Volum 1: La Terra - IES...
54
Biologia i Geologia 1r d’ESO Volum 1: La Terra IES TEULADA Departament de Biologia i Geologia Nom i cognoms: __________________________ Grup ____
Transcript of Volum 1: La Terra - IES...
Biologia i Geologia 1r d’ESO
Volum 1:
La Terra
IES TEULADA
Departament de Biologia i Geologia
Nom i cognoms: __________________________ Grup ____
2
Continguts del Volum 1: LA TERRA UNITAT 1: L’UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR ............................................................. 3
1. L’univers. Idees antigues i actuals ........................................................................ 4
2. Components de l’Univers ...................................................................................... 5
3. El sistema solar ...................................................................................................... 7
4. Els planetes del sistema solar ............................................................................... 8
5. Cossos menuts: asteroides i cometes ............................................................... 10
UNITAT 2: EL PLANETA TERRA ................................................................................. 13
1. La Terra ................................................................................................................. 14
2. Els moviments de la Terra ................................................................................... 16
3. La Terra i la Lluna ................................................................................................. 18
4. Característiques que fan possible la vida a la Terra ......................................... 20
UNITAT 3: LA GEOSFERA: MINERALS I ROQUES ................................................... 23
1. La geosfera. Estructura interna de la Terra ........................................................ 24
2. Els minerals. Propietats dels minerals ............................................................... 25
3. Les roques. Tipus de roques ............................................................................... 26
4. El cicle geològic terrestre o cicle de les roques ................................................ 27
5. Obtenció i usos de minerals i roques ................................................................. 28
UNITAT 4: EL RELLEU TERRESTRE. PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS I INTERNS ....................................................................................................................... 31
1. El relleu. Agents geològics externs i interns ..................................................... 32
2. Els processos geològics externs ........................................................................ 32
3. Les formes de modelat del relleu ........................................................................ 34
4. El processos geològics interns ........................................................................... 38
5. Les manifestacions de la calor interna: vulcanisme i terratrèmols ................. 39
6. El vulcanisme ........................................................................................................ 39
7. Els terratrèmols .................................................................................................... 41
8. Predicció i prevenció dels riscos geològics ...................................................... 42
UNITAT 5: L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA .......................................................... 45
1. Origen i composició actual de l’atmosfera ......................................................... 46
2. Estructura de l’atmosfera .................................................................................... 48
3. Impacte humà en l’atmosfera, la contaminació atmosfèrica ............................ 49
4. L’aigua a la Terra .................................................................................................. 50
5. El cicle de l’aigua .................................................................................................. 51
6. Importància de l’aigua. La seua contaminació................................................... 52
3
UNITAT 1: L’UNIVERS I
EL SISTEMA SOLAR
1. Antigament, els astrònoms observaven el cel a ull nu. Quins aparells
s’utilitzen en l’actualitat per a observar les estrelles i altres astres?
2. La Lluna és el satèl·lit de la Terra. Saps què és un satèl·lit?
3. Recordes els noms dels planetes del Sistema Solar?
4
1. L’univers. Idees antigues i actuals
A) Concepció antiga de l’Univers
La història de l’observació estelar és tan antiga com la pròpia humanitat. I des de l’antiguitat els
astrònoms es plantejaren quina forma i mida tenia la Terra. Ja els antics grecs pensaven que la
Terra devia ser esfèrica, i es van recolzar en diversos fets, per exemple:
a) L’estrella polar es veu a menys altura sobre l’horitzó quan es viatja des del nord cap al sud.
b) L’ombra que la Terra projecta sobre la Lluna en els eclipsis lunars és redona.
c) Un vaixell en partir del port i allunyar-se comença a desaparèixer pel casc i l’últim que desapareix són
les veles.
La primera teoria rellevant sobre la concepció de l’univers fou
la teoria geocèntrica de Ptolomeu, esta teoria creia que la
Terra era el centre de l’Univers. Com es pensava que el
moviment circular era el més perfecte, la Lluna, els planetes i
les estrelles es movien en òrbites circulars al voltant d’ella (va
fer un model amb un centre, la Terra, i 8 esferes
concèntriques amb la Lluna, Mercuri, Venus, Sol, Mart,
Júpiter, Saturn i les estrelles del firmament).
Esta teoria perduraria fins el segle XVI, quan Nicolàs
Copèrnic proposà la teoria heliocèntrica, que desplaçava a
la Terra del seu paper predominant en l’Univers, ja que el
centre es situava en el Sol. Gràcies a la invenció del telescopi,
Galileu Galilei va observar alguns satèlits de Júpiter, este
moviment al voltant d’un planeta, recolzava la idea
heliocentrista de Copèrnic.
Realment, cap de les dos teories es correcta, ja que el Sol
tampoc és el centre de l’univers, i a més les òrbites dels
planetes no són circulars.
B) Concepció moderna de l’Univers
En 1929, l’astrònom Edwin Hubble va demostrar
que la nostra galàxia no era l’única, sinó que
n’existien moltes més, separades per regions
d’espai buit. Estudiant la llum de les galàxies va
observar què s’allunyaven unes d’altres a gran
velocitat, com si foren els fragments d’una explosió.
Per tant, l’Univers s’estava expandint. L’origen
d’esta expansió va ser una explosió gegantesca,
anomenada Big-Bang.
Segons esta teoria, fa uns 13.800 milions d’anys, tota l’energia existent es trobava
concentrada en un sol punt, el qual explotà i projectà tota la matèria i l’energia en totes les
direccions en forma de xicotetes partícules. Després, estes partícules s’anaren agrupant entre
sí, a causa de la gravetat, i es va originar la pols còsmica. Esta es va anar condensant per
gravetat formant les estrelles i les galàxies.
Unitats astronòmiques Les distàncies entre les galàxies són enormes. Per a expressar estes distàncies tan grans, els astrònoms usen dos unitats:
La unitat astronòmica.- és la distància entre el Sol i la Terra,és aproximadament de 150 milions de km.
L’ any-llum.- és la distància que recorre la llum en un any. Tot sabent que la llum es propaga a 300.000 km/s.
UNIVERS.- conjunt de tota la matèria i energia existent i l’espai en què es troben
5
2. Components de l’Univers
L’Univers està format per infinitat de
galàxies, separades per enormes distàncies.
L’espai que hi ha entre elles és buit.
A) Galàxies
Les galàxies són enormes agrupacions
d’estrelles, gas i pols còsmic. Contenen al
seu interior moltes nebuloses, mils de
milions d’estrelles i altres cossos celestes.
La nostra galàxia és la Via Làctia i té forma
d’espiral.
Les galàxies s’agrupen en cúmuls de galàxies. La Vía Làctia es troba en l’anomenat Grup
Local, junt a la galàxia d’Andròmeda, la del Triangle, etc.
A simple vista totes les estrelles que veiem pertanyen a la nostra galàxia, amb una excepció,
amb prismàtics o telescopi senzill es pot veure una galàxia, que és la d’Andròmeda (es troba a
més de 2 milions d’anys -llum).
LA VIA LÀCTIA
La Via Làctia té un diàmetre d’uns 100.000 anys-llum i un grossor
d’uns 20.000 anys-llum. Les estrelles giren al voltant del seu nucli
central. La nostra estrella, el Sol, es troba a uns 30.000 anys-llum
del centre de la galàxia i tarda uns 225 milions d’anys en donar una
volta completa a la galàxia.
B) Nebuloses
Les nebuloses són núvols de pols còsmica d’aspecte difús. Es
formen en alguns punts de la galàxia. Hi ha de dos tipus:
Formadores d’estrelles.- llocs on s’acumula pols còsmica per
gravetat. Un exemple són els anomenats pilars de la creació,
en la nebulosa de l’àguila. Són llocs de la galàxia on s’estan
creant noves estrelles.
Restes d’explosions d’estrelles.- són núvols amb forma d’anell
(s’anomenen també nebuloses planetàries). Un exemple és la
nebulosa del cranc. Que és el resultat de l’explosió d’una
estrella observada per astrònoms xinesos i àrabs l’any 1054.
ACTIVITATS
1. Com es podria explicar el fenomen del dia i de la nit amb la teoria geocèntrica? I amb
l’heliocèntrica?
2. Explica breument la teoria del Big Bang.
3. Expressa en km la distància que correspon a 1 any-llum.
4. Si la velocitat de la llum és de 300 000 km/s, quant tarda la
llum del Sol a arribar fins a nosaltres?
5. Hi ha moltes imatges de galàxies de l’Univers, per què de la Via
Làctia només hi ha dibuixos?
6. La nebulosa del cranc es troba a uns 6.300 anys-llum de la
Terra. Si els astrònoms xinesos i àrabs van observar l’explosió de
l’estrella l’any 1054, quant va explotar realment esta estrella?
Φ = 100.000 anys-llum
VIA LÀCTIA
6
C) Estrelles
Les estrelles són enormes esferes
de gas (hidrogen i heli) que brillen
amb llum pròpia.
Al seu interior es produïxen
reaccions de fusió nuclear, en les
quals els nuclis dels àtoms d’hidrogen
s’ajunten formant nuclis més grans
d’heli, i alliberant una enorme quantitat
d’energia en forma de llum i calor.
La mida de les estrelles varia molt,
des de les supergegants (mil vegades
més grans que el Sol), fins a les
nanes (amb una mida semblant o
inferior al planeta Terra).
El color de les estrelles depén de la temperatura de la seua superfície, que varia entre els
3.000 ºC de les roges, els 6.000 ºC de les grogues i els 25.000 ºC de les blaves.
Quan les estrelles acaben el seu combustible (l’hidrogen) comencen a crèixer i a refredar-se,
fent-se de color roig. Si la estrella té una massa molt gran, té lloc una gran explosio, anomenada
supernova, mitjançant la qual s’escampen per l’espai els àtoms que després formaran part de
noves estrelles, planetes i fins i tot del teu propi cos. Per això, els humans diem que som pols
d’estrelles.
Algunes estrelles tenen sistemes planetaris, ja que al seu voltant hi ha planetes i altres astres
que giren al seu voltant. La nostra estrella està en el sistema planetari anomenat sistema solar.
CONSTELACIONS I MITOLOGIA
Fa més de 3.000 anys, els éssers humans van observar que,
vistes des de la Terra, les estrelles semblen formar figures
capritxoses, a les que van anomenar constelacions.
Cada cultura les va interpretar de diverses maneres, imaginant
animals fabulosos, herois i déus. Les històries associades a cada
constelació formen part de la mitologia.
Segurament coneixes algunes constelacions; les del zodíac,
l’ossa major, l’ossa menor, orion, etc. A l’ossa menor es troba
l’estrella polar, que ens marca el nord geogràfic.
EL SOL
La nostra estrella és el Sol, és troba en un dels braços
espirals de la Via Làctia, en l’anomenat braç d’Orió. Té una
antiguitat d’uns 4500 milions d’anys, i s’espera que li quede
prou hidrogen per continuar brillant durant un altre període de
temps semblant.
És de mida mitjana, té una tempetura superficial d’uns
5.500 ºC. Un diàmetre al voltant de 1.400.000 km, i està
composta bàsicament per hidrogen (75%) i heli (25%). La
temperatura del seu nucli és molt alta, uns 15 milions de ºC, si
no fos així no podria realitzar reaccions de fusió nuclear. Té un
moviment de rotació cap a l’est que dura de 25 a 30 dies.
7
3. El sistema solar
El nostre sistema planetari s’anomena sistema solar. Està
format per: 1 estrella (el Sol), 8 planetes, i molts altres cossos
celestes: planetes nans, satèl·lits, asteroides, cometes, etc.
Es va formar fa uns 4.500 milions d’anys. A partir de
partícules de pols còsmica que es condensaren en una
nebulosa d’un braç espiral de la galàxia (Via Làctia). En
contraure’s ràpidament el núvol, es va formar un nucli central
amb quasi tota la massa i xicotets fils de núvols al voltant
El nucli es va convertir en una estrella (el Sol) que va
començar a realitzar reaccions de fusió nuclear i per tant,
emetre llum i calor.
Les restes nebulars es van contraure en xicotets cossos
anomenats planetesimals. L’aglomeració d’estos cossos per
mitjà d’impactes successius (acreció de planetesimals) va
donar lloc a la formació dels planetes i satèl·lits.
Planetes, planetes nans i satèl·lits
Els astres giren al voltant d’altres astres seguint una trajectòria anomenada òrbita.
Un planeta és un astre que gira al voltant d’una estrella i que ha netejat de la seua òrbita
d’altres cossos rocosos importants. No té llum pròpia sinó que reflexa la de l’estrella. El Sistema
Solar en presenta 8: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
Un planeta nan també gira al voltant d’una estrella, però no és prou gran per netejar la seua
òrbita d’altres cossos rocosos. Exemples són Ceres, Plutó i Eris.
Un satèl·lit és un astre que gira al voltant d’un planeta o d’un planeta nan. El satèl·lit de la
Terra és la Lluna.
ACTIVITATS
7. De què estan constituïdes les estrelles? Per què desprenen llum i calor?
8. Què són les constelacions? I la mitologia? I el zodíac?
9. Antares és una estrella amb una temperatura superficial de 3.000 ºC, de quin color és?
10. A què s’anomena òrbita?
11. Com es distingix entre una estrella i un planeta en observar el cel nocturn?
12. Què va ser l’acreció de planetesimals? Què va formar?
13. Quina és la principal diferència entre un planeta i un satèl·lit?
8
4. Els planetes del sistema solar
Els planetes del Sistema Solar tenen dos tipus de moviments:
Moviment de rotació.- és el moviment de gir d’un astre sobre ell mateix. La línia imaginària
al voltant de la qual té lloc este gir s’anomena eix de rotació, i passa pels pols.
Moviment de translació.- és el desplaçament d’un astre al voltant d’un altre astre seguint
una l’òrbita. El pla imaginari en que es troba l’òrbita de la Terra s’anomena eclíptica.
CARACTERÍSTIQUES DELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
Planetes
Distància
mitjana al Sol
(milions de km/u.a)
Radi
(km)
Període de
rotació
(dies)
Període de
translació
(anys)
Volum
(Terra = 1)
Densitat
(g/cm3)
Mercuri 57,9 0,39 2.439 58,65 0,24 0,06 5,43
Venus 108,2 0,72 6.052 243,00 0,62 0,86 5,25
Terra 149,6 1,00 6.378 1,00 1,00 1,00 5,52
Mart 227,9 1,52 3.398 1,03 1,88 0,15 3,93
Júpiter 777,9 5,20 71.492 0,41 11,86 1.323,00 1,33
Saturn 1.427,0 9,55 60.268 0,44 29,46 752,00 0,71
Urà 2.868,9 19,19 25.575 0,72 84,07 64,00 1,24
Neptú 4.496,6 30,06 24.766 0,72 164,82 54,00 1,67
A) Planetes interiors o rocosos
Es troben més a prop del Sol i són més xicotets. Tenen la superfície rocosa, posseïxen una
escorça i un mantell formats per roques, i al centre hi ha un nucli metàlic.
Mercuri
És el planeta més xicotet del Sistema Solar. No posseïx satèl·lits ni
atmosfera. Té la superfície plena de cràters. Les temperatures són molt
extremes, a la part iluminada arriben a 425 ºC, mentre que a la part fosca
descendixen fins als – 170ºC.
Venus
Té una mida semblant a la Terra. No posseïx satèl·lits. Té una
atmosfera molt densa i rica en diòxid de carboni i àcid sulfúric, amb una
temperatura superficial d’uns 480 ºC.
Presenta una característica curiosa: el seu moviment de rotació és en
sentit contrari al de la resta de planetes (gira cap a l’oest).
La Terra
La seua atmosfera està composta sobretot per nitrogen i oxigen.
Presenta aigua en estat líquid. Posseïx un satèl·lit, la Lluna. És l’únic
planeta on hi ha vida. La temperatura superficial mitjana és d’uns 15 ºC.
Mart
La seua atmosfera és molt escasa i està
composta sobre tot per diòxid de carboni. Les temperatures de la superfície
són molt baixes, uns – 50 ºC. Té 2 satèl·lits: Fobos i Deimos.
9
B) Planetes exteriors o gasosos
Es troben més allunyats del Sol: Tenen grans dimensions i estan formats principalment per
gas, per això són coneguts amb el nom de gegants gasosos.
Júpiter
És el planeta més gran del Sistema Solar. Té més de 60
satèl·lits. Els quatre més grans (Io, Calisto, Ganímedes i
Europa) van ser descoberts per Galileu. Té un gran taca de
color roig que es pensa què és un huracà que du actiu com a
mínim 400 anys, dins d’ella cabrien 2 vegades i mitja la
Terra. Té una temperatura superficial d’uns – 120 ºC.
Saturn
És el segon planeta més gran del sistema
solar. Posseïx més de 30 satèl·lits, el més
gran d’ells és Tità. Presenta un sistema
d’anells molt vistós, formats per gel, roques i
pols còsmica. Té una temperatura superficial
d’uns – 125 ºC.
Urà
Té més de 25 satèl·lits i també posseïx un sistema d’anells.
L’eix de rotació està quasi horitzontal amb relació a la seua
òrbita. Té una temperatura superficial d’uns – 200 ºC.
Neptú
És el planeta més allunyat del Sol.
Posseïx més de 10 satèl·lits. Té una
temperatura superficial d’uns – 210 ºC.
ACTIVITATS
14. En què es distingixen els tipus de moviments que fan els planetes?
15. Enumera els planetes interiors i indica’n les característiques comunes.
16. Enumera els planetes exteriors i indica’n les característiques comunes.
17. Quin és el planeta més pròxim al Sol? I el més allunyat? Quin és el més xicotet? I el més gran?
18. Quin planeta té el dia més curt i quin té el dia més llarg? Quin planeta té l’any més curt i
quin el té més llarg?
19. Quin dels planetes interiors presenta una atmosfera més densa? En quin és més gran la
diferència de temperatura entre el dia i la nit?
20. La densitat de l’aigua és d’1 g/cm3. Mirant la taula, quin planeta suraria en l’aigua?
21. Per què es diu que Júpiter és més lleuger que la Terra si té més massa que esta?
22. Calcula el diàmetre de la Terra i el de Júpiter? Quantes Terres en línia cabrien en Júpiter?
10
5. Cossos menuts: asteroides i cometes
Dins de la categoria de cossos menuts del Sistema Solar destaquen:
A) Asteroides
Són cossos rocosos de diverses dimensions.
Formen dos cinturons al voltant del Sol
El cinturó d’asteroides.- que està situat entre
l’òrbita de Mart i Júpiter. Els asteroides tenen mides
mol variables, el major és Ceres, que ha estat
catalogat com a planeta nan. En ocasions es
desvien de la seua òrbita i es precipiten contra els
planetes. En la Terra són els coneguts com a
meteors en desintegrar-se en l’atmosfera. Si arriben a la superfície, reben el nom de meteorits.
El cinturó de Kuiper.- es troba més enllà de l’òrbita de Neptú, a un distància de entre 30 i
100 ua del Sol. Ací hi ha asteroides més grans, alguns catalogats com a planetes nans,
com són Plutó i Eris.
B) Cometes
Són cossos formats per gel barrejat amb fragments de
roca. Tenen mides molt variades. Alguns estan en el cinturó
de Kuiper però la majoria formen un núvol, anomenat Núvol
d’Oort, que es troba molt lluny, entre 5.000 i 50.000 ua del
Sol.
A vegades, un d’estos cometes és expulsat cap a l’interior
del Sistema Solar. A mesura que s’acosta al Sol, el calor
desprèn i evapora del nucli partícules i gasos que queden
gravitant al voltant del cometa; es constitueix així un halo
lluminós i brillant anomenat cabellera, i una cua, que és un
llarguíssim rastre de vapor i partícules de gel que reflectixen
vivament la llum del Sol.
ACTIVITATS
23. Tenen cabellera i cua els cometes que hi ha en el núvol d’Oort? Raona la resposta.
24. Calcula quan tornarà a visitar-nos el cometa Halley.
25. Fixant-te en el temps que tarden en tornar, d’on creus que procedixen els dos cometes
(Halley i Hale-Bopp) de les imatges.
En les imatges de dalt s’observen dos cometes, el superior és
el cometa Halley, que tarda 76 anys en orbitar al voltant del
Sol. L’última vegada que es va veure va ser l’any 1986. En la
imatge inferior es veu el cometa Hale-Bopp que es va
observar l’any 1997 i es pensa que tardarà uns 2.500 anys en
deixar-se vore de nou.
Al dibuix de la dreta, que no està a escala real, es
representen el cinturó de Kuiper i el núvol d’Oort.
11
ACTIVITATS DE SÍNTESI DE LA UNITAT 1
26. Quines observacions van fer pensar als astrònoms grecs que la Terra era esfèrica?
27. Senyala la principal diferència entre la teoria geocèntrica i la teoria heliocèntrica, indicant
qui va proposar cada teoria.
28. Quan Galileu va observar amb el seu telescopi els satèl·lits de Júpiter va obtenir una prova
més per recolzar la teoria heliocèntrica de Copèrnic. Per què?
29. Fa menys d’un segle encara es pensava que la Via Làctia era l’única galàxia de l’Univers.
Quin científic i quin any va demostrar que en l’Univers hi havia moltes galàxies? Quina altra
cosa va descobrir sobre les galàxies i sobre l’Univers?
30. Imagina que hui a la nit, observant el cel, presenciem l’explosió de l’estrella Betelgeuse, que
es troba a 642 anys-llum de nosaltres. Quin any hauria tingut lloc realment esta explosió?
31. Estes 3 constelacions de la imatge s’anomenen
circumpolars, i es poden veure tot l’any a les
nostres latituds. Identifica-les i senyala 1
estrella molt important que es troba en una
d’elles.
32. Descriu com és la nostra estrella, el Sol, en
els aspectes següents: composició, mida i
temperatura.
33. Quins planetes tenen dies més llargs, els densos i pròxims al Sol o els lleugers i allunyats?
34. Per què com més lluny està el Sol d’un
planeta més temps dura el seu any?
35. La imatge representa els 8 planetes del
sistema solar més Plutó. Estan ordenats per
mida i estan a escala real. Identifica’ls.
36. Indica a quin planeta correspon cada
característica:
a) Té éssers vius.
b) Gira sobre si mateix en sentit contrari a com ho fan els altres.
c) És el planeta més gran del sistema solar.
d) És el més pròxim al Sol.
e) Té gran quantitat d’aigua líquida.
f) L’eix de rotació està quasi horitzontal amb relació a la seua òrbita.
g) Té una temperatura superficial de – 50 ºC.
h) Té un sistema d’anells molt vistós.
i) És el planeta més allunyat del Sol.
37. Completa:
a) Com s’anomena al conjunt d’estrelles que vistes des de la Terra formen figures capritxoses?
b) Quina és la teoria més acceptada sobre l’origen de l’Univers?
c) Com s’anomena al pla imaginari en què es troba l’òrbita terrestre?
d) Quins planetes no tenen cap satèl·lit?
e) Enumera 3 planetes nans.
12
38. Completa: “La Lluna és el satèl·lit del planeta ________, que pertany al sistema planetari anomenat
_______________. L’estrella d’este sistema planetari és el ______, i pertany a la galàxia anomenada
_______________, que al seu torn forma part del cúmul de galàxies anomenat _____________
39. Marca la resposta correcta:
a) L’edat de l’Univers (m.a. són milions d’anys) són...
1.000 m.a 4.500 m.a 13.800 m.a
b) L’edat de la Terra (m.a. són milions d’anys) són...
1.000 m.a 4.500 m.a 13.800 m.a
c) La teoria heliocèntrica és de...
Copèrnic Ptolomeu Eratòstenes
d) Quant és una unitat astronòmica?
1 any-llum 40.000 km 150.000.000 km
e) La nostra galàxia s’anomena...
Andròmeda Perseu Via Làctia
f) Com s’anomena el núvol de gas i pols còsmica on es formen noves estrelles?
Núvol d’Oort Constel·lació Nebulosa
40. Observa el dibuix del cometa i respon:
a) Definix asteroide i cometa.
b) Quins cinturons d’asteroides coneixes?
c) On es troben la major part dels cometes?
d) Què és la cua d’un cometa?
e) Per què la cua sempre està en la posició oposada
al Sol?
41. Llig el text i respon les preguntes que es
plantegen a continuació.
El sistema solar es va originar fa uns 4.500 milions d’anys a partir d’un enorme núvol còsmic,
format principalment de gas hidrogen i, en menor quantitat, per altres elements, que es trobava
situat en una nebulosa dels braços de la Via Làctia.
A causa de la força de la gravetat, este núvol començà a contraure’s, i s’hi produïren grans
remolins. Es pot observar que, quan un cos gira s’arrupix, es posa a girar a més velocitat (fixa’t en la
diferència de les voltes que fa un patinador sobre gel amb els braços en creu o quan els té junts). El
núvol còsmic, que ja tenia un cert moviment de rotació, a mesura que s’anà concentrant, girava cada
vegada més de pressa i es dividia en fragments.
A més, este núvol s’aplanava fins a adquirir la forma de disc amb una massa central més grossa
(observa què passa amb la roba a l’interior d’una llavadora en funcionament).
Després, la matèria condensada en la part central es contragué, calfant-se moltíssim, la qual cosa
provocà la fusió nuclear de l’hidrogen amb un gran despreniment d’energia. Així va nàixer el Sol
lluminós que ara veiem.
Mentrestant, els fragments del núvol originari que constituïen el disc també s’anaren contraient
per l’acció de la gravetat fins a donar lloc als planetes, els asteroides i altres fragments més menuts.
Els trossos més xicotets que no s’arribaren a concentrar formen el cinturó de més de 2.000
asteroides, situats entre Mart i Júpiter, és a dir, són restes del núvol primitiu.
a) Posa-li un títol al text.
b) Per què es va condensar el núvol còsmic que originà el sistema solar?
c) Per què es va trencar el núvol primitiu en fragments?
d) Per què va començar a brillar el Sol?
e) Per què hi ha un cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter en lloc d’un planeta?
13
UNITAT 2: EL
PLANETA TERRA
RECORDA I RESPON
1 Com s’anomena el
moviment que fa la
Terra al voltant del
Sol? I sobre si
mateixa?
2. Quin tipus de
planeta és la Terra?
a) Exterior rocós
b) Gegant gasós
c) Interior rocós
d) Interior gasós
3.- En quin hemisferi
ens trobem? Com
s’anomena la línia
imaginària que separa
la Terra en 2
hemisferis?
4.- Què és un eclipsi
de Sol? I de Lluna?
14
1. La Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar. Té forma d’esfera lleugerament xafada en els
pols. Té un radi equatorial de 6.378 km i un radi polar de 6.357 km. Les tres quartes parts del
planeta estan cubertes d’aigua en estat líquid. La temperatura superficial mitjana del planeta
permet l’existència d’aigua en els tres estats de la matèria, fent possible el cicle de l’aigua.
A) Característiques del planeta Terra
El planeta Terra presenta unes característiques que el
fan únic en el sistema solar i potser també en l’univers:
1. El camp magnètic terrestre ens protegix d’algunes
radiacions solars molt perilloses.
2. L’atmosfera està formada, principalment, per nitrogen i
oxigen. L’oxigen és indispensable per a la respiració
dels éssers vius.
3. La temperatura mitjana actual del planeta es manté al
voltant de 15 ºC, amb variacions relativament suaus.
Gràcies a:
a. La distància entre la Terra i el Sol.
b. L’existència d’aigua líquida.
c. La presència d’una atmosfera.
4. Té un satèl·lit relativament gran, la Lluna, que és
responsable de les marees als oceans.
5. És un planeta amb una gran activitat geològica, que es
manifesta en terratrèmols, volcans, alçament de relleus,
erosió, etc.
6. És l’únic planeta on es coneix l’aparició de la vida, que ha evolucionat al llarg de milers de
milions d’anys fins a originar la varietat d’espècies que existixen actualment, inclosa l’espècie
humana.
B) Capes de la Terra
A la Terra podem distinguir 4 capes:
1. L’atmosfera.- és la capa d’aire que envolta la Terra.
L’aire és una mescla de gasos. En la taula pots veure els percentatges de
cadascun en l’aire sec. A més, cal tenir en compte el vapor d’aigua (H2O), que
és un component variable, i que pot suposar des de l’1 al 4% de la composició
de l’atmosfera. Estudiarem l’atmosfera en la unitat 5.
2. La hidrosfera.- està formada per tota l’aigua que hi ha a la Terra.
Els oceans estan formats per aigua en que hi ha dissolta una gran quantitat
de sals, per això s’anomena aigua salada. L’aigua de rics i llacs conté sals dissoltes, però en
molt poca quantitat, per això s’anomena aigua dolça. Estudiarem la hidrosfera en la unitat 5.
3. La biosfera.- és el conjunt de tots els éssers vius que
habiten a la Terra.
La biosfera influïx sobre la resta de capes de la Terra.
L’estudiarem en el Volum 2.
4. La geosfera.- és la part rocosa de la Terra.
Està dividida en varies capes: escorça, mantell i nucli.
L’estudiarem en les unitats 3 i 4.
15
C) Latitud i longitud
Per indicar la posició d’un lloc de la Terra s’utilitzen una sèrie de línies imaginàries
denominades meridians i paral·lels.
Els meridians són semicercles que passen pels dos pols. El meridià de referència passa
per Greenwich (Regne Unit) i s’anomena meridià 0. La posició d’un punt respecte a este
meridià marca la longitud, que pot ser est (E) o oest (O).
Els paral·lels són cercles terrestres imaginaris situats en plans perpendiculars a l’eix de
rotació de la Terra. L’equador és el paral·lel més gran i està situat en el pla que dividix la
Terra en dos parts iguals anomenades hemisferi nord i hemisferi sud. La posició d’un
punt respecte a l’equador s’anomena latitud, que pot ser nord (N) o sud (S).
ACTIVITATS
1. Indica alguns exemples de l’activitat geològica del nostre planeta.
2. Completa: “La Terra és el tercer __________ del sistema _______. Està formada per 4
capes, la ___________ o capa gasosa, la _______________ o capa d’aigua, la ___________,
formada pels éssers vius, i la ________________, que és la part rocosa del planeta.
3. Cap a quina estrella està orientat l’eix de rotació terrestre en el pol Nord?
4. Busca informació sobre la longitud i latitud a la que es troba Teulada.
5. Indica en quin hemisferi estan situats: l’Everest, l’Antàrtida, les illes Hawaii, el Kilimanjaro
i el llac Txad.
6. Una expedició ix del Pol Sud, recorre un quilòmetre cap al nord, un altre cap a l’est i un
altre cap al sud. En este moment, a quina distància es troba del punt de partida? Com
s’anomenen les línies imaginàries de la Terra corresponents a cada un dels quilòmetres
recorreguts?
16
2. Els moviments de la Terra
El pas dels dies i de les nits i la successió de les estacions al llarg de l’any són conseqüències
directes dels dos moviments del nostre planeta: la rotació i la translació.
A) Moviment de rotació
La Terra gira sobre si mateixa al
voltant d’un eix imaginari que la travessa
pels pols (eix de rotació). La Terra gira
cap a l’est sobre l’eix de rotació. Vist des
del pol Nord gira en sentit contrari a les
agulles del rellotge. El temps en fer una
volta completa s’anomena dia i el seu
valor és de 23 h i 56 minuts.
L’eix de rotació de la Terra està inclinat uns 23º 27’
amb relació al pla de l’eclíptica. Això fa que la duració relativa del dia i la
nit varie al llarg de l’any.
B) Moviment de translació
La Terra gira al voltant del Sol descrivint una òrbita quasi circular (realment és el·líptica). Per
tant hi ha un moment on la Terra es troba més a prop del Sol, anomenat periheli (el 3 o 4 de
gener) i un moment on la Terra es troba més allunyada del Sol, anomenat afeli (el 3 o 4 de juliol).
Vist des del pol Nord el moviment és en sentit contrari al de les agulles del rellotge. El temps
en fer una volta completa s’anomena any i el seu valor és de 365,25 dies. Per aconseguir que
les estacions coincidisquen sempre amb un dies determinats, cada 4 anys s’afig 1 dia, este any
té 366 dies i s’anomena bixest. El dia afegit és el 29 de febrer.
C) Les estacions
A causa de la inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte
al pla de l’eclíptica (23º 27’), l’energia (llum i calor) que cada
hemisferi rep del Sol varia al llarg de l’any. Este fet permet distingir
4 estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern.
A l’estiu, els rajos solars incidixen perpendicularment (el Sol
està més alt) sobre la superfície terrestre, per tant, estan més
concentrats i durant més hores al dia. Per això la temperatura és
més elevada que en les altres estacions de l’any.
A l’hivern, els rajos solars arriben a la superfície terrestre més
inclinats i durant menys hores al dia. Per això fa més fred.
A l’hemisferi nord, el pas d’una estació a una altra s’anomena...
Equinocci de primavera.- el dia i la nit tenen la mateixa duració. Els rajos solars incidixen
perpendicularment sobre l’equador. Varia lleugerament, però es produïx al voltant del 21 de
març. Segons el zodíac este dia el Sol entra en el signe d’Àries.
Solstici d’estiu.- el dia dura més hores que la nit. Els rajos solars incidixen
perpendicularment sobre el tròpic de càncer. Varia lleugerament, però es produïx al voltant
del 21 de juny. Segons el zodíac este dia el Sol entra en el signe de Càncer.
Equinocci de tardor.- el dia i la nit tenen la mateixa duració. Els rajos solars incidixen
perpendicularment sobre l’equador. Varia lleugerament, però es produïx al voltant del 22 de
setembre. Segons el zodíac este dia el Sol entra en el signe de Lliura.
Diferent incidència dels
rajos solars. En estiu
arriben més perpendiculars,
mentre que en hivern
arriben més oblics.
17
Solstici d’hivern.- la nit dura més hores que el dia. Els rajos solars incidixen
perpendicularment sobre el tròpic de capricorn. Varia lleugerament, però es produïx al
voltant del 21 de desembre. Segons el zodíac este dia el Sol entra en el signe de Capricorn.
LES ESTACIONS DE L’ANY A L’HEMISFERI NORD
D) Un recorregut aparent
En zones com Espanya, situades en latituds
mitjanes, el recorregut del Sol sobre l’horitzó varia
amb les estacions i dura més temps a l’estiu que a
l’hivern.
També observem que el Sol s’alça més sobre
l’horitzó a l’estiu. Per este motiu, l’ombra d’un pal al
migdia és més curta a l’estiu i més llarga a l’hivern.
Així apreciem que els rajos solars ens arriben més
perpendiculars a l’estiu que a l’hivern.
ACTIVITATS
7. En quin sentit gira la Terra, cap a l’est o cap a
l’oest? Per on ix? Per on es pon?
8. On hi deu haver més diferència en la duració del dia i la nit al llarg de l’any, en un país
situat a prop del pol o en un altre pròxim a l’equador? Raona la resposta.
9. Cap a on ens orienta el Sol al migdia en qualsevol punt del nostre país? Cap a on apunta
llavors la nostra ombra? Si visqueres a l’Argentina, respondries igual?
10. De quin signe del zodíac eres? A quina estació de l’any pertany este signe?
11. Indica sobre quin paral·lel incidixen perpendicularment els rajos solars el 21 de juny, el 22
de desembre, el 21 de març i el 22 de setembre.
12. En quines zones de la superfície terrestre té lloc el fenomen del “Sol de mitjanit”? Sabries
explicar en quines dates té lloc i de què es tracta?
3 o 4 de juliol
3 o 4 de gener
18
3. La Terra i la Lluna
La Lluna és l’únic satèl·lit natural que té la Terra i es troba a
384.000 km de distància. Té un diàmetre de 3.476 km, no té
aigua i, a causa de la seua dèbil força de gravetat, no pot
retindre gasos amb els quals formar una atmosfera.
A) Moviments de la Lluna
A l’igual que la resta d’astres de l’univers, la Lluna fa dos
tipus de moviments, tots dos en sentit contrari a les agulles del
rellotge (cap a l’est):
Moviment de rotació.- sobre ella mateixa. Tarda aproximadament 28 dies.
Moviment de translació.- al voltant de la Terra. Amb una inclinació de 5º respecte al pla de
l’eclíptica. També tarda en fer este moviment uns 28 dies.
La coindiència els períodes de rotació i tranlació fa que la Lluna estiga sempre amb la mateixa
cara enfrontada a la Terra. La cara que no es veu s’anomena la cara oculta de la Lluna.
B) Les fases lunars
Des de la Terrra veem que la part iluminada de la Lluna va canviant a mesura que varia la
seua posició. Així es produïxen les anomenades fases lunars.
Lluna nova.- quan el Sol, la Lluna i la Terra estan quasi en línia recta, amb la Lluna situada
al mig. No es veu la Lluna des de la Terra.
Quart creixent.- veem iluminat el seu costat dret. Des de la Terra té forma de D.
Lluna plena.- quan el Sol, la Lluna i la Terra estan quasi en línia recta, amb la Terra al mig.
La Lluna es veu completa, d’ací el seu nom.
Quart minvant.- veem iluminat el costat esquerre. Des de la Terra té forma de C.
19
C) Els eclipsis
Un eclipsi és l’ocultació, total o
parcial, d’un astre per un altre.
Per a nosaltres esta situació es dóna
quan la Terra, el Sol i la Lluna estan
alineats. Si recordes, la Lluna té una
inclinació de 5º respecte el pla de
l’eclíptica, per tant, només quan la Lluna
travessa l’eclíptica es poden produir els
eclipsis. Es poden produir dos tipus
d’eclipsis:
Eclipsi de Sol.- es produïx quan la
Lluna està entre el Sol i la Terra. La
Lluna ens tapa el Sol. Si la Lluna es troba més allunyada l’eclipsi no és total sinó anular.
Eclipsi de Lluna.- es produïx quan la Terrra està entre el Sol i la Lluna. La Terra ens tapa la
Lluna.
D) Les marees
Les marees són canvis cíclics en l’altura del nivell del
mar provocats per la força de la gravetat. La Terra i la
Lluna s’atrauen mútuament i la gravetat es pot apreciar als
oceans, l’aigua dels quals es desplaça a causa de
l’atracció que exercix la Lluna sobre el nostre planeta.
El nivell de l’aigua puja a la zona terrestre més pròxima
a la Lluna i a la zona situada a la part oposada. En estos
punts en què el nivell de l’aigua puja, es produïx la marea
alta, mentre que en les zones en què l’aigua és
desplaçada i baixa el nivell, té lloc la marea baixa.
ACTIVITATS
13. Per què sempre veem la mateixa cara de la
Lluna?
14. Dibuixa com es veuen des de la Terra les 4
fases lunars.
15. Per què diuen que la Lluna és mentidera?
16. Veent les fases de la Lluna. En quina fase
lunar es produirà un eclipsi solar? En quina fase
un eclipsi lunar?
17. Per què creus que no s’ha de mirar
directament al Sol, ni tan sols durant un eclipsi?
18. La Terra tarda 24 hores en fer un gir sobre
si mateixa. Quantes marees altes i quantes
marees baixes tindrà un punt de la costa en
eixe temps?
19. Observant les fases de la Lluna i el dibuix
de l’esquerra, senyala en quines fases es produïx
una marea viva i en quines una marea morta?
Sabies què?
Realment no només la Lluna provoca
marees, també ho fa la gravetat
del Sol. Quan la Lluna i el Sol
s’alineen, sumen les seues forces
d’atracció i generen fortes pujades
del nivell del mar o marea viva. Al
contrari, quan la Lluna i el Sol
formen un angle recte, les seues
forces d’atracció s’anul·len, cosa
que reduïx l’altura del nivell del
mar, i es produïx una marea morta.
20
4. Característiques que fan possible la vida a la Terra
La Terra és l’únic planeta conegut que conté vida. Tota l’energia que ens arriba prové del Sol,
en forma de llum i calor.
L’existència de vida a la Terra es déu a dos factors: la distància a la seua estrella (el Sol),
que permet l’existència d’aigua líquida i la mida del planeta, que permet la presència d’una
atmosfera. A més el Sol és una estrella de llarga duració (uns 10.000 milions d’anys) que ha
permés que la vida haja evolucionat al llarg de la història de la Terra.
A) Presència d’un camp magnètic
El Sol emet radiacions molt perilloses per a la salut
dels organismes, el camp magnètic terrestre evita que les
més perilloses arriben a la superfície.
B) La presència d’aigua en estat líquid
La Terra no es troba ni lluny ni prop del Sol. La
distància al Sol fa que la temperatura mitjana del planeta
sigue d’uns 15 ºC, i que puguem trobar aigua en estat
líquid. És important perquè:
L’aigua és imprescindible per a la vida, en ella es
realitzen totes les reaccions químiques del
metabolisme dels éssers vius, a més de ser el
component majoritari de tots ells.
Actua de regulador tèrmic del planeta, degut a la seua
capacitat d’assimilar i lliberar la calor lentament (ho estudiarem en la unitat 5).
C) Presència d’atmosfera
Si la Terra fora més xicoteta, la seua massa
no podria atraure per gravetat els gasos, per tant
la mida de la Terra permet la presència d’una
atmosfera, que influïx en l’existència de vida:
Filtra algunes de les radiacions solars
perjudicials que arriben a la Terra.
Actua com a regulador de la temperatura
gràcies a l’efecte hivernacle, que evita que una
part de la calor que ens arriba del Sol s’escape
cap a l’ espai.
Conté gasos necessaris per a la vida:
com són l’oxigen i el diòxid de carboni.
Fonamentals en processos biològics com la
respiració i la fotosíntesi.
ACTIVITATS
20. Per què a la Terra hi ha aigua en estat
líquid?
21. Per què hi ha atmosfera?
22. Podríem viure a Venus? Explica almenys 2
motius.
L’atmosfera en altres cossos del
Sistema Solar A la Lluna i a Mercuri, a causa de les seues
dimensions reduïdes, no hi ha atmosfera, ja
que els gasos s’escapen de la dèbil atracció
gravitatòria que exerceixen.
En Venus, de mida semblant a la Terra,
l’atmosfera és molt més densa, està formada
per diòxid de carboni i àcid sulfúric. Té un
efecte hivernacle tan exagerat que la
temperatura superficial és superior als 400
ºC, impossible per a la vida.
21
ACTIVITATS DE SÍNTESI DE LA UNITAT 2
23. Quina funció exercix el camp magnètic terrestre?
24. Completa amb el nom de les capes de la Terra: “És el dia 10 de juliol, fa calor i entres a l’aigua
en la platja de l’Ampolla, a Moraira. Tu pertanys a la ___________, estàs xafant l’arena que pertany
a la ____________, la part submergida del teu cos es troba en la _______________ i la part aèria
del teu cos està en la ______________. Per tant, et trobes al mig de 4 capes terrestres”.
25. Una família té una casa amb les 4 parets orientades al Sud, per una de les finestres veuen
un os que sembla té molta fam. On tenen la casa? De quin color és el os?
26. Atès que la Terra gira d’oest a est, on ix abans el Sol, a València o a Pontevedra?
27. Per què durant l’estiu fa molta calor?
28. Com s’anomena i quin dia la Terra es troba més a prop del Sol? I quin es troba més lluny?
Segons això, en quin hemisferi hi haurà més diferència de temperatura entre l’hivern i l’estiu?
29. Fes un dibuix esquemàtic en el quadern de les 4 posicions en la Terra en recórrer l’òrbita.
a) Senyala els solsticis i els equinoccis.
b) Pinta amb 4 color diferents la part de l’òrbita que correspon a cada estació a l’hemisferi nord.
c) Senyala les constel·lacions del zodíac que corresponen a cada estació.
30. Pots explicar perquè, al migdia, el Sol es troba més alt sobre l’horitzó a l’estiu que a
l’hivern? Ocorre això alhora en ambdós hemisferis?
31. Quina estació serà a l’hemisferi nord si al sud és estiu? I si al sud és primavera?
Explica a què és degut este desfasament en les estacions.
32. Quina és la inclinació de l’eix de rotació terrestre respecte del pla de l’eclíptica? Què
passaria si la inclinació de l’eix fóra més gran? I si fóra més xicoteta? I si fora nul·la?
33. L’eclíptica és un pla imaginari que passa pel centre de la Terra i pel centre del Sol.
a) Passa també pel centre de la Lluna?
b) Hi passa només a voltes? Quantes vegades i quan?
34. La distància de la Lluna a la Terra oscil·la entre un mínim de 356.410 km i un màxim de
406.740 km, en quin moment es produirà un eclipsi solar total i en quin un eclipsi solar anular?
35. Relaciona:
Fase lunar Observació
Lluna plena Únicament s’aprecia iluminat el seu sector dret
Quart minvant Veem el nostre satèl·lit completament iluminat
Lluna nova Únicament s’aprecia iluminat el seu sector esquerre
Quart creixent No podem vore la Lluna, ja que la seua cara visible no està iluminada
36. Relaciona cada una d’estes imatges de la Lluna amb la posició corresponent de l’òrbita.
A B C D
E F G H
22
37. Quina és la duració exacta d’un any? Explica el motiu pel qual després de 3 anys de 365 dies
hi ha un any bixest de 366 dies.
38. Quantes voltes fa la Terra sobre ella mateixa durant una volta completa al voltant del Sol?
Quantes voltes fa la Lluna sobre ella mateixa mentre fa una volta al voltant de la Terra?
39. Com podries representar, amb l’ajuda d’un company, el moviment de la Lluna al voltant de la
Terra, per a comprovar que, cada vegada que completa una volta a la Terra, també ha fet un
gir complet sobre si mateixa? Com anomenem a la cara que no veiem de la Lluna?
40. Resol el joc de paraules següent:
1. Únic satèl·lit de la Terra
2. Cercle perpendicular als meridians
3. Paral·lel de major longitud
4. Distància d’un lloc respecte al meridià de Greenwich
5. Cos celeste que gira al voltant d’una estrella
41. Hi ha diverses marees al llarg del dia, a quin moviment del planeta Terra és degut? Per què?
42. Llig el text i respon les preguntes que es plantegen a continuació.
El 3 d’octubre de 2005, a partir de les 8.51 h del matí, el Sol, la Terra i la
Lluna començaven a alinear-se per a donar lloc a un eclipsi de Sol. Este fenomen
sorprenent ocorre per les dimensions de la Lluna. Quan el nostre satèl·lit
s’interposa entre el Sol i la Terra, la grandària, vista des del nostre planeta,
sembla la mateixa.
La Lluna va ocultar quasi el 90 % de la superficie del Sol, es va produir un
descens important de la lluminositat i es va poder veure un anell de llum durant
mes d’11 minuts.
Els eclipsis són fenòmens molt interessants gràcies als quals es poden fer un gran número de
mesuraments. Gràcies a ells, Aristòtil va deduir que la Terra era esfèrica. Durant un eclipsi disminuïx
la radiació solar, baixa la temperatura, canvia la humitat i la pressió atmosfèrica i, fins i tot, s’altera
el comportament dels animals.
Ara bé, no podem oblidar que per a poder observar estos fenòmens hem de prendre algunes
precaucions. La radiació solar pot fer-nos malbé la vista, per la qual cosa mai hem d’observar un eclipsi
d’una manera directa. Hi ha molts mètodes per a poder disfrutar d’este fenomen, entre ells, protegir-
se els ulls amb unes ulleres amb filtres especials.
a) Posa-li un títol al text.
b) L’eclipsi va ser total o anular? Per
què ocorre una cosa o altra?
c) Segons la imatge, senyala 3 països
on va ser anular este eclipsi?
d) Com creus que va ser l’eclipsi a
Sevilla? Per què?
e) Per què creus que Aristòtil va deduir
que la Terra era esfèrica?
f) Quin problema de salut et pot
produir un eclipsi de Sol?
1
L
2 P A R A L E L
3 E Q U A D O R
4 L O N G I T U D
5 P L A N E T A
23
UNITAT 3: LA GEOSFERA:
MINERALS I ROQUES
RECORDA I RESPON
1. Segurament el teu estoig
deu contindre algun mineral.
Amb què es fabriquen les
mines dels llapis?
2. D’on s’obté el carburant
que proporciona l’energia per
a moure un cotxe?
3.- Coneixes alguns usos que
es donen habitualment a les
roques com el granit o el
marbre?
4. Reconeixes la imatge de
l’esquerra? Amb quin material
s’ha fet la construcció?
24
1. La geosfera. Estructura interna de la Terra
Si recordes, en la unitat 1 vas estudiar que la Terra es va originar al mateix temps que la resta
del sistema solar fa uns 4.500 milions d’anys, en una nebulosa d’un braç espiral de la Via Làctia.
Inicialment era una bola de foc a altíssimes temperatures que rebia l’impacte de meteorits i
cometes. Poc a poc es va anar refredant, es va formar una capa líquida (hidrosfera) i es va anar
modificant la capa gasosa (atmosfera) fins a ser la que coneixem actualment. La ciència que
estudia la Terra és la geologia i els científics que ho fan són els geòlegs.
La geosfera és la part rocosa de la Terra. Té un radi medi de 6378 km i es dividix en 3 capes:
A) Escorça
És la capa més superficial. És molt prima comparada amb les
altres, pot ser de dos tipus:
Escorça continental.- forma els continents, on pot arribar
fins als 70 km de profunditat. Les roques més antigues
tenen uns 4.000 milions d’anys. La predominant és el granit.
Escorça oceànica.- forma els fons oceànics, on el grossor
oscil·la entre els 6 i els 12 km. Les roques més antigues no
arriben als 180 milions d’anys. Predomina el basalt.
L’escorça oceànica s’origina per la intensa activitat
volcànica d’unes serralades submarines, anomenades
dorsals oceàniques.
B) Mantell
Arriba fins als 2.900 km de profunditat. El formen roques en
estat sòlid, a una temperatura d’entre 1.000 i 4.000 ºC. Segons la
composició de les roques es diferencia en superior i inferior. La
separació entre els dos mantells es troba als 700 km.
C) Nucli
És la capa més interna. El seu component principal és el ferro.
La temperatura va des dels 4.000 als 6.000 ºC. Està dividit en 2
capes, la separació entre els dos nuclis es troba als 5.150 km:
El nucli extern.- és líquid i, en girar el ferro a molta velocitat
genera el camp magnètic terrestre que ens protegix de les radiacions còsmiques.
El nucli intern.- és sòlid i es troba a una temperatura superior a la de la superfície del Sol.
ACTIVITATS
1. Senyala les diferències entre els tipus d’escorça segons: grossor, antiguitat i tipus de roca.
2. Dóna una definició de litosfera. En què es diferencia de l’escorça?
3. En quina capa es genera el camp magnètic terrestre? Per què?
Sabies què?
Els geòlegs denominen
litosfera a la capa superficial
sòlida que es troba
fragmentada en plaques
litosfèriques que es mouen
espentades pels corrents de
magma que circulen per
l’interior del mantell. La
litosfera inclou tota l’escorça i
una part del mantell superior.
25
2. Els minerals. Propietats dels minerals
Els minerals són sòlids formats per la combinació
química dels elements de la geosfera. Les roques estan
constituïdes per minerals.
A) Els minerals
Els minerals són substàncies naturals, inorgàniques,
sòlides i amb composició química definida. A més, molts
d’ells formen cristalls.
Natural.- vol dir que s’ha originat a la naturalesa
(si ho fa el ésser humà és artificial).
Inorgànica.- que no provenen d’éssers vius.
Sòlida.- quan els seus àtoms es troben tan
fortament units que ocupen posicions fixes.
Composició química definida.- estan formats per
la combinació d’un o diversos elements químics en
unes proporcions fixes.
B) Propietats dels minerals
Podem identificar els minerals per les seues propietats,
les principals són:
Color.- el del mineral en aplicar-li llum blanca.
Lluïssor.- és la manera de reflectir la llum, pot ser:
metàl·lica, vítria o greixosa.
Duresa.- és la resistència a ser ratllat. Es mesura amb l’escala de Mohs.
Color de la ratlla.- és el color de la pols que es produïx en ratllar el mineral.
Exfoliació.- és la propietat de fracturar-se en fragments regulars.
ESCALA DE MOHS
S’usa per mesurar la duresa d’un mineral. En ella cada mineral ratlla tots els que tenen un
número igual o inferior al seu i és ratllat pels que tenen un número igual o major que el seu.
Prova per determinar la
duresa
1 i 2 es ratllen amb
l’ungla.
3 es ratlla amb una
moneda.
4 i 5 es ratllen amb un
ganivet.
6 es ratlla amb una llima
7 es ratlla amb un cristall
ACTIVITATS
4. L’aigua és un mineral? I els diamants artificials (zircònies)? I el coral usat en joieria? Per què?
5. Veent l’escala de Mohs, amb quin mineral podem tallar un diamant?
6. Quina duresa tindrà un mineral que ratlla a l’ortosa i és ratllat pel quars? Podries ratllar-lo
amb un ganivet? I amb un cristall?
Sabies què?
La mina del teu llapis i un diamant
tenen la mateixa composició química,
tots dos són carboni pur (C). El
diamant es forma a l’interior terrestre
a altes pressions i temperatures,
mentre que el grafit del llapis es
forma a l’escorça. L’ordenació diferent
dels àtoms de carboni en les dos
substàncies fa que tinguen propietats
diferents, el diamant és el mineral més
dur i el grafit és dels més tous, ja que
es desfà en fregar-lo contra el paper.
Composició
química de
l’escorça
terrestre
26
3. Les roques. Tipus de roques
Les roques són agregats naturals constituïts per un
o més minerals. Un exemple és el granit, format pels
minerals quars, feldespat i mica.
Les roques es poden formar de diferents maneres i
en diferents ambients. Depenent de com siga el
procés pel qual es formen, es poden classificar en:
sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques.
A) Roques sedimentàries
Hi ha llocs de l’escorça que estan un poc més enfonsats que els voltants, són les conques
sedimentàries. En elles s’acumulen els sediments transportats pels agents geològics. Allí i degut
a l’elevada pressió (pel pes dels materials), a una elevada temperatura (per la calor interna de la
Terra) i a la circulació d’aigua (que provoca dissolucions i cristal·litzacions), es compacten i
cimenten diversos sediments com l’argila, l’arena, la grava, sals precipitades o restes d’éssers vius,
com les closques dels mol·luscos. D’esta manera el sediment es transforma en roca
sedimentària, i el procés s’anomena diagènesi. Estes roques apareixen en capes horitzontals o
estrats i de vegades contenen restes d’essers vius petrificats (fòssils). Alguns exemples són:
conglomerat, gres, argila, calcària, carbó, etc.
conglomerat gres calcària
B) Roques magmàtiques
S’originen en refredar-se i solidificar-se un magma. El magma és una mescla de roca fosa i
gasos, que està a elevada temperatura i es troba a l’interior de la Terra.
• Si el magma es refreda lentament a l’interior de l’escorça dóna lloc a les roques
plutòniques. Per exemple el granit.
• Si el magma ix a la superfície pels volcans, els gasos s’escapen i la lava (magma que ha perdut
els gasos) es refreda ràpidament i dóna lloc a les roques volcàniques. Per exemple el basalt.
granit basalt
27
C) Roques metamòrfiques
S’originen per la transformació d’altres roques en experimentar un fort augment de pressió, de
temperatura o de tots dos, però sense arribar a fondre’s. Al conjunt de canvis que experimenta la
roca se l’anomena metamorfisme, i a la roca, metamòrfica. Alguns exemples: la pissarra
(prové de l’argila), el marbre (prové de la calcària) i el gneis (prové del granit),.
pissarra marbre gneis
4. El cicle geològic terrestre o cicle de les roques
Les roques no són sempre iguals, sinó que una roca es pot convertir en un altra si es donen
determinades condicions. S’anomena cicle de les roques el conjunt de processos que
experimenten les roques i els sediments a la superfície i a l’interior de l’escorça terrestre.
Si observes la figura i
seguixes les fletxes, les
roques poden pasar amb el
temps (milers o milions d’anys)
d’un tipus de roca a un altra, a
més no totes les roques
seguixen el mateix camí,
dependrà del moviment de les
plaques tectòniques el que
completen o no el cicle.
ACTIVITATS
7. Què diferencia una roca
magmàtica formada per una
erupció volcànica de la
formada a l’interior de
l’escorça? Posa exemples.
8. Explica quina és la diferència fonamental entre l’origen d’una roca metamòrfica i el d’una
roca magmàtica.
9. Observa la imatge del cicle de les roques i digues què ha passat...
Entre el número 1 i el 2? _________________________ Com s’anomena? _____________
Entre el número 2 i el 3? _________________________ Com s’anomena? _____________
Entre el número 3 i el 4? __________________________________
Si la roca sedimentària fora calcària, quin tipus de roca seria la 3? _____________
28
5. Obtenció i usos de minerals i roques
A) Obtenció de minerals i roques
La societat actual necessita una aportació constant de
recursos minerals, estos recursos s’obtenen en els jaciments,
que són acumulacions de minerals prou riques perquè la seua
explotació siga rentable. L’extracció de minerals i roques es
pot fer en explotacions a cel obert (pedreres) o en mines
subterrànies.
B) Usos dels minerals
Els minerals els utilitzem per a:
• Obtindre metalls.- Per exemple, el plom s’obté d’un mineral
anomenat galena; el zinc del mineral blenda; el mercuri del cinabri; el
ferro s’obté de l’hematites i la magnetita, etc.
• Indústries ceràmiques.- Els minerals d’argila s’usen per a fabricar ceràmiques, rajoles,
taulells, teules, etc.
• Elaborar materials.- El guix i l’escaiola que se n’obté s’utilitzen en la construcció; la calcita
s’usa per a fabricar ciment; el quars per a fabricar vidre, etc.
• La joieria.- Hi ha minerals que s’empren en joieria, com l’or, la plata, el platí, el diamant, el
robí, la maragda o el safir.
C) Usos de les roques
Les roques les usem com a:
• Combustibles.- per produir energia, com els combustibles
fòssils, carbó i petroli, que s’usen per al transport, calefacció,
indústries i producció d’electricitat.
• Materials de construcció.- s’usa el granit, la calcària, la
pissarra, etc., directament per fer murs o teulades, o també es
poden elaborar per fabricar altres materials, com el ciment o els materials ceràmics.
• Indústria química.- elaboració de plàstics, pintures, fibres sintètiques, etc, obtingudes a
partir del petroli.
ACTIVITATS
10. Quines diferències hi ha respecte a seguretat, impacte ambiental, etc, entre l’extracció de
roques i minerals a cel obert i mitjançant mines subterrànies?
11. Senyala quin metall s’obté dels següents minerals: galena, cinabri, magnetita i blenda
12. Dóna una ullada a ta casa, de quin material està fet el banc de la cuina? De quin material
estan cobertes les parets del bany?
13. Busca informació sobre el tipus de roca principal emprat en les següents construccions:
Taj Majal Aqüeducte de Segòvia Auditori de Teulada Parc Güell
29
ACTIVITATS DE SÍNTESI DE LA UNITAT 3
14. Identifica en la imatge: a) escorça, b) plaques litosfèriques
c) mantell d) nucli intern e) nucli extern f) litosfera.
Usa també les dades del quadern per calcular el gruix del
mantell intern i extern, i el nucli intern i extern.
15. Completa:
L’escorça és la capa ______________ del planeta. Hi ha dos tipus
d’escorça: l’’escorça continental, que forma els ______________ i
que està constituïda principalment per ________, i l’escorça
oceànica, que forma els _____________ i que està constituïda
principalment per ________. La més grossa de les dos és l’escorça
______________.
Les roques ___________________ s’originen per la transformació d’altres roques a causa de
l’acció de la ________________, de la ______________ o de ______________.
Les roques ___________________ s’originen en refredar-se i solidificar-se un _________.
Les roques ___________________ es formen a partir de ___________ acumulats en conques
______________, com valls, llacs o mars.
16. El corindó és un mineral que presenta unes varietats que es consideren pedres precioses i
s’usen en joieria. Busca informació sobre: a) tipus de lluïssor, b) duresa i c) nom de les
principals varietats i en què es diferencien.
17. Observa les imatges i explica què és el metamorfisme. Quins són els dos factors que
produïxen el metamorfisme? Com s’anomenen les roques resultants?
18. Des de l’institut pots veure la serra del
Montgó. Busca informació sobre el tipus de roca,
l’antiguitat i la presència de fòssils. Busca també
una definició de fòssil i elabora una hipòtesi de
per què hi ha fòssils en el Montgó.
19. Marca la resposta correcta:
a) En l’escorça continental la roca predominant és...
El basalt El granit El gneis
b) La capa líquida de l’interior de la Terra és...
El nucli intern El nucli extern El mantell inferior
c) L’escala de Mohs mesura...
La lluïssor L’exfoliació La duresa
d) Quina de les següents característiques no és pròpia dels minerals?
És natural És inorgànic És líquid
e) El procés de formació de roques sedimentàries s’anomena...
Diagènesi Metamorfisme Fusió
f) Quin dels següents minerals s’usa en joieria?
Guix Cinabri Robí
30
20. Completa el CICLE DE LES ROQUES amb els noms corresponents:
MAGMA – SEDIMENTS – DIAGÈNESI – FUSIÓ – EIXIDA A LA SUPERFÍCIE – ROQUES SEDIMENTÀRIES – EROSIÓ –
ROQUES MAGMÀTIQUES – ROQUES METAMÒRFIQUES – METAMORFISME – TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ
1.________________________
2._________________________
3 i 4.______________________
5.________________________
6.________________________
7.________________________
8.________________________
9.________________________
A.________________________
B.________________________
C.________________________
21. Llig el text i respon les preguntes que es plantegen a continuació.
La pedra anomenada tosca en Alacant, aflora amb
característiques semblants en nombrosos punts del
litoral mediterrani, anomenant-se a les Illes Balears
pedra de Marés, a Itàlia “tufo calcari” i a França
“Mollase calcaire”. Està formada per depòsits
quaternaris d’arenes consolidades del plistocè
superior. Les roques es varen formar a partir de
depòsits eòlics d’arenes calcàries, amb restes de
mol·luscos fòssils, donant lloc a una sèrie de dunes
litorals d’espessor variable, posteriorment
consolidades amb matriu calcària. La utilització de la
pedra tosca en l’arquitectura alicantina, especialment en la Marina Alta, es una tradició, remontant-se
a l’època romana, en la que ja s’explotaven les pedreres de Xàbia
i Benissa fins que es tancà la seua explotació per motius
ambientals. Aleshores es portava de les Illes Balears, fins que
també allí es prohibí l’extracció pels mateixos motius.
a) Posa-li un títol al text.
b) Quins tipus de roca és la pedra tosca? Subratlla en
el text on ho explica?
c) Des de quan s’usa la pedra tosca en construcció? Quin
tipus d’extracció penses que tenia la pedra “tosca”?
Per què hui en dia ja no s’extrau?
d) Senyala 3 construccions de la Marina Alta que
estiguen fetes de pedra tosca.
e) La fotografia inferior correspon a l’entrada d’una
casa de Teulada, en ella s’empren dos tipus de
roques, la pedra tosca i la pedra calcària. Identifica-les i dóna una hipòtesi de per què
s’usen les dos i en el ordre en el que estan.
31
UNITAT 4: EL RELLEU
TERRESTRE. PROCESSOS
GEOLÒGICS EXTERNS I INTERNS
RECORDA I
RESPON
1. Quins tipus de
roques coneixes?
De quin tipus seran
les generades en la
imatge de
l’esquerra?
2. Com s’anomena
la capa més externa
de la Terra? Quin
tipus de roca hi
predominen?
3. En la imatge
inferior hi ha una
forma de relleu que
coneixes, com es
diu? Quin agent
geològic creus que
l’ha formada?
32
1. El relleu. Agents geològics externs i interns
El relleu és el conjunt de formes externes del terreny. Este relleu, encara que sembla
immutable al nostres ulls, en realitat està canviant. Els elements que causen este canvi són els
agents geològics. Segons el seu origen es poden classificar en:
A) Agents geològics externs
Actuen gràcies a l’energia del Sol i modelen el relleu
destruint-lo, és a dir, rebaixant les zones altes i omplint les
baixes. Els agents geològics externs en modelar el relleu
formen el paisatge que veem. Hi ha diferents agents geològics:
• L’atmosfera.- que gràcies als canvis de temperatura
provoca la ruptura i disgregació de les roques, procés conegut
com a meteorització.
• L’aigua.- en les seues diferents formes: l’aigua superficial,
l’aigua subterrània, el mar o fins i tot el gel.
• El vent.- que és molt eficaç en llocs sense vegetació, on hi
ha materials solts i vents constants, com en platges i deserts.
• Els éssers vius.- que en alguns casos alteren el relleu, ve destruint o construint-lo.
B) Agents geològics interns
Que són moguts per l’energia interna de la Terra i fan el contrari que els externs, “construïxen”
relleu, per exemple creant roques i muntanyes. Els veurem al final de la unitat.
2. Els processos geològics externs
Els processos geològics externs són aquells que tenen lloc a la superfície terrestre.
A) La meteorització. Tipus de meteorització
La meteorització és el conjunt de processos que provoquen la
ruptura i la disgregació de les roques, però sense desplaçar-les.Als
fragments de roca disgregada per la meteorització se’ls anomena
clasts. Les acumulacions de clasts als vessants són les tarteres.
Els processos de meteorització poden ser de tres tipus:
• Meterorització mecànica.- és produïx quan la roca es trenca per
efecte d’una força o pressió. És frequent en llocs amb canvis importants
de temperatura. El principal exemple és la gelifracció que es dóna en
llocs molt freds, on es congela l’aigua de les escletxes i, en augmentar de
volum, provoca la ruptura de la roca.
• Meteorització química.- és produïx
quan alguns minerals que componen la
roca es desfan degut a reaccions
químiques. Un exemple és la dissolució
de les roques calcàries per l’aigua de
pluja, què dóna lloc al modelat càrstic.
• Meteorització biològica.- és
produïx per l’acció dels éssers vius. Un
exemple és l’acció de les arrels dels
arbres.
33
L’eficàcia de la meteorització depén de dos factors que, al seu torn, depenen del clima: la
temperatura i la humitat. Si l’ambient és humit i calorós la meteorització química i biològica tenen
major importància, en ambients freds i secs en on sol actuar més la meteorització mecànica.
B) L’erosió
La erosió és el procés de retirada dels materials
disgregats de les roques (clasts) des del seu lloc d’origen.
No tots els agents geològics erosionen igual. L’eficàcia de
l’erosió ve determinada per dos factors:
• L’energia de l’agent geològic.- a major energia de
l’agent hi haurà major erosió.
• La resistència de les roques.- hi ha roques molt
erosionables, com les argiles i altres més dures, com el
granit. Això dóna lloc a una erosió diferencial que genera algunes formes de relleu molt
característiques, com els pilars coronats.
C) El transport
El transport és el procés de trasllat dels clasts que han sigut
arrancats per l’erosió. Pot realitzar-se de dos maneres:
• Pel fons.- els clasts es desplacen arrossegant-se o redolant
pel sòl o pel fons de rius i mars.
• En suspensió.- els clasts són molt fins i a penes toquen el
sòl. Suren en l’aigua o els transporta el vent.
D) La sedimentació
La sedimentació és el procés de deposició definitiva dels
clasts en un lloc per part de l’agent geològic.
ACTIVITATS
1. Explica breument les imatges de la gelifracció. Quin agent geològic la produïx? De quin tipus de
meteorització es tracta?
2. On serà més eficaç la meteorització: en una selva tropical o en un desert? Quin o quins tipus de
meteorització seran més eficients en la selva tropical? Quin o quins en el desert?
3. Quina diferència principal veus entre el procés de meteorització i el d’erosió?
4. Per què es troben molts més relleus formats per granit que compostos per argiles?
5. Quines dos formes de transport poden utilitzar els agents geològics? En què es diferencien?
6. Relaciona els processos geològics externs amb els enunciats següents:
a) Sedimentació 1) Retirada de materials disgregats des del seu lloc d’origen
b) Meteorització mecànica 2) Disgregació de la roca a causa de reaccions químiques.
c) Meteorització química 3) Disgregació de la roca per efecte d’una força o pressió
d) Erosió 4) Depòsit definitiu dels clasts en un lloc
34
3. Les formes de modelat del relleu
Ara veurem les principals formes de relleu produïdes pels diferents agents geològics.
A) Modelat torrencial, produït per les aigües salvatges superficials
Les aigües salvatges
procedixen de pluges torrencials,
i corren per la superfície sense
un llit fix (o formen torrents).
Erosionen el relleu en zones de
clima sec i poca vegetació.
El sòl és incapaç de filtrar tota
l’aigua, que acaba circulant a
gran velocitat i erosionant el
terreny. Segons la força de l’erosió dóna lloc a solcs, barrancs o xaragalls. Les aigües salvatges
són el principal agent geològic a Espanya.
De vegades, les aigües salvatges confluïxen en torrents, que són cursos d’aigua no
permanents. Els torrents tenen tres parts:
1. Conca de recepció, on l’erosió és més forta i es formen solcs i xaragalls. Les roques més
dures resistixen millor l’erosió i donen lloc als pilars coronats.
2. Canal de desguàs, per on es transporten els materials.
3. Con de dejecció, on es depositen els materials (si és molt gran, s’anomena ventall
al·luvial). És una zona amb alt risc d’inundació.
ACTIVITATS
7. En quina part d’un torrent es desenvolupen els solcs i els xaragalls?
8. En quines parts d’un torrent predomina l’erosió, el transport i la sedimentació?
9. Per què creus què els ventalls al·luvials es consideren zones de risc?
Con de dejecció
Canal de desguàs
Conca de recepció
MODELAT
TORRENCIAL
solcs (cm a dm) xaragalls (m a dam)
35
B) Modelat fluvial, produït per les aigües superficials canalitzades: els rius
Els rius són cursos
permanents d’aigua, i normalment
desemboquen al mar. Un riu es
pot dividir en tres zones,
cadascuna d’elles tindrà unes
formes de relleu característiques:
1. En el curs alt del riu hi ha
molta pendent, per tant és produïx
erosió, que dóna lloc a gorges i
valls en forma de V.
2. En el curs mitjà la velocitat de l’aigua es
menor, i el riu transporta materials i traça corbes,
els meandres. El riu ocupa valls amplies i planes,
quan es desborda ocupa la plana d’inundació.
3. En el curs baix la velocitat
de l’aigua és menor, i el riu
deposita els sediments, i de
vegades origina un delta en la
desembocadura.
ACTIVITATS
10. Quina diferència principal trobes entre un torrent i un riu?
11. Què predomina més en la Marina Alta, els torrents o els rius. Explica-ho amb un exemple.
12. Identifica en modelat fluvial: a) meandre, b) gorja, c) plana d’inundació, d) vall en V e) delta
MODELAT
FLUVIAL
36
C) Modelat càrstic, produït per les aigües subterrànies
Les aigües subterrànies són aquelles que es
filtren a través del sòl. L’aigua es filtra pels porus
i escletxes de les roques. Si l’aigua queda
retinguda per una capa impermeable es forma
un aqüífer, i l’aigua la podem extraure mitjançant
pous.
A les zones formades per calcàries o per
guixos, les aigües subterrànies dissolen la roca i
donen lloc a cavitats. Això origina l’anomenat
modelat càrstic, amb algunes formes
característiques:
Les cavitats, que poden ser coves, galeries o simes.
L’enfonsament de les coves,
que en superfície deixa un forat
anomenat dolina
Formació de noves roques dins
de les coves, les estalactites en
el sostre i les estalagmites al
terra.
D) Modelat litoral, produït per l’onatge de l mar
L’onatge del mar xoca contra els penya-segats, els erosiona
i crea plataformes d’abrasió. On sedimenten els materials més
fins transportats per l’onatge es formen les platges, els tómbols
i les fletxes, que poden acabar tancant albuferes.
ACTIVITATS
13. En el modelat càrstic, en que s’assemblen i en que es diferencien una sima i una galeria?
14. Coneixes alguna cova càrstica a la Marina Alta?
15. Identifica al dibuix del modelat litoral:
a) platja b) albufera c) tómbol d) penya-segat e) fletxa.
16. Explica el procés erosiu que té lloc al dibuix, indicant també
les formes de relleu que observes.
MODELAT
CÀRSTIC
MODELAT LITORAL
37
E) Modelat glacial, produït per les glaceres
Les glaceres són masses de gel que
es desplacen des de la zona
d’acumulació de neu fins a aquelles on
el gel es fon. Hi ha de dos tipus:
Glaceres de casquet.- es troben en
Grenlàndia i l’Antàrtida, on cobrixen
milers de km2 i tapen el relleu.
Glaceres alpines.- on el gel
s’encaixa entre les muntanyes i
generen un relleu característic:
El gel produïx una meteorització intensa sobre les
roques, les erosiona i origina relleus escarpats. La
neu s’acumula als circs glacials i baixa en forma de
llengües glacials que erosionen i transporten grans
quantitats de pedres (les morrenes). Al final de la
llengua s’origina la morrena frontal que serà la que
depositarà les pedres transportades. Les llengües
glacials excaven valls en forma d’U amb fons pla.
F) Modelat eòlic, produït pel vent
El vent té poca capacitat erosiva. Si té capacitat
de transport, sobre tot de partícules molt fines, com
l’argila que poden arribar a milers de km. El vent
genera algunes formes de relleu:
L’erosió pel vent s’anomena deflació i alça
argila i arena. Este procés origina camps de
pedres anomenats regs.
L’arena transportada en suspensió produïx una
abrasió eòlica, donant lloc a estructures en forma de bolet.
La sedimentació de l’arena produïx dunes. Als deserst d’arena se’ls coneix com a ergs.
ACTIVITATS
17. Què són les glaceres i de quins tipus poden ser?
18. En algunes parts d’Europa i Amèrica del Nord hi ha enormes
roques abandonades, anomenades “blocs erràtics” en llocs on
actualment no hi ha gel. Com han arribat ahí?
19. En el modelat eòlic, identifica:
a) erg b) deflació c) reg d) roca en forma de bolet
20. Què és la deflació? Què queda en una zona que ha estat sotmesa a este procés?
38
G) Els éssers vius
Els éssers vius també participen en la formació del relleu, i de vegades, de manera molt
rellevant. L’acció geològica dels éssers vius pot ser destructora o constructora:
Acció destructora dels éssers vius, que pot ser mecànica o química:
o L’acció mecànica és la que fan les arrels de les plantes, que actuen com a cunyes,
fen més grans les esquerdes i que poden, fins i tot, trencar les roques. Els humans
tenim capacitat destructora en utilitzar les roques per construir carreteres,
embassaments, vivendes, etc.
o L’acció química, més intensa que l’anterior, la realitzen principalment alguns
organismes (bacteris, líquens i fongs) que produïxen substàncies que alteren
químicament les roques i alteren alguns minerals.
Acció constructora dels ésser vius, alguns exemples:
o Formació de roques sedimentàries orgàniques, com el carbó i el petroli.
o Formació de roques sedimentàries, com les calcàries, per l’acumulació de closques i
esquelets d’organismes marins.
o Formació dels esculls de coral, que és una acumulació de carbonat de calci depositat
durant milers d’anys per uns animals anomenats pòlips.
4. El processos geològics interns
En la unitat 3 has estudiat les capes de la geosfera i la variació de temperatura des la
superfície (uns 15 ºC de mitjana) fins al nucli (uns 6.000 ºC), esta variació de temperatura es
coneix com a gradient geotèrmic. El gradient geotèrmic és d’uns 30 ºC cada km a prop de la
superfície i després es torna més suau. És l’existència d’esta calor interna la que provoca els
processos geològics interns. La calor interna té dos orígens:
El calor de formació de la Terra, la Terra es va formar fa uns 4.500 milions pel xoc de
nombrosos asteroides. Cada xoc produïa gran quantitat d’energia que està acumulada a
l’interior del planeta en forma de calor, i es va alliberant poc a poc.
Radiació.- algunes roques de l’escorça contenen minerals radiactius, com l’urani, que en
desintegrar-se emeten radiacions que calfen les roques.
ACTIVITATS
21. Enumera 4 casos d’acció destructora del relleu per part de l’ésser humà.
22. Busca informació sobre la formació del carbó i el petroli, què tenen a veure els éssers vius?
23. Què és el gradient geotèrmic i quin valor té en els primers kms de l’escorça terrestre?
24. En una de les imatges s’aprecia la gran barrera de coral. On es troba? Quina importància
mediambiental creus que té?
39
5. Les manifestacions de la calor interna: vulcanisme i terratrèmols
La calor interna del planeta es manifesta de diverses maneres:
Vulcanisme.- eixida a la superfície de roques que s’han fos a
l’interior de l’escorça.
Terratrèmols.- moviments bruscos i breus de l’escorça terrestre.
Deriva continental- desplaçaments horitzontals molt lents dels
continents. Realment el que es mou són les plaques litosfèriques.
Isostàsia.- moviments en vertical lents de l’escorça terrestre. Per
exemple, la península Ibèrica s’alça entre 1 i 3 mm per any.
Formació de l’atmosfera i la hidrosfera.- estes capes es van
formar, fa uns 4.000 milions d’anys, gràcies en part als gasos que
s’escaparen de l’interior terrestre.
Fenòmens hidrotermals.- en alguns llocs del planeta, l’aigua
subterrània està prop de roques molt calentes que eleven la temperatura
de l’aigua i formen els guèisers o les aigües termals calentes.
Ara estudiarem en profunditat el vulcanisme i els terratrèmols.
6. El vulcanisme
De vegades, les roques sòlides del mantell es fonen i es
convertixen en magma, que és una mescla de roques foses i
gasos. Si el magma puja cap a l’escorça, la travessa i ix a
l’exterior es produïx una erupció volcànica. Durant l’erupció
volcànica els gasos del magma
escapen i originen fortes
explosions, i la roca fosa ix en
forma de lava.
A) Productes volcànics
Una erupció volcànica expulsa materials en els tres estats:
Gasos.- que són els causants de les erupcions, els més
abundants són el vapor d’aigua (H2O) i el diòxid de carboni (CO2).
Líquids- és la lava, que depenent de la composició química i de la
temperatura pot ser molt fluïda (més de 1.000 ºC) i formar
extenses colades, o molt viscosa (menys de 700 ºC) i avançar molt
lentament.
Sòlids.- s’anomenen piroclasts, i segons la mida poden ser:
o a) cendres, de menys de 2 mm de diàmetre.
o b) lapil·li, entre 2 i 64 mm.
o c) bombes volcàniques, de més de 64 mm.
ACTIVITATS
25. Quina és la principal diferencia entre la deriva continental i la isostàsia?
26. Quina relació hi ha entre l’atmosfera i la hidrosfera amb l’activitat volcànica?
27. Explica la diferència principal entra magma i lava.
28. Explica la semblança entre una erupció volcànica i l’obertura d’una botella
de cava.
escorça
mantell
40
B) Parts d’un volcà
Encara que no totes les erupcions volcàniques són a través de volcans, ni tampoc tots els
volcans són iguals, la majoria d’ells presenten unes parts característiques:
a) Xemeneia volcànica b) Con volcànic c) Piroclasts d) Columna de gasos
e) Cambra magmàtica f) Cràter g) Colades de lava
C) Principals riscos volcànics
Formació d’un núvol ardent.- és la manifestació volcànica de
major gravetat. S’origina quan la columna eruptiva, en lloc
d’ascendir cap al cel, cau bruscament i en pocs segons baixa a
gran velocitat (fins a 200 km/h) pel vessant, amb gasos, lapil·li i
cendres, i pot arribar fins a 100 km del volcà. És el que va passar a
Pompeia (volcà Vesuvi) l’any 79.
Formació d'una caldera.- és produïx després d’una explosió
colossal, en la que s’expulsen enormes quantitats de piroclasts, la cambra magmàtica es
queda buida i inestable, el cim es desploma i forma la caldera. Pot omplir-se d’aigua marina o
de pluja, és el que va passar a Santorini l’any 1.650 aC, es suposa que este fet va donar lloc
al mite de l’Atlàntida.
Formació d'un lahar.- són rius de fang produïts per la fusió del gel o la neu dels cims dels
volcans. És el que va passar l’any 1985 a una ciutat colombiana, Armero, com a
conseqüència de l’erupció del volcà Nevado del Ruiz
Formació d'un tsunami.- són ones gegantesques que, en el cas dels riscos volcànics, són
originades per l’enfonsament del con volcànic (formació de calderes) o esllavissades laterals
dels materials. Exemples: Santorini 1.650 aC o Krakatoa 1883.
ACTIVITATS
29. Relaciona els noms de les parts d’un volcà amb la imatge.
30. A les illes canàries hi ha diverses calderes degudes a erupcions volcàniques passades, quin
efecte pot tenir la formació d’una caldera? Fins on pot arribar?
31. Busca informació sobre les erupcions del Vesuvi (any 79), Krakatoa (1883) i Nevado del Ruiz (1985)
41
7. Els terratrèmols
Un terratrèmol (o sisme) és la vibració del terra
produïda per l’alliberament brusc de l’energia elàstica
emmagatzemada a les roques, quan estes es trenquen
després d’haver estat sotmeses a grans esforços.
El lloc de l’interior de la Terra on s’origina el
terratrèmol és l’hipocentre, en este punt s’originen les
ones sísmiques profundes (P i S).
El lloc de la superfície que es troba en la vertical de
l’hipocentre i és on arriben primer les ones sísmiques
s’anomena epicentre. En este punt les ones P i S es
transformen en ones superficials R i L que són molt
destructives.
La principal escala per mesurar els terratrèmols és
l’escala de Richter, que
mesura l’energia
alliberada en el
terratrèmol, valor que es
coneix com a magnitud,
i que pot oscil·lar entre
els valors 0 al 10.
El aparell que registra les ones sísmiques és el sismògraf,
el registre s’anomena sismograma, i gràcies a ell i a la
connexió de dades de diversos sismògrafs de tot el món es
pot localitzar l’epicentre, la profunditat i la magnitud del sisme.
Principals riscos sísmics
Depenen de la magnitud, de la distància a l’epicentre, de la profunditat de
l’hipocentre, del tipus de roca, de la densitat de població, del tipus de
construcció, etc. Els més importans són:
Danys en edificis i vies de comunicació.- provocant esquerdes o caiguda
d’edificis (Lorca 2011), destrucció de carreteres, autopistes, etc., que a més,
dificulta l’evacuació i l’accés d’ajuda.
Trencament de conduccions de gas o d’aigua.- fet que pot provocar
incendis o inundacions (San
Francisco 1906).
Formació d'un tsunami.-
són ones gegantesques que
es poden originar per
terratrèmols en plaques
litosfèriques oceàniques
(Indonèsia 2004 i Japó 2011).
ACTIVITATS
32. Què és un sismògraf? Quina informació ens proporciona?
33. Com s’ha pogut esbrinar l’estructura interna de la Terra?
34. Què és la magnitud d’un terratrèmol? En quina escala es mesura? Quins valors pot tenir?
Sabies què?
Gràcies a l’estudi dels
terratrèmols, i comparant els
sismogrames obtinguts en
diferents llocs del món, es pot
interpretar la manera en què les
ones sísmiques viatgen a través
de l’interior del planeta. Així
s’han determinat les distintes
capes de la geosfera que has
vist en la unitat 3.
42
Mapa de perillositat sísmica
8. Predicció i prevenció dels riscos geològics
A fi d’evitar el perill que comporten els riscos geològics, bé
siguen deguts a processos geològics interns (terratrèmols i
volcans) com externs (inundacions, moviments de terra, etc.),
hem d’aplicar dos tipus de mesures d’actuació, la predicció i
la prevenció:
La predicció consistix a intentar saber amb antelació el
moment i el lloc en què el risc es materialitzarà. Es fan servir
aparells d’última tecnologia per a observar qualsevol variació
i a més, es recullen dades de catàstrofes anteriors. Amb tot
això es representen mapes de perillositat on es reflectix la
probabilitat d’ocurrència del fenomen. En la major part dels
casos, és fàcil saber on va a ocorrer, però no quan.
La prevenció comprén les mesures que es prenen
perquè els dansy siguen mínims. Alguns exemples són:
L’ordenació del territori, com per exemple prohibir o
restringir les construccions en llocs d’alt risc sísmic,
volcànic, d’inundacions, etc.
L’educació per al risc, informar a les persones que viuen
en una zona d’alt risc de com fer-li front. A més de tenir
una correcta planificació per si hi ha que evacuar a la
població.
Mesures estructurals, com edificis sismoresistents,
vivendes incombustibles, construcció de dics per evitar
inundacions, etc.
Manifestacions volcàniques i sísmiques a la Comunitat Valenciana
A la Comunitat Valenciana els afloraments
volcànics són poc nombrosos, sent l’illa de Tabarca
i els Columbrets els més importants pel seu valor
ecològic i científic.
L’activitat sísmica a la Comunitat Valenciana es
pot considerar moderada a escala mundial, però
important a nivell de la península Ibèrica. La zona de
més risc es troba a la comarca del Baix Segura.
ACTIVITATS
35. Als oceans de tot el món hi ha milers de boies que capten informació relativa a l’onatge,
vent i moviments sísmics que puguen sotragar les masses d’aigua. És una mesura de predicció o
de prevenció? Front a quin risc geològic poden servir?
36. A la ciutat de València fa uns anys van desviar el llit del riu Túria, quin tipus de risc volien
evitar? És una mesura de predicció o de prevenció? Raona-ho.
37. Localitza en un mapa de la Comunitat Valenciana els afloraments volcànics esmentats al text.
Mapa de perillositat volcànica
43
ACTIVITATS DE SÍNTESI DE LA UNITAT 4
38. El Sistema Central és un relleu format per
granit, gneis i quarsita; la serralada Ibèrica és un
relleu en què abunden calcàries, guixos i argiles.
Senyala’ls en el mapa. Tots dos es van formar en
una època semblant. Pots deduir quin dels dos
relleus està més erosionat? Per què?
39. Explica per què els clasts transportats pel riu
es van arredonint a mesura que són transportats,
mentre que els clasts transportats per una glacera generalment es mantenen angulosos.
40. Diferencia entre solc i xaragall.
41. Enumera les tres parts d’un torrent. Quin procés geològic extern hi predomina en cadascuna
d’elles?
42. Nomena tres rius que tinguen delta. Quin procés geològic extern predomina en un delta?
43. En la imatge es veu el tómbol de Peníscola.
Coneixes algun tómbol a la Marina Alta? Com
l’anomenem?
44. Completa
“El modelat ___________ està generat per la dissolució dels minerals de les roques degut a l’acció
de les aigües subterrànies. Als llocs on goteja l’aigua que circula per l’interior de les galeries, es
deposita el carbonat de calci que porta dissolt i s’originen _____________, que es formen al sostre,
i ______________, que creixen verticalment des del terra”.
“L’arena transportada en suspensió pel vent produïx una ___________________ que dóna lloc a
estructures en forma de bolet”.
“Les pedres transportades per les glaceres s’anomenen ___________”
“En el mar, l’onatge realitza l’erosió de les costes, xoquen contra els penya-segats, els erosionen i
creen _______________________”.
45. Explica breument els 3 tipus de materials que expulsa un volcà.
46. Completa
“L’alliberament brusc de l’energia elàstica s’anomena ____________, el lloc de l’interior terrestre on
es produeix és _______________. El primer lloc de la superfície on es nota és ____________. Es
registren mitjançant uns aparells anomenats ____________, que ho registren en els
____________. En ells es recullen les diferents ones sísmiques, de les profundes les primeres en
arribar són les _____, que travessen tots els materials i s’originen a ___________ , després es
registren les ones ______, que no travessen els líquids, i s’originen també a ________. Les últimes
són les ones superficials, que es generen en __________ i que són les més destructives, són les ones
______ i ______”
47. Què representa el dibuix?
Identifica:
a) hipocentre
b) corriments de terra
c) danys en edificis
d) tsunami
e) epicentre
44
48. Marca la resposta correcta:
a) La gelifracció és un exemple de meteorització...
Mecànica Química Biològica
b) El modelat càrstic es produïx per meteorització…
Mecànica Química Biològica
a) Les aigües que es filtres a través del sòl són les ...
Salvatges Fluvials Subterrànies
b) En el modelat càrstic, l’enfonsament de les coves dóna lloc a...
Les dolines Els meandres Els aqüífers
c) En quina part del riu predomina l’erosió?
En el curs alt En el curs mitjà En el curs baix
d) Els sòlids expulsats pels volcans menors de 2 mm s’anomenen....
Cendres Lapil·li Bombes volcàniques
e) Les ones L es formen en:
L’hipocentre L’epicentre El nucli
f) Els tómbols i les fletxes poden acabar tancant...
Dolines Meandres Albuferes
49. Llig el text i respon les preguntes que es plantegen a continuació.
La fluïdesa de la lava depén directament de la temperatura: com més alta és la temperatura, més
líquida està i amb més velocitat fluïxen les colades. Si el magma es troba per davall dels 800 ºC és
extremadament viscós. Els gasos que intenten escapar-se fragmenten el magma i provoquen
esquitades,i a vegades fortes explosions. El cas extrem és quan el magma és extruït per la xemeneia
volcànica en estat quasi sòlid, a una temperatura pròxima als 600 ºC. Els gasos no es poden escapar i
queden acumulats a l’interior d’esta roca incandescent; però si es produïx una fractura en la massa
magmàtica que ja ha eixit a l’exterior, els gasos són expulsats instantàniament amb una explosió
fortíssima que polvoritza la roca i forma un núvol de gas incandescent, fum i cendra volcànica, que rep
el nom de “núvol ardent” i és molt destructiu. Així, paradoxalment, com més fred està el magma, més
perillosa és l’activitat volcànica que produïx”.
a) Posa-li un títol al text.
b) Quina relació hi ha entre la temperatura de
la lava i la seua fluïdesa? Com serà l’erupció
volcànica amb lava a uns 1.000 ºC?
c) Quin risc volcànic es produïx quan el magma
ix quasi sòlid i es produïx una fortíssima
explosió?
d) Les imatges de la dreta corresponen a
abans i després de l’erupció del Mont St
Helens el 18 de maig de 1980. La columna
eruptiva va arribar a més de 20 km
d’altura, es produïren lahars i una explosió
lateral originà un núvol ardent al vessant
nord va arrancar i cremar 600 km2 de bosc.
No obstant, les mesures d’evacuació foren
bastant eficaces i sols es produïren 57
morts. Què és un lahar? Per què es va
produir? Què ha passat amb els arbres en
la segona imatge? Les mesures d’evacuació
són de tipus predictiu o preventiu?
45
UNITAT 5:
L’ATMOSFERA I LA
HIDROSFERA
RECORDA I RESPON
1. Què és l’atmosfera?
Què és la hidrosfera?
2. Com s’anomena el
fenomen de la imatge de
l’esquerra? En quins
llocs del planeta ocorre?
Saps per què?
3. La imatge de baix
representa una
interacció entre
atmosfera i hidrosfera.
De què es tracta?
46
1. Origen i composició actual de l’atmosfera
L’atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra. Està formada per una barreja de gasos
que reben el nom d’aire.
A) L’atmosfera primitiva
Si recordes, en la unitat 1 vas estudiar que la Terra es va originar al mateix temps que la resta
del sistema solar fa uns 4.500 milions d’anys, en una nebulosa d’un braç espiral de la Via Làctia.
Inicialment, l’activitat volcànica a la Terra era molt intensa. Aquells volcans, igual que els
actuals, deixaven escapar gasos: diòxid de carboni, vapor d’aigua, òxids de sofre, òxids de
nitrogen i argó. A mesura que la Terra es va anar redredant, es va formar una capa gasosa, es
creu que esta atmosfera primitiva era rica en diòxid de carboni i vapor d’aigua, i pràcticament no
hi havia oxigen lliure.
B) Canvis en l’atmosfera
En refredar-se el planeta, el vapor d’aigua es va anar condensant i precipitant, originant la
hidrosfera.
El diòxid de carboni, que formava prop del 95 % de l’atmosfera va començar a reduir-se per
dos motius:
o L’activitat fotosintètica dels bacteris, algues i plantes, que l’utilitzen per a produir matèria
orgànica.
o La formació de roques, com les calcàries, que contenen molt de carboni.
L’oxigen va aparéixer com a resultat de la fotosíntesi i la seua concentració va anar
augmentant fins a estabilitzar-se en el 21 % actual.
C) Composició actual de l’atmosfera
En la taula pots veure els percentatges de cada component en l’aire
sec. A més, cal tenir en compte el vapor d’aigua (H2O), que és un
component variable, i que pot suposar des de l’1 al 4% de la composició
de l’atmosfera en superfície.
Anem a estudiar els gasos més importants de l’atmosfera:
Nitrogen (N2).- És un gas incolor i inodor. És un gas inert, que
no reacciona químicament amb altres substàncies. Només alguns
microorganismes són capaços de fixar-lo directament de l’aire.
Oxigen (O2).- També és incolor i inodor. És soluble en aigua,
permetent respirar als organismes aquàtics. És un gas molt reactiu,
que es combina amb gran quantitat de substàncies. És
imprescindible perquè les substàncies puguen
cremar, procés denominat combustió, així com per a
la respiració dels éssers vius. En ambdós processos
es desprén diòxid de carboni (CO2).
Argó (Ar).- També és incolor i inodor. És un gas
inert que no reacciona pràcticament amb cap
substància.
Sabies què?
Si durant la combustió de les
substàncies que utilitzem
habitualment com a combustible (gas,
fusta, carbó, etc.) no hi ha suficient
oxigen en el medi, es desprén monòxid
de carboni (CO), un gas molt verinós,
en compte de diòxid de carboni.
47
Ozó (O3).- És d’un color blau pàlid i d’olor forta
semblant a la del marisc. Es forma per reaccions
químiques en xocar la radiació ultraviolada del Sol
amb les molècules d’oxigen de l’aire. La seua acció és
molt diferent segons on es forme:
o En superfície.- és un gas tòxic, responsable d’un
fenomen de contaminació atmosfèrica molt típic en
les ciutats, anomenat SMOG. Afecta negativament
a les persones que tenen problemes respiratoris,
especialment a xiquets i ancians.
o En altitud.- és forma en major quantitat a uns 25
km d’altitud, formant l’anomenada capa d’ozó.
D’esta manera fa una funció essencial per a la vida,
ja que filtra bona part de les radiacions ultraviolades
del Sol, que són perjudicials per als éssers vius.
Diòxid de carboni (CO2).- És incolor i inodor. És
important per dos raons:
o És imprescindible perquè les algues, plantes, etc.
realitzen la fotosíntesi.
o És un dels gasos responsables de l’efecte
hivernacle en l’atmosfera terrestre.
Vapor d’aigua (H2O).- És un gas que no té una
concentració fixa, ja que varia molt d’un lloc a un altre i
d’un moment a un altre, ja que depén de la
temperatura i de les condicions climàtiques. Complix
moltíssimes funcions:
o És el principal gas d’efecte hivernacle.
o Intervé en el cicle de l’aigua.
o Intervé en la pràctica totalitat dels fenòmens
meteorològics: pluja, neu, huracans, etc.
Este vapor d’aigua prové bàsicament de dos fonts:
a) l’evaporació de les aigües marines i continentals i
b) la transpiració dels éssers vius. A la quantitat de
vapor d’aigua que conté una massa d’aire se
l’anomena humitat.
ACTIVITATS
1. D’on procedien els gasos de l’atmosfera primitiva?
2. Quin gas de l’aire deu la seua presència a la
fotosíntesi? I quin altre gas escasseja precisament per la
mateixa raó?
3. Per a què necessiten les plantes el diòxid de carboni?
4. Quina funció té la capa d’ozó? Quina funció realitza
l’efecte hivernacle?
5. Per què l’ozó és un gas beneficiós en altitud i
perjudicial en superfície?
6. Per què és variable la concentració de vapor d’aigua?
Disminució de la capa d’ozó Des de finals dels anys 70 del segle
XX coneixem la concentració d’ozó a
l’atmosfera. Cada any s’aprecia que
durant uns mesos (d’agost a
novembre) disminuïx la concentració
d’ozó sobre el pol Sud. A finals de
novembre es torna als nivells normals.
La disminució no és constant, alguns
anys hi ha major disminució en el
grossor de la capa i altres menys.
Els científics estudien què és el que
provoca este fenomen. Una de les
hipòtesis és que són uns gasos
emprats per fabricar esprais i
refrigeradors (els CFCs) els que
destruïxen l’ozó.
Efecte hivernacle
Efecte realitzat per un conjunt de
gasos presents en els primers 12 km
de l’atmosfera (H2O, CO2, metà, etc).
Estos gasos realitzen una funció
essencial per a la vida a la Terra, ja
que impedixen que s’escape part de la
calor emesa per la Terra en ser
calfada pel Sol. El funcionament és
semblant al d’un hivernacle, per això
el seu nom.
Si no tinguérem efecte hivernacle, la
temperatura seria prou més baixa de
l’actual (ara és d’uns 15ºC de mitjana).
48
2. Estructura de l’atmosfera
A l’atmosfera terrestre es
diferencien 5 capes.
A) Exosfera
Va des de la termopausa, a uns
500 km, fins l’espai exterior. Ací
les molècules dels gasos de l’aire
estan molt separades les unes de
les altres.
B) Termosfera
Va des de la mesopausa, a uns
80 km, fins la termopausa. Les
radiacions d’alta energia (rajos X i
gamma ) són absorbits en esta
capa, i per això la temperatura
augmenta fins a 1000 ºC. Les
partícules del vent solar impacten
amb les molècules de de N2 i O2 en
les regions polars donant lloc a las
aurores polars (boreals i australs).
C) Mesosfera
Va des de l’estratopausa, a uns 50 km, fins la mesopausa. La temperatura d’esta capa
disminuïx amb l’altura. La pols còsmica i els meteors entren en incandescència pel fregament
amb l’aire i originen les estrelles fugaces.
D) Estratosfera
Va des de la tropopausa, que es troba a uns 8 km en els pols i a uns 16 km en l’equador, fins
l’estratopausa. Entre els 20 i 30 km d’altitud es forma una subcapa degut al xoc entre els rajos
ultraviolats del Sol i les molècules d’oxigen (O2), originant molècules d’ozó (O3) que provoca un
augment en la temperatura. Esta subcapa s’anomena capa d’ozó.
L’aparició d’esta capa d’ozó fa uns 600 milions d’anys va permetre l’eixida dels organismes
marins a la superfície terrestre, en protegir-los de les radiacions ultraviolades més perilloses.
E) Troposfera
Va des de la superfície terrestre fins la tropopausa. Conté aproximadament el 80 % de l’aire
de l’atmosfera. La temperatura disminuïx amb l’altitud. En esta capa tenen lloc els fenòmens
meteorològics, com el vent, els núvols, la pluja, etc, és per tant, la capa del clima, i també en
ella es dóna l’anomenat efecte hivernacle (H2O, CO2, etc.).
ACTIVITATS
7. En quina capa tenen lloc els fenòmens meteorològics? En quina les aurores polars?
8. On es troba l’ozó? Per què diem que esta capa permet l’existència de vida a la superfície del planeta?
9. En la troposfera la temperatura de l’aire a la troposfera disminuïx amb l’altitud, a raó d’uns
6ºC per cada km. Quina temperatura marcaria un termòmetre a 5 km d’altura si a la superfície
marca 20ºC?
49
3. Impacte humà en l’atmosfera, la contaminació atmosfèrica
La contaminació atmosfèrica és la presència en
l’aire de matèries, substàncies o formes d’energia que
impliquen molèstia greu, risc o danys per a la
seguretat o la salut de les persones, el medi ambient i
altres béns de qualsevol naturalesa. Esta
contaminació pot ser:
Natural.- erupcions volcàniques, incendis
forestals, etc.
Artificial o antropogènica.- generada per l’home
degut a processos industrials i a la crema de
combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural).
A) Exemples de contaminació atmosfèrica
Contaminació a les ciutats (smog).- s’anomena
així (de smoke = fum i fog = boira) a la formació
de boires contaminants en zones urbanes, que
necesita determinades condicions atmosfèriques i
un aire contaminat. El tipus d’smog més usual és
degut a reaccions químiques entre la llum del Sol i
molècules presents en l’atmosfera de les ciutats
(com els òxids de nitrogen) resultants de
combustions de cotxes, calefaccions, etc. Així es
forma l’smog. El seu principal component és l’ozó, què com recordaràs del punt 2, és un gas
tòxic quan es troba en superfície (troposfera), i que afecta les persones que tenen problemes
respiratoris, especialment a xiquets i ancians.
Pluja àcida.- s’anomena així a les
precipitacions de caràcter àcid en forma de
pluja, neu, boira, etc. Les substàncies
contaminants responsables de la pluja àcida
són els òxids de sofre (SOx) i de nitrogen
(NOx) que són emesos en cremar
combustibles fòssils (carbó, gasolines, etc.) o
per fenòmens naturals (volcans, incendis, etc.).
Estos òxids reaccionen amb el H2O de
l’atmosfera i formen àcids (sulfúric i nítric), que
cauran en forma de pluja, i que poden arribar a
centenars o milers de km del focus emissor. Les conseqüències de la pluja àcida són danys
greus en el sòl i la vegetació, alteració dels ecosistemes aquàtics i deteriorament d’edificis i
monuments, fet conegut com “mal de la pedra”.
ACTIVITATS
10. Per què l’erupció del volcà Tambora el 1815 va ser catastròfic per a les collites al 1816? De
quin tipus és la contaminació que va generar?
11. A la imatge de dalt hi ha una ciutat contaminada. Com s’anomena este tipus de contaminació?
Quin és el principal contaminant? Per què ocorre en grans ciutats i en períodes solejats?
12. De vegades es parla de pluja àcida com exemple de contaminació transfronterera, llig el
text de la pluja àcida i dóna una explicació a este fet.
Sabies què?
Els volcans poden causar una
contaminació atmosfèrica intensa i
nociva. Per exemple, l’erupció del volcà
Tambora (Indonèsia, 1815) va expulsar
una quantitat de gasos i cendres tan gran
que es va reduir la quantitat de radiació
solar que arribava a la superfície
terrestre; l’any següent es va conéixer a
tot el món com “l’any sense estiu” i va ser
catastròfic per a les collites.
50
4. L’aigua a la Terra
L’aigua és una molècula que té la fórmula H2O. No té
olor, ni sabor, ni color, encara que quan es presenta en una
capa grossa, com en els mars, adquirix un to blavós. El seu
punt de congelació és de 0 ºC
i el d’ebullició de 100 ºC.
La Terra és l’únic planeta
del sistema solar que
presenta aigua líquida en la
seua superfície, però això no
ha estat sempre així.
A) L’origen de la hidrosfera
Fa 4.500 milions d’anys, la Terra presentava una
intensa activitat volcànica i estava sotmesa a un
bombardeig constant d’asteroides i cometes. Açó va
enriquir l’atmosfera en diòxid de carboni i vapor d’aigua,
però la temperatura era superior als 100 ºC i per tant no
hi havia aigua en estat líquid.
A mesura que la Terra es refredava, el vapor d’aigua
es va anar condensant, precipitant en forma de pluja, i
acumulant-se a la superfície, donant lloc a la hidrosfera.
Actualment, la temperatura mitjana del planeta està al voltant dels 15 ºC, el que permet
l’existència d’aigua en els tres estats: a) sòlid, en forma de gel i neu, b) líquid, als mars, rius i
llacs (també forma els núvols i els éssers vius) c) gas, en forma de vapor d’aigua.
B) Distribució de l’aigua
Al conjunt de tota
l’aigua que conté el
planeta Terra l’anomenem
hidrosfera. Correspon a
un 70 % de la superfície
terrestre. En el gràfic pot
observar la distribució
d’aigua al planeta.
Com pots comprovar al
gràfic, de tota l’aigua del
planeta, només un 2,5 %
és dolça, i d’esta, el percentatge que podem aprofitar els humans és molt baix.
ACTIVITATS
13. Quina relació hi ha entre l’activitat volcànica, els cometes i
la hidrosfera?
14. Per què actualment no hi ha aigua líquida a la superfície de
Mart? Què devia passar quan sí què hi havia?
15. Dóna una definició d’hidrosfera.
16. Què representa la imatge de la dreta? En quins estats de la
matèria es troba l’aigua en la imatge? En quins la podem veure?
L’aigua en altres planetes La Terra és l’únic planeta del sistema
solar que actualment presenta aigua en
estat líquid a la superfície. No obstant
això, l’aigua és molt abundant a l’Univers.
En diversos planetes del sistema solar hi
ha aigua. La podem trobar en forma de
vapor a Venus i en forma de gel a Mart,
als anells de Saturn, als satèl·lits de
Júpiter i als cometes.
Certes estructures a la superfície de
Mart són un indici de l’existència
d’aigua líquida en el seu passat.
51
5. El cicle de l’aigua
El cicle de l’aigua és el conjunt de processos mitjançant els quals l’aigua circula cíclicament
pels diferents subsistemes terrestres: hidrosfera, atmosfera, geosfera i biosfera.
En el cicle de l’aigua intervenen:
1) Canvis d’estat: com l’evaporació i la transpiració (pas de líquid a gas) i condensació (pas de
gas a líquid)
2) Processos de circulació de l’aigua, bé siga el moviment dels núvols per l’atmosfera, la
precipitació, la infiltració, o la circulació en superfície (escorrentia superficial) o baix terra
(escorrentia subterrània).
El Sol evapora l’aigua del terra i dels oceans.
La biosfera, per transpiració, aporta vapor d’aigua a l’atmosfera.
L’aire carregat d’humitat, en ascendir i refredar-se, es condensa i origina els núvols.
Per mitjà de les precipitacions, l’aigua torna a la superfície terrestre en forma de pluja,
neu o pedra i desemboca finalment en els mars i els oceans, completant el cicle.
ACTIVITATS
17. En el cicle de l’aigua, esta pot passar de l’atmosfera a la resta de subsistemes, mitjançant
quin procés? Mitjançant quin procés es passa de la biosfera a l’atmosfera?
18. Dóna una definició de transpiració, infiltració i escorrentia.
19. Descriu el recorregut que pot seguir una gota d’aigua des
de que ix de la mar cap a l’atmosfera fins que, finalment,
torna de nou al mar.
20. Mitjançant quin procés es formen els núvols? De què
estan formats els núvols? En quin subsistema terrestre els
inclouries: geosfera, hidrosfera, biosfera o atmosfera?
21. Per què l’aigua de pluja no és salada encara que els núvols
s’hagen pogut formar per l’evaporació d’aigua de mar?
22. Quina funció té el Sol en el cicle de l’aigua?
52
6. Importància de l’aigua. La seua contaminació.
A) Importància de l’aigua
L’aigua és la substància més
abundant en els éssers vius, a més els
humans la necessitem per altres usos.
A Espanya els principals usos de
l’aigua són: agricultura (79 %), indústria
(12 %) i ús domèstic (9 %).
L’aigua és un recurs fràgil perquè
està amenaçada per la sobreexplotació,
el malbaratament i les sequeres.
Nosaltres podem prendre mesures
d’estalvi d’aigua, per exemple:
Dutxar-nos en compte de banyar-
nos i tancar l’aixeta mentre ens
ensabonem o ens raspallem les
dents.
Utilitzar el llavaplats i la llavadora,
omplint-los bé abans de posar-los
en funcionament.
Instal·lar dispositius d’estalvi en la cisterna del wàter i difusors en les aixetes.
B) Contaminació de l’aigua
La contaminació de l’aigua és la presència en l’aigua de substàncies o formes d’energia que
suposen una alteració perjudicial de la seua qualitat en relació amb els usos posteriors o amb la
seua funció ecològica. Esta contaminació pot ser deguda a:
Abocaments industrials o ramaders.
Les aigües residuals dels nuclis urbans.
Els abocaments de vaixells petroliers al mar.
L’ús de fertilitzants i plagicides en els cultius,
que poden infiltrar-se al sòl i contaminar els
rius i les aigües subterrànies.
Per evitar esta contaminació es depuren els
abocaments en plantes depuradores (EDAR),
que eliminen les substàncies contaminants
abans d’abocar l’aigua als rius o al mar.
ACTIVITATS
23. En la part superior de la pàgina tens
el cartell d’una campanya informativa de
l’ajuntament de Teulada-Moraira a l’estiu
del 2015. Per què creus que han fet la
campanya informativa? Quines mesures
recomana? Has fet cas del cartell?
24. Busca informació sobre l’EDAR del teu
poble. Què vol dir EDAR? On es troba? On aboca l’aigua depurada? Com ho fa?
25. Escriu diverses activitats que deixaries de fer si un dia tallen l’aigua a casa.
53
ACTIVITATS DE SÍNTESI DE LA UNITAT 5
26. Descriu de quina manera es va produir l’aparició de l’oxigen i de l’ozó en l’atmosfera, i la
importància que tenen per a la vida a la Terra.
27. Quin és el gas més abundant en l’aire? I el segon més abundant?
28. Com s’anomenen de baix cap a dalt les capes de l’atmosfera i els límits que les separen?
29. Quin tipus de radiacions absorbix la capa d’ozó? Què passaria si no ho fera?
30. En l’atmosfera terrestre, normalment la temperatura de l’aire descendix en anar pujant. No
obstant, hi ha dos capes on es produïx una inversió tèrmica, això vol dir que augmenta la
temperatura degut a reaccions entre diferents radiacions solars i partícules de l’atmosfera.
Quines són estes dos capes? Quines reaccions es produïxen?
31. Quin gas té un efecte beneficiós si està en l’estratosfera, però
perjudicial si està en la troposfera? Explica els dos efectes.
32. En la imatge pots veure una estàtua que ha patit l’anomenat “mal de la
pedra” què és un procés de deteriorament dels materials de construcció
exposats a l’aire. Quin tipus de contaminació l’ha produït? Quines
substàncies contaminants en són les responsables? Com es produïxen estes
substàncies?
33. En la següent taula es mostra el consum aproximat d’aigua cada vegada què és realitza cada
tasca.
a) Calcula el consum diari
aproximat d’aigua a ta casa.
b) Calcula el consum aproximat
d’aigua a l’any.
c) Proposa algunes mesures
d’estalvi que podries aplicar a
ta casa.
34. Marca la resposta correcta:
a) Quin és el gas més abundant de l’aire en l’actualitat?
El nitrogen (N2) L’oxigen (O2) El diòxid de carboni (CO2)
b) El límit entre l’estratosfera i la mesosfera és la…
Tropopausa Mesopausa Estratopausa
c) En quina capa de l’atmosfera es troba la capa d’ozó?
Troposfera Mesosfera Estratosfera
d) El principal component de l’smog és...
El diòxid de carboni (CO2) L’ozó (O3) L’òxid de sofre (SOx)
e) Quin percentatges del total de l’aigua del planeta és aigua dolça?
El 2,5% El 12,5% El 25%
f) Entre els 0 i els 100 ºC l’aigua es troba en estat...
Sòlid Líquid Gasós
g) En el cicle de l’aigua, el pas de la biosfera a l’atmosfera s’anomena...
Precipitació Condensació Transpiració
h) La major part de l’aigua consumida a Espanya es destina a usos:
Domèstics Industrials Agrícoles
Consum aproximat d’aigua
Buidar la cisterna del vàter 8 L
Llavar-se les mans (sense tancar l’aixeta) 5 L
Dutxa 60 L
Bany 150 L
Llavar els plats a mà 10 L
Rentavaixelles 20 L
Llavadora 50 L
54
35. Completa amb el nom de cada procés:
1 ____________________ 3 ____________________ 5 ____________________
2 ____________________ 4 ____________________ 6 ____________________
36. Llig el text i respon les preguntes que es plantegen a continuació.
L’aigua del planeta es troba molt amenaçada per diferents problemes, alguns exemples són:
La sobreexplotació dels aqüífers subterranis, que consistix en l’extracció de volums d’aigua superiors a les recàrregues naturals d’estos, la qual cosa en disminuïx el nivell i afecta la vegetació natural, modifica el moviment de nutrients en el sòl, altera l’estabilitat del terreny, etc.
La salinització dels aqüífers; que consistix en l’augment de la concentració de sals produït pel descens del nivell d’aigua per sobreexplotació (aqüífers normals) o per l’entrada del mar en els aqüífers de la costa (intrusió marina), fet que provoca la seua inutilització.
L’eutrofització; que és un procés generat per l’excés de nutrients abocats a les aigües superficials (detergents, fertilitzants…). Provoca l’augment massiu de microorganismes que acaben «descomponent l’aigua». Esta agafa el típic color verd negrós i fa mala olor.
Les marees negres; que són generades pels accidents de grans superpetroliers o d’oleoductes, els quals aboquen grans quantitats de productes derivats del petroli. Causen un gran impacte, fonamentalment sobre les costes i els organismes marins.
a) Posa-li un títol al text.
b) Com anomenem al procés d’extracció d’aigua superior a la recàrrega natural? Com
s’anomena a l’entrada d’aigua de mar en aqüífers costaners?
c) Com anomenem al procés que provoca un augment de microorganismes en aigües
superficials?
d) Pots dir el nom d’un vaixell que haja produït una marea negra important?
e) Quin de tots els problemes amb l’aigua que has vist creus que afecta més a la Marina
Alta?
