Viure plegats
-
Upload
iesramonllull -
Category
Education
-
view
131 -
download
2
Transcript of Viure plegats
Viure Plegats
Projecte de prevenció i tractament de l’assetjament escolar (bullying) a l’IES
Ramon Llull
Assetjament escolar • L’assetjament és cosa de tot un grup • Millorant la convivència dins el grup, prevenim l’assetjament
http://www.xtec.cat/~jcollell/
Per tenir una bona convivència
• Hem de “fer grup”
• Els membres del grups s’han de conèixer
• Del coneixement neixen la confiança i al col·laboració
• Per prevenir l’assetjament escolar hem de millorar el funcionament del grup
• Aquesta millora en el grup repercutirà en tot el funcionament del grup
De l’assetjament a la convivència
• Prevenint l’assetjament
• Milloram el funcionament dels grups
• Prevenim conflictes
• Milloram la convivència en general
De l’agrupament al grup
Agrupament Grup
Els membres del grup es coneixen
Estableixen normes i objectius
Interaccionen, es comuniquen
Participen, col·laboren
Tothom en forma part, Cohesió grupal
Centrar esforços en millorar els grups
La cohesió del grup evita El 80 % dels conflictes
Situacions que requereixen alguna actuació especial
Situacions que necessiten actuacions especialitzades
Tot i prevenir, de vegades necessitarem intervenir
• Actuació 1. Realitzar activitats de coneixement, confiança i col·laboració entre els alumnes d’un mateix grup d’ESO. Pel curs 2012-2013, ens centrarem en el 1r cicle d’ESO
– Activitat 1. Formar els tutors en dinàmiques de formació de grup i en l’aplicació dels cercles de diàleg (Setembre de 2012)
– Activitat 2. Fer activitats de formació de grup durant les hores de tutoria
– Activitat 3. Realització de cercles de diàleg a les classes d’ESO
• Actuació 2. Formar a professors i alumnes per tal que coneguin millor el que és l’assetjament escolar
– Activitat 1. Formar els tutors d’ESO sobre assetjament escolar (1r trimestre 2012-13)
– Activitat 2. Formar els alumnes d’ESO sobre assetjament escolar
• Actuació 3. Programa d’alumnes ajudants (delegats de convivència)
– Activitat 1. Sensibilitzar els tutors d’ESO sobre els alumnes ajudants (Novembre de 2012)
– Activitat 2. Presentar el programa d’alumnes ajudants als alumnes d’ESO
– Activitat 3. Formar els alumnes ajudants (final del 1r trimestre de 2012-13)
– Activitat 4. Coordinar els alumnes ajudants
• Actuació 4 Detectar possibles casos d'assetjament escolar
– Activitat 1 Passar un sociograma per ordinador a les classes del 1r cicle d'ESO (Novembre de 2012)
• Estudiar els resultats i fer propostes amb cada tutor
– Activitat 2 Disposar d'una bústia per a comunicar casos d'assetjament escolar
• Actuació 5. Aplicar un protocol per tractar els possibles casos d'assetjament escolar
– Afavorir les respostes educatives, més que les merament punitives
Nom
2 Aficions 2 característiques
personals
Lloc que t’agradaria
visitar Programa de TV
o pel·lícula
Davant un grup de desconeguts
• Imagina que has d’anar a un lloc (una festa, per exemple) on no coneixes gairebé a ningú
• Com et sents quan hi penses?
• Molta de gent no es sent segura quan està entre gent que no coneix.
• Si, com a professors, no cream oportunitats per a que els alumnes es coneguin, podem tenir una classe a la que bastants d’alumnes només es coneguin pel nom
• Com ho podem fer per tal que els alumnes es sentin part d’una comunitat I tenguin bones relacions entre ells?
Millora de la cohesió del grup
1. Presentació
2. Coneixement
3. Estima/Reconeixement (pròpia i cap els altres)
4. Confiança
5. Comunicació
6. Cooperació
Creixement del grup: Presentació
• Suposa
– Tenir unes dades bàsiques sobre l’altre amb qui form un grup: el se nom, edat, ...
• Com?
– Exercicis de dir el nom i alguna característica personal
Creixement del grup: Coneixement
• Suposa:
– Saber més coses de l’altre. Això ens permet veure punts que tenim en comú i altres que no.
• Com?
– Bingo
– Tarja de visita del detectiu
– Roda per a parlar d’alguna cosa que ens ha passat
Creixement del grup Afirmació personal
• Suposa
– Que cada membre del grup pot mostrar al grup qualitats positives seves i pot rebre l’apreciació del grup.
• Com
– Activitats a les que cadascú presenta característiques positives pròpies
– Activitats a les que tothom rep una valoració positiva del grup.
Creixement del grup: Confiança
• Suposa
– Confiar en les pròpies capacitats i en les dels altres.
• Com
– Ser guiat per una altre, quan anam amb els ulls tancats.
– Deixar-se caure, confiant en ser recollit pels altres. Cintes transportadores.
Creixement del grup: Comunicació
• Suposa
– Tenir capacitat per explicar clarament, per escoltar bé, per discriminar realitats i rumors, etc.
• Com
– Exercicis d’escolta, d’expressió precisa (dictats de dibuixos), ...
Creixement del grup: Cooperació
• Suposa
– Treballar plegats. Creure que el grup sap més que cada individu per separat.
• Com
– Treball cooperatiu a l’aula
– Dinàmiques que només es poden resoldre cooperant (travessar una sala sobre una estora)
• Tot el grup s’asseu en un cercle
• Es segueixen algunes regles:
– Hi ha un objecte (pilota, p.e.) que es va passant
– Només parla el que té l’objecte
– Els que no parlen, escolten amb respecte
– Quan a un li arriba l’objecte, pot “passar”
Entrada
• Roda amb pregunta senzilla:
– Com et trobes?
– Un menjar que m’agrada
– Una cosa que m’agrada fer els caps de setmana
– Una cosa que me’n duria a una illa deserta
Mesclador
• Activitat de moure’s per canviar el company del costat i afavorir que tothom parli amb tothom.
• S’aixequen tots els que
– Duen una cosa blava
– Tenen germans
– Tenen un animal domèstic
• I roden un (dos) lloc a la dreta (esquerra)
• Taronges i llimones
Tema
• Algun tema per debatre:
– Una cosa de la classe que m’agrada (que no m’agrada)
– Sobre un tema que s’està comentant, fer una roda per tal que tothom pugui dir la seva
– Es pot parlar primer per parelles o petits grups i després es posa en comú entre tots
Energitzant
• Si és un cercle un poc llarg, fer una activitat per distendir:
– Posar-se drets i, sense xerrar, ordenar-se per data de naixement o per ordre alfabètic
– Cadires musicals
Pots emprar els cercles aquest any?
• Te veus emprant cercles?
• Quan els podries fer?
• Quins problemes penses que pots tenir per emprar-los?
• Com es poden resoldre aquests problemes? (cal donar idees als altres)
Escolta activa / empàtica
• Escoltar sense jutjar
• Fer saber a l’altre que l’hem entès
• Primer escoltar, després parlar
Preguntes restauratives
1. Què ha passat?
2. En què pensaves? (quan has actuat)
3. Què penses ara? (del que has fet)
4. A qui ha afectat (i com)?
5. Què pots fer per millorar les coses?
Mètode de la responsabilitat compartida
• Hola, vull parlar amb tu sobre com va la classe. • Te pareix que hi ha algú que ho passi malament a la classe? • Qui és? • Qui són els que el molesten? • Ets un d’ells? • Què li fan? • Com te pareix que es deu sentir? (Demanar que ho expliqui amb
cert detall) • Tu vols que ell se senti així? • Què pots fer tu perquè es senti millor, perquè estigui content com
els altres? • Estàs disposat a fer-ho? Tenc el teu compromís [de que faràs això
que m’has dit]? • Gràcies. Ja pots anar a la classe.