcalde Vicenç Roca amb totsels membres del Consistori. EDITORIAL. Amb el títol Benvin-guda a l’Any Nou, primer ens informaque el contingut de la revista ha estatredactat abans de les festes nadalen-ques. Tot seguit fa un breu inventari delque ha suposat el 1982 i destaca l’inte-rès de la gent pels afers municipals(amb notable assistència als plens del’Ajuntament). Parla de la millor edi-ció de la Fira de Sant Bartomeu i detres fets que han marcat l’any: les rei-vindicacions d’Artesa pel que fa a lesvies de comunicació (s’esmenta la pos-sibilitat de l’existència d’una “mà ne-gra”), les conseqüències devastadoresde la riuada del novembre i la visita delpresident Pujol. LOCAL. A la Informació Munici-pal, s’expliquen diverses qüestions. Emcrida l’atenció l’original acord de laCorporació Municipal del 25 de novem-bre, pel qual es demana un sorteig ex-traordinari de la Loteria al Ministeriode Hacienda a benefici dels municipisdamnificats per la riuada (s’explica quel’Ajuntament de Lleida ja s’hi ha ad-herit). Per altra banda es fa pública lasentència que desestima el recurs con-tenciós administratiu interposat contral’Ajuntament per Industrias QuímicasSA en haver-li estat denegada la llicèn-cia per a la instal·lació d’una fàbrica deproductes químics a la Colònia La Fà-brica. Un altre fet que s’anuncia és lasignatura d’un conveni (el 13 de desem-

bre) amb el Dep. deCultura (el consellerera Max Canher) so-bre la biblioteca mu-nicipal, que passa adenominar-se JoanMaluquer i Viladot. En el Noticiari Lo-cal, secció de JosepM. Solans, es comen-ten alguns dels actesde les festes nadalen-ques: el pessebre vi-vent del col·legi deles Germanes Domi-niques i la celebracióde la Missa del Galla Salgar. El mes dedesembre, però, vadonar més notícies,com l’audiència delrei Joan Carles I aLleida (4 de desem-bre) amb motiu de lariuada, on hi van serpresents els alcaldesd’Artesa i d’Alòs. El13 de desembre lesmodistes van celebrarla festa de Santa Llúcia. El 18 de de-sembre es va fer una trobada d’agrupa-ments escoltes a Salgar. I, finalment, el22 de desembre es va fer un homenat-ge al mestre Llorenç Espinal amb mo-tiu de la seva jubilació, després d’exer-cir la docència a Artesa durant 28 anys. A Comarca s’informa del rescat dedos muntanyencs de Barcelona a la pa-ret Roca dels Arcs de Vilanova de Meià,el 28 de novembre, després de 14 ho-res penjats a la roca. També s’informade la benedicció de la nova imatge dela Mare de Déu de Salgar, coincidintamb la festa de la Immaculada, per partdel pare carmelità Andreu M. Guim(l’escultura és obra de l’artista localAntoni Borrell). CAMP. A Món Agrari, JesúsSantacreu parla de Els olis i les olive-res. Es lamenta que aquest conreu tra-dicional mediterrani no s’hagireconvertit adequadament i creu que jas’ha fet tard. També explica les carac-terístiques dels diferents tipus d’olis i

de les plantacions d’oliveres. Per cert,el litre d’oli valia 150 ptes. L’Agrupació Ramadera de DefensaSanitària és un article signat per “Unramader” on s’aposta per la creaciód’aquesta associació com a necessàriaper a les explotacions familiars, tot i queles empreses integradores no s’hi mos-tren gaire favorables. Es lamenta, però,que després de diferents reunions per adur a terme la iniciativa, encara hi haramaders que no saben de què va lacosa. David Saura, a Els nostres arbres(III), fa una suposada Entrevista a unplataner (concretament al plataner del’Av. Maria Anzizu que hi havia davant

L

LA FITXA

Número: 13Data: gener de 1983Preu: 75 ptes.Pàgines: 20

39

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

cal Tonet del Sord). L’entrevista és l’ex-cusa per parlar d’aspectes com la fun-ció de la clorofil·la, les fulles, la foto-síntesi... A La Riuada: danys i solucions, JoanClua i Caubet creu que les actuacionsper pal·liar els efectes de la riuada hancomençat per bon camí, destacant lesactuacions immediates de l’IRYDA i dela Diputació de Lleida. També remarcael paper de la junta formada entrel’Ajuntament, la Cambra Agrària i laComunitat de Regants. PÀGINES CENTRALS. Amb el tí-tol Visita del molt honorable presidentde la Generalitat Jordi Pujol s’explicaels continguts principals de la primeravisita de Pujol al municipi, el 4 de de-sembre (l’article està equivocat: hi diunovembre), amb motiu de la riuada icoincidint amb la visita del rei a Lleida.Dues fotos acompanyen l’article. A laSala d’Actes de l’Ajuntament, l’alcal-de Roca va donar la benvinguda al pre-sident i li va expressar el sentiment delque va representar la riuada. Tot seguit,el tinent d’alcalde Pere Vidal va ferenumeració i avaluació dels danys, aixícom de les actuacions portades a termei de les que calia fer. Per la seva part,Pujol va parlar en primer lloc de la sevarelació amb Joaquim Maluquer, de laCasa Gran de Folquer, que aleshores erasecretari del Consell Executiu de laGeneralitat. Després va referir-se a lesactuacions que s’havien fet des de laGeneralitat en relació amb la riuada.Finalment, va atendre les preguntes quese li van fer, bona part de les quals esreferien al problema d’Artesa amb lescarreteres. La revista fa una síntesi dela seva resposta a aquest tema: “Els hipuc assegurar que la carreterad’Artesa a Comiols i Tremp, que ja s’es-tà millorant per la banda de la concade Tremp, es millorarà i que serà unabona carretera. Amb això la gent

d’Artesa pot estar tranquil·la”. Des-prés, el president va anar a fer un cafè ia practicar el “cos a cos” amb la gent.

ASSOCIACIONS. Jove Cambra ésel títol de l’entrevista que la revista feiaa aquesta nova entitat d’Artesa (avuidesapareguda), que tenia com a objec-tiu “desenvolupar la consciència cívi-ca i l’acceptació de les responsabili-tats del ciutadà dins de la comunitat”.L’entitat col·laborava amb la Generali-tat en l’edició d’un tríptic turístic de laNoguera i es plantejava organitzar uncurs de català i un de pastisseria catala-na. A més, estava preparant l’organit-zació de la Fira del Meló. La Societat de Pescadors Esportiusd’Artesa de Segre informa de la repo-blació de 6.000 alevins de truita al riuSegre, entre Vernet i Mas de n’Olives,el 16 de desembre. DES DEL MIRADOR DELMONTSEC. Ferran Sánchez Agustíexplica els intents transformadors delpaisatge del Montsec a Calisses, car-bó, petroli, urani, pins. L’article repas-sa les diferents activitats que al llarg de

la història “han intentat degradar (elMontsec) sense prou justificacions ci-entífiques”. Els més curiós són els co-mentaris referents a la recerca de pe-troli i d’urani. Sudanell donà el seu darrer adéu-siau a Mn. Josep Canes i Torres és unapetita crònica sense signar que fa refe-rència a aquest sacerdot artesenc quemorí amb 73 anys, havent-ne dedicat50 al sacerdoci. CARRETERES. L’article de duespàgines Comentari a reculls d’altraprocedència torna a incidir en el temade les carreteres i s’acompanya de di-ferents plànols il·lustratius. Pel que esveu, la revista Portaveu de Ponts recri-minava als artesencs que es manifes-tessin en contra de la carretera Ponts-Folquer. Per altra banda, es publica unarticle del Butlletí Mediterrània sobreel Camí del coll de Comiols, que docu-menta la importància històrica de lacomunicació entre Artesa i Tremp perComiols. En un altre apartat titulat Femmemòria es fa un repàs il·lustrat de comhan perjudicat Artesa les modificacionsen les denominacions de les carreteres(ja des dels anys 40!). CARTES A LA REDACCIÓ. Unabreu carta de M.S.D. felicita l’alcaldede Vilanova de Meià per les obres ques’anuncien en una revista anterior, peròli recrimina que s’arregli la carretera deles Forques a Palat i no el camí de l’es-glésia, al qual qualifica de “perill cons-tant”. HUMOR. Les converses de Quimeti Cosme tracten dos temes d’actualitat:l’OTAN i la LOAPA. ESPORTS. Daniel Pijuan Badia ex-plica a Escacs l’ascens a segona del’equip B d’Artesa (n’hi havia tres) el12 de desembre davant el Mollerussa. Activitats de CENG recull diferentsactivitats del club. Per una banda des-taca la participació a les tres provescomarcals de cross: en la primera, aMontgai, Josep Brescó aconseguí unamedalla; en la tercera, a Bellcaire, elCENG hi portaria 60 participants. Res-pecte al futbol sala, informa dels juga-dors que formen els dos equips infan-tils i de diferents resultats dels equipsmés petits.

Ramon Giribet i Boneta

41

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de novembreSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari: 8 de novembre de 2007Absències: Eva Maza (ERC)

S’aprova, per unanimitat, la cer-tificació núm. 5 de l’obra Casal Cultu-ral per un import de 87.017,96 euros.

S’acorda, per unanimitat, la de-volució de la fiança, de 888 euros, del’obra Urbanització de la Pl. de les For-ques d’Alentorn a Xavier Rendé.

S’aprova, per unanimitat, la re-visió de l’acord d’imposició de contri-bucions especials per l’execució de lesobres de remodelació de l’Av. MariaAnzizu 1a i 2a Fases.

S’aprova, per unanimitat, lamodificació de l’ordenança núm. 8 re-guladora de la taxa per la prestació delservei de cementiri municipal, per in-cloure-hi el servei de la Sala de Vet-lles.

S’acorda, per unanimitat, lamoció presentada pel grup PSC-PM iconsensuada amb la resta de grups, perdemanar a la Diputació i al DPTOP l’as-faltat de les carreteres d’accés als nu-clis de població.

S’aprova, per unanimitat, lamoció presentada pel grup PSC-PM iconsensuada amb la resta de grups, persol·licitar als òrgans competents la mi-llora del riu Segre entre Ponts iCamarasa.

S’acorda, per unanimitat, ratifi-car la concurrència a la convocatòriad’ajuts per actuacions de millora pai-satgística de l’espai públic urbà d’avin-gudes, rambles i passeigs arbrats delsmunicipis de Catalunya, per l’obra del’Av. Maria Anzizu.

Ple extraordinari: 20 de novembre de2007

S’acorda l’aprovació de la mo-dificació d’algunes ordenances fiscals,

aplicant l’increment de la mitjana del’IPC de Catalunya i Lleida. A favor: 6 vots (4 ERC, 2 PSC) Abstencions: 4 vots (CIU)- Article 7 de l’ordenança fiscal núm.3, reguladora de l’Impost de vehiclesde tracció mecànica (IVTM).- Article 8 de l’ordenança fiscal núm.4, reguladora de l’Impost sobre cons-truccions instal·lacions i obres (ICIO).

- Annex per la utilització del serveid’accés a Internet a la Biblioteca Mu-nicipal Joan Maluquer Viladot de l’or-denança fiscal núm. 2, reguladora delspreus públics.- Article 9 de l’ordenança fiscal núm.5, reguladora de la Taxa per la presta-ció del servei de recollida d’escombra-ries.- Article 5 de l’ordenança fiscal núm.6, reguladora de la Taxa per la presta-ció del servei de clavegueram.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.7, reguladora de la Taxa per llicènciad’obertura d’establiments.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.8, reguladora de la Taxa del cementirimunicipal.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.10, reguladora de la Taxa per la distri-bució d’aigua, gas i electricitat.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.14, reguladora de la Taxa per les entra-des de vehicles a través de les voreres ireserves de via pública per aparca-ments, càrrega i descàrrega de merca-deries de qualsevol mena.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.15, reguladora de la Taxa per l’ocupa-ció del subsòl, el sòl i la volada de lavia pública.

- Article 6 de l’ordenança fiscal núm. 16reguladora de la Taxa per la instal·lacióde portades, aparadors i vitrines.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm. 18,reguladora de la Taxa per l’abocament idesguàs de canonades i instal·lacionsanàlogues en terrenys d’ús públic.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm. 19,reguladora de la Taxa per l’ocupació deterrenys d’ús públic amb mercaderies,materials de construcció, runes, tanques,puntals, bastides i altres instal·lacionsanàlogues.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm. 20,reguladora de la Taxa per la instal·lacióde parades, barraques, casetes de venda,espectacles o atraccions situats en ter-renys d’ús públic.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.25, reguladora de la Taxa per la presta-ció del servei d’emissora municipal deràdio.

S’acorda, per unanimitat, l’apro-vació provisional del POUM.

ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN(dels dies 15 i 29 de novembre)

S’acorda proposar a l’alcaldial’aprovació de despeses de facturesmajors de 120,20 euros, per un importtotal de 271.503,03 euros.

S’aprova proposar al Ple l’apro-vació inicial del projecte del “Col·lectorde connexió de la zona de la Mare deDéu del Pla amb el col·lector en altadel Senill” per un pressupost d’execu-ció per contracta de 48.273,92 euros.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres i autoritzacions de guals:- A Francisca Lacave Tonera, per laconstrucció d’una nau industrial senseús específic, al Polígon Industrial ElPla, C. Lluís Companys, 2, parcel·la 37,d’Artesa de Segre.- A Ismael Maza Batlle, per a nivellaramb formigó i enrajolar terrassa, a l’im-moble del C. Collet, 7, d’Alentorn.

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

- A Ismael Maza i Batlle, per a canviarrajoles en terrassa i fer forat en paretexterior per a comptador d’aigua, al’immoble de la Pl. Catalunya, 32,d’Alentorn.- A Teresa Vilanova i Areny, per a treurerajoles de la terrassa i col·locar terra noude fusta, col·locació de pèrgola lleugerade fusta, enguixar parets, posar pladur alsostre, enrajolar terra, pintar parets i re-passar pintura de balcons i finestres deles golfes, de l’immoble situat al C. SantJordi, 27 d’Artesa de Segre.- A Ferran Aran i Farré, per a pavimentaramb una base de formigó i rajoles de gres,remolinar parets verticals i col·locació deplaques d’escaiola al fals sostre de l’en-trada en el local en planta baixa de l’im-moble del C. Calvari, 31, d’Artesa deSegre.- A Carles Torredeflot Bosch, per a uni-ficar dues portes petites en una de granamb sortida a la carretera de Vilanova,s/n d’Alentorn, i ampliar l’obertura dela porta de sortida al C. Pati.- A Ignasi Gilabert-Asetlab SL, per a laconstrucció de dos habitatges adossatsa situar a la prolongació del C. Marcel·líFarré d’Artesa de Segre.- A Josep Vendrell Tarré, per alreforçament de la paret que delimita lafinca de la seva propietat, del polígon13, amb el camí de Baldomard’Alentorn.- A Rosa Cuders Jou, per a enderrocarl’immoble situat al C. Calvari, 41d’Artesa de Segre.- A Francesc Rey Tarré, la concessióde l’autorització d’entrada de vehicles

a través de la vorera, a l’edifici situat ala carretera de Tremp, 36, d’Artesa deSegre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de llicència de segregació aAntonio Durany Terré, per la segrega-ció de 93 m2 de l’immoble del C. Ama-deu, 8, d’Artesa de Segre.

S’aprova la concessió de la lli-cència de primera utilització i ocupa-ció a Ramon Regué Montserrat i RosaParís Barril, per l’habitatge situat a laCtra. d’Agramunt, 93, plantasotacoberta, d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de canvi de nom de la llicèn-cia d’obres a Construccions Oritesa SL,per la construcció d’un edifici d’habi-tatges, a situar al C. Roc del Cudós, 5d’Artesa de Segre, concedida a favorde Joan Oriola Palau.

S’acorda donar autorització mu-nicipal per a instal·lar una escomesad’aigua potable per dotació d’aquestservei al terme municipal d’Artesa deSegre:- A Ester Badia Junyent, per la instal·laciódefinitiva a l’habitatge situat al C. Eres, 35-39, 1r 1a, d’Artesa de Segre.- A Jesús Cecilio Cebollada Pras(IMAGA SA), per la instal·lació provi-sional a la Ctra. de Montsonís, d’Artesade Segre, per a les obres d’ampliaciódel CEIP/IES Els Planells.-A Agustí Farré Serés, per la instal·lació

provisional a la Ctra. de Ponts, 81-83d’Artesa de Segre.

S’acorda aprovar inicialment elPla de Seguretat i Salut de l’obra deRemodelació de l’Avinguda MariaAnzizu 1a i 2a fases.

S’acorda atorgar una subvencióde 100 euros a l’Associació de Pesse-bristes per a la realització del concursde Pessebres 2007.

S’acorda adherir-se a l’escritpresentat per Tremp, el Pont de Suert iVielha al Conseller de Governació iAdministracions Públiques per a què enel PUOSC, als municipis amb un grannúmero d’agregats se’ls subvencioni lesactuacions en, almenys, un 90%.

INFORMES DE L’ALCALDIA

S’ha atorgat a l’Ajuntament unasubvenció de 57.288,45 euros per a lasupressió de barreres arquitectòniquesper part d’INSERSO - Fundación ONCE.

Orange, telefonia mòbil, volinstal·lar una xarxa d’antenes que do-nin cobertura a tot el municipi. La mei-tat s’ubicaran en terrenys de particularsamb els que ja s’han posat d’acord. L’al-tra meitat volen col·locar-les en terrenysmunicipals.

S’informa de la compra d’unaparell de calefacció pel local del CAU.

Mes de desembreSESSIONS DEL PLE

Ple extraordinari: 20 de desembre de2007Absències: Joan Camats (ERC)

S’acorda no aprovar la concer-tació d’una operació de crèdit per l’obradel Casal Cultural 1a Fase. A favor: 4 vots (ERC) En contra: 6 vots (4 CIU, 2 PSC)

S’aproven, per unanimitat, les

propostes de sol·licitud de subvenciódel PUOSC 2008-2012 per als poblesagregats. (veure annex 1)

S’aproven les propostes desol·licitud de subvenció del PUOSC2008-2012 per al nucli d’Artesa deSegre. (veure annex 2) A favor: 4 vots (ERC) Abstencions: 6 vots (4 CIU, 2 PSC)

S’aprova, per unanimitat, la con-certació d’una operació de crèdit amb

l’Institut Català de Finances que elDepartament de Cultura ha previst coma línia de finançament de la subvencióatorgada per a la Biblioteca.

ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN(dels dies 13 i 27 de desembre)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicències d’obres:- A Endesa Distribución Eléctrica, SLU,per la instal·lació de nova línia subter-

42

la P

alan

ca

43

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

rània de baixa tensió, per nou submi-nistrament d’energia elèctrica a la Ctra.d’Agramunt, 93, d’Artesa de Segre, desdel transformador situat a la Ctra.d’Agramunt, 42.- A Benito Font Sangrà, per enrajolarterra del garatge de l’immoble situat alC. Argila, 7 de Vernet.- A Joan Terré Ribó, per repassar teula-da, canviar teules, posar canaleres, re-picar i pintar la façana, canviar rajolesde cuina i bany, canviar porta d’accés iempedrar pati exterior, de l’immoble“Casa dels Mestres”, situat al C. de laFont de Baldomar.- A Josep Vendrell Cortina, per col·locarpanell sandvitx aïllant i impermeable ala teulada de la nau de la explotacióramadera situada a la parcel·la 63, delpolígon 13 a Alentorn.- A Josep Vendrell Tarré, per reforçarla paret que delimita la finca de la sevapropietat, situat al camí de Baldomar, aAlentorn, polígon 13, parcel·la 63.

- Al Consell Comarcal de la Noguera,per la construcció d’una deixalleria co-marcal, a situar al Polígon Industrial elPla, C. Onze de Setembre, parcel·la 109,d’Artesa de Segre.

S’acorda donar autorització mu-nicipal per a instal·lar una escomesad’aigua potable als expedients següents:- A Jordi Fontanet Ribera, per a l’habi-tatge situat al C. Balmes, 20, d’Artesade Segre.- A Fran Bessone Luna, per a l’habitat-ge situat al C. Únic, 18, bxs. esq. de laColònia La Fàbrica.- A Josefa Roma Balagueró, per a l’ha-bitatge situat al C. Únic, 18, 2n esq. dela Colònia La Fàbrica.- A Alfonso Arcos Hernández, per al’habitatge situat al C. Únic, 19, bxs.esq. de la Colònia La Fàbrica.- A Manuel Expósito Montes, per a l’ha-bitatge situat al C. Únic, 20, 1r esq. dela Colònia La Fàbrica.

S’acorda atorgar a JosepVendrell Cortina la llicència ambientalper exercir l’activitat d’adequació d’unaexplotació avícola existent per una ca-pacitat ramadera de 51.000 pollastresd’engreix, a desenvolupar al polígon13, parcel·la 63, a Alentorn.

S’acorda atorgar a Gimnàs AltisSCP la concessió de canvi de nom dela llicència ambiental per l’exercici del’activitat de gimnàs, situada al C.Marcel·lí Farré, 10, d’Artesa de Segre,concedida a favor de Mercè NoguésGalceran.

S’acorda proposar a l’alcaldiadonar-se per assabentada de la comu-nicació ambiental i concedir la llicèn-cia d’obertura d’establiment i activitata Xavier Isanta Galceran, per l’activi-tat d’adequació d’una explotació por-cina de garrins, amb una capacitat de1100 caps de porcí, a desenvolupar alpolígon 3, parcel·la 249 a Baldomar.

INFORMES DE L’ALCALDIA

La Direcció General del Patri-moni Cultural ha atorgat una subven-ció de 3.700,00 euros per a les excava-cions arqueològiques a Antona 2007.

El Conseller de Política Territo-rial i Obres Públiques, senyor Nadal,ha comunicat que durant el 1r semestredel 2008 començaran les obres de lavariant d’Artesa de Segre.

Abans de les festes nadalenquescomençaran les obres de l’Av. MariaAnzizu. Mentre duri, el mercat es tras-llada al carrer de sota, Mare de Déu delPla, i el trànsit del dia de mercat perdarrera d’aquest.

Eva Maza i Batlle

OBRA IMPORT ANYNou accés a Anya 15.147,54 2008Casal sociocultural a Alentorn 625.832,00 2008Carrer de la Font de Baldomar 87.472,80 2008Canvi de bàscula de passatge de camions a Colldelrat 51.434,84 2010Revestiment camí d’accés a Collfred 83.589,30 2009Elevació d’aigua a Comiols 98.857,04 2008Xarxa de clavegueram a la Clua 109.504,40 2012Pavimentació de carrers a la Colònia la Fàbrica 89.995,39 2008Rehabilitació escola a Folquer 27.192,69 2012Mur de contenció a Montargull 50.002,51 2010Nou dipòsit d’aigua a Pont d’Alentorn 141.418,09 2008Bàscula, cobriment dipòsit, enllumenat públic alC/ Calvari i arranjament església 141.875,01 2009Pavimentació, clavegueram i xarxa d’aiguaal carrer de Baix de Tudela de Segre 125.615,10 2008Mur de contenció al cementiri de la Vall d’Ariet 7.350,00 2011Carrer d’accés a masies de Vall-llebrera 24.959,53 2009Abastament d’aigua a Vall-lleberola 158.093,83 2011Camí d’accés a Vernet 31.110,04 2009Camí de la Vedrenya a cal Canes i cal Beltran 58.508,60 2010Camí de Mas de n’Escales i cal Josepó 81.287,23 2010Camí de la Vedrenya a cal Malús 21.054,21 2010Clavegueram a Vilves 36.085,73 2009

Annex 1

Fe d’errates:En la revista anterior, núm. 303, hi surtpublicada erròniament la informacióde les sessions del Ple del mes de se-tembre com si fossin del mes d’octu-bre. A l’octubre no hi va haver cap Ple.Per consultar correctament la informa-ció de les sessions del Ple de setem-bre, cal remetre’s al núm. 302.

OBRA IMPORT ANYPasseig del Senill 3.421.611,10 2009Escola de Música 490.042,00 2008Piscines Municipals 1.537.137,60 2010Biblioteca Municipal 136.500,00 2008

Annex 2

44

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Alcoholisme.- 2. Neuler. Real.- 3. Àgilment. Te.- 4. Lata. Nàstic.- 5. iL. Ingrés. T.- 6. T. Orsar. Oir.- 7. Zape. Arpió.- 8. Alà. órraM. N.-9. D. Cura. Mini.- 10. Or. Naira. Oc.- 11. Recargolada.VERTICALS: A partir de les horitzontals.

Horitzontals1. Malaltia relacionada amb l’alcohol.- 2. Persona que fa neules. Queno és imaginari.- 3. Fet amb l’habilitat del cos. En prenen els anglesosa les cinc.- 4. Pesada, massa llarga en el temps. Nom pel que és conegutun equip de futbol de Tarragona.- 5. Al revés, pronom de tercera perso-na. Conjunt d’exàmens que cal passar per entrar en un centre docent.-6. Consonant dental. Navegar amb la proa al vent. Sentir, escoltar.- 7.Germà d’en Zipi. Mot relacionat amb la llargària d’una xarxa de pes-ca.- 8. El déu dels mahometans, escapçat. Al revés, el color de les cas-tanyes. Nord.- 9. En números romans, cinc-cents. Atenció o tractamentmèdic. Prefix relacionat amb les faldilles.- 10. Metall usat per fer lescorones dels sobirans. Unitat monetària de Nigèria. Llengua d’... - 11.Persona complicada de pensament i de fets.

Verticals1. Que analitza.- 2. Que és conforme a la llei. Article contracte o sím-bol de l’alumini. Nota musical.- 3. Contrari de cru. Que no deixa pas-

sar la llum. Deu centenes.- 4. Que fa olles. Després de les dotze.- 5. Primera persona del plural del present de l’indicatiu delverb haver. Consonants. Fer oració, pregar.- 6. El nom d’una planta que els castellans fan servir en la frase equivalent “Notot són flors i violes”. Doll.- 7. Mitja centena. Contar, explicar, relatar. Al revés, el nom d’un metall preciós.- 8. Al revés,eina de treball. Extensió per on s’agafa un animal.- 9. En tinc coneixement. Al revés, nom genèric que es dóna a la con-tribucióa les despeses de l’estat. Vocal oberta.- 10. Part del dia. Vocal tancada i repetida. Al revés, riu del sud de Rússia.- 11. Brancade la física relacionada amb l’electricitat.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

Les RLes RLes RLes RLes Reeeeegidories Infgidories Infgidories Infgidories Infgidories Infororororormenmenmenmenmen

Agraïmentes de la regidoria de Festes i Firavolem fer arribar el nostre agra-

ïment a totes les persones que hancol·laborat en l’organització de lesfestes que des de l’Ajuntament s’hananat programant. Són persones que treballen desinte-ressadament, invertint les seves horesde lleure a donar suport a les iniciati-ves que van sortint. Sense aquest tipusde gent no seria possible dur a terme

totes les activitats que s’han fet aques-tes festes de Nadal. Quan es veu lluirels actes, potser no s’hi sol pensar entotes les hores de preparació prèvia quehi ha al darrera (les reunions, el tre-balls...), a part de la dedicació que calel mateix dia de l’activitat. Encara quetots ens ho passem d’allò més bé pen-sant en el bon resultat del qual despréstothom en podrà gaudir. Creiem que ésmolt important que sàpiguen que es vol

agrair aquest treball des de l’Ajunta-ment. Si voleu venir a formar part d’aques-tes comissions, tots hi sereu ben rebuts.Les vostres opinions i propostes ensinteressen. Gràcies a tothom per tot aquest es-forç.

Regidoria de Festes i FiraAjuntament d’Artesa de Segre

D

“Trobo la televisió molt educativa. Cada vegada que algú l'encén, em retiro a unaaltra habitació i llegeixo un llibre.”

Groucho Marx, actor nord-america

“La televisió pot donar-nos moltes coses, tret de temps per pensar.”Bernice Buresh, escritora nord-americana

45

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

46

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Míting de viticultors (la fil·loxera). 1917-1920eguint amb el tema del mes an-terior, estem immersos en una

època important i fruitosa de la Man-comunitat de Catalunya (1914-1925),presidida per Enric Prat de la Riba. L’agricultura sempre ha tingut èpo-ques de crisi puntuals. El mes passatparlàvem del cànem i aquest mes de lacrisi de la vinya i del vi. Els seglesXVIII i XIX l’agricultura catalana ha-via iniciat un procés d’especialització iels pagesos que tenien finques grans espot dir que passaven el dia, ja abans detrenc d’alba, conreant –en aquest cas–les vinyes. La farina de blat, el vi i l’oli erenproductes claus en l’autoabastiment dela gent. Per la qual cosa és lògic que,des de segles enrere, els molins erenun lloc de tertúlia i de treball on la genthi passava bones estones. A més, el molíera un punt de trobada. El flagell de la fil·loxera va anorre-ar, a finals del segle XIX, totes les plan-tacions d’Europa. Li deien l’invasoramericà, però el cert és que a les nos-tres comarques la plaga va venir deFrança, als anys 1917-1918. Era un àcarque atacava les rels dels ceps i destruïala planta. La cultura del vi era bastantestesa a les nostres comarques, pel quequalsevol pagès que es preués podiaproduir un vi excel·lent. Hi havia pobles com Cubells (supo-sem que el nom ve de bocoi o recipientde vi), on gairebé la totalitat del termeestava destinada a vinya. Les tècniquesde producció passava de padrins a pa-res i fills. La vinya donava feina i pros-peritat al poble. La fil·loxera va deixartota la gent sense feina i el jovent vahaver d’emigrar a Barcelona. Allà, grà-cies al coneixement del vi, van muntaruna cadena de bars (Bodegues

Montferri) tots els propietariscubellesos. I a base de treballar sensemirar hores i constància, van aconse-guir un molt bon nivell econòmic. A iniciativa de la Junta Local d’Ins-trucció Pública, l’Ajuntament d’Artesa,amb data de 21 de gener de 1917, pre-sentà als regidors un projecte d’esco-les noves i graduades per a nens i ne-nes en tres seccions, amb habitatges perals mestres i mestresses, on també s’es-menta Els Erals per a fer-les a tot es-plai. L’1 d’abril de 1920 ja estaven defi-nides les filiacions polítiques. Aquestdia es va nomenar Ramon Solé com aPresident-Alcalde, per 5 vots a favor i4 en blanc, pel que va ser nomenat permajoria absoluta, va rebre les insígniesdel seu càrrec i va continuar essent al-calde d’Artesa. Els regidors van quedar repartits comsegueix: Pels Republicans: Ramon SoléSolé, Marcel·lí Valls Regí, JosepFontanet Grañó i Josep Amorós Pedrós.Pels Reformistes: Hermenegildo Solans

Vidal i Joan Roca Caltós. Pels Liberals:Antonio Santesmases Garriga. Pels Tra-dicionalistes: Pedro Comas Saurí. PelsIndependents: Joan Aldavó Sabaté. La gent de la foto es reunia per afron-tar la crisi de la fil·loxera. Era la mane-ra de fer força davant d’un problemainesperat. Els números 4, 5, 6 i 9 erenla gent d’Artesa. Santesmases, Farré(alcalde pedani de Vilves que haviaentrat en substitució de José Cardeñes)i Vilalta. El 9 era l’alcalde d’Artesa,Ramon Solé. Volem fer dos incisos sobre la imat-ge de La Palanca anterior. Ens vamdescuidar d’esmentar que la primeraroda de cardar el cànem a Artesa eradel Josep Solans, de cal Chic del Mulo,que tenia una botiga d’espardenyes ala plaça del Ball i que la foto devia deser anterior al 1900, perquè es veu lacarretera de Ponts en primer terme ipràcticament sense cases.

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per J.M. Castellà

S

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

L’Ajuntament d’Artesa de Segre es va vestir de gala per a rebre la visita dels Reis Mags d’Orient. Durantles festes, la façana de la Casa Consistorial va lluir també amb l’enllumenat. (Foto: Josep M. Espinal)