VOCABULARI CONSTRUCTIU

TERRENY

Sòl / Suelo: Terreny o capa superficial de l’escorça terrestre.

Terreny / terreno: Extensió de terreny.

Capa freàtica / capa frática: Capa mes o menys superficial per on hi circula l’aigua, la quantitat d’aigua que hi pot arribar a circular depèn del nivell de pluges.

Cala / Cata, calicata: forat a una paret, biga… per comprovar l’estat en que es troba el seu interior. També, excavació sobre el terreny per comprovar les característiques en què es troba aquest i la seva aptitud per poder-hi edificar.

Estudi geotècnic / estudio geotécnico: Estudi sobre el terreny que es vol edificar.

Mostres / Muestras:

Sondeig / sondeo: Estudi que es fa sobre determinades zones, per comprovar i conèixer el seu estat.

Plànol topogràfic / plano topográfico: mostra els diferents desnivells que presenta el terreny.

Alineacions / alineaciones:

Cotes / cotas:

Desnivell / desnivel:

Nivell / nivel:

Replanteig / replanteo: Traçar sobre el terreny la posició dels fonaments d’una construcció o la posició de les parets que s’han d’aixecar segons es mostren sobre plànol.

MOVIMENT DE TERRES

Desmunt / Desmonte: Rebaix fet en un terreny, que està situat per damunt del nivell de l’esplanació.

Explanació / explanación: rebaix de terres pera aconseguir una superfície plana i horitzontal.

Excavación mecànica / excavación mecánica:

Excavación manual / excavación manual:

Rasa / Zanja: excavació llarga i estreta que es realitza per sota del nivell de la rasant per tal de construir-hi uns fonaments, enterrar-hi canalitzacions, passar-hi instal·lacions…

Pou / Pozo: Excavació profunda del terreny que serveix per fer-hi fonaments, captar aigua…

Pou de recalçar, dama / batache: Pou fet al costat d’un fonament que es prolonga per sota seu per tal de reforçar-lo

Recalçat / recalce: consolidar o reforçar un fonament fent-ne un altre més sòlid a sota.

Estrebar / entibar: Resistir l’empenta d’una cosa, normalment de terres, per mitjà de l’apuntalament d’aquest per poder excavar sense perill d’ensorrament.

Estintolar / apuntalar, apear: substituir provisionalment amb una sèrie de puntals una part estructural de l’edifici, que sigui capaç d’aguantar les carregues que emet el mateix edifici.

FONAMENTS

Fonament / cimiento: obra enterrada que distribueix sobre el terreny natural les càrregues d’una construcció i l’ancora.

Fonamentació / cimentación: : element constructiu en contacta amb el terreny, que té com a objectiu transmetre les carregues de l’edifici sobre el terreny.

Assentament / asiento: moviment de descens que fan els sòls, les construccions i les seves parts a mesura que van entrant en càrrega.

Assentament diferencial / asiento diferencial:

Assentament total / asiento total:

Assentar / assentar:

Riostra, trava / riostra: Biga que no suporta cap càrrega i està destinada a lligar diversos elements d’una construcció (parets) per fer-la més rígida i evitar el seu moviment relatiu horitzontal.

FONAMENTS SUPERFICIALS

Sabata / zapata: fonament d’una construcció que, amb l’augment de la seva superfície permet distribuir les forces sobre el terreny.

Sabata aillada / zapata aislada: sabata que serveix de fonamentació d’un únic pilar I quan te el mateix centre geomètric que els seu suport.

Sabata continua ( corregida) / zapata continua: Tipus de sabata que serveix de fonamentació de vairs pilars ordenats segons un eix lineal.

Engraellat / emparrillado: conjunt d’elements metàl·lics disposats en forma de graella (quadricula), que serveix de base per a la construcció dels fonaments.

Armadura d’espera / armadura de espera: armadura disposada a l’estructura amb objectiu d’assegurar la seva continuïtat mecànica un cop completada. Es troba a les plantes dels forjats per donar continuïtat als trams amb pilars, per exemple.

Formigó de netejar / hormigón de limpieza: habitualment de menors condicions de resistència, que es col·loca immediatament sobre el fons de l’excavació amb objecte de permetre el major replanteig i regularització de la superfície de recolzament de l’element constructiu separant-lo del contacte directe amb el terreny.

Llosa de fonaments / losa de cimentación: fonament continu format per una estructura d’armadures i formigó que actua com un conjunt de molta superfície.

Placa de fonaments / placa de cimentación:

FONAMENTACIONS PROFUNDES

Pilot, estaca / pilote: perforació profunda reomplerta amb formigó armat, que transmet la carrega a capes fondes del terreny.

Fonament de pilots / cimiento por pilotes: fonaments a partir de varies perforacions profunda reomplerta amb formigó armat, que transmet la carrega a capes fondes del terreny.

Cep / encepado, losa de encepado: massís de formigó que es col·loca el coronament dels pilons i facilita l’ancoratge i la transmissió de carregues.

Encepar / encepar: construir els ceps a l’extrem superior d’un piló o d’un grup de pilons. Unir peces per mitjà d’un cep.

Ancoratges / anclajes: Acció de subjectar un element a un altre de més resistent.

Placa d’ancoratge / placa de anclaje: placa metàl·lica interposada entre un suport, habitualment metàl·lic, I l’element constructiu que el rep tal com la fonamentació. La major dimensió de la placa permet reduir el nivell tensional sobre l’element que rep l’esforç del suport.

MUR DE CONTENCIÓ

Mur de contenció / muro de contencion: Paret de caràcter estructural que resisteix l’empenta de les terres.

Fust / fuste: Segment de columna comprès entre la base i el capitell.

Intradós / intradós: Cara interior d’un arc, d’una volta o d’una cúpula. O cara vista d’un mur de contenció.

Puntera / puntera: Part de la base del mur de contenció que queda sota de d’intradós i no introduïda sota el terreny contingut.

Taló / talón: En un mur de contenció, prolongació de la sola del mur cap al seu trasdós, que col·labora a estabilitzar-lo.

Extradós /extradós: Cara que dóna al terreny en un mur de contenció.

Solera / solera: Element constructiu plà format per peces de ceràmica sobre el qual s’hi posa alguna cosa.

Compactació / compactación: Afermar artificialment un terreny. Fer esdevenir compacte alguna cosa, prement-la, sacsejant-la, piconant-la, fent-la vibrar, etc.

Emmacat / encachado: Revestiment de pedra, o de pedra i formigó, amb el qual s’enforteix el llit d’un corrent d’aigua en els punts on hi ha perill de desplaçaments.

Paviment format amb grava o còdols col·locats en sec o amb beurada de morter de ciment per trobar-los. Si és col·locat en sec pot servir per aïllar de les humitats.

ELEMENTS ESTRUCTURALS

Paret / pared: element vertical d’obra, de formigó o de pedra que serveix per a tancar un espai o establir una separació.

Mur / muro: Element vertical protector i separador de gruix superior a 30cm, generalment sense obertures, per les seves característiques té la capacitat de resistir i de protegir.

Parament / paramento: cada una de les dues cares de la paret, d’un mur…

Mitgera / medianera: 1. Paret aixecada sobre límit que separa dues propietats veïnes I que és de propietat compartida. 2. Per extensió, la paret aixecada arran del límit d’una propietat.

Pilar / pilar: Element constructiu vertical de suport, aïllat I generalment massís.

ESTRUCTURA DE FORMIGÓ

Formigó / hormigón: material de construcció constituït per un compost a base de ciment, aigua I àrids (grava I sorra) que quan fragua forma una massa compacta I molt resistent a la compressió.

Formigó en massa / hormigón en massa: formigó sense armadura.

Formigó armat / hormigón armado: material que resulta de col·locar armadures d’acer dins una massa de formigó. Les armadures absorbeixen les tensions a tracció I la capacitat de resistència a compressió.

Encofrat / encofrado: Motlle de fusta, metàl·lic o d’un altre material, que serveix per conformar elements de formigó, morter, etc.

FORJATS

Forjat / forjado: element constructiu horitzontal que cobreix una construcció, un edifici o les habitacions que el componen.

Forjat unidireccional / forjado unidireccional: tipus de forjat, format per bigues o nervis in situ, disposats en una direcció I habitualment de forma ortogonal als recolzaments (bigues o murs). La condició essencial d’un forjat unidireccional es que la seva flexió es, sensiblement, en una única direcció, no en dos com en un forjat bidireccional.

Biga / viga: Peça de fusta, d’acer, de formigó armat, etc. molt més llarga que ampla destinada a treballar principalment a flexió.

Revoltó / revoltón, bovedilla: Volta de poca llum construïda entre dues bigues d’un sostre, o entre una biga I la paret .

Malla electrosoldada / mallazo, malla electrosoldada: Malla ortogonal de barres amb nusos electrosoldats.

Congreny / zuncho: Element estructural lineal de formigó armat o metàl·lic, que té funció de remat o lligada d’altres elements constructius, principalment en forjats de biguetes

Jàssera / Jácena: biga mestra. Biga que sosté d’altres bigues, elements o grans càrregues.

Jou / brochal: biga curta suportada per dues altres bigues I que a la vegada serveix de suport d’una altra biga. Generalment s’utilitza si una biga no pot arribar a encastar-se en una paret I ha de quedar suportada per dues bigues que li són paral·leles perquè un obstacle li barra el pas.

Bigueta / vigueta: biga petita, que recolza sobre parets o altres bigues més grosses. Juntament amb d’altres constitueixen un dels elements resistents dels sostres.

Semibigueta / semivigueta: biga prefabricada de secció incompleta destinada a fer sostres que no assoleixen la seva resistència fins que no s’ha completat tot el sostre.

Bigueta autoportant / vigueta autoportante: tipus de bigueta de fusta, metàl·lica o de formigó armat, que es denomina així ja que per si mateixa pot suportar tots els esforços del forjat, encara que aquest s’acabi de completar amb altres elements.

Entrebigat / entrevigado: conjunt de peces per omplir el buit que hi ha entre biga I biga.

Solera / solera: element constructiu plà, de formigó en contacta amb el terreny natural o damunt el forjat que es com una capa d’anivellació.

Nús / nudo: trobada de dos elements constructius o barres, normalment bigues.

Nús rígid / nudo rígido: nus que impedeix el gir I el desplaçament relatius de les peces que hi concorren.

Nús articulat / nudo articulado: nus que permet el gir relatiu I no el desplaçament de les peces que hi concorren.

Sostre reticular / forjado reticular: sostre format per dues series de nervis resistents, generalment perpendiculars entre ells, definits mitjançant cassetons de materials més lleugers. Aquests sostres es comporten com una llosa contínua en contraposició als sostres unidireccionals.

Cassetó / casetón: Motlle utilitzat com encofrat, tant perdut com recuperable, en l’execució de forjats reticulars.

Armadura / armadura: Peça o conjunt de peces que formen l’esquelet o la carcassa resistent d’alguna cosa. 2 – En el formigó armat o precomprimit,

conjunt de barres o cables d’acer que es col·loquen a dins de la seva massa I fan que el formigó sigui apte per a resistir esforços a flexió, de tracció… o per a millorar la seva resistència a la compressió.

Àbac / ábaco: En una llosa armada en dues direccions, peça prefabricada amb què s’omplen els compartiments del teginat format per l’encreuament de les biguetes.

Barra / barra: peça metàl·lica, de fusta o d’un altre material, rígida I generalment recta.

Estrep / estribo: barreta metàl·lica, situada en un plà perpendicular al de la directriu, que uneix transversalment les armadures longitudinals d’un element de formigó armat I que, a més de donar rigidesa a l’armadura, serveix per a absorbir esforços.

Placa d’ancoratge / placa de anclaje: placa fortament fixada a un element rígid a la qual es pot fixar un altre element.

ESTRUCTURES D’ACER

Perfil laminat / perfil laminoado: Peça metàl·lica, prismàtica de secció uniforme que es conforme per el procediment industrial de laminatge, mitjançant la fundició de lingots d’acer per poder-lo convertir en diferents tipus de perfils comercials

Tipus de perfils / tipos de perfil:

- Ferro pla / hierro plano:

- Ferro quadrat / hierro cuadrado:

- Ferro doble T / hierro doble T:

- Ferro T / hierro T:

- Ferro U / hierro U:

- Ferro angular / hierro angular

Xapa / chapa: 1 - Làmina molt prima de fusta o d’un altre material amb què es revesteix una peça de fusta o un tauler de menys qualitat. 2 – Gruix de formigó que forma l’acabat d’un paviment o la capa de compressió d’un sostre.

Ala / ala: eixamplament longitudinal de l’ànima d’una biga o peça semblant.

Ànima / ánima: En el perfil d’una peça allargada, metàl·lica, de formigó,etc., element disposat perpendicularment a les ales, que enllaçant-les rigiditza el conjunt I resisteix especialment els esforços tallants.

Soldadura / soldadura: 1- Acció de soldar o de soldar-se. 2-Material que es fon en soldar.

ESTRUCTURA DE MURS PORTANTS

Paredat / mampostería: paret o mur fet amb pedra de paredar que es pot transportar a mà. Les peces es lliguen amb un material de cohesió, morter de calç, ciment… o es col·loquen en sec.

Paredat carejat / mamposteria careada: paredat les pedres del qual presenten una cara tallada, es a dir, llisa.

Paredat consertat / mamposteria concertada: paredat les pedres del qual tenen les cares treballades per tal de que encaixin les unes amb les altres

Obra de correus / silleria: construcció feta amb blocs de pedra tallades per totes les cares per encaixar-les unes amb altres.

Filada / hilada: Rengle de maons, de carreus, de teules, de rajoles I, en general, de peces de mides uniformes.

Junt horitzontal, llença / tendal: Dels junts que presenten les fàbriques, el que té aquesta direcció. Llença.

Junt vertical, llaga / llaga: Dels junts que presenten les fàbriques, el que té aquesta direcció.

Aparell / aparejo: disposició amb què es col·loquen les pedres o maons d’una paret, les rajoles d’un paviment o d’un aplacat a fi que quedin travades o s’ordenin d’acord amb una cera intenció estètica.

Trencajunt / rompejunta: expressió que indica la forma de col·locació de les peces d’un enrajolat, o dels maons, carreus, etc. d’una paret que evita la continuïtat dels junts entre dues filades consecutives o que evita la coincidència de junts en elements d’obra formats pels gruixos d’una solera o d’una volta.

Queixal / endeja: Cada un dels entrants que presenta la testa d’una paret que es deixen per a rebre les dents d’un altre paret per tal de lligar-les.

Obra de fàbrica, maçoneria / obra de fábrica: Obra feta de pedra I maó. Obra de ram de paleta.

Paret mestre / pared maestra: es una paret estructural. Pot formar part de l’estructura principal o d’una paret que fa de riostra o trava.

Crugía / crujia: es l’espai que esta compres en dues parets mestres, també pot ser l’espai entre dos elements verticals portants.

L’arrancada / arranque: es la part inferior d’una paret que esta situada damunt dels fonaments.

Banqueta / retallo: replà format sobre els fonaments, resultant de la diferència de gruix entre la paret I el fonament.

ESTRUCTURES PORTICADES

Estructura porticada / estructura porticada: Es el conjunt d’elements que constitueix la part resistent d’un edifici, amb la missió de transmetre les carregues al terra.

Portic / pórtico: Element format per dos pilars els quals suporten una biga o jacera..

Creu de Sant Andreu / cruz de Sant Andrés: tipus de triangulació d’una estructura formada per dos diagonals que es creuen formant una X. serveix per lligar o arriostrar estructures formades per elements lineals (fusta o acer).

ESCALES

Escales / escaleras: element de comunicació vertical, que salva la distancia de dos nivells diferents a través de graons.

Llosa d’escales / losa de escalera: placa de formigó que constitueix l’element resistent d’un ram d’escala.

Ull d’escala / ojo de escalera: l’espai buit que queda entre mig dels trams d’escala.

Tram d’escala / tramo de escalera: part d’escala que esta compresa entre dos replans.

Replà/ rellano o descansillo: 1. Tros pla I horitzontal en un terreny que fa pendent. 2. En una escala o rampa, cadascuna de les plataformes compreses entre dos rams o trams.

Graó, escaló, esglaó / peldaño, escalón: es la peça que composa les diferents alçades de l’escala.

Davanter, frontal, contrapetja / contrahuella: la part vertical del graó de l’escala.

Estesa / Huella: part horitzontal del graó de l’escala.

Barana / barandilla: element que es col·locar en un o en els dos laterals per evitar caigudes.

Passamà / passamanos: element lleuger lineal, que remata la part superior de la barana.

Càlcul d’escala: 2CH + H = 63

ARCS

Arc / arco: Element constuctiu de caracter estructural de directriu corba. Està format per varies peces anomenades dovelles que treballen a compressió. Es construeix mitjançant el metode de condri.

Fletxa / flecha: distància màxima vertical entre un punt de l’arc I la seva corda.

Llum / luz: distància lliure horitzontal entre els suports d’un arc. Per extensió, s’aplica també a distàncies verticals.

Dovella / dovea: cadascuna de les peces, en forma de tascó que formen un arc o una valtó.

Clau / clave: dovella més alta d’un arc o d’una volta, I última que es col·loca.

Imposta / imposta: Element d’una construcció, de pedra, de ceràmica o de formigó, generalmen motllurat i més sortint que la paret, sobre la qual descansa un arc.

Intradós / intradós: Cara interna de l‘arc.

Extradós / extradós: Cara externa de l’arc.

COBERTA

Coberta / cubierta: Conjunt constructiu format per una serie d’elements que, col·locats a la part exterior d’un edifici, el cobreixen i el protegeixen del temps.

Encavallada / cercha: Estructura triangular formada per dos cavalls, un tirant i un monjo, que serveixen per a suportar l’embigat d’una coberta.

Cavall / per: En una encavallada, cada una de les dues bigues que defineixen els dos pendents.

Tirant / tirante de armadura: Peça prima i allargada capaç de resistir esforços de tracció, que serveixen per impedir que dos elements “cavalls” se separin l’un de l’altre

Monjo / pendolón: Element generalment vertical, que uneix el vèrtex d’una encavallada amb el tirant.

Corretja / correa: Biga horitzontal que descansa sobre dues encavallades i que suporta el material de coberta.

Carena, biga carenera, biga serrera / caballete: biga situada al llarg de l’aresta d’una teulada de dues vessants que soporta l’extrem alt dels cavalls de coberta o uneix el vèrtex superior de les encavallades que descansen de paret a paret.

Coberta plana / cubierta plana: Tipus de coberta amb pendent o inclinació inferior al 5% recollint l’aigua de pluja per estanqueitat. Formada per materials imparmeables.

Coberta inclinada / cubierta inclinada: tipus de coberta que té un pendent mínim de 5%, produint la expulsió de l’aigua debut a aquesta inclinació. Disposa d’elements de recollida d’aiga per ser expulsada a l’exterior.

Terrat / azotea: Plataforma transitable situada a l’aire lliure que s’utilitza com espai de lleure.

Carener / lima tesa: cresta o aresta convexa formada per la interssecció de dos vessants continguts.

Aiguafons / limahoya: intersecció o acord dels vessants d’una coberta on es recull l’aigua de pluja que cau sobre aquests vassants.

canal / canalón: conducte obert, de secció semicircular o rectangular, que serveix per a recollir l’aigua de la taulada.

terrat a la catalana / azotea a la catalana:

Coberta invertida / cubierta invertida: tipus de coberta en la que la làmina imparmeable se situa sobre el formigó i posteriorment sobre ella l’aillant tèrmic. Aquest aillament està protegit de l’exterior mitjançant lloses o una capa d’àrids.

Bimbell de dilatació / bateaguas de dilatación: material imparmeable que s’emplea per prevenir l’entrada d’aigua i/o facilitar el drenatje, especialment entre la teulada i la paret, i sobre obertures des de l’exterior de portes i finestres.

Junta de dilatació / junta de dilatación: discontinuïtat que presenta un element o una estructura per a facilitar la seva lliure dilatació.

Desguàs / desague: lloc per on s’escola l’aigua d’un lloc, generalment l’aigua bruta o de la pluja.

Baixant / bajante: canonada vertical que condueix les aigues, brute o de pluja, cap a la xarxa de clavegueres.

Gàrgola / gârgola: canaló col·locat de forma que sobresurti del pla de façana d’un edifici per tal que llenci enfora l’aigua de pluja que recull la coberta.

Envanet de sostremort / tabiquillos conejeros: envà calat o de galliner que sosté la coberta o el terrat i descansa sobre l’últim sostre.

Claraboia / claraboya: coberta de vidre o de plàstic, transparet o translúcid, que cobreix un espai arquitectònic.

Teula / teja: peça de terracuita que, imbricada amb d’altres, forma una superfície d’un cert pandent, continua i imparmeable. el disseny d’aquesta peça permet que s’escoli facilment l’aiga de pluja. segons la seva forma reben noms diferents.

Teula àrab / teja árabe: teula de forma acanalada més ampla d’un cap que de l’altre. la seva forma de col·Locació es caracteritza perquè un rengle de teules presenta la concavitat cap enlaire ( canalera) i l’altre la convexitat cap enlaire (cobertora).

teula plana / teja plana: teula que encaia lateralment amb la immediata per mitjà d’una ranura que cavalca o queda encaixada amb la immediata inferior i amb la immediata superior.

Teula romana / teja romana: tipus de teula plana de bores laterals alçades, que munta sobre la de més avall i que s’uneix amb la que té al costat per mitjà d’una peça triangular o acanalada que tapa el junt.

Teula de ventilació / teja de ventilación:

Aillaments tèrmics / aislantes tèrmicos: material que impedeix l’entrada de calor, aigua, aire...

Poliestirè expandit / poliestereno expandido: resina sintètica lleugera, relativament rígida, que s’empra com a aillant tèrmic i per a fer embalatges d’objectes delicats.

Poliestirè extrudit / poliestereno extruido: resina sintètica més densa i rígida que el poliesterè expandit, té més resistència a la compressió, es pot trepitjar i es imparmeable.

FAÇANES

Façana/ fachada: parament exterior d’un edifici, generalment el principal.

Façana de mahó vist / fachada de ladrillo visto:

Façana prefabricada / fachada prefabricada:

capcer / hastial, piñon: Part superior d’una paret de tancament, de forma triangular, definida per una coberta de dues vessants i, per extenció, tota la paret.

Paret ¾, paret de 15 / pared de media asta: paret que a catalunya fà un 15cm de gruix, de tres quars de pam.

Mènsula / ménsula: element de suport en un extrem encastat I l’altre en voladís capaç de treballar a flexió, serveix per sosternir cornisses, balcons…

Brancal / jamba: cada un dels elements verticals, generalment de pedra, situat a cada costat d’una porta o d’una finestra, sobre els quals descansa la llinda.

Llinda / dinel: Element resistent de directriu recta que clou la part superior d’una obertura de paret.

Escopidor / vierteaguas: element constructiu fet de rajoles, de pedra o d’un altre material, que, formant una superfície convenientment inclinada, es col·loca damunt els ampits de les obertures perquè escupi l’aigua de la pluja a l’esxterior.

Trencaigues / goteròn: ranura o aresta d’un escopidor, d’una cornissa, o en general, d’un element de protecció contra l’aigua de pluja que facilita l’expulsió d’aigua de l’exterior.

Ampit / antepecho: mur o empara de pedra, fusta, ferro… d’una alçaria compresa entre el terra I la cintura o el pit, construïda a la vora d’un pont, un terrat, un balcó, o el peu d’una finestra per a protegir.

Cornissa / cornisa: conjunt de motllures de component horitzontal, que sobresurten de la línia de façana. Serveixen d’acabament o de coronació d’una obertura o d’una façana I la protegeixen.

Finestra / ventana: 1. obertura feta en una paret, a una certa alçada en relació al paviment del local, el qual il·lumina o ventila. 2. Fulla o fulles de vidre amb marc de fusta, metàl·llic,… que s’ajusten al tancament d’una obertura.

Finestra fixa / ventana fija:

Finestra abatible / ventana abatible:

Finestra corredissa / ventana corredera:

Finestra de guillotina / ventana de guillotina:

Parsiana / persiana: Element que protegeix una obertura sobretot contra la radiació directa del sol, permet regular la il·luminació natural i impedeix la vista des de l’exterior. Està format per tíres generalment rígides de materials

diversos i disposades de forma adequada a la funció que han de complir. N’hi ha de diferents tipus segons el sistema d’accionament.

Parsiana enrollable / persiana enrollable: persiana a mode de cortina rígida de tires o llistons articulats entre ells, els extrems dels quals corren al llarg d’unes guies i es recullen en un tambor.

Persiana de llibret / persiana de librillo o plegable: persiana a mode de porta, al marc de la qual van fixades unes tires o llistons rígids i en posició horitzontal, generalment orientables.

ELEMENTS DE COMPARTIMENTACIÓ

Envà / tabique: paret prima, sense missió portant, formada generalment per maons posats de cantell.

Paredó / tabicón: paret construïda, generalment amb totxana, d’uns 10cm de gruix.

Envà de cartroguix / tabique de cartón-yeso: divisions fixes sense funció estructural, formades per perfils metàl·lics al seu interior i amb plaques i panells de cartró guix, s’utilitzen per a la separació d’espais interiors d’edificis.

Envà translucid / tabique translucido:

Envà plegable / tabique plegable:

Mampara / mampara: element separador vertical i d’estructura lleugera, generalment fixat a l’obra. S’utilitza per a compartimentar espais.

REVESTIMENTS CONTINUS

Revestiment / revestimiento: Element superficial que, aplicat a un parament, és destinat a millorar-ne les propietats, protegir-la, adornar-la, canviar el seu especta...

Reglejat / regleado: acabat llis i plà d’una superfície en la que s’ha utilitzat una regla.

Reglada, mestra / maestra: llistó auxiliar, filera de peces o porció de material, que serveix per senyalar una direcció, per lo general horitzontal o vertical, i guiar en el procés de construcció d’un revestiment, a fi d’aconseguir el seu aplomat, anivellat i una superfície lo més plana possible.

Arrebossat/ enfoscado: revestiment continu de morter de calç, de ciment, o de calç i ciment que s’aplica per a eliminar les irregularitats d’un parament I serveix com a base per a qualsevol acabat posterior.

Estuc / estuco: material de revestir que, tradicionalment , s’obtenia de barrejar calç, pols de marbre i aigua, i s’aplicava sobre un arrebossat, sobre superfícies interiors i exteriors. Si es feia amb guix s’utilitzava només en interiors. Actualment hi ha estucs que s’aconsegueixen a partir d’aglomerant sintètics.

Estucat / revoco: revestiment continu dels paraments d’una obra de fàbrica amb morter, generalment de ciment i/o calç i sorra, per igualar la superfície, reomplir els buits entre les peces i millorar la seva protecció.

Estucat en fred / revoco pétreo:

Estucat e calent / estucado en caliente:

Esgrafiat / esgrafiado: decorat d’una superfície a partir d’una tècnica especial que consisteix en aplicar, sobre fons, una sèrie de capes d’estuc de diferents colors, que es fan saltar seguint un dibuix prèviament estergit sobre l’última capa, de tal manera que vagin apareixent superfícies de diferents colors, segons la profunditat dels solcs.

Enguixat/ enyesado: acció de revestir i igualar una paret, un sostre,… amb una capa de guix.

Emblanquinat / enlucido con yeso: aplicar un revestiment continu interior de guix, que constitueix l’acabat que el paleta fa damunt de l’enguixat.

Pintura / pintura: revestiment d’una superfície fet amb pintura (substància líquida, pigmentada, que es converteix en una pel·lícula sòlida i opaca).

REVESTIMENTS DISCONTINUS

Placa / chapa, placa: làmina rígida de pedra, metall, formigó, plàstic...

Aplacat/ aplacado, chapado: conjunt de peces, generalment primes, que s’enganxen damunt d’una superfície per a millorant-ne l’aspecte o la resistència contra els agents externs.

Enrajolat/ alicatado, embaldosado: paviment o revestiment fet amb rajoles o qualsevol altre material anàleg.

Post / tabla: peça plana de fusta, de secció rectangular, molt més llarga i ampla que gruixuda sense que aquesta mida sobrepassi una polzada.

Post empostissat / entablado, entarimado: cada una de les posts que s’utilitza per fer un empostissat (cobert amb posts).

Post encadellada / tabla machihembrada: post de fusta proveïda d’un cistell en un cantell i d’un solc a l’altre que faciliten l’encadellament.

*Encadellat / machiembrado: peça de terra cuita o de fusta que té un dels cantells llargs en forma de crestell i l’altre en forma de solc, per tal que es puguin unir amb altres.

FALSOS SOSTRES

Sostre/ techo: element constructiu horitzontal que cobreix una construcció, un edifici, o les habitacions que el componen.

Cel ras/ cielo raso: sostre postís situat sota el sostre resistent i que n’amaga l’estructura.

Fals sostre / falso techo: sostre secundari construït a certa distància del forjat o coberta per tapar les canalitzacions que discorren a la vista o per baixar altures en locals amb fins de disseny o de decoració.

Canyis / cañizo: teixit de canyes, que s’utilitzava en les construccions tradicionals, com a suport dels enguixats o per altres usos.

Encanyissat / encañizado: revestiment d’un sostre amb canyís per fer-hi un cel ras de guix.

PAVIMENTS EXTERIORS:

Tot U / zahorra: mescla d’àrid gros de diferents diàmetres que es col·loca sobre un terreny com a reompliment i anivellació.

Paviment de terra / pavimento de tierra: revestiment del sòl amb terra.

Paviment granular / pavimento granular: revestiment del sòl fet a partir de minerals granulars.

Pavimento asfàltic / Pavimento asfáltico: paviment fet amb granulats minerals recoberts i aglomerants amb materials asfàltics.

Llamborda / losa: pedra plana utilitzada per enllosar (cobrir i/o empedrar amb lloses).

Llambordí / adoquin: pedra treballada en forma de prisma rectangular que serveix per a empedrar carrers i carreteres.

Paviment exterior / pavimento exterior: revestiment d’acabat d’un sòl exterior, el qual confereix qualitats específiques.

Panot/ loseta de hormigón: peça feta amb morter de ciment I sorra destinada a fer paviments resistents, especialment els situats a ala intempèrie. Acostumen a ésser de 20 X20cm.

Vorada/ Bordillo: 1. filera de pedres, de maons,… que formen la vora o el marge d’una andana o d’una voravia. 2. Cada una de les peces que componen la filera.

Rigola/ rigola: faixa de llombardes o de rajoles que es col·loca en el pla de la calçada I a tocar d’una vorera per a conduir l’aigua de pluja cap als embornals.

Vorera/ acera: pas de vianants situat a la vora d’un carrer generalment una mica més elevat que la calçada.

Calçada/ calzada: via d’una carretera o d’un carrer situada entre les voreres i destinada a la circulació de vehicles.

Escossell/ alcorque: clot fet al voltant d’un arbre que facilita de regar-lo.

Embornal/ embornal: forat de desguàs practicat a les vies, els terrats, a les soleres dels pons… per on s’escola l’aigua de pluja.

PAVIMENTS INTERIORS

Paviment / pavimento: revestiment d’acabat d’un sòl al qual confereix qualitats específiques.

Paviment de formigó/ pavimiento de hormigón: es tracta d’una capa de formigó amb una gran varietat de colors i textures, que permeten fer

paviments resistents, vistosos i durades. Es un material que suporta les condicions ambientals més adverses, així com l’atac dels àcids, grassa, olis… a més es pot utilitzar per a zones molt castigades per el transit.

Parquet/ parquet: paviment fet de trossos prims I estrets de fusta, polits I tractats adequadament, disposats regularment en diferents composicions geomètriques.

Paviment flotant/ pavimiento flotante: són usualment de fusta, format per llistons de dimensions variades, encolades i unides entre si pels seus contos, a través d’un maxembrat perimetral.

La contra cara s’arrepenja sobre un suport de foam, gomaespuma o cartró, de forma que el conjunt queda flotant i atenua el soroll de les petjades.

Paviment de PVC / pavimento de PVC: revestiments del sòl a partir de PVC que ens ofereix una gran conductivitat i fàcil manteniment.

Paviment de cautxú / pavimento de caucho: revestiment del sòl a partir de cautxú, i que actua com a amortiguador dels cops.

FUSTERIA

Porta / puerta: obertura practicada en un mur o una paret, exterior o interior, des de terra fins a una alçaria convenient que permet com a mínim el pas de persones.

Marc / marco: en una porta o una finestra, element de fusta, de metall,… que a manera de bastidor, rigiditza el batent.

Pre-marc / pre-marco: marc de fusta o de metall que serveix de bastiment previ durant la obra, i que posteriorment es substitueix per un marc acabat.

Fulla / hoja: cadascuna de les parts mòbils que obren o tanquen l’obertura d’una porta, d’una finestra…

Galze / galce: rebaix longitudinal fet en una peça de fusta, per ajustar-n’hi una altra.

Tapajunts / tapajuntas: llistó, generalment emmotllurat, amb què es tapa el junt interior entre un bastiment i una paret.

Frontissa / bisagra: accessori formada per dues pales articulades per mitjà d’un passador, una de les quals se subjecta a un element fix i l’altre a un segon element que gràcies a aquesta forma de fixació pot girar en relació al primer.

Maneta / manubrio: peça o agafall d’una màquina, una eina del mecanisme d’un pany,… que acciona amb la mà per tal d’imprimir-li un moviment de gir, manejar-la, dirigir-la…

Bastiment / cerso, marco: en una porta o finestra, marc de fusta, de ferro, d’alumini... collat a l’obra, al qual van fixats els batents

Bastiment de tres quars / marco de 15: bastiment de 15cm de gruix (tres quars de pam) que coincideix amb el gruix d la paret on es col·loca.

Bastiment d’envà / marco de tabique: bastiment del mateix gruix de l’envà on va fixat.

Bastiment de doella / marco de mocheta: bastiment que queda totalment encastat en un queixal d’aresta del cantell d’una paret.

Gafa / Gafa, laña: peça de ferro que cavalca en un bastiment té un extrem doblega que introduit a la paret el subjecta a l’obra.

Emplafonat, plafó / empanelado, panel: peça o placa prefabricada de fusta o de plàstic.

Muntant / montante: element vertical que forma part del bastiment o del marc d’una obertura.

Tarja / montante: obertura practicada a la part superior d’una porta o finestra per tal de donar calor a l’interior.

Ribet / junquillo: barreta flexible molt prima que serveix per fixar vidres en els seus marcs.

Massilla / masilla: màstic que s’endureix amb el temps. Generalment s’usa per tapar forats i esquerdes.

Porta balconera / puerta de balcón: porta amb travessers inferiors que dóna accés a un balcó.

Porta empstissada / puerta a la catalana: porta de fusta massissa, tradicional de Catalunya, construïda a base d’un acoblament de posts encadellades, emboetades... i reforçades amb dos o més barrots transversals.

Porta enrollable / puerta enrollable: porta generalment metàl·lica de planxa ondulada o de barres articulars que permet d’esser enrullada sobre un eix horitzontal.

Porta plegable / puerta plegable: porta formada per una sèrie de tires o fulles verticals articulades entre elles, penjades en una guia o recolzades, al llarg de la qual es desplacen en obrir i tancar.

Ferramenta / herrajes: conjunt de peces metàl·liques accessòries que entren en la confecció d’alguna cosa.

Pany / cerradura: dispositiu de fixació compost de dues peces principals, el tancador i el mecanisme, que permet fixar un element mòbil a un element fix. El mecanisme de dispositiu s’acciona mitjançant una clau, d’un pom, d’una maneta...