VIURE PIRINEUS ALSdades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/documents/... · 2013-12-13 · VIURE...

ALS

www.viurealspirineus.catVIURE PIRINEUS

REVISTA GRATUÏTA DE L’ ALT PIRINEU • NÚMERO 109 • MARÇ DE 2011

Especial biomassa

Aquest dibuix il·lustra la portada d’un conteque desvetlla un tresor que hi ha a la Seud’Urgell. Sabeu quin és? Segur que sí. És un grantresor que, de fet, està escampat per tot el Pirineui l’heu tastat més d’una vegada... Més info: Pàg. 26

En aquest númerodediquem les primerespàgines als projectes debiomassa que es duen

a terme al Pirineu.

VIURE ALS PIRINEUS 3

La substitució dels derivats delpetroli per energies alternati-ves és una revolució lenta. En

el cas del Pirineu és, però, una revolu-ció que ens transporta a anys enrere,quan la llenya era la principal fontd’escalf de les llars.

Curiosament, després d'anys de ferun consum abusiu dels derivats del pe-troli amb totes les conseqüències queaixò ha comportat (dependència exte-rior, contaminació, un elevat cost eco-nòmic), cada cop hi ha més gent que esplanteja retornar al consum de llenya,ja sigui per escalfar vivendes particu-lars o bé grans equipaments públics.

En les pàgines que aquest mesdediquem a la biomassa veuremexemples de persones que haninstal·lat estufes de biomassa, ali-mentades amb pèl·lets, per escal-far les seves vivendesparticulars, així com altres queho fan a nivell de la sevaempresa (per exemple, casesrurals o hotels) i sobretot ajun-taments que aposten decidida-ment per la biomassa pergenerar l’energia que abasteix elsequipaments públics dels seusmunicipis.

En general, la biomassa és un

model que creix, que comporta la cre-ació de tota una nova tecnologia alseu voltant, que té futur i que alPirineu es pot convertir en una alter-nativa econòmica de primer nivell.Una alternativa que, a grans trets, estàbasada en l’aprofitament dels recur-sos més propers per generar energia.Si hi ha un lloc al món on la biomas-

sa té sentit, aquest és el Pirineu.

La revolució verdaM. PASCUALLa Seu d’Urgell

ESPECIAL BIOMASSA

CombustióFotosíntesi

Bosc

Biomassa

Transformació de la

biomassa a plantesde tractament

4 VIURE ALS PIRINEUS

Hotel Campi

MússerMússer • La Cerdanya • Tel. Informació i reserves: 973.51.50.26 • www.hotelcampi.cat

Restaurant

“La utilització de la biomassaens ajuda a ser autosuficients”

Bellver de Cerdanya és un delsmunicipis que van prendreexemple d’Alp, ara fa dos

anys, pel que fa a la utilització de labiomassa en equipaments públics.Bellver, però, va voler anar una micamés enllà i ho van fer apostant per unsistema de calefacció centralitzat ambcaldera de biomassa per a diversos edi-ficis públics. Així doncs, gràcies a unaúnica instal·lació, s’abasteix el polies-portiu, la piscina, l’escola, la llar d’in-fants i el Centre Cívic.

L’alcalde de Bellver de Cerdanya,Xavier Porta, assegura que les calderesde biomassa són una aposta clara perdiversos motius. Per una banda, ensdiu, és un sistema ecològic molt soste-nible i, per l’altra, és un sistema que etfa autosuficient, ja que “disposem detanta matèria prima per fer biomassaque no l’esgotarem mai”, afegeix. Amés, l’alcalde ens explica que l’estalvique suposa és aproximadament del40% respecte al gasoil i assegura que“és possible que aquest tant per cent

augmenti en funció del que pugi elpetroli”.

Per l’alcalde de Bellver aquest sis-tema proporciona molts beneficis i ésuna manera d’escalfar-se com es feiaabans, però amb uns “rendiments bru-tals” i “d’una manera sostenible amb elmedi ambient i autosuficient per almunicipi”.

CRISTINA TARRÉSBellver de Cerdanya

ESPECIAL BIOMASSABELLVER DE CERDANYA

Dades tècniquesInstal·lació -1a fase: Caldera 550 Kw-2a fase: Caldera 220 KwDipòsit inèrcia: 8.000 litres existentEstalvi d’emissions: CO2243.978 KgEnergia produïda: 945.380 KWh/anyEstalvi gasoil: 93.285 l/anyBiomassa consumida: 276 T/anyBosc públic: 50 km2


Els sistemes de calefacció

Els diferents sistemes de calefac-

ció estan en constant procés d’a-

daptació als canvis de preu de

les energies (gasoil, electricitat, gas,

etc…). Millorant el rendiment, regulació,

etc..., però si el preu de l’energia és car,

arriba el moment de pensar en altres

opcions.., o fins i tot combinar sistemes.

Des d’ECOTÈCNIKA,sl, us propo-

sem un sistema no massa conegut que ha

arrivat a uns nivells de sofisticació i rendi-

ment molt elevats que el converteixen en

el sistema que més augment ha experi-

mentat i experimentarà amb tota seguretat

els propers anys. Estem parlant de láno-

menada biomassa (pèl·lets).

Els avantatges principals dáquest sis-

tema són:

-Combustible barat (almenys un 30%

menys que el gasoil)

-El preu no està sotmès a les variacions

del subproductes petrolífers (gasoil,

gas,etc..)

-Energia sostenible (la major part surt del

les restes de serradores, neteja de

boscos,etc...)

-Ecològica: l’emisió de fums contaminats

a látmòsfera és pràcticament nul·la.

-Rendiment fins al 95%

-Sistemes subvencionats.

-Màquines de gran fiabilitat, segures, de baix

manteniment, programables, etc…

ECOTECNIKA,sl, us ofereix tota la

gamma EdilKamin, desde llars de foc amb

llenya, fins a les calderes i estufes dáire

de pèl·let. Aquestes últimes, ideals per

combinar amb

els radiadors elèctrics technofont o radia-

dors de gas/gasoil.

Oferim, com a delegació a Lleida

d’EdilKamin i Technofont, els serveis:

-Assesorament i càlculs en tema de

sistemes de calefacció elèctrica i biomas-

sa.

-Servei de posar en funcionament i

servei tècnic (garantia, manteniment, etc).

-Instal·lació i venda a través d’ins-

tal·ladors autoritzats.

-Servei de combustible (pèl·lets) a

domicili.

ESPECIAL BIOMASSAECOTÈCNIKA


Maurici Boldú: "Compaginem les energies alternatives amb les clàssiques"

La Borda del Vilar és una casarural situada al municipi deSoriguera, al Pallars Sobirà, on

fa un any l’empresa Ecotècnika i va ins-tal·lar una estufa de pel·let. El responsa-ble de la casa, Maurici Boldú, asseguraque per escalfar tot l’establiment (técapacitat per a catorze persones) combi-nen "el gas propà amb la biomassa, tantla biomassa normal, que és la llenya,com la biomassa compactada, que són

els pèl·lets".A la casa aprofiten els recursos més

propers, fan una gestió sostenible delsboscos i dels prats de la finca, han recu-perat una roureda abandonada i l’alimen-tació està basada en productes de la zona."Entre un 30 i un 40% dels aliments quedonem als hostes són de la nostra explo-tació i la resta són de la comarca", diuBoldú. "La biomassa encaixa amb el nos-tre model de vida, permet utilitzar unaenergia que ens és propera, és bastanteconòmica i, a més a més, l’estufa no faaquella olor que fa el gasoil", afegeix.

MARCEL·LÍ PASCUALSoriguera

ESPECIAL BIOMASSAUN CAS DE TURISME RURAL


Estufes i calderesDe la tecnologia i qualitat més alta que hi ha al mercat.

Garantia de subministramentKapelbi, disposa d’acords amb proveïdorslocals de biomassa i amb Enerpellet que per-meten assegurar el subministrament de bio-massa (astella i pèl·let) de màxima qualitat atots els seus clients.

MantenimentKapelbi assegura el bon funcionament de les seves instal·lacions.

No dubtis i informa’t sobre les alternatives algasoil i al propà. Truca’ns al telèfon:

973 832 721 Ctra. de Castellar 550, 3A08227 TerrassaTel. 937 832 [email protected]

www.viurealspirineus.cat

DEL

P IR INEU

AL MÓN


L’ajuntament de Vilaller també planteja substituir el gasoil per biomassa

La finalitat inicial de lainstal·lació projectada a Vilallerés la d’alimentar amb aigua

calenta a 90ºC els 3 edificis que confor-men les escoles. Aquests corresponen ala pròpia escola, el menjador i un centred’usos múltiples. Actualment aquestesinstal·lacions s’alimenten amb una cal-dera de gasoil i amb la instal·lació pro-

jectada es vol substituir el gasoil perbiomassa de procedència local: peraquesta es construirà el magatzem d’es-tucatge i tractament de la biomassa pro-cedent de boscos locals, la nova sala decalderes annexa a l’edifici de l’escola,la interconnexió amb la sala de calderesexistent, les noves canonades per inter-connectar els punts de consum, lessubestacions, i el sistema de control.

El municipi disposa de bosc públicque cal mantenir i netejar, la qual cosaindica que la principal procedència de

la matèria primera serà les netegesforestals. A tal efecte s’ha desenvolupatun projecte forestal amb la finalitat depoder netejar els boscos i aprofitar elcombustible per la instal·lació.

A Vilaller consideren que “l’aprofi-tament de l’energia provinent de la bio-massa no és la conseqüència de capinnovació tècnica plantejada de mane-ra arbitrària, ja que actualment és neces-sari disposar de sistemes d’energiarenovable davant l’exhauriment de lesenergies fòssils”.

REDACCIÓVilaller

ESPECIAL BIOMASSAVILALLER


“Ens escalfem amb llenya com feien abans,però amb l’aplicació de les noves tecnologies”

El municipi d’Alp va ser, ara faset anys, pioner a Catalunya enla implantació de calderes de

biomassa en edificis públics i avui ésun dels municipis més sostenibles pelque fa a l’ús de les energies renovables.Els edificis públics que disposen d’unacaldera de biomassa són l’escola, elpoliesportiu i, des d’aquest hivern,també el consistori. En aquesta entre-vista l’alcalde d’Alp, Cosme Ruaix,ens fa cinc cèntims de la gestió delsboscos, així com també dels beneficisque aporta l’ús d’aquest tipus d’ener-gia.

El fet que Alp hagi estat pioner en laimplantació de calderes de biomassaen edificis públics deu haver inspirata d’altres pobles de la comarca...

Ens han visitat diversos alcaldes,de la comarca i de tot Catalunya, perprendre com a model les instal·lacionsd’aquestes calderes que fins a dia d’a-vui disposem en 3 edificis públics i perdemanar-nos assessorament. A laCerdanya ja hi ha d’altres municipisque, després de fer-nos la visita, tambéutilitzen biomassa com ara Ger oBellver. I n’hi d’altres de camí.

Per què us vareu decidir a utilitzaraquest tipus de calderes?

La idea va sorgir ara fa set anys

mentre estaven duent a terme unes cre-mes controlades per destruir una granquantitat de brancada acumulada alsboscos. Li vaig comentar a un engin-yer que amb aquell foc escalfaríem totel poble durant mig hivern. Ambaquest pensament, un tècnic em vaacompanyar a visitar instal·lacions aFrança i vam aprendre nous sistemesd’escalfor que tenien un rendimentmolt superior a les estufes de llenyatradicionals. A més, la contaminacióque produeixen és poca. Tot plegat ensva convèncer i des de llavors aprofitemles tecnologies modernes per escalfar-nos amb llenya com feien els nostresavis però amb una energia que conta-mina poc, suposa un estalvi de com-bustibles fòssils i, a més, amb matèriesque són divises del país.

-D’on prové la biomassa que feuservir ?

Dels boscos propietat de l’ajunta-ment. Disposem d’unes 2.000 ha.

-Quines despeses comporten lescalderes?

Per un ajuntament, fent númerosreals, en quatre o cinc anys ho amortit-zes ja que la matèria prima és de lamassa forestal que tenim.

C. TARRÉSAlp

Telèfon 902 73 44 84 · www.instalvilana.cat

Av. Doctor Montanya, 13, 25794 Organyà - Fax: 973 38 21 38

C/ Llorenç Tomàs i Costa, 62, 25700 La Seu - Fax: 973 35 32 34

ESPECIAL BIOMASSAELS PIONERS: L’EXEMPLE D’ALP


“L’aprofitament de la biomassa és unanova manera de conservar els boscos”

El projecte més important ques’està duent a terme actualment a l’AltUrgell és sens dubte la futura planta debiomassa. La seva construcció nonomés aportarà beneficis mediambien-tals sinó que conjuga perfectament l’a-posta per l’economia de la zona irespon a les seves necessitats socials.

Parlem amb el president delConsell Comarcal de l’Alt Urgell,Jesús Fierro, que ens n’explica tots elsdetalls.

Què s’hi farà exactament a la plantade biomassa?

La planta serà l’encarregada detransformar tota la massa forestal en unafont d’energia respectuosa amb el mediambient, que alimentarà calderes debiomassa per generar calor, i, de formacol·lateral, mantindrà l’entorn natural ipaisatgístic. Des de la planta de biomas-sa es durà a terme una nova gestió fores-tal per mantenir els boscos nets,sostenibles i sense perill d’incendis.

Ja se sap la ubicació exacta on esconstruirà?

La ubicació estarà definida durantla primera quinzena de març. Per ara,

s’estan estudiant diverses possibilitats.En un primer moment la intenció erainstal·lar-la a Montferrer, prop de ladepuradora, però urbanísticament noés possible, donat que és una zona qua-lificada de reserva agrícola. Més enda-vant, es va contemplar la possibilitat deconstruir-la on hi ha actualment laserradora de Montferrer, perquè ofe-reix oportunitats del propi sector.D’altra banda, també hi ha altresopcions proposades pels alcaldes deMontferrer, Organyà, Riberad’Urgellet i Coll de Nargó. Així,doncs, en aquests moments, tècnics del’empresa Enerpellat estan estudianttotes les opcions presentades per esco-llir la ubicació més viable.

Quan es calcula que estarà construï-da la planta de biomassa?

Si tot va bé, entre el 2011 i el 2012s’hauria de fer tot el procés per entraren ple funcionament. Jo diria que amitjan o final del 2012 hauria d’estaren marxa.

Com repercutirà a nivell ambiental? Per una banda, afavorirà la gestió

forestal dels boscos i augmentarà labiodiversitat, i, per l’altra, posarem elnostre granet de sorra en el consum

CRISTINA TARRÉSLa Seu d’Urgell

ESPECIAL BIOMASSAENTREVISTA A JESÚS FIERRO


d’energies alternatives, més enllà deles fòssils, tot produint-ne de renova-bles. Alhora, beneficiarà la caça, lespastures, i ajudarà a fer que els arbresfuturs surtin més consistents i robus-tos. En definitiva, obtindrem un pro-ducte de matèria prima, que fins ara noha tingut valor, alhora que revaloritza-rem la massa forestal en el seu conjunt.També és molt important la cogenera-ció d’electricitat, que serà al voltantd’una producció elèctrica d’1,34MW/hora.

I què me’n diu de la repercussió anivell socioeconòmic?

Per una banda, crearà, de maneradirecta, uns catorze llocs de treball, i,de manera indirecta, donarà feina alvoltant d’unes cent vint persones. Amés, suposarà la inserció laboral depersones discapacitades gràcies a laFundació Integra Pirineus, recentmentcreada, de la qual se’n derivarà un

Centre Especial de Treball.

Qui participa en aquest projecte icom es gestionarà un cop estigui enmarxa?

En aquest projecte hi prenen partajuntaments, entitats menors descen-tralitzades i ens públics i privats. Elprojecte, que s’està duent a terme grà-cies a la col·laboració de Territori iPaisatge de l’Obra Social deCatalunyaCaixa i l’empresa bascaEnerpellet, serà gestionat per aquestamateixa empresa a través de la sevaxarxa de distribució. L’objectiu final ésque tot el que es produeixi s’acabi con-sumint en tot l’àmbit de l’Alt Urgell.

D’on s’obtindrà la matèria prima? Per una banda, el 80% dels ajunta-

ments de la comarca han acordat unconveni amb AUGEMA en el qual elsajuntaments cedeixen les seves explo-tacions i el consorci garanteix a les

pedanies un 3% de benefici net, alhora,AUGEMA també està estudiant la pos-sibilitat de retornar un tant per cent dela matèria prima que aportin en formade pèl·let. Per un altre costat, hi hamolts privats interessats en poder apor-tar matèria prima donat que se’lsgaranteix la compra al preu preesta-blert, i, si el preu marcat, que està esti-pulat en 32 i 37 euros la tona en funcióde la qualitat, puja, cobraran més.

Quina producció està prevista obte-nir inicialment?

L’objectiu és produir 60.000 tonesde biomassa anualment per obtenir unaproducció de 24.000 tones de pèl·let iunes 15.000 d’encenall, donat que hiha matèria suficient perquè es puguiassumir ja que no tan sols comptemamb la matèria prima que aportaran elsajuntaments i les pedanies, que repre-senta el 40%, sinó que resta un 60% demassa forestal privada.

TRACTAMENTSDE LA FUSTA· DESINFECCIÓ· DESINSECTACIÓ· DESRATITZACIÓ· CONTROL D’AUS URBANES· CONTROL DE LEGIONEL·LA

TOT SERVEI, LA QUALITAT ALS QUATRE COSTATS

CERDANYATRACTAMENT

REFORMESINTEGRALS

DE VIVENDES

IMPERMEABILITZACIONSPISCINES, TEULATS,

TERRASSES, ...

PINTURAI DECORACIÓ

LLOGUERDE BASTIDES

SORREJATS DE PEDRAMETALL I FUSTA

POLITS I ENVERNISSATSAMB MÀQUINES

ESPECIALS

C. Coronel Molera, 16 · 17520 PUIGCERDÀ · Tels. 972 14 12 22 · 679 14 70 96www.cerdanyatractament.com


Esterri fa una aposta integralper la biomassa

El poble d’Esterri ha iniciat unatransformació important. Enpoc temps ha perdut el trànsit

rodat que circulava pel mig del carrerMajor gràcies a la construcció d’unavariant en la carretera que uneix elPallars amb l’Aran, ha entrat en la cata-logació dels Pobles Amb Encant, i, ara,també, ha fet una aposta per la biomas-sa que ja ha començat a funcionar.

L'alcalde del poble, RamonVilluendas, explica a VIURE ALSPIRINEUS que l’any 2008 vaninstal·lar una caldera de biomassa a lanova Llar d'Infants i que el bon resultatque els ha donat aquest sistema ha fetque ara s’ampliï a tot el poble. "Enaquests moments aprofitem la remode-lació dels carrers del centre del pobleper fer una canalització nova, una xarxade calor basada en la combustió d’este-lles de biomassa, que abastirà tots elsequipaments públics municipals i sishotels propers a la connexió".

El projecte va unit a la construcciód’una estelladora al municipi d’AltÀneu que abastirà les calderes de bio-massa d’Esterri a partir de la fusta delBosc de la Mata. Així, es recuperarà laque ha estat una de les principals indús-tries del Pirineu, la indústria de la fusta,s’aprofitaran els recursos dels boscos ies crearan llocs de treball a partir d’unaenergia més sostenible que la generadaper la combustió de petroli.

El projecte podria estar enllestit amitjan d’enguany i començar a funcio-nar el proper hivern.

M. PASCUALEsterri d’Àneu

ESPECIAL BIOMASSAEL PROJECTE D’ESTERRI

L’alcalde d’Esterri, Ramon Villuendas, ha impulsat un ambiciós projectebasat en la generació d’energia a partir de la biomassa

Informació i reserves: C/ Major, 77

Tel: 973 35 02 35

Avanç de programació perquè pugui elegir les seves vacances• 9 d’abril: Racons inèdits de Portugal (9 dies)• 22 d’abril: Pasqua a Madrid, Àvila i Segovia (4 dies)• 1 de maig: Holanda, Bèlgica i Luxemburg (9 dies)• 21 de maig: Creuer Fluvial per Rússia (11 dies)• 21 de maig: Ave a Madrid i Toledo (2 dies)• 4 de juny: Ave a Madrid (2 dies)• 11 de juny: Tot Suïssa i tren dels Alps (8 dies).

Per més informació i reserva de places:Viatges Caditours


SUBMINISTRAMENTS

GENERALS

PER A LA

CONSTRUCCIÓ

I DECORACIÓ

Magatzem:Carretera de Lleida, 28-3025700 La Seu d’Urgell

Tel.: 973 35 18 50973 35 18 54Fax: 973 35 34 10

PORCELANOSA GrupoPORCELANOSA • VENIS • GAMADECOR • SYSTEM-POOL •L’ANTIC COLONIAL • BUTECH • NOKEN

M A T E R I A L S

PIRINEU,

SA

VENDA DE PISOS,CASES I TERRENYSA TOTA LA CERDANYALLOGUERS

C. Mancomunitat, 4 local 1Tel. 972 14 43 43 - 17538 ALP (Girona)

tel. 972 140 542607 839 409

polígon industrialsector estació, 10-b

17520 Puigcerdàe-mail:[email protected]

ConstruccióReformesVendes apartamentsi cases

L’edifici de serveis de estació d’esquí deTuinxent-la Vansa s’escalfa amb biomassa

L’edifici de serveis del’estació d’esquí nòrdicde Tuixent-la Vansa

també s’escalfa amb biomassades de fa aproximadamente unany. Des de l’entitat que gestional’estació, Recursos i IniciativesTuixent, SA (RITSA), es va deci-

dir instal·lar una estufa de bio-massa de Kapelbi que en els pri-mers mesos de funcionament hadonat un bon resultat.

Aquest és un bon exemple,juntament amb altres com araLles de Cerdanya, de l’aprofita-ment dels recursos forestals enequipaments turístics del Pirineu,situats en zones boscoses on lafusta és la principal matèria pri-mera.

REDACCIÓTUIXENT-LA VANSA

ESPECIAL BIOMASSATUIXENT-LA VANSA


“La biomassa és un 70% més econòmicaque els combustibles fòssils”

Per què creus que el futur passaper la biomassa?

La biomassa no és la solució delfutur ni molt menys, però n’és una partimportant. La nostra empresa està tre-ballant moltíssim amb biomassa per-què en la zona on estem ubicats té unpotencial local molt important a nivellenergètic.

Quan fem un estudi sobre les ener-gies renovables, com podria ser, també,l’energia solar, no només fem incidèn-cia en temes de sostenibilitat ambientalsinó també en la sostenibilitat econò-

mica, que és una part fonamental per-què una energia sigui sostenible.També hi ha una altra part molt impor-tant, que amb la biomassa té forçaincidència, que és la sostenibilitatsocial. És a dir, que la societat admetiaquest tipus d’energia.

En aquest camp, cal puntualitzarque sempre que parlem de biomassaens referim a biomassa residual. Perproduir la biomassa, els boscos nos’han d’anar a tallar, sinó que s’han demantenir nets, i aquesta és la biomassaque s’aprofita.

De tota manera, si la producció debiomassa creixés molt...

La biomassa té uns límits, que

també té, per exemple, el petroli. Al’Alt Urgell, per exemple, es podrienproduir unes 70.000 tones de biomassaresidual a l’any. Si superèssim aquestacapacitat de producció, l’encariment

del producte reduiria la demanda. Enaquest sentit, les lleis del mercat sónmolt clares. La diferència és que la bio-massa no podem pretendre transportar-la des de dos mil quilòmetres dedistància sinó que, perquè sigui econò-micament sostenible i rentable, s’ha deproduir en un radi màxim de 50 Km.

Quins són els avantatges de labiomassa?

Amb la biomassa, el Pirineu recu-pera una activitat tradicional i unaindústria que havien desaparegut ialhora els boscos es revaloritzeneconòmicament.

Una de les coses bones que té labiomassa és la localització. La biomas-sa que puguem consumir a la Seu, oque puguin consumir a Tremp o aPuigcerdà, per exemple, s’ha de gene-

JOAN GRAELLLa Seu d’Urgell

Jordi Brescó, responsable de l’empresa ORIGINA Solucions energètiques,ens explica els avantatges tecnològics de la biomassa.

Amb la biomassa, el

Pirineu recupera una

activitat tradicional

i una indústria que

havien desaparegut

ESPECIAL BIOMASSAENTREVISTA A JORDI BRESCÓ


• D. DESINSECTACIÓ

• D. DESINFECCIÓ

• D. DESRATITZACIÓ

• TRACTAMENTS HOMOLOGATS I CERTIFICATS DE LA FUSTA

• PLAGUES I MALALTIES DELS JARDINS

• PROTOCOLS, MANTENIMENTS I TRACTAMENTS PER A LA LEGIONEL·LA (DECRETS 865/2003 I 352/2004)

• CONTROL I PROTECCIÓ PER LES AUS URBANES

S.L.

CONTROL I TRACTAMENT DE

PLAGUES

C/ Els Olivers s/n · El Pla de Sant Tirs- Alt Urgell · Tel. 973387116 · M. 609336019- 626025560 · E.Mail: [email protected]

rar relativament a prop. Per això laindústria, la petita indústria, en aquestcas, que es dediqui a tractar i netejar elsboscos ha de ser local. Aquest és untema molt important, perquè ofereixuna sortida a una necessitat local, l’o-cupació de la població, amb recursoslocals.

A nivell d’usuari, un dels avantat-ges és que, a diferència del preu delgasoil, que puja i baixa, el preu de labiomassa és estable.

A efectes dels usuaris, aquestaenergia es pot adaptar per al con-sum domèstic?

Es pot adaptar perfectament. Hi hala possibilitat d’instal·lar una calderade biomassa per alimentar un circuit deradiadors, o també es pot adaptar unaestufa de pèl·let per connectar-la a uncircuit ja existent, que actua de formacomplementària, de manera que si l’es-tufa no pot mantenir la temperaturaambiental escollida, llavors s’engega lacaldera de gasoil o gas. Aquestes estu-fes, que tenen una autonomia que dura

més d’un dia i són programables,donen un 20% d’energia a l’ambient ila resta d’energia la redirigeixen capals radiadors. A la Seu ja hi ha algunesfamílies que utilitzen aquesta energiaper disposar d’aigua calenta i escalfarel pis o la casa.

Quin cost tenen aquestes ins-tal·lacions?

La instal·lació d’una caldera de bio-massa encara té un cost molt elevat,però les estufes adaptables tenen unpreu raonable. Una estufa d’aire val uns1.500 euros. Les d’aigua, que són lesque s’endollen a un circuit de radiadors,uns 3.000 euros. El que no està benresolt a nivell de biomassa són les cal-deres de petita potència. Tecnològica-ment estan molt ben resoltes, peròeconòmicament encara són massacares. Una caldera de pèl·let perinstal·lar en una casa pot arribar a costarentre 14.000 i 16.000 euros, quan unade gasoil en costa uns 3.000. El costeconòmic del combustible, però, esredueix aproximadament en un 70%.

En instal·lacions grans, si sobraenergia, es pot vendre?

En aquest cas no. Tota l’energiaque genera la biomassa s’aprofita. Enaquestes instal·lacions es treballa direc-tament amb l’estella de la fusta.L’estella té un gran avantatge sobre elpèl·let des del punt de vista energètic.El pèl·let és un granulat de fusta que,per fabricar-lo, s’ha hagut de triturar lafusta, assecar-la, compactar-la i trans-portar-la.

Amb l’estella, en canvi, el fet depoder treure la biomassa directamentdel bosc, trinxar-la en una planta relati-vament a prop, deixar-la assecar en uncobert ventilat, perquè perdi humitat, i,a l’any següent, poder-la cremar sensehaver-la de transportar, redueix el costeconòmic i dóna molt més rendiment.Però aquest sistema només es aplica-ble en instal·lacions grans, com podenser pavellons o hotels. En instal·lacionsdomèstiques, l’energia s’ha de produiramb pèl·let.


BOTIGA: C. Mare Janer, 31 bx. • La Seu • Tel./Fax: 973 354 894 • M.: 607 617 623MAGATZEM: Av. Guillem Graell, 38 bx. E-mail: [email protected]

“Aquí el mercat de la biomassa està començant”

El responsable de Muntatges imés Escalfoc, David Martínez,ens explica que les estufes de

biomassa són per a molts un món des-conegut tot i que cada cop hi ha mésgent que s’hi està interessant a causa del’augment de preu de les energies mésconegudes i de difícil conversió.

El responsable d’Escalfoc explicaa VIURE ALS PIRINEUS que la cale-facció de biomassa fa més de 30 anysque s’utilitza a Austria i que Itàlia és elpaís que més desenvolupa la maquinà-ria i té més consolidada aquesta alter-nativa. “Mentre aquí la biomassa estàcomençant ja hi ha molts països que fa

anys que la fan servir i això vol dir quefunciona. La gent hi aposta perquè ésun producte econòmic, que contaminapoc i a més és sostenible. A més, si esfa una bona gestió dels boscos es rege-neren i això fa que tinguem biomassaper una bona colla d’anys”, segonsDavid Martínez.

ESPECIAL BIOMASSADAVID MARTÍNEZ, DE MUNTATGES I MÉS ESCALFOC


OFERTES DEL MES-Aspersor con trípode

Preu: 39,90 €

-Tub agrícola 6 Atm. Preu: Des de 0,40 €

-Motobomba 30.000 lts/hr. Preu: 280 €

-Motxilla fumigació amb llança Preu: 39,90 €

-Bidons per aigua Preu: Des de 2,50 €

-Hidronetejadora Kärcher K-3 Preu: 195 €

I molt més....

Av. Guillem Graell, 1125700 La Seu d’Urgellhttp://www.rogal.esE-mail: [email protected]. 973 35 55 87 • F. 973 35 06 08

-Tot tipus de manegues i accessoris-Bombes, motobombes i grups-Balses, bidons i dipòsits-Maquinària i equips-Instal·lacions de reg, hort i jardí-Sistemes contra-incendis-Piscines portàtils i fixes-Remolcs-Energia solar fotovoltaica

Salò per a banquets

Ctra. Nacional 260 (Lleida-Puigcerdà), km.205 · A/e.: [email protected]/lacoma · Tel.: 973515176 · Fax: 973515078 · 25724 Lles · Cerdanya

Si les millors calçotades de Cerdanya voleu menjaral restaurant “La Coma” heu d’anarTambé us oferim, com sempre, cargols a la llaunacarns a la brasa, bons guisats i peixos

Reserves:973515176

sortida HOTEL NICELA SEU Pau Claris, 4 · La Seu d’Urgell7.00 h T. 973 35 21 00

sortida BAR RESTAURANT MARISQUERIABARCELONA “O’CENTOLLO”. Ría de Vigo15.00 h Roselló, 204 (cantonada Balmes)

T. 93 487 29 36 / 93 215 83 67


MARÇ DE 2011 • Nº 109

VIURE ALS PIRINEUSRevista mensual

DISTRIBUCIÓGratuïtaAlt Pirineu Català

EDITAEdicions Salòria SLAv. Salòria, 6025700 La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALCristina Tarrés

REDACCIÓToni AletMarià Cerqueda Cristina Tarrés Marcel·lí Pascual

MAQUETACIÓRec Produccions

FOTOGRAFIAArtur CarnéGerard LaraCristina Tarrés

FOTO PORTADAwww.asopolrutaduero.es

PUBLICITATEd. Salòria DL: L-701-702

TEL: 699 24 18 71

[email protected]“VIURE ALS PIRINEUS” NO ESFA RESPONSABLE DE LESOPINIONS DELS COL·LABO-RADORS DE LA REVISTA

Control de difusió

ASSOCIACIÓ CATALANA DELA PREMSA GRATUÏTA

L’establiment de la cultura xinesa entre nosaltres, no només és fa palpa-ble amb la proliferació de comerços on s’hi pot trobar qualsevol cosa.Ja fa unes quantes temporades que, durant les notícies, se’ns explica

com es celebra l’arribada del nou any xinès tot introduint el seu horòscop. Si enfem cas, aquest any és el del conill. Un animal prou apreciat a casa nostra, espe-cialment al plat. Sempre he sentit a dir que un arròs amb conill no falla mai, peròtampoc li fem escarafalls quan ens és presentat en companyia d’un bon allioli, oguisat amb bolets. Aquesta forma d’estima, però, no és igual arreu. En els poblesescandinaus, per exemple, el conill és un animal de companyia. Així, en comen-tar-los que al Pirineu mengem conill, et posen la mateixa cara amb què nosaltresens miraríem a un vietnamita que ens reconegués que menja gos. Per altra banda,a Austràlia, on són una veritable plaga, només se n’aprofita la pell, que s’usa pera confeccionar barrets.

És prou sabut que en la majoria de cases de pagès es crien els seus propisconills. En ser un animal que es reprodueix molt sovint, i en gran quantitat, elsseus criadors han experimentat un dels misteris de la genètica. En creuar conillsd’una mateixa família, els seus descendents aviat entren en franca decadència ise’n perd la mena, en néixer animals molt mancats de salut. Per tal d’evitaraquest inconvenient, els cunicultors, de tant en tant, s’intercanvien mascles per,tal i com diuen ells, renovar la sang. Un procés que també es porta a terme ambd’altres animals com ara els marrans, els bocs, o els galls.

Abans de l’arribada de la mixomatosi i l’hemorràgia vírica, m’havien expli-cat que, en un hivern, es podien enxampar més d’un centenar de conills boscansen un poble del Pirineu i, per contra, mai s’acostumava a enxampar gaire mésd’un parell de llebres. La llebre no és, ni de bon tros, tan fàcil de domesticar comel conill, i, a la natura, també són molt més escasses. Potser per aquest motius’ha popularitzat la frase que no et donin gat per llebre, en comptes de gat perconill. Clar que, en ser més dòcil, el conill també ha originat un altra mena d’en-trades en el nostre vocabulari.

Ja fa força temps que, per tal de recaptar quatre calerons, tot un seguit decol·lectius apareixen ben conills, en tota mena de calendaris. Per altra banda,segons com es digui que t’agrada el conill, pots fer avergonyir a la teva parella,o fer-li pujar la mosca al nas, si utilitzes el terme en plural. I si, per una ironia dela genètica, et sobresurten les dents, potser t’hauràs de fer arreglar les dents deconill. I tot això sense necessitat d’haver nascut l’any del conill.

LA COLUMNA DEMARIÀ CERQUEDA

VIUREA L S P I R I N E U S

Cunicultura


DES DE SETÚRIA... AMB JOAN OBIOLS 15

En vint-i-cinc anys (V)

En vint-i-cinc anys, hi ha unaspecte que sembla que hacanviat poc en aquesta mun-

tanya. Es tracta del nostre caràcter, dela nostra manera de ser i de fer. S’hadit i es diu sovint que, en general, elsmuntanyencs som tancats, un pèlesquerps, furros, reservats, descon-fiats, orcs, en definitiva...

Potser sí, potser aquesta rèculad’adjectius que ens assignen els quiles fan amb nosaltres és merescuda.Com que no fem gaire soroll —ai,els silencis!—, es fa difícil explicar

algunes actituds i, encara més, enten-dre-les.

Fa poc, un dels primers nois, araja un adult, que va arribar al Pirineucap als anys setanta del segle passat—aquells nois que, entre altresapel·latius més punyents, rebien el deneorurals— m’explicava que ara, sibadava, ell mateix aplicava als quiopten per viure a la muntanya elsmateixos recels que ell va haver depatir quan va arribar. I és que la forçad’aquesta manera de ser, justificada,en part, per una geografia dura i plena

d’amagatalls i per una història que noens ha regalat res, ha generat un indi-vidualisme militant —les novesgeneracions seran capaces de trencar-lo?— que ens afecta d’una maneradecisiva. En vint-i-cinc anys, la portade la muntanya s’ha anat obrint, peròla impressió d’alguns —de molts?—dels qui viuen entre nosaltres i no hannascut aquí és que encara l’ajustemmassa sovint. Jo, en tot cas, trio com-partir de bon grat aquest bocí de mónque m’ha vist néixer amb els qui handecidit venir-hi a viure.


GASTRONOMIAFEDE ANTONA

A més de lescategories "olid’oliva vergeextra" i "olid’oliva verge",també es podentrobar al mer-cat les següentscategories d’o-lis d’oliva:"Oli d’oliva":

Està compost per una barreja d’oli d’oli-va refinat amb un percentatge variabled’oli d’oliva verge o verge extra.

"Oli de pinyolada d'oliva": Compostper una barreja d’oli de pinyolada d’oli-va refinat amb una part d’oli d’olivaverge o verge extra.

Al nostre país no és permès barrejarels olis d’oliva amb cap altre tipus d’oli

ni greixos d’origen vegetal o animal. Elsolis d’oliva s’han de presentar als consu-midors envasats i etiquetats, i hi ha defigurar ben clarament la categoria de l’olique contingui l’envàs: "oli d’oliva vergeextra", "oli d’oliva verge", "oli d’oliva"o "oli de pinyolada d’oliva".

Generalment s’associa la qualitatdels olis d’oliva a l’acidesa. L’acidesa ésun dels paràmetres químics i indica laquantitat d’àcids grassos lliures queconté l’oli (expressada en % d’àcidoleic). És important saber que l’acidesaés més per determinar la qualitat de l’olii que no té relació amb el gust. Una aci-desa baixa garanteix que els olis vergess’han elaborat amb olives sanes i en lesmillors condicions en totes les fases delprocés. Per això, per a cada categoriad’oli d’oliva s’exigeix que tingui, com a

màxim, un grau d’acidesa: Oli d’oliva verge extra 0,8% - Oli

d’oliva verge 2,0% - Oli d’oliva 1,0% La conservació de l’oli d’oliva es

molt importat, ja que es tracte d’un pro-ducte natural i les seves propietats es vanalterant amb el pas del temps. Es acon-sellable consumir-lo dins del períoderecomanat per apreciar-ne millor la qua-litat, es recomana conservar-lo ambl’envàs ben tancat, a temperatures suaus(15-20 ºC), allunyat de focus de calor iben protegit de la llum, de l’aire i de lahumitat per mantenir millor les sevesexcel·lents qualitats.

Fede AntonaSommelier, Màster en Viticultura,

Enologia i Màrqueting del Vi.

L’oli d’oliva (II)

Selecció de vins i alimentacióProductes artesans del Pirineu

Regència d’Urgell, 45 - T. 973 360 232

Especialitats de cuinafrancesa i tot fet a casa:• Galettes elaborades amb farina "sarrasin" (blat negre) per celiacs

• Amanides• Pasta fresca (raviolis de gambes, de ceps ...)

• Rissotto, tartiflette, suflé, ossobuco

• Fondant de xocolata• Raclette

Reserves: 973 35 49 49Descans: diumenge nit idilluns tot el dia.

C/ Capdevila, 1725700 La Seu d'Urgell


Ctra. de Llívia, 1 · 17520 PuigcerdàTel. 972 880 400 · www.hotelprado.cat

Consell Comarcal de la CerdanyaPlaça del Rec, 5Tel: 972884884Fax: 972882283Serveis socials 972141313Ofi. comarcal de turisme: 972140665

Punt de venda. LLibreria de la Generalitat.

Podeu consultar les publicacions editades a la pàgina web http://eadop.gencat.net

i demanar-les al punt de venda al Consell Comarcal de la Cerdanya

973 354 424

Cursos de cuinaMés informació al telèfon: 973 354 424

Entrepà de mig matíde verat en escabetx

i escalivada

La recepta delrestaurant Paisatges

Consultar la recepta a: http://restaurantpaisatges.blogspot.com


SANTI MIARNAU

Gary Moore en el record

Gary Moore va néixer el 4 d’a-bril del 1952 a Belfast,Irlanda. Virtuós de la guita-

rra, músic i compositor, tant com amúsic de hard rock o blues. Membrede bandes importants com els SkidRow, els Thin Lizzy i la seva pròpiacarrera en solitari. Com a músic dehard rock, estava entre els mes gransguitarristes de l’escena, i a partir del’any 1989 es decantava cap al blues,la seva autèntica vocació.

En la seva carrera en solitari vagravar 32 àlbums, d’estudi en directe

o recopilatoris dels que destaquemRun for Cover ́ 85, Wild Frontier ́ 87,i de la seva època blues, l’exitòs Stillgot de blues del ´90 o el Power of deBlues del ´04.

Gary Moore, un bluesman blanc,reconegut plenament per l´èlit delsbluesman´s actuals, dins del seu cercletancat de musics de color, tocant alcostat de gent com Albert Collins o elmateix BB King.

Tècnica, creativitat i un talentinversemblant el convertiren en undels grans entre els més grans.

Ens va deixar el passat 6 de febrer, eratrobat mort en un hotel d´EstepomaMàlaga on estava passant uns dies devacances.

Des d’aquí el nostre record i comell dia “rockin every nigth”!


Al peu de la carretera queuneix la Seu d’Urgellamb Puigcerdà, a l’indretanomenat els Banys de

Sant Vicenç, trobem l’Hotel-BalneariSant Vicenç. L’establiment, ja docu-mentat al segle X, ha estat regentatininterrompudament des del 1775 perla família Pal. L’únic balneari queactualment hi ha en funcionament al’Alt Urgell i La Cerdanya com a ins-titució terapèutica, compta ambaigües mineromedicinals declaradesd'utilitat pública, instal·lacions ade-quades per a la correcta aplicació delstractaments termals prescrits i unequip mèdic i auxiliar que dirigeix lautilització més adient d'aquests mit-

jans en cada pacient. L’hotel-balneari compta amb un

restaurant que ofereix diàriament unmenú a la carta i a més a més, els dieslaborables, un menú ràpid més fun-cional. La terrassa del Cafè delBalneari és l’espai ideal per gaudir detardes d’hivern i vespres d’estiu.Situada a la planta baixa de l’hotel,ofereix una fabulosa vista del paisatgeBaridà i el pas del riu Segre.

Les aigües mineromedicinals quehan donat nom a l’establiment sónaigües termals de mineralització moltdèbil, hipotòniques, alcalines i sulfu-roses, que emergeixen a 40ºC. Lesseves aplicacions terapèutiques sónmolt indicades per millorar la rigide-

Balneari Sant Vicenç

El balneari de l’Alt Urgell i La Cerdanya

TURISMERELAX I MUNTANYA


sa muscular, la toxificació general, elsdolors musculars i articulars, la fibro-miàlgia, l'hipertensió arterial, l'arte-riosclerosi, la psoriasis, els èczemes,l'ansietat, l'estrès i l'insomni.

El balneari ha ampliat recentmentla seva oferta termal amb un espaid’aigua composat d’una piscina inte-rior d'aigua minero-medicinal equipa-da amb diferents dolls i colls de cignea pressió, bicicleta i caminador aquà-tics. També continua oferint el serveide banys en banyera individual o

doble i diferents tècniques addicionalsde tractament com ara: parafangs,parafines, inhalacions, dutxa horit-zontal, nebulitzador corporal i benesfredes entre d’altres. Els tractamentsmanuals que tenen més acceptaciósón massatge holístic antiestrès, elmassatge amb herbes del Cadí i elshiatsu.

Tots els serveis de l’hotel-balnea-ri estan disponibles en val de regal a:www.balnearisantvicenc.com

Horari:

espai d'aigua: cada dia de 9h a 21hmenors de 12 anys: *matins de 9 a 14hi diumenges tot el dia*sempre acompanyats d'un adult responsable de la seva vigilància en tot moment.Tècniques addicionals i tractamentsmanuals: cada dia de 9h a 14h i de 16h a 20hexcepte diumenges per la tarda


ACTUALITATNOVETAT LITERÀRIA

Edicions Salòria hatret a la venda elconte El tresor més

gran del món, escrit per lajove urgellenca MarionaMateu, de tan sols dotzeanys, i il·lustrat per CarolinaBotella. La història va guan-yar l’any passat una de lescategories infantils del IIConcurs Contes queCompten, convocat perRàdioSeu (a través del pro-grama El bagul dels contes),la Biblioteca de Sant Agustí,l'Ajuntament de la Seu i elConsell Comarcal de l’AltUrgell.

La història relata l’aven-tura de dos ratolins que viuena la Biblioteca de SantAgustí i emprenen un sorpre-nent viatge a la recerca d’untresor que només poden tro-bar en un punt geogràfic dela Seu d’Urgell. Segonsexplica la jove escriptora, laidea del relat la tenia clara:“sóc una amant de la biblio-teca, on sempre hi he anatamb el meu pare i la mevamare, i, a més a més, els for-matges m'encanten, així quevaig lligar les dues passionsi en vaig fer la història".

La publicació de El tre-sor més gran del món s’hainclòs en la col·lecció ‘ElPetit Pirineu’.

Surt a la venda un conte sobre els formatges de la Seu d’Urgell

aa


Ctra. La Seu 13 B - 25794 ORGANYÀ • Tel. 973 383 479 - Fax 973 383 624

www.embotitsespunyes.com • A/e.: [email protected]

EMBOTITS ARTESANS


Vaig baixant el carrer, sóc al nº 63,cal Codina. És una casa de pagesos demolta anomenada, per la seva antiguitat,per la bonhomia dels seus components itambé per la quantitat de bones finquesdintre el terme, especialment cap aPonent. De cognom es diuen Armengol.

Al balcó del primer pis de la casa, hiha, en ferro forjat, la data 1863. Als bai-xos va haver-hi molt abans de la guerrauna botigueta, que més tard farien servirper a la venda a granel de llet de vacaprocedent de la seva granja. L’any 67 lavan llogar a un parent, germà d’un fill dela casa, que hi posà una botiga de marro-quineria, maletes, objectes de viatge, etc.No hi pogué estar gaire temps, va morirjove; el succeí la seva germana,l’Assumpció, que segueix encara elmateix negoci. Es diu “Bolsos Jordi”.

Després de cal Codina ve el nº 65,una antiga botiga de verdures i queviures.Preguntant al veïnat, m’han donat diver-sos noms de com anomenaven la casa.Abans, ca la Sisqueta, ca la Tendra, i, mésrecentment, cal Vilanova, potser encarame’n deixo algun.

En aquests darrers setanta anys,aquest establiment ha conegut set titu-lars, persones o famílies que l’explota-ven, vegem-los:

Des d’abans de la guerra, sé que lafamília Casanou, més coneguda per ca laMaria-Llarga, que es dedicaven a lavenda d’articles d’alimentació i cansala-deria, van estar-hi una colla d’anys.L’Enric Moliné Bigordà, que procedia deVilanova de Banat, va continuar el nego-ci de queviures. Davant mateix hi paravael camió del Joan Buchaca, que portavala llet de Vilanova, Cerc i Artedó.Acostumava a aparcar a la “Placeta delQuarter”. Suposo que per aquest motiu ala botiga li’n deien cal Vilanova. L’Enricva plegar i es dedicà als transports. Agafàel negoci l’Antoni Solé Rogé, també ambla mateixa activitat que els anteriors. Vaestar-hi una temporada, fins que la sevaesposa va contraure una malaltia greu, dela qual no se’n sortí.

Sense canviar d’activitat agafà l’es-tabliment el Joan Andreu Mitjana, queprocedia de Taús. La seva esposa darrere

el taulell, el Joan juntament amb el LluísMillat, de Castellbò, tenien una agènciade transports, amb serveis des de la Seu aLleida i Tàrrega. El Joan i l’Antònia, ple-garen per anar-se’n a viure a Lleida.

La botiga no es tancà: els propietarisde l’edifici, el Joaquim Rei i la seva espo-sa Mercè Julià, continuaren. Quanaquests van dir “prou”, l’arrendaren a laNeus Servat, que la tingué uns pocs anys,fins que la traspassà als germans JosepMª i Conxita Torà, que són els que laporten actualment, amb el nom deComerç Torà. Els comerços d’aquestazona baixa del carrer Major canvien ambmolta facilitat de titulars, i es fa difícilrecordar amb precisió el seu desenvolu-pament. Es possible que alguna de lesmeves cites no s’ajusti a la realitat.

La casa nº 67 que segueix, és estretade façana, en deien cal Escapçadits.Portaven Pal de cognom, i, als baixos dela casa, hi tenien una petita quadra per ales vaques. Feien de pagesos. Van tenirtres noies, i en no haver-hi cap xicot quepogués continuar l’activitat, van plegar.Les filles, totes molt eixerides, aviat esvan casar. La més gran, la Teresa, ho vafer amb un noi de cognom Jové, i se’n

van anar a viure a L’Hospitalet deLlobregat. La segona, l’Enriqueta, ho féuamb el Mariano Moles, que procedia deCastellbò, era sastre i s’establí a l’inicidel carrer Sant Ermengol. La petita, quees deia Carmeta, la vaig conèixer i tractarprofessionalment durant molts anys,s’havia casat amb l’Antoni Julià, un pas-tisser de Barcelona, i tenien la botiga al’inici del carrer del Estudis.

Tornant a la casa nº 67, als baixos hihavia el taller del fuster Manuel Vernet,que es casà amb la Dolors, filla del sastreMoles. Hi va romandre una colla d’anys,fins que es va fer una casa a la part novade la ciutat, cap a ponent, a l’AvingudaSalòria, i montà el taller allí mateix.

Una de les poques cases del carrerMajor, potser l’única, que no ha restauratla façana, és la del nº 69. Algú li’n diu cala Truita. La propietària de l’edifici ésuna dona que viu a Andorra, neboda delque fou propietari de “La Masia” deTaús, en Baltasar Capdevila Cuells, mortfa uns anys, personatge verament singu-lar entre la pagesia de les Valls d’Aguilar.Actualment a la casa no hi viu ningú, ipresenta clars detalls d’abandonament.

Els anys cinquanta hi havia un esta-bliment de menjars que el portava laLeonor Plancheria, que procedia deTrejuvell; un dels seu néts és JaumeFàbrega, que és taxista i des de fa pocsanys explota la botiga de cal Torrefeta.Situada aquesta taverna-bar darreremateix del quarter, els principals clientseren els soldats, que per estalviar-se omillorar el ranxo que els donaven, ana-ven als testabliments de menjar econòmicque hi havia en aquell sector. De ca laLeonor s’explica l’anècdota que en certaocasió uns soldats, clients de la casa, quehavien anat de maniobres, agafaren unporcell de senglar molt jove. Com que alquarter no els permeteren de tenir-hi labestiola, demanaren a la Leonor si els lapodia guardar. Acceptà, i entre uns i altresl’amansiren, fins el punt que era mansoicom un gosset, i voltava lliurement perl’establiment. Ignoro el destí del senglaren fer-se gran; per l’afecte que li tenien,no crec que acabés a cap cassola, però..,això no se sap mai.

VISIONS DE LA SEU DELS DARRERS 70 ANYS. 1939/2010CARRER MAJOR, Costat esquerra (XXIII) per Carles Dalmau

ec


“Viatjar no és car. Nosaltres trobem elsviatges a un preu raonable”

ENTREVISTA A MARTA SOCAD’OUTLET VIATGES

La Marta Soca va néixer aSabadell, però des de fa mésde deu anys viu a Coll deNargó. Recentment, haobert un negoci de ViatgesOutlet a la Seu d’Urgell. Enaquesta entrevista, ens n’ex-plica tots els detalls.

Diplomada en turisme...Sí, vaig estudiar Turisme

a la Joviat i mentre estudia-va ja em rondava la idea demuntar alguna cosa, però,mentre rumiava, vaig trobarfeina a l’Hospital de la Seu ihi vaig treballar un temps;així que la idea d’obrir unnegoci va quedar aparcada.

Temporalment però, per-què salta a la vista que laidea seguia latent...

Exacte. Tan sols em vafer falta una petita empentaper posar-m’hi de ple.

Així, doncs, com vascomençar?

Les ganes d’obrir unnegoci de Viatges Outletse’m van despertar en llegirun a La Vanguardia que feiareferència a un jove de dissetanys de Sabadell. Aquest noiportava temps buscant ofer-tes de viatges a preu de saldoi va fer un gran pas invertinten Viatges Outlet. Ho vaigtrobar interessant i vaig con-tactar amb ell. Després d’es-tudiar la possibilitat d’obriruna seu de Viatges Outlet ala comarca i assessorar-meper fer-ho, doncs, vaig deci-dir tirar endavant. O bé hofeia ara, o no ho faria mai.

Es podria dir que formespart d’una franquícia?

No som una franquícia,però tampoc som una agèn-cia de viatges independent.Outlet Viatges està integradaper socis i cada soci gestionala seva agència de maneraautònoma però amb l’avan-tatge que el fet de formarpart del grup et permet treba-

llar amb diversos convenis.

Quin servei ofereixes?Gestiono el viatge que el

client em demanda creant unpack personalitzat. En aquestsentit, procuro no treballaramb intermediaris a l’horad’elaborar un viatge persona-litzat; és a dir, evito els gransteleoperadors i tracto d’arri-bar al petit empresari perabaratir així el cost del viat-ge. Tot i que comporta mésfeina, en fer-ho així trobesviatges a meitat de preu delque pots trobar normalment.

Creus que la gent viatjamenys per la crisi?

La gent viatja igual. Peròen comptes de fer grans des-peses i fer 2 o 3 viatges, comes feia en èpoques debonança, ara tendeixen areduir a un viatge internacio-nal a les vacances d’estiu. Josempre dic que viatjar no éscar, però s’han de saber tro-bar les ofertes. Nosaltres ofe-rim els viatges a un preu queel client trobi raonable.


Concert de bombardí i piano. Victor Ferragut, bombardí

Laia Martín, pianoObres de J. Curnow, P. Wilby, A.

Ponchielli i A. GuinovartDiumenge 3 d'Abril a les 12h

al Casino Ceretà de Puigcerdà


C.Major, 72 · Tel./fax: 973 350 523 · www.opticaisern.com · 25700 La Seu d’Urgell


FARMÀCIES DE GUÀRDIA

OSTEOPATIAJEAN LOUIS JACQUET

osteòpata D.O. Universidad de Londres (G.B.)

Osteopatia general

La Seu d’UrgellTel.: 973 35 29 79

PuigcerdàMòbil: 630 28 98 05

PEPA HERRERACol. SAC. núm.: 17742

Osteopatia cranealnadons - nens - adults

PuigcerdàMòbil: 620 26 86 64

SALUT I BELLESA STIMULUS VITA

En millorar el temps amb la primave-ra, hi ha persones que tendeixen a sentir-se millor, elevant el seu estat d'humor. Noobstant, de vegades no tot és alegria. Totseguit analitzem els seus efectes:

A la primavera hi ha canvis en lesàrees cerebrals que regulen els estats d'à-nim i la voluntat, la temperatura, els pro-cessos de son i vigília, la gana, la set i lavitalitat de les persones; tots aquestsaspectes es poden veure afectats, la qualcosa implica conseqüències a nivell psi-cosomàtic com ara alteracions del son,manca o excés de gana, tristesa...

Pot sorgir l'anomenada "depressió oastènia primaveral"; d’altra banda, l’aug-ment de vitalitat pot derivar en processosansiosos, d'eufòria i hiperactivitat. Amb elbon temps arriben les ganes de sortir i derelacionar-se socialment. Això, que és unavantatge per a moltes persones, pot serun problema que afecta a les personesamb dificultats per a relacionar-se.

En els més joves es poden produirdesajustaments acadèmics en sentir mésvitalitat i ganes de fer activitats fora decasa, disminuint les ganes d'estudiar, i ésque, tot i estar en el tram final del curs, elcansament i la fatiga es noten .

En els infants pot augmentar la impul-sivitat, la irritabilitat, la desobediència, lesbaralles entre germans..., fets que podenalterar el rendiment acadèmic.

Les tècniques d’estudi i d’organitza-ció escolar us serán útils en aquests casos.Podeu fer un horari amb el vostre fill/a, onapareguin totes les activitats que realitza,

marcant el temps d’estudi i de lleure. Liheu de fer veure que ja queda poc per afinalitzar el curs, que valoreu el seu esforçi implicació escolar. En moltes famílies escastiguen les males conductes i s’oblidad’elogiar la feina ben feta; recordeu queel reforç positiu us pot ajudar a calmar lesalteracions estacionals.

Si el vostre fill/a presenta algun símp-toma primaveral sigueu pacients, penseuque són passatgers.

El nostre consell: "Al bon temps bonacara".

La primavera: “Al bon temps,bona cara!”Anna Garcia i Natalia JiménezStimulus Vita

Alt Urgell

De l’1 al 3 La Seu - PeruchetDel 4 al 10 La Seu - CeperoDe l’11 al 17 La Seu - PurgimonDel 18 al 24 La Seu - GuilanyàDel 25 al 31 La Seu - Mallol-SunyerDe l’1 al 3 Organyà - SimonDel 4 al 10 Adarll - Vicente-FranqueiraDe l’11 al 17 Mont.-Castellbó- CaballeroDel 18 al 24 Coll de Nargó- PujolDel 25 al 31 Oliana- Mijana

Cerdanya

De l’1 al 7 Puigcerdà - MuntanéDel 7 al 14 Puigcerdà - ValentinDel 14 al 24 Puigcerdà - CofanDia 14 i del 21 al 28 Puigc - MuntanéDel 28 al 31 Puigcerdà - Valentin

De l’1 al 3 ALP SelvaDel 4 al 10 MARTINET SantosDe l’11 al 17 BOLVIR SertuchaDel 18 al 24 BELLVER BetriuDel 25 al 31 GER C. Ramos

Cal SerniCALVINYÀ

ResidènciaMuseu Casa de Pagès

25798 Valls del ValiraAlt Urgell (Lleida)

Reserves, tel. 973 35 28 09A/e: [email protected]

www.calserni.com


Les guarderies, una obligació?

Les guarderies s’hancreat perquè les neces-siten els pares, no els

nens. Existeixen algunes ideesequivocades, amb poc sentitcomú i molta pressió de l’opi-nió social. A continuació uspresento algunes d’aquestes

idees amb les quals ens enfrontem freqüentment a la con-sulta pediàtrica:

-“Porto el meu nen petit a la guarderia perquè juguiamb d’altres nens”. Difícilment un nen que té menys dedos anys té la capacitat per interaccionar amb un altre dela seva mateixa edat o més petit.

-“El porto perquè així quan vagi a l’escola l’impacteemocional serà menor”. I el farà patir més i abans?

-“Com que tots els nens van a la guarderia, el meutambé”. Com si la majoria tingués sempre raó...

-“El porto perquè agafi defenses i així un cop vagi al’escola no es posarà tan malalt”. Per aquest mateix rao-nament, exposem als nostres fills a situacions d’epidèmiao l’enviem a una planta hospitalària d’infecciosos perquès’immunitzi.

Les guarderies compleixen una funció bàsica: cuidardels petits quan els seus pares no ho poden fer per la raóque sigui.

Les persones que treballen a les guarderies són pro-fessionals de l’educació i realitzen una gran tasca, peròés impossible que substitueixin als pares. Supleixen unanecessitat social, i en alguns casos, familiar.

Seria bo recordar que, fins als dos anys, el cervell esmés plàstic, és a dir, és quan podem influenciar més alsnens. Aquestes neurones es desenvolupen segons la qua-litat dels estímuls que reben de les persones centrals delseu món. Per això, dedicar-nos a ells en aquests primersanys de vida és una gran inversió.

Sabem que les polítiques socials del nostre entornestan més centrades en afavorir el camp laboral que eldesenvolupament familiar. Així, com a pares, ens enfron-tem a situacions difícils de resoldre i compaginar. Ningúha de sentir-se culpable, però sí que hem de ser honestosamb nosaltres mateixos.

SALUT I BELLESA OSCAR ROSELL

A la primavera ... regenera’t!Exfoliant corporal amb sucre de

canya i olis essencials 27 €Neteja de cutis + tint de pestanyesTractament reductor anticel·lulític

(fins a 3 centímetres en una sessió)

Marta Soca 648 546 756

[email protected]. 973 35 56 82 • C. Major 12 • La Seu d’Urgell


Les aparences no són més que això, aparences, però en moltes ocasions ens condicionen la nostra manera de pensar.Més encara, arribem a sentir-nos lligats al nostre propi ser exterior, a tots els preconceptes que tenim de nosaltres matei-xos. Per al budisme tibetà, en canvi, tan sols anul·lant aquest ego podem trobar la pròpia unitat.

Expliquen que en una cort reial va tenir lloc un fastuós banquet. En aquestes ocasions, com tothom sap, el protocol ho és tot. Fins i tot a l’hora d’assignar els seients. Tots els convidats, coneixedors d’aquests codis, respectaven les

jerarquies i s’asseien al lloc on els corresponia.Quan el monarca encara no havia arribat al banquet, va aparèixer un ermità vestit de manera molt pobre. Per

descomptat, tots van pensar que era un rodamón que s’havia colat i que intentava aconseguir menjar o diners. Però,per sorpresa de tots, l’ermità es va asseure al seient de major importància. Ràpidament, un home encarregat del lloc

li va preguntar, no sense certa mofa:—Per ventura ets un visir?

—El meu rang és superior al d’un visir —va respondre l’ermità.—Serà doncs que ets un ministre...

—El meu rang és superior al d’un ministre.—Ets, potser, rei? —va preguntar enfurismat.

—El meu rang és superior al del rei.—Que potser ets Déu? —va preguntar encara més enfurismat.

—El meu rang és superior al de Déu.Fora de si, el primer ministre va cridar:

—Res és superior a Déu!I l’ermità va dir, amb molta calma:

—Ja saps la meva identitat. Aquest res sóc jo.

Els ermitans, com els lames, i més encara que cap persona, han arribat a un estat superior de la consciència, on es reso-len, d’una manera vivencial més que intel·lectual, molts interrogants existencials.

En aquest cas, la persona aconsegueix una alegria interior que no té res a veure amb la simple diversió i que no estàsupeditada a les circumstàncies favorables del món exterior. Això succeeix com a conseqüència de sentir-se ple, allibe-rat dels conflictes de la ment ordinària, per un costat, i de la fascinació per les aparences, per l’altre.

Alliberar-se de la tirania de les aparences i retrobar-se amb el jo no és una feina tan senzilla, però és la possibilitat desentir-se harmònic en un mateix. El qui ha alliberat la seva ment es troba, llavors, més enllà de totes les categories i dua-litats, de l’ego i dels conceptes.

Thubten Samten

Un conte tibetà, un ermità a la cort

SALUT I BELLESASAMADHI

SAMADHI GRUP (BUDISME TIBETÀ I MEDITACIÓ)Teràpies de sanació amb “cuencos Tibetanos”

Ansietat · Estat nerviós · Dolors articulars i de cap · Insomni · Nens hiperac-tius · Alteracions circulatòries · Dolors menstrual · Excel·lent en alteracions de

ritme cardíac · Contractures en qualsevol part del cos · Alteracions de con-centració · Crisi existencial · Tot tipus de situacions estressants

T. 649 711 485 · Hores concertades · [email protected] MANDALA • C. Bisbe Guitart, 27-29, 1r. 3a.

Tel. 607494429 · 25700 La Seu d’Urgell

Si desitges formar un grup d’estudi budista i de meditació truqueu al telèfon 619651710

TERÀPIAENERGÈTICAANTISTRES30 MINUTS20 €


El ritme de la societat actual noens deixa massa temps perorganitzar-nos a nivell familiar

i fer front a les tasques diàries conjunta-ment. Quan ens n’adonem estem dele-gant l’educació i l’esbarjo dels nostresfills a d’altres col·lectius. És molt natu-ral que això passi doncs en generaltenim poc temps per fer res i menystemps per dedicar a nosaltres mateixos.És complicat trobar un espai per a cadauna de les necessitats i el resultat finaln’és la congestió en el dia i l’aparicióde l’estrès.

Malgrat això, una maternitat ipaternitat conscients van per un altrecamí; des que vam prendre la decisióde ser mares i pares vam assumir que apartir del moment del naixement delnostre fill en seríem un més. Res tornaa ser com abans, i pretendre-ho és unaequivocació. Ara, quan sortim a passe-jar hem d’adaptar la sortida a les neces-sitats dels més petits, i, quan estemcansats i faríem una migdiada al sofà,no ens és possible perquè el nostre fillens fa jugar amb ell. Sentim que ja nosom homes i dones sinó pares i mares.Quan això passa és bo detectar-ho igestionar-ho; és possible trobar el nos-tre raconet dins d’aquesta convivència ino esdevé necessari dur el nostre fill a

més activitats extraescolars per tal dedisposar de més temps personal. Ésmolt positiu anar ensenyant-li el res-pecte vers les necessitats de cadascundels membres de la família; i aixònomés és possible guiant-lo des de lanostra vora, i no allunyant-lo . L’etapaque estem vivint passarà, el nostre fillcreixerà i el temps de què disposaremtambé canviarà.

Els més petits de la casa no hand’estar exclosos del dia a dia que vivimels grans; la manera que tindran d’a-prendre no és únicament estant ambnens de la seva edat. A l’escola i alpoliesportiu s’aprenen moltes cosesperò no l’essència de la vida real.Deixem de mirar el nostre fill com algúque ens resta llibertat i aliem-nos ambell per descobrir que nosaltres tambéens nodrim de la seva companyia, quesap estar allí on anem i que tots dospodem trobar la nostra llibertat perso-nal al mateix temps que compartim.

Sabem que és molt més còmodeanar a comprar sols i anar a per feina,però el fet de compartir l’activitat ambels nostres fills els fa aprendre a detec-tar les necessitats, explorar l’entorn,identificar elements i ser responsables.Una passada pel banc, per correus, pre-parar un suc de taronja i fer un pastís

poden resultar activitats altament edu-catives. Tanmateix, és bo que els nos-tres fills vegin com els grans resolemels conflictes i fem front a les nostrespors. Una discussió amb la parella, bengestionada i explicada, no té perquèacabar resultant un esdevenimenttraumàtic; els nostres fills aprendranmés de veure que enraonem, sentim iens enfadem que no de veure els seuspares amb tensió, fent veure que nopassa res, i permetent que sigui la sevaimaginació la que posa un motiu alconflicte.

Els nens aprenen de les nostresrelacions sempre que ens acompanyin,i aprenen, per tant, a relacionar-se ambgent gran i altres pares en comptes defer-ho només amb nens. Els nostres fillsentenen més coses del nostre diàlegamb algú que ens trobem pel carrer delquè pensem; és aquest exemple cons-tant que els donem en la nostra interre-lació amb els altres el que els faaprendre les eines que necessiten perfer-se un lloc entre gent de diversesedats, caràcters i en diferents entorns.Aquest és el regal més gran que mai elspodrem oferir i del què dependrà laseva capacitat de coexistir.

Arantxa Moreno i Florencia Sabio Doules i Assessores d’alletament

La millor escola és la que es viu de la mà dels pares!

SALUT I BELLESADOULES DEL PIRINEU


• OPORTUNITAT! Venc àticde 134m2 al centre de laSeu, amb ascensor, 4 hab,cuina, menjador, bany isafareig. Tel: 973 383 213 /973 352 900.

• Es ven gran Casa Pairalde 3 plantes i celler.Inclou: casa, era, quadres i paller. A 3 km. de La Seud’Urgell, fantàstiquesvistes i bon accés. Perinformació trucar al tel: 669510828. Dissabtes i diumenges de les 15:00 ales 22:00 hores.Possibilitat per fer CasaRural. Preu a convenir

• Es ven Peugeot 306amb tots els extres, FullEquip, plategat 220.000km. Ben cuidat. Dièsel.Preu: 1.500 €Tel. 973351684.

• Dono classes de xinèsTel. 630981542

• Es lloga local de 120 m2,amb oficina i bany, llum iaigua. Preu molt interes-sant. Tel. 973350280

• Veterinària i etòlogas’ofereix per a consultes decomportament de gossos igats Tel. 667297293

• S’ofereix senyora cata-lana per fer neteja de lallar, tenir cura dels avis oinfants. Tel. 699407691

• Veterinària i etòlogas’ofereix per a consultes decomportament de gossos igats. Tel. 677 29 72 93

• Es lloga pàrquing a laSeu sota l’estació d’auto-busos, bon preu. Tel: 616601149

• Es ven casa La Seu d’Urgell340 m2 construits més 150 m2

de jardí, 4 plantes, soterrani,perfecte estat. Tel: 600451001

• OCASIÓ: Mercedes Benz,E-300 Advangarde. Full equipAny 97, Motor nou, 38.000 KmPreu 7.500€ Tel. 677495661

• Es ven o es traspassanegoci funcionant. Bona ubi-cació i fons de comerç.Escolto ofertes. Tel. 688892426

ANUNCIS BREUSAB

Dr. To-Ma Trinh BachColegio Médico Barcelona nº 9219

FLORS DE BACHMedicina China

AcupunturaFitoterapia China

Tai-Chi

Passeig del Parc, 67-local La Seu d’Urgell

Tel: 973 35 25 95 Mòbil: 630 98 15 42Horas convenidas

Viernes abierto todo el día y sábado, por la mañana

Indicaciones:

•Cefaleas i migraña•Ansiedad•Parálisis facial•Artrosis y artritis

•Lumbago, ciática•Insomnio•Depresión nerviosa•Asma y rinitis•Vértigo•Tabaquismo

•Obesidad•Gastritis•Dolor cervical•Diarrea •Estreñimiento•Reumatismo

Visitas a

domicilio

Barcelona-Tel: 93 451 70 10 · Granollers-Tel: 93 870 13 87Sitges-Tel: 93 894 95 95 · Sort - T. 630 98 15 42

Disposem de servei de làser per l’eliminació de tatuatges

Demon TTattooTTaattttoooo&BBooddyyppiieerrcciinngg

www.tatuajesdemon.com

Disposem de servei de làser per l’eliminació de tatuatges

C. Major, 12 · Tel. 636 714 474La Seu d’Urgell · [email protected]

GALLART PALLARÉSC/ Sant Ermengol, 6 · Tel. 973 351 199

25700 La Seu d’Urgell

• Gestoria administrativa• Assessoria fiscal i laboral• Administradors de finquesLloguers- Selecció de llogaters- Cobrament de rebuts- Formalització contractes- Actualització lloguers

• API Compra i venda- Pisos- Locals- Garatges- Finques rústiques

PROSAFins a 7 anys: MOIXERÓTema: Conte lliure

De 8 a 10 anys: CADÍTema: Conte lliure

D’11 a 14 anys: PUIGPEDRÓSTema: Narració lliure

De 15 a 18 anys: PUIGMALTema: Narració lliure

Per a més de 18 anys: CARLITTema: Narració lliure

POESIAFins a 7 anys: FLOR NATURALTema: lliure

De 8 a 10 anys: FLOR NATURALTema: lliure

D’11 a 14 anys: FLOR NATURALTema: lliure

De 15 a 18 anys: FLOR NATURALTema: lliure

Per a més de 18 anys: FLOR NATURALTema: lliure

XXVIII Jocs Florals de CerdanyaAlp 23 d’Abril de 2011

CATEGORIES

Moixeró (fins a 7 anys): Col·lecció de contes i faules infantils.

Flor Natural (fins a 7 anys): Col·lecció de contes i faules infantils.

Cadí (fins a 10 anys): Col·lecció de contes i faules tradicionals.

Flor Natural (fins a 10 anys): Col. de contes i faules tradicionals.

Puigpedrós (fins a 14 anys): Col·lecció novel·la juvenil

Flor Natural (fins a 14 anys): Col·lecció novel·la juvenil.

Puigmal (fins a 18 anys): 300 euros

Flor Natural (fins a 18 anys): 300 euros

Carlit (més de 18 anys): 400 euros

Flor Natural (més de 18 anys): 400 euros

GUARDONS

ACTE CULTURAL Dia 23 d’Abril de 2011 a les 20:00 h, al teatre Municipal d’Alp:

PROCLAMACIÓ DELS GUANYADORS I REPARTIMENT DE PREMIS

El termini de lliurament delstreballs és el dia 25 de marça l’Ajuntament d’Alp, l’Oficina deTurisme, la Farmàcia Selva o laLlibreria Canal. Més informacióal telèfon: 972 89 00 17

VIURE PIRINEUS ALSdades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/documents/... · 2013-12-13 · VIURE...

Documents

Transcript of VIURE PIRINEUS ALSdades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/documents/... · 2013-12-13 · VIURE...