V I V È N C I E S

D U N A

A Q U I N A D E S C R I U R E

P e p i t a Pont i

Gonzá lez

VIUBNCIES D * UNA INQUINA D'ESCRIURE

Vareig néixer a Anglaterra , de tants anys que

tinc, que ja no recordo amb exactitud l'any que vaig

veure la llum , però mes o menys , per l' ho que jo he

deduit, devia ser del mil noncents dinou al mil nou.--'

cents vint.

El taller on em van formar era molt digne, doncs

no em colocaven cap peça, que no fos verificada i com -

provada per els experts de la casa , i es per aquest

motiu que avui any mil noucents noranta nou , encara

compleixo la meva misió* amb dignitat de maquina d'es-

criure amb el nom de L. C. Smih & Bros.

Desprès de sortir d^Anglaterra em compra un cata-

là que tractava amb carbons , preferenment de les mines

de carbb de Lleó i Astúries.

Tenia un despatx molt elegant i sobri al Passeig

de Gracia de Barcelona, on s'hi entrevistaven els direc-

tius de moltes industries per concreta la compra de car"

bons de varies especies, que ell feia arriba per ferro-

carril desde els seus origens, distribuint la comanda

amb camions ald seus clients.

Vareig apendre molt, sobre carbons, per exemple

que el carbb es el combustible fósil mes abundant, i ,,.c

existeixen conques carbbniferes a tots els continents.

El caria' es comença a utilitzar a la industria a partir

de l'invent de la maquina de vq.por, duran el segle XIX,

va ésser la principal font d'energia , va impulsar el

desenvolupament de la siderurgia , la mineria carbdnife»

ra , els primers vaixells de vapor V any mil vuit - cents

vint i nou.

De factures en vareig fer moltes , entrades de va-

gons de carbó d*antracita i de koc, hi havia molta venda

d*aquest article , doncs les fabriques tèxtils sobretot

en auge en aquell , eren uns grans clients.

En Joan, que aixi es deia el Cátala que va tenir

l"encert de comprar-me, pulsaba les tecles sense saber

mecanografia , per l"jo que vaig avergonyir- me d"anar

a parar aquell escriptori, jo amb la meva dignitat de-

sser una maquina d* escriure complerta i ben estructura-

da , crec no em mereixia aquest destí. Perd amb el temps

i la practica resulta que va escriure tant ràpid , que

ja vareig estar orgullosa d% éll , i el greu que rn^bagues

sapigut que es desprengués de mi, perquè ja em conside -

rava com s* hi fos de la familia.

Vareig conèixer la seva novia , era una noia molt

jove, maca i simpàtica, es deia Conxita, ell era molt

mes gran , perd es comprenien molt be . Sempre que ve-

nia a buscar- lo per sortit a passejar l" hi agradava

escriure alguna nota amorosa que joiosament i reien

els dos , i jo contenta d" escriure alguna cosa bonica

que no fos tant negra com el carbó, de britat que ja

1*esperava per sortit de la monotonia diaria.

Els seus comentaris quasi sempre , eren de musi -

ca, o de teatre, els hi agradava molt la sarsuela, sem-

pre que podien anaven al teatre , i desprès tatarejaven

les cançons que havien sentit , la Conxita entonava

molt be i donava gust de sentir- la , però el qutu es en

3oan, ho destrosava tot, perquè n' hi entonava ni la seva

veu era agradable per centar, ja es veia que no era el seu

fort.

A ell tambe l^hi atreia molt la política , era molt

liberal i humanitari, i les seves idees sempre pacifistes

les defensava per damunt de tot.

Del deport en pasava , no 1%hi agradava gens, sempre

deia que la gent que anava als caps de futbol, eren perso -

nes fins que arribaven a les portes del camp, i que al*tras-

pasar- les, canviaven de tàl manera que ja no rahonaven i

es tornaven intransigents i mal parlats.

3o no se s'hi tenia raó, perd per els comentaris que

sento quan venen els amics i parlen d"algun partit de fut-

bol , vers la meva opinió 1* hi dono tota.

El dia que es casaren , recordo varen posar-me una

funda , i vaig quedar-me sense veure cap especta del goig

que devien fer , perquè de fet eren de molt bon veure, pe-

rò no ho puc explicar.

El temps que oaig estar mes envalada va ésser quan

es decidiren embarcar-se i residir a 1* Argentina, en aquell

viatge si que vaig passar- ho malament , entre mig de tants

bultos i baguls , sense que ningú em toques , vint i un

dies a les fosques i de pasada varem pasar un temporal

fortlssim , no se que es trenca d"aquell vaixell que ana -

rem inclinats fins al port de la Plata ( Argentina ), . els

passatgers tenien de caminar inclinats , amb la por que el

vaixejl es desnivelles en qualsevol moment, encara que el

Capità els dones explicacions animat- los a que no podia

passar res i els mariners es desfesin amb atencions, perd

la britat era que ningú estava tranquil .

La carga de la bodega tambe es desplaça estant mol aprop

de caurem a sobre un bulto molt gros , però per sort me-

va s' atura abans d'arribar on jo havia caigut. Em creia

que vindrien a solucionar- ho , perd, no , anàrem així

fins que vàrem atracar.

De britat que es un pal 1*ho que vaig passar, no -

mes os diré que el capità del oaixell , va ésser cesad

degut a la gran imprudencia que va fer , de seguir viat-

ge en aquelles condicions, doncs la seva obligació era

d*atracar al port mes proper.

Quan desembarcàvem sentia els comentaris dels pa-

ssatg.,rs, tots indignats per la travesia que amb tant

perill haviem pasat per culpa d*un capità sense expe -

riencia . Per sort vàrem arribar amb la por al cos, pe-

rò , be .

Desprès d"estar tres dies en un hotel, per fi

trobaren una casa que els va convenir, vareig pensar

! quina sort ! , ara tornaràs a veure la llum i et tor-

naran acariciar les tecles, dosa que ja desitjava, per -

que el primer dia que estàvem al hotel i arribaven de -

solata que no havien trobat res que els convingués, jo

em posava molt trista , pensava, no sortiràs mai dN aquï

dintre, pero al tercer dia tal com us dic, va arribar el

moment . Era una casa molt alegre , amb finestrals a to-

tes les habitaoions i la que jo hi havia de romandre hi

tocava molt el sol, vareig pensar, que aquí tambe hi

estaria molt a gust.

Esciar aquí a l*Argentina no vareig fer cap fac -

tura ni contracte que tractes amb carbó , sino molt al

contrari . La llana va ésser el seu fort, vareig apen-

dre molt sobre aquesta materia .

Hi havia la llana Merino que es la mes bona, mol -

tes paraules que jo no entenia , però* les escribia qua-

si cada dia , com era el pelatge, el tenyit , el blan-

quejat, el desengrasat , la llana cardada, untatge amb

aigua i un oli especial que en deien ensaimatge , que

per cert mes endavant es guanya la vida fabricant aquest

oli per unta la llana per quan pasava per la maquina de

filar.

Tambe va tenir molt èxit venen la llana en brut

recient esquilada , doncs a la Argentina els ramats de

bens son abundants, així com el bovi, pero esciar a en

Joan l" hi interesaven els bens, perquè aquï va ésser

el SGU negoci, que per cert V hi ana molt be.

Va passar un any, i jo per les converses que sen-

tia presentía que d*un moment a 1^altre tindriem un men-

bre mes a la fflamilia, com així va ésser , vareig veure

una nena molt xamosa que amb els seus plors i rialles

( que de tot hi havia ), alegrava aquella casa , perd

el que no vaig pensar mai es que quan seria mes gran

i ningú la veia , jugues amb mi d" una manera bastant

grollera, em feia anar les tecles desordenadament , el

carro anava d" un cantó a 1* altre d% una manera com si un

carro amb el seu cavall es desboques, el timbre dels

marginals no parava de tocar, a ella 1^hi feia molta q

gràcia , perd a mi , em transtornava , sort que la

vigilaven bastant que no entres al despatx , i no pa-

ssava gaire sovint , perd qu.an succeia o passava molt

malament .

Un dia es presenta un senyor demanant per el sr.

3oan , el varen fer esperar davant meu, i com que no duia

la funda vareig poder contemplar-lo amb tota tranquili -

tat , era un senyor d uns cincuante anys, molt eleganib ,

no era masa alt, perd tampoc era baix, tenia els cabells

blancs, el que el feien molt venerable . Va arribar en

Joan i al veures una forta abraçada els uní , eren amics

que feia temps no es relacionaven . Havia arribat de Bar-

celona feia uns dies i l" hi demana per quedar-se a viu -

re amb nosaltres i desprès de consultar-ho amb r esposa

decidiren que es quedes fins que trobes alguna cosa que

1% hi convingués.

Desprès d* un any de viure amb nosaltres i treba -

llar amb mil oficis distints, que cap 1* omplenava com ell

volia , un dia decidí no torbar a casa . Desprès despe-

rar tot el dia i veure que no donava senyals de vida , en

3oan sortí a donar una volta per el centre de Buenos

Aires , però la casualitat fou que desprès de redorrer

varis carrers en un d"* ells veié un grup de persones que

miraven amb expectació i temença un home que estava a

un risc de llansar-se desde un nove pis al carrer, el

cor 1*hi va bategar amb acelaracio , pensant sempre amb

1%amic que buscava, i 1%hi falta temps per pujar a là -

censor i arriba just per comprobar que efectivament era

ell, que havia pres una desició equivocada . Mira de

donar-lhi ànims i fer-lo tornar a la realitat, perquè de

veritat no semblava ell, el seu cervell s*havia girat

i solament veia les coses negres de la vida, i la feina

d"en Doan , va essdr de fer- li compendre que tambe la

vida te moments blancs que sv han de saber viure amb ale-

gria i que els negres em de mirar que no ens facin gaire

companyia , perquè per desgracia es barregen i em de te-

nir una serenó especial per poder despenjar-se dels ne -

gres , i si es pot quedar-se solament amb els blancs.

Seria magnific que aixb ho pogués fer I*hi contesta

1* Eladi , que així es deia 1* amic , perd procurare se-

guir els taus consells , i no donau-se el disgust que

sense n% hi pensar-ho os anava a donar.

Be, una noticia agradable, dintre uns mesos , si

tot va be aumentariem la familia , quan la Conxita lTii

comunica al seu marit, ( que per cert jo hi era al da -

vant ), s* en congratula molt , i dintre seu eres que es-

taria molt content que fos un nen, en fi ja ho veurem.

Tambe teníem un gos de raça llop , molt entenimen-

tat , em mirava molt i mes quan la nena jugava amb mi,

perd mai s* atreví a tocarme.

Anava passant el temps fent factures i pòlisses

jo només disfrutava quan en Doan posava les seves mans

sobre les meves tecles , doncs ho feia amb delicadesa

, que es com ami nfagrada que em tractin.

Be arribat el moment esperat del naixement dxun

altre fill, que per cert vareig sentir que en 3Ban l" hi

deia a la nena , que tenia un germanet i que a lendema

la portaria a coneixel.

Tots estaven molt contents amb 1*esdeviniment, i

jo vareig pensar que almenys quan fos mes gran , jo lx hi

passes dedesapercebuda, cosa poc probable , tenln la mes-

tre de la seva germana, en fi amb el temps ja ho veurem.

Quan V-ig conèixer el nen , em feu molta ilusid ,

era molt maco i grasonet, perd aixd si, molt ploraner,

cosa que amb el temps s* ana modificant.

Periòdicament s% escribien amb els seus pares res -

pectius, i aquí voldria intercalar una poesia que en

Joan dedica a la seva mare en èl dia del seu Sant, per

donar a entendrà que la llibertat qua ells desitjaven

era tal com a dxésser , valorant i respectant el pensa -

ment de les idees que no corresponen a l" no que tu pen-

ses , cosa qus honestament , sempre al liare de la seva

vida havien practicat.

El dinou del corrent mes , es el vostre sant, i com que

se que vos sou amant de les felicitacions , en aquest

dia me" s molt grat dedicau-se aquestes linees que mes

abaix escric.

Quan un home *s positivista

i no creu T,n res de la religid

els sants els veu de fusta

i les imatges de carta.

Perd portant sang de persona adorada

en gust veig vostre celebració

i el vostre fill vos felicita

amb tota la devoció,

i vos desitja salut, vida i força

perquè quan torni a venir

trovi nf ha mare plena de vida

que x s el major provenir.

Pensant d"aquesta manera

dies i dies van passant

i mentres pasant els dies

el vostre fill va lluitant,

lluitant per la nova era

que a poc a poc va venint

per ajuntar-me a 1% arbre

que tant lluny de mi el tinc.

I quant vingui aquest sant dia

que feliç sera per ml

terair nT ha mare , m* ha fillaíi nC ha dóna

tots formant un sol llaç del

nou provenir.

Joanel vostre fill

Buenos aires 7 - 3 - 2 3

El pare de la Conxita, feia uns dos anys que residia a

1*Argentina , però no sabien res d*ell , i al viure a

Buenos Aires intentaren localitzar- lo, perd tots els j

pasos reclamentaris qua f^ren , foren inútils.

Per últim decidiren insertafc un anunci al diari,

dient que la seva filla el volia localitzar . ! que va -

ren fer ! , reberen una quantitat de cartes , quina mes

diabólica , ( 1*hi varen sortir pares per tots els can -

tons ) , i ella nornes en buscava un.

Explicaven d una carta , que 1% fcji deien : Hija mia

estoy en la cárcel , porque la justicia se ha equivocado

conmigo, yo soy innocente de los cargos que se me imputan

haz algo por mi, si vienes a verme , que me gustaria mu-

cho , porque te recuerdo de muy pequeña , traeme , comida

i dinero, ya sabes que tu padre es incapaz de hacer algo

indigno, confia en ml, i recibe un abrazo de este padre

que te quiere i no te olvida . I la firma era il-legible,

Com es molt natural .

Quasi totes les cartes que es reberen eren del mateix es -

til demanant ajuda i diners . Naturalment no en varen fer

cap cas.

Al poc temps , es presenta un senyor molt elegant i

ben plantat, que aquell si que era el pare de la Conxita.

Varen parlar de les circunstancies en que ell vivia, docs

havia tornat a començar una nova vida, junt amb una dóna

que es comprenien molt be i els dos eren feliços. 3a saps

Conxita, 1* hi deia , que amb la teva mare no s" hi podia

viure, per exigent amb les coses mes fútils , jo no la

podia suportar, i per això* , vareig pendre aquesta desi-

ció, que suposo cornpendreu sobradament.

Va esser una retrobada molt agradable , que s ana

allargant amb visites pero-ódiques per ambas parts.

Cada vegada feia menys factures , i jo pensava que

el negici devia anar malament , com així va esser, se -

gons explicava en Joan la llana va fer una espectacular

baixada de preu , i anaven passant als mesos sense recu -

perar-se , sinó molt al contrari , tothom que estava en

aquest negoci , tenien una preocupació molt gran , estant

desesperats, molts negociants quedaren arruinats i amb

els magatzems plens de mercaderia , sensa poder-la ven-

dre .

En 3oan desprès de tenir contactes amb comerciants

del Brasil , i donant-lhi bons informes comercials , varen

decidir anar a viure a Sao Paulo, que era uba Ciutat amb

molta industria textil.

Aviat esta dit , però quin enrenou, tota la roba

en els baguls , i les maletes amb els objestes personals

mes estimats , els mobles venguts o regalats , ¿ i jo pen-

sava ?, ¿ aniràs amb ells ?, perquè ja veureu , jo no co -

neixia a ningú mes , i ha§ues sigut molt dolorós canvia de

familia , però no, em varen tornar a embalar i pap a la

bodega del vaixell que ens havia de portar a Rio de Da -

neiro.

Aquest viatge no va esser com el proraer , va fer

molt bona mar, i un Capità que era un bon Capità , sabia

el que es feia.

Do no ho vaig veure , però quan em tregueren de la

bodega , vareig sentir els comentaris de la bona impresió

que els causa aquella Ciutat, sobretot el moviment comer-

cial que es respirava.

Vàrem fer nit a un hotel, i a 1*endemà ens traslla -

darem a la Ciutat de Sao Paulo, que tal com varen infor -

mar a en 3oan ,1a industria textil , junt amb el cafe era

el seu motor principal .

Als dos dies varen trobar una casa molt adient per

poder fabricar 1*oli d*untatge per la llana , hi havia un

magatzem al davant i al darrera l'habitatge, tot en molt

bones condicions . En una de les habitacions hi muntaran

el despatx, on jo hi tenia un lloc reservat , perd em va-

ig haver d*instruir d" una latre materia que no en sabia res

perd de mica en mica, 1* ensaimatge que fabricava en Doan

va tenir molt d"exit , i ja era tens fent factures de bidons

d** ensaimatge per grans industries .

fïf alegraba d" estar tant amb actiu, perquè passar dies

i dies enfubdada es molt trist.

Cada dia que passava , només sentia elogis de la Ciu-

tat , quan la nena va anar a 1* escola era un grup escolar

modèlic, tots els escolars amb la seva bata blanca , i len-

senyansa molt acurada , amb uns profesors molt responsa -

bles de la seva feina. La nena aviat va qpendre V idioma,

que es parlava al Brasil , que era el Portuguès, doncs

segons vareig saber mes endavant , Brasil, havia perte -

nescut a Portugal , fins 1*any mil vuit - cents vint i dos,

any en que varen declarar la seva independencia.

A la Conxita no l"hi costa masa apendre les princi -

pals paraules del portuguès , ai. anar a comprar va ésser

una escola per ella, perd el seu marit sempre que sortia

a vendre l" ho del seu negoci , arribava amb tot de notes

, i 1*hi deia mira he trobat en un despatx, un lletrero

que deia ( fechado ) , ¿ que deu voler dir ?, doncs vol

dir que es tancat, i aixl de mica en mica varen anas apre-

nent V idioma del pals on residien.

Un día en Joan compra un lloro , era de color verd

amb unes plumes vermelles a les ales , que intercalades

amb les verdes , 1*hi donaven un aspecta molt bonic , el

bec i les potes eren negres que feien resaltar mes el seu

plumatge. Tenia tres mesos, i aixl 1*hi digueren podria

ansenyar- 1*hi a parlar 1*ho que volguesin , va ésser molt

ben rebut . No estava en.eap gàbia , doncs tant la Conxi -

ta com en Joan eren amants de la llibertat , tanla un peu

de zenc amb els agafadors de metall i alia era el seu ha -

bitatge , amb la menjadora i el beurador . La Conxita I*hi

ensenya a cantar , cosa qua va apendre amb molta facili -

tat , cantava unes estrofes de la"canciòn del olvido",

aquella que diu :

A beber a beber i apurar las

copas de licor , que el vino

ara olvidar las penas del amor.

Ho repetia moltisimes vegades i o entonava molt be. Tambe

1* hi ensenya,

lairet , lv airet de la matinada

del ric estiu, del ric estiu

del ric estiu, que arreplega

la rosada que llença el riu,

que llença el riu, que llença

el riu. el riu.

cançó que tambe donava goig de ssntir- lo , per la seva

claretat i entonació.

Molts amics catalans que residien a S. Paulo desde

feia temps, 1*hi ensenyaren a dir (visca la República Cata-

na ).

cosa que repetia fins a la sacietat, perd els feia molta

gràcia , que en un pals tant allunyat de Catalunya,sYes-

coltes aquesta proclama.

Era un lloro modèlic , no picaba mai a ningú, en

n"en Joan prihcipalment 1*hi tenia un afecte especial

l"agafava amb la ma i el lloro amb el bec 1* hi raseguia

tot l^òbol de la orella com acariciant-lhi i seguidament

1*hi feia petons a la boca, aixb només ho aconsegià ell,

perquè en els altres membres de la familia no en feia

n* hi cas , aixa que la Conxita el netejava , l" hi do -

nava el menjar i el veure , perd n>hi el podia tocar, en

canvi a la nena ja 1*hi tenia un tracte mes preferent,era

un lloro amb idees molt personals.

Be , crec que els BBSUS amoé , volien tenir un fill

de cada pals, on resididn, vareig sentir que comentaven

que el mes de juliol o agost, tornarien a aumentar la

familia , i així va ésser , el dia dos d* agost nasqué un

nen molt formós , s" asemblava molt a la seva germana, al p

menys que quan sigui gran no tingui la dèria que te ella

amb les meves tecles , perquè ja seria massa que sis mans

em devellestesin , crec que no podria resistir- ho.

estaven enamorats de la Ciutat de Sao Paulo, hi

ha grans plantacions de cafetals, la gent era amable i

molt sociable . Els seus carrers amples i molt nets, els

negres qua abundaven , convivien amb el blancs, o ( vi -

ceversa ) , amb tota naturalitat, a vegades sentia que

en Ooan deia , que semblava que tots fossin de la ma -

teixa raça, cosa que a ells els omplenava de satisfaccid.

Si , que tenien altres costums , perquè creien molt en

fetitges, unes creencies en qua. nosaltres no hi podem en-

trar, ( que no se, si es bo o dolent) , el que contava era

la gran humanitat que tenien , sempre estaven apáint per

ajudar-te.

La vida alia va ésser molt maca , primer per el seu

clima , que es calid, nomes a la nit es posaven un gersei,

1% hivern no el coneixien, les seves estacions son dues ,

l" estiu i 1* estació de les pluges, que per ells , es 1% hi-

vern .

Quan s' atansaven les festes de Nadal i Cap d% Any ,

la Conxita principalment , estava com angoixada, no es

igual celebrar aquestes festes s 1Nhivern que a r estiu,

¿ britat que no ho sembla ? , doncs sogáns deia , sembla -

va que aquestes festes no existisin , això que es reunien

amb amics Catalans i es menjava turró, i tot 1* ho que es

tenia per costum quan residien a Catalunya, però conti -

nuava dient que no era lxho mateix,naturalment eren mes

caluroses , com l"" hi deia en Joan , per aixecar- 1> hi

1* ànim.

Varen rebre una carta de 1*Eladi , que els alegra

moltissim , els explicava que tenia una feina a la secció

de contabilitat d" un banc, que 1*omplenava del tot , i que

estava en una pensió molt neta i agradable i acabava la

carta felicitant-los per les festes , i dient-els-hi que

gràcies a ells , ja ho veia tot blanc, però que trobava

molt en falta les converses polèmiques que tenia amn en

Joan.

Les seves idees polítiques eren vontraposades que

com es lògic es sobrevaloraven , o es desestimaven segons

qui parlava d*ells dos . L*amistad dels dos amics mai es

refreda , i sempre dada u, deia el que pensava amb aquella

sinceritat tant enriquidora de V amistad sincera.

3o que sempre els havia escoltat amb plaer, pensava

que si «els politics parlesin com ells sobre els proble -

mes que tenen , sdmpre els seria mes planer el seu treball.

De mica en mica anauant acostumant- se a les costums

dels nadius , i com deien ells , alia on resideixes i tens

d"* aclimatar-te , perqué o si nó , sempre et sentirás.f o -

rester .

A la cantonada de casa hi ha una plaça molt gran i

molt maca , plena de palmeres i flors , la terra aquï es

molt fèrtil , qualsevol cosa que plantis creix amb una for-

talesa i magnitud envejable.

En aquesta plaça , hi ha un tamplet on una orquetra

cada nit hi ofereix un concert, tant en Doan com la Con-

xita i anaven molt sovint , perquè els hi agradava el

repertori musical , en que la orquestra els obsequiava.

Quan arribaven comentavan les peces que mes els feia senp

tir la vida en aquest pals tant marevellós

Regularment rebien cartes dels seus pares respectius,

però un dia una carta de la mare d% en doan que els comen -

tava , que es trobava molt sola, i que havia pensat anaarca

viure amb ells a Sao Paulo , ( per 1*ho que jo sentia ), no

els va desagradar la idea, pero tambe creien que era un

gran trnstorn per una persona entrada en anys, cuidar-se

ella sola de tots els trsmits, de totes maners V encorat -

jaren perqué tires endavant la seva desició, i que no es

preocupes de les despeses , perquè ells corrien amb tots

els gastos.

Desprès de cartejar-se , opinant sobre el viatge i

tot el que comporta un trasllat de tants quilòmetres ,

reberen una carta notificant-els-hi que preferia quedarse

i estar sola que traspassar t&nta quantitat cTaigua. 3a sa-

veu que jo no havia vist mai el mar, i diumenge , junt amb

unes amigues anàrem a Barcelona , passejant per la Rambla

ens arribarem al moll , i quan vaig veure tanta quantitat

cT aigua , vareig quedar espantada , no se que em va passar

ni el que jo m" imaginava , pero el que si se , que mai pu-

jare a un baxell.

Varen insistir raoltissim perquè fes aquest pas, pe -

r<5 1% aigua va guanyar a tots els rahonaments. Els dos fi-

llets estaven molt ilusionats per poder conèixer l^àvia,

peco n*hi aquesta raó, fou prou per fer-la canviar dxopi-

nió.

I això va donar peu a que es comences a parlar per

tornar a Catalunya, doncs comprenien que la mare al fer-

se gran nacesitava la seva companyia.

Perd naturalment , ara ja eren familia numerosa, i

es tenia de mirar com aniria el treball , per per l"no

que en tloan va tenir contactes amb industrials del tex-

til de Sabadell, per tenir una ori ntaciò, i al comuni -

car-li que estava en molt auge, ja no s%hi pensa mes, i

ja el tens fent els preperatius per el viatge.

m'entres la Conxita, comença a omplir baguls, en

Joan es trasllada a Rio de Janeiro per els passatges i

concreta en quin transatlàntic es podría embarcar per

arribar a Barcelona.

La sorpresa va ésser majúscula , quan la Conxita

rebe un telegrama que 1%hi anunciaba que tenien passatge

per el transánlactic " Compte Rosso " , que era italià

i atracava a Rio de Oaneiro , dintre de tres dies, i que

en 3oan arribaria aquella mateixa nit.

La Conxita creia que era una equioocacid, no es podia des-

montar una casa amb tanta urgencia. Ilílira el diari i veie

que efectivament arribava dit transatlàntic dintre de

tres dies.

Agafaren els mobles que eren molt nous, puig els

compreren quan arribaren a Sao Paulo, i els exposaren- al

carrer , amb uns rètols- , sobre el preu de venda irriso-

ris , en un dia els tingueren tots venuts.

3o vareig passar molta angunia per si tambe em ve-

nien , ara qus ja sabiaçbastant sobre llanes i ensaimat-

ge, tornaria a complicar- me la vida, perd per sort meva

no em deixaren . Ara que tambe estava trista per els dies

que tindria que estar enfundada , i que no fes tamporal

perquè quan penso amb el primer viatge , ja no se que pre-

feriria , si quedar- me amb una altre falimia , però va,

no vui pensar que el viatge sigui dolent, si aixi es pen -

ses no ens raouriem de casa , i amb la familia que tinc,

no cal nxhi pensar- hi.

Es despediren dels amics , ( que no s>ho podien

creure ) , perd la reajitat era ben palpabld , els hi dei-

xaren moltisime§ pertenencies , i ells els ompliren de

recordançes per els seus familiars de Barcelona .

¿ I el lloro, que fem del lloro ?, ningú hi ha -

via pensat, amb tant trasbals , per fi decidiren empor-

tar- sej.l . El posaren dintre una capsa de llauna plena

de forats per sota i als costats , per poder-lo passar,

doncs hi havia una ordre que no es podien embarcar bes-

tioletes de pluraa , perquè creien portaven una certa ma-

laltia , pero en 3oan estimava tant aquest lloro que no

el volia deiKar , i aixi el passa dintre una capsa de glj-

letes.

En el interior del camerot, el deiKava lliure per donar-

li menjar i veure, pero un dia qur hi havia l^ull de bou

obert , la bestia s*hi posa , contemplant encriiriosit el

mar, pero en Joan estava alerta per s hi emprenia el vol

sobre el mar, perd el lloro era inteligenti torna cap al

camerot . En Joan aquesta anécdota sempre I*explicava

amb orgull.

Els vint i un dia de navegació, segons explicaven

en Joan i la Conxita , veren ésser fabulosos, una mar

molt plana , que ¡jo desde la meva foscor endevinaba , al

estar tot en calma.

Cada dia hi havia festes , ball , cinema , sala de

gimnàs, piscina,no es podien avorrir de cap manera, to -

tes les hores podien estar ocupades per l"oci.

Sembla que vint-i-un dies dintre un transatlàn-

tic tingue de ser pesat, perd no tenint cap contratemps

d"averies o temporals, son uns dies de vacances increi -

bles .

Quina emoció, tingueren tant en Joan com la Con -

xita al retorna a veure les torres de San Jaume , el Ti -

bidabi, lïlontjuic, el monument a Colón , deien que aixd

només o experimenten les persones que estimen 1 ho que han

deixat i desprès dels anys ho recobren.

Quan tingueren els tràmits del desembarc arreglats

baixaren al port, ni ells mateixos es creien que trepit -

javen terra Catalana, a mes de veure i abraça, als seus

éssers mes estimats, va ésser indescriptible.

Desprès de tanta emoció , ens traslladarem a Sa -

badell, a casa la mare d"* en Joan , fins que trobaren un

habitatge que els convingués, cosa que no trigaren gaires

dies, i així ells la mare i jo , ja ens tens ocupant una

altre casa , que era de construcció recent, amb un gran

pati, i un local al darrera molt gran per poder fabricar

1> ensaáimatge, que es el que ell es dedicava.

Desprès d*uns dies , ja el tingueren tot moblat, el

dsspatx, que era el mau lloc, era sencill, perd alegra i

jo tenia prioritat per sobre tot V ho demés , per 1* ho que

estava molt contenta , primer per el viatge tant tran -

quil que vàrem tenir , i desprès per estar sempre amb

la mateixa familia , ara amb un altre membre mes.

La Conxita es dedica a buscar lv escola mes ad-equada

per els dos fills mes grans, i en Joan a buscar clients

per podsr tirar endevant el seu ensaimatge, cosa que al

començar va costar una mica, però la seva eloqüència

dialèctica i la bona qualitat del producte, va donar

uns fruits, que ell, ja esperava.

Estaven molt contents d"haver entrat a la industria

textil de Sabad,ell amb tant bon peu. Desprès vingueren

mes comandes d altres industries , jo escribia factures

a Terrassa, a Olot, a S. Juan de les Abadesses, a les

Planes d* Olot, a Olot mateix, a Olesa de lïlontserrat, en

fi , on hi havia el textil , en Joan hi jugava un bon pa-

per , mv hagués agradat moltisim conèixer aquestes pobla -

cibns , però m*havia de contentar amb les explicacions

que en Joan fieia a la Conxita.

De Terrassa sempre explicava que era mes o menys

com Sabadell, perd amb l" aire mes saludable , perquè te -

nia la munte.nya de S. Llorenç molt aprop i aixd feia que

a 1*hivern tambe i fes mes fred. Els carrers son molt

costaruts, al revés de Sabadell que son llargs i planers

però dintre.; aquestes poques peculiaritats, son dues Ciu -

tats molt semblants, encara que anys enrera, els seus ha-

bitants es tenien una sana enveja, hi havia una dita que

deia : els de Sabadell ( mala pell ), i els de Terrassa,

( mala raça ), perd tot finalitzava amb bona armonía, i

el comerç i la industria , sempre va anar conjuntament.

La Conxita havia estat a Sabadell de visita, perd

per viuri no 1%hi agradava gens, acostumada a les grans

Capitals , com Barcelona, Buenos Aires, Sao Paulo, que

qncara que no fos la capital del Brasil, era una gran

Ciutat. A Sabadell s*hi trobava incomoda, fins que s*hi

va anar adaptant, pero V hi costà bastant temps .

En Joan en canvi , ja ara fill de Sabadell, i re-

troba tots els amics , el cas dN ell ja era diferent.

El dia que va anar al Circuí República Federal,

que ell sempre hi havia sigut soci, va ésser com una í

festa , de la rebuda que 1*hi feren., es va emociona

rnoltissim , i quan 1* hi explicava a la Conxita se 1 hi

negaren els ulls.

Al entrar al Circol hi havia un quiosquet que hi

venien tabac i altres xuxeries , i el regentava un senyor

que era cec, en Joan s*hi atansà , i T hi demanà la mar-

ca de tebac que ell sempre fumava, quan va ésser la seva

sorpresa al comprovar que amb la veu , el va reconeie

xer, ¿ ets en Joan britat ? , una altre emoció, encara

mes sentida que ules altres al estar 1*amic amb inferio-

ritat de condicions. No cal dir que s* uniren amb una fra-

ternal abraçada.

La vida a Sabadsll va ésser agradable, entre els

familiars , i els amics que la Conxita va saber selecci-

onar , 1*hi donaven un interès per parlar de la Ciutat, del

que ella creia que convindria fer perquè Sabadell fos una

Capital com les que havia viscut , o semblant, pensava

que hi mancaven escoles , de mercat només n*hi havia un ,

quasi tots els carrers eran de terra, i quan plovia era

una desgracia. Estaven cnalt ilurainats, amb faroles de gas

quan es feia fosc pasava un farole a encendreles , i a la

matinada les apagava, o veié tot molt poc cuidat, i sem -

pre pensava quevoldria treballar per poder ajudar a mi-

llorar la Ciutat que tindria que viure, puig veia que era

un poble que tothom treballava i es guanyaven relativa -

ment la vida, i que no era cap somni el que pensava, sino

que ho veia molt asequible per els seus habitants, que

segur no regatejarien esforços.

Es feu sòcia del Circol Republicà Federal i pogué

alternar amb dones molt posades a la vida de la Ciutat

cosa que la estimulava.

Desprès de la Ceina que la casa comporta, 1" hi era

un esplai dos dies a la semana reunir- se amb la junta i

exterioritzar entre totes el que es podria solicitar a

1*Ajuntament per millorar la Ciutat, sempre dintre la lò-

gica.

liaren fer unes eleccions per nombrar la presidenta

i quan no va ésser la seva sorpresa, que per mafjoria de

vots sortís elegida ", segons ho explicava a en Joan, va

declinar el càrrec , però els arguments de les companyes

i els números de vots tant significatius, no va tenir

mes remei que aceptar la presidencia.

Perd el cas ben curiós , fou qyie al mateix temps

la junta masculina , tambe feu eleccions per a president

i sortí elegit en Joan, per majoria de vots. No se s" hi

mai s*ha donat el cas que un matrimoni , siguin els pre -

sidents d' una entitat. Entre ells a casa parlaven dels

problemes , i com resoldres, per 1*ho que jo estava assa-

bentada dels assumptes d" aquasta entitat mes be , que els

mateixos socis .

Era una entitat modèlica i avançada a la seva època

tenia una biblioteca molt extensa i acurada i molt concu -

rreguda per els seus socis i estidiants. Tambe es Forma un

grup de teatre, i cada mes es representava una obra d*Àn-

gel Guimarà , o d* altres autors , que ara no recordo. Tam-

ba es contractaven companyies que representaven sarsueles,

hi havia actuat en (ïlarcos Redondo, un bariton amb una veu

maravellosa , segons deia la Conxita , se'1 tenia d*escol -

tar amb els ulls aclucats, doncs la seva figura no estava

amb consonancia amb la seva veu, però aquesta recompen -

sava.

Un tenor anomanat Carles fïlairal, tambe els agrada-

va moltissim , aquest ja tania una figura elegant i la

seva veu, també era molt apeeciada .

La tiple, (fl§ Teresa Planes tambe fou molt valuada,

tant per la seva veu, com per là seaa figura , i elegan -

eia en escena , i moltes figures mes , que feien les deli -

cies dels espectadors.

En els eatre - actes els rapsodes s"hi podien es -

plaiar , el públic , ja els esperava , molts d*ells han

sigut molt coneguts, com així molts dels artistes del grup

de teatre,"com la familia Cunille - Uilarrasa, que desta-

caren amb la seva profesib artística.

Hi havia una sala molt gran , amb una escala de

marbre molt senyorial , aqui s^hi organitzaven balls

amenitzats per orquestres molt renombrades, eren molt fa -

íiiosos, per la serietat i la joventud que hi assistia.

Tambe s"hi donaven conferencies de tots els temes

que en aquella època interesaven.

En Joan i la Conxita estaven en molta ansia, per -

que el dia següent , tenia de venir a donar una conferen-

cia el politic i escriptor ""spanyol, D. lïlanuel Azaña.

( tres vegades gefe govern i president de la Republicà

Espanyola) , i encara no tenien ben lligat l"* organitza-

ció , perd per sort en tot el dia o solucionaren i a i-

V arribada del personatge tot va anar , com havia pre -

vist.

Varen obsequiar- lo amb un dinar al restaurant

Arrahona, assistint- hi la junta femenina i masculina

junt amb una representació de l" Ajuntament i amb el seu

Alcalde en cap.

Varaig sentir que ¿n Joan comentava , que la con-

ferencia del Sr. Azaña , va ésser digna d*escoltar , tant

per la seva perspectiva , com per la seva elocuencia.

Be, ja hi som, s'ha de tenir un altre fill, que

nasqués a Catalunya, i així va ésser, el dia dinou de se-

tenbre , va néixer un altre nen , tambe molt maco i sà ,

tots esperaven que fos una nena , per tenir- ho nivellat

dos nens i dues nenes , perd no va ésser aixï, i aquest

desnivdll no causa cap contratemps, En Joan sempre deia

que tenia la Societat de Nacions , a casa.

Tambe tenien una costum que m'agradava , cada dia

de la semana parlaven amb una llgngua diferent , per no

perdre l'idioma qus ja sabien , un dia es parlava amb

Castella , un altre amb català , i r altre amb portuguès,

pero a mida que els fills creixien , aquesta bona costum

es deixa perdre, i aixï es quedaren amb Iridióme , cátala

i Castella, que es tambe el que aprenien a 1% escola ,

Vingueren dates que empanyaren la vida social de les

entitats que defensaven la llibertat, com ara el sis d%oc-

tubre de mil noucents trenta cuatre , on varen passar uns

mesos de temença , per 1*ho que podria passar ,perd sem-

bla , segons explicava en 3oan que lès coses s'anirien

resolvant paulatinament , sense de tenir que arribar a

una lluita armada, que es 1*ho que menys desitjava. Enca-

ra que s" equivocava?', perquè detingueren al President de

la Generalitat , Lluis Companys, fent - li un judici in -

just , ( trenta anys ) de presó.

Gràcies a les eleccions del setze de febres del

mil noucents trenta sis , desprès de mes s* un any d"ésser

a la presó, va poder sortir junt amb altres confinats, per

el mataix delicte, ( politica ),i així va poder reprendre

la seva tasca a la Generalitat.

La vida familiar , sguia el seu ritme , els fills a

l' escola i an Ooan fabricant el seu producte, la Conxita

cuidant- se de la llar , tenint compte dels fills, amb una

organització admirable , docs ja eren set persones de fa -

milia , i no podia dormir totes les hores que ella volia.

El petit va ¡''ésser la joguina dels seus germans , es

va criar amb 1*estimavib de tots , i tambe el mes mimat,

cosa que ami , no em tranqui li tzava gens , perquè sja te -

nia Inexperiencia dels altres germans i creia per 1*ho

que anava veient que aquest seria molt pitjor , perquè

tambe era el mes consentit.

Es veu que la vida no es pot planificar , ni cos-

tums ni idees , n^hi r ho que faràs demà, sempre ve una

recalcada que no esperes , la Conxita ana a despertar

l*àvia , cora feia cada dia , i la veie molt blanca, i al

tocaria es dona conte que havia mort, tenint un gran en -

surt, doncs no havia estat malalta i ningú s* esperava

un desenllaç tant sobtat . Varen ésser uns dies molt

tristos per tots , i ja em tens am| , amb la funa un al-

tre vegada.

La vida va anar seguint, arribant el pitjor, el di -

vuit de juliol de mil noucents trenta sis, 1*alçament mi -

litar del General Franco , contra el govern constituit de

la República, quan svescolta la noticia per la radio, no

s%ho podien creure , pero desgraciadament va ésser bfcitat.

Bn Doan deia que el reduirien en pocs dies , pero tambe

s" equivocava , dintre el seu interior ho desitjava , perd

no sempre pasa , el que un desitja .

Les noticies de cada dia demostraven que no era una

revolta que amb dos dies s" acava , sinb que cada dia es

complicava mes i mes , intervenit- hi forces italianes

i alemanyes ajudant al moviment alçat, tant amb armament

com amb homes , va ésser una guerra devastadora, com to -

tes les guerres , perd segons s% explicava el matrimoni ,

una guerra civil es molt pitjor , perquè es lluitava en-

tre germans .

Es va matar molta gent , només per pensar diferent

tant d* un sector com de l" altre, o per odi entre famdilies

que tambe es delataven , no se si tothom es trastoca , pe -

rd va ésser horrorós tot el que pasava.

En Doan dintre els càrrecs que representava , va

ajudar a molts amics , perquè sempre diré que era un home

politic, amant de la no violencia.

lïlolta vegades arribava a casa engoixat i desanimat

perquè havia sapigut la mort violenta dxalguna pergona

que ell havia tractat comercialment , o simplement que el

coneixia , sempre deia, son persones admirables , que mai

han fet cap mal , ¿ que els passa per el cap, per actuar

tant criminalment ? , ni ho entenia, perquè ell era ina -

capaç de menyprear una persona per les seves creencies.

Ho comentava sempre amb la Conxita, quan els nens

ja eren a dormir , i jo com sempre , era una espectadora

exepcional de totes les seves conoerses , sempre vaig e§-

tar al dia de totes les noticies de la guerra.

ftqul , o sigui a la banda republicana es formaten

divisions de voluntaris per anar alluitarccontra el fei-

xisme , Esquerra Bepublicana tfa formar una divisió de

voluntaris , la cual 1% anomenaren (ïlacia - Companys, i

el Circol Republicà Federal , s%hi adderl , amb molta

de la seva juventud, anant a lluitar al front d*Aragó.

No salament anaven a lluitar els voluntaris, sinó

que els soldats de lleva , tambe hi'estaven implicats ,

! pobre juventud , quins tres anys que van passar ! ,i

els que varen poder tornar amb vida , i sense consequen -

cies produïdes per ferides mes o menys greus , quina

alegria, però molts ja no tornaren , i d^altres quedaren

disminuits fisicament per tota la vida.

Quina guerra mes absurda, i quines conseqüències

reportaren a la banda perdedora , que era on nosaltres

residi em.

Ba aixb dls que estaven ene el front, perd 1* ho que

succeia la reraguarda, sense quasi menjar , amb els avions

bombardejant les Ciutats , causant el pànic entre la

població , a Sabadell no vingueren massa sovint , pero a

Barcelona quasi cada dia hi havia incuráións que desde la

Ciutat de Sabadell es veien els reflectors i segons com

venia el vent inclus les detonacions de les bombes.

El menjar el donaven raccionat , i s* hi se* n po -

dia comprar d" estraperlo s"anava passant com podies , sa-

bó per rentar , el que donaven'de raccionament era com de

terra , que en contes d'ensabona et rascava la roba, i

d*això va venir que la Conxita 1%hi digues a en ]oan ,que

fabriques sabó , que faria un be a la Ciutat , ja que te-

nim oli per fabricar 1%ensaimatge, una part podria ssrvir

per fer sabó, perqu"è aquest oli tambe el donaven per cu -

pos en els fabricants de productes oleaginosos.

Be així ho fáu, fabricava un sabó moll, que el ve -

nia a quilos , era un article molt bo, inclus moltes per -

sones s"hi rentaven el cap, no hi havia cap mescla que po-

gués perjudicar , perd els pejudicats foren ells. Obrien

el magatzem a les vuit del mati i a les cuatre ds la ma -

tinada ja hi havia qui feia cua , per no quedar-se sense

1*article , amb la desesperació de tot el veinat, que no

podien dormir de la xerrameca que es formava.

En fabricava cinc-cents quilos diaris i venent-ne

un quilo per psrsoba , eren cinc-centes les persones que

passaven diàriament per el magatzem, i en el Joan , ja

1*hi deien el sabone, cosa que no 1*hi agradava gens.

Varen decidir vendrel a les botigues en bidons de

cincuante quilos , perquè estava abrumat de tanta feina,

fabricar-lo es una cosa i vendrel de quilo en quilo, nNes

una altre, perqué tambe tenia de seguir amb 1*ensaimatge

que 1^hi demanaven , no podia amb tanta aglomeració de

treball quedaven esgotats, tant en Doan com la Conxita.

La guerra continuava, amb totes les conseqüències

que reporten , en Joan coloca un mapa d-Espanya a 1* habi-

tació on jo era, amb unes àguiles de colors per limitar

els diversos fronts que es lluitava , i segons les noti -

cies anava colocant-les amb avançades i reculades dels

dos bañaos amb litigi, deia que així estaven al dia, i

els fills aprenien geografia , encara que fos tant be -

licament.

Faltaven infermeres , i la Conxita ana a uns cursos

acelerats, per poder ser útil alé ferits que arribaven

dels diversos fronts de combat, al hospital que s' orga -

nitza a Sabadell ( a la casa de caritat ), era una dis -

bauja , ( segons explicava ), no hi havia prou de res,

sempre faltava 1*ho mes esencial, peíó , era natural que

així passes , perquè quan mes s"apropaven les tropes

feixistes ,mes ferits aglomerats hi havia , hi així no es

pot portar un control exacte , tot el personal es desvivia

per atendre els ferits , perd amb aglomeració , faltaven

mans.

El mes de gener de 1*any mil noucents trenta nou,

el recordare sempre ; es va omplir la casa de persones

amb càrrecs importants per poder dxiliar- se cap a Fran -

ça, doncs les gropes de Franco junt amb les Ifealianes i

Alemanyes , ja ocupaven les población veines.

En 3oan tenia un autobús reservat en un cobert, per

a tots els que havia convocat, perd, algí] va ésser mes

llest, ( o cara dura ), i s" adalanta als aconteixaments,

havent de marxar tots ells amb qui els volia recullir.

El drama que es va promoure amb la marxa d% en Doan

va ésser molt dolorós, tant per part de la GCbnxita, com

dels fills mes grans, tots volien anar amb ell, pero en

Doan , amb molt coneixament , els recomana que no es mogue-

sin del pis , que ell segurament amb uns tres mesos dona-

rien una amnistia i podria tornar, tambe s* equivocava, o

era una mentida piadosa .

La Conxita va tenir la pensada,jja que els seus fills

havien nascut a 1*Argentina i al Brasil, de confeccionar

una bandera de cada pais i ondejarla al balcó , i així

privaria que la policia entres a la seva vivenda. Pensada

anulada, perqué causa un impacte contrari.

Al dia següent , ja tenia la policia al pis recri -

minant-li , ( a ver si tenia que recibir las gloriosas

tropas Nacionales , con banderas extranjeras, ). Els hi

varen fer retirar inrnediatament , això dit aixi , no es

res , perd amb la preponderancia que tenien i els crits

que feien, era per fer tenir pànic tant a la Conxita

com els fills , que varen quedar molt espantats .

Aquestes visites , ( no desitjades ), es repetien

quasi cada dia , amb registres minuciosos , buscant no se

que , un dia un dels policies es fixa amb mi, dient de on

havia requisat aquella maquina , ( que qu.ria ver la fac -

tua ), la factura qui sap on parava, jo vaig pensar , ja

estas llesta , ara s" hi que canviaràs de familia , perd no

un altre dels policies digué ( no ves qua es muy vieja ),

hi o deixaren correr.

Demanaren les factures de tot 1*ho que hi havia a

la casa , que par sort en Joan que era molt metòdic, ho

tenia tot arxiaat , comprovant que no hi havia res requi -

sat.

No per això els deixaren tranquils , quasi cada dia

es presentaven per saber el lloc on es trobava en Uoan,

perd ningú el sabia , perquè la britat , no es rebia

cap carta , la primera noticia que es va rebre fou alé tres

mesos i per mitja de la Creu Roja que saberen estava in -

ternat en un camp de concentració a França, varen ésser

unes noticies molt tristes , perd a la vegada contents

perqué almenys seguia amb vida.

Així amb les visites periòdiques de la policia , que ;~ -

era per espantar a tothom dels modals que tenien, anaven

passant els dies lentament.

Tambe anularen tots els diners , només tingueren

való els que tenien unes series especifiques , que segons

varen saber desprès , la radio feixista , ja ho anava re -

trasmeibent en les seves audicions, perd com a casa d'en

Hoan no s' escoltava , va resultar que els diners que ells

tenien no varen coincidir amb les series esmentades, i sort

que uns amics , els en deixaren , per les primeres despeses.

La Conxita va pandre una gran decisió , i va conti -

nuar el negoci d*homes , perquè remanar bidons de doscents

quilos , no ho fa tothom , però ella emprenadora que era

tira el nagoci endavant, amb totes les dificultats que va

trobar, perquè 1*oli que donaven de cupo , a ella per esser

del bando perdedor , n' hi donaven la meitatdel que V hi co -

rresponia , o menys, segons el mes, i aixi espabilant-se

i comprant-ne d'estraperlo, va poder fabricar 1* ensaimat-

ge que necesitaven les filatures , conservant molts clients ,

perquè d-altres no l'hi feren cap comanda.

Jo estava contenta perquè aixï , ja no estava tant en-

fundada, perd tambe estava espantada , perquè la policia

sempre 1*hi deia a la Conxita , que si no els hi deia el

lloc on es trobava en Doen la detindrien , cosa que per sort

no va passar , perquè s'hi arriba a succeir, quina catas -

trofe per tots els fills , i jo mateixa que hagués tingut

de romandre , enfundada qui sap el temps.

La Conxita sempre estava amb 1*ai al cor , per si

la detenien , els fills mes grans potser haguesin sortit

endavant de Ja situació , perd el petit que solament tenia

cuatre anys , hauria sigut un problema , aixd era el que

ella explicava , i jo reconeixia que tenia tota la raó ,

mireu com era , que mai havia comentat el que seria per

ella la preso , només patia per el que passaria amb els

seus fills.

De perdona es veu que en FEanco , no en sabia , so -

lament se l" hi hagués vist un gest de bona voluntat , fir -

mant una amnistia per tots els politics, hagués tingut el

reconeixament d*home ecuanim, i que seguia les directrius

catòliques , que tant s*energollia en totes les ceremonies ;

però dintre lau seva anima , demostrava que la religió per

ell , solament era una pantalla.

Es varen passar uns mesos molt tristos , sense en

Joan a casa, i sensd cap noticia , perd als deu mesos ( que

per cert , van ésser molt llargs ), arriba una carta d*una

Sra. filaria, que deia havia obtingut un permis especial per

sortir del camp de concentració, i es trasllada a Tolouse,

sanse documentació , però sempre en els circunstancies mes .;

dramàtiques , hi ha algú que ajuda, com aixi es troba, fent-

li uns documents per poder traslladar-se per el departament

on es trobava , sense dificultats.

A Tolouse, va llogar un magatzem mig destertalat,

per poder fabricar sabb, que a França , tambe anava escàs

i junt amb altre refugiats Catalans , feren una oferta a

un matadero per comprar els greixos que els sobraven , i

així començaren un negoci clandestí , que els dona un bon

fruit.

Agafaren un bidó i el feien servir de caldera , des-

feien els greixos sobrants del matadero , que compraven a

ban preu , i amb sosa caustica fabricaven un sabó de bas-

tanta qualitat, que venien en els comesos.

Aquest negoci ana continuant , fins que varen veure

que els gendarmes els vigilaven de prop , i naturalment

sense permisos , i refugiats que eren , ja no es presenta-

ren mes en el local ( per dir-ne un nom ) , i aixi va aca-

bar la societat catalana del sabb.

Era una carta molt llarga , perd la Bensura n"ha -

via eliminat la meitat.

Acordaren que les cartes les retransmites a Barcalona

a casa d'uns amics , i les q%e escribien els fills i la

Conxita tambe serien retransmesas desde la Capital, amb

noms suposats, i així la censura no seria tant estricta.

Al costat de casa la Conxita hi havia un local molt

gran , que havia sigut un dancing, i que per desgracia , ¿*

sxhi allotjaren les tropes Italianes i Alemanyes , que ocu-

paren la Ciutat, crec que tambe hi havia alguna companyia

Espaiayola , o sentia a comentar als.: fills del matrimoni ,

no es que molestesin , pero es sentien com vigilats de mes

apróp.

Un dia va succeir un cas , que hagués pogut portar

greus conseqüències , no hi havia ningú de la familia, i jo

estava patint horrors per el que estava passant, el llo -

ro se 1*hi va ocórrer posar-se a cridar , ( Uica la Repu »

blica Catalana ) , i quan començava ho repetia moltlssi -

mes vegades , ho deia tant clar , que encara que no parle-

sin el cátala , ho varen entendre perfectament . Va sortir

el sergent , cridant com un boig , ( a ese le pego un tiro,

para que nunca mas repica eso,) els altres soldats el feren

reflexionà , dien-li ( pero mi sargento , si es un loro)

no se que l" ni pasa , pero no el va matar . 3o només pen -

sava , si arriben tots i troben el lloro mort, el disgust

que tindran.

Quan arribaren un soldat els explicà el que havia pa-

sat , i decidiren portar el lloro amb uns familiars, per

una temporada , perqué com 1*hi pots fer entendre a un lloro

que canvii de consigna, es imposible , i altrament en una

casa tant demócrata , sentir el lloro dient consignes con -

traries al que ells pensaven , hagués sigut una incongruencia.

LasConxita tingue la ocasió , per mitgà d"* uns amics

que 1* hi presentaren una guia , per ppdder passar a França,

i veure el seu marit amb quines condicions de vida vivia , i

poder parlar sense censura i amb intimitat de les seves

vides i el previndre que podien esperar amb les circuns -

tanoies en que Espanya es trobava.

Per traslladar- se a Barcelona i lleida , amb mol -

tes dificultats va poder aconseguir un salconduit, però

no es podia raocre d"aquestes comarques, era un seis preus

que tenia de pagar , per ésser del bando perdedor, per

això va tenir de passar la muntanya Pirenaica a peu, i

sense que ningú ho sàpigues. Vareig sentir que explicava

que tindria que anar a Tàrrega per la compra d*oli, i

així nirjgu dels que tractava , no varen extranyar la se -

va absència .

Semblava cosa fàcil , traspasa una muntanya a peu,

però segons explicava quan va tornar, va ésser molt difi-

cil, perqué, no podien anar per camins mes o menys senya-

lats , sinó muntanya a traves, i quan pensaven estar al

cim, es trobava un altre muntanya mes alta al davant, que

tambe havia de traspasar , tant cansada estava , que no

creia poder arribar , perd ja eren en terres,Franceses i

això 1Nhi dona ànim per far 1N últim esforç.

Desprès de tant sacriflici, varen poder abraçar- se

amb en Joan que ja V esperava , plors, llàgrimes , de tot

hi va haver , en aquella abraçada tant desitjada.

En Doan no es cansava de preguntar per els fills ,

que feien , s%hi el trobaven en falta, mils de preguntes,

i com es molt lògic tampoc va deixar de preguntar per el

lloro, quan la Conxita 1^hi explica , que el tenien a dis-

pesa , i per el motiu que hi era , es va fer un tip de

riure, almenys aqueat no ha canviat de camisa, com molts

que jo se, va ésser la seva resposta.

Desprès de conviure tres dies junts i haver-se ex-

plicat els plans futurs que preveien , es despediren , sen-

se saber quan podrien tornar a retrobar-se.

Per sort un amic l"hi aconseguí un pase par traspa-

sar la frontara, i aixi el sau retorn no fou tant dramà-

tic com 1% anada, podent arribar, a Sabadell amb tren.

Tot el que va explicar als seus fills mes grans,

ho feuvdavant meu, recomenant-els-hi el ems absoluts si-

lenci, sobre aquest viatge, jo per la meva part era una

espectadora muda, perd m' agrada moltissim saber noticies

d* en Joan .

Es rebé una carta d"en Joan diant que es trasllada-

va a Limoges per un treball a una filatura, cosa que hi

entenia força, el contractaren amb unes bones condicions

i poder viure en una pensió , ja es va sentir un home mes

lliure.

Va anat passant el tepms molt lentament , sense tenir

cap esperança de poder tornar amb la familia.

La Conxita s'anava defensant fabricant l^ensaimatge

i poc a poc , la policia va deixar de fer les seves visi-

tes diàries , encara que algun dia ens visitava per un mo-

tiu o altre, la qüestió era , no deixaria tranquila.

El que va succeir desprès de la visita que la Con-

xita va fer aa França , va ésser inesperat per tots, no se

si volien un fill Francés , o va ésser una relliscada, pe-

ro el cas ara que la Conxita estava embarassada, i molt

amainada , ¿ Com justificar aquest embaràs ?.

Varen passar els mesos , i va néixer un altre nen,

però ja nasqué sense vida , va semblar que era un nen in-

teligent , per no donar motius de que es parles de deshon-

res, o de mil coses , ( que la gent, sap ferir quan vol ),

va preferir no donar cap motiu d"equiuoc, a la que tenia

d* ésser la Suva famikia .

Va ésser un moment dolorós , perquè els mes al-le-

gats ja 1 esperaven , però hi ha coses que semblen fetes

per el momsnt en que es viu.

En 3oan quan se n'asabenta , 1*hi causa un gran dis-

gust i mes encara al estar allunyat de la Conxita, la car-

ta que es va rebre va ésser da molt consol i na gran aju-

da , per poder superar 1 engoixa dais nou maosos , i per

últim quan ja es tenia suparat aquest inesperat embaràs ,

l^angunia de veure un fill , que mori a les seves antra -

nyes . Va ésser molt trist.

No se s*hi aquest fet, motiva a en Hoan, per poder

venir cTincognit a Barcelona , pero el cas es , que es va

començar a buscar , on poder allotjar-se, i la manera de

traspasar la frontera , cosa que s'aconseguí en pocs mesos.

|_% arribada d" en Joan , solament la sabien , els fills

mes grans , jo i els amics que havien contribuit a aquesta

retrobada.

Oa ésser emocionant , segons explicaven els fills,

tornar abraçar el pare i explicar- li tot el que havien

passat , perd en Joan els digué que ja no hi pensesin , que

mi resin sempre endavant , que tenien molt cami per seguir,

tanmateix tenia rao , perd les cicatrius costen molt de

tancar , i mes quan en una edat tant perillosa per la ju-

ventud , no varen tenir el pare al seu costat , encara que

la Conxita el suplir amb escreix, i ella mateixa que va

tenir molts motius , per estar amb una depressió constant,

i en canvi, va portar els fills endavant , la casa, el

negoci, i tota sola i en les circunstancies mes adverses

va sortií-ne victoriosa, jo estava orgullosa dvella , ja

la veia decidida , perd no creia que arribes fins aquest

limits.

El fills anaren dx escola a escola , perquè quan lhi

comunicaven que per seguir amb els estadis els tania d* a -

filiar a ( las juventudes de falange ), els donava de

baixa inmediatament , buscant una altre escola , perd

a la llarga aquistes drdras varen esser per tote les es -

coles .

Últimament els matricula a una academia , que altra-

ment es lliuraven dv aquesta imposició , encara que no hi

sapigut mai el mátiu, perqué ho acaparaven totals seus

interesos partidistes i autoritaris , tothom tenia que

seguir el mateix cami, el mateix pensar, la mateixa religió,

en fl , el que pasa en un regim totalitari.

Els amics que sempre venien a visitar la Conxita i

parlaven de les circunstaneies en que es trobaven , l"hi

tanien força admiració , al veure que no s'ensorrava, al-

trament al contrari, semblava que quan mes impediments

1*hi posaven ella es creixia amb mes Ímpetu.

En Joan anava fent la vida de tÉpo , però poc a poc,

s'anava confiant mes en fer sortide per les aforas de

Barcelona , es passejava per els voltants del canodrem ,

per la fuixarda , la Conxita quan ho sabia s*esgarrifava,

per les consecuencies que podria portar si algli el reco -

neixia.

Cada semanaranaven a visitar-lo els fills , o la Con-

xita , passant una tarda agradable , comentant sobre els

estudis , s'hi estava amb els fills , i amb la Conxita

sobre el nagoci i els clients que va anar mantenint, i

molt interesant tambe , si els pasos que es feien per la

seva tornada a Sabadell , anaven endavant , si que hi ana-

ven , però tant lentament que semblava que ningli hi tin -

gues interès.

A 1* estiu acordaren que un dia a la semana anirien

a passar- lo a la platja , anaren n segons senti que ho

comentaven a una platja lliure que 1* anomenaven ( a can

Patiràs ) , com que a tots els agradava , hi podien es -

tar junts , ho passaven molt be, la Conxita portava el

dinar i en un berenador que hi havia instalat, podien

menjar amn molta comoditat.

Aquestes sortides , ( adoptant forces precaucions),

es repetiren tot l'estiu, els mes petits es quedaven amb

un familiar , perd naturalment els mes grans ja ho espera-

ven amb tota la ilusiò, primer per la companyia del pare i

tanmateix per poder jugar amb les ones i practicar la nata-

ció, cosa que els hi agradava moltlssim.

Passaven el dia feliç, i quan tornaven a casa ho

comentaven amb inmensa alegria.

Arriba 1*hivern , amb la mateixa situació , La Con -

xita no es cansava d*anar a visitar persones , influents ,

perquè avalesin el seu marit, va trobar bastantes facili -

tats , pero algu que no el coneixia , ni sabia de les se-

ves qualitaès , ni de la seva honradesa, anava allargant

els tràmits , fent- los interminables.

En Joan varis dies anava al cinema , i aquí va ésser,

quan amb un senyor que seia darrera d*ell , V hi robaren

la g bardina, i ja tens la policia demanant la documenta -

ció a totes les persones que asistien a la sesió cinema -

tógrafica, naturalment ell no en tenia i el detingueren

per indocumentat, portant-lo a la comisaria . Fou inte -

•rrogat , i al donar el seu nom , i qua era de Sabadell ,

( per no posar conflictes on sospedava a Barcelona), el

detingueren tres dies , amb interrogatoris constants.

Telefonaren a la Conxita, notificant- li la (üetenció

d"en 3oan , va semblar que els caigués una bpmba, no s*ho

esperaven .

Va recorrer amb persones que la podien ajudar , pe -

ró tot requereix el seu temps , i així succeí que en Joan

ingresa a la presó Model , atapeida de gant, ¿ntre male -

ants i politics, tots barrejats , alia no hi havia cate -

gories , tothom era catalogat com enemics del regim.

Els dies de visita , la Conxita hi anava portant-li

un paquet de menjar i tebac , i en Joan sempre V hi re -

comenava que no hi portes als fills , no volia que el re -

cordesin entre reixes, encara que no es mereixia estar- hi,

Els ulls d-un infant es com un retrat, sempre queda

grabat aquell moment, i així 1*hi explicava a la Conxita

quan ella , per donar- li una mica de moral I* hi deia que

a la visita següent hi aniria s-rab un dels fills.

El pati de la presó Model, era bastant gran i desde

els balcons de les cases del carrer de Provenga, es po -

dien veure els presoners 4. passejant per el pati.

Per mitja, d% una amistad molt maca , segons deia la

Conxita , varen poder veure desde un balcó d"* un pis , en

Joan , passejant per el pati , aquí sí que els fills mes

grans, varen veure el pare presoner, quasi que no el re-

conegueren , amb el cap pelat com un meló, i com que tots

anaven igual , i era tanta la acomulacio d"homes que hi ha-

via que trigaren una bona estona a reconeixe'1 .

Alguna vefada en Joan aixecava el cap per ueureT s,

però ja els avisaren, que no es podien fer cap senyal,

qualsevol moviment per ambas parts , el centinella tenia

ordres de disparar . En aquells balcons s%hi tenia d"estar

com una estatua, tots els habitants d"aquells pisos, ha -

vien rebut ordres molt severes.

Encara que la Conxita, els va preparar molt, per -

que no s^impresionesin en el seu sub- concient, els mar -

ca en les seves vidas , perquè tenir el pare a la presó ,

només per les seves idees , deixa la moral , molt per te-

rra.

Els varen fer un gran favor , i molt perillós en

aquells moments, la Comxita tota la vida els hi agrai,

aquella confiança que dipositaren a la seva persona.

Es vivia la vida amb tristesa, i an Joan no cal

dir - ho , era cora un ocell de bosc , engabiat, pero

amb resignació , esperant que desde Madrid s*assebentesin

de la sava trajectòria politioa i de la seva activitat

ajudant a tothom que podia en temps de guerra, no dubta-

va gens que el deixarien en llibertat.

El que el tenia molt nerviós , era quan a la nit

es presentaven a les celdes els guàrdies , amb una llis-

ta de noms, que anaven cridant, i al presentar - se sVéls

emportaven fora de la presó , amb camions , per afusellar-

los al camp de la bota. No se sap com pero a la presó co-

rren les noticies.

Els presos qáae tenien la sort de quedar-se, estaven

tristos i abatuts , de veure quants companys perdien la

vida , inultiment , i aquets fets passaven cada dia.

La Conxita ho explicava als amics i familiars, jo

com sempre m*esgarrifava d*aquestes atricitats, perquè

sempre pensava que acabada la guerra , tot s aniria norma -

litzan i podriem tornar a viure amb la felicitat que aera -

pre havien viscut.

Varen passar els mesos entre bones noticies , i do -

lentes , quan les tenien bones tots estaven alegras i con-

tents , però s ¡mpre venia la dolenta , que faltava una

firma i el que la tenia d* estampar , estava de viatge, o

be, que faltava un informe , i aixi amb aquest estira i

arronça anaven passant els dies .

Un dia es presenta un senyor,explicant que ell po-

dia fer molt per la llibertat d^en 3oan , que coneixia

tot l^engraellat d*advocats i lletrats que estaven nomenats

per aclarir i resoldre les circunstancies que cada cas re-

queria, i podria avançar la seva llibertat, ja que no hi

havia cap cas d*assassinat , ni robatori.

La Conxita , no ho va veure prou clar , perqué na-

turalment va demanar una quantitat de diners bastant ele-

vada , ( no perquè ell cobres res ) , sinb per les quantia-

tats que havia de repartir , per els que colaboraven en

aquest ijreball , segons va comentar.

Varen quedar per entrevistar- se dintre de tres dies,

i aixi la Conxita va poder consultar-ho , arribant a la

conclusió que era un tinto , perd si no ho fos, tambe va-

lia el sacrifici , perquè en Joan gaudis de la llibertat

que mai hacia dhaver perdut.

Es va pagar el que es concreta , i en Joan va te -

nir d* esperar la seva llibertat quan desde de iïladrid es

donar 1* ordre .

Tal com es preveia , va ser un timo, i el Sr. en

qüestió , no varen poder localitzr-lo en cap de les seves

direccions.

Un tema que a la Conxita , 1*hi dolgue molt i mes

al preveure 1*ho que va passar, quan ho explicava a

alia mateixa l" hi feia rabia ,. pero ja estava fet i no

calia pensar- hi mes , i esperar qu..j les coses es resol-

guesin , amb una mica d"" ajuda , per si mateixes.

Varen passar tres mesos , i arriba la noticia del

dia que en Joan va veures lliure, anaren a buscar-lo ,

naturalment , la Conxita , els fills mes grans i un amic

de sempre.

Al sortir de la Model es dirigiren , on ell s*hos -

pedava a Barcelona, per recullir les seves pertenencies,

perd, el matrimoni que el va acollir volia que es qusdas

amb ells , almenys dos dies, per despedir- se dels amics i

veïns que dintre el temps que va residir amb ells, 1*hi ana-

ren a fer companyia , jugant a les cartes , o al dominó, o

simplement parlant.

Tant la Conxita, com els fills, s% hi oposaren, perquè

a Sabadell , tambe 1*esperava la familia i amics, i jo ma -

teixa , que pensava que tot es normalitzaria, per fi.

Acordaren que un dia de la semana , hi anáirien a pasar

el dia amb ells , i així es soluciona , aquest petit proble -

ma .

! Quina arribada !, els fills petits, que no lxhavien

vist , familia , amics , tots 1% esperaven a,mb aquella ale -

gria inmensa de quan es redupera a qui estimes i que per

circunstancies que mai havien d"1 haver passat , s* ha trencat

1% armonía d" una familia.

3o crec que totes les teacles , es varen posar en movi -

ment , els marginals vibraben d emoció , o així i> desitjava

que passes , perb tot era alegre , es recuperava el cap que

faltava .

En Joan, explica mil anecüotes . La impresib que tin -

gue al ingresar a la presó , era la primera vegada a la vida

que 1*hi passava , 1%hi va caure la moral per terra , encara

que troba amics de Sabadell , que l"ajudaren a superar els

primers dies de captiveri , perqué ells ja ho havien passat;

només vivia esperant el dia de visita per veure la Conxita,

i si 1% hi portava noticies de les gestions que es feien per

la seva llibertat.

El menjar era molt dolent, perb entre els companys es

repartien el que els familiars els portaven , i així anaren

passant els mesos de cautiveri.

El que mes els impresionava , era quan a la matinada

sx emportaven presoners per matar-los , i els deixaven ença -

rrecs per les seves famílies, eren patètics , aixa em deixa-

va desfet , segons explicava , mirare dañar- ho borrant de

la meva memòria , s" hi és qua puc fer- ho.

La vida ja es munta de manera diferent , la Conxita ,

no tingue de remanar mes bidons , ja hi havia en Joan i els

fills que 1 ajudaven .

Per desgracia , hi havia una altre guerra mes fatídica,

que la que vàrem passar aquí, els pobles d*Europa varen tenir

de combatre a un fanàtic anomeibat Hitler , que volia imposar

les seves ordres a tot Europa , començant per liquidar el po-

ble Jueu, que feia anys convivia amb el poble Alemany, sense

cap conflicte , pero al ésser d*una raça diferent a la Alema -

nya , varen ésser perseguits i executatssense compasiò. Quan

en Joan ho explicava , quedava com si em faltessin les foççes,

no podia compendre que per ésser de diferenta raça , els ma-

tesin , o els internesin a un camp de concentració per treba-

llar .

Altres Nacions sN adderiren al poble Alemany, que segons

deian, feia tamps que es preparaven per atacar Europa , co -

mençant per invadir Polonia , i així anar seguint , es veu que

volia ser 1* amo dx Europa.

Be , això ho explico perquè es comprenguisel fet del

perquè els amics de la familia , cada dia els visitaven , per

poder escoltar la radio, que la tanien molt potenta , i així

podien saber les noticies que retransmitía la B. B. C. de Lon-

dres , amb moltes interferències , aixb si, pero es sentia

bastant be, quan la veu del locutor es feia fonedisa , en Joan

donava cops de puny a la radio, i la veu retornava, jo crec

que sense ejquesta maniobra , tambe hago.es retornat, però en

Joan estava convensut que retornava pyr als cops de puny.

Així podien estar al dia de les noticies , perquè la britat,

les que ens informaven aqui , no eren de molta credibilitat.

Una de les coses que volgué saber en Joan , fou el nu-

mero de socis del Circuí República Federal , que estaven en

actiu, i començaren una llista de noms , cada un que anomena-

ven , el que estava assebentat del seu habitatge actual , ho

comunicava , dient : viu , presoner , desaparegut, mort, i

així anaren aconseguint poder reunir-se amb els antics socis

que encara reistien.

El qui3 mes ilusió , i per això lluitaven , era aconse-

guir que els hm tornesin V edifici del Circol Republicà Fede-

ral , que era propietat dels socis, i acabada la guerra del

mil noucents trenta sis , els hi va ésser confiscat . Mai ha

sigut retornat.

La Conxita va tenir un atac de apoplexia, quedant uns

dos anys molt malalta, fins que es va esdevenir el seu desen -

llaç, va ésser una pèrdua molt lamentada per tohom, no va ha -

ver- hi ningú que no tingues una frase esmentar la seva cata -

goria , com a dona i lluitadora per la familia.

Oo estava molt compungida, ja no veuria mai mes a la Con

xita , pensar que la vareig conèixer a la seva juventud i que

pasaren la vida , amb totes les alegries i tristeses que aques

ta comporta , no se si em podre refer d"aquesta pardua.

En Doan anava fabricant el seu ensairaatge, i reunint-

se amb els seus amics, i els fills que no faltaren mai en

els moments mes critics.

Perd tambe arriba el momsnt que per l^edat , ja no es

podia dedicar a la seva industria , n*hi al seu pensar

politic,.tant honest.

Desprès d*algunes operacions molr series , ana vivint

amb bastantes dolencies, fins el dia que el seu cor va deixar

de bategar .

La seva despedida d% entre nosaltres , " perquè jo sem -

pre m" he contat de la familia ", va ésser un gran desconsol

per tothom que l"estimava, i les paraules i cartes de condol

que es reberen , eren d% un dolor sincer.

Ara si qua em vaig veure perduda , jo tambe era una ma -

quina d"anys , i vareig sobreviure a en Joan i la Conxita, uns

familiars que mai em van deixar, alia on anaven , jo amb ells,

¿ que sera de mí ?.

La filla va voler la maquina d*escriure dels pares, i

aquí estic, amb una persona que em va fer quasi trastocar ,

tocant les meves tecles i els marginals, per divertir-se , i

que ara amb tota serietat a servit per escriure aquesta his -

toria verídica de dues persones admirables .