Voldria ésser ocell

i mirar des de dalt,

saltironar entre roba

estesa

de terrats i de

balcons

i flairar l’olor de la

bugada.

Voldria volar i volar

per tornar a la ciutat

rònega i vella,

vella i magnífica,

plena de records i

de racons,

eterna,

capital del món.

Qui sabrà, com sé jo,

com fou el passat

i com serà el demà ramon