VIU LA POESIA. Poesia Catalana al Web

Autora: Carme Arenas Noguera

Àrea Curricular de Llengua i Literatura Catalanes

Curs: 2003-2004

1.- INTRODUCCIÓ

1.1.- Antecedents del tema objecte de treball

El projecte Viu la Poesia (Poesia Catalana al Web) vol ser la continuació d’un treball

previ que ja ha estat realitzat per l’equip d’investigació Poesia i educació a Barcelona

(PIEBA, http://www.ub.es/aulapoesiabarcelona/pieba/index.htm), dirigit per Glòria

Bordons, i del qual qui signa aquest projecte forma part, que ha efectuat des de l’any

2000 diversos projectes de recerca finançats pel Ministerio de Ciencia i Tecnología i la

Universitat de Barcelona, per desenvolupar la seva recerca sobre l’ensenyament de la

poesia a la ciutat de Barcelona. Així mateix, durant l’any 2002, ha col.laborat amb la

Fundació Joan Brossa, la Universitat de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya

en la realització d’una pàgina web interactiva (Els entra-i-surts de Brossa,

www.fundacio-joan-brossa.org i http://www.uoc.edu/lletra/especial/brossa/), que ha

comptat amb un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de

Catalunya, i que ha publicat l’antologia de poesia amb propostes didàctiques Aprendre

amb Joan Brossa a Edicions de la Universitat de Barcelona.

Durant aquest període ha intentat aconseguir una diagnosi mínima de l’estat actual de

l’ensenyament de la poesia. A partir d’una metodologia qualitativa, ha explorat quina

era l’opinió dels dos protagonistes principals: professors i estudiants. Entre les

principals conclusions a què ha arribat, destaquen les següents:

� L’escola desenvolupa un paper fonamental en l’acostament dels alumnes a aquest

gènere literari i constitueix una oportunitat privilegiada per desvetllar-hi el gust per

la poesia.

� Les activitats realitzades en relació a la poesia als centres no són suficients, a

causa d'una sèrie de dificultats, tant per part del context escolar (poques hores

lectives assignades en els curricula, escassa motivació del professorat), com per

part de l'alumnat (manca d'interès, diversitat a l'aula).

� Les activitats realitzades a l'aula se centren tot sovint en els aspectes formals del

text i estan basades en una metodologia tradicional centrada en la figura del

professor, que no satisfà als adolescents i no els dóna l'oportunitat de gaudir la

poesia.

Aquestes conclusions han estat extretes del reduït context d'una ciutat, Barcelona,

però les converses amb investigadors que porten recerques semblants a d'altres

països europeus ens han corrobat que existeixen en tots els casos unes inquietuds i

directrius comunes en les investigacions i accions que s’estan duent a terme sobre el

tema.

Un primer punt d’intercanvi d’opinions i recerques van ser les Jornades de Poesia i

Mestissatge, organitzades per l’Aula de poesia de Barcelona, associació sense ànim

de lucre amb seu a la Universitat de Barcelona, que organitza actes poètics a dins i

fora de la Universitat, i de la qual són socis la major part de l’equip investigador. L’any

2002 es va celebrar dins d’aquestes Jornades una taula rodona sobre poesia i

educació, on es va convidar la poeta anglesa Jean Sprackland i el poeta portuguès

Jorge José Letria. Tots dos investigadors participen en els seus països en projectes

semblants a l’espanyol, de divulgació de la poesia a les escoles, organitzant recitals

poètics i formant els mestres en l’ensenyament de la poesia. L’intercanvi

d’experiències amb aquests contactes estrangers, i la progressiva coneixença d’altres

grups que treballaven el tema de manera similar, tant a la resta de l’estat espanyol

(Fundación Miguel Hernández, Magisteri-Teatre Mag Poesia) com a d’altres països

europeus com França, Irlanda, Itàlia i Polonia, van decidir al grup “Poesia i Educació a

Barcelona, avui” a intentar establir una xarxa sobre aquest tema a nivell europeu.

Aquest treball previ ha servit per fer un balanç de l’estat de la questió i ens posa en

una situació adient per començar el nostre treball, tenint en compte les mancances i

les necessitats actuals en aquest terreny.

1.2.- Presentació del tema

VIU LA POESIA (Poesia Catalana al Web) vol ser una proposta didàctica interactiva i

transversal per a l’ensenyament i l’aprenentage de la poesia catalana a través de la

xarxa d’Internet. És evident que, més enllà de la poesia, la seva transversalitat rau

en la multiplicitat de temes que pot abraçar la poesia i que pot donar lloc a debatre un

mateix tema, aspecte, comprensió d’un fenomen, a partir de visions i tractaments ben

diversos. Per tant, més enllà de ser directament útil i beneficiosa en l’àrea de llengua i

literatura catalanes, pensem que pot emprar-se des de qualsevol altra àrea o matèria,

tal com veurem més endavant.

Un altre dels aspectes que considerem fonamental és la interactivitat. En ser una

activitat que es realitza o que es pot realitzar a través de la xarxa d’Internet, gaudeix

d’immenses possibilitats d’interacció. Els exercicis ja poden ser plantejats en aquest

sentit. El professor i els alumnes poden interaccionar amb el text, segons els objectius

del seu treball puntual, o bé segons el nivell del grup-classe.. En aquest sentit, pensem

també que és un bon exemple del que pot ser un material que afavoreix el tractamentde la diversitat, ja que en una mateixa sessió-classe, el professor pot establir

diferents graus de complexitat en els exercicis i pràctiques que s’estan fent, d’acord

amb la possible heterogeneïtat de nivells que es doni en aquell grup-classe.

Malgrat que es planteja per accedir-hi a través de la xarxa d’Internet, el present

projecte no exclou que el gruix del material pugui emprar-se en format paper o d’altres.

Viu la poesia (Poesia Catalana al Web) avui forma part activa d’ experiències i

equips similars a molts països d’Europa, com per exemple la xarxa Poetry andEducation, o bé Poetryclass a Anglaterra, Les Petits poètes a França o el Diariodi Poesia a Italia. També a Polònia, Bélgica, Portugal , Rússia, etc existiexen grups de

treball similars. En aquest sentit, el proppassat mes de juny ( 2, 3 i 4 de juny de 2004)

se celebraren a Barcelona les Jornades europees de Poesia i Educació, organitzades

pel mateix Grup PIEBA, amb l’afany de promoure el valor educatiu de posar en

contacte poemes de diferents països, llengües i cultures, amb la certesa que l’ús del

text poètic a les aules pot contribuir a la formació d’uns ciutadans més cultivats,

creatius, imaginatius i tolerants.

1.3.- Objectius que es pretenen assolir.

L’escola és fonamental per al desenvolupament del gust per la literatura en general i

per la poesia en particular, i les activitats més decisives per a la formació d’aquest gust

són les que parteixen d’una varietat de textos sobre temes propers als estudiants i les

que permeten un diàleg eficaç i participatiu entre alumnat i professorat. És

especialment decisiva la manera de presentar els poemes, dins de la qual, l’ús de les

noves tecnologies fa més propera la poesia als estudiants.

La proposta Viu la poesia ( Poesia Catalana al Web) neix com a conseqüència

directa de la poca incidència que la poesia té en la societat actual, malgrat la seva

beneficiosa influència sobre la gent (especialment jove) que en llegeix i en gaudeix.

La investigació a les aules ens demostra que molts professors tenen prejudicis sobre

el gènere poètic i no gosen fer-lo servir com a material didàctic a les escoles de

primària o instituts de secundària. No obstant això, podem constatar, a partir de

l’observació personal, dels comentaris d’alumnes i professors extrets de qüestionaris i

entrevistes, i de la bibliografia d’àmbit europeu sobre el tema, que la poesia té uns

grans avantatges per a l’educació dels joves:

� Avantatges que contribueixen a la formació de la personalitat individual: el foment

de la imaginació creativa, l’impuls de la concentració mental, la promoció de la

reflexió sobre el jo, l’afavoriment de la maduració personal o l’equilibri psíquic (pel

fet de compartir inquietuds humanes).

� Avantatges que ajuden a la integració social i la solidaritat: l’afavoriment del

relativisme envers les concepcions ideològiques úniques, el coneixement dels fets

comuns i diferencials de les diverses cultures o la potenciació d’una percepció

àmplia de les llengües, més enllà de la seva utilitat comunicativa immediata.

La síntesi de les respostes a un qüestionari, fetes per adolescents als quals els

agrada la poesia, ens permet esbossar els elements principals d’un projecte per

aconseguir que tots els alumnes gaudeixin de la poesia d’una manera lliure i

agradable, de manera que en l’esdevenidor es converteixin en ciutadans solidaris,

crítics, cultes, sensibles i creatius.

Per aquest motiu, presentem un projecte d’ensenyament de la poesia, centrat en

quatre eixos substancials:

1.- La selecció de textos adequats quant al tema i quant a la forma per a cadascuna de

les edats , i també d’acord amb el moment històric que vivim (globalització, noves

migracions, mobilitat, noves tecnologies etc,).

2.- La interacció entre alumnes o entre profesor i alumnes a partir d’activitats

fonamentades en la dinàmica de grups i en l’ús de l’ordinador i altres mitjans

tecnològics.

3.- L’experimentació, avaluació i redisseny d’aquestes activitats.

4.- La implantació de la formació necessària per tal que el professorat pugui contribuiral desenvolupament del gust poètic

2.- TREBALL DUT A TERME

2.1.- Disseny del pla de treball

Les principals activitats que s’han dut a terme per a la realització del projecte Viu laPoesia (Poesia Catalana al Web) giren a l’entorn de tres eixos bàsics:

� els poemes que s’ofereixen als alumnes. La tria ha estat feta pensant en els

gustos i interessos dels alumnes, sense menystenir, per això, la qualitat dels

textos.

� les activitats i procediments com s’ensenya la poesia. En aquest sentit, s’ha

tendit a la innovació pedagògica i d’enfocament de la didàctica de la poesia. S’ha

intentat trobar maneres diferents i atractives d’acostar l’alumnat al fet poètic.

� el paper d’Internet en el desenvolupament del gust per la poesia. Per això cal fer

que les possibilitats que ofereix, tant Internet com qualsevol de les noves

tecnologies, es tradueixin en una manera diferent i innovadora de plantejar el

treball, tenint en compte aquestes noves possibilitats, no només el fet de traslladar

a Internet allò que de manera tradicional s’ha anat fent sempre a l’aula.

També, s’han tingut en compte els tres temes bàsics en el terreny de la poesia i

educació:

1. Quina poesia llegeixen els joves? Quina mena de textos són els més

apropiats? Quins temes prefereixen? La poesia en altres llengües,

traduïda, pot ser igual de motivadora que la pròpia?

2. Com es pot treballar la poesia a l’aula? Quines activitats troben més

ressò entre els alumnes? Quines poden incentivar més la lectura de

poesia ?

3. Fins a quin punt la presència de la poesia a Internet i l’existència de

pàgines web que continguin poemes fets per nois i/o exercicis

interactius amb poemes pot ajudar a incrementar el gust per la poesia

per part dels infants/ adolescents i, fins i tot, adults?

Els objectius bàsics que s’han volgut aconseguir són:

1. Revisar els textos poètics que actualment s’ofereixen als infants i adolescents en

el context educatiu, a partir de l’opinió dels mateixos alumnes i dels professors.

2. Intercanviar els resultats aconseguits en diferents països i contrastar la tipologia

dels poemes que aconsegueixen motivar més l’alumnat.

3. Esbossar el que podria ser una publicació de poemes adients per a infants i

adolescents.

4. Incrementar l’ús de textos poètics d’altres llengües, en traduccions.

5. Revisar els materials publicats en diferents països i contrastar les diferents

metodologies constatables en els materials.

6. Intercanviar experiències provades en diferents escoles i els resultats aconseguits.

7. Discutir les característiques desitjables en una formació inicial i permanent perquè

mestres i professors puguin desenvolupar el gust poètic en infants i adolescents.

8. Revisar i contrastar les diferents pàgines web sobre poesia i educació existents en

diferents països.

9. Intercanviar experiències sobre l’ús d’internet amb l’alumnat com a forma

d’incrementar l’interès envers la poesia.

10. Establir les bases i organització per a la integració de les diferents webs existents

en una web única europea sobre poesia i educació.

2.2. Finalitat del projecte i Metodologia emprada

La finalitat del projecte és el disseny, experimentació i avaluació de seqüències

didàctiques sobre poesia catalana, emmarcades en els diversos curricula de

l’ensenyament obligatori i no obligatori, amb la intenció de contribuir a una formació

més lliure, creativa, culta i solidària.

Podem constatar, a partir de les investigacions fetes, que la poesia té grans

avantatges per a l’educació dels joves. D’una banda avantatges que contribueixen a la

formació de la personalitat individual: el foment de la imaginació creativa, l’impuls de la

concentració mental, la promoció de la reflexió sobre el jo, la maduresa personal o

l’equilibri psíquic (pel fet de compartir inquietuds humanes). D’altra banda, també té

uns avantatges que ajuden a la integració i a la solidaritat: l’afavoriment del relativisme

cap a les concepcions ideològiques úniques, el coneixement dels fets comuns i

diferencials de les diverses cultures, o la potenciació d’una percepció més àmplia de

les llengües, més enllà de la seva utilitat comunicativa immediata.

Amb aquest projecte gradual d’ensenyament de la poesia amb activitats lúdiques i

reflexives properes a la realitat en la qual viuen els nostres alumnes, creiem que

podem aconseguir un món en el qual la poesia s’ensenyi bé o, el que ve a ser el

mateix, un món on el docent sigui capaç de transmetre emoció estètica i valors

humans als alumnes.

Un altre avantatge digne de tenir en compte és que el projecte pretén ser útil no sols a

alumnes d’una determinada edat o nivell educatiu, sinó que les seqüències didàctiques

han estat seqüenciades de manera que un mateix poema o grups de poemes puguin

ser llegits i treballats des de diferents nivells.

Per bé que el tema preferent és l’ensenyament aprofundit, atractiu i interactiu de lapoesia en llengua catalana, l’abast del projecte pretén ser absolutament transversal,ja que, segons el contingut dels poemes triats, podem treballar temes que pertanyena diverses àrees del coneixement (el jo, l’amor, la mort, el compromis social, la

ciència, la història, l’ecologia, l’esport, l’art i un llarg etcètera de temes).

Quant a la metodologia emprada i la forma de presentació i d’accés, pensem que ha

de revertir directament en la millora de la pràctica docent i, també, en la millora i

agilitat en l’aprenentatge dels alumnes pel que fa a l’aprofundiment dels continguts

curriculars i, sobretot, ja que pretén estratègies metodològiques i recursos didàctics

innovadors, aconseguir fer de les noves tecnologies una eina vehicular del’aprenentatge.

2.3.- Disseny del pla de treball

El pla de treball establert ha estat realitzat en tres fases, que hem fet correspondre als

trimestres del curs escolar.

Fases Activitats

. Tria dels objectius i continguts dels curricula de l’àrea dellengua i literatura catalanes dels diversos nivells educatiusen què ens centrem (ESO i Batxillerat)

. Establiment d’uns eixos temàtics per a cada nivell, elsquals han servit per organitzar el material poètic sobre el

Ir. FASE qual es proposen activitats.

. Establiment del nombre de poemes necessari per a cadanivell educatiu i selecció dels textos poètics en llenguacatalana, segons els itineraris temàtics de cada nivell, teninten compte els diversos destinataris i les possibilitats demotivació i de connexió amb el món actual.

IIa. FASE

. Proposta d’activitats fonamentades en la interacció idinàmica de grups i en l’ús de l’ordinador i altres mitjanstecnològics a partir dels textos seleccionats.

IIIa. FASE

. Disseny de la interfície per a l’exposició de poemes iactivitats desenvolupades per ordinador i inicid’implementació al web (http://www.viulapoesia.com )

. Selecció d’algunes de les activitats programades per aposterior experimentació en centres de diversescaracterístiques.

. Possible recull del material en una antologia en paper.

. Presentació i difusió del material elaborat.

3.- RESULTATS OBTINGUTS

Donat que la poesia afecta plenament el desenvolupament integral dels individus i, per

tant, pot contribuir a la creació d’una consciència col.lectiva humana, sensible isolidària, lliure de prejudicis, creiem que resulta imprescindible estudiar el fenomen

de l’educació a través de la poesia en contacte amb d’altres països i cultures, per

ampliar fronteres i punts de vista, crear vincles amb llengües i països allunyats ,i

sobretot, poder elaborar hipòtesis satisfactòries en l’ espai científic europeu.

Els grups ja existents a tot Europa desenvolupen projectes interessants i productius,

però hi ha una manca d’integració entre ells, que fa que les seves recerques tinguin

només validesa en àmbits geogràfics i culturals delimitats, la qual cosa impossibilita de

comparar els seus resultats, i per tant d’arribar a conclusions definitives. Fóra molt

important que el projecte, un cop realitzat i validat, pogués integrar-se en la xarxa

europea Poetry & Education, la qual cosa contribuiria a:

1. Afiançar un espai europeu per a la recerca, un punt de trobada i intercanvi

d’experiències i propostes pels diferents grups universitaris, professionals de

l’ensenyament, institucions i associacions d’arreu d’Europa, amb la inclusió de la

literatura catalana com una literatura més dins l’àmbit europeu.

2. Articular una poderosa base de dades bibliogràfica en un marc multidisciplinar per

a l’ensenyament de la poesia i la divulgació del fet poètic.

3. Aprofundir en la relació entre la poesia i les noves tecnologies, generant un web-

site que possibilités la comunicació entre els membres investigadors i permetés

compartir recursos.

4. Permetria als nostres professors i alumnes treballar i aprendre poesia en diferents

llengües, la qual cosa potenciaria l’estímul per al coneixement de segons idiomes

.La possibilitat de treballar en cada país amb textos de les altres llengües, a més

de la pròpia, desenvoluparia la comprensió interlingüística i interestatal i fomentaria

el coneixement de llengües diferents de la pròpia.

5. Malgrat la clara existència d'una tradició literària europea, amb temes i formes

comunes al llarg de la història, l'educació obligatòria no reprodueix aquesta realitat

i acostuma a centrar l'ensenyament de la poesia només en la poesia de la llengua

primera. Creiem que el fet de tenir en compte la producció poètica en d'altresllengües a través de la traducció eixamplaria el coneixement literari global, iper tant, el coneixement social.

El projecte Viu la poesia (Poesia Catalana al Web) que presentem té dues parts ben

diferenciades. Pel que fa a la selecció de material, es parteix de la recerca bibliogràfica

entre material poètic dels segles XIX i XX en llengua catalana (que s’ha fet entre

material imprès, àudio i video) i, per a les propostes didàctiques, s’ha tingut en compte

la bibliografia existent.

Quant a la part experimental d’aplicació, exerimentació i avaluació de les propostes

plantejades a l’aula, s’ha emprat el paradigma “qualitatiu”, ja que té com a base la

comprensió dels fenòmens des de la perspectiva dels implicats. “La realitat que ens

interessa és la que les persones consideren important”. Aquesta perspectiva busca

“comprensió en un nivell personal dels motius i creences que són darrere de les

accions de la gent (Taylor, 1986: 16)1.

La perspectiva interpretativa ens sembla adient, ja que busquen comprendre creences

i sentiments, sensacions, intuïcions, estereotips, difícils d’estudiar objectivament, però

que tenen una participació important en la construcció dels significats que atorguem

als diversos aspectes de la realitat i que, per tant, són part constituent d’aquesta

realitat. A més, aquest plantejament acaba d’encaixar quan parlem de poesia, un tema

que sembla que es resisteix encara més a una anàlisi sistemàtica amb d’altres

mètodes, ja que ens movem en el camp de la metàfora i de l’ambigüitat semàntiques.

Un terreny que no es pot veure en tota la seva dimensió, si no donem un paper

principal als significats creats a partir de la subjectivitat.

Els instruments que farem servir per comprovar l’efectivitat de les activitats

proposades, tant les implementades a la web com les desenvolupades en tècniques

grupals a l’aula, seran bàsicament l’observació i l’entrevista semiestructurada amb el

profesor i alguns alumnes, després de l’experiència.

Tant les entrevistes com les activitats practiques podran ser enregistrades en material

àudio i vídeo per a la seva anàlisi posterior.

1 TAYLOR, S.J.; BODGAN, R. Introduction to Qualitative Research Methods. The Search on Meanings.Nova York: J. Wiley Sons, 1989.

3.1.-CONTINGUT DEL TREBALL

El projecte Viu la Poesia (Poesia Catalana al Web) consta de 10 itineraris temàtics, i

en la seva totalitat comprèn tant l’alumnat de primària com de secundària, batxillerat,

tant de les àrees de Llengua i Literatura catalana i castellana o universal -per bé que el

treball realitzat motiu de la llicència s’ha centrat en l’alumnat de secundària i batxillerat

en l’àrea curricular de Llengua i Literatura Catalanes-, i s’ha intentat que pugui ser una

web eficaç per a qualsevol amant de la poesia, ja sigui infant, jove o adult, estudiant o

no.

Els 10 itineraris temàtics són els següents: Amor, Mort, Compromís social, Jo,Ciència, Poesia, Guerra, Joc, Quotidianitat i Esport. Tots ells temes ben actuals i

d’interès per a tothom.

L’adequació als diferents nivells curriculars rau en la tria dels poemes i en les

activitats proposades com a intensificadores de lectura , motivadores d’anàlisi, de

debat i de coneixement de la realitat que ens envolta i de foment de l’esperit crític.

S’ha previst poder-ne fer un tractament transversal. Així hi ha aspectes que els

trobem coincidents en diversos itineraris i d’altres que en són complemetaris.

El material present pot ser redistribuït pel professor de la manera que li resulti més

atractiva o adient per al tipus de treball que vol dur a terme o per adapatar-lo al grup-

classe. Per tant, perment tants formats i itineraris diversos com usuaris.

Com a complement, a la web hi ha tot un material en video on el poeta, a banda de

rcitar o llegir el propi poema, ens n’explica el propi treball de creació, la tria, lesdificultats, etc.

.

3.1.1.-ITINERARI AMOR

AMOR

Abans d’avançar en la lectura d’aquest apartat hauries de reflexionar sobre elconcepte d’amor. Per fer-ho elabora una àmplia pluja d’idees on incloguis totallò que et suggereix el terme “amor”. Mira d’escriure, com a mínim, 15paraules o expressions breus. Després, compara la teva llista amb la delcompany/a i, segons el nombre de coincidències i el tipus de paraules, decidiusi el vostre concepte de l’amor és similar o bé diferent.

He descobert l’amor,

He descobert l’amor.D’enamorar-se així

sóc el primer.Quin desesper,

quins dos espantsque se’m disputen!

No tiraré el barret al foc.La cadira al mar sí.

Enric CASASSES. D’equivocar-se així (1997)

1. T’has enamorat mai? Si és així, creus que els teus sentimentssón similars als del jo poètic?

2. El poeta afirma que és el primer que s’ha enamorat d’aquesta manera. Què enpenses tu? Creus que tothom s’imagina que allò que es viu en primera persona ésnou i que mai ningú ha experimentat un sentiment similar? T’has sentit mai així?

3. Per què es desespera el poeta?4. Què creus que signifiquen els dos últims versos del poema? Fixa’t en les parelles

de paraules barret-cadira i foc-mar. Poden ser-te útils per a la teva interpretació.5. Suprimeix aquests dos últims versos i crea un nou acabament per al poema.6. Redacta un text aconsellant al jo poètic com ha de superar aquesta desesperació.

Usa l’imperatiu i el subjuntiu en les formes verbals.

Posaria el teu nom al bell mig de la casa

Posaria el teu nom al bell mig de la casa,l’encendriacomunfoc,com uns feixos de sarments i de pinassa.Encendria el teu nom,l’encendriacomunfoc,comelfocdecoureelpa.Vetllariaensilencialseuvoltant.I,desobte,ballariaalseu voltant,nu,pelutifascinat,unadansaindesxifrable,unfoscballal·lucinatd’unprestigiaborigenorupestrecom aquells que trobava en les covesPorcar.

Vicent Andrés ESTELLÉS. Primera audició (1977)

Tam-Tam

El costellam de l’esquelet del poema no pot suportaraquest batec bantú, zulú del nostre cor.La sang, a rierades, corre per les temples.La paraula se’ns torna palmell fred de mà.El vers arrampat al naixement de la bragueta.Jo sóc un poema vaginal.Tu ets una verga poètica.Això és amor. El Sena ho sap.No sé parlar.No puc dir res.Tinc la llengua paralitzada a la teva boca.Sóc un animal ajaçat dins del jóc de la teva boca.Sóc un animal assedegat de l’aigua de la teva boca.Tot el món per una dolça construcció del Nosaltres en l’Un.El món ho sap.Això és l’amor.Tam-tam antics a la selva de les venes.L’esquelet del poema no pot suportar aquesta embranzida.Defalleix sense ser ni no ser.Ja no tinc veu.Et tinc ben meu.Tu i jo ho sabem. Això és l’amor.

Dolors MIQUEL. Mos de gat (2002)

1. Els dos poemes anteriors ens remeten a ritmes i danses ancestrals. Per què creusque és així? Quins elements de cada poema ens ho suggereixen?

2. Què és l’amor segons el jo poètic del poema del Tam-tam? Què és per a tu l’amor?Coincideixes amb el jo poètic?

3. Per què creus que Vicent Andrés Estellés simbolitza el nom de la seva estimadaamb un foc? Per què situa aquest foc al bell mig de la casa? Per què compara elfoc amb un foc que cou pa?

4. Què faria el poeta al voltant del foc? Per què actuaria com un aborigen o com unrupestre?

5. El poema Tam-tam està farcit d’elements amb connotacions sexuals. Enumera’ls iintenta veure què signifiquen aquests versos:

“Jo sóc un poema vaginal. Tu ets una verga poètica. Això és amor.”

6. Intenta esbrinar el significat del vers “Això és amor. El Sena ho sap.” Per fer-hoinforma’t d’on està situat el Sena.

7. Què li passa a “l’esquelet del poema” a l’inici i al final del poema del Tam-tam?Què els passa als amants en els dos casos?

8. Canvia el títol del poema substituint el complement “al bell mig de la casa” peruna altra indicació de lloc i escriu un poema sota aquest nou títol. Imita l’estructurai el ritme del poema de Vicent Andrés Estellés (usa molts monosíl·labs). Tambépots aprofitar-ne alguns versos.

9. Recita els dos poemes acompanyats de música. Pots fer-la tu amb les mans,picant sobre la taula o bé pots convertir els poemes en una cançó de hip-hop.Para especial atenció al ritme.

Per una música de Chopin

Quan tu deies “amor”els brolladors florien dins la tarda.

Quan tu deies “amor”un ocell s’encenia a cada branca.

Tota la mar s’alçava de puntetessi el teu nom estremia la distància.Te’n recordes amor?, deies “amor”i l’herba de la font s’enamorava.

¿Quina ona de silencisha escampat les petxines per la platja?¿Quin oratge d’absènciacommou aquesta angoixa primfilada?

Al lluny la teva mà -ja inútilment-dibuixa un llarg adéu al pit de l’aire.

Josep Maria LLOMPART. Poemes de Montdragó (1990)

L’ull en el cel

No tinc costa on aferrar-me aquesta tarda de dissabteinterminable en la programació esportivaquan repeteixo el teu nom astorat davant el pastísde núvols que torna blanca la mirada on és escrit.

L’altura és el mar on veig el teu cos,el cel roig darrere l’home que neteja l’espigói no pensa en tu ni quan la brisa xoca contra la galtaacabada d’afaitar abans d’entrar al torn de nit.

Es mouen els gats pel passeig de la Mar Bella,crits sords cap al cementiri dels sons,cap a l’abocador de paraules dites i no dites,

cap al silenci immens de no tenir el teu silenci.

DAVID CASTILLO. El pont de Mühlberg (2000)

1. Activitat per fer prèviament a la lectura del poema de David Castillo:Omple els buits del poema amb paraules que siguin adients al sentit del text i quepuguin mantenir-ne el ritme.

Quan tu deies “amor”els brolladors _________ dins la tarda.

Quan tu deies “amor”____________________________.

Tota la mar _________________si el teu nom estremia la distància.Te’n recordes a amor?, deies “amor”i ________________ s’enamorava.

¿Quina ona ___________ha escampat ____________ per la platja?¿Quin __________ d’absènciacommou aquesta_________________?

Al lluny la teva mà -ja inútilment-Dibuixa _____________________.

2. Què tenen en comú aquests dos poemes? Com ens descriu el jo poètic la sevasituació amorosa?

3. Els dos poemes ens parlen del silenci. Com és aquest silenci en cadascun d’ells?Com el viu el poeta?

4. Què passava en el poema de Josep Maria Llompart quan l’estimada pronunciavael mot “amor”?

5. El poema de Josep Maria Llompart presenta dos temps verbals diferents. Quinssón? Aquests temps verbals coincideixen amb les dues parts en què es podriadividir el poema. Quines són aquestes dues parts? Què se’ns diu en cadascunad’elles?

6. Quina connexió creus que existeix entre els dos poemes i el seu títol? Tu hauriestitulat els poemes així? Series capaç de crear un nou títol per a tots dos poemes?

7. Saps qui és Chopin? Escolta la seva música i tria una composició que s’adapti alritme del poema.

8. Dibuixa l’escenari que ens descriu David Castillo en el seu poema. Reprodueix totsels elements i posteriorment incorpora-hi els versos del poema, desordenant-los sical. Hauràs fet un cal·ligrama.

WC

Hi ha d’haver algun lloc en aquest mónde cossos cruels, de cors cruels, de fets cruels,on sigui possible recuperar la il·lusió,el somriure d’abans, la moral perduda,les ganes per les coses sense futur,l’alegria, els somnis i el desigque a vegades es cansa i potser es mor.No ho sé; algun temple sagrat i anticon les hores erosionin la indiferènciai sigui possible tornar a percebrel’immens dubte feliç d’un sentiment,un nus a la gola, la pell de gallina,la llum serena dels teus ulls poblats encarade papallones i un present que bategués.(Un paradís remot on es pogués bastirel fràgil esquelet d’aquest poema,entremig de coses tan útils i inútilscom la tassa, la cadena, el paper,les rajoles, els miralls, les cortines,els segells de Franco i de Felip V,i el teu perillós record que no em deixani en moments tan íntims com aquest.)

Amadeu VIDAL I BONAFONT. Invisibles (1996)

1. Abans de llegir el poema atura’t en el títol. Fes una pluja d’idees amb tot un seguitde mots que puguis associar amb la paraula WC. Hi has associat la paraula“amor”?

2. Et sorprèn un títol així per a un poema d’amor? Per què? Justifica la teva resposta.Què cerca el poeta?

3. Fixa’t en aquests dos versos:

“LA LLUM SERENA DELS TEUS ULLS POBLATS ENCARADE PAPALLONES I UN PRESENT QUE BATEGUÉS.”

A què es refereix quan diu uns ulls “poblats de papallones”? I un “present quebategués”?

4. Canvia alguns mots dels 2 versos de la pregunta anterior per altres que expressinidees contràries. Descriu el canvi de significat que s’ha produït.

5. En el poema s’usa el recurs de l’enumeració. Indica on ens apareix i quin ritme osensació genera.

6. On es troba el poeta mentre escriu el poema. Quins són els llocs més íntims per atu?

7. L’enamorament sol provocar que pensem en la persona estimada en totes lessituacions, fins i tot, com diu l’autor, quan anem al wàter. Imagina una altra situacióquotidiana i vés barrejant la seva descripció amb l’evocació de l’amor. Pots fer unvers de cada, com per exemple:

Les motxilles esteses a terra, en filera arran de les taules.On ets, tu, ara?

El professor ens demana el llibre de mates.El nombre infinit dels teus llavis.

8. Sovint els lavabos públics estan plens de grafittis que parlen sobre l’amor. Quingrafitti hi escriuries tu? Inventa-te’l.

El meu amor sense casa

El meu amor sense casa.L’ombra del meu amor sense casa.La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.Les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor sense

casa.El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessal’ombra del meu amor sense casa.Els meus ulls que arrelen el vent que arrenca les fullesque cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor sense

casa.El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el ventque arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombradel meu amor sense casa.

Maria Mercè MARÇAL. Desglaç:1984-1988 (1997)

1. Com ens presenta l’amor M. M. Marçal?2. Compara el primer vers amb els tres últims. Com s’ha modificat i/o ampliat la

informació que l’autora ens transmetia en el primer vers?3. A qui creus que va dirigit el poema? A un home o a una dona? Busca informació

sobre M. M. Marçal i la seva condició sexual. Digues si influeix en la descripció delsentiment amorós el fet que el receptor sigui un home o una dona .

4. Aquest poema es val de la repetició constant del primer vers, el qual es vaampliant fins a formar una oració subordinada de gran complexitat. Crea un poemad’estructura semblant a partir d’aquest primer vers:

“EL MEU AMOR ROIG D’ESTIU”

Dits

Lleugera, s’iniciavala pluja d’una nit.Lleugers, es confiavenels teus dits entre els meus dits.

Un instant menut d’adéu.Oh, només per dos dies.Em somreies a travésdel llagrimeig que plovia

damunt el teu abric de cuir.Tremolor dels bruscos túnelsper on te’m perds: cor confús,aquesta nit faig engrunes

amb la traça del recordque tinc als dits. Buits dos dies,van prémer l’ombra del tocdels teus dits, quan te’m perdies.

Gabriel FERRATER. Teoria dels cossos (1966)

Dóna’m la mà

Dóna’m la mà que anirem per la ribaben a la vora del mar

bategant,tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amant

Les barques llunyes i les de sorraprendran un aire fidel i discret,no ens miraran;

miraran noves rutesamb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galtaSobre el meu pit, i no temis ningú.I les palmeres ens donaran ombra.I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amaraa l’amor, tota cosa prop del mari jo, aleshores, besaré ta galta;i la besada ens durà el joc d’amar

Dóna’m la mà que anirem per la ribaben a la vora del mar

bategant,tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amant

JOAN SALVAT- PAPASSEIT. L’irradiador del port i les gavines (1922)

1. En aquests dos poemes la mà (o els dits) esdevenen dos elements moltimportants. Per què? Creus que les mans són instruments essencials per al joc del’amor?

2. Digues si són correctes o no les següents afirmacions per al poema de GabrielFerrater:

a) el poema parla d’una separaciób) el poema parla de l’arribada d’algúc) els amants es donen les mansd) el poeta recorda mentre observa una fotografia

3. Aquests dos poemes són molt plàstics. Intenta cercar una imatge (si vols pots ferun dibuix) que s’adapti al contingut de cada poema.

4. Els poemes “Dits” i “Dóna’m la mà” ens parlen sobre l’amor, però ens ofereixen unavisió diferent d’aquest sentiment. Quina visió ens ofereix cadascun?

5. Crea un poema on l’element fonamental no siguin els dits o les mans sinó una altrapart de l’anatomia humana. Si vols pots intentar imitar un dels dos poemes.

6. Els símils, les metàfores i els símbols són elements de la transformació imaginativaessencials en el procés de creació poètica. Busca els que hi ha en tots dos textos idesprés intenta crear els teus símils, metàfores i símbols seguint o ampliant elspassos següents:

a) Els meus dits es mouen com les ones del mar.b) Els meus dits com ones marines recorren les corbes del teu cos.c) Els meus dits com ones marines cerquen les corbes de les roques del teu oceà.

7. Parteix dels símils, metàfores i símbols de l’exercici anterior i crea un nou poema.

Quasi transparent

Una ampolla de viquatre gotsi unes copes.

Una barra de paun croissanti torrades.Una rosa al pitxertovallons de paperi estovalles brodades.

No sé parar de pensaren els teus ulls de mari en la teva mirada.

Tinc una plata al fornque he cuinat amb amori desig d’agradar-te.

Ajuntant els recordshe congriat una imatge de tumentrestant, t’esperava.

Esperant lentament,amb el meu pensaments’acabava la tarda.

He llençat al cubellel meu plat, i el guisat.He pensat tant en tu!

La teva pell és blancai l’escuma del marés quasi transparent.

JORDI CONDAL I CASAS. Immòbil moviment (1996)

De parar i desparar taula

Amor saps?, tot avui, la meva portafrisant per fer-te pas s’obria sola.S’han omplert de viandes plats i taula.Tot resplendia en els cristalls de l’aigua.El julivert s’ha refet. (El rellotgetoca les cinc. Vindràs?) Tota la casa

avui no sembla la mateixa casa.Creix l’orenga i s’enfila per la porta.La fruita accepta el repte del rellotge.(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)A l’aigüera vessunya un somni d’aiguai plou desig a raig sobre la taula.

Amor…(Les set: no véns. Sota la taulaS’amaguen els neguits: Fora de casala tristesa!) Quin goig els dits de l’aiguaacaronant rajoles! Pany i portacom floriran quan tu arribis! Sola-ment vull que calli aquest rellotge.

Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotgeque amb minuts i segons paro la taula.Toco les vuit i, del cap a la solade la sabata, sento que la casaja no sé si és meva. Per la portafuig, enyorat, el cor desfet de l’aigua.

Toco les nou i les deu, i sóc l’aiguagebrada a les agulles del rellotge.Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.Per encobrir neguits ja no tinc taula.Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.Puja el desig i clivella la casa.

Per les escletxes, veus?, fujo de casa,raiera d’aquest foc que invoca l’aigua.(Vindràs quan morirà l’hora més sola?)La fruita perd l’aposta amb el rellotgei la tardor fa el ple damunt la taula.res no troba sortida per cap porta.

La nit truca a la porta i ve ben sola:Desparo taula i nego dins de l’aiguadesig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.

Maria MERCÉ MARÇAL. Terra de mai 1982)

1. Què tenen en comú aquests dos poemes? Què ens descriuen tots dos?2. El poema de Jordi Condal i Casas es titula “Quasi transparent”, sabries dir per

què? Tingues en compte l’últim vers del poema.3. En el poema de Maria Mercè Marçal hi ha una sèrie de paraules que es van

repetint. Quines són? Per què creus que es repeteixen? Quin efecte produeixaquesta repetició? Analitza la mètrica i la rima del poema “De parar i desparartaula”. Fixa’t en la darrera estrofa, més curta que les anteriors, i intenta justificar-neel motiu. Busca la relació que tenen els mots usats amb els motos finals de lesestrofes. Com es diu el tipus de composició poètica que organitza així lesparaules?

4. El poema “De parar i desparar taula” juga amb els mots contraris “aigua” i “foc”.Què simbolitzen en el si del poema? Qui guanya la batalla, el foc o l’aigua?

5. El poema de la Maria Mercè Marçal està ple de referents temporals. Quantes horespassen des del seu inici?

6. Per què l’autora incorpora aquests referents temporals?7. Jordi Condal i Casas no n’usa en el seu poema. Quina diferència creus que genera

l’ús o no d’aquests referents temporals?

8. Has esperat mai llargament algú? Intenta crear un poema semblant al de JordiCondal i Casas o al de Mª Mercè Marçal. Incorpora-hi, però, un final feliç. Potsaprofitar metàfores, versos i fins i tot estrofes dels dos poemes.

P i L

P

“L’amor és americà”Miquel Bauçà

Si et pogués resumir la meva forçaen quatre mil vuit-centes aferradestendries sobre teu, aparellades,les deus d’aquest amor que no se’m torça.I si l’amor fos un arbre, l’escorçatrauria gleves amb frases brodadesque te dirien just “t’estim, m’agrades”en català, en àrab, fins en morse.

El que a mi em passa no és americà.No sé què em passa, que he perdut el senyi enc que t’estim i m’és un bon emprenyt’he de dir sense agravi però clarque quan l’enyor el braç i el cor m’estrenyem cag en Bush i en tu que em vas deixar.

L

Tu saps ben clar que no has de fer fruitd’aquest regal que ets de la bellesa.Ni jo en faré, del meu. La senzillesaés sebre que tu i jo no hem de fer fruit.¿Per què, però, el regal llances al buiti com un nin refuses l’escomesadel nostre fruit que és bes ardent que besai és viu i fèrtil com un pa ben cuit?

El camí meu que mena contra el buitnomés el veig possible si va a tu,si l’ànima es procrea en mi, i en tufa arrel, aferra, floreix i fa fruiti el fruit m’és fill, i fill del fill, i marei es multiplica en l’aire i et fa pare.

CARLES REBASSA. Sons bruts (2004)

1. Com és l’amor del poeta en el primer poema? Quins versos o quines paraules ens

en parlen?

2. Com viu el poeta aquest amor?3. Coincideixes amb l’autor sobre la seva visió de l’amor? Justifica la teva resposta.4. Què creus que signifiquen els versos 9 i 14 relaciona-ho amb l’expressió “l’amor és

americà”.5. Quina és la teva opinió sobre Amèrica i el poble americà?

6. Quin és el fruit del qual parla Carles Rebassa en els 4 primers versos del segonpoema? A qui va adreçat el poema? Fixa’t en el sisè vers: per què cap dels dosenamorats pot fer fruit? Creus que l’amor està per sobre de qüestions de gènere,edat, cultura i posició social? Intenta escriure un poema o una prosa poètica queparli d’això.

Coses

"Coses", diu ell.I ell diu que els seus cabellssón un mar.I ell diu que no troba sempreallò que busca; que el calaixés un passadís molt llarg,i ell amb prou feinesn'albira la fosca del final.I ell diu que les portes són obertes;que cal ser un riu, implacable,que busca.I ell diu que se sent com el solquan ateny les muntanyes:una mena de ser i quasi no ser,potser més: deixar de ser.I ell diu que al finalde la muntanya hi ha un retorn,un altre camí: una vall.I ell diu -no sap què dir-que sí, que té raó.I ell diu que és un sol,no a les muntanyes, sinó al mar,i que neix, neix.I ell li respon que no ho entén,que se sent, però, en la llum.I ell li diu "en la fosca ho entendràs".I ell hi accedeix, i li lliurasa fosca, perquè hi entri,delicadament, implacable.I ell diu que els seus cabells,que les seves mans, la seva pell.I ell diu poca cosa més.I ell fa la resta. I ell també.

Eduard ESCOFET

1. Aquest poema ens descriu el diàleg entre dues persones. Sabries dir quinsexe tenen?

2. Quin efecte causa la repetició constant del pronom “ell”? Per què creus quel’autor el repeteix tant?

3. Quins són els temes de la conversa que mantenen aquests dospersonatges? Marca què diu cada personatge amb un color diferent iesbrina quina actitud davant la vida té cada un d’ells. Converteix-ho desprésen un diàleg. Hauràs de canviar la persona verbal, els temps, elspossessius, etc.

4. Quins elements del poema ens indiquen que ens trobem davant d’un poemad’amor?

5. Què “entendrà en la fosca” el protagonista del poema? Què creus que enssuggereixen els darrers versos del poema?

6. Per què es titula “Coses”? Quina relació existeix entre el títol i el contingutdel poema?

7. Escriu un poema titulat “Coses” que reprodueixi un diàleg entre 2 amants ique no parli exclusivament d’amor, sinó de la vida en general. Juga si volsamb la repetició de pronoms: “i ell diu…”.

Carles CAMPS, 1969

1. Què et suggereix el mot “tu” en un poema visual com aquest situat dins l’apartat de l’amor.2. Quina imatge generen aquestes dues lletres que es pugui associar amb conceptes que

defineixen l’amor?3. Relaciona aquest poema amb el poema visual de Brossa titulat Coit .

Joan BROSSA. Poemes visuals (1975)

4. Crea un poema visual que defineixi la teva concepció de l’amor.

ACTIVITAT GLOBAL

1. Intenta definir l’amor després d'haver llegit tots els poemes, digues també com es potmanifestar en la literatura.

2. Quins poemes ens parlen d’un amor no correspost? Quins ens parlen d’un amorcorrespost? Quins ho fan d’un amor homosexual?

3. Quins són els símils, símbols o metàfores que els autors d’aquests poemes han usat perdescriure l’amor?

4. S’ha dit que la poesia és una gran eina per a la seducció amorosa? Per què?5. Repassa la pluja d’idees que se’t proposava que elaboressis a l’inici d’aquest apartat

amorós i comprova si els mots o conceptes d’aquesta llista han aparegut en els poemesque t’hem proposat. Quins hi han aparegut? Quins no? N’hi afegiries algun, desprésd’haver llegit aquests poemes?

3.1.2.-ITINERARI MORT

LA MORT

ACTIVITATS INICIALS

1. Fes una pluja d’idees sobre les diferents creences religioses i filosòfiques que coneixessobre el que hi ha després de la mort. Comenteu entre tots amb quines d’elles esteu mésd’acord.

2. Les següents paraules estan relacionades amb la mort, i si unes pertanyen a rituals queacompanyaven el mort des d'èpoques primitives, altres són d'èpoques ben recents. Busca aldiccionari el significat dels mots que no coneguis i elabora'n un mapa conceptual relacionant elsconceptes i classificant-los per temes afins.

fossar, toc de difunts, rebre la condolença, responsori, crematori, dol, tanatori,testament, elegia, urna, epitafi, Dies irae, inhumació, De profundis, nínxol, funerària,gori-gori, esquela mortuòria, despulles, certificat de defunció, tomba, necrològica,cementeri, funeral, panteó.

Ai, la lluna de novembrede color esgroguissat!Ai, la freda, ai, la boirosalluna de nit de Tots Sants!

Ai, la lluna que il·luminael trist recinte oblidat,i fa les ombres més negresi els clars desassossegats!

Ai, la lluna dels macabresnacres tèrbols entre flors!Ai, les flors que es mustiguensobre el silenci dels morts!

Ai, la lluna de novembre,freda com la soledat!-com la soledat, oh lluna,lluna trista del fossar!

Enric DURAN I TORTAJADALíriques i burlesques (1953)

XVII

Ai la negra barcaque per mi vigilades de la nit alta!

Ai, la barca negra,que ve pel meu somnidel mar de Sinera!

La veu de la dama,lluny del temps. Escoltola cançó de marbre.

Salvador ESPRIUCementiri de Sinera (1946)

1. Busca al calendari la data de celebració de la festa de Tots Sants i esbrina quines són lestradicions locals que van unides a aquesta data. Coneixes alguna tradició, propera ollunyana, relacionada amb la mort i que t'hagi cridat l'atenció?

2. Al primer poema, quins colors i quins matisos s'utilitzen per descriure l'atmosfera d'aquestmes de novembre? Quines poden ser les raons?

3. A quin recinte es fa referència? Quin paper tenen les flors? Què creus que simbolitzen?4. Com relacionaries el poema d'Espriu amb el títol del llibre a què pertany? A quina barca es

refereix? De quina dama es tracta? Pots buscar informació sobre Caront (mitologia grega) iel Llibre dels morts (mitologia egípcia).

5. Fixa't en el primer vers de cada estrofa de la primera poesia. Té el mateix sentit que en lapoesia d'Espriu? Compara les dues maneres en què es manifesta la queixa.

6. En les dues poesies es parla de la nit. Però es tracta de la mateixa nit o existeix algunadiferència? Sabries dir quins altres significats simbòlics pot adquirir la paraula "nit"?

7. Escriu el guió per a una escena de pel·lícula que tinga per ambient el que et suggereix lalectura dels dos poemes.

Joan BROSSA. Barrets (1891)

1. El nostre comiat final s'acompanya d'un seguit d'accions ritualitzades, de les quals hem fetun recull terminològic a l'inici del recull. Identifica els motius relacionats amb la mort queapareixen al poema objecte de Brossa.

2. El barret és una peça de la indumentària que s'ha anat abandonat amb els anys. Hi haviamodels per a ocasions diferents. Sabries dir quines eres les seves funcions?

3. Amb què compara Brossa el barret? Què tenen en comú els dos elements? Quin sentimentdesperta aquesta obra?

4. Crea un poema visual substituint les imatges presents amb altres, extretes de l'actualitzaciódels usos socials en el comiat final d'una persona que no tornarem a veure en vida.

Els morts

Els tres cops de palmells damunt del mur:Un, dos, tres: pica paret.Ens llancem endavant mentre ressoneni ens aturem mirant l’esquena de la Mort,que es gira molt depressa per sorprendreels qui es mouen encara amb l’embranzidai els fa fora per sempre d’aquest joc.

Un, dos, tres: pica paret.Se’n va la llum. Com un punt d’or, l’espelmafa tremolar les ombres de la cambraPer què fa tant de fred a la postguerra?La Mort es tomba i veu com la meva germana,amb febre, es mou i plora sota el gel.

Un, dos, tres: pica paret.L’Anna, petita i feble, procuravaamagar-se en el fons del seu bressol.De matinada un passadís molt blanc,amb la meva primera filla morta,i el joc havia de continuar.

Un, dos, tres: pica paret.El passat era el rostre del meu pare:presons i cicatrius, desercions.Com el terroritzaven aquests copsdels palmells contra el mur.No pot acabar un gest d’impaciència.L’ira i la por el van delatar a la Mort.

Un, dos, tres: pica paret.Joana, la segona filla morta:no ens apartàvem mai del teu costat.Però la Mort, astuta, va fer trampa.No vaig sentir els tres cops: em vas somriurei el teu lloc ja era buit al meu costat.

Un, dos, tres: pica paret.Ja no m’importa si la Mort em veu.Ara que sóc, ja, tan a prop del mur,em giro amb un somriure als qui em segueixen.No sé res del que hi pugui haver al darrere.Només sé que me’n vaig amb els meus morts.

Joan MARGARIT (Poema inèdit) Extret del recull del 19è Festival InternacionalBarcelona Poesia. 2003

1. Has jugat alguna vegada a pica paret (potser coneixes el joc amb un altre nom)? Saps enquè consisteix? Quin lloc ocupa la mort quan participa en el joc? Què passa amb els altresjugadors?

2. Per quin motiu apareix repetidament el mateix vers en cursiva? Té algun simbolisme?

3. Podries identificar la persona que parla al poema? Per què la mort va escrita amb lletresmajúscules?

4. Sabries contestar la pregunta “per què fa tant de fred a la postguerra? sabent que es tractade la guerra civil espanyola?

5. Què pot significar el “passadís molt blanc” quan va referit a la mort?6. Enumera les persones que han participat al joc de poca paret en aquest poema i digues

quin tipus de relació han mantingut amb la mort.7. Trobes al poema alguna relació entre el joc i la mort? Penses que la mort pot ser tractada

com un joc?

MARIA MERCÈ MARÇAL. La llengua abolida (1989)

1. Escriu tres frases diferents amb la paraula solc i altres tres amb la paraula clos. Quin tipusde correspondència hi ha entre aquestes dues paraules? Quina relació poden tenir aquestesparaules amb la mort?2. En llengua, la relació entre forma i significat és arbitrària. No obstant això, fixa't en la formaque adopta la tipografia en majúscula d'aquestes dues paraules. Per què una de les lletres decada paraula té una mida diferent? Existeix alguna intenció de destacar precisament aquesteslletres?3. Ambdues paraules formen un palíndrom. Sabries dir en què consisteix aquest tipus de joclingüístic? Si vols confirmar la teva hipòtesi, busca la paraula al diccionari.4. Entre les dues paraules apareix una línia discontínua. Quina creus que és la seva funció:separar-les, unir-les, marcar una simetria....? Per què?5. Et suggereix aquest poema alguna idea molt diferent a la mort? Quina?6. Reescriu el poema en forma de cal·ligrama. Fixa't en les formes a què donen nom lesparaules i prova de combinar-ne les dues.

6

Dormir profundament sota la terra amb una flor als llavis,esperant, simplement esperant, sabent que tots els mortsinútilment arrapen les roques poderoses del destí, sabentque ja mai més ens trobarem soldats. I ens preguntarem siés abril, com van dir i vam creure, el més cruel delsmesos, coneixedors com som que cada dia ens porta laseua trista i concreta crueltat.

Ens retorna l’espill la nostra imatge, sense la brillantor delsulls i amb els membres dispersos, cos fragmentari ifragmentat, ull excedit pel vol de la memòria: el renill delcavall, realitat que s’enfuig adormida entre mortesparaules i fingits decorats.

Jaume PÉREZ MONTANER Fronteres (1994) (1

III

Malaltia. Cambra d’hospital.El València havia guanyatfora de casa.

Tothom et va plorar:família de serps i escorpins.

Ja fa nits que no et veiga la fresca, iaia …

Miquel NADAL I TÀRREGABrossa nova (1981)

Poema

Malaltia de pàrkinson. Cardiografia isquèmica ambinfart anterosepial i de cara diafràgmica. Úlceresdigestives agudes recidivants amb hemorràgiesmassives reiterades. Peritonitis bacterial. Fracàs renalagut. Tromboflebitis ileusfemoral esquerrà.Broncopneumonia bilateral aspirativa. Xoc endo-tòxic.Atur cardíac.

20 novembre 1975

Josep ALBERTÍ

1. Per grups, compareu els tres textos i debateu quins d'ells us semblen més poètics i per què.2. Coneixes el poema “La terra gastada”, de T. S .Eliott en què afirma que “abril és el mes

més cruel [...] perquè barreja amor i desig? Creus que els motius d’Eliott per fer aquestaafirmació van en el mateix sentit que els de Pérez Montaner?

3. Els tres primers versos del segon poema parlen de dos tipus d'estat d'ànim. Què creus quees busca amb aquesta primera estrofa? Hi trobes alguna semblança amb la segonaestrofa?

4. Digues quin tipus de text és el tercer poema. Què va passar el 20 de novembre de 1975que tingui relació amb el text? Per què du aquest títol?

5. Llegeix en veu alta el primer poema, fragmenta el text i dóna-li una disposició en versos demanera que tingui un ritme regular. Compara'l després amb els que han fet els altrescompanys de la classe.

6. Transforma un dels poemes en una notícia pròpia de la secció de necrològiques.

CANSAMENT

Sóc un vençut, sóc un vençut,un jove, ja sens joventut.

En les tempestes del meu corha mort en florel meu amor.

Les noves roses no han floriti és abatut mon esperit.

Sense esperances vaig pel móncom un indòmit vagabondque falt d’amor, mancat de fe,no sap on va ni sap d’on ve.

I m’acompanyen els meus morts;la caixa blanca dels records,la caixa blanca i misteriosaque porte sempre sobre micom una càrrega agradosaque no em detura pel camí:la caixa blanca on he tancatdolces cançonsi he soterratles il·lusions.

Sóc un vençut, sóc un vençut,un jove, ja sens joventut.

Miquel DURAN DE VALÈNCIAFruits del dolor (Cordes vibrants)

(1910)

EM DECLARO VENÇUT

Em declaro vençut. Els anys que em restenels malviuré somort. Cada matíesfullaré una rosa –la mateixa–i amb tinta evanescent escriuré un versdecadent i enyorós a cada pètal.Us llego la meva ombra en testament:és el que tinc més perdurable i sòlid,i els quatre pams de món sense neguitque invento cada dia amb la mirada.Quan em mori caveu un clot profundi enterreu-me dempeus cara a migdia,que el sol, quan surt, m’encengui el fons delsulls.Així la gent que em vegi exclamarà:—Mireu un mort amb la mirada viva.

Miquel MARTÍ I POL. La pell del violí (1974)

1. Qui parla en cada poema? A qui es dirigeix?2. Els títols dels poemes semblen indicar que comparteixen una mateixa actitud davant la vida

però si t’hi fixes bé veuràs que són completament oposades. Subratlla en color diferent lesfrases que indiquin confiança i les que continguin poca autoestima.

3. Identifica si es troben al final o al principi de la vida. Quin et sembla que presenta un to mésoptimista? Amb quina actitud t'identifiques més?

4. En el primer poema, què vol dir "ha mort en flor el meu amor"? Què pot significar la "caixablanca"? Subratlla els adjectius amb què s'identifica el jo poètic. En quina situació es troba?

5. La rosa és una flor de gran bellesa que té una vida molt breu. Per què els dos poemesparlen de la rosa? Tenen el mateix significat?

6. Llegeix els poemes en veu alta, emfasitza les síl·labes tòniques i fixa’t en el ritme. Elpoema de Martí i Pol està escrit amb un vers molt utilitzat en la poesia catalana clàssica.Quin és? Penses que aquest tipus de vers és adequat al tema que tracta? Per què?

7. Escriu una versió personal del primer poema des d'una perspectiva contrària. Canvia-li eltítol pel d'Optimisme. Introdueix els canvis necessaris per mantenir el to positiu queglobalment li has de donar.

Distància

A despit de la mort, ets meva encara.Sempre el teu somni viu en mi.L’ampla distància no separael cel de l’aigua on ve a dormir.

La forma pura amb sa llisor nevadai entre els xiprers el mirar verdpassen el temps com la flauta encantadai cristal·lina del desert.

Amiga, ets meva encara per la pena,tu que m’hauràs volgut deixarmassa daurat i tendre el nom, Elena,i a mon front la carícia de la mà.

Josep Sebastià PONS Cantilena, 1937

1. Identifica la relació que existeix entre el subjecte i l'objecte de l'enunciació.2. Explica el títol de poema tenint en compte que la distància es pot considerar de manera

simultània tant en un medi físic com en un d’imaginat.1. Troba els punts de contacte que hi ha entre la descripció del paisatge d'aquest poema i

la del text “Ai, la lluna de novembre”, de Salvador Espriu que trobaràs en aquest mateixitinerari.

2. Pensa en els quatre elements de la natura -terra, aigua, foc, aire- i subratlla les paraulesdel poema on es troben, tant de forma explícita com implícita.

3. El poema parla de com l'amor pot continuar tot i que la persona estimada ja no es trobien aquest món. Penses que és possible que aquest sentiment es doni en la realitat?Explica'n les raons. Recordes alguna pel·lícula que tracti aquest tema?

4. Substitueix el nom de l'amada Elena i escriu un nou poema dirigit a una altra persona,des de qualsevol tipus de sentiment, aprofitant part del text de Josep Sebastià Pons.Pots canviar-ne més elements, si cal.

Distància

A despit de ........., ets ........ encara.Sempre el teu ......... viu en ........L’ampla distància ....... separael cel de l’aigua on ve a........

La forma ....... ....... ....... .......i entre els xiprers el mirar .......passen el temps com .......i ............ del ........

....... , ets ....... encara per .......,tu que m’hauràs volgut .......massa ....... i ....... el nom, .......,i a mon front ....... de la mà.

Jo mirava els descans dels morts,perquè el descans eramaterial aquella tardagrisa, llarga, trista d’hivern.Jo miravael silenci definitiude tots els morts;dels homes que havien estatsentenciats des de bell antuvi,sense judicar-los primer.I demanava a la plujaque el xic mantelllíquid de l’aigua, esborràsels odis i netejàsla pedra de llegendarisafronts. Perquè…mai vaig estimar tant els morts,com aquella tarda freda,íntima, patèticamentnúbil, solitària, d’hivern.

Carmelina SÀNCHEZ CUTILLASUn món rebel (1964)

MORT A RAVENSBRUCK

El camp era un glop de nitlluny de tot i entre carenes.La Carme s’està morintel seu plany es perd per sempre.

El camp era un glop de nital nord fum, vers el sud cendres.Així jo no vull morirlluny els cels i les arbredes.

La Coloma que la senta poc a poc s’hi arrossega.Diu mentres l’estreny ben fortdolços mots a cau d’orella.

El camp era un glop de nitlluny de tot i entre careneslluny de tot i entre careneslluny, lluny.

Montserrat ROIG, canta Marina Rossellal disc Bruixes i maduixes. 1980. CBS

1. Analitza i contrasta l’ús del temps verbals en aquests dos poemes. Quina és la diferènciaamb els de la resta del recull?

2. Al primer poema, a quins morts es pot estar referint? Quin significat té el "descans delsmorts"?

3. Recull les referències al temps atmosfèric i digues com afecten al contingut del poema.4. Qui són aquests homes "sentenciats des de bell antuvi, sense judicar-los primer"? En quin

context el situaries? Demana als teus familiars més vells que t’expliquin algun fet queconeguin relacionat amb aquest context.

5. Al segon poema, què pot significar "glop de nit"? De quina classe de figura literària estracta?

6. Busca a una enciclopèdia Ravensbruck i localitza'l en un mapa. A què es refereix la poetaquan descriu el paisatge amb mots com "camp, fum, cendres"? Què simbolitzen Carme iColoma? Relaciona el poema amb fotografies o pel·lícules que tractin el mateix tema.

7. Identifica el lloc evocat amb la frase "lluny els cels i les arbredes"8. Quina relació tenen aquests dos poemes amb el de Josep Albertí d’aquest mateix itinerari?

Busca dins d’itinerari de la guerra algun altre poema que faci referència al mateix contexthistòric.

9. A què es pot referir el primer poema amb "I demanava a la pluja/ que el xic mantell/ líquidde l’aigua, esborràs/ els odis i netejàs / la pedra de llegendaris afronts"? Té el mateixsignificat que el dels versos d'Espriu "Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats / il'aire passi com una estesa mà / suau i molt benigna damunt els amples camps? Quinaintenció tenen aquestes paraules? Tu què en penses d'aquestes actituds?

10. Escolteu la versió que Marina Rosell fa del darrer poema i acompanyeu-la en el cant.11. Pensa en alguna de les guerres actuals i escriu un poema que parli de les víctimes

innocents. Pots centrar-te sobretot en els infants.

CHE GUEVARA

Mort, escampat per damunt un pupitreel cos astral, la universal empenta.

ANTONIO MACHADO

L’afecte gran i l’admiració.La teua mort, els xiprers de Colliure,vol dels coloms, fang només, prop la mar.

Vicent Andrés ESTELLÉS Testar (1960-1977)

1. L'epitafi és un text breu escrit sobre les tombes per recordar els familiars morts. Alscementeris en podem llegir de molt senzills i plens d'afecte. Alguna vegada, l'interessatdeixa escrit el seu propi epitafi, com Joan Fuster, "Heus ací l'epitafi que demane / ací jau / jf/ va viure / com va morir / sense ganes". Debateu, en grup, si aquests poemes poden serqualificats d'epitafi?

2. Busca al diccionari el significat de "testar". Existeix alguna correspondència amb el títol delpoemari i aquestes dues poesies?

3. Si no coneixes Ernesto Che Guevara, busca informació per saber qui era. El poemarememora el seu darrer retrat, però la iconografia més freqüent el presenta amb una boina.Quin significat li dones al qualificatiu "astral".

4. Compareu aquest poema amb el de Joan Brossa i digueu en què coincideixen ambdóspoetes quan es refereixen al Che. Fixeu-vos en el títol que porta.

Elegia al Che (1978)

AB D FG IJKLMNOPQRSTUVWXIZ

5. Busca un mapa i localitza la població marítima. de Cotlliure. Esbrina quins són els motiuspels quals s'hi troba la tomba d'Antonio Machado.6. Els xiprers formen part del paisatge mediterrani, amb la seva forma allargada i la fullaperenne. Aquestes característiques fan que els trobem molt fàcilment als cementiris. Sabries dirper què?7. Els dos poemes rememoren una escena concreta, però quin és el sentiment més potentamb què és evocada cada figura? Penses que és una exageració?8. Busca una figura que admiris i dedica-li un poema semblant a aquests dos9. Tria un dels poemes d'aquest recull sobre la mort per escriure un epitafi en què utilitzisalgun dels seus versos. Series capaç d’escriure el teu propi epitafi? Si és així fes-ho, pensadetingudament les paraules que el compondran i procura que et defineixin.

LXXVIII

Llengües

Llengua de conquesta,signe de domini,no pot l’exterminide l’altra, que resta.

Nadiua i ferestadefensa sa vida,i tot i feridade mort, encomanasa veu casolanaque sap el que diua l’altra que riudesdenys de forana.

Bernat ARTOLA TOMÀS Antologia poètica (1992)

1. Busca al poema les paraules "extermini", "nadiua", "vida", "ferida de mort" i digues com esrelacionen amb el títol.

2. Saps què és un llengua viva? I una llengua morta? Posa'n alguns exemples.3. Identifica i concreta la llengua A "ferida de mort" i la B "llengua de conquesta" a què es

refereix la poesia.4. Una gran quantitat de països del món es troben en aquesta situació com ara França,

Bèlgica i el Regne Unit. Podries aplicar aquests qualificatius a les llengües A i B que s'hiparlen? Fes-ho també amb algun país de continent distint.

5. Crea un poema com si tu fossis l’últim parlant d’una llengua que, estant en el seu llit demort, és conscient que amb ell també mort la seva llengua.

6. Busqueu cadascú a internet, en alguna enciclopèdia o en algun llibre, informació sobre lesllengües del món. Intercanvieu-la amb els companys de classe. Sabíeu, per exemple que,segons els experts, hi ha un 95% d’aquestes llengües que estan en perill d’extinció?Penseu, entre tots, quins són els motius d’aquesta situació.

Activitat Global

Una vegada llegits tots els poemes, la mort es pot reconèixer com:

característica nom del poema

Un espai on reposar

Un símbol

Un record dolorós

Un estat anímic

Un fet quotidià

Un fet històric

3.1.3.-COMPROMÍS SOCIAL

COMPROMÍS SOCIAL

A continuació veureu un seguit de poemes entorn al compromís social. Llegiu-ne només el títol i intenteu endevinar quin pot ser el contingut.

Propietats de la penaDocumentals Oda a Roldán Passa un obrer Plató a Mèxic D. F. La identitat, Clac XLVI Les ciutats Romanç de la viuda Mas London, London Saba, Sanyo, Shopping

Abans d’endinsar-te en la lectura, busca el significat de les següents paraulesperquè t’ajudaran a emmarcar conceptualment el sentit general dels poemesque trobaràs en aquest itinerari:

Poble, Nació, Estranger/a, Exiliat/ada, Refugiat/ada, Ciutadà/ana, Immigrant,Justícia, Àcrata, Identitat, Solidaritat, Compromís, Indiferència, Tolerància,Estat, Obrer/a, Insurreció, Capitalisme, Socialisme, Comunisme, Idea, Llibertat.

Propietats de la pena

Assumiràs la veu d'un poble,i serà la veu del teu poble,i seràs, per a sempre, poble,i patiràs, i esperaràs,i aniràs sempre entre la pols,et seguirà una polseguera.I tindràs fam i tindràs set,no podràs escriure els poemesi callaràs tota la nitmentre dormen les teues gents,i tu sols estaràs despert,i tu estaràs despert per tots.No t'han parit per a dormir:et pariren per a vetllaren la llarga nit del teu poble.Tu seràs la paraula viva,la paraula viva i amarga.Ja no existiran les paraules,sinó l'home assumint la penadel seu poble, i és un silenci.Deixaràs de comptar les síl.labes,de fer-te el nus de la corbata:seràs un poble, caminantentre una amarga polseguera,vida amunt i nacions amunt,una enaltida condició.No tot serà, però, silenci.Car diràs la paraula justa,la diràs en el moment just.No diràs la teua paraulaamb voluntat d'antologia,car la diràs honestament,iradament, sense pensaren ninguna posteritat,com no siga la del teu poble.Potser et maten o potserse'n riguen, potser et delaten;tot això són banalitats.Allò que val és la consciènciade no ser res si no s'és poble.I tu, greument, has escollit.Després del teu silenci estricte,camines decididament.

Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles (1971)

1. Fes un llistat dels verbs del poema. En quin mode estan? Quin sentit creusque donen al text?

2. Què creus que ha decidit el protagonista del poema després del ‘silenciestricte’ del penúltim vers?

3. Qui penses que és el protagonista? Què vol dir el vers ‘tu estaràs despertper tots’? Quina és la seva missió?

4. Dividiu-vos en dos grups i penseu cadascun en un personatge històricpassat o contemporani que hagi patit en algun sentit perquè hagi estatestretament compromès amb l’alliberament del seu poble o bé perquè hagidefensat la seva ideologia i fet sentir la seva veu. Compareu després elperfil biogràfic dels dos personatges (Internet segurament serà la fontdocumental més rica per trobar informació d’aquest tipus).

Documentals

Car sapiats per cert que les disposicions del món que ara corren, molt són pitjors que hom no.n poria expressar, e Déus farà en breu pus terribles joís que hom no poria pensar ni aesmar. Arnau de Vilanova

Has viscut plenament i dolorosamenten un temps i un país, has viscut en Europauns anys determinats. Ara passen pel·lícules,documentals d'aquell temps, de tanta misèria.S'esgarrifen els fills. ¿Sols hi havia la guerra,les delacions, el tacte de colzes, sols la fam?Oh sí, també hi havia, com la ceba que grilla,un amor impensat per a tota la vida:s'amagava en els cines, en les darreres files;presumien, els jóvens, agafant-se del braç:prudentment es soltaven en arribar a a casa.¿Els besos, els abraços? Oh sí, també n'hi havia,com hi havia també un sentiment confúsde culpabilitat. I la barbaritatde sobte es perpetrava, torpe, en un replanell.Oh sí, tot era trist. Era alegre la vida.Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.

Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles (1971)

1. A “quins anys determinats” s’està referint el poeta en el text?

2. Segons el poema, quina és la sensació que li ha quedat al poeta d’aquestsanys, positiva o negativa? Fes dues columnes. En una posa els substantius,adverbis i adjectius que tinguin un sentit positiu i en l’altra els que tinguin unsentit negatiu. Això t’ajudarà a comprendre el sentit del poema.

3. Quina visió té el poeta de la vida contemporània? La concep amb esperances?Raona la teva resposta intentant trobar exemples en el poema.

4. Què creus que evoca el poeta quan en l’últim vers diu “Fan futbol per la tele”?

5. Coneixes algú de la teva família que participés a la guerra civil espanyola? Quète n’han explicat? Compareu les diferents experiències entre els companys declasse. Fixeu-vos si el record que tenen els vostres avis o besavis és semblanta allò que fa referència al poema.

6. Pensa com ha canviat la teva vida respecte a la dels teus avis o besavis.Esmenta tres coses que tu pots fer i que ells no podien.

7. Busca informació sobre la complexa situació europea després de la segonaguerra mundial. Dividiu-vos en grups, cadascun pot agafar un país diferent(Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Espanya, com a exemples) i expliqueuquina era la situació econòmica en plena postguerra.

8. Què creus que feia la gent per entretenir-se? Quins trobes que devien ser elselements de diversió de l’època? Busqueu, entre tots, cinc títols de pel·lículesque facin referència directament o indirectament a aquest període històric.

9. Mireu la pel·lícula Casablanca de Michael Curtiz, que està ambientada a lasegona guerra mundial. Després raoneu entre tots per què la ciutat deCasablanca era una ciutat d’acollida per a la gent que fugia del règim nazi. Capon es dirigeixen els protagonistes de la pel·lícula un cop han aconseguit elsvisats amb el suport d’en Humphrey Bogart? Quins elements de diversióapareixen a la pel·lícula?

Oda a Roldán, adversari a ultrança de l’ètica i l’estética dels benpensants

Oh insurrecte llibertarii àcrata corrupte,anticapitalistai antisocialista:Roldán,l’exdirector generalde la Guàrdia Civil,també ésun altíssim trobador èpic-com a autor de la segona,definitiva,Chanson de Roldan-,Que ha elevat al grau més subliml’estètica d’allò vist i no vistsense el vistiplau de ningú!Oh artista indisciplinari,ferm en el súmmumde la lírica dela corruptela!,Per tal com, sí, oi tant!,la seva gestaha estatl’acció més agosarada,més transgressora,de tota la història de l’arten tots els seus vessantsformals, socials, metafísics:un cop de puny rotunda l’estómac ple de l’Estat,un mastegot al cos,al Cuerpo per antonomàsia, ecs!una puntada de peucontundent al séc de la camade la roïna moral de l’honestedat!

Carles HAC MOR

1. Què és una oda? Si no ho saps, busca-ho al diccionari. Per què el poeta lidedica una oda a Roldán? Què en saps del personatge? Busca informació aInternet i als arxius dels diaris de l’any 1992 sobre els fets en què es va veureinvolucrat aquest personatge?

2. Per què el poeta compara Roldán amb un trobador èpic? Els trobadors èpicssolien explicar gestes. Saps què és una gesta? En què creus que s’assemblael “cas Roldan” a una gesta èpica?

3. A què fa referència el poeta quan diu “el Cuerpo por Antonomasia”? Per quinmotiu creus que el poeta canvia de llengua quan l’esmenta?

4. Pensa en un personatge contemporani a qui, per un motiu o altre, li dedicariesuna oda. Compareu els diferents personatges entre els companys.

5. Escriviu una petita oda sobre un personatge contemporani que trieu entre tots.

Passa un obrer

Passa un obrer amb el paquet del dinar.

Hi ha un pobre assegut a terra.

Dos industrials prenen cafèi reflexionen sobre el comerç.

L’Estat és una gran paraula.

Joan Brossa. Em va fer Joan Brossa (1950)

1. Quin sentit creus que té el vers final? D’entre els mots següents, tria’n un per alfinal. Quin nou sentit adoptaria el poema?

a. instituciób. mentidac. fal·làciad. paraulae. proteccióf. pel·lículag. màfia

2. De quina situació parla el poema?

3. Quin diries que és el to del poema: expositiu, de denúncia, reivindicatiu, etc?Argumenta la teva resposta.

4. Diries que es compromet el poeta envers la pròpia societat? De quina manera?

5. Llegeix bé el poema i mira com està construït. Si haguessis de traslladar elcontingut del poema al món de la imatge (vídeo, cinema), de quantesseqüències el faries constar?

6. Escriu un petit guio pensant que has de fer un curtmetratge inspirat en aquestaescena. Tingues en compte el tipus de personatges que hauries d’escollir, comanirien vestits, quina seria l’escenografia per al muntatge, etc. Podries pensaren algun personatge famós per a cadascun dels protagonistes, època de l’anyen què situaries l’acció, quina banda sonora escolliries, etc.

“Plató a Mèxic D.F.”:

Però la Natura no havia pensat en l’amorMARIA DE FRANÇA

Quan Plató va sortir de la cova del meu cranicarni, escarni, ludibri! Mofa de la mofeta.El cec dipositat en la ciutat desconegudade 25.000.000 d’inhabitants. L’amor.El vell orb imbècil i jo retant-nos com dos gossos mascles.El semàfor mut i aquella màscara al bec de totes les coses.L’ànima cagant-se a les calces.La mort somrient a sota de cada pressentiment de l’ésser.La carn desprenent-se dels ossoscom el pol·len de la corol·la de les paridores.El cervell empresonat per les caderes del desconeixement.La identitat INDOCUMENTADAa l’avinguda dels guàrdies que cacen il·legals.La identitat sense papers, ni idioma.La identitat fent figa davant la pressió dels humans.I la meva mare morta, jugant al set i mig amb els cucs,sense poder respondre per miamb la seva entranya desfent-se.Enumeració en Un.El món de les idees petrificades. Només natura.Un taxi em va robar la maleta i una pelleringa de vida.A la butxaca no em quedava ni un refotut IDEAL,ni un gram de picadura d’ideal, ni una maleïda burilla.El sol es feia pas a trompades per sota les meves parpelles.No podria creure que allò fos REAL.I el vell sarnós fent-se el quisso espantat entre els cotxos.Plató em va fer una gran putada.Hagués pogut parir-me enmig d’una plana conegudapel meu sistema Braille imaginat.Però em va deixar allí.Sense os.Sense barril.Sense sense.

Dolors Miquel. Mos de gat (2002)

1. Per què diu que Plató va sortir de la cova del seu crani? A què es refereix? Hassentit a parlar del mite de la caverna? Si no n’has sentit a parlar, busca-ho enuna enciclopèdia i relaciona’l amb el poema. Quines similituds hi trobes?

2. Què saps de la ciutat de Mèxic? Quines característiques té? Per què ésfamosa?

3. Què vol dir que la ciutat té 25.000.000 d’inhabitants? Busca al diccionari elsentit de l’adjectiu inhabitable i relaciona el seu sentit amb la idea que preténevocar el poema.

4. A què es refereix el poema quan parla de la “identitat sense papers, senseidioma”. És possible tenir identitat sense documentació? Què defineix la

identitat d’una persona? Busca al diccionari el significat de la paraulaidentitat. S’hi fa alguna referència a l’idioma i a la documentació?

5. Pensa en algun fet inusual que t’hagi succeït en una gran ciutat. Descriu-lo enno més de 150 paraules. Sabries transforma el text en poema. Prova-ho!

L'estranger

-De quin país és aquest estranger?-No ho sé.-Com se diu?-No ho sé.-Què fa? Quina llengua parla?-No ho sé.-Com us dieu, bon home?-...-De quin país veniu? On aneu?-Sóc d'aquí. Sóc estranger.

Josep Palau i Fabre. Laberint (1950)

1. Busca al diccionari la paraula estranger. Segons el poema l’home que responen l’últim vers és un estranger. Per què?

2. Digues quines creus que són les diferències entre un estranger i unimmigrant. Compara aquest poema amb el poema anterior tenint en compte elsentit d’identitat descrit.

3. Quin és el teu país? Pensa tres motius pels quals ets del teu país. Es pot serd’un país i ser alhora estranger? Creus que és un fet que succeeix sovint?Pensa en algun cas. Quan algú deixa de ser estranger en un país?

4. Has estat mai fora del teu país ? T’has sentit estranger ? Com ho has notat ?

5. Per grups, feu un llistat de les receptes culinàries que coneixeu i que no sónpròpies de la vostra cultura. Enumereu també totes aquelles activitats(musicals, culturals, artístiques, etc) de què podeu gaudir en el vostre entornhabitual i que no pertanyen a la vostra cultura (per exemple, capoeira, hip-hop,tai-xi, bollywood films, kebab...). Assenyaleu el país d’origen de cada unad’aquestes activitats i digueu quina llengua parlen en aquests llocs. Feu unmapa on apareguin tots aquests països i us n’adonareu de la riquesa decompartir la seva cultura a casa nostra.

6. Compara aquest poema amb « L’étranger » de Baudelaire, que apareix al’apartat de « poesia universal » d’aquest web. El poema de Palau i Fabreapareix a continuació del de Baudelaire sota l’apartat “La identitat” al llibre onaparegué. Sabent això, quina resposta pretén donar Palau a Baudelaire?

Clac

Si tots els mons que es toquen i s’ignorena banda i banda de mur es veiessinfarien la gran volta de campanapobles petits ciutats grans cases solesi els teus crits de dolor serien dansesregals joia alegria dels infants, que si no em moro.

Enric Casasses. D’equivocar-se així (1997)

1. Busca una paraula abstracta que defineixi el sentit del poema.

2. Saps si han existit casos de murs reals que han separat països que estrobaven a tocar? Has sentit a parlar del mur de Berlín? Busqueu informaciósobre aquest mur. Quan va caure? Per què? S’han reunificat després els dospaïsos? Com s’ha fet el procés de reunificació?

3. Coneixes països que, tot i estar uns als costats dels altres, mantenen també unmur d’incomunicació? Pensa en alguns casos actuals que mantenen conflictesd’aquest tipus.

4. Quins són els principals problemes d’incomprensió entre els països? Comvoldria l’autor que fossin les relacions entre les cultures? Exemplifica-ho ambcitacions del text.

5. Busca informació als diaris actuals sobre el conflicte a l’orient mitjà. Diguesquina és la ciutat d’aquesta regió que actualment manté un mur que divideixdues cultures. Basant-vos en la informació que trobeu al voltant d’aquest tema,podeu fer, en grup, una exposició oral i u debat sobre el tema de la intolerànciaentre cultures.

6. Posa la puntuació que falta en el text, segons les normes de la llengua escrita.

XLVI

A vegades és necessari i forçósque un home mori per un poble,però mai no ha de morir tot un pobleper un home sol:recorda sempre això, Sepharad.Fes que siguin segurs els ponts del diàlegi mira de comprendre i estimarles raons i les parles diverses dels teus fills.Que la pluja caigui a poc a poc en els sembratsi l´aire passi com una estesa màsuau i molt benigna damunt els amples camps.Que Sepharad visqui eternamenten l´ordre i en la pau, en el treball,en la difícil i merescudallibertat.

Salvador Espriu. La pell de brau (1960)

1. Saps què significa Sepharad? Busca informació sobre l’origen d’aquestaparaula. Per què el poema es dirigeix a Sepharad?

2. A què es refereix el poeta quan parla dels “ponts del diàleg”? Qui són els fillsde Sepharad? Quines llengües parlen ?

3. Per què el poeta desitja que Sepharad visqui eternament ?

4. Feu un mapa de les llengües que es parlen a Europa. Quines llengües esparlen en més d’un país i en quins països es parla més d’una llengua? Feu-hoconstar en el vostre mapa lingüístic.

Les ciutats

Quan es giten de nit, ja fatigades,les ciutats fan pudor a gasolina.Tanquen a poc a poc els ulls i amaguensota llençols de greix la pell ferida.

Les ciutats tanmateix no dormen. Calleni esperen amb espant l’aspra embranzidade cotxes, camions, crits i sabates,que serà com el gall que obri el nou dia.

Les ciutats estan tristes i gastades,farcides de soroll, de brutícia.Són enormes taüts plens de fantasmessense cel, ni capvespre, ni migdia.

MARC GRANELL . L’illa amb llunes (1993)

1. El poema dóna una visió negativa o positiva de les ciutats? En quins elementso problemes es fixa?

2. A què creus que fa referència quan el poeta parla de “llençols de greix”?

3. Estàs d’acord amb el poeta que “les ciutats estan tristes”? Raona la tevaresposta.

4. Has visitat mai una gran ciutat, com Londres o Nova York? Descriu com t’hassentit en aquests llocs? Quines sensacions t’han transmès? T’han agradat?

5. Llegeix la lletra de la cançó “London, London” que trobaràs en aquest mateixitinerari. Quina és la sensació de Caetano quan passeja pels carrers deLondres? Compara el que sent el cantaautor amb el que sent el poeta enaquest poema. Quin dels dos se sent feliç a la ciutat? Busca alguna frase quejustifiqui la teva resposta.

6. A les grans ciutats, s’hi apleguen persones de tot el món. Quins motius creusque poden tenir aquestes persones per deixar els seus països i marxar a lesgrans ciutats?

7. I tu, vius en un poble o en una ciutat? On t’agradaria viure en el futur? Dividiu-vos en dos grups, un que defensi la vida rural i l’altre, la vida urbana. Desprésde fer el debat, sintetitzeu els avantatges i els inconvenients d’una i altra.

Romanç de la viuda Mas

sortiu de dol cap a l’horta,que dins el pou de l’alzinala viuda Mas, na Francina,anit l’han trobada morta.escoltau-me i ho sabreu.d’ella ningú no ho’ gues ditfins que trobaren escrit“dins el pou me trobareu”morta era dins la cisternala dona, nada a la vilabona, plaent i tranquil·la.era nostra, no era externa!era cosina d’en Pit,son pare del nostro alcalde,i ara aquest bordarro maldaper poder dormir de nit.si sembla que tots sabemquè passava pel capetde la morta a aquell indretper què és que tots callarem?el callar bé fa que pensique el qui no diu vol callar,i no ho poden demanara la dona d’en Fulgenci.diuen que tenia un trosallà devers son Bonada,no feia una quarterada,quatre atmetllers, no era gros.l’era heretat de sa mareque havia mort malamentper mor d’un tumor dolentl’any que va morir son pare.i en esser el seu homo mortva dir ”me’n vaig fora vila,i faré vida tranquil·la”,però li va sortir tort,perquè el fill de la floristaque és el qui dóna els permisosva veure bitllets ben llisos.gran fill de puta, l’artista.“no és terreny edificable”,li entima l’Ajuntament,mirant-se el compte corrent.fan la vida insuportable!i ho duran dins la conscienci’mal els haguem de matar.qualque dia se sabrà:cranc no hi ha que el poble venci.i no li daren llicenci’per fer-se un casetoneten aquell lloc tan estret

a la dona d’en Fulgenci.passades unes mesadesel fill d’en Pit s’hi presentali diu ”vos faré contenta”i amb unes bones xerrades:“veneu vostro tros al poblei veureu molts de doblers.just és firmar tres papersdavant un notari noble”.“és que jo no vull firmar;vull viure-hi fins que me morii quan jo sigua la glori’la nebodeta el tendrà.”“aquella lo que faràserà deixar passar els anysi el vendrà an els alemanysaixí que els bitllets veurà.”i tan gros li va anar fentaquell porc de mercaderque dia dos de febreral notari hi manca gent.li van donar cinc milions,i d’euros no, de pessetesva sortir amb les llagrimetesque li queien dels uions.i dilluns, xerrant a plaçava sebre per n’Esternutque el tros l’havien venuta dos alemanys de raça.bon negoci va sortiramb los comptes ben rodons:més de cinquanta milions.se’lse varen repartir.els donaren la llicenci’i van poder edificar.talment lo que van negara la dona d’en Fulgenci.ahir va anar a ca les mongesi else va donar un milió.va sortir pel portallóamb un saquet de taronges.llavò va tocar sa portade la seva nebodeta,la va confitar amb pessetai el capvespre ja era morta.quatre era que la portavena la seva sepultura.era cosa de tristura.al batle el condol li daren.

Carles REBASSA, VIè. Festival de Poesia de laMediterrània, maig 2003

1. Què explica aquest poema? Consideres que podria ser una història real? Per què?

2. Saps què vol dir ‘especulació’? Si no coneixes amb exactitud aquesta paraula,busca el seu significat en el diccionari.

3. Creus que el poema tracta un cas d’especulació del terreny? Assenyala aquellsversos que ho demostren.

4. Coneixeu algun cas famós en què un terreny que en principi era no edificable s’hagivenut després per molts diners? Si no en coneixeu cap, feu grups i busqueu informacióa la premsa sobre algun cas de “requalificació de terrenys”.

5. Explica què és un romanç i digues si aquest text compleix les característiques detema i forma dels romanços.

6. Convertiu el poema en una narració.

London, London

Versió original en anglès:

I`m wandering round and round nowhere to goI`m lonely in London and London is lovely soI cross the streets without fearEverybody keeps the way clearI know, I know no one here to say helloI know they keep the way clearI am lonely in London without fearI`m wandering round and round here nowhere to goWhile my eyesGo looking for flying saucers in the sky (2x)Oh Sunday, Monday, Autumn pass by meAnd people hurry on so peacefullyA group aproaches a policemanHe seems so pleased to please themIt`s good at least to live and I agree

Traducció Catalana:

Faig tombs per la ciutat sense anar enllocEstic sol a Londres i Londres és tan bellAtravesso els carrers sense porTothom manté les distànciesSé que no hi ha ningú a qui poder dir holaSé que es mantenen allunyatsEstic sol a Londres i no tinc porFaig tombs per la ciutat sense anar enllocMentre, els meus ulls busquen estels al celOh, passa un diumenge, un dilluns, passa la tardorLa gent passa de pressa però serenaUn grup de gent s’acosta a un políciaSembla content de poder-los complaureÉs bonic viure, simplement, i hi estic d’acord.

Caetano VELOSO, 1970

1. Caetano Veloso és un cantautor brasiler molt compromès amb el seu país.Busca a Internet informació sobre la seva trajectòria professional i destacaaquells aspectes que consideris socialment més compromesos.

2. Aquesta cançó, com ja indica el títol, fa referència a la ciutat de Londres. És laprimera vegada que aquest cantautor fa una cançó en una llengua estrangera.A què es deu aquest canvi de llengua? Què feia Caetano Veloso a Londres?

3. Quines creus que són les raons principals perquè algú hagi de considerarl’opció de l’exili ? Documenteu-vos i busqueu cinc noms de personalitatsrellevants del món de la cultura de diferents països que hagin patit l’exili.Dividiu-vos per grups. Cada grup ha d’escollir un dels personatges i buscar-nela biografia. Compareu després els exilis d’aquestes persones i busqueu-ne elspunts de contacte i les divergències tenint en compte els següents punts :

� País d’origen� País d’exili� Llengua� Exili com a resultat d’un conflictE bèl·lic? Si la resposta és afirmativa

assenyala’l.� Comparació entre la vida que feien en el seu país d’origen i la que van

fer després en el país d’acollida� Adaptació al nou país� Dificultats que hi van trobar� Retorn al païs d’origen? En cas afirmatiu, comenta’n la nova adaptació.

4. Si tornem a la cançó, consideres que Caetano Veloso és feliç a Londres?Quina és la seva percepció de la ciutat? Destaca algunes parts de la cançó quejustifiquin la teva resposta.

5. Llegeix amb atenció la lletra de la cançó. Fes un llistat d’aquells fragments ones parli de la vida a la gran ciutat i de com hi viuen els londinencs. Com creusque és la vida a Londres? Si hi has estat mai, descriu amb un adjectiul’empremta que et va deixar. Compara la teva sensació de Londres ambl’efecte que us ha deixat visitar altres grans ciutats, com ara Nova York, Paris,Roma o senzillament Barcelona.

6. Pel que diu la cançó, creus que la gent a Londres és compromesa amb elsaltres? On creus que es pot sentir més acollit un exiliat: en una gran ciutat o enuna ciutat petita? I on creus que es pot sentir més lliure?

7. ConeixeS alguna organització que ajudi les persones refugiades? Si no enconeixeS cap, consultA el web d’Amnistia Internacionalhttp://www.amnesty.org/, passeja’t per les seves pàgines i assenyala en unmapa del món aquells països que actualment tenen un índex d’exiliats orefugiats més elevat. Assenyala en cada cas els motius de l’exili o de la fugida.

Saba Sanyo Casio

Xavier SABATER, Viatge a la Polinèsia, 1999

1. Fes un llistat de totes les marques que apareixen en el vídeo. A quinsproductes pertanyen? Distribueix les marques segons el tipus de producte queanuncien.

2. Intenta esbrinar on es fabrica cadascun d’aquests productes. Després, buscainformació sobre els països consumidors. Coincideixen els països fabricantsamb els països consumidors? Intenta buscar una resposta en cada cas.

3. Fixa’t en la roba i els complements que duus avui: samarreta, bossa, pantalons,ulleres de sol, discman, rellotge... assenyala el país de fabricació de cada unade les peces que portes. A quina àrea del món les podries localitzar?

4. Quin país esmenta Xavier Sabater en la seva acció? Per què fa referènciajustament a aquest país? Busca’n informació a Internet. Creus que en aquestlloc es consumeixen aquest tipus de productes? A què es dedica la gent que hiviu? Creus que per als seus habitants és rellevant l’existència d’aquestsproductes? Quina és la seva principal preocupació?

5. Creus que aquesta acció té una finalitat crítica? Quins elements contribueixen acrear ironia i crítica?

6. Fes un collage que pugui il·lustrar aquest poema.

Shopping

Eduard ESCOFFET, Viatge a la Polinèsia, 2000.

1. Fes una llista amb tots els verbs que utilitza Eduard Escofet en aquest poema-acció. Si t’hi fixes tots són formes verbals que fan referència als sentits,excepte un. Assenyala quin verb no pertany al camp sensorial. Què creus quevol assenyalar el poeta amb aquest contrapunt?

2. Reflexiona sobre el sentit del primer vers: “compro doncs existeixo”? A quinafrase cèlebre remet? De quin autor és? Has sentit mai l’experiència de sentir-temillor després d’haver adquirit un producte? Has anat mai a comprarsenzillament perquè estaves de mal humor o simplement per millorar el teuestat d’ànim? Pensa en algun exemple personal, descriu amb un adjectiu comt’has sentit després d’haver comprat alguna cosa que t’agradava molt(satisfet/a, content/a, decepcionat/ada, important....). Posa-ho en comú amb elscompanys de la classe.

3. Fes un llistat de totes les coses que has comprat l’últim mes. De quantesn’havies vist l’anunci previ i a quin mitjà? Quines de les coses que t’hascomprat són estrictament necessàries i quine no? Pensa en el motiu pel qualhas comprat els productes que no eren necessaris. Creus que els hauriescomprat si no els haguessis vist anunciats prèviament?

4. Dividiu-vos en grups i feu un llistat d’aquelles coses que trobeu que es podenfer sense gastar diners i que ens facin sentir bé en lloc de comprar alguna cosainnecessària. Intercanvieu després les idees. Escolliu entre tots la millorproposta.

5. Pensa en el paper de la moda en l’actualitat. La moda la fan les persones o ensla donen imposada? Feu dos grups per defensar cadascuna de les duesopinions.

6. Creus que la moda pot reflectir els canvis en la societat? Pensa en tresaspectes que exemplifiquin com ha canviat la moda des de l’època dels teusavis.

Activitat final

Omple la graella següent, segons el tipus de tema a què fan referència els diferentspoemes, el tipus de protagonista, la postura de l’autor, l’efecte que t’han produït.Finalment, comenta breument quin ha estat el que més t’ha agradat i per què.

Títol Autor Tema Postura del’autor

Efecte Tipus deprotagonista

Propietats dela pena

Vicent Andrés Estellés

Documentals Vicent Andrés EstellésOda a Roldán Carles Hac MorPassa unobrer

Joan Brossa

Plató a MèxicD. F.

Dolors Miquel

L’estranger Josep Palau i FabreClac Enric CasassesXLVI (La pellde brau)

Salvador Espriu

Les ciutats Marc GranellRomanç de laviuda Mas

Carles Rebassa

London,London

Caetano Veloso

Saba Sanyo Xavier SabaterShopping Eduard Escoffet

3.1.4.- ITINERARI JO

EL JO

Què és el JO? Solem referir-nos al Jo per parlar de nosaltres mateixos, d’allò que somo que ens pensem que som. A partir dels poemes que tens a continuació pots anarveient les múltiples maneres d’enfocar aquest Jo.

Jo em donaria a qui em volgués

Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonés d’aquest donar-me: com siho fes un jo de mi que m’ignorés.Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no me’nquedés en el no meu que jo en rebés.Jo em donaria per un bes, per un de sol, pro que besés i del besat em desbesés.Jo emdonaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonés: com una almoina que se’m fes.

Josep PALAU I FABRE. L’aprenent de poeta, 1944

1. Analitza tots els verbs del poema i digues en quin temps i mode estan i quinsignificat li donen.

2. Què creus que està cercant el poeta? Ho podries dir en dues frases?3. Què creus que vol dir “(...) pro que besés i del besat em desbesés”?4. Hi ha una figura retòrica anomenada “poliptoton”, que consisteix a usar

repetidament un mateix nom, pronom o verb en diferents funcions sintàctiqueso formes. Localitza-la en aquest poema.

5. Intenta fer un poema seguint la mateixa estructura anafòrica, el títol del qualsigui “Jo em riuria de qui digués...”

Aniversari

És l'any que en faig quaranta-cinc.Un cop de puny de gemmes fredes.Del que vaig ser, només en tincaquest murmurejar de sedes.

Com púgils pàl·lids en un ring,esllavissades les monedesamb què barata el cel de zincun blau esvaït d'illes Medes.

Perdedores a l'ull, anyades,amb crits de guatlles i de fades,al bosc intempestiu d'ahir!

Rauca, la claredat despullal'ànima verda de la fulla:la mort afina un or en mi.

Pere GIMFERRER. La llum, 1991

1. Com veu el jo poètic el fet de fer 45 anys? Quines imatges empra?2. Es tracta d’un aniversari feliç? El jo poètic es considera ja proper a la mort?3. Modifica el to del poema tot canviant els versos o elements del poema que

creguis convenients (adjectius, adverbis, noms, versos sencers...).4. Escriu un poema tot descrivint les sensacions que hagis tingut en algun

aniversari.5. Analitza el ritme de l’últim vers, posant el signe – damunt les síl·labes tòniques.

És un ritme regular ? Intenta fer un o dos versos amb el mateix ritme.

Jo sóc un dels animals

Jo sóc un dels animals,no classificats encara,en perill d'extinció.Fóra llàstima de perdre'm.

Miquel BAUÇÀ. Els estats de connivència, 2001

1. Amb què es compara el poeta?2. Diu el poeta que és un animal no classificat. Per què?3. Creus que els poetes estan en perill d’extinció? Escriu una argumentació a

favor o en contra de l’afirmació que fa el poeta.4. Comparteixes amb el poeta l’afirmació del darrer vers? Per què?

Petita faula de mi mateix

1Jo, per exemple, em llevocada dia a les setvint-i-cinc i m’afaitolentament perquè em vaguide reprendre, una a una,les paraules i omplir-me’nles mans. Són llargs els dies,llargues les hores lentes,i ara la gent creix massade pressa i tothom perdel temps en ximpleries

2

Jo, per exemple, esmorzodiscretament i em rentopolidament la boca,i tot té un aire plàcidmentre em vesteixo, i pensoque el món és una cambrapetita, amb quatre moblesper tota companyia.Però la gent creix massade pressa i tothom perdel temps en ximpleries.

3

Jo, per exemple, dintrede poc ja farà vint-i-tres anys que treballovuit hores cada dia,i he viscut sempre al poblei he engendrat fills, i estimoles coses i el silencii encara em vaga als vesprestot sol al fons de casad’escriure algun poema.Però la gent creix massade pressa- ja ho he dit-i llegeix poc i pensamolt menys i tothom perdel temps en ximpleries.

Miquel MARTÍ I POL, Autobiografia (1965-1966) 2ª etapa

1. Creus, com diu el títol, que el poema és una faula? Per què? Busca quines sónles característiques de la faula.

2. Quin sentit tenen els tres darrers versos de la 1a i 2a estrofa i els cinc darrersde la tercera?

3. Estàs d’acord amb el judici que fa el poeta sobre la gent?4. Substitueix els espais buits per mots que s’adiguin amb allò que fas tu.

1Jo, per exemple, em llevocada dia a les ..................i m’..............lentament perquè em vaguide ............., una a una,les paraules i ......................

les mans. Són ........ els dies,.............. les hores lentes,i ara la gent creix massade pressa i tothom perdel temps en ximpleries. 2

Jo, per exemple, esmorzo................... i em rento.................... la boca,i tot té un aire ...........mentre em vesteixo, i pensoque el món és una cambra............, amb ......................per tota companyia.Però la gent creix massade pressa i tothom perdel temps en ximpleries. 3Jo, per exemple, dintrede poc ja farà ........................ anys que treballo.......... hores cada dia,i he viscut sempre ...........i he .................., i estimoles ............. i el ...........i encara em vaga als vesprestot sol al fons de casa............... algun poema.Però la gent creix massade pressa- ja ho he dit-i llegeix poc i pensamolt menys i tothom perdel temps en ximpleries

.

5. Substitueix els tres darrers versos de les dues primeres estrofes i els cincdarrers de la 3a estrofa per versos teus de to moralitzador o reflexiu que ajudina fer més entenedor el teu poema.

El nom

Clementina em dic,Clementina em deia.

Altre temps jo fuiun xic temorega;el nom m’era llargigual que una queixai em punyia el corquan les amiguetes,per fer-me enutjar,molts cops me’l retreien:“Quin nom més bonic!-deia alguna d’elles-,però no t’escau;és nom de princesa.”“Ai quin nom estrany!”moltes altres feien;i jo al fons de totsentia l’envejadels seus noms tan clarsde Maria o Pepa.

Clementina em dic,Clementina em deia.

Però un any s’enfuigi un altre any governa.Aquell nom que abansféu ma timidesai es tornà desprésuna dolça fressasobre el llavi nu-jo mateixa el deia-ara m’és honori m’és meravella.Cap nom no és tan belldamunt de la terracom el que l’amatem canta a l’orella,i entra en els recersde l’ànima mevai em puja al cervelli em clou les parpelles.

Del cel de l’amortombava una estrella…Ara el nom em lluudamunt de la testa.

Clementina em dic,Clementina em deia.

Clementina ARDERIU, Cançons i elegies (1913-1916)

1. Quines sensacions ens explica que ha tingut la poeta amb el seu nom? Hanestat les mateixes al llarg de la vida? Hi ha hagut canvis? A què responen? Onels trobem?

2. Creus que amb els anys ens anem identificant cada vegada més amb el nostrenom?

3. Escriu una cançó sobre les sensacions que has tingut al llarg de la teva vidasobre el nom que et varen posar. També hi pots posar música o adaptar la tevacançó a una música que t’agradi. Pots usar, si vols, algunes de les estructuressintàctiques del poema.

Escriptura

Jo sóc –segons els crítics més plausibles-el jo poètic, com qui diu l’anònimfantasma del cretí que firma el llibre.Mireu’s-el, el cretí: baix i amb ulleresde cul de got, mal afaitat, la cellacircumflexa i la cua entre les cames.Esvelt, amb l’ull brillant i la fatigade ser intel.ligent, les meves cellessón el bigoti estricte d’un feixista.Ell –el presumpte autor- m’arriba sempreamb un empatx bucòlic de paraules.Jo hi poso l’ordre, el ritme, el seny i, sempre,el verí astut que corromp les paraules.

Renuncio a l’estil? Només intentoconfondre’l -pobre estil- amb mil carotes.

Xavier LLOVERAS, El test de Rorschach, 1992

1. Qui ens parla en el poema? Entre l’autor i el jo poètic, creus que hi ha undesdoblament o una complementació? Pot existir l’un sense l’altre? Quinamissió té cadascú en el poema? Hi estàs d’acord?

2. Com és definit l’autor en el poema? Fes una llista dels noms diferents amb quèes anomenat.

3. Els versos quatre al nou contenen una descripció tant de l’autor com del Jopoètic. Quines semblances tenen i quines diferències? Per què? Què denotenles diferències? On és el contrast?

4. Quin significat tenen els dos darrers versos?5. Per que creus que el jo poètic fa la puntualització “pobre estil? Quina

importància creus que té l’estil?6. Quina diries que és la intenció i el to del poema?

Retrat del poeta

Tot negre,perquè no hi veig clar.O bé tot clar,per ironia.Així podriaser el meu retrat.Després vindrienel perfil, els ulls, els llavis,les hores, ja sabeu.Després, la veu.Finalment, un tip de riure.

David JOU, Mirall de vellut negre, 1981

1. Què és un retrat? Amb quins llenguatges es pot fer un retrat?2. El jo poètic es disposa a fer el seu retrat. Què ens diu realment sobre ell? Dóna

informació precisa que ens ajudi a imaginar-lo.3. Quin sentit creus que tenen els verbs en temps condicional? I els que són en

present?4. Com interpretes el darrer vers?5. El vers quatre ens parla de la ironia. Creus que el to del poema és irònic? Per

què? Ho és tot ell?6. Intenta fer un retrat teu en to irònic. Modifica el poema de David Jou

convenientment, per adequar-lo al teu possible retrat i allarga l’enumeració delsversos vuit i nou.

Amor a la Safor (III)

Em veig com un bruixot burxant nines de ceraaquí, entre uns papers per on circula sang.No em venjo. No em remou ni l’orgull ni l’enveja.Si et mato i si t’ofenc amb maleficis d’herbes,amb paraules o unglots o trets o saliveres,és en defensa pròpia: estic acorralat.

Eduard SANAHUJA, En defensa pròpia, 1994

1. El jo poètic diu que es veu com un bruixot, fent les tasques pròpies del bruixot.Però amb quines diferències?

2. Què vol dir, per a tu, el vers dos? Quins són aquests papers per on circulasang?

3. Quines són les eines o les armes del bruixot i quines les del poeta? Creus quesón igualment efectives?

4. En quin vers o versos justifica el jo poètic la seva actitud?

Jo

Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.Cabell castany, ullets de marrec trist.Romàntic una mica, cosa duraen el temps que vivim. Prou ho tinc vist.

Mozart més que cap altre m’entabana,i, en versos catalans, Josep Carner.Crec en l’amor, la taula quan tinc gana,els plaers de la carn, que em moriré.

I si a estones em vaga de fer versosi confegeixo quatre mots dispersos,no ho faig pensant en un darrer sentit,

que no vull carrera de poeta.Ai las! Lletraferit de l’A a la Zen llengua fosca i en país petit!

Narcís COMADIRA, El verd Jardí, 1972

1. A part del seu aspecte físic, de quines altres coses seves ens parla el jopoètic? On? Fes-ne una llista.

2. Quins elements del poema fan que identifiquem el seu autor com a català?3. Quins són els interessos del poeta?4. Què creus que volen dir els dos darrers versos?5. Quina forma estròfica té el poema?6. Fes un sonet parlant de tu (com ets, què t’agrada, què fas, què voldries

aconseguir, què t’envolta, etc.) a imitació del de Narcís Comadira, tot aprofitataquells elements que et siguin útils.

Jo

Josep Ramon ROIG, 1999

(Arxiu de pel.lícula MPG)

1. Visiona unes quantes vegades la filmació del poeta recitant el seu poema.2. Quantes paraules conté el poema en total? Creus que sempre tenen el mateix

significat? Si creus que de vegades canvia o s’introdueixen matisos ocomplements de significat, a què és degut?

3. Quina visió del Jo ens dóna el poeta?4. Quina importància té que el poema sigui recitat i no escrit?5. Intenta escriure el poema, tot introduint els signes convenients per tal que no

perdi matisos.6. Crea un poema pensat només per a ser recitat, on els elements de dicció i

entonació siguin essencials i on s’expressi dubte, disconformitat, sorpresa,negació, entusiasme, etc.. Després, recita’l davant dels teus companys i ellsque hi posin un títol..

Jo

Guillem VILADOT, Poemes de la incomunicació, 1970

Narcís

Josep M. CALLEJA, Alfàbia, 2000

1. Després de veure els dos poemes visuals i d’escoltar el poema de JosepRamon Roig, defineix quina és la idea que sobre el jo transmet cada poeta icompara els diferents conceptes.

2. Mira en un diccionari de mitologia o en una enciclopèdia informació sobre elpersonatge de Narcís i després digues si els tres poemes anteriors els podemrelacionar amb el mite de Narcís i per què.

3. Informa’t del significat dels mots narcisista i egocentrista i fes un textargumentatiu on demostris que en els poemes anteriors es dóna o no aquestaactitud.

4. Contrasta la idea del jo amb el concepte que cadascú té del seu ego.5. Fes un poema visual o un cal·ligrama al voltant de la idea del Jo.6. Creus que és lleig parlar d’un mateix ? Consideres que hi ha aquesta

convenció en la nostra societat?7. Debat amb els teus companys i per grups on posaríeu el límit perquè parlar

d’un mateix o tenir-se molt en compte no fos vist com un acte d’egocentrisme?

Ja és hora que se sàpiga

Demano la paraula prèvia.Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-que jo sóc Jo,que sóc el Centrei l'Àrbitre.

Que tots vosaltres, tots,-això anant bé-sou els meus conterranis:parents, veïns, creditors meus,proïsme meu pròpiament dit;que tots els altres, tots,bons i dolents-grocs i negres, antípodes, gitanos-són, a tot estirari encara gràcies,els meus contemporanis.

Sapigueu que:quan us veig, de fet,us suscito, us ressuscito;i en pensar-vosus dono una esperança.

Però si us he perdut de vista,mentre us ignoro o us oblido,dormiu el son del just,com se sol dir.No passeu de potènciesen el sentit més trist de la paraula.

Ja ho sé. Molts espereuamb candeletesel dia de cantar-me les absoltes.No us enfileu, si us plau:en el millor dels casos,quan jo mori,tots, tots,bons o dolents,sereu només els meus supervivents.

Pere QUART, Vacances pagades, 1960.

1. Llegeix el poema amb deteniment i marca les diferències que hi observesrespecte dels anteriors.

2. Quin diries que és el to del poema? Com s’expressa l’autor i a qui s’adreça?3. Quina creus que és l’òptica d’aquest Jo en el poema? El podem comparar amb

algun altre d’aquest itinerari? Amb quin? Per què?4. El fet que el Jo es defineixi en relació als qui l’envolten, ho trobes narcisista,

novedós, enginyós, desencertat? Escriu la teva opinió sobre el poema i fesdues columnes, una amb els elements encertats i una altra amb els queconsideris desencertats.

5. Què vol dir cantar les absoltes (v. 30)? Informa-te’n i fes una llista de totesaquelles paraules o expressions del poema que t’han resultat noves.

6. Amb la llista que acabes de fer, intenta construir un text on puguis encabir totesaquestes paraules en la mateixa accepció que al poema.

ACTIVITAT GLOBAL

1. Intenta descriure què és el Jo i de quantes maneres es pot manifestar enliteratura, partint dels exemples que has treballat en aquest apartat.

2. Com definiries el jo poètic? Per què no es pot confondre amb l’autor?3. Creus que la visió que tenim de nosaltres mateixos és l’única vàlida per a

definir-nos? Per què?4. Com es relaciona el Jo amb el punt de vista, en literatura?5. Sovint es diu que aquesta nostra societat és molt individualista, on té més

importància el Jo que no pas el Tu. Hi estàs d’acord?

3.1.5.- ITINERARI CIÈNCIA

POESIA-CIÈNCIA

� “Ciència f. Coneixença exacta d’un cert ordre de coses; conjunt de coneixencesresultant de l’estudi.║Branca o departament determinat de coneixencessistematitzades, considerat com a camp d’investigació o objecte d’estudi”.Tenint en compte la definició de “ciència”, esmenta totes les ciències que coneguis.

� Associa cada definició amb l’expressió corresponent i construeix una frase ambcadascuna.

Saber de ciència certa (3) Gènere literari i cinematogràfic basat generalmenten les possibilitats imaginades de la ciència i latecnologia del futur (1)

Tenir la ciència infusa (2) Saber les coses per inspiració divina,hiperbòlicament sense estudiar-les (2)

Ciència-ficció (1) Saber amb ple coneixement (3)Gaia ciència (4) Art de la poesia en temps dels trobadors (4)

Cromatografia

Quan les nostres idees, i les nostres vides,eren polímers del nostre temps.Quan en la paraula Amor hi havia tot el desigi tenia fluorescència la nostra mirada.

Quin dissolvent va caure fet de silenci,d’interrogants sense resposta,que ha fet cromatografia de nosaltres?

Ara som dues molècules separades en el paper,com taques de tinta de diferent colorque han sortit de l’amorarrossegades per un dissolventque el dilueix fins a l’oblit.

Assumpció Forcada, Evolutio. (Falta referència editorial) 2000

1- A qui es refereix quan diu “les nostres idees, i les nostres vides”?2- Quan temps creus que ha transcorregut entre el que explica en la primera

estrofa i el que diu en la darrera?3- Fes una relació de tots els termes relacionats amb la ciència que surten en

el poema i busca’ls al diccionari.4- Creus que l’amor i la ciència tenen alguna cosa a veure?5- Escriu un poema breu que compari la dissolució de l’amor amb la del sucre

o qualsevol altra substància en l’aigua.

6- Pinta la imatge que descriuen els cinc versos de la darrera estrofa. Posa-hiun títol.

Metro:unitat de mesura d’espai

no, no, metro:unitat de transporti mesura de temps(ens duu tram a tramd’estació en estaciótots els dies de l’any)

no, no, no, metro:unitat espaial de transportsobre el carril del temps(per pujar al tempscal recórrer un metre:el que va de l’andanaal seientdel metro que ens duràa la parada següent).

Pau Riba, Actors gramàtics. Barcelona, Matriu/Matràs, 199?

1- Per què creus que Pau Riba barreja les paraules “metro” i “metre” en aquestpoema? I per què diu “espaial” en lloc d’”espacial”? Té a veure amb comacostumem a dir-ho la majoria de parlants?

2- Recordes alguna paraula que diguis diferent de com s’escriu? Per què?3- Creus que l’espai i el temps estan tan lligats com apunta el poema? Quina

fórmula bàsica relaciona aquests dos conceptes?4- Digues tres unitats de mesura del temps i de l’espai (longitud).5- Sabries dir què mesura un any llum? Per indicar que hi ha molta distància

fem servir l’expressió “Això és a anys llum d’allò altre”. Coneixes altresexpressions relacionades amb l’espai i el temps que fem servirpopularment?

6- La metàfora és una figura de pensament que s’utilitza molt en poesia, peròtambé en la vida quotidiana. Localitza les metàfores que hi ha en el poema(el carril del temps - pujar al temps) i digues-ne un parell més que usishabitualment.

7- Escriu 5 o 6 paraules que continguin el prefix metro- o el sufix -metre, comper exemple, “metrònom” i “taxímetre”.

La bruixa i el gos

essent així com sónles manstan vastes i complicadestan plenes de carpis i metacarpisi dits

essent els dits tan llargsi extensostan plens de falanges i falangetes-ínes, ròtules i articulacionstan plens de músculsminúsculsungles, nirvis i tendons

i essent la guitarra com éstan plena de cordesponts i clavillestrastos, secrets i subdivisions

com podria mai arribar a tocar-lasense cometre equivocacions?

Pau Riba, Actors gramàtics. Barcelona, Matriu/Matràs, 199?

1- Com es diu la branca de la ciència que estudia els organismes, com perexemple el cos humà?

2- Saps quants ossos hi ha a la mà? Tots els mamífers tenim el mateix nombred’ossos al cos?

3- Quin òrgan del cos humà és el que governa la mà? Escriu la primera estrofaamb la mà contrària de la que fas servir habitualment.

4- Per què cometem equivocacions al realitzar activitats manuals?5- Tria un instrument musical que coneguis i canvia la tercera estrofa del

poema per fer un poema similar al de Pau Riba.

I essent la/el .................. com éstan plena/ple de ............................................... i ................................................, ................... i .......

com podria mai arribar a tocar-la/lo

sense cometre equivocacions?

6- Podries construir dues estrofes similars a les dues primeres amb una altrapart del cos humà?

C2H2

botllofes pàl·lidesnues petites fades

acetilenesque

sardanejen aquoses

a l’entorn del roc de carbur sota la llauna panteixanta

prr...prr...

prr...violetes

Josep M. Junoy, Poemes i cal·ligrames, a Josep Maria Junoy.Obra poètica. Barcelona, Quaderns Crema, 1984(aquest poema s’ha d’escannejar per reproduir-lo bé)

1- Quina substància representa la fórmula que dóna títol al poema C2 H2? Sino ho saps, busca la paraula “acetilè”al diccionari.

2- El poema comença amb la paraula “botllofes”, però si la busques aldiccionari no hi surt pas. El que sí que hi surt és “butllofes”, tot i que no té elsentit que Junoy li va donar al poema, que és el de “bombolles”. També hiha una altra paraula “sardanejen”, que ara escriuríem amb “g” i no pas amb“j”. La raó és que aquest poema està escrit l’any 1917, quan encara nos’havien ordenat tots els coneixements al voltant de la llengua catalana quevan culminar amb la publicació del diccionari i la gramàtica de PompeuFabra. Et sembla que les llengües canvien molt amb el pas dels anys? Hi haparaules que diuen els teus pares o els teus avis i que tu no dius? I al’inrevés?

El poema és la descripció d’un aparell que segurament tu no has vist maiperquè ja no és d’ús comú. De quins elements ens diu que està compost? Aquè creus que es refereix l’onomatopeia “prr...” Intenta dibuixar-lo. Com que estracta d’un cal·ligrama, és a dir d’un poema que juga amb el text i la forma, aixòet pot ajudar a imaginar-te l’aparell.

3- Compara el teu objecte amb els de la foto. S’assemblen? Es tracta de llumsde carbur.El carbur és un mineral que, en contacte amb l’aigua, produeix un gas

combustible -l’acetilè- utilitzat fonamentalment per fer llum i persoldar. (Pots veure’n molts models diferents a la web

http://www.lepulci.com/menu.html, especialitzada en compravendad’aquests objectes antics).

4- Has sentit mai alguna expressió similar a: “Aquesta rentadora ja no carbura”o “Noi, que no carbures?” Quin sentit et sembla que tenen? Coneixes altresparaules relacionades amb el mot “carbur”?

5- Tria algun aparell d’il·luminació actual, descriu-ne els components bàsics ifes un cal·ligrama.

L’ordinador simula el naixement dels estels

L´ordre matemàtic simula el món real,crea un altre món –de càlcul, i mental-regit per lleis exactes, hipòtesis, models:en un ordinador reneixen els estelscom fa tants anys nasqueren, en brous primordials.

I som com creadors!: veiem a la pantallaun món tot just nascut. Una galàxia qualla,es formen els estels –i tot sota control!

I regulem el temps i dominem el sol,i musiquem i tot la còsmica rondalla!-fins que el flux elèctric, de cop i volta, es talla.

Fernando Krahn-David Jou, El color de la ciència. Barcelona,Dpt. de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1990

1- Els ordinadors permeten augmentar la rapidesa i la capacitat de càlcul, demanera que gràcies a ells es poden estudiar fenòmens que seria impossibleresoldre per la via matemàtica convencional. És així com els ordinadorssimulen la complexitat del món. Què en penses d’aquesta manera de ferciència?

2- El poema ens compara amb “creadors” perquè amb els ordinadors podemcrear nous móns. Saps com expliquen els científics el naixement del’univers? I les diferents religions, què expliquen sobre l’origen del món?

3- Què és una hipòtesi? Quina d’aquestes hipòtesis et sembla més possible:a) El planeta Mart està habitat per éssers diminuts amb un cervell molt

desenvolupat.b) Les galàxies o agrupacions d’estels s’acabaran desfent per l’escalfor que

generen.c) L’any 2050 anirem a passar les vacances a la lluna.

4- Saps des de quan hi ha flux elèctric i bombetes a les cases? Coms’il·luminaven abans de la seva aparició?5- Si se’n va el flux elèctric, el món creat en l’ordinador desapareix. Què creusque hauria de passar perquè el món on vivim desaparegués?

Guillem Viladot, Les fórmules iconogràfiques, a Poesia T/47 Barcelona,Pòrtic, 1971

1- Amb què associes la forma d’aquest poema visual?2- Mira el fragment ampliat del poema (*) i fixa’t amb què estan construïts els

rajos.E = m c². Què et suggereix aquesta fórmula? També hi veiem E kin , que és

l’energia pròpia del moviment. Què tenen a veure aquestes fórmules amb elsol?

3- El sol és una gran central nuclear on es produeix energia. Com ens arribaaquesta energia que es desprèn del sol? Com es pot aprofitar la llum i lacalor generades pel sol?

4- Quins elements químics associes al sol? Saps amb quin mètode es podenconèixer aquests elements químics?

5- Tria una fórmula que coneguis i representa una figura que suggereixi el seusignificat. Per exemple: el teorema de Pitàgores: a² + b² = h²;O bé la fórmula per obtenir la superfície del cercle: S = п r²

6- Llegeix el poema següent de David Jou. Et sembla que parlen del mateix elsdos poemes?

Els àtoms,creixent lentament en el ventre calent dels estels,reunint els protons i neutrons necessarisper ser no ja hidrogen tan sols, sinó heli,carboni, nitrogen, metallspesants, cada cop més pesants, fins a serpols projectada, expansiva en esferes creixents,pols molt estranya en oceans de buit i d’hidrogen...Ah quanta llum,quanta calor en els orígens d’aquesta matèria,ara palpable amb la mà, fins i tot ara màque palpa, que estreny, que colpeja, que esquinça!Ara, a l’abast,restes d’estels primitius, antiquíssims...

David Jou, “Les estrelles i la vida”, El color de la ciència.Il·lustració de Fernando Krahn. Barcelona, Dpt. de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, 1990

7- Helios és el nom que els grecs donaven al sol, i amb aquest mot s’hancreat moltes paraules que tenen a veure amb l’astre: heliògraf,heliocèntric, heliòfil, heliofísica, helioscopi, heliosfera, heliosi, heliofòbia,heliotèrmia... Podries dir què signifiquen?

8- Hi ha ple de locucions que esmenten els astres: estar a la lluna, lladrar ala lluna, a sol i serena, estar de mala lluna, ser un sol, voler la lluna en uncove, treballar de sol a sol, tenir mala estrella. Digues quin significattenen i construeix un text breu que en contingui tres com a mínim.

9- L’espai i el temps estan íntimament lligats ja que són quatre dimensionsinseparables de l’univers que coneixem i en què vivim. Fixa’t en comacaba el poema: “restes d’estels primitius, antiquíssims...” i digues si elcel estrellat de la nit és una realitat present, passada o futura i per què.

10- Quin títol posaries al poema?

Escriptura geomètrica Escriptura fractal , Ramon Dachs. València, IVAMInstitut Valencià d’Art Modern, 1999

1- Ajunta cadascun dels punts dintre la circumferència (fig.1) amb els seusveïns més propers. Quina figura reprodueix?

2- Quants triangles equilàters pots configurar amb aquesta estrella?3- Escriu totes les paraules que hi ha en el poema i agrupa-les lògicament en

tercets.4- Tal com has pogut comprovar, les parelles de paraules que has associat a

cada mot (pell-drap-mur) remeten a un joc de contraris. A partir de lesparaules “tradició-tesi-contingut” Ramon Dachs va fer la parella del poema

que reproduïm. En aquest cas hi va associar les paraules “creació-forma-text-síntesi-innovació-antítesi”. Ajunta-les seguint la lògica i construeixl’estrella.

5- Saps què són les fractals? Es tracta d’un terme inventat pel matemàticpolonès Benoît Mandelbrot a partir de la paraula llatina fractus que vol dir“fraccionat”. Fa referència al model matemàtic o a l’objecte real que mantéla seva forma essencial, fragmentada i irregular, tot i variant l'escalad'observació. Una de les figures fractals més conegudes és l’anomenadaFloc de Neu de Koch i es forma a partir d’un triangle equilàter els costatsdel qual es divideixen en tres parts iguals, de manera que en els mitjosterços es col·loca un altre triangle com el primer. Aquesta iteració, en un altgrau de complexitat, s’assemblarà a una circumferència, ja que els triangless’aniran col·locant infinitament (vg.fig.1). Pots consultar la web:http://fractales.org/Sections+index-req-viewarticle-artid-31-page-1.html ontrobaràs molta informació sobre aquestes figures i fins i tot en podràs creartu de noves.

6- Llegeix el que diu la circumferència que emmarca l’estrella: “Cada escripturageomètrica fixa, mitjançant una clau de lectura associada a una estructurade punts, una matriu reproductora d’escriptures fractals infinites”. RamonDachs ha partit del Floc de Neu de Koch per construir els seus poemes. Perquè creus que se’n diu “fractal” d’aquesta escriptura?

La meva vida és un camí aleatori

1- Busca al diccionari tots els termes que no coneguis i comenta’ls en grup.2- Creus que la vida és aleatòria? L’atzar ha canviat la teva vida en algun

moment?3- Creus que la matemàtica pot representar tots els aspectes de la vida?4- L’ús metafòric del big-bang, quin significat té en el poema? Quin és el seu

veritable significat?5- Al peu de la gràfica diu “Figura 1: Seqüència de la meva densitat de

probabilitat durant la meva existència” Quina similitud trobes entre el big-bang i la teva densitat de probabilitat? Escriu un altre text per al peu de lagràfica.

6- Pots consultar la web http://www.propost.org/textus/pages/cami.html perveure la versió dinàmica del poema. Quin creus que serà el teu aspectequan s’acompleixi la igualtat de l’equació 3?

7- Creus que l’enunciat del poema contradiu les teories que sostenen queestem predestinats o hi pot haver un ordre aleatori superior al de l’esferaindividual humana?

8- Estudia el comportament de l’equació 1 i deriva’n els límits expressats enles equacions 2 i 3.

9- Avalua l’equació σ² τ =1 pels següents valors de x: x = ±100, ±10, ±5, ±1, 0.Representa-ho en una gràfica.

Josep Perelló, Escriptures de l’excés, Barcelona, propost.org, 2002

X La neurona és la peça...

La neurona és la peça bàsica en la creació dels meus pensaments.Cada unió entre neurones em genera una idea diferent.

Les neurones es divideixen en tres parts:l'arbre dendrític, que recull el senyal rebut

per altres neurones;el soma, que transforma el senyal arribat

en una nova senyal de sortida i,finalment,

l'axó, que transmet la senyal de sortida cap a altres neurones.

La informació se'm processa per mitjà dels neurotransmissors.Aquests generen un corrent elèctric continudins el meu cap queva d'una neurona a una altrapassant per les terminals sinàptiques.D'aquesta forma, els neurotransmissors modifiquenla càrrega elèctrica continguda dins de cada neurona.

Aprendre una cosa implica llaçardues neurones anteriorment aïllades

amb un nou terminal sinàptic.Cada carretera sinàptica construïdacorrespon a una nova dada registrada dins la meva memòria.

Dins la meva escorça cerebral,el coneixement no para de generar flamants carreteres.Va al seu ritme, jo no puc forçar la màquina.Tampoc m'és possible aturar-lo, representaria deixar de viure.

Recordar vol dir tenir neurones concatenades activades.L'oblit no és tan senzill.Respon a un deteriorament de les connexions sinàptiques onjo hi tinc ben poc a veure.Deixar de recordar és més difícil que fer memòria.

Les autopistes sinàptiques tenen una remor de fons.Estan subjectes a una circulació elèctrica contínua

que en general no és suficientment fortacom per activar les neurones.

L'estimulació d'una neurona només serà possiblesi el corrent elèctric provinent d'altres neurones ultrapassaun cert llindar d'intensitat.Just quan l'ultrapassa,la neurona s'activa ienvia la descàrrega rebuda a altres neurones

amb què hi manté connexió.

La neurona s'agita imprevisiblementperquè el senyal elèctric que li arriba és aleatori.La neurona té una probabilitat d'estar activada

molt inferior a la de no estar-hi.El nostre cervell funciona sempre a mig gas.

Els pensaments són, per tant, aleatoris.Les decisions que prenc depenen d'unaelectricitat atzarosa que rega el meu cervell.Una idea és una garlanda de llums sota el crani.La meva llibertat de pensament és un mer joc entre neurones.

Josep Perelló – 11 introduccions a camins aleatoris, València, 3i4, 2004.

1- Et sembla que la forma amb què l’autor ha col·locat alguns versos delpoema respon al contingut?

2- En aquest poema hi ha un seguit d’afirmacions per arribar a una tesi final,és a dir que segueix un ordre deductiu, el del sil·logisme clàssic, com ara:“Els homes són mortals. Josep és un home. Josep és mortal”. Redueix elpoema a un sil·logisme de dues premisses i una conclusió.

3- Per què diu que deixar de recordar és més difícil que fer memòria?4- El poema ens explica una cosa que pot ser del tot objectiva des del punt de

vista de la neurologia però que alhora ens parla del més íntim que tenim: elspensaments. Què creus que té a veure el jo amb el conjunt de neuronesque tenim dins el crani?

5- El penúltim vers diu: “Una idea és una garlanda de llums sota el crani”. Comes genera el corrent elèctric dins el cervell? Quins ions hi intervenen i dequina manera?

6- Al nostre cervell hi ha autopistes? Busca totes les metàfores que trobis alpoema.

7- Segurament has sentit l’expressió “Se m’ha encès la bombeta”. En podriesexplicar el significat? Se t’acuden altres expressions que tinguin a veureamb l’electricitat del nostre cervell?

3.1.6.- ITINERARI POESIA

POESIA

Has pensat mai que la poesia pot ser el tema d’un poema? Creus que es pot

reflexionar sobre la poesia poèticament? O que, fins i tot, es pot intentar arribar a

una definició de la pròpia poesia pels camins de la comparació o de la metàfora?

D’aquestes definicions, amb quina o quines et quedaries:

- La poesia és cant.

- La poesia és aturar la imatge pura.

- La poesia és preguntar a cada nom quin altre nom vol.

- La poesia és veure en la llum el trànsit de la llum.

- La poesia és com trobar-se a l’acte d’amor, quan els ulls es desentelen.

- La poesia és la paraula que apaivaga el desig.

Raona la resposta.

JOAN BROSSA. Poemes visuals (1975) Ed. 62

1. Creus que l'art i la literatura -i, en concret, la poesia- poden ser una arma? I si és

que sí, quina mena d’arma penses que és? Contra qui es pot utilitzar?

2. Opines que pot arribar a ser una arma efectiva i, per tant, temuda? De quina

manera creus que aquells que tenen el poder la poden silenciar o atacar?

3. Ajunta la paraula POEMA a un altre objecte per tal de reflectir la teva idea del que

és la poesia.

¿S’escriuen poemes

com a solució anodina

per defugir malvestats

llunyanes?

¿Quin és el concepte

de distància, quan

el món l’està superant?

Pobres humans!

Xops de Dolor

i compadits pel Dolor

dels altres. Fam del cos i

de la ment, angoixa existencial,

malaltia, marginació,

por a la diferència...

Guerres, aiguats,

terratrèmols i tifons,

i atrocitats de tota mena...

Signem uns drets humans

que no acomplim

Rosa FABREGAT, El ble de la llum, Pagès Editors, Lleida 2003

1. Creus que la resposta a la pregunta de la primera estrofa és afirmativa? I si

és així, per què creus que qualifica com a "anodina" aquesta solució?

2. Enumera altres motius pels quals s'escriuen poemes.

3. Perquè creus que afirma que el món està superant la distància?

4. Escriu un poema que denunciï alguna atrocitat recent.

Guillem Viladot, Poesia T/47. Barcelona, Pòrtic, 1971

1. Què creus que pretén la poesia visual?

2. Opines que aquesta poesia realment no vol dir res? I si no és així, ¿per què

hi ha escrit això en el full que apareix en el poema?

3. Aprofitant la mateixa imatge, proposa un altre text per al full del poema. Si

vols, posa títol al poema.

ATURO LA IMATGE PURA

Aturo la imatge pura

de les coses en un bres

de silenci que murmura,

quan un déu passa a través.

Oh saborosa clausura!

Guanya el temps la paciència:

mot per mot, es transfigura

l'inconegut en presència.

Mai no mor aquest encís

de la paraula tocada

per un vent sec i precís.

Fins allò que és pur instant:

flor de neu, alba, rosada,

duren sempre en el meu cant.

Joan Vinyoli. El callat. (1956)

1. Qui atura "la imatge pura de les coses"? Qui pot ser aquest déu que "passa

a través"? Quina és la paraula l'encís de la qual mai no mor quan és "tocada

per un vent sec i precís"?

2. Creus que la finalitat de la poesia és fer que "allò que és pur instant" duri

per sempre? Raona la resposta.

3. Com a exemple d’allò que és pur instant el poeta enumera, en el penúltim

vers, “flor de neu, alba, rosada”. Intenta d’afegir alguns elements a aquesta

enumeració.

A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS

Uns pins massa sensibles es revinclen

deixant sentir com se saben patètics

mentre compleixen aquest deure líric

d'expressió del vent, que arriba net.

Les arrels cruixen sordes, i les branques

exulten de dolor, per proclamar

que és greu que bufi l'esperit. El vent,

quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.

Gabriel Ferrater. Da nuces pueris (1960)

1. Creus que aquest poema té el mateix to reflexiu del poema anterior o, ans al

contrari, presenta un to marcadament irònic?

2. A través del procediment retòric de la personalització, ¿quina imatge ens

arriba dels pins? Creus que transmeten una sensació patètica o més aviat

grotesca? El poeta els atribueix el "deure líric" de ser expressió del vent, un

vent que és un símbol de l'esperit. Ara bé, en relació a les anteriors

preguntes, ¿com interpretes les expressions "es greu que bufi l'esperit" i "el

vent , / quan surt del bosc, va tot podrit de queixes"? Presta atenció a les

dues paraules subratllades.

3. “Les arrels cruixen sordes, i les branques / exulten de dolor”: substitueix les

imatges expressades per les arrels i per les branques per unes altres que

també utilitzin parts del pi (les fulles, les pinyes, l’escorça…) i que expressin

el mateix sentit.

UN DIA VAIG ESCRIURE

Un dia vaig escriure que fer poesia

consistia talment a preguntar

a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius

enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,

la pluja

és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això

fa molt de temps i els noms no van respondre mai,

deu ser que s'ho pensaven.

Ara és diferent, no ho escriuria.

Sé que cap cosa,

tot i sent l'enveja permanent d'una altra,

per tal com és ella mateixa no pot desistir

del seu esforç essencial, no té resposta, és

pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts anys

i cada nom s'està morint vora el caliu

del seu sentit primer i invariable.

I penso, ja de lluny,

que la poesia és fer emmudir

el llavi de la terra amb la paraula justa.

Màrius Sempere

1. Què et sembla proposta del poeta? Creus que es pot trobar més d'un nom

per a cada nom?

2. Què creus que pot ser "la paraula justa" a què es refereix el poeta? Intenta

explicar l'abast de l'adjectiu "justa".

3. Feu en grup una pluja d’idees pe tal d’aconseguir mitja dotzena de noms

als quals pugueu, posteriorment, ajuntar amb un nom diferent. Com per

exemple: “dormitori :: gelosia”. Raoneu cada proposta.

ART POÈTICAAlguna cosa més que el do de síntesi:

veure en la llum el trànsit de la llum.

Pere Gimferrer. Foc cec (1973)

1. Creus que la poesia és llum?

2. Intenta explicar el segon vers, que defineix l'art poètica de Gimferrer.

3. Calen moltes paraules per fer un poema?

4. Compara aquest poema amb l’anterior. Quin estil –sintètic o digressiu-

t’agrada més? Per

UNA VETLLADA TEATRAL A L’<<ESPAI JOAN BROSSA>>

I) DRAMA

S’apaguen tots els llums de la sala.

Un focus il·lumina A,

que, assegut a la fila primera,

mira l’escenari molt atentament.

El focus s’apaga.

Foscor absoluta.

S’encenen els llums

i ni A ni la butaca on seia

no són enlloc.

II) TRAGÈDIA

S’aixeca el teló

B travessa l’escenari

Cau el teló i,

tot seguit, s’aixeca.

B és dret al mig de l’escenari.

No hi fa res.

Cau el teló

III) COMÈDIA

S’aixeca el teló.

Hi ha una porta tancada.

La porta s’obre.

És C, que va cap al públic.

I cau el teló.

IV) UNA ACCIÓ POCA SOLTA

Havent-se barrejat amb el públic,

que enraona a peu dret,

D demana que calli tothom.

Hi insisteix

fins que el silenci és total.

I llavors diu:

<<Això és tot>>

I se’n va.

V) UNA ACCIÓ SORPRENENT

E fa seure el públic

al voltant seu

i roman al mig de la rotllada

amb els braços encreuats.

I al cap d’un minut,

de sobte, E es fa invisible.

VI) UNA NO-ACCIÓ FRUSTRADA

No hi passa res.

El públic ni tan sols protesta.

Al cap d’una estona,

tothom se’n ha anat.

I ara és quan hauria de començar

la no-acció veritable,

diríeu que infinita,

si no fos perquè,

inesperadament,

arriba la dona de fer feines

i es posa a fregar el terra.

I VII) FILM

Projecció, en cinema,

del mot FILM.

Al cap d’uns segons,

al mot FILM

se li esborren

la L i la M.

FI.

Carles HAC MOR

1. Quina diferència creus que hi ha entre les set accions proposades?

2. Discutiu per grups sobre si l’acció proposada per Carles Hac Mor és un

poema.

3. Si trobeu graciós aquest poema, intenteu enumerar-ne les causes.

4. Donsts tres personatges A, B i C, escriu dues parts més del poema spta el

títol d’”Elegia” i “Ègloga” respectivament. Esbrina abans el significat

d’aquestes composicions líriques.

AL LLINDAR DE LES <<PROLUSIONS>> MIG NADES

DESPRÉS COM A <<VERSOS A CRÈDIT>> I DELS ESCO-

LIS QUE LES ACOMPANYAVEN, L’AUTOR HI HAVIA

POSAT, ANYS ENRERE, DOS POEMES PROSPECTIUS

QUE AVUI TROBA AL CALAIX I, VES PER ON, ENCARA

EL DIVERTEIXEN

1.

AD LECTOREM, DE PROLUSIONIBUS SUIS, AUCTOR

Lector que en aquests instants

encara deus ser hipotètic,

vull que comprenguis, abans

jo no et caigui de les mans

o m’engeguis tu, frenètic,

que el meu títol ( poc poètic

i, segons

algunes opinions,

digne inclús dels teus repudis)

no oculta sentits pregons:

això de prolusions

vol dir, simplement, preludis.

Com pots veure, he fet estudis:

no sóc llec

en llatí i tampoc en grec;

em fascina la lectura

dels antics: des del gran grec

fins al geni del renec,

cada poeta m’atura;

i, a tongades i amb mesura

vaig llegint

els moderns també (del vint

i dels segles endarrere),

i em trobo, a cops, escrivint

prenent d’altres la manera.

Pots comptar, doncs, què t’espera:

als versets

que t’ofereixo (sonets

i epigrames i més coses)

m’hi faig amb algun d’aquests

poetes que trobo nets

de tota mena de noses;

hi llegiràs, si t’hi poses,

certs escrits

grecs i llatins, traduïts

amb respecte i paciència,

i originals meus, farcits

de plagis esmorteïts

o exposats amb vehemència.

A la teva intel·ligència

vull donar

els meus preludis, i és clar

que et proposo que controlis

amb rigor tot el que hi ha:

com que no et vull fer suar

ni que d’obscur m’aureolis,

hi afegeixo uns quants escolis

al final;

si et convé, fes-ne cabal,

i, si hi perds el temps, perdona.

Ara, si creus que s’ho val,

Pots fer-te, lector, real:

ja saps el pa que s’hi dóna.

Jordi CORNUDELLA

1. Estàs d’acord amb el que diu el poeta sobre el títol del poema?

2. Parafreja el contingut del poema.

3. Subratlla cinc paraules cultes i cinc paraules o expressions populars que

apareguin en el poema.

4. Compta els versos, observa les rimes i indica quins tipus d’estrofes té.

5. Construeix una estrofa que enllaci amb la darrera, que segueixi la rima i que

comenci amb el vers següent: “No sé el pa que s’hi dóna.”

La Poesia?

Cal cercar-la on tu saps ja

que és, com la Gràcia

o l’aigua pura i dura

d’una font emboscada

Carles RIBA. Del joc i del foc. (1946)

1. On creus que és la Poesia? On creus que la trobaries?

2. Busca altres comparacions que suggereixin on trobar la poesia.

3. Aquest poema és una tanka. Una tanka és una composició d’origen japonés

d’una sola estrofa de cinc versos que sumen trenta-una síl·labes,

comptades també les àtones finals. Utilitza aquesta forma per escriure un

altre poema on tu defineixis la poesia.

LA POESIA

Si us l’haguès d’explicar amb plena comparança,

diria que és com si, de sobte, no esperant-ho,

us trobàsseu enduts al fons clement i simple

de l’acte de l’amor, quan un fruit us traspassa,

i els ulls se us desentelen, i la llum sona a trossos,

i us sentiu les mans breus i carregades d’obra

i en la llengua un adàmic pregust d’algunes salvatges,

i visiten el crit plomes i alevosies,

i enmig de la memòria una font es concentra,

i us coronen campanes, i hi ha un saber d’orígens

tàcit en vostres gestos, en els camins que hi porten…

Joan FUSTER. Terra en la boca. (1953)

1. Et sembla encertada l'equiparació que fa Joan Fuster entre la revelació que

es produeix quan accedim sentit de la poesia amb les sensacions i les

intuïcions que ens corprenen durant "l'acte d'amor"?

2. Creus que el llenguatge basat en comparacions és la millor manera

d'expressar què es la poesia i quins són els efectes que provoca?

3. Podries afegir alguna oració més a aquelles que enumera el poema per

descriure poèticament què succeeix durant "l'acte d'amor"? I si no, per què

no intentes modificar-ne alguna? Per exemple: "i els ulls se us desentelen, i

la llum sona a trossos" podria ser "i els ulls se us desemboiren i la llum es

desenfoca".

ELS VERSOS NO SÓN PER VESTIR-NOS

Els versos no són per vestir-nos, són

ones que juguen a la sorra amb peus

de l’infant que s’espiga; també esclaten

contra l’escullera de viure i tornen

o t’arrenquen les ungles de les mans.

Els versos són llar de foc o rosada,

però mai no són com el fum que es desfà

o com el fum que tot ho enterboleix.

I mai no esdevenen cendra, sinó

l’arbre que busques, el que no figura

als CD-roms ni les enciclopèdies:

l’arbre alt amb flors d’oceans on pots créixer.

Josep-Francesc DELGADO. El fum que tot ho enterboleix. (2003)

1. Quina funció de la poesia creus que es desprèn d’aquest poema?

2. Com expliques que la poesia sigui tant “ones que juguen a la sorra amb

peus / de l’infant que s’espiga” com ones que “t’arrenquen les ungles de les

mans » ?

3. Quines coses se t’acut que puguin ser « fum que tot ho enterboleix”?

4. En quin sentit penses que es pot “créixer” amb la poesia?

5. Escriu uns versos que continuïn aquest primer vers obtingut després de

modificar el primer vers del poema: “Les sabates no són per vestir-nos, són

/ …”

LA PARAULA ESCRITA

Des de la fatiga dels dies

el cos cerca un redós on estirar-se

a l’ombra del temps.

La consciència, feixuga i desperta,

escridassa.

El cor, cansat,

demana un alè

per seguir bategant.

Només, doncs, la paraula

escrita amb mà tremolosa

apaivaga el desig

que rosega les meves entranyes.

La paraula,

un pont,

que travessa desmesures.

Remei Margarit i Tayà. De la soledat al desig (1988)

1. Com sent el seu cos i el seu cor, el jo poètic? Què el fa reaccionar?

2. Per a què li serveixen les paraules, és a dir, la poesia?

3. Com explicaries l’últim vers?

4. Pensa algunes imatges que podrien defenir, per a tu, la poesia o la paraula

ESCRITS A LA PELL

M’alço en nom propi i de ningú més,

La meva història és breu

com els mots que ara enfilo;

els imagino, els penso, els dic,

els escric, els rento i els estenc al món,

clars com la inquietud de primavera.

Després, aquí els llegiu.

Helena Porteros i Liroz. Escrits a la pell (1987)

1. L’autora utilitza uns verbs que es refereixen al procés que porta des que

l’escriptor idea una obra fins que aquesta arriba al lectors. Identifica cada

verb del text amb una etapa del procés.

2. Amb què està comparant el fet d’escriure quan parla d’ “enfilar, rentar,

estendre?

3. Intenta trobar una altra possible comparació.

Activitat Global

1. Després d’haver llegit els poemes anteriors, escriu un text en vers o en prosa

poètica que expressi d’una manera poètica la teva concepció de la poesia.

2. Ara escriu un altre text que sigui una paròdia d’un estil o d’un corrent poètic.

3.1.7.- ITINERARI GUERRA

LA GUERRA DE DEMÀ

A continuació veureu un seguit de poemes que parlen dels conflictes bèl·lics.Llegiu els títols que teniu a continuació, dividiu-vos-els per grups i discutiu quinpossible significat poden aportar al poema. Quan sigui possible, identifiqueu lesguerres a què es refereixen. Després, poseu-ho en comú:

Actitud, Passaven camions, Els joves, El combat, El fill al front, Guerra civil, Laguerra de demà, Pregària pel Vietnam, El poble del Vietnam, Diré Kosovo,Anunci d’una casa on ningú no vol viure, La gent no s’adona del poder que té,Objector, Antimilitarismo

Actitud

¿Qui cal considerar culpable: els soldatsque han passat a mata-degolla la població,els oficials que han donat les ordreso la guerra que els ha emmerdats tots?

Joan BROSSA. Askatasuna, 1969-75

1. Quina és la resposta, segons tu, a la pregunta que formula el poeta?2. De qui creus que són culpa les guerres?3. Què vol dir “a mata-degolla”? Si no ho saps, busca-ho al diccionari. Sabries

d’alguna altra expressió que signifiqués una cosa semblant?4. Per grups, busqueu sinònims o paraules semblants a “matar” i “degollar”. I, a

partir de les que hagueu trobat, inventeu paraules compostes del mateix tipus.5. Compareu l’absurd de la guerra que denuncia el poema “Actitud” amb la

següent història de Pere Calders (“Història castrense”) i també amb el fragmentde diari de trinxera de combatents francesos de la primera guerra mundial queteniu a continuació:

“Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria,perquè hi confiaven cegament.

Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots,perquè un home que disposa coses així no és de fiar.”

Invasió subtil i altres contes, 1978

“L’estupidesa militar i la immensitat de les onades del mar són les dues úniques cosesque poden donar idea de l’infinit”On Progresse

Passaven camions

Passaven camionsplens de la gentque anava cap a l’Ebre

I tot nasquéd’aquell mes de juliol-pels grans, de molt abansd’aquell mes de juliol,-de quan tot eren canonadesi tot cues pel pa,de quan la gentcremava les esglésiesi treia mòmies pels carrers.I tot eren requises i passeigsi morts i sacrificis.

Jo m’ho mirava trist.

Llavors, durant la guerra,em recordava sempre dels confitsque anant a l’escolacomprava per deu cèntims,del meu cinema del dijousamb la poma vermella al cap d’un pal,de colomar i de gat.

Llavors veia la gent plorar.

I gairebé com ara.I tot s’anava fent més dur.

En el saqueig d’un magatzemvaig assolir queviures,sense la por dels trets.

I vaig entendreper què la gent no plora sempre al front.

I en recordar la gentque anava cap a l’Ebresento una gran tristor

Joan COLOMINES. Suburbis, 1964

1. A quina guerra es refereix el poema? I a quin mes de juliol es refereix?2. Què en sabeu d’aquesta guerra? Comenteu, per grups, el que n’heu sentit a dir

als vostres avis o a algú de la família.3. El passatge que fa referència a la crema d’esglésies en la segona estrofa

relaciona la Setmana Tràgica de 1909 amb la revolució de 1936. Informeu-vos-en i escriviu un petit paràgraf sobre els paral·lelismes entre aquests dos

esdeveniments. Podeu llegir les “Odes a Barcelona” de Joan Maragall i PereQuart per veure’n altres interpretacions poètiques.

4. Contrasteu els versos “Llavors veia la gent plorar” amb “I vaig entendre/ perquè la gent no plora sempre al front”. Raoneu, a partir d’aquí, per què la gentplora i per què no en circumstàncies semblants.

5. Convertiu el poema en una narració.

Els joves

Somreien a l’esperança els perfets, els intactes.Ignoraven que la mort també fou creada per a ells.Quan enramà l’enfiladissa dels jardins ses hores,en tot havien pensat: en l’amor fresc i tendrede les dones, el cel llunyà i els ocells del capvespre,l’afany de la nit, la llum taciturna del geni,els fills com un llevat dels anys, l’aigua que s’empenysense rescloses, lliscant sobre pedres i molsa.

En tot havien pensat, menys en aquest trepig de la sangen els camps desolats que vanament omplial’espetec de les armes; tot, menys aquest mirar al celamb les ninetes buides. Això era nou per a ells.Però compliren sense recel, com aquell qui pagacomptes oblidats del pare, per l’honor del nom;allò que no era d’ells i que potser, volien rompre,sobtadament va dominar-los, com un llevant arravatat,molt més fort que l’enfiladissa dels jardins,que l’aigua i que les roses; potser perquè era estranyi gran, impalpable, i es nodria d’un august silenci,del camí de la sang també sense rescloses.

Joan TEIXIDOR. Camí dels dies, 1948

El combat

Aquests homes lluitaren,vull dir els avis dels avis,i també damunt aquestes feixes es va sembrar la sang.La dura mà empunyava les eines i les armes.Defenien la vida, la collita, els seus escassos béns.Pagesos i soldats, tot era una tasca única:clavar la rella en la terra o el coltell en l’enemic.Portaven aquells segles en l’entranyal’armada incursió i la secada hostil.Pel mar venia la tempestai la nau enemiga com un núvol irat.Dins ells tenien la ràbia i la por,lluitaven, s’amagaven, eren homes valents.Hagueren de fer compatibles amb la feixuga feinales hores de la gresca, de la rialla i de l’amor.La mort els envestia per tots costats, aclariales espesses brostades. Era igualmorir de la pesta, de fam, negats o en plena lluita.Tal vegada la guerra tenia un altre prestigi.

I aquells homes anaven al combat. Ells sabienalmenys que defenien un tros de terra, una casa,allí a la vora,el pa de tots, dins el rebost o a l’era,i això els decidia a la mort.

Acceptaven, sense saber, un secular martiri:ni tan sols creien que allò es pogués fer acabar.

I a més els homes es coneixien lluitant,i és bell vanar-se d’una força ardida,i les armes poden prendre un estrany fulgor a les mans.

Marià VILLANGÓMEZ. El cop a la terra, 1962

1. Resumeix el sentit de la primera estrofa del primer poema i contrasta’l amb elde la segona.

2. A què creus que es refereix “allò que no era d’ells” en el poema de JoanTeixidor? Comenta-ho amb un company i després contrasteu entre tots el queheu pensat.

3. Subratlla els connectors més importants en la segona estrofa del primer poemai indiqueu quin sentit donen al text.

4. Contrasta el significat del poema “Els joves” amb el del “El combat”. Quina ésl’actitud davant la guerra en un i altre poema? Quin et sembla més optimista?Amb quina actitud us identifiqueu més? Dividiu-vos en dos grups, de maneraque un defensi més l’actitud del primer poema, i l’altre, la del segon.

5. A part dels soldats, quins altres personatges surten en el segon poema? Perquè et sembla que el poeta els relaciona?

6. Escriu una narració, o un poema, sobre els joves que avui dia són cridats peranar cap una guerra en el món occidental (per exemple, els americans,anglesos o espanyols que van anar a l’Irak l’any 2003), després de posicionar-te sobre la necessitat o no de participar en un conflicte d’aquest tipus.

El fill al front

On ets?

Aquell dia tancares la porta com sempre i com mai.Hauries pogut dir: “Torno de seguida”. O:”Fins a

la nit, pare”.

Sense tu els meus dies passen lents, com bèsties exhaustes.Amb el negre martell de les esperes maldo clavant a les pa-

rets nues del temps les imatges del teu record encès.Sento l’aire del teu dolç somriure lluminós dins cada nova

arruga del meu rostre,I amb la meva veu de cendra dispersa crido l’alt bronze de

la teva vida

On ets?

Dorms? Quins paisatges torturats baixen dels teus ulls acercar figures de somnis?

Quins refredaments de mort súbita hi ha en les teves manshonrades?

Et veig entre milers, entre milions, individual i anònim frag-ment d’història en marxa, fill meu!

Reposes infant i tità, com una fulla caiguda i com unamuntanya.

I prop teu, damunt l’espiga de lluna de la teva baioneta,lluu la papallona de la llibertat.

Agustí BARTRA. L’arbre de Foc, 1946

1. Qui parla en aquest poema i a qui s’adreça?2. Per què es refereix a la seva veu amb l’expressió “veu de cendra” i per què de

la vida del fill en diu “alt bronze”? Quines qualitats connoten la cendra i elbronze?

3. Per què el fill és un “anònim fragment d’història en marxa”?4. Per grups, expliqueu el contrast “infant-tità” i “fulla caiguda-muntanya”, tot

descrivint les qualitats dels primers mots i les suggerències dels segons.5. Sabent que aquest poema pertany a l’època de la guerra civil espanyola,

explica per què es parla de “papallona de llibertat”. Busca informació sobre lavida d’Agustí Bartra i relaciona el que ell va viure amb aquesta expressió.

6. Imagineu-vos que el fill contesta el pare. Redacteu col·lectivament un poema,seguint, si voleu, els passos següents:� Busqueu possibles respostes breus a les preguntes del pare.� Feu una pluja d’idees a la recerca de frases curtes que poguessin ser

aplicades metafòricament al pare.� Construïu un vers paral·lel a “Reposes infant i tità... com...”, però canviant

“infant” per “vell” i buscant una altra paraula i comparacions que s’hiadiguin.

Guerra Civil

Ciutat rancuniosa i tavernària:digueres valentia a la imprudènciai covards als prudents.Al raonable li digueres dèbil,viril a l’impulsiu, mentre adulavesproclamant-los herois, tots els teus morts.Belles paraules no adornaren maitantes boques fanàtiques i indignes.En la vella Tifundis saquejadajugàvem tots els nens, sempre sotjatsper l’arrogància dels vencedorsi el consternat silenci dels vençuts.Els astres sobre els horts no canviaren.

Hekatònim

Joan MARGARIT. Cants d’Hekatònim de Tifundis, 1982

La guerra de demà

Anirema la guerrade demàamb les armescarregadesde moltesintencionsi faremunes quantesvíctimesperquè ningúno puguidirque nosabem ferla nostrafeinacom qualsevolfillde malamare.

Jaume SISTERNA. La senyora, 2000

1. Busca si la població de “Tifundis” és real. A què et recorda aquest nom. Inventaaltres noms en la mateixa línia d’aquest.

2. Per què, en una guerra, es tendeix a dir “dèbil” al raonable, “viril” a l’impulsiu i“herois” als morts? Busca sinònims (eufemismes) que es podrien donar alsnoms que teniu a continuació, tenint en compte que les guerres ho posen totfora de lloc:

SuïcidaBombardeigViolacióSaqueigDestruccióAssassí

3. Què és per a tu un heroi? Fa falta estar en una guerra per ser-ho? Relaciona-ho amb l’argument de l’obra de teatre “L’hèroe” de Santiago Rusiñol.

4. Per grups, busqueu el significat de la primera part del poema “Guerra civil” i,després, contrasteu-lo amb el de la segona part.

5. Per què creus que Margarit utilitza la primera persona del plural en la segonapart? Creus que hi ha algun referent biogràfic en aquest tros? Per què? A quinsvencedors i vençuts es pot estar referint?

6. Quin significat li dónes al darrer vers del primer poema?7. Contrasta el to seriós del poema de Margarit amb el de Sisterna. Hi veus algun

element en comú?8. Per què creus que el poema “La guerra de demà” presenta els versos tan

curts? Quin efecte causa això?9. Llegeix en veu alta aquest darrer poema, intentant reproduir el ritme i la

disposició gràfica del poema.

Pregària pel Vietnam

Repetim el teu nom -Vietnam, Vietnam-,com en un desesper, impotent, salta el clam.Que buits sonen els mots (poble heroic, poble màrtir),res que no sigui el crit, res per a consolar-t’hi,res que no sigui el puny encalçant l’estrangera qualsevol indret on el trobem també.

No oblidem el teu nom -Vietnam, Vietnam-,perquè tothom pateix una mateixa fam.No són pas ideals vagament evangèlics,colpint els nostres cors de bondat prou modèlics,sinó una certitud de vergonya totalpel futur que tu tens, punyit pel pitjor mal.

L’estendard del teu nom -Vietnam Vietnam-,el durem sense pals indòcil com el llamp,perquè la teva mort fóra també la nostra:¿com podríem, si no, contemplar el teu llostre,continuar existint, conviure amb l’assassídel més autèntic fruit d’aquell Nou Existir?

Francesc VALLVERDÚ. Retorn a Bílbilis, 1974

El poble del Vietnam

Que tristes són les cosesquan cau la pluja a mitja tarda,i quina paorosa tristor

en els homesperquè desfilen infants i dones esmorteïtssobre un fons, molt dolç, de siena pàl·lid.Quina tristor i quins tristos homessi ve el ferro, i la vida i la morts’encavalquen lluint llur goig,si ve el terror, i la vida i la mortque regalima per les teuladesi els joncs i els vidres

i el terra de les cases.Que tristes i llunyanes són les cosessi la collita és morta, buida la casai han fugit les dones als campso s’han venut als enemics

que paguen dòlars.Que tristes són les coses, i els homes,que trista la pluja desfullant els arbres,que resignada és la mort, a viure.

Francesc PARCERISAS. Homes que es banyen, 1970

1. Busca informació sobre la guerra del Vietnam i relaciona-la amb altres guerresmés recents.

2. Relaciona el contingut dels dos poemes amb fotografies i pel·lícules sobre elVietnam, com Good morning Vietnam o Apocalipsy Now.

3. Per què el primer poema parla de “vergonya total”?4. Interpreta el significat del vers final del segon poema: “que resignada és la

mort, a viure”.5. Agafeu fotos de la guerra que estigui d’actualitat en aquests moments i feu-ne

una descripció de l’escena. Després escriviu, per grups, un poema quecomenci “Que trist...”, a partir de la foto que hagueu descrit. Podeu imitarl’estructura del poema de Francesc Parcerisas.

Diré Kosovo

Diré Kosovoper dir el buit que culminal’horror del segle.

Clarors, desficis,qui pot tornar els estímulsde l’esperança?

Algú despertade tant en tant la fera.Maleït sigui!

Miquel MARTÍ I POL. Haikús en temps de guerr, 2002

Abel FIGUERES

1. Què va passar a Kosovo l’any 1998?2. Per què parla el poeta d’horror del segle?3. Entre tots, feu un llistat de les guerres que recordeu del segle XX, tot explicant

breument el que en sapigueu.4. Relacioneu la gran quantitat de guerres que hi ha hagut sempre en el món amb

el poema visual d’Abel Figueres. Per què hi dibuixa un camp de futbol sobre el“mapamundi”?

5. Creus que hi ha esperança que algun dia no hi hagi guerres?6. A quina fera es refereix el poeta?7. Sabent que un haikú consta d’un total de disset síl·labes repartides en dos

versos de cinc síl·labes separats per un de set, intenta fer-ne un referint-se alsconflictes bèl·lics en el món.

8. Fes un poema visual sobre una guerra concreta.

Anunci d’una casa on ningú no vol viure

L’han saquejada tants de cops

i gent amb tantes caresque no hi fa res saberqui és l’autor dels crims:podríem ser nosaltres.Ara només el sol saqueja unes paraulessense frontisses ni llindarsi enfonsa portes sense pany.

A dins hi viuen donesplenes de veus que han emmuditi no saben com estimar-les:reguen les pedres,cusen regals per als absentsi t’ofereixen signes,cendres, pluja del cel.

Llegeix-me: sóc l’anunci d’una casaon ningú no vol viure.No tens amb què comprar-la: benvingut.

Carles TORNER. Viure després, 1999

1. Quin és el protagonista d’aquest poema?2. Com t’imagines la casa de què parla el poema? Dibuixeu-la i contrasteu les

vostres “imatges”.3. Per què el poema porta aquest títol?4. On podries localitzar aquesta casa? En referència a quina guerra pot estar

escrit el poema, tenint en compte l’any de publicació del llibre? Buscainformació sobre l’actualitat política d’aquells anys i informa’t també sobrel’autor del poema.

5. Som tots culpables d’aquestes situacions? Relaciona aquest poema amb elpoema “Actitud” de Joan Brossa que has trobat al començament d’aquestitinerari.

La gent no s’adona del poder que té...

La gent no s’adona del poder que té:amb una vaga general d’una setmanan’hi hauria prou per a ensorrar l’economia,paralitzar l’Estat i demostrar queles lleis que imposen no són necessàries.

Joan BROSSA. Askatasuna, 1969-1975

Joan BROSSA, “Objector”, 1989 Júlia OTXOA, “Antimilitarismo”, 2003

1. Relaciona aquests tres poemes, considerant-los com a possibles propostes persolucionar els conflictes en el món. Prèviament mira amb atenció els objectesque hi ha en el poema objecte i visual per poder-los interpretar millor.

2. Comenteu-los per grups i després poseu en comú el que hi hagueu vist, perpassar després a fer propostes concretes perquè en el món no hi hagi mésguerres.

3. Finalment, per grups, busqueu dos o tres objectes de manera que, aparellats,es puguin convertir en un poema objecte antibèl·lic.

Activitat global

1. Omple la graella següent, segons la guerra a què es refereix cada poema, el tipusde protagonista que té, el missatge que ens transmet, el grau d’acord amb aquestmissatge, l’interès personal que t’hagi suscitat i la impressió que t’ha produït. Enacabar, numera’ls de l’1 al 15 segons t’hagin agradat més o menys.

Guerraen lahistòria

Tipus deprotagonistao veu

Missatgeque enstransmet

Graud’acordamb elmissatge

Graud’interèspersonalpel tema

Impressiópersonal

“Actitud”. JoanBrossa“Passavencamions”. JoanColomines“Els joves”. JoanTeixidor“El combat”.MariàVillangómez“El fill al front”.Agustí Bartra“Guerra civil”.Joan Margarit“La guerra dedemà”. JaumeSisterna“Pregària pelVietnam”.FrancescVallverdú“El poble delVietnam”.FrancescParcerisas“Diré Kosovo”.Miquel Martí i PolPoema visual.Abel Figueres“Anunci d’unacasa on ningú novol viure”. CarlesTorner“La gent nos’adona del poderque té”. JoanBrossa“Objector”. JoanBrossa“Antimilitarismo”.Julia Otxoa

2. Construeix un text argumentatiu a partir de la frase següent: “Imagina’t que es

declara una guerra i no es presenta ningú”.

3.1.8.- ITINERARI JOC

JOC

Diem sovint que els infants juguen. Però, només juguen els infants?“Per què no juguen les persones grans?”¿És el nostre jugar el que explica el seu (dels infants) o bé el seu joc ens explica a nosaltres?”A partir d’aquests versos de Josep Palau i Fabre, pensa en una possible definició dequè és el Joc i quins àmbits afecta.

__________________________________________________________________JOC D'ESCACS

De vegades els himnessón per a aquells que estansota la terra. Aquí, nosaltresvivim encara en el sinistredestí dels homes. I mirem com juguena escacs. Avancen els peonsper molts que en caiguin. Saltencom el cavall i, ràpids,obliqüen com l'alfil.Sacrifiquen la dama i, ja quasiperduts, enroquen.Que el rei aguanta fort —però segurque amb tots els atributs, ceptre i corona,acabarà caient.

Joan Vinyoli, Poesia completa (1937-1975).1975.

ACTIVITATS

1.- Quina relació té el títol amb el contingut del poema?2.- Quin sentit tenen els versos 9 i 10? Els pots relacionar amb el final del poema? Dequina manera?3.- Com interpretes els versos 7 i 8?4.- Quin creus que és el símil que ha plantejat el poeta respecte del destí dels homes,de l’evolució social ?5.- Creus que el poeta té raó en la seva conclusió?6.- Quin diries que és el to del poema? Quin element o quina versos te n’ha donat lapista?7.- Mira en quin temps verbal són la majoria de verbs del poema. Hi ha cap canvi alfinal? Què vol dir?

EL JOC DE L’OCA

Em surt un número que m’obligaA situar-me damunt una oca.Torno a tirar.Laberint. Pago cinc punts.19. Posada. Pago tres punts i reposo dues jugades.És de tots conegut l’èxit aconseguit pel joc de l’oca.

Arribo segon al número 63.

Joan Brossa, Em va fer Joan Brossa, 1950

ACTIVITATS

1.- Creus que es poden establir paral.lelismes entre el poema anterior i aquest?Quins?2.- Com definiries el Joc de l’oca?3.- Per què creus que el poeta l’ha emprat per al seu poema. Què ens vol dir?4.- Creus que l’atzar és un elment important el qualsevol joc? Per què?5.- Quin creus que és el significat del vers 6?

Si la vida fos una partidacom aquesta, amb catorze foratsi un concurs d’entrebancs sense gràcia,amb barreres, fossats, dobles ponts,caminets d’espiral, blocs de fusta,amb pals vells i pesants massa curtsi pilotes macades que botensempre lluny quan les toques, i tuque no saps ajustar la miradaamb els cops per poder fer passarla pilota per l’únic lloc vàlid;si la vida fos un minigolf,desenganya’t, encara seriamés ridícul el teu resultat.

Jaume Subirana, En altres coses, 2002

ACTIVITATS

1.- Quina paraula inicia el poema? Quin temps verbal és el impera ?2.- Agafa els versos 1, 13 i 14 i posa’ls junts. Hi ha continguts l’essència del poema?Per què? Quina és?3.- A què fa referència el poeta en els versos ...i tu/ que no saps ajustar la mirada/ ambels cops per poder fer passar/la pilota per l’únic lloc vàlid4.- La idea de la vida com una partida, del que sigui, la trobes encertada? Intenta ferun poema en el qual relacionis la vida amb un joc.5.- Intenta seguir l’esquema d’aquest poema, però adaptant-lo a una partida de“bitlles”. Què podries conservar i què canviaries?

CAVALLET DE CARTRÓ

Cavallet de cartrócabrioler i trotadorcada tarda a la fira.

En sortir de l’escolapujarem tots plegatsals cavalls de joguina.

Gira, gira, galant.Puja i baixa rodant.La crinera d’or velli la brida de plata.

La Cristina a prop meucavalca cavall blancamb la sella escarlata.

Fem dringar picarols.Jo li dono la mài ella em dóna la seva.

I m’agrada sentircom em crida <<Martí>>!i em contempla riallera.

Rosa Fabregat, El ble de la llum, Pagès Editors, Lleida 2003

PANTALONS LLARGS A J.M. López-Picó

Campaneta daurada del meu carret de fira,cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;havem caminat tant pels camins sense iraque ara ens cal reposar, i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! Osque! Corrent,a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.Campaneta daurada tu em sabies content.Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

I sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.Cavallet de cartró tu em sabies la joia:si ara jugués a córrer què diria la gent...Trobaran molt millor que estimi alguna noia

tant si és bella com no –cavallet tot pintat,campaneta daurada- i que us deixi al terrat.

Joan Salvat Papasseit, L’irradiador del port i les gavines, 1921

ACTIVITATS

1.- Llegeix amb atenció els dos poemes hi mira quines coses tenen en comú i posa-lesen una llista.2.- Creus que el to d’un i altre poema és el mateix? Quin diries que és el to decadascun d’ells.3.- Quins elements t’ho han fet veure?4.- Qui parla en el primer poema i qui en el segon. Com són els punts de vista?5.- Podem relacionar el poema Pantalons llargs amb la cita que encapçala aquestitinerari i els versos de J. Palau i Fabre?6.- Què creus que vol dir el vers 11?7.- Troba 5 raons que justifiquin que jugar és cosa de la infantesa i 5 raons quejustifiquin que per al joc no hi ha edat.8.- En grup, intenta debatre amb els teus companys les raons que uns i altres heutrobat.

STRIPTEASE D’UNA VEDELLA

J. J. Calleja, Striptease d’una vedella

ACTIVITATS

1.- Busca al diccionari què és un cal.ligrama i digues si el poema que tens al davant hoés i per què.2.- Quines són les parts del poema?3.- Quin sentit tenen?4.-Com estan ordenades?5.-Què conformen?6.- Intenta fer ara tu un cal.ligrama sobre un objecte d’ús quotidià.

DÒMINO

Joan Brossa, Els entra-i-surts delpoeta 2. Roda de llibres (1969-75)ACTIVITATS

1.- Llegeix el poema amb deteniment.2.- Quina relació s’estableix entre el contingut del poema i el títol?3.- Et proposem un joc: Retalla cadascun dels versos del poema i barreja’ls . Treu-neun a l’atzar i refés el poema a partir d’aquest nou ordre.4.- Què ha passat amb el contingut? Què ha canviat?5.- Afaga cadascun dels versos i analitza’n el contingut. Què hi trobes?6.- Intenta fer el mateix que J. Brossa i construeix una altra partida de dòmino poèticaamb versos que continguin frases fetes o maneres de dir en català.

“TURNILLU” (video) de Jordi Teixidó, 1994

ACTIVITATS

1.- Mira el video d’aquest poema i vés anotant tots els elements visuals i sonors que hiapareixen. Després distribuix-los per categories i analitza’ls.2.- Què vol dir la paraula que compon el títol i quina relació creus que s’estableix entreel títol i el contingut del poema?3.- Quin creus que és el significat del poema? Amb quins elements juga?4.- Hi ha algun element que trobis sobrer? Hi afegiries més coses, quines?5.- Quina correspondència hi ha entre els elements visuals i els sonors. Creus queestan equilibrats? Quins predominen? Per què?6.- Quina diries que és la intencionalitat del poema. Quins avantatges incorporen lesnovs tecnologis en el llenguatge poètic.7.- Crea tu un poema que consti d’elements visuals i sonors, a imitació de “Turnillu”

SIRVENTÈSPer savi.l tenc ses dobtansacel qui de mon chant devinaso que chascus motz declina.

Marcabrun.

Farró camís ticrelita patrucaldú livó xetapraula fuixana.Taulic brantor impardàlid beslluc,cauxant-se pir frosetàs sedimana.

Xecà callú bilospai canfotí,tampeta mi xifolita ganxadapeulona queu. Pintetosa bolí, vopès quirbó regeldona teixada.

Besquí vodor paretai cantallúsdalís pitú cal.litròtec fanic.Lliussà vissant palentapris mellús,vopada xeu tercotó pelanic.

Clapé gimar trimpacó caussinell,fautet brina efrencot siconell.

Miquel Desclot, Viatge perillós…, 1974

ACTIVITATS

1.- Busca en una enciclopèdia què és un sirventès (època, contingut, temàtica,llengua, etc.)2.- En quina mesura el poema titolat sirventès que tens més amunt ho és?3.- Què creus que ha volgut dir i fer el poeta?4.- Fixa’t en l’aspecte formal del poema. Com són les rimes? I els versos?5.- Ara fixa’t en el ritme. Té muscalitat aquest poema? Creus que és un elementimportant en la poesia, l’aspecte fonètic i musical?6.- Prova d’esciure un poema triant una forma estròfica culta on es prespectil’accentuació, el metre i la rima i que cap d eles paraules de què constin els versostingui significat en català.

Tirallonga de monosíl·labs

Déu

I tu, què vols?

Jo

Doncs jo sols vull-ei, si pot ser-:

Un poc de fami un xic de pa.Un poc de fredi un poc de foc.Un xic de soni un poc de llit.Un xic de seti un poc de vii un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,un poc de pesi un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pici un poc de pac-o un xic de soui un xic de xec.

I un poc de soli un poc de sal.I un poc de cel.

Un xic de béi un xic de mal.Un poc de meli un poc de fel.

I un poc de niti un xic de por,i un poc de piti un xic de cori un poc de crit.

I un xic de llumi un xic de so:un poc de llamp

i un xic de tro.

Un poc de goigi un xic de besi un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del forti un poc del fluix.I un poc de romi un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc-tres reis, dos nous.

I un poc de groci un xic de grisi un xic de verd.I un xic de blau.

Un poc de treni un poc de nau;i un xic de rem.

Un xic de vent.I un poc de neu.I un poc de rou.

I un poc de veu-i un poc de vot.I un poc de cant.I un xic de vers.I un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.I un poc de greix.

I un xic de feix.I un poc de gruix.I un poc de carni un poc de sang;i un poc de pèl.I un poc de fangi un xic de pols.

Un xic de flami un poc de gel.

Un poc de santi un xic de drac.Un xic de risci un poc de res-i un poc de rus.

I un tros de campi un xic de fruit;un tros de closprop de la llaramb aus i flors.I un poc de boscamb pins i brins.

I un xic de font.I un xic de riui un poc de reci un poc de pont.I un poc de gorg.

I un poc de mari un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de llii un poc de cuiri un poc de pelli un xic de fil.

Un poc de lluci un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gusti un xic de rang.

I a més del meuun poc del seui un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?bell? lleig? dret? tort?gras? prim? llest? llosc?nou? vell? ferm? flac?bla? dur? buit? pledolç? tosc? sec? moll?greu? lleu? curt? llarg?fosc? clar? xaix? fi?Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Pere Quart, Circumstàncies, 1968.

ACTIVITATS

1.- Llegeix amb deteniment el poema de Pere Quart i mira quina estructura té.2.- Una altra manera de jugar amb el llenguatge, ara amb sentit i només ambmonosíl.labs, és el que ens ofereix l’autor. Ara , seguint la seva estructura, mira de ferun poema nou, canviant tots els finals dels versos per un monosíl.lab diferent i quedoni, potser, un altre sentit al poema.3.- L’autor juga amb els mots xic, poc, i tros com a quantificadors. Mira de substituir-losara per altres, també monosíl.labs, com per exemple pèl, bri i d’altres que en puguistrobar.

ACTIVITAT GLOBAL

1.- Creus que en poesia es pot jugar de moltes maneres? Fes una llista de totes lespossibilitats d’enfocar el joc que t’ha proporcionat aquest itinerari i mira si se t’acudirienaltres maneres.2.- El joc lúdic, el simbòlic, el verbal, el fonètic, el semàntic, creus que formen partnomés de la literatura o també de la vida en general. Argumenta-ho.3.- Quina creus que és la importància del joc?4.- Creus que només s’ha de jugar durant la infantesa o creus que el joc no té edat?5. Quins avantatges creus que té el joc i quins desavantatges. Què guanya?6.- Construeix un text argumentatiu sobre la importància del joc

3.1.9.- ITINERARI QUOTIDIANITAT

QUOTIDIANITAT

ACTIVITAT INICIAL

1. Fes una pluja d’idees sobre el que és per a tu la quotidianitat. Pots usar

paraules soltes i també frases breus.

2. Llegeix els títols dels poemes d’aquest itinerari i, inspirant-hi, afegeix més

idees a la llista que acabes de fer.

3. Continua la llista sobre el mateix tema, però pensant en una realitat molt

allunyada de la teva. Per exemple pots imaginar què pot ser la quotidianitat per

a un avi o una àvia; per a un nen o una nena d’Àfrica; per a la persona més

rica del món; per a un vagabund; per a un astronauta a l’espai, etc.

4. Compara la teva llista amb les d’alguns company de classe. En petits grups,

haureu de triar deu o dotze expressions, les que us siguin més suggeridors.

Poseu-vos d’acord.

5. Amb les deu o dotze expressions que hàgiu triat, haureu de fer un mural

escrivint-les en una cartolina gran. Podeu usar diferents estils de lletra, si pot

ser adequats al significat de cada paraula. Per exemple, si haguéssiu triat la

paraula FAM, podria ser escrita amb un retolador més prim que les altres

paraules. També podeu afegir-hi signes i dibuixos. Feu-ho primer amb llapis.

Un cop acabat, pengeu els murals per la classe.

A la meva filla Maria quan tenia un any, en temps de guerra

Se'ns acosten al ràfec les branques de l'avet

i, lluny, quin so pregon fa estremir la finestra?

És trista la muntanya al cor del fred,

i és trista aquesta olor de la pobra minestra.

Com la rel, com el fruit en la boira de l'hort,

damunt la sina clara vas nodrint-te, adormida,

i s'assembla al silenci de la mort

aquest tebi silenci de la vida.

Marià MANENT. La ciutat del temps (1961)

Tarda de diumenge

Hem estimat tots dos -tots tres, potser-

les dolces tardes de l'hivern, tancades.

Llegim diaris i bevem cafè,

la llum de fora es va perdent i deixa

un groc ataronjat, la mel del dia.

Aixeco els ulls distretament per veure

dibuixos d'un goril�la que fa riure;

aixeco els ulls per veure-la, de fet:

em meravella la puresa química

de la felicitat dels nens.

Tu dorms,

plàcidament i blanca, com un símbol.

Penso en el fotograma que formem;

m'espanten i m'agraden els moments

en què la nostra vida és tan amable:

dels horrors protegida amb aquest vidre.

Antoni PUIGVERD. Vista cansada (1989)

1. Quines dues realitats es comparen i contrasten en el primer text? Subratlla les que

es refereixen a cadascuna.

2. Per quins sentits es perceben cadascuna?

interior exterior

Vista (se’ns acosten...)

Oïda (quin so pregon...)

Olfacte (olor de la pobra minestra)

Gust (nodrint-ne)

3. Observa les repeticions del text de Marià Manent. Quina relació tenen amb les dues

realitats comparades?

4. Compara els dos poemes. Identifica el que tenen en comú pel que fa a les persones

que s’hi esmenten. Creus que en els dos ambients contraposats en els dos poemes

provoquen els mateixos sentiments en el lector? ¿Creus que la primera estampa

familiar amb la nena adormida damunt el pit de la mare desvetlla al poeta els mateixos

sentiments que la visió de la dona dormint plàcidament i de la filla petita mirant els

dibuixos animats de la televisió? Tracta d’explicar i d’adjectivar tots aquests

sentiments.

5. Intenta, ara, fer un poema que evoqui un ambient familiar i el contraposi amb una

escena exterior. Imagina’t una escena en una estança d’una casa. Fes una llista de

les paraules que et vinguin al cap mentre imagines aquesta escena (haurien de

referir-se tant a les persones, com als objectes). Busca, després, sinònims de

cadascuna d’aquestes paraules. Fes el mateix amb l’escena exterior. Després

podràs muntar el poema amb algunes de les paraules de la llista. Per ajudar-te a

construir-lo, pots fer una estrofa que comenci amb una expressió referida a l’interior,

per exemple aquí, dins l’estança, etc. i una altra estrofa que comenci amb una

expressió referida a l’exterior, per exemple: lluny, a fora, etc. Per a la resta, pots fer

frases o bé recórrer a la simple enumeració de paraules. D’entre els sinònims que has

buscat, tria aquell que s’hi adigui més per la sonoritat, el ritme, les connotacions, etc.

Hora esquinçada

el gest de la mà

el dibuix del llavi

el jersei d'angora

el fum del cigarret

el gest de la mà

el got de vi negre

el fil i l'agulla

el roig de les ungles

el gest de la mà

el moviment del braç

el perfil de la cama

el color dels ulls

el gest de la mà

Albert RÀFOLS-CASAMADA. Moviment intermitent (1970-1976)

1. Descriu l’escena que imagines a partir d’aquest poema. Respon a les preguntes

següents i intenta justificar-les amb el text:

S’evoca un home o una dona?

Com va vestit/da?

Què fa?

On és?

Tenint en compte de quins elements de la persona parla l’autor i com els tracta,

què creus que pensa d’aquesta persona?

2. Albert Ràfols-Casamada és pintor. Documenta’t una mica sobre la seva obra. Busca

quadres seus per conèixer el seu estil. Després fes tu mateix un quadre que il·lustri

aquest poema intentant fer servir un estil i unes tècniques semblants als que usa

l’autor.

3. Pensa en una persona que vulguis descriure. Tria només alguns elements solts que

vulguis destacar-ne. Fixa’t en l’estructura sintàctica que tenen quasi tots els versos del

poema. (DET + N + CN) i en el vers que hi ha repetit. Observa que els versos centrals

són isosil·làbics i mantenen un mateix esquema rítmic. Fes els versos del teu poema

seguint la mateixa estructura sintàctica, mètrica i rítimica que els versos 5-8 del text

de Ràfols-Casamada.

Deo Gratias

Senyor, moltes gràcies pel whisky de malta,

el vídeo Hatari!, les sabates Church's,

l'or madur dels capaltards i la gràcia,

tan perfecta, de Deborah Kerr.

Gràcies pels amics que tenen iot,

pel tallaungles, el dry Martini

i el jardí de la vil�la Mèdici

pintat per Velàzquez.

Gràcies, bon Déu, per la gratitud,

els elàstics, les grans odes,

les galetes d'Inca, el sentit comú,

les bones enciclopèdies i els atles,

l'invent de la meritocràcia i la veu

d'algú que canta Stormy Weather.

Gràcies a Déu sien dades per la saviesa

del doctor Johnson, el Tranquimazin 0,50,

els avions confortables, la pietat, el xip,

les garotes, la Bíblia i el somriure

excel�lent de les dones.

Senyor, gràcies per atorgar-nos sentit

del ridícul, per tanta paciència

i per amagar-te rere d'un núvol esponjós

cada vegada que oblidem la Teva Llei

i gosam fer literatura.

Valentí PUIG . Blanc de blancs (2000)

1. Classifica les coses que s’enumeren en aquest poema en:

begudes, electrodomèstics i altres aparells, elements de vestir, elements de la natura,

persones o elements de les persones, llocs, obres d’art, altres productes culturals,

valors abstractes, menjar, mitjans de transport, medicaments.

2. Quina impressió fa el fet que siguin elements tan diversos i tan barrejats?

3. El penúltim vers parla d’ “oblidar la Llei de Déu”. Creus que hi ha algunes

d’aquestes coses que transgredeixen especialment aquesta Llei?

4.Per què parla, al final, de “gosar fer literatura”?

5. Pensa en els productes i marques de moda entre la gent de la teva edat. Fes-ne

una llista

PRODUCTE MARCA

...

6. Fes un poema paral·lel al de Valentí Puig donant les gràcies per aquests objectes.

Fes un final a la teva manera, però que reflecteixi el que opines de les coses que

acabes d’enumerar.

Beuen Vermut

Ni sé on sóc.

Quan es fa fosc

passejo sol

per la ciutat.

Estic citat

amb qualsevol,

amb mi mateix,

amb no ningú

arreu arreu.

Amb poca llum beuen vermut anònim

a un pas de la vorera i parlen de futbol.

Més tard, sobre el taulell, ompliran quinieles

a caprici, o després

d’haver llegit amb cura el que porta el diari.

Potser guanyarà el Barça

a brams des del cor verd de l’embut de ciment

on el tabac fumeja. I tot no és tan trist

ni es pensa tant

en justícies i enveges.

Amb poca llum beuen vermut anònim

i amb llum lletosa, a les sis del matí,

un gotet de barreja que deixondeix les dents.

S’alcen el coll, que l’hora és fresca,

i passen els tramvies, més menuts per les places desertes.

Al Born ja estan venent, i comencen les fàbriques

a bategar de nou.

Jordi SARSANEDAS. La Rambla de les flors (1955)

Els diumenges, a la tarda

Els diumenges, a la tarda, al pobre barri

de Santa Marina, a la menuda rambla sense ocells,

amb arbres bruts de fums, amb cinema de dues pessetes,

al bar La Parra, amb el tocadiscs llogat, ballen

els fills dels obrers, sota la benigna mirada

de les mares grasses.

Els nois estranyen les noies davant la setmana

de por que se’ls ve al damunt. Els nois no parlen.

Les noies somriuen i s’abandonen amb mesura

als braços i al ritme del fox. Les parelles

alternen, tristes, i s’evadeixen “…fins a l’eternitat!!!”

El cel és gris, com sempre, damunt el poble, brut barri

de Santa Marina i damunt les parelles

que s’evadeixen fins a l’eternitat…

Miquel BAUÇÀ. Una bella història (1962)

1. Llegeix el poema de Jordi Sarsanedas i respon a les preguntes següents:

-En quin moment del dia ens situa el poema?

-El poema està dividit en dues parts que es diferencien per la persona verbal i la

mètrica. A què fa referència cadascuna? Quin sentit creus que té la diferència de

forma mètrica?

-Qui és i què fa el “jo”?

-Qui són, on són i què fan la gent a qui es refereix l’autor en 3a persona?

2. Compara aquest poema amb el de Miquel Bauçà. Algunes coses són semblants i

d’altres molt diferents. Fixa’t en:

–el moment del dia

-el tipus de barri i el nivell social dels personatges descrits

-l’edat de les persones

-el tipus d’activitat que fan

-el lloc on són

-la preocupació que tenen

3. Fes una versió d’un dels dos poemes.

Opció a: Imagina que tu, igual que el poema de Jordi Sarsanedas, en el text

precedent, tornes a casa després d’haver passat la nit fora i passes davant d’un

institut que acaba d’obrir les portes. Pots aprofitar els 9 primers versos del poema

anterior i canviar els altres per una evocació de l’activitat dels escolars que entren a

l’institut. Mira d’escriure-ho després d’haver observat, realment, l’entrada dels

alumnes al teu institut. Com fa l’autor, fixa’t sobretot en els detalls, en els temes de

conversa, en la llum. Pots aprofitar alguns elements del poema, per exemple:

Amb la llum del matí ...................

a un pas de la vorera i parlen de .............

Més tard, ....................

..........................

Potser ...................

a brams des de ........................

on ..................

A ................. ja estan ................ i comencen ............

...............

Opció B.

Fes una versió actual del poema descrivint l’ambient en una discoteca. Pots usar una

part dels versos de Miquel Bauçà. Per exemple:

Els divendres, a la nit, a .............

amb ..............., amb ......................

a la discoteca .................., amb ......................, ballen

...............................................

Els nois ........... les noies davant .................

.................................................

Les noies .............................

............................................

Grans magatzems

Veig uns grans magatzems. T’agraden. M’atordeixen.

¿Vols que anem a mirar? És només un moment.

Te me’n vas cap a dins i em deixes, indolent,

entre un exèrcit foll. I dones m’oprimeixen.

T’he perdut. L’he trobada. Perfums i maquillatges.

Vinc cap a tu. No hi és. ¿Peces interiors?

L’enfolleix remenar munts de sostenidors.

S’ha pintat a la mà colors, com els salvatges.

I et crido des de lluny vencent la timidesa

i altre cop te me’n vas. Adust, jo em faig l’ofès.

I segueixo tossut en la meva escomesa.

Ja està bé, jo em dic, talment una fanàtica…

T’enlluernen estands i llums i no veus res.

I escales automàtiques se t’enduen estàtica.

Narcís COMADIRA. Les ciutats (1976)

1. Digues a quin tipus de composició pertany aquest text. Fixa’t en el nombre de

versos i en la seva distribució en estrofes, en la mètrica i en el tipus de rima. Et

sembla adequat utilitzar un tipus de composició clàssic per a un tema d’actualitat?

2. Al text apareixen dos personatges principals sota la 1a i la 2a persona del singular.

Qui són? Quina relació et sembla que tenen entre ells? Per què, de vegades, l’autor i

usa la tercera persona del singular? Els protagonistes tenen gustos semblants o

diferents?

3. Quines seccions dels grans magatzems s’esmenten al text? Per què ha triat l’autor

de parlar justament d’aquestes?

4. Canvia el punt de vista del text i fes la descripció dels grans magatzems tal com els

veuria la persona a qui agrada anar a comprar-hi. Seria bo que aprofitessis una visita

als grans magatzems on poguessis anar prenent nota dels detalls que veus. Tria tu les

seccions que vols descriure, buscant que la tria tingui un criteri determinat.

Pots començar:

Veig uns grans magatzems. M’agraden. T’atordeixen.

.................

Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,

sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,

esponja, pala de plegar escombraries,

gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers al camp de batalla.

Maria Mercè MARÇAL. Bruixa de dol (1998)

1. A quin camp semàntic pertanyen els elements que s’enumeren en aquest poema?

Quin títol posaries al poema?

-Quin sentit dóna al text l’últim vers?

-Què et sembla que pensa l’autora de l’activitat de la neteja d’una casa? Què en

penses tu?

2. Busca altres textos de l’autora sobre aquest mateix tema –per exemple, el poema

“Amb totes dues mans” dins Bruixa de dol o bé “A l’atzar agraeixo tres dons”-- i mira

de deduir quina ideologia hi ha al darrere.

3. Fes un poema semblant a aquest triant una altra activitat i fent-ne la descripció a

partir dels objectes que s’usen per dur-la a terme. Per exemple: l’executiu o

l’executiva; l’estudiant, la família que se’n va a la platja, etc.

L’heroi

Hi hagué un home que visqué setanta anys

no gaire lluny de casa.

Jo el vaig conèixer

quan era molt vell, però puc dir

que no s’havia mogut mai del poble.

Del món n’havia vist

quatre viles i escaig del voltant de la nostra;

mai no anà a ciutat i mai tampoc

no posà els peus en un ferrocarril.

Això sí, coneixia

pam per pam els topants

de les vores del riu

i havia estat expert en herbes remeieres.

Durant cinquanta anys llargs

treballà de paleta

i, segons em digueren,

va perdre la muller quan encara era jove.

De tres fills que tingué

dos van morir a la guerra;

l’altre marxà del poble,

molt lluny, molt lluny…,

i mai més tornà.

L’home visqué qui sap els anys tot sol

i a les tardes d’estiu

s’asseia en un pedrís davant de casa seva.

Era afable i molt pulcre

i somreia, discret, a la gent que passava.

Jo recordo d’haver-hi conversat

Sobre qualsevol cosa

i recordo també que tenia la veu

afectuosa i clara

i que en parlar movia

molt lentament les mans.

L’hivern que el van trobar

mort al llit, les veïnes

digueren que semblava

que el pis hagués estat

endreçat feia poc.

Degué morir de fred,

perquè en tota la casa no hi havia

ni un sol bocí de llenya

i ell jeia, bo i vestit,

embolicat amb una manta.

Algú digué que semblava un ocell

arraulit sota un ràfec.

Miquel MARTÍ I POL. El poble (1956)

1. El text parla de la vida d’un home. Subratlla, amb colors diferents, la informació que

conté el text:

-sobre els llocs que ha conegut i si havia viatjat

-sobre la seva relació amb l’entorn natural

-sobre la seva família

-sobre la seva feina

-sobre el seu caràcter

-sobre el seus trets físics (veu, gest)

-sobre la seva situació econòmica

-sobre la seva manera de prendre’s la vida

2. Quina impressió et queda d’aquesta persona després d’haver rellegit el poema?

3. Busca informació sobre la pobresa a Catalunya i al món. Podeu fer, en grup, una

exposició oral sobre el tema de les desigualtats econòmiques en el nostre planeta.

4. Busca una notícia al diari sobre una persona que hagi tingut una vida desgraciada

semblant a la del protagonista del poema. Mira de narrar-la com fa Martí i Pol,

esmentant especialment les activitats quotidianes. Pots utilitzar una part dels seus

versos, amb les variacions que et convinguin.

5. Seguint el model de la notícia que has trobat per a l’apartat anterior, converteix el

poema de Miquel Martí i Pol en una notícia de diari.

Alcohol

No ben retut encara, l’embriac

assaboreix la plàcida boirina,

preludi d’un naufragi molt proper.

Amb gest absent, deslliga la paraula

en devessall de greuges, massa temps

presoners del pudor i de les formes;

la nit és seva fins aquell instant.

Quan el pèrfid felí de la basarda

farà presa als seu cos, tots els ahirs

floriran als seus ulls com roses negres,

i el veire més plaent no ofegarà

l’amarga certitud de la derrota.

Miquel-Lluís MUNTANÉ. L’altra distància (1994)

1. Observem el text “Alcohol”:

-Qui és el protagonista? Què li passa?

-El vers central: “la nit és seva fins aquell instant” divideix el text en dues parts que es

diferencien, entre d’altres, pel temps verbal. Observa quins temps s’usen i quin sentit

té aquest ús dels temps verbals.

-Què fa el protagonista a la primera part (subratlla els dos verbs que s’hi refereixen)?

Com dedueixes que se sent?

-Què amenaça aquesta situació inicial? Les referències a aquesta amenaça es troben

només a la segona part o ja s’avancen a la primera? Subratlla les paraules que s’usen

per descriure aquesta amenaça? A quin camp semàntic pertanyen?

-Què et sembla que pensa l’autor del fet d’emborratxar-se? Ho valora positivament o

negativament? I tu?

2. Observem el poema “Fum”

-Què són les paraules que conté?

-Què representa la forma en què estan disposades?

-Quin sentit dónes al poema?

-Quin altre títol li posaries?

3. Feu un debat a classe sobre el tema de les drogues.

a. Feu un treball de grup informant-vos sobre el tipus de drogues (tabac, alcohol,

drogues dures), busqueu estadístiques sobre: l’edat d’inici del consum, els diners que

representa el consum continuat, les conseqüències que té per a la salut.

b. Per què creieu que algunes persones comencen a consumir tabac, alcohol, altres

drogues? Fixeu-vos en la publicitat del tabac i de l’alcohol, quina imatge es dóna de

les persones que en prenen?

c. Sabeu per què, un cop que ho han provat i saben que és nociu per a la salut,

moltes persones no poden deixar-ho? Recolliu, entre la documentació o bé fent

entrevistes, algun testimoni de persones que ho han pogut deixar i d’altres que no.

d. Com a conclusió al debat, mireu de posar-vos d’acord sobre quina actitud han de

prendre, especialment els joves, davant la proposta de consumir aquestes

substàncies que els pot arribar des de la publicitat o des dels amics o coneguts que

fumen.

4. Converteix el poema “Alcohol” en un poema visual inspirant-te en el poema “Fum”.

I, converteix el poema “Fum” en un poema de text inspirant-te en el poema “Alcohol”.

Pots, per exemple, recollir en el text de Miquel-Lluís Muntané les paraules que fan

referència únicament a l’alcohol i canviar-les per expressions que puguin referir-se al

tabac. Podries començar, per exemple:

No ben retut, encara, el fumador

s’empassa a glopades el fum aspre,

preludi d’un naufragi molt proper.

Amb gest absent ........

..............................

O, si t’hi veus amb cor, fes-ne una versió més lliure utilitzant algunes de les idees

sorgides arran del debat.

Ascens d’un piano al vuitè pis

Feixuc, com una àliga captiva.

Esvelt com la balena que salta arran d’escuma.

T’enlaires a tocar dels balcons.

Perplex com un brau, envesteixes les baranes.

Com un esqueix de nit, negre i brillant.

Sever com un taüt i sumptuós.

Puges, temorenc del destí que ja t’acuita:

uns dits menuts i barroers

malferiran, sobre el teu cos, les partitures

Cèlia SÁNCHEZ-MÚSTICH. Taques (1997)

Metàl·licament

ens avisa de la càrrega.

Com un esperitat,

el crido per la balconada.

L’escala és llarga

i estranya,

com si haguessin

ajuntat dos edificis.

Li assenyalo els inconvenients

dels estrets revolts.

Pausadament puja,

carregat amb el gas,

a peu, fins al cinquè,

l’àtic on visc.

L’home del Paquistan

calla i rebufa

com un alpinista.

El seu alè

ens treu el fred

a Ciutat vella.

Joan VINUESA, El llom del sol (2003)

1. Busqueu, entre tots, una composició per a piano que pugui servir de música de fons

per a la lectura en veu alta del text “Ascens d’un piano al vuitè pis”. Feu la

interpretació a classe llegint el text a diverses veus.

2. Llegeix el primer poema i observa quina informació dóna Cèlia Sánchez-Mústich

sobre el piano: el pes, la forma, el color, etc. Poseu-vos en petits grups: imagineu

que sou de l’empresa de mudances i que us fan fer una fitxa dels objectes que

transporteu. Feu, individualment, la fitxa del piano protagonista del poema. Haureu

d’inventar les dades que us falten (marca, tipus, quilos) ajudant-vos, si cal, de

descripcions reals de pianos. Observeu les diferències que hi ha entre la fitxa i el

poema.

3. Quin estat d’ànim atorga l’autora a aquest piano? Busca els contrastos i les

comparacions que hi ha en el text. Proposa’n alguns altres.

4. Llegeix el segon poema i digues quins elements té en comú amb el primer i quins

té de diferents pel que fa al lloc on passa l’acció, a l’acció mateixa, al protagonista, a

la idea de fons que volen comunicar. Quin dels dos té un contingut més social i quin un

contingut més sentimental?

5. Imagina l’escena d’una mudança amb algun moble de la teva habitació que tingui

per a tu un valor sentimental. Pot ser la taula o escriptori, el llit, una cadira, etc.

Utilitza, si vols, algunes de les estructures sintàctiques del poema de Sánchez-

Mustich.

ADJECTIU, com ....................

ADJECTIU com .............

T’enlaires ......................

Culebronada

Posellalidiu

Estoylocaporti

Ielllidiu

Dejamenpazdeunavez

Teodiovete

Perqueclaronastafartdella

Perquesemprelastaseguinsas

Iellnovol

Vritatperqueselastraexiqueta

Lotioiteaquellpronto

Losomenstat

Iallavonsbueno

Ellsenvaialcapdunsdies

Selatrobailidiu

Domesverela

Notequierovermas

Aixidesopeton

Iellamanameuaundisgust

Vaigadaltabaix

Unaixanglotiunsastremsquefa

Quedirasquesassucalmigdelcarre

Perquesposacomaistericasas

Quenolapodencontrola

Xiquetadecapdelesmeneres

Buenoallosafona

Perqueconta

Nouasvismai

Traunnervixica

Quesemblaquetingue

Laforçadunboudaon

Deunouvulguelespersones

Commostornem

Perqueliandeposaunsedanteitot

Peraquescalmemana

Perquesclaro

Astaboijapernellella

Latontaperocomestansossaella

Perquesaixismirriadetairrancia

Sasnoresunainfeliç

Contalamustia

Iellesmolguapoxiqueta

VaigaquenoteresafeLadesgraciadaijesus

Iellaqueuveutat

Pobretapossasquefa

Josep Ramon Roig Malbé (1999)

(es completa amb vídeo actuació en directe)

1. Llegeix en veu alta i amb entonació el text. Explica de què parla.

2. Transcriu-lo segons les normes d’ortografia i puntuació.

3. Comenta les característiques de la llengua en què és escrit: varietat dialectal,

registre i canvi de llengua. A què correspon el canvi de llengua?

4. Demana a un familiar o amic que us expliqui l’últim capítol d’alguna telesèrie, les

tafaneries del veïnat, etc. Enregistra el que diu i fes-ne la transcripció per escrit, igual

com al poema.

La mosca trosca per la brunyida closca

El sol solet brosca pel celet

La llum nyosca la nineta oberta de cames

El patufet arrosca la pota

La brunyida mosca trosca pel celet

El sol ? el sol brosca solet per la closca

I la llum ? la llum arrosca les obertes cames de la nineta

I el patufet ? el patufet nyosca amb la nineta

I la mosca ? la mosca.... plaf!

Jordi Pope. Escrits (1999)

1. Intenta esbrinar el significat de les paraules que no coneixes del primer

poema. Les has trobades al diccionari? Si no, per què? Com les ha formades

l’autor? A quina categoria gramatical pertanyen? Pots, igualment, imaginar-te’n

el significat? Proposa’n un:

trosca =

brosca =

nyosca =

arrosca =

2. Què descriu el primer text?

3. Quina relació hi ha entre la primera estrofa i la segona? Com es combinen els

elements?

4. Quin to té el poema? Nostàlgic, humorístic, seriós? Quins elements t’ho fan

veure?

5. Observa el poema “Home sweet home”. Quins elements gràfics combina? Què

t’evoca l’expressió anglesa? Què t’evoca la mosca? Quin significat expressa el

contrast entre totes dues coses?

6. Fes el teu poema sobre una escena quotidiana. Imagina una situació

quotidiana (algú que passeja pel carrer o un dia de classe, per exemple) i fes

quatre frases descrivint l’escena. Després transforma–les usant els mateixos

mecanismes de creació de paraules i de combinació d’elements que usa Jordi

Pope i afegeix-hi algun efecte gràfic com es fa en el segon poema,

reemplaçant, per exemple, alguna paraula pel seu dibuix. Posa-hi un títol.

Activitat global

1. Rellegeix tots els poemes d’aquest itinerari i fes una llista dels personatges quehi surten i dels ambients socials que reflecteixen. Agrupa’ls després en elementssemblants i fes-ne el comentari..Per exemple, als dos primers poemes els personatges són pares i fills (pare i filla,el primer; pare, mare i filla, el segon), es tracta en tots dos casos d’un ambientfamiliar, casolà, el primer emmarcat en una certa pobresa /“la pobra minestra”)causada per la situació de guerra i el segon en un medi social més benestant(“llegim diaris i bevem cafè”, “dibuixos d’un goril·la”).Pots fer-ho primer en forma de graella per poder fer servir la informació que hiposis per al comentari oral.

2. Busca, en tots els poemes, exemples de paraules pertanyents a registresdiferents, especialment les paraules del registre literari culte i les del registre méscol·loquial. Et sembla, després d’haver-los llegit, que algun dels registres és mésadequat que l’altre per al tema de la quotidianitat?

3. Revisa l’activitat inicial de l’itinerari i digues quin dels poemes reflecteix millor elque és per a tu la quotidianitat? Per què?

4. Fes un poema nou utilitzant un vers de cada text, amb els retocs que et semblinconvenients. Després posa-hi un títol.

3.1.10.- ITINERARI ESPORT

L’ESPORT

Abans de començar a llegir els poemes d’aquest apartat, reflexiona sobre lesqüestions següents:

1. Pensa en la relació que hi pot haver entre poesia i esport. ¿Creus que pot haver-hipoesia en la pràctica o en la contemplació d’algun esport? Si creus que sí, anotatots aquells aspectes que creguis que puguin ser “poètics” dels esports que tuconeixes.

2. ¿Creus que l’esport pot servir de correlat objectiu per a un poema? Recorda queT.S.Eliot definia el correlat objectiu “un conjunt d'objectes, una situació, unacadena d'esdeveniments que constituiran la fórmula” de l’emoció particular delpoema, “de tal manera que quan els fets externs, que han d'acabar en l'experiènciasensible, són donats, l'emoció és immediatament evocada”.

3. Enumera alguns valors que poden anar associats a la pràctica esportiva i que espoden utilitzar com a símbols més generals. ¿Creus que la solidaritat i el treball engrup en podria ser un? ¿I la competitivitat, seria per tu un valor positiu o negatiu?

Passing-shot

Instal·lat ja de temps en unaplataforma de somnisestèrils, desfibrats, sense un ordit,per contrast amb el jocde cada dia a la pistavermella, piconada,on reboten duríssimes a cadacop les pilotes de fúria que em llancenels contraris,

com un boig, ara al fons,ara a la xarxa, intento córrer,saltar, ajupir-me, redreçar-me,mai prou flexible, mai prou fort, mai a tempsa tornar els passing-shots que em tirena cada instant.

Sé prou que tincperduda la partida, que de resno serveixen els breusmoments de descans entre joci joc, la tovallola humidaque et mulla el front, el vasde tònica o de te

—no cal pensar en el dòping,que per això ja és tard.

Ara jo dic: què ferde la resta de vida que em queda,massa gastada, massa inútilper seguir el joc?

M’ho sé: fins a l’últimdia de totsaniré mal corrent, mal caient, no sabento no tenint valor per acabarsense un crit ni una queixa.

M’instal·lo novamenta la petita plataformadels somnis, cada copmés fràgil, sempre a punt

de caure i despertar-medel tot.

Joan VINYOLI. Encara les paraules (1973)

1. A quin joc es refereix el poeta? Saps què és un passing-shot? Aquesta jugada esdenomina actualment d’una altra manera?2. A què creus que es refereix quan parla de les duríssimes pilotes de fúria que lillancen els contraris? Qui creus que són aquests contraris?3. Per què creus que diu que té perduda la partida? A què fa referència amb lametàfora de la tovallola humida? Quina resposta es dóna a la pregunta de què fer ambla resta de vida que li queda? Hi ha lloc per a l’esperança?4. per contrast amb el joc / de cada dia a la pista / vermella, piconada, / on rebotenduríssimes a cada / cop les pilotes de fúria que em llancen / els contraris, / com unboig, ara al fons, / ara a la xarxa, intento córrer, / saltar, ajupir-me, redreçar-me, / maiprou flexible, mai prou fort, mai a temps / a tornar els passing-shots que em tiren / acada instant. Reelabora i reescriu aquest fragment utilitzant un altre esport com ametàfora.

Els jocs

Viure en un barri extrem, ens indueixa passejar inquiets, com si volguéssimtrobar un racó de certitud, algunsentit més ferm que l'envà de cantelli el munt de bigues menjat per la crostade pols i pluja vella, i la botigadels gelats, amb les nenes que patinenpel davant, i són sis per un parellde patins estridents. M'arribo finsal club de tenis Barcelona, que ésun club de rics, i vaig mirant els cotxesque s'arrengleren a la porta, plensde la voluntat bona d'ésser cotxesde rics: com si diguéssim, de teniruna certa ànima. Hi ha un MGd'esport, del nou model disminuïtque no fa gaire vaig llegir que ha estatfet per une certaine couche d'acheteursqui trouvent les modèles existants trop chers:i vol dir els rics barcelonins, suposo.Vaig vorejant la tanca. En un cantóhi ha un court mal disposat, on es confinenels nens principiants, i sempre els cauenpilotes fora. Surt el nen, tot ros(i blanc immaculat, car en el jocno hi posa prou convicció). S'esveraquan veu a fora uns garrofers dramàticsi uns nens molt bruts que juguen al futboltan malament com ell al tenis: mésvivament, això sí. Coneix la pori de la porta estant, busca amb els ullsla pilota, i no deixa el seu recerfins que l'ha vista. La plega, i se'n tornacorrents, mort de vergonya si ensopegai s'alça el crit golut de la canallaque aguaitava una taca de l'albat.Segueixo passejant, i ara sé on vaig.Hi ha un altre camp de joc, al pati d'una

fàbrica de productes farmacèutics.Aquí juguen al bàsquet, al capvespre.Homes i dones, junts, van allargantel dia tant com poden, sota els flocsde grisor eixuta que s'atapeeix.No pilotegen de per riure. Riuenperò juguen al bàsquet, i s'entrenenpel joc d'equip, provant posicionsal camp, i variant-les i lligant-les.M'agrada de fixar-me en el treballd'una noia. Massa alta. Du un mallotde ratlles fines, grogues i vermelles.No és gaire bona tirant al cistell:té sort si la pilota se li adorma l'anella de ferro, i els instantss'allarguen. Si cau dins, vençuda,la noia llança un crit i una rialla:té la veu aspra, com els grans ocells.Però combina bé, i té un bon amicpel joc: qui millor juga de tots ells.Rep la pilota de la noia, i nola juga: ella de sobte arrenca a córreri rep la bola desmarcada i, justa,la torna i, just, ell tira suaument.Jo, com que sóc un doctrinari, pled'odis intel.lectuals, no sé deixarque no vulguin dir res quan es distreuen,cansats d'empaquetar o d'escriure a màquina.Si ara me'ls miro i sento simpatiaper ells, vull creure que ells em fan sentitdins el joc dels sentits que a mi em distreuenper bé que els tinc mol mal lligats. Vull creureque els moviments precisos d'aquests cossosfan un bon precedent, no sé de què.

Gabriel FERRATER. Da nuces pueris (1960)

1. Encara existeix el club de tennis Barcelona? Per què creus que Ferrater diu que ésun club de rics? Com descriu el nen que hi aprèn a jugar a tennis? Què significa albat?Busca l’origen etimològic d’albat i relaciona’l amb la caracterització física del nen: ros,de blanc immaculat. Compara aquest nen amb els que juguen a futbol. Per què, si elnen cau, l’altra canalla cridarà amb un crit golut? Comenta l’adjectiu.2. No és gaire bona tirant al cistell: / té sort si la pilota se li adorm / a l'anella de ferro, iels instants / s'allarguen. Si cau dins, vençuda, / la noia llança un crit i una rialla: / té laveu aspra, com els grans ocells. / Però combina bé, i té un bon amic / pel joc: qui millorjuga de tots ells. / Rep la pilota de la noia, i no / la juga: ella de sobte arrenca a córrer /

i rep la bola desmarcada i, justa, / la torna i, just, ell tira suaument. A diferència delpoema anterior, aquesta descripció de la pràctica d’un esport no remet -almenysaparentment- a un altre significat, no es pot llegir en clau metafòrica. Per què creusque Ferrater afirma que no pot deixar de creure que la visió d’aquests jugadors téalgun sentit? I si el té, quin seria?3. No és gaire bona ------------------------: / té sort si la pilota --------------------- / a--------------------, i els instants / s'allarguen. Si ------------- dins, ------------------, / la noia llança uncrit i una rialla: / té la veu aspra, com els grans ocells. / Però combina bé, i té un bonamic / pel joc: qui millor juga de tots ells. / Rep la pilota de la noia, ----- / -----------------:ella de sobte ---------------------- / i ------------- la bola desmarcada i, ------------, / la ----------------- i, ---------------, ell ------------------------------.Omple els buits del fragment anterior de tal manera que descriguis algunes jugadesd’un esport que no sigui el bàsquet.

Club de golf

Una campana d’aire fienvolta els turonets, les dunes,bosc i gespa perfecta.Tímides flors boscanes, romaní perfumat,orquídies carnoses voregen tots els camps.Sobre l’herba tan ben tallada petgenles sabates robustes dels senyorsque es mouen lentament, seguinttrajectòries que ells coneixen: juguen.De dos en dos, en un racó o un altre,distants, equilibrats, mesurenl’esforç i el cop, la intenció i el dubte.Figures quietes de pell assolellada,els membres ja una mica fatigatssota el confort del cashmerei del sol matinal.Precisió i desesma.Les senyores, al club, prenen vermuts llarguíssimsen taules solitàries. -Ah! No trobesque comença a fer un sol de bon temps?

Molt lluny, aquí, fora de la campanade vidre que els preserva,el temps sempre és incert i costa aixoplugar-se.

Narcís COMADIRA. Terra natal. (1978)

1. Com és l’entorn natural on juguen a golf? Com se’ns descriu? Amb quins adjectiusse’ns descriuen els jugadors de golf? Tornem a trobar-nos -com al primer poema- ambun esport de rics? Comenta aquests dos substantius que sintetitzen les accions i lesactituds dels jugadors: precisió i desesma.2. Amb quins adjectius descriuries les senyores que prenen el vermut.3. Quin lloc indica l’adverbi aquí i per què creus que en aquest “aquí” el temps sempreés incert i costa aixoplugar-se?4. Escriu un poema que presenti una estructura similar a la d’aquest (descripció del’entorn on es practica, seguida de la descripció de l’activitat dels esportistes; retrat deles esposes, amics, etc. que són presents al recinte i, per acabar, reflexió final) i quemantingui la mateixa intenció crítica. Utilitza, però, un altre esport que també tinguiconnotacions elitistes. Per exemple, l’equitació.

Blau de piscina

Hi ha un home a l'aigua; neda i, quan es cansa,s'atura en un extrem de la piscinai observa relaxadament l'entorn.L'aire és un vidre transparent d'octubre,la llum arrenca de la gespa un verdmés fosc que l'aigua clorada on es banya.El blau benigne, el verd silenciós,la claredat de l'aire, el benestardels músculs i les cames enllustradesde les noies que deuen escurarels últims banys de sol: tot aixó ajudaa reforçar-li l'ánim; i renovaimpetuosament el crol. Avançamés de cent metres a bon ritme, eufóric,peró s'enfonsa de cop i retornafent braça, lentament. Torna a mirarl'entorn: Què esperen, pensa, aquestes donesesteses sota el sol i amb indolènciade vegetals? Un gram més de fulgoren la mirada d'un home? O potseraprenen a deixar-se anar com d'altresbeuen o ploren? O és que ja han entèsl’enigma de cansar-se i descansari s’aferren al somni de la gespaindiferents al desfici de l’aigua?El blau llampant de la piscina explica,com tots els malestars, la vida immòbil.

Antoni PUIGVERD. Curset de natació. (1992)

1. Quina diferència hi ha entre fer crol i fer braça? Té alguna relació amb el sentit delpoema l’estil de natació que practica l’home que neda a la piscina?2. Bàsicament és un home que neda, que bada i que es fa preguntes. Explica amb lesteves paraules la triple opció que el nedador assigna a l’actitud davant la vida de lesdones esteses sota el sol. ¿Totes tenen en comú el malestar que apareix al darrervers?3. Modifica el poema substituint als espais en blanc l’adjectiu original per un altre.Hi ha un home a l'aigua; neda i, quan es cansa,s'atura en un extrem de la piscinai observa relaxadament l'entorn.L'aire és un vidre ------------------- d'octubre,la llum arrenca de la gespa un -------------------més ------------------- que l'aigua ------------------- on es banya.El blau ------------------- , el verd ------------------- ,la claredat de l'aire, el benestardels músculs i les cames -------------------

de les noies que deuen escurarels últims banys de sol: tot aixó ajudaa reforçar-li l'ánim; i renovaimpetuosament el crol. Avançamés de cent metres a ------------------- ritme, -------------------,peró s'enfonsa de cop i retornafent braça, lentament. Torna a mirarl'entorn: Què esperen, pensa, aquestes donesesteses sota el sol i amb indolènciade vegetals? Un gram més de fulgoren la mirada d'un home? O potseraprenen a deixar-se anar com d'altresbeuen o ploren? O és que ja han entèsl’enigma de cansar-se i descansari s’aferren al somni de la gespaindiferents al desfici de l’aigua?El blau ------------------- de la piscina explica,com tots els malestars, la vida -------------------.

Piscina

No pas tots els matins,ni que sigui diumenge,podem obrir-nos a la vida,saber tot d’una que no és tan solsfrustració, treball, sinó llis trampolídes d’on, erecte, salta el cos i cauen la piscina oblongad’on sembla que no pugui sortir mai.

En surt, però, somrient,regalimant, lluminós,i s’abandona a prendre el sol.

Joan VINYOLI. Vent d’aram (1976)

1. Compara les connotacions positives de la piscina d’aquest poema amb lesnegatives del poema anterior. Amb quina de les dues visions et quedaries?2. En el poema, els cossos que s’abandonen a prendre el sol s’obren a la vida? Quècreus que significa això? Aquesta vida immòbil, creus que és la mateixa que la delpoema anterior?4. Escriu un poema que expliqui que la vida no sempre és frustació sinó també

instants de plenitud.

La croada

Quan s’acosta l’horales àvies i els petits s’agemoleixenal fons de les alcoves;i al recambró de la higienedonzelles sospirosess’emmirallen, malgrat tot, amb càlcul.

Però els barons -fixeu-vos-hi!-s’alzinen com pollancresvora la taula devastada;surten al porxo,escruten el cel, color de perla falsa.Bròfecs com els herois en crisi,abracen per damuntla muller eixuta,que temps ha malalteja.(El gos lànguidament udolaabocat a l’eixida.)

I “Adéu” criden a totsamb veu entera,i alcen el braç a mitges,secrets escèptics tal vegada,però en l’extern inexorables.

De dos en dos,centenars i milers,es llancena les desertes vies de la tarda.Entre marcials i amotinatsavancen, sallen-escamots convergents,centúries, legió-impetuosos, emulant-seen la carrera única,com assumits pel fat enormede les grans ofensiveso els grans èxodes.

Perillosament -oh sí,

que en l’aire sobrenedaun pensament de pluja-,catòlics de debò,croats unànimes,comunsolhome,van a l’estadi nou, van a l’estadi.

Pere QUART. Vacances pagades. (1960)1. Què és una croada? Quines descripcions del poema poden fer pensar en unacroada? Per què es titula així el poema?2. Perillosament -oh sí, / que en l’aire sobreneda / un pensament de pluja. Comenta elto que dóna a aquests tres versos l’adjectiu perillosament.3. Avui dia, l’actitud violenta de determinats grups de seguidors i la presència denombrosos efectius policials poden fer pensar encara més en una croada? Què opinesd’aquesta violència tan sovint associada al futbol?4. Descriu el panorama de la gent que va a l’estadi i l’ambient que hi ha al seu voltantabans d’un partit de màxima rivalitat.

Joc de tenis

Anaves damunt l’herba de la pradai volava el teu braç adolescent,i pel filat de la raqueta alçadatravessava la llum del sol ponent.

La pau dominical tan desesmadai ta faç d’angeleta i el rabentjoc seriós m’encisen la diada.D’un rector reformat, pàl·lidament,

et veia filla; entorn del presbitericollies roses; contes de misteriamaves i el blancatge i els infants.

Jo, oficial, de Singapur venia.Alt, vermellenc, et feia cortesia...Carros de fenc passaven odorants.

Josep CARNER. Verger de les galanies. (1911)

1. Creus que aquest sonet permet una lectura realista o que, més aviat, descriu unmón ideal o idealitzat? Creus que el món que retrata se situa a Catalunya o a un paísestranger? Si penses en un país estranger, en quin concretament i per què?2. Reescriu el segon tercet substituint per uns altres els elements eliminats, peròmantenint la rima i la mètrica:Jo, _____________, de _________________ venia.__________, ________________, et _______________...__________________ passaven odorants.

(Reproduir el cal·ligrama)

Carles Sindreu

1. Què entens per blocar la ironia? Creus que és una operació que demana tantahabilitat com la que demana blocar una pilota adreçada a l’escaire?2. Fes un altre cal·ligrama substuint la paraula ironia per una altra? Explica el significatd’aquest nou poema.

Tant se me’n dóna

El que em molesta de les competicionsés que sempre es tracta de guanyaro de perdre i no tant només de córreramigablement una petita aventura.

Joan BROSSA. Mapa de lluites (1979-1984)

1. A tu també et molesta que sempre “es tracta de guanyar o de perdre” en qualsevolcompetició? O bé creus que aquest és, precisament, l’al·licient?2. T’agradaria practicar alguna activitat que consistís precisament només de córreramigablement una petita aventura? Quin tipus d’activitat creus que podria ser?

Gabriel GUASCH, 1985

1. Com explicaries el significat d’aquest poema?2. Creus que hi ha gent que només veu el món en relació al futbol?3. Recordes en quina pel·lícula el personatge juga amb una bola del món com si fosuna pilota de futbol?

SELECCIÓ VALENCIANA (4-3-3)

Jaume I

Arnau Eiximenis Ferrer De Sant Jordi

Canals Martorell Galba

Ausiàs Roig Roís de Corella

miss:Na Isabel

Josep Lluís FOS publica “Selecció valenciana (4-3-3)” a l'antologia Carn fesca (1974)

1. En comptes de futbolistes, per qui està formada aquesta selecció valenciana?Coneixes tots els seus integrants? Quint to, amb aquest canvi, adopta el poema?Comenta la substitució de mister per miss.2. Qui penses que pot ser aquesta miss Na Isabel?

3. Seguint el model del poema anterior, confegeix-ne un altre que sigui la selecciócatalana.

Activitat global

1. Amb quin poema t’has sentit més identificat? Creus que en podries fer una versiócanviant l’activitat esportiva?

2. Intenta escriure un text poètic basat en un esport en què es capgiri el tòpic. Perexemple, el futbol, en comptes de ser un espectacle alienador passa a ser un jocamb unes accions plàsticament belles -les parades dels porters podrien ser un cas-o una activitat on es demostra la intel·ligència del grup.

3. Enumera algunes jugades de diversos esports que es poden utilitzar com unametàfora aplicada a la vida corrent. Explica quins sentits podrien tenir.

4.- CONCLUSIONS

.

Dels resultats d’aquesta investigació creiem que se’n poden beneficiar diversos

sectors i disciplines:

1. La comunitat científica que treballa sobre el fenomen poètic, ja que s’ha pretès

validar l’ús de textos poètics segons les diverses etapes dels escolars i comprovar

l’eficàcia d’uns tipus determinats de poesia.

2. La comunitat docent, pel fet que el material experimentat pot ser utilitzat amb

garanties a l’aula i es pot incloure en els apartats corresponents dels curricula

escolars. Així mateix, a partir de les primeres conclusions obtingudes, es poden

establir les línies bàsiques per a un pla de formació permanent del professorat en

aquest àmbit.

3. Les Institucions públiques i privades, que realitzen (o desitgen realitzar) activitats

de sensibilització i divulgació del fenomen poètic, ja que ten al seu abast models i

propostes de treball aplicables a interessos diversos.

4. L’àmbit editorial (sigui de material imprès o audiovisual) perquè es compta amb

una àmplia base de dades que permet adequar els seus productes en funció de les

edats del públic al qual es dirigeixen.

5. Tota la ciutadania en edat escolar, ja que els estudiants es poden beneficiar

directament d’aquests esforços per a la millora de l’ensenyament de la poesia:

nous manuals i antologies de textos per a l’aprenentatge, i nous mitjans que

facilitin aquest aprenentatge, com Internet.

6. La ciutadania, en general, perquè els materials poètics penjats a Internet permeten

un accés fàcil per part de tothom a poemes d’altres llengües.

D’altres activitats contemplades en la xarxa i que derivarien, en certa manera, del

treball iniciat en el projecte serien:

� Creació d’un índex dels procediments i activitats que, després de diverses

experimentacions, desenvolupen més el gust poètic entre infants i adolescents.

� Creació d’una base de dades sobre les publicacions de propostes didàctiques

sobre poesia existents en diferents països.

� Preparació d’un llibre amb poemes per a nens i adolescents de la literatura

catalana i de les diferents literatures presents en la xarxa, traduïts a les altres

llengües (per tant, un mateix llibre, però en les diverses llengües dels països

que componen la xarxa).

� Creació d’una pàgina web que integrés les diferents webs existents en els

països de la xarxa i que permetés la publicació en línia de les diverses

experiències i dels resultats de les investigacions que es vagin produint en els

diferents països.

5.- RELACIÓ DELS MATERIALS CONTINGUTS EN ELSANNEXOS

. Annex 1 – Resum

. Annex 2 – Valoració Personal

. Annex 3 – Informe final de la supervisió

RESUM (Annex 1)

TÍTOL:

VIU LA POESIA. Poesia Catalana al Web

AUTORA: Carme Arenas Noguera

CARACTERÍSTIQUES: El treball VIU LA POESIA. Poesia Catalana al Web conté 211 pàgines amb una

bibliografía general. A més, com a complement, consta d’una pàgina web

(http://www.viulapoesia.com), encara en fase experimental i, per tant, no del tot

implementada on, a part del contingut del treball motiu d’aquesta llicència, hi trobarem

poesia en llengua castellana o lioteratura universal i no només adreçada

específicament a un públic de secundària, sinó a qualsevol tipus de públic amant de la

poesia, tant si és de primària, de secundària o adult. La web pretén ser una eina útil a

qualsevol amant de la poesia i, en aquest sentit , s’ha treballat en tot moment.

ORIENTACIÓ DEL TREBALL:

Material per a ser emprat sobretot a la classe de llengua iliteraturacatalanes, però a causa del seu enfocament transversal quant als

temes de què es compon, pot ser útil a qualsevol altra àreacurricular.

TEMES I/O IDENTIFICADORS:Ensenyament, didàctica, literatura, llengua, ètica, filosofia, ciència, art

NIVELL:

Educació Secundària Obligatoria; Educació SecundàriaPostobligatòria (material en paper)

Tot tipus de públic amant de la poesia (web)

Carme Arenas Noguera

Octubre de 2004

VALORACIÓ DEL PERÍODE DE LLICÈNCIA (Annex 2)

El període de llicència d’estudis que em fou concedit m’ha permès dues coses

fonamentals. En primer lloc poder treballar sense angoixes i de manera seguida en un

projecte com és el de VIU LA POESIA. Poesia catalana al web, molt ambiciós, que té

tot un grup d’investigació al darrere, i que sense la dedicació exclusiva no és possible

de dur a terme o s’allargassa indefinidament en el temps, ja que l’Ensenyament Mitjà

vol una dedicació horària i una intensitat laboral que no permet tenir prou temps seguit

per a la investigació, la reflexió, l’assaig de noves formes pedagògiques, el

plantejament de noves òptiques en el paper estudiant-ensenyant.

En segon lloc, l’allunyament de les aules durant un curs escolar, m’ha permès de

veure la situació i les necessitats de l’Ensenyament mitjà des d’una altra perspectiva

potser més ben enfocada. M’ha permès de reflexionar, de valorar, de planificar, de

proposar noves estratègies pedagògiques que ara, amb la represa, cal veure fins a

quin punt han estat encertades

Per part del Departament d’Educació (Subdirecció General de Formació Permanent i

Recursos Pedagògics), durant tot el període de durada de la Llicència , he rebut

sempre un tracte impecable, tant en les reunions amb els companys de llicència de la

mateixa àrea, com en el tracte personal quan ha calgut. Les orientacions i el

seguiment m’han semblat sempre encertats i m’ha tranquil.litzat saber que hi podia

comptar en tot moment.

No cal dir que la valoració que faig del període és molt mositiva per tot el que he

exposat anteriorment. A més, un cop acabat el termini, he tornat a l’ensenyament

encara més convençuda que abans de la llicència. Crec que seria molt positiu mirar de

poder-ne concedir més i estimular els ensenyants de secundària a tenir un moment de

pausa per replantejar aspectes necessaris per al bon compliment de la seva tasca, per

investigar (cosa que sovint ens és si no vetada del tot, sí que se’ns hi posa massa

impediments). Si volem un Ensenyament de qualitat, cal que els ensenyants ens

puguem sentir protagonistes d’allò que fem, amb il.lusió i sense l’estrès provocat per

les males condicions amb què sovint treballem. També amb el convenciment que fem

una tasca útil.

Carme Arenas Noguera

Octubre de 2004

6.-BiBLIOGRAFIA

. ARENAS,C., BATALLA,P., BORDONS G., DOMÈNECH,C., MANUEL,J., RINS,S.,

SANTAEULÀRIA,A. i SEGARRA,M. “L’ensenyament de la poesia avui: resultats d’una

investigació”, publicat a la revista Articles núm. 30 (2003), pp 108-119.

. ARENAS,C., BATALLA,P., BORDONS G., DOMÈNECH,C., MANUEL,J., RINS,S.,

SANTAEULÀRIA,A. i SEGARRA,M.. Aprendiendo con Joan Brossa, Textos núm. 35

(enero-febrero-marzo 2004), pp.59-67.

. ARTIGUES, A (2002): Poesia i escola. Palma de Mallorca: Ed. Cort.

. BATALLA,P., BORDONS,G., CENTELLES,J., SEGARRA,M. i RINS,S. "Tot aprenent

a reflexionar sobre la identitat cultural i el món", Escola catalana núm.406, gener 2004,

pp.41-44.

. BESORA, Ramon (1999). Poesia i escola. Barcelona: Ed. Barcanova.

. BORDONS, Glòria y DÍAZ-PLAJA, Ana (1993). Literatura comparada (catalana i

castellana). Propostes de treball. Barcelona: Ed.Empúries. de Barcelona i el website

desenvolupat és Els entra-i-surts de Brossa: http://

www.uoc.edu/lletra/especial/brossa/.

. CERRILLO, P. Y GARCIA PADRINO, J. (1990). Poesía infantil. Teoría, crítica e

investigación. Cuenca: Publicaciones Universidad Castilla-La Mancha.

. DELLA CASA, M. (1989). Leggere e scrivere poesia nella scuola. Brescia: Ed. La

Scuola.

. ESPÍ, A.; LLOPI, T. (1989): Curs de poesia: Una proposta didáctica per a segon

ensenyament. Barcelona.: Alertes.

. GARCÍA MONTERO, L. (1999). Lecciones de poesía para niños inquietos. Granada:Ed.Comares.

. GÓMEZ MARÍN, F, .Didáctica de la poesía en la educación secundaria. Madrid:

Instituto Superior de Formación del Profesorado, 2002

. HOYOS, M. del Carmen i altres (editors),“El reto de leer poesía”, publicada per a El

reto de la lectura en el siglo XXI , Granada: Grupo Editorial Universitario, 2002

. JEAN, Georges (1996). La poesía en la escuela, Madrid: Ed. De la Torre.

. JOLIBERT, J. (coord.). Groupe de Recherche d’Écouen (1992). Former des enfants

lecteurs et producteurs de poèmes. Paeñis: Ed. Hachette education.

. MALEY, Alan y MOULDING, S. (1985). Poem Into Poem. Cambridge University

Press.

. MALEY, Alan y DUFF, Alan (1989). The Inward Ear. Poetry en the language

classroom. Cambridge University Press.

. MENDOZA, Antonio y LÓPEZ VALERO, Amando (1997). La creación poética en la

escuela. Almería: Instituto de Estudios almerienses, Diputación de Almería.

. MORENO, Victor (1998). Va de poesía. Propuestas para despertar el deseo de leer y

escribir poesías. Navarra: Pamiela.

. NARANJO, María (1999). La poesía como instrumento didáctico en el aula de

español como lengua extranjera. Madrid: Ed.Edinumen (Máster E/LE Universidad

Complutense).

. NEUMAYER, Odette et Michel (2003). Animer un atelier d’écriture. Faire de l’écriture

un bien partagé. Issy-les- Moulineaux. ESF Éditeur

. PARTS, M (2002): LA poesia per a infants: un gènere entre el folklore i l’obra d’autor”,

a T. Colomer (ed.), La literatura infantil i juvenil catalana: un segle de canvis.

Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la UAB.

. PELEGRÍN, Ana (1997). Poesía española para jóvenes. Madrid: Ed.Alfaguara.

. PLAZA, J.M. (1998). De todo corazón. 111 poemas de amor. Madrid: Ed.S.M.

. TAYLOR, S.J.; BODGAN, R.. Introduction to Qualitatve Research Methods. The

Search on Meanings. Nova York: J. Wiley Sons, 1989

. YATES, C: (1999): Jumpstart. Poetry in the Secundary School. London: The Poetry

Society.

ÍNDEX

Pàgs..

1.- INTRODUCCIÓ 1.1.- Antecedents del tema objecte del treball . . . . . . . . . . . . 1

1.2.- Presentació del tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

1-3.- Objectius que es pretenen assolir . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

2.- TREBALL DUT A TERME 2.1.- Disseny del pla de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2.2.- Finalitat del projecte i Metodología emprada . . . . . . . . 7

2.3.- Disseny del Pla de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

3.- RESULTATS OBTINGUTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 3.1.- Contingut del treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

3.1.1.- Itinerari Amor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 14

3.1.2.- Itinerari Mort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

3.1.3.- Itinerari Compromís social . . . . . . . . . . . . . . . . 48

3.1.4.- Itinerari Jo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

3.1.5.- Itinerari Ciència. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

3.1.6.- Itinerari Poesia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

3.1.7.- Itinerari Guerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

3.1.8.- Itinerari Joc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138

3.1.9.- Itinerari Quotidianitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153

3.1.10.- Itinerari Esport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .181

4.- CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200

5.- RELACIÓ DELS MATERIALS CONTINGUT EN ELS ANEXOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202

5.1.- Annex 1 - Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203

5.2.- Annex 2 -Valoració Personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204

5.3.- Annex 3 – Informe final de la supervisió. . . . . . . . . . 205

6.- BIBLIOGRAFÍA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209