1

3. REVOLUCIONS LIBERALS. VOCABULARI

Antic Règim Sistema econòmic i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval que es van mantenir vigent a Europa fins a la revolució industrial i liberal.

Aristocràcia El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat. Etimològicament deriva de les paraules gregues aristos, "millor" i kratein "governar". Avui dia, aquest terme defineix la forma de govern en què el poder és ostentat per una elit tancada, un grup social minoritari o privilegiat econòmicament o per raó del seu llinatge, intel·ligència o nivell cultural.

Assemblea de Notables

A França, a l'antic règim, assemblea formada pels membres més representatius de cadascun dels tres estats que era convocada pel rei en els moments de crisi amb caràcter consultiu. Les més importants foren celebrades poc abans de la Revolució Francesa: el 1787 per discutir la reforma fiscal de Calonne i el 1788 per regular la composició dels estats generals.

Assignat Era un tipus de moneda durant la Revolució Francesa, l’origen de la qual estava en un títol d'emprèstit emès pel Tresor públic l'any 1789, on el valor era assignat sobre els béns nacionals . Els assignats van passar a ser una moneda el 1791.

Bastilla, castell de la

La Bastilla, o més exactament la Bastille Saint-Antoine, era ua presó reial. S'ha fet cèlebre per l'associació que tingué la presa de la Bastilla durant la Revolució Francesa, com un símbol de la rebel·lió contra l'Antic Règim.

Béns nacionals Nom que prengué el conjunt de béns, col·lectius o privats, apropiats per la Revolució Francesa . A França l'origen d'aquests béns radicà en les reformes de la Revolució Francesa, quan una sèrie de lleis, dictades des del 2 de novembre de 1789 al 3 de març de 1794, confiscaren els béns del clericat, dels emigrats, els comunals i els dels sospitosos. Els béns nacionals beneficiaren sobretot la classe mitjana adinerada, que els adquirí quan foren posats a la venda per l'estat.

Burgesia La burgesia és una classe social , tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques. El terme que prové del francès bourgeoisie, que originàriament significava "habitant de la ciutat", ja que els primers burgesos es van enriquir a partir del comerç i dels oficis pròpiament urbans, en oposició als terratinents rurals.

Capitulació de Yorktown

Fet ocorregut el 19 d'octubre de 1781, que suposà el desenllaç del blocatge de l'exèrcit britànic de Cornwallis per part de les tropes franco­nordamericanes a les ordres de Washington, La Fayette i Rochambeau, capitulació que significà la fi de la guerra d'independència nord-americana

Carbonaris Moviment d'ideologia liberal, organitzat en societats secretes i relacionat amb la francmaçoneria, format a la Itàlia meridional al començament del s XIX, durant la dominació napoleònica. El nom deriva dels carbonari ('carboners') i emprà símbols d'aquest ofici. Els emblemes eren la creu, la gorra frígia i el punyal. Els carbonaris s'oposaven a l'absolutisme i demanaven una constitució; esdevingueren partidaris de la república i de determinades reformes socials (llei agrària).

Carta Atorgada Carta constitucional atorgada per un sobirà. Es diferencia d'una constitució perquè no és obra d'una assemblea, sinó concessió del cap d'Estat.

Codi Civil Text de dret positiu que estableix els delictes i les penes. La majoria dels codis penals es basen en el francès, del 1810.

2

Concordat Conveni sobre els afers eclesiàstics entre el govern d'un Estat i la Santa Seu de Roma, en què cadascuna de les dues parts demana a l'altra garanties i concessions

Constitució Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.

Constitució civil del Clergat

Conjunt de disposicions legislatives de l'Assemblea Constituent de França (1790), sancionades per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els nomenaments i la dotació del clergat. L’obligació legal d’acatar aquestes disposicions suposà la ruptura amb Roma significà la divisió entre l'Església «nacional» (constitucional, juramentada) i l'Església «de l'antic règim»,

Constitució

Federal dels EUA

Constitució federal aprovada el 17 de setembre de 1787, actualment vigent, que contempla la sobirania popular, república, separació de poders, responsabilitat dels governants, bicameralisme, llibertat religiosa, política i de premsa, igualtat natural dels homes, drets dels estats confederats, etc,

Consolat El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França

Colònia A les èpoques moderna i contemporània, territori dels països descoberts sotmesos a un domini polític i administratiu i a una explotació econòmica per part d'una potència. Segons el grau de dominació i segons llurs característiques trobem diferents tipus de colònies: d'explotació, de poblament, protectorat, etc.

Comité de Salvació Pública

Organisme francès creat amb caràcter extraordinari per la Convenció Nacional el 6 d'abril de 1793, durant la Revolució Francesa. Estava compost inicialment per nou membres de la Convenció (dotze posteriorment) i es va concebre com una institució administrativa destinada a supervisar i agilitzar la tasca dels òrgans executius de la Convenció i dels ministres nomenats per aquesta.

Congrés de

Viena

Conjunt de reunions celebrades a Viena del 30 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815, per refer el mapa polític d'Europa, arran de la fi de l'imperi napoleònic.

Congresos de Filadelpia

Assemblees del primer congrés continental nord-americà celebrades a Filadèlfia durant la guerra de la independència. Els més importants foren el del setembre del 1774 (inici de la revolta i declaració dels drets del contribuent), el del maig del 1775 (organització de l'exèrcit i democratització de les institucions), el del juny-juliol del 1776 (declaració de la independència) i el del maig-setembre del 1787 (assemblea dels delegats dels estats de la Unió, llevat de Rhode Island, que redactaren la constitució federal nord-americana).

Convenció Assemblea constituent que governà França des del 21 de setembre de 1792 fins al 25 d'octubre de 1795. Successora de l'Assemblea Legislativa, era composta per 749 diputats electes. Encarregada de redactar una nova constitució, proclamà la Primera República Francesa el mateix 21 de setembre. Pel desembre de 1792 obrí un procés contra Lluís XVI, que fou condemnat a mort. Aquest judici oposà definitivament els dos partis predominants, els girondins i els muntanyencs, que es disputaven per aconseguir els diputats independents, anomenats "els de la plana".

Club Polític Al s XVIII aparegueren també, a la França de la Revolució, clubs polítics de les tendències més diverses (Cordeliers, Feuillants, Jacobins, etc), que desenvoluparen una important funció político-revolucionària. Hi destacà el Club dels Jacobins (1789), conegut primer

3

amb el nom de Club Breton i de Société des Amis de la Constitution i, des del 1792, amb el de Société des Jacobins, Amis de la Liberté et de l'Egalité. Durant la Convenció, aquests clubs adquiriren el caràcter d'entitats públiques que actuaven com a grups de pressió sobre el govern, i ressorgiren novament el 1848 amb caràcter republicà.

Declaració de

Drets

Text votat per l'assemblea constituent francesa el 26 d'agost de 1789. La seva redacció recollia la influència de la declaració d'independència dels EUA (1776) i del pensament dels filòsofs del s XVIII. Proclamà la igualtat de tots els homes, i també els seus drets naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.

Declaració d’Independència

del EUA

Document adoptat el 4 de juliol de 1776 pel qual els delegats de tretze colònies angleses d'Amèrica proclamaren llur voluntat de constituir-se en els Estats Units d'Amèrica. Fou el primer cop que una nació reclamava la igualtat de drets dels homes com a base constitutiva d'un estat. Aquest fet tingué una forta influència en els ambients revolucionaris europeus i d'Amèrica del Sud.

Democràcia Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.

Desamortització Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures. Té per finalitat limitar les possibilitats d'adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques (eclesiàstiques o civils), en benefici de les particulars o físiques. Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat

Estat Forma d’organització política dotada de poder sobirà i independent, que integra la població d’un territori.

Estats Generals Assemblea estamental francesa (noblesa, clergat i tercer estat) i de totes les províncies convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn. Els electors formulaven prèviament unes peticions (cahiers de doléances) que lliuraven a llurs representants, però l'assemblea no prenia decisions. Foren reunits el 1789 per Lluís XVI, a proposta de Necker, amb un nombre més gran de membres del tercer estat que el dels altres dos estaments junts. Reunits a Versalles (maig del 1789), el tercer estat refusà el vot per estaments i exigí el vot individual. La negativa reial motivà que el tercer estat es proclamés en Assemblea Nacional i més tard en Constituent.

Francmaçons Associació secreta nascuda a Anglaterra a la fi del segle XVII i estesa arreu, que preconitzava l'ajut mutu entre els seus membres i la fraternitat i la tolerància; ha estat discutida la seva participació en els moviments liberals del segle XIX

Federalisme Corrent del pensament polític que concep la construcció d'un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes (foedera) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats. Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de creació de noves unitats polítiques més àmplies i complexes, les quals integren i mantenen les particularitats dels grups humans que pacten llur federació.

Guillotina Làmina tallant que cau guiada per dos muntants verticals i serveix per a decapitar els condemnats a mort. Aquest instrument de suplici, emprat al s XVI al migdia de França i a la península itàlica, fou proposat l'any 1789 per Joseph-Ignace Guillotin (1738-1814) a l'Assemblea Nacional com a mitjà de suplici únic a fi d'evitar sofriments als condemnats. Adoptada el 1792, quedà en desús en ésser abolida la pena de mort a França (1981).

Jacobins Nom que reberen les persones que actuaren durant la Revolució Francesa d'acord amb uns mateixos principis ideològics que s'orientaven cap al republicanisme radical i la defensa de la democràcia directa, defensores també d'uns principis ètics i morals de

4

tipus espartà, de l'antimilitarisme i del centralisme. El nom es deu al fet que el s jacobins solien reunir-se a París en un convent dels dominics anomenat dels Jacobins. Els principals dirigents foren Maximilien de Robespierre, Louis-Antoine Saint-Just, Jean-Paul Marat i Georges-Jacques Danton

Girondins Grup polític originari de la burgesia enriquida pels béns comunals. El nom els venia del fet que tenien diversos diputats del districte de la Gironda. Feren perseguir els contrarevolucionaris i votar les lleis contra els emigrats i el clericat refractari (1791). A partir de 1792 constituïren el grup moderat; defensaven la propietat, el lliurecanvisme i la república il·lustrada i temien el poble de París. Llurs caps foren Brissot, Condorcet, Vergniaud, Gensonné i Guadet, entre altres.

Guàrdia Nacional

Organització armada ciutadana sorgida de la Revolució Francesa per a la defensa de la llibertat i de l'ordre intern.

Il·lustració Moviment intel·lectual del segle XVIII que va influir en la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. Defensava l’ús de la raó en contraposició al geocentrisme medieval. Van criticar profundament l’Antic Règim perquè proposaven un model de societat basat en la llibertat i la igualtat.

Jove Europa Associació política fundada a Berna, el 1834, per Mazzini, amb una doctrina semblant a la de la Jove Itàlia. Reunia teòricament tots els partidaris nacionalistes europeus i volia regenerar el continent. Fou dissolta el 1836, quan el govern suís expulsà Mazzini.

Legitimisme Doctrina política que es fonamenta en el dret dels monarques hereditaris deposats per Napoleó, a recuperar el seu tron.

Liberalisme Corrent ideològic i doctrina política I econòmica que estableix que la societat està formada per individus i no per estaments., i defensa el dret de tots els éssers humans a la llibertat individual. En conseqüència defensa la llibertat en l’àmbit econòmic, política i religiós. En política, es contrari al poder absolut i partidari del sistema parlamentari, la separació de poders i la sobirania de la nació representada per les Corts o Parlament.

Monarquia constitucional

Monarquia en la qual el poder reial està limitat per una constitució elaborada i aprovada per un Parlament.

Metròpoli Nom que rep l'Estat colonitzador respecte a les seves colònies.

Motí del Té Vid. Rebomboris del Té

Muntanyencs o Montagnards

Dit dels membres de la Montagne, grup polític de la Revolució Francesa, que actuà dins l'Assemblea Legislativa, integrat pels elements revolucionaris més idealistes, i fou dirigit per Danton, Marat i Robespierre. Republicans, antimonàrquics i centralistes, d’ideologia socialitzant, es deien representants de les masses, identificaven nació i revolució i dins la Convenció Nacional recolzaven llur capacitat de maniobra enfront dels girondins en les classes populars parisenques (sans-culottes).

Nació Conjunt de ciutadans la suma de voluntats individuals dels quals constitueix la voluntat nacional sobirana

Nacionalisme Actitud política derivada directament del fet d'atribuir, en un terreny ètico-polític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació. Presa de consciència, àmpliament compartida per una part de la població d'un territori, de pertànyer a la mateixa identitat col·lectiva, consistent en la presència d'uns elements comuns com ara la cultura, la llengua, el territori, la història, els costums, els símbols i determinades pautes de conducta i de visió del món. El nacionalisme va introduir el binomi Estat-nació i va presentar dues modalitats polítiques: la dels pobles que se sentien membres d'una mateixa nació però

5

que no formaven un Estat i lluitaren per assolir la unió (casos d'Alemanya i d'Itàlia), i la dels pobles que estaven dominats per altres nacions i que van organitzar moviments de separació (casos de Bèlgica i de les nacionalitats de l'Imperi austríac).

Restauració Període històric que transcorre a Europa entre el 1815 i 1848, suposa l’intent, per part dels vencedors contra Napoleó, de reinstaurar el sistema absolutista anterior a la revolució Francesa, basant-se en el principis de legitimitat, respecte als poders establerts i el sentit de jerarquia i autoritat.

Revolució Canvi en profunditat , global i dràstic, de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat.

Rebomboris del Té (Tea Party)

Aldarulls esdevinguts el dia 16 de desembre de 1773, en la ciutat de Boston, en els quals fou llançat a la mar un carregament de té, com a protesta per les imposició d’un impost sobre el consum del té.

Quaderns de queixes

Llistats de peticions o queixes elaborats pels estaments abans de la reunió dels Estats Generals el 1789. Aquests quaderns reflecteixen perfectament les aspiracions de tots els grups socials, i, mentre que tots coincideixen en el descontentament respecte a la monarquia de Lluís XVI, privilegiats i no privilegiats difereixen radicalment en qüestions com ara la igualtat social o la dissolució del règim senyorial. Els cahiers de doléances reflecteixen clarament l'estat d'insatisfacció de la societat francesa.

República Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta. La idea republicana neix amb el concepte de sobirania nacional i té les seves primeres realitzacions en la independència nord-americana i la Revolució Francesa.

Revolució Burgesa

Procés mitjançant el qual es va anar substituint el vell ordre de l'Antic Règim, basat en el feudalisme i en la monarquia absoluta de dret diví, per un nou ordre polític basat en la sobirania nacional, la divisió de poders, la representació a través d'eleccions periòdiques i el dret a la igualtat, a la llibertat i a la propietat. Tot això havia de ser reconegut i expressat per una constitució i garantit per la llei, la força pública i l'exèrcit. Els primers exemples de revolucions burgeses foren les revolucions nord-americana i la francesa.

Romanticisme El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment sobre la raó i de la llibertat de l'individu enfront de la societat. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable.

Sans-Culottes Denominació que rebia la gent de les classes baixes i populars de la ci utat. Els seus principis, molt radicals, contenien elements propers als plantejaments socialistes de l'època. Defensaven la idea de la democràcia igualitària i directa i van actuar moltes vegades com a força de xoc en moments àlgids de la Revolució donant suport als jacobins. A partir de la reacció termidoriana foren neutralitzats. Rebien aquest nom perquè solien vestir pantalons a ratlles en lloc del pantaló curt o culotte característic de les classes benestants de l'Antic Règim.

Santa Aliança Període històric que comença amb la reposició al tron d'un rei destronat o del representant d'una dinastia foragitada. Les principals restauracions monàrquiques europees han estat: l'anglesa (1660-1702), que suposà el retorn dels Stuart; les dues esdevingudes a França, protagonitzades, la primera (1814-15), per Lluís XVIII de Borbó, i la segona (1815-30), per aquest i el seu germà Carles X; l'espanyola, que restablí la monarquia borbònica.

6

Sobirania Anomena la font del poder. En l’absolutisme era el rei. A partir de 1789 la sobirania resideix en el conjunt dels ciutadans (nació).

Sobirania nacional

La burgesia triomfant, però, s'adherí a una concepció més conservadora, la de la sobirania nacional, formulada per primer cop per Sieyès: la sobirania resideix en la nació, considerada com a entitat real diferenciada dels individus que la integren, i representada per un parlament elegit per sufragi censatari, que permeté a la burgesia de consolidar el seu domini.

Sobirania Popular

A partir de la Revolució Francesa es desenvolupà la concepció democràtica, formulada inicialment per Rousseau, amb el concepte de sobirania popular: la sobirania resideix en el poble, que, en virtut del contracte social, l'atorga als governants; això implica l'existència del sufragi universal.

Stamp Act Llei del Timbre, fou imposada per Anglaterra a les colònies nord-americanes en 1765. Consistia en un impost sobre qualsevol tipus tràmit burocràtic, amb la idea d’obtenir ingressos per a eixugar les despeses produïdes per la Guerra dels Set Anys (1756-1763) contra França, en la defensa de les colònies.

Sufragi censatari Sistema polític en el qual només poden ser electors els homes amb una determinada renda o amb títols (mestres, llicenciats universitaris, sacerdots...). Exclou les dones i la major part de la població. És un tipus de sufragi que restringeix el dret de votar segons el nivell d'impostos que l'individu paga a l'Estat.

Sufragi universal Sistema polític en què el dret de vot s'atorga a tots els ciutadans majors d'edat, sense distincions. Les dones van continuar excloses fins al segle XX.

Tractat de

Versalles

Acord internacional entre la Gran Bretanya, França, Espanya i els EUA, signat el 3 de setembre de 1783, que posà fi a la guerra de la Independència Nord-americana. Confirmà la pau anglo-nord-americana del 29 de novembre de 1782 i l'anglo-hispano-francesa del 20 de gener de 1783. La Gran Bretanya reconegué la independència dels EUA i cedí a França diversos territoris. Espanya recuperà la Florida i Menorca, però fracassà en l'intent de recuperar Gibraltar. En conjunt, l'hegemonia britànica sofrí una reculada, bé que la seva habilitat diplomàtica aconseguí de reduir-ne l'abast.

Terror, el Període de la Revolució Francesa que va des del setembre del 1793 al juliol del 1794, durant el qual els jacobins, dirigits per Robespierre, imposaren un règim dictatorial a tot el país, a través de l'actuació del Comitè de Salvació Pública

Tretze Colònies Nom donat a aquelles colònies britàniques de l'Amèrica del Nord que es declararen independents (1776) i formaren el nucli originari dels Estats Units (1787-90). Foren, al S, Geòrgia, Carolina del Nord i Carolina del Sud, Virgínia i Maryland; al centre, Delaware, Pennsilvània, Nova Jersey i Nova York; i al N, Connecticut, Rhode Island, Massachusetts i New Hampshire.

Varennes, fugida de.

Nom donat a la temptativa d'evasió de Lluís XVI de França —disfressat de majordom— amb la família reial (a la nit del 20 al 21 de juny de 1791). Preparada pel comte suec H. Axel de Fersen, amic de Maria Antonieta, hauria lliurat els reis a l'exèrcit del marquès de Bouillé i, en acabat, a la protecció d'Àustria. Reconegut per J.-B. Drouet, fill d'un mestre de postes, Lluís XVI fou tornat a París amb la seva família. La fugida desacredità el rei davant els revolucionaris.

Vendée, revolta de la.

Insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94). La causa immediata fou una lleva general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris.

Zollverein Unió duanera i econòmica dels estats alemanys creada a partir de 1834, que fou duta a

7

terme, sota la direcció de Prússia, a la qual s'afegiren successivament els diversos estats (els darrers foren Bremen i Hamburg, l'any 1888) i que preparà la unitat política d'Alemanya, amb l’exclusió d’Àustria