VIU LA POESIA. Poesia Catalana al Web - XTECLa proposta Viu la poesia ( Poesia Catalana al Web) neix...

Click here to load reader

  • date post

    23-Jul-2020
  • Category

    Documents

  • view

    8
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of VIU LA POESIA. Poesia Catalana al Web - XTECLa proposta Viu la poesia ( Poesia Catalana al Web) neix...

  • VIU LA POESIA. Poesia Catalana al Web

    Autora: Carme Arenas Noguera

    Àrea Curricular de Llengua i Literatura Catalanes

    Curs: 2003-2004

  • 1.- INTRODUCCIÓ

    1.1.- Antecedents del tema objecte de treball

    El projecte Viu la Poesia (Poesia Catalana al Web) vol ser la continuació d’un treballprevi que ja ha estat realitzat per l’equip d’investigació Poesia i educació a Barcelona

    (PIEBA, http://www.ub.es/aulapoesiabarcelona/pieba/index.htm), dirigit per Glòria

    Bordons, i del qual qui signa aquest projecte forma part, que ha efectuat des de l’any

    2000 diversos projectes de recerca finançats pel Ministerio de Ciencia i Tecnología i la

    Universitat de Barcelona, per desenvolupar la seva recerca sobre l’ensenyament de la

    poesia a la ciutat de Barcelona. Així mateix, durant l’any 2002, ha col.laborat amb la

    Fundació Joan Brossa, la Universitat de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya

    en la realització d’una pàgina web interactiva (Els entra-i-surts de Brossa,

    www.fundacio-joan-brossa.org i http://www.uoc.edu/lletra/especial/brossa/), que ha

    comptat amb un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de

    Catalunya, i que ha publicat l’antologia de poesia amb propostes didàctiques Aprendre

    amb Joan Brossa a Edicions de la Universitat de Barcelona.

    Durant aquest període ha intentat aconseguir una diagnosi mínima de l’estat actual de

    l’ensenyament de la poesia. A partir d’una metodologia qualitativa, ha explorat quina

    era l’opinió dels dos protagonistes principals: professors i estudiants. Entre les

    principals conclusions a què ha arribat, destaquen les següents:

    � L’escola desenvolupa un paper fonamental en l’acostament dels alumnes a aquest

    gènere literari i constitueix una oportunitat privilegiada per desvetllar-hi el gust per

    la poesia.

    � Les activitats realitzades en relació a la poesia als centres no són suficients, a

    causa d'una sèrie de dificultats, tant per part del context escolar (poques hores

    lectives assignades en els curricula, escassa motivació del professorat), com per

    part de l'alumnat (manca d'interès, diversitat a l'aula).

    � Les activitats realitzades a l'aula se centren tot sovint en els aspectes formals del

    text i estan basades en una metodologia tradicional centrada en la figura del

    professor, que no satisfà als adolescents i no els dóna l'oportunitat de gaudir la

    poesia.

  • Aquestes conclusions han estat extretes del reduït context d'una ciutat, Barcelona,

    però les converses amb investigadors que porten recerques semblants a d'altres

    països europeus ens han corrobat que existeixen en tots els casos unes inquietuds i

    directrius comunes en les investigacions i accions que s’estan duent a terme sobre el

    tema.

    Un primer punt d’intercanvi d’opinions i recerques van ser les Jornades de Poesia i

    Mestissatge, organitzades per l’Aula de poesia de Barcelona, associació sense ànim

    de lucre amb seu a la Universitat de Barcelona, que organitza actes poètics a dins i

    fora de la Universitat, i de la qual són socis la major part de l’equip investigador. L’any

    2002 es va celebrar dins d’aquestes Jornades una taula rodona sobre poesia i

    educació, on es va convidar la poeta anglesa Jean Sprackland i el poeta portuguès

    Jorge José Letria. Tots dos investigadors participen en els seus països en projectes

    semblants a l’espanyol, de divulgació de la poesia a les escoles, organitzant recitals

    poètics i formant els mestres en l’ensenyament de la poesia. L’intercanvi

    d’experiències amb aquests contactes estrangers, i la progressiva coneixença d’altres

    grups que treballaven el tema de manera similar, tant a la resta de l’estat espanyol

    (Fundación Miguel Hernández, Magisteri-Teatre Mag Poesia) com a d’altres països

    europeus com França, Irlanda, Itàlia i Polonia, van decidir al grup “Poesia i Educació a

    Barcelona, avui” a intentar establir una xarxa sobre aquest tema a nivell europeu.

    Aquest treball previ ha servit per fer un balanç de l’estat de la questió i ens posa en

    una situació adient per començar el nostre treball, tenint en compte les mancances i

    les necessitats actuals en aquest terreny.

    1.2.- Presentació del tema

    VIU LA POESIA (Poesia Catalana al Web) vol ser una proposta didàctica interactiva itransversal per a l’ensenyament i l’aprenentage de la poesia catalana a través de la

    xarxa d’Internet. És evident que, més enllà de la poesia, la seva transversalitat rauen la multiplicitat de temes que pot abraçar la poesia i que pot donar lloc a debatre un

    mateix tema, aspecte, comprensió d’un fenomen, a partir de visions i tractaments ben

    diversos. Per tant, més enllà de ser directament útil i beneficiosa en l’àrea de llengua i

    literatura catalanes, pensem que pot emprar-se des de qualsevol altra àrea o matèria,

    tal com veurem més endavant.

  • Un altre dels aspectes que considerem fonamental és la interactivitat. En ser unaactivitat que es realitza o que es pot realitzar a través de la xarxa d’Internet, gaudeix

    d’immenses possibilitats d’interacció. Els exercicis ja poden ser plantejats en aquest

    sentit. El professor i els alumnes poden interaccionar amb el text, segons els objectius

    del seu treball puntual, o bé segons el nivell del grup-classe.. En aquest sentit, pensem

    també que és un bon exemple del que pot ser un material que afavoreix el tractamentde la diversitat, ja que en una mateixa sessió-classe, el professor pot establirdiferents graus de complexitat en els exercicis i pràctiques que s’estan fent, d’acord

    amb la possible heterogeneïtat de nivells que es doni en aquell grup-classe.

    Malgrat que es planteja per accedir-hi a través de la xarxa d’Internet, el present

    projecte no exclou que el gruix del material pugui emprar-se en format paper o d’altres.

    Viu la poesia (Poesia Catalana al Web) avui forma part activa d’ experiències iequips similars a molts països d’Europa, com per exemple la xarxa Poetry andEducation, o bé Poetryclass a Anglaterra, Les Petits poètes a França o el Diariodi Poesia a Italia. També a Polònia, Bélgica, Portugal , Rússia, etc existiexen grups detreball similars. En aquest sentit, el proppassat mes de juny ( 2, 3 i 4 de juny de 2004)

    se celebraren a Barcelona les Jornades europees de Poesia i Educació, organitzades

    pel mateix Grup PIEBA, amb l’afany de promoure el valor educatiu de posar en

    contacte poemes de diferents països, llengües i cultures, amb la certesa que l’ús del

    text poètic a les aules pot contribuir a la formació d’uns ciutadans més cultivats,

    creatius, imaginatius i tolerants.

    1.3.- Objectius que es pretenen assolir.

    L’escola és fonamental per al desenvolupament del gust per la literatura en general i

    per la poesia en particular, i les activitats més decisives per a la formació d’aquest gust

    són les que parteixen d’una varietat de textos sobre temes propers als estudiants i les

    que permeten un diàleg eficaç i participatiu entre alumnat i professorat. És

    especialment decisiva la manera de presentar els poemes, dins de la qual, l’ús de les

    noves tecnologies fa més propera la poesia als estudiants.

    La proposta Viu la poesia ( Poesia Catalana al Web) neix com a conseqüènciadirecta de la poca incidència que la poesia té en la societat actual, malgrat la seva

    beneficiosa influència sobre la gent (especialment jove) que en llegeix i en gaudeix.

    La investigació a les aules ens demostra que molts professors tenen prejudicis sobre

  • el gènere poètic i no gosen fer-lo servir com a material didàctic a les escoles de

    primària o instituts de secundària. No obstant això, podem constatar, a partir de

    l’observació personal, dels comentaris d’alumnes i professors extrets de qüestionaris i

    entrevistes, i de la bibliografia d’àmbit europeu sobre el tema, que la poesia té uns

    grans avantatges per a l’educació dels joves:

    � Avantatges que contribueixen a la formació de la personalitat individual: el foment

    de la imaginació creativa, l’impuls de la concentració mental, la promoció de la

    reflexió sobre el jo, l’afavoriment de la maduració personal o l’equilibri psíquic (pel

    fet de compartir inquietuds humanes).

    � Avantatges que ajuden a la integració social i la solidaritat: l’afavoriment del

    relativisme envers les concepcions ideològiques úniques, el coneixement dels fets

    comuns i diferencials de les diverses cultures o la potenciació d’una percepció

    àmplia de les llengües, més enllà de la seva utilitat comunicativa immediata.

    La síntesi de les respostes a un qüestionari, fetes per adolescents als quals els

    agrada la poesia, ens permet esbossar els elements principals d’un projecte per

    aconseguir que tots els alumnes gaudeixin de la poesia d’una manera lliure i

    agradable, de manera que en l’esdevenidor es converteixin en ciutadans solidaris,

    crítics, cultes, sensibles i creatius.

    Per aquest motiu, presentem un projecte d’ensenyament de la poesia, centrat en

    quatre eixos substancials:

    1.- La selecció de textos adequats quant al tema i quant a la forma per a cadascuna de

    les edats , i també d’acord amb el moment històric que vivim (globalització, noves

    migracions, mobilitat, noves tecnologies etc,).

    2.- La interacció entre alumnes o entre profesor i alumnes a partir d’activitats

    fonamentades en la dinàmica de grups i en l’ús de l’ordinador i altres mitjans

    tecnològics.

    3.- L’experimentació, avaluació i redisseny d’aquestes activitats.

    4.- La implantació de la formació necessària per tal que el professorat pugui contribuiral desenvolupament del gust poètic

  • 2.- TREBALL DUT A TERME

    2.1.- Disseny del pla de treball

    Les principals activitats que s’han dut a terme per a la realització del projecte Viu laPoesia (Poesia Catalana al Web) giren a l’entorn de tres eixos bàsics:

    � els poemes que s’ofereixen als alumnes. La tria ha estat feta pensant en elsgustos i interessos dels alumnes, sense menystenir, per això, la qualitat dels

    textos.

    � les activitats i procediments com s’ensenya la poesia. En aquest sentit, s’hatendit a la innovació pedagògica i d’enfocament de la didàctica de la poesia. S’ha

    intentat trobar maneres diferents i atractives d’acostar l’alumnat al fet poètic.

    � el paper d’Internet en el desenvolupament del gust per la poesia. Per això cal ferque les possibilitats que ofereix, tant Internet com qualsevol de les noves

    tecnologies, es tradueixin en una manera diferent i innovadora de plantejar el

    treball, tenint en compte aquestes noves possibilitats, no només el fet de traslladar

    a Internet allò que de manera tradicional s’ha anat fent sempre a l’aula.

    També, s’han tingut en compte els tres temes bàsics en el terreny de la poesia i

    educació:

    1. Quina poesia llegeixen els joves? Quina mena de textos són els més

    apropiats? Quins temes prefereixen? La poesia en altres llengües,

    traduïda, pot ser igual de motivadora que la pròpia?

    2. Com es pot treballar la poesia a l’aula? Quines activitats troben més

    ressò entre els alumnes? Quines poden incentivar més la lectura de

    poesia ?

    3. Fins a quin punt la presència de la poesia a Internet i l’existència de

    pàgines web que continguin poemes fets per nois i/o exercicis

    interactius amb poemes pot ajudar a incrementar el gust per la poesia

    per part dels infants/ adolescents i, fins i tot, adults?

    Els objectius bàsics que s’han volgut aconseguir són:

    1. Revisar els textos poètics que actualment s’ofereixen als infants i adolescents enel context educatiu, a partir de l’opinió dels mateixos alumnes i dels professors.

  • 2. Intercanviar els resultats aconseguits en diferents països i contrastar la tipologia

    dels poemes que aconsegueixen motivar més l’alumnat.

    3. Esbossar el que podria ser una publicació de poemes adients per a infants i

    adolescents.

    4. Incrementar l’ús de textos poètics d’altres llengües, en traduccions.

    5. Revisar els materials publicats en diferents països i contrastar les diferents

    metodologies constatables en els materials.

    6. Intercanviar experiències provades en diferents escoles i els resultats aconseguits.

    7. Discutir les característiques desitjables en una formació inicial i permanent perquè

    mestres i professors puguin desenvolupar el gust poètic en infants i adolescents.

    8. Revisar i contrastar les diferents pàgines web sobre poesia i educació existents en

    diferents països.

    9. Intercanviar experiències sobre l’ús d’internet amb l’alumnat com a forma

    d’incrementar l’interès envers la poesia.

    10. Establir les bases i organització per a la integració de les diferents webs existentsen una web única europea sobre poesia i educació.

    2.2. Finalitat del projecte i Metodologia emprada

    La finalitat del projecte és el disseny, experimentació i avaluació de seqüències

    didàctiques sobre poesia catalana, emmarcades en els diversos curricula de

    l’ensenyament obligatori i no obligatori, amb la intenció de contribuir a una formació

    més lliure, creativa, culta i solidària.

    Podem constatar, a partir de les investigacions fetes, que la poesia té grans

    avantatges per a l’educació dels joves. D’una banda avantatges que contribueixen a la

    formació de la personalitat individual: el foment de la imaginació creativa, l’impuls de la

    concentració mental, la promoció de la reflexió sobre el jo, la maduresa personal o

    l’equilibri psíquic (pel fet de compartir inquietuds humanes). D’altra banda, també té

    uns avantatges que ajuden a la integració i a la solidaritat: l’afavoriment del relativisme

    cap a les concepcions ideològiques úniques, el coneixement dels fets comuns i

    diferencials de les diverses cultures, o la potenciació d’una percepció més àmplia de

    les llengües, més enllà de la seva utilitat comunicativa immediata.

  • Amb aquest projecte gradual d’ensenyament de la poesia amb activitats lúdiques i

    reflexives properes a la realitat en la qual viuen els nostres alumnes, creiem que

    podem aconseguir un món en el qual la poesia s’ensenyi bé o, el que ve a ser el

    mateix, un món on el docent sigui capaç de transmetre emoció estètica i valors

    humans als alumnes.

    Un altre avantatge digne de tenir en compte és que el projecte pretén ser útil no sols a

    alumnes d’una determinada edat o nivell educatiu, sinó que les seqüències didàctiques

    han estat seqüenciades de manera que un mateix poema o grups de poemes puguin

    ser llegits i treballats des de diferents nivells.

    Per bé que el tema preferent és l’ensenyament aprofundit, atractiu i interactiu de lapoesia en llengua catalana, l’abast del projecte pretén ser absolutament transversal,ja que, segons el contingut dels poemes triats, podem treballar temes que pertanyena diverses àrees del coneixement (el jo, l’amor, la mort, el compromis social, laciència, la història, l’ecologia, l’esport, l’art i un llarg etcètera de temes).

    Quant a la metodologia emprada i la forma de presentació i d’accés, pensem que ha

    de revertir directament en la millora de la pràctica docent i, també, en la millora iagilitat en l’aprenentatge dels alumnes pel que fa a l’aprofundiment dels continguts

    curriculars i, sobretot, ja que pretén estratègies metodològiques i recursos didàctics

    innovadors, aconseguir fer de les noves tecnologies una eina vehicular del’aprenentatge.

    2.3.- Disseny del pla de treball

    El pla de treball establert ha estat realitzat en tres fases, que hem fet correspondre alstrimestres del curs escolar.

    Fases Activitats

    . Tria dels objectius i continguts dels curricula de l’àrea dellengua i literatura catalanes dels diversos nivells educatiusen què ens centrem (ESO i Batxillerat)

    . Establiment d’uns eixos temàtics per a cada nivell, elsquals han servit per organitzar el material poètic sobre el

  • Ir. FASE qual es proposen activitats.

    . Establiment del nombre de poemes necessari per a cadanivell educatiu i selecció dels textos poètics en llenguacatalana, segons els itineraris temàtics de cada nivell, teninten compte els diversos destinataris i les possibilitats demotivació i de connexió amb el món actual.

    IIa. FASE

    . Proposta d’activitats fonamentades en la interacció idinàmica de grups i en l’ús de l’ordinador i altres mitjanstecnològics a partir dels textos seleccionats.

    IIIa. FASE

    . Disseny de la interfície per a l’exposició de poemes iactivitats desenvolupades per ordinador i inicid’implementació al web (http://www.viulapoesia.com )

    . Selecció d’algunes de les activitats programades per aposterior experimentació en centres de diversescaracterístiques.

    . Possible recull del material en una antologia en paper.

    . Presentació i difusió del material elaborat.

  • 3.- RESULTATS OBTINGUTS

    Donat que la poesia afecta plenament el desenvolupament integral dels individus i, per

    tant, pot contribuir a la creació d’una consciència col.lectiva humana, sensible isolidària, lliure de prejudicis, creiem que resulta imprescindible estudiar el fenomende l’educació a través de la poesia en contacte amb d’altres països i cultures, per

    ampliar fronteres i punts de vista, crear vincles amb llengües i països allunyats ,i

    sobretot, poder elaborar hipòtesis satisfactòries en l’ espai científic europeu.

    Els grups ja existents a tot Europa desenvolupen projectes interessants i productius,

    però hi ha una manca d’integració entre ells, que fa que les seves recerques tinguin

    només validesa en àmbits geogràfics i culturals delimitats, la qual cosa impossibilita de

    comparar els seus resultats, i per tant d’arribar a conclusions definitives. Fóra molt

    important que el projecte, un cop realitzat i validat, pogués integrar-se en la xarxa

    europea Poetry & Education, la qual cosa contribuiria a:

    1. Afiançar un espai europeu per a la recerca, un punt de trobada i intercanvi

    d’experiències i propostes pels diferents grups universitaris, professionals de

    l’ensenyament, institucions i associacions d’arreu d’Europa, amb la inclusió de la

    literatura catalana com una literatura més dins l’àmbit europeu.

    2. Articular una poderosa base de dades bibliogràfica en un marc multidisciplinar per

    a l’ensenyament de la poesia i la divulgació del fet poètic.

    3. Aprofundir en la relació entre la poesia i les noves tecnologies, generant un web-

    site que possibilités la comunicació entre els membres investigadors i permetés

    compartir recursos.

    4. Permetria als nostres professors i alumnes treballar i aprendre poesia en diferents

    llengües, la qual cosa potenciaria l’estímul per al coneixement de segons idiomes

    .La possibilitat de treballar en cada país amb textos de les altres llengües, a més

    de la pròpia, desenvoluparia la comprensió interlingüística i interestatal i fomentaria

    el coneixement de llengües diferents de la pròpia.

    5. Malgrat la clara existència d'una tradició literària europea, amb temes i formescomunes al llarg de la història, l'educació obligatòria no reprodueix aquesta realitat

    i acostuma a centrar l'ensenyament de la poesia només en la poesia de la llengua

    primera. Creiem que el fet de tenir en compte la producció poètica en d'altresllengües a través de la traducció eixamplaria el coneixement literari global, iper tant, el coneixement social.

  • El projecte Viu la poesia (Poesia Catalana al Web) que presentem té dues parts bendiferenciades. Pel que fa a la selecció de material, es parteix de la recerca bibliogràfica

    entre material poètic dels segles XIX i XX en llengua catalana (que s’ha fet entre

    material imprès, àudio i video) i, per a les propostes didàctiques, s’ha tingut en compte

    la bibliografia existent.

    Quant a la part experimental d’aplicació, exerimentació i avaluació de les propostes

    plantejades a l’aula, s’ha emprat el paradigma “qualitatiu”, ja que té com a base la

    comprensió dels fenòmens des de la perspectiva dels implicats. “La realitat que ens

    interessa és la que les persones consideren important”. Aquesta perspectiva busca

    “comprensió en un nivell personal dels motius i creences que són darrere de les

    accions de la gent (Taylor, 1986: 16)1.

    La perspectiva interpretativa ens sembla adient, ja que busquen comprendre creences

    i sentiments, sensacions, intuïcions, estereotips, difícils d’estudiar objectivament, però

    que tenen una participació important en la construcció dels significats que atorguem

    als diversos aspectes de la realitat i que, per tant, són part constituent d’aquesta

    realitat. A més, aquest plantejament acaba d’encaixar quan parlem de poesia, un tema

    que sembla que es resisteix encara més a una anàlisi sistemàtica amb d’altres

    mètodes, ja que ens movem en el camp de la metàfora i de l’ambigüitat semàntiques.

    Un terreny que no es pot veure en tota la seva dimensió, si no donem un paper

    principal als significats creats a partir de la subjectivitat.

    Els instruments que farem servir per comprovar l’efectivitat de les activitats

    proposades, tant les implementades a la web com les desenvolupades en tècniques

    grupals a l’aula, seran bàsicament l’observació i l’entrevista semiestructurada amb el

    profesor i alguns alumnes, després de l’experiència.

    Tant les entrevistes com les activitats practiques podran ser enregistrades en material

    àudio i vídeo per a la seva anàlisi posterior.

    1 TAYLOR, S.J.; BODGAN, R. Introduction to Qualitative Research Methods. The Search on Meanings.Nova York: J. Wiley Sons, 1989.

  • 3.1.-CONTINGUT DEL TREBALL

    El projecte Viu la Poesia (Poesia Catalana al Web) consta de 10 itineraris temàtics, ien la seva totalitat comprèn tant l’alumnat de primària com de secundària, batxillerat,

    tant de les àrees de Llengua i Literatura catalana i castellana o universal -per bé que el

    treball realitzat motiu de la llicència s’ha centrat en l’alumnat de secundària i batxillerat

    en l’àrea curricular de Llengua i Literatura Catalanes-, i s’ha intentat que pugui ser una

    web eficaç per a qualsevol amant de la poesia, ja sigui infant, jove o adult, estudiant o

    no.

    Els 10 itineraris temàtics són els següents: Amor, Mort, Compromís social, Jo,Ciència, Poesia, Guerra, Joc, Quotidianitat i Esport. Tots ells temes ben actuals id’interès per a tothom.

    L’adequació als diferents nivells curriculars rau en la tria dels poemes i en lesactivitats proposades com a intensificadores de lectura , motivadores d’anàlisi, de

    debat i de coneixement de la realitat que ens envolta i de foment de l’esperit crític.

    S’ha previst poder-ne fer un tractament transversal. Així hi ha aspectes que elstrobem coincidents en diversos itineraris i d’altres que en són complemetaris.

    El material present pot ser redistribuït pel professor de la manera que li resulti més

    atractiva o adient per al tipus de treball que vol dur a terme o per adapatar-lo al grup-

    classe. Per tant, perment tants formats i itineraris diversos com usuaris.

    Com a complement, a la web hi ha tot un material en video on el poeta, a banda dercitar o llegir el propi poema, ens n’explica el propi treball de creació, la tria, lesdificultats, etc.

    .

  • 3.1.1.-ITINERARI AMOR

  • AMOR

    Abans d’avançar en la lectura d’aquest apartat hauries de reflexionar sobre elconcepte d’amor. Per fer-ho elabora una àmplia pluja d’idees on incloguis totallò que et suggereix el terme “amor”. Mira d’escriure, com a mínim, 15paraules o expressions breus. Després, compara la teva llista amb la delcompany/a i, segons el nombre de coincidències i el tipus de paraules, decidiusi el vostre concepte de l’amor és similar o bé diferent.

    He descobert l’amor,

    He descobert l’amor.D’enamorar-se així

    sóc el primer.Quin desesper,

    quins dos espantsque se’m disputen!

    No tiraré el barret al foc.La cadira al mar sí.

    Enric CASASSES. D’equivocar-se així (1997)

    1. T’has enamorat mai? Si és així, creus que els teus sentimentssón similars als del jo poètic?

    2. El poeta afirma que és el primer que s’ha enamorat d’aquesta manera. Què enpenses tu? Creus que tothom s’imagina que allò que es viu en primera persona ésnou i que mai ningú ha experimentat un sentiment similar? T’has sentit mai així?

    3. Per què es desespera el poeta?4. Què creus que signifiquen els dos últims versos del poema? Fixa’t en les parelles

    de paraules barret-cadira i foc-mar. Poden ser-te útils per a la teva interpretació.5. Suprimeix aquests dos últims versos i crea un nou acabament per al poema.6. Redacta un text aconsellant al jo poètic com ha de superar aquesta desesperació.

    Usa l’imperatiu i el subjuntiu en les formes verbals.

  • Posaria el teu nom al bell mig de la casa

    Posaria el teu nom al bell mig de la casa,l’encendriacomunfoc,com uns feixos de sarments i de pinassa.Encendria el teu nom,l’encendriacomunfoc,comelfocdecoureelpa.Vetllariaensilencialseuvoltant.I,desobte,ballariaalseu voltant,nu,pelutifascinat,unadansaindesxifrable,unfoscballal·lucinatd’unprestigiaborigenorupestrecom aquells que trobava en les covesPorcar.

    Vicent Andrés ESTELLÉS. Primera audició (1977)

  • Tam-Tam

    El costellam de l’esquelet del poema no pot suportaraquest batec bantú, zulú del nostre cor.La sang, a rierades, corre per les temples.La paraula se’ns torna palmell fred de mà.El vers arrampat al naixement de la bragueta.Jo sóc un poema vaginal.Tu ets una verga poètica.Això és amor. El Sena ho sap.No sé parlar.No puc dir res.Tinc la llengua paralitzada a la teva boca.Sóc un animal ajaçat dins del jóc de la teva boca.Sóc un animal assedegat de l’aigua de la teva boca.Tot el món per una dolça construcció del Nosaltres en l’Un.El món ho sap.Això és l’amor.Tam-tam antics a la selva de les venes.L’esquelet del poema no pot suportar aquesta embranzida.Defalleix sense ser ni no ser.Ja no tinc veu.Et tinc ben meu.Tu i jo ho sabem. Això és l’amor.

    Dolors MIQUEL. Mos de gat (2002)

    1. Els dos poemes anteriors ens remeten a ritmes i danses ancestrals. Per què creusque és així? Quins elements de cada poema ens ho suggereixen?

    2. Què és l’amor segons el jo poètic del poema del Tam-tam? Què és per a tu l’amor?Coincideixes amb el jo poètic?

    3. Per què creus que Vicent Andrés Estellés simbolitza el nom de la seva estimadaamb un foc? Per què situa aquest foc al bell mig de la casa? Per què compara elfoc amb un foc que cou pa?

    4. Què faria el poeta al voltant del foc? Per què actuaria com un aborigen o com unrupestre?

    5. El poema Tam-tam està farcit d’elements amb connotacions sexuals. Enumera’ls iintenta veure què signifiquen aquests versos:

    “Jo sóc un poema vaginal. Tu ets una verga poètica. Això és amor.”

    6. Intenta esbrinar el significat del vers “Això és amor. El Sena ho sap.” Per fer-hoinforma’t d’on està situat el Sena.

    7. Què li passa a “l’esquelet del poema” a l’inici i al final del poema del Tam-tam?Què els passa als amants en els dos casos?

    8. Canvia el títol del poema substituint el complement “al bell mig de la casa” peruna altra indicació de lloc i escriu un poema sota aquest nou títol. Imita l’estructurai el ritme del poema de Vicent Andrés Estellés (usa molts monosíl·labs). Tambépots aprofitar-ne alguns versos.

  • 9. Recita els dos poemes acompanyats de música. Pots fer-la tu amb les mans,picant sobre la taula o bé pots convertir els poemes en una cançó de hip-hop.Para especial atenció al ritme.

    Per una música de Chopin

    Quan tu deies “amor”els brolladors florien dins la tarda.

    Quan tu deies “amor”un ocell s’encenia a cada branca.

    Tota la mar s’alçava de puntetessi el teu nom estremia la distància.Te’n recordes amor?, deies “amor”i l’herba de la font s’enamorava.

    ¿Quina ona de silencisha escampat les petxines per la platja?¿Quin oratge d’absènciacommou aquesta angoixa primfilada?

    Al lluny la teva mà -ja inútilment-dibuixa un llarg adéu al pit de l’aire.

    Josep Maria LLOMPART. Poemes de Montdragó (1990)

    L’ull en el cel

    No tinc costa on aferrar-me aquesta tarda de dissabteinterminable en la programació esportivaquan repeteixo el teu nom astorat davant el pastísde núvols que torna blanca la mirada on és escrit.

    L’altura és el mar on veig el teu cos,el cel roig darrere l’home que neteja l’espigói no pensa en tu ni quan la brisa xoca contra la galtaacabada d’afaitar abans d’entrar al torn de nit.

    Es mouen els gats pel passeig de la Mar Bella,crits sords cap al cementiri dels sons,cap a l’abocador de paraules dites i no dites,

  • cap al silenci immens de no tenir el teu silenci.

    DAVID CASTILLO. El pont de Mühlberg (2000)

    1. Activitat per fer prèviament a la lectura del poema de David Castillo:Omple els buits del poema amb paraules que siguin adients al sentit del text i quepuguin mantenir-ne el ritme.

    Quan tu deies “amor”els brolladors _________ dins la tarda.

    Quan tu deies “amor”____________________________.

    Tota la mar _________________si el teu nom estremia la distància.Te’n recordes a amor?, deies “amor”i ________________ s’enamorava.

    ¿Quina ona ___________ha escampat ____________ per la platja?¿Quin __________ d’absènciacommou aquesta_________________?

    Al lluny la teva mà -ja inútilment-Dibuixa _____________________.

    2. Què tenen en comú aquests dos poemes? Com ens descriu el jo poètic la sevasituació amorosa?

    3. Els dos poemes ens parlen del silenci. Com és aquest silenci en cadascun d’ells?Com el viu el poeta?

    4. Què passava en el poema de Josep Maria Llompart quan l’estimada pronunciavael mot “amor”?

    5. El poema de Josep Maria Llompart presenta dos temps verbals diferents. Quinssón? Aquests temps verbals coincideixen amb les dues parts en què es podriadividir el poema. Quines són aquestes dues parts? Què se’ns diu en cadascunad’elles?

    6. Quina connexió creus que existeix entre els dos poemes i el seu títol? Tu hauriestitulat els poemes així? Series capaç de crear un nou títol per a tots dos poemes?

    7. Saps qui és Chopin? Escolta la seva música i tria una composició que s’adapti alritme del poema.

    8. Dibuixa l’escenari que ens descriu David Castillo en el seu poema. Reprodueix totsels elements i posteriorment incorpora-hi els versos del poema, desordenant-los sical. Hauràs fet un cal·ligrama.

  • WC

    Hi ha d’haver algun lloc en aquest mónde cossos cruels, de cors cruels, de fets cruels,on sigui possible recuperar la il·lusió,el somriure d’abans, la moral perduda,les ganes per les coses sense futur,l’alegria, els somnis i el desigque a vegades es cansa i potser es mor.No ho sé; algun temple sagrat i anticon les hores erosionin la indiferènciai sigui possible tornar a percebrel’immens dubte feliç d’un sentiment,un nus a la gola, la pell de gallina,la llum serena dels teus ulls poblats encarade papallones i un present que bategués.(Un paradís remot on es pogués bastirel fràgil esquelet d’aquest poema,entremig de coses tan útils i inútilscom la tassa, la cadena, el paper,les rajoles, els miralls, les cortines,els segells de Franco i de Felip V,i el teu perillós record que no em deixani en moments tan íntims com aquest.)

    Amadeu VIDAL I BONAFONT. Invisibles (1996)

    1. Abans de llegir el poema atura’t en el títol. Fes una pluja d’idees amb tot un seguitde mots que puguis associar amb la paraula WC. Hi has associat la paraula“amor”?

    2. Et sorprèn un títol així per a un poema d’amor? Per què? Justifica la teva resposta.Què cerca el poeta?

    3. Fixa’t en aquests dos versos:

    “LA LLUM SERENA DELS TEUS ULLS POBLATS ENCARADE PAPALLONES I UN PRESENT QUE BATEGUÉS.”

    A què es refereix quan diu uns ulls “poblats de papallones”? I un “present quebategués”?

    4. Canvia alguns mots dels 2 versos de la pregunta anterior per altres que expressinidees contràries. Descriu el canvi de significat que s’ha produït.

    5. En el poema s’usa el recurs de l’enumeració. Indica on ens apareix i quin ritme osensació genera.

    6. On es troba el poeta mentre escriu el poema. Quins són els llocs més íntims per atu?

    7. L’enamorament sol provocar que pensem en la persona estimada en totes lessituacions, fins i tot, com diu l’autor, quan anem al wàter. Imagina una altra situacióquotidiana i vés barrejant la seva descripció amb l’evocació de l’amor. Pots fer unvers de cada, com per exemple:

    Les motxilles esteses a terra, en filera arran de les taules.On ets, tu, ara?

  • El professor ens demana el llibre de mates.El nombre infinit dels teus llavis.

    8. Sovint els lavabos públics estan plens de grafittis que parlen sobre l’amor. Quingrafitti hi escriuries tu? Inventa-te’l.

  • El meu amor sense casa

    El meu amor sense casa.L’ombra del meu amor sense casa.La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.Les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor sense

    casa.El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessal’ombra del meu amor sense casa.Els meus ulls que arrelen el vent que arrenca les fullesque cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor sense

    casa.El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el ventque arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombradel meu amor sense casa.

    Maria Mercè MARÇAL. Desglaç:1984-1988 (1997)

    1. Com ens presenta l’amor M. M. Marçal?2. Compara el primer vers amb els tres últims. Com s’ha modificat i/o ampliat la

    informació que l’autora ens transmetia en el primer vers?3. A qui creus que va dirigit el poema? A un home o a una dona? Busca informació

    sobre M. M. Marçal i la seva condició sexual. Digues si influeix en la descripció delsentiment amorós el fet que el receptor sigui un home o una dona .

    4. Aquest poema es val de la repetició constant del primer vers, el qual es vaampliant fins a formar una oració subordinada de gran complexitat. Crea un poemad’estructura semblant a partir d’aquest primer vers:

    “EL MEU AMOR ROIG D’ESTIU”

  • Dits

    Lleugera, s’iniciavala pluja d’una nit.Lleugers, es confiavenels teus dits entre els meus dits.

    Un instant menut d’adéu.Oh, només per dos dies.Em somreies a travésdel llagrimeig que plovia

    damunt el teu abric de cuir.Tremolor dels bruscos túnelsper on te’m perds: cor confús,aquesta nit faig engrunes

    amb la traça del recordque tinc als dits. Buits dos dies,van prémer l’ombra del tocdels teus dits, quan te’m perdies.

    Gabriel FERRATER. Teoria dels cossos (1966)

    Dóna’m la mà

    Dóna’m la mà que anirem per la ribaben a la vora del mar

    bategant,tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amant

    Les barques llunyes i les de sorraprendran un aire fidel i discret,no ens miraran;

    miraran noves rutesamb l’esguard lent del copsador distret.

    Dóna’m la mà i arrecera la galtaSobre el meu pit, i no temis ningú.I les palmeres ens donaran ombra.I les gavines sota el sol que lluu

    ens portaran la salabror que amaraa l’amor, tota cosa prop del mari jo, aleshores, besaré ta galta;i la besada ens durà el joc d’amar

    Dóna’m la mà que anirem per la ribaben a la vora del mar

    bategant,tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amant

    JOAN SALVAT- PAPASSEIT. L’irradiador del port i les gavines (1922)

  • 1. En aquests dos poemes la mà (o els dits) esdevenen dos elements moltimportants. Per què? Creus que les mans són instruments essencials per al joc del’amor?

    2. Digues si són correctes o no les següents afirmacions per al poema de GabrielFerrater:

    a) el poema parla d’una separaciób) el poema parla de l’arribada d’algúc) els amants es donen les mansd) el poeta recorda mentre observa una fotografia

    3. Aquests dos poemes són molt plàstics. Intenta cercar una imatge (si vols pots ferun dibuix) que s’adapti al contingut de cada poema.

    4. Els poemes “Dits” i “Dóna’m la mà” ens parlen sobre l’amor, però ens ofereixen unavisió diferent d’aquest sentiment. Quina visió ens ofereix cadascun?

    5. Crea un poema on l’element fonamental no siguin els dits o les mans sinó una altrapart de l’anatomia humana. Si vols pots intentar imitar un dels dos poemes.

    6. Els símils, les metàfores i els símbols són elements de la transformació imaginativaessencials en el procés de creació poètica. Busca els que hi ha en tots dos textos idesprés intenta crear els teus símils, metàfores i símbols seguint o ampliant elspassos següents:

    a) Els meus dits es mouen com les ones del mar.b) Els meus dits com ones marines recorren les corbes del teu cos.c) Els meus dits com ones marines cerquen les corbes de les roques del teu oceà.

    7. Parteix dels símils, metàfores i símbols de l’exercici anterior i crea un nou poema.

  • Quasi transparent

    Una ampolla de viquatre gotsi unes copes.

    Una barra de paun croissanti torrades.Una rosa al pitxertovallons de paperi estovalles brodades.

    No sé parar de pensaren els teus ulls de mari en la teva mirada.

    Tinc una plata al fornque he cuinat amb amori desig d’agradar-te.

    Ajuntant els recordshe congriat una imatge de tumentrestant, t’esperava.

    Esperant lentament,amb el meu pensaments’acabava la tarda.

    He llençat al cubellel meu plat, i el guisat.He pensat tant en tu!

    La teva pell és blancai l’escuma del marés quasi transparent.

    JORDI CONDAL I CASAS. Immòbil moviment (1996)

    De parar i desparar taula

    Amor saps?, tot avui, la meva portafrisant per fer-te pas s’obria sola.S’han omplert de viandes plats i taula.Tot resplendia en els cristalls de l’aigua.El julivert s’ha refet. (El rellotgetoca les cinc. Vindràs?) Tota la casa

    avui no sembla la mateixa casa.Creix l’orenga i s’enfila per la porta.La fruita accepta el repte del rellotge.(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)A l’aigüera vessunya un somni d’aiguai plou desig a raig sobre la taula.

  • Amor…(Les set: no véns. Sota la taulaS’amaguen els neguits: Fora de casala tristesa!) Quin goig els dits de l’aiguaacaronant rajoles! Pany i portacom floriran quan tu arribis! Sola-ment vull que calli aquest rellotge.

    Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotgeque amb minuts i segons paro la taula.Toco les vuit i, del cap a la solade la sabata, sento que la casaja no sé si és meva. Per la portafuig, enyorat, el cor desfet de l’aigua.

    Toco les nou i les deu, i sóc l’aiguagebrada a les agulles del rellotge.Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.Per encobrir neguits ja no tinc taula.Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.Puja el desig i clivella la casa.

    Per les escletxes, veus?, fujo de casa,raiera d’aquest foc que invoca l’aigua.(Vindràs quan morirà l’hora més sola?)La fruita perd l’aposta amb el rellotgei la tardor fa el ple damunt la taula.res no troba sortida per cap porta.

    La nit truca a la porta i ve ben sola:Desparo taula i nego dins de l’aiguadesig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.

    Maria MERCÉ MARÇAL. Terra de mai 1982)

    1. Què tenen en comú aquests dos poemes? Què ens descriuen tots dos?2. El poema de Jordi Condal i Casas es titula “Quasi transparent”, sabries dir per

    què? Tingues en compte l’últim vers del poema.3. En el poema de Maria Mercè Marçal hi ha una sèrie de paraules que es van

    repetint. Quines són? Per què creus que es repeteixen? Quin efecte produeixaquesta repetició? Analitza la mètrica i la rima del poema “De parar i desparartaula”. Fixa’t en la darrera estrofa, més curta que les anteriors, i intenta justificar-neel motiu. Busca la relació que tenen els mots usats amb els motos finals de lesestrofes. Com es diu el tipus de composició poètica que organitza així lesparaules?

    4. El poema “De parar i desparar taula” juga amb els mots contraris “aigua” i “foc”.Què simbolitzen en el si del poema? Qui guanya la batalla, el foc o l’aigua?

    5. El poema de la Maria Mercè Marçal està ple de referents temporals. Quantes horespassen des del seu inici?

    6. Per què l’autora incorpora aquests referents temporals?7. Jordi Condal i Casas no n’usa en el seu poema. Quina diferència creus que genera

    l’ús o no d’aquests referents temporals?

  • 8. Has esperat mai llargament algú? Intenta crear un poema semblant al de JordiCondal i Casas o al de Mª Mercè Marçal. Incorpora-hi, però, un final feliç. Potsaprofitar metàfores, versos i fins i tot estrofes dels dos poemes.

  • P i L

    P

    “L’amor és americà”Miquel Bauçà

    Si et pogués resumir la meva forçaen quatre mil vuit-centes aferradestendries sobre teu, aparellades,les deus d’aquest amor que no se’m torça.I si l’amor fos un arbre, l’escorçatrauria gleves amb frases brodadesque te dirien just “t’estim, m’agrades”en català, en àrab, fins en morse.

    El que a mi em passa no és americà.No sé què em passa, que he perdut el senyi enc que t’estim i m’és un bon emprenyt’he de dir sense agravi però clarque quan l’enyor el braç i el cor m’estrenyem cag en Bush i en tu que em vas deixar.

    L

    Tu saps ben clar que no has de fer fruitd’aquest regal que ets de la bellesa.Ni jo en faré, del meu. La senzillesaés sebre que tu i jo no hem de fer fruit.¿Per què, però, el regal llances al buiti com un nin refuses l’escomesadel nostre fruit que és bes ardent que besai és viu i fèrtil com un pa ben cuit?

    El camí meu que mena contra el buitnomés el veig possible si va a tu,si l’ànima es procrea en mi, i en tufa arrel, aferra, floreix i fa fruiti el fruit m’és fill, i fill del fill, i marei es multiplica en l’aire i et fa pare.

    CARLES REBASSA. Sons bruts (2004)

    1. Com és l’amor del poeta en el primer poema? Quins versos o quines paraules ens

    en parlen?

    2. Com viu el poeta aquest amor?3. Coincideixes amb l’autor sobre la seva visió de l’amor? Justifica la teva resposta.4. Què creus que signifiquen els versos 9 i 14 relaciona-ho amb l’expressió “l’amor és

    americà”.5. Quina és la teva opinió sobre Amèrica i el poble americà?

  • 6. Quin és el fruit del qual parla Carles Rebassa en els 4 primers versos del segonpoema? A qui va adreçat el poema? Fixa’t en el sisè vers: per què cap dels dosenamorats pot fer fruit? Creus que l’amor està per sobre de qüestions de gènere,edat, cultura i posició social? Intenta escriure un poema o una prosa poètica queparli d’això.

  • Coses

    "Coses", diu ell.I ell diu que els seus cabellssón un mar.I ell diu que no troba sempreallò que busca; que el calaixés un passadís molt llarg,i ell amb prou feinesn'albira la fosca del final.I ell diu que les portes són obertes;que cal ser un riu, implacable,que busca.I ell diu que se sent com el solquan ateny les muntanyes:una mena de ser i quasi no ser,potser més: deixar de ser.I ell diu que al finalde la muntanya hi ha un retorn,un altre camí: una vall.I ell diu -no sap què dir-que sí, que té raó.I ell diu que és un sol,no a les muntanyes, sinó al mar,i que neix, neix.I ell li respon que no ho entén,que se sent, però, en la llum.I ell li diu "en la fosca ho entendràs".I ell hi accedeix, i li lliurasa fosca, perquè hi entri,delicadament, implacable.I ell diu que els seus cabells,que les seves mans, la seva pell.I ell diu poca cosa més.I ell fa la resta. I ell també.

    Eduard ESCOFET

    1. Aquest poema ens descriu el diàleg entre dues persones. Sabries dir quinsexe tenen?

    2. Quin efecte causa la repetició constant del pronom “ell”? Per què creus quel’autor el repeteix tant?

    3. Quins són els temes de la conversa que mantenen aquests dospersonatges? Marca què diu cada personatge amb un color diferent iesbrina quina actitud davant la vida té cada un d’ells. Converteix-ho desprésen un diàleg. Hauràs de canviar la persona verbal, els temps, elspossessius, etc.

  • 4. Quins elements del poema ens indiquen que ens trobem davant d’un poemad’amor?

    5. Què “entendrà en la fosca” el protagonista del poema? Què creus que enssuggereixen els darrers versos del poema?

    6. Per què es titula “Coses”? Quina relació existeix entre el títol i el contingutdel poema?

    7. Escriu un poema titulat “Coses” que reprodueixi un diàleg entre 2 amants ique no parli exclusivament d’amor, sinó de la vida en general. Juga si volsamb la repetició de pronoms: “i ell diu…”.

  • Carles CAMPS, 1969

    1. Què et suggereix el mot “tu” en un poema visual com aquest situat dins l’apartat de l’amor.2. Quina imatge generen aquestes dues lletres que es pugui associar amb conceptes que

    defineixen l’amor?3. Relaciona aquest poema amb el poema visual de Brossa titulat Coit .

  • Joan BROSSA. Poemes visuals (1975)

    4. Crea un poema visual que defineixi la teva concepció de l’amor.

  • ACTIVITAT GLOBAL

    1. Intenta definir l’amor després d'haver llegit tots els poemes, digues també com es potmanifestar en la literatura.

    2. Quins poemes ens parlen d’un amor no correspost? Quins ens parlen d’un amorcorrespost? Quins ho fan d’un amor homosexual?

    3. Quins són els símils, símbols o metàfores que els autors d’aquests poemes han usat perdescriure l’amor?

    4. S’ha dit que la poesia és una gran eina per a la seducció amorosa? Per què?5. Repassa la pluja d’idees que se’t proposava que elaboressis a l’inici d’aquest apartat

    amorós i comprova si els mots o conceptes d’aquesta llista han aparegut en els poemesque t’hem proposat. Quins hi han aparegut? Quins no? N’hi afegiries algun, desprésd’haver llegit aquests poemes?

  • 3.1.2.-ITINERARI MORT

  • LA MORT

    ACTIVITATS INICIALS

    1. Fes una pluja d’idees sobre les diferents creences religioses i filosòfiques que coneixessobre el que hi ha després de la mort. Comenteu entre tots amb quines d’elles esteu mésd’acord.

    2. Les següents paraules estan relacionades amb la mort, i si unes pertanyen a rituals queacompanyaven el mort des d'èpoques primitives, altres són d'èpoques ben recents. Busca aldiccionari el significat dels mots que no coneguis i elabora'n un mapa conceptual relacionant elsconceptes i classificant-los per temes afins.

    fossar, toc de difunts, rebre la condolença, responsori, crematori, dol, tanatori,testament, elegia, urna, epitafi, Dies irae, inhumació, De profundis, nínxol, funerària,gori-gori, esquela mortuòria, despulles, certificat de defunció, tomba, necrològica,cementeri, funeral, panteó.

  • Ai, la lluna de novembrede color esgroguissat!Ai, la freda, ai, la boirosalluna de nit de Tots Sants!

    Ai, la lluna que il·luminael trist recinte oblidat,i fa les ombres més negresi els clars desassossegats!

    Ai, la lluna dels macabresnacres tèrbols entre flors!Ai, les flors que es mustiguensobre el silenci dels morts!

    Ai, la lluna de novembre,freda com la soledat!-com la soledat, oh lluna,lluna trista del fossar!

    Enric DURAN I TORTAJADALíriques i burlesques (1953)

    XVII

    Ai la negra barcaque per mi vigilades de la nit alta!

    Ai, la barca negra,que ve pel meu somnidel mar de Sinera!

    La veu de la dama,lluny del temps. Escoltola cançó de marbre.

    Salvador ESPRIUCementiri de Sinera (1946)

    1. Busca al calendari la data de celebració de la festa de Tots Sants i esbrina quines són lestradicions locals que van unides a aquesta data. Coneixes alguna tradició, propera ollunyana, relacionada amb la mort i que t'hagi cridat l'atenció?

    2. Al primer poema, quins colors i quins matisos s'utilitzen per descriure l'atmosfera d'aquestmes de novembre? Quines poden ser les raons?

    3. A quin recinte es fa referència? Quin paper tenen les flors? Què creus que simbolitzen?4. Com relacionaries el poema d'Espriu amb el títol del llibre a què pertany? A quina barca es

    refereix? De quina dama es tracta? Pots buscar informació sobre Caront (mitologia grega) iel Llibre dels morts (mitologia egípcia).

    5. Fixa't en el primer vers de cada estrofa de la primera poesia. Té el mateix sentit que en lapoesia d'Espriu? Compara les dues maneres en què es manifesta la queixa.

    6. En les dues poesies es parla de la nit. Però es tracta de la mateixa nit o existeix algunadiferència? Sabries dir quins altres significats simbòlics pot adquirir la paraula "nit"?

    7. Escriu el guió per a una escena de pel·lícula que tinga per ambient el que et suggereix lalectura dels dos poemes.

  • Joan BROSSA. Barrets (1891)

    1. El nostre comiat final s'acompanya d'un seguit d'accions ritualitzades, de les quals hem fetun recull terminològic a l'inici del recull. Identifica els motius relacionats amb la mort queapareixen al poema objecte de Brossa.

    2. El barret és una peça de la indumentària que s'ha anat abandonat amb els anys. Hi haviamodels per a ocasions diferents. Sabries dir quines eres les seves funcions?

    3. Amb què compara Brossa el barret? Què tenen en comú els dos elements? Quin sentimentdesperta aquesta obra?

    4. Crea un poema visual substituint les imatges presents amb altres, extretes de l'actualitzaciódels usos socials en el comiat final d'una persona que no tornarem a veure en vida.

  • Els morts

    Els tres cops de palmells damunt del mur:Un, dos, tres: pica paret.Ens llancem endavant mentre ressoneni ens aturem mirant l’esquena de la Mort,que es gira molt depressa per sorprendreels qui es mouen encara amb l’embranzidai els fa fora per sempre d’aquest joc.

    Un, dos, tres: pica paret.Se’n va la llum. Com un punt d’or, l’espelmafa tremolar les ombres de la cambraPer què fa tant de fred a la postguerra?La Mort es tomba i veu com la meva germana,amb febre, es mou i plora sota el gel.

    Un, dos, tres: pica paret.L’Anna, petita i feble, procuravaamagar-se en el fons del seu bressol.De matinada un passadís molt blanc,amb la meva primera filla morta,i el joc havia de continuar.

    Un, dos, tres: pica paret.El passat era el rostre del meu pare:presons i cicatrius, desercions.Com el terroritzaven aquests copsdels palmells contra el mur.No pot acabar un gest d’impaciència.L’ira i la por el van delatar a la Mort.

    Un, dos, tres: pica paret.Joana, la segona filla morta:no ens apartàvem mai del teu costat.Però la Mort, astuta, va fer trampa.No vaig sentir els tres cops: em vas somriurei el teu lloc ja era buit al meu costat.

    Un, dos, tres: pica paret.Ja no m’importa si la Mort em veu.Ara que sóc, ja, tan a prop del mur,em giro amb un somriure als qui em segueixen.No sé res del que hi pugui haver al darrere.Només sé que me’n vaig amb els meus morts.

    Joan MARGARIT (Poema inèdit) Extret del recull del 19è Festival InternacionalBarcelona Poesia. 2003

    1. Has jugat alguna vegada a pica paret (potser coneixes el joc amb un altre nom)? Saps enquè consisteix? Quin lloc ocupa la mort quan participa en el joc? Què passa amb els altresjugadors?

    2. Per quin motiu apareix repetidament el mateix vers en cursiva? Té algun simbolisme?

  • 3. Podries identificar la persona que parla al poema? Per què la mort va escrita amb lletresmajúscules?

    4. Sabries contestar la pregunta “per què fa tant de fred a la postguerra? sabent que es tractade la guerra civil espanyola?

    5. Què pot significar el “passadís molt blanc” quan va referit a la mort?6. Enumera les persones que han participat al joc de poca paret en aquest poema i digues

    quin tipus de relació han mantingut amb la mort.7. Trobes al poema alguna relació entre el joc i la mort? Penses que la mort pot ser tractada

    com un joc?

  • MARIA MERCÈ MARÇAL. La llengua abolida (1989)

    1. Escriu tres frases diferents amb la paraula solc i altres tres amb la paraula clos. Quin tipusde correspondència hi ha entre aquestes dues paraules? Quina relació poden tenir aquestesparaules amb la mort?2. En llengua, la relació entre forma i significat és arbitrària. No obstant això, fixa't en la formaque adopta la tipografia en majúscula d'aquestes dues paraules. Per què una de les lletres decada paraula té una mida diferent? Existeix alguna intenció de destacar precisament aquesteslletres?3. Ambdues paraules formen un palíndrom. Sabries dir en què consisteix aquest tipus de joclingüístic? Si vols confirmar la teva hipòtesi, busca la paraula al diccionari.4. Entre les dues paraules apareix una línia discontínua. Quina creus que és la seva funció:separar-les, unir-les, marcar una simetria....? Per què?5. Et suggereix aquest poema alguna idea molt diferent a la mort? Quina?6. Reescriu el poema en forma de cal·ligrama. Fixa't en les formes a què donen nom lesparaules i prova de combinar-ne les dues.

  • 6

    Dormir profundament sota la terra amb una flor als llavis,esperant, simplement esperant, sabent que tots els mortsinútilment arrapen les roques poderoses del destí, sabentque ja mai més ens trobarem soldats. I ens preguntarem siés abril, com van dir i vam creure, el més cruel delsmesos, coneixedors com som que cada dia ens porta laseua trista i concreta crueltat.

    Ens retorna l’espill la nostra imatge, sense la brillantor delsulls i amb els membres dispersos, cos fragmentari ifragmentat, ull excedit pel vol de la memòria: el renill delcavall, realitat que s’enfuig adormida entre mortesparaules i fingits decorats.

    Jaume PÉREZ MONTANER Fronteres (1994) (1

    III

    Malaltia. Cambra d’hospital.El València havia guanyatfora de casa.

    Tothom et va plorar:família de serps i escorpins.

    Ja fa nits que no et veiga la fresca, iaia …

    Miquel NADAL I TÀRREGABrossa nova (1981)

    Poema

    Malaltia de pàrkinson. Cardiografia isquèmica ambinfart anterosepial i de cara diafràgmica. Úlceresdigestives agudes recidivants amb hemorràgiesmassives reiterades. Peritonitis bacterial. Fracàs renalagut. Tromboflebitis ileusfemoral esquerrà.Broncopneumonia bilateral aspirativa. Xoc endo-tòxic.Atur cardíac.

    20 novembre 1975

    Josep ALBERTÍ

    1. Per grups, compareu els tres textos i debateu quins d'ells us semblen més poètics i per què.2. Coneixes el poema “La terra gastada”, de T. S .Eliott en què afirma que “abril és el mes

    més cruel [...] perquè barreja amor i desig? Creus que els motius d’Eliott per fer aquestaafirmació van en el mateix sentit que els de Pérez Montaner?

    3. Els tres primers versos del segon poema parlen de dos tipus d'estat d'ànim. Què creus quees busca amb aquesta primera estrofa? Hi trobes alguna semblança amb la segonaestrofa?

    4. Digues quin tipus de text és el tercer poema. Què va passar el 20 de novembre de 1975que tingui relació amb el text? Per què du aquest títol?

    5. Llegeix en veu alta el primer poema, fragmenta el text i dóna-li una disposició en versos demanera que tingui un ritme regular. Compara'l després amb els que han fet els altrescompanys de la classe.

    6. Transforma un dels poemes en una notícia pròpia de la secció de necrològiques.

  • CANSAMENT

    Sóc un vençut, sóc un vençut,un jove, ja sens joventut.

    En les tempestes del meu corha mort en florel meu amor.

    Les noves roses no han floriti és abatut mon esperit.

    Sense esperances vaig pel móncom un indòmit vagabondque falt d’amor, mancat de fe,no sap on va ni sap d’on ve.

    I m’acompanyen els meus morts;la caixa blanca dels records,la caixa blanca i misteriosaque porte sempre sobre micom una càrrega agradosaque no em detura pel camí:la caixa blanca on he tancatdolces cançonsi he soterratles il·lusions.

    Sóc un vençut, sóc un vençut,un jove, ja sens joventut.

    Miquel DURAN DE VALÈNCIAFruits del dolor (Cordes vibrants)

    (1910)

    EM DECLARO VENÇUT

    Em declaro vençut. Els anys que em restenels malviuré somort. Cada matíesfullaré una rosa –la mateixa–i amb tinta evanescent escriuré un versdecadent i enyorós a cada pètal.Us llego la meva ombra en testament:és el que tinc més perdurable i sòlid,i els quatre pams de món sense neguitque invento cada dia amb la mirada.Quan em mori caveu un clot profundi enterreu-me dempeus cara a migdia,que el sol, quan surt, m’encengui el fons delsulls.Així la gent que em vegi exclamarà:—Mireu un mort amb la mirada viva.

    Miquel MARTÍ I POL. La pell del violí (1974)

    1. Qui parla en cada poema? A qui es dirigeix?2. Els títols dels poemes semblen indicar que comparteixen una mateixa actitud davant la vida

    però si t’hi fixes bé veuràs que són completament oposades. Subratlla en color diferent lesfrases que indiquin confiança i les que continguin poca autoestima.

    3. Identifica si es troben al final o al principi de la vida. Quin et sembla que presenta un to mésoptimista? Amb quina actitud t'identifiques més?

    4. En el primer poema, què vol dir "ha mort en flor el meu amor"? Què pot significar la "caixablanca"? Subratlla els adjectius amb què s'identifica el jo poètic. En quina situació es troba?

    5. La rosa és una flor de gran bellesa que té una vida molt breu. Per què els dos poemesparlen de la rosa? Tenen el mateix significat?

    6. Llegeix els poemes en veu alta, emfasitza les síl·labes tòniques i fixa’t en el ritme. Elpoema de Martí i Pol està escrit amb un vers molt utilitzat en la poesia catalana clàssica.Quin és? Penses que aquest tipus de vers és adequat al tema que tracta? Per què?

    7. Escriu una versió personal del primer poema des d'una perspectiva contrària. Canvia-li eltítol pel d'Optimisme. Introdueix els canvis necessaris per mantenir el to positiu queglobalment li has de donar.

  • Distància

    A despit de la mort, ets meva encara.Sempre el teu somni viu en mi.L’ampla distància no separael cel de l’aigua on ve a dormir.

    La forma pura amb sa llisor nevadai entre els xiprers el mirar verdpassen el temps com la flauta encantadai cristal·lina del desert.

    Amiga, ets meva encara per la pena,tu que m’hauràs volgut deixarmassa daurat i tendre el nom, Elena,i a mon front la carícia de la mà.

    Josep Sebastià PONS Cantilena, 1937

    1. Identifica la relació que existeix entre el subjecte i l'objecte de l'enunciació.2. Explica el títol de poema tenint en compte que la distància es pot considerar de manera

    simultània tant en un medi físic com en un d’imaginat.1. Troba els punts de contacte que hi ha entre la descripció del paisatge d'aquest poema i

    la del text “Ai, la lluna de novembre”, de Salvador Espriu que trobaràs en aquest mateixitinerari.

    2. Pensa en els quatre elements de la natura -terra, aigua, foc, aire- i subratlla les paraulesdel poema on es troben, tant de forma explícita com implícita.

    3. El poema parla de com l'amor pot continuar tot i que la persona estimada ja no es trobien aquest món. Penses que és possible que aquest sentiment es doni en la realitat?Explica'n les raons. Recordes alguna pel·lícula que tracti aquest tema?

    4. Substitueix el nom de l'amada Elena i escriu un nou poema dirigit a una altra persona,des de qualsevol tipus de sentiment, aprofitant part del text de Josep Sebastià Pons.Pots canviar-ne més elements, si cal.

    Distància

    A despit de ........., ets ........ encara.Sempre el teu ......... viu en ........L’ampla distància ....... separael cel de l’aigua on ve a........

    La forma ....... ....... ....... .......i entre els xiprers el mirar .......passen el temps com .......i ............ del ........

    ....... , ets ....... encara per .......,tu que m’hauràs volgut .......massa ....... i ....... el nom, .......,i a mon front ....... de la mà.

  • Jo mirava els descans dels morts,perquè el descans eramaterial aquella tardagrisa, llarga, trista d’hivern.Jo miravael silenci definitiude tots els morts;dels homes que havien estatsentenciats des de bell antuvi,sense judicar-los primer.I demanava a la plujaque el xic mantelllíquid de l’aigua, esborràsels odis i netejàsla pedra de llegendarisafronts. Perquè…mai vaig estimar tant els morts,com aquella tarda freda,íntima, patèticamentnúbil, solitària, d’hivern.

    Carmelina SÀNCHEZ CUTILLASUn món rebel (1964)

    MORT A RAVENSBRUCK

    El camp era un glop de nitlluny de tot i entre carenes.La Carme s’està morintel seu plany es perd per sempre.

    El camp era un glop de nital nord fum, vers el sud cendres.Així jo no vull morirlluny els cels i les arbredes.

    La Coloma que la senta poc a poc s’hi arrossega.Diu mentres l’estreny ben fortdolços mots a cau d’orella.

    El camp era un glop de nitlluny de tot i entre careneslluny de tot i entre careneslluny, lluny.

    Montserrat ROIG, canta Marina Rossellal disc Bruixes i maduixes. 1980. CBS

    1. Analitza i contrasta l’ús del temps verbals en aquests dos poemes. Quina és la diferènciaamb els de la resta del recull?

    2. Al primer poema, a quins morts es pot estar referint? Quin significat té el "descans delsmorts"?

    3. Recull les referències al temps atmosfèric i digues com afecten al contingut del poema.4. Qui són aquests homes "sentenciats des de bell antuvi, sense judicar-los primer"? En quin

    context el situaries? Demana als teus familiars més vells que t’expliquin algun fet queconeguin relacionat amb aquest context.

    5. Al segon poema, què pot significar "glop de nit"? De quina classe de figura literària estracta?

    6. Busca a una enciclopèdia Ravensbruck i localitza'l en un mapa. A què es refereix la poetaquan descriu el paisatge amb mots com "camp, fum, cendres"? Què simbolitzen Carme iColoma? Relaciona el poema amb fotografies o pel·lícules que tractin el mateix tema.

    7. Identifica el lloc evocat amb la frase "lluny els cels i les arbredes"8. Quina relació tenen aquests dos poemes amb el de Josep Albertí d’aquest mateix itinerari?

    Busca dins d’itinerari de la guerra algun altre poema que faci referència al mateix contexthistòric.

    9. A què es pot referir el primer poema amb "I demanava a la pluja/ que el xic mantell/ líquidde l’aigua, esborràs/ els odis i netejàs / la pedra de llegendaris afronts"? Té el mateixsignificat que el dels versos d'Espriu "Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats / il'aire passi com una estesa mà / suau i molt benigna damunt els amples camps? Quinaintenció tenen aquestes paraules? Tu què en penses d'aquestes actituds?

    10. Escolteu la versió que Marina Rosell fa del darrer poema i acompanyeu-la en el cant.11. Pensa en alguna de les guerres actuals i escriu un poema que parli de les víctimes

    innocents. Pots centrar-te sobretot en els infants.

  • CHE GUEVARA

    Mort, escampat per damunt un pupitreel cos astral, la universal empenta.

    ANTONIO MACHADO

    L’afecte gran i l’admiració.La teua mort, els xiprers de Colliure,vol dels coloms, fang només, prop la mar.

    Vicent Andrés ESTELLÉS Testar (1960-1977)

    1. L'epitafi és un text breu escrit sobre les tombes per recordar els familiars morts. Alscementeris en podem llegir de molt senzills i plens d'afecte. Alguna vegada, l'interessatdeixa escrit el seu propi epitafi, com Joan Fuster, "Heus ací l'epitafi que demane / ací jau / jf/ va viure / com va morir / sense ganes". Debateu, en grup, si aquests poemes poden serqualificats d'epitafi?

    2. Busca al diccionari el significat de "testar". Existeix alguna correspondència amb el títol delpoemari i aquestes dues poesies?

    3. Si no coneixes Ernesto Che Guevara, busca informació per saber qui era. El poemarememora el seu darrer retrat, però la iconografia més freqüent el presenta amb una boina.Quin significat li dones al qualificatiu "astral".

    4. Compareu aquest poema amb el de Joan Brossa i digueu en què coincideixen ambdóspoetes quan es refereixen al Che. Fixeu-vos en el títol que porta.

    Elegia al Che (1978)

    AB D FG IJKLMNOPQRSTUVWXIZ

    5. Busca un mapa i localitza la població marítima. de Cotlliure. Esbrina quins són els motiuspels quals s'hi troba la tomba d'Antonio Machado.6. Els xiprers formen part del paisatge mediterrani, amb la seva forma allargada i la fullaperenne. Aquestes característiques fan que els trobem molt fàcilment als cementiris. Sabries dirper què?7. Els dos poemes rememoren una escena concreta, però quin és el sentiment més potentamb què és evocada cada figura? Penses que és una exageració?8. Busca una figura que admiris i dedica-li un poema semblant a aquests dos9. Tria un dels poemes d'aquest recull sobre la mort per escriure un epitafi en què utilitzisalgun dels seus versos. Series capaç d’escriure el teu propi epitafi? Si és així fes-ho, pensadetingudament les paraules que el compondran i procura que et defineixin.

  • LXXVIII

    Llengües

    Llengua de conquesta,signe de domini,no pot l’exterminide l’altra, que resta.

    Nadiua i ferestadefensa sa vida,i tot i feridade mort, encomanasa veu casolanaque sap el que diua l’altra que riudesdenys de forana.

    Bernat ARTOLA TOMÀS Antologia poètica (1992)

    1. Busca al poema les paraules "extermini", "nadiua", "vida", "ferida de mort" i digues com esrelacionen amb el títol.

    2. Saps què és un llengua viva? I una llengua morta? Posa'n alguns exemples.3. Identifica i concreta la llengua A "ferida de mort" i la B "llengua de conquesta" a què es

    refereix la poesia.4. Una gran quantitat de països del món es troben en aquesta situació com ara França,

    Bèlgica i el Regne Unit. Podries aplicar aquests qualificatius a les llengües A i B que s'hiparlen? Fes-ho també amb algun país de continent distint.

    5. Crea un poema com si tu fossis l’últim parlant d’una llengua que, estant en el seu llit demort, és conscient que amb ell també mort la seva llengua.

    6. Busqueu cadascú a internet, en alguna enciclopèdia o en algun llibre, informació sobre lesllengües del món. Intercanvieu-la amb els companys de classe. Sabíeu, per exemple que,segons els experts, hi ha un 95% d’aquestes llengües que estan en perill d’extinció?Penseu, entre tots, quins són els motius d’aquesta situació.

  • Activitat Global

    Una vegada llegits tots els poemes, la mort es pot reconèixer com:

    característica nom del poema

    Un espai on reposar

    Un símbol

    Un record dolorós

    Un estat anímic

    Un fet quotidià

    Un fet històric

  • 3.1.3.-COMPROMÍS SOCIAL

  • COMPROMÍS SOCIAL

    A continuació veureu un seguit de poemes entorn al compromís social. Llegiu-ne només el títol i intenteu endevinar quin pot ser el contingut.

    Propietats de la penaDocumentals Oda a Roldán Passa un obrer Plató a Mèxic D. F. La identitat, Clac XLVI Les ciutats Romanç de la viuda Mas London, London Saba, Sanyo, Shopping

    Abans d’endinsar-te en la lectura, busca el significat de les següents paraulesperquè t’ajudaran a emmarcar conceptualment el sentit general dels poemesque trobaràs en aquest itinerari:

    Poble, Nació, Estranger/a, Exiliat/ada, Refugiat/ada, Ciutadà/ana, Immigrant,Justícia, Àcrata, Identitat, Solidaritat, Compromís, Indiferència, Tolerància,Estat, Obrer/a, Insurreció, Capitalisme, Socialisme, Comunisme, Idea, Llibertat.

  • Propietats de la pena

    Assumiràs la veu d'un poble,i serà la veu del teu poble,i seràs, per a sempre, poble,i patiràs, i esperaràs,i aniràs sempre entre la pols,et seguirà una polseguera.I tindràs fam i tindràs set,no podràs escriure els poemesi callaràs tota la nitmentre dormen les teues gents,i tu sols estaràs despert,i tu estaràs despert per tots.No t'han parit per a dormir:et pariren per a vetllaren la llarga nit del teu poble.Tu seràs la paraula viva,la paraula viva i amarga.Ja no existiran les paraules,sinó l'home assumint la penadel seu poble, i és un silenci.Deixaràs de comptar les síl.labes,de fer-te el nus de la corbata:seràs un poble, caminantentre una amarga polseguera,vida amunt i nacions amunt,una enaltida condició.No tot serà, però, silenci.Car diràs la paraula justa,la diràs en el moment just.No diràs la teua paraulaamb voluntat d'antologia,car la diràs honestament,iradament, sense pensaren ninguna posteritat,com no siga la del teu poble.Potser et maten o potserse'n riguen, potser et delaten;tot això són banalitats.Allò que val és la consciènciade no ser res si no s'és poble.I tu, greument, has escollit.Després del teu silenci estricte,camines decididament.

    Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles (1971)

    1. Fes un llistat dels verbs del poema. En quin mode estan? Quin sentit creusque donen al text?

    2. Què creus que ha decidit el protagonista del poema després del ‘silenciestricte’ del penúltim vers?

    3. Qui penses que és el protagonista? Què vol dir el vers ‘tu estaràs despertper tots’? Quina és la seva missió?

  • 4. Dividiu-vos en dos grups i penseu cadascun en un personatge històricpassat o contemporani que hagi patit en algun sentit perquè hagi estatestretament compromès amb l’alliberament del seu poble o bé perquè hagidefensat la seva ideologia i fet sentir la seva veu. Compareu després elperfil biogràfic dels dos personatges (Internet segurament serà la fontdocumental més rica per trobar informació d’aquest tipus).

  • Documentals

    Car sapiats per cert que les disposicions del món que ara corren, molt són pitjors que hom no.n poria expressar, e Déus farà en breu pus terribles joís que hom no poria pensar ni aesmar. Arnau de Vilanova

    Has viscut plenament i dolorosamenten un temps i un país, has viscut en Europauns anys determinats. Ara passen pel·lícules,documentals d'aquell temps, de tanta misèria.S'esgarrifen els fills. ¿Sols hi havia la guerra,les delacions, el tacte de colzes, sols la fam?Oh sí, també hi havia, com la ceba que grilla,un amor impensat per a tota la vida:s'amagava en els cines, en les darreres files;presumien, els jóvens, agafant-se del braç:prudentment es soltaven en arribar a a casa.¿Els besos, els abraços? Oh sí, també n'hi havia,com hi havia també un sentiment confúsde culpabilitat. I la barbaritatde sobte es perpetrava, torpe, en un replanell.Oh sí, tot era trist. Era alegre la vida.Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.

    Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles (1971)

    1. A “quins anys determinats” s’està referint el poeta en el text?

    2. Segons el poema, quina és la sensació que li ha quedat al poeta d’aquestsanys, positiva o negativa? Fes dues columnes. En una posa els substantius,adverbis i adjectius que tinguin un sentit positiu i en l’altra els que tinguin unsentit negatiu. Això t’ajudarà a comprendre el sentit del poema.

    3. Quina visió té el poeta de la vida contemporània? La concep amb esperances?Raona la teva resposta intentant trobar exemples en el poema.

    4. Què creus que evoca el poeta quan en l’últim vers diu “Fan futbol per la tele”?

    5. Coneixes algú de la teva família que participés a la guerra civil espanyola? Quète n’han explicat? Compareu les diferents experiències entre els companys declasse. Fixeu-vos si el record que tenen els vostres avis o besavis és semblanta allò que fa referència al poema.

    6. Pensa com ha canviat la teva vida respecte a la dels teus avis o besavis.Esmenta tres coses que tu pots fer i que ells no podien.

    7. Busca informació sobre la complexa situació europea després de la segonaguerra mundial. Dividiu-vos en grups, cadascun pot agafar un país diferent(Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Espanya, com a exemples) i expliqueuquina era la situació econòmica en plena postguerra.

  • 8. Què creus que feia la gent per entretenir-se? Quins trobes que devien ser elselements de diversió de l’època? Busqueu, entre tots, cinc títols de pel·lículesque facin referència directament o indirectament a aquest període històric.

    9. Mireu la pel·lícula Casablanca de Michael Curtiz, que està ambientada a lasegona guerra mundial. Després raoneu entre tots per què la ciutat deCasablanca era una ciutat d’acollida per a la gent que fugia del règim nazi. Capon es dirigeixen els protagonistes de la pel·lícula un cop han aconseguit elsvisats amb el suport d’en Humphrey Bogart? Quins elements de diversióapareixen a la pel·lícula?

  • Oda a Roldán, adversari a ultrança de l’ètica i l’estética dels benpensants

    Oh insurrecte llibertarii àcrata corrupte,anticapitalistai antisocialista:Roldán,l’exdirector generalde la Guàrdia Civil,també ésun altíssim trobador èpic-com a autor de la segona,definitiva,Chanson de Roldan-,Que ha elevat al grau més subliml’estètica d’allò vist i no vistsense el vistiplau de ningú!Oh artista indisciplinari,ferm en el súmmumde la lírica dela corruptela!,Per tal com, sí, oi tant!,la seva gestaha estatl’acció més agosarada,més transgressora,de tota la història de l’arten tots els seus vessantsformals, socials, metafísics:un cop de puny rotunda l’estómac ple de l’Estat,un mastegot al cos,al Cuerpo per antonomàsia, ecs!una puntada de peucontundent al séc de la camade la roïna moral de l’honestedat!

    Carles HAC MOR

    1. Què és una oda? Si no ho saps, busca-ho al diccionari. Per què el poeta lidedica una oda a Roldán? Què en saps del personatge? Busca informació aInternet i als arxius dels diaris de l’any 1992 sobre els fets en què es va veureinvolucrat aquest personatge?

    2. Per què el poeta compara Roldán amb un trobador èpic? Els trobadors èpicssolien explicar gestes. Saps què és una gesta? En què creus que s’assemblael “cas Roldan” a una gesta èpica?

    3. A què fa referència el poeta quan diu “el Cuerpo por Antonomasia”? Per quinmotiu creus que el poeta canvia de llengua quan l’esmenta?

  • 4. Pensa en un personatge contemporani a qui, per un motiu o altre, li dedicariesuna oda. Compareu els diferents personatges entre els companys.

    5. Escriviu una petita oda sobre un personatge contemporani que trieu entre tots.

  • Passa un obrer

    Passa un obrer amb el paquet del dinar.

    Hi ha un pobre assegut a terra.

    Dos industrials prenen cafèi reflexionen sobre el comerç.

    L’Estat és una gran paraula.

    Joan Brossa. Em va fer Joan Brossa (1950)

    1. Quin sentit creus que té el vers final? D’entre els mots següents, tria’n un per alfinal. Quin nou sentit adoptaria el poema?

    a. instituciób. mentidac. fal·làciad. paraulae. proteccióf. pel·lículag. màfia

    2. De quina situació parla el poema?

    3. Quin diries que és el to del poema: expositiu, de denúncia, reivindicatiu, etc?Argumenta la teva resposta.

    4. Diries que es compromet el poeta envers la pròpia societat? De quina manera?

    5. Llegeix bé el poema i mira com està construït. Si haguessis de traslladar elcontingut del poema al món de la imatge (vídeo, cinema), de quantesseqüències el faries constar?

    6. Escriu un petit guio pensant que has de fer un curtmetratge inspirat en aquestaescena. Tingues en compte el tipus de personatges que hauries d’escollir, comanirien vestits, quina seria l’escenografia per al muntatge, etc. Podries pensaren algun personatge famós per a cadascun dels protagonistes, època de l’anyen què situaries l’acció, quina banda sonora escolliries, etc.

  • “Plató a Mèxic D.F.”:

    Però la Natura no havia pensat en l’amorMARIA DE FRANÇA

    Quan Plató va sortir de la cova del meu cranicarni, escarni, ludibri! Mofa de la mofeta.El cec dipositat en la ciutat desconegudade 25.000.000 d’inhabitants. L’amor.El vell orb imbècil i jo retant-nos com dos gossos mascles.El semàfor mut i aquella màscara al bec de totes les coses.L’ànima cagant-se a les calces.La mort somrient a sota de cada pressentiment de l’ésser.La carn desprenent-se dels ossoscom el pol·len de la corol·la de les paridores.El cervell empresonat per les caderes del desconeixement.La identitat INDOCUMENTADAa l’avinguda dels guàrdies que cacen il·legals.La identitat sense papers, ni idioma.La identitat fent figa davant la pressió dels humans.I la meva mare morta, jugant al set i mig amb els cucs,sense poder respondre per miamb la seva entranya desfent-se.Enumeració en Un.El món de les idees petrificades. Només natura.Un taxi em va robar la maleta i una pelleringa de vida.A la butxaca no em quedava ni un refotut IDEAL,ni un gram de picadura d’ideal, ni una maleïda burilla.El sol es feia pas a trompades per sota les meves parpelles.No podria creure que allò fos REAL.I el vell sarnós fent-se el quisso espantat entre els cotxos.Plató em va fer una gran putada.Hagués pogut parir-me enmig d’una plana conegudapel meu sistema Braille imaginat.Però em va deixar allí.Sense os.Sense barril.Sense sense.

    Dolors Miquel. Mos de gat (2002)

    1. Per què diu que Plató va sortir de la cova del seu crani? A què es refereix? Hassentit a parlar del mite de la caverna? Si no n’has sentit a parlar, busca-ho enuna enciclopèdia i relaciona’l amb el poema. Quines similituds hi trobes?

    2. Què saps de la ciutat de Mèxic? Quines característiques té? Per què ésfamosa?

    3. Què vol dir que la ciutat té 25.000.000 d’inhabitants? Busca al diccionari elsentit de l’adjectiu inhabitable i relaciona el seu sentit amb la idea que preténevocar el poema.

    4. A què es refereix el poema quan parla de la “identitat sense papers, senseidioma”. És possible tenir identitat sense documentació? Què defineix la

  • identitat d’una persona? Busca al diccionari el significat de la paraulaidentitat. S’hi fa alguna referència a l’idioma i a la documentació?

    5. Pensa en algun fet inusual que t’hagi succeït en una gran ciutat. Descriu-lo enno més de 150 paraules. Sabries transforma el text en poema. Prova-ho!

  • L'estranger

    -De quin país és aquest estranger?-No ho sé.-Com se diu?-No ho sé.-Què fa? Quina llengua parla?-No ho sé.-Com us dieu, bon home?-...-De quin país veniu? On aneu?-Sóc d'aquí. Sóc estranger.

    Josep Palau i Fabre. Laberint (1950)

    1. Busca al diccionari la paraula estranger. Segons el poema l’home que responen l’últim vers és un estranger. Per què?

    2. Digues quines creus que són les diferències entre un estranger i unimmigrant. Compara aquest poema amb el poema anterior tenint en compte elsentit d’identitat descrit.

    3. Quin és el teu país? Pensa tres motius pels quals ets del teu país. Es pot serd’un país i ser alhora estranger? Creus que és un fet que succeeix sovint?Pensa en algun cas. Quan algú deixa de ser estranger en un país?

    4. Has estat mai fora del teu país ? T’has sentit estranger ? Com ho has notat ?

    5. Per grups, feu un llistat de les receptes culinàries que coneixeu i que no sónpròpies de la vostra cultura. Enumereu també totes aquelles activitats(musicals, culturals, artístiques, etc) de què podeu gaudir en el vostre entornhabitual i que no pertanyen a la vostra cultura (per exemple, capoeira, hip-hop,tai-xi, bollywood films, kebab...). Assenyaleu el país d’origen de cada unad’aquestes activitats i digueu quina llengua parlen en aquests llocs. Feu unmapa on apareguin tots aquests països i us n’adonareu de la riquesa decompartir la seva cultura a casa nostra.

    6. Compara aquest poema amb « L’étranger » de Baudelaire, que apareix al’apartat de « poesia universal » d’aquest web. El poema de Palau i Fabreapareix a continuació del de Baudelaire sota l’apartat “La identitat” al llibre onaparegué. Sabent això, quina resposta pretén donar Palau a Baudelaire?

  • Clac

    Si tots els mons que es toquen i s’ignorena banda i banda de mur es veiessinfarien la gran volta de campanapobles petits ciutats grans cases solesi els teus crits de dolor serien dansesregals joia alegria dels infants, que si no em moro.

    Enric Casasses. D’equivocar-se així (1997)

    1. Busca una paraula abstracta que defineixi el sentit del poema.

    2. Saps si han existit casos de murs reals que han separat països que estrobaven a tocar? Has sentit a parlar del mur de Berlín? Busqueu informaciósobre aquest mur. Quan va caure? Per què? S’han reunificat després els dospaïsos? Com s’ha fet el procés de reunificació?

    3. Coneixes països que, tot i estar uns als costats dels altres, mantenen també unmur d’incomunicació? Pensa en alguns casos actuals que mantenen conflictesd’aquest tipus.

    4. Quins són els principals problemes d’incomprensió entre els països? Comvoldria l’autor que fossin les relacions entre les cultures? Exemplifica-ho ambcitacions del text.

    5. Busca informació als diaris actuals sobre el conflicte a l’orient mitjà. Diguesquina és la ciutat d’aquesta regió que actualment manté un mur que divideixdues cultures. Basant-vos en la informació que trobeu al voltant d’aquest tema,podeu fer, en grup, una exposició oral i u debat sobre el tema de la intolerànciaentre cultures.

    6. Posa la puntuació que falta en el text, segons les normes de la llengua escrita.

  • XLVI

    A vegades és necessari i forçósque un home mori per un poble,però mai no ha de morir tot un pobleper un home sol:recorda sempre això, Sepharad.Fes que siguin segurs els ponts del diàlegi mira de comprendre i estimarles raons i les parles diverses dels teus fills.Que la pluja caigui a poc a poc en els sembratsi l´aire passi com una estesa màsuau i molt benigna damunt els amples camps.Que Sepharad visqui eternamenten l´ordre i en la pau, en el treball,en la difícil i merescudallibertat.

    Salvador Espriu. La pell de brau (1960)

    1. Saps què significa Sepharad? Busca informació sobre l’origen d’aquestaparaula. Per què el poema es dirigeix a Sepharad?

    2. A què es refereix el poeta quan parla dels “ponts del diàleg”? Qui són els fillsde Sepharad? Quines llengües parlen ?

    3. Per què el poeta desitja que Sepharad visqui eternament ?

    4. Feu un mapa de les llengües que es parlen a Europa. Quines llengües esparlen en més d’un país i en quins països es parla més d’una llengua? Feu-hoconstar en el vostre mapa lingüístic.

  • Les ciutats

    Quan es giten de nit, ja fatigades,les ciutats fan pudor a gasolina.Tanquen a poc a poc els ulls i amaguensota llençols de greix la pell ferida.

    Les ciutats tanmateix no dormen. Calleni esperen amb espant l’aspra embranzidade cotxes, camions, crits i sabates,que serà com el gall que obri el nou dia.

    Les ciutats estan tristes i gastades,farcides de soroll, de brutícia.Són enormes taüts plens de fantasmessense cel, ni capvespre, ni migdia.

    MARC GRANELL . L’illa amb llunes (1993)

    1. El poema dóna una visió negativa o positiva de les ciutats? En quins elementso problemes es fixa?

    2. A què creus que fa referència quan el poeta parla de “llençols de greix”?

    3. Estàs d’acord amb el poeta que “les ciutats estan tristes”? Raona la tevaresposta.

    4. Has visitat mai una gran ciutat, com Londres o Nova York? Descriu com t’hassentit en aquests llocs? Quines sensacions t’han transmès? T’han agradat?

    5. Llegeix la lletra de la cançó “London, London” que trobaràs en aquest mateixitinerari. Quina és la sensació de Caetano quan passeja pels carrers deLondres? Compara el que sent el cantaautor amb el que sent el poeta enaquest poema. Quin dels dos se sent feliç a la ciutat? Busca alguna frase quejustifiqui la teva resposta.

    6. A les grans ciutats, s’hi apleguen persones de tot el món. Quins motius creusque poden tenir aquestes persones per deixar els seus països i marxar a lesgrans ciutats?

    7. I tu, vius en un poble o en una ciutat? On t’agradaria viure en el futur? Dividiu-vos en dos grups, un que defensi la vida rural i l’altre, la vida urbana. Desprésde fer el debat, sintetitzeu els avantatges i els inconvenients d’una i altra.

  • Romanç de la viuda Mas

    sortiu de dol cap a l’horta,que dins el pou de l’alzinala viuda Mas, na Francina,anit l’han trobada morta.escoltau-me i ho sabreu.d’ella ningú no ho’ gues ditfins que trobaren escrit“dins el pou me trobareu”morta era dins la cisternala dona, nada a la vilabona, plaent i tranquil·la.era nostra, no era externa!era cosina d’en Pit,son pare del nostro alcalde,i ara aquest bordarro maldaper poder dormir de nit.si sembla que tots sabemquè passava pel capetde la morta a aquell indretper què és que tots callarem?el callar bé fa que pensique el qui no diu vol callar,i no ho poden demanara la dona d’en Fulgenci.diuen que tenia un trosallà devers son Bonada,no feia una quarterada,quatre atmetllers, no era gros.l’era heretat de sa mareque havia mort malamentper mor d’un tumor dolentl’any que va morir son pare.i en esser el seu homo mortva dir ”me’n vaig fora vila,i faré vida tranquil·la”,però li va sortir tort,perquè el fill de la floristaque és el qui dóna els permisosva veure bitllets ben llisos.gran fill de puta, l’artista.“no és terreny edificable”,li entima l’Ajuntament,mirant-se el compte corrent.fan la vida insuportable!i ho duran dins la conscienci’mal els haguem de matar.qualque dia se sabrà:cranc no hi ha que el poble venci.i no li daren llicenci’per fer-se un casetoneten aquell lloc tan estret

  • a la dona d’en Fulgenci.passades unes mesadesel fill d’en Pit s’hi presentali diu ”vos faré contenta”i amb unes bones xerrades:“veneu vostro tros al poblei veureu molts de doblers.just és firmar tres papersdavant un notari noble”.“és que jo no vull firmar;vull viure-hi fins que me morii quan jo sigua la glori’la nebodeta el tendrà.”“aquella lo que faràserà deixar passar els anysi el vendrà an els alemanysaix�