Volem que l'aigua torni al riu Siurana - GEPEC · baixar aigua pel riu Siurana. Ens preguntem quan...

4
Volem que l'aigua torni al riu Siurana Des del GEPEC-EdC donem ple suport als ajuntaments de Poboleda iTorroja en la seva reinvindicació pel cabal ecològic del riu Siurana. Aigues avall de la Venta del Pubill una captació d'aigua deixa el riu eixut la major part de l'any. L'aigua és desviada cap a l'embassament de Riudecanyes. La conca del Riudecanyes acostuma a ser insuficient per omplir l'embassament. Per aquest motiu es va buscar la manera d'aportar-li més aigua. La solució va venir amb aquesta captació que porta l'aigua des de la conca del Siurana i que data de l’any 45. Podria ser una solució acceptable per la gent del territori i també per l'ecosistema si es respectés el cabal ecològic del riu Siurana. Ara mateix la poca aigua que li resta al riu està embassada i només és font de mosquits. El microclima de la zona és alterat per la manca d'aigua fent que els estius siguin més calorosos. L'aigua de rec pels pagesos de la zona és de baixa qualitat. El bosc de ribera es ressent també d'aquesta manca de la humitat suficient. Malgrat que el mecanisme de la captació d'aigua està preparat per tancar-se i deixar que l'aigua baixi pel seu curs natural, fa anys que no es fa servir. Fins i tot és possible que degut al desús hagi perdut la seva funcionalitat. I ens preguntem moltes coses: Com és que aquesta primavera la presa de Riudecanyes ha sobreeixit durant setmanes i no s'ha donat pas a l'aigua cap al Siurana? Quin volum d'aigua administra cada any l'embassament de Riudecanyes i com es distribueix? D'ençà dels anys 80 en que el mini-transvassament de l'Ebre començà a portar l'aigua a la ciutat de Reus, l'aigua del pantà és tota pels regants? Quina quantitat en gasten? Quina quantitat d'aigua sobra i què se'n fa? Que l'aigua del Siurana no arribi a la seva desembocadura, és a dir al riu Ebre, ho hauríem de considerar, si més no, un micro-transvassament? Sembla que hi ha coses menys clares que l'aigua. Gràcies a la nostra pressió i la dels representants de Poboleda i Torroja, de forma miraculosa, torna a baixar aigua pel riu Siurana. Ens preguntem quan durarà. Continuarem a l’aguait.

Transcript of Volem que l'aigua torni al riu Siurana - GEPEC · baixar aigua pel riu Siurana. Ens preguntem quan...

Volem que l'aigua torni al riu SiuranaDes del GEPEC-EdC donem ple suport alsajuntaments de Poboleda iTorroja en la seva reinvindicació pel cabal ecològic del riu Siurana.

Aigues avall de la Venta del Pubill una captació d'aigua deixa el riu eixut la major part de l'any.

L'aigua és desviada cap a l'embassament de Riudecanyes.

La conca del Riudecanyes acostuma a ser insuficient per omplir l'embassament. Per aquest motiu es va buscar la manera d'aportar-li més aigua. La solució vavenir amb aquesta captació que porta l'aigua des de la conca del Siurana i que data de l’any 45. Podria seruna solució acceptable per la gent del territori i també

per l'ecosistema si es respectés el cabal ecològic del riu Siurana.

Ara mateix la poca aigua que li resta al riu està embassada i només és font de mosquits. El microclima de la zona és alterat per la manca d'aigua fent que els estius siguin més calorosos. L'aigua de rec pels pagesos de la zona és de baixa qualitat. El bosc de ribera es ressent també d'aquesta manca de la humitat suficient.

Malgrat que el mecanisme de la captació d'aigua està preparat per tancar-se i deixar que l'aigua baixi pel seu curs natural, fa anys que no es fa servir. Fins i tot és possible que degut al desús hagi perdut la seva funcionalitat.

I ens preguntem moltes coses:

Com és que aquesta primavera la presa de Riudecanyes ha sobreeixit durant setmanes i no s'ha donat pas a l'aigua cap al Siurana?

Quin volum d'aigua administra cada any l'embassament de Riudecanyes i com es distribueix?

D'ençà dels anys 80 en que el mini-transvassament de l'Ebre començà a portar l'aigua a la ciutat de Reus, l'aigua del pantà és tota pels regants? Quina quantitat en gasten? Quina quantitat d'aigua sobra i què se'n fa?

Que l'aigua del Siurana no arribi a la seva desembocadura, és a dir al riu Ebre, ho hauríem de considerar, si més no, un micro-transvassament?

Sembla que hi ha coses menys clares que l'aigua.

Gràcies a la nostra pressió i la dels representants de Poboleda i Torroja, de forma miraculosa, torna a baixar aigua pel riu Siurana. Ens preguntem quan durarà. Continuarem a l’aguait.

Notícies des de l'escola de naturalistes Aquest estiu tornem a organitzar campus d'estiu aRoquetes els matins de juliol de dillluns a divendres per ainfants de 6 a 12 anys i a Torredembarra tots els dissabtesal matí fins el 20 de setembre i amb la col·laboració del'Ajuntament.

Durant l'estiu ens preparem per reprendre el nou curs aprimers d'octubre i a partir del setembre us hi podreuinscriure.

A la tardor continuarem organitzant activitats obertes isortides familiars en el marc de l'agenda d'activitats delGEPEC-EdC i segurament d'altres s'aniran incorporant ala web així que es vagin programant.

petits naturalistes estigueu a l'aguait! més info: escoladenaturalistes.blogspot.com

L'escola de naturalistes el barba-roig porta 3 polls d'òliba al Mas del Font, a ReusHan estat allotjades en una caixa niu i alimentades artificialment fins que han après a caçar per elles mateixes D'aquesta manera es vinculen al lloc on s'espera continuïn d'adultes. Les tres òlibes procedien del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent a les comarques de Lleida.

Aquesta espècie es considera "Vulnerable" a Catalunya i en clar declivi a nivell europeu. Amb aquesta acció volem conscienciar de la necessitar de protegir-la i al mateix temps ajudar a què creixi la població a l’entorn de Reus. L’ús de plaguicides les afecta especialment i també la manca de llocs on aixoplugar-se.

Ja tens la teva guia pràctica per conèixer

la natura de Catalunya?La primera guia pràctica de la natura de Catalunya ha estat

editada per IPCENA i la pots adquirir al GEPEC amb un

descompte especial

Es tracta d'un volum de 576 pàgines que constitueix una síntesi molt completade la natura catalana. Des del medi físic (inclòs el marí del litoral), els fongs, laflora, la vegetació, els invertebrats, els vertebrats, itineraris pels espais d'interèsnatural fins als espais salvats per l'acció popular a les demarcacions catalanes.

Conté 1.570 il·lustracions originals a tot color dels principals grups botànics,faunístics i micològics (més de 1.000 espècies autòctones i al·lòctones), aixícom també geologia, paleontologia (fòssils), marc geogràfic i climatologia. Inclou 53 fitxes amb rutes o itineraris per descobrir espais de gran valor naturali paisatgístic del nostre país.

Ocupats tots els nostres refugis ceràmics per a ratpenats

Tots els refugis ceràmics dissenyats pel GEPEC-EdC i instal·lats a Riet Vell registren presència d'individus del gènere Pipistrellus.

Per iniciativa del GEPEC-EdC, en el marc del Projecte de Custòdia Quiropterològica, s'han ideat, dissenyat i construït refugis ceràmics experimentals per a ratpenats. La idea era aconseguir refugis innovadors d'un material natural i més durador que la fusta que oferís confort a les espècies que fan estades curtes o de temporada.

Un cop construïts els prototipus s'havia de trobar un llocidoni per posar a prova l'efectivitat dels nous refugis. Al Delta, tant per part del propi Parc Natural com per part del Museu de Granollers, ja s'hi havien desenvolupat experiències interessants en el camp de la quiropterologia, construcció de refugis innovadors i control de plagues. Però es va escollir el Delta de l'Ebredegut a que hi trobem condicions òptimes per la biologia dels ratpenats: humitat, manca de refugis i granquantitat d'aliment. A més Riet Vell, en ser una finca ecològica, assegurava una proporció més elevada d'aliment i una proporció menor de tòxics.

Amb aquest objectiu es va signar un acord de col·laboració amb SEO BirdLife per ubicar-los, al desembre de 2013, a la finca de Riet Vell, dedicada al cultiu de l'arròs ecològic i a l'estudi i protecció de les aus, iniciativa en la qual el GEPEC-EdC hi té participació des de la seva fundació.

Les proves han estat un èxit i s'ha comprovat l'acceptació dels nous refugis per part dels ratpenats del gènere Pipistrellus per als quals havien estat dissenyats. Transcorreguts 7 mesos des de la seva instal·lació, tot i que en un nombre encara petit d'individusa cada refugi, tots són ocupats. Estem molt satisfets del treball realitzat atès que hi ha refugis molt a la vora d'aquests que han trigat més de dos anys en començar a ser usats pels ratpenats.

SEO BirdLife s'ha encarregat del monitoratge d'aquesta estació de seguiment de ratpenats on l'espècie identificada justament és Pipistrellus pygmaeus, de la qual el propi Museu de Granollers va demostrar que controla amb efectivitat el barrinador de l'arròs (Chilo suppressalis). Aquesta experiència recolza el camí al control ecològic efectiu d'aquesta plaga per part dels ratpenats i a estudiar-ne l'efecte sobre diverses plagues, tan de l'arròs com d'altres conreus.

Tot plegat ha estat possible gràcies al suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio de Medio Ambiente, en el marc del Projecte de Custòdia Quiropterològica.

Més informació: [email protected] / batmòbil 675384707 / www.gepec.cat/ratapatxet

diumenge 23 de novembre, trobada dinar de Nadal per a socis i oberta a tothomUna bona ocasió per coneixer-nos o retrobar-nos. Oberta a tothom i amb opció a excursioneta matinal els que vulgueu. Data límit d'inscripció i pagament 14 de novembre. Ja veieu que avisem amb temps perquè us pugueu organitzar! Us esperem. Compreu loteria del GEPEC-EdC

Aquest any ens hem proposat recollir fons per finançar les campanyes de defensa ambiental i anirem tirant endavant diverses inciatives amb aquest objectiu. Agraim

qualsevol mena de col·laboració. Comencem amb loteria catalana, els nostres números: 17506 – 05800 – 16996 – 27362 ja estan a la venda

L'Entrevista La Vicky Fernández és l'actual tresorera de l'entitat escollida ala darrera assemblea del passat mes de maig. Es va fer sòciadel GEPEC-EdC l'octubre del 2012 i de seguida es va introduircom a voluntària. Al cap de molt poc temps va estar al front dedos projectes importants per l'entitat: el Mur Verd i Prats deMontsant, aquest darrer portat gairebé en solitari i tots dos ambgran professionalitat.

Com vas conèixer i per què et vas decidir a formarpart del GEPEC-EdC? Quan vivia a Barcelona i estudiava lacarrera de Biologia vaig ser sòcia de DEPANA, a través delsquals vaig sentir a parlar de les dunes de Torredembarra.Quan vaig venir a viure a Tarragona, vaig trobar que era unbon moment per conèixer la vostra tasca de més a prop.

Quines activitats has desenvolupat dins de l'entita t ique hi fas actualment? Doncs vaig començar fent de“maxaca” pel Ramon, ajudant a organitzar els mapes pelsitineraris del riu Gaià. Poc després em vaig involucrar en eldisseny i gestió de dos projectes de restauració ambiental: latransformació de boscos cremats en prats de conreu al ParcNatural de la Serra de Montsant i el pla de gestió del Mur Verdde La Canonja.

Havies realitzat activitats similars anteriorment,tenies alguna experiència prèvia? Quan vaig ser sòciade DEPANA vaig estar involucrada en estadis molt inicials delprojecte per a la reintroducció de l’ós bru al Pirineu.Posteriorment vaig ser sòcia i voluntària del CRAM on a bandad’ajudar en tasques diàries del manteniment i cura de tortugues marines, vaig participar en el seguiment deles praderies de posidònia i fent educació ambiental sobre les mateixes a escoles del Maresme. Però en capd’aquests projectes vaig assumir les responsabilitats que al GEPEC-EdC.

Què t'agradaria fer d'ara endavant dins de l'entita t? Per raons personals he hagut de reduir la mevaactivitat dins l’entitat. Però com actual membre de la junta m’agradaria continuar donant suport als projectesque el GEPEC-EdC encari, ja sigui participant en la presa critica de decisions o en accions directes méspuntuals.

Quin és el millor record o anècdota que guardes en relació amb el GEPEC-EdC? Tinc moltsbons records d’aquest any dins el GEPEC, però sobretot recordo amb molta estima les accions deResponsabilitat Social Corporativa (RSC) que vàrem dur a terme l’estiu passat al Mur Verd, en especial laque vàrem fer amb CONCEP’T. A finals de juliol tenim confirmació d’activitat RSC i havíem d'organitzar unmunt de coses en dos mesos (un d’ells l’agost): construcció d’una bassa de grans dimensions per amfibis,dotar-la de vegetació aquàtica, construcció de tanca de fusta i tanca vegetal amb espècies arbustives,plantació de més de 300 arbres de ribera, col·locació de caixes niu i construcció d’un refugi de rat-penats degrans dimensions. Va ser un gran repte per tots, però per sort, tothom involucrat tenia molta il·lusió en elprojecte i hi va posar moltes ganes i hores. Des de la Míriam – amb qui vaig passar moltes hores al telèfon, elRamon – sempre donant positivisme i ànims, la Rosa – que va treballar com ningú construint la caixa deratpenats... I el goig final va ser el 26 de setembre del 2013, quan més de 100 treballadors de l’empresaimplicada i una vintena de voluntaris del GEPEC-EdC vàrem treballar juntament per abastir al Mur Verd d’unnou espai de gran diversitat i amb molt potencial de futur.

Per ampliar informació: www.gepec.cat [email protected] 977.331.142

avinguda Prat de la Riba, 18 – 2n REUShorari de secretaria: dimecres i divendres de 9 a 13 i dimarts i dijous de 17 a 20