VTrobada

ISBN 978-84-9803-320-5

9 7 8 8 4 9 8 0 3 3 2 0 5

022 - V Garraf 1 4/12/08 21:32 Página 2

V Trobada d’Estudiosos del Garraf

Comunicacions presentadesel dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels

022 - V Garraf 1 4/12/08 21:32 Página 3

022 - V Garraf 1 4/12/08 21:32 Página 4

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Territori,

V Trobada d’Estudiosos del Garraf

Comunicacions presentadesel dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels

Sèrie_Territori, 7

022 - V Garraf 1 4/12/08 21:32 Página 5

© Diputació de BarcelonaDesembre, 2008Coordinació: Jordi Hernández, Jordina Grau i Josep Melero. Àrea d’Espais Naturals. Diputacióde Barcelona

Producció: Direcció de Comunicacióde la Diputació de BarcelonaComposició: Víctor IgualImpressió: Imprenta RGM, S.A.ISBN: 978-84-9803-320-5Dipòsit legal: BI-3622-08

La Xarxa de Parcs Naturals posa a l’abast delsciutadans centres d’informació i documentació,itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions, equipaments pedagògics iculturals, albergs, allotjaments rurals id’acampada, publicacions i estades ambientals,entre altres serveis i activitats.

022 - V Garraf 1 4/12/08 21:32 Página 6

Sumari

Presentació 13

Gestió

M. Á. IzquierdoMedievolt, ruta medieval pels parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix 17Medievolt, ruta medieval por los parques de El Garraf, Olèrdola y el FoixMedievolt, a mediaeval tour of Garraf, Olèrdola and Foix Parks

E. Ros, J. Canals i M. Amorós (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)Recompte de visitants als parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona 25Recuento de visitantes en los parques de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de BarcelonaVisitor counts for the parks in Barcelona Provincial Council’s Nature Parks Network

Resums

J. Aligué (Vallgrassa. Centre Experimental de les Arts) i X. Roget (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)MediterrArt. Diàlegs d’art a la Mediterrània 35MediterrArt. Diálogos de arte en el MediterráneoMediterrArt: art dialogues in the Mediterranean

R. GoñiItinerari sensorial de Can Grau (Parc del Garraf) 37Itinerario sensorial de Can Grau (Parque de El Garraf)Can Grau sensory trail (Garraf Park)

Fauna

À. Richter-Boix, G. A. Llorente i A. Montori (Departament de Biologia Animal, Vertebrats. Universitat de Barcelona)Estructura i dinàmica de la comunitat d’amfibis anurs al Garraf 41Estructura y dinámica de la comunidad de anfibios anuros en El GarrafStructure and dynamics of the anuran community in the Garraf

J. Soler, A. Martínez-Silvestre, R. Tarín, C. Portabella (CRARC. Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) i X. Parellada (Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya)Seguiment del projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) al Parc del Garraf 51

V Trobada d’Estudiosos del Garraf · Diputació de Barcelona · 2008 | 7

022 - V Garraf 1 4/12/08 21:32 Página 7

Seguimiento del proyecto de reintroducción de la tortuga mediterránea (Testudo hermanni hermanni) en el Parque de El GarrafMonitoring of the scheme to reintroduce Hermann’s tortoise (Testudo hermanni hermanni) inGarraf Park

X. Sampere (Direcció General del Medi Natural. Generalitat de Catalunya) i R. del Amo (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)Evolució de la població de perdiu (Alectoris rufa) a la zona de caça controlada del Garraf 57Evolución de la población de perdiz (Alectoris rufa) en la zona de caza controlada de El GarrafEvolution of the population of red-legged partridge (Alectoris rufa) in the Garraf game reserve

R. González, R. del Amo, J. Bertran, X. Macià i J. Becarés (Naturalistes en Acció)La migració de rapinyaires al Parc del Garraf (2003-2006) 65La migración de rapaces en el Parque de El GarrafRaptor migration in Garraf Park (2003-2006)

R. del Amo, I. Torre i S. Llacuna (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)La dieta dels polls de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) al Parc del Garraf 71La dieta de los polluelos del águila-azor perdicera (Hieraaetus fasciatus) en el Parque de El GarrafDiet of Bonelli’s eagle chicks (Hieraaetus fasciatus) in Garraf Park

A. Ripoll,1 M. Torres,1 X. Bayer,1 C. Guasch,1 M. López1, 2 i J. Serra-Cobo1, 2

(1Areambiental i 2Grup de Recerca de Biologia de Vertebrats, Departament de Biologia Animal.Universitat de Barcelona)Estudi dels quiròpters del Parc del Garraf 77Estudio de los quirópteros del Parque de El GarrafStudy of the bats of Garraf Park

M. Martín (Departament de Biologia Animal, Vertebrats. Universitat de Barcelona)Caracterització de la dieta de la guineu (Vulpes vulpes) al Parc del Garraf 81 Caracterización de la dieta del zorro (Vulpes vulpes) en el Parque de El GarrafCharacterisation of the diet of the red fox (Vulpes vulpes) in Garraf Park

A. Peris, L. Tena i Ignasi Torre (Museu de Granollers-Ciències Naturals. La Tela)Modelització del nínxol ecològic dels carnívors als parcs del Garraf i Olèrdola 89Modelización del nicho ecológico de los carnívoros en los parques de El Garraf y OlèrdolaModelling of the ecological niche of carnivores in Garraf and Olèrdola Parks

A. Peris i L. Tena Distribució i selecció d’hàbitat dels carnívors terrestres a l’ampliació del Parc del Garraf 95Distribución y selección de hábitat de los carnívoros terrestres en la ampliación del Parque de El GarrafDistribution and habitat selection of terrestrial carnivores in the Garraf Park extension area

I. Torre (Museu de Granollers-Ciències Naturals. La Tela), A. Peris (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona) i L. Tena (Naturalistes en Acció)Efectes dels depredadors en la distribució dels petits mamífers al Parc del Garraf 101Efectos de los depredadores en la distribución de los pequeños mamíferos en el Parque de El GarrafEffects of predators on small mammal distribution in Garraf Park

8 | V Trobada d’Estudiosos del Garraf · Diputació de Barcelona · 2008

022 - V Garraf 1 4/12/08 21:32 Página 8

Resums

J. Prieto (SEO/BirdLife a Catalunya)L’estudi i el seguiment d’ocells per a la protecció d’espais costaners i marins 107El estudio y el seguimiento de aves para la protección de espacios costeros y marinos Study and monitoring of birds for the protection of coastal and marine areas

D. Villero i R. Campeny (Minuàrtia, Estudis Ambientals)Seguiment de les poblacions d’amfibis del Parc del Garraf 109Seguimiento de las poblaciones de anfibios del Parque de El GarrafMonitoring of amphibian populations in Garraf Park

R. del Amo i S. Llacuna (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)El Programa de seguiment i conservació de l’àguila cuabarrada al Parc del Garraf 111El programa de seguimiento y conservación del águila perdicera en el Parque de El GarrafBonelli’s eagle monitoring and conservation programme in Garraf Park

F. Navàs1 i C. Rosell1, 2 (1Minuàrtia, Estudis Ambientals i 2Departament de Biologia Animal, Vertebrats. Universitat de Barcelona)La població de senglar al Garraf. Activitat cinegètica i evolució demogràfica 113La población de jabalí en El Garraf. Actividad cinegética y evolución demográficaThe wild boar population of the Garraf: hunting activity and demographic evolution

Història

N. Molist (Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola), J. M. Bosch (Col.laborador del MAC-Olèrdola), A. Gamarra (Empresa Gamarra i García), J. Mestres (Museu de Vilafranca del Penedès. Col.laborador del MAC-Olèrdola), A. Ros (Universitat de Barcelona. Col.laborador del MAC-Olèrdola)El procés de posar en valor les restes arqueològiques. L’exemple del sector 01 del conjunt històric d’Olèrdola 117El proceso de puesta en valor de los restos arqueológicos. El ejemplo del sector 01 del conjunto histórico de OlèrdolaThe process of reappraising archaeological remains: the example of sector 01 of the historical complex of Olèrdola

M. Sanz i J. Daura (Grup de Recerca del Quaternari. SERP. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona)La fauna prehistòrica al massís del Garraf: noves aportacions 125La fauna prehistórica en el macizo de El Garraf: nuevas aportacionesPrehistoric fauna in the Garraf massif: new contributions

M. Sanz, J. Daura (Grup de Recerca del Quaternari. SERP. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona) i E. Subirà (Unitat d’Antropologia, Departament deBiologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia, Universitat Autònoma de Barcelona) La mandíbula de neandertal de la cova del Gegant (Sitges, el Garraf) 131La mandíbula de neandertal de la cueva del Gegant (Sitges, El Garraf)The Neanderthal jawbone of Gegant Cave (Sitges, Garraf)

A. Ejarque, H. A. Orengo i J. M. Agustín (Institut Català d’Arqueologia Clàssica)Estratigrafia i evolució conceptual d’un paisatge de muntanya al massís del Garraf: la Maçana-Rovirós-Térmens (Begues) 137


022 - V Garraf 1 4/12/08 21:32 Página 9

Estratigrafía y evolución conceptual de un paisaje de montaña en el macizo de El Garraf: La Maçana-Rovirós-Térmens (Begues)Stratigraphy and conceptual evolution of a highland landscape in the Garraf massif: La Maçana-Rovirós-Térmens (Begues)

J. Campmany (Centre d’Estudis de Gavà)El Garraf entre dos imperis. Conquesta franca i reculada sarraïna (900-970) 147El Garraf entre dos imperios. Conquista franca y retirada sarracena (900-970)The Garraf between two empires: Frankish conquest and Saracen retreat (900-970)

M. MiretDos nous testimonis d’ocupació humana al massís del Garraf en època ibèrica:el puig d’en Pacurri (Sant Pere de Ribes) i la cova del Corral de les Piques (Olivella) 157Dos nuevos testimonios de ocupación humana en el macizo de El Garraf en época ibérica: el Puig d’en Pacurri (Sant Pere de Ribes) y la cueva del Corral de les Piques (Olivella)Two new testimonies of human occupation in the Garraf massif in the Iberian period: Pacurri Hill (Sant Pere de Ribes) and Corral de les Piques Cave (Olivella)

Geografia

J. Mazón (Departament de Física Aplicada, EPSC i Associació Catalana d’Observadors Meteorològics, ACOM)Alguns trets climàtics del massís del Garraf 169Algunos rasgos climáticos del macizo de El GarrafSome climate features of the Garraf massif

J. Mazón (Departament de Física Aplicada, EPSC i Associació Catalana d’Observadors Meteorològics, ACOM)Anàlisi pluviomètrica del massís del Garraf 175Análisis pluviométrico del macizo de El GarrafRainfall analysis of the Garraf massif

D. Serrano (Servei de Gestió i Evolució del Paisatge. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Universitat de Barcelona) i V. Paül (Institut d’Edtudis Territorials,Universitat Pompeu Fabra)El Garraf i les muntanyes d’Ordal. Reflexions des de la geografia 183El Garraf y las montañas de Ordal. Reflexiones desde la geografíaThe Garraf and the Ordal hills: reflections from a geographical perspective

Educació ambiental

M. Andrés (Museu de Gavà), C. Cornet (IES Bruguers), M. Esquerda (IES Eugeni d’Ors), I.M. Marbà (IES Miramar), A. Montori (IES Salvador Dalí), A. Parés (IES Manuel de Cabanyes), A. Ribes (Ajuntament de Gavà) i X. Santos (IES Miramar)Materials didàctics. El massís del Garraf, un espai natural 193Materiales didácticos. El macizo de El Garraf, un espacio naturalTeaching materials: the Garraf massif, a natural area


022 - V Garraf 1 4/12/08 21:32 Página 10

J. A. Pérez, J. Farré, A. Mascaró i M. Jané (Quatre passes, Serveis Ambientals, SCP i Tríade, Serveis Culturals, SCP)La creació d’activitats lúdiques i culturals al Parc d’Olèrdola 197La creación de actividades lúdicas y culturales en el Parque de OlèrdolaThe creation of leisure and cultural activities in Olèrdola Park

Geologia

J. A. Moreno,1 Martín-Closas2 i R. Salas1 (1Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica, i 2Departament d’Estratigrafia Paleontologia i Geociències Marines. Universitat de Barcelona)El registre fòssil marí (porífers, ammonítids, nautílids i equinoïdeus) i continental (caròfits) del cretaci inferior (barremià superior-aptià) del Garraf 205El registro fósil marino (poríferos, ammonítidos, nautílidos y equinoideos) y continental (carofitas) del Cretácico inferior (Barremiense superior-Aptiense) de El GarrafThe Lower Cretaceous (Upper Barremian-Aptian) marine (poriferans, ammonitids, nautilids and echinoids) and continental (charophytes) fossil record in the Garraf

M. Nebot i T. Hernández (Secció Villalta d’Arqueologia i Paleontologia de la Federació Catalana d’Es-peleologia)Els felins del Garraf 213Los felinos de El GarrafThe cats of the Garraf

Resums

R. Salas (Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica. Universitat de Barcelona)El nou Mapa Geològic del Massís del Garraf a escala 1:20.000 223El nuevo Mapa geológico del macizo de El Garraf a escala 1:20.000The new 1:20,000 scale Geological Map of the Garraf Massif

Vegetació

M. Martín (Departament de Biologia Animal (Vertebrats). Universitat de Barcelona)Estudi de viabilitat d’una repoblació de savina (Juniperus phoenicea) al Parc del Garraf 227Estudio de viabilidad de una repoblación de sabina (Juniperus phoenicea) en el Parque de El GarrafFeasibility study of reforestation with Phoenician juniper (Juniperus phoenicea) in Garraf Park

J. Torrentó, J. Garganté i J. Jürgens (Oficina Tècnica d’Espais Naturals. Diputació de Barcelona)La supervivència de diferents espècies arbòries rebrotadores, plantades al Garraf mitjançant grups de voluntaris 233La supervivencia de diferentes especies arbóreas rebrotadoras, plantadas en El Garraf por grupos de voluntariosSurvival of different regrowth tree species planted in the Garraf by groups of volunteers

Relació d’assistents 239


022 - V Garraf 1 4/12/08 21:32 Página 11

022 - V Garraf 1 4/12/08 21:32 Página 12

L’any 1989, es va celebrar la I Trobada d‘Estu-diosos del Garraf, tres anys després de l’apro-vació del seu Pla especial de protecció del medifísic i del paisatge.

Han passat dinou anys des d’aleshores i elparc ha anat gaudint d’una consolidació social id’una dotació d’equipaments i serveis cada copmés evident. Avui en dia, l’espai protegit gaudeixd’un reconeixement ampli, que ha anat, fins i tot,més enllà de les fronteres del nostre país. El se-guiment de l’evolució dels sistemes naturals i delpatrimoni cultural i la divulgació dels avenços as-solits en aquests camps han estat, de sempre,uns dels objectius dels gestors d’aquest espai.És per això que ja s’han celebrat cinc encontresde científics i estudiosos que posen a la llum leslínies de treball que se segueixen. La gran majo-ria d’aquests s’apleguen en el que s’ha anome-nat el Pla de seguiment dels paràmetres ecolò-gics; un programa que és comú a tots els espaisque conformen la Xarxa de Parcs Naturals quegestiona la Diputació de Barcelona i els municipisimplicats. Des de l’aprovació del Pla especial delParc d’Olèrdola, el 1992, aquest espai tambés’ha sumat al programa, i els estudis que s’hi re-alitzen també són presents en els diferents en-contres celebrats.

La publicació que teniu a les mans aplega lescomunicacions presentades a la cinquena edició,que es va celebrar al campus universitari de Cas-telldefels, el 16 de novembre de 2006.

Les cinc trobades, sempre amb un caràcteritinerant, han busct la complicitat d’agents i d’ins-titucions presents en el territori, com el Palau Mari-cel de Sitges, el Museu de Gavà o l’Escola Univer-sitària Politècnica de Catalunya a Vilanova i laGeltrú, en les edicions anteriors; o el mateix cam-pus universitari de Castelldefels en la darrera edi-ció. A banda, sempre s’ha comptat amb el suportdels ajuntaments implicats en la gestió del Parc delGarraf i del Parc d’Olèrdola. Però aquestes cinctrobades han implicat fonamentalment l’esforç il’estima de molts grups de recerca científica, vincu-lats a l’àmbit universitari o al món local, al voltantd’un entorn únic i singular, com és el Garraf.

Compartir el coneixement i divulgar-lo conti-nua estant present en el marc de referència quepromou aquestes trobades, però no menys im-portant és el fet de compartir un sentiment d’es-tima envers un paisatge, sobre el qual en definiti-va construïm una identitat col.lectiva.

Àrea d’Espais NaturalsDiputació de Barcelona

Presentació


022 - V Garraf 1 4/12/08 21:32 Página 13

022 - V Garraf 1 4/12/08 21:32 Página 14

Gestió

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:33 Página 15

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:33 Página 16

Medievolt, ruta medieval pels parcsdel Garraf, Olèrdola i el Foix

Miguel Ángel Izquierdo

Resum

Es tracta d’un projecte que té com a objectiu princi-pal la posada en valor, la recuperació i la protecciódel patrimoni medieval d’aquests espais.

Un altre objectiu d’aquest projecte és promourela participació, la implicació i el benestar de la po-blació local. L’ampli àmbit territorial que abasta i lesnecessitats derivades de l’activitat afavoriran la im-plicació d’un bon grup d’empreses turístiques i deserveis logístics. En aquest sentit, tot i que trobemrestes medievals a tots els municipis que conformenaquests parcs, hem intentat en la mesura del possi-ble que la nostra proposta transcorri pels municipismenys afavorits, pobles d’interior que tenen una ma-jor part de la població activa desenvolupant el seutreball fora d’aquests. És a dir, aquells que menysteixit empresarial tenen.

Paraules clauDesenvolupament sostenible, ecoturisme, senderis-me, patrimoni cultural, promoció econòmica, histò-ria, literatura

Resumen

Medievolt, ruta medieval por los parques de El Garraf, Olèrdola y El FoixSe trata de un proyecto que tiene como objetivoprincipal la puesta en valor, la recuperación y la pro-tección del patrimonio medieval de estos espacios.

Otro objetivo de este proyecto es promover laparticipación, la implicación y el bienestar de la po-blación local. El amplio ámbito territorial que abarcay las necesidades derivadas de la actividad favore-cerán la implicación de un importante grupo de em-presas turísticas y de servicios logísticos.

En este sentido, aunque encontramos restosmedievales en todos los municipios que conformanestos parques, hemos intentado en la medida de loposible que nuestra propuesta transcurra por losmunicipios menos favorecidos, pueblos de interiorque tienen una mayor parte de la población activadesarrollando su trabajo fuera de los mismos. Esdecir, aquellos que menor tejido empresarial tienen.

Palabras claveDesarrollo sostenible, ecoturismo, senderismo, pa-trimonio cultural, promoción económica, historia, li-teratura

Abstract

Medievolt, a mediaeval tour of Garraf, Olèrdola and Foix ParksThe main aim of this project is to reappraise, recoverand protect the mediaeval heritage of these parks.

The project also seeks to promote the participa-tion, involvement and welfare of the local population.The large geographical area it covers and the needscreated by the activity it entails will encourage a con-siderable number of tourism and logistics servicescompanies to take part. Although there are mediae-val remains in all the municipalities that make up theparks, we have made an effort to focus our pro-posed tour as far as possible on the least favouredmunicipalities: towns located away from the coast inwhich most of the active population work elsewhere,i.e., those with least entrepreneurial fabric.

KeywordsSustainable development, ecotourism, walking, cul-tural heritage, economic promotion, history, literature

V Trobada d’Estudiosos del Garraf p. 17-25 · Diputació de Barcelona · 2008 | 17

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:33 Página 17

Abdul Al-Mirar

Aquesta és la transcripció exacta del treball que hafet Daniel Miñano Valero, l’autor/investigador de lallegenda que acompanyarà els visitants durant tot l’i-tinerari cultural que us presentem a continuació. Elsusuaris d’aquests serveis turístics trobaran cada dia,sobre la tauleta de nit, l’exemplar d’un capítol. Al fi-nal del recorregut, la darrera nit, hauran descobertels misteris que envolten la vida d’Abdul Al-Mirar.

«Nuestro camino recorrerá los pasos últimos deAbdul Al-Mirar (Abdul, el del Mar); personaje propiodel folclore de la costa catalana, cuyas leyendasaún pronuncian algunos habitantes de la región.Debemos admitir que los testimonios escritos direc-tos hallados son muy escasos; así que la recreaciónde la vida y de la muerte de Abdul supone, en reali-dad, un ejercicio de elucubración histórica y literaria.

»Abdul Al-Mirar llegaría a la península hacia 1403,dos siglos después de que su religión fuera expul-sada a la fuerza. Investigando archivos es imposibleconocer el lugar de origen de Abdul; según algunosera propio de Túnez, otros dicen que vivió en Vene-cia gran parte de su vida, unos pocos aceptan elpoético testimonio de los pescadores catalanes deentonces, y consideran que es inútil darle más ro-deos al asunto: Abdul había sido parido por el mar.Lo que parece ser cierto es que Abdul partió comopolizón desde algunas de las ciudades donde ama-rró La Fille-Mère, barco mercante que recorría to-dos los puertos del Mediterráneo. El resto de su pa-sado es una incógnita infranqueable.

»Según parece, siempre informados por diver-sas y vagas fuentes de la época, el viejo musulmánfue descubierto en su travesía como polizón; y, tal ycomo mandaban las leyes de sus ancestros, losmarineros lo arrojaron al mar, atado de pies y demanos, condenándolo a la tumba de los peces. Du-rante la jornada siguiente a la ejecución de la pena,una tormenta embraveció las aguas del Mediterrá-neo; algún marinero musulmán debió culpar a Alá yal enojo de éste por haber acabado con uno de susfieles. Corrió por la cubierta el rumor de pólvora deque estaban destinados a morir, culpables de ase-sinar a aquel viejo polizón. Algunos se arrojaron almar, murieron. Otros se agarraron con fuerza a losmástiles y las sogas, que parecían pequeños jugue-tes para esos vientos colosales que alzaban el bar-co a tres metros del mar, y arrancaban dientes yuñas a los marineros. Finalmente, la embarcaciónse desgarró en astillas, todos murieron, exceptotres moribundos supervivientes que fueron mecidospor la resaca hasta arenas catalanas; y esos vivie-ron, tan sólo, hasta hacer entender a los pescado-res de la playa lo que había sucedido con Abdul, ysus consecuencias. Cuando esos tres últimosmuertos vaciaron el mar que habían acumulado en

el estómago, el Mediterráneo volvió a alcanzar su al-tura habitual. Tres meses más tarde, llegaba a esamisma costa de Castelldefels Abdul Al-Mirar, aúnatado de pies y manos pero bien vivo, arrastrándo-se con fuerza en busca de agua dulce. O así lo ex-plica la leyenda.

»La edad de Abdul el día que llegó a Castellde-fels está poco determinada; la mayoría de versioneshablan de un hombre mayor, a pocos años de la an-cianidad; pero la cifra exacta puede variar en algúnlustro; una única versión, incluso, describe a un Ab-dul joven, que maduraría ya en nuestras tierras. Encualquiera de los casos, es admitido por cualquierade las formas de la leyenda, que la persona de Ab-dul Al-Mirar llegó a alcanzar fama en todos los luga-res de la península, y también en tierras africanas,debido a las circunstancias de su muerte, fechadaen 1415, cuando él superaba el medio siglo de vida.

»La superstición que acompañó la aparición deAbdul pronto convenció a los lugareños. Soldados,terratenientes y aristócratas no tardaron en conocer-la. Según todos, el extranjero estaba protegido poralguna mano divina, o diabólica: quien intentara ma-tarlo se condenaría a una vida de desgracias; a él,mano homicida, y a toda su descendencia.

»Esas voces dotaron a Abdul Al-Mirar de una in-munidad célebre, citada en varios cantares de labaja edad media española. Se dice que podía ca-minar por un campo de batalla sin que espadaenemiga osara rozarlo. Soldados rasos y paladinesexpertos prefirieron morir bajo sus desnudas ma-nos musulmanas (ya que hasta el día de su muertenunca había empuñado arma), antes que condenara sus familias a la pobreza y la desgracia. Su solapresencia casi garantizaba la victoria de los suyos;resistiendo asedios que perdían en número de tressoldados a uno. Su mayor aliado, durante los añosque vivió en las comarcas del Garraf, fue el célebreSenyor de Penyafort (Pere de Crebeyno?); noble decarácter justo y magnánimo cuyos logros y fortu-nas, según la leyenda, se debieron precisamente ala amistad que trabó con Abdul Al-Mirar; caminan-


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:33 Página 18

do juntos, a la cabeza de sus soldados, en cadaescenario de batalla.

»Los últimos pasos de Abdul, esos que nosotroscaminaremos huella a huella, lo llevaron a los piesde su buen amigo; habiéndolos iniciado varias se-manas antes, en el castillo de Castelldefels; dondehabía estado encarcelado Abdul Al-Mirar bajo lasmanos de Ludovico Pío (?), enemigo acérrimo delSenyor de Penyafort.»

Presentació

Justificació i antecedents

Els parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix estan a ca-vall de les comarques del Baix Llobregat, l’Alt Pe-nedès i el Garraf i ocupen una superfície al voltantde les 15.000 hectàrees. Limiten al nord i a l’oestamb la depressió del Penedès; al sud, amb lamar Mediterrània i la plana de Vilanova i la Geltrú,i a l’est, amb la part baixa del riu Llobregat.

L’origen càrstic del massís que abasta els tresespais protegits ha donat lloc a importants for-macions geològiques com avencs i coves, fon-dos i barrancs, rasclers i dolines, que junt ambuna molt variada fauna i una vegetació més prò-pia del nord d’Àfrica que de la costa central deCatalunya varen promoure l’interès polític i socialper la seva protecció. El Pla especial de protecciódel Garraf va ser aprovat el novembre de 1986pel Ple de la Diputació de Barcelona i per la Co-missió Provincial d’Urbanisme el febrer del 1987.El 2001 el Parc del Garraf s’amplia fins al munici-pi de Vilanova i la Geltrú. D’aquesta manera en-llaça físicament amb Olèrdola i el Foix. El 1992s’aprova el Pla especial del Parc d’Olèrdola i unaposterior ampliació el 1997. El 1993 s’aprova laprotecció del Foix (a www.diba.cat podeu trobarel text normatiu d’aquests parcs).

Els textos normatius d’aquests espais prote-gits fan referència al patrimoni històric i a la sevaconservació, però és ben cert que les dificultatspressupostàries han fet que no s’hi destinin re-cursos i que els propietaris tampoc no en dema-nin amb aquesta finalitat sinó amb d’altres demés bàsiques. Així ens trobem amb estats deconservació del més variat: des de l’impecableestat del castell de Castellet o del castell dePenyafort (ambdós al Parc del Foix) fins al la-mentable estat del castell vell d’Olivella, propie-tat de la Diputació de Barcelona des de fa unsanys, o del castell d’Eramprunyà (Gavà) de pro-pietat privada (?).

ObjectiusEl que ens proposem amb aquest projecte ésdesenvolupar mitjançant la pràctica del sende-risme una posada en valor d’aquest importantpatrimoni històric, concretament de les restes iconjunts medievals. Creiem que aquesta iniciati-va podria posar en alerta propietaris i institu-cions per dur a terme programes de conserva-ció i restauració i potser per afegir-hi serveis alpúblic.

Així mateix, des del punt de vista de la soste-nibilitat, mentre promovem la conservació de pa-trimoni, intentarem implicar el major nombred’empreses locals en aquesta proposta i d’a-questa manera estimular el desenvolupamenteconòmic de la població.

En aquest sentit, tot i que trobem restes me-dievals a tots els municipis que conformenaquests parcs, hem intentat en la mesura delpossible que la nostra proposta transcorri pelsmunicipis menys afavorits, pobles d’interior quetenen una major part de la població activa desen-volupant el seu treball fora del seus nuclis. És adir, aquells que menys teixit empresarial tenen.Tot i així, per donar coherència i disponibilitat detransport públic, el nostre recorregut comença aCastelldefels (Baix Llobregat).

Hem desenvolupat el recorregut entreaquesta població del Parc del Garraf i SantaMargarida i els Monjos (Alt Penedès), poblaciódel Parc del Foix, un recorregut d’est a oest pelvessant nord del Garraf, que travessa de nord asud el Parc d’Olèrdola i que creua el Parc delFoix, primer d’est a oest i després de sud-oesta nord-oest.

Els municipis pels quals transcorre aquest iti-nerari són:

Castelldefels i Gavà,Begues,Olesa de Bonesvalls,Olivella,Avinyonet del Penedès,Olèrdola,Canyelles,Castellet i la Gornal iSanta Margarida i els MonjosA la pàgina web de la Diputació de Barcelona

es poden trobar unes fitxes econòmiques quedemostren la necessitat de llocs de treball d’al-guns d’aquests municipis.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:33 Página 19


Descripció de la ruta

La ruta s’ha planificat en sis etapes d’entre 10 i20 quilòmetres, pensades per fer-les a peu. Ladistància i els desnivells pensem que són supera-bles per persones en estat físic normal en untemps d’entre 4 i 8 hores. Amb això ens propo-sem recórrer les diferents etapes als matins i dei-xar les tardes per descansar o fer altres activitats.No descartem que persones físicament més pre-parades puguin fer la ruta en menys dies.

Per fer la ruta hem triat camins i senders exis-tents, en gran part GR i PR ja senyalitzats; fet quefacilitarà l’orientació dels usuaris. No descartemfer servir empreses de guies per acompanyar lespersones menys experimentades. Alhora serviranper interpretar millor el paisatge i els monumentsvisitats. No oblidem que una de les finalitats del projecte és desenvolupar l’economia local iaquesta és una bona possibilitat per promoure lacreació de petites empreses de guiatge o d’apro-fitar les existents.

1a etapa: Castelldefels - Begues

La ruta comença al castell de Castelldefels(1100-1110?). Es tracta d’un conjunt recentmentrehabilitat de propietat municipal.

Un cop visitats i comentats, si escau, els exte-riors del castell de Castelldefels, prendrem la car-retera que porta cap a la Sentiu, urbanització ga-vanenca situada als límits del Parc del Garraf.Des d’aquí prendrem un sender que puja cap al’ermita de Bruguers, situada al peu del segoncastell de la nostra ruta. Un corriol senyalitzat (GR92) ens porta fins a Eramprunyà (s. IX-XIV).

El nostre camí continua amb direcció a Be-gues pel GR 92-3. El GR 92 mediterrani se’n vacap a la Morella, cercant la costa. Després de lapujada des de Castelldefels fins a Eramprunyà,acostar-nos al poble resultarà més senzill. Hau-rem recorregut una mica més d’11 quilòmetres.L’allotjament que es proposa és a l’Hotelet. Elsmenjars es poden fer allà mateix o triar un delsbons llocs de què disposa el municipi.

RUTA MEDIEVAL PELS PARCS DEL GARRAF, OLÈRDOLA I EL FOIXUna posada en valor del patrimoni històric d’aquests espais protegits

Mapa 1. Àmbit geogràfic dels tres parcs que conformen la ruta Medievolt.

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:33 Página 20

RUTA MEDIEVAL PELS PARCS DEL GARRAF, OLÈRDOLA I EL FOIXUna posada en valor del patrimoni històric d’aquests espais protegits

Castell de Penyafort

Castell de Castelleti la Gornal

PARC DEL FOIX

Castell d’Olèrdola

PARC D’OLÈRDOLA

Castell deCanyelles

PARC DEL GARRAF

PARC DEL GARRAF

l’Arboçar Santa Susanna

Castell d’Olivella

Hospital d’Olesa

Castell d’Eramprunyà

Castell deCastelldefels

N

E

S

W

2a etapa: Begues - Olesa de Bonesvalls

La segona etapa ens portarà des de Begues finsa Olesa de Bonesvalls. En primer lloc, en sortir deBegues trepitjarem l’antic camí ral i passarem pelpou de glaç. És molt curiós com en una zona tancalorosa a l’estiu, s’hi poden trobar llocs tan fres-cos com aquest. El camí puja pel vessant amb di-recció sud fins a trobar-se de nou amb el GR 92-3, sender que havíem deixat en l’anterior etapaper endinsar-nos en el poble de Begues. No eldeixarem fins a arribar al puig de la Mola (532 m),un bon mirador sobre les muntanyes del Garraf.Després de gaudir de les bones vistes, tornaremuna mica enrere per baixar amb direcció nord capa l’Hospital d’Olesa.

Al mateix barri de l’Hospital tenim l’únic allotja-ment del poble, can Bicicleta. Haurem recorregutquasi 16 quilòmetres. El descans és del tot me-rescut. Tot i així, a la tarda, sense esforç, es potvisitar l’exposició sobre l’espeleologia al CentreCívic i les caves Tutusaus. Els àpats estan benassegurats en aquest petit poble.

3a etapa: Olesa de Bonesvalls - L’Arboçar

Sortirem d’Olesa cap al sud per cercar el GR 5.Aturada obligada és l’avenc de l’Esquerrà, la ca-vitat subterrània més fonda del massís ambprop de 230 metres. A l’estiu residència de rat-penats i lloc habitual per a la pràctica de l’espe-leologia. No deixarem el sender GR 5 fins pocabans d’arribar a can Grau, on girarem a la dre-ta per baixar cap al pou Tancat. Seguiremaquest fondo fins a trobar el Barret del Rector,un fals dolmen. Aquí girem a la dreta i un petitpendent ens acosta a uns antics safareigs, a ladreta, i al castell vell d’Olivella, un conjunt enru-nat compost per una capella romànica dedicadaprimer a Sant Fèlix i més tard a Sant Feliu, l’an-tiga casa del rector, de construcció més recent,i les restes del castell.

Passat el coll, el camí baixa cap al mas Ven-drell, ja al terme d’Avinyonet. Després dels con-reus que s’eixamplen cap a la vall, girem a ladreta per un estret camí. Passats uns revolts se-’ns apareix majestuós el conjunt de Santa Su-sanna.

A Santa Susanna retrobem el GR 92-3 i el se-guim fins al proper lloc de descans: l’Arboçar,nucli pedani d’Avinyonet del Penedès. En

aquest mateix nucli disposem d’un allotjamentrural. El municipi té una gran oferta, tant d’allot-jaments com de llocs per fer un bon dinar. Aixímateix, ofereix molts llocs per visitar. Caldràveure si després de més de 17 quilòmetres res-taran forces per voltar per una població tan dis-persa.

4a etapa: L’Arboçar - Canyelles

En aquesta quarta etapa ens desplaçarem fins aCanyelles després de travessar el Parc d’Olèrdo-la. Seguirem el GR 92-3. Passat el puig d’en Pa-piol, albirem els contraforts del castell d’Olèrdola.Baixem fins a la riera de Vilafranca, la travessem ipugem cap al cim fortificat.

El conjunt monumental d’Olèrdola requereixforça temps per ser visitat. És per això que el re-corregut d’aquesta etapa finalitzarà a Canyelles,població molt propera que conforma juntamentamb Olèrdola el parc del mateix nom.

Canyelles té un conjunt històric molt ben con-servat i un nucli antic molt atractiu. Potser, si te-nim en compte el temps que pot portar la visita aOlèrdola, millor deixar Canyelles per a la tarda.

Només ens quedarà un bon sopar i agafarforces per a l’endemà. En aquesta etapa, mal-grat haver fet només 10,8 quilòmetres, les llar-gues visites hauran fet estralls en el cos dels ca-minants.

5a etapa: Canyelles - Castellet i la Gornal

Sortirem de Canyelles amb direcció nord per re-prendre el GR 92-3 que havíem deixat en sortirdel Parc d’Olèrdola. L’agafem amb direcciósud-oest tot seguint la carena que fa de límit delparc. Ja dins del Parc del Foix, agafarem un fon-do que ens portarà fins a Torrelletes, nucli quepertany a Castellet i la Gornal. Aquí creuarem lacarretera per, més tard, girar cap al sud. Un copcreuada altra vegada la carretera, arribarem aCastellet.

Aquesta etapa, la cinquena, acaba a Castellet.Haurem recorregut 12,8 quilòmetres, gairebétots en baixada. La jornada potser no haurà estattan dura com les anteriors. Tot i així, Castellet nodisposa d’allotjament, el que ens obligarà a cer-car una solució. La casa rural més propera la te-nim a 8,3 km, el mas Pigot.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:33 Página 21

6a etapa: Castellet i la Gornal - Sta. Margarida i els Monjos

Arribem a la darrera etapa de la ruta medieval, laque ens portarà des del magnífic castell de Cas-tellet fins a un altre també molt ben conservat, elde Penyafort.

Hem arribat al final del recorregut. La darreraetapa ha estat de 13,5 quilòmetres. Sis diesd’esforç que hem de suposar que han estat sa-tisfactoris.

Fitxa tècnica

Denominació del producte: Medievolt, ruta me-dieval dels parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix

Localització geogràfica: Espais protegits es-mentats, a cavall de les comarques de l’Alt Pene-dès, el Baix Llobregat i el Garraf

Tipologia del producte: Ecosenderisme cultu-ral, producte específic

Duració de l’activitat: 6 diesSegment de la demanda: Turisme cultural ac-

tiu i senderismeTipus de transport: Principalment a peu, tot i

que certs desplaçaments complementaris esproposen amb transport públic i/o privat.

El producte pot ser autoguiat, però preferible-ment es planteja com a guiat, d’aquesta manera amés d’interpretar millor el leitmotiv, es podran ferinterpretacions sobre el medi natural.

No és un producte destinat a l’educació am-biental però el fet que transcorri per espais natu-rals protegits amb un valor ecològic importantpermetrà transmetre als usuaris la importànciade la gestió i la protecció d’aquests espais.

El nombre de persones el determinarà més lacapacitat dels allotjaments que la capacitat per-sonal del guia. S’estima d’entre 8 i 10 persones.

Els recursos principals que motiven el produc-te són restes medievals, fruit de l’avanç dels cris-tians, expulsant els sarraïns cap al sud.

Es calcula que les etapes poden durar d’entre4 i 8 hores, depenent de la forma física i de l’inte-rès pel producte.

Anàlisi de la situació

Informació que cal recopilar

a) Inventari del patrimoni cultural

b) Recerca històrica de cadascun dels mo-numents

c) Inventari de camins i sendersd) Estudi socioeconòmic de les poblacions

implicadese) Serveis turístics de les poblacions, espe-

cialment les de final d’etapaf ) Altres recursos turístics de les poblacions

implicadesg) Altres recursos turístics propersh) Anàlisi DAFOi) Estudi econòmic del projectej) Planificació de la implantació del projecte.

Estudi de casos

El cas més similar, tot i les diferències òbvies comles distàncies, és el camí dels Bons Homes(www.camidelsbonshomes.com). El model degestió d’aquesta ruta és semblant al que es pro-posa per a Medievolt.

Proposta de gestió

La Diputació de Barcelona gestiona directamentels parcs del Garraf i Olèrdola i de forma consor-ciada el Parc del Foix. Com a ens que coordinales activitats organitzades que s’hi desenvolupena l’interior d’aquests espais hauria de tenir un pa-per impulsor del projecte.

El que hom proposa és la creació d’un grupmolt participatiu de gestió del producte, com arael Consell Regulador del Camí dels Bons Homes,que es podria anomenar, per exemple i molt demoda, Club Medievolt: un grup gestor públic i pri-vat format per:

La Diputació de Barcelona,els regidors de Medi Ambient, Promoció Eco-

nòmica o Cultura dels ajuntaments,propietaris i/o gestors dels monuments de ti-

tularitat privada i/o pública,representants dels allotjaments,representants dels restaurants,representants d’altres serveis.Un cop constituït el club, s’hauria de formar l’e-

quip de desenvolupament sota la tutela d’un ge-rent, tècnic en turisme, i es podria treure a con-curs públic la gestió dels serveis de guiatge itransport (persones i equipatges), essent bàsic elconeixement del territori, les nocions d’històrianecessàries per comunicar el producte, coneixe-


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:33 Página 22

ment d’idiomes (la demanda potencial actual ésmés aviat estrangera), la disponibilitat de llicènciesde transport de persones, les assegurances, etc.

Metodologia de treballPropostes i temporalització

a) Presentació del projecte davant la Diputacióde Barcelona i desenvolupament d’esmenes (2mesos)

b) Presentació del projecte davant els ajunta-ments implicats (3 mesos)

c) Presentació del projecte davant les poten-cials empreses de serveis que s’hi veuran impli-cades (1 mes)

d) Creació de l’equip d’implantació del pro-jecte (2 mesos)

e) Pla de finançament (1 mes)f ) Disseny d’imatge corporativa i pla de pu-

blicacions (1 mes)g) Senyalització de la ruta (3 mesos)h) Identificació de les empreses participants

mitjançant un distintiu (1 mes)i) Pla de divulgació del projecte (2 mesos)j) Pla de màrqueting (1 mes)k) Comercialització del productePodem concloure que el producte podria es-

tar a la venda en uns 18 mesos a partir de la pre-sentació davant la Diputació de Barcelona.

Difusió i activitats

Elements de comunicació

a) Creació d’una pàgina web, tant per divulgar elproducte com per comercialitzar-lo

b) Disseny de fullets desplegables promocio-nals amb fotos i mapes generals

c) Fullets de cada etapad ) Assistència a fires de turisme (Agrotur, Fi-

tur, SITC, etc.)e) Marxandatge (adhesius, brúixoles, samar-

retes, roba tècnica de senderisme, etc.)f ) Presentació en congressos i jornades de

turisme

Recursos econòmics

Finançament

Hi ha previstes tres línies de finançament del pro-jecte:

1. Aportació econòmica de la Diputació deBarcelona:

a) Per a la implantació del projecteb) Amb caràcter anual per al manteni-

ment2. Aportació dels ajuntaments implicats, tam-

bé amb caràcter anual3. Cànon anual de les empreses de serveis

turístics implicades, aquelles que es beneficiarandirectament del projecte, establert en funció delsbeneficis que li pugui reportar o per balanç anualde beneficis.

Resultats

Resultats previstos

Es fa difícil fer una previsió dels resultats peròhauríem de ser optimistes, d’una banda, pel fortcreixement de la demanda de turisme alternatiu,especialment estranger, i d’altra, perquè és unproducte de qualitat que barreja natura i patrimo-ni cultural amb el valor afegit de la llegenda que hihem incorporat, un personatge que, si som ca-paços de divulgar-lo, crearà interessants expec-tatives en la gent. Hi ha una certa moda en elsmisteris i l’època medieval. De bon principi hau-rem de lluitar per donar a conèixer la ruta i ven-dre-la als operadors turístics. Les fires i congres-sos poden ser una bona rampa de llançament.

Conclusions

A la vista de l’anàlisi DAFO de la pàgina 24, po-dem concloure que tenim força debilitats peròcap d’insalvable. Cal aprofitar les fortaleses ambperseverança per afrontar les amenaces i, evi-dentment, no deixar de banda les oportunitatsque ens ofereix aquest projecte cultural.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:33 Página 23


Debilitats

Patrimoni en alguns casosmolt degradat.

Manca de serveisd’allotjament i derestauració en algunsmunicipis.

Empreses de guiatge pocconsolidades a la zona i sense idiomes.

Manca de control sobre la circulació motoritzada(pocs controls al llarg del’any).

Mala fama de l’entorn perpedreres, abocadors,instal.lacionsradioelèctriques.

Manca d’empreses pertransportar equipatgesd’un allotjament a l’altre.

Manca d’empreses per altransport de persones tantde servei públic comprivat.

Dificultats per visitarl’interior d’algunsmonuments.

Informació molt variada, devegades incompleta, sobreels monuments. Caldràcontrastar-la ihomogeneïtzar-la per auna possible publicació.

Amenaces

Degradació a llargtermini de l’entornnatural i patrimonial.

Facilitat per fer elsrecorreguts sensecomptar amb elsserveis de lesempreses.

Intervenciód’empreses alienes al’entorn (intrusisme).

Circulació al llarg dela ruta de vehicles amotor.

Proliferació de lesBTT. També fa nosaals que caminen.

Fortaleses

Bon repartiment delpatrimoni i algun enmolt bon estat.

Bona xarxa decamins i senders.

Suport de la Xarxa de Parcs DiBa?

Interès delsajuntaments?

Paisatges forçadesconeguts malgratla proximitat aBarcelona i el BaixLlobregat.

Zones de muntanyaencara benconservades, nodevastades pelsincendis forestals.

Paisatges insòlits demorfologia càrstica.

Vegetació i faunaautòctones amb granvalor ecològic.

Oportunitats

Despuntament de l’afició alsenderisme, especialmentestranger.

Aprofitar nova modalitat desenderisme: el geocatching(cerca de tresors amb GPS).Els castells i els seus voltantspoden esdevenir, amb lesdegudes precaucions, llocsideals per a aquest jocd’orientació.

Cohesió de les petitesempreses turístiquesd’aquestes comarques.

Associació d’empreses ambfinalitats comunes.

Homologació iassessorament FEEC.

Conscienciar la societat sobreel valor patrimonial queamaguen aquestescontrades.

Conscienciar lesadministracions sobre lanecessitat de recuperaraquest patrimoni per a lesgeneracions futures.

Anàlisi DAFO

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:33 Página 24

Recompte de visitantsals parcs de la Xarxade Parcs Naturals dela Diputació de Barcelona

Elisabet RosJosep CanalsMontse AmorósOficina Tècnica de Parcs NaturalsDiputació de Barcelona

Resum

És motiu d’aquesta comunicació establir un bonmètode per tal que el recompte aporti unes dades fi-dedignes. De moment hem establert el mètode decomptatge descrit als parcs del Montseny i SantLlorenç del Munt i l’Obac, com a prova pilot. Treba-llant conjuntament en ambdós parcs, hem pogutcorroborar els resultats de forma que es dóna mésvalidesa a l’estudi i això permet establir correlacionsi extreure noves conclusions, basades en la relacióque hi ha entre la situació de l’aparcament i la tipo-logia de l’usuari en funció dels serveis que s’oferei-xen a partir del lloc d’aparcament.

Aquest nou mètode, a més, simplifica la recollidade dades i allibera el personal per a tasques relacio-nades amb altres objectius encomanats.

Paraules clauUsuaris, visitants, ús públic, freqüentació

Resumen

Recuento de visitantes en los parques de la Red de Parques Naturales de la Diputación de BarcelonaEl motivo de la presente comunicación es establecerun buen método para que el recuento aporte datosfidedignos. Por el momento hemos establecido elmétodo de recuento descrito en los parques de ElMontseny y de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, comoprueba piloto. Trabajando conjuntamente en ambosparques, hemos podido corroborar los resultadosde forma que se da más validez al estudio y ello per-mite establecer correlaciones y extraer nuevas con-clusiones, basadas en la relación existente entre lasituación del aparcamiento y la tipología del usuarioen función de los servicios que se ofrecen a partir dellugar de estacionamiento. Este nuevo método, ade-más, simplifica la recogida de datos y libera al per-sonal para tareas relacionadas con otros objetivosencomendados.

Palabras claveUsuarios, visitantes, uso público, frecuentación

Abstract

Visitor counts for the parks in BarcelonaProvincial Council’s Nature Parks NetworkThe purpose of this paper is to establish a suitabledata collection method for providing reliable visitorcounts. To date we have established a countingmethod in Montseny and Sant Llorenç del Munt il’Obac Parks, as a pilot scheme. By working jointlywith both of these parks, we have been able to cor-roborate the results, thus providing the study withgreater validity and allowing us to make correlationsand draw new conclusions based on the relation-ship between parking and user type, depending onthe services offered in the vicinity of each parkingarea.

This new method also simplifies data collectionand allows park staff to perform other duties.

KeywordsUsers, visitors, public use, frequentation


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:33 Página 25

Introducció: el pla d’informació

La Diputació de Barcelona duu a terme anual-ment un Pla d’informació l’objectiu principal delqual és acollir el públic visitant i orientar la sevaestada al parc.

El Pla d’informació s’articula a través de con-venis entre la Diputació de Barcelona i els ajunta-ments implicats i renovats anualment, essent res-ponsabilitat de la Diputació la direcció tècnica, lasupervisió i l’aportació del capital, mentre que l’a-juntament és el que facilita la contractació delpersonal a temps parcial i horari reduït.

Aquest pla d’informació s’inicia l’any 1990 alParc Natural del Montseny i el 1993 al Parc Natu-ral de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i es comptaamb 11 punts d’informació al Montseny i 12punts a Sant Llorenç situats als principals acces-sos al parc, als principals aparcaments i equipa-ments d’ús públic i en general a les zones d’inte-

rès per al públic visitant. En els últims anys s’haintroduït la possibilitat de dotar l’informador d’unacerta mobilitat, de manera que segons el punthorari canvia de zona per abastar una àrea d’in-formació més extensa.

L’informador treballa la majoria de caps de set-mana de l’any excepte els mesos més calorosos imés freds de l’any de 9 a 14 h o de 10 a 15 h, se-gons els punts. Al Montseny, en determinats in-drets els informadors treballen tot l’any.

Les funcions bàsiques que ha de realitzar l’in-formador són les següents:

– Acollir el públic visitant i facilitar-li informacióde les activitats que poden realitzar.

– Contribuir a l’ordenació de l’accés al parc idonar un servei de qualitat.

– En alguns indrets realitzen regulació de l’ac-cés en períodes de màxima freqüentació.

– Lliurar publicacions informatives en mà.– Respondre a les demandes directes.– Recollir informació sobre el nombre de vehi-

cles estacionats.– Realitzar enquestes als visitants, i altres tas-

ques vinculades amb la relació visitant/parc.

Preàmbul: el control de lafreqüentació de visitants

En tots dos parcs s’utilitzen diferents sistemes decontrol de visitants, per altra banda també co-muns en altres espais naturals:

– Recompte visual de vehicles als aparca-ments per part del personal informador del parc.

– Visitants que utilitzen els equipaments reco-llits en els corresponents llibres de registre delsequipaments.

– Recompte de vehicles que accedeixen alsparcs a través de les principals entrades.

– A més a més de la col.laboració puntual delsguardes del parc per realitzar aquestes tasques.

També es disposa de mitjans mecànics perrealitzar el recompte, com els comptavehicles deles carreteres, les cèl.lules fotoelèctriques en iti-neraris i altres modalitats de control basades enplaques de pressió, com les que per exemple s’han instal.lat recentment al camí dels Monjos enel sistema d’accés a la Mola.

En el cas que ocupa la present comunicació,ens centrarem en la tasca de recompte dels visi-tants que realitzen els informadors del parc.

Fins ara el personal informador del parc feia elrecompte dels vehicles estacionats als aparca-


Fotografia 2. Es lliura diferent documentació rela-cionada amb les activitats que els visitants podendur a terme als espais protegits.

Fotografia 1. Els informadors acullen i orienten lespersones.

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:33 Página 26

ments, en tres punts horaris diferents (general-ment a les 10, a les 12 i a les 14 h) i es prenia elnombre total de vehicles a partir del nombre mà-xim en un dels tres moments horaris diferents. I amés s’hi afegia, segons els punts, altres vehiclesaparcats en indrets propers.

D’aquesta manera, ens trobem que els mesosen què els informadors no treballen les dades hande ser extrapolades i disminuir d’aquesta formala fiabilitat de la informació. Un altre inconvenientque cal destacar és que la tasca principal de l’in-formador no és el recompte de vehicles, sinó in-formar i regular el trànsit de vehicles i poder alli-berar l’informador de la tasca de comptar tresvegades al dia. Aquest fet és un punt importantque s’ha de tenir en compte a l’hora d’establirqualsevol nou mètode de control.

Metodologia: el nou sistema de recompte proposat

Amb aquest treball proposem una nova manerad’aproximar-se al nombre de visitants dels apar-caments.

El nou mètode es basa en l’obtenció d’una xi-fra, que anomenarem factor, que permeti que apartir de les dades dels vehicles estacionats alsaparcaments en un punt horari determinat pu-guem estimar el nombre de vehicles que restenestacionats durant tot el dia. Nosaltres hem esco-llit les 12 h, ja que aquesta és una hora central delmatí. Generalment és l’hora en què hi ha més ve-hicles, fet que fa que es disminueixin els errors enl’extrapolació. Els vehicles que han arribat d’horaencara no han acabat la seva activitat. I en princi-pi, els que arriben més tard ja han arribat també.

Per obtenir el factor s’ha realitzat un recomptecontinu i exhaustiu un parell de caps de setmanal’any. Això vol dir que el personal d’informació vadedicar tota la jornada laboral a:

1. Comptar els vehicles existents als aparca-ments en l’inici de la jornada.

2. En intervals de mitja hora, comptar els cot-xes que havien entrat. No comptaven els vehiclesque hi havia aturats, ja que en mitja hora n’entreni en surten.

3. Es compten els vehicles en una hora con-creta del dia, que serà l’hora de referència, ambl’objectiu d’obtenir el factor.


Fotografia 3. Vehicles aparcats al coll d’Estenalles.

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 27

D’aquesta manera sabem per a cada dia ques’ha realitzat aquest recompte i per a cada apar-cament els vehicles que s’han aturat.

Una vegada s’ha obtingut la quantitat de vehi-cles que han entrat aquell dia en un determinataparcament, es divideix per la quantitat de vehi-cles que hi havia en l’hora que s’ha determinat.

f =Nombre total de vehicles al dia

————————————————Nombre de vehicles a les 12 h

Aquest factor és el que, en principi, aplicaremsempre a partir d’ara en els recomptes de vehi-cles. Aquesta simplificació permet prendre un solregistre al dia (el recompte de les 12 h), es multipli-ca pel factor i obtenim el nombre total de vehiclesque hi ha hagut en tot el dia amb força fiabilitat.

Nombre de vehicles a les 12 h × f == Nombre total de vehicles al dia

Com més alt és el factor, més recanvi de vehi-cles hi ha. Si el valor s’acosta a 1, és que els ve-hicles pràcticament no es mouen en tot el matí:arriben d’hora i marxen tard, normalment a l’horade dinar.

Depenent de l’activitat que realitzen els visitantsen l’entorn vinculat amb l’aparcament, s’hi estaranmés o menys estona. Per exemple, en aparca-ments en què els visitants arriben i fan una excursiómés o menys llarga, els vehicles s’hi estaran mésestona aturats. Al contrari, si és un aparcamentproper a un punt d’informació o bé en un indret queel visitant només hi fa una aturada curta ja que ésuna zona sense possibilitats de realitzar excur-sions, l’aparcament tindrà un gran recanvi de vehi-cles.

Ens plantegem com a seguiment d’aquestmètode la possibilitat d’anar realitzant aquest re-compte periòdicament, per veure si existeix va-riabilitat en el factor en les diferents èpoques del’any o ens els diferents anys.

Els avantatges principals que han definit el can-vi de mètode es manifesten en el fet que amb lesmínimes dades recollides obtenim la màxima pre-cisió i fiabilitat del nombre de visitants del parc.D’aquesta manera els informadors només haurande fer el recompte una vegada al dia i es podrandedicar exclusivament a la seva tasca principalque és informar.

A més a més es pot aplicar la realització delrecompte durant tot l’any, ja que gràcies a la ma-jor agilitat del sistema proposat, pot ser dut a ter-me per personal del parc fins i tot quan no fun-cioni el Pla d’informació.

Paral.lelament també es recull el nombre d’ocu-pants als vehicles, per aprofitar l’estudi i afinar mésla relació de vehicles als aparcaments/visitants, iobservar si hi ha diferències significatives d’ocupa-ció als vehicles segons si és dissabte o diumenge ofestiu intersetmanal. S’ha pres un mètode aleatorique ha consistit a comptar els ocupants dels deuprimers vehicles que arriben a l’aparcament, cadahora. I d’aquestes dades se n’ha extret la mitjana.

Discussió: anàlisi dels resultats

L’obtenció del factor

La diferència que s’ha obtingut entre els dos parcsés mínima. Aquesta concordança ens indica quetrobem un comportament semblant en les visitesque realitzen els usuaris en els diferents aparca-ments d’ambdós parcs malgrat que estiguin si-tuats en territoris geogràfics diferents; d’aquestamanera podem correlacionar les dades dels dosespais naturals.

Taula 1. Estimació del factor de recanvi als aparca-ments.

St. Llorenç Montseny

Factor 2,68 2,67

El factor segons el tipus d’aparcament

També hem pogut comprovar que als diferentsaparcaments els visitants hi tenen un comporta-ment anàleg segons la tipologia de l’aparcament.Es poden comparar determinades zones atenentals recursos de lleure que hi ha a l’entorn.

Observem que els aparcaments on hi ha mésmobilitat dels vehicles corresponen a llocs ambpocs recursos per als visitants. No són un lloc d’ini-ci d’excursions o bé és un indret de molta anome-nada i fa que hi vagi un públic poc informat que s’hiestà una estoneta però marxa aviat. És el cas de latorre de l’Àngel a Sant Llorenç i el coll Pregon i Riellsal Montseny, per exemple. A l’altre extrem hi ha elsDipòsits (sota la roca de les Onze Hores, Sant Llo-renç) i coll Formic (Montseny). Són indrets d’inici


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 28

d’excursions amb força possibilitats, motiu pel qualels vehicles hi resten aparcats força estona.

D’aquesta manera, agrupant els aparcamentssegons la tipologia d’ús dels visitants i també se-gons els recursos que té el seu entorn, podemafinar una mica més el factor. I distingim dues ti-pologies, segons si són més de caire «excursio-nista» o bé de caire «familiar» en els aparca-ments on hi ha un fort recanvi, ja que el visitants’hi està poca estona, fruit d’una visita o estadacurta. Així, classifiquem els aparcaments de l’es-tudi segons aquests termes.

També és cert que a Sant Llorenç ens hem tro-bat amb uns aparcaments de tipologia intermè-dia. Són clarament aparcaments en què els ex-cursionistes inicien les seves activitats, però queper la facilitat d’accés i perquè són ubicats en in-drets interessants, també són utilitzats per les fa-mílies. Aquests, però, els hem incorporat als ex-cursionistes. És el cas de can Robert, el colld’Estenalles i l’Obac.

Taula 2. Diferència d’utilització dels aparcaments,segons la tipologia.

St. Llorenç Montseny

excursionistes 1,68 1,88

familiars 3,69 3,46

Entre Sant Llorenç i el Montseny continua ladiferència, però també es comprova aquesta co-rrelació d’utilització dels aparcaments segons elsrecursos de la zona.

El factor segons el tipus de festiu

D’acord amb les dades obtingudes, hem pogut es-tablir que també hi ha diferències d’utilització se-gons el tipus de dia de la setmana. En general, elsfestius entre setmana es podrien extrapolar a diu-menges, d’acord amb les estadístiques que ja esconeixen d’utilització dels aparcaments.

S’observen diferències en la utilització delsaparcaments segons el tipus de festiu, malgratque les dades no són concloents, i són en partcontradictòries en ambdós parcs. A Sant Llorençfalten dades de la majoria d’aparcaments i alMontseny s’observa que el diumenge el visitant fauna visita més curta possiblement lligada amb res-ponsabilitats familiars.

L’ocupació als vehicles

En referència a l’ocupació als vehicles, com jahem dit, s’ha aprofitat el recompte exhaustiu i l’e-vident permanència de l’informador a l’aparca-


Figura 4. Recanvi de vehicles segons els parcs i elsaparcaments.

Figura 5. Diferent recanvi, segons si és dissabte obé diumenge.

Can Pobla Can Robert alzina delSal.lari

Estenalles Obac Dipòsits les Arenes Torre del’Àngel

coll Formic Vallforners plana delColl

sant Marçal coll Pregoon Riells planaAmagada

Can P

obla

Can R

ober

t (dis

sabt

e)

Can R

ober

t

alzina

del

Sal·lar

i

Torre

de l

’Àng

el

Estena

lles

Obac

dipòs

its

fact

or

SANT LLORENÇ

coll P

rego

n

coll F

orm

ic

Vallfo

rner

sRiel

ls

plana

Am

agad

a

plana

del

Coll

Sant M

arça

l

SANT LLORENÇ

MONTSENY

MONTSENY

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 29

ment per obtenir dades per ajustar millor l’esta-dística dels visitants. A la taula següent s’observael diferent comportament dels visitants segons latipologia de l’aparcament i el dia de la setmana.

Taula 3. Nombre de persones que duen els vehi-cles, segons el dia i segons el tipus d’aparcament.

Sant Llorenç Montseny

Mitjana 2,55 2,69

Dissabtes 2,40 2,56

Diumenges 2,69 2,81

Ap. «excursió» 2,50 2,59

Ap. «familiar» 2,66 2,78

S’observa clarament la diferent ocupació quepresenten els vehicles si ens fixem en el dia de lasetmana, existint també una diferència semblantsi ens fixem en la tipologia de l’aparcament. S’in-fereix, doncs, que els dissabtes els vehicles arri-ben amb menys persones que els diumenges. Ique als aparcaments tipus excursionista els vehi-cles també hi arriben més buits.

També es pot observar que es manté la corre-lació, ja observada anteriorment, entre els dosparcs; malgrat que presenten una certa diferèn-cia, probablement a causa del patró de visita delparc i el perfil del visitant. Són els responsables

d’aquesta diferència si entenem, com ja és cone-gut de sempre, que el Parc Natural del Montsenyés un parc més «familiar».

Conclusions

A partir de l’anàlisi de les dades obtingudes, pre-sentem les conclusions següents, en part ja avan-çades.

– S’ha obtingut una xifra, el factor, que enspermet alliberar força el personal del Pla d’infor-mació, ja que simplifica l’obtenció de dades i lapermanència en un indret determinat.

– Els aparcaments es poden agrupar segonsla seva tipologia com a «excursionistes» o «fami-liars» i llavors haurem d’aplicar un factor diferentper a cada tipus d’aparcament. Tenint en comp-te si els recursos que s’ofereixen al visitant per-meten una estada més llarga o més curta.

– S’inclou també si es poden establir diferèn-cies entre el dia de la setmana i s’observa que elsdissabtes hi ha més recanvi, el visitant fa una visi-ta més curta, probablement relacionada ambresponsabilitats de caire domèstic.

– Finalment s’ha recalculat l’ocupació delsvehicles, sent correlativa amb les diferències ob-servades amb la tipologia dels aparcaments.

– Amb certes diferències, però, la distincióentre el tipus d’aparcament, el dia de la setmanai l’ocupació, es comprova per als dos parcs. Tot ique les diferències en ambdós parcs són pocsignificatives i que la correlació que s’estableixens permet validar les conclusions.

Corol.lari

Dels resultats obtinguts hem pogut arribar a lesconclusions exposades, però no creiem que pu-gui servir per a un estudi acurat del perfil del visi-tant. Servirà, això sí, per afinar encara una micamés les dades que es recullen a través de tot eldispositiu de captació de dades.

A més, aquest nou sistema permet una majorfacilitat a l’hora de l’obtenció de dades, ambmenys esforç s’assoleix una precisió més gran enel recompte.

Els informadors, alliberats de fer una jornadaobligada a complir uns horaris de captació dedades, poden orientar la seva jornada a altrestasques més relacionades amb els objectius de


Figura 6. L’ocupació als vehicles, segons el parc i eltipus d’aparcament.

Can Robert Estenalles Obac Torre del’Àngel

alzina delSal.lari

Dipòsits Mura les Arenes

SANT LLORENÇ

coll Formic Riells coll Pregon Vallforners Sant Marçal planaAmagada

MONTSENY

3,00

2,80

2,60

2,40

2,20

2,00

3,00

2,90

2,80

2,70

2,60

2,50

2,40

2,30

2,20

2,10

2,00

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 30

la seva presència en aquests punts, que no hemd’oblidar que són informar, acollir i orientar el pú-blic visitant.

Aquest any ha estat el primer en la validaciód’un mètode estadístic, tal com s’ha exposat.Per anar millorant la fiabilitat del recompte actual,cal realitzar nous mostrejos en les mateixes èpo-ques de l’any per comprovar-ne els resultats, itambé en altres èpoques per veure si també hi havariacions en la manera com els visitants visiten lamuntanya, fet que faria que el factor que s’had’aplicar pugui variar, ni que sigui una mica.

Aquest nou sistema proposat, però, és com-plementari a altres sistemes que ja hem mencio-nat: comptavehicles i comptapersones als princi-pals punts d’afluència de visitants.

Hi ha diferències d’utilització dels aparca-ments i del comportament dels visitants entreSant Llorenç i el Montseny, però ens semblen tanminses que permeten validar aquesta experiènciaper als dos parcs.

Bibliografia

Memòries de gestió de diferents espais naturalsprotegits, entre les quals destaquem: Parc Natu-ral del Montseny, Parc Natural de Sant Llorençdel Munt i l’Obac, Parc Nacional d’Aigüestortes iEstany de Sant Maurici, Parc del Garraf, Parc dela Zona Volcànica de la Garrotxa, Parc del Mont-negre i el Corredor.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 31

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 32

Resums

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 33

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 34

MediterrArt. Diàlegs d’art a la MediterràniaResum

Jordi AliguéVallgrassa. Centre Experimental de les Arts

Xavier RogetOficina Tècnica de Parcs NaturalsDiputació de Barcelona

Resum

La Diputació de Barcelona gestiona, en col.labora-ció amb l’Ajuntament de Begues, i mitjançant unaconcessió administrativa a favor de l’empresa Bran-cal d’Art, l’equipament de Vallgrassa. Centre Expe-rimental de les Arts.

Entre altres projectes ideats, coordinats i desen-volupats des de Vallgrassa, cal destacar Mediter-rArt, un projecte de vinculació entre territoris del’àmbit mediterrani, a partir dels diàlegs emocionalsestablerts entre artistes, habitants i el mateix entorn,expressat en forma d’obres d’art, que finalments’exposen i se cedeixen al territori de destinació.

Iniciat l’any 2004, en el marc de col.laboracióexistent entre el Parc del Garraf i el Parco de la Ma-remma, i a l’entorn de la Festambiente, festa nacio-nal del medi ambient italià, el projecte s’ha anat des-envolupant, sempre amb el suport de Federparchi iLegambiente.

Paraules clauArt, MediterrArt, Mediterrània, Vallgrassa

Resumen

MediterrArt. Diálogos de arte en el MediterráneoLa Diputación de Barcelona gestiona, en colabora-ción con el Ayuntamiento de Begues, y mediante unaconcesión administrativa a favor de la empresa Bran-cal d’Art, el equipamiento de Vallgrassa, Centre Ex-perimental de les Arts.

Entre otros proyectos ideados, coordinados ydesarrollados desde Vallgrassa, cabe destacar Medi-terrArt, un proyecto de vinculación entre territoriosdel ámbito mediterráneo, a partir de los diálogosemocionales establecidos entre artistas, habitantes yel propio entorno, expresado en forma de obras dearte, que finalmente se exponen y se ceden al territo-rio de destino.

Iniciado en el año 2004, en el marco de la cola-boración existente entre el Parque de El Garraf y el Parco de la Maremma, y en torno a la Festam-biente, fiesta nacional del medio ambiente italiano,el proyecto se ha ido desarrollando, siempre con elapoyo de Federparchi y Legambiente.

Palabras claveArte, MediterrArt, Mediterráneo, Vallgrassa

Abstract

MediterrArt: art dialogues in the MediterraneanBarcelona Provincial Council, in collaboration withBegues Town Council and through a governmentconcession to the company Brancal d’Art, managesVallgrassa Experimental Arts Centre.

One of the leading projects to have been conceived,coordinated and developed at Vallgrassa is Mediter-rArt, a project that creates links between different areasthroughout the Mediterranean, by means of emotionaldialogues between artists, local people and the settingitself. It takes the form of works of art that are eventual-ly exhibited and donated to the recipient area.

Started up in 2004 within the collaboration agree-ment between Garraf Park and Parco de la Marem-ma and as part of the Italian national environment fes-tival Festambiente, the project has developed withongoing support from Federparchi and Legambiente.

KeywordsArt, MediterrArt, Mediterranean, Vallgrassa

V Trobada d’Estudiosos del Garraf p. 35 · Diputació de Barcelona · 2008 | 35

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 35

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 36

Itinerari sensorial de Can Grau (Parc del Garraf)Resum

Raül Goñi

Resum

El paisatge del Garraf és un paisatge auster, sec, tí-picament mediterrani. En aquest marc es plantejal’experiència de realitzar un recorregut que, adreçatal públic en general, s’adapti a la problemàtica delsdeficients visuals. La reciprocitat consistirà a elevarl’ús sensorial del recorregut per als normovisuals.

Per a un normovisual la naturalesa pot oferir pa-norames brutals; la seva presència, simplement,ens aclapara. Quan aquesta naturalesa està contro-lada per l’home, com en el cas dels jardins, ens potarribar a emocionar. Aquesta és la intenció últimadel marcatge d’alguns punts de l’itinerari. Despertarels sentits, en el cas dels normovisuals, i conduir perconèixer, en el cas dels deficients visuals.

Què pretén aquest treball que es presenta?Apreciar en la naturalesa més senzilla el que ensqueda per descobrir. Apel.lar als sentits.

Paraules clauCan Grau, cecs, invidents, itinerari sensorial

Resumen

Itinerario sensorial de Can Grau (Parque de ElGarraf)El paisaje de El Garraf es un paisaje austero, seco,típicamente mediterráneo. En este marco se planteala experiencia de realizar un recorrido que, dirigido alpúblico en general, se adapte a la problemática delos deficientes visuales. La reciprocidad consistirá enelevar el uso sensorial del recorrido para los normo-visuales.

Para un normovisual la naturaleza puede ofrecerpanoramas brutales; su presencia, simplemente,nos abruma. Cuando esta naturaleza está controla-da por el hombre, como en el caso de los jardines,nos puede llegar a emocionar. Esta es la intenciónúltima del marcaje de algunos puntos del itinerario.Despertar los sentidos en el caso de los normovi-suales y conducir para conocer, en el caso de losdeficientes visuales.

¿Qué pretende este trabajo que se presenta?Apreciar en la naturaleza más sencilla lo que nosqueda por descubrir. Apelar a los sentidos.

Palabras claveCan Grau, ciegos, invidentes, itinerario sensorial

Abstract

Can Grau sensory trail (Garraf Park)The landscape of the Garraf is austere, dry, typicallyMediterranean. In this setting we propose the exper-iment of designing a route that is addressed to thepublic at large but is adapted to the challenges facedby the visually impaired. In turn, the walk seeks toheighten the sensory awareness of the sighted.

For a sighted person, nature can offer awesomepanoramas; its presence simply overwhelms us. Whenthis nature is bridled by man, such as in gardens, it cancome to move us. This is the ultimate intention of someof the points marked out on the trail. To awaken thesenses in the case of the sighted, and to reveal the faceof nature in the case of the visually impaired.

What is the aim of the work presented here? Toappreciate in the simplest nature what lies stillundiscovered. To appeal to the senses.

KeywordsCan Grau, blind, visually impaired, sensory trail


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 37

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 38

Fauna

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 39

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 40

Estructura i dinàmicade la comunitat d’amfibis anurs al Garraf

Àlex Richter-BoixGustavo A. Llorentei Albert MontoriDepartament de Biologia Animal, VertebratsUniversitat de Barcelona

Resum

En el present estudi s’analitza si existeix una segre-gació espacial de les diferents espècies d’amfibisanurs presents al Parc del Garraf que afavoreixi lacoexistència de les espècies a escala regional. Ambaquesta finalitat s’han estudiat quins factors localsdeterminen l’abundància de larves de les diferentsespècies als ambients aquàtics del Garraf mitjançanttota una sèrie de models logístics. Existeix una se-gregació espacial, per la qual cada espècie mostrapreferències per un tipus d’ambient aquàtic.

El seguiment de les basses durant quatre anysseguits (1999-2003) també ens ha permès estimarla probabilitat de colonització i extinció per espècie.

Paraules clauAmfibis, comunitat, ambients temporanis, metapo-blacions, gestió

Resumen

Estructura y dinámica de la comunidad de anfibios anuros en El GarrafEl estudio analiza si existe una segregación espacialde las diferentes especies de anfibios anuros pre-sentes en el Parque de El Garraf que favorezca lacoexistencia de las especies a nivel regional. Se hanusado factores de ámbito local y otros de carácterpaisajístico. Los análisis demuestran que existe unasegregación espacial, por la que cada especie tienepreferencia por un tipo de ambiente acuático. Engeneral todas las especies prefieren los ambientesabiertos y soleados, con otras charcas en las proxi-midades.

El seguimiento de los mismos ambientes duran-te cuatro años (1999-2003) nos ha permitido esti-mar la probabilidad de colonización y extinción delas especies.

Palabras claveAnfibios, comunidad, ambientes temporáneos, me-tapoblaciones, gestión

Abstract

Structure and dynamics of the anuran community in the GarrafThe present study analyses whether there is a spatialsegregation of the various species of frogs and toadsof Garraf Park that might favour the coexistence ofthese species on a regional scale. To this end westudied what local factors determine the abundanceof larvae of each species in the aquatic environmentsof the Garraf using a series of logistic models. Spatialsegregation is found to exist, each species showing apreference for a different type of aquatic environment.

By monitoring the ponds for four consecutiveyears (1999-2003) we have also been enable to es-timate the probability of colonisation and extinctionfor each species.

KeywordsAmphibians, community, temporary environments,metapopulations, management


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 41

Introducció

Entendre els patrons de distribució i d’abundàn-cia dels amfibis és una tasca bàsica i importantper poder avaluar en el present i en el futur la sa-lut d’aquest grup d’organismes actualment endeclivi arreu del món (SARKAR, 1996; ALFORD I RI-CHARDS, 1999; STUART et al., 2004). Les causes dela reducció de les poblacions d’amfibis són moltvariables, des de causes d’efecte global com elcanvi climàtic i l’aparició de noves infeccions enambients poc antròpics, fins a causes d’origenhumà com la destrucció de l’hàbitat, la fragmen-tació del paisatge o la contaminació del medi, elque dificulta sintetitzar i comprendre com interac-cionen els diferents factors que hi estan actuant(ALFORD I RICHARDS, 1999). A Europa i part del nordd’Amèrica, els principals factors són els d’origenantròpic, sent considerada la primera causa lapèrdua d’hàbitat i la qualitat dels restants (STUART

et al., 2004). La pèrdua de poblacions i d’espè-cies també s’ha constatat en terrenys d’algunsdels municipis que constitueixen el Parc del Ga-rraf, principalment a la zona deltaica del Llobregat(BALLESTEROS I DEGOLLADA, 1995; DEL AMO et al.,2002; LLORENTE et al., 2002, 2005).

La majoria dels amfibis passen gran part de laseva vida adulta en els ambient aquàtics, tot i querequereixen d’un hàbitat terrestre al voltant depunts d’aigua ben conservats necessaris per a lareproducció. Dunning et al. (1992) van aplicar elterme de «paisatges complementaris» per aaquelles espècies com els amfibis que requerei-xen de dos ambients molt diferents per comple-tar els seus cicles de vida, i que per tant la gestióha de considerar tots aquests hàbitats comple-mentaris que permetin la supervivència dels or-ganismes en totes les seves fases. La persistèn-cia i la conservació d’un bon hàbitat terrestre nosolament és necessari per a la fase terrestre, sinótambé per a la connectància entre els diferentsnuclis reproductors (MARSH I TRENHAM, 2001).Avui en dia existeix un debat científic al voltant desi per conservar les poblacions i les comunitatsd’amfibis cal centrar-se en la gestió dels nuclisreproductors i els fenòmens locals que tenen llocen aquests punts, o si és més important aplicaruna gestió del paisatge a escala regional sensedonar tanta importància als factors locals.

L’objectiu principal d’aquest treball és analit-zar quins factors determinen la presència i l’a-bundància de les espècies en els nuclis repro-ductors, si els factors abiòtics i biòtics del punt

reproductor o el paisatge que envolta el puntd’aigua la condicionen. Al mateix temps, s’ava-lua la dinàmica de les espècies, per complimen-tar amb la informació dels mecanismes que es-tructuren la comunitat.

Material i mètodes

Caracterització dels punts d’aiguautilitzats pels amfibis

L’àrea d’estudi comprèn el centre del massís delGarraf inclòs dins del parc natural. Dins d’aques-ta àrea s’ha dut a terme el seguiment de les po-blacions d’amfibis anurs natius presents al parc:Alytes obstetricans, Pelodytes punctatus, Bufobufo, Bufo calamita, Hyla meridionalis i Pelophy-lax perezi, excloent-hi el gripau d’esperons (Pelo-bates cultripes) per ser una espècie rara a l’àread’estudi, i per tant amb poques dades per poderdur a terme una anàlisi estadística robusta. Per al’estudi s’han recollit dos tipus de dades: unes depresència-absència de les espècies als ambientsaquàtics considerats en el treball entre els anys1999-2003, i unes dades d’abundància registra-des l’any 2003. En tots dos casos s’han pros-pectat al llarg de la primavera i principi de tardorun total de 74 punts d’aigua i s’ha cobert la feno-logia reproductiva de totes les espècies (RICHTER-BOIX et al., 2006). Tots els punts d’aigua han es-tat prèviament geoposicionats amb l’ajuda d’unGPS sobre el camp, i s’han caracteritzat quanti-tativament al llarg de l’any, quantificant la perma-nència de l’ambient aquàtic, el percentatge decobertura arbòria i el percentatge de vegetacióaquàtica. Els 74 ambients formen una bonamostra representativa dels ambients aquàtics icobreixen tots els tipus d’ambients presents adins del parc segons la permanència de les se-ves aigües (ambients efímers, temporanis i am-bients permanents). A més de la caracteritzaciólocal de la bassa, s’han quantificat els factorspaisatgístics del punt d’aigua analitzant a partird’ortofotos 1:5.000 les categories d’ambientsterrestres existents al voltant de la bassa en unradi d’un kilòmetre. S’ha escollit un radi d’un ki-lòmetre, perquè és la distància que inclou la ma-joria dels hàbitats terrestres dels amfibis que uti-litzen el punt d’aigua per reproduir-se, basant-seen la capacitat de dispersió de les espècies(MARSH I TRENHAM, 2001; SMITH I GREEN, 2005).Les categories terrestres definides han estat


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 42


tres: masses forestals, zones obertes (màquies icultius) i superfícies alterades (zones urbanitza-des i pedreres). També s’ha calculat la distànciamínima i mitjana a la resta de basses i la densitatde basses incloses dins del buffer (‘amortidor’)d’un quilòmetre, per avaluar el grau d’aïllamentdels punts d’aigua, i si això pot o no afectar l’es-tructura i l’abundància de les espècies presentsen una localitat.

Dinàmica de les espècies d’amfibis

Del 1999 fins al 2003 la presència de les diferentsespècies s’ha determinat mitjançant un mínim de5 prospeccions anuals a les diferents basses, ons’han localitzat, per un cantó, les postes mitjan-çant una cerca activa entre la vegetació submer-gida, i per l’altre, s’ha fet una sèrie de passes desalabre per capturar i identificar les larves de lesdiferents espècies que s’han reproduït amb èxit ala bassa. Les larves s’han identificat directamental camp i s’han retornat seguidament a l’aigua.

Aquestes dades de presència-absència de lesespècies entre anys s’han fet servir per avaluar ladinàmica de les espècies. La dinàmica metapo-blacional s’ha explorat calculant la taxa de colo-nització i d’extincions de cada espècie entre anysconsecutius, fent servir els models desenvolu-pats per Gotelli i Taylor (1999). Els valors de lestaxes de colonització i extinció s’expressen coma probabilitats, i per tant s’han transformat angu-larment (arc sinus) abans de poder comparar lestaxes entre espècies mitjançant una anàlisi de lavariància (ANOVA).

Factors locals i regionals quedeterminen l’abundància de lesespècies

Paral.lelament a l’estima de presència-absència,al llarg de l’any 2003 s’ha quantificat l’abundàn-cia de larves de cada espècie i l’abundància depotencials depredadors presents al punt d’aigua.Per això s’ha fet servir un salabre i un esforç de

Taula 1. Conjunt dels 17 models utilitzats en l’anàlisi de l’abundància de larves de cadascuna de les espèciesestudiades. Hy = hidroperíode de la bassa, Hy2 = hidroperíode quadràtic de la bassa, Cp = cobertura arbòriade la bassa (Forest canopy), Av = vegetació aquàtica, Pr = abundància de depredadors, Pr2 = abundància dedepredadors quadràtic, Co = abundància de competidors, Fo = primer factor de la PCA de l’ambient terres-tre relacionat amb la quantitat de massa forestal i màquia, Ur = segon factor de la PCA de l’ambient terrestrerelacionat amb el grau d’alteració del medi.

Nom del model Variables Explicació

Models principals

Model global lineal Hy, Cp, Av, Pr, Pr2, Co, Fo, Ur Totes les variables importants, lineal

Model global quadràtic Hy, Hy2, Cp, Av, Pr, Pr2, Co, Fo, Ur Totes les variables importants, no lineal

Local lineal Hy, Cp, Av, Pr, Co Només variables locals, lineal

Local quadràtic Hy, Hy2, Cp, Av, Pr, Pr2, Co Només variables locals, no lineal

Abiòtic i paisatge lineal Hy, Cp, Av, Fo, Ur Factors biòtics no importants, lineal

Abiòtic i paisatge quadràtic Hy, Hy2, Cp, Av, Fo, Ur Factors biòtics no importants, no lineal

Biòtic i paisatge lineal Pr, Co, Fo, Ur Factors abiòtics no importants, lineal

Biòtic i paisatge quadràtic Pr, Pr2, Co, Fo, Ur Factors abiòtics no importants, no lineal

Abiòtic lineal Hy, Cp, Av Només factors abiòtics locals, lineal

Abiòtic quadràtic Hy, Hy2, Cp, Av Només factors abiòtics locals, no lineal

Biòtic lineal Pr, Co Només factors biòtics locals, lineal

Biòtic quadràtic Pr, Pr2, Co Només factors biòtics locals, no lineal

Paisatge Fo, Ur Només factors de paisatge

Models orientats per concepte

Model d’hidroperíode Hy, Co Temporalitat i competència

Wellborn model Hy, Pr Temporalitat i depredació

Model Wellborn ampliat Hy, Pr, Co Temporalitat, competència i depredació

Model competitiu Co Competència

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 43

captura estandarditzat (5-6 passades per micro-hàbitat present a cada bassa) a les 74 localitatsconsiderades. El nombre de larves de cada es-pècie, així com el nombre i el tipus de depreda-dor s’han comptat al camp directament i s’hanretornat posteriorment a la bassa. Com a depre-dadors potencials s’han considerat tres grupsprincipals de macroinvertebrats: les larves delsodonats anisòpters, adults d’heteròpter aquàticsi larves i adults de coleòpters aquàtics. El nombrede larves de cada espècie d’amfibis com de de-predadors potencials s’ha dividit pel nombre desalabrades i pel nombre de visites a la localitat,per obtenir una abundància relativa a partir del’esforç de captura, que ens permet compararabundàncies entre localitats (BABBITT et al., 2003).Aquestes dades s’han fet servir per estudiarquins factors determinen l’abundància de les di-ferents espècies, si influeixen els factors locals obé els regionals. Com a factors locals s’han utilit-zat els valors de la caracterització del punt d’ai-gua, tres factors abiòtics: (la seva temporalitat, elpercentatge d’ombra, la quantitat de vegetaciósubmergida i dos de biòtics: l’abundància de de-predadors i l’abundància de competidors (abun-dància de larves de la resta d’espècies). Els fac-tors regionals considerats han estat els obtingutsa partir de les fotografies aèries de la zona (per-centatges de categories terrestres presents enun radi d’un quilòmetre i el nombre de punts d’ai-gua propers i la seva distància).

Per avaluar la incidència de tots aquests fac-tors sobre l’abundància de les larves s’ha desen-volupat una sèrie de models, combinant els dife-rents factors (taula 1) (RICHTER-BOIX et al., 2007).Tots aquests models miren d’aïllar els diferentsfactors i combinar-los segons les hipòtesis exis-tents a la literatura d’amfibis que miren de deter-minar quins factors són els més importants (VAN

BUSKIRK, 2005). Aquests models s’han analitzatmitjançant models logístics. Abans d’aplicar elsmodels totes les variables s’han transformat pergarantir la seva normalitat. Com els factors regio-nals han demostrat que estan molt correlacio-nats, s’ha reduït el nombre de covariants per evi-tar una redundància de variables als models.Atesa la seva colinealitat hem fet servir una anàli-si de components principals (PCA) per extreureuns components que representin les diferentsvariables. Els dos principals factors expliquen el81% de la variació, i són finalment aquests dosels que s’han inclòs en els models logístics. Elprimer component principal discrimina entre

punts d’aigua amb massa forestal al seu voltant(valors positius) respecte als situats en zonesobertes (valors negatius); per un altra banda, elsegon component separa els punts situats enzones alterades, d’aquells que es troben poc aï-llats (amb poca distància respecte a la resta depunts i amb una densitat alta al buffer d’un quilò-metre). El logaritme de l’abundància de larves decada espècie s’ha utilitzat per mesurar la influèn-cia de les covariants dels diferents models mit-jançant un model lineal (Generalized Linear Mo-del: GLM). Totes les anàlisis s’han dut a termeamb el programari SAS v. 9.0. Posteriorments’ha establert una jerarquia entre els models pre-dictius segons el criteri d’Akaike (Akaike’s Infor-mation Criteria: AIC), que ordena els models se-gons l’ajustament del model i el nombre devariables que inclou i que afavoreix els modelsmés parsimoniosos (per a més informació con-sulteu JOHNSON I OMLAND, 2004 O RICHER-BOIX,2006). El pes d’Akaike calculat de cada modelens permet estimar la competitivitat relativa entreels models candidats i la importància de cada va-riable a l’hora d’obtenir un model de «consens»que sintetitzi tots aquells models que s’ajustenadequadament a la realitat observada.

Resultats

Dinàmica de les espècies d’amfibis

L’anàlisi ANOVA entre espècies ha demostratque existeixen diferències significatives entre es-pècies en la taxa d’extinció (F5, 12 = 3,27; P =0,042). Les espècies amb taxes més elevadessón P. punctatus i B. calamita, amb uns nuclisreproductors poc estables, a diferència d’A.obstetricans, B. bufo, H. meridionalis i P. perezique tenen valors relativament baixos de probabi-litat d’extinció (fig. 1). En la probabilitat de colo-nització també s’han observat diferències esta-dísticament significatives entre les espèciesestudiades (F5, 12 = 3,49; P = 0,035). Un altre coples espècies amb valors més alts són P. puncta-tus i B. calamita (fig. 1). S’aprecien dos grupsd’espècies amb dinàmiques molt diferents, ungrup amb nuclis reproductors inestables i moltdinàmics entre anys, amb unes taxes d’extinció icolonització altes, i un altre grup amb unes po-blacions més estables i menys variables entreanys, on els fenòmens d’extinció i colonitzacióno són tan freqüents.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 44


Factors locals i regionals quedeterminen l’abundància de lesespècies

L’anàlisi de tots els models candidats es resu-meixen en les taules 2 i 3. Els models seleccio-nats entre espècies són diferents i sobresurtenles diferències ecològiques i les necessitats decada espècie. En la majoria de models seleccio-nats per totes les espècies destaquen que elsfactors locals (abiòtics i biòtics) són els que millorexpliquen l’abundància de larves, amb molt pocainfluència de les variables regionals. Només l’a-bundància de dos espècies, A. obstetricans i B.bufo, ve en part explicada per l’hàbitat terrestreexistent al voltant de les basses. Totes dues es-pècies estan vinculades a zones obertes i deconreu, properes a punts d’aigua moltes vega-des d’origen artificial (cocones i basses de bestiaro dipòsits oberts d’aigua tradicionals per alcamp) que són generalment ambients perma-

Figura 1. Probabilitats d’extinció (cercles negres) icolonització (cercles blancs) de totes les espècies enel període d’estudi 1999-2003. En el gràfic es repre-senta la mitjana i la desviació estàndard. Aob = Aly-tes obstetricans, Ppu = Pelodytes punctatus, Bbu =Bufo bufo, Bca = Bufo calamita, Hme = Hyla meri-dionalis, Ppe = Pelophylax perezi.

Pro

bab

ilita

t d

’ext

inci

ó

Pro

bab

ilita

t d

e co

loni

tzac

ió

Taula 2. Resultats dels models seleccionats a l’hora de predir l’abundància de larves per a cadascuna de lesespècies. Només es dóna el valor dels models que s’ajusten millor a les observacions, amb el seu valor de R2i el seu pes Akaike (Akaike weights) entre parèntesis.

Model Aob Ppu Bbu Bca Hme Ppe

Model global lineal 0 0,705 0 0 0 0

(0,06)

Model global quadràtic 0 0 0 0 0 0

Local lineal 0 0,692 0 0 0 0

(0,17)

Local quadràtic 0 0,692 0,701 0 0 0

(0,10) (0,01)

Abiòtic i paisatge lineal 0,322 0 0 0 0 0

(0,12)

Abiòtic i paisatge quadràtic 0 0 0 0 0 0

Biòtic i paisatge lineal 0 0 0,749 0 0 0

(0,36)

Biòtic i paisatge quadràtic 0 0 0 0 0 0

Abiòtic lineal 0,304 0 0 0 0 0

(0,88)

Abiòtic quadràtic 0 0 0 0 0 0

Biòtic lineal 0 0 0,783 0,768 0 0

(0,58) (0,30)

Biòtic quadràtic 0 0 0 0 0,581 0

(0,13)

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 45


nents més apropiats per a aquestes espècies. Elfactor abiòtic més important és la permanènciade les aigües, diferenciant un altre cop els dosmateixos grups d’espècies; P. punctatus i B. ca-lamita mostren preferència pels ambients efímersi temporanis, al contrari que la resta, més vincu-lats a ambients amb hidroperíodes més llargs(basses estacionals o permanents). El paràmetredel risc de depredació és positiu per a moltes es-pècies i irrellevant per a d’altres. La relació positi-va detectada entre algunes espècies i els seusdepredadors suggereix que tots dos grups d’or-ganismes, tant els invertebrats depredadors comalgunes espècies d’amfibis, es veuen influencia-des pels mateixos factors com ara la permanèn-cia de la bassa, la qualitat i la quantitat de recur-sos. L’abundància de larves d’altres espècies téefectes negatius en totes elles i es detecta unaassociació negativa entre l’abundància de l’espè-cie analitzada i la resta en quatre de les sis espè-cies estudiades. Aquests valors negatius de la

competència són especialment alts en el cas deP. punctatus, B. bufo i B. calamita, mentre que A.obstetricans i P. perezi sembla que no pateixenexcessivament els efectes de la competència in-terespecífica. La incidència dels principals parà-metres locals abiòtics i biòtics sobre les espèciess’ha representat gràficament en la figura 2.

Discussió

Els resultats obtinguts del present treball posenen evidència que en el cas del Garraf l’estructurade la comunitat d’amfibis a escala local ve sobre-tot determinada pels factors del mateix punt d’ai-gua amb molt poca influència de les característi-ques paisatgístiques al voltant de la localitat.Aquests resultats coincideixen amb els de tre-balls previs (SZATATESCSNY et al., 2004; VAN BUS-KIRK, 2005), però no amb altra literatura en la qualdiversos autors han demostrat un clar efecte de

Model Aob Ppu Bbu Bca Hme Ppe

Paisatge 0 0 0 0 0 0

Model d’hidroperíode 0 0 0 0,744 0,217 0

(0,58) (0,24)

Model Wellborn 0 0 0 0 0 0,578

(0,99)

Model Wellborn ampliat 0 0,731 0,682 0 0 0

(0,65) (0,02)

Model competitiu 0 0 0 0,644 0,203 0

(0,22) (0,61)

de model global 1,56 1,19 0,92 0,96 1,66 0,58

Taula 3. Coeficients de les covariants de l’hàbitat local i de paisatge que prediuen l’abundància de larves deles diferents espècies. Els valors s’han obtingut de generar un model de consens a partir de tots els modelscandidats seleccionats (vegeu taula 2) i prèviament jerarquitzats segons el criteri d’Akaike.

Espècies Hidro- Hidro- Cobertura Vegetació Abundàn- Abundàn- Abundàn- Primer Segonperíode període 2 arbòria aquàtica cia de cia de cia de factor de factor de

bassa depreda- depreda- competi- la PCA la PCAdors dors 2 dors (forestal) (urbanitzat)

A. obstetricans 2,879 –0,028 –3,249 1,754 – – 0,007 –0,151 0,118

P. punctatus –6,343 –0,376 –0,195 0,291 0,910 –0,027 –14,030 –0,033 0,013

B. bufo –0,030 0,069 0,011 –0,012 0,704 –0,007 –21,510 –0,479 –1,268

B. calamita –4,601 – – – –1,163 0,004 –41,103 – –

H. meridionalis 0,372 – – – 2,976 –1,177 –4,163 – –

P. perezi 0,588 – – – 0,267 – – – –

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 46

càstic, sinó fruit de processos deterministes se-gons l’ecologia de cada espècie (SKELLY et al.,1999). Tal com prediu el model proposat perWellborn, Skelly i Werner (1996), la comunitatd’amfibis es distribueix al llarg d’un gradient hí-dric, on la permanència de les aigües, la quantitati el tipus de depredador, i la quantitat de recursosoriginen un complex sistema on les espècies co-existeixen gràcies a les seves adaptacions aaquests diferents factors. Els conflictes ecològics(trade-offs) existents al llarg del gradient originenuns mecanismes que exclouen les espècies delsdiferents tipus d’hàbitats en funció de les sevesadaptacions. En un extrem trobem espècies queaprofiten els ambients temporanis amb pocs de-predadors, amb uns períodes larvaris curts i pocaresposta a la presència de depredadors per man-tenir un creixement i un desenvolupament alt queels permeti completar la seva fase larvària abansque la bassa no s’assequi. I per altra banda, unesespècies amb preferència pels ambients perma-nents, on el perill de la dessecació de la bassa noexisteix, però amb un major nombre i tipus de de-predadors, i per tant amb unes larves amb unaactivitat més baixa per evitar ser detectats pelsdepredadors i per tant amb un creixement i des-envolupament generalment més llarg i més dilataten el temps (RICHTER-BOIX, 2006).

De les espècies estudiades, P. punctatus i B.calamita pertanyen al primer grup, són espèciestípiques d’ambients efímers i temporanis, mentreque A. obstetricans i P. perezi serien espèciesmés pròpies d’ambients permanents. H. meridio-nalis ocuparia una posició intermèdia en bassesde caràcter estacional, que alguns anys podenromandre amb aigua fins a l’estiu i aguantar totl’any, i en anys secs assecar-se al final de la pri-mavera. B. bufo, que generalment s’associa alsambients permanents, al Garraf no es comportatant com un especialista d’aquests ambients, itambé es pot trobar en basses temporànies queaguantin fins a mitjan primavera, quan normal-ment les larves d’aquesta espècie ja han comple-tat la metamorfosi (RICHTER-BOIX et al., 2006).

L’anàlisi de la dinàmica de les espècies al llargdels anys d’estudi demostra que es tracta d’unsistema molt dinàmic on d’un any per l’altre tenenlloc molts fenòmens d’extinció i colonització. Elsfenòmens d’extinció normalment són deguts a lavariabilitat temporal de les basses explotades,modificant la seva permanència i amb això laseva composició de depredadors i recursos dis-ponibles. Com era d’esperar, les espècies més


l’ambient terrestre al voltant de la bassa (STEVENS

et al., 2005). En el cas del Garraf, el poc efecte del’ambient complementari pot deure’s, en part, ala poca diversitat d’ambients terrestres existentsal parc (considerant només les tres grans catego-ries que s’han avaluat, una anàlisi més precisapotser donaria més definició predictiva), i a la re-lativa poca fragmentació del medi en ser un espaiprotegit amb poques urbanitzacions. Per exem-ple, estudiant la mateixa comunitat d’amfibis a laserra de Collserola, s’ha vist que l’efecte del pai-satge té un pes més important a l’hora de deter-minar l’abundància de larves en un punt d’aigua(RICHTER-BOIX et al., 2007). La major heterogeneï-tat paisatgística de Collserola i la seva major frag-mentació poden ser les claus d’aquestes diferèn-cies i restringir el moviment de les espècies a leslocalitats incloses en els ambients més adientsper al desenvolupament de la fase terrestre d’a-questes. Al Garraf això no s’observa i són la per-manència de la bassa i els factors abiòtics el quemillor prediuen l’abundància de larves d’una es-pècie, i indiquen que l’extinció i la colonització deles poblacions a les basses no són d’origen esto-

Ab

und

ànci

a d

e co

mp

etid

ors

Abundància de depredadors Permanència de la bassa

Figura 2. Representació gràfica dels tres factors lo-cals que expliquen millor l’abundància de les dife-rents espècies. Els valors positius de la permanènciade la bassa fan referència a la preferència de les es-pècies per ambients permanents i els valors nega-tius, pels ambients temporanis o efímers. Valors ne-gatius en l’abundància de depredadors impliquen unefecte nociu dels depredadors en l’abundància deles larves, igual que els valors negatius en l’abun-dància dels competidors. Aob = Alytes obstetricans,Ppu = Pelodytes punctatus, Bbu = Bufo bufo, Bca =Bufo calamita, Hme = Hyla meridionalis, Ppe = Pe-lophylax perezi.

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 47

dinàmiques amb major taxes d’extinció i colonit-zació, són les dues espècies (B. calamita i P.punctatus) que ocupen els ambients més inesta-bles (tolls efímers i basses temporànies) i per tantmés subjectes a les variacions anuals. La persis-tència a llarg termini d’aquestes poblacions pas-sa per una estructura metapoblacional, on els fe-nòmens de recolonització de les poblacionsextingides en anys concrets siguin «rescatades»per individus de poblacions properes (MARSH I

TRENHAM, 2001).El coneixement de la funcionalitat d’aquesta

comunitat i aquests sistemes és de gran impor-tància per a la gestió de la comunitat a llarg ter-mini. Una bona gestió de la comunitat implica nocentrar els recursos i les actuacions en puntsconcrets i locals, sinó tenir una visió més àmpliade caràcter regional. La gestió ha de tenir encompte tant la conservació dels ambients aquà-tics com dels terrestres, normalment obviatsquan es gestiona pensant en amfibis, ja que ésen aquest medi terrestre on té lloc el creixementdels juvenils fins a la maduració sexual i per on esdesplacen els individus en els seus movimentsmigratoris i durant la fase de dispersió que per-met mantenir l’estructura metapoblacional. Ésper tot això que per a la protecció dels amfibis calconservar una gran diversitat d’ambients aquà-tics (inclosos els temporanis i els tolls efímers nor-malment no considerats pels gestors) que co-breixin les necessitats de les diferents espècies.Cal evitar l’alteració del cicle periòdic natural delsambients aquàtics, ni escurçant la seva perma-nència per una sobreexplotació dels recursos hí-drics, ja que això incrementa les probabilitats demortalitat per dessecació abans de completar lametamorfosi, ni incrementant artificialment laseva permanència i permetre que s’estableixi unacomunitat de depredadors a la qual les espèciesdels ambients temporanis no estan adaptades.Una bona gestió que en alguns punts ha donatmolt bons resultats és la instal.lació o de manteni-ment de dues basses amb característiques dife-rents molt pròximes l’una de l’altra. Una bassapermanent que afavoreixi unes espècies i un am-bient més temporani favorable a altres espècies.A més de la protecció o manteniment dels puntsd’aigua cal conservar part de l’ambient terrestreal voltant de les llacunes, que asseguri la persis-tència de la fase terrestre dels organismes, aixícom la connectància entre les poblacions, i engaranteixi la dispersió i la recolonització dels am-bients aquàtics (SEMLITSCH I BODIE, 2003; SEM-

LITSCH, 2003). Normalment es recomana mante-nir un buffer d’ambient terrestre ben conservatd’uns 50-200 metres al voltant de les basses,que faciliti l’entrada dels adults als punts d’aiguades dels seus refugis a l’ambient terrestre, i tam-bé que doni refugi als juvenils que abandonenl’ambient aquàtic per evitar-ne la dessecació ouna sobreexposició als depredadors terrestres(SEMLITSCH I BODIE, 2003). En general cal establiruna bona xarxa d’ambients aquàtics amb els seusrespectius corredors biològics que poguessin ga-rantir la persistència a llarg termini dels amfibis imolts altres organismes amb cicles de vida i dinà-miques poblacionals similars. Per això cal primerfer un bon inventari dels punts d’aigua i el seuaprofitament per part dels amfibis (RICHTER-BOIX etal., 2003), i posteriorment analitzar la connectàn-cia entre les poblacions de les diferents espèciesa partir de la distància real i els tipus d’ambientsterrestres existents entre els nuclis reproductors.

Articles

ALFORD, R.A.; RICHARDS, S.J. (1999). «Global am-phibian declines: a problem in applied ecology».Annual Review in Ecology and Systematics, núm.30; pàg. 133-166.

DEL AMO, R.; PERIS, A.; SANTAEUFEMIA, F.X.; TOR-RE, I. (2002). La fauna vertebrada de Castellde-fels. Catàleg, estatus i distribució. Castelldefels: IPremi Castelldefels Àmbit Sostenible. 207 pàg.

BABBITT, K.J.; BABER, M.J.; TARR, T.L. (2003).«Patterns of larval amphibian distribution along awetland hydroperiod gradient». Canadian Journalof Zoology, núm. 81; pàg. 1.539-1.552.

BALLESTEROS, T.; DEGOLLADA, A. (1995). «Distri-bució dels amfibis i rèptils al delta del Llobregat».Spartina, núm. 2; pàg. 85-95.

DUNNING, J.B.; DANIELSON, B.J.; PULLIAM, H.R.(1992). «Ecological processes that affect popula-tions in complex landscapes». Oikos, núm. 65;pàg. 169-175.

GOTELLI, N.J.; TAYLOR, A. (1999). «Testing me-tapopulation models with stream-fish assembla-ges». Evolutionary Ecology Reserach, núm. 1;pàg. 835-845.

JOHNSON, J.B.; OMLAND, K.S. (2004). «Modelselection in ecology and evolution». Trend in Eco-logy and Evolution, núm. 19; pàg. 101-108.

LLORENTE, G.A.; MONTORI, A.; FOUCES, V.(2002). Estudi de base per a l’elaboració de l’es-tratègia per a la conservació de la biodiversitat al


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 48

«Status and trends of amphibian declines and ex-tinctions worldwide». Science, núm. 306; pàg.1.783-1.786.

SMITH, M.A.; GREEN, D.M. (2005). «Dispersaland the metapopulation paradigm in amphibianecology and conservation: are all amphibian po-pulations metapopulations?». Ecography, núm.28; pàg. 110-128.

SKELLY, D.K.; WERNER, E.E.; CORTWRIGHT, S.A.(1999). «Long-term distributional dynamics of aMichigan amphibian assemblages». Ecology,núm. 80; pàg. 2.326-2.337.

STEVENS, V.M.; POLUS, E.; WESSELINGH, R.A.;SCHTICKZELLE, E.; BAGUETTE, M. (2005). «Quantif-ying functional connectivity: experimental eviden-ce for patch-specific resistance in the Natterjacktoad (Bufo calamita)». Landscape Ecology, núm.19; pàg. 829-842.

SZATATECSNY, M.; JEHLE, R.; SCHMIDT, B.R.;ARNTZEN, J.W. (2004). «The abundance of preme-tamorphic newts (Triturus cristatus, T. marmora-tus) as a function of habitat determinants: a priorimodels selection approach». HerpetologicalJournal, núm. 14; pàg. 89-97.

VAN BUSKIRK, J. (2005). «Local and landscapeinfluence on amphibian occurrence and abun-dances». Ecology, núm. 86; pàg. 1.936-1.947.

WELLBORN, G.A.; SKELLY, D.K.; WERNER, E.E.(1996). «Mechanism creating community structu-re across a freshwater habitat gradient». AnnualReview of Ecology and Systematics, núm. 27;pàg. 337-363.


Prat de Llobregat (amfibis i rèptils). Barcelona:Universitat de Barcelona. Memòria inèdita.

MARSH, D.M.; TRENHAM, P.C. (2001). «Metapo-pulation dynamics and amphibian conservation».Conservation Biology, núm. 15; pàg. 40-49.

RICHTER-BOIX, A. (2006). Structure of an anu-ran community in a Mediterranean area. Tesi doc-toral. Universitat de Barcelona. 232 pàg. (http://www.tdx.cesca.es/TDX-0420106- 083313/).

RICHTER-BOIX, A.; VARRÀ, E.; CRISTÒBAL, J.(2003). «Els Sistemes d’Informació Geogràfica(SIG) com a eina de gestió per al Parc del Garraf:el cas dels punts d’aigua i els amfibis». IV Troba-da d’Estudiosos del Garraf, pàg. 99-105.

RICHTER-BOIX, A.; LLORENTE, G.A.; MONTORI, A.(2006). «Breeding phenology of an amphibiancommunity in a Mediterranean area». Amphibia-Reptilia, núm. 27; pàg. 549-559.

RICHTER-BOIX, A.; LLORENTE, G.A.; MONTORI, A.(2007). «Structure and dynamics of an amphibianmetacommunity in two regions». Journal of Ani-mal Ecology, en premsa.

SARKAR, S. (1996). «Ecological theory and anu-ran declines». Bioscience, núm. 46; pàg. 199-207.

SEMLITSCH, R.D. (2003). Amphibia Conserva-tion. Washington: Smithsonian Books Institution,324 pàg.

SEMLITSCH, R.D.; BODIE, J.R. (2003). «Biologicalcriteria for buffer zones around wetlands and ri-parian habitats for amphibians and reptils». Con-servation Biology, núm. 17; pàg. 1.219-1.228.

SIMON, S.; CHANSON, J.; COX, N.; YOUNG, B.;RODRIGUES, A.; FISCHMAN, D.; WALLER, R. (2004).

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 49

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 50

Resumen

Seguimiento del proyecto de reintroducciónde la tortuga mediterránea (Testudo hermannihermanni) en el Parque de El GarrafDesde el año 1992, la tortuga mediterránea está pre-sente en el Parque de El Garraf a consecuencia deformar parte de un proyecto de reintroducción coor-dinado por el Departament de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya. El Parque de El Garraf esun espacio protegido gestionado por la Diputación deBarcelona. Actualmente este organismo está redac-tando un plan general de conservación de la especieen el ámbito de la red de parques de su jurisdicción,con la colaboración del CRARC. Se analizan los fac-tores negativos que inciden en las colonias reintro-ducidas, y se propone la gestión del hábitat para fa-vorecer la implantación de la especie. También sepropone la realización de un ensayo comparativo dela eficacia de la técnica denominada soft release, li-beración progresiva, comparándola con el hard re-lease o liberación directa.

Palabras claveTestudo hermanni hermanni, reintroducción, soft re-lease, hard release, factores negativos, gestión delhábitat

Abstract

Monitoring of the scheme to reintroduce Hermann’s tortoise (Testudo hermanni hermanni) in Garraf ParkHermann’s tortoise has been present in GarrafPark since 1992 as a consequence of a reintro-duction scheme coordinated by the Department ofthe Environment and Housing of the Catalan gov-ernment. Garraf Park is a protected area managedby Barcelona Provincial Council. This body is atpresent drawing up a general plan for the conser-vation of this species within the geographical areasincluded in the Parks Network, with the collabora-tion of the CRARC. We analyse the negative fac-tors affecting the reintroduced colonies, and wepropose the management of the habitat to encour-age the establishment of the species. We also pro-pose a comparative test of the efficacy of the tech-nique known as soft release in comparison withhard release.

KeywordsTestudo hermanni hermanni, reintroduction, soft re-lease, hard release, negative factors, habitat man-agement


Seguiment del projecte dereintroducció de latortuga mediterrània(Testudo hermannihermanni) al Parc del Garraf

Joaquim SolerAlbert Martínez-SilvestreRoger TarínCristina PortabellaCRARC (Centre de Recuperació d’Amfibisi Rèptils de Catalunya)

Xavier ParelladaServei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de CompanyiaDepartament de Medi Ambient i HabitatgeGeneralitat de Catalunya

Resum

Des de l’any 1992, la tortuga mediterrània és presental Parc del Garraf com a conseqüència de formar partd’un projecte de reintroducció coordinat pel Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat deCatalunya. El Parc del Garraf és un espai protegit ges-tionat per la Diputació de Barcelona. Actualmentaquest organisme està redactant un pla general deconservació de l’espècie en l’àmbit dels espais de laXarxa de Parcs, amb la col.laboració del CRARC. S’a-nalitzen els factors negatius que incideixen en les co-lònies reintroduïdes, i es proposa la gestió de l’hàbitatper afavorir la implantació de l’espècie. També esproposa la realització d’un assaig comparatiu de l’e-ficàcia de la tècnica anomenada soft release, allibe-rament tou, en comparació al hard release o allibera-ment directe.

Paraules clauTestudo hermanni hermanni, reintroducció, soft relea-se, hard release, factors negatius, gestió de l’hàbitat

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 51

Introducció

Des de l’any 1992, la tortuga mediterrània (Testu-do hermanni hermanni) (Gmelin, 1789) és presental Parc del Garraf com a conseqüència de formarpart d’un projecte de reintroducció coordinat pelDepartament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya. El Parc del Garraf és unespai protegit gestionat pel Servei de Parcs Natu-rals de la Diputació de Barcelona. Actualmentaquest organisme està redactant un pla generalde conservació de l’espècie en l’àmbit dels espaisde la xarxa de parcs, amb la col.laboració delCRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèp-tils de Catalunya).

Actuacions

Fins a l’agost del 2006, s’han alliberat 1.120exemplars, havent estat seleccionades per aaquest fi 1.997 tortugues que han passat pel tan-

cat d’aclimatació del parc. Actualment resten en-cara 226 exemplars a la zona d’aclimatació (vegeutaula 1). Tots els exemplars han estat seleccionatsseguint els criteris de selecció que determinen lasubespècie de tortuga mediterrània de les pobla-cions occidentals (MARTÍNEZ I SOLER, 2000).

La ràtio sexual dels animals seleccionats esde-vé considerablement desequilibrada a favor delsmascles, essent d’1,410 : 1R (TARÍN, 2006, infor-me inèdit).

Taula 1. Nombre de tortugues. Altes i baixes.

Tortugues Total Total Cries aportades alliberades baixes nascudesal tancat en llibertat

d’aclimatació

1.997 1.120 115* 122*

* Dades fins al desembre del 2005.

En l’àmbit del parc s’han seleccionat 13 zonesdiferents per fer els alliberaments (vegeu taula 2).


Taula 2. Alliberaments anuals.

Any 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 Total

Nre. d’allibe-

raments 1* 0 1** 1 3 2 1 2 2 2 3 2 3 2 24

Nre. d’exem-

plars alli-

berats 6* 0 13** 53 185 52 45 53 68 129 161 130 133 98 1.120

* Alliberaments de prova, amb exemplars equipats amb radioemissors no comptabilitzats en el total.** Alliberaments d’exemplars equipats amb radioemissors comptabilitzats en el total.

En els tretze anys del projecte s’han pogutconstatar conductes de dispersió acusada tanten mascles com en femelles. L’estimació de lapoblació real al parc no ha pogut ser valoradades dels darrers càlculs elaborats la primaveradel 2002, que donaven un contingent de 701exemplars (SOLER et al., 2002). Es planteja la ne-cessitat d’establir els mecanismes necessaris perfer un estudi en profunditat per determinar la den-sitat i el nombre d’exemplars presents al parc.

Factors negatius que incideixenen la població reintroduïda

Els incendis forestals. La màxima amenaça pera una població reintroduïda té l’origen en el foc,

tal com va ocórrer l’any 1994 amb el sinistreque va calcinar tres quartes parts del parc.Aquest va afectar pràcticament la totalitat de lestortugues presents al tancat d’aclimatació, i lesja alliberades (98% dels exemplars). El projecteva quedar aturat temporalment i va obligar a re-plantejar-se les zones d’actuació. La tortugamediterrània sembla un rèptil amb una estratè-gia demogràfica de tipus K, en la qual es com-pensa una baixa natalitat, amb una gran longe-vitat, i s’afavoreix la pervivència en hàbitatsinalterats (SOLER I MARTÍNEZ, 2005). Per tant, téuna baixa tolerància a les transformacions radi-cals repetitives del medi.

Des d’aquell any, no s’ha repetit cap altre inci-dent que hagi comportat la destrucció de l’hàbi-tat a conseqüència del foc.

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 52

Freqüentació humana del parc. La necessitat dedonar a conèixer els valors naturals d’un espaiprotegit, com a part de l’ús social que ha de te-nir, comporta riscos a la fauna que cal minimit-zar. En el cas de les tortugues, es fa necessàriauna tasca de divulgació encaminada a convèn-cer la ciutadania del caràcter salvatge de l’espè-cie. L’empremta que durant dècades ha marcatles tortugues mediterrànies com a animal «do-mèstic», s’arrossega com una condemna queafecta els projectes de reintroducció. L’espolid’exemplars per ser mantinguts com a mascotaés un fet que ha estat comprovat recentment alParc del Garraf. Un exemplar femella amb nume-ració 5.991 (segons codi de marcatge estipulatpel Departament de Medi Ambient i Habitatge,emprat per identificar totes les tortugues monito-ritzades a Catalunya) va ser lliurada al CRARC eljuliol del 2006. L’exemplar, que havia estat trobata la voravia d’una carretera prop de Bellaterra(Vallès Occidental), corresponia a un contingentde tortugues alliberat el juny del 2004. Quedaclar que l’exemplar va ser capturat furtivamentper ser mantingut com a mascota, en algun do-micili de la comarca del Vallès, fins que aquest esva escapar. Un altre cas és el d’un exemplar deTestudo marginata i un altre de Testudo graecatrobats els anys 2004 i 2005 respectivament. Estractava d’uns animals que s’havien escapat obé havien estat alliberats per propietaris, moti-vats per les notícies sobre la recuperació de tor-tugues al Parc del Garraf. Aquests són casosque documenten la possible pressió humana ique, tant pel que fa a espoli com a alliberamentsincontrolats, no són positius per a la conservacióde la tortuga al parc.

Usos agrícoles. La compatibilitat de les activitatsagrícoles en els territoris del parc tenen incidèn-cia en certes zones amb presència de tortugues.Ha estat documentada en diverses ocasions lamort d’exemplars atropellats (vegeu taula 3 i foto1) a les vinyes que estan a tocar de les zones d’a-lliberament. L’afluència de les tortugues als con-reus per alimentar-se o termoregular-se propiciael contacte amb la maquinària agrícola, i la possi-ble espoliació per part dels treballadors.

Taula 3. Casuística de baixes (1993 -2005).

Inadap- Depre- Aixafats Ofegat Totaltació dació per vehicles

54 51 9 1 115

Depredació. La depredació de postes i d’exem-plars juvenils, així com els intents de predació so-bre tortugues adultes, han estat documentat enel transcurs del projecte. Si bé aquest és un pa-ràmetre inherent a les relacions ecològiques, téen alguns casos una excessiva incidència. Algu-nes poblacions de mamífers salvatges són espe-cialment destructives per a les tortugues, com ésel cas del porc senglar (Sus scrofa), que al parcse li ha calculat una densitat de 2,5 exemplarsper cada 100 ha (ROSELL I NAVÀS, 2005). El sen-glar exerceix una pressió depredatòria sobre lespostes, els nounats i els juvenils de tortuga medi-terrània (SOLER I MARTÍNEZ SILVESTRE, 2005). Si bésegons el mateix estudi, el parc no té una pre-sència especialment important de senglar,aquest sí que podria incidir particularment en ladepredació de nounats i postes al parc.

Cal assenyalar els casos d’intents de predaciósobre exemplars adults efectuats per gossos as-silvestrats, o altres carnívors (foto 2). Segons Pe-ris i Tena (2005), en un estudi de localització decarnívors salvatges i domèstics mitjançant tram-peig fotogràfic al Parc del Garraf, 207 (11%) dels1.887 registres obtinguts corresponien a carní-vors domèstics. Els carnívors salvatges 592(31,4%) de les mostres van tenir com a represen-tants més assidus la geneta (Genetta genetta)amb el 81% de casos, seguida de la fagina (Mar-tes foina) amb el 16%, la guineu (Vulpes vulpes)amb el 2%, i el teixó (Meles meles) amb l’1%. Sibé la depredació és un paràmetre inherent de lesrelacions ecològiques, la presència de fauna do-mèstica assilvestrada afegeix un percentatged’incidència superior al que ja exerceixen les es-pècies salvatges. La situació ideal per a la con-


Fotografia 1. Les vinyes adjacents a les zones d’a-lliberament esdevenen àrees on es produeixen epi-sodis de mortalitat per maquinària agrícola.

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 53

servació de tortugues, en equilibri amb els seusdepredadors, passaria per l’eliminació total delsgossos feréstecs.

Mesures correctores i propostesde gestió

Una de les principals causes d’extinció de la tor-tuga mediterrània són els incendis forestals, tan-mateix els programes de prevenció iniciats alterritori, i en especial al Parc del Garraf, esdeve-nen un factor decisiu en la pervivència de l’espè-cie. Si bé existeixen casuístiques que poden in-cidir en l’eficàcia de les accions preventives, engeneral considerem de vital importància la sevaaplicació.

Després de 13 anys de desenvolupament delprojecte, considerem important fer un esforç perdivulgar i fer partícips del pla de conservació de latortuga mediterrània al parc tots els col.lectius so-cials que interaccionen amb l’espai protegit, aixícom la ciutadania que el visita.

No podem obviar els col.lectius que intervenendia a dia en l’ús de l’espai protegit. Així, els ajun-taments amb límits territorials presents al parc,els propietaris de terrenys, les societats de caça-dors, pagesia, els veïns de les urbanitzacions i elsvisitants del parc, haurien d’estar informats abastament del projecte de reintroducció. Els mit-jans per assolir aquest objectiu podrien ser elstradicionalment dissenyats per a aquest objectiu,tríptics, xerrades informatives, mòduls de conei-xement del medi aplicats a la conservació de latortuga i dirigits a la població escolar dels munici-

pis presents al Parc. Caldria també apostar peruna decidida campanya de conscienciació mit-jançant la creació d’un espai d’informació al cen-tre d’informació del parc.

És important tenir present la possibilitat d’en-gegar mesures correctores destinades a dismi-nuir la pressió predadora per part dels porcs sen-glars i els gossos assilvestrats.

Dintre de la valoració general del projecte, esfa també necessari iniciar un estudi que quantifi-qui en paràmetres de densitat i nombre d’efec-tius la situació de la colònia reintroduïda.

També proposem en el present document,l’assaig comparatiu de l’eficàcia de la tècnicaanomenada «soft release» (alliberament suau) encomparació amb el «hard release» (alliberamentdirecte). Una experiència amb aquestes premis-ses és portada a terme al Parc Natural del Mont-sant (SOLER et al., 2006). També és necessari l’a-nàlisi de les zones més adients per fer nousalliberaments, prenent com a referent els parà-metres ambientals de les zones amb presènciade tortuga al parc.

Totes les actuacions proposades van encami-nades a seguir desenvolupant amb la major efi-càcia un projecte de reintroducció de cabdal im-portància per a la conservació de l’espècie.

Agraïments

Els autors agraeixen al Servei de Parcs de la Di-putació de Barcelona el seu interès en la con-servació de la tortuga mediterrània. A Santi Lla-cuna (director) i Daniel Guinard (biòleg) del Parcdel Garraf, el seu compromís en la gestió del’espècie. A tots els guardes del Parc del Garraf,al cos d’agents rurals, a la Unitat Central deMedi Ambient i la Unitat Regional de Medi Am-bient del cos de Mossos d’Esquadra, les tas-ques de vigilància i aplicació de la Llei de pro-tecció dels animals. A Elisenda Queralt la revisiódel manuscrit original. Al Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat de Cata-lunya la disposició ferma en la protecció de latortuga. A les 40 instal.lacions col.laboradoresdel Departament de Medi Ambient en la cria del’espècie, l’aportació d’una part dels exemplarsreintroduïts al parc. A l’Ajuntament de Masquefael suport a les tasques de conservació de la tor-tuga mediterrània.


Fotografia 2. Exemplar mascle amb senyal a la clos-ca produït per un intent de depredació. S’observa lapèrdua de les escates còrnies i l’aflorament de lesplaques òssies.

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 54

Referències

MARTÍNEZ SILVESTRE, A.; SOLER J. (2000). «Criterisde selecció de la tortuga mediterrània (Testudohermanni hermanni) reintroduïda al Parc Naturaldel Garraf». Monografies 30: Trobada d’Estudio-sos del Garraf, III: 109-113.

PERIS, A.; TENA, LL. (2005). «Estudi de la pobla-ció de Genetta genetta i Martes foina al Parc Na-tural del Garraf». Memòria 2005, del Parc Naturaldel Garraf. Diputació de Barcelona, Xarxa de Mu-nicipis. Pàg. 68-70.

ROSELL, C.; NAVÀS, F. (2005). «Seguiment deles poblacions de senglar». Memòria 2005, delParc Natural del Garraf. Diputació de Barcelona,Xarxa de Municipis. Pàg. 73-75.

SOLER, J.; MARTÍNEZ SILVESTRE, A.; TARÍN, R.;

PARELLADA, X. (2002). «Evolució de la poblacióreintroduïda de tortuga mediterrània (Testudohermanni hermanni) al Parc del Garraf». Mono-grafies, vol. 37. IV Trobada d’Estudiosos del Gar-raf: 93-97.

SOLER, J.; MARTÍNEZ, A. (2005). La tortuga me-diterrània a Catalunya. Tarragona: Ed. L’Agullade Cultura Popular. 196 pàg.

SOLER, J.; MARTÍNEZ SILVESTRE, A.; PALET, J.; PE-RIS, M. (2006). «Primeres avaluacions etològiquesde les tortugues mediterrànies (Testudo hermannihermanni) reintroduïdes al Parc Natural de la Ser-ra del Montsant». II Jornades del Parc Natural dela Serra del Montsant, 16-21 d’octubre de 2006.La Morera de Montsant (Priorat – Tarragona).

TARÍN, R. (2006). Informe inèdit de seguimentde la tortuga mediterrània al Parc del Garraf.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 55

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 56

Evolució de la població de perdiu(Alectoris rufa) a la zona de caça controlada del Garraf

Xavier SampereDirecció General del Medi NaturalGeneralitat de Catalunya

Rodrigo del AmoOficina Tècnica de Parcs Naturals,Diputació de Barcelona

Resumen

Evolución de la población de perdiz (Alectoris rufa) en la zona de caza controlada de El GarrafLa zona de caza controlada de El Garraf es una áreade caza gestionada por la Generalitat de Catalunya yla Federació Catalana de Caça que consta de 2.755ha repartidas entre los municipios de Begues y Oli-vella. La totalidad de la ZCC está dentro del Parquede El Garraf. Desde 1996 se han realizado censos deperdiz con la intención de averiguar la densidad ab-soluta de esta especie mediante itinerarios a pie enlos que se toman, además de variables meteorológi-cas de hábitat o de comportamiento, la distanciaperpendicular al camino y el número de bandos.Posteriormente los datos se analizan con el progra-ma Distance, con el que obtenemos una serie deparámetros poblacionales. Los censos han sido rea-lizados en los años 1996, 2003, 2004, 2005 y 2006,en el mes de septiembre, antes de empezar la tem-porada de caza.

Palabras clavePerdiz, caza, Begues, Olivella

Abstract

Evolution of the population of red-legged partridge (Alectoris rufa) in the Garraf gamereserveThe Garraf game reserve is managed jointly by theCatalan government and the Catalan Hunting Fed-eration, and covers 2,755 hectares in the municipal-ities of Begues and Olivella. The reserve lies entirelywithin Garraf Park. Partridge counts have been tak-en since 1996 to ascertain the absolute density ofthis species, with routes on foot to record, in addi-tion to meteorological, habitat and behavioural data,the perpendicular distance of the partridges from thepath and the number of individuals in the flock.These records are then processed using the Dis-tance software package, which yields a series ofpopulation parameters. Counts have been taken in1996, 2003, 2004, 2005 and 2006, in September,before hunting starts.

KeywordsPartridge, hunting, Begues, Olivella

Resum

La zona de caça controlada del Garraf és una àreade caça gestionada per la Generalitat de Catalunya ila Federació Catalana de Caça que consta de 2.755ha repartides entre els municipis de Begues i Olivella.La totalitat de la ZCC és dins del Parc del Garraf. Desdel 1996 s’han dut a terme censos de perdius peresbrinar la densitat absoluta d’aquesta espècie mit-jançant itineraris a peu on es prenen, a banda de da-des meteorològiques, d’hàbitat i de comportament,la distància perpendicular al camí i el nombre d’indivi-dus del bàndol. Posteriorment s’analitza amb el pro-grama Distance, a partir del qual obtenim una sèriede paràmetres poblacionals. Els censos han estatfets els anys 1996, 2003, 2004, 2005 i 2006, el mesde setembre, abans de la cacera.

Paraules clauPerdiu, caça, Begues, Olivella


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 57

Introducció

L’objecte d’estudi és la perdiu roja Alectoris rufacom a espècie de caça menor. Ens interessemper l’evolució de la seva població a l’àrea d’es-tudi.

Aquesta espècie té una gran importància eco-lògica pel fet que és presa bàsica de gran quan-titat de depredadors presents al parc, com l’àgui-la perdiguera Hieraaetus fasciatus i el duc Bubobubo (DEL AMO I GONZÁLEZ, 1998; PALMA et al.,1984; REAL, 1991).

La perdiu està àmpliament distribuïda a Cata-lunya, on viu a les zones obertes. Prefereix elsconreus de secà, garrigues, roqueters i brollesesclarissades. Es veu potenciada a les zonescremades i defuig els boscos tancats. Els efec-tius d’aquesta espècie tendeixen a disminuirarreu de Catalunya (MAÑOSA, 2004).

L’àrea d’estudi és la Zona de Caça Controla-da del Garraf. Està situada íntegrament al Parcdel Garraf i té una superfície total de 2.755 ha, deles quals al municipi de Begues corresponen2.220 ha i al d’Olivella, 535 ha.

Va ser creada mitjançant la Resolució de 27de novembre de 1987 de la D. G. de Política Fo-restal de la Generalitat de Catalunya.

La major part es va cremar amb l’incendi del1994. La vegetació està dominada per un mosaicde màquia i brolles, restant el bosc de pi blancpoc representat (RIERA, 1997).

La gestió cinegètica a la Zona de Caça Con-trolada té els antecedents següents:

El tipus de caça que s’ha anat fent a la ZCCfins al 2004 és el d’alliberament de perdius el di-vendres per caçar-les el dissabte i el dijous.

A partir de l’any 2004 s’adopta una metodolo-gia de cens per avaluar l’estat de les poblacions,el que marca la gestió que cal aplicar, d’acordamb les determinacions dels plans tècnics degestió de la ZCC.

L’any 2005, finalment, es va decidir prohibirel tipus de cacera fins ara portada a terme dinsla ZCC, a partir d’aquest any seran els censosels que marcaran el nombre de perdius que espoden abatre dins la ZCC i veient en els censosque el nombre de perdius disminueix, opta perno caçar el 2005 ni el 2006 (DMA, 2002 i 2003;DMAH, 2004 i 2005; DEL AMO 2005 i 2006).

Tot i que els tècnics de la Generalitat de Ca-talunya van fer, amb anterioritat, estimes a partird’itineraris amb vehicle (X. Parellada, com pers.),no és fins al 1995 que el Parc del Garraf encar-

rega al Col.lectiu la Morella un cens de perdiu dela ZCC (DEL AMO, 1996). Aquella proposta es ba-sava en un mostreig estratificat per hàbitats ambparcel.les estandarditzades mostrejades per per-sonal expert amb gossos caçadors. El 1996 esdetermina el mètode definitiu que s’aplicarà finsa l’actualitat (MAÑOSA I REAL, 1997). Amb poste-rioritat, a partir de les dades obtingudes, s’haapuntat al tancament del medi com una de lescauses més importants de la davallada de l’es-pècie a la zona d’estudi (DEL AMO et al., 2004),com també s’ha apuntat per, diversos indrets(FORTUNA, 2002).

En el present estudi farem esment a tres qües-tions:

a) Els censos de perdiu.b) Millores d’hàbitat per potenciar l’espècie,

que realitza el Parc del Garraf i l’Ajuntament deBegues.

c) Prova pilot d’alliberament de perdiu.Els objectius per a aquestes tres qüestions

són:a) Esbrinar el nombre absolut d’individus

amb la intenció de servir de pauta per a la ges-tió cinegètica, obtenir dades relacionables ambaltres seguiments i d’avaluació de la gestió delparc.

b) Augmentar l’hàbitat propici per a l’espècieper crear zones amb un medi obert i proveir d’ali-ment i aigua mitjançant la sembra i la creació i elmanteniment de punts d’aigua. Això, no només ésuna millora per a la perdiu, sinó que és aprofitat perun conjunt d’espècies pròpies d’aquests hàbitats.

c) Incrementar el nombre de reproductors a laprimavera següent.

Mètodes

Els censos de perdius

Per poder determinar el nombre de perdius, en laprimavera i la tardor, hem dut a terme uns censosa peu, per uns transsectes predeterminats i dediferent longitud, la suma dels quals feia entre 70i 80 km. Aquests itineraris es feien per pistes, ca-mins o corriols, amb una marxa adequada quepermetés veure i sentir els diferents bàndols. S’han fet a primera hora del matí o darrera de latarda, buscant la màxima activitat de l’espècie.Els encarregats de fer aquests transsectes hanestat els autors d’aquest estudi, membres delCos d’Agents Rurals de la comarca del Garraf i


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 58

voluntaris però, això sí, tots coneixedors de l’es-pècie. Els itineraris s’havien de fer sempre en bo-nes condicions meteorològiques, és a dir, evitantdies amb fort vent i pluja.

Sempre que ha estat possible, hem intentatfer grups d’almenys dues persones a les qualss’ha donat una fitxa en què a banda d’anotar lesdades personals, meteorològiques, el nom del’itinerari, recollíem els albiraments o escoltes debàndols i anotàvem per a cada un d’aquests lesvariables següents: hora, quadrícula, nombre deperdius, distància perpendicular al camí, topo-grafia (fons de vall, carena o cim), tipus d’hàbitati comportament (volant, peonant, cantant...).Posteriorment, els resultats són analitzats ambel programa estadístic Distance (THOMAS et al.,1998), que ens proporciona la densitat absolutade perdius. Aquesta metodologia va ser utilitza-da amb èxit els anys 1996 i del 2003 al 2004.Una vegada extrets els resultats i per compro-bar que no són deguts a errors en la metodolo-gia s’ha fet una regressió lineal i s’ha calculat unmodel nul.

Millora d’hàbitat

Per contrarestar parcialment el tancament delmedi s’ha fet una sèrie de treballs basats en la re-obertura d’antics conreus. Les actuacions hantingut lloc en tres àrees concretes dins la Zona deCaça Controlada, aquestes han estat vall Ximo-sa, Vallgrassa i la zona de mas Vendrell-Jafre.Han consistit a preparar el terreny, llaurar i poste-riorment s’han sembrat amb diferents tipus dellavors (trepadella, veça...), i s’han evitat llavors deplantes de cicle anual, ja que així la plantació res-ta productiva les quatre estacions i al llarg delsanys de vida de la planta. Aquestes actuacionsvan començar el 2004, essent l’esforç més im-portant durant el 2005 i 2006.

Prova pilot d’alliberament de perdius

Aprofitant l’experiència feta al massís de Montgríes va decidir fer una prova pilot d’alliberament deperdius. La prova va consistir a posar 8 gàbiesrepartides en els tres llocs amb actuació sobrel’hàbitat, com s’ha esmentat; en aquestes gà-bies s’hi van repartir perdius joves de l’any, mar-cades amb una anella de plàstic de color groc,

procedents de granges cinegètiques. En total400, que es van alliberar en tres aportacions de100, 150 i 150 individus. Les perdius van roman-dre a l’interior de les gàbies una mitjana de 3dies, per tal que s’aclimatessin i s’incrementes-sin els vincles de grup. Transcorregut aquesttemps, s’alliberaven, i una vegada alliberades lesperdius disposaven a l’exterior de menjadores iabeuradors, així com del menjar natural propi del’hàbitat. La intenció era que aquests juvenilsaportats s’ajuntessin amb els grups territorialsautòctons.

L’època escollida per portar a terme aquestaprova va ser entre final de juliol i començamentd’agost ja que els polls de la població autòctonatenien una edat similar a la dels joves aportats.

Anàlisi i resultats

Censos de perdius

A la taula següent es mostren els resultats delscensos. A partir d’aquests resultats esbrinemque: de setembre del 2004 a març del 2005 lapoblació disminueix el 49%, de setembre del2005 a febrer del 2006 disminueix el 49,6%, demarç del 2005 a setembre del 2005 augmenta el58,5%, de febrer del 2006 a setembre del 2006augmenta el 56,8%. També es pot veure com latendència en la densitat és negativa.

Taula 1. Resultat dels censos.

Any Nre. trans- Nre. total Total Nre.sectes bàndols km perdius

Tardor

1996 17 27 80,5 560 ± 150

2003 ? ? ? 556 ± 163

2004 15 18 72 324 ± 148

2005 12 18 88 252 ± 88

2006 13 14 84,8 196 ± 116

Primavera

2005 12 23 73,3 159 ± 58,5

2006 12 16 88 125 ± 49

Ens plantegem respondre a dues qüestions:1. És la tendència a la disminució en la densi-

tat de perdius significativa entre l’any 1996 i el2006?


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 59

2. Aquesta tendència respon a un fet real in-terpretable des del punt de vista ecològic o potser fruit de l’atzar o dels efectes del mostreig?

Per respondre a la primera qüestió s’ha fetuna anàlisi de regressió lineal, que ha mostrat quela tendència a la disminució entre els anys 1996 iel 2006 no és significativa (r = –0,78, p = 0,11).D’altra banda, s’ha comparat la densitat entreanys consecutius mitjançant un test de Student,tenint les dades de densitat, la desviació estàn-dard i el nombre de censos fets cada any.

La disminució en la densitat va ser molt marca-da entre els anys 2003 i 2004 (t = 3,75, p = 0,0001),i marginalment significativa entre els anys 2004 i2005 (t = 1,78, p = 0,075), i entre els anys 2005i 2006 (t = 1,72, p = 0,094). No obstant això, novan existir diferències en densitat entre l’any1996 i el 2003 (t = 0,68, p = 0,47).

Per respondre a la segona qüestió s’ha ela-borat un «model nul». Els models nuls són mo-dels de generació de patrons que es basen enl’aleatorització de les dades ecològiques, mante-nint constants certs elements de les dades i fentvariar estocàsticament altres elements per crearnous patrons d’associació entre variables.L’aleatorització és designada per produir un pa-tró que podríem esperar en absència d’un me-canisme particular. Així doncs, els models nulses basen en el principi de la hipòtesi nul.la, queels patrons observats en les dades no resultende processos o forces ecològiques, sinó quesón producte de la variació atzarosa o dels efec-tes del mostreig.

Hipòtesi nul.la (H0): no existeix una tendènciaa la disminució en la densitat de perdius al Gar-raf. Hipòtesi alternativa (H1): existeix una tendèn-cia a la disminució en la densitat de perdius alGarraf.

El model nul generat mitjançant el progra-ma Ecosim (GOTELLI I ENTSMINGER, 2001) permetcrear 1.000 simulacions que generen noves as-sociacions entre les dues variables (densitat i

any) fent permutacions a l’atzar. Primer s’obté elvalor observat d’associació entre les dues varia-bles (r = –0,78) que és equivalent al coeficientobtingut mitjançant regressió paramètrica, i des-prés es compara aquest valor amb les 1.000 si-mulacions, per saber si el valor observat éssuperior, igual, o inferior a cadascuna de les si-mulacions fetes. D’aquestes comparacions estreu la probabilitat que ens permetrà acceptar orebutjar la hipòtesi nul.la. A partir de les dadesobservades aleatoritzades 1.000 vegades escalcula el coeficient de regressió, que es distri-bueix entre –0,79 i +0,65.

Els resultats es mostren en la taula inferior.

Es pot rebutjar la hipòtesi nul.la de la no-exis-tència d’un patró de disminució interanual en ladensitat de perdius. Es pot concloure que la ten-dència a la disminució és significativa i que no ésdeguda a l’atzar, sinó que darrere la tendènciaexisteix un mecanisme ecològic que explica ladisminució en la densitat de perdius.

Des d’un punt de vista demogràfic, amb dis-minucions de població en les hivernades pròxi-mes al 49%, i l’augment postreproducció estivaldel 55%-60%, el poblament de perdius mostrauna tendència extremadament negativa. Vegeu,a la pàgina següent, el gràfic de les dades obtin-gudes (2004-2006) i la simulació fins al 2009 araó d’aquests percentatges.


Coeficient de regressió

Freq

üènc

ia r

elat

iva

(%)

Figura 1. Coeficient de regressió segons la freqüèn-cia relativa.

Taula 2. Resultats de l’anàlisi de regressió lineal.

freqüència freqüència freqüència

‘r’ ‘r’ ‘r’

observada observada observada

‘r’ mitjana ‘r’ < ‘r’ = ‘r’ > ‘r’

observada simulada simulada simulada simulada P

–0,7835 0,0236 992 8 0 0,008**

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 60

Millora d’hàbitat

Els resultats d’una actuació d’obertura del mediper afavorir les espècies en qüestió cal prendre’lsen consideració a partir d’una sèrie llarga d’anysi fruit d’uns seguiments adients. És per això queconsiderem massa recents les actuacions perobtenir-ne resultats. L’èxit de les sembres ha es-tat determinat, lògicament, per les precipitacions,i, com és sabut, les primaveres han estat meteo-rològicament molt adverses. Tot i això, s’ha com-provat un augment de les observacions d’algu-nes espècies com el tudó Columba palumbus ola cotoliu Lullula arborea (obv. pers.), el que as-senyala un possible increment de la diversitat. Encoincidir zones tractades amb les zones d’allibe-rament vam haver d’implantar mesures extresper a aquests, com posar abeuradors consis-tents en garrafes d’aigua de 8 litres obertes perun lateral fixades al terra.

Prova pilot d’alliberament de perdius

De les 400 perdius joves van ser alliberades 363,havent-hi un total de 37 baixes, fruit de causes di-verses. Dues gàbies vam detectar que van serarrencades pel senglar en les darreres soltes. Vala dir que una vegada van estar totes les perdiusalliberades es van omplir les menjadores i elsabeuradors perquè no els faltés menjar ni beureen els primers dies a l’ambient natural. Tot i això,les perdius es van desplaçar del lloc d’allibera-ment a indrets suposem més propicis, a distàn-cies de fins a 4,5 quilòmetres en línia recta. Comque les perdius estaven anellades es va observarque les que es van alliberar a la zona de vall Ximo-sa van continuar per la zona, les de mas Vendrell-Jafre van ser vistes per la zona de la Fasina-canMarcer (desplaçament d’1,5 km). Les perdius deVallgrassa van ser vistes a la Pleta (desplaçamentde 4-4,5 km). Els paratges de la Fassina-can Mar-cer i la Pleta estan situats fora de la ZCC.

Aquests desplaçament han deixat fora del’àmbit dels censos a peu la majoria dels individusalliberats i, per això, els resultats dels censos do-nen un èxit en els alliberaments del 4,5% del total.Posteriorment pel control sobre els individus des-plaçats, i gràcies a l’anellament, la supervivènciafins a l’octubre es pot xifrar propera al 20%.

Conclusions


Figura 2. Dades obtingudes en base als percentatges de disminució de població hivernal i postreproduc-ció estival.

N.o

d’in

div

idus

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 61

Vistos els resultats dels censos concloem que laperdiu disminueix alarmantment amb els anys.Considerem una població reproductora viable,aquella similar o superior a la que trobàvem enels primers anys de censos (1996). La poblacióreproductora actual no permet garantir una po-blació natural viable, a no ser que augmenti laproductivitat i la supervivència juvenil i adulta. Ésper això que creiem necessari continuar amb lesactuacions d’obertura d’hàbitat, creació de con-reus amb espècies amb plantes de cicle noanual. Aquestes actuacions haurien de fer-se ala tardor per aprofitar al màxim les precipitacionsd’aquesta estació, i la creació de punts d’aiguaper tal que durant els mesos d’estiu, que són elspitjors per a l’espècie, no els manqui l’aigua.També recomanem que fins que no pugi el nom-bre d’efectius no es permeti la caça de la perdiu.En tot cas s’hauria de determinar quin seria elnombre de perdius idoni perquè es pugui tornara fer aprofitament d’aquesta espècie i com seriaaquest aprofitament. Òbviament s’hauria decontinuar fent el programa de censos, que s’-haurien de dur a terme a la tardor, que seria elque marcaria l’aprofitament cinegètic de l’espè-cie, i a la primavera, per veure el nombre d’efec-tius reproductors.

Lligat amb el desitjat augment d’individus i abanda de la creació de conreus per potenciarl’espècie, veiem molt factible fer alliberaments talcom el que s’ha fet aquest any, ja que és possi-ble que la població de manera natural pugui tar-dar bastant de temps a recuperar-se. Per millo-rar el sistema i evitar les predacions; es podrienfer els alliberaments en dues tandes (juliol-se-tembre). D’aquesta manera hi hauria menys per-dius engabiades durant menys temps, i això fariadisminuir la detectabilitat de les gàbies i, així, elspredadors no s’hi acostumarien i reduirien elsatacs. Cal tenir en compte que els atacs més im-portants van tenir lloc en el darrer dipòsit de per-dius. Un correcte seguiment dels abeuradors iles menjadores de tal manera que no els manquimenjar ni aigua ajudaria a estabilitzar les perdiusalliberades i propiciar que es quedessin méstemps a la zona.

En fer els censos a peu s’han detectat diver-sos grups de gossos ensalvatgits. Fins i tot,aquests gossos van fer un intent d’atac sobre elpersonal que feia el cens. També han participaten incidents amb animals domèstics a masosdins del parc. Des d’un punt de vista estrictamentnaturalístic són un problema per a la conservació

de les espècies sobre les quals depreden, com laperdiu, i sobre les quals fan una competènciadeslleial. L’única alternativa passa per extreuredel medi natural aquests individus i portar-los agosseres o tancaments adients.

Agraïments

Han participat i/o col.laborat en algun moment:Mariano Aragón, Leonardo Baquedano, Joan

Bertran, Francesc Boil, Maria Boixader, Raül Fé-lez, Carles Franco, Jaume Garganté, Eulàlia Gó-mez, Daniel Guinart, Santi Llacuna, Marc Llobet,Xesco Macià, Paco Martínez, Jordi Montsec, Al-bert Peris, Pilar Romero, Lorena Ruiz, Raül Val-verde, Josep Maria Via, l’Olga, la Montse, la Re-gina i l’entitat Naturalistes en Acció. També a laGeneralitat de Catalunya, la Diputació de Barce-lona i l’Ajuntament de Begues.

Bibliografia

DEL-AMO, R. (1996). L’estudi de l’avifauna nidifi-cant i hivernant, i espècies d’interès cinegètic alParc Natural de Garraf. Barcelona: Col.lectiu laMorella (Estudi i defensa dels ecosistemes medi-terranis). 118 pàg. Memòria per a la Diputació deBarcelona.

DEL AMO, R. (2005). «Informe i resultats delscensos de perdiu Alectoris rufa a la Zona de CaçaControlada». Informe inèdit, Parc del Garraf, Di-putació de Barcelona.

DEL AMO, R. (2006). «Informe i resultats delscensos de perdiu Alectoris rufa a la Zona de CaçaControlada». Informe inèdit, Parc del Garraf, Di-putació de Barcelona.

DEL AMO, R.; GONZÁLEZ, D. (1998). «L’alimenta-ció del duc (Bubo bubo) al massís de Garraf». IITrobades d’Estudiosos del Garraf. Diputació deBarcelona.

DEL AMO, R.; PERIS, A.; LLACUNA, S. (2004).«Respuesta de la población de perdiz roja a la su-cesión post-incendio de la vegetación y papel enla dieta del águila perdicera en el Parque Naturalde Garraf». Pòster presentat a l’InternationalSymposium on Ecology and Conservation ofSteppe-Land Birds, Lleida 3-7 de desembre de2004, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT, DIRECCIÓ GENE-RAL D’ACTIVITATS CINEGÈTIQUES I PESCA CONTINENTAL

(2002). Pla tècnic de gestió a la zona de caça


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 62

controlada del Garraf, temporada de caça 2002-2003.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT, DIRECCIÓ GENE-RAL D’ACTIVITATS CINEGÈTIQUES I PESCA CONTINENTAL

(2003). Pla tècnic de gestió a la zona de caçacontrolada del Garraf, temporada de caça 2003-2004.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, DI-RECCIÓ GENERAL DEL MEDI NATURAL (2004). Pla tèc-nic de gestió a la zona de caça controlada delGarraf, temporada de caça 2004-2005.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, DI-RECCIÓ GENERAL DEL MEDI NATURAL (2005). Pla tèc-nic de gestió a la zona de caça controlada delGarraf, temporada de caça 2005-2006.

FORTUNA, M.A. (2002). «Selección de hábitatde la perdiz roja Alectoris rufa en el periodo re-productor en relación con las características delpaisaje de un agrosistema de La Mancha, Espa-ña». Ardeola 49-1, pàg 59-66.

GIL-SÁNCHEZ, J.M. (2000). «Efecto de la altitudy de la disponibilidad de presas sobre la fenologíade puesta del águila-azor perdicera (Hieraaetusfasciatus) en la provincia de Granada (SE de Es-paña)». Ardeola 47-1, pàg 1-8.

GIL-SÁNCHEZ, J.M.; MOLINO, F.; VALENZUELA,G.; MOLEÓN, M. (2000). «Demografía y alimenta-ción del águila-azor perdicera (Hieraaetus fascia-tus) en la provincia de Granada». Ardeola 47-1,69-76 pàg.

GOTELLI, N.J.; ENTSMINGER, G.L. (2001). Ecosim:Null Models Software for Ecology. http://www.garyentsminger.com/ecosim /index.htm

MAÑOSA, S. (2004). «Perdiu roja Alectoris rufa».

Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. i Herrando,S. (ed.). Atles dels ocells nidificants de Catalunya1999-2002. Barcelona: Institut Català d’Ornitolo-gia (ICO) / Lynx Edicions.

MAÑOSA, S.; REAL, J. (1997). Cens de perdiuroja a l’àrea de caça controlada del massís delGarraf. Estiu 1996. Departament de Biologia Ani-mal, Universitat de Barcelona. Memòria per a laDiputació de Barcelona.

NADAL, J. (2003). Plan técnico de gestión cine-gética de la zona de caza controlada del ParqueNatural del Garraf (año 2003). Departament deProducció Animal de la UdL. Memòria per a la Di-putació de Barcelona.

PALMA, L.; CANCELA, L.; OLIVEIRA, L. (1984).«L’alimentation de l’aigle de bonelli (Hieraaëtusfasciatus) dans la côte portugaise». RapinyairesMediterranis II, pág. 87-96.

REAL, J. (1991). L’àliga perdiguera (Hieraaëtusfasciatus) a Catalunya: status, ecologia tròfica,biologia reproductora i demografia. Ph. D. The-sis, Universitat de Barcelona. 241 pàg.

RIERA, J. (1997). Estudi de la regeneració de lavegetació del Parc Natural del Garraf després delsincendis de 1982 i 1994. Estat actual i propostesde gestió. Projecte de fi de carrera. Lleida: EscolaTècnica Superior d’Enginyeria Agrària. 228 pàg.http://www.diba.es/parcs/aligues/default.htm

THOMAS, L.; LAAKE, J.L.; DERRY, J.F.; BUC-KLAND, S.T.; BORCHERS, D.L.; ANDERSON, D.R.;BURNHAM, K.P.; STRINDBERG, S.; HEDLEY, S.L.;BURT, M.L.; MARQUES, F.F.C.; POLLARD, J.H.;FEWSTER, R.M. (1998). Distance 3.5. Release 6.Research Unit for Wildlife Population Assess-ment, Universitat de St. Andrews. Regne Unit.http://www.ruwpa.stand.ac.uk/distance/


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 63

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 64

Resumen

La migración de rapaces en el Parque de El GarrafDesde 1989 diversos colectivos ornitológicos han rea-lizado censos de rapaces en el paso postnupcial, enotoño, con un esfuerzo diferente. Se totalizan 18 tem-poradas y se trata, seguramente, del seguimiento defauna con más tradición y continuidad de la zona.

En los últimos años las observaciones de campohan sido realizadas por miembros de Naturalistes enAcció y personal del Parque de El Garraf, siguiendola misma metodología que en los anteriores censos.

En estos últimos años, se han hecho más de1.100 horas de observación en total y se han con-tabilizado aproximadamente unas 6.500 rapaces.

Aunque las especies que forman el grueso de lasmigrantes por El Garraf siguen siendo las mismas,los números varían de un año al otro.

Además se han podido observar situaciones ex-trañas respecto a otras especies nada comunes enmigración por la costa.

Palabras claveMigración, rapaces, Parque de El Garraf

Abstract

Raptor migration in Garraf Park (2003-2006)Since 1989, several groups of ornithologists havetaken raptor counts during the post-breeding au-tumn passage, with varying dedication, making atotal of 18 seasons and constituting one of the fau-na monitoring schemes with most tradition and con-tinuity in the area.

In recent years the field observations have beenmade by members of Naturalistes en Acció andGarraf Park staff, following the same methodologyas in previous counts.

In these more recent years, over 1,100 observa-tion hours have been logged in total and approxi-mately 6,500 raptors have been counted.

Although the species that make up the bulk ofthe passage through the Garraf remain the same,the numbers vary from year to year.

Unusual situations have also been observed, withother species that are uncommon on coastal migration.

KeywordsMigration, raptors, Garraf Park

La migració de rapinyaires al Parc del Garraf (2003-2006)

Rafael González,Rodrigo del Amo,Joan Bertran,Xesco MaciàJuan BecarésNaturalistes en Acció

Resum

Des del 1989 diversos col.lectius d’ornitòlegs hanrealitzat censos de rapinyaires en el pas postnup-cial, a la tardor, amb esforç diferent, el que totalitza18 temporades i representa un dels seguiments defauna amb més tradició i continuïtat de la zona.

En els darrers anys les observacions de camphan estat realitzades per membres de Naturalistesen Acció i personal del Parc del Garraf, seguint lamateixa metodologia que en els censos anteriors.

En aquests últims anys s’han fet més de 1.100hores d’observació en total i s’han comptabilitzataproximadament uns 6.500 rapinyaires.

Tot i que les espècies que formen el gruix delsmigrants pel Garraf segueixen sent les mateixes, elsnombres varien d’un any a l’altre.

A més s’han pogut observar situacions estra-nyes respecte a altres espècies gens comunes enmigració per la costa.

Paraules clauMigració, rapinyaires, Parc del Garraf


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 65

Introducció

Des del 1989 s’està efectuant un control de la mi-gració d’aus al massís del Garraf. Aquest estudies proposa dos objectius principals, un de peda-gògic i un altre de científic. Respecte de l’objectiucientífic, atès els intensos canvis que s’estanduent a terme per tota l’àrea metropolitana deBarcelona, es tracta d’una inestimable eina d’ava-luació de l’estat mediambiental de la zona. En elcas de l’objectiu pedagògic es pretén apropar elpúblic en general al coneixement d’aquest feno-men natural, ja que la migració és una oportunitatimmillorable per observar, de prop i en gran nom-bre, rapinyaires i altres aus que, per la seva visto-sitat, susciten l’interès dels no iniciats en l’ornito-logia. D’aquesta manera s’afavoreix la divulgacióde temes relacionats amb el medi ambient.

El Garraf és un espai d’extraordinàries carac-terístiques per dur a terme aquests dos objectius.La proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelonai la fàcil accessibilitat als punts d’observació fanaugmentar el potencial de visitants interessats.

Dedicarem aquest treball al vessant científicdel seguiment de la migració de les aus. L’estudise centra en les rapinyaires, tot i que en la tascade camp també recollim dades d’altres espècies(cigonyes, abellerols, tudons, ballesters, etc.).

Aquest estudi tracta de la migració postnupcial(a la tardor), pel fet que és més concentrada i té unmajor nombre d’individus que el pas primaveral (alsadults se’ls afegeixen els individus joves nascutsaquella mateixa primavera). Al massís, hi trobem laconfluència de dues rutes migratòries importants:d’una banda, hi arriben les aus que migren per lacosta i per la serralada Litoral, i de l’altra, el flux mi-gratori que baixa tot seguint el riu Llobregat.

Aquest seguiment, juntament amb el que esrealitza sobre l’àliga perdiguera, Hieraaetus fas-ciatus, són els d’una trajectòria més llarga al Parcdel Garraf. En concret, es porten 18 anys de se-guiment de la migració de rapinyaires pel massís.

El seguiment ha estat fet per membres delcol.lectiu Naturalistes en Acció i personal del Parcdel Garraf. Les dades presentades en aquest tre-ball són del període 2003 al 2006, estant el puntd’observació al mirador de Canòpolis i la Morella.

Materials i mètode

La migració ha estat observada des de diferentspunts al llarg dels anys. El 1989 s’observava de

mar a l’interior, des de la Falconera, la Morella iBassa Llacuna; el 1990, des de Canòpolis, laMorella i Bassa Llacuna; el 1991, des del Caste-llot, i del 1992 fins a l’actualitat, des de Canòpo-lis, afegint-hi alguns anys la Morella. S’han anantreduint els punts d’observació al llarg dels anysd’estudi, ja que s’ha pogut constatar que el gruixdel pas migratori es pot detectar des d’un mateixpunt, amb pèrdues molt petites d’exemplars ob-servats. Per tant, finalment les observacions esvan realitzar només des de Canòpolis (coordena-des: x = 409360; y = 4569365), al capdamunt dela serra de les Pedrisses. Aquest observatori éshabitual en el seguiment de la migració al Garraf iel mètode utilitzat és el que millor i amb més fia-bilitat ens permet abastar el fenomen migratori.

Les observacions intenten abastar el màximpossible d’hores de llum i aprofitar el màxim pasd’ocells (hores al voltant del migdia). El treball decamp habitualment ha començat a la primeria desetembre i ha acabat a mitjan octubre, tot i que hihan hagut anys en els quals només s’han dut aterme observacions durant el setembre.

Per poder estandarditzar les dades obtingu-des, tots els observadors comptaven amb unsfulls de camp on s’apuntaven els albiraments i lesdiferents variables ambientals. En aquestes fitxesd’estandardització de les dades s’anotaven l’horade pas del grup d’individus format per aquells d’u-na mateixa espècie, la ruta per la qual passaven,el nombre d’individus, l’espècie, les dades meteo-rològiques i altres observacions, i es feia aquí es-pecial esment al comportament dels animals adintre del grup i amb exemplars de fora del grup.

A més a més de les rapinyaires es recomptenels individus en pas d’altres espècies d’ocells pla-nadors que resulten interessants per la seva singu-laritat o atractiu, com és el cas de la cigonya blan-ca, la cigonya negra, l’abellerol, el ballester, etc.

El material amb què comptàvem eren binoclesde 10 × 42, telescopis terrestres de 20-60x iguies de camp per a la identificació d’ocells.

S’ha continuat aplicant la metodologia ques’ha fet servir habitualment en els seguiments dela migració de rapinyaires des del 1989 per partde diferents col.lectius de naturalistes i d’ornitò-legs en l’àmbit del Parc del Garraf.

Resultats

S’han complimentat 1.117 hores d’observacióentre els anys 2003 i 2006, amb un treball centrat


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 66

en 156 jornades d’observació entre els 4 anys,amb una mitjana de 39 dies de cens per any, desde primers de setembre fins a mitjan octubre, in-tentant censar els dies de màxim pas, que són enaquestes dates (taula 1).

Taula 1. Nombre d’hores de cens per anys.

Nre. d’hores per any

2003 152

2004 300,5

2005 329

2006 335,5

Total 1.117

El nombre total de rapinyaires obtingut durantels 4 anys és de 6.390 ocells (1.598 individus perany) i 24 espècies diferents (taula 2).

Taula 2. Nombre d’ocells i espècies observats.

Nre. d’individus Nre. espècies

2003 859 18

2004 1.732 21

2005 2.211 20

2006 1.588 21

Mitjana 6.390 de 24

Tot i que la variabilitat és molt àmplia, es potconstatar que el gruix d’ocells passa entre mitjansetembre i final, amb petites variacions i algun fetcuriós fora de la data habitual (taula 3 i fig. 1).

Taula 3. Dates de màxim pas d’individus.

Dia màxim pas Ind./hora

2003 24-set. 26,7

2004 13-set. 20,7

2005 15-oct. 45,8

2006 1-oct. 21,4

Mitjana 29-set. 28,7

En la figura 1 podem visualitzar la gràfica feno-lògica del pas migratori del gruix dels rapinyairesen individus per hora per a tot el període. Es veuclarament l’acumulació entorn a la segona meitatde setembre de la majoria dels ocells.

Hi ha un pic molt destacat al final del períodecorresponent al pas de 388 xoriguers vulgars Fal-co tinnunculus en un sol dia de l’any 2005. Enca-ra no se sap el motiu d’aquest pas tan fort en unsol dia, que ha modificat força els resultats obtin-guts.

S’ha afegit a la figura la mitjana d’individus perhora per a tot el període per comparar amb lesdades diàries.


Figura 1. Evolució fenològica del pas migratori del gruix de rapinyaires.

mitjana ind./ hora

ago. ago. ago. ago. ago. ago. sep. sep. sep. sep. sep. sep. sep. sep. sep. sep. oct. oct. oct. oct. oct. oct.

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 67

En la taula 4 es poden observar els nombrestotals de rapinyaires de cadascuna de les espè-cies detectades en pas pel Garraf per cada anyd’estudi, ordenades de més abundant a més es-cassa, i la mitjana per a cada espècie i per a totsels anys del període (2003-2006).

Podem constatar que l’espècie de pas mésabundant és l’aligot vesper Pernis apivorus, se-guit molt de prop pel xoriguer comú Falco tinnun-culus. El primer conforma el 28,7% dels ocells enpas de l’estudi i el segon, el 28,1%, per a tot elperíode. Tots dos assoleixen més de la meitatdels rapinyaires en pas per Canòpolis, amb el56,8% (fig. 2).

L’esparver vulgar Accipiter nissus és la terceraespècie en abundància i conforma l’11,6% deltotal del període. L’arpella Circus aeruginosus estroba molt a prop, amb el 10,6% del total.

El falcó mostatxut Falco subbuteo és una es-

pècie que en el pas migratori ha assolit el 3,6%dels individus censats els 4 anys i l’àguila pesca-dora només ha representat l’1,2%.

Tot i que s’han censat 55 individus de falcó dela reina Falco eleonorae en els darrers 4 anys, no-més representen el 0,9% del total.

La resta d’espècies, fins a les 24 observa-des, tenen una representació molt baixa, pas-sant pel Garraf d’una forma molt més puntual.Es tracta d’espècies secundàries en el pas mi-gratori pel Garraf. Només cal esmentar una ex-cepció en un cas molt particular. L’àguila calçadaés una espècie secundària en el pas migratori,però en aquest període ha experimentat un granascens amb el 4,8% del total d’ocells. Això haestat degut a un comportament anòmal que hatingut lloc el 2004, quan es va observar un paspel litoral fora del que és normal per a aquestaespècie.


Taula 4. Nombre de rapinyaires observats per espècies.

2003 2004 2005 2006 Totals

Pernis apivorus 285 474 413 661 1833

Falco tinnunculus 285 278 897 334 1794

Accipiter nisus 39 180 298 222 739

Circus aeruginosus 87 234 230 125 676

Hieraaetus pennatus 8 252 38 9 307

Falco subbuteo 36 65 64 66 231

Pandion haliaetus 10 19 32 18 79

Falco peregrinus 8 21 23 17 69

Falco eleonorae 13 14 14 14 55

Circaetus gallicus 8 8 22 12 50

Buteo buteo 8 15 13 9 45

Milvus milvus 6 14 6 4 30

Accipiter gentilis 9 11 4 3 27

Milvus migrans 1 5 17 4 27

Circus pygargus 1 15 2 8 26

Falco columbarius 1 5 2 1 9

Circus cyaneus 2 1 2 2 7

Hieraaetus fasciatus 0 0 2 4 6

Neophron percnopterus 0 1 1 1 3

Falco naumani 0 2 0 1 3

Falco vespertinus 0 1 1 0 2

Aquila chrysaetos 1 0 0 0 1

Circus macrourus 0 1 0 0 1

Gyps fulvus 0 0 0 1 1

Indeterminades 51 116 130 72 369

TOTALS 859 1.732 2.211 1.588 6.390

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 68

Per comprovar si el pas de les espècies alllarg dels anys varia significativament realitzemuna anàlisi de la variància (ANOVA p > 0,05).Igualment, per comprovar si l’evolució anual delpas al llarg dels anys varia significativament rea-litzem també una anàlisi de la variància (ANOVAp > 0,05).

Tot i que sembla que hi ha diferències fenolò-giques entre el punt àlgid dels diferents anys i queel nombre d’individus per hora varia poc, l’anàliside la variància demostra que el contingent perespècies no varia significativament amb els anys,així com tampoc no ho fa l’evolució anual dels di-ferents anys. Desconeixem a quines variablespoden respondre aquestes diferències; poden

ser degudes a fenòmens meteorològics adversosque facin desviar-se els individus cap a rutes depas situades més cap a l’interior de la península,allunyades del litoral, i/o a la biologia reproducto-ra de les espècies en pas en els sectors de cria.Hi ha anys amb més èxit reproductor, el que por-ta un gruix més important d’individus, i també va-ria amb els anys la fenologia de la reproducció.

Seria interessant comparar les dades del pasmigratori pel Parc del Garraf amb les sèries dedades meteorològiques de la zona per determi-nar la possible influència sobre la fenologia d’a-questes aus, tenint en compte les darreres infor-macions que tenim sobre l’incipient problemaglobal del canvi climàtic.


Figura 2. Índex de representació de les espècies observades.

Taula 5. Anàlisi de variança anual de certes espècies.

1998-2002 2003-2006 Mitjana Totals % ds.2003-2006 2003-2006

Pandion haliaetus 1,40% 1,20% 19,8 79 46,1

Falco subbuteo 2,40% 3,60% 57,8 231 25,1

Hieraaetus pennatus 0,20% 4,80% 76,8 307 153,3

Circus aeruginosus 17,50% 10,60% 169,0 676 44,0

Accipiter nisus 9% 11,60% 184,8 739 58,9

Falco tinnunculus 12,70% 28,10% 448,5 1.794 66,9

Pernis apivorus 48,60% 28,70% 458,3 1.833 34,1

Pernis apivorus

Falco tinnunculus

Accipiter nisus

Circus aeruginosus

Hieraaetus pennatus

Falco subbuteo

Pandion haliaetus

Falco peregrinus

Falco eleonorae

Circaetus gallicus

Buteo buteo

Milvus milvus

Milvus migrans

Accipiter gentilis

Circus pygargus

Falco columbarius

Circus cyaneus

Hieraaetus fasciatus

Falco naumani

Neophron percnopterus

Falco vespertinus

Gyps fulvus

Circus macrourus

Aquila chrysaetos

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 69

Com a conclusió podem dir que el fenomenmigratori pel massís del Garraf és una migració debaixa intensitat d’individus que travessen aques-tes comarques de la costa en direcció a Gibraltar.

Agraïments

El treball de camp ha estat realitzat per Xavi Lar-ruy, Marc Llobet, Toni Mampel, Albert Peris, PilarRomero, Ramón Sanz. Hi han col.laborat MariaBoixader, Dolina del Amo, Eulàlia Gómez, Bru-guers Jardí, Jaume Planas, Àngel Rangel i mem-bres de l’entitat Naturalistes en Acció. Donen lesgràcies pel suport rebut del Parc del Garraf, aSanti Llacuna i Daniel Guinart.

Bibliografia

BERNIS, F. (1980). La migración de las aves en elEstrecho de Gibraltar. Madrid: Cátedra de Zoolo-gía de Vertebrados. Facultad de Biología. Univer-sidad Complutense de Madrid.

BIBBY, C.J.; BURGUESS, N.D.; HILL, D.A. (1992).Bird Census Techniques. Londres: AcademicPress Limited.

BRUDERER et al. (1994). «Migration and FlightBehaviour of Honey Buzzards Pernis apivorus inSouthern Israel Observed by Radar». Ardea, 82:111-122.

DEL AMO, R. (1996). L’estudi de l’avifauna nidi-ficant i hivernant, i espècies d’interès cinegètic, alParc del Garraf. Barcelona: Col.lectiu La Morella.Memòria inèdita per al Servei de Parcs Naturals,Diputació de Barcelona.

DEL AMO, R. et al. (1992). «Contribució al co-neixement de l’estatus de les rapinyaires en elmassís del Garraf». I Trobada d’Estudiosos delGarraf. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. Di-putació de Barcelona.

DEL AMO, R. et al. (2002). La Fauna Vertebradade Castelldefels. Catàleg, Estatus i Distribució. I Pre-mi Castelldefels Àmbit Sostenible. Castelldefels.

DEL AMO, R. et al. (2004). «La migració de ra-pinyaires al Parc Natural del Garraf (1998-2002)». IV Trobades d’Estudiosos del Garraf.Barcelona: Servei de Parcs Naturals, Diputacióde Barcelona.

DEL AMO, R.; SANTAEUFEMIA, F.X. (2000). «Lli-breta de camp». Butlletí de Naturalistes en Ac-ció, núm. 3, desembre. Gavà: Naturalistes enAcció.

DEL AMO, R.; GONZÁLEZ, D. (1998). «La migracióde rapinyaires al massís del Garraf». II Trobadad’Estudiosos del Garraf. Barcelona: Servei deParcs Naturals. Diputació de Barcelona.

DÍAZ, D. et al. (1992). «La migració de rapinyai-res a la serra de Collserola». El Medi Natural delVallès, 3. Sabadell: CEEM.

FORSMAN, D. (1999). The Raptors of Europeand The Middle East. AHandbook of Field Identi-fication. Londres: T&D Poyser.

GONZÁLEZ, D.; DEL AMO, R. (1991). Primeres da-des de l’estudi de la migració al Garraf. VIII Troba-da de Joves Naturalistas. Barcelona: DEPANA.

LESHEM, Y. (1989). «Following Raptor Migrationfrom the Ground, Motorizad Glider and Radar ata Junction of Three Continents». Raptor in theModern World, 3: 43-52.

MULLARNEY, K. et al. (2001) Guía de aves. Laguía de campo de aves de España y de Europa.Barcelona: Ediciones Omega, S.A.

PORTER, R.F. et al. (1994). Rapaces europeas.Guía para identificarlas en vuelo. Lleida: PerfilsEditorial.

REAL, J.; RIBAS, J. (1985). «Estatus, distribuciói migració dels rapinyaires diürns (falconiformes iaccipitriformes) al Vallès Occidental i Oriental». ElMedi Natural del Vallès, 1. Sabadell: CEEM.

SIEGEL, S.; CASTELLÁN, N.J. jr. (1988). Nonpara-metric statistics for the Behavioral Sciens. NovaYork: McGraw-Hill.

SUTHERLAND, W.J. (1996). Ecological CensusTechniques. Cambridge: Cambridge UniversityPress.

TELLERÍA, J.L. (1986). Manual para el censo delos vertebrados terrestres. Madrid: Ed. Raíces.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 70

La dieta dels polls del’àliga cuabarrada(Hieraaetus fasciatus)al Parc del Garraf

Rodrigo del AmoIgnasi Torrei Santi LlacunaOficina Tècnica de Parcs NaturalsDiputació de Barcelona

Resum

En aquesta comunicació es presenten els resultatsde l’anàlisi de la dieta de l’àliga cuabarrada durant elperíode del 2003 al 2006, mitjançant la visualitzacióde les imatges enregistrades en vídeo i DVD peridentificar els tipus de preses que aporten al niu elsadults per alimentar els seus pollets. Les dades ob-tingudes permeten observar que la dieta de les àli-gues és força eclèctica durant el període de criadels polls.

Tot i la variabilitat interanual observada, la dietaes basa en dos tipus de preses principals: la perdiui el conill. Aquestes són depredades segons la sevadisponibilitat en el medi, i les davallades són com-pensades amb la incorporació d’altres tipus de pre-ses abundants i fàcils de capturar.

En el seu conjunt, la dieta dels polls de l’àligacuabarrada es basa en els ocells.

Paraules clauÀguila cuabarrada, dieta, polls.

Resumen

La dieta de los polluelos del águila-azorperdicera (Hieraaetus fasciatus)en el Parque de El GarrafEn esta comunicación presentamos los resultadosdel análisis de la dieta del águila-azor perdicera du-rante el periodo 2003-2006, mediante la visualiza-ción de las imágenes grabadas en vídeo y DVD, yasí poder identificar los tipos de presas que aportanal nido los adultos para alimentar a los polluelos.Los datos obtenidos permiten observar que la dietaes muy ecléctica durante el periodo de cría de lospolluelos.

A pesar de la variabilidad interanual observada,la dieta se basa en dos tipos de presas principales:la perdiz y el conejo. Estas son depredadas a tenorde la disponibilidad en el medio y los descensosson compensados con la incorporación de otros ti-pos de presas abundantes y fáciles de capturar.

En su conjunto, la dieta de los polluelos de águi-la-azor perdicera se basa en pájaros.

Palabras claveÁguila-azor perdicera, dieta, polluelas

Abstract

Diet of Bonelli’s eagle chicks (Hieraaetus fasciatus) in Garraf ParkThis paper presents the results of the analysis of thediet of Bonelli’s eagle over the period 2003 to 2006by means of the viewing of images recorded onvideo and DVD to identify the type of prey broughtto the nest by the adult birds to feed their young.The data obtained show that the eagles’ diet is quitevaried during the period in which the chicks areraised.

Although interannual variation is observed, thediet is based on two main types of prey: partridgeand rabbit. These are taken according to their avail-ability in the environment, and shortages are com-pensated with the incorporation of other types ofprey that are abundant and easily caught.

Overall, the diet of the Bonelli’s eagle chicks isbased on different bird species.

KeywordsBonelli’s eagle, diet, chicks


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 71

Introducció

Com ja s’ha comentat, aquesta espècie presentauna tendència regressiva en la seva població (PA-RELLADA et al., 2003; REAL et al., 1996), motiu pelqual té un grau màxim de protecció a totes lesescales.

La seva població a la península Ibèrica és d’a-proximadament 700 parelles, de les quals a Ca-talunya trobem al voltat de les 60. Al Parc del Ga-rraf n’hi ha tres parelles.

L’alimentació representa un dels paràmetresimportants en la biologia de l’espècie i ha estatestudiat per diferents autors (GIL-SÀNCHEZ, 2000;GIL-SÀNCHEZ et al., 2000; PALMA et al., 1984;REAL, 1991; REAL, 1996), però poques vegadesmitjançant imatges ni en concret al Garraf (DEL

AMO et al., 2004).Les dades del present treball es basen en les

imatges enregistrades al niu d’una de les parellesque nidifica al parc.

Material i mètodes

Teleobservació

La teleobservació es basa en l’obtenció d’imatgesi de so directament del niu de les àguiles. La ma-nera d’obtenir les dades per a l’estudi de l’alimen-tació és a través de les imatges enregistrades.

Durant el període del 2003 al 2005 s’han ana-litzat les imatges enregistrades en vídeo i DVD,així s’han identificat les preses que aporten al niules àligues. Aquestes preses són l’aliment per alspollets del niu, tot i que els adult també en men-gen una part.

S’han analitzat 218 preses, d’aquestes s’haidentificat el 87,2% (n = 190). Les preses identifi-cades pertanyen a 20 espècies.

Del total de la dieta la perdiu és l’espècie mésdepredada amb el 23,6%, seguida del conill ambel 22,14% i el gavià argentat amb el 15,21%. Laresta d’espècies no supera el 5% del total depreses.


Taula 1. Anàlisi de les preses identificades.

Espècies 2003 2004 2005 2003 2004 2005 % totalsen % en % en %

Perdiu 22 10 19 32,84 18,18 19,79 23,60

Conill 18 8 24 26,87 14,55 25,00 22,14

Gavià argentat 6 11 16 8,96 20,00 16,67 15,21

Columba sp. 7 1 1 10,45 1,82 1,04 4,44

Merla 2 0 8 2,99 0,00 8,33 3,77

Mostela 1 2 3 1,49 3,64 3,13 2,75

Faisà 0 0 7 0,00 0,00 7,29 2,43

Llangardaix 1 0 5 1,49 0,00 5,21 2,23

Estornell 2 0 1 2,99 0,00 1,04 1,34

Rattus sp. 0 2 0 0,00 3,64 0,00 1,21

Griva 2 0 0 2,99 0,00 0,00 1,00

Polla d’aigua 2 0 0 2,99 0,00 0,00 1,00

Merla blava 1 0 1 1,49 0,00 1,04 0,84

Oreneta cuablanca 0 1 0 0,00 1,82 0,00 0,61

Sargantana sp. 0 1 0 0,00 1,82 0,00 0,61

Rata cellarda 0 1 0 0,00 1,82 0,00 0,61

Oreneta 1 0 0 1,49 0,00 0,00 0,50

Gavina corsa 1 0 0 1,49 0,00 0,00 0,50

Enganyapastors 1 0 0 1,49 0,00 0,00 0,50

Esquirol 0 0 1 0,00 0,00 1,04 0,35

Ocell indeterminat 0 12 2 0,00 21,82 2,08 7,97

Presa indeterminat 0 6 8 0,00 10,91 8,33 6,41

Totals 67 55 96 100 100 100 100

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 72

En la figura 1 es mostra el percentatge de lestres preses més freqüents a la dieta de l’àguilaperdiguera: conill, perdiu i gavià argentat.

En la figura 2 es mostren els percentatges dela resta de preses agrupades en altres ocells, al-tres mamífers i rèptils.

Resultats

L’anàlisi log-lineal de freqüències és una taula decontingència (tipus khi quadrat) en què les fre-qüències són transformades logarítmicament, ion es poden testar interaccions entre factors. Enaquest cas mirem la interacció entre les 3 espè-cies presa i els tres anys. Els residuals indiquengràficament el que es desvien les proporcions delmodel nul (zero), els valors positius indiquen unapredació superior a l’esperada i els valors nega-tius una predació inferior a l’esperada.

La freqüència d’aparició de les tres espèciespresa principals no va variar significativament enels tres anys d’estudi.

L’anàlisi log-lineal de freqüències és G = 7,20,p = 0,12, g.l. = 4.

No obstant això, sí que es van detectar dife-rències entre els anys 2003 i 2004 (G = 6,03, p =0,04, g.l. = 2); anys 2003-2005 (G = 3,98, p =0,13, g.l. = 2); anys 2004-2005 (G = 1,63, p =0,44, g.l. = 2).

Així doncs, durant aquests anys (2003-2004)es veuen tendències contràries en la predació deles tres espècies, essent superiors l’any 2003 peral conill i sobretot per a la perdiu, i inferiors per algavià, mentre que l’any 2004 els patrons s’inver-teixen.

Els residuals estandarditzats extrets de l’anàli-si log-lineal de freqüències mostren una tendèn-cia a la disminució de la perdiu des de l’any 2003al 2005, tendència que sembla ser paral.lela al’observada en els censos realitzats aquests da-rrers anys al parc (fig. 3).

S’han fet comparacions interanuals de certs pa-ràmetres de la dieta com la riquesa, la diversitat,l’equitabilitat i la dominància. Pel fet que aquestsparàmetres depenen de la mida de la mostraanalitzada (que pot variar interanualment per dife-rents motius), s’ha utilitzat la rarefacció, un pro-cediment matemàtic basat en la teoria de la com-binatòria i que permet calcular la riquesaesperada per a una mostra de mida determinada(GOTELLI I COLWELL, 2001). Es basa en la distribu-ció hipergeomètrica, i els individus són extrets dela mostra total en grups definits de manera alea-tòria. D’aquesta manera es pot construir una cor-ba de riquesa/abundància per interpolació, i per-met calcular els valors mitjans de la riquesa i laseva variància per a una mostra de mida determi-nada. Els càlculs de rarefacció s’han fet amb l’a-juda del programa Ecosim (GOTELLI, N.J. I ENTS-MINGER, G.L., 2001. Ecosim: Null ModelsSoftware for Ecology. http://www. garyentsmin-ger. com/ecosim /index.htm).

Les mostres s’han rarificat a la mida mínimade la mostra en qualsevol dels tres anys d’estudi.En aquest cas s’ha rarificat fins a les 55 presesanalitzades l’any 2004.


Freq

üènc

ia r

elat

iva

(%)

Freq

üènc

ia r

elat

iva

(%)

Figura 1. Percentatges de conill, perdiu i gavià ob-servats.

Figura 2. Percentatges d’altres ocells, altres mamí-fers i rèptils observats.

Res

idua

ls e

stan

dar

ditz

ats

20032004

2005

Figura 3. Anàlisi logolineal de freqüència.

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 73

Riquesa: Nombre d’espècies en cada mostra(fig 4).

Equitabilitat: Aquest índex dóna la probabilitatque dos individus extrets aleatòriament de lamostra siguin d’espècies diferents. A més equita-bilitat les espècies presa es troben distribuïdes enla dieta en una proporció més equitativa (fig. 5).

Dominància: Es calcula com la fracció de lamostra representada per l’espècie més comuna(fig. 6).

Diversitat: Índex que combina riquesa i equita-bilitat en un sol valor (Shannon-Wiener) (fig. 7).

Conclusions

A partir de l’anàlisi dels resultats la dieta va ser mésrica l’any 2003 que els anys 2004 i 2005, noobstant això la dieta va ser menys diversa l’any2003 que els altres dos anys a causa de la menorequitabilitat i la major dominància observadadurant aquest any. Sembla evident que lavariabilitat en la disponibilitat de les preses en elmedi determina els canvis en els paràmetresestudiats (FORTUNA, 2002; GIL-SÁNCHEZ, 2000). Lespreses òptimes per a l’espècie, perdiu i conill, quesón les més predades segons les nostres dades,presenten un balanç molt favorable per a l’àguilaentre costos de captura i benefici energètic, peròmostren, segons treballs presentats en aquestesTrobades, fortes davallades poblacionals al parc.Això afavoreix la forta aparició del gavià i d’altrespreses per completar la dieta.

Caldrà estudiar en el futur la repercussió per ales àguiles de les mesures de gestió de l’hàbitatnecessàries per evitar la rarefacció extrema deles preses òptimes i les accions sobre els gaviansque des de l’abocador de la vall d’en Joan s’a-dopten, i també com afectarà el seu tancamentdefinitiu, ja que és el lloc de concentració d’a-questa espècie secundària a la dieta.

Bibliografia

DEL AMO, R.; PERIS, A.; LLACUNA, S. (2004).«Respuesta de la población de perdiz roja a lasucesión post-incendio de la vegetación y papelen la dieta del águila perdicera en el Parque Naturaldel Garraf». Pòster presentat a l’InternationalSymposium on Ecology and Conservation ofSteppe-Land Birds. Lleida, 3-7 de desembre de2004. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

FORTUNA, M.A. (2002). «Selección de hábitatde la perdiz roja Alectoris rufa en el periodo re-


Riq

uesa

Nombre de preses

Eq

uita

bili

tat

Nombre de preses

Do

min

ànci

a

Nombre de preses

Div

ersi

tat

Nombre de preses

Figura 4. Índex de riquesa observat en el nombre depreses.

Figura 5. Índex d’equitibilitat observat en el nombrede preses.

Figura 6. Índex de dominància observat en el nom-bre de preses.

Figura 7. Índex de diversitat observat en el nombrede preses.

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 74

productor en relación con las características delpaisaje de un agrosistema de La Mancha, Espa-ña». Ardeola 49-1, pàg. 59-66.

GIL-SÁNCHEZ, J.M. (2000). «Efecto de la altitudy de la disponibilidad de presas sobre la fenologíade puesta del águila-azor perdicera (Hieraaetusfasciatus) en la provincia de Granada (SE de Es-paña)». Ardeola 47-1, pàg. 1-8.

GIL-SÁNCHEZ, J.M.; MOLINO, F.; VALENZUELA, G.;MOLEÓN, M. (2000). «Demografía y alimentación deláguila-azor perdicera (Hieraaetus fasciatus) en laprovincia de Granada». Ardeola 47-1, pàg. 69-76.

GOTELLI, N.J.; ENTSMINGER, G.L. (2001). Ecosim:Null Models Software for Ecology. http://www.garyentsminger. com/ecosim /index.htm.

PALMA, L.; CANCELA, L.; OLIVEIRA, L. (1984).«L’alimentation de l’aigle de bonelli (Hieraaëtusfasciatus) dans la côte portugaise». RapinyairesMediterranis II. Pág. 87-96.

PARELLADA, X.; SANTAEUFEMIA, X.; LLACUNA, S.;DEL AMO, R. (2003). «L’àliga cuabarrada al Garraf-Ordal: estatus i dinàmica de la població repro-ductora (1970-2002)». IV Trobada d’Estudiososdel Garraf, Diputació de Barcelona.

REAL, J. (1991). L’àliga perdiguera (Hieraaëtusfasciatus) a Catalunya: status, ecologia tròfica,biologia reproductora i demografia. Ph. D. The-sis, Universitat de Barcelona. 241 pàg.

REAL, J. (1996). «Diet study biases in bonelli’seagle». J. Wildl. Manage. 60(3), pàg. 632-638.

REAL, R.; MAÑOSA, S.; CHEYLAN, G.; BAYLE, P.;CUGNASSE, J.M.; SÁNCHEZ-ZAPATA, J.A.; SÁNCHEZ,M.A.; CARMONA, D.; MARTÍNEZ, J.E.; RICO, L.; CO-DINA, J.; DEL AMO, R.; EGUÍA, S. (1996). «A prelimi-nary demographic approach to the bonelli’s eagle (Hieraaëtus fasciatus) population decline inSpain and France». Birds of prey Bull. 5, pàg.523-528.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 75

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 76

Resum

Els estudis quiropterològics, que des de fa anys l’e-quip d’Areambiental està duent a terme al Parc delGarraf, van prendre una nova orientació l’any 2004.Tenint en compte la sensibilitat dels quiròpters a lesalteracions dels seus hàbitats (en algunes espèciesés molt acusada) es dissenyà una metodologia quepermetés prendre aquest grup de mamífers com aindicadors de qualitat ambiental. Això ha permèscomprovar que les zones amb major varietat d’am-bients són les que presenten més diversitat d’espè-cies de ratpenats.

Les exploracions subterrànies realitzades finsenguany posen de manifest el reduït nombre de ca-vitats apropiades per allotjar colònies més o menysgrans de quiròpters. Els resultats confirmen la im-portància quiropterològica que té l’avenc de l’Es-querrà.

Paraules clauQuiròpters, indicadors ambientals, distribució, elGarraf, Myotis capaccinii

Resumen

Estudio de los quirópteros del Parque de El GarrafLos estudios quiropterológicos, que desde haceaños el equipo Areambiental está llevando a cabo enel Parque de El Garraf, tomaron una nueva orientaciónen el año 2004. Teniendo en cuenta la sensibilidadde los quirópteros a las alteraciones de sus hábitats(en algunas especies es muy acusada), se diseñóuna metodología que permitiera tomar a este grupode mamíferos como indicadores de calidad ambien-tal. Esto ha permitido comprobar que las zonas conmayor variedad de ambientes son las que presentanmás diversidad de especies de murciélagos.

Las exploraciones subterráneas realizadas hastaahora ponen de manifiesto el reducido número decavidades apropiadas para alojar colonias más o me-nos grandes. Los resultados confirman la importan-cia quiropterológica que tiene la sima de l’Esquerrà.

Palabras claveQuirópteros, indicadores ambientales, distribución,El Garraf, Myotis capaccinii

Abstract

Study of the bats of Garraf ParkThe studies of bats that have been carried out bythe Areambiental team for several years in GarrafPark took a new direction in 2004. Taking into ac-count the sensitivity of bats to alterations in theirhabitat (which in some species is particularly acute),a methodology was designed that would allow thisgroup of mammals to act as indicators of environ-mental quality. It has thus been shown that the ar-eas with most variety of environments are those thatpresent most diversity of bat species.

The underground explorations conducted up tothis year reveal the scarcity of suitable cavities foraccommodating reasonably large bat colonies. Theresults confirm the importance of Esquerrà potholefor the bat population.

KeywordsBats, environmental indicators, distribution, Garraf,Myotis capaccinii

Estudi dels quiròptersdel Parc del Garraf

Àurea Ripoll,Marta Torres,Xavier Bayer,Cesca Guasch,Areambiental

Marc Lópezi Jordi Serra-CoboAreambientalGrup de Recerca de Biologia de VertebratsDepartament de Biologia AnimalUniversitat de Barcelona


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 77

Introducció

Els ratpenats són mamífers euteris i constitueixenl’ordre dels quiròpters. Són els únics mamífersadaptats totalment al vol, gràcies a la transfor-mació de les extremitats anteriors en ales. Elgrup dels quiròpters ha tingut un clar èxit evolu-tiu, fet que es manifesta en el gran nombre d’es-pècies que presenta (més de 1.100 descrites finsara arreu del món), les quals estan adaptades aun ampli ventall d’hàbitats i de recursos tròfics(insectes, fruites, sang, altres vertebrats, etc.). ACatalunya s’ha comprovat la presència de 26 es-pècies, totes insectívores (SERRA-COBO I BAL-CELLS, 1987 a i b). Els ratpenats depreden gransquantitats d’insectes i contribueixen a regular lespoblacions d’artròpodes. La important funcióecològica duta a terme pels quiròpters justificaque, tant a Catalunya com a la Unió Europea, to-tes les espècies estiguin considerades d’interèscomunitari i requereixin protecció estricta, talcom queda reflectit en la Directiva 92/43 de 21de maig de 1992.

Els ratpenats perden molta aigua per les sevesfines, nues i vascularitzades membranes alars.Aquest factor els obliga a cercar refugi diürn i sor-tir a caçar quan fosqueja i durant la nit, per evitarllur deshidratació. Els refugis diürns són molt va-riats: coves, avencs, mines, forats d’arbres, teu-lats, porxos i esquerdes de cases, fissures de ro-ques, etc. Els quiròpters utilitzen diferents tipusde refugis segons l’estació de l’any (SERRA-COBO

I AMENGUAL-PIERAS, 1989; SERRA-COBO et al.,1989). Trobem refugis d’hibernació, de primave-ra, de tardor i d’estiu. Alhora, els refugis d’estiupoden ser colònies de cria o de mascles. Els d’hibernació solen tenir humitat elevada i tempe-ratura relativament baixa i força constant. Elsd’estiu són càlids i solen estar influenciats per lescondicions ambientals externes. Tant els de pri-mavera com els de tardor tenen temperatures in-termèdies (SERRA-COBO et al., 1998).

Metodologia

L’estudi dels quiròpters implica dur a terme unametodologia específica, que es veu dificultadaper l’activitat nocturna dels ratpenats i per la in-accessibilitat de molts dels seus refugis diürns.

En el present treball s’han prospectat zonesdel parc que no havien estat estudiades anterior-ment, per donar continuïtat a l’estudi sobre la dis-

tribució i l’abundància de les espècies de quiròp-ters. Les exploracions de refugis subterranis esduen a terme de dia o bé a primera hora del ves-pre quan els ratpenats surten dels seus refugis,mentre que les prospeccions epigees s’han rea-litzat a partir del capvespre i durant la nit.

Per prendre els quiròpters com a bioindica-dors s’han seleccionat tres transsectes, dos cos-taners i un interior i s’han establert vuit estacionsd’escolta per a cada un d’ells. A cada estació s’han fet enregistraments ultrasònics de 5 mi-nuts. Les emissions ultrasòniques han estat cap-tades amb detectors Petterson D-240x, en modeheterodyne, temps expandit i enregistrades digi-talment en cassets DAT. Posteriorment els sen-yals enregistrats s’han analitzat amb el programainformàtic Bat Sound versió 2.0. Finalment, elsespectrogrames s’han analitzat seguint la meto-dologia descrita per Russo i Jones (2002) i s’hancomparat amb els espectrogrames patró delnostre arxiu. S’ha utilitzat un GPS per georefe-renciar totes les estacions amb activitat quiropte-rològica. Les prospeccions s’han realitzat en me-sos i dies diferents. Les dades obtingudes hanpermès la comparació estadística d’activitat i di-versitat d’espècies entre transsectes i ambientsdiferents.

La dinàmica poblacional de Miniopterusschreibersii i Myotis capaccinii de l’avenc del’Esquerrà s’està analitzant a partir de les dadesobtingudes d’emprar la tècnica captura-marcat-ge-recaptura. Els ratpenats s’han capturat mit-jançant la instal.lació de xarxes a l’entrada de l’avenc, tot seguit s’han anellat i ràpidament s’hanalliberat.

Resultats i discussió

La distribució dels ratpenats del Garraf és acusa-dament heterogènia. Les característiques fisio-gràfiques del massís, amb el vessant costaner iles valls interiors, l’escassetat de refugis subter-ranis aptes per allotjar grans colònies de quiròp-ters i la manca de volums d’aigua a les zones in-teriors, determinen la distribució dels quiròpters.Però també té incidència en la distribució la re-ducció de zones forestals madures a causa delsincendis, molts cops reiteratius a les mateixes zo-nes, el que ha suposat una pèrdua d’hàbitat pera les espècies de quiròpters arborícoles, lesquals actualment són presents, al Garraf, quaside forma residual.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 78

Els resultats obtinguts mostren que les zonesamb major diversitat d’ambients són les que pre-senten diversitat de quiròpters. En aquest sentit,és especialment important el recorregut que vades de Begues a la plana Novella i recorre la rieradel Carxol, en el qual s’han observat 8 espèciesde ratpenats.

També les zones costaneres concentren du-rant l’estiu un gran nombre de quiròpters de dife-rents espècies, ja que constitueixen àrees decaça on els ratpenats troben abundants recursosalimentaris.

Alguns colls, també, formen àrees de caça enconcentrar nodrides comunitats d’insectes, quesón transportades per corrents convectius d’ai-re que provenen de les zones baixes més pro-ductives.

Gràcies al considerable esforç prospectiu rea-litzat els darrers anys s’ha aconseguit incremen-tar el nombre de citacions quiropterològiques,que ha passat a ser de 282 l’any 2006. Igual-ment, s’ha aconseguit augmentar el nombred’espècies citades al parc, que actualment és de16 (vegeu taula 1).

Els darrers treballs també han possibilitat am-pliar considerablement el nombre de citacionsd’espècies de les quals es tenia poca informació,entre aquestes Hypsugo savii, Pipistrellus kuhlii,Eptesicus serotinus i Miniopterus schreibersii.

Les espècies Plecotus austriacus, Nyctalusleisleri i Myotis nattereri es troben en situació d’a-menaça al parc, fruit de la contínua pèrdua d’hà-bitat. Totes tres són espècies lligades, en major omenor grau, a les masses forestals.

Myotis capaccinii és un quiròpter poc freqüent,però relativament abundant al Parc del Garraf. L’-única colònia coneguda és la que es troba a l’a-venc de l’Esquerrà, associada a Miniopterusschreibersii, els efectius de la qual es refugienpràcticament tots també en aquesta cavitat.

Aquest fet, a més de la gran sensibilitat a can-vis ambientals que presenten, fa que les dues es-pècies siguin vulnerables a possibles canvis enl’hàbitat. Cal tenir present que Myotis capacciniirecentment ha estat catalogada en perill d’extin-ció a tot l’Estat, i també està inclosa en la cate-goria de vulnerable en el catàleg d’espècies vul-nerables de la IUCN.

Taula 1. Nombre de citacions i freqüència de les es-pècies de quiròpters observades al Parc del Garraf.

Família Espècie Nre. Freqüèn-citacions cia (%)

Vesperti- Pipistrellus

liònids pipistrellus 93 33

Pipistrellus

kuhlii 38 13,5

Pipistrellus

pygmaeus 9 3,2

Hypsugo savii 26 9,2

Eptesicus serotinus 26 9,2

Myotis nattereri 2 0,7

Myotis capaccinii 2 0,7

Myotis myotis 12 4,2

Myotis blythii 1 0,4

Myotis emarginatus 2 0,7

Plecotus austriacus 3 1,1

Nyctalus leisleri 11 3,9

Miniopterus

schreibersii 19 6,7

Rinolòfids Rhinolophus

ferrumequinum 10 3,5

Rhinolophus

hipposideros 4 1,4

Molòssids Tadarida teniotis 24 8,5

Bibliografia citada

CAROL, Àlex; SAMARRA, Francesc Xavier; BALCELLS,Enric (1983). Revisión faunística de los murciélagosdel Pirineo Oriental y Catalunya. Jaca: Monografíasdel Instituto de Estudios Pirenaicos. Pàg. 112-117.

RUSSO, Danilo; JONES, Garreth (2002). «Identifi-cation of twenty-two bat species (Mammalia:Chiroptera) from Italy by analysis of time expan-ded recordings of echolocation calls». J. Zool.Lond., núm. 258; pàg. 91-103.

SAMARRA, Francesc Xavier; CAROL, Àlex (1986).«Murciélagos incorporados a la colección delMuseo de Zoología de Barcelona durante las tresúltimas décadas». Miscelánea Zoológica, núm.10; pàg. 305-314.

SCHOBER, Wilfried; GRIMMBERGER, Eckard (1996).Guía de los murciélagos de España y Europa. Re-visió i adaptació a la península Ibèrica: Jordi Serra-Cobo. Barcelona: Ed. Omega. 224 pàg.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 79

SERRA-COBO, Jordi (1989). «Étude de la biolo-gie et écologie du M. schreibersii». Mammalia(nota informativa), núm. 54 (2); pàg. 332.

SERRA-COBO, Jordi (1992). «Contribution to thechorology and biology of Myotis capaccinii (BO-NAPARTE, 1837) in Spain». Prague Studies inMammalogy. I. Horácek & V. Vohralí (ed.). Char-les University Press, pàg. 183-188, Praha.

SERRA-COBO, Jordi; AMENGUAL-PIERAS, Blanca(1989). «Contribució al coneixement dels rats-pe-nats arborícoles i fissurícoles de la fauna europea».Exploracions, núm. 13; pàg. 7-14, Barcelona.

SERRA-COBO, Jordi; BALCELLS, Enric (1987a).«Els quiròpters: ratpenats». Hist. Nat. PP. CC.,núm. 13; pàg. 284-311. Barcelona: EnciclopèdiaCatalana, SA.

SERRA-COBO, Jordi; BALCELLS, Enric (1987b).«Els hàbitats i la distribució dels quiròpters». Hist.Nat. PP. CC., núm. 13; pàg. 452-454. Barcelona:Enciclopèdia Catalana, SA.

SERRA-COBO, Jordi; PAUNÉ, Ferran (1992).«Contribución al estudio de la fauna quiropteroló-

gia del macizo del Garraf». Historia Animalium,núm. 1: pàg. 109-119, Barcelona.

SERRA-COBO, Jordi, BALCELLS, Enric; GUASCH,Joan Francesc (1989). «Seasonals movements ofMiniopterus schreibersii in NE Spain and SEFrance». Macroderma, núm. 5(1-2); pàg. 32,Camberra (Austràlia).

BALCELLS, Jordi; SANZ, Víctor; MARTÍNEZ-RICA,Juan Pablo (1998). «Migratory movements of Mi-niopterus schreibersii in the north-east of Spain».Acta Theriologica, núm. 43(3); pàg. 271-283.

BALCELLS, Jordi; LÓPEZ-ROIG, Marc; MARQUÈS,Tomàs; LAHUERTA, Eva (2000). «Rivers as a possi-ble landmarks in the orientation flight of Miniopte-rus schreibersii». Acta Theriologica, núm. 45(3);pàg. 347-352.

SERRA-COBO, Jordi; LÓPEZ-ROIG, Marc; MAR-QUÈS, Tomàs; MARTÍNEZ-RICA, Juan Pablo (2000).«Body condition changes of Miniopterus schrei-bersii in autumm and winter». La Terre et la Vie,núm. 55; pàg. 351-360.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 80

Resum

Amb l’objectiu de conèixer les interaccions tròfiquesamb el medi, es va dur a terme un estudi de la die-ta de la guineu (Vulpes vulpes) al Parc del Garrafmitjançant l’anàlisi d’excrements. Es van recol.lectarun total de 428 unitats fecals en tres transsectes,definits prèviament, que es van mostrejar periòdica-ment amb una freqüència d’uns 40 dies entre cadavisita. Per al tractament de les dades es va utilitzarel percentatge de presència (%P), el percentatged’abundància (%N), el percentatge de biomassa(%B) i l’índex probabilístic (IP).

En comparació amb altres estudis, els resultatssemblen indicar que la disponibilitat de preses queaporten més biomassa és baixa. El consum d’ali-ment procedent d’abocadors es reparteix durant totl’any. L’elevat consum de fruits implica un paperdestacat de la guineu com a potencial disseminadorde llavors.

Paraules clauGuineu, dieta, ecologia tròfica, carnívors, dispersió

Resumen

Caracterización de la dieta del zorro (Vulpes vulpes) en el Parque de El GarrafCon el objetivo de conocer las interacciones tróficascon el medio, se llevó a cabo un estudio de la dietadel zorro (Vulpes vulpes) en el Parque de El Garraf me-diante el análisis de excrementos. Se recolectó untotal de 428 unidades fecales en tres transectos, de-finidos previamente, que fueron muestreados perió-dicamente con una frecuencia de unos 40 días entrecada visita. Para el tratamiento de los datos se utili-zaron el porcentaje de presencia (%P), el porcentajede abundancia (%N), el porcentaje de biomasa (%B)y el índice probabilístico (IP).

En comparación con otros estudios, los resulta-dos parecen indicar que la disponibilidad de presasque aportan más biomasa es baja. El consumo de ali-mentos procedentes de vertederos se reparte a lolargo del año. El elevado consumo de frutos implicaun papel destacado del zorro como potencial disper-sor de semillas.

Palabras claveZorro, dieta, ecología trófica, carnívoros, dispersión

Abstract

Characterisation of the diet of the red fox(Vulpes vulpes) in Garraf ParkIn order to gain an insight into the trophic interac-tions of the species with its environment, the diet ofthe red fox (Vulpes vulpes) in Garraf Park was stud-ied by analysing its scats. In total 428 scats werecollected in three previously defined transects thatwere sampled periodically with a frequency of 40days between visits. For the data processing weused the percentage of presence (%P), the percent-age of abundance (%N), the percentage of biomass(%B) and the probability index (PI).

In comparison with other studies, the resultsseem to indicate that the availability of prey that pro-vides most biomass is low. Food is consumed fromwaste disposal sites throughout the year. Its highconsumption of fruits highlights the importance ofthe fox as a potential disperser of seeds.

KeywordsFox, diet, trophic ecology, carnivores, dispersal

Caracterització de ladieta de la guineu(Vulpes vulpes) al Parc del Garraf

Marc MartínDepartament de Biologia Animal (Vertebrats)Universitat de Barcelona


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 81

Introducció

La guineu (Vulpes vulpes) és el mamífer carnívorde mida mitjana més àmpliament distribuït iabundant en la majoria dels ecosistemes de lapenínsula Ibèrica (BLANCO, 1998). A Catalunya esdistribueix per tot el territori i tots els hàbitats, desdel nivell del mar fins als cims més alts (GONZÁLEZ-PRAT I RUIZ-OLMO, 1995).

La dieta de la guineu ha estat estudiada àm-pliament per molts autors a diferents indrets(GOSZCZYNSKI, 1974; AMORES, 1975; FRANK, 1979;ROBERTSON I WHELAN, 1987; DONCASTER et al.,1990; WEBER I AUBRY, 1992; RASPALL et al., 1994;FEDRIANI, 1996; BALLESTEROS et al., 2000) i tots ellscoincideixen en el caràcter generalista i oportu-nista en l’espectre tròfic de l’espècie. Aquest ca-ràcter generalista es deu, principalment, al fetque el factor dominant en la dieta de la guineu ésla disponibilitat espacial i temporal dels recursosalimentaris (BLANCO, 1988), encara que en la ma-joria de treballs no es consideren altres dos fac-tors com l’esforç de captura i el valor nutritiu decada tipus de presa. Aquests tres factors fanque, malgrat l’ampli espectre tròfic, hi hagi unestendències alimentàries que expliquen les dife-rències entre els recursos més utilitzats en àreesdiferents (vegeu RAU et al., 1987; JEDRZEJEWSKI I

JEDREZEJEWSKA, 1992; FERRARI I WEBER, 1994; LO-VARI et al., 1994, 1996).

Tot i que la guineu ha estat motiu de diversosestudis al Parc del Garraf (PARELLADA, 1992; GAR-CÍA I RODRÍGUEZ, 2000; PERIS I DEL AMO, 2003), elconeixement dels hàbits alimentaris és escàs.

Aquest treball té per objectiu caracteritzar ladieta de la guineu al Parc del Garraf i, mitjançantaquesta, interpretar la interacció de l’espècieamb el medi per avaluar les implicacions ecològi-ques que comporta. S’avalua especialment la in-cidència de l’espècie sobre les espècies cinegèti-ques, l’efecte dels abocadors i el paper com adisseminadora de llavors.

Metodologia

La identificació dels recursos tròfics que consu-meix la guineu es va realitzar a partir de l’anàlisid’excrements. Es va definir com a unitat fecalqualsevol excrement o fraccions d’excrementsrecol.lectat de manera aïllada, independentmentde la seva mida i contingut i del contingut de lesunitats recol.lectades a la mateixa zona i data.

Entre el mes de juliol del 1999 i el mes de maigdel 2000 es van recol.lectar 428 unitats fecals alParc del Garraf. Es van definir tres transsectesque es van mostrejar periòdicament amb una fre-qüència d’uns 40 dies entre cada visita (fig. 1).Prèviament a l’inici de l’estudi, es van retirar lesunitats fecals acumulades fins al moment. Elstranssectes van ser seleccionats a partir de diver-sos factors com proximitat a l’abocador del Ga-rraf, freqüentació de la zona, ubicació limítrof ocentral del parc, tipus d’hàbitat predominant,proximitat a conreus, proximitat a zones de caça.Es van definir els transsectes sobre camins cre-ats per l’home a causa del costum de la guineu autilitzar-los intensament en els seus desplaça-ments. Cada unitat fecal recol.lectada es va eti-quetar i guardar de manera individualitzada. Per al’anàlisi de les mostres es van macerar, disgregarsota aigua a pressió i assecar les unitats fecals demanera individual. Les preses es van identificarfins al nivell taxonòmic que ha estat possible. Esva definir com a ítem o categoria alimentària cadatipus de presa, independentment de si es tractad’una unitat taxonòmica o una classificació artifi-cial. L’anàlisi quantitativa es va fer pel mètodedels nombres mínims. La transformació delsítems identificats en termes de biomassa es va fersegons Amores (1975) en el cas d’artròpodes,mamífers i ocells. Es va considerar el pes màximconsumit en una menjada de 400 grams segonsBlanco (1988). En el cas de les restes de carro-nya es va assignar el màxim dels 400 grams percada presència detectada. En les restes d’abo-


Figura 1. Mapa del Parc del Garraf amb la localitza-ció dels tres transsectes on es van recol.lectar lesunitats fecals. S’indica el nombre d’unitats fecals re-col.lectades a cada transsecte.

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 82

cador es va aplicar un criteri més conservador ies va considerar només la meitat del màxim quepot consumir, en desconèixer la biomassa dispo-nible. El pes fresc de fruits es va obtenir d’Herre-ra (1987) i d’observacions pròpies.

Un cop es va tenir la relació d’ítems presents acada unitat, el nombre de representants de ca-dascun i la biomassa representada, es van orde-nar les dades en forma de matriu per obtenir elsdiferents índexs. Per conèixer la importància decada tipus de presa que permetés la caracterit-zació de la dieta de la guineu es van utilitzar qua-tre índexs:

Índex de presència observada (%P). Es defi-neix com el percentatge d’unitats fecals que con-té una categoria de presa respecte al total. Ana-litza la presència o absència d’un determinattipus de presa però no ens informa de l’abundàn-cia o importància de cadascuna d’elles.

Índex de freqüència relativa numèrica (%N). Esdefineix com el percentatge d’una categoria depresa respecte al total. Ens informa de l’abun-dància de cada tipus de presa però no detectales diferències en la distribució entre les unitatsfecals.

Índex de freqüència relativa en biomassa(%B). Igual que l’anterior però expressat en ter-mes de biomassa.

Índex probabilístic (IP). Es defineix com la pro-babilitat que dos individus qualssevol de lacol.lecció extreta de les unitats fecals triats a l’at-zar pertanyin al mateix ítem.

IP = ∑pi2

pi = probabilitat que la presa pertanyi a la catego-ria de preses «i».

La millor propietat que presenta és la de re-presentar el grau de dominància o concentraciód’una categoria de presa (per a detalls vegeuRUIZ I JOVER, 1983). Aquest índex és el que millorrepresenta la importància numèrica de cada pre-sa per al depredador i, per tant, la pressió decaptura que s’exerceix sobre cada tipus de pre-sa. Perquè els valors d’IP obtinguts puguin com-parar-se amb els d’altres mostres, s’ha de realit-zar la transformació percentual respecte a lasuma global:

IP′ = (IP/n)*100 i IP″ = (IP′/∑IP′)

Per conèixer la distribució temporal dels recur-sos tròfics consumits durant el període d’estudi,es van diferenciar tres períodes o estacions se-gons la influència estacional en la disponibilitatdel medi:

Període d’estiu. Representat per les mostresrecol.lectades els mesos de juliol, agost i setem-bre del 1999 i maig del 2000 (n = 119). En aquestperíode hi ha una major disponibilitat de verte-brats i artròpodes, especialment de conills i or-tòpters, respectivament (LOVARI et al., 1994; LLA-CUNA, 2000).

Període de tardor-hivern. Format per les mos-tres recol.lectades durant els mesos d’octubre,novembre i desembre del 1999 i gener del 2000(n = 183). En aquest període hi ha una elevada dis-ponibilitat de fruits carnosos (GUIX I RUIZ, 2000). Elgrup dels ocells presenta a l’àrea d’estudi una dis-ponibilitat major a causa de la presència d’ocellsfatigats com a resultat de la migració postnupcial ide l’inici de soltes de perdius per a activitats cine-gètiques durant els mesos de desembre i gener(RODRÍGUEZ I GARCÍA, 2000).

Període d’hivern-primavera. Format per lesmostres obtingudes els mesos de febrer, març iabril del 2000 (n = 126). En aquest període té llocl’inici de la reproducció de molts micromamífersdels ordres Rodentia i Insectivora i el màxim delsconills (Oryctolagus cuniculus) i coincideix ambl’inici del període reproductor de la guineu. L’aug-ment de les temperatures, molt suaus durant l’hi-vern, propicia l’increment de les poblacions d’ar-tròpodes.

S’ha comparat la dominància de cada tipusde presa entre els tres períodes mitjançant els ín-dexs probabilístics calculats a partir de les mos-tres recol.lectades a cada període.

Per abordar el paper de la guineu com a po-tencial dispersora de llavors es va analitzar la do-minància en la mostra de llavors presents a lesunitats fecals. Es va elaborar una matriu on no-més es van considerar les unitats fecals recol.lec-tades a tota l’àrea d’estudi que contenien una omés llavors i es van calcular els diferents índexs.Per a la separació de les espècies autòctones ial.lòctones es va seguir el criteri de Casasayas(1989).


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 83

Resultats

Es van identificar un total de 3.290 preses agru-pades en 46 ítems o categories d’origen animal,vegetal i antròpic (taula 1). En termes d’abun-dància, els fruits i els artròpodes són els grupsque presenten un percentatge més gran respec-te a la resta (fig. 2). En termes de biomassa,però, els grups dels vertebrats, la carronya i les

restes d’abocador en ordre d’importància, sónels que representen la base de la dieta de la gui-neu al Garraf (fig. 3). Els índexs probabilístics in-diquen que els fruits són el recurs en què s’in-verteix un esforç de captura més alt ( IP″ = 56,5),seguit dels artròpodes ( IP″ = 15,4) i dels verte-brats ( IP″ = 13,5). Les restes d’aliment proce-dents dels abocadors no són dominants a lamostra ( IP″ = 7,0).


Taula 1. Resultats dels 46 ítems identificats en 428 unitats fecals recol.lectades en tres transsectes al Parcdel Garraf des de juliol del 1999 a maig del 2000: Totals, percentatges de presència (%P), percentatges nu-mèrics (%N), percentatges de biomassa (%B) i índex probabilístic (IP″).

Total % P % N % B IP″

Artròpodes

Coleòpters

Cerambícids 199 14,72 6,05 0,43 11,66

Coccinèlids 12 0,47 0,36 0,01 0,23

Caràbids 10 1,40 0,30 0,01 0,82

Chrysomèlids 4 0,70 0,12 0,002 0,13

Coleòpters indet. 23 4,67 0,70 0,01 0,71

Dictiòpters 3 0,70 0,09 0,002 0,04

Odonats 1 0,23 0,03 0,001 0,08

Himenòpters 14 2,10 0,43 0,02 0,52

Ortòpters 58 8,64 1,76 0,06 0,97

Dermàpters 5 0,23 0,15 0,003 0,21

Miriàpodes 3 0,70 0,09 0,003 0,02

Altres invertebrats

Anèl.lids 4 0,93 0,12 0,004 0,76

Gasteròpodes 2 0,47 0,06 0,002 0,09

Vertebrats

Mamífers

Micromamífers 36 8,41 1,09 1,61 2,38

Oryctolagus cuniculus 37 8,64 1,12 32,29 5,91

Vertebrats indet.

(exclosos ocells) 17 3,97 0,52 0,30 1,75

Ocells

Galliformes 18 3,50 0,55 15,71 1,84

Columbiformes 3 0,70 0,09 2,62 0,31

Passeriformes 16 3,74 0,49 2,27 0,45

Ocell indet. 9 2,10 0,27 1,28 0,83

Restes ou 2 0,47 0,06 0,02 0,15

Carronya 22 5,14 0,67 20,51 2,79

Abocador 67 15,65 2,04 15,49 7,00

Restes vegetals 47 10,98 1,43 – 3,88

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 84

El període d’estiu és el període amb una dietamés diversa. No es va detectar cap recurs clara-ment dominant a la mostra i tan sols destaca la fa-mília d’artròpodes dels cerambícids, que van serconsumits de forma intensa ( IP″ = 38,95). En el

període de tardor-hivern, en canvi, hi ha una claraespecialització cap a l’ítem dels fruits que, a mésde ser el recurs dominant, és intensament consu-mit en aquest període, i en el qual destaquen al-gunes espècies com la vinya ( IP″ = 30,98). Les


Total % P % N % B IP″

Fruits

Arbutus unedo 16 0,93 0,49 0,11 0,52

Ceratonia siliqua 8 1,40 0,24 0,14 0,06

Chamaerops humilis 951 35,05 28,91 3,55 31,38

Coriaria myrtifolia 1 0,23 0,03 0,002 0,0004

Cucurbita sp. 3 0,70 0,09 0,07 0,23

Eriobotryra japonica 3 0,70 0,09 0,03 0,23

Ficus carica 30 6,31 0,91 0,92 2,84

Ligustrum vulgaris 14 0,47 0,43 0,01 0,36

Melia azederach 1 0,23 0,03 0,001 0,03

Pinus pinea 2 0,23 0,06 0,0002 0,001

Prunus armeniaca 1 0,23 0,03 0,02 0,02

P. avium x P. cerasus 5 0,70 0,15 0,07 0,24

P. domestica 6 0,47 0,18 0,10 0,60

Malus domestica 5 0,93 0,15 0,11 0,46

Rhamnus alaternus 34 2,34 1,03 0,01 0,62

Rubus ulmifolius 25 2,80 0,76 0,04 0,41

Sambucus nigra 6 0,47 0,18 0,001 0,04

Vitis vinifera 1.547 17,52 47,02 2,16 16,85

Espècie indet. núm. 1 3 0,70 0,09 0,003 0,03




Figura 2. Representació en percentatges numè-rics (%N ) de les categories tròfiques identificadesa les 428 unitats fecals durant el període de julioldel 1999 a maig del 2000 en tres transsectes alParc Natural del Garraf.

C. humilis 28,9 %F. carica 0,9 %

V. vinifera 47,0 %Altres 4,6 %

Fruits 81,4 %

Artròpodes 10,1% Invertebrats no artròpodes 0,2%

Carronya 0,7%

Abocador 2,0%

Restes vegetals 1,4%

Restes ou 0,1%

Vertebrats 4,1%Mamífers 2,2 %Ocells 1,4 %Indet. no ocells 0,5 %

Coleòpters 6,9 %Altres 3,2 %

Figura 3. Representació en percentatge de biomas-sa (%B) de les categories tròfiques identificades ales 428 unitats fecals durant el període de juliol del1999 a maig del 2000 en tres transsectes al Parc delGarraf.

C. humilis 3,5 %F. carica 0,9 %

V. vinifera 2,2 %Altres 0,8 %

Fruits 7,4 % Artròpodes 0,5%

Invertebrats no artròpodes 0,01%

Carronya 20,5%

Vertebrats 56,1%Mamífers 33,9 %

Ocells 21,9 %Indet. no ocells 0,3 %

Abocador 15,5%

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 85

restes d’aliment procedents d’abocador pre-senten un índex probabilístic en aquest període( IP″ = 3,48) molt inferior respecte als altres perío-des (estiu: IP″ = 10,27; hivern-primavera: IP″ =9,53). En el període d’hivern-primavera hi ha unapreferència cap als recursos d’origen animal, enquè destaquen els vertebrats i la carronya i recur-sos d’origen antròpic. Per la seva biomassa i lapresència de restes als excrements, el conill sem-bla un recurs fonamental durant aquest període.Els fruits de margalló són, pràcticament, els únicsdetectats en aquest període i són consumits deforma abundant i intensa ( IP″ = 46,74).

De les 428 unitats fecals recol.lectades durantel període d’estudi, 269 unitats (62,85%) conte-nien una o més llavors. Les 17.573 llavors troba-des s’agrupen en 22 espècies, de les quals 4 novan poder ser identificades. Entre les 18 espèciesidentificades, 7 són espècies autòctones al Garraf(Arbutus unedo, Chamaerops humilis, Coriariamyrtifolia, Ligustrum vulgaris, Rhamnus alaternus,Rubus ulmifolius i Sambucus nigra) i 11 espècies(Ceratonia siliqua, Cucurbita sp., Eriobotryra japo-nica, Ficus carica, Melia azederach, Pinus pinea,Prunus armeniaca, P. avium x P. cerasus, P. do-mestica, Malus domestica i Vitis vinifera) sónal.lòctones (CASASAYAS, 1989). D’aquestes últimes,4 són espècies arqueòfites (C. siliqua, F. carica, P.pinea i V. vinifera) que han estat cultivades a la pe-nínsula Ibèrica des de, com a mínim, l’edat mitja-na i pel seu estat naturalitzat, són consideradescom a autòctones per alguns autors. Les llavorsde P. pinea es van trobar trencades per mastica-ció ( n = 2). Les llavors disseminades que dominena la mostra en ordre d’importància són C. humilis(%P = 55,76%; %N = 5,41%; IP″ = 48,83), V. vini-fera (%P = 27,88%; %N = 15,64%; IP″ = 24,01) iF. carica (%P = 10,04%; %N = 72,71%;IP″ = 9,44). La resta d’espècies estan representa-des amb valors d’IP″ inferiors a 3. La diversitat to-tal acumulada obtinguda va ser d’1,39 (índex deShannon-Weaver).

Discussió

En termes generals, la dieta de la guineu al Parcdel Garraf coincideix amb la de l’extensa biblio-grafia quant a ítems implicats. Les dades de di-versitat del nínxol tròfic s’ajusten al caràcter opor-tunista dels hàbits alimentaris de la guineu, queutilitza una àmplia varietat dels recursos tròficsdisponibles en el medi.

Si bé en altres estudis realitzats a l’àrea mediter-rània els mamífers signifiquen una fracció molt im-portant de la dieta de la guineu, especialment entermes de biomassa (AMORES, 1975; CIAMPALANI I

LOVARI, 1985; RAU et al., 1987; FEDRIANI, 1996), enel cas del present estudi els valors obtinguts sónmolt inferiors, a nivell comparatiu, en termes defreqüència de presència, percentatge numèric ipercentatge de biomassa. Aquestes diferències espodrien explicar per una baixa disponibilitat en elmedi o bé per l’elevat esforç de captura que impli-quen. En el cas dels micromamífers, campanyesde trampeig realitzades durant l’any 1999 mostrenuna pèrdua significativa de riquesa i abundànciarelativa de micromamífers en el procés de regene-ració del bosc (TORRE, 2000). L’abast i periodicitatdels incendis al Garraf, doncs, podrien estar afec-tant negativament les poblacions de micromamí-fers i, consegüentment, els seus depredadors. Pelque fa al conill, s’ha constatat una disminució deles poblacions a causa de l’efecte de malaltiescom l’hemorràgia vírica (LLACUNA, 2000), la qualcosa afectaria directament la disponibilitat per alsdepredadors. El grup dels ocells, en canvi, pre-senta una freqüència de presència i un percentat-ge numèric lleugerament superior als valors obtin-guts en altres àrees mediterrànies (RAU et al.,1987; FEDRIANI, 1996; BALLESTEROS et al., 2000;però vegeu AMORES, 1975). La ingestió d’ocells ésmés important en el període hivern-primavera, demanera que podria estar més relacionada amb lesnecessitats proteiques del període reproductor dela guineu, com apunten altres autors (REYNOLDS I

TAPPER, 1995), que amb la disponibilitat de presesal medi. Durant el període de tardor-hivern van te-nir lloc diversos alliberaments de perdius a causade les activitats cinegètiques sense que es detec-tés un augment de presència i abundància de res-tes als excrements. El consum de recursos proce-dents d’abocadors per part de la guineu éshabitual a les àrees molt humanitzades (BLANCO,1988; DONCASTER et al., 1990). Les dades mostrenque els recursos alimentaris que ofereixen els abo-cadors són utilitzats durant tot l’any però de ma-nera poc intensa, la qual cosa suggereix que laguineu utilitza els abocadors només com a font derecursos «complementària», probablement per lapobra qualitat de l’aliment que hi troba. El fet quesigui un recurs poc consumit en el període de tar-dor-hivern probablement està relacionat amb l’altadisponibilitat de fruits, un recurs que també implicaun esforç de captura molt baix i, a més, ofereix unavarietat nutritiva d’alta qualitat (HERRERA, 1987). En


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 86

qualsevol cas, la presència d’una font d’alimentnova i no regulada de forma natural pot comportaruna preferència respecte d’altres fonts d’aliment,com el cas dels fruits, que impliquen un seguit derelacions mutualistes.

La presència i l’abundància de fruits carnososa la dieta són elevades a causa de l’alt nombred’espècies i «individus» presents. El fruit mésconsumit per la guineu de manera general és eldel C. humilis. Aquesta espècie presenta diver-sos factors que poden explicar la seva dominàn-cia a la mostra respecte a la resta: els fruits estroben disponibles pràcticament durant tot l’any(obs. per.), de manera que és la que presentauna disponibilitat de fruits més repartida en eltemps; el fruit és fàcilment accessible; és una es-pècie àmpliament distribuïda per tot el parc (RIE-RA, 1997); la biomassa que aporta és gran en re-lació amb el terme mitjà de les espècies de fruitcarnós presents al Garraf i el contingut en carbo-hidrats representa un important aport energètic(HERRERA, 1987). Els resultats suggereixen que elC. humilis podria actuar com un recurs comple-mentari clau en la dieta de la guineu al Garraf, en-cara que relativitzat en la seva biomassa. A la lo-calitat dels Casals, però, l’espècie més consumidaés V. vinifera. La presència de camps de conreude vinya i el fàcil accés als seus fruits ofereixenuna gran disponibilitat d’aquesta espècie. Elsfruits de mida comercialment petita no són reco-llits de la planta, per la qual cosa, el període dedisponibilitat s’allarga des de final d’agost fins amitjan desembre (obs. per.). Tot i la presència deC. humilis a la zona, les relacions de competència(o apetència de la guineu) entre les dues espècieses decanten en una preferència cap a V. vinifera,que és consumida de forma intensa.

En l’anàlisi de la guineu com a potencial disse-minadora de llavors destaca l’elevat nombre d’es-pècies (22) respecte a altres àrees de tipus medi-terrani: 17 espècies a la serra de Collserola (GUIX I

RUIZ, 2000) i 27 espècies a la serra de Cazorla(HERRERA, 1996). En termes de diversitat, però,presenta un índex per sota de la meitat respected’àrees molt properes com la serra de Collserola.Això es deu al fet que la mostra està dominadabàsicament per tres espècies: F. carica i V. vinife-ra (al.lòctona) i C. humilis (autòctona). Les duesprimeres espècies són disseminades de manerapuntualment intensa a causa principalment delnombre superior de llavors per fruit, especialmenten el cas de F. carica, i que són seleccionadespreferentment respecte de C. humilis. Encara que

la presència de F. carica i V. vinifera estigui localit-zada als camps de conreu, el fet que siguin espè-cies amb gran capacitat de colonització i amb unnombre gran de potencials disseminadors, sugge-reixen que es produeix una interacció negativaamb els processos de dispersió de les espèciesautòctones. Per la seva banda, les llavors de C.humilis poden ser disseminades durant gran partde l’any a causa de la fenologia de la fructificacióque presenta l’espècie, però per la mida de la lla-vor, només la guineu i la fagina (Martes foina), enmenor mesura, tenen capacitat de consumir-neels fruits i dispersar-ne les llavors. En aquest cas,la guineu pot estar actuant com a espècie clau pera la dispersió de les llavors de margalló.

Bibliografia

AMORES, F. (1975). «Diet of the red fox (Vulpes vul-pes) in the western Sierra Morena (South Spain)».Doñana, Acta Vertebrata, núm. 2(2); pàg. 221-239.

BALLESTEROS, Tomàs; DEGOLLADA, Artur; BAQUE-DANO, Leonardo (2000). «Estudi dels carnívors alParc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac». IVTrobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt il’Obac. Monografies, 29; pàg.113-118.

BLANCO, Juan C. (1988). Estudio ecológico delzorro, Vulpes vulpes, en la Sierra del Guadarrama.Tesi doctoral. Oviedo: Universidad de Oviedo.

BLANCO, Juan C. (1998), Mamíferos de EspañaI: insectívoros, quirópteros primates y carnívorosde la península Ibérica, Baleares y Canarias. Bar-celona. Editorial Planeta.

CASASAYAS, T.F. (1989). La flora al.lòctona deCatalunya: catàleg raonat de les plantes vascu-lars exòtiques que creixen sense cultiu al NE de laPenínsula Ibèrica. Tesi doctoral. Barcelona: Uni-versitat de Barcelona.

CIAMPALINI, B.; LOVARI, S. (1985). «Food habitsand trophic niche overlap of the badger (Melesmeles L.) and the red fox (Vulpes vulpes L.) in amediterranean coastal area». Zeitscharift Saüge-tierkunde, núm. 50; pàg. 226-234.

DONCASTER, C.P.; DICKMAN, C.R.; MACDONAL,D.W. (1990). «Feeding ecology of red foxes (Vul-pes vulpes) in the city of Oxford». England. Jour-nal of Mammalogy, núm. 71(2); pàg. 188-194.

FEDRIANI, J.M. (1996). «Dieta anual del zorro,Vulpes vulpes, en dos hábitats del Parque Nacio-nal de Doñana». Doñana, Acta Vertebrata, núm.23(2); pàg. 143-152.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 87

FERRARI, N.; WEBER, J.M. (1995). «Influence ofthe abundance of food resources on the feedinghabits of the red fox, Vulpes vulpes, in westernSwitzerland». Journal of Zoology, núm. 236; pàg.117-129.

FRANK, Laurence G. (1975). «Selective preda-tion and seasonal variaton in diet of the fox (Vul-pes vulpes) in NE Scotland». Journal of Zoology,núm. 189; pàg. 526-532.

GARCÍA, Mònica; RODRÍGUEZ, Isabel (2000).«Cens de carnívors terrestres al Parc Natural delGarraf durant l’any 1998». III Trobada d’Estudio-sos del Garraf. Monografies, 30; pàg. 127-129.

GONZÁLEZ-PRAT, Ferran; RUIZ-OLMO, Jordi(1995). «Guineu o guilla». Els grans mamífers deCatalunya i Andorra. J. Ruiz-Olmo, A. Aguilar, ed.Barcelona: Lynx Edicions. Pág. 129-136.

GOSZCZYNSKI, Jacek (1974). «Studies on thefood of foxes». Acta Theriologica, núm. 19(1);pàg. 1-18.

GUIX, Juan Carlos; RUIZ, Xavier (2000). «Frugi-voria i dispersió de llavors per mamífers carnívorsa la Serra de Collserola, amb especial referènciaa la guineu (Vulpes vulpes)». I Jornades sobre laRecerca en els Sistemes Naturals de Collserola:Aplicacions a la Gestió del Parc. (F. Llimona, J.M.Espelta, J.C. Guix, E. Mateos, J.D. Rodríguez-Tejeiro, ed.). Barcelona: Consorci del Parc deCollserola. Pàg. 133-138.

HERRERA, Carlos M. (1987). «Vertebrate-dis-persed plants of the Iberian peninsula: a study offruit characteristics». Ecological Monographs,núm. 57(4); pàg. 305-331.

HERRERA, Carlos M. (1996). «El papel de loscarnívoros en la dispersión de semillas». Carnívo-ros: Evolución, Ecología y Conservación. (R. Gar-cía-Perea, R. A. Baquero, R. Fernández-Salva-dor, J. Gisbert, ed.). Madrid: Consejo Superior deInvestigaciones Científicas. Pàg. 201-216.

JEDRZEJEWSKI, Wlodzimierz; JEDREZEJEWSKA,Bogumila (1992). «Foraging and diet of the redfox Vulpes vulpes in relation to variable food re-sources in Balowieza National Park, Poland».Ecography, núm. 12(2); pàg. 212-220.

LLACUNA, Santi (2000). «Cens dels conills a laprimavera i a la tardor». Parc Natural del Garraf:Memòria 1999. Diputació de Barcelona; pàg. 8.

LOVARI, S.; VALIER, P.; LUCCHI, M.R. (1994).«Ranging behaviour and activity of red foxes (Vulpes vulpes: Mammalia) in relation to envi-ronmental variables, in a mediterranean mixed pi-newood». Journal of Zoology, núm. 232; pàg.323-339.

LOVARI, S.; LUCHERINI, M.; CREMA, G. (1996). «In-dividual variations in diet, activity and habitat useof red foxes in a mediterranean rural area». Jour-nal of Wildlife Reserche, núm. 1(1); pàg. 24-31.

PARELLADA, Xavier (1992). «Introducció a l’estudidel bargalló (Chamaerops humilis)». I Trobada d’Es-tudiosos del Garraf. Monografies, 19; pàg. 99-101.

PERIS, Albert; DEL AMO, Rodrigo (2003). «Estu-di de la població de guineu (Vulpes vulpes) delParc del Garraf». IV Trobada d’Estudiosos delGarraf. Monografies, 37; pàg. 155-158.

RASPALL, Alfons; COMAS, Lluís; MATEU, Marcel(1994). «Recull de dades sobre l’alimentació esti-val de Vulpes vulpes i Martes sp. al Parc Naturald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i zona pe-rifèrica». III Jornades sobre Recerca al Parc Natu-ral d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

RAU, Jaime R.; DELIBES, Miguel; BELTRAN, JuanF. (1987). «Estudio comparado de la dieta de loszorros mediterráneos (Carnivors, Canidae)».Anuales del Museo de Historia Natural de Valpa-raiso, núm. 18; pàg. 163-168.

REYNOLDS, Jonathan C.; TAPPER, Stephen C.(1995). «The ecology of the red fox Vulpes vulpesin relation to small game in rural souther En-gland». Wildlife Biology, núm. 1; pàg. 105-119.

RIERA, Jordi (1997). Estudi de la regeneracióde la vegetació del Parc Natural del Garraf des-prés dels incendis de 1982 i 1994. Estat actual ipropostes de gestió. Document I i II. Projecte finalde carrera. Lleida: Escola Tècnica Superior d’En-ginyeria Agrària. Universitat de Lleida.

ROBERTSON, P.A.; WHELAN, J. (1987). «The food of the red fox (Vulpes vulpes) in Co. Kildare,Ireland». Journal of Zoology, núm. 213; pàg. 740-743.

RODRÍGUEZ, Isabel; GARCÍA, Mònica (2000). «Es-tudi cinegètic de la zona de caça controlada delParc Natural del Garraf. Temporada 1997-1998».III Trobada d’Estudiosos del Garraf. Monografies,30; pàg. 131-133.

RUIZ, Xavier; JOVER, Lluís (1983). «Tipificacióntrófica de poblaciones mediante estimas de ladominancia y de la diversidad». XV Congr. Int.Fauna Cinegética y Silvestre; pàg. 695-707.

TORRE, Ignasi (2000). «Seguiment de les pobla-cions de micromamífers». Parc Natural del Garraf:Memòria 1999. Diputació de Barcelona; pàg. 14.

WEBER, J.M.; AUBRY, S. (1993). «Predation byfoxes, Vulpes vulpes, on the fossorial form of thewater vole, Arvicola terrestris scherman, in wes-tern Switzerland». Journal of Zoology, núm. 229;pàg. 553-559.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 88

Resum

Des de l’any 1999 s’està duent a terme als parcs delGarraf i Olèrdola l’estudi de la distribució dels carní-vors salvatges i domèstics assilvestrats mitjançant latècnica del trampeig fotogràfic. Per a això, s’han si-tuat càmeres fotogràfiques amb sistemes d’activa-ció per moviment (sensors de llum infraroja) a cadas-cuna de les quadrícules UTM d’1 km2 incloses dins elPla especial del Parc del Garraf.

L’espècie detectada amb més freqüència és lageneta, seguida del gos, la fagina, i el gat.

Les dues espècies de carnívors salvatges mos-tren una distribució perifèrica al Garraf, essent ab-sents de gran part del sector interior del Garraf.

Els resultats es discuteixen en el context actualdels parcs del Garraf i Olèrdola, un espai natural onels ambients forestals han retrocedit dràsticament aconseqüència dels darrers incendis forestals (1982 i1994), i on la fragmentació de les masses arbradesés elevada.

Paraules clauCarnívors, geneta, nínxol ecològic, parany fotogràfic

Resumen

Modelización del nicho ecológico de loscarnívoros en los parques de El Garraf y OlèrdolaDesde el año 1999 se está llevando a cabo en losparques de El Garraf y Olèrdola el estudio de la dis-tribución de los carnívoros salvajes y domésticosasilvestrados mediante la técnica del trampeo foto-gráfico. Para ello, se han situado cámaras fotográfi-cas con sistemas de activación por movimiento(sensores de luz infrarroja) en cada una de las 142cuadrículas UTM de 1 km2 incluidas dentro del Planespecial del Parque de El Garraf.

La especie detectada con más frecuencia es la ji-neta, seguida del perro, la garduña y el gato.

Las dos especies de carnívoros salvajes muestranuna distribución periférica en El Garraf, estando au-sentes de gran parte del sector interior de El Garraf.

Los resultados se discuten en el contexto ac-tual de los parques de El Garraf y Olèrdola, un es-pacio natural donde los ambientes forestales hanretrocedido drásticamente a consecuencia de losúltimos incendios forestales (1982 y 1994), y don-de la fragmentación de las masas arboladas eselevada.

Palabras claveCarnívoros, jineta, nicho ecológico, trampeo foto-gráfico

Abstract

Modelling of the ecological niche of carnivores in Garraf and Olèrdola ParksThe distribution of wild and feral domestic carnivoresin Garraf and Olèrdola Parks has been studied since1999 by means of photo-trapping. To this end, cam-eras with infrared sensors activated by movementhave been installed in each of the 1 x 1 km UTMsquares included in the Garraf Park Special Plan.

The species detected most frequently is the com-mon genet, followed by dog, beech marten and cat.

The two wild carnivore species are distributedaround the edge of the Garraf, being absent from alarge part of the interior of the massif.

The results are discussed in the present contextof Garraf and Olèrdola Parks, a natural area in whichwoodlands have lost ground drastically as a result offorest fires (1982 and 1994) and those forested ar-eas that remain are highly fragmented.

KeywordsCarnivores, genet, ecological niche, photo-trapping

Modelització del nínxol ecològic delscarnívors als parcs del Garraf i Olèrdola

Albert PerisOficina Tècnica de Parcs Naturals Diputació de Barcelona

Lluís TenaNaturalistes en Acció

Ignasi TorreMuseu de Granollers. Ciències Naturals. La Tela


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 89

Introducció

L’estudi de les comunitats de carnívors (la distri-bució, la composició i l’abundància de les espè-cies que les integren) és una tasca complicadapel caràcter reservat i esquiu de la majoria d’es-pècies. Per això, s’han descrit una sèrie de tècni-ques d’estudi, en uns casos basades en obser-vacions directes dels individus en el medi(transsectes nocturns, fototrampeig), i en altrescasos, basades en els rastres deixats per les di-ferents espècies (empremtes, excrements, caus,etc.). Les dues tècniques (directes i indirectes)presenten avantatges i inconvenients, i cal com-binar-les moltes vegades per obtenir un reflexmés aproximat de la composició de les comuni-tats de carnívors (GIL-SÁNCHEZ et al., 2001; RUIZ-OLMO I LÓPEZ-MARTÍN, 2001).

El trampeig fotogràfic és una tècnica no inva-siva que permet obtenir informació simultània so-bre la majoria d’espècies que componen una co-munitat de carnívors (NAVES et al., 1996; RASPALL

et al., 1996; MORUZZI et al., 2002). Aquesta tècni-ca s’ha popularitzat en els últims temps a conse-qüència de l’aparició d’equips automàtics relati-vament senzills i econòmics (KUCERA I BARRETT,1993; YORK et al., 2001). L’existència de proto-cols estandarditzats en extenses àrees (EUA, ZIE-LINSKI I KUCERA, 1995) permet establir una meto-dologia comparable que elimina part dels biaixosconeguts en altres mètodes. Aquesta tècnicapermet a més obtenir informació molt precisa so-bre la distribució, l’abundància i l’ús de l’hàbitatde moltes espècies de carnívors (fotoidentificaciód’individus: PLA et al., 2000; estimacions de lapoblació: MACE et al., 1994; patrons d’activitat:FORESMAN I PEARSON, 1999).

Material i mètodes

Des de l’any 1999 s’està duent a terme al Parcdel Garraf i Olèrdola l’estudi de la distribució delscarnívors salvatges i domèstics assilvestrats mit-jançant la tècnica del trampeig fotogràfic (PERIS I

TENA, 2000, 2003).Els dispositius de captura fotogràfica consten

d’una càmera fotogràfica compacta de 35 mmde lent fixa acoblats a un sistema d’activacióconsistent en una barrera de llum infraroja de re-flexió directa. Es tracta de barreres d’infraroig dereflexió per catadiòptric i d’emissor-receptor. Labarrera de llum infraroja està alimentada per una

bateria de 12 volts situada a l’interior d’una caixade connexions de plàstic per aconseguir unamica d’aïllament tèrmic i de la humitat. Per evitarpossibles problemes d’alteració de la conductadels carnívors enfront el soroll de les càmeres,aquestes han estat insonoritzades en incloure-lesdins una caixa de connexions de plàstic dotadad’un revestiment intern de suro per evitar la con-densació de la humitat (vegeu PLA et al., 2000,per a una aproximació similar). Per aconseguiratreure els animals es va disposar un esquer olo-rós (tonyina amb oli d’oliva). Amb el mateix oli dela llauna es va fer un rastre olfactiu d’entre 5 a 10metres per facilitar la captura d’animals que cir-culessin allunyats del parany.

Com a unitat de mostreig es va utilitzar la qua-drícula UTM d’1 km2 (VIRGÓS et al., 2001), superfí-cie suficientment gran per acollir-hi individus deles espècies amb una probabilitat de captura mésgran (genetes i fagines, RUIZ-OLMO I LÓPEZ-MARTÍN,2001, VIRGÓS et al., 2001, CAMPS I LLIMONA, 2004).Aquesta unitat estàndard es va seleccionar tambétenint en compte els criteris de simplicitat, com-parabilitat i facilitat d’aplicació utilitzant els mapesdisponibles (ZIELINSKI et al., 1995). S’ha realitzat unmostreig relativament homogeni (a causa de l’o-rografia i la dificultat d’accés en algun cas), dispo-sant un reticle d’estacions de mostreig amb unaequidistància aproximada d’1 km sobre tota lasuperfície del parc natural (FORESMAN I PEARSON,1999; MORUZZI et al., 2002).

S’han realitzat mapes de presència-absènciadels carnívors a tota la superfície del Parc Naturaldel Garraf i Olèrdola. Aquestes dades han estatutilitzades per realitzar la modelització del nínxolecològic (MNE) dels carnívors. La MNE consisteixa modelitzar la resposta d’una espècie a una sè-rie de variables ambientals i la posterior prediccióde la seva presència en zones no mostrejades apartir dels valors ambientals observats en aques-tes zones (ESTRADA et al., 2004). S’han utilitzatModels Generals Lineals (GLM) amb lligam logit acausa de la naturalesa binomial (0 = absència, 1= presència) de les variables a modelitzar (ESTRA-DA et al., 2004). Les variables ambientals utilitza-des per a la modelització s’han extret dels ma-pes digitals de cobertes del sòl en formatMiramon (www.gencat.net). Aquestes variableshan estat sotmeses a una anàlisi de componentsprincipals (ACP) per obtenir gradients multiva-riants ortogonals (= independents) de predictorsambientals amb els quals realitzar les anàlisis deregressió logística. Les prediccions dels models


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 90


logístics representen probabilitats d’aparició deles espècies a les diferents unitats de mostreig,amb valors que poden oscil.lar entre 0 (absència)i 1 (probabilitat màxima). Els valors han estatmultiplicats per 100 per tenir una probabilitatd’aparició en tant per cent. Finalment, les predic-cions dels models logístics han estat extrapola-des de les 142 UTM en què s’han realitzat lesobservacions a les 426 quadrícules UTM de l’à-rea d’estudi.

La figura 1 mostra esquemàticament tots elspassos realitzats per a la MNE dels carnívors alParc Natural del Garraf i Olèrdola.

Resultats

S’han situat càmeres fotogràfiques amb sistemesd’activació per moviment (sensors de llum infra-roja) a cadascuna de les 142 quadrícules UTMd’1 km2 incloses dins el Pla especial del Parc delGarraf i Olèrdola. L’espècie detectada amb mésfreqüència ha estat la geneta (Genetta genetta),amb una probabilitat d’aparició del 14% (20 deles 142 UTM mostrejades, fig. 2), seguida del gos(Canis familiaris, 12%), la fagina (Martes foina,11%, fig. 3), i el gat (Felis catus, 8%). Solaments’ha intentat modelitzar la resposta de les espè-cies de carnívors salvatges.

L’ACP va donar 3 components significatius; laCP1 es pot interpretar com un gradient que va dezones cobertes per matollars (extrem +) a zonesconreades (extrem –). La CP2 representa un gra-dient per a la superfície recoberta per massa fo-restal i la CP3 representa un gradient per a la su-perfície recoberta per sòl urbà.

Les dues espècies de carnívors salvatgesmostren una distribució perifèrica al Garraf, es-sent absents de gran part del sector interior delGarraf. En el cas de la geneta, una espècie prin-cipalment forestal, s’ha observat una associaciósignificativa amb la coberta de bosc a les unitatsde mostreig (CP2, p = 0,04). En aquest cas laseva probabilitat d’aparició és màxima a la peri-

Figura 1. Representació esquemàtica dels passosper realitzar la modelització de nínxol ecològic delscarnívors salvatges del Parc Natural del Garraf iOlèrdola.

Figura 2. Nombre de quadrícules amb presència (punt clar) i absència (punt fosc) de geneta (Genetta genetta)al Parc del Garraf i Olèrdola.

Presència geneta

Absència geneta

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 91


fèria del parc on resten arraconats petits boscsde pins i alzines, a sector nord-oriental (domini dela màquia d’arboç), i a la zona d’ampliació. El mo-del permet preveure una alta probabilitat d’apari-ció al sector del Foix, una àrea que no ha estatmostrejada. La probabilitat d’aparició de la gene-ta (predicció) es correlaciona molt significativa-ment amb la superfície ocupada pel bosc (r =0,73, p < 0,0001, n = 426). D’altra banda, el sec-tor central del parc recobert per màquies de ga-rric i margalló representa un hàbitat gens apropiatper a l’espècie. En el cas de la fagina, el model nova seleccionar cap variable ambiental.

Discussió

En aquest treball fem una primera aproximació ala modelització del nínxol ecològic dels carnívorssalvatges al Parc Natural del Garraf i Olèrdola, iuna posterior predicció de la probabilitat d’apari-ció en un sector de 426 km2 que inclou també elParc del Foix i tota la seva perifèria. La genetamostra una probabilitat d’aparició superior a leszones forestals que a les zones obertes (mato-llars i conreus), un patró consistent amb el que esconeix dels seus requeriments ambientals a Ca-talunya. En general es considera una espècie as-sociada als boscos mediterranis coberts per

quercínies i amb un estrat arbustiu desenvolupat(RUIZ-OLMO I LÓPEZ-MARTÍN, 2001). Al Montnegre-Corredor i al Montseny aquesta espècie mostrauna tendència a ser més freqüent a les zones bai-xes i amb una superfície recoberta per boscos deperennifolis, i evita zones obertes i àrees eleva-des cobertes per boscos caducifolis (TORRE et al.,2001; TORRE I ARRIZABALAGA, 2003; TORRE et al.,2005, 2006). Estudis anteriors realitzats al Parcdel Garraf (PERIS I TENA, 2003) indiquen queaquesta espècie sembla defugir els ambients ar-bustius (les màquies de garric i margalló), però encanvi la fagina sembla que pot habitar aquestsambients amb més freqüència.

D’altra banda, genetes i fagines presenten fre-qüències relatives o probabilitats d’aparició me-nors al Garraf-Olèrdola que a altres parcs natu-rals. Així doncs, al Corredor la geneta s’ha trobata 18 de 47 UTM (38,2%, TORRE I ARRIZABALAGA,2003), al Montnegre a 28 de 117 (23,9%, TORRE I

ARRIZABALAGA, 2003), i al Montseny s’ha trobat a27 de 161 (16,7%, TORRE et al., 2005), mentreque al Garraf-Olèrdola solament s’ha trobat a 20de 142 (14,1%). Al Corredor la fagina s’ha trobata 8 de 47 UTM (17%, TORRE I ARRIZABALAGA,2003), al Montnegre a 18 de 117 (15,4%, TORRE I

ARRIZABALAGA, 2003), i al Montseny s’ha trobat a60 de 161 (37,3%, TORRE et al., 2005), mentreque al Garraf-Olèrdola solament s’ha trobat a 16

Figura 3. Nombre de quadrícules amb presència (punt clar) i absència (punt fosc) de fagina (Martes foina) alParc del Garraf i Olèrdola.

Presència de fagina

Absència de fagina

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 92

de 142 (11,3%). Aquesta freqüència menor po-dria ser deguda a la gran fragmentació forestalconseqüència dels incendis forestals i que condi-cionen la distribució dels carnívors forestals (TOR-RE I DÍAZ, 2004). Actualment, les masses arbradeses troben a la perifèria del Parc del Garraf i a lazona d’ampliació. En general, les espècies decarnívors especialistes forestals són sensibles ala fragmentació i a la pèrdua de complexitat de l’hàbitat (VIRGÓS I GARCÍA, 2002). Els hàbitatscomplexos estructuralment els ofereixen protec-ció antipredatòria, disponibilitat de refugis i diver-sitat de preses (VIRGÓS I GARCÍA, 2002). Els mato-llars de garric són actualment l’hàbitat dominantal Garraf, un ambient amb una baixa complexitatestructural, aparentment desfavorable per a ge-netes i fagines.

La modelització del nínxol ecològic permet ex-trapolar la probabilitat d’aparició dels carnívorsen àrees no mostrejades com el Foix. D’altrabanda, emfasitza el paper que pot desenvoluparel sector de l’ampliació, amb una elevada cober-ta forestal, que segons la modelització del nínxolpermetria la connexió de les poblacions de gene-ta entre el Garraf i el Foix. No obstant això, és ne-cessari tenir en compte altres aspectes impor-tants, com la mida dels fragments forestals i ladistància entre fragments forestals, a l’hora de rea-litzar futures modelitzacions.

Agraïments

A l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Dipu-tació de Barcelona pel suport logístic i econòmic.

Bibliografia

CAMPS, D.; LLIMONA, F. (2004). «Space use ofcommon genets Geneta genetta in a Mediterra-nean habitat of northeastern Spain: differencesbetween sexes and seasons». Acta Theriologica49: 491-502.

ESTRADA, J.; PEDROCCHI, V.; BROTONS, L.; HER-RANDO, S. (2004). Atles dels Ocells Nidificants deCatalunya 1999-2002. Barcelona: Lynx Edicions.

FORESMAN, K.R.; PEARSON, D.E. (1999). «Acti-vity patterns of American Martens, Martes ameri-cana, Snowshoe Hares, Lepus americanus, andRed Squirrels, Tamiasciurus hudsonicus, in wes-tcentral Montana». Canadian Field Naturalist 113:386-389.

GIL-SÁNCHEZ, J.M.; MOLEÓN, M.; MOLINO, F.M.;VALENZUELA, G. (2001). «Distribución de los mamí-feros carnívoros en la provincia de Granada». Ga-lemys 13 (NE): 37-46.

KUCERA, T.E.; BARRETT, R.H. (1993). «The Trail-master camera system for detecting wildlife». Wil-dlife Society Bulletin 21: 505-508.

MACE, R.D.; MINTA, S.C.; MANLEY, T.L.; AUNE,K.E. (1994). «Estimating Grizzly bear populationsize using camera sightings». Wildlife Society Bu-lletin 22: 74-83.

MORUZZI, T.L.; FULLER, T.K.; DEGRAAF, R.M.;BROOKS, R.T.; LI, W. (2002). «Assessing remotelytriggered cameras for surveying carnivore distri-bution». Wildlife Society Bulletin 30: 380-386.

NAVES, J.; FERNÁNDEZ, A.; GAONA, J.F.; NORES,C. (1996). «Uso de cámaras automáticas para larecogida de información faunística». DoñanaActa Vertebrata 23: 189-199.

PERIS, A.; TENA, L. (2000, inèdit). Distribució iselecció d’hábitat dels carnívors al Parc Naturaldel Garraf. Servei de Parcs Naturals, Diputació deBarcelona.

PERIS, A.; TENA, L. (2003). «Distribució i selec-ció d’hábitat dels carnívors al Parc Natural del Gar-raf». IV Trobada d’Estudiosos del Garraf. Diputa-ció de Barcelona, pàg. 151-154.

PLA, A.; LLIMONA, F.; RASPALL, A.; CAMPS, D.(2000). «Aplicació de les tècniques de trampeigfotogràfic i fotoidentificació a l’estudi poblacionalde la geneta (Genetta genetta L.) al Parc de Coll-serola». I Jornades sobre la Recerca en els siste-mes naturals de Collserola: aplicacions a la ges-tió del Parc. Pàg. 127-131.

RASPALL, A.; COMAS, L.; MATEU, M. (1996).«Trampeo fotográfico del género Martes en elParque Nacional de Aigüestortes i Estany deSant Maurici (Lleida)». Doñana Acta Vertebrata23: 291-296.

RUIZ-OLMO, J.; LÓPEZ-MARTÍN, J.M. (2001).«Relaciones y estrategias ecológicas de los pe-queños y medianos carnívoros forestales». Con-servación de la biodiversidad y gestión forestal:su aplicación en la fauna vertebrada, ed. J. Cam-prodon i E. Plana. Edicions de la Universitat deBarcelona. Pàg. 397-414.

TORRE, I.; ARRIZABALAGA, A. (2003, inèdit). Dis-tribució i selecció de l’hàbitat dels carnívors alParc Natural del Montnegre i el Corredor mitjan-çant el trampeig fotogràfic. Diputació de Barcelo-na, Servei de Parcs Naturals, 60 pàg.

TORRE, I.; DÍAZ, M. (2004). «Small mammalsabundance in Mediterranean post-fire habitats:


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 93

a small carnivore, the common genet (Genettagenetta), in central Spain». Can. J. Zool 79:1.544-1.551.

YORK, E.C.; MORUZZI, T.L.; FULLER, T.K.; OR-GAN, J.F.; SAUVAJOT, R.M.; DEGRAAF, R.M. (2001).«Description and evaluation of a remote cameraand triggering system to monitor carnivores». Wil-dlife Society Bulletin 29 (4): 1.228-1.237.

ZIELINSKI, W.J.; KUCERA, T.E. (1995). «AmericanMarten, Fisher, Lynx and Wolverine: Survey me-thods for their detection». Ed. W.J. Zielinski i T.E. Kucera. USDA Forest Service General Tech-nical Report PSW GTR-157.

ZIELINSKI, W.J.; KUCERA, T.E.; HALFPENNY, J.C.(1995). «Definition and distribution of sampleunits». American Marten, Fisher, Lynx and Wolve-rine: Survey methods for their detection. Ed. W.J.Zielinski i T.E. Kucera. USDA Forest Service Ge-neral Technical Report PSW GTR-157.


a role for predators?». Acta Oecologica 25 (3):137-142.

TORRE, I.; ARRIZABALAGA, A.; FLAQUER, C. (2003).«Estudio de la distribución y abundancia de car-nívoros en el Parque Natural del Montnegre-Co-rredor mediante trampeo fotográfico». Galemys15 (1): 31-44.

TORRE, I.; RIBAS, A.; ARRIZABALAGA, A. (2005,inèdit). Estudi de la comunitat de carnívors delParc Natural del Montseny mitjançant l’ús deltrampeig fotogràfic (2004). Diputació de Barce-lona, 54 pàg.

TORRE, I.; RIBAS, A.; ARRIZABALAGA, A. (2006).«Distribució i selecció de l’hàbitat dels carnívorsdel Montseny». Jornades del Patrimoni natural icultural de la Selva, Sta. Coloma de Farners 27,28 i 29 d’octubre de 2006.

VIRGÓS, E.; ROMERO, T.; MANGAS, J.G. (2001).«Factors depermining “gaps” in the distribution of

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 94

Resum

Utilitzant com a mètode el trampeig fotogràfic, es vaestudiar la composició de carnívors, les relacionsentre aquests a nivell espacial, la distribució i la se-lecció d’hàbitat per poder copsar el paper de lazona d’ampliació del Parc del Garraf com a corredorbiològic amb els del Foix i Olèrdola.

L’àrea d’estudi va ser de 36 quadrícules d’unquilòmetre quadrat.

Durant l’any 2004 es va obtenir un total de 762fotografies amb un esforç de 247,48 dies-càmera.Del total de fotografies, 275 (36%) van ser dels car-nívors objecte d’estudi: 99 de geneta (Genetta ge-netta), 3 de fagina (Martes foina) i 12 de mostela(Mustela nivalis), i respecte als carnívors assilvestratso domèstics es van realitzar 69 fotografies de gos-sos (Canis familiaris) i 92 de gats (Felis catus).

Paraules clauGeneta, selecció d’hàbitat, trampeig fotogràfic, car-nívors terrestres

Resumen

Distribución y selección de hábitat de los carnívoros terrestres en la ampliacióndel Parque de El GarrafUtilizando como método el trampeo fotográfico, seestudió la composición de los carnívoros, las rela-ciones entre ellos a nivel espacial, la distribución y laselección de hábitat, para sopesar el papel de lazona de ampliación del Parque de El Garraf comocorredor biológico con los del Foix y Olèrdola.

El área de estudio comprendió 36 cuadrículas deun kilómetro cuadrado.

Durante el año 2004 se obtuvieron un total de762 fotografías con un esfuerzo de 247,48 días-cá-mara. Del total de fotografías, 275 (36%) fueron delos carnívoros objeto de estudio: 99 de jineta (Ge-netta genetta), 3 de garduña (Martes foina) y 12 decomadreja (Mustela nivalis), respecto a los carnívo-ros asilvestrados o domésticos se obtuvieron 69 fo-tografías de perros (Canis familiaris) y 92 de gatos(Felis catus).

Palabras claveGineta, selección de hábitat, trampeo fotográfico,carnívoros terrestres

Abstract

Distribution and habitat selection of terrestrialcarnivores in the Garraf Park extension areaThe photo-trapping technique was used to studycarnivore composition, relations between these ani-mals on a spatial level, distribution and habitat se-lection in order to assess the role of the Garraf Parkextension area as an ecological corridor connectingto Foix and Olèrdola Parks.

The study area consisted of 36 one-kilometresquares.

In 2004, a total of 762 photographs were ob-tained with a dedication of 247.48 camera-days. Outof this total, 275 photographs (36%) were of the car-nivores under study: 99 of genet (Genetta genetta), 3of beech marten (Martes foina), and 12 of weasel(Mustela nivalis), and with regard to domestic andferal carnivores, 69 photographs were obtained ofdogs (Canis familiaris) and 92 of cats (Felis catus).

KeywordsGenet, habitat selection, photo-trapping, terrestrialcarnivores

Distribució i selecciód’hàbitat dels carnívors terrestres a l’ampliació del Parc del Garraf

Albert Perisi Lluís Tena


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 95

Introducció

El present treball s’emmarca dins del monitorat-ge de la població de carnívors que al Garraf s’es-tà duent a terme des de l’any 1999. Així, durantl’any 2004 es va mostrejar la zona de l’ampliaciódel Parc del Garraf i el Parc d’Olèrdola.

L’àrea d’estudi es caracteritza per ser unafranja contínua però estreta, en forma de corre-dor, de relleu càrstic amb pinedes de pi blanc(brolles i garrigues arbrades) més o menys des-envolupades fruit de l’abandonament de conreusde vinya, amb una matriu de camps de conreu i

una elevada incidència de parcel.les urbanitzades(CRISTÒBAL, 2003).

L’any 2001 la comissió d’urbanisme de la Ge-neralitat de Catalunya aprovà la modificació il’ampliació del Pla especial de protecció de l’es-pai natural del Garraf, aquesta franja de terrenyincorpora part del municipi de Vilanova i la Geltrú,i s’estableix una connexió ecològica dels espaisprotegits del Parc del Garraf, Olèrdola i el Foix(memòria Garraf 2001).

Els estudis relatius a l’ús i la selecció d’hàbitatde genetes i fagines són encara escassos i utilit-zen diferents metodologies per conèixer els fac-


Figura 1. Mapa de l’àrea d’estudi.

tors que condicionen la presència i la distribuciód’aquestes espècies (VADILLO, 1997; VIRGÓS, 1997;RONDININI, 2002; TORRE, 2003; PERIS, 2003).

Els objectius del present estudi van ser conèi-xer la composició dels carnívors, les relacions en-tre aquests, la distribució i la selecció d’hàbitat, iel paper i la funcionalitat de l’ampliació del Parcdel Garraf com a corredor biològic.

Material i mètodes

Per realitzar les prospeccions de camp, el mètodeemprat va ser el trampeig fotogràfic que cada cop

més s’està generalitzant en l’estudi dels carnívors(FOSTER, 1995; MACE, 1994; PLA, 2000; MONTERO,2000).

Es va disposar de 10 equips fotogràfics queconsten de càmeres compactes de 35 mm i unsistema de barrera d’infraroig amb catadiòptricalimentat per bateries de 12 volts. Tot el sistemaha estat inserit en fundes, a fi i efecte d’evitar eldeteriorament i insonoritzar l’equip.

A cada quadrícula UTM d’1 km2 de la zonad’ampliació i del Parc d’Olèrdola es va ubicar unequip fotogràfic. Aquesta és la unitat mostral tria-da, ja que ambdues espècies a les quals es va di-rigir especialment l’estudi, és a dir la geneta i la

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 96

fagina, presenten una àrea vital pròxima al km2.(LOPEZ-MARTÍN, 1992; BAREA, 1999; LOPEZ-MARTÍN,1997).

Les trampes fotogràfiques van estar situades,sempre que va ser possible, el més pròxim alcentre de la quadrícula i en ambients propicis pera la detecció dels carnívors, de cara a realitzaruna prospecció uniforme en l’espai i, d’aquestamanera, evitar la replicació de dades a l’hora d’a-nalitzar la selecció d’hàbitat.

Els equips de trampeig fotogràfic van restaruna setmana als punts de mostreig. Per atreureels carnívors a aquests punts es va utilitzar com aesquer sardines en llauna, realitzant un rastred’olor amb el mateix oli.

Per a l’estudi de selecció d’hàbitat es va ferservir com a cartografia el Mapa digital de cober-tes del sòl de Catalunya (MOLTÓ, 2003) i, com avariables, els percentatges de cada categoriadins de cadascuna de les quadrícules UTM pros-pectades (vegeu taula 1).

Les variables d’hàbitat van ser transformadesangularment mitjançant l’arc sinus i es va realitzaruna anàlisi de components principals (PCA) perobtenir un nombre reduït de factors independentsque eliminen variables redundants. Aquests fac-tors obtinguts poden ser interpretats com a gra-dients amb sentit ecològic. Posteriorment es varealitzar una regressió logística, amb les presèn-cies i les absències dels carnívors com a varia-bles dependents, per determinar quins són elsfactors que en condicionen la distribució.

L’associació entre dues espècies pot ser de-guda al fet que seleccionin o rebutgin cert tipusd’hàbitat, que presentin similars requerimentsabiòtics o biòtics i/o certa afinitat o repulsió en-tre les dues. Amb la intenció de dilucidar si exis-teix una certa associació interespecífica en elscarnívors estudiats es va procedir a calcular doscomponents, per una banda, un test estadísticper conèixer l’existència o no d’associació (X2), iper l’altra, la mesura del grau d’aquesta asso-ciació (índex de Jacard Ji) (LUDWIG I REYNOLDS,1988).

Resultats

Es va mostrejar un total de 36 quadrícules d’1 km2, corresponent a l’ampliació del Garraf idel Parc d’Olèrdola. L’esforç de mostreig, és adir, el temps que les càmeres van restar al camp, valorat en dies d’ús de la càmera, va ser de

247,48 dies per al conjunt de càmeres empradesen l’estudi.

Es va realitzar un total de 762 fotografies, deles quals 503 (66%) van detectar la presència defauna. La resta de fotografies es van realitzar du-rant la instal.lació dels equips, amb disparamentsespontanis a causa de condicions climatològi-ques adverses, interferència d’algun objecte a labarrera d’infraroig, i en altres ocasions activadesper animals que no van sortir a la fotografia (acausa de la dilació de temps entre la detecció i eldisparament fotogràfic).

Del total de 503 fotografies positives (amb fau-na), 275 (36%) van ser dels carnívors objected’estudi: 99 de gat mesquer (Genetta genetta), 3de fagina (Martes foina) i 12 de mostela (Mustelanivalis). També es van obtenir fotografies de carní-vors domèstics o assilvestrats: 69 de gossos (Ca-nis familiaris) i 92 de gats domèstics (Felis cattus).

Respecte al nombre de contactes, entès comla seqüència de fotografies consecutives d’unaespècie, suposadament el mateix exemplar, van


Figura 2. Percentatge de fotografies dels diferentscarnívors.

PROPORCIÓ, EN FOTOGRAFIES, DELSDIFERENTS CARNÍVORS

FELIS CATUS33%

MUSTELANIVALIS

4% GENETTAGENETTA

37%

CANISFAMILIARIS

25%

MARTESFOINA

1%

Figura 3. Nombre de fotografies, contactes i foto-grafies per contacte dels carnívors.

Nb

re. f

otos

- n

bre

. con

tact

es

Foto

s x

cont

acte

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 97

ser de 14 en el cas de la geneta, 3 per a la faginai 1 per a la mostela. En el cas dels carnívors do-mèstics, van ser de 13 per a gossos i 20 per alsgats (vegeu altres resultats a NAVES, 1996; KAS-WORM, 1991; PLA, 2000).

Quant a la distribució, la geneta es va localitzara 7 quadrícules que suposen el 20% de l’àreaprospectada, la fagina a 2 quadrícules (5,5%) i lamostela a 1 (2,7%). Considerant els carnívors do-mèstics, els gossos i els gats, van ser detectats a9 quadrícules (25%) cadascun.

Es va realitzar l’anàlisi de selecció d’hàbitatper a genetes, gossos i gats, ja que van ser lesúniques espècies de les quals es van obtenircontactes suficients. L’anàlisi de componentsprincipals (PCA) va extreure 3 factors. El factor 1correspon a un gradient de zones recobertes permatollar a zones de bosc. El factor 2 indica ungradient d’espais amb poca cobertura vegetal(conreus i cremats) a d’altres recoberts per ma-tolls. I el factor 3 indicaria una relació amb zonesurbanitzades.

Taula 1. PCA, indicant les correlacions dels factors iles variables d’hàbitat.

Variables Factor 1 Factor 2 Factor 3

Bosc –0,93 0,05 0,01

Urbà 0,01 –0,09 0,96

Conreus –0,03 0,79 –0,33

Cremat 0,03 0,72 0,11

Matollar 0,78 –0,41 –0,40

Prats i herbes 0,68 0,23 0,17

Expl. Var 1,93 1,37 1,23

Prp. Totl 0,32 0,23 0,20

Un cop feta la regressió logística amb les pre-sències/absències, amb la intenció de detectarquines són les variables predictores de les obser-vacions, s’observà que en el cas de la geneta idel gat no existeix cap selecció per a les variablesconsiderades. En el cas del gos, en canvi, existeixselecció pel factor 1 i pel factor 2 indicant prefe-rència per ambients recoberts per matolls.

Els resultats del càlcul dels dos componentsper estudiar l’associació entre cada parell d’es-pècies van posar de manifest que no es pot re-butjar de manera significativa que la coocurrènciade cada parell d’espècies és independent. Tot iaixí, és remarcable que en el 23% de les quadrí-cules amb detecció de geneta o gat es van trobarambdues espècies. En el cas de deteccions de

gos i gat, ambdues espècies van coincidir en el20% de les quadrícules. Els parells d’espèciesque no van coincidir en cap quadrícula són la ge-neta i la fagina, i la fagina i el gat.

Taula 3. Associació interespecífica i percentatge decoincidència.

x2 Khi % coincidència

Geneta-fagina 2,67 0 0

Geneta-gos 1,47 0,06 6,6

Geneta-gat 0,532 0,23 23

Fagina-gos 0 0,1 10

Fagina-gat 2,8 0 0

Gos-gat 0,049 0,2 20

Conclusions

Un cop més, es posa de manifest que el mètodeemprat es va mostrar apte per al seguiment delpoblament de genetes i fagines, així com per alscarnívors domèstics assilvestrats. Sembla ser noòptim per detectar altres espècies de carnívorsque tindrien recel a l’esquer, al mateix equip foto-gràfic, o simplement no hi tenen tirada, com és elcas de la guineu, el toixó i la mostela.

És remarcable el gran nombre de fotografiesde mostela realitzades en un únic contacte i un


Taula 2. Regressió logística dels factors amb lespresències/absències dels carnívors.

Estimate Wald p

Geneta

Interc 1,601960 10,00907 0,001558

Factor 1 0,171831 0,14228 0,706020

Factor 2 0,864743 1,31600 0,251311

Factor 3 –0,054164 0,01603 0,899262

Gos

Interc 2,44717 6,765980 0,009291

Factor 1 2,30207 5,530768 0,018685

Factor 2 –2,52561 4,811267 0,028274

Factor 3 –0,70282 1,773307 0,182973

Gat

Interc 1,141281 8,136343 0,004339

Factor 1 0,322864 0,601890 0,437858

Factor 2 0,002793 0,000047 0,994503

Factor 3 0,268725 0,331895 0,564545

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 98

sol punt de detecció, corresponent més que auna atracció vers l’esquer a una conducta tafane-ra respecte a la barrera d’infraroig.

La manca de selecció de cap variable d’hàbitatque expliqui la distribució de fagines es deu al baixnombre de contactes, i en el cas de la geneta, pro-bablement, a l’existència de certa homogeneïtatquant a hàbitat, ja que la zona d’estudi es trobaformada principalment per pinedes, ambient òptimper a l’espècie (RUIZ-OLMO, 1995), amb camps deconreu i una matriu complexa d’urbanitzacions.

Destaca el baix percentatge de fagines detec-tades, tot i que tenint en compte estudis anteriorsl’hàbitat semblaria adient per a aquesta espècie(RUIZ-OLMO, 1995; PERIS, 2003). Considerant, amés, l’elevada presència d’espècies domèsti-ques, sembla que la presència en el medi d’a-quests interferís més negativament en la distribu-ció de la fagina que en la del gat mesquer.Aquesta darrera espècie es troba àmpliamentdistribuïda per la zona de l’ampliació (20% de l’à-rea prospectada) i coincideix en 2 quadrículesamb gossos i en 3 amb gats, el que indica unacerta tolerància d’aquesta espècie vers els carní-vors domèstics.

No hi va haver coincidència entre genetes i fa-gines a les quadrícules estudiades, com s’ha po-sat de relleu en altres estudis (PERIS, 2003), el quepodria indicar un cert grau d’exclusió, peròaquest no és significatiu atesa l’escassetat dedades de gorjablancs.

Al Parc d’Olèrdola destaca l’escassetat de re-sultats positius, probablement a causa de l’in-cendi que l’any 2002 va cremar una porció d’a-quest espai. Tot i així, als indrets que encaramantenen la seva estructura vegetal inalterada,va ser detectada la mostela i la geneta, en unaocasió cadascuna. A més, es va observar la pre-sència, en dues quadrícules, de gats domèstics.

La zona d’ampliació del Parc del Garraf sem-bla tenir, per tant, una important funció com a cor-redor biològic, sobretot pel que respecta a la po-blació de genetes. Tanmateix, cal esmentar quea causa de la gran pressió que exerceixen les ur-banitzacions en aquesta zona, la presència degossos i gats és molt elevada.

Agraïments

Volem agrair a Santi Llacuna i Daniel Guinart elsuport i l’interès en el monitoratge dels carnívors.A l’Ignasi Torre l’ajut i la participació en l’elabora-

ció de les dades. I un agraïment especial a Natu-ralistes en Acció i totes aquelles persones queparticipen en el coneixement i la protecció delsvalors naturals.

Bibliografia

BAREA, J.M.; BALLESTEROS, E. (1999). Carnívorosibéricos. Colegio Oficial De Biólogos de Andalucía.

CRISTÒBAL, J.; RICHTER-BOIX, A.; VARRÀ, E.(2003). «L’aplicació de la teledetecció i dels siste-mes d’informació geogràfica en l’elaboració i es-tudi del mapa de vegetació del Parc del Garraf».IV Trobades d’Estudiosos del Garraf. Diputacióde Barcelona: 41-48.

DIVERSOS AUTORS (2001). Memòria del ParcNatural del Garraf 2001. Diputació de Barcelo-na. 90 pàg.

FOSTER, M.L.; HUMPHREY, S.R. (1995). «Use ofhighway undrpasses by Florida panthers an otherWildlife». Wildlife Society Bulletin, 23 (1): 95-100.

KASWORM, W.F.; THIER, T.J. (1991). Cabinet-Yaak Ecosystem grizzly bear and black bear rese-arch 1990 progress report. U.S. Fish and WildlifeService. Missoula Mont.

LÓPEZ-MARTÍN, J.M.; LAMPREAVE, G.; RUIZ-OLMO,J. (1997). Selección de hábitat de la garduña (Mar-tes foina): Importancia de las islas de vegetaciónen ecosistemas mediterráneos alterados. III Jorna-das de Conservación y Estudio de Mamíferos.

LÓPEZ-MARTÍN, J.M.; RUIZ-OLMO, J.; CAHILL, S.(1992). «Autumn Home range and activity of astone marten (Martes foina, Erxleben 1777) innortheatern Spain». Misc. Zool., 16.

LUDWIG, J.A.; REYNOLDS, J.F. (1988). StatisticalEcology, a primer on methods and computing.John Wiley & Sons, inc.

MACE, D. et al. (1994). «Estimating grizzly bearpopulation size using camera sightings». Wild.Soc. Bull. 22: 74-83.

MOLTÓ, E. et al. (2003). «Novetats en el Mapade cobertes del sòl de Catalunya: disponibilitattotal a Internet, actualització 2002 i dades per alGarraf». IV Trobades d’Estudiosos del Garraf. Di-putació de Barcelona: 37-40.

MONTERO, J.A. (2000). «Comienza la cuentaatrás para la cría en cautividad del lince ibérico».Quercus, quadern 170.

NAVES, J. et al. (1996). «Uso de cámaras auto-máticas para la recogida de información faunísti-ca». Doñana, Acta Vertebrata 23 (2), 189-199.

PERIS, A.; TENA, L. (2003). «Distribució i selec-


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 99

ció d’hàbitat dels carnívors al Parc del Garraf». IVTrobades d’Estudiosos del Garraf. Diputació deBarcelona: 151-154.

PLA, A.; LLIMONA, F.; RASPALL, A.; CAMPS, D.(2000). Aplicació de les tècniques de trampeig fo-togràfic i fotoidentificació a l’estudi poblacional dela geneta (Genetta genetta L.) al Parc de Collsero-la. I Jornades sobre Recerca en els Sistemes Natu-rals de Collserola: Aplicacions a la Gestió del Parc.

RONDININI, C.; BOITANI, L. (2002). «Habitat useby beeh martens in a fragmented landscape».Ecography 25: 257-264.

RUIZ-OLMO, J.; AGUILAR, A. (1995). Els grans

mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions.TORRE, I.; ARRIZABALAGA, A.; FLAQUER, C. (2003).

«Estudio de la distribución y abundancia de car-nívoros en el Parque Natural del Montnegre y elCorredor mediante trampeo fotográfico». Ga-lemys, 15(1): 15-28.

VADILLO, J.M. et al. (1997). «Distribución y se-lección de hábitat de la garduña (Martes foina,Erxleben 1777) en Vizcaya y Sierra Salvada (Bur-gos)». Doñana, Acta vertebrata, 24 (1-2): 39-49.

VIRGÓS, E.; CASANOVAS, J. (1997). «Habitat selec-tion of genet Genetta genetta in the mountains ofcentral Spain». Acta theriologica 42 (2): 169-177.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 100

Resum

Durant els darrers anys, el seguiment de les pobla-cions de petits mamífers al Parc del Garraf ens hapermès comprovar que l’abundància de certes es-pècies generalistes es veu afavorida en els ambientsen regeneració postincendi, mentre que a les zonesforestals la seva abundància és menor. Aquest patród’abundància es pot explicar bàsicament per unadisponibilitat de refugis i d’aliment superior en elsambients en regeneració postincendi, però segura-ment el factor més rellevant per explicar aquest pa-tró d’abundància dels petits mamífers és la disminu-ció de la pressió i el risc de depredació en aquestsambients postincendi. Es presenten els resultats quedonen suport a la hipòtesi que els depredadors te-nen un paper rellevant en la determinació dels pa-trons de distribució dels petits mamífers al llarg de lasuccessió postincendi.

Paraules clauDepredadors, petits mamífers, successió postincendi

Resumen

Efectos de los depredadores en ladistribución de los pequeños mamíferos en el Parque de El GarrafDurante los últimos años, el seguimiento de las po-blaciones de micromamíferos en el Parque de El Ga-rraf nos ha permitido comprobar que la abundanciade ciertas especies generalistas se ve favorecida enlos ambientes en regeneración postincendio, mien-tras que en las zonas forestales su abundancia esmenor. Este patrón de abundancia se puede expli-car básicamente por una disponibilidad de refugios yde alimento superior en los ambientes en regenera-ción postincendio, pero seguramente el factor másrelevante para explicar este patrón de abundanciade los micromamíferos es la disminución del riesgo yla presión de depredación en estos ambientes post-incendio. Se presentan los resultados que apoyan lahipótesis de que los depredadores tienen un papelrelevante en la determinación de los patrones de dis-tribución de los micromamíferos a lo largo de la su-cesión postincendio.

Palabras claveDepredadores, micromamíferos, sucesión postin-cendio

Abstract

Effects of predators on small mammal distribution in Garraf ParkIn recent years the monitoring of small mammalpopulations in Garraf Park has shown that the abun-dance of certain generalist species is favoured inenvironments undergoing post-fire regeneration,whereas in forested areas their abundance is lower.This pattern of abundance can basically be attrib-uted to a greater availability of shelter and food inpost-fire regeneration environments, although prob-ably the most relevant factor to account for thissmall mammal abundance pattern is the lower pre-dation pressure and risk in these post-fire environ-ments. The results presented support the hypothesisthat predators play an important role in determiningthe distribution patterns of small mammals through-out the post-fire succession.

KeywordsPredators, small mammals, post-fire succession

Efectes dels depredadors en la distribució dels petitsmamífers al Parc del Garraf

Ignasi TorreMuseu de Granollers. Ciències Naturals. La Tela

Albert PerisOficina Tècnica de Parcs NaturalsDiputació de Barcelona

Lluís TenaNaturalistes en Acció


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 101

Introducció

Els petits mamífers (insectívors i rosegadors) sónun grup zoològic d’importància cabdal en elsecosistemes mediterranis, perquè representen lafont d’aliment principal per a moltes espècies decarnívors i rapinyaires, i intervenen significativa-ment en els processos de dispersió de llavors(TORRE, 2004). A causa de la gran pressió de de-predació que suporten, la depredació influeix enmolts aspectes de la biologia dels petits mamí-fers, com és el cas de l’ús i la selecció de l’hàbi-tat (DÍAZ, 1992; KOTLER et al., 1994; MORRIS I DA-VIDSON, 2000), i el comportament en l’alimentació(BROWN et al., 1988; SIMONETTI, 1989).

Sota alt risc de depredació, els petits mamíferstendeixen a disminuir la seva mobilitat i es despla-cen i s’alimenten a les zones més segures delsseus territoris (zones amb vegetació densa a baixaaltura, DÍAZ et al., 2005). D’altra banda, al Garraf elsdepredadors forestals amb una dieta més especia-litzada en petits mamífers (ex.: geneta i gamarús,TORRE et al., 2003; TORRE I DÍAZ, 2004) es trobenforça limitats espacialment a causa de la reducció ifragmentació de l’hàbitat forestal a conseqüènciadels incendis forestals, un fet que permet predir unincrement important de la pressió de depredaciósobre els petits mamífers en ambients forestals en-front d’ambients arbustius en regeneració postin-cendi (TORRE I DÍAZ, 2004; DÍAZ et al., 2005).

L’objectiu d’aquest treball és aportar evidèn-cies dels efectes que tenen els depredadors so-bre els petits mamífers en ambients mediterranisdel Parc del Garraf. Per això fem una síntesi delstreballs realitzats pel nostre equip (publicats o inèdits) sobre aquest tema per extreure una visióglobal de les relacions entre els depredadors i elspetits mamífers al Garraf.

Material i mètodes

El primer treball en què s’aporten evidències delsefectes dels depredadors sobre la distribució il’abundància dels petits mamífers al llarg de lasuccessió postincendi és l’estudi presentat perTorre (2000, inèdit). Aquest treball es basa en eltrampeig de petits mamífers a 35 parcel.les peti-tes de 8 paranys Sherman a zones cremades enels diferents incendis (1982, 1994, 1998) i zonesno cremades en els darrers 50 anys.

El segon treball, que aporta evidències del sis-tema depredador-presa al llarg de la successió

postincendi, és el de Torre i Díaz (2004). Aquesttreball reanalitza les dades presentades per Torre(2000) i presenta la hipòtesi de la depredaciócom a efecte rellevant en els patrons de distribu-ció i abundància dels petits mamífers al llarg de lasuccessió postincendi.

En el tercer treball, Díaz et al. (2005) presentenevidències de les interaccions entre els ratolinsde bosc i les genetes, el seus depredadors prin-cipals, en ambients arbustius en regeneraciópostincendi i en boscs no cremats. Utilitzant latècnica del trampeig fotogràfic es detecten res-postes de comportament que porten el ratolí debosc a evitar la geneta durant la seva activitatd’alimentació (foraging).

Altres estudis sobre petits mamífers realitzatscombinant el trampeig convencional (paranysSherman) i el trampeig fotogràfic (TORRE et al.,2004, 2005) també permeten donar suport a lahipòtesi de la depredació per explicar els patronsde distribució i abundància dels petits mamífers.


Els diferents treballs sobre petits mamífers realit-zats al Parc del Garraf durant aquests darrersanys han permès establir una hipòtesi ecològicaconsistent que explica com es distribueixen elspetits mamífers al llarg de la successió postin-cendi (TORRE I DÍAZ, 2004; DÍAZ et al., 2005). Aixídoncs, aquests estudis demostren que, malgratl’heterogeneïtat de les dades recollides (diferentsanys, èpoques i mètodes de mostreig emprats),els petits mamífers acostumen a ser més abun-dants en matollars en regeneració postincendi(màquies de garric i margalló) que en boscos queno s’han cremat en els darrers 50 anys. Aquestspatrons d’abundància dels petits mamífers espoden explicar pels canvis en el risc i en la pres-sió de depredació que es poden observar al llargde la successió postincendi o secundària. Aixídoncs, en etapes recents de la successió postin-cendi (6-7 anys després de l’incendi) la vegetaciód’estratègia rebrotadora (garric, arboç, etc.) estroba molt desenvolupada i generalment formamasses de vegetació densa que serveixen de re-fugi als petits mamífers, i disminueixen el risc dedepredació per als petits mamífers que podendesenvolupar la seva vida a cobert. En aquestesetapes primerenques de la successió hi ha pocsdepredadors, únicament els generalistes en l’úsde l’hàbitat, com la guineu o la mostela, i man-


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 102

quen els depredadors forestals (genetes, gama-rús), per tant existeix una baixa pressió de depre-dació (fig. 1). A mesura que es desenvolupa elbosc, els matolls que formen masses denses abaixa altura van desapareixent a causa de lacompetència per la llum amb els arbrets o matollsde port arbori. En aquestes etapes el risc de de-predació s’incrementa per als petits mamífers (estroben més exposats), a la vegada que la comu-nitat de depredadors tendeix lentament a la recu-peració. Finalment, quan s’acaba produint la re-generació del bosc que hi havia abans decremar-se, el risc de depredació és màxim ja queels matolls petits han desaparegut i solament hiha arbustos de port arbori sota les capçades delsarbres. La comunitat de depredadors és comple-ta, i consta dels generalistes (guineu, mostela) iels especialistes forestals com la geneta i el ga-marús que a la seva vegada tenen dietes alta-ment especialitzades en petits mamífers al NEibèric (TORRE et al., 2003; TORRE I DÍAZ, 2004). Enambients forestals la pressió de depredació so-bre els petits mamífers és molt elevada. Un altreaspecte important a tenir en compte és que enmoltes ocasions es pot produir l’aturada de lasuccessió secundària, un fet que es produeixquan hi ha elevada recurrència d’incendis. Enaquests casos, els matollars seran la fase final dela successió postincendi, i en aquests casos sónles diferències en la complexitat estructural delshàbitats les que permeten reformular la hipòtesidels efectes dels depredadors sobre els petitsmamífers. Així doncs, els ambients més simplesestructuralment (matollars) tenen menor risc i

pressió de depredació que els ambients estruc-turalment complexos (boscos) (fig. 1). Els depre-dadors forestals són molt sensibles a la pèrduade l’hàbitat i a la fragmentació (VIRGÓS I GARCÍA,2002), fet que no els permet colonitzar ambientsno forestals.

Els efectes dels depredadors sobre els petitsmamífers han pogut ser establerts al llarg del gra-dient vegetal de la successió postincendi/com-plexitat estructural. S’ha observat una associaciómés íntima amb l’estructura de la vegetació enambients amb més risc i pressió de depredació(TORRE I DÍAZ, 2004) i s’han constatat canvis es-pacials i temporals dels ratolins de bosc davantde diferents nivells de pressió de depredació(DÍAZ et al., 2005).

Agraïments

A l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals pel seu su-port tècnic i econòmic durant aquests anys d’es-tudi. Al Toni Arrizabalaga pel seu suport i asses-sorament tècnic.

Bibliografia

BROWN, J.S.; KOTLER, B.P.; SMITH, R.J.; WIRTZ,W.O. (1988). «The effects of owl predation on theforaging behavior of heteromyid rodents». Oeco-logia 76: 408-415.

DÍAZ, M. (1992). «Rodent seed predation in ce-real crop areas of Central Spain: effects ofphysiognomy, food availability, and predationrisk». Ecography 15: 77-85.

DÍAZ, M.; TORRE, I.; PERIS, A.; TENA, L. (2005).«Foraging behavior of Wood mice as related topresence and activity of Genets». Journal ofMammalogy 86 (6): 1.178-1.185.

KOTLER, B.P.; AYAL, Y.; SUBACH, A. (1994). «Ef-fects of predatory risk and resource renewal onthe timing of foraging activity in a gerbil commu-nity». Oecologia 100: 391-396.

MORRIS, D.W.; DAVIDSON, D.L. (2000). «Opti-mally foraging mice patch use with habitat diffe-rences in fitness». Ecology 81: 2.061-2.066.

SIMONETTI, J.A. (1989). «Microhabitat use bysmall mammals in central Chile». Oikos 56: 309-318.

TORRE, I. (2000, inèdit). Patrons de distribució iabundància dels petits mamífers al Parc Naturaldel Garraf: Efectes de l’estructura de l’hàbitat i de


Figura 1. Canvis de la vegetació al llarg de la suc-cessió postincendi i al llarg del gradient de comple-xitat estructural (gradient matollar-bosc) i la seva re-lació amb el risc i la pressió de depredació sobre elspetits mamífers.

Risc depredació baix Risc depredació mitjà Risc depredació alt

Pressió depredació baixa Pressió depredació mitjana Pressió depredació mitjana

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 103

l’estacionalitat. Diputació de Barcelona, Servei deParcs Naturals, 110 pàg.

TORRE, I. (2004). Distribution, population dyna-mics and habitat selection of small mammals inMediterranean environments: the role of climate,vegetation structure, and predation risk. Tesidoctoral, UB.

TORRE, I.; BALLESTEROS, T.; DEGOLLADA, A.(2003). «Cambios en la dieta de la jineta (Genettagenetta Linnaeus, 1758) con relación a la dispo-nibilidad de micromamíferos: ¿posible preferen-cia por el topillo rojo?». Galemys 15: 13-24.

TORRE, I.; DÍAZ, M. (2004). «Small mammal abun-dance in Mediterranean post-fire habitats: a role forpredators?». Acta Oecologica 25: 137-143.

TORRE, I.; PERIS, A.; TENA, L. (2004). «Estima del’activitat i abundància dels petits mamífers delGarraf mitjançant el trampeig fotogràfic». IV Tro-bada d’Estudiosos del Garraf Monografies 37:147-150.

TORRE, I.; PERIS, A.; TENA, L. (2005). «Estima-ting the relative abundance and temporal activitypatterns of wood mice (Apodemus sylvaticus) byremote photography in Mediterranean post-firehabitats». Galemys 17 (NE): 41-52.

VIRGÓS, E.; GARCÍA, F.J. (2002). «Patch occu-pancy by stone martens Martes foina in fragmen-ted landscapes of central Spain: the role of frag-ment size, isolation and habitat structure». ActaOecologica 23: 231-237.


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 104

Resums

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 105

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 106

L’estudi i el seguimentd’ocells per a la protecció d’espaiscostaners i marinaResum

Jordi PrietoSEO/BirdLife a Catalunya

Resum

En el marc d’un projecte Life Natura, l’any 2005SEO/BirdLife va iniciar la identificació de les IBA almar, un projecte que mira de compatibilitzar el se-guiment de les espècies marines amenaçades ambindicadors de productivitat que permetin establir cri-teris productius i l’ús d’hàbitat en tot el litoral, peridentificar les àrees marines prioritàries. El mateixany, des de la delegació de SEO/BirdLife a Catalu-nya es va iniciar un projecte de seguiment d’ocellsmarins des del litoral català, que ha iniciat els cen-sos l’any 2006. Aquest projecte, que compta ambel suport de la Caixa, pretén recollir la informacióanual de les poblacions d’ocells des de la costa du-rant una sèrie d’anys, per contribuir al millor conei-xement de la seva distribució i fenologia i aportaraquesta informació a la gestió que del litoral i elmedi marí es pugui fer a Catalunya.

Paraules clauOcells marins, conservació, seguiments a llarg ter-mini, censos

Resumen

El estudio y el seguimiento de aves para laprotección de espacios costeros y marinos En el marco de un proyecto Life Natura, en el año2005 SEO/BirdLife inició la identificación de las IBAen el mar, un proyecto que mira de compatibilizar el seguimiento de las especies marinas amenaza-das con indicadores de productividad, que permi-tan establecer criterios productivos y el uso de há-bitat en todo el litoral, para identificar las áreasmarinas prioritarias. El mismo año, desde la delega-ción de SEO/BirdLife en Cataluña, se inició un pro-yecto de seguimiento de pájaros marinos desde ellitoral catalán, que ha iniciado los censos en el año2006. Este proyecto, que cuenta con el apoyo deLa Caixa, pretende recoger la información anual de las poblaciones de pájaros desde la costa du-rante una serie de años, para contribuir al mejor co-nocimiento de su distribución y fenología y aportaresta información a la gestión que del litoral y el me-dio marino se pueda hacer en Cataluña.

Palabras claveAves marinas, conservación, seguimiento a largoplazo, censos

Abstract

Study and monitoring of birds for the protec-tion of coastal and marine areasIn the framework of a Life Natura project, SEO/BirdLife set out to identify marine IBAs in 2005. Thisproject is designed to make the monitoring of threat-ened marine species compatible with productivity indicators allowing the establishment of criteria forproduction and habitat use all along the coastline, inorder to identify priority marine areas. In the sameyear, the Catalan branch of SEO/BirdLife started upa scheme to monitor seabirds from the Catalancoast, and counts have been taken since 2006. Thescheme, which receives support from La Caixa,seeks to gather annual information on the bird pop-ulation from the coast over a number of years, thuscontributing to improve our knowledge of their distri-bution and phenology and making this informationavailable for any management of the coast and themarine environment that may be done in Catalonia.

KeywordsSeabirds, conservation, long-term monitoring,counts


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 107

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 108

Resum

L’avanç que s’ha produït en els últims anys en el co-neixement dels amfibis del Parc del Garraf permetplantejar noves fites, com l’estudi de la fenologia deles espècies i de les tendències de les seves pobla-cions.

La metodologia emprada té en compte la realitza-ció de campanyes de mostreig al llarg de tot l’any enquatre punts d’aigua escollits per la seva rellevància irepresentativitat per a les comunitats d’amfibis delparc. El mostreig s’efectua sobre amfibis adults, lar-ves i postes. A més, es prenen mostres d’aigua per al’anàlisi de paràmetres fisicoquímics rellevants, s’efec-tuen estimacions de depredadors potencials i s’enre-gistren altres característiques biològiques del medi.Les dades sobre l’abundància relativa de totes les es-pècies permeten estudiar l’evolució de les seves po-blacions al llarg del temps i de l’espai.

Paraules clauAmfibis, fenologia, El Garraf

Resumen

Seguimiento de las poblaciones de anfibiosdel Parque de El GarrafLos avances que se han producido en los últimosaños en el conocimiento de los anfibios del Parquede El Garraf permite plantear nuevos hitos, como elestudio de la fenología de las especies y de las ten-dencias de sus poblaciones.

La metodología empleada tiene en cuenta la rea-lización de campañas de muestreo a lo largo detodo el año en cuatro puntos de agua escogidos porsu relevancia y representatividad para las comunida-des de anfibios del parque. El muestreo se efectúasobre anfibios adultos, larvas y puestas. Además, setoman muestras de agua para el análisis de paráme-tros fisicoquímicos relevantes, se efectúan estima-ciones de depredadores potenciales y se registranotras características biológicas del medio. Los datossobre la abundancia relativa de todas las especiespermiten estudiar la evolución de sus poblaciones alo largo del tiempo y del espacio.

Palabras claveAnfibios, fenología, El Garraf

Abstract

Monitoring of amphibian populations in Garraf ParkThe advancement in recent years of our knowledgeof the amphibians of Garraf Park enables us to setnew goals such as the study of the phenology of thespecies and their population trends.

The methodology used comprises the realisationof sampling campaigns throughout the year at fourponds chosen for their importance and representa-tiveness for the Park’s amphibian communities.Sampling is performed on adult amphibians, larvaeand egg masses. Water samples are also taken toanalyse the main physicochemical parameters, esti-mates are made of potential predators, and otherbiological characteristics of the environment arerecorded. The data on the relative abundance of allthe species enable us to study the trend of theirpopulations in time and space.

KeywordsAmphibians, phenology, Garraf

Seguiment de les poblacions d’amfibisdel Parc del GarrafResum

Dani Villeroi Roser CampenyMinuàrtia, Estudis Ambientals


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 109

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 110

Resum

El Programa de seguiment i conservació d’àguilacuabarrada al Parc del Garraf té tres objectius bà-sics: un de científic, estudiar l’espècie i la seva rela-ció amb el medi; un de divulgatiu i de sensibilització,donar a conèixer l’àguila al visitant i al món a travésde càmeres i imatges a Internet, i un de gestió, ac-cions actives sobre el territori afavoridores de laconservació de l’espècie i els seus hàbitats, i queaportin mitjans per a la vigilància.

Les activitats portades a terme han estat la ins-tal.lació de nius artificials, la teleobservació dels niusde les àguiles, el radioseguiment dels individus re-productors, el seguiment de l’espècie, la realitzaciód’una exposició permanent sobre l’àguila i la conne-xió d’imatges del niu en directe 24 hores per Inter-net, mesures potenciadores de les espècies presacom la recuperació de conreus i la col.laboracióamb caçadors de la zona.

Paraules clauÀguila cuabarrada, teleobservació, radiosegui-ment, internet

Resumen

El Programa de seguimiento y conservacióndel águila perdicera en el Parque de El GarrafEl Programa de seguimiento y conservación deáguila perdicera en el Parque de El Garraf tiene tresobjetivos básicos: uno científico, estudiar la especiey su relación con el medio; otro divulgativo y de sen-sibilización, dar a conocer el águila al visitante y almundo a través de cámaras e imágenes en Internet,y otro de gestión, acciones activas sobre el territorioque favorezcan la conservación de su especie y sushábitats y que aporten medios para la vigilancia.

Las actividades llevadas a cabo han sido la insta-lación de nidos artificiales, la teleobservación de losnidos de las águilas, el radioseguimiento de los indi-viduos reproductores, el seguimiento de la especie,la realización de una exposición permanente sobre eláguila y la conexión de imágenes del nido en directo24 horas por Internet, medidas potenciadoras de lasespecies presa como la recuperación de cultivos y lacolaboración con cazadores de la zona.

Palabras claveÁguila perdicera, teleobservación, radiosegui-miento, internet

Abstract

Bonelli’s eagle monitoring and conservationprogramme in Garraf ParkThe Bonelli’s eagle monitoring and conservationprogramme in Garraf Park has three basic goals.The first is scientific: to study the species and its re-lationship with the environment. The second is con-cerned with communication and awareness-raising:to enable the visitor and the world at large to get toknow the eagle by means of cameras and Internetimages. The third is about management: actions onthe ground designed to favour the conservation of the species and its habitats, and to providemeans for surveillance.

The activities carried out include the installationof artificial nests, remote observation of the eagles’nests, radio tracking of breeding individuals, moni-toring of the species, a permanent exhibition on theeagle and live broadcasting of images of the nest 24hours a day on the Internet, and measures to pro-mote prey species such as recovering arable landand working in collaboration with local hunters.

KeywordsBonelli’s eagle, remote observation, radio track-ing, Internet

El Programa de seguiment i conservació del’àguila cuabarrada al Parc del GarrafResum

Rodrigo del Amoi Santi LlacunaOficina Tècnica de Parcs NaturalsDiputació de Barcelona


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 111

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 112

Resum

La metodologia que s’utilitza en aquest seguimentconsisteix en l’anotació, per part de les colles de ca-çadors, de les dades de totes les batudes que fan.Les principals informacions recollides són: data, àreade caça, localitat, nombre de caçadors participants,nombre i característiques dels senglars morts i nom-bre de senglars observats que no s’han escapat. Apartir d’aquestes dades s’avalua la pressió de caça,les captures per unitat de superfície i es determinal'índex de densitat, que permet realitzar el seguimentde l’evolució demogràfica de les poblacions.

El seguiment de senglar al Garraf té un alt inte-rès, tant per les característiques peculiars dels seushàbitats, de caràcter continental, com per la seva si-tuació geogràfica. Això no obstant, es planteja elrepte d’ampliar la superfície de terrenys cinegèticsinclosos en el seguiment i garantir l’estabilitat de l’a-portació de dades, per millorar la precisió dels re-sultats obtinguts.

Paraules clauSenglar, activitat cinegètica, demografia

Resumen

La población de jabalí en El Garraf. Actividadcinegética y evolución demográficaLa metodología que se utiliza en este seguimientoconsiste en la anotación, por parte de las pandillas decazadores, de los datos de todas las batidas que re-alicen. Las principales informaciones recogidas son:fecha, área de caza, localidad, número de cazadoresparticipantes, número y características de los jabalíesmuertos y número de jabalíes observados que no sehan escapado. A partir de estos datos se evalúa lapresión de caza, las capturas por unidad de superficiey se determina el índice de densidad, que permite re-alizar el seguimiento de la evolución demográfica delas poblaciones.

El seguimiento de jabalí en El Garraf tiene un graninterés, tanto por las características peculiares desus hábitats, de carácter continental, como por susituación geográfica. No obstante, se plantea el retode ampliar la superficie de terrenos cinegéticos in-cluidos en el seguimiento y garantizar la estabilidaddel aporte de datos, para mejorar la precisión de losresultados obtenidos.

Palabras claveJabalí, actividad cinegética, demografía

Abstract

The wild boar population of the Garraf: hunting activity and demographic evolutionThe methodology used in this monitoring schemeconsists of the annotation by hunt groups of data onall their hunts. The main information collected is:date, hunting area, place, number of hunters takingpart, number of kills and characteristics of each an-imal, and number of boars seen that got away.These data are used to evaluate the hunting pres-sure and kills per unit of surface area, and to deter-mine the density index, which allows the monitoringof the demographic evolution of the populations.

Wild boar monitoring is of much interest in theGarraf, because of the particular continental nature ofits habitats and because of its geographical situation.Nevertheless, the challenge is posed of extending thehunting land included in the monitoring scheme andguaranteeing stability of data provision, in order toimprove the precision of the results obtained.

KeywordsWild boar, hunting activity, demography

La població desenglar al Garraf. Activitat cinegètica i evolució demogràficaResum

Ferran NavàsMinuàrtia, Estudis Ambientals

Carme RosellMinuàrtia, Estudis AmbientalsDepartament de Biologia Animal (Vertebrats)Universitat de Barcelona


022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 113

022 - V Garraf 2 4/12/08 21:34 Página 114

Història

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 115

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 116

Resumen

El proceso de puesta en valor de los restosarqueológicos. El ejemplo del sector 01 delconjunto histórico de OlèrdolaDe acuerdo con la misión cultural del conjunto mo-numental de Olèrdola, el principal objetivo del yaci-miento es ser visto no sólo como un documentohistórico útil para ser estudiado, sino también comoun documento adecuado para desarrollar la inter-pretación. Así, en este sector, el estudio de las es-tructuras y los materiales, y los análisis químicos yde pigmentos han permitido documentar por vezprimera una tintorería y una tenería ibéricas y dar unvalor histórico a los restos como un recurso paraexplicar el entorno ganadero, el trabajo industrial yla comercialización de los productos hace más dedos mil años atrás. La capacidad discursiva de estesector se complementa con testigos de otras es-tructuras sobrepuestas que permiten explicar a losvisitantes una ocupación desde el inicio de la Edadde Bronce (1800-1500 ane) hasta el siglo XIII.

Palabras clavePatrimonio cultural, arqueología, investigación, res-tauración, musealización

Abstract

The process of reappraising archaeologicalremains: the example of sector 01 of the historical complex of Olèrdola In accordance with the cultural mission of the histori-cal complex of Olèrdola, the main aim of the site is tobe seen not only as a useful historical document tobe studied but also as a document with an interpre-tational value. Thus, in this sector, the study of struc-tures and materials and the chemical and pigmentanalysis of samples have made it possible to docu-ment for the first time a dyeing works and a tanneryfrom the Iberian period and to historically reappraisethe remains as a resource to explain the world of live-stock farming, industrial work and product marketingof more than 2,000 years ago. The discursive capac-ity of this sector is enhanced with testimonies of oth-er superposed structures that set forth to the visitoran occupation that stretches from the early BronzeAge (1,800-1,500 BCE) to the 13th century.

KeywordsCultural heritage, archaeology, research, restora-tion, museumisationt

Resum

D’acord amb la missió cultural del conjunt monu-mental d’Olèrdola, el principal objectiu del jacimentés ser vist no només com a document històric útilper ser estudiat sinó, també, com a document apteper desenvolupar-hi interpretació. Així doncs, enaquest sector, l’estudi de les estructures i els mate-rials i l’anàlisi química i de pigments de les mostreshan permès documentar per primera vegada unatintoreria i una adoberia ibèriques i donar valor his-tòric a les restes com un recurs per explicar el mónde la ramaderia, del treball industrial i de la comer-cialització dels productes fa més de dos mil anys.La capacitat discursiva d’aquest sector es comple-menta amb testimonis d’altres estructures superpo-sades que permeten explicar als visitants una ocu-pació des del bronze inicial (1800-1500 ane) fins alsegle XIII.

Paraules clauPatrimoni cultural, arqueologia, recerca, restaura-ció, museïtzació

El procés de posaren valor les restesarqueològiques.L’exemple del sector 01 del conjunt històricd’Olèrdola

Núria MolistMuseu d’Arqueologia de Catalunya-OIèrdola

Josep M. BoschCol.laborador del MAC-Olèrdola

Agustín GamarraEmpresa Gamarra i García

Josep MestresMuseu de Vilafranca del Penedès. Col.laborador del MAC-Olèrdola

Alejandro RosUniversitat de Barcelona. Col.laborador del MAC-Olèrdola


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 117

Contextualització

El conjunt històric d’Olèrdola, un enclavament es-tratègic situat als estreps meridionals del Garraf idominant la plana penedesenca, és avui una deles seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya igaudeix de la màxima protecció patrimonial desde l’any 1931. El 1971 es va obrir al públic i avuidisposa d’un petit centre d’interpretació, unaaula-taller, un espai polivalent i una àrea de lleure.Al llarg de l’any s’hi duen a terme múltiples activi-tats adreçades a diversos tipus d’usuaris.

L’any 1983 l’aleshores Museu Arqueològic deBarcelona va iniciar l’excavació de la feixa situadaa l’entrada al recinte emmurallat. Vint-i-cinc anysmés tard, l’àrea excavada ha estat a la fi posadaa l’abast del públic. Certament és un període en

excés llarg per a un espai que no depassa els325 m2. L’atzarosa història de la intervenció re-flecteix en si mateixa la mateixa història de l’ar-queologia catalana en el darrer quart de segle(profunds canvis metodològics, incorporació deles dades paleoambientals, professionalitzaciódel treball...) i del Museu Arqueològic de Barcelo-na-Museu d’Arqueologia de Catalunya (traspàsde la institució de la Diputació de Barcelona a laGeneralitat de Catalunya, inestabilitat en la direc-ció, limitacions pressupostàries...).

A mesura que avançava la finalització dels tre-balls arqueològics es feia evident la necessitat deprendre una decisió respecte a la conservació deles restes. D’aquesta necessitat, en va sorgir,l’any 2001, el projecte de restauració i museïtza-ció. Els elements de partida no eren engresca-


Fotografia 1. Vista aèria del sector 01, entrada al recinte arqueològic. Any 2005. Arxiu MAC-Olèrdola.

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 118

dors: un espai reduït, una altíssima concentraciód’estructures que abastaven quasi 4.000 anysd’ocupació i que en dificultaven la interpretació,un estat de conservació deficient després d’anysde trobar-se les restes a l’aire lliure, i incompletainformació arqueològica.

Lluny de decantar-nos per la via més còmoda–cobrir de nou les restes descobertes–, optàremper la incorporació de l’espai a l’itinerari del con-junt. El repte, fer intel.ligibles les diferents fasesocupacionals, sols visibles en aquest punt i asse-gurar la correcta conservació de les estructureslocalitzades (BOSCH et al., 2003 e.p.; GAMARRA I

MOLIST, 2005).El sector d’entrada al recinte, ara ja definitiva-

ment incorporat a l’itinerari de la visita, concentraels objectius que un equipament patrimonial had’assolir: la recerca –avanç del coneixementcientífic–, la conservació –preservació envers elfutur– i la difusió –assegurar-ne el coneixement iel gaudi a la població.

El procés de recerca

Tot i els desafortunats inicis de la intervenció ar-queològica els anys vuitanta, sobre una àrea en laqual ja s’havien efectuat cales de sondeig a prin-cipi del segle XX i per tant ja remenada d’antic, laintervenció arqueològica del sector de l’entradaha permès realitzar un salt importantíssim en elconeixement de l’ocupació, no sols a nivell cro-nològic, sinó també en contingut: les primeresocupacions esporàdiques, la successió de fortifi-cacions i el pes de les societats ramaderes, elstallers artesans ibers i medievals, els habitatges iels espais de circulació, els rituals, etc. (MOLIST etal., 2004, 2006).

En el projecte de restauració i museïtzació esdefiniren els elements a consolidar i posar en va-lor: la muralla preibera, la tintoreria ibera, l’inter-vallum romà, un gran edifici medieval amb petitstallers oberts al carrer principal i un forn metal.lúr-gic modern. A la pràctica aquest fet comportà elsacrifici d’algunes estructures, algunes soterra-des de nou i d’altres desmuntades de forma con-trolada. El desmuntatge d’aquestes restes, d’è-poca medieval i moderna –marges de conreu–,va permetre obtenir noves i interessants dadesarqueològiques que completaren el coneixementi ompliren llacunes existents.

De forma paral.lela, en els darrers anys de laintervenció es varen dur a terme un seguit d’anà-

lisis de diversa natura que complementaren defi-nitivament les dades proporcionades per les res-tes estructurals i el material arqueològic vascular.Les anàlisis de restes vegetals carbonitzades,fauna, restes humanes, granes i llavors, mortersde calç, residus sòlids dins d’àmfores i les anàli-sis químiques efectuades sobre sediments nosols permeten conèixer científicament l’entornpaisatgístic i la seva explotació, la caracteritzaciód’espais com la tintoreria ibera, l’alimentació,etc., sinó també apropar a l’usuari del recinte elpaisatge i la vida quotidiana de fa mil, dos mil,tres mil anys enrere a través d’un imaginari i in-tangible pont.

El procés de restauració i reintegració

La complexitat de les estructures localitzades i elllarg període de temps transcorregut des de l’ini-ci de les intervencions arqueològiques dificulta-ren en gran manera la tasca de restauració. Abanda d’aquests condicionants, cal afegir-hi laubicació mateixa de l’àrea respecte de la mun-tanya que ocasionava altres problemàtiques, es-pecialment l’aigua de pluja que s’acumulava enaquest sector per l’efecte barrera de la murallapreibera assentada sobre un substrat argilós im-permeable i provocava l’entollament i malmetiales restes fins a arribar a provocar el seu enruna-ment total o parcial.

Combinats aquests elements, les patologieseren variables: degradació de les estructuresamb pèrdua de massa pètria i erosió de la base,proliferació de fongs i massa vegetal que acaba-va igualment actuant sobre les estructures (CANE-VA et al., 2000), procés que s’accelerava o es tan-cava segons els períodes estacionals i els canvisclimàtics (neu, gelades, pluja, altes temperatu-res...). Els treballs s’han desenvolupat en tresgrans blocs:

1. Drenatge i contenció de terres. La solucióal problema de l’acumulació d’aigua de pluja,principal causant de la degradació, va venir des-prés d’un acurat examen dels camins naturalsque seguia i de dissenyar un sistema de drenatge(en el qual va col.laborar l’equip tècnic de l’ajunta-ment d’Olèrdola) que permetés la recollida i l’eva-cuació de les aigües. El sistema es basa en unstubs de drenatge de PVC col.locats sota els mursrecoberts per una capa de graves (proporciona-da de forma desinteressada per l’empresa Uni-


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 119


Fotografia 2. El sector 01. a) Estructures documentades i imatge anterior a l’inici de la intervenció de restau-ració. b) Estructures museïtzades i imatge final de l’àrea un cop museïtzada. Arxiu MAC-Olèrdola.

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 120

land) que conflueixen en un punt. A partir d’aquí,un únic tub travessa la part inferior de la murallapreibera salvant la capa d’argiles. Els límits peri-metrals del sector 01 (per l’est, sud i oest) cons-tituïen en si mateixos un problema de degradació–els talls verticals de terra s’erosionaven contí-nuament i aportaven sediment als espais exca-vats–. La solució adoptada fou la d’aixecar mursde contenció de formigó acolorit amb tons ocresper facilitar la integració visual. Desestimàrem lasolució d’un mur de pedra seca per diversos mo-tius. El mur pantalla de formigó permet ressaltar idiferenciar les restes arqueològiques i els margesde conreu moderns, on la pedra és l’absolutaprotagonista, d’un element provisional i reversiblecom és el mur de contenció. Tanmateix, el murpantalla impedeix la filtració de les aigües pluvialsvers els sector museïtzat de forma més eficaçque un mur de pedra seca.

2. Consolidació i restauració de les estructu-res arqueològiques. Els processos de conserva-ció-restauració es varen sustentar en un conti-nuat diàleg in situ entre les necessitats delprojecte museogràfic i les possibilitats que pro-porcionen els materials i tècniques constructivesen la conservació-restauració d’estructures ar-queològiques. Bona part dels murs estavenafectats per pèrdues de cimentació, coronamenti lligament entre les pedres (terres o morter decalç molt pobres). Els treballs consistiren a asse-gurar l’assentament d’aquelles parets que ho re-querien, consolidar les conservades, el desmun-tatge controlat i la reposició dels murs en malestat i la reintegració dels paraments afectatsper pèrdues. Es va utilitzar morter de calç hi-dràulica i càrregues inertes (GÁRATE, 1993), ade-quades en granulometria i color, per aconseguirun aspecte al més proper possible als materialsoriginals del jaciment. Com a element diferencia-dor entre la part restituïda i l’original es va col.lo-car una malla de fibra de vidre (Mallatex), visiblea curta distància.

3. Reintegració de paviments, llars de foc,elements rituals, tall estratigràfic i d’altres. Des debon principi vàrem entendre que la restauració deles restes arqueològiques havia d’anar més enllàde la conservació de les estructures. Hi haviaprou elements interessants com per no utilitzar-los en el futur com a recurs didàctic. Per aconse-guir aquest objectiu optàrem per reproduir elspaviments documentats i estudiats en les inter-vencions arqueològiques, escollits per cada undels àmbits segons la seva importància i interès

didàctic a l’hora d’explicar els diversos usos his-tòrics de la zona excavada. La restauració de lescotes, segons l’àmbit i l’època de l’àmbit que esvulgui mostrar, i la inclusió d’elements distintiusdels usos de cada un d’aquests (eliminats per lamateixa metodologia de la investigació arqueolò-gica), com llars de foc, tincions del sòl, forats depal, inhumacions infantils i ofrenes d’animals, afe-geix punts d’interès que aporten una informaciórigorosa i atractiva al visitant i millora el gaudi vi-sual i cultural del conjunt. Els materials utilitzatsen els paviments i llars de foc han estat el morterde calç hidràulica (Naturcal - Cales de Sant-As-tier. NHL-5) pigmentat en massa amb pigmentsnaturals (Connesland). Es van aplicar de formapuntual (a les zones on es volien reproduir mar-ques de foc als paviments de les llars i en el fornmetal.lúrgic) morters sintètics Parrot. Si bé és ve-ritat que l’ús del morter no era estès com a pavi-ment i per tant pot crear confusió al visitant, elsavantatges respecte als altres sistemes de rebli-ment rauen especialment en el manteniment aposteriori, i la reducció al màxim del creixementde males herbes. Per a aquells indrets on no erapossible restituir paviments hem optat pel rebli-ment amb graves. Aquests punts són espais de«transició», bé entre estructures d’època diferento, en el cas de la part final de l’intervallum, per alcorrecte drenatge de tot el sistema.

La restitució parcial del tall estratigràfic delcostat oest permet al visitant contemplar la com-plexitat de les diferents etapes d’ocupació i com-prendre el treball arqueològic. L’estratigrafia esva reproduir realitzant un encofrat de morter decalç hidràulica pigmentat en massa adaptat a lasuperfície vertical del tall i reproduint l’estratigrafiaoriginal quant a color, composició i elements(murs, llars de foc, paviments, cubetes per a lapreparació de morters...).

També com a recurs visual i didàctic es varenincorporar els motlles d’alguns elements rituals(inhumacions de nadons d’època ibèrica i medie-val i una ofrena d’una ovella) en el seu lloc origi-nal. Per a la reproduccions d’esquelets es van feruns models amb fang a partir dels dibuixos i lesfotos arqueològiques. A continuació es van fer elsmotllos permanents a cadascun dels models, rea-litzats amb silicona d’alta definició (Elastosil 150) icontramotlle de guix. Els positius estan realitzatsamb aplicacions de resina de polièster i mat de fi-bra de vidre amb càrregues inertes.

Els molins localitzats durant l’excavació hanestat reintegrats a l’espai museïtzat.


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 121

El procés de museïtzació

Acabat el procés de restauració i reintegraciód’estructures i elements addicionals, el 2006 và-rem entrar en la recta final amb la museïtzació. Elmes d’octubre d’aquest any es va obrir a la visitapública el sector, amb motiu del VI Cap de Set-mana Ibèric.

1. Accessibilitat. Per facilitar l’accés es va dis-senyar una escala contínua de graons flotantsunits a la roca per dos punts per assegurar l’es-tabilitat. Els diversos àmbits de l’espai museïtzatsón accessibles per als visitants, que hi podenentrar lliurement, sent aquest un dels nostres ob-jectius en redactar el projecte i que ha condicio-nat la tria dels materials per assegurar-ne la pro-tecció i la conservació.

2. Protecció perimètrica. Es va instal.lar unabarana perimetral en tres dels quatre costats pereliminar els riscos per als visitants, de ferro ambrovell estabilitzat dissenyada des de l’Àrea dePlanificació i Acció Territorial de la Direcció Gene-ral de Patrimoni cultural de la Generalitat.

3. Senyalització. La senyalització inicialment

prevista –seguint el model de la resta del jacimentimplantat el 1998– ha esdevingut, a la pràctica,insuficient. Als tres plafons preexistents de l’itine-rari s’hi han incorporat quatre petits plafons si-tuats dins els àmbits i dos plafons dobles quepermeten la identificació individualitzada de lesrestes. Cada plafó conté informació gràfica i es-crita en tres idiomes.

L’ús públic

La riquesa i la diversitat de les dades arqueolò-giques obtingudes del sector de l’entrada hanpermès conèixer molts aspectes de la vida quo-tidiana dels antics habitants d’Olèrdola. Conei-xements que a través de diverses activitats arri-ben al públic escolar i al gran públic: mitjançanttallers didàctics adreçats a les escoles i activi-tats adreçades al públic familiar i a grups: sobremetal.lúrgia, escriptura, tintoreria, viticultura, co-neixement de l’entorn paisatgístic... en forma detallers, visites guiades i reconstruccions històri-ques en viu.


Fotografia 3. Ús públic. Visita comentada al sector d’entrada al recinte. Arxiu MAC-Olèrdola.

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 122

Bibliografia

BOSCH, Josep M.; GAMARRA, Agustín; MESTRES,Josep; MOLIST, Núria; SENABRE, M. Rosa (2003 en premsa). «El conjunt històric d’Olèrdola (AltPenedès). Intervencions arqueològiques i de res-turació 2002-2003». II Jornades d’Arqueologia2003. Intervencions arqueològiques i paleontolò-giques a les comarques de Barcelona 2002-2003 (Sant Boi de Llobregat, 16 a 19 d’octubrede 2003).

CANEVA, Giulia; NUGARI, M. Pia; SALVADORI, Or-nella (2000). La biología en la restauración. Sevi-lla: Junta de Andalucía, Consejería de Cultura.

GAMARRA, Agustín; MOLIST, Núria (2005). «Elproyecto de restauración del sector de entrada alconjunto histórico de Olérdola (Alt Penedès, Bar-celona). El diálogo entre la investigación arqueo-lógica, la conservación y la presentación al públi-co de un espacio de ocupación continuada». IIICongreso Internacional sobre Musealización de

Yacimientos Arqueológicos. De la excavación alpúblico. Procesos de decisión y creación de nue-vos recursos (Saragossa, 15 a 18 de novembrede 2004). Saragossa, pág. 269-273.

GÁRATE ROJAS, Ignacio (1993). Artes de la Cal.Madrid: Ministeri de Cultura.

MOLIST, Núria.; BOSCH, Josep M.; MESTRES,Josep; SENABRE, M. Rosa (2004). «Estat de la re-cerca i problemes d’interpretació del conjunt his-tòric d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)». Actesde les I Jornades d’Arqueologia i Paleontologiade les Comarques de Barcelona 2001. Barcelo-na, pág. 231-245.

MOLIST, Núria; ENRICH, Joan; BOSCH, Josep M.;BUTÍ, Salvador; GARCÍA, Marta; GÓMEZ, Marta;MESTRES, Josep; SALES, Jordina; SALVADÓ, Neus;SENABRE, M. Rosa (2006). «Un taller artesanal ibè-ric a Olèrdola. L’alum com a indicador químic pera localització de llocs de tenyits o d’adobatge depell». Tribuna d’Arqueologia 2003-2004. Barce-lona, pág. 129-170.


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 123

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 124

Resumen

La fauna prehistórica en el macizo de El Garraf: nuevas aportacionesEn el año 2002 se iniciaron las intervenciones ar-queológicas en el yacimiento prehistórico, inéditohasta el momento, de la cueva del Rinoceront de lacantera de Ca n’Aymerich, dentro del municipio deCastelldefels (comarca de El Baix Llobregat).

Durante las intervenciones arqueológicas en lacavidad se han recuperado abundantes restos devertebrados fósiles de especial interés para la re-construcción paleoambiental de El Garraf y el Llo-bregat, entre los que destacan restos de ciervos,gamos, tortugas, linces y rinocerontes, entre otrasespecies, así como industria lítica que verifica lapresencia humana en esta cavidad del extremo delmacizo. La cronología del yacimiento abarca partedel Pleistoceno medio y superior.

Palabras clavePleistoceno, cueva del Rinoceronte, Castelldefels,El Garraf, Paleolítico, fauna

Abstract

Prehistoric fauna in the Garraf massif: newcontributionsArchaeological interventions began in 2002 on theprehistoric site, until then unstudied, of Rinocerontcave, at Ca n’Aymerich quarry, in the municipality ofCastelldefels.

During the digs the cavity has yielded abundantremains of fossil vertebrates of special interest forthe palaeoenvironmental reconstruction of the Gar-raf and the Llobregat, including remains of red deer,tortoises, fallow deer, lynx and rhinoceroses, andalso stone artefacts verifying human presence in thiscavity at the edge of the massif. The chronology ofthe site encompasses part of the Middle and UpperPleistocene.

KeywordsPleistocene, Rinoceront Cave, Castelldefels, Garraf,Palaeolithic, fauna

Resum

L’any 2002 es van iniciar les intervencions arqueolò-giques al jaciment prehistòric, inèdit fins al moment,de la cova del Rinoceront de la pedrera de Ca n’Ay-merich, al terme municipal de Castelldefels.

Al llarg de les intervencions arqueològiques a lacavitat s’han recuperat abundants restes de verte-brats fòssils d’especial interès per a la reconstruc-ció paleoambiental del Garraf i el Llobregat, entreles quals destaquen restes de cérvols, tortugues,daines, linxs i rinoceronts, entre d’altres, així comindústria lítica que verifica la presència humana enaquesta cavitat de l’extrem del massís. La cronolo-gia del jaciment abraça part del Plistocè mitjà i su-perior.

Paraules clauPlistocè, cova del Rinoceront, Castelldefels, el Gar-raf, Paleolític, fauna.

La fauna prehistòricaal massís del Garraf:noves aportacions

Montserrat Sanzi Joan DauraGrup de Recerca del QuaternariSERP. Departament Prehistòria, Història Antigai ArqueologiaUniversitat de Barcelona


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 125

Antecedents

Les referències sobre fauna quaternària al massísdel Garraf i al seu entorn se succeeixen des de fi-nal del segle XIX fins a l’actualitat, malgrat que hihagi una certa discontinuïtat en el temps, aixícom una descontextualització general de les dife-rents aportacions (DAURA, 2005). Els primers es-tudis a la zona són els treballs del canonge Alme-ra que s’insereixen en un marc de coneixementgeneral sobre el passat geològic i paleontològic ino pas per un interès específic directe vers elquaternari de la zona. La seva llista de publica-cions és innumerable, però de la nostra àrea des-taca la primera cita de fauna, que és la recupera-ció d’una pelvis de proboscidi del turó del castellde Castelldefels (ALMERA, 1898), actualment ex-posada al Museu de Geologia de Barcelona.

La propera referència de fauna quaternària latrobem en els treballs de Solé Sabarís qui, a par-tir del seu accés a la càtedra de geografia físicade la Universitat de Barcelona, l’any 1943, realit-za alguns treballs geològics que tenen com a re-sultat la descoberta d’algunes restes com les dela pedrera Altissench (o ca n’Aymerich) de Cas-telldefels.

La majoria de les referències a la paleontologiasegüents vindran de la mà del doctor J.F. de Vi-llalta qui, fruit de la seva condició d’expert en ver-tebrats fòssils del terciari i quaternari, aglutinabona part dels treballs i troballes de la zona. Lamajor part són llistes faunístiques i estudis pale-ontològics, dels quals destaquen la pedrera Altis-sench de Castelldefels de l’any 1949, les terras-ses de can Llong de Gavà, la bretxa de Beguesdel 1953 i la cova del Gegant del 1972-1975.Sota la direcció de J.F. de Villalta, J. Estévez rea-litza en la seva tesi doctoral (1979) la primeraobra de conjunt sobre les faunes plistocenes deCatalunya.

Posteriorment apareixen alguns treballs fruitd’intervencions concretes, cas de la cova del Ge-gant (MARTÍNEZ, 1985), o estudi de determinatsgèneres, com Santafé amb els rinoceronts (SAN-TAFÉ, 1989) i Trinidad de Torres amb els úrsids(1984). Finalment, els darrers treballs de faunaquaternària a la zona queden reduïts a troballesen cavitats (NEBOT, 1997; ASENSIO, 1992; VIDAL,1996).

Amb els objectius d’excavar dipòsits quater-naris i contextualitzar les restes de fauna i indús-tria localitzades amb anterioritat en aquest territo-ri, l’any 2000 s’inicia el projecte de recerca «Els

primers pobladors del massís del Garraf-Ordal ieix del Llobregat» des de la Universitat de Barce-lona. A l’inici d’aquest projecte d’investigació esvan estudiar fons i col.leccions procedents d’ex-cavacions antigues i dipositats en diferents insti-tucions i centres. A més es van realitzar les pri-meres prospeccions arqueològiques al massísdel Garraf, amb la descoberta l’any 2002 de lacova del Rinoceront a la pedrera de ca n’Ayme-rich dins el municipi de Castelldefels (DAURA,2003). Els treballs arqueològics que estem duenta terme en aquesta cavitat han posat en relleul’estudi de les diferents espècies presents en elsdiferents nivells, així com la seva evolució al llargdel plistocè mitjà i superior.

La cova del Rinoceront

El jaciment de la cova del Rinoceront es troba enel darrer front d’explotació de la pedrera de can’Aymerich, on també es van seccionar dues ca-vitats més: la cova de ca n’Aymerich i la covaGran. La fisonomia d’aquestes ha estat molt mo-dificada per l’acció de la pedrera, sobretot lacova del Rinoceront, de la qual no es conserval’entrada original ni bona part del jaciment.Aquesta actualment té una lectura excessiva-ment vertical amb els seus 11 metres de potèn-cia arqueològica i vuit nivells arqueològics identi-ficats. Aquest tall vertical deixat per la pedrera iles fortes pluges van provocar que part dels sedi-ments d’aquesta cavitat es desplomessin i es di-positessin al peu del jaciment deixant al desco-bert les restes arqueològiques que van permetreel seu descobriment (DAURA, 2004).

Cinquanta anys abans en aquesta mateixa pe-drera, coneguda en aquell moment com Altis-sench, ja s’havien recuperat algunes restes defauna procedents d’una cavitat avui dia desapa-reguda a causa de les activitats extractives (VI-LLALTA, 1950; DAURA, 2004). Actualment sabemque aquesta cavitat no té cap relació amb la covadel Rinoceront. D’aquest jaciment, localitzat l’any1949, es varen poder recuperar algunes restesde fauna, tot i que la major part dels materials vanser triturats junt als blocs de pedra que s’extreienper a la construcció de la pista d’aterratge del’aeroport del Prat de Llobregat. Per altra bandatenim constància que en el moment de la desco-berta d’aquest jaciment i al llarg de l’explotaciócerts investigadors centreeuropeus dels anyscinquanta acudien a la pedrera per adquirir restes


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 126

de vertebrats fòssils a bon preu per als seus mu-seus. Les poques restes òssies procedents d’a-questa cavitat i que han arribat als nostres diessón escasses i atribuïbles cronològicament alplistocè mitjà i superior (VILLALTA, 1950; VILLALTA,1975), tot i que alguns autors situen la microfau-na (AGUSTÍ, 1984) en nivells més antics, al pliocè.

Anys 2002-2003: la primera intervenció arqueològica

La primera campanya arqueològica duta a termea la cova del Rinoceront es va desenvolupar enels sediments despresos al peu de la cavitat, desdel mes de desembre del 2002 fins al maig del2003. L’objectiu principal de la intervenció va servalorar el jaciment i contextualitzar-lo.

Els sediments despresos, objecte de la inter-venció, no tenien cap criteri que permetés establiruna estratigrafia, ni molt menys una acumulacióde materials amb algun criteri per diferenciar-los.Tot i això, les fortes pluges de l’octubre del 2002van provocar el despreniment dels sedimentsprocedents del nivell on actualment es pot veureencara en secció, part del rinoceront i del nivellsuperior, on hi ha abundants restes de tortuguesterrestres. La metodologia emprada en aquesta

campanya va ser garbellar totes les terres despre-ses, aproximadament uns 60 m3, amb sedassosde mides diferents.

Les restes recuperades en aquesta primeraintervenció van ser majoritàriament faunístiques ies trobaven fragmentades a causa de la caigudades del tall. També es va recuperar indústria líticatallada en sílex, quars i calcària que evidencien lapresència humana a la cavitat.

Els òptims resultats d’aquesta primera inter-venció en els sediments despresos al peu de lacova del Rinoceront van conduir a plantejar unprojecte de restauració i revitalització d’aquest ja-ciment arqueològic per garantir l’accés a la cavi-tat, així com l’excavació del dipòsit. Els objectiusdel projecte, encarregat a l’empresa de treballsverticals i geotècnia Inaccés, van ser la consoli-dació del talús rocós on es troba el jaciment pergarantir la seguretat dels treballs i preservar el ja-ciment, així com la instal.lació d’una bastida perpoder accedir per primera vegada al jaciment iiniciar els treballs arqueològics dins la cavitat.Aquestes obres van ser sufragades pel Departa-ment de Mines de la Generalitat de Catalunya iper l’Ajuntament de Castelldefels.

Materials recuperats

En el conjunt procedent del garbellat del sedi-ment hem identificat un total de vuit artefactes lí-tics que poden relacionar-se clarament amb l’ac-tivitat humana adscribibles al mode 3. Encaraque les restes són escasses, representen un tes-timoni de la presència dels homínids a la cavitat.Quatre dels objectes són de quars, tres de sílex iun de calcària. D’entre la indústria lítica recupera-da destaquen dos nuclis, un d’extracció centrí-peta preferencial totalment esgotat i un segonnucli també molt esgotat. Les restes d’ascles es-tan molt esgotades i són de mides molt reduïdes.

Com a material més significatiu destaca pelseu bon estat de conservació un fragment debranca mandibular esquerra d’un rinoceront adulti nombroses peces dentàries tant inferiors comsuperiors, així com les epífisis proximals d’una tí-bia i d’un radi. Aquesta espècie és la més ben do-cumentada amb un total de 57 restes determina-des i amb un mínim de dos individus. La partanatòmica més nombrosa són les falanges, ambun total de 22, i cinc metàpodes. Posteriorment,les pluges del juny del 2003, mentre s’estaven rea-litzant les obres de condicionament, van provocar


Figura 1. Obres de restauració de la cova del Rino-ceront dutes a terme per l’empresa Inaccés.

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 127

la caiguda de la part occipital del crani d’un rino-ceront adult provinent de la base del nivell III deljaciment. De moment, aquesta espècie és l’únicarepresentant dels perissodàctils en el jaciment.

De proboscidi tan sols hi ha un os articular queno permet la seva adscripció taxonòmica, peròde gran interès per l’estudi tafonòmic, així comper certificar la seva presència en el dipòsit.

Una de les espècies més destacades és la tor-tuga terrestre (Testudo hermanni) quant a nom-bre de restes, 1.025, i també quant a nombred’individus, un total de 10, de les quals s’han re-cuperat fragments de closca i de plastró (DAURA,2006). Les plaques de la closca més abundantssón 81 perifèriques de les quals s’han pogut dis-tingir quatre plaques onzenes, una primera o se-gona anterior i una placa perifèrica segona. Deplaques costals, se n’han recuperat un total de55. Menys abundants són les 7 nucals, 5 preneu-rals i 11 neurals. La placa que aporta més dadesés la pigal, amb 11 restes, tres de les quals sónd’atribució dubtosa pel seu estat fragmentari. Apartir d’aquesta placa sabem que al jaciment hi harepresentats ambdós sexes: 3 femelles, una adul-ta i l’altra juvenil, i 4 mascles, dos adults i dos ju-venils, d’edats i mides variables que poden arribarfins als 22 cm. Mentre que del plastró són signifi-catives les restes d’epiplastró, que sumen un totalde 13, 7 del costat esquerre i 4 del dret. De lazona lateral hem pogut identificar algunes pecespel gir entre la closca i el plastró. D’aquestes, n’-hem discernit 16 que corresponen pròpiament afragments d’hio/hipoplastró i 19 a l’hio/hipoplas-tró més alguna part de les perifèriques laterals. Fi-nalment resten 4 fragments de xifiplastró.

Els artiodàctils són força abundants i repre-sentats per diferents espècies, com la daina, eltar, el cérvol, la cabra, un gran bòvid i el cabirol.

El cérvol està representat per un nombre mí-nim de dos individus, dels quals es conservenfragments cranials, com banyes, una mandíbulacompleta i algunes peces dentàries. Les extremi-tats estan ben representades per nombroses fa-langes, metàpodes, i en menor nombre pels os-sos llargs. Pel que fa a les daines, amb un nombremínim de tres individus, la majoria de restes sónde les extremitats anteriors, mentre que de lesposteriors tan sols s’ha recuperat l’epífisi proximald’un fèmur. De restes cranials només hi ha unmolar superior i fragments de banyes.

Amb el mateix nombre mínim d’individus que elcérvol tenim el cabirol, representat per fragmentsossis de les extremitats i per una sola mandíbula.

De l’extremitat anterior destaquen dos húmers es-querres i l’epífisi proximal d’un radi, mentre que laposterior està representada per dos fragments defèmur i la part proximal d’un calcani. S’han recu-perat també fragments de falanges i metàpodesindeterminats per la fractura recent de la caiguda.

En menys nombre hi ha les restes de bòvid,entre les quals hi ha parts d’una extremitat pos-terior (metatars, ròtula i falange tercera) i algunsfragments de costelles que no permeten precisarl’espècie. La cabra està representada només perextremitats molt fragmentades, d’entre les qualshi ha un calcani, falanges, metàpodes i fèmurs.Per acabar amb els artiodàctils, el menys repre-sentat és el tar, amb un fragment distal de meta-carp, força malmès.

Els carnívors són poc nombrosos en aquestssediments despresos, ja que de hiena tan solshem recuperat disset restes amb poca represen-tativitat anatòmica (peces dentàries, falanges ifragments de metàpodes). Finalment, i tan solsamb un calcani desepifitzat hi ha un gat salvatge.

Conclusions

Les conclusions que presentem en aquest treballsón de forma preliminar, ja que és el resultat de la


CARNÍVORS

Crocuta crocuta sp. aff. intermedia

Felis silvestris

Lynx pardina aff. spelaea

QUELONIS

Testudo hermanni

QUIRÒPTERS

Myotis sp.

LAGOMORFS

Oryctolagus cuniculus

Lagomorpha indet.

PROBOSCIDIS

Proboscidi indet.

ARTIODÀCTILS

Bos/Bison

Cervus elaphus

Dama dama

Capreolus capreolus

Hemitragus sp.

Capra sp.

INSECTÍVORS

Talpa indet.

Erinaceus europaeus

ROSEGADORS

Arvicolidae indet.

Apodemus.

PERISSODÀCTILS

D. etruscus brachycephalus

Taula 1. Llista faunística de les espècies recupera-des durant la primera intervenció en els sedimentsdespresos de la cova del Rinoceront (Daura, Sanz iCuenca).

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 128

intervenció realitzada en els sediments despre-sos de la cavitat i per tant no són representatiusde tots els nivells ni de la dinàmica acumulativade les restes. A més, la caiguda de restes de lacova ha fragmentat excessivament el materialossi, fet que en alguns casos no ens permet d’i-dentificar les restes taxonòmicament, ni tampocde fer-ne un estudi tafonòmic complet.

Caldrà esperar els resultats de l’excavació insitu, per determinar els diferents agents que hanparticipat en l’acumulació de les restes, a més dedeterminar la naturalesa de cada nivell estratigrà-fic. Fins al moment hem excavat la totalitat delprimer nivell arqueològic de la cavitat, actualmenten estudi, on s’han recuperat nombroses restesde cérvol, daina, cabra, linx, tortuga i una peçadentària d’ós bru, així com algunes eines lítiquesi copròlits que evidencien la importància dels car-nívors en l’acumulació.

D’entre les espècies documentades en els se-diments despresos destaca la tortuga mediterrà-nia. A Catalunya, les troballes d’aquesta espècieen jaciments del plistocè són poc freqüents, si bées coneixen des d’antic per les cites de la covade Gràcia (ALMERA, 1903), així com els exemplarsdel Carmel (LLOPIS, 1942), Girona i Llers (BUDÓ,2003). Al mateix massís del Garraf existeixen al-guns exemplars de Testudo sp. a la zona de laPunta de les Coves de Sitges durant el plistocèsuperior. La cova del Rinoceront és, ara per ara,el jaciment més ric en quantitat i nombre d’indivi-dus de Testudo hermanni del plistocè català.

El conjunt faunístic recuperat en aquesta pri-mera campanya d’intervenció arqueològica enels sediments despresos al peu de la cavitat pre-senta una dominància absoluta per part dels her-bívors en detriment dels carnívors; contràriamentles evidències tafonòmiques ens indiquen que enels ossos hi ha hagut una clara activitat depreda-dora, ja sigui per les marques com per les fractu-res. Els exemples més significatius són l’os arti-cular d’elefant, amb una depressió enfonsadaper la cara ventral i dorsal, provocada per un car-nívor, així com un impacte de dentició d’un grancarnívor sobre la mandíbula del rinoceront. Lesprimeres conclusions tafonòmiques apunten quela cova actuaria com a cau, on alguns carnívors,a causa de la competència pel menjar dins la ca-dena tròfica, portarien parts d’animals a la cavitatper ser consumits.

El paper dels humans a la cavitat està docu-mentat per unes poques restes d’indústria lítica iuna marca de tall sobre el metatars d’un gran bò-

vid que fan pensar, de moment, en la breu pre-sència dels grups humans en el dipòsit. Des d’a-quests punt de vista, la cova del Rinoceront res-pon a un context arqueològic documentathabitualment en localitzacions del plistocè mitjà, ique ha estat caracteritzat per Brugal i Jaubert(1991). Aquestes localitzacions tenen el tretcomú de la presència de grans quantitats de res-tes faunístiques, aportades per carnívors i altresprocessos, associats a un nombre molt reduïtd’elements lítics que verifiquen una presència hu-mana molt puntual.

A l’espera dels nous resultats arqueològics deles campanyes arqueològiques que s’han iniciata la cova, podem apuntar que les restes de lacova del Rinoceront són fonamentals per al co-neixement del plistocè mitjà i superior al litoral ca-talà. La situació geogràfica de la cova, al peu delmassís i davant del mar, així com la llarga se-qüència estratigràfica fan d’aquest un importantjaciment del nord-est de la península.

Agraïments

Les excavacions a la cova del Rinoceront s’in-clouen en el projecte d’Excavació a la cova delRinoceront (Departament d’Innovació, Universi-tats i Empresa, Generalitat de Catalunya, projec-te 2006EXCAVA00012). Agraïm la col.laboració del’Àrea de Coneixement i Recerca i a la DireccióGeneral d’Energia i Mines de la Generalitat de Ca-talunya i a l’Ajuntament de Castelldefels. També alGrup de Recerques Històriques de Castelldefels(GREHIC), Alarmas Spitz, Grup Soteras, CAA CalGanxo, Servei de Parcs Naturals, Frape-Behr, ma-dame C. Cabré, Avvic, ferreteria Pepiol i D. Noëbel.

Aquest treball es troba inclòs també en el pro-jecte El plistocè superior i l’holocè a Catalunyaque inclou el programa «Els primers pobladorsdel Garraf-Ordal», amb el Grup de Recerca Con-solidat de la Generalitat de Catalunya SGR2001-00007, i el Projecte del Ministeri d’Educació i Es-ports HUM2004-600. Alhora ha estat possiblegràcies a la beca atorgada a Joan Daura pel Mi-nisteri d’Educació i Ciència.

Les obres de restauració i consolidació del ja-ciment efectuades per l’empresa Inaccés hananat més enllà de la simple relació contractual.Aquí agraïm la seva col.laboració i implicació enaquests treballs de restauració sense els qualsno s’hagués recuperat aquest important jacimentarqueològic.


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 129

Bibliografia

AGUSTÍ, Jordi (1988). «Els cordats». Història natu-ral dels països catalans, núm. 15. Barcelona: En-ciclopèdia catalana.

ALMERA, Jaume (1895). «Littoral de la provincede Barcelone». Compte-rendu des séances de laSociété Géologique de France, núm. XXIII; pàg.564-571.

ALMERA, Jaume (1898). «Comte-rendu de l’ex-cursion du jeudi 6 octobre, a Castelldefels et cos-tas de Garraf». Butlletin Société Géologique deFrance. Réunion extraordinaire a Barcelone (Es-pagne), núm. XXVI; pàg. 801-811.

ALMERA, J.; BOFILL, A. (1903). «Sobre los res-tos fósiles cuaternarios de la caverna de Gracia(Barcelona)». Memoria de la R. Acad. de Cien. yArtes.

ASENSIO, Toni (1993). «Cavidades del Pla delMarge del Moro. Nuevos descubrimientos en elAvenc Marcel». Passamà núm. 1; pàg. 27-42.

BRUGAL, J.Ph.; JAUBERT, J. (1991). «Les gise-ments paléontologiques pléistocènes à indicesde frequentation humaine: un noveau type decomportament de prédation?». Paléo, núm. 3;pàg. 15-41.

CARBONELL, E.; ROSAS, A.; DÍEZ, J.C. (1999).«Atapuerca: ocupaciones humanas y paleoeco-logía del yacimiento de Galeria». Memorias. Ar-queología en Castilla y León, núm. 7. Junta deCastilla y León.

DAURA, Joan; SANZ, Montserrat (2004). «El jaci-ment de ca n’Aymerich de Castelldefels». IV Tro-bada d’Estudiosos del Garraf. Monografies, 37.Vilanova i la Geltrú: Diputació de Barcelona. Pàg.165-168.

DAURA, Joan; SANZ, Montserrat; FONT, Oriol;BUDÓ, Joan (2006). «Restes fòssils de Testudo her-manni al massís del Garraf». Butlletí de la SocietatCatalana d’Herpetologia, núm. 17; pàg. 9-20.

ESTÉVEZ, Jordi (1975-1976). «Hallazgo de unapantera en el pleistocénico catalán». Speleon,núm. 22; pàg. 171-178.

ESTÉVEZ, Jordi (1979). «La fauna del peistoce-no catalán». Tesi doctoral inèdita.

LÓPEZ, Nieves (1977). «Revisión sistemática ybioestatigráfica de los lagomorpha (Mammalia)del terciario y Quaternario de España». Tesi doc-toral. Madrid: Universitat de Madrid.

MARTÍNEZ, Jorge; MORA, Rafael (1985). «Exca-vacions arqueològiques a la Cova del Gegant».Memòria Inèdita presentada al Servei d’Arqueo-logia de la Generalitat de Catalunya.

NEBOT, Miquel et al. (1997). «Sobre el hallazgode Lynx pardina (termminack) y otros vertebra-dos en el Avenc del Marge del Moro (Vallirana,Baix Llobregat)». 7º Congreso Español de Espe-leología. Sant Esteve Sesrovires.

SANTAFÉ, J.; CASANOVAS, M.L. (1989). «Diche-rorhinus hemitoechus (Falconer, 1868) (Mamma-lia, Perissodactyla) del yacimiento pleistoceno dela Cueva del Gegant (Garraf, Barcelona)». Empú-ries, núm. 48-50; pàg. 310-322.

SOLÉ SABARÍS, Lluís (1963). «Ensayo de Inter-pretación del Cuaternario barcelonés». Miscel.la-nia Barcinonensis, t.II.; pàg. 8-54.

TORRES, Trinidad (1984). «Úrsidos del Pleisto-ceno de la Península Ibérica». Tesi doctoral. Uni-versitat Complutense de Madrid.

VIDAL, Mercedes (1996). «Castelldefels 1.000años de historia: la cova Fumada». Mar i munta-nya. Revista parroquial de Castelldefels.

VILLALTA, J.F.; CRUSAFONT, M. (1950). «Un nue-vo yacimiento pleistocénico en Castelldefels.Nota preliminar». Estudios Geológicos, núm. VI;pàg. 275-285.

VILLALTA, J.F.; CRUSAFONT, M. (1950). «Sobrealgunas aves fósiles de Cataluña». Notas y co-municaciones del Instituto Geológico y Minero deEspaña, núm. 20; pàg. 145-156.

VILLALTA, J.F.; VIÑAS, R. (1975). «El depósitocuaternario de la Cova del Gegant». Speleon. VSymposium de Espeleología, pàg. 19-33.

VILLALTA, J.F. (1964). «Datos para un catálogode las aves fósiles del cuaternario español». Spe-leon, núm. XV.


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 130

La mandíbula de neandertal de la cova del Gegant (Sitges, el Garraf)

Montserrat SanzJoan DauraGrup de Recerca del QuaternariSERP. Departament de Prehistòria, Història Antigai ArqueologiaUniversitat de Barcelona

Eulàlia SubiràUnitat d’AntropologiaDepartament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’EcologiaUniversitat Autònoma de Barcelona

Resumen

La mandíbula de neandertal de la cueva delGegant (Sitges, El Garraf)La mandíbula de la cueva del Gegant (Sitges, El Ga-rraf) es uno de los pocos fósiles del hombre de ne-andertal (Homo neanderthalensis) y uno de los res-tos humanos más antiguos de Cataluña. Los restoshumanos de esta especie son escasos en este terri-torio.

La mandíbula de la cueva del Gegant de Sitges,junto con la de Banyoles y un diente de Mollet, for-man el escaso conjunto de restos humanos de laépoca de los neandertales en Cataluña. Este nuevoresto llena el vacío existente en fósiles entre la cos-ta valenciana y las comarcas de Gerona; además, lamandíbula de la cueva del Gegant destaca la impor-tancia de este yacimiento y, por extensión, del ma-cizo de El Garraf, como uno de los puntos clavepara el conocimiento de la prehistoria catalana.

Palabras clavePleistoceno, cueva del Gegant, Sitges, El Garraf, man-díbula, paleolítico, neandertal

Abstract

The Neanderthal jawbone of Gegant Cave(Sitges, Garraf)The jawbone of Gegant Cave (Sitges, Garraf) is oneof the few fossils of Neanderthal man (Homo nean-derthalensis) and one of the oldest human remainsto have been discovered in Catalonia. The impor-tance of this find lies in its exceptionality and rarity.

The jawbone of Gegant Cave in Sitges, togetherwith that of Banyoles and the Mollet tooth, consti-tute the only human remains from the Neanderthalperiod in Catalonia. This new remain fills the gap inthe fossil record that existed until now for thisspecies between València and Girona. Furthermore,the discovery of the Gegant Cave jawbone rendersthis site, and by extension the Garraf massif, one ofthe key points for the understanding of Catalan pre-history.

KeywordsPleistocene, Gegant Cave, Sitges, Garraf, jawbone,Palaeolithic, Neanderthal

Resum

La mandíbula de la cova del Gegant (Sitges, el Ga-rraf) és un dels pocs fòssils de l’home de neandertal(Homo neanderthalensis) i una de les restes huma-nes més antigues descobertes a Catalunya. La im-portància d’aquesta troballa rau en la seva excep-cionalitat i escassetat.

La mandíbula de la cova del Gegant de Sitges,junt a la de Banyoles i a la dent de Mollet, formenl’escàs conjunt de restes humanes de l’època delsneandertals a Catalunya. Aquesta nova resta ompleel buit existent de fòssils d’aquesta espècie entre elPaís València i les comarques gironines; a més latroballa de la mandíbula de la cova del Gegant faque aquest jaciment i, en extensió, el massís delGarraf, sigui un dels punts clau per al coneixementde la prehistòria catalana.

Paraules clauPlistocè, cova del Gegant, Sitges, el Garraf, mandí-bula, paleolític, neandertal


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 131

Introducció

La mandíbula de la cova del Gegant (Sitges, elGarraf) és un dels pocs fòssils de l’home de nean-dertal i una de les restes humanes més antiguesdescobertes a Catalunya. Aquesta excepcionaltroballa forma part de la col.lecció inèdita quemossèn Santiago Casanova Giner va dipositar al’Arxiu Històric de Sitges l’any 1998 i prové de lesintervencions arqueològiques realitzades a la covadel Gegant en la dècada dels anys cinquanta.

La punta de les Coves

La cova del Gegant, d’on prové la mandíbula, estroba dins el terme municipal de Sitges (comarcadel Garraf), en un petit promontori conegut comla punta de les Coves, dins la serra dels Colls-Mi-ralpeix, un conjunt muntanyós de relleus suausdisposat gairebé de manera paral.lela al mar, ques’estén des de la desembocadura de la riera deRibes fins a la platja dels Frares, a Vilanova i laGeltrú.

La punta de les Coves s’ubica entre la desem-bocadura de la riera de Ribes i el fondo d’en Ja-ques. Aquest indret es caracteritza per tenir unafaçana marítima d’uns 200 metres, i tal com el to-pònim indica s’hi localitzen diferents cavitats.D’oest a est la primera de les coves que es loca-litza és la coveta de la Platja dels Rosers o de laPlatja de l’Home Mort, tot seguit trobem la covaEnsulciada i els Bufadors. Una mica més allunya-da cap a l’oest hi ha la cova Llarga, on hi ha refe-rències de l’existència d’un jaciment arqueològicque el mar ha destruït per l’acció marina (FERRER,1979). A pocs metres hi ha l’entrada de la covadel Gegant i la cova del Musclo, també amb res-tes arqueològiques (ESTÉVEZ, 1979). En la partposterior del turó s’ubica la cova Verda, i en lacala següent, hi trobem la coveta dels Còdols i fi-nalment la cova de la Masia de les Coves. Undels primers treballs en què se citen les diferentscavitats de la punta de les Coves des del punt devista espeleològic és el de Ferrer (1956). Però elconeixement de l’existència de cavitats enaquest indret és molt antic, ja que pirates i pes-cadors de la zona les han utilitzat com a refugi alllarg dels segles. Així ho citen alguns documents,com un manuscrit de mitjan segle XI en què apa-reix el topònim de la riera de les Coves. A més, enaquest cas, com en moltes altres cavitats, les co-ves de Sitges no estan exemptes de mites i lle-

gendes populars (CREUS, 1893; PLANS, 1952;AMADES, 1954; MUNTANER, 1986).

La cova del Gegant

La cova del Gegant se situa en el petit promonto-ri que més sobresurt de la punta de les Coves,entre la cova del Musclo i la cova Llarga. Actual-ment el seu accés s’acostuma a realitzar a travésd’un avenc de 14 m de profunditat situat just so-bre la galeria principal de la cova, malgrat que lacavitat disposi de dues boques per les quals ac-tualment entra el mar i que serien l’accés naturaldurant el paleolític. A partir d’unes fotografies an-tigues que es troben dipositades a l’Arxiu HistòricMunicipal de Sitges, sabem que davant d’aques-tes entrades hi havia una platja de còdols quepermetia accedir a la cova a peu pla. Actualmentaquesta platja ha desaparegut com a conse-qüència dels canvis dels corrents marins que s’han produït al litoral del massís del Garraf acausa de la proliferació dels ports esportius.

La cova del Gegant, d’origen càrstic, està for-mada en realitat per la mateixa cova del Gegant iper la cova Llarga, ambdues unides per un con-ducte molt estret disposat de manera perpendicu-lar a les respectives galeries principals. La cova delGegant té unes dimensions més grans que la Llar-ga, amb un recorregut en la galeria principal de 22metres i formada per dos espais ben diferenciats.Aquesta galeria disposa, a més, de dues galerieslaterals orientades de manera gairebé paral.lela a laprimera i lleugerament més cap al nord-est que laprincipal, on en totes dues galeries laterals s’hanfet intervencions arqueològiques.

Intervencions arqueològiques a la cova del Gegant

La relació de les coves de Sitges amb la troballade fòssils és molt antiga, es remunta a l’any 1880,moment en el qual es va dur a terme la construc-ció de la via del ferrocarril que unia Barcelona ambVilanova i la Geltrú. La premsa de l’època recull latroballa de fauna petrificada (VIRELLA, 1949), peròés una dada força imprecisa que no fa referènciaal tipus de restes que es varen descobrir. De lamateixa manera, sabem que l’interès cap a l’ar-queologia i la paleontologia és important enaquest moment a la vila de Sitges. L’arribada deburgesos noucentistes que activen els moviments


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 132

culturals i intel.lectuals és rellevant, com el cas deMiquel Utrillo, que va incentivar la realització d’ex-cavacions arqueològiques com la que es va dur aterme a la cova de Sant Llorenç de Sitges.

La primera intervenció arqueològica a la covadel Gegant de la qual tenim constància i proba-blement també aquella que va permetre desco-brir l’important jaciment arqueològic és la que varealitzar l’Agrupació Muntanyenca de Sitges imossèn Casanova l’any 1953. D’aquesta inter-venció, de la qual es tenien poques notícies fins alpresent estudi, es va recuperar un important con-junt de restes faunístiques encara ara inèdites i lamandíbula humana de neandertal que recent-ment ha estat publicada (DAURA, 2005). Desprésd’aquesta intervenció arqueològica tenim cons-tància que membres del Museu Víctor Balaguerde Vilanova i la Geltrú varen tornar a excavar a lacavitat (BELLMUNT, 1957-1958).

Una tercera intervenció arqueològica realitza-da a la cova del Gegant és la que va dur a termeRamon Viñas (1972). Per primera vegada esdonà a conèixer una seqüència estratigràfica iuna interpretació cronològica del dipòsit. Els tre-balls realitzats es varen centrar en la galeria prin-cipal i en la lateral, on en aquesta darrera ja hi havien intervingut mossèn Casanova i l’A.M. deSitges als anys cinquanta. Hi ha constància tam-bé, que entre els mesos de juliol i desembre delmateix any, un equip format per membres de laSecció Arqueològica del Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú va excavar la cova Verda, on varen des-cobrir un important jaciment de l’edat del bronzei la intervenció va salvar el material arqueològic dela seva destrucció per l’acció del mar (PETIT,1980). Després de les intervencions anteriors, unany més tard la secció d’Ecologia del Quaternaride l’Institut Jaume Almera de Barcelona va orga-nitzar una nova campanya d’excavacions centra-da, de nou, en la galeria lateral més propera almar, sota la direcció de Viñas i Villalta. L’estudi dela fauna va situar el jaciment dins de les primerespulsacions fredes de la glaciació del Würm, tot ique l’origen del dipòsit semblava anterior. Durantaquesta campanya d’excavacions es varen recu-perar, a part del material paleontològic, algunesrestes d’indústria lítica mosteriana analitzada perA. Mir (1975) i es van realitzar treballs sedimento-lògics (MASRIERA, 1975).

Finalment, la darrera intervenció arqueològicade què tenim constància a la cova del Gegant deSitges és l’excavació d’urgència que varen efec-


CARNÍVORS

Canis lupus

Cuon alpinus

Crocuta spelaea

Felis pardus

Felis sylvestris

Lynx pardina

Felis panthera pardus

Meles Meles

Ursus arctos

PERISSODÀCTILS

Sus scropha

Equus hydruntius

Stephanorhinus hemitoechus

Stephanorhinus kirchbergensis

Equus caballus gallicus

Equus caballus germanicus

HOMÍNIDS

Homo neanderthalensis

LAGOMORFS

Oryctolagus cuniculus

Lepus capensis

INSECTÍVORS

Erinaceus europaeus

Talpa europaea

Sorex sp. aff. Alpinus

Crocidura suaveolens

QUIRÒPTERS

Myotis myotis

Rhinolophus ferrum-equinum

Miniopterus schrebersii

ROSEGADORS

Sciurus vulgaris

Arvicola

Apodemus cfr. sylvaticus

Eliomys cfr. quercinus

Microtus arvalis-agrestis

Microtus pitymis ibericus

ARTIODÀCTILS

Bison priscus

Bos primigenius

Capra pyrenaica

Cervus elaphus

Ovicaprid indet.

OCELLS

Falco tinnuculus

Alectoris rufa

Coturnix coturnix

Columba livia s. oenas

Athene noctua

Anthus spinoletta

Emberiza calandra

Loxia pytyopsittacus

Pyrrhula pyrrhula

Pyrrhocorax pyrrhocorax

Pyrrhocorax graculus

Corvus monedula

Apus apus

Pinicola enucleator

Pica pica

Accipiter nisus

Tyto alba

Strix aluco

Turdus viscivorus

Fringilla coelebs

Carduelis chloris

Puffinus puffinus

Gallus gallus

Bubo Bubo

Delichon urbica

Sturnus sp

Corvus corone

Turdus merula

Aquila crysaetos

PROBOSCIDIS

Elephas sp

QUELONIS

Emis/Testudo

Taula 1. Espècies recuperades al jaciment de lacova del Gegant en les diferents intervencions ar-queològiques (Agrupació Muntanyenca, Ramon Vi-ñas, J. F. de Villalta, R. Mora, J. Estévez, J. Miret, A.Sánchez) que queden resumides en la taula:

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 133

tuar Jorge Martínez, Josep Miret, Rafael Mora iIgnacio Muro el juliol del 1985. Aquesta interven-ció, com les precedents, es va realitzar per poderexcavar part del rebliment sedimentari de la covaque estava amenaçat de ser destruït per l’erosiómarina. Aquesta campanya es va centrar en lagaleria més propera al mar i en altres punts de lacova dels quals destaca un sondeig a la galerialateral més interna.

A la cova del Gegant, a part de les campanyesd’intervenció arqueològica, s’hi han realitzat tam-bé estudis específics sobre la fauna, els sedi-ments i la indústria lítica que han contribuït a aug-mentar el coneixement sobre aquest jaciment.Des del punt de vista de les restes faunístiques, lacova del Gegant i també la del Musclo apareixencitades en la tesi doctoral de J. Estévez (1979)sobre la fauna del plistocè a Catalunya. Tambédestaca la tesi de G. Alcalde (1986) on inclou l’anàlisi dels rosegadors de la cova del Gegant.Darrerament J. Martínez (1989) ha realitzat un in-forme sobre les restes faunístiques d’aquest jaci-ment procedents de les excavacions del 1985,Santafé (1989), un estudi sobre una extremitat derinoceront i Sánchez estudia en la seva tesi doc-toral els ocells d’aquesta cavitat (2005).

Mossèn Santiago Casanova Giner i l’A. M. de Sitges

L’Agrupació Muntanyenca de Sitges va sorgird’un grup de joves cristians amb ganes de conèi-xer l’entorn geogràfic del seu poble, realitzar acti-vitats a la natura i conèixer el patrimoni paleonto-lògic i arqueològic de l’entorn. Aquesta entitat,que va tenir una curta durada (1950-1956), esta-va agrupada entorn la polifacètica figura de mos-sèn Santiago Casanova i Giner.

La motivació de la intervenció arqueològica ala cova del Gegant feta per aquesta agrupaciól’any 1953 cal cercar-la en mossèn Casanova,l’artífex de les activitats culturals del grup i granafeccionat a l’arqueologia i la paleontologia. Mos-sèn Casanova, com a clergue, va rebre la sevaformació al seminari de Barcelona, on va realitzarles seves primeres investigacions geològiquesdes de molt jove en el cercle del museu que hi haal mateix Seminari. Aquesta estreta vinculacióqueda reflectida en la publicació de diferents arti-cles en la revista Batalleria, i amb la presidènciade la secció d’Amics del Museu el 1994. Enaquesta institució, Casanova va establir una es-

treta relació amb el seu director, el senyor J. R.Bataller, que li va permetre col.laborar en els seusprojectes. En el camp de la paleontologia, Casa-nova va identificar conjuntament amb Calzadanoves espècies i gèneres de cargols fòssils del’aptià. També va fer diferents treballs en el campde l’arqueologia, entre els quals destaquen algu-nes prospeccions i la recuperació de restes d’al-guns jaciments ibèrics, romans i neolítics (CASA-NOVA, 1995).

Pel grau de coneixement de mossèn Casano-va en els camps de la paleontologia i l’arqueolo-gia, la intervenció duta a terme a la cova del Ge-gant de Sitges es va realitzar amb una gran curatant en l’extracció dels fòssils com en la seva re-cuperació. Les restes conservades i dipositadesa l’Arxiu Històric de Sitges així ens ho confirmen,ja que es troben en un bon estat de preservació.Es varen recuperar des de vertebrats de granstalles fins a altres restes més petites. Aquestessón significatives de la metodologia emprada enaquell moment per Casanova, que hem de consi-derar exemplar per a l’època. A més, la interven-ció arqueològica de mossèn Casanova a la covadel Gegant va permetre salvar part dels materialsde la galeria lateral, entre els quals la mandíbulade neandertal, que probablement s’haguessindestruït per l’acció del mar.

La mandíbula de neandertal

La mandíbula va ser identificada com a neander-tal per primera vegada quan dos de nosaltres es-tàvem realitzant una revisió sobre els materialspaleontològics de les coves de Sitges dipositatsa l’Arxiu Històric de Sitges. Aquesta primera iden-tificació es va completar amb l’estudi antropològicfet conjuntament amb Eulàlia Subirà, antropòlogade la Universitat Autònoma de Barcelona, JuanLuis Arsuaga, de la Universitat Complutense deMadrid i Rolf Quam, del Centro de Investigación(UCM-ISCIII) sobre la Evolución y Comportamien-to Humanos. En el context del paleolític i la im-portància de la resta hi va participar J.M. Fullola,de la Universitat de Barcelona.

La mandíbula de neandertal de la cova del Ge-gant està formada per tres fragments: un del cos-tat esquerre, un del costat dret i part de la vora in-ferior del cos mandibular del costat dret, i entretots tres constitueix la quasi totalitat del cos man-dibular, sense conservar-se cap part de les bran-ques ascendents. Els tres fragments permeten


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 134

reconstruir gran part del cos mandibular, i queda,però, la part anterior de la mandíbula sense re-construir del tot per manca de suport ossi en lapart anterior. Les peces encaixen per l’interior del’alvèol i en la part interna de la mandíbula. Noconserva cap dent, però sí els alvèols, des delprimer molar dret fins al tercer molar esquerra. Lamorfologia conservada de la peça ens confirmaque els neandertals tenien un aparell mastegadormolt més robust que el nostre. El fet que apa-rentment hi manca el mentó, propi de la nostraespècie, la posició endarrerida dels forats mento-nians a través del quals s’irriga la mandíbula, larobustesa i els caràcters mètrics situen aquest in-dividu en els neandertals.

De moment no es pot precisar amb exactitudl’edat de mort d’aquest neandertal, tot i que sa-bem amb tota seguretat que es tractava d’unadult de més de quinze anys, ja que li havia sortitel queixal del seny. Per altra banda, els estudisantropològics no ens permeten determinar-ne elsexe, malgrat que apunti a un individu gràcil. Tot iaixò, la descripció anatòmica de la peça així comels trets que van identificar-la com a neandertalestan detallats en el treball de Daura (2005).

Un dels grans interrogants que ens plantegemés com va arribar aquest neandertal a la cova delGegant. L’estudi tafonòmic de la col.lecció demossèn Santiago Casanova (Arxiu Històric deSitges), on es troba la mandíbula, evidencien quela part més important dels ossos de la cova delGegant varen ser portats a la cavitat per carní-vors, fins i tot a dins hi hem pogut documentar al-gunes poques restes de hienes. En posteriorscampanyes arqueològiques a la mateixa cova esva trobar una seixantena de peces d’indústria líti-ca, que certifiquen la presència humana a la cavi-tat, malgrat que sigui de caire esporàdic.

L’edat absoluta de la mandíbula no l’hem po-gut esbrinar pel mètode del carboni 14, ja que noconservava suficient matèria orgànica. Així la da-tació de la peça s’ha fet a partir del context ar-queològic, concretament per les espècies faunís-tiques plistocenes associades, així com la indústrialítica mosteriana. En conclusió, la mandíbula deneandertal se situa aproximadament entre els100.000 i 40.000 anys B.P.

Conclusions

La mandíbula de la cova del Gegant (punta de lesCoves, Sitges) mostra unes característiques ana-

tòmiques arcaiques que la distingeixen claramentdels homes moderns. Es tracta d’un dels pocsfòssils de l’home de neandertal (Homo neander-thalensis), així com una de les restes humanesmés antigues descobertes a Catalunya. La im-portància d’aquesta troballa rau tant en la sevaexcepcionalitat i escassetat, com en el fet que téuns trets anatòmics característics que l’adscriuenclarament en els neandertals.

Fins al moment a Catalunya només es conei-xien dues restes de neandertals. La primera recu-perada és la mandíbula de Banyoles (Girona), tro-bada a la pedrera situada al pla de la Formigad’aquesta població a final del segle XIX (MAROTO,1993). Aquesta peça, a diferència de la de la covadel Gegant, conserva totes les dents amb un fortdesgast dentari, tot i que li manquen part de lesbranques. La segona resta és una dent humanatrobada a la cova de Mollet I a Serinyà (Girona)procedents d’unes antigues excavacions fetes ala dècada dels setanta (CORTADA, 1988). La troba-lla de la mandíbula de Sitges, amb unes caracte-rístiques clarament neandertals i el seu bon estatde conservació, fa que sigui una de les restes hu-manes més antigues trobades a Catalunya, a mésa més associada amb fauna del plistocè superiori indústria lítica mosteriana. Aquesta nova resta ésmolt rellevant per a la prehistòria catalana ja queomple el buit existent de fòssils neandertals enaquest territori, així com entre els litorals del PaísValència i de les comarques gironines. A més, latroballa de la mandíbula de la cova del Gegant faque aquest jaciment i, en extensió, el massís delGarraf, sigui un dels punts clau per al coneixe-ment de la prehistòria catalana.

Agraïments

Agraïm la col.laboració de l’Ajuntament de Sitgesi del Consorci del Patrimoni de Sitges. L’estudi dela mandíbula de la cova del Gegant i la recupera-ció d’aquesta resta clau per a la prehistòria deCatalunya no hagués estat possible sense la in-tervenció, en primer lloc, de mossèn SantiagoCasanova, que va recollir els materials de la covadel Gegant de Sitges i que també els va guardarcurosament durant tot aquest temps i finalmentva fer-ne lliurament a una institució pública. Ensegon lloc, a Xavier Miret, director de l’Arxiu His-tòric de Sitges, que s’ha preocupat de recuperarel fons paleontològic i arqueològic de mossènCasanova i s’ha interessat per recuperar més


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 135

materials. Aquest treball es troba en el Projecte Elplistocè superior i l’holocè a Catalunya que inclouel programa «Els primers pobladors del Garraf-Ordal», amb el Grup de Recerca Consolidat de laGeneralitat de Catalunya SGR2001-00007, i elProjecte del Ministeri d’Educació i EsportsHUM2004-600.

Bibliografia

ALCALDE, Gabriel (1986). «Les faunes de Ron-geurs du Pléistocène Supérieur et de l’Holocènede Catalogne (Espagne) et leurs significations pa-léoécologiques et paléoclimatiques». Tesi docto-ral. École Pratique des Hautes Études.

AMADES, Joan; FERRER, E. (1954). Les coves deSitges.

BELLMUNT, J. (1957-1958). «Crónica de la sec-cion arqueológica». Boletín de la Biblioteca Mu-seu Balaguer, 5 època, tom 5; pàg. 132-134.

CASANOVA, Santiago (1995). Història de l’ermi-ta de la mare de Déu de Montanyans. Sitges.

CORTADA, T.; MAROTO, Julià (1988). «La denthumana paleolítica de la cova de Mollet I (Seri-nyà)». Quaderns del Centre d’Estudis Comarcalsde Banyoles; pàg. 135-148.

CREUS, T. (1893). Set contalls del temps vell.Vilanova i la Geltrú.

DAURA, Joan; SANZ, Montserrat; SUBIRÀ, Eulàlia;QUAM, Rolf; FULLOLA, Josep Maria; ARSUAGA, JuanLuis (2005). «A neanderthal mandible from thecova del Gegant (Sitges, Barcelona, Spain)».Journal of Human Evolution, núm. 49; pàg. 46-70.

DAURA, Joan; SANZ, Montserrat (2006). «El pa-leolític: els primers pobladors». Història de Sitges,I: Època Antiga. Col.lecció Fragments Història,núm. 6.

FERRER, A. (1956). «Las cuevas de Sitges».Cavernas, núm. 7.

FERRER, A. (1979). «Les coves de Sitges i elsseus voltants. El jaciment arqueològic de la CovaVerda i alguns problemes del Neolític i l’edat deBronze a Catalunya». Quaderns de Treball, núm.3; pàg. 9-12.

MARTÍNEZ, Jorge; MIRET, Josep; MORA, Rafael(1985). «Excavacions a la Cova del Gegant». But-

lletí del Grup d’Estudis Sitgetans. Maig-agost del1985, núm. 32-33; pàg. 1-2.

MAROTO, Julià; SOLER, Narcís (1993). «Antece-dents i problemàtica de l’estudi de la mandíbulade Banyoles». Centre d’Investigacions Arqueolò-giques de Girona, núm. 13, pàg. 33-54.

MASTIRERA, Alícia (1975). «Observaciones sedi-mentológicas sobre el depósito cuaternario de laCova del Gegant (Sitges, Barcelona)». Speleon.Monografia I. V Symposium de Espeleología;pàg. 35-38.

MIR, Anna (1975). «La industria lítica de la covadel Gegant». Speleon, monografía I, V Sympo-sium de Espeleología. Barcelona; pàg. 39-49.

MORA, Rafael (1988). «El paleolítico medio enCatalunya: yacimientos en cueva y al aire libre».Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.

MUNTANER, I. (1986). Els noms de lloc del ter-me de Sitges i de les terres veïnes. Grup d’Estu-dis Sitgetans, Sitges.

PETIT, M.A.; ROVIRA, J. (1980). «El jaciment ar-queològic de la Cova Verda i alguns problemesdel Neolític i l’edat de Bronze a Catalunya». Qua-derns de Treball, núm. 3.

PLANS, R. (1952). Llibre de Sitges. Selecta.SÁNCHEZ, A. (2005). Avifaunas cuaternarias de

la Península Ibérica: Sistemática, Paleocología,Paleozoografía. Tesi doctoral.

SANTAFÉ, J.V.; CASANOVAS, M.L. (1989). «Di-cherorhinus hemitoechus (Falconer, 1868) (Mam-malia, Perissodactyla) del yacimiento pleistocéni-co de la Cueva del Gegant (Garraf, Barcelona)».Empúries, núm. 48-50; pàg. 310-322.

TUTUSAUS, J. «L’A. MUNT. Bressol d’excursio-nistes». La Xermada; pàg. 21-22.

VILÀ, J.; CAPDET, V. «Mossèn Casanova. Histò-ria de Goigs, Arqueologia i la Creu de Sant Isi-dre». La Xermada; pàg. 33-36.

VIÑAS, Ramon (1972). «Observaciones sobre eldepósito cuaternario de la cova del Gegant».Speleon, núm. 19, Barcelona; pàg. 115-126.

VIÑAS, R.; VILLALTA, J.F. de (1975). «El depósitocuaternario de la Cova del Gegant». Speleon. VSymposium de Espeleología; pàg. 19-33.

VIRELLA, Albert (1949). Vilanova i la Geltrú.Imatges de la ciutat i de la comarca. Vilanova i laGeltrú, pàg. 169-170.


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 136

Resumen

Estratigrafía y evolución conceptual de unpaisaje de montaña en el macizo de El Garraf:La Maçana-Rovirós-Térmens (Begues)En este estudio, la aplicación regresiva de técnicascomo la prospección arqueológica, la foto y cartoin-terpretación, los SIG y el vaciado documental hanpermitido la reconstrucción diacrónica del paisaje dela zona de La Maçana-Térmens-Rovirós (Begues). Elestudio paisajístico de El Garraf reviste un singularinterés por su condición montañosa y su intensa an-tropización. Los entornos de montaña son mediosespecialmente sensibles a los procesos de cambiopaisajístico, especialmente en el caso del macizo deEl Garraf, próximo a importantes núcleos de habita-ción desde antiguo. Nuestro trabajo mostrará cómo,en ocasiones, el cambio paisajístico ha sido irrever-sible en el macizo.

Palabras claveEl Garraf, arqueología de montaña, paisaje cultural,conceptualización

Abstract

Stratigraphy and conceptual evolution of a highland landscape in the Garraf massif: La Maçana-Rovirós-Térmens (Begues)In this study the regressive application of techniquessuch as archaeological surveying, photo and mapinterpretation, GIS and documentary extractionhave made possible the diachronic reconstructionof the landscape of the Maçana-Rovirós-Térmensarea (Begues). The study of the Garraf landscape isof unique interest because of its highland nature andintense humanisation. Highland environments areparticularly sensitive to change processes, especial-ly in the case of the Garraf massif, due to its proxim-ity to large centres of population since antiquity. Ourwork shows how, on occasions, landscape changehas been irreversible in the massif.

KeywordsGarraf, highland archaeology, cultural landscape,conceptualisation

Resum

En aquest estudi, l’aplicació regressiva de tècni-ques com la prospecció arqueològica, la foto i car-tointerpretació, els SIG i el buidatge documentalhan permès la reconstrucció diacrònica del paisatgede l’àrea de la Maçana-Térmens-Rovirós (Begues).L’estudi paisatgístic del Garraf revesteix un singularinterès per la seva condició muntanyenca i la sevaintensa antropització. Els entorns de muntanya sónmedis especialment sensibles a processos de can-vi, especialment en el cas del massís del Garraf,proper a importants nuclis d’habitació des de l’anti-guitat. El nostre treball mostrarà com, en ocasions,el canvi paisatgístic ha estat irreversible al massís.

Paraules clauEl Garraf, arqueologia de muntanya, paisatge cultu-ral, conceptualizació

Estratigrafia i evolució conceptuald’un paisatge de muntanya al massísdel Garraf: la Maçana-Rovirós-Térmens (Begues)

Ana EjarqueHéctor A. OrengoJosé María AgustínInstitut Català d’Arqueologia Clàssica


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 137

Introducció

Els medis de muntanya han estat en els últimsanys objecte d’una important revalorització ar-queològica i patrimonial. Diferents estudis arqueo-lògics i paleoambientals, tant d’àmbit europeu(RENDU, 2003; MOCCI et al., 2005; WALSH, 2005)com d’àmbit peninsular (PALET et al., 2006; CHRIS-TIE et al., 2004; PALET I RIERA, 2000), posen de ma-nifest l’antiguitat i la densitat de l’ocupació huma-na en uns medis de muntanya que sustenten unagran diversitat d’activitats, moltes vegades com-plementàries a les desenvolupades a les planes.

En aquest context, el massís del Garraf cons-titueix una àrea d’estudi de primer ordre. El seuemplaçament geogràfic entre dos nuclis de granimportància des d’època antiga, com són Barce-lona i Tarragona, li confereix una gran rellevànciadins la xarxa de comunicacions i l’economia de lacosta catalana. A més a més, l’alta sensibilitatdels medis de baixa, mitjana i alta muntanya enels processos de canvi paisatgístic fan del Garrafun escenari idoni per estudiar l’impacte humà il’evolució del seu paisatge. Això és especialmentcert quan fem referència a activitats, com la ra-maderia, que poden provocar importants fenò-mens erosius, que no solament són visibles i do-

cumentables, sinó que influeixen en l’ús que futu-res generacions podran fer d’un mateix paisatge.

L’Arqueologia del Paisatge proporciona unmarc metodològic i teòric idoni per a l’estudi del’entorn cultural del massís del Garraf. L’estudi dia-crònic del paisatge resulta, en aquest sentit, es-sencial per enregistrar el conjunt d’activitats antrò-piques que han modificat el medi i la seva evolucióal llarg del temps. Mitjançant l’aplicació de dife-rents tècniques d’estudi regressiu del paisatge so-bre un petit territori de muntanya dins del massísdel Garraf pretenem enregistrar els diferents se-nyals d’ús de l’home en aquest paisatge i la sevaevolució en el temps. Així mateix, intentarem ava-luar la influència dels canvis paisatgístics resultantsde les activitats humanes en la conceptualitzaciósocial d’aquest paisatge al llarg del temps. Final-ment, aquest estudi pretén contribuir a la creaciód’una nova percepció del Parc del Garraf basadaen el concepte de paisatge cultural, entès com unespai socioecològic que va més enllà de les con-cepcions estrictament naturalístiques.

Marc geogràfic i zones d’estudi

L’estudi s’ha realitzat sobre una reduïda zonamuntanyenca (entorn dels 8 km2) situada a la part


Figura 1. Situació general de la zona d’estudi al massís i emplaçament dels sectors analitzats amb les es-tructures arqueològiques localitzades.

Trams de camí documentalsen prospecció

La Maçana

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 138

septentrional occidental del massís del Garraf, enel terme municipal de Begues (fig. 1). Ens trobemdavant un paisatge dibuixat per forts pendents,que combina carenes altament erosionades ivalls estretes amb una elevada aportació sedi-mentària i, en l’actualitat, amb un dens recobri-ment vegetal. Seguint criteris metodològics, hemdividit l’àrea d’estudi en quatre sectors. Dos delsquals (la Maçana i Rovirós) se situen en fons devall, mentre la zona de Térmens està emplaçadaen una àrea de peu de mont, limitant amb el plaagrícola de Begues, i la zona de la bassa Llacu-na, en una àrea de carena (fig. 1). Mitjançant laselecció d’entorns diferenciats es pretén reflectirl’adaptació de les diferents dinàmiques d’ús a lafisonomia de la muntanya.

Metodologia

Atès que la variabilitat topogràfica i la densitatvegetal de l’àrea dificulta la realització de pros-peccions intensives, la prospecció extensiva haestat la principal eina de recerca. Les estructu-res localitzades varen ser documentades alcamp i la informació obtinguda es va introduiren una base de dades. Abans de sortir al campes varen emprar tècniques complementàriescom la cartointerpretació i la fotointerpretació.Mitjançant el treball en un entorn SIG, es varenortorectificar i georeferenciar les fotografies aè-ries corresponents a l’àrea d’estudi de les sèriesdels anys 1956 i 1967. També varen ser utilitza-des les ortofotografies actuals de l’Institut Car-togràfic de Catalunya (ICC). En relació amb lacartointerpretació, es va georeferenciar el plànolde minutes municipals de Begues (1916-17), elmapa d’Almera-Brossa (1897) i el plànol de laMancomunitat, full 34, corresponent a Vilafran-ca del Penedès (1922). També es van fer servirels plànols a escala 1:5.000 subministrats perl’ICC. L’anàlisi d’aquest material va permetrerestituir les diferents estructures presents a lesfonts gràfiques (camins, estructures d’hàbitat,corrals, etc.).

Finalment, l’anàlisi regressiva de la informacióes va realitzar mitjançant el creuament de les da-des de camp i de la cartointerpretació i fotointer-pretació amb les cronologies indirectes proporcio-nades pel buidatge documental (fonts històriqueseditades, cartografia històrica i toponímia) i per cri-teris de tipus tipològic i estratigràfic de les estruc-tures documentades.

Resultats: situació i tipologiad’estructures

Mitjançant les tasques de cartointerpretació i fo-tointerpretació i el treball de camp, un total de 56estructures han estat identificades en els sectorsd’estudi (fig. 1). El registre arqueològic documentatno tan sols és indicatiu d’una forta antropitzaciódel medi en termes quantitatius, sinó també en ter-mes qualitatius, si considerem l’alta variabilitat deles estructures i la distribució espacial d’aquestes.

Camins

Els «camins en fossa» –unitats estratigràfiquesnegatives evidenciades per l’empremta derivadade l’erosió pel seu ús– són les principals vies quearticulen les diferents zones d’estudi. Els docu-mentem a tots els sectors i en tots els contextostopogràfics. En ocasions, estan limitats lateral-ment per murs d’una altura aproximada d’un me-tre, construïts amb pedres mitjanes regulars sen-se treballar i acabats amb una filera superior depedres de majors dimensions travades perpendi-cularment (fig. 2a). Aquests murs viaris es docu-menten en el sector de la plana de Térmens, limi-tant amb les zones de conreu.

Cabanes

Les cabanes de pedra seca són estructures moltcaracterístiques a la zona d’estudi. En total se n’han documentat 8 de tipologia circular que varienentre els 3 i 5 metres de diàmetre (fig. 2b). La faci-litat de construcció, la disponibilitat del material i lafiabilitat estructural d’aquestes cabanes en facilital’aprofitament en diversitat de contextos. En aquestsentit, han estat documentades tant cabanes as-sociades a terrasses de conreu (Rovirós, bassaLlacuna, Térmens) com cabanes associades a ca-mins (bassa Llacuna, Térmens, la Maçana).

Corrals i tancats

Han estat documentats 5 corrals, generalment degrans dimensions, rectangulars i amb una àreacoberta per a l’aixopluc del ramat. La tècnicaconstructiva empra pedres mitjanes i grans deprocedència local travades amb argamassa i ambun sostre de bigues de fusta i teules. Ha estat do-cumentat un altre corral quadrangular de pedraseca, sense sostre visible, a la zona de Rovirós.Per la seva banda, els tancats, de forma irregulari de grans dimensions, són construïts amb pedra


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 139

seca (fig. 2c). En total s’han documentat dos tan-cats i únicament un d’aquests (bassa Llacuna) téen el seu interior terrasses de conreu.

Masos i terrasses de conreu

Entre els masos documentats, tan sols Can Tér-mens es troba actualment en ús. Altres masos del’àrea d’estudi responen a tipologies d’època mo-derna (fig. 2d), tot i que la documentació escritan’evidencia un origen anterior. Els masos se situende manera estratègica en zones ben comunica-des, en sectors de fons de vall i peu de mont onl’acumulació sedimentària permet l’aprofitamentagrícola mitjançant sistemes de terrasses (fig. 2e).Documentades aquestes últimes a tots els sec-tors d’estudi, cal assenyalar que tan sols a la zonacarenera de la bassa Llacuna les terrasses han es-tat delimitades amb un mur de tancament.

Estructures hídriques

Atesa la reduïda disponibilitat hídrica en aquestaàrea del massís de substrat calcari, les estructureshídriques revesteixen una singular importància i sónmolt abundants en els diversos sectors d’estudi.S’han documentat pous i canals associats a àreesde conreus, així com cocons, i basses associadesa camins (fig. 2f i g). Destaca molt especialment labassa Llacuna, una cubeta d’acumulació d’aiguade grans dimensions (43 × 33 m) que constitueix elprincipal punt d’abastiment hídric de la zona.

Carboneres, forns i mines d’extracció

És significativa la presència de dues carboneres ala zona carenera de la bassa Llacuna. De reduï-des dimensions, es troben anivellades amb unapetita terrassa de pedra seca (fig. 2i). A més amés, cal destacar la presència en els sectors es-


Figura 2. Diferents tipus d’estructures documentades: a) Mur de camí al sector de Térmens; b) Cabana depedra seca al sector de Térmens; c) Tancat de pedra seca al sector de Rovirós; d) La Maçana, actualmentabandonada; e) Terrasses de fons de vall al sector de la Maçana; f) Bassa de pedra seca al sector de Rovirós;g) Cocona al sector de Rovirós; h) Detall del forn de calç al sector de la bassa Llacuna; i) Carbonera construï-da amb terrassa al sector de la bassa Llacuna.

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 140

tudiats d’un forn de calç i dues mines d’extraccióde sal de llop (fig. 2h).

Discussió: fases de configuraciópaisatgística

A partir de l’anàlisi cronològica de les diversesestructures documentades en els treballs deprospecció i del seu patró de distribució, podemproposar diverses fases en la configuració pai-satgística del sector. La reduïda superfície de l’à-rea d’estudi minva significativament la disponibili-tat de fonts documentals i arqueològiques, fetque comporta que les fases elaborades com-prenguin amplis lapses temporals.

Precedents: neolític (s. IX dC)

Tot i que no s’han documentat estructures cor-responents a aquesta fase a l’àrea analitzada,aquest llarg període ha de ser considerat per laimportància que tindrà en la modelació del paisat-ge d’èpoques posteriors i pel protagonisme querevesteixen les activitats ramaderes en la transfor-mació paisatgística del Garraf. Els estudis pol.lí-nics (RIERA, 2003) destaquen la importància del’acció humana en la degradació forestal docu-mentada al massís al llarg d’aquest extens perío-de. Aquests processos de desforestació tambéhan estat documentats a nivell local en els regis-tres antracològics de la cova de Can Sadurní (Be-gues) (ROS, 1985), mentre que la importància deles pràctiques ramaderes i la seva contribució a ladegradació forestal queda corroborada per lapresència continuada d’ovicaprins domèstics enaquest jaciment des d’època neolítica fins a èpo-ca romana (EDO et al., 1986, pàg. 35). En aquestsentit i, tenint en compte la proximitat de la covade Can Sadurní i altres jaciments com la cova delMarge del Moro i la cova de les Teixoneres a lanostra àrea d’estudi, podem proposar una certaintegració del sector estudiat en les xarxes de ru-tes de trànsit regionals per a aquest període.

Entre els s. VI-X dC es produeix una importanttransformació paisatgística, amb un fort incre-ment dels incendis forestals per crear espaisoberts per al pasturatge, que afectà el conjunt dela costa catalana (RIERA, 2003, pàg. 308). Aques-tes activitats varen contribuir al desenvolupamentd’importants processos d’erosió en amplis sec-tors, entre els quals el massís del Garraf, i tingue-

ren com a conseqüència l’ampliació de la plata-forma deltaica del Llobregat (RIERA I PALET, 1993).Aquest procés coincideix amb l’ocupació musul-mana del massís. Convertit en zona frontereraamb els dominis cristians, l’hàbitat estable podriahaver estat constret per una constant conflictivi-tat. Diversos autors reconeixen la cita de la bata-lla de Bigash entre tropes musulmanes i cristia-nes (898) com el primer esment històric de lapoblació de Begues (MIRET, 2000, pàg. 60; CAMP-MANY, 2000, pàg. 196). En aquest context, activi-tats mòbils com les ramaderes van ser les mésfàcilment desenvolupades en una àrea munta-nyenca com la nostra.

Fase 1 (s. X-XV)

És en aquesta fase quan es localitzen les primeresevidències d’ocupació al sector estudiat (fig. 3). Eldesenvolupament d’hàbitat estable a la zona d’es-tudi és un fet que s’hauria de relacionar amb la in-clusió del massís al terme del castell d’Eramprun-yà entre l’últim terç del segle IX i mitjan segle X, iamb l’extensió del domini feudal al territori (CAMP-MANY, 2000, pàg. 193). La distribució dels nous as-sentaments s’estructurarà seguint rutes de trànsitnaturals entre diversos punts del massís. Aixídoncs, és al fondo de Rovirós on ha estat docu-mentada la primera estructura d’habitació de l’à-rea. De petites dimensions (10 m × 5 m), es tractad’una estructura de planta rectangular, construïdaen pedra seca i amb l’espai interior dividit en duesàrees incomunicades (fig. 4). Tot i que únicamentl’excavació de l’estructura proporcionaria cronolo-gies fiables, la seva tipologia i la tècnica de cons-trucció podria respondre a la dels masos catalansexcavats dels s. X al XIII, i més concretament, a ladel mas de la Creu de Pedra (Guixers, Solsonès),construït al s. X (RIU, 2001, pàg. 23-41). En aquest,els dos espais dividits del mas s’associen respec-tivament a una zona d’habitatge i a una altra dedestinada al bestiar (RIU, 2001, pàg. 30). És una hi-pòtesi que sembla força coherent per l’estructuradocumentada, si considerem que l’accés a l’espaimeridional s’orienta a una zona agrícola, amb unconjunt de terrasses i un pou, mentre que l’accésde l’espai septentrional s’orienta a una zona on s’han localitzat una sèrie de cocons i un camí enfossa adjacent. La divisió interna de l’estructurasembla respondre, doncs, a una divisió d’àreesd’explotació agrícola i ramadera del mas.

El capbreu de la Baronia d’Eramprunyà (1390-1396) fa referència a l’existència al terme de Be-


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 141


Figura 3. Mapa de la fase 1.

Figura 4. Plànol general de l’estructura de pedra seca localitzada al fondo del Rovirós.

gues d’un mas anomenat «Sacalm, abans dit Ro-vira» (BONDIA I SOLANS, 1994). Pensem que aques-ta dada històrica podria relacionar-se amb l’es-tructura documentada al fondo de Rovirós. Larepoblació del massís amb posterioritat a la pesta

negra (SOLANS I BONDIA, 2001, pàg. 20-21) donàlloc a l’aparició de nous masos a la zona d’estudi,com el mas «Sacalm» i «la Massana», citats a l’es-mentat capbreu (BONDIA I SOLANS, 1994). Aquestsassentaments es localitzen a fons de valls seguint

la Maçana

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 142

l’itinerari Begues-Jafre, sent aquest darrer docu-mentat ja al segle XII, tot i que se n’ha suggerit l’e-xistència ja al segle X (CAMPMANY, 2000, pàg. 200).S’han documentat diferents trams d’aquest itine-rari a la zona d’estudi. L’associació del tancat depedra seca localitzat al sector de Rovirós (fig. 2c)amb aquest itinerari en suggereix l’existència i ús,com a mínim, a partir d’aquesta fase.

En relació amb l’explotació del medi, l’expan-sió de l’agricultura a partir dels s. XII i XIII en els sec-tors de plana fa augmentar la pressió ramadera iforestal a les àrees d’interior del massís (RIERA,2000a, pàg. 101) de caràcter més muntanyenccom l’estudiada. La forta pressió sobre el medi fo-restal queda, de fet, documentada a principi del s.XIV, amb les consecutives prohibicions de fer lle-nya i talar arbres al terme d’Eramprunyà (BOFA-RULL, 1911, núm. de registre 254, foli 164).

Fase 2 (s. XVI-XIX)

És aquesta la fase de màxim ús del territori a lazona d’estudi (fig. 5), tal com ho demostra la mul-tiplicació d’estructures documentades als s. XVI iXVII. Apareixen nous masos, com Térmens i elsCasals (BONDIA I SOLANS, 1994), es formen novesrutes de trànsit entre masos, com l’itinerari elsCasals-la Maçana, i s’amplien i remodelen ma-sos, com la Maçana, ja existents. L’expansió vití-cola de mitjan segle XVIII suposà la posada en

conreu d’antigues terres ermes a les àrees agrí-coles de Begues. Segons la documentació histò-rica, aquest procés va ser especialment intens al sector de Térmens (SOLANS I BONDIA, 2001,pàg. 46) i, per tant, proposem enquadrar enaquesta fase el procés d’amargenament i deconstrucció d’estructures de rec documentades.Tanmateix, la ramaderia serà la principal activitatmodeladora del paisatge en aquesta zona mun-tanyenca interior. La importància local de la ra-maderia entre els s. XVIII i XIX ha estat, d’altra ban-da, ratificada en l’anàlisi pol.línica realitzada a CanGrau (RIERA, 2000b, 12). Associada a aquesta ac-tivitat ramadera, s’ha d’explicar l’aparició d’unanova ruta a la zona d’estudi, documentada com a«carrerada de Jacas» al Mapa de Minutes Muni-cipal de Begues i al Mapa del Servicio Geográficodel Ejército del 1949. Aquesta ruta formava partde la carrerada de Jafre, que comunicava Sitges,Sant Pere de Ribes i Jafre amb Begues (ROVIRA I

MIRALLES 1999, pàg. 148). En el seu recorregutpassava pel nucli de Cal Jaques, nucli que se-gons J. Viñas i altres autors es va desenvolupar als. XVIII (2000, pàg. 172) i que va donar nom a lacarrerada al seu pas per la nostra zona d’estudi.Diferents trams de la «carrerada de Jacas» hanestat, d’altra banda, localitzats al sector de labassa Llacuna i al sector de Térmens. El seu ca-ràcter carener i la seva vinculació amb la bassaLlacuna, el principal punt d’abastiment hídric de



022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 143

l’àrea, són factors que corroboren l’ús principal-ment ramader de la carrerada. A més a més, lesestructures documentades en els diferents tramsd’aquesta ruta són indicatives d’aquest ús. Enaquest sentit, cal destacar l’abundància de cor-rals d’època moderna construïts a escassa dis-tància de la carrerada i caracteritzats per ser qua-drats o rectangulars, amb zona per a l’aixopluc deramats i construïts amb pedra seca i argamassa.Adjacent a aquesta, al sector carener de la bassaLlacuna, es va documentar una àrea agrícolaamargenada amb una cabana de pedra seca, i totel conjunt es trobava delimitat per un mur de tan-cament. Per contra, el trànsit de la carrerada perla zona de la plana agrícola de Térmens compor-ta que el camí en fossa de l’àrea carenera passisa estar delimitat lateralment amb murs de pedraseca. El fet que a la zona carenera les estructuresagrícoles es protegeixin amb murs i que, per con-tra, a la plana agrícola es limiti la carrerada no solsindica el protagonisme de l’activitat ramadera a lazona de carena, sinó el caràcter fonamentalmentramader de la mateixa carrerada en els seus dife-rents trams. Cal, a més a més, destacar l’existèn-cia d’una cabana de pedra seca a l’àrea de labassa Llacuna que, en estar documentada almapa Almera-Brossa (1897) amb el nom de «bar-raca», podem datar ante quem a final del s. XIX.La situació d’aquesta cabana fora del tancat ambterrasses, adjacent a la carrerada i a dues carbo-neres, fa pensar en un ús de l’estructura més as-

sociat a pràctiques ramaderes i d’explotació fo-restal que a activitats agrícoles.

Cal assenyalar, endemés, que les evidències in-diquen l’existència durant aquesta fase d’una eco-nomia d’ampli espectre que aprofitava de maneracomplementària els recursos d’aquest medi demuntanya. Juntament amb l’aprofitament agrícola iramader, les estructures documentades indiquenuna important diversificació en les pràctiques d’ex-plotació. Així, s’han documentat un forn de calç,mines de sal de llop i carboneres, estructures sem-pre ubicades a prop de les vies de comunicació locals que funcionen en aquesta època. El desen-volupament d’aquestes activitats d’extracció i ex-plotació forestal, juntament amb les pràctiques ramaderes, varen modificar profundament el pai-satge de la zona d’estudi durant aquests segles, iels boscos, notablement, en van ser els més afec-tats. Prou significativa és, en aquest sentit, la des-cripció que fa Francisco Zamora dels boscos deBegues el 1789 quan afirma que els seus habitants«no los cuidan, antes los destruien quanto pue-den» (CODINA et al., 1992, pàg. 83).

Fase 3 (s. XX-XXI)

La crisi de la fil.loxera a final del segle XIX marca l’i-nici d’aquesta fase (fig. 6). La fil.loxera va provocarl’abandonament del cultiu de la vinya però tambédonà pas a una crisi econòmica generalitzada i al’emigració de molts dels habitants de Begues



022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 144

(SOLANS I BONDIA, 2001, pàg. 66-69). Aquest fetva accelerar l’amortització de les terrasses deconreu a la zona d’estudi. L’abandonament i ladegradació estructural de les terrasses, elementsfonamentals en l’acumulació sedimentària delsvessants, va contribuir notablement a la reactiva-ció dels processos d’erosió en tots els sectorsanalitzats.

Les conseqüències acumulades de seglesd’explotació agropastoral en aquesta zona d’es-tudi poden ser observades en la fisonomia delpaisatge actual. La manca de sòl és pràctica-ment total a les àrees careneres i als vessantsmés elevats, on la roca calcària aflora i es frag-menta, i dificulta enormement el trànsit. D’altrabanda, la regeneració del bosc s’ha vist seriosa-ment compromesa pels continus incendis de lesdarreres dècades, mentre que la vegetació se-miarbustiva aprofita l’escàs sòl disponible i s’acu-mula als fons de vall.

La declaració del Parc del Garraf es va formu-lar amb base a aquesta darrera realitat paisatgís-tica, i va destacar el caràcter natural d’un paisat-ge calcari fortament erosionat i desproveït, enl’actualitat, de l’activitat antròpica que l’ha carac-teritzat durant segles. Com es pot observar en elmapa de la darrera fase paisatgística, a excepcióde l’hípica de Begues, situada a l’antiga masia deCan Térmens, i unes antenes de telecomunicacióal pla de la bassa Llacuna, totes les activitats pro-ductives que es produïen a l’àrea d’estudi handesaparegut avui dia. Aquest sector del Garraf,en el passat entès com un espai de trànsit, habi-tació i explotació productiva, es conceptualitzaen l’actualitat com un espai fonamentalment «na-tural», on activitats de recerca de tipus cientifico-natural i de caràcter lúdic, com l’hípica, l’espele-ologia o el senderisme, han substituït les antiguespràctiques econòmiques.

Conclusions

Atesa la falta de treballs d’excavació que propor-cionarien datacions fiables, les conclusions d’a-quest estudi han de ser necessàriament conside-rades com a preliminars. Tot i això, pensem queaquest treball mostra que el paisatge d’aquestazona és el resultat de segles d’explotació humana.En aquest sentit, la densitat d’estructures docu-mentades evidencia una important antropització imodelació humana d’aquest sector del massís alllarg del temps. Així mateix, hem mostrat que les

accions de l’home en el paisatge s’han adaptat alseu context social i històric, de la mateixa maneraque als condicionaments imposats per l’entorn fí-sic. La disponibilitat d’aigua, la inclinació dels ves-sants, la cobertura vegetal, l’acumulació de sedi-ment i factors de tipus sociocultural han estat unaforta influència en les eleccions d’assentament iexplotació econòmica de l’entorn.

A partir d’aquests estudis resulta evident quela prevalent conceptualització del Garraf com aespai natural ha d’estar contrastada i sustentadaper la noció de paisatge cultural, ja que el seupaisatge, en aparença erm, és en bona mesuraresultat de les accions dels éssers humans alllarg del temps. El coneixement de l’evolució cul-tural del paisatge del Garraf serà essencial si vo-lem revalorar el massís com un nou espai ple designificats culturals. Pensem, doncs, que les tèc-niques i conceptes propis de l’arqueologia delpaisatge poden oferir una eina de treball de pri-mer ordre en la recuperació, la difusió social i lagestió dels paisatges catalans.

Agraïments

Els autors volen agrair al doctor Santiago RieraMora (SERP-UB) la seva orientació en totes lesfases d’aquesta recerca i pels valuosos comen-taris en relació amb aquest article. Així mateix,volem agrair a Roser Calvet l’ajut proporcionat enl’edició d’aquest treball.

Bibliografia

BOFARULL, Francesc de (1911). El castillo y la ba-ronía de Aramprunyà. Barcelona: Imp. Enrich yCia. 192 pàg.

BONDIA, Maria Rosa; SOLANS, Concepció(1994). Terra i homes a Begues: poble mil.lenari.Molins de Rei. 60 pàg.

CAMPMANY, Josep (2000). «Campdàsens, Gar-raf i Jafre. Els confins occidentals del terme d’E-ramprunyà de l’alta edat mitjana al segle XV». IIITrobada d’Estudiosos del Garraf; pàg. 193-205.

CHRISTIE, Neil; BEAVITT, Paul; GISBERT SANTOJA,Josep Antoni; SEGUÍ, Joan; GIL SENÍN, Vanesa(2004). Ethnography and Archaeology in UplandMediterranean Spain. Manolo’s World: Peoplingthe Recent Past in the Serra del Almirant. Leices-ter: Leicester Archaeology Monograpghs, núm.12. 194 pàg.


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 145

CODINA, Jaume; MORAN, Josep; RENOM, Mercè(1992). El Baix Llobregat el 1789. Respostes alqüestionari de Francisco Zamora. Barcelona: Cu-rial Edicions Catalanes. Publicacions de l’Abadiade Montserrat. Col. Textos i Estudis de CulturaCatalana, 28. 329 pàg.

EDO, Manuel; MILLÁN, Manuel; BLASCO, Ana;BLANCH, Maria (1986). «Resultats de les excava-cions de la Cova de Can Sadurní (Begues, BaixLlobregat)». Tribuna d’Arqueologia 1995-1986,pàg. 33-41.

MIRET, Magí (2000). «Camins de vianants, pas-tors i reis: la xarxa viària al massís del Garraf». LaSentiu. Quadern de divulgació del Museu deGavà, núm. 25-26; pàg. 82-90.

MOCCI, Florence; PALET, Josep Maria; SEGARD,Maxence; TZORTZIS, Stefan; WALSH, Kevin (2005).«Peuplement, pastoralisme et modes d’exploita-tion de la moyenne et haute montagne depuis laPréhistoire dans le Parc national des Ecrins». AlainBouet i Florence Verdin (ed.) Territoires et paysa-ges de l’Âge du Fer au Moyen Âge. Mélanges of-ferts à Philippe Leveau, Bordeus; pàg. 197-212.

PALET, Josep Maria; RIERA, Santiago; MIRAS,Yannick; EJARQUE, Ana; EUBA, Itxaso (2006). «Es-tudi i revalorització dels paisatges culturals d’altamuntanya: els projectes vall del Madriu (Andorra)i la Vansa-serra del Cadí (Alt Urgell)». IBIX, AN-NALS 2004-2005. Ripoll: Centre d’Estudis Co-marcals del Ripollès; pàg. 85-108.

PALET, Josep Maria; RIERA, Santiago (2000).«Evolución y antropización del paisaje en zonasde baja montaña mediterránea: el estudio arqueo-lógico y paleoambiental de los sistemas de terra-zas en la Sierra Litoral Catalana». Antonio Ñaco,Oriol Olesti, Alberto Prieto (ed.). Anàlisis paleoam-bientals i estudi del territori; pàg. 101-117.

RENDU, Christine (2003). La montagne d’En-veig. Une stive pyrénéenne dans la longue durée.Perpinyà: Ed. Trabucaire. 606 pàg.

RIERA, Santiago (2003). «Evolució vegetal alsector de Vilanova-Cubelles (Garraf) en els darrers3.000 anys: processos naturals i transformacionsantròpiques d’una plana litoral mediterrània». Jo-sep Guitart, Marta Prevosti i Josep Maria Palet(ed.). Territoris Antics a la Mediterrània i a la Cos-

setània oriental. Actes del Simposi Internacionald’Arqueologia del Baix Penedès. Barcelona: Ge-neralitat de Catalunya; pàg. 303-312.

RIERA, Santiago; PALET, Josep Maria (1993).«Evolució del sector de Montjuïc-el Port entre l’è-poca romana i altmedieval (s. III-X): una contribu-ció a l’estudi diacrònic del paisatge». III Congrésd’Història del Pla de Barcelona, vol. I; pàg. 49-70.

RIERA, Santiago (2000a). «El paisatge del Gar-raf fa milers d’anys». La Sentiu, vol. 25-26; pàg.91-105.

RIERA, Santiago (2000b). «Evolució de la vege-tació al massís del Garraf a partir de l’anàlisi pol.lí-nica de sediments procedents de les basses deCan Grau i Can Planes». III Trobada d’Estudiososdel Garraf; pàg. 11-16.

RIU, Manuel (2001). «Aspectes històrics i ar-queològics del mas». Maria Teresa Ferrer, Josefi-na Mutgé i Manuel Riu (ed.). El mas català durantl’edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII); pàg.19-48. Barcelona: CSIC, Institució Milà i Fonta-nals, Departament d’Estudis Medievals.

ROS, Maria Teresa (1985). «Contribució antra-coanalítica a l’estudi de l’entorn vegetal de l’ho-me, del Paleolític Superior a l’Edat del Ferro a Ca-talunya». Tesi doctoral inèdita. Universitat deBarcelona.

ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Caminsde transhumància al Penedès i al Garraf. Aproxi-mació a les velles carrerades per on els munta-nyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus ala marina. Vilafranca: Associació d’Amics dels Ca-mins Ramaders. 199 pàg.

SOLANS, Concepció; BONDIA, Maria Rosa(2001). Begues. Cossetània Edicions. 119 pàg.

VIÑAS, Jaume; TUTUSAUS, Josep; PARELLADA,Xavier; MEDINA, Vicente (2000). «Inventari del pa-trimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Be-gues». Fernández, J. i Vicente, P. (coord.). Prime-res Jornades d’Estudi del Patrimoni del BaixLlobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat;pàg. 167-176.

WALSH, Kevin (2005). «Risk and marginality athigh altitudes: new interpretations from fieldworkon the Faravel Plateau, Hautes-Alpes». Antiquity,núm. 79; pàg. 289-305.


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 146

El Garraf entre dosimperis. Conquestafranca i reculada sarraïna (900-970)

Josep CampmanyCentre d’Estudis de Gavà

Resumen

El Garraf entre dos imperios. Conquistafranca y retirada sarracena (900-970)Se presenta un estudio de la conquista condal delmacizo de El Garraf. Las fuentes andalusíes publi-cadas recientemente y la nueva mirada sobre laconquista formulada en ámbitos académicos, com-binadas con el uso de la micro-toponimia, permitendetallar el proceso de incorporación del macizo alcondado de Barcelona entre los años 895 y 920, yconcretar de qué manera se implantó un nuevo mo-delo de ocupación del territorio y cómo se conformóla clase dirigente que un siglo después protagonizóla revolución feudal. El trabajo también se refiere a lamicro-estructuración territorial dentro del términodel castillo de Eramprunyà, a través de la creaciónde parroquias y de la conversión de los grandes do-minios de raíz romana o visigoda en cuadras medie-vales. De acuerdo con las conclusiones, se puedeconsiderar El Garraf como el espacio donde se rea-lizó, a inicios del siglo X, un experimento territorial deprimera magnitud.

Palabras claveConquista, Al-Andalus, condado de Barcelona, feu-dalismo, castillo

Abstract

The Garraf between two empires: Frankishconquest and Saracen retreat (900-970)This paper presents a study of the conquest of theGarraf massif by the Counts of Barcelona. Recentlypublished Andalusian sources and the new approachformulated on the conquest in academic circles,combined with the use of microtoponymy, enable theauthor to trace the process whereby the massif wasincorporated into the County of Barcelona between895 and 920 and to specify in what way a new mod-el of land occupation was introduced and how theruling class was formed that a century later initiatedthe feudal revolution. The paper also discusses theterritorial microstructuring that took place within thedomain of Eramprunyà Castle, through the creationof parishes and the conversion of the great estates ofRoman origin into mediaeval plots. The author con-cludes that the Garraf can be considered as the set-ting for a territorial experiment of great magnitude atthe beginning of the 10th century.

KeywordsConquest, Al-Andalus, County of Barcelona, feudal-ism, castle.

Resum

Es presenta un estudi de la conquesta comtal delmassís del Garraf. Les fonts andalusines publicadesfa poc i la nova mirada sobre la conquesta formuladaen àmbits acadèmics, combinades amb l’ús de lamicrotoponímia, permeten detallar el procés d’incor-poració del massís al comtat de Barcelona entre elsanys 895 i 920 i concretar de quina manera es va im-plantar un nou model d’ocupació del territori i comes va conformar la classe dirigent que un segle des-prés protagonitzà la revolució feudal. El treball tambéfa referència a la microestructuració territorial dins delterme casteller d’Eramprunyà, a través de la creacióde parròquies i de la conversió dels grans dominisd’arrel romana o visigòtica en quadres medievals.D’acord amb les conclusions, es pot considerar elGarraf com l’espai on es realitzà, a inicis del segle X,un experiment territorial de primera magnitud.

Paraules clauConquesta, Al-Andalus, comtat de Barcelona, feu-dalisme, castell.


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 147

Introducció

L’estudi de la conquesta comtal dels territoris si-tuats al sud del Llobregat fins al Penedès ha estatabordat des de diversos punts de vista. Una pri-mera aproximació (IGLÉSIES, 1963; BENET, 1988;BENET, 1991) es referia a l’evolució mateixa de lafrontera, a partir tant dels primers esments queapareixien a la documentació cristiana conserva-da com de les referències en fonts andalusines.Més recentment s’ha produït una nova mirada alprocés de conquesta (MARTÍ, 1992; BENET, 1996).A partir de fonts cristianes, s’ha prestat atenció alcaire singular i innovador de l’estructura territoriali social de la conquesta al Penedès, precursorade la revolta feudal del segle XI. La publicació denoves fonts andalusines (BRAMON, 2002) permetdetallar encara més el procés i, per primer cop,relacionar-lo amb la microtoponímia del Garraf,cosa que permet localitzar en la geografia concre-ta esdeveniments coneguts. D’altra banda, l’estu-di microterritorial permet analitzar els nivells infe-riors de l’estructuració prefeudal, i complementarles aportacions fetes en els anys noranta.

La frontera del Llobregat

A diferència de Tarragona, que fou destruïda, l’o-cupació musulmana de Barcelona sembla que va

ser pacífica (BALAÑÀ, 1997, pàg. 12-16), cosa queva permetre la vida urbana i suburbana. L’ocupa-ció musulmana es materialitzà de diverses mane-res: al Penedès, per exemple, s’ha detectat lapresència de petits assentaments, mig pagesos,mig guerrers, de tribus berbers (BARCELÓ, 1991).En canvi, a la ciutat de Barcelona hi tinguerenpredomini els àrabs del sud, iemenites: d’aques-ta procedència fou el primer valí de Barcelona(BALAÑÀ, 1992, pàg. 20), cosa que fa pensar queal vessant oriental del Garraf els ocupants musul-mans de la zona també ho foren. Reforça això elfet que el tresoret de monedes àrabs trobat a lacova de Can Sadurní de Begues té algunes mo-nedes iemenites del segle VIII (és a dir, de la pri-mera època de domini musulmà), com ara el dir-hem exposat al Museu de Gavà (CAMPMANY,2006, pàg. 17). Aquests àrabs iemenites es re-voltaren contra els emirs de Còrdova en tres oca-sions, els anys 763, 766 i 773 (BRAMON, 2002,pàg. 167). Potser algun d’aquests episodis vamotivar que algú, en un moment de perill, ama-gués el tresoret a la cova de Can Sadurní, peròno hi tornés mai a buscar-lo.

La presència de la cultura i llengua àrabs que-da testimoniada pels noms de lloc que van so-breviure als dos-cents anys de domini musulmà(fig. 1): un indret, a Gavà, entre els segles XII i XIV,s’anomenava l’Almugara. Aquest topònim estàdocumentat tres vegades, una al segle XII (RIUS,


Figura 1. Topònims de possible origen àrab al vessant oriental del Garraf.

7. Cova de Can Sadurní (tresoret de monedes àrabs)

el Llobregat

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Página 148

1947, doc. 889), una altra al segle XIII (RIUS, 1947,doc. 1249) i una darrera al segle XIV (PUIG, 1988,doc. 206). Almugara sembla l’arabització d’un to-pònim més antic, Mugarra, possiblement iber. AlPaís Basc, prop de Durango, hi ha una munta-nya, conformada per un pic calcari on hi ha coveson s’han trobat vestigis prehistòrics, denominadala Mugarra. Probablement el topònim està relacio-nat amb la paraula basca mugarri (fita). L’Almuga-ra de Gavà pot referir-se a algun indret proper a lavall de Joan, on hi ha formacions rocalloses sin-gulars, com el cavall bernat al vessant nord delpla de les Basses, la penya de l’Àliga a la serra deCan Perers, el penya-segat que limita el sot del’Infern o les garberes d’en Vinyes.

A Castelldefels, fins al segle XIV es conservà elnom de Rafeguera (RIUS, 1947, doc. 946). Aquestnom fa referència a un peatge per al bestiar transhumant (BALARI, 1964, pàg. 551). I, a Begues,encara avui hi ha el nom, d’ascendència àrab, dela Massana i Massaneta, prop del camí d’Olesa,que es relaciona amb la presència d’un assenta-ment proper a una via de comunicació: Massanasembla provenir de l’àrab mänzil, hostal o assen-tament situat al costat d’una via important (BALA-ÑÀ, 1996), en aquest cas, dues: la que unia SantBoi i Begues amb el Penedès i la que, pujant perla vall de la Sentiu, creuava el massís en direccióa Sitges i Ribes (CAMPMANY, 2002).

L’any 801 els francs van conquerir Barcelona,n’expulsaren els musulmans i, després de diver-ses incursions cap al sud, pactaren una treval’any 810 (SALRACH, 1978, pàg. 38 i pàg. 150).Ambdós imperis van acordar aleshores establir«entre Barcelona i Tarragona, en un lloc conegutper riu Llobregat, (...) la barrera que separa Al-An-dalús d’Europa» (AL MAQQARÍ, transcrit per BRA-MON, 2002, par. 16).

En aquella època, la nostra contrada, des delLlobregat fins al Penedès, estava plena d’anti-gues viles rurals, d’origen romà o tardoromà(CAMPMANY, 2002b, pàg. 34). Algunes d’aquestesviles potser foren abandonades, cosa que enmotivà l’ocupació per l’exèrcit d’Al-Andalus, queles convertí en petites guarnicions de frontera:l’antiga vila de Sant Boi fou denominada Alcalà(castell), i l’antiga vila prop del cementiri de Vila-decans (Sales) va rebre el nom d’Almafar. El sig-nificat d’aquest nom és molt discutit. En àrab ac-tual vol dir «lloc d’escapatòria, refugi». Algunsestudiosos opinen que significa «racó» o «ama-gatall» (IZQUIERDO, 2002). D’altres proposen el sig-nificat de «torre» o «rafal» frondosos, voltats d’ar-bres (COROMINAS, 1994, pàg. 151). I encara unsdarrers suggereixen que vol dir, directament, «tor-re roja» (MONERS, 1989). En qualsevol cas, tot i lasituació fronterera del territori entre el Llobregat iel massís del Garraf, les excavacions arqueològi-


Figura 2. Guàrdies, guardioles i topònims relacionats amb guaites i vigilàncies. La torre emmerletada indicala localització del castell d’Eramprunyà.

el Llobregat

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 149

ques a la majoria de les antigues viles romanovi-sigòtiques no mostren cap símptoma de destruc-ció violenta, ni d’abandonament precipitat, cosaque indica una més que probable continuïtat enel poblament i en l’explotació agrària. Una pobla-ció que es concentrava a l’antiga línia de costa(actuals municipis de Sant Boi, Viladecans, Gavài Castelldefels).

Les posicions militars andalusines del vessantoriental del Garraf, això sí, degueren facilitar elsatacs musulmans contra Barcelona documentatsels anys 815, 827 i 851. En aquesta darrera data,les tropes d’Al-Andalus aconseguiren reconque-rir la ciutat comtal, però l’abandonaren l’any se-güent, d’acord amb una nova treva pactada ambels francs. L’any 862 es produí un nou atac aBarcelona –i una nova treva–. A final del segle IX

es produïren nous atacs, que provocaren l’eva-cuació de la ciutat. Però a les acaballes d’aquellsegle, després del ferm govern del comte Guifré,naixia una nova Barcelona amb més empenta,coincidint amb un seguit de guerres internes a Al-Andalus que no finiren fins al 937 i que conduïrena la proclamació del califat el 929.

En aquesta època, als vessants de llevant delGarraf es detecta un nou fenomen: apareixeneremites –cristians que desitjaven viure en soli-tud, i en plena natura– a les zones boscoses de lamuntanya. N’hi havia a Sant Boi, prop del camíque menava a Sant Climent, Begues i el Penedès(PAGÈS, 1980) i potser també a Eramprunyà, onuna petita balma sota la capella de Sant Miquelmostra encaixos treballats a la roca que fan pen-sar en la seva utilització com a habitatge (CAMP-MANY, 2006, pàg. 19). Senyal, doncs, d’un feblepoblament a la zona de les muntanyes, travessa-da pel solitari camí que unia Sant Boi amb el Pe-nedès a través de Begues.

En qualsevol cas, des de la treva del 810, la si-tuació de la frontera sembla mantenir-se estabilit-zada durant prop d’un centenar d’anys.

La primera conquesta: el cap de pont del Garraf (900-915)

Poc abans de l’any 900, els comtes del casal deBarcelona, després d’una important obra d’orga-nització a Osona i el Berguedà, van planificar laconquesta de noves terres al sud del Llobregat.L’ofensiva liderada pels comtes va empènyer capal sud la divisòria entre els dos imperis. El marc

geogràfic on es desenvolupà aquesta primeraofensiva va ser precisament el massís del Garraf iel seu entorn. D’aquesta primera fase d’avanç dela frontera, entre els anys 900 i 915, hi ha molt po-ques dades, tot i que les fonts andalusines recent-ment recopilades i publicades poden aportar novallum als esdeveniments clau del període. També lamicrotoponímia ens aporta indicis interessantsque ajuden a reconstruir allò que s’hi esdevingué.

El Pilós no va poder veure realitzat el pla d’ex-pansió cap al sud, ja que morí l’any 897. Però lestropes comtals, comandades pel seu fill –tambéanomenat Guifré– havien creuat el Llobregat l’anysegüent, ja que el 898 mantingueren, a Begues,un combat amb tropes provinents de Tortosa. Enla topada hi moriren una trentena de musulmans.La batalla es lliurà al camí de Barcelona, segonsles cròniques àrabs. El probable lloc on succeí vaser el que segles després encara es denominavapuig de Sa Batalla (MUNTANER, 1986, pàg. 142,top. 1702), un pujol de l’interior del Garraf, a tocard’un camí molt antic –el camí de la Sentiu– queunia el Penedès amb el Llobregat i Barcelona(CAMPMANY, 2004). L’ús de l’article salat enaquest topònim, i en aquesta latitud, indiquencertament un origen molt reculat.

Els textos àrabs que parlen de la batalla diuenel següent: «Tahir ben Hazm [...] i Abu ZakariyyaYahyà ben A’id ben Kaysan ben Abd al-Rahmanben Salih moriren màrtirs en una algarada contraBigus, al camí de Barcelona [...] Moriren màrtirsjuntament amb trenta combatents més.» (IBN AL-FARADÍ, transcrit per BRAMON, 2002, par. 318).«Tahir ben Hazm, mawlà dels omeies, de Tortosa[...] morí a Al-Andalus l’any 285 màrtir en com-bat.» (AL-HUMAYDI transcrit per BRAMON, 2002,par. 319) «Abu Zakariyya Yahyà ben A’id benKaysan ben Adb al-Rahman ben Salih, mawla deHisam ben Adb al-Malik, de Tortosa, [...] i el seucunyat Tahir ben Hazm moriren màrtirs en una al-garada contra Bigus, en el camí de Barcelona.Caigueren juntament amb ells en la lluita unstrenta combatents [...] l’any 285» (IBN AL-ABBAR,transcrit per BRAMON, 2002, par. 320). Així doncs,a la ratlla de l’any 900, els comtes ja havien con-querit tot el marge dret del Llobregat, i les princi-pals altures del Garraf i l’Ordal, que es van omplirde posicions de guaita (fig. 2).

Possiblement els noms de serra de la Guàrdiai pic de la Morella, a Begues, així com els topò-nims Guardiola que es documenten a Castellde-fels, Begues, Viladecans i Gavà (CAMPMANY,2002a, pàg. 196-199) són d’aquesta època. Així,


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 150

per exemple, el 29 de gener de 1254, el castlàd’Eramprunyà Guillem de Terrassa, sa mullerSaurina de Santa Oliva, i llur fill Jaume de Terras-sa, cedeixen a Ramon Tició «qualsevol qüestió,dret i demanda que tinguessin en un puig ano-menat de Guardiola, situat en l’honor de Ticióanomenat Alberells, prop de Castelldefels». Acanvi d’aquesta cessió, reben 80 sous.

Certament, un Pere Ferrer declara tenir, el 1427,un mas al lloc anomenat Guardiola, a Castellde-fels. Un successor seu, Berenguer Ferrer, con-fessava l’any 1460 el «mas de la Guardiola», i ex-plicava que li pertanyia com a fill i hereu de PereFerrer, pel seu últim i vàlid testament tancat el 6de març de 1430. I l’any 1587 Beneta Planes, ví-dua de Bartomeu Ferrer de la Creu, confessava aCastelldefels el «mas anomenat Guardiola, peròara Ferrer de la Creu [...] amb els corrals i la to-rre». Tots aquests documents permeten identifi-car el puig de la Guardiola, a Castelldefels, ambl’actual turó de la Muntanyeta, al mig del nucliurbà de Castelldefels, on es conserva la torre do-cumentada a final del segle XVI, adossada a unmas desaparegut.

En la documentació apareixen altres indretsamb el mateix topònim: trobem una Guardiola aBegues (entre el turó de la Desfeta i el puig Cas-tellar) i un mas Guardiola a Viladecans, tots dosrecollits en els mapes del massís del Garraf delsegle passat (ALPINA, 1949 i 1974). Altres es-ments són més difícils de localitzar: un mas Guar-diola està documentat el 1094 (RIUS, 1946, doc.754), potser es tracta del mateix indret esmentatun segle i mig abans, el 966, en un documentque recull la donació de Lobeto al monestir deSanta Maria d’una terra situada a Guardiola (RIUS

1945, doc. 85). I una altra donació al monestir deterres situades a Guardiola es produeix l’any 997(RIUS 1945, doc. 326). Potser tots es refereixen a un mateix indret: al Sitjar (actual Bruguers, alterme de Gavà) es documenta una casa fortifi-cada (CAMPMANY, 2006, pàg. 131) que potser ésaquesta Guardiola dels documents antics. I hodiem perquè, l’any 1587, el Mas Maniu (Can Ra-moneda, actual restaurant Sol-i-Or de Bruguers)s’anomenava Guardiola. Possiblement és aquestel Mas Guardiola venut al monestir per Berenguerde Feixa i el seu fill Bernat l’any 1181 (RIUS 1947,


Figura 3. Estructura parroquial del terme d’Eramprunyà a final del segle x.

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 151

doc. 1138). Dada rellevant: signa el document unTició de Feixa identificat com a pare de GuillemTició que, el 1200, ven unes terres al monestir si-tuades a Guardiola (RIUS 1947, doc. 1234). En eldocument, la Guardiola es localitza a la parròquiade Sant Pere de Gavà.

En qualsevol cas, sembla lògic concloure quel’ofensiva comtal que culminà amb la victòria deBegues del 898 comportà la incorporació delmassís del Garraf al comtat de Barcelona i la ins-tal.lació d’un sistema d’avís i defensa formalitzatamb les múltiples guàrdies i guardioles que ensforneix la documentació.

L’estabilització i l’experimentaciód’un nou model d’ocupació del territori

Poc després d’aquesta batalla es documenta elcomte Guifré-Borrell organitzant el terme caste-ller de Cervelló, l’any 904 (RIUS, doc. 2 i 4) –o pot-ser el 910, ja que un dels dos documents que enparlen pot ser una falsificació–. L’ofensiva comtali posterior estabilització i organització territorial dela frontera no passaren sense rèplica andalusí: elsestius del 912 i el 913, el fill petit de Guifré el Pe-lós –Sunyer– s’enfrontà a diverses algarades sar-raïnes. La darrera, en una batalla lliurada al pla de Barcelona, costà la vida al cabdill de Lleida,(AL-‘UDRÍ, transcrit per BRAMON, 2002, par. 411),cosa que significà la consolidació del dominicomtal sobre el Garraf. I l’any 917 es documentael castell de Subirats, a l’extrem nord-occidentaldel massís de l’Ordal, en mans de la família delsvescomtes barcelonins, adjectivats de «marque-sos», és a dir, encarregats del territori de «marca»o frontera (RIUS, doc. 9).

L’organització de les noves terres conqueri-des es realitzà a través d’un sistema innovador atot Europa: l’establiment d’una xarxa de castellsamb terme propi que cobrien la totalitat del terri-tori. L’enquadrament de la pagesia es realitzava através de la fundació d’una sèrie de parròquies,dins dels castells, de titularitat comtal, cosa quegenerava drets sobre la producció pagesa i elspropietaris preexistents (delmes).

Concretament, al territori actual del massís delGarraf-Delta, l’estructuració es va fer a través dela constitució del terme del castell d’Eramprunyà.Aquest terme públic estava dividit alhora en tresparròquies: Sant Vicenç de Garraf, Sant Miqueld’Eramprunyà i Sant Boi de Llobregat (fig. 3).

L’encarregada de portar a terme l’obra de reor-ganització va ser la casa comtal, ja que el comteMir, fill de Sunyer, tenia drets sobre les parrò-quies esmentades i el comte Borrell, germà deMir, era titular del terme per ser fill de Sunyer(CAMPMANY, 2002b, pàg. 39-40 i 43-44).

Els termes d’aquests castells de la primeraèpoca eren molt grans: Eramprunyà feia 230 km2,Cervelló (amb Corbera) 145 km2, Castellví de Ro-sanes (amb Esparreguera i Castellbisbal) 100km2, Subirats (amb Lavit i Cabrera) 90 km2, i el sis-tema Gelida-Masquefa, 100 km2, cosa que expli-ca que hi hagués més d’una parròquia per castell.

La conquesta del Penedès i Tarragona (935-945)

Dues dècades després, el comte Sunyer repren-gué l’ofensiva cap al sud: el 937 (MUNTANER,1995, pàg. 83), tot el Penedès i la seva capital,Olèrdola, ja eren sota control del comte de Bar-celona. L’ofensiva es degué produir poc abansdel 935 ja que, possiblement com a revenja,aquell any l’esquadra musulmana va atacar lacosta catalana. L’enfrontament final d’aquestaoperació de càstig es produí el 16 de juliol de935: l’esquadra desembarcà la infanteria a l’em-bocadura del Llobregat (és a dir, a la costa d’E-ramprunyà), on vencé, en batalla campal, les tro-pes comtals que els feien front. Després de labatalla, les tropes musulmanes es desplegarenper tota la comarca, i l’assolaren. Tot plegat con-duí a una treva pactada l’estiu del 940, i renova-da un any després, al maig del 941 (IBN-HAYYAN,transcrit per BRAMON, 2002, par. 382, 386 i 399).En aquesta tongada, abans del 937, es constituï-ren els termes d’Olèrdola (250 km2) i Castellví dela Marca (200 km2).

Finida aquesta darrera treva l’any 942, el com-te Sunyer –príncep, segons les cròniques musul-manes– continuà els progressos cap al sud: elmateix 942 va conquerir Tarragona (AL-MAS’UDÍ,transcrit per BRAMON, 2002, par. 340). I els seushereus, Borrell i Miró, són anomenats «reis deBarcelona i Tarragona» l’any 953.

Ocupada Tarragona, es consolidà una estruc-tura territorial basada en els castells i els seus ter-mes, pràcticament tots sota titularitat comtal,que estructuraren la plana central del Penedès(BATET, 1996, pàg. 28). Dels dos germans quecogovernen en aquesta època, Mir i Borrell, sem-bla que va ser el primer qui va dedicar-se a la


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 152

zona de frontera (COLL, 1989, pàg. 38-42). De fet,ell era l’interlocutor del califa andalusí en l’ambai-xada de pau del 953 (IBN HALDÚN, transcrit perBRAMON, 2002, par. 419).

La formació d’una classe dirigent

Al costat del comte, és en aquesta època en quècomencen a aparèixer en la documentació unasèrie de subalterns que, segles després, s’identi-fiquen amb els fundadors de les principals nissa-gues nobiliàries del país. Un document de l’any963 (RIUS, 1945, doc. 65) és profundament reve-lador per al vessant llevantí del Garraf: el comteMir ven a un dels seus fidels, el castell i terme deMasquefa. Fent costat al comte, com a testimo-nis de la venda, apareixen Galí i Isimbert. El pri-mer està documentat a Eramprunyà diverses ve-gades. Va fer testament a l’església del castell,l’any 977, i consta que tenia terres i alous al termed’Eramprunyà, la majoria per compra. I el seu fill,l’any 994, explica també que havia comprat alcomte Mir, en vida, part dels seus drets sobre lesesglésies d’Eramprunyà. Galí, fundador de la nis-saga dels Sant Martí, és una de les grans figuresde la segona meitat del segle X al Penedès (MAR-

GARIT, 1983). Pel que fa a Isembert, ben proba-blement és avantpassat del Ramon Isimbert quel’any 1058 era castlà d’Eramprunyà, al servei deMir Geribert, successor de Galí (CAMPMANY, 2006,pàg. 54), que al seu torn devia fidelitat al comtede Barcelona. Isimbert és a l’origen de la nissagadels Santa Oliva.

Ens trobem, doncs, a la segona meitat del se-gle X, que comencen a agafar protagonisme lesnissagues subalternes de castlans. Foren els seusdescendents els que, al llarg dels anys posteriors,lideraren la revolta feudal de mitjan segle XI.

El retrocés de la frontera i l’eclosió dels feudals (965-985)

Un cop consolidada la marca, l’any 964 els com-tes de Barcelona s’atreviren a posar setge a Tor-tosa (IBN AL-HATIBB, transcrit per BRAMON, 2002,par. 421). Però aquesta ofensiva, a més de fra-cassar, congrià una resposta fulminant: l’any965, el contraatac musulmà obligà els «reis deBarcelona i Tarragona» a signar la pau i destruir«les fortaleses que perjudicaven les fronteres»,clàusula que sembla fer referència al retrocés de


Figura 4. Esquarterament del terme d’Eramprunyà. Els cercles indiquen les fortificacions i els requadres do-nen les dates de separació i, si escau, de reintegració.

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 153

la frontera fins al riu Gaià, i a la desocupació del’antiga capital provincial romana (AL-MAQQARÍ I

IBN HALDUN, transcrits per BRAMON, 2002, par.423 i 424). Allà es mantingué durant més d’unsegle, ja que no fou fins al 1090 que s’inicià l’o-cupació de Tarragona, consolidada cap al 1129.

La reculada de la frontera anà acompanyadad’atacs sovintejats: el dictador cordovès Al-Man-sur atacà l’àrea barcelonina els anys 978, 982 i984 (SÁNCHEZ, 1991). El darrer gran atac d’aquellsegle es produí l’any 985, quan l’exèrcit d’Al-Mansur va ocupar Barcelona, després d’un llargsetge, i va endur-se presoners els seus habitants.

Aquesta etapa d’inestabilitat, i sobretot elsatacs que se succeïren entre els anys 965 i 985,probablement va motivar la fortificació de les an-tigues viles romanes del delta del Llobregat: elsvells casalicis es van reformar i hom hi va cons-truir fortes torres quadrades destinades, princi-palment, a guardar els fruits de les collites, aixícom a hostatjar la família principal en cas de pe-rill. Cal fer notar que les torres de pedra construï-des a principi del segle X eren de planta quadra-da o rectangular, mentre al darrer terç del segle Xes preferiren les torres cilíndriques, majoritàriesfins a final del segle XI (RIU, 1991, pàg. 250). Tro-bem aquestes torres quadrades, d’inici del segleX, relacionades amb explotacions agràries i ambrestes romanes importants devora seu, al Llor i elFonollar (Sant Boi) i a la Sentiu (Gavà). Possible-ment, el mateix passà a les viles dels nuclis anticsde Gavà, Castelldefels i Viladecans. El mateix po-dem dir de les diferents fortificacions documenta-des al massís del Garraf: els castells de Campdà-sens, Garraf i Jafre (CAMPMANY, 2000).

Aquestes fortificacions, a diferència dels cas-tells de la primera època, estaven localitzades alsnuclis de poblament, i formaven una trama mésdensa i també més sòlida que la definida pels ter-mes castellers, però a diferència d’aquests nocobrien tot el territori, només les zones poblades.Els propietaris d’aquests dominis fortificats –lesantigues viles romanovisigòtiques– escampatspels termes castellers originaren també nissa-gues de caràcter feudal.

Alguns d’aquests grans dominis s’acabariensegregant dels termes castellers matrius, densifi-cant l’estructura territorial original (BATET, 1996,pàg. 37-47). Un exemple d’aquest procés de dis-gregació es pot trobar al terme d’Eramprunyà(CAMPMANY, 2002b, pàg. 45-48) (fig. 4).

Conclusions

La toponímia confirma que el massís del Garrafestigué plenament integrat a l’Estat andalusí, delqual va ser la frontera nord a partir del 801. Unsegle després, va ser el marc geogràfic de la pri-mera expansió comtal cap al sud. Al cor del mas-sís es constituí, amb aquesta primera expansió,una espessa xarxa de guàrdies i guardioles inte-grades dins d’una sèrie de grans termes caste-llers –Eramprunyà, Cervelló, Olèrdola– on, sota eldomini comtal, prosperaren una sèrie de perso-natges subalterns.

Tot i que l’expansió comtal seguí cap al sud,fins al Francolí, els contraatacs musulmans de lasegona meitat del segle X estabilitzaren la fronte-ra al Gaià i donaren protagonisme militar aaquests personatges subalterns i llurs nissagues.Posseïdores de grans dominis a l’interior delsgrans termes castellers, ben aviat esquarterarenl’estructura territorial original i donaren lloc a lesnissagues de cavallers i castlans que, a mitjan se-gle XI, junt als comdors, protagonitzaren la revol-ta feudal.

Podem, doncs, considerar el Garraf com l’es-pai on es realitzà un experiment territorial de pri-mera magnitud, a través de l’organització de laprimera conquesta comtal. Un experiment que,copiat, repetit i refinat a tot Europa, esdevingué el marc indispensable del naixement del feuda-lisme.

Bibliografia

ALPINA (1949). Garraf. La Morella-Montau-Vallbo-na-Les Agulles-Jafra-Aramprunyá y Sant Ramon.Mapa excursionista. Notas explicativas. Grano-llers: Ed. Alpina. 24 pàg.

BALAÑÀ, Pere (1992). Crònica política de lapre-Catalunya islàmica. Barcelona: Rafael Dal-mau. 80 pàg.

BALAÑÀ, Pere (1996). «Massa-/sama-<mänzilen la toponímia catalana». Societat d’Onomàsti-ca, Butlletí Interior, núm. LXVI; pàg. 15-17.

BALAÑÀ, Pere (1997). L’islam a Catalunya (se-gles VIII-XII). Barcelona: Rafael Dalmau. 119 pàg.

BALARI, Josep (1964). Orígenes históricos deCataluña. Sant Cugat: Consejo Superior de In-vestigaciones Científicas. 3 volums.

BARCELÓ, Miquel (1991). «Assentaments ber-bers i àrabs a les regions del Nord-Est de l’al-An-dalus: El cas de l’Alt Penedès (Barcelona)». La


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 154

Marche Supérieure d’al-Andalus et l’occidentCrétien. Madrid: Publications Casa de Velázquez;pàg. 89.

BATET, Carolina (1996). Castells termenats iestratègies d’expansió comtal. La marca de Bar-celona als segles X-XI. Sant Sadurní d’Anoia: Ins-titut d’Estudis Penedesencs. 125 pàg.

BENET, Albert (1988). «La repoblació del Pene-dès a l’alta edat mitjana». XXIX Assemblea Inter-comarcal d’Estudiosos. Sitges, 27-28 d’octubrede 1989. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans; vol II,pàg. 229-233.

BENET, Albert (1991). «Castells i línies de re-conquesta». Symposium internacional sobre elsorígens de Catalunya (Segles VIII-XI). Barcelona:Comissió del Mil.lenari de Catalunya. Generalitatde Catalunya; vol I, pàg. 365-391.

BRAMON, Dolors (2002). De quan érem, o no,musulmans. Textos del 713 al 1010. Barcelona-Vic: Eumo Editorial, Institut d’Estudis Catalans,Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vi-ves. 427 pàg.

CAMPMANY, Josep (2000). «Campdàsens, Gar-raf i Jafre. Els confins occidentals del terme d’E-ramprunyà de l’alta edat mitjana al segle XV». IIITrobada d’Estudiosos del Garraf. Barcelona: Di-putació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals,pàg. 193-206.

CAMPMANY, Josep; LÓPEZ-MULLOR, Albert;PUIGDEMONT, Josep; SANZ, Montserrat (2002a).Les Masies. Castelldefels: Ajuntament de Castell-defels. 268 pàg.

CAMPMANY, Josep (2002b). «Economia, poder iterritori a Gavà al voltant de l’any 1000». Gavà milanys. Gavà: Associació d’Amics del Museu deGavà, pàg. 32-48.

CAMPMANY, Josep (2004). «El camí de la Sen-tiu; la via altmedieval per travessar el Garraf (estu-di del tram oriental)». IV Trobada d’Estudiosos delGarraf, Barcelona: Diputació de Barcelona. Ser-vei de Parcs Naturals, pàg. 195-200.

CAMPMANY, Josep (2006). Gavà: històries me-dievals. 24 personatges gavanencs del passat.Gavà: Associació d’Amics del Museu de Gavà.152 pàg.

COLL I ALENTORN, Miquel (1989). La marxa capa la independència de Catalunya (877-988). Bar-celona: Premsa Catalana SA. 96 pàg.

COROMINAS, Joan (1994). «Almafar». Onomas-

ticon Cataloniae. Barcelona: Curial - Caixa dePensions “La Caixa”, vol. II, pàg. 151.

IGLÉSIES, Josep (1963). La reconquesta de lesvalls de l’Anoia i el Gaià. Barcelona: Dalmau. 64 pàg.

IZQUIERDO, Pere (2002). «La Torre-roja». Vilade-cans, terra de pagesos i senyors. Els temps me-dievals. Viladecans: Ajuntament de Viladecans,pàg. 168.

MARGARIT, Antoni (1983). «El mític Galí del se-gle X a la llum dels documents». Miscel.lania Pe-nedesenca, núm. IV, pàg. 73-83.

MARTÍ, Ramon (1992). «La primera expansiócomtal a ponent del Llobregat». Catalunya Ro-mànica. Vol. XIX; Barcelona: Enciclopèdia Catala-na; pàg. 28-35.

MONERS, Jordi (1989). «Almafar». Revista Almafà,Sant Climent de Llobregat, núm. 22, pàg. 22-25.

MUNTANER, Ignasi Maria (1986). Els noms delloc del terme de Sitges i de les terres veïnes. Sit-ges: Grup d’Estudis Sitgetans, 350 pàg.

MUNTANER, Ignasi Maria (1995). El terme d’Olèr-dola en el segle X, segons el document de dotacióde l’església de Sant Miquel. Sant Sadurní d’A-noia: Institut d’Estudis Penedesencs. 130 pàg.

PAGÈS, Montserrat (1980). «La torre circular iels eremitoris rupestres de Benviure, a Sant Boide Llobregat». Acta historica et archaeologicamediaevalia, núm. 1, pàg. 175-195.

PUIG, Pere; CARDELLACH, Teresa; ROYES, Ma-nuel; TAPIOLAS, Judit (1988). Pergamins de l’ArxiuHistòric Comarcal de Terrassa, 1278-1387. Bar-celona: Fundació Noguera. 252 pàg.

RIU, Manuel (1991). «Castells i fortificacionsmenors: llurs orígens, paper, distribució i formesde possessió». Catalunya i França meridional al’entorn de l’any mil. Barcelona: Generalitat deCatalunya. Departament de Cultura.

RIUS, Josep (1945-1947). Cartulario de SantCugat del Vallès. Barcelona: Consejo Superior deInvestigaciones Científicas. 3 volums.

SALRACH, Josep Maria (1978). El procés de for-mació nacional de Catalunya (segles VIII-IX). Bar-celona: Edicions 62; vol. 1, 256 pàg.

SÁNCHEZ, Miguel (1991). «La expedición de Al-Mansur contra Barcelona en el 985, según lasfuentes árabes». Catalunya i França meridional a l’entorn de l’any mil. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, pàg.293-301.


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 155

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 156

Dos nous testimonisd’ocupació humana al massís del Garrafen època ibèrica: el puig d’en Pacurri(Sant Pere de Ribes) i la cova del Corral deles Piques (Olivella)

Magí Miret

Resumen

Dos nuevos testimonios de ocupaciónhumana en el macizo de El Garraf en épocaibérica: el cerro de En Pacurri (Sant Pere de Ribes) y la cueva del Corral de les Piques(Olivella)Yacimientos arqueológicos como los de Campdà-sens, Montceva-Coll Blanc i Ca l’Amell ponen enevidencia que el macizo de El Garraf fue poblado deforma estable durante las épocas ibérica y romana.En este trabajo damos a conocer dos nuevos yaci-mientos ibéricos –el cerro de En Pacurri y la cuevadel Corral de les Piques– que indican que, en estosperíodos, además de los escasos lugares cercanosa tierras fácilmente cultivables, también se ocupa-ron zonas rocosas, probablemente de forma másefímera. Se destaca la posible explotación del maci-zo con finalidades ganaderas y el aprovechamientode algunas cuevas como refugios temporales desdeépoca antigua.

Palabras claveMacizo de El Garraf, cerro de En Pacurri, cueva delCorral de les Piques, poblamiento ibérico

Abstract

Two new testimonies of human occupation in the Garraf massif in the Iberian period:Pacurri Hill (Sant Pere de Ribes) and Corral de les Piques Cave (Olivella)Archaeological sites such as Campdàsens, Mont-ceva-Coll Blanc and Ca l’Amell reveal that the Gar-raf massif had a stable population throughout theIberian and Roman periods. In this paper we de-scribe two new Iberian sites, Pacurri Hill and Corralde les Piques Cave, which show that in these peri-ods, in addition to the few places close to easilytilled land, rocky areas were also occupied, proba-bly on a more temporary basis. The possible use ofthe massif for livestock farming is discussed, as isthe use of some caves as temporary shelters fromancient times.

KeywordsGarraf massif, Pacurri Hill, Corral de les PiquesCave, Iberian settlement

Resum

Jaciments arqueològics com els de Campdàsens,Montceva-Coll Blanc i Ca l’Amell palesen que elmassís del Garraf va ser poblat de forma estable alllarg dels períodes ibèric i romà. En aquest treballdonem a conèixer dos nous jaciments ibèrics –elpuig d’en Pacurri i la cova del Corral de les Piques–que indiquen que, en aquests períodes, a més delsescassos llocs propers a terres fàcilment conrea-bles, també es van ocupar zones rocalloses, proba-blement de forma més efímera. Es destaca la possi-ble explotació del massís amb finalitats ramaderes il’aprofitament d’algunes coves com a refugis tem-porals des d’època antiga.

Paraules clauMassís del Garraf, puig d’en Pacurri, cova del Corralde les Piques, poblament ibèric


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 157

El puig d’en Pacurri

Aquest jaciment va ser descobert l’any 2005 perun grup d’alumnes durant la realització d’un tre-ball de camp per a l’assignatura Anàlisi de la his-tòria del paisatge, impartida pel professor Santia-go Riera Mora a la Facultat de Geografia i Històriade la Universitat de Barcelona. Va ser ell qui ensva comunicar la troballa d’alguns fragments cerà-mics d’època ibèrica superficials en un indretvora el puig d’en Pacurri i qui va acompanyar-nos-hi. Malgrat que el jaciment no es troba alpuig pròpiament dit, hem optat per donar-liaquest nom perquè és el topònim més properque coneixem.

El puig d’en Pacurri és un promontori calcarisituat al terme municipal de Sant Pere de Ribes,molt a prop del seu límit amb el de Sitges. Té unaaltura de 228 metres i el seu nom deu fer referèn-cia a un parcer que conrearia al segle XX algunapeça de terra propera (MUNTANER 1986, pàg. 190).La manera més senzilla d’arribar al jaciment ésseguir un corriol que surt a mà esquerra de la pis-ta que enllaça la urbanització de Mas Alba ambJafre i Can Planes, pocs metres abans que s’a-junti a aquesta pista pel seu costat dret el camíde la Fita provinent de Sitges (fig. 1.1 i 2). Aquestcorriol carener comença tot just quan la pista dei-xa d’estar asfaltada i s’ha de seguir en direcciónord vers el puig d’en Pacurri, situat a poc mésde mig quilòmetre de distància. Al cap d’uns 170m de seguir el corriol, s’arriba a un punt on una lí-nia elèctrica d’alta tensió el travessa perpendicu-larment i a mà esquerra hi ha una zona terrassa-da de poc pendent vers l’oest, on hi ha duestorres de suport de la línia elèctrica. És aquí on es van localitzar escampats superficialment elsfragments ceràmics ibèrics (coordenades UTM:X: 401620, Y: 4568700, 200 m s.n.m.). A ponentde la segona torre el pendent del vessant aug-menta i no s’hi observen fragments ceràmics su-perficials. A l’altre costat del corriol, en direccióest, el vessant de la muntanya també està terras-sat i a uns 5 m del camí, sota mateix de la líniaelèctrica, hi ha una cavitat artificial excavada alsubsòl, parcialment buida, que sembla ser unacisterna d’època moderna, possiblement relacio-nada amb una barraca de vinya situada a unavintena de metres en direcció nord-est. Enaquest vessant s’observa la presència testimo-nial d’algun fragment ceràmic ibèric, molt proba-blement desplaçat per l’erosió pendent avall desde la carena superior.

El conjunt de materials arqueològics recollitspels estudiants consisteix en un total de 31 frag-ments ceràmics, tots fets a torn i pertanyents a: 6àmfores vinàries diferents de procedència itàlicao grecoitàlica, algunes de les quals amb les ca-racterístiques pastes dures d’aspecte rugós idesgreixant d’origen volcànic típiques del golf deNàpols; 1 àmfora púnica centremediterrània; 1ceràmica ibèrica comuna que presenta l’arrenca-ment d’una vora exvasada, rastres de decoraciópictòrica de color vermell vinós i una petita perfo-ració circular –possiblement per una reparacióamb grapa– feta des de fora cap endins del reci-pient; 2 nanses ibèriques de forma anular; 1 pa-ret d’àmfora o gran gerra ibèrica; 1 vora d’un pe-tit atuell ibèric; 16 fragments pertanyents a unnombre indeterminat de petits vasos de ceràmicaibèrica oxidada; 2 ceràmiques grises possible-ment ibèriques i 1 olla de ceràmica vidrada mo-derna. Tot i tractar-se d’un lot de materials cerà-mics molt escàs, hi ha representats un mínimd’una vintena de recipients d’època antiga desti-nats a diferents funcions (emmagatzematge, vai-xella de taula i de cuina), relacionades amb unaocupació a l’aire lliure de funcionalitat imprecisa.

Els fragments ceràmics que corresponen amanufactures ibèriques no aporten dades quepermetin concretar-ne la cronologia, per la qualcosa només poden encabir-se de forma genèricaentre els segles VI i I aC. Els fragments d’àmforesimportades són d’època ibèrica avançada, data-bles entre unes dècades abans de la conquestaromana i el canvi d’era (segles III-I aC). El fet que nos’hagin localitzat fragments ceràmics de vaixellade taula importada de vernís negre o sigil.lada ità-lica impedeix conèixer amb més precisió la crono-logia del jaciment. Altres tipus de materials que fal-ten i que són molt freqüents a la major part dejaciments coneguts d’època ibèrica són els molinsmanuals per a la mòlta de productes vegetals comels cereals i també la terrissa feta a mà destinadaa usos culinaris. La seva absència podria respon-dre més a l’extrema escassetat i consegüent pocarepresentativitat del conjunt de materials arqueo-lògics recuperats que no pas a unes característi-ques funcionals determinades de l’establiment.Cal tenir present que la visió de la superfície del sòlnomés és possible a la franja de terreny situadasota la traça de la línia elèctrica, ja que va ser ne-tejada per tal de facilitar-ne la instal.lació i minimit-zar el perill d’incendis, mentre que a les àrees limí-trofes la vegetació arbustiva és molt densa. Pertant, no és factible determinar –ni tan sols aproxi-


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 158

madament– la superfície de terreny on hi ha mate-rials arqueològics superficials ni intentar deduirl’extensió que va tenir l’establiment.

Si no s’hagués talat la vegetació, l’existènciad’aquest jaciment arqueològic no hagués pogutser mai reconeguda. Aquest fet li atorga un espe-cial interès, ja que, a pesar de la seva modèstia,pot ser testimoni –l’únic conegut fins ara– de l’e-xistència de molts altres jaciments de caracterís-tiques similars situats a altres indrets del massís,els quals difícilment podran ser identificats si noes produeix alguna circumstància favorable for-tuïta –com la instal.lació d’una línia elèctrica– o sino es realitzen campanyes arqueològiques siste-màtiques de prospecció superficial amb una me-todologia de treball de camp molt acurada.

El jaciment d’en Pacurri té certes similitudsamb l’establiment ibèric de Montceva-coll Blanc,datat entre la segona meitat del segle III aC i el fi-nal del segle I aC (MIRET, 2000a). A més de laseva cronologia similar, ambdós es troben junt ala capçalera d’un fondo i a una certa proximitatdel camí –bàsicament carener– que comunica lesterres planes dels actuals municipis de Sant Perede Ribes i Sitges amb les de Gavà pel camí de laFita, el coll Blanc, Campgràs i la vall de la Sentiu.Aquesta via natural va ser transitada durant l’è-poca medieval (CAPMANY, 2004) i possiblementdes de molt temps abans (MIRET, 2000b). El jaci-ment del puig d’en Pacurri es troba un xic mésapartat d’aquest camí i molt més lluny de qualse-vol àrea amb terres planes fàcilment conreablesque els altres establiments ibèrics i romans cone-guts al massís –Montceva-coll Blanc, Campdà-sens i Ca l’Amell (MIRET, 1992 i 2004)–, la qualcosa podria indicar que tal vegada no es tractariad’una explotació estable agrícola, sinó potserd’un tipus d’ocupació no tan intensa ni continua-da, associada a funcions de suport i d’emmagat-zematge d’aliments, aigua, estris, etc. per a per-sones que podrien desenvolupar activitatsramaderes i forestals o que transitarien amb al-tres finalitats per aquesta zona del massís. No-més la realització d’excavacions arqueològiquesexhaustives i amb una metodologia científica ri-gorosa podrà aportar dades que permetin preci-sar les característiques d’aquest jaciment.

La cova del Corral de les Piques

Està situada al terme municipal d’Olivella i molt aprop del límit amb el de Begues, a la capçalera

d’una fondalada molt suau situada a l’extrem me-ridional de la serra de les Conques (coordenadesUTM: X: 403669, Y: 4573379, 270 m s.n.m.) i auna setantena de metres per sobre de la llera delfondo de les Conques, molt poc abans del seuenllaç amb el fondo de les Piques i la riera de Ja-fre (fig. 1, 2 i 3). L’accés més fàcil per arribar-hi éspujant a peu costa amunt des de la pista asfalta-da que enllaça Can Grau i les Piques amb el Cor-ral Nou i la plana Novella.

L’existència d’aquesta cova va ser donada aconèixer pels espeleòlegs J. CASTELLS i J. TEJEDOR

(1982, pàg. 92-94). Va ser originada per infiltra-cions d’aigües pluvials sobre un pla d’estratifica-ció de roques calcàries que presenten un lleugercapbussament. Té uns 8 m amplada, una alturamàxima de 3,3 m que va decreixent paulatina-


Figura 1. Situació dels jaciments del puig d’en Pa-curri (1) i de la cova del Corral de les Piques (2).

Figura 2. Detall de la localització del jaciment delpuig d’en Pacurri.

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 159

ment i uns 9,7 m de fondària, amb una petita ga-tera al seu fons. La morfologia, dimensions iorientació vers el sud-oest de la cavitat han facili-tat que fos aprofitada com a aixopluc per perso-nes i animals al llarg del temps. Les ocupacionshumanes més recents estan testimoniades peruna llauna de sardines i una sola de goma de sa-bata. Ni a les parets ni al sostre s’observen fenò-mens espeleolitològics remarcables, però sí unamarcada coloració negrosa conseqüència delfum de nombroses fogueres enceses. L’interiorde la cavitat és planer i format per un gruix inde-terminat de sediments on s’observen algunscaus excavats per petits mamífers. Superficial-ment hi havia uns pocs fragments d’ossos demacrofauna i ovicàprids (agraïm la seva identifi-cació a l’arqueozoòloga Eva Orri Terrado).

Aquesta cova està clarament associada a fi-nalitats ramaderes, ja que té adossat un corral,els murs del qual es troben en relatiu bon estat deconservació, són fets amb pedres disposades ensec i delimiten un espai aproximadament rectan-gular d’uns 12 m de longitud i uns 6 m d’ampla-da màxima davant la cova, on podria recollir-seun petit ramat de cabres i/o ovelles (fig. 4). La pa-ret frontal externa del corral està arrebossadaamb fang, té una altura d’uns 2 m a l’exterior i 1,5a l’interior i presenta una petita obertura a mitjaaltura que en algun moment fou obturada ambpedres. Els murs del corral no tanquen nomésl’espai situat davant la cova, sinó que continuenpendent amunt envoltant completament la seva

obertura, amb altures inferiors a 1 m, configurantuna planta de forma aproximadament semicircu-lar i dificultant així que cap animal pogués esca-par-se. El gruix mitjà de les seves parets és d’uns0,5 m, engruixint-se fins als 0,7 m a ambdós cos-tats de l’entrada del corral, que es troba situadaal seu costat de llevant, té una amplada d’1 m al’exterior i 1,5 m a l’interior i presenta una menad’encaix relacionat amb el sistema de tancamentdel corral, per al qual s’utilitzarien troncs per ba-rrar el pas als animals. A l’extrem oposat de l’en-trada hi ha una mena de petit marge que delimitaun reduït espai situat a una cota més elevada quela resta de corral, la funcionalitat del qual se’nsescapa.

Aquesta cavitat ha estat citada de diversesmaneres a la documentació escrita, tal i com haposat de manifest l’estudi de Vicenç Carbonellsobre la toponímia del terme d’Olivella. Al cap-breu del Priorat de les Onze Mil Verges de l’any1681 s’esmenta que antigament s’anomenavaespluga d’en Font («Spluga dicti mansi que anti-quitus fuit seu dicebatur den Font»). Segons Car-bonell aquest personatge podria estar relacionatamb un Guillem Font de les Piques citat en undocument de l’any 1430 conservat a Can Paud’Olivella. En temps més recents la cova s’es-menta com de les Piques o del Corral, mentre


Figura 3. Detall de la localització de la cova del cor-ral de les Piques.

Figura 4. Planimetria de la cova del Corral de les Pi-ques segons Josep Castell i Jordi Martí (CASTELLS-TEJEDOR, 1982).

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 160

que el seu corral s’anomena de la Bauma o cor-ralet de la serra de les Conques (CARBONELL,2004, topònims núm. 82, 247, 298, 637 i 639).En un treball publicat fa uns anys ja vàrem avan-çar –malgrat no disposar aleshores encara decap referència documental– que les característi-ques constructives del corral ens feien pensarque podia ser d’època moderna (ESTEBAN et al.,1993, pàg. 648), si bé no es pot descartar com-pletament que pogués haver estat bastit durantel període baixmedieval (segles XIV-XV).

El mes de juny del 1990, en una visita al mas-sís amb els companys arqueòlegs Josep Miret iJorge Martínez, vàrem localitzar en un punt situata uns 200 m al nord-oest de la cova del Corral deles Piques, a la carena del petit serrat que té aponent, 1 fragment d’ascla i 1 fragment de sílex,així com una dotzena de fragments de ceràmicafeta a mà (1 possible vora engruixida o coll ambcordó, 2 fragments decorats amb cordons im-presos i 9 sense forma definida). Aquest conjuntde materials es poden datar en un moment im-precís de l’edat del bronze o de la primera edatdel ferro (MIRET, 1993, pàg. 144-145). Quan vàremarribar fins a la cova vàrem reconèixer, barrejatsentre les pedres de la tartera que s’inicia davantmateix de la cova i segueix pendent avall, altresmaterials arqueològics, que confirmaven la pre-sència humana en aquesta zona del massís desde la prehistòria fins a l’època actual. El fet queaquests materials es trobessin no a l’interior de lacova, com seria en principi més lògic esperar,sinó –en quantitat decreixent– a les terrasses quehi ha en cotes inferiors, creiem que és conse-qüència de les remocions de les terres de l’inte-rior de la cavitat produïdes en època moderna a fid’ampliar i anivellar el terreny que va servir de pla-taforma per al corral.

Els materials arqueològics identificats vanconsistir en 28 fragments ceràmics, correspo-nents a una vintena de recipients diferents, i 3fragments lítics. La major part d’aquestes resteses van localitzar sobre les tres terrasses –els mar-ges de contenció de les quals estan molt malme-sos– situades per sota la cova:

– 12 fragments fets a mà o torn lent –un cor-respon a una nansa (fig. 5.2)– pertanyents a unmínim de 7 recipients d’època prehistòrica o ibè-rica, dels quals solament un es va localitzar a l’in-terior de la cavitat, mentre que la resta a la tarte-ra davant la cova.

– 1 fragment de ceràmica a mà corresponenta la base plana d’un vas amb empremtes d’esto-

ra vegetal a l’exterior (fig. 5.2). Bases d’aquest ti-pus es documenten des del neolític fins al bronzefinal, però són especialment freqüents durant l’e-dat del bronze antic i mitjà (LÓPEZ-CACHERO, 2005).

– 1 fragment de destral prehistòrica de pedra,possiblement corniana (fig. 5.10).

– 8 fragments de ceràmica ibèrica a torn oxi-dada pertanyents tots a recipients diferents: unavora en forma de T de plat (fig. 5.3) assimilable ala forma 9.6 de Cela i datable entre final del se-gle III aC i principi del segle I aC (CELA, 1994);una petita base (fig. 5.4); una vora de petit càlato barret de copa (fig. 5.5), tipus datable al se-gle II aC-primera meitat del segle I aC (CONDE,1993); una vora de gerra amb arrencament denansa vertical i decoració pintada de cinc líniesobliqües vermelles (fig. 5.6); una nansa bilobularpossiblement horitzontal i asimètrica (fig. 5.7);un coll de gerra de vora exvasada amb una líniahoritzontal vermellosa pintada (fig. 5.7) i unavora exvasada amb l’inici de l’arrencament verti-cal d’una nansa.

– 1 fragment de ceràmica grisa a torn de pas-ta grollera, potser medieval.

– 2 fragments de molins manuals de vaivé ode rotació (fig. 5. 8) de gres de característiquessimilars al de la muntanya barcelonina de Mont-juïc. A la comarca del Garraf, durant tot el perío-de ibèric és amb aquest tipus de pedra que esvan fer la major part de molins utilitzats per a lamòlta de cereals i altres productes vegetals (MI-RET, 2003 i 2005).

– 1 fragment de gerra de vora exvasada d’è-poca indeterminada, amb una banda ampla i unaprima horitzontals pintades de color ataronjat a lasuperfície externa.

– 1 fragment de ceràmica amb superfície vi-drada groguenca baixmedieval (segles XIV-XV).

– 1 fragment de ceràmica a torn grisa, d’èpo-ca moderna o contemporània, possiblement d’uncàntir, trobat a l’interior de la cova.

– 1 fragment de ceràmica a torn vidrada mo-derna i una vora i un fons de plats de ceràmica vi-drada melada d’època contemporània.

L’any 2003 es van trobar a l’interior de la covadues ascles de sílex melat que podrien estar rela-cionades amb alguna ocupació de la cavitat du-rant la prehistòria (informació facilitada per DanielGonzález).

Entre les pedres calcàries que formaven la tar-tera enfront la cova vàrem identificar també al-guns còdols de mida mitjana de gres vermell pro-cedents dels nivells geològics triàsics que afloren


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 161

a l’àrea de Begues i, sobretot, a l’Eramprunyà, jaen terme de Gavà. Alguns d’aquests còdols sóntransportats des de les seves capçaleres per lesrieres de Begues i Jafre. La presència d’aquestsrierencs en una zona de roques calcàries del pe-ríode cretàcic creiem que ha d’haver estat causa-da per intervenció humana, però, malgrat quetradicionalment aquest tipus de pedres ha estatusat per esmolar, en cap dels casos observatsvàrem observar traces d’ús o manipulació antrò-pica.

Els períodes cronològics que estan més re-presentats pels materials arqueològics són laprehistòria –probablement l’edat del bronze– i l’è-poca ibèrica, mentre que els dels períodes me-dieval, modern i contemporani són molt més es-cassos.

No podem establir amb certesa la cronologiadels fragments ceràmics fets a mà i determinar, aexcepció del que presenta empremtes a la sevabase, si són de l’edat del bronze o d’època ibèri-ca, ja que les seves característiques tècniquessón molt tosques, bastant similars i no presentencap tipus de decoració. Tot i així, creiem que una

part dels fragments deuen ser prehistòrics i queés molt probable que durant l’edat del bronze la cavitat fos utilitzada de forma ocasional com a aixopluc o refugi temporal per persones, senseque es pugui descartar el seu ús més o menysesporàdic com a corral. Cal tenir present queestà plenament comprovat que algunes coves–com per exemple les de Can Sadurní (Begues,Baix Llobregat) i de la Guineu (Font-rubí, Alt Pe-nedès)– van ser utilitzades durant el neolític perestabular-hi animals domèstics (BLASCO et al.,1999; NADAL et al., 1999).

Amb les escasses dades disponibles no espot concretar amb molta seguretat la cronologiade la utilització de la cova en època ibèrica, acausa de l’escassetat, estat de fragmentació icaracterístiques tipològiques poc destacablesdels materials ceràmics recuperats. Destaca lanul.la presència tant d’àmfores –iberes o d’impor-tació– com de vaixella de taula fina importada devernís negre, que són els indicadors que podrienaportar una informació cronològica més precisa.Tot i així, tant el petit càlat com la vora en T deplat són característiques del període ibèric final


Figura 5. Materials arqueològics localitzats a la cova del corral de les Piques.

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 162

(segle II-primera meitat del segle I aC), un cop s’havia ja produït la conquesta romana. És preci-sament en aquesta etapa quan es documenta entot el territori de la comarca del Garraf un aug-ment dels assentaments humans, que es dupli-quen en nombre (MIRET, 2003 i 2005).

És possible que durant el període ibèric final lacova fos aprofitada també, a més de com a refu-gi o hàbitat temporal, per tacar-hi un petit ramat.Que el territori muntanyós del massís del Garraffou explotat amb finalitats ramaderes durant laprimera edat del ferro i l’època ibèrica i romanaaltimperial ho prova l’existència de grans tancatsfets amb murs de pedres en sec –actualment to-talment esbaldregats– que delimiten àmplies su-perfícies. Se’n coneixen tres, situats a la serra dela Font del Coscó (Avinyonet del Penedès), alpuig de la Mola (situat a la confluència dels ter-mes d’Olivella, Begues, Avinyonet del Penedès iOlesa de Bonesvalls, conegut com a marge delMoro en aquest darrer municipi) i el marge delMoro de Torrelles de Llobregat, d’unes 1,5, 2,5 i3,5 ha de superfície respectivament (MIRET-MIRET,1981; MIRET, 1999). Un sondeig arqueològic rea-litzat al tancat de la serra de la Font del Coscó vadocumentar la presència de fragments d’àmforesfenícies i altres ceràmiques datables a la primeraedat del ferro (segles VII-VI aC) en un nivell asso-ciat al seu moment constructiu (CEBRIÀ et al.,2003), mentre que superficialment han estatidentificats també materials ceràmics d’èpocaibèrica final i romana altimperial. Al marge delMoro del puig de la Mola es va localitzar –tot i quesuperficialment, la qual cosa no és garantia desincronisme– dues ascles de sílex i dos frag-ments d’un mateix càlat o barret de copa pintat–datable a l’entorn del segle II aC–, mentre que l’única dada fins ara disponible a favor de l’anti-guitat del recinte del marge del Moro de Torrelllesde Llobregat és el seu topònim (MIRET-MIRET,1981). Hi ha altres indicis arqueològics que fanpensar en el desenvolupament durant la primeraedat del ferro (segles VII-VI) al Penedès d’una ra-maderia, tal vegada transhumant, i amb un peseconòmic important, de la qual seria un reflex elgran mur construït en aquest període a Olèrdola,que podria haver tancat les 3,5 ha de la seva pla-taforma rocosa amb finalitats ramaderes (MES-TRES et al., 1994-1996).

A Catalunya, a l’igual que a la major part d’à-rees de cultura ibera, la presència de materialsarqueològics ibèrics en una balma o cova ha es-tat atribuïda molt sovint a un ús de tipus ritual (de

la VEGA, 1987). El mateix ha succeït a les cavitatsdel massís del Garraf, com per exemple les covesdel Gegant (Sitges), Negra (Sant Pere de Ribes),del Pi (Olèrdola), Cassimanya i de Can Sadurní(Begues) (ROS, 2004). A les àrees veïnes del PaísValencià i Múrcia està àmpliament acceptadapels estudiosos l’existència de coves-santuarique es caracteritzen per tenir condicions poc fa-vorables d’habitabilitat i sovint tenir al seu interioralguna zona amb aigua embalsada o corrent, ongeneralment hi ha dipositats els materials ar-queològics, entre els quals hi ha sovint petits re-cipients ceràmics de formes caliciformes. Aques-tes coves santuari s’han diferenciat d’aquellescavitats que presenten materials arqueològicsescassos i poc significatius i que han estat quali-ficades com a simples coves refugi, que haurienestat utilitzades ocasionalment per pastors o per-sones amb activitats marginals (GONZÁLEZ-ALCAL-DE, 2002-2003). A Catalunya, en el cas d’aquellescoves on es coneixen materials arqueològics ibè-rics molt escassos i desprovistos d’un contextestratigràfic clar, creiem que cal ser molt pru-dents a l’hora d’atribuir-les de forma acrítica unafuncionalitat de tipus ritual. A excepció de casosmolt clars, com la cova de la Font Major de l’Es-pluga de Francolí (de la VEGA, 1987) o la balmadel Gai de Moià (NADAL et al., 2005), creiem quemajoritàriament es tractaria d’utilitzacions d’a-questes cavitats com a refugis o habitatges tem-porals, a l’igual que va succeir en ocasions du-rant la prehistòria (durant alguns períodes de laqual també van ser usades amb finalitats funerà-ries). Tot i així, és innegable que la presència devaixella de taula de producció grega àtica de figures roges (segle IV aC) i de vernís negre proto-campaniana (segle III aC) a coves com les del Ge-gant (Sitges) i Negra (Sant Pere de Ribes), res-pectivament, no és un fet gens corrent i creiemque sí que podria respondre a la realització enelles d’activitats rituals, però malauradament lamanca total de context estratigràfic d’aquestsmaterials fa que qualsevol possible interpretacióen aquesta línia sigui, ara per ara, només una hi-pòtesi no contrastable.

En conclusió, creiem que la presència delsmaterials arqueològics a la cova del Corral de lesPiques respon –tant durant l’edat del bronze comdurant l’època ibèrica i períodes posteriors– alseu aprofitament com a habitacle o refugi tempo-ral. Les seves dimensions i favorables condicionsd’habitabilitat deurien afavorir que fos objected’ocupacions temporals no massa llargues efec-


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 163

tuades per individus o petits grups humans quetransitarien per aquesta zona del massís i hi bus-carien refugi, per a ells sols o també per a un pe-tit ramat d’ovicàprids, durant la nit o algun mo-ment del dia. Així ho fan pensar també lescaracterístiques tipològiques dels materials ar-queològics identificats, que malgrat el seu caràc-ter fragmentari i descontextualitzat semblen estarmés relacionats amb activitats d’emmagatzemat-ge, cocció i elaboració d’aliments que no ambd’altres possibles de tipus ritual. Només la realit-zació d’excavacions arqueològiques amb unametodologia científica rigorosa permetria conèi-xer les característiques de les primeres ocupa-cions de la cova i comprovar si ja abans de l’èpo-ca moderna van tenir un ús ramader. En èpocamoderna la cova deuria continuar servint per a re-fugi temporal humà i, sobretot, per a finalitats ra-maderes, per la qual cosa al segle XVI o XVII esdeuria ampliar el seu espai útil amb la construcciód’un petit corral adossat. En el segle XVIII o XIX lafondalada situada davant la cova es deuria ate-rrassar per adequar-la al conreu de la vinya, finsque la plaga de la fil.loxera a les darreries del se-gle XIX ho deuria fer inviable econòmicament i lazona es va abandonar.

El fet que a uns quants centenars de metresde la cavitat hi hagi dos dels escassos llocs de totel massís del Garraf on és possible l’aprovisiona-ment d’aigua –les fonts de degotalls de les Pi-ques i de Fontanelles–, hauria facilitat en granmesura l’ocupació de la contrada des de la pre-història (VIRELLA, 1992 , pàg. 59-61).

L’existència dels jaciments del puig d’en Pa-curri i de la cova del Corral de les Piques va sercomunicada a la Direcció General del PatrimoniCultural de la Generalitat de Catalunya, per talque fossin incloses en el seu inventari de bénsculturals i es pugui així garantir la seva protecciólegal.

Bibliografia

BLASCO, A.; EDO, M.; VILLALBA, M. J.; BUXÓ, R.;JUAN-TRESSERRAS, J.; SAÑA, M. (1999). «Del car-dial al postcardial en la cueva de Can Sadurní(Begues, Barcelona). Primeros datos sobre su secuencia estratigráfica, paleoeconómica y ambiental». Saguntum-PLAV, Extra-2. València,pàg. 59-67.

CAPMANY, Josep (2004). «Campdàsens, Garrafi Jafre. Els confins occidentals del terme d’Eram-

prunyà de l’alta edat mitjana al segle XV», dins IVTrobada d’Estudiosos del Garraf. Monografies37, Servei de Parcs Naturals de la Diputació deBarcelona, pàg. 193-206.

CARBONELL, Vicenç (2004): Noms de lloc d’Oli-vella. Corpus de Toponímia Penedesenca, vol. 3.Institut d’Estudis Penedesencs (publicació 144).

CASTELLS, J; TEJEDOR, J. (1982). «Cadastre es-peleològic de la comarca de Garraf. Olivella (2apart)». Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer,VI època, Vilanova i la Geltrú, pàg. 83-152.

CEBRIÀ, A.; ESTEVE, X.; MESTRES, J. (2003): «En-closures a la serra del Garraf des de la protohis-tòria a la baixa antiguitat. Recintes d’estabulacióvinculats a camins ramaders»; Territoris antics ala Mediterrània i a la Cossetània oriental. Depar-tament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,pàg. 313-316.

CELA, Xabier (1994). «La ceràmica ibérica atorno en el Penedès» Pyrenae, núm. 25. Universi-tat de Barcelona, pàg. 151-180.

CONDE, María José (1993). «Una producció ce-ràmica del món ibèric tardà: el kalathos ‘barret decopa’». Fonaments, núm. 8. Barcelona: CurialEdicions Catalanes, pàg. 117-168.

ESTEBAN, Agustí.; MIRET, Magí; MIRET, Xavier;RIERA, Santiago (1993). «Transformacions del pai-satge i ramaderia a la costa catalana del Penedèsi Garraf (Barcelona) a l’alta edat mitja» IV CAME,tom III. Alacant, pàg. 647-655.

GONZÁLEZ-ALCALDE, Julio (2002-2003). «Cue-vas-refugio y cuevas santuario en Castellón y Valencia: espacios de resguardo y entornos ini-ciáticos en el munco ibérico». Quaderns de Pre-història i Arqueologia de Castelló, núm. 23, Dipu-tació de Castelló, pàg. 187-240.

LÓPEZ-CACHERO, F. J. (2005). La necrópolis deCan Piteu-Can Roqueta (Sabadell) en el contextodel bronce final y la primera edad del hierro en elVallès: estudio de los materiales cerámicos. Tesidoctoral, Universitat de Barcelona (consultable ala pàgina web de la UB).

MESTRES, Josep; SENABRE, M. Rosa; SOCIAS,Joan (1994-1996). «L’Alt Penedès durant la Pri-mera Edat del Ferro: consideracions a l’entornd’un model d’ocupació del territori». Gala, núm.3-4. Sant Feliu de Codines, pàg. 247-263.

MIRET, Magí; MIRET, Josep (1981). «Un assen-tament d’època romana a la Serra de la Font delCoscó (Avinyonet del Penedès). Tancats medie-vals per a bestiar a Garraf». Miscel.lània Penede-senca, IV. Institut d’Estudis Penedesencs, pàg.181-194.


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 164

MIRET, Magí (1992). «Un assentament d’èpocaromana al massís de Garraf: Ca l’Amell (Sitges)».I Trobada d’Estudiosos de Garraf. Barcelona:Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Bar-celona, pàg. 133-136.

MIRET, Josep (1993). «Jaciments prehistòrics al’aire lliure del massís de Garraf» Olerdulae, anyXVIII. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Pene-dès, pàg. 129-148.

MIRET, Magí (1999). «Testimonis arqueològics idocumentals de la ramaderia transhumant pene-desenca», J. Rovira i F. Miralles. Camins detranshumància al Penedès i al Garraf. Associaciód’Amics dels Camins Ramaders, pàg. 41-50.

MIRET, Magí (2000a). «Un assentament ibèrical massís de Garraf: Montceva-Coll Blanc (Sit-ges)». III Trobada d’Estudiosos de Garraf. Serveide Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona,pàg. 187-192.

MIRET, Magí (2000b). «Camins de vianants,pastors i reis: la xarxa viària al massís de Gar-raf». La Sentiu, núm. 25-26. Museu de Gavà,pàg. 58-64.

MIRET, Magí (2003). «El poblament d’èpocaibèrica i romana a la costa oriental de la Cossetà-nia: la comarca del Garraf». Territoris antics a laMediterrània i a la Cossetània oriental. Departa-ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya,pàg. 363-376.

MIRET, Magí (2004). «El poblament d’èpocaibèrica i romana a la plana de Campdàsens (Sit-ges)». IV Trobada d’Estudiosos del Garraf (2002).Monografies 37, Servei de Parcs Naturals de laDiputació de Barcelona, pàg. 187-193.

MIRET, Magí (2005). «Jaciments arqueològics ipoblament d’època ibèrica antiga i plena (seglesVI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)». Ac-tes del XIII Col.loqui Internacional d’Arqueologiade Puigcerdà-Homenatge a Josep Barberà i Fa-rràs, vol. I. Puigcerdà, pàg. 513-529.

MUNTANER, Ignasi M. (1986). Els noms de llocdel terme de Sitges i de les terres veïnes. Grupd’Estudis Sitgetans, Sitges, 350 pàgines.

NADAL, J.; SENABRE, M. R.; MESTRES, J.; CEBRIÀ,A. (1999). «Evolución del aprovechamiento de losrecursos faunísticos durante el Neolítico en la co-marca de l’Alt Penedès (Barcelona)». Saguntum-PLAV, Extra-2. València, pàg. 85-93.

NADAL, J.; ÁLVAREZ, R; ESTRADA, A.; GARCIA-AR-GÜELLES, P.; ALBERT R. M.; ROS, A. (2005). «Labalma del Gai. Primeres evidències d’ocupacióibèrica a l’altiplà del Moianès». Actes del XIIICol.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcer-dà-Homenatge a Josep Barberà i Farràs, vol. II.Puigcerdà, pàg. 1.003-1.013.

ROS, Alejandro (2004). «L’ús de coves santua-ri al massís del Garraf durant el període ibèric». IV Trobada d’Estudiosos del Garraf. Servei deParcs Naturals de la Diputació de Barcelona,pàg. 181-185.

VEGA, Josep de la (1987). «Contribució catala-na a l’inventari de les probables coves santuariibèriques». Fonaments, núm. 6, Curial EdicionsCatalanes, Barcelona, pàg. 171-190.

VIRELLA, Joan (1992). «Fonts del terme d’Oli-vella». Visions geogràfiques del Penedès. Insti-tut d’Estudis Penedesencs, publicació núm. 73,pàg. 59-61.


022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 165

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 166

Geografia

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 167

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 168

Resumen

Algunos rasgos climáticos del macizo de El GarrafDada la falta de datos meteorológicos en el par-que, se ha procedido a analizar los datos de losobservatorios del entorno más cercano al macizo,y estudiar su comportamiento. El campo de tem-peraturas muestra una zona del macizo con unosvalores muy homogéneos, el macizo litoral, y unaregión más interior, con trazas de continentalidad.El viento dominante en la zona occidental y en laszonas más elevadas del macizo es de componen-te oeste, mientras que en la zona más oriental, y li-toral, el viento del sur y sur-oeste se impone. Se hadeterminado el balance hídrico para el valle de Vall-grassa, en pleno corazón del macizo, y finalmente,se ha definido el clima del macizo de El Garraf conla ayuda de índices climáticos, y se ha dado unosvalores que lo caracterizan.

Palabras claveCampo de temperatura, viento dominante, defini-ción climática, índice climático, balance hídrico,nubosidad

Abstract

Some climate features of the Garraf massifGiven the lack of meteorological data within thePark, data from the observatories neighbouring themassif was analysed and their behaviour was stud-ied. The temperature range shows one area of themassif – the coastal part – with very homogeneousvalues, and a more inland region with traces of con-tinentality. The dominant wind in the western partand in higher areas of the massif is westerly, where-as in the eastern part and in coastal areas the windis predominantly southerly and southwesterly. Thewater balance is determined for the Vallgrassa val-ley, in the heart of the massif, and lastly, the climateof the Garraf massif is defined with the aid of climateindices, and values are given that characterise it.

KeywordsTemperature range, dominant wind, climate defini-tion, climate index, water balance, cloudiness

Resum

Atesa la falta de dades meteorològiques dins delparc, s’ha procedit a analitzar les dades dels ob-servatoris de l’entorn més proper al massís, i estu-diar el seu comportament. El camp de temperatu-res mostra una zona del massís amb uns valorsmolt homogenis, el massís litoral, i una regió mésinterior, amb traces de continentalitat. El vent do-minant a la zona occidental i a les zones més ele-vades del massís és de component oest, mentreque a la zona més oriental, i litoral, el vent del sudi sud-oest s’imposa. S’ha determinat el balanç hí-dric per a la vall de Vallgrassa, en ple cor del mas-sís, i finalment, s’ha definit el clima del massís delGarraf amb ajut d’índexs climàtics, i s’ha donatuns valors que el caracteritzen.

Paraules clauCamp de temperatura, vent dominant, definicióclimàtica, índex climàtic, balanç hídric, nuvolositat

Alguns trets climàticsdel massís del Garraf

Jordi MazónDepartament de Física Aplicada (EPSC)Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM)


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 169

El clima del Garraf en índexs

Existeixen en climatologia diversos indicadorsque defineixen de forma sintetitzada els tretsclimàtics d’una regió. En alguns casos són pe-tites i senzilles equacions matemàtiques querelacionen paràmetres climàtics i geogràfics,com la precipitació, la temperatura, o la latitudgeogràfica. En altres ocasions, el clima quedadefinit a partir d’un criteri proposat i acceptat.Malgrat la senzillesa d’aquests indicadors, potresultar útil conèixer-los per comparar-los ambels d’altres indrets. Així mateix, un sol indicadorpot donar interpretacions errònies i confusesdel clima. Determinar un conjunt d’indicadorsens dóna una visió més pròxima i real del climaen qüestió.

Atesa la manca de dades climàtiques dinsdel massís del Garraf, s’ha procedit a analitzar icalcular els índexs climàtics dels observatorisde l’entorn més immediat del parc, per calcularaquests índexs i comparar-los entre si, i donarun valor representatiu de diferents índexs que

defineixen el clima del massís del Garraf. En ge-neral, la major part dels observatoris coincidei-xen amb els valors numèrics dels índexs. Tot iaixò cal destacar l’anomalia de Begues i Vall-grassa, definits segons aquests índexs com declima humit. Això és un tant sorprenent, sobre-tot a Vallgrassa, on la sequedat de l’entorn d’aquest lloc és evident. Val a dir, però, queaquests indicadors tan sols tenen en comptedades de temperatura i precipitació, no el tipusde substrat o de sòl. Segurament, amb un altretipus de substrat, com és el cas de Begues, noseria tan sorprenent amb les dades de tempe-ratura i precipitació de Vallgrassa que el climafos humit.

Amb tot, podem resumir en una primeraaproximació el clima del massís del Garraf sin-tetitzant els valors de la taula 1: Temperat en lestemperatures, moderat en les variacions; àrid isubàrid arreu, a excepció de l’altiplà de Beguesi zones pròximes, que és lleugerament humit;de vegetació inframediterrània a les zones àri-des i subàrides, i termomediterrània a les humi-


Taula 1. Índexs climàtics dels observatoris de l’entorn del massís del Garraf. Claus: P78: precipitació anual dela sèrie 1978-2003; P96: precipitació anual de la sèrie 1996-2003; Pestiu: precipitació estival (juny, juliol i agost);<TM>: mitjana de les temperatures màximes del mes més càlid; <Tm>: mitjana de les temperatures mínimesdel mes més fred; <T>: mitjana de les temperatures anuals; ∆Tany: amplitud tèrmica anual.

Foix Gavà Begues Vilafranca Vallgrassa Sitges

P78 563 mm 642 mm 660 mm 526 mm – –

P96 – – – – 693 mm 523 mm

Pestiu 109 mm 108 mm 101 mm 98 mm 107 mm –

<TM> 29,4 °C 29,4 °C 28 °C – 31 °C 28,8 °C

<Tm> 12,6 °C 6,6 °C 0,6 °C – 0 °C 11,8 °C

<T> 15,3 °C 17 °C 13,2 °C 15,1 °C 13,6 °C 17,3 °CTemperat Temperat Temperat Temperat Temperat

∆Tany 16,5 °C 18,8 16 °C 15,8 °C 14,3 °C 14,8 °CModerat Moderat Moderat Moderat Moderat Moderat

Lang 37 37 50 35 51 30,2Àrid Àrid Humit Àrid Humit Àrid

Martonne 22 24 29 21 29,3 19,1Subàrid Subàrid Transició Subàrid Transició Subàrid

Rivas-Mtnez. 573 530 418 – 446 579Inframed. Inframed. Termomed. Termomed. Inframed.

Emberger 15 13 12,8 – 11 –Mediterrani Mediterrani Mediterrani Mediterrani

típic típic típic típic

Johansson 25,4 19 25 24 20 21Traces de Poc Traces de Traces de Poc Poccontinental continental continental continental continental continental

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 170

des. És, així mateix, un clima mediterrani típic,amb lleugeres traces de continentalitat en al-guns fondos, i a l’altiplà de Begues. Si hagués-sim de donar la mitjana de temperatura que ca-racteritzés el massís, seria de 15,2 °C. Laprecipitació és irregular i el massís actua com aelement distribuïdor d’aquesta i es pot aproxi-mar uns 540 mm a la zona W i SW, 580 mm alN, 670 mm al NE, i 640 a l’E.

Anàlisi de la temperatura

L’anàlisi dels observatoris de l’entorn del mas-sís del Garraf permeten tenir una visió del campde temperatura a l’entorn d’aquestes munta-nyes. A l’altiplà de Begues s’enregistra la tem-peratura mitjana anual més baixa, amb 13,2 °C,mentre que la zona més litoral, al nord-est isud-oest del massís, al delta del Llobregat i aSitges, és la zona més càlida, amb una tempe-ratura mitjana anual lleugerament superior als17 °C. És de destacar l’homogeneïtat en lestemperatures en aquests dos extrems del mas-sís del Garraf. Gavà i Sitges presenten aproxi-madament la mateixa temperatura mitjanaanual (període 1978-2004). La Mediterràniaexerceix una influència en les temperatures,més palesa a la zona litoral del massís. A me-sura que ens allunyem de la costa, però,aquesta influència es desdibuixa, i així a l’ob-

servatori del pantà de Foix la temperatura mitja-na anual és de 15,3 °C, i a Vilafranca, al norddel massís, de 15 °C. Les temperatures míni-mes mitjanes al llarg de l’any mostren un dife-rent comportament segons la zona del massíson ens situem. Així, la mitjana de les tempera-tures mínimes a Sitges i Foix és superior a la deGavà i la resta d’observatoris. En situacionsd’entrada d’aire fred del nord i nord-est, lesmuntanyes del massís protegeixen d’aquestsvents la zona més occidental d’aquest, comara Sitges i Foix, mentre que no així a la zonamés oriental, cap al delta del Llobregat i les ser-res de l’Ordal. Els observatoris de Sitges i Foixpresenten unes temperatures mitjanes mínimesmolt elevades, molt superiors a les mitjanes. Encanvi, les temperatures màximes mitjanes sónsimilars a la part oriental i occidental del massís,ja que els vents del sud, responsables de l’ad-vecció d’aire càlid cap al massís, afecten perigual aquestes dues zones. Begues, a cavallentre les serres del Garraf i les de l’Ordal, en unaltiplà a 400 metres sobre el nivell del mar, pre-senta un clima més continentalitzat, amb unsvalors termomètrics més extremats, i amb unamenor influència de la Mediterrània, tot i la sevaproximitat. La figura 1 mostra el mapa d’isoter-mes del massís, és a dir, les zones que tenenuna mateixa mitjana de temperatura anual. Ésuna aproximació general a la distribució delcamp de temperatures, ja que l’orografia altera


Figura 1. Camp de temperatures del massís del Garraf.

MEDITERRÀNIA

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 171

notablement aquesta distribució, així com lapresència de nuclis urbans compactes i densa-ment poblats.

Anàlisi del vent

A partir de les dades horàries de les estacionsmeteorològiques automàtiques del Servei Me-teorològic de Catalunya de Begues, Viladecansi Sant Pere de Ribes, s’ha analitzat la direcciódel vent en el període 1997-2004. La figura 2mostra les direccions dominants diàries (en %).La tendència és similar a Sant Pere de Ribes iViladecans, amb vent dominant del S, SW i Ecorresponents a les marinades, i del N, corres-ponent als terrals. Begues, situat a 400 metresd’altura no mostra aquesta tendència, essent elvent dominant del W i NW, atès que no té capobstacle que el freni. El massís del Garraf impe-deix que els vents de l’oest arribin a la partoriental del massís, i les muntanyes d’Olèrdola ide Foix a la zona de Sant Pere de Ribes. Mal-grat tot, els vents de ponent sí que arriben a lapart occidental del massís, i a les zones méselevades, on predominen. Aquests acostumena ser eixuts, amb una humitat baixa, que contri-bueix a ressecar l’ambient, raó per la qual, juntamb el diferent repartiment de la precipitacióprovocada per la presència del mateix massís,la part occidental del massís és més seca quel’oriental.

La nuvolositat

La configuració orogràfica del Garraf (influen-ciat pels vents marins), combinada amb la nue-sa vegetal i la blancor de les calcàries del sòl,

són els causants de la formació de nuvolositata l’estiu sobre el massís. És un fet observablecom en situacions estivals típiques, d’estabili-tat atmosfèrica, a partir del migdia i fins a mit-ja tarda apareixen sobre el massís petits cú-muls (Cu) i estratocúmuls (Sc), que en cap casdonen precipitació, i que es desplacen cap ala vall del Llobregat i la serra de l’Ordal, impul-sats pels vents del SW (la marinada), on esdissipen. És una nuvolositat exclusiva delmassís, no observable ni sobre el delta ni a laveïna serralada de Collserola, més arbrada iamb un sòl més protegit de vegetació. La ma-rinada, formada per la diferència tèrmica entrel’aire sobre el mar i el del sòl del continent,apareix entre abril i octubre, essent màximaentre el migdia i mitja tarda. A causa de l’accióde la força de Coriolis, a mesura que avançauna jornada típica estival, la marinada canviade direcció, bufant del SW a partir de migdia.Aquests vents del SW ascendeixen per l’arcdel Garraf, on es troben forts corrents convec-tius (fig. 3), verticals, a causa del fort escalfa-ment del terra, com a conseqüència, per unabanda, de la manca de vegetació alta que elprotegeixi de la radiació solar directa, i delgran albedo de les roques calcàries per altra,que reflecteixen gran part de la radiació solarque els incideix. Amb tot, la marinada, carre-gada d’humitat, quan pren la direcció SW en-tra a l’arc del Garraf, i es veu obligada a as-cendir-hi, i el vapor d’aigua associat assoleixel nivell de condensació per elevació i es for-men petits cúmuls i estratocúmuls, que esdesplacen ràpidament cap a la vall del Llobre-gat i serra de l’Ordal, on es dissipen, els quehan aconseguit arribar-hi.


Figura 2. Vents dominants en tres observatoris del’entorn del parc (1997-2004).

Figura 3. El sòl del massís genera un important gra-dient tèrmic, i afavoreix la formació de nuvolositatestival.

Massís del Garraf

Mediterrània

∇ T

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 172

Balanç hídric a la vall de Valgrassa

Bona part de la humitat ambiental dels boscosprové de la transpiració dels vegetals i, en me-nor mesura, de l’evaporació de l’aigua retingu-da a la superfície del sòl. Aquesta difusió del’aigua dels vegetals a l’atmosfera, mitjançantla transpiració, junt amb la provinent de l’eva-poració directa de l’aigua superficial consti-tueix l’evapotranspiració (ET). És d’especial im-portància poder quantificar aquesta ET, ja queés la principal causa de pèrdua hídrica dels ve-getals, i per tant, la raó de l’aparició de l’estrèshídric.

Efectivament, al medi natural, l’aigua dispo-nible no sempre cobreix les necessitats hídri-ques dels vegetals. Si aquesta situació es per-llonga en el temps, com sol passar en el climamediterrani i al massís del Garraf, apareix l’es-très hídric del vegetal i provoca una pèrduacontínua de les fulles en els arbres caducs i unasequedat ambiental que augmenta el risc d’in-cendis forestals.

Les fitxes hídriques són taules i gràfics on esmostra l’evolució mensual de diversos paràme-tres físics, i que permeten, per una banda, ava-luar el grau d’estrès hídric dels vegetals, i peruna altra, veure de quina forma s’inverteix laprecipitació (càrrega de l’aqüífer o de la reservadel sòl, escorrentia superficial). El mètode deThorhwaite és el més conegut i emprat per ela-borar aquestes fitxes hídriques. A partir de va-lors experimentals de temperatura i precipitaciómensual, aquest mètode calcula l’evapotrans-piració potencial (ETP), definida com aquella ETcausada per la transpiració dels vegetals i l’eva-poració de l’aigua superficial, que es produiriasi en el medi natural estiguessin cobertes lesnecessitats hídriques dels vegetals, fos quin fos

aquest vegetal. Aquesta ETP depèn exclusiva-ment de les condicions meteorològiques, i node l’estat dels vegetals. Generalment l’ETP il’ET real no coincideixen. Només són iguals enel cas que la precipitació superi l’ETP. Quan laprecipitació és inferior a l’ETP, l’ET real pot es-timar-se amb les fitxes hídriques. La figura 4mostra el balanç hídric a la vall de Vallgrassa enel període 1996-2004.

L’índex de concentració estival de l’eficiència tèrmica i regions tèrmiques

Thornthwaite proposà aquest índex i una divisióclimàtica que dóna idea del grau de continenta-litat d’un clima. L’eficiència tèrmica és la rela-ció, en tant per cent, entre l’ETP estival i l’anual.La taula 2 mostra aquests valors per a algunsobservatoris de l’entorn del massís. Els valorsper sota del 48% determinen el tipus a’, i elscompresos entre el 48 i el 51,9%, el tipus b’4. Abanda d’aquesta classificació, Thornthwaitedefineix les regions tèrmiques segons l’ETP,


Taula 2. Índex de concentració estival i regions climàtiques.

ETP estival ETP anual Eficiència tèrmica Regió tèrmica

Sitges 440,2 mm 990,7 mm 44,4% (a’) Mesotèrmica III (B’3)

Foix 416,4 mm 861,6 mm 48,3% (b’4 ) Mesotèrmica III (B’3)

Begues 353,5 mm 709,8 mm 49,8% (b’4 ) Mesotèrmica II (B’2)

Gavà 419,6 mm 965,9 mm 43,4% (a’) Mesotèrmica III (B’3)

Vilafranca 396,1 mm 838,3 mm 47,2% (a’)-(b’4 ) Mesotèrmica II (B’2)

Vallgrassa 348,2 mm 737,8 mm 47,2% (a’)-(b’4 ) Mesotèrmica II (B’2)

Cantallops 349,7 mm 851,3 m 41% (a’) Mesotèrmica II (B’2)

Figura 4. Anàlisi hídrica al fondo de Vallgrassa. Demaig a octubre es donen les condicions per a l’apa-rició d’estrès hídric en alguns vegetals.

1. Dèficit hídric2. Disminució de la reserva3. Recàrreg per infiltració

Mesos

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 173

basades en la quantitat anual d’aquest valor.Entre els 855 i 997 mm, es parla de regió me-sotèrmica III (B’3), i entre 712 i 855 mm, de re-gió mesotèrmica II (B’2).

Es distingeixen dues regions. Una primera,que comprèn els observatoris més interiors delmassís (Cantallops, Vallgrassa, Vilafranca i Be-gues), que corresponen a la regió climàtica deThornthwaite B’2, i una segona regió, formadaper la resta d’observatoris, més litorals i ambmés influència de la Mediterrània, amb unaclassificació del tipus B’3.

Bibliografia

CARCELLER, Francesc (2003). El medi natural dela Serralada de Marina. Badalona: Ajuntamentde Badalona.

GUTIÉRREZ, Manuel (2001). Geomorfologíaclimática. Barcelona: Omega.

FERNÁNDEZ, Francisco (1996). Manual de cli-matologia aplicada. Madrid: Síntesi.

MARTÍN, Javier (2002). El temps i el clima.Barcelona: Ed. Rubes. 152 pàg.

MAZON, Jordi (2007). L’anomalia pluviomètri-ca del delta del Llobregat. Ajuntament de Cas-telldefels. 140 pàg.

STRAHLER, Albert (1994). Geografia física.Barcelona: Omega.


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 174

Anàlisi pluviomètricadel massís del Garraf

Jordi MazónDepartament de Física Aplicada (EPSC)Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM)

Resumen

Análisis pluviométrico del macizo de El GarrafEl macizo de El Garraf distribuye la precipitación,siendo la zona más oriental la más lluviosa. En lazona de poniente, y del norte del macizo, la preci-pitación es más escasa, con valores que no supe-ran los 530 mm y 580 mm, respectivamente. Laestación en la que la diferencia pluviométrica esmás marcada es el otoño, lo que confirma la for-mación de un sistema frontal frío delante de lascostas del delta del Llobregat.

El aire frío que desciende por el valle del Llobre-gat desde el interior se expande cuando llega aldelta. Al entrar en contacto con la masa cálida yhúmeda del Mediterráneo, se forma un sistemafrontal frío delante de las costas del delta. En de-terminadas condiciones atmosféricas, este frentegenera nubosidad convectiva, y provoca precipi-taciones que pueden acercarse a la zona del del-ta y oriental del macizo de El Garraf, pero difícil-mente al resto del macizo.

Palabras clavePluviometría, frente frío mesoescalar, análisis plu-viométrico

Abstract

Rainfall analysis of the Garraf massifRainfall in the Garraf massif is distributed, the east-ern area being the wettest. The west and north ofthe massif is where rainfall is scarcest, with values ofno more than 530 and 580 mm respectively. Theseason with the most marked difference in rainfall isthe autumn, which confirms the formation of a coldfrontal system off the coast of the Llobregat delta.

Cold air descends the Llobregat valley from in-land and spreads out when it reaches the delta. Oncoming into contact with the warm wet mass of theMediterranean, it forms a cold frontal system off thecoast of the delta. In certain atmospheric condi-tions, this front generates convective cloudinessand causes rainfall that can affect the delta area andthe eastern part of the Garraf, but is unlikely to reachthe rest of the massif.

KeywordsPluviometry, mesoscale cold front, rainfall analysis

Resum

El massís del Garraf distribueix la precipitació, es-sent la zona més oriental, la més plujosa. La zonade ponent, i del nord del massís, és on la precipi-tació és més minsa, amb valors que no superenels 530 mm i 580 mm, respectivament. L’estacióon la diferència pluviomètrica és més marcada ésla tardor, fet que confirma la formació d’un siste-ma frontal fred davant les costes del delta del Llo-bregat.

L’aire fred que descendeix per la vall del Llobre-gat des de l’interior, s’eixampla en arribar al delta.En entrar en contacte amb la massa càlida i humi-da de la Mediterrània, es forma un sistema frontalfred davant les costes del delta. En determinadescondicions atmosfèriques, aquest front generanuvolositat convectiva i provoca precipitacionsque poden atansar-se a la zona del delta i orientaldel massís del Garraf, però difícilment a la resta delmassís.

Paraules clauPluviometria, front fred mesoescalar, anàlisi plu-viomètrica


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 175

Introducció

La precipitació és una de les variables més im-portants en la descripció del clima d’una regió.En el cas del massís del Garraf, el principal pro-blema per analitzar-la és la manca d’estacionspluviomètriques dins del parc. Per aquesta raó,en l’estudi que es presenta s’ha hagut de recór-rer a considerar la precipitació de les estacionspluviomètriques de l’entorn més immediat delmassís, per estudiar les possibles diferènciesentre aquestes, i determinar de quina forma lesmuntanyes del massís del Garraf actuen comun element modificador de la precipitació.

La longitud temporal d’aquestes dades tam-bé ha estat un inconvenient. Per poder compa-rar les dades de diversos pluviòmetres, s’hanconstruït dues sèries temporals. L’una, amb ini-ci l’any 1978 i fins a l’any 2004, formada per 6observatoris, i l’altra, amb inici el 1996, forma-

da per 9 pluviòmetres. Aquesta darrera sèrie,malgrat la seva brevetat temporal, és interes-sant tenir-la en compte perquè conté les dadespluviomètriques de la vall de Vallgrassa, en ple

cor del massís. Els resultats no tenen validesaclimàtica, però sí que ens ajuden a acabar deperfilar la tendència que ens dóna la primera deles sèries de dades, amb més de 25 anys delongitud temporal, i amb gairebé validesa cli-màtica (un mínim de 30 anys segons l’OMM).

Descripció pluviomètrica

Les taules 1 i 2 mostren les estacions analitza-des i els seus valors pluviomètrics, i en la figura1, el règim pluviomètric estacional dels obser-vatoris de la taula 1. El comportament pluvio-mètric dels observatoris analitzats és força si-milar en tots. Segueixen el típic règim del climamediterrani costaner, amb un màxim pluviomè-tric a la tardor, un de secundari a la primavera,i dos mínims, a l’hivern i l’estiu. El massís delGarraf no modifica aquest règim pluviomètric.

Tot i això, s’observen quatre observatoris, Vila-franca, pantà de Foix, Canyelles i Cubelles,amb una tendència bastant similar, essent peròCubelles molt més sec. Aquesta similitud de lesprecipitacions es dóna sobretot a l’estiu, la tar-dor i l’hivern. A la primavera, a Vilafranca la pre-


Taula 1. Estacions pluviomètriques: 1978-2004 (dades en mm). Per poder comparar les sèries pluviomètri-ques de forma homogènia, han de començar i concloure en els mateixos anys.

Estació P. Anual P. Primavera P. Estiu P. Tardor P. Hivern Règimpluviomètric

Begues 669 166 101 250 152 TPHE

Canyelles 562 130 107 202 123 TPHE

Cubelles 503 106 97 195 105 TPHE

Foix (pantà) 560 128 109 213 110 TPHE

Gavà 645 140 108 261 136 TPHE

Vilafranca 581 182 98 197 104 TPHE

Taula 2. Estacions pluviomètriques: 1996-2004(dades en mm).

Estació P. Anual

Begues 669

Cantallops 583

Canyelles 585

Cubelles 471

Foix (pantà) 571

Gavà 633

Sitges 523

Vilafranca 562

Vallgrassa 693

Figura 1. Distribució estacional de la precipitacióals observatoris de la taula 1 (1978-2004).

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 176

aquestes figures es relaciona la precipitacióanual de dos observatoris determinats. La líniadiscontínua indica l’equiprecipitació, és a dir,aquelles vegades en què la precipitació anual ésla mateixa en els observatoris analitzats. Elspunts representen la precipitació anual en cadaobservatori, des del 1978 fins al 2004.

cipitació és més marcada, essent la zona queen rep més. Els observatoris de Begues i Gavàpresenten unes precipitacions sempre supe-riors a la resta, molt desmarcats a la tardor i unamica menys a l’hivern. Durant l’estiu el règimpluviomètric és similar arreu. Sembla que lestempestes d’estiu, en línies generals, no afectenmés unes zones que d’altres de l’entorn delmassís. Les figures 2 a 6 mostren una compa-ració de la precipitació en diferents observatorisde l’entorn del massís, de la qual pot extreure’sque els mecanismes atmosfèrics generadors deprecipitació als observatoris de l’entorn del parcno són els mateixos. Sembla que el massís delGarraf actua com un element modificador de laprecipitació entre la part est i nord-est per unabanda, i l’oest, nord i sud-oest, per l’altra. En


Figura 2. La precipitació gairebé sempre és superiora Gavà, al delta del Llobregat, situat a l’est del mas-sís, que al pantà de Foix, situat a l’oest del massís.

Figura 3. En aquest cas, la diferència de precipita-ció entre els dos municipis costaners encara és mésmarcada.

Figura 4. Entre l’est i el nord del massís, les diferèn-cies pluviomètriques també són marcades.

Figura 6. Entre aquests dos observatoris, les dife-rències no són tan marcades.

Figura 5. Les diferències entre el nord i l’oest delmassís no són tan marcades. Els punts se situen alvoltant de la línia d’equiprecipitació.

Taula 3. Resum de l’anàlisi comparativa en les dife-rents estacions de l’any.

Estació

Primavera

Estiu

Tardor

Hivern

Distribució precipitació

Major al N del massís, i lleugerament inferior a l’E, al delta delLlobregat.Notablement inferior a l’W i SW

No hi ha distribució. Les precipitacions són semblants arreu del massís

Major precipitació a l’Edel massís, al delta delLlobregat. Semblant a la resta: N, W i SW

Molt similar a la tardor

Situació típica

Pas de fronts, més actiusquan més al nord

Tempestes i pluges de núvolsconvectius

Llevantades i frontsuperficialmesoescalar

Pas de fronts i baixespressions

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 177

La taula 3 mostra un resum de l’anàlisi com-parativa similar en els diferents observatoris enles quatres estacions de l’any.

L’anàlisi dels observatoris de la taula 1 tam-bé denota aquest diferent repartiment de laprecipitació a l’entorn del massís i es detectauna major precipitació anual en els observatorissituats a l’est del massís, per sobre dels 630mm a Gavà i Begues, valors que contrastenamb els observatoris de l’oest i del nord delmassís. Vilafranca, a tan sols 25 km de Gavà i15 km de Begues, presenta una precipitacióanual notablement més minsa, clarament persota dels 600 mm. Efectivament, en els 8 anysdel període 1996-2004, en mitjana anual preci-piten 122 mm menys a Sitges que a Gavà, es-sent la distància entre ambdós observatorisd’una quinzena de quilòmetres, però separatspel massís del Garraf. L’observatori més plujósés el situat a la vall de Vallgrassa, en ple cor delmassís, en l’arc del Garraf, amb gairebé 700mm anuals, seguit de Begues. L’arc del Garrafés el nom que es proposa per definir el sistemade cims i serralades que s’estén des del puigde la Mola fins més enllà del Rascler, passantpel serrat Blanc, la serra de la Guàrdia, les Agu-lles i la Morella, amb cims que superen els 500metres d’altura. Aquest arc està obert al S i enmajor mesura al SW, de forma que en aquestadirecció el pendent i l’altura dels cims decreixsuaument fins al nivell del mar, a diferència de lapart E i SE, on el relleu és abrupte. Els vents decomponent S i SW entren de forma natural i en-caixonada per aquest arc i ascendeixen suau-ment a mesura que avancen cap al cor delmassís, i a mesura que ascendeixen conden-sen el vapor que porten associats, raó per laqual sovint, quan les condicions atmosfèriquessón favorables, es forma boira i boirina als cims més emblemàtics del massís, com la Mo-rella o el puig de la Mola. La formació d’aques-tes boires, sobretot a l’hivern i la primavera, re-presenta un aport hídric alternatiu al de lesprecipitacions. En condicions d’inestabilitat at-mosfèrica, normalment associades a l’entradad’aire fred en altura i en superfície de vents cà-lids i humits del S i SW, l’arc del Garraf es con-verteix en un centre generador de precipita-cions (fig. 7).

La figura 8 mostra el mapa d’isohietes resul-tant de l’anàlisi pluviomètrica, en què s’observaclarament aquest repartiment de la precipitacióal voltant del massís.

La modificació sobre la precipitació queexerceix el massís del Garraf també és palesaen altres variables relacionades amb la precipi-tació, com en el nombre de dies de pluja (aque-lles jornades amb més de 0,1 mm de precipita-ció). Així, en el període 1978-2004, hi ha unmajor nombre de dies de precipitació als ob-servatoris de l’est i nord-est del massís (Gavà iBegues, amb 81 i 83 dies, respectivament) res-pecte a la resta (Sitges, Canyelles, Vilafranca,amb 73, 51, i 70 dies, respectivament).

La vegetació i la fauna del massís conviuenamb un repartiment molt heterogeni de la pre-cipitació, no sols espacialment, sinó tambétemporalment, amb estacions molt eixutes,com és l’estiu, i plujoses, com la tardor. La tau-la 4 mostra el percentatge de precipitació encada època de l’any. És de destacar com al’estiu aquest és força similar per a tots els ob-servatoris, mentre que a la tardor, a Gavà, si-tuat ja al delta del Llobregat, precipita el 40%de la pluja anual, el 6% més que a Vilafranca,que representa el 34%. Aquesta característicaés típica del clima mediterrani. La primavera i


Figura 7. L’arc del Garraf en perspectiva.

Taula 4. Percentatge de la precipitació estacionalrespecte al total anual.

Observatori % % % %primavera estiu tardor hivern

Begues 25 15 37 23

Canyelles 23 19 36 22

Cubelles 22 19 36 23

Foix 23 19 38 20

Gavà 22 17 40 21

Vilafranca 31 17 34 18

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 178

l’hivern aporten un percentatge similar, entre el20 i el 25% del total.

Una de les característiques que defineixenmillor la pluviometria d’un clima és la seva varia-bilitat temporal. Aquesta pot ser entesa com lainseguretat de l’ocurrència de la precipitaciórespecte a la mitjana. Com més gran és la varia-bilitat en la precipitació, menor és la seguretatque s’assoleixi un valor de precipitació proper ala mitjana de la sèrie (MARTÍN, 2002). Un dels pa-ràmetres més estesos per avaluar la variabilitatpluviomètrica és l’anomenat coeficient de varia-ció (CV), que es defineix com el quocient entrela desviació tipus i la mitjana, i multiplicat per100, per expressar-lo en percentatge. A la taula5 es mostra el valor del CV per als observatorisde la taula 1, a escala anual i estacional.

La precipitació anual presenta una variacióde l’entorn del 30%, considerada com una va-riació moderada-alta. En canvi, per a les dife-

rents estacions de l’any, la variació de la preci-pitació en tots els observatoris és definida coma molt alta, perquè superen el valor del 40%.L’època de l’any amb més variabilitat en la pre-cipitació és l’hivern, mentre que la menys varia-ble (dins d’una variabilitat molt alta) és la tardor.És a dir, és més probable que la precipitació dela tardor s’apropi a la mitjana que no pas a l’hi-vern, quan la precipitació és molt irregular d’unany a un altre, i és més difícil que s’apropi a lamitjana. A escala anual en canvi, és més proba-ble que any rere any la precipitació s’apropi a lamitjana, tot i que hi ha anys molt secs i molt plu-josos que s’allunyen de les mitjanes en la preci-pitació. Podríem dir, doncs, que el resultat d’u-na variabilitat moderada-alta en la precipitacióanual, de l’ordre del 25% al 30%, és fruit d’unaprecipitació estacional molt alta, que supera el40%, de llarg en algunes estacions, com és elcas de l’hivern, que supera el 60%.


MEDITERRÀNIA

Figura 8. Isohietes de precipitació anual (en mm) en el període 1996-2004.

Taula 5. Coeficients de variació anual i estacionals per a la precipitació (1978-2003).

Observatori CV anual (%) CV primavera (%) CV estiu (%) CV tardor (%) CV hivern (%)

Foix 25 50 59 47 65

Canyelles 27 49 51 48 63

Cubelles 29 53 51 55 68

Gavà 23 48 56 43 60

Begues 29 53 44 48 59

Vilafranca 25 41 48 44 70

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 179

Resultats. Distribució espacial de la precipitació al massís del Garraf

La possible causa de la distribució de la preci-pitació que crea el massís del Garraf cal cercar-la en la convergència d’aire a nivells baixos perla interacció de l’aire relativament fred que des-cendeix per la vall del Llobregat i l’aire càlid i hu-mit situat sobre la Mediterrània (CALLADAO,

2002). Efectivament, durant les nits sobretot,aquest aire fred que circula cap al mar per lavall del Llobregat, en arribar al delta s’eixamplai forma un front d’aire relativament fred quanentra en contacte amb la massa d’aire càlida ihumida situada sobre la Mediterrània (fig. 9),anomenada massa d’aire mediterrània segonsalguns autors, amb unes característiques prò-pies i ben definides.

Les rieres i torrents de les serres del Garraf il’Ordal que desemboquen al delta i a la vall del


Aire càlid i humit

Aire fred

Front fred superficial

Airefred

Mediterrània

Aire càlid i humit

Aire fresc

Delta del Llobregat

Gavà

Front fredsuperficial

Figura 9. Formació del front superficial mesoescalar. El massís del Garraf el limita.

Figura 10. Esquema de formació de nuvolositat prefrontal.

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 180

Llobregat col.laboren en aquest aport d’airefresc. Aquest front que avança mar endins es-taria comprès entre la desembocadura del riuLlobregat i les costes del Garraf. L’existènciadel massís del Garraf impedeix que aquest fronts’estengui més cap al SW. Aquesta divisió dedues masses d’aire en superfície és el que s’a-nomena front superficial mesoescalar, el qualavança lentament mar endins. Per altra banda,la massa d’aire mediterrània avança del marcap a terra, i quan troba el front fred mesoes-calar, convergeixen en superfície les dues mas-ses d’aire i es genera l’ascens de la massa d’ai-re càlida i humida sobre la d’aire relativamentfred i sec, genera nuvolositat i, en determinadesocasions, quan aquest ascens supera el nivellde convecció lliure, núvols de desenvolupa-ment vertical, que comporten tempestes i plu-ges intenses que descarreguen sobre el mar,però que s’atansen tot sovint cap al continent,cap al delta del Llobregat i la part oriental delmassís del Garraf. Aquest tipus de precipitació,generalment abundant, difícilment arriba a lapart occidental i nord del massís, raó per la qualels observatoris situats en aquestes regions re-cullen menys precipitació anual.

Les precipitacions generades per aquestmecanisme acostumen a ser nocturnes, desdel final de l’estiu i principi de la tardor, quan lamassa d’aire mediterrània és més càlida i humi-da, i la massa d’aire del front superficial meso-escalar és, en contrast, més freda.

Bibliografia

CALLADO, Alfons; PASCUAL, Ramon (2002).«Storms in front of the mounth in north-easterncoast of Iberian peninsula», Publicacions delCentre Meteorològic Territorial a Catalunya,núm. 14.

MARTÍN VIDE, Javier (2002). El temps i el cli-ma. Barcelona: Ed. Rubes. 150 pàg.

MAZON, Jordi (2007). L’anomalia pluviomètri-ca del delta del Llobregat. Ajuntament de Cas-telldefels. 140 pàg.

PASCUAL, Ramon; CALLADO, Alfons (2002).«Mesoanalysis of recurrent convergence zonesin north-eastern Iberian peninsula». Second eu-ropean conference on radar meteorology. ERAD2002.


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 181

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 182

Resumen

El Garraf y las montañas de Ordal.Reflexiones desde la geografíaSe propone llevar a cabo un análisis geográfico delas montañas de Ordal que se centre sobre todoen la cuestión de su delimitación problemática.Este ejercicio pretende contribuir a superar laaparente falta de denominaciones adecuadaspara referirse a este territorio.

Al mismo tiempo, es necesario ofrecer una ca-racterización geográfica básica de las montañasde Ordal que ayude a poner de manifiesto su per-sonalidad en el contexto nacional, regional y co-marcal. Esta aproximación se basará preferente-mente en argumentos de tipo paisajístico, queson los que mejor permiten caracterizar la formade un territorio.

Palabras claveEl Garraf, montañas de Ordal, geografía, paisaje,límites

Abstract

The Garraf and the Ordal hills: reflectionsfrom a geographical perspectiveWe propose a geographical analysis of the Ordalhills focusing especially on the issue of their prob-lematical delimitation. This exercise seeks to con-tribute towards overcoming the apparent lack ofsuitable names to refer to this area.

At the same time we believe it is necessary toprovide a basic geographical characterisation of theOrdal hills that can help to show their personality ina national, regional and county context. This ap-proach is based preferably on arguments of a land-scape nature, which are those that lend themselvesbest to characterising the form of an area.

KeywordsGarraf, Ordal hills, geography, landscape, limits

Resum

Ens proposem abordar una anàlisi geogràfica deles muntanyes d’Ordal que se centri sobretot en laqüestió de la seva delimitació problemàtica.Aquest exercici pretén contribuir a superar l’apa-rent manca de denominacions adequades per re-ferir-se a aquest territori.

Alhora, creiem necessari oferir una caracterit-zació geogràfica bàsica de les muntanyes d’Ordalque ajudi a posar de manifest la seva personalitaten el context nacional, regional i comarcal. Aques-ta aproximació es basarà preferentment en argu-ments de tipus paisatgístic, que són els que per-meten caracteritzar millor la forma d’un territori.

Paraules clauEl Garraf, muntanyes d’Ordal, geografia, paisatge,límits

El Garraf i les muntanyes d’Ordal.Reflexions des de la geografia

David SerranoServei de Gestió i Evolució del PaisatgeDepartament de Geografia Físicai Anàlisi Geogràfica RegionalUniversitat de Barcelona

Valerià PaülInstitut d’Estudis TerritorialsUniversitat Pompeu Fabra


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 183

Introducció

En el marc d’unes trobades de recerca sobre elGarraf, hem cregut oportú aportar unes refle-xions sobre les anomenades muntanyes del’Ordal. Tant si partim del parer que l’Ordal for-ma part del Garraf, com si considerem que sónterritoris separats –i, per tant, inevitablement,susceptibles de delimitació–, és evident que lesmuntanyes de l’Ordal constitueixen un espaiclau i estratègic –en termes d’ordenació i ges-tió, en termes de connectivitat, etc.– del Garrafestant. I, si bé és cert que la recerca sobre elGarraf compta ja amb una certa tradició conso-lidada –les trobades d’estudiosos en són pot-ser un senyal ostensible–, no es pot perdre devista que les muntanyes de l’Ordal han meres-cut molta menys atenció. En aquest sentit, lapresent contribució s’inscriu també en la líniad’oferir una modesta aportació al coneixementde les muntanyes de l’Ordal.

Convé posar en relleu que el nostre punt departida és la geografia. Per tant, ens preocupenaspectes com ara els territoris i els paisatges, lainteracció de l’ésser humà amb el medi, o bé la

diferenciació i l’heterogeneïtat de la superfícieterrestre, ja sigui en un vessant físic o antròpic.Consegüentment, no ha d’estranyar que aquesttreball proposi, en primer lloc, una delimitacióentre les muntanyes de l’Ordal i el Garraf i, enun segon pla, pretengui aportar una síntesi ge-ogràfica del territori ordalenc. En efecte, els límits d’un determinat territori, i les seves carac-terístiques, acostumen a ser dos punts perma-nents en la reflexió geogràfica.

A propòsit de la delimitació

Si ens plantegem delimitar les muntanyes del’Ordal és perquè, segons la nostra opinió, con-siderem que es poden diferenciar del massísdel Garraf entès en un sentit estricte. És evidentque l’Ordal i el Garraf, com un conjunt, com untot, tenen uns límits molt clars per tots costats:són el fragment de la Serralada Litoral al sud delLlobregat, perfectament delimitat per comple-xos sistemes de falles a banda i banda, vers elPenedès (depressió Prelitoral), vers el litoral(delta del Llobregat, zona planera de la comar-


Figura 1. Localització de les muntanyes d’Ordal.

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 184

ca del Garraf, etc.) o vers el riu (vall Baixa). Arabé, des d’un punt de vista topogràfic, entrel’Ordal i el Garraf hom no pot establir cap líniaseparadora clara: orogràficament són un gar-buix indestriable. Aleshores, on establir el límit?

Potser primer caldria aclarir si és que, pròpia-ment, existeixen les muntanyes de l’Ordal. Moltscartògrafs i geògrafs directament no les repre-senten o no en parlen, de manera que nombro-sos mapes i treballs obvien el topònim i inclouenl’àmbit de l’Ordal dins del Garraf, sovint sensefer-ne esment. Altres autors proposen solucionscom ara Ordal-Garraf, «sistema Garraf Ordal» osimilars; encara uns altres autors fan constar di-verses denominacions d’abast local, sense captopònim que englobi els diferents serrats.1 Tan-mateix, considerem que les muntanyes de l’Or-dal presenten suficient personalitat com per di-ferenciar-se del massís del Garraf i que tenen unabast notable com per ser designades pel seupropi nom de lloc. Convindrà, en definitiva, plan-tejar-se una delimitació (vegeu fig. 1).

Si fem un ràpid repàs dels antecedents, po-dem observar com aquells autors que han de-fensat una diferenciació entre el Garraf i l’Ordalhan optat per diversos criteris.

Per exemple, a la clàssica sèrie de mapesexcursionistes de l’editorial Alpina –que anavenacompanyats d’unes memòries que en moltesocasions han estat durant força temps les úni-ques monografies sobre determinades munta-nyes del nostre país–, s’optava per marcar el lí-mit entre ambdós àmbits, aproximadament, a lariera de Cervelló. Mentre que el mapa de lesmuntanyes de l’Ordal arribava fins poc més alsud de Vallirana (vegeu PÉREZ, 1991), el mapadel Garraf incloïa àmbits com l’entorn del Mont-baig o del Montpedrós, o termes municipalscom el de Torrelles de Llobregat (vegeu LLOPIS

et al., 1958). Una delimitació pràcticament idèn-tica, que defensen altres autors, és la que se si-tua a l’antiga N340 –avui B24 i A7–, que superaaquestes muntanyes pel coll de l’Ordal. Aques-

tes delimitacions fan que l’indret concret que haservit per denominar totes les muntanyes quedipartit entre el Garraf i l’Ordal. Precisament, se-gons Coromines (1989-1997), el topònim Ordalderiva d’Hostal, i es relaciona amb la ruta quetravessava les serres per aquest punt.

Com a valoració d’aquesta primera mena dedelimitacions que prenen com a referència elcorredor de la riera de Cervelló/N340, convé te-nir en compte que aquest eix ha estat emprat enalgun moment per la societat civil a efectes or-ganitzatius. Tant és així que inicialment existí unaplataforma de defensa del territori anomenadaMontbaig-Montpedrós-puig Vicenç i una altraSerres d’Ordal i l’Aragall, respectivament, relati-ves al sud i al nord de l’eix esmentat. Tanmateix,opinem que aquest corredor no és suficient-ment contundent com per generar una diferen-ciació a banda i banda, que en general hom nofa delimitacions entre unitats de relleu per vallsde dimensions reduïdes com la de la riera deCervelló i que, de fet, les dues plataformes men-cionades acabaren convergint en una de comu-na, senyal que hom percep l’espai com un tot.

En segon lloc, podem tenir en compte altresautors, que han optat per considerar que la dife-rència entre l’Ordal i el Garraf és exclusivamentlitològica, de manera que les serres calcàries oamb rocam sedimentari es correspondrien ambel Garraf, mentre que les pissarrenques serienl’Ordal. De fet, molts autors que han consideratles muntanyes de l’Ordal com a part del Garrafhan tingut en compte la particularitat de l’ano-menat «Garraf Negre» o part del país que es di-ferenciaria del Garraf estricte per la seva carac-terística litologia bruna, de manera que, sovintsense parlar de l’Ordal, hom percep la litologiacom a aspecte clau de diferenciació en el pai-satge. És el cas de Josep Pla, que escriví el se-güent respecte a aquest territori:

«Geològicament parlant, el massís del Garrafés molt curiós perquè implica un canvi de colorque per al viatger equival a una frontera històri-ca. La seva banda oriental forma un conjunt depissarres, de colors terrosos i sienes que hi do-nen un to més aviat fosc. La part alta del mas-sís, en canvi, és calcària i a base de margues, ihi fa la seva aparició el color blanc. Això fa uncontrast molt viu dels dos colors, contrast queconstitueix en realitat la frontera entre la Cata-lunya Vella i la Catalunya Nova, frontera que perals qui som del país és molt marcada.» (PLA,1975: 1.073)

V Trobada d’Estudiosos del Garraf · Diputació de Barcelona · 2008| 185

1. A tall d’exemple, l’Institut Cartogràfic tendeix a retolaramb el topònim «serres de l’Ordal» un petit sector situatal nord de la població d’Ordal, fins a Gelida i la creu del’Aragall. De manera que s’empra el topònim de formarestrictiva i s’opta per l’ús de noms de lloc d’abast localper a totes i cadascuna de les diferents serres de l’àm-bit que aquí considerem ordalenc. Mentrestant, al Gar-raf o a Collserola s’opta per un sol rètol que engloba totel territori i s’ubica al centre de l’àmbit respectiu.

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 185

Curiosament, Pla situa la diferència entre laCatalunya Vella i la Catalunya Nova no en elLlobregat, com hom ha tendit a establir de for-ma preponderant, sinó en el canvi de litologia,que ell ubica dins del Garraf i que alguns altresautors, com dèiem, tendirien a fer coincidiramb la línia de demarcació Garraf/Ordal. Tan-mateix, aquest criteri implicaria que l’àrea delcoll de l’Ordal i tot el seu entorn, un sector cla-rament calcari i que és precisament l’àmbitque hom identifica de forma més clara amb eltopònim serres de l’Ordal, quedés fora de lesmuntanyes de l’Ordal, cosa que ens sembla uncontrasentit.

En tercer lloc, les delimitacions administrati-ves o oficials amb el topònim que ens ocupa–cas de l’espai d’interès natural (EIN) Muntan-yes de l’Ordal– inclouen molt poc territori i, pertant, no semblen ser excessivament útils a efec-tes nostres. Tanmateix, convé tenir present quel’EIN Muntanyes de l’Ordal engloba un sectorforça al sud de la riera de Cervelló, atribució quereforçaria el que afirmàvem al respecte de lamanca d’encert de prendre aquest eix com a lí-mit meridional de l’àmbit que ens ocupa.

Descartats aquests tres criteris, creiem queconvé fer una tria operativa que els superi. Ladelimitació que a hores d’ara ens sembla mésadequada parteix d’una obvietat relativamentassentada avui per avui: l’àmbit del Garraf esreserva preferentment per a l’espai protegit pelparc gestionat per la Diputació de Barcelona.Així es decideix, per exemple, a la monografiade Panareda (1986) sobre el Garraf, i a multitudde mapes i treballs recents que han aparegut alvoltant d’aquest parc. Per tant, per exclusió,l’Ordal seria l’espai no inclòs en el parc i que enqueda al nord, és a dir, per sobre de la línia ima-ginària que uneix Avinyonet amb Gavà o, el queés el mateix, la carretera BV-2411 i, en bonapart del seu recorregut, la riera de Begues. Apartir de tots els dubtes i raonaments expres-sats fins aquí, vam emprar aquesta delimitacióa Paül i Serrano (2005) i, curiosament, una obraque va aparèixer el mateix any sobre les mun-tanyes de l’Ordal optà per un criteri idèntic. Ve-gem el raonament que figura en aquesta altramonografia sobre l’àmbit que ens ocupa.

«[Q]uan anomeno Ordal vull dir totes les ter-res situades a la Serralada Litoral, en un trianglefictici entre el Llobregat, la depressió penede-senca i la carretera de Gavà a les Cabòries.»(BORREGO, 2005: 7)

Alhora, estem d’acord amb allò que Borrego(2005) assenyala com a aspecte negatiu d’a-questa delimitació:

«Sóc conscient que algunes d’aquestes mun-tanyes i valls podrien tenir l’etiqueta de Garraf,com també altres denominacions. Geogràfica-ment és possible, però o bé són fora del parc delGarraf o bé no hi ha (o no he sabut trobar) un nomque no sigui el de l’Ordal.» (BORREGO, 2005: 7)

Dit això, podem resseguir amb precisió el lí-mit que acabem de justificar a grans trets. Pelnord, les muntanyes de l’Ordal es defineixenpel traçat del riu Anoia, que discorre vers llevantfins a confluir amb el Llobregat, és a dir, per unaincisió que ressegueix el contacte estructuralentre la Depressió Prelitoral i la Serralada Lito-ral. A partir del congost de Martorell el límit deles muntanyes de l’Ordal es pot establir al sa-montà de la vall Baixa. Quan la vall Baixa s’obrevers el delta, el límit segueix pel piemont, aravers el sud-oest. Tota aquesta delimitació desamontà se situa aproximadament a la cotadels cinquanta metres d’altura. La vorada delpiemont abasta el turó del Calamot, també ditde Penyalar, als afores de Gavà, i enllaça ambel turó dels Caçagats.

D’allí el traçat s’estableix amb la visual per-pendicular al roc de Migdia. La delimitació, enaquest sector, prossegueix per la línia de care-na, des del roc de Migdia fins a la Desfeta. Enaquest tram el Garraf resta a ponent. Des de laDesfeta el límit queda marcat per la riera de Be-gues, que s’atansa fins a Olesa de Bonesvalls.A l’altura d’Oleseta la riera de Begues és captu-rada cap al sud.

El contorn de les muntanyes de l’Ordal menaper la riera de Begues fins a just depassar elmeandre que es dibuixa a la plana Ponça, onremunta pel carener fins a abastar l’interfluvi dela costa Garraposa; allí la delimitació fa de moltmal traçar. Segueix la cota més baixa del relleu,tot passant vora els masos de can Mitjans i laGavarra. Aquest petit solc del relleu aviat dónalloc al torrent de coll de Garró, que aigües avallpren el nom de torrent de Can Ràfols delsCaus. En arribar a Cantallops el límit salta el ca-rener i mena cap a l’oest, pels topants de canMaçana, fins a arribar al torrent de Cantallops.En arribar al maset del Leó, la delimitació re-munta el carener, fins a abastar la torre de laGuàrdia, entre vinyes de Sant Pau d’Ordal.

Des de la torre de la Guàrdia es ressegueix,en sentit nord-oest, una suau línia de carena


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 186

dissimulada per l’ondulació dels turons pene-desencs. Aquest carener queda trencat pel tra-çat de l’autopista A-7 i pel traçat del ferrocarrilde Barcelona a Sant Vicenç de Calders, i fineixen arribar a la riera de Lavernó, a l’altura delmas de la Riera i a la zona dita de la Timba, alcostat de Sant Sadurní d’Anoia. D’ací el límitdavalla amb les aigües de la riera, que desem-boca a l’Anoia uns metres més avall, un xicabans de Torre-ramona.

Finalment, i per cloure aquest apartat, vol-dríem dir que la delimitació proposada, malgratel seu caràcter compromès, ens sembla la méssenzilla i més coherent des del punt de vista geo-gràfic. Convé posar en relleu que els límits s’han proposat des d’uns criteris globals, ne-cessàriament no restrictius. D’aquesta manera,no ha d’estranyar que dins de l’àmbit de lesmuntanyes de l’Ordal hàgim inclòs un petit sec-tor de les ondulacions del Penedès, algunes ter-rasses fluvials del Llobregat o l’Anoia, el castelld’Eramprunyà o l’ermita de Bruguers –comtambé una bona franja del rocam del Bund-sandstein de la zona–, àdhuc petits sectors delparc del Garraf, espais, tots, que potser moltespersones no estarien d’acord d’incloure a lesmuntanyes de l’Ordal.

En total són vint-i-dos els municipis que par-ticipen totalment o parcialment d’aquest espai:Avinyonet del Penedès, Begues, Castellbisbal,Castellví de Rosanes, Cervelló, Corbera de Llo-bregat, Gavà, Gelida, Martorell, Olesa de Bo-nesvalls, Pallejà, la Palma de Cervelló, Sant An-dreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, SantCliment de Llobregat, Sant Sadurní d’Anoia,Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cer-velló, Subirats, Torrelles de Llobregat, Valliranai Viladecans. Aquests municipis es reparteixenentre les comarques de l’Alt Penedès, el BaixLlobregat i el Vallès Occidental. En el seu con-junt sumen una població que el 2005 fregavaels trenta-vuit mil habitants, per bé que distri-buïts de manera molt heterogènia.

Els trets geogràfics rellevants

Des de qualsevol talaia de la zona, les muntanyesde l’Ordal apareixen com una gavella de serres imuntanyes tènuement articulades entorn delpuig d’Agulles (653 m), el qual, si bé es troba si-tuat en una posició relativament excèntrica, ac-tua com a clau de volta de l’orografia del territori.

El relleu destaca per la seva contundència. Enalguns indrets les serres apareixen desordena-des, mentre que en altres casos estan claramentalineades i delimitades per valls de formes defini-des. La litologia varia molt i, a grans trets, s’hipoden distingir tres grans dominis: el calcari versl’oest i el pissarrós vers l’est, separat per unafranja de conglomerats vermellosos del Bund-sandstein. Entre les serres s’encaixen torrents irieres d’escàs cabal, curt recorregut i freqüentestiatge, cursos fluvials que són propis d’un cli-ma mediterrani matisat. Sobre el muntanyams’estén un tapís vegetal poc continu. Cap al’oest dominen les formacions arbustives, sobre-tot màquies, mentre que cap a l’est l’arbrat prenprotagonisme. El pi és l’espècie més abundant,encara que hi ha sectors amb predomini d’alzi-na, localment acompanyada de roures; en in-drets frescals de ribera, apareix la vegetació ri-pària, més o menys consolidada segons el cas.

Sobre les serres s’estén un estol d’urbanit-zacions discontínues en l’espai, que esquitxenel territori i que només en algunes ocasionsapareixen contigües i ben suturades amb lestrames urbanes més antigues. En aquest sentit,es pot dir que els conjunts residencials de bai-xa densitat caracteritzen el paisatge de lesmuntanyes de l’Ordal de forma determinantdes de la segona meitat del segle XX. Els campsde conreu, en el passat preponderants, cadavegada són més escassos, malgrat que hompot trobar de manera aïllada alguns retalls d’horts, camps d’ametllers i oliveres, o bé elsconreus antany característics d’aquestes mun-tanyes: els cirerars i els presseguers de secà,els grans beneficiaris de l’abandó de vinyes es-devingut a final del XIX a causa de la fil.loxera(RAVENTÓS, 1968). Els camps de vinya també hisón presents, particularment a l’àmbit de la de-nominació d’origen Penedès.

En els transcurs dels segles les muntanyesde l’Ordal s’han transformat de manera conti-nuada. Sens dubte, l’última expressió del canviterritorial permanent ha estat l’expansió urba-nística dels darrers anys, indefectiblement as-sociada a un conjunt d’infraestructures, equi-paments i serveis. Tanmateix, en el passat hivan haver canvis tant o més espectaculars. Perexemple, per la minuciosa estadística del 1717que sortosament s’ha conservat (vegeu GIRALT,1950), sabem que l’ús agrícola del sòl predomi-nant era el cereal; tanmateix, a final del segleXVIII comença l’expansió inusitada de la vinya,


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 187

una fase que no quedaria truncada de formacontundent fins a la fil.loxera, quan es produí unabandonament generalitzat de feixes, un incre-ment notable de la massa forestal i una expan-sió dels conreus suara esmentats. Però el segleXVIII no implicà només canvis de naturalesaagrària sinó que també hi hagueren altra menade transformacions en el paisatge. Vegem-hoen boca d’un contemporani:

«Villafranca es bastante grande, y bien situa-da con campiña muy parecida a las anteriores.Hasta Molins de Rey, que cuenta cinco ó seishoras, se está trabajando en el nuevo camino,en el qual hay varios trechos concluídos. La tie-rra es montuosa, y por consiguiente mas ar-dua, y costosa dicha obra. Hácia la mitad se hahecho un doble puente para evitar la pesadabaxada, y subida de un profundo barranco quecreo llaman del Lledoner; y no se puede negarque parece uno de los edificios mas magníficosen su línea; pero habiéndose levantado algunasopiniones contra su solidez, y seguridad, no seha concluido la obra.» (PONZ, 1972: 195-96)Les obres del majestuós pont dels Lledoners jahavien començat quan Ponz hi passà i, pertant, tard o d’hora s’havia de produir la conso-lidació de l’eix del que acabaria essent l’N340,front a la carretera d’Avinyonet a Gavà, el camíhistòric més emprat tradicionalment per supe-rar aquestes muntanyes.

Com insistíem més amunt, els darrers anyshan estat caracteritzats per la proliferació de lesurbanitzacions extensives. Han crescut de for-ma aleatòria i inconnexa, moltes vegades sensereconeixement municipal i sovint amb nombro-ses irregularitats jurídiques i administratives.Moltes urbanitzacions presenten problemesd’accessibilitat, de falta de serveis, de fonamen-tació de les edificacions o de riscos ambientals;fins i tot recentment s’han posat de manifest elsproblemes socials i econòmics que porten as-sociats aquest tipus d’assentaments (MUÑOZ,2002). Municipis com Corbera o Vallirana tenenal voltant de dos terços del seu terme municipalocupat per urbanitzacions residencials de ca-ràcter extensiu, que en ocasions arriben a sermés de trenta per municipi. Tanmateix, convéno perdre de vista que el model urbanístic de lesurbanitzacions forma part de l’imaginari col.lec-tiu dels qui decideixen anar-hi a viure i que elsdarrers anys s’ha produït una tendència a lasubstitució de la segona residència per la pri-mera, cosa que de retruc ha implicat un aug-

ment demogràfic molt significatiu a la major partdels municipis de les muntanyes de l’Ordal.

S’han proposat diferents actuacions amb laintenció de posar ordre a aquest seguit d’urba-nitzacions dels darrers decennis, o si més no alimitar-ne l’expansió, però globalment es potconcloure que de moment no s’han pogut re-conduir del tot les dinàmiques heretades delpassat i que, per tant, es tendeix a perpetuar unmodel de creixement i desenvolupament obso-let. Sembla que a la dècada dels vuitanta la Ge-neralitat de Catalunya tenia planejat d’establirun parc natural a les muntanyes de l’Ordal, apa-rentment per frenar l’expansió urbanística. Aprincipi de la dècada del 1990 el Pla d’espaisd’interès natural (PEIN) de la Generalitat de Ca-talunya va delimitar unes àrees inconnexes coma representació d’aquest àmbit –l’EIN Muntan-yes de l’Ordal–, de manera que quedaven ex-closos sectors sencers de gran valor naturalístici urbanístic que el PEIN podria haver encabit. Amés a més, les «illes EIN» protegides encara nogaudeixen d’una gestió adequada i el pla espe-cial que en el seu moment es va encarregar i en-llestir no s’ha posat ni a informació pública.

A mitjan dècada dels noranta, diferents mo-viments ecologistes i en defensa del territori vandecidir promoure la salvaguarda del territori,encara que globalment podem dir que els seusèxits s’han limitat –per ara– a augmentar la sen-sibilitat de la població local envers el territori (atall d’exemple, vegeu DEPANA, 1999, un informetècnic que posteriorment fou convertit en articledidàctic a l’abast del gran públic i reproduït sin-tèticament en forma de pamflets, fulletons,etc.). Del 2002 ençà assistim a una nova fasereivindicativa, amb l’aparició de «plataformesde plataformes» que han sabut cristal.litzar alcapdavall en una estructura comuna: la Plata-forma Serres Garraf-Ordal –malgrat la seva de-nominació, està centrada en les muntanyes del’Ordal–, creada el març del 2005.

La proposta catalana de Xarxa Natura 2000ha inclòs diferents sectors de les muntanyes del’Ordal que depassen els ja emparats pel PEIN.És especialment interessant en tant que preténsuperar el model actual d’«illes protegides aïlla-des» i, per tant, tendir cap a un model de ges-tió i ordenació més complex i flexible, adaptat ales necessitats reals de les muntanyes de l’Or-dal. Ara bé, no es pot oblidar que els desafia-ments existents són molts i que no només calllegir el territori en termes ambientals, de mane-


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 188

ra que també convé tenir presents els valorsproductius i agraris, les demandes socials i d’habitatge del territori i una visió paisatgística,elements, tots ells, que un adequat seny orde-nador hauria de saber conjugar.

Referències bibliogràfiques

BORREGO, Juan Carlos (2005). L’Ordal i la De-pressió penedesenca. 20 rutes de senderisme iBTT. Barcelona: Piolet.

COROMINES, Joan (dir.) (1989-1997). Ono-masticon Cataloniae: els noms de lloc i nomsde persona de totes les terres de llengua cata-lana. Barcelona: Curial.

DEPANA (1999). Viabilitat de protecció d’unespai natural en l’àrea de l’anomenat Parcagroforestal Montbaig-Montpedrós. Barcelona:Depana. (Document inèdit.)

GIRALT, Emili (1950). «Evolució de l’agricultu-ra al Penedès». Actas y comunicaciones de la IªAsamblea Intercomarcal de Investigadores delPenedès y Conca d’Òdena. Martorell: IgualadaBas. Pàg.166-176.

LLOPIS LLADÓ, Noel; BESCÓS, A.; MUNTÁN, L.(1958). Garraf. Granollers: Alpina.

MUÑOZ, Francesc (2002). «Adossats: el noupaisatge residencial del Baix Llobregat». Mate-rials del Baix Llobregat, núm. 8, pàg. 53-70.

PANAREDA, Josep Maria (1986). DescobrimGarraf. Barcelona: Diputació de Barcelona/ICE.

PAÜL, Valerià; SERRANO, David (2005). Mun-tanyes d’Ordal. El nom que no surt als mapes.Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Mont-serrat.

PÉREZ, Pau (1991). Ordal. Granollers: Alpina.PLA, Josep (1975). Tres guies. Barcelona:

Destino. (Vol. XXX de l’Obra Completa.)PONZ, Antonio (1972). Viaje a España. Ma-

drid: Atlas. Vol. XIII.RAVENTÓS, Josep (1968). 100 anys d’una pe-

tita comunitat parroquial, 1867-1967: Sant Es-teve d’Ordal. S.l.: s.n.

ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Ca-mins de transhumància al Penedès i al Garraf.Vilafranca del Penedès: Associació d’Amicsdels Camins Ramaders.


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 189

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 190

Educació ambiental

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 191

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 192

Resumen

Materiales didácticos. El macizo de El Garraf,un espacio naturalSe pretende dar una visión cercana del macizopara poder alcanzar uno de los grandes objetivosde estos materiales didácticos: que los alumnos ycualquier lector conozcan el macizo lo bastantebien para hacerlo suyo y que lleguen a apreciarloal descubrir sus riquezas naturales, humanas ypaisajísticas.

En el libro del profesor están las explicacionesextensas de los nueve temas en los que se divideel trabajo. Las diferentes temáticas pueden ser tra-tadas como bloques independientes.

En el libro del alumno se recogen las explicacio-nes de los nueve temas y los ejercicios a resolver.

El CD incluye, además de los dos libros en for-mato PDF, un itinerario didáctico e interactivo porel macizo de El Garraf pensado para realizar unasalida de campo, pero que también puede traba-jarse desde el ordenador.

Palabras claveEducación ambiental, ESO, medio natural, mediohumano, impactos humanos, paisaje, lengua, lite-ratura, arte

Abstract

Teaching materials: the Garraf massif, a natural areaWe aim to provide a closer look at the massif, in or-der to achieve one of the main objectives of thisteaching material: to enable the students, or anyreader, to get to know the massif well enough to feelthat they belong to it and to discover its natural, hu-man and landscape wealth.

The teacher’s book gives extensive explana-tions of the nine topics into which the work is di-vided. Each topic can be treated as an independ-ent block.

The student’s book features explanations of thenine topics and exercises to do.

The CD includes an interactive educational tourof the massif which is intended for use on field tripsbut can also be done on the computer.

KeywordsEnvironmental education, compulsory secondaryeducation, natural environment, human environ-ment, human impact, landscape, language, litera-ture, art

Resum

Es pretén donar una visió propera del massís, perpoder assolir un dels grans objectius d’aquestsmaterials didàctics: que els alumnes, i qualsevollector, coneguin prou el massís per fer-se’l propi il’arribin a apreciar en descobrir les seves riqueses.

En el llibre del professor hi ha les explicacionsextenses dels nou temes en què està dividit el tre-ball. Les diverses temàtiques es poden tractarcom a blocs independents.

En el llibre de l’alumne hi ha les explicacionsdels nou temes i els exercicis per resoldre.

El CD inclou un itinerari didàctic i interactiu pelmassís del Garraf, el qual està pensat per realitzar-hi una sortida de camp, però que també es pottreballar des de l’ordinador.

Paraules clauEducació ambiental, ESO, medi natural, medihumà, impactes humans, paisatge, llengua, litera-tura, art

Materials didàctics. El massís del Garraf,un espai natural

Marc AndrésMuseu de Gavà

Carme CornetIES Bruguers (Gavà)

Montse EsquerdaIES Eugeni d’Ors (Vilafranca del Penedès)

Josep Maria MarbàIES Miramar (Viladecans)

Albert MontoriIES Salvador Dalí (El Prat de Llobregat)

Àngels ParésIES Manuel de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú)

Armand RibesAjuntament de Gavà

Xavier SantosIES Miramar (Viladecans)


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 193

Motivacions i objectius

Un dels millors mitjans per a la difusió és l’edu-cació, i per fer-ho ens calen unes eines. Einesque han de servir al professorat per fer arribar elconeixement de l’entorn més proper a l’alum-nat, el qual molt sovint els és força desconegut.El problema és que la informació de què es dis-posa sovint és dispersa i incompleta, tot i quemolt voluminosa, i requereix un esforç de reco-pilació, filtratge i adaptació dels continguts quepot arribar a ser molt feixuc.

Aquest treball ha procurat resoldre aquestproblema, i a la vegada, intenta complir diver-ses funcions, tractant-se no sols d’uns mate-rials didàctics que serveixen als professors d’E-SO per poder treballar sobre el massís delGarraf des de tots els seus vessants (natural,humà, lingüístic, etc.), sinó que procura ser unaobra de referència en què qualsevol professorde primària, per exemple, pugui trobar agru-pats una sèrie de continguts sobre el massísper extreure’n la informació necessària que,una vegada adaptada, serveixi per explicarqualsevol aspecte d’aquest entorn més proper.O simplement, perquè qualsevol persona tinguia l’abast i agrupada en un document, tota la in-formació sobre aquest espai.

A part d’intentar fer una eina útil per treba-llar al medi i a l’aula, s’intenten donar instru-ments per no perdre els vincles amb el territo-ri, fent veure que potser no fa falta fer moltsquilòmetres per conèixer l’entorn ja que el te-nim aquí mateix i tenim tot el material neces-sari per fer-ho, potser només cal que ens elposin a l’abast.

En aquest treball hi ha una qüestió que des-taca sobre les altres i és la importància de lamultidisciplinarietat dels continguts.

Un altre aspecte que caldria destacar és quees pretén ressuscitar la cultura de l’esforç, en elsentit que actualment es donen molt mastegatsels continguts curriculars, i amb aquests mate-rials didàctics el que es vol és que l’alumnatexerciti la seva capacitat de cerca, anàlisi, diag-nosi i extracció de resultats.

En el llibre del professor hi ha les respostes,però, més que les respostes hi ha els caminsque han de seguir els alumnes i la idea generalde per on han de treballar, i això no treu queexisteixin altres aspectes no inclosos i que espuguin afegir com a fruit d’aquesta feina d’ob-servació i anàlisi.

Continguts

Aquests materials didàctics es presenten enuna carpeta que agrupa tres elements: un llibreper al professor, un llibre per a l’alumne i un CD.

En el llibre del professor trobem els diversostemes desenvolupats (medi natural: geologia,flora, fauna, etc.; medi humà: història, impacteshumans; llengua i literatura; etc.), i els exercicisresolts.

En el llibre de l’alumne hi ha les explicacionsteòriques i els exercicis de cada tema i cadaapartat. Els diferents temes es poden tractarcom a blocs independents, però tots junts po-den fer que l’alumne arribi a tenir una visió glo-bal del massís com a espai natural i humà.

El desenvolupament dels temes és el se-güent:– Introducció: planteja els objectius del treball,

situa l’àmbit territorial que es tracta enaquests materials didàctics (onze municipisque formen part del massís del Garraf i deles rodalies) i defineix a grans trets el massísdel Garraf.

– Què és el paisatge?: es fa una descripció delpaisatge del massís del Garraf i es tractenels diferents aspectes que influeixen enaquest paisatge, com són el clima, el medifísic, el medi biòtic (flora i fauna) i el medihumà (població, activitats econòmiques i co-municacions).

– El paisatge evoluciona: explica la transfor-mació del paisatge al llarg del temps, però aescala geològica.

– De caçadors i recol.lectors a agricultors iramaders: parla sobre la població humanaal massís durant les edats de pedra i delsmetalls.

– De la cova a la metròpoli: presenta l’evolucióde l’habitatge des de la presència de les pri-meres comunitats fins avui.

– Llengua i literatura: es presenten diversespropostes que permeten relacionar la «pa-raula» amb el paisatge, a través de la toponí-mia, les llegendes i alguns referents literaris.

– Art: el paisatge ha estat des de sempre graninspirador per als artistes; aquí s’exposen al-guns exemples d’artistes i obres que s’inspi-ren en el massís del Garraf.

– El paisatge modificat del massís del Garraf:s’analitzen els canvis més ràpids que ha so-fert el paisatge del massís, es tracta de can-vis produïts per l’ésser humà en els darrers


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 194

anys, d’entre els quals destaquen les pedre-res i els abocadors.

– El Garraf, espai protegit, i el parc: es descriuel Parc del Garraf i es parla de tots els seusequipaments.El CD inclou, a més dels dos llibres en format

PDF, un itinerari didàctic pel massís del Garraf.Es tracta d’un itinerari interactiu que està pen-sat per realitzar una sortida de camp, però quetambé es pot treballar des de l’ordinador.Aquest itinerari consta de quatre aturades, ones tracten una gran quantitat dels apartats delllibre, amb informació complementària i foto-grafies. Aquest itinerari ens permet veure sobreel terreny molts dels aspectes tractats en el lli-bre. Tots aquests aspectes estan descrits enuna fitxa pròpia i acompanyats d’una sèrie defotografies exemplificadores.

La informació que inclou el CD sobre l’itine-rari és la següent:– Una descripció de com arribar a can Grau,

punt d’inici de l’itinerari.– Els mapes de l’itinerari (ortofotogràfic i topo-

gràfic).– Una llista de totes les fitxes que s’utilitzen

per explicar els diversos aspectes que esveuen en aquest itinerari.La navegació per aquest itinerari interactiu

és molt senzilla i intuïtiva. Sobre el mapa de l’i-tinerari hi ha situats els quatre punts d’aturada,cada un d’aquests punts es pot clicar i apareixuna fitxa descriptiva de l’entorn i unes iconesper entrar en la descripció concreta dels diver-sos apartats que es tracten en cada aturada(geologia, vegetació, fauna, medi humà i im-pactes humans).

Un cop estem en un apartat concret dinsdel punt d’aturada escollit, tenim una sèrie defitxes descriptives de diferents conceptes quees poden veure en aquell punt. Per exemple,podem escollir dins el punt d’aturada número2 l’apartat de vegetació, en el qual trobaremuna descripció de la vegetació d’aquell indret iuna llista de les principals espècies vegetalsque podem veure allí. Cada una d’aquestesespècies té una fitxa pròpia que es pot clicar iens descriu com és aquella espècie concreta;l’acompanya un joc de fotografies per exempli-ficar la descripció.

Conclusions

És necessari que guies didàctiques comaquesta es vagin realitzant per fer que l’alumnatno perdi la identitat de territori.

L’esforç humà i econòmic que ha suposatredactar i editar aquests materials didàctics hade servir perquè altres entitats s’animin a fertreballs d’aquesta índole en altres indrets, jaque l’experiència adquirida en la gestació d’a-quest treball pot ser de gran ajuda per a qui vul-gui embarcar-se en la feixuga, però gratificant,tasca de transmissió de coneixements sobre elterritori proper, que fa que es conegui millor iper tant que s’arribi a estimar el suficient comper conservar-lo i no malmetre’l.

Esperem que aquest treball només sigui unpas en aquest camí per fer que la gent coneguii apreciï millor el seu entorn.


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 195

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 196

Resumen

La creación de actividades lúdicas y culturales en el Parque de OlèrdolaLas líneas estratégicas que en el año 2002 debíanregir la creación y la realización de las actividadesque se desarrollarían en el parque se basan en:trabajar desde la originalidad que le otorga al es-pacio natural en cuestión la densidad de elemen-tos arqueológicos y arquitectónicos de Olèrdola;ofrecer una visión integral del patrimonio cultural ynatural; difundir «la cultura del vino» y relacionarOlèrdola con la realidad de su entorno inmediato.

Se crearon las rutas de acceso al parque conun doble objetivo: crear los primeros itinerariosdonde se pueda disfrutar de los valores paisajísti-cos, culturales y patrimoniales en general, y abrircaminos que llegarán al parque utilizando mediosno motorizados.

Palabras claveOlèrdola, actividades lúdicas y culturales, educa-ción medioambiental

Abstract

The creation of leisure and cultural activitiesin Olèrdola ParkThe strategic lines that were developed in 2002 togovern the creation and realisation of activities car-ried out in the Park are based on the ideas of ex-ploiting the unique density of archaeological and ar-chitectural elements that occurs in Olèrdola; offeringa holistic vision of the cultural and natural heritage;spreading “wine culture”; and relating Olèrdola tothe reality of its immediate surroundings.

The access routes were created for a twofoldpurpose: to create the first walks for enjoying land-scape, cultural and heritage values in general, andto lay out paths leading to the Park that are closedto motor traffic.

KeywordsOlèrdola, leisure and cultural activities, environmen-tal education

Resum

Les línies estratègiques que l’any 2002 havien deregir la creació i realització de les activitats que esdesenvoluparien al parc, es basen a treballar desde l’originalitat que li atorga la densitat d’elementsarqueològics i arquitectònics que hi ha a Olèrdola;oferir una visió integral del patrimoni cultural i na-tural; difondre «la cultura del vi», i relacionar Olèr-dola amb la realitat del seu entorn immediat.

Es van crear les rutes d’accés amb un dobleobjectiu: crear els primers itineraris on es pot gau-dir dels valors paisatgístics, culturals i patrimonialsen general, i obrir camins d’entrada al parc pelsquals es pugui arribar amb mitjans no motoritzats.

Paraules clausOlèrdola, activitats lúdiques i culturals, educaciómediambiental

La creació d’activitatslúdiques i culturals al Parc d’Olèrdola

Josep Anton PérezJordi FarréAnna MascaróMontserrat JanéQuatre passes, serveis ambientals, SCPTríade, serveis culturals, SCP


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 197

Introducció

L’any 2002 el Consell Coordinador del Parcd’Olèrdola, format pels ajuntaments de Canye-lles i d’Olèrdola, el Museu d’Arqueologia de Ca-talunya – Olèrdola i el Servei de Parcs Naturalsde la Diputació de Barcelona, va decidir em-prendre el projecte de dinamització de l’ús pú-blic del Parc d’Olèrdola. A partir d’aquell mo-ment vam començar a treballar en la creació del’oferta d’activitats i dels serveis en aquest es-pai natural protegit, un parc modest pel que faa la seva extensió i poc conegut com a espainatural d’interès més enllà de les comarquesdel Garraf i de l’Alt Penedès on s’ubica, tot i elseu innegable valor patrimonial.

Línies estratègiques per a l’elaboració d’activitatslúdiques, didàctiques i serveisde lleure al Parc d’Olèrdola

L’equip que va assumir les tasques de creació irealització de les activitats al parc va establir elscriteris següents, que han de servir per definirles característiques de les activitats que esplantegin a Olèrdola:

1. Les activitats s’han d’idear, crear i treballara partir de la singularitat que confereix a l’espainatural d’Olèrdola l’elevada densitat d’elementsarquitectònics, arqueològics i històrics en gene-ral. La presència del Conjunt Monumental d’O-lèrdola, catalogat com a «bé cultural d’interèsnacional» i gestionat pel Museu d’Arqueologiade Catalunya (MAC-Olèrdola) està ubicat enmigdel parc i és un actiu cultural de primer ordre.

2. Oferir una visió integral del patrimoni, delpatrimoni cultural i natural entès com un tot. Ac-tualment les relacions, les influències, els condi-cionaments entre humanitat i medi natural estanessent objecte d’estudi per la comunitat científi-ca des d’aquesta visió integral, superant aquellaetapa en què es tendia a considerar la naturacom una realitat equilibrada i harmònica, aparta-da de la realitat social o humana. No obstantaixò, el contacte entre professionals de l’àmbitde les ciències naturals i els de l’àmbit de lesciències socials no és tan habitual –en moltscentres i territoris d’estudi–, com semblaria de-sitjable. Amb l’objectiu de recollir les aportacionsde totes les disciplines possibles, l’equip respon-sable de la creació i realització de les activitats lú-

diques, didàctiques i culturals del Parc d’Olèrdo-la està format per professionals de l’arqueologia,la geologia, la biologia, la geografia, l’educació...

El Parc d’Olèrdola és un marc idoni per es-tudiar la relació entre natura i la humanitat desd’aquesta òptica integral. El territori que formapart de l’espai natural protegit ha estat ocupatper l’home des de la prehistòria, s’hi ha instal.laten diferents moments històrics, ha aprofitat elsrecursos del seu entorn immediat i s’ha conver-tit en el principal modelador del paisatge.

En aquesta línia, era necessari dissenyar ac-tivitats que mostressin l’aprofitament per partde la humanitat dels recursos naturals d’Olèrdo-la i que difonguessin les característiques biogeo-gràfiques i geomorfològiques pròpies del parcamb una visió integrada. Per aquesta raó vambatejar la nostra primera activitat, un itinerari co-mentat, «Olèrdola, una muntanya d’històries».

3. Una tercera línia estratègica és recollir unaspecte de la cultura molt arrelat al territori delParc d’Olèrdola: la cultura del vi. Si la cultura esplasma en les intervencions o actuacions del’home sobre el territori, el paisatge d’Olèrdola idel seu entorn sintetitza la forma que una co-munitat ha donat a la seva terra. El paisatge na-tural és, en la seva part més humanitzada, cul-tura del vi. La mateixa estructura tradicionaldels camps, les masies –algunes de gran inte-rès arquitectònic–, les feixes abandonades, lesconstruccions de pedra seca, etc., i també elscamps treballats amb les tècniques modernesmés innovadores en el conreu vitícola configu-ren un paisatge original. Queda clar que enbona part, el predomini d’aquesta activitat pro-ductiva –el conreu de la vinya i l’elaboració delvi– ha condicionat des del perfil urbanístic (delspobles que delimiten el parc) i paisatgístic, finsa l’estructura del mercat laboral i la cultura de lacomunitat, i li ha atorgat una identitat pròpia. Lacultura del vi, conceptualment, implica territori ipaisatge, però també història i tradicions.

Les activitats creades al parc potencien i re-flecteixen aquesta realitat:

Paisatge natural humanitzat – Vinya. Estruc-tura tradicional dels camps.Arquitectura popular (barraques, pous, piquesde vinya...).Territori i paisatge – Història i tradicions.

4. L’última idea força que ha de definir elscontinguts i els procediments de les activitatsdesenvolupades al parc és com aquest espaisingular s’articula amb la resta del territori on es


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 198

troba ubicat. Cal que les iniciatives que es posinen marxa a Olèrdola tinguin com a objectiu ex-plicar i interpretar el Penedès, entès com a terri-tori històric. No sols tractant temes de natura ohistòria sinó també qualsevol aspecte de la cul-tura del territori: llegendes, tradicions, folklore...

Les iniciatives també han de lligar i buscarles connexions d’Olèrdola amb altres espaisnaturals amb els quals està físicament unit, i in-corporar-les a projectes territorials més amplis(espais naturals del Garraf-Olèrdola-Foix).

Creació de les activitats al parc

Rutes d’accés

L’accés més habitual al cor del Parc d’Olèrdo-la, el Conjunt Monumental d’Olèrdola on es tro-ba el punt d’informació del parc, es fa per unacarretera asfaltada que neix a la C-15. Una deles primeres propostes que es va decidir portara terme va ser la creació d’unes rutes que creïnnexes d’unió físics (camins senyalitzats) d’en-trada al parc, des de les poblacions més pro-peres. La funció d’aquests camins és facilitarl’entrada al parc des de qualsevol de les pobla-cions del seu entorn immediat. D’aquesta ma-nera es facilita a la població d’aquests pobles(Sant Miquel d’Olèrdola i Canyelles), i als visi-tants que ho desitgin, la possibilitat d’arribar-hi,gaudint ja d’un itinerari de valor patrimonial del’espai protegit.

D’altra banda, a través d’aquestes vies decomunicació es potencien altres mitjans detransport no motoritzats per arribar al parc, jaque només són practicables caminant o en bici.

Les rutes dissenyades van ser dues: un iti-nerari des de Canyelles al Conjunt Monumentald’Olèrdola i una altra des de la població ambservei de transport públic ferroviari més prope-ra, Vilafranca del Penedès. Des de la capital delvi, la ruta passa per Sant Miquel d’Olèrdola iarriba al Conjunt Monumental d’Olèrdola.

La ruta interior: «Entre fonts i forns»

La ruta interior del Parc Comarcal d’Olèrdola té com a objectiu principal oferir un itinerarisenyalitzat entorn al Conjunt Monumentald’Olèrdola, considerat el centre geogràfic delparc, a part de l’espai més singular per la

concentració d’elements arquitectònics i arqueo-lògics d’interès.

La ruta, senyalitzada, representa la possibili-tat que el visitant del parc pugui realitzar una ac-tivitat de lleure pel seu compte on descobriràtots els elements clau de la geografia del territo-ri natural que comprèn. L’itinerari ha estat con-cebut perquè sigui al més enriquidor possibledes del punt de vista dels elements patrimonialsque travessa (d’aquí el seu títol). Per això ha deservir perquè es potenciïn les visites al parc i,consegüentment, perquè creixi el coneixementd’aquest espai per part de la població.

«Olèrdola, una muntanya d’històries»

«Olèrdola, una muntanya d’històries» és un iti-nerari comentat, de baixa dificultat i apte per atots els públics. Un dels principals objectiusplantejats en el moment de la seva creació vaser el d’oferir al visitant la possibilitat de conèi-xer el patrimoni històric i natural, des d’un puntde vista integrat tot passant una estona agra-dable passejant pel parc.

Un dels fets destacats a Olèrdola és que lamajoria de públic només coneix aquest espaiper les importants restes arqueològiques que hisón presents i desconeix que es troben, a més,dins un espai natural protegit. Per tant, aquestaactivitat havia de fer conèixer l’existència delparc i donar valor al seu ric patrimoni natural i lesseves singularitats. Així la ruta creada té inici i fi-nal al Conjunt Monumental, però bàsicamenttranscorre per camins i senders fora del recinteemmurallat. Al llarg de la ruta es transmeten co-neixements sobre història, geologia, geografia ibiologia de l’entorn, sempre tenint com a fil con-ductor la relació estreta que l’home ha tingutamb el medi natural on ha viscut i que ha anatmodificant en un intens procés d’humanitzaciódes de la prehistòria fins a l’actualitat.

Aquesta activitat creada a l’inici de l’any2003 va ser la primera dins el projecte de di-namització del parc. Posteriorment a la sevacreació s’han anat incorporant a les explica-cions novetats obtingudes d’estudis més re-cents. Per exemple, uns interessants estudisd’antracologia basats en l’anàlisi de les restesde llenya carbonitzada d’Olèrdola, que perme-ten identificar alguns components del paisatgevegetal, observar els canvis paleobotànics iconèixer l’explotació forestal antròpica al llarg


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 199

de més de quatre mil anys. També les explica-cions i els continguts s’han anat emmotllantals diferents esdeveniments que han anat suc-ceint al parc, a vegades negatius –com l’im-pacte de l’incendi forestal de l’any 2003– i ales diferents inquietuds que hem anat obser-vant en els visitants.

En resum, aquest itinerari ens permet des-cobrir una muntanya plena d’històries, molt di-verses però totes relacionades entre si.

Caminada nocturna

Les activitats proposades van canviant al llargde l’any. Pels mesos d’estiu vàrem desenvolu-par un itinerari nocturn pel parc. Es tracta de ca-minades comentades aptes per a la gran majo-ria de públic, que permeten conèixer diferentsfets històrics esdevinguts al territori del parc idels municipis que en formen part. Amb l’objec-tiu d’apropar el parc al visitant d’una manera lú-dica, la metodologia que s’utilitza és una micadiferent; un guia realitza les explicacions amb elsuport d’aparicions de personatges històrics,amb petites teatralitzacions i fragments d’inter-pretacions musicals. Aquests recursos ens per-meten visualitzar aspectes de l’ocupació huma-na al parc al llarg de la història. Així per exemple,personatges com les dones iberes que el visi-tant es troba a la font de l’Alba desenvolupantfeines de la vida quotidiana, ens permeten expli-car l’existència a Olèrdola de la tribu ibèrica delscossetans i conèixer alguns dels seus costums.A la vegada, això permet al guia explicar la im-portància de l’aigua per a l’ocupació de la mun-tanya, destacar l’elevat nombre de fonts d’ori-gen càrstic que s’hi localitzen i la tradició de lagent del Penedès d’anar-hi a buscar aigua i fer-ne un lloc d’aplec i convivència.

Les diferents escenificacions s’han creat apartir de la documentació històrica, de l’estudide les activitats humanes en les diferents èpo-ques que es recreen, a les quals s’ha afegit unpunt d’humor refrescant.

Amb aquesta proposta també s’intenta queels participants visquin el parc, que experimen-tin com es desenvolupen els seus sentits en lafoscor, que descobreixin els sorolls, les olors,els animals nocturns...

En resum, cal destacar que el fet d’integraren una sola activitat elements com natura, his-tòria, teatre, música, una activitat física suau i el

plaer de caminar de nit ha donat com a resultatuna activitat molt valorada pel públic d’Olèrdola.

Guisla, la remeiera d’Olèrdola

Amb la voluntat d’ampliar l’oferta d’activitatsque oferissin una visió de l’íntima relació entrela humanitat i el medi natural, en el context his-tòric d’Olèrdola, va néixer el personatge deGuisla, la remeiera.

Aquesta activitat, concebuda com una acti-vitat teatralitzada apta per a tots els públics,pretén apropar el món de l’ús històric de lesplantes per part de la humanitat. Un itineraricurt i les explicacions senzilles d’una actriu-guiaque representa el paper d’una remeiera de l’è-poca medieval són els ingredients bàsics de laproposta. El personatge desperta una empatiaen el públic, cosa que ajuda a entendre comera la vida diària per a un habitant olerdolà queva viure a l’entorn de l’any 1000, alhora queprovoca una major interacció entre el grup.

Es pretén que els visitants participin activa-ment al llarg de l’activitat, tocant, olorant lesplantes que es van descobrint i finalitzant ambl’elaboració d’un remei al mateix rebost de laremeiera.

D’aquesta manera el grup va coneixent elnom de plantes característiques del bosc medi-terrani i com aquestes han servit durant seglesper preparar remeis i medecines naturals. El re-corregut transcorre per bosc de pi blanc i visitales restes de l’antic barri medieval del pla delsAbats, on s’integren les explicacions de l’ús deles plantes remeieres i la vida quotidiana de l’è-poca medieval.

Els continguts s’han desenvolupat amb unimportant treball de cerca de documentació iun intens treball de reconeixement i identifica-ció de l’entorn.

Tot plegat resulta una experiència interes-sant per al visitant i que permet transmetre, abanda dels conceptes ja descrits, uns valorsclars vers la conservació del patrimoni natural ila seva biodiversitat.

L’estrany viatger i el seu mapa

Dins la programació d’activitats es va creureoportú crear també una activitat familiar partici-pativa dins el context històric i natural de la


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 200


Figura 1. Mostra de les activitats realitzades adreçades al públic familiar («Guisla, la remeiera» i «L’estrany viatger»).

Figura 2. El públic escolar és el destinatari d’una àmplia oferta educativa.

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 201


muntanya d’Olèrdola. L’estrany viatger i el seumapa vol ser una experiència ludicoeducativaadreçada als més petits per conèixer aspectesbàsics d’orientació, natura i història.

A través d’un conte que integra diversospersonatges de l’Olèrdola medieval i un estranycartògraf, s’estira del fil conductor que fa queels participants hagin de buscar diversos ob-jectes i passar diferents proves per aconseguirtrobar un antic mapa d’Olèrdola. D’una maneradivertida i buscant un cert punt enigmàtic espretén treballar conceptes bàsics com elspunts cardinals, la brúixola, mètodes d’orienta-ció a la natura... A través del coneixement derestes arqueològiques singulars i molt repre-sentatives d’Olèrdola, com la cisterna i la mura-lla romana, l’església romànica de Sant Miquelo el barri medieval del pla dels Albats es desen-volupa una activitat on la participació dels paresen l’aprenentatge dels fills es fa de manera lúdi-ca i sovint recíproca.

Activitats educatives

Dins aquest projecte de dinamització també esva considerar el públic escolar. Dues de les ac-tivitats explicades anteriorment, «Olèrdola, unamuntanya d’històries» i «Guisla, la remeiera», hanestat redissenyades per adreçar-les als estu-diants. Resulta evident assenyalar que les acti-vitats es basen en els dissenys curriculars peradaptar-ne els continguts i la metodologia alsdiferents nivells educatius.

«Olèrdola, una muntanya d’històries»

Aquesta activitat educativa està adreçada a ci-cle mitjà i superior de primària. Es tracta d’unitinerari de natura guiat que permet als alumnesdescobrir la muntanya d’Olèrdola des d’unpunt de vista geogràfic, biològic i geològic i a lavegada conèixer l’estreta relació que l’home hatingut amb el medi on viu al llarg del temps. Perintroduir la importància històrica i estratègicad’Olèrdola primer es visita el Centre d’Interpre-tació del Museu d’Arqueologia, on l’educadorfa un breu repàs històric des dels primers habi-tants de la muntanya fins a l’actualitat. Despréss’inicia un itinerari per l’entorn natural on es

destaquen aspectes referents a la singularitatgeogràfica, ecològica i biològica de l’entorn.

«Guisla, la remeiera»

Es va creure interessant adaptar la visita tea-tralitzada de Guisla la remeiera i crear una acti-vitat educativa per a alumnes de primària, con-cretament de cicle infantil (P4 i P5) i cicle inicial.Aquesta pretén donar a conèixer les herbes iplantes més característiques de l’entorn i a lavegada descobrir les seves propietats de la màd’aquesta remeiera medieval. El fet de tractar-se d’una teatralització permet captar un interèsi una motivació especials de l’alumnat de menysedat. La remeiera guia els alumnes per un petitrecorregut que els condueix al pla dels Albats.Durant el recorregut els nens i les nenes podentreballar els sentits, com l’olor i el tacte, a lavegada que s’introdueixen conceptes que elsserveixen per anar treballant la idea de «tempshistòric».

L’activitat finalitza amb un taller on cada nenelabora una bossa d’olor que es pot emportar acasa com a record de la Guisla.

Conclusió

Les activitats lúdiques i culturals que es portena terme a Olèrdola són dissenyades des de di-ferents disciplines, cosa que permet apropar larealitat d’aquest parc al visitant d’una maneraglobal.

Les estratègies definides i la utilització de di-ferents metodologies a l’hora d’executar lesactivitats permeten arribar a diferents tipus depúblics, des del visitant que s’interessa habi-tualment per visitar espais naturals, fins a visi-tants que només pretenen passar una bonaestona en un parc singular com Olèrdola.Aquest segon perfil resulta especialment inte-ressant, si tenim en compte que gràcies aaquest tipus d’activitat es pot sensibilitzar els«nous visitants» en qüestions mediambientals,alhora que participen de l’ús lúdic, educatiu, ien definitiva cultural, d’un parc natural.

Per últim, aquesta tasca de sensibilització ésl’objectiu primer quan les activitats s’adrecen alsector de l’ensenyament.

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 202

Geologia

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 203

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 204

Resumen

El registro fósil marino (poríferos,ammonítidos, nautílidos y equinoideos) ycontinental (carofitas) del Cretácico superior(Barremiense superior-Aptiense) de El GarrafEn este trabajo se revisa el registro marino (porí-feros, ammonítidos, nautílidos y equinoideos) ycontinental (carofitas) del Barremiense superior-Aptiense de El Garraf centrándonos en los am-monítidos y las carofitas. En los depósitos mari-nos de plataforma profunda se reconocen hastaseis asociaciones de ammonites, concretamentelas asociaciones: Deshayesites wessi, Deshayesitesdeshayesi, Dufrenoyia furcata (Aptiense inferior),Epicheloniceras subnodosocostum, Parahoplitesmelchioris (Aptiense medio) y Acanthoplites nolani(Aptiense superior). Se caracteriza una asociaciónde carofitas en Punta de l’Ombra (Colls-Miralpeix)perteneciente a la biozona Cruciata (Barremiensesuperior-Aptiense inferior).

Palabras claveCretácico inferior, El Garraf, poríferos, ammoníti-dos, nautílidos, equinoideos, carofitas, dinosaurios

Abstract

The Lower Cretaceous (Upper Barremian-Aptian) marine (poriferans, ammonitids, nautilids and echinoids) and continental(charophytes) fossil record in the GarrafThis paper reviews the Upper Barremian-Aptian ma-rine (poriferans, ammonitids, nautilids and echi-noids) and continental (charophytes) fossil record inthe Garraf, focusing primarily on ammonitids andcharophytes. As many as six ammonitid associa-tions are recognised in the deep platform marinedeposits, namely Deshayesites wessi, Deshayesitesdeshayesi, Dufrenoyia furcata (Lower Aptian),Epicheloniceras subnodosocostum, Parahoplitesmelchioris (Middle Aptian) and Acanthoplites nolani(Upper Aptian). A charophyte association is charac-terised at Punta de l’Ombra (Colls-Miralpeix) be-longing to the Cruciata biozone (Upper Barremian-Lower Aptian).

KeywordsLower Cretaceous, Garraf, poriferans, ammonitids,nautilids, echinoids, charophytes, dinosaurs

Resum

En aquest treball es revisa el registre marí (porí-fers, ammonítids, nautílids i equinoïdeus) i conti-nental (caròfits) del barremià superior-aptià delGarraf centrant-nos especialment en els ammoní-tids i els caròfits. En els dipòsits marins de platafor-ma profunda es reconeixen fins a sis associacionsd’ammonítids, concretament les associacions deDeshayesites wessi, Deshayesites deshayesi, Du-frenoyia furcata (aptià inferior), Epichelonicerassubnodosocostum, Parahoplites melchioris (aptiàmitjà) i Acanthoplites nolani (aptià superior). Es ca-racteritza una associació de caròfits a punta del’Ombra (Colls-Miralpeix), pertanyent a la biozonacruciata (barremià superior-aptià inferior).

Paraules clauCretaci inferior, el Garraf, porífers, ammonítids, nau-tílids, equinoïdeus, caròfits, dinosaures

El registre fòssil marí (porífers, ammonítids, nautílids i equinoïdeus)i continental (caròfits) del cretaci inferior (barremià superior-aptià) del Garraf

Josep Anton MorenoDepartament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica Universitat de Barcelona

Carles Martín-ClosasDepartament d’Estratigrafia Paleontología i Geociències Marines. Universitat de Barcelona

Ramon SalasDepartament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica Universitat de Barcelona


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 205

Introducció

El registre fòssil marí del cretaci inferior delmassís del Garraf és conegut des d’antic (AL-MERA, 1895; KILIAN, 1898). Amb posterioritat diversos especialistes han anat treballant en di-versos grups fòssils i en l’actualitat es disposad’un coneixement relativament complet del re-gistre fòssil.

En el present treball es dóna a conèixer el re-gistre fòssil del barremià superior-aptià del Garrafa la llum de les darreres investigacions conduïdessobretot en el camp de la taxonomia i la biostra-tigrafia dels cefalòpodes i dels caròfits fòssils.

Situació geològica

El massís del Garraf es troba a la Serralada Lito-ral Catalana (fig. 1). Està format essencialmentper materials del juràssic superior i del cretaci in-ferior, que es van disposar recobrint un substratpaleozoic i triàsic. La sedimentació dels materialsdel cretaci inferior va tenir lloc generalment enmedi marí de plataforma poc profunda, però in-clou intervals en què el mar va arribar a ser forçaprofund i d’altres corresponents a dipòsits con-tinentals, de maresma litoral salabrosa o d’aiguadolça. Amb posterioritat, durant el terciari aquestsmaterials van ser deformats, fracturats i erosio-nats, el que va generar el relleu actual del Garraf.


Figura 1. Situació del massís del Garraf i quatre afloraments 1: Can Casanyes, 2: el Farreny, 3: Mas de l’Ar-tís i 4: Punta de l’Ombra.

Paleontologia sistemàtica

Porífers

Lagneau-Herenguer (1962) va estudiar els porí-fers del massís i va descriure al Garraf nombro-ses espècies noves com per exemple: Came-rospongia asimétrica Lagneau-Herenger, 1962;Craticularia stellata Lagneau-Herenger, 1962; Cy-clostigma tubulosa Lagneau-Herenger, 1962;Discodermia catalaunica Lagneau-Herenger,1962; Exanthesis aptiensis Lagneau-Heren-ger, 1962 (fig. 2); Moretiella elegans Lagneau-Herenger, 1962; Saraphora aptiensis Lagneau-

Figura 2. Exanthesis aptiensis (Lagneau-Herenger,1962) procedent de Can Casanyes. Escala gràfica:1 cm.

Juràssic icretaci

5 km

20 km

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 206


Figura 3. Saraphora aptiensis (Lagneau-Herenger,1962), colònia hemisfèrica procedent de Can Casa-nyes. Escala gràfica: 1 cm.

Figura 4. Heminautilus lallierianus, antiga col.leccióAlmera de localitat incerta, únicament s’especifica elGarraf. Exemplar MGB 22607 (Museu de Geologiade Barcelona). Escala gràfica: 1 cm.

Figura 5. Distribució biostratigràfica dels ammonítids en dues seccions sintètiques del’aptià del Garraf.

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 207

Herenger, 1962 (fig. 3); Pseudocytoracea curtaLagneau-Herenger, 1962, entre d’altres. Aquesttreball continua sent l’única referència pel quefa als porífers del Garraf.

Ammonítids i nautílids

Els ammonítids i els nautílids del Garraf són co-neguts des d’antic (KILIAN, 1898). Bataller (1962)va reprendre l’estudi dels ammonítids. Mentre

que Calzada i Viader (1980) revisaren els nautí-lids de l’aptià del NE peninsular i, entre aquests,els del Garraf. Més recentment Martínez, Grau-ges i Salas (1994) i Calzada, Campuzano i Ur-quiola (1996) reprenen l’estudi dels ammonítids.Finalment Moreno (2005) revisà de forma mo-nogràfica els ammonítids del Garraf i Moreno etal. ( 2006) presentaren un estudi preliminar delsnautílids.

Al Garraf es coneixen tres espècies de nau-tílids: Eucyymatoceras plicatum (Fitton, 1836),Cymatoceras neckerianum (Pictet, 1847) i He-minautilus lallierianus (d’Orbigny, 1841) (fig. 4).

Els ammonítids són fòssils que clàssica-ment s’han emprat per fer biostratigrafia, laqual es fonamenta en el reconeixement d’as-sociacions de fòssils i l’establiment de les se-ves distribucions temporals a partir d’unesbiozonacions estàndards. Aquestes biozona-cions tenen moltes aplicacions en la datació


Figura 6. Roloboceras hambrovi procedent del Fa-rreny. Exemplar MV 3887 (Museu del Vi, Museu deVilafranca). Escala gràfica: 1 cm.

Figura 7. Deshayesites latilobatus procedent del Fa-rreny. Exemplar PUAB 68310 (col.leccions de Pale-ontologia de la Universitat Autònoma de Barcelona).Escala gràfica: 1 cm.

Figura 8. Tropaeum bowerbanky. Holotip refigurat(Sowerby, 1840) i exemplar fragmentari PUAB 68425procedent de Can Casanyes, respectivament. Esca-la gràfica: 1 cm.

Figura 9. Cheloniceras mackesoni, exemplar frag-mentari procedent del Mas de l’Artís. ExemplarPUAB 68396. Escala gràfica: 1 cm.

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 208

de les formacions geològiques i en la seva cor-relació. En la figura 5 es mostra la distribucióbiostratigràfica dels ammonítids del Garraf.Les diferents biozones es reconeixen per lesassociacions següents:

Biozona Deshayesites weissi: Deshayesitesgr. normani (Casey, 1964), Ptychoceras sp.;Toxoceratoides royerianum (d’Orbigny, 1842) iCheloniceras sp.

Biozona Deshayesites deshayesi: Rolobo-ceras hambrovi (Forbes, 1845) (fig. 6), Desha-yesites grandis (Sapth, 1930), Deshayesites la-tilobatus Sinzow, 1909 (fig. 7); Chelonicerascornuelianum (d’Orbigny, 1841); Pseudohaplo-ceras matheroni (d’Orbigny, 1840), i Hamitice-ras? carcitanense (Matheron, 1878).

Biozona Dufrenoyia furcata: Dufrenoyia sp.;Australiceras sp.; Tropaeum bowerbanki (So-werby, 1836) (fig. 8), Phylloceras sp.; Cheloni-ceras meyendorffi (d’Orbigny, 1845); Chelonice-ras mackesoni Casey, 1962 (fig. 9); Aconecerasnisus (d’Orbigny, 1841), i Colombiceras crassi-costatus (d’Orbigny, 1841).

Biozona Epicheloniceras subnodosocosta-tum: Epicheloniceras martini (d’Orbigny, 1841),Cheloniceras mackesoni, Colombiceras crassi-costatus i Malthoceras cf. laeve (Renz, 1978).

Biozona Parahoplites melchioris: Parahopli-tes melchioris (Anthula, 1899), Colombicerascrassicostatus, Epicheloniceras martini i Acan-thoplites bigoureti (Seunes, 1887).

Biozona Acanthoplites nolani la part basald’aquesta, que correspon a la subzona Diado-choceras nodosocostatum: Diadochoceras sp.,juntament amb fragments de Parahoplites sp.

Equinoïdeus

El paleontòleg francès Lambert (1902, 1927) vaestudiar els equinoïdeus catalans fòssils de to-tes les edats, inclosos els del barremià-aptiàdel Garraf. Amb posterioritat, aquest grup ambprou feines ha estat treballat. Només Villalba(1993) en la seva tesi doctoral revisà tots elsequinoïdeus del cretaci inferior espanyol, entreels quals els del Garraf.

Caròfits

El cretaci inferior continental del Garraf ha estatpoc estudiat fins a l’actualitat. Martín-Closas

(1989, 2004) va estudiar la base de la sèriecretàcica a la localitat de la Pleta, on va trobarassociacions del berriasià superior. Fins ara nohi havia cap coneixement que el barremià su-perior i l’aptià inferior incloguessin fàcies conti-nentals al Garraf. La localitat més propera ambflora de caròfits d’aquesta edat es localitzava alParrissal (Ports de Beseit). Amb motiu de l’es-tudi del sector costaner de Colls-Miralpeix esvan localitzar una sèrie de nivells margososamb fauna i flora continentals a prop de puntade l’Ombra (fig. 10). L’associació inclou fructifi-cacions de caròfits, conquilles i opercles degasteròpodes continentals i abundants frag-ments de closques d’ou de dinosaure. Tambéhi ha rars tal.lus de dasicladals (algues verdes


Figura 10. Secció de la punta de l’Ombra.

Punta de l’Ombra (el Garraf)P

otèn

cia

m.

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 209

marines). Les restes de caròfits trobats sónutricles de les famílies Clavatoraceae i Chara-ceae, concretament de les espècies Globatormaillardii trochiliscoides (Grambast, 1966)(morfotipus avançats), Atopochara trivolvis tri-quetra (Grambast, 1966) i Mesochara harrisii(Mädler 1952). Malgrat que l’associació té unrang biostratigràfic ampli (barremià-aptià infe-rior), la presència de morfotipus avançats dinsla línia filètica de Globator maillardii trochiliscoi-des sembla indicar que l’associació pertany ala biozona Cruciata dins la biozonació de Rive-line et al. (1996).

Conclusions

En l’aptià del Garraf es reconeixen fins a sisbiozones d’ammonítids: D. wessi, D. deshaye-si, D. furcata (aptià inferior), E. subnodosocos-taum, P. melchioris (aptià mitjà) i A. nolani (aptiàsuperior); es tracta del registre biostratigràficd’ammonítids, conegut, més complet de l’aptiàde la península Ibèrica.

Es documenta la presència de tres espè-cies de caròfits, pertanyents a la biozona Cru-ciata que fins ara no era coneguda al massísdel Garraf.

S’assenyala per primera vegada la presènciade closques d’ous de dinosaure al massís delGarraf.

Agraïments

Aquest treball ha estat possible gràcies al De-partament d’Universitats, Recerca i Societatde la Informació de la Generalitat de Catalu-nya i del Fons Social Europeu mitjançant elprojecte d’investigació CGL2005-07445-CO3-01/BTE. Agraïm al Sr. Telm Bover els seus co-mentaris.


ALMERA, Jaume (1895). «Étude stratigraphiquedu massif crétacé du littoral de la province deBarcelona». Bulletín de la Societé Géologiquedu France, núm. 23; pàg. 564-571.

BATALLER, Josep Ramon (1962). «Los cefa-lópodos del Macizo Cretácico de Garraf (Bar-celona)». Memorias de la Real Academia de

Ciencias y Artes de Barcelona, núm. 34; pàg.177-211.

CALZADA, Sebastián; VIADER, Juan María(1980). «Sobre dos nautílidos aptienses halla-dos en el noreste español». Estudios geológi-cos, núm. 36; pàg. 163-167.

CALZADA, Sebastián; CAMPUZANO, Raúl; UR-QUIOLA, María del Mar (1996). «Nueva cita decefalópodos en el Macizo de Garraf». Batalleria,núm. 6; pàg. 63-66.

KILIAN, Wilfrid (1898). «Sur les céphalopodesdu Crétace inférieur des environs de Barcelo-na». Bulletín de la Societé Géologique du Fran-ce, núm. 26; pàg. 825.

LAGNEAU-HERENGUER, Lucette (1962). «Con-tribution à l’étude des spongiaires silicieux duCrétacé inferieur». Memoires de la Société Geo-logique du France, núm. 95; pàg. 1-252.

LAMBERT, Jules (1902). «Description desEchinides fosiles de la province de Barcelona».Memoires de la Société Geologique de France,núm. 24; pàg.1-128.

LAMBERT, Jules (1927). «Révision des Echini-des fósiles de la Catalogne». Memòries del Mu-seu de Ciències Naturals de Barcelona. Geolo-gia; pàg. 1-102.

MARTÍN-CLOSAS, Carles (1989). «Els caròfitsdel cretaci inferior de les conques perifèriquesdel bloc de l’Ebre». Tesi doctoral de la Universi-tat de Barcelona. 581 pàg.

MARTÍN-CLOSAS, Carles (2000). «Els caròfitsdel Juràssic superior i Cretaci inferior de la Pe-nínsula Ibèrica». Arxius de les Seccions de Cièn-cies. Institut d’Estudis Catalans, 125: 304 pàg.

MARTÍNEZ, Ricardo; GRAUGES, Antoni; SALAS,Ramon (1994). «Distribución de los ammonitesdel Cretácico inferior de la Cordillera CosteraCatalana e Ibérica Oriental». Cuadernos de geo-logía ibérica, núm. 18; pàg. 337-354.

MORENO, Josep Anton (2005) (inèdit). «Estu-dio Bioestratigráfico del Aptiense del Macizodel Garraf (Cadena Costero Catalana)». Treballfinal de carrera. Universitat de Barcelona. 130pàg.

MORENO, Josep Anton; VILLALBA, Sheila; BO-VER, Telm; MARTÍNEZ, Ricardo; GRAUGES, Antoni(2006). «Nautílidos del Aptiense (Cretácico Infe-rior) del Macizo del Garraf (Barcelona), Cordille-ra Costero Catalana, noreste de la PenínsulaIbérica. Revisión del género EucymatocerasSpath, 1927». Libro de resúmenes de las XXIIjornadas de la Sociedad Española de Paleonto-logía, pàg. 150-152.


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 210

VILLALBA, Paz María (1993). «Revisión de losequínidos del Cretacico Inferior y Medio Espa-ñol». Tesi doctoral de la Universitat Compluten-se de Madrid. 551 pàg.

RIVELINE, Janine; BERGER, Jean-Pierre; FEIST,Monique; MARTÍN-CLOSAS, Carles; SCHUDACK,Michael Ernst; SOULIÉ-MÄRSCHE, Ingeborg (1996).

«European Mesozoic-Cenozoic charophyte bio-zonation». Bulletin Société Geologique de France,núm.167; pàg. 453-468.

SOWERBY, James de Carle (1840). «Letter tothe Secretary on the genus Crioceratites andScaphites gigas». Transaction of the GeologicalSociety, núm. 4 (2); pàg. 109-411.


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 211

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 212

Resumen

Los felinos de El GarrafLos sedimentos que llenan las cuevas, las simas osimplemente las grietas del carstificado macizode El Garraf y L’Ordal, han dado en el transcursode los años una importante fauna fósil, subfósil yactual.

Uno de los restos animales más representa-dos, a pesar de la dificultad de encontrarlos encierta cantidad, son los de los felinos. Hasta aho-ra, sólo en una docena de cavidades se han des-cubierto restos de un buen número de especiesde esta familia.

El trabajo que se presenta se estructura en di-ferentes apartados en los que se describe la sis-temática de los felinos, se presenta una relaciónde los yacimientos con la cronología y la faunadescubierta, se da una tabla de táxones-cavida-des y finalmente la bibliografía consultada.

Palabras claveFelinos, yacimientos, fósiles, subfósiles

Abstract

The cats of the GarrafOver the years, the sediments deposited in thecaves, potholes or simply cracks in the karstifiedmassif of the Garraf and Ordal have yielded a sub-stantial fossil, subfossil and present fauna.

One of the most widely represented groups, de-spite the difficulty in finding them in any quantity, isthat of the cats. To date, remains of a good numberof species of this family have been discovered in justa dozen or so cavities.

This paper is divided into several sections pro-viding a description of the systematics of the cats, alist of the sites with their chronology and the faunadiscovered, a taxa-cavities table, and lastly the bib-liography consulted.

KeywordsCats, deposits, fossils, subfossils

Resum

Els sediments que reomplen les coves, els avencso simplement les esquerdes del carstificat massísdel Garraf i l’Ordal, han donat en el transcurs delsanys una important fauna fòssil, subfòssil i actual.

Unes de les restes animals més representades,tot i la dificultat de trobar-les en certa quantitat,són les dels felins. Fins ara, només en una dotze-na de cavitats s’han descobert restes d’un bonnombre d’espècies d’aquesta família.

El treball que es presenta s’estructura en dife-rents apartats en els quals es descriu la sistemàti-ca dels felins, es fa una relació dels jaciments ambla cronologia i la fauna descoberta, es dóna unataula de tàxons-cavitats i finalment la bibliografiaconsultada.

Paraules clauFelins, jaciments, fòssils, subfòssils

Els felins del Garraf

Miquel Neboti Teresa HernándezSecció Villalta d’Arqueologia i Paleontologia de la Federació Catalana d’Espeleologia


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 213

Introducció

L’estudi dels felins ha comportat des de sempreuna gran complexitat. Amb freqüència s’hanproduït canvis en la seva denominació taxonò-mica i encara, avui dia, alguns especialistes noes posen d’acord en certes classificacions es-pecífiques. Això ha comportat una certa confu-sió a l’hora de determinar certs exemplars; totaaquesta problemàtica queda reflectida en lespublicacions existents.

En el recull de cavitats que presentem s’in-clou la bibliografia consultada, amb la seva re-lació taxonòmica, i al marge la classificació ac-tualitzada d’acord amb el criteri adoptat mésgeneralment pels especialistes en els seus úl-tims treballs.

Motius del treball

– Fer noves aportacions al coneixement dels felins trobats en cavitats del massís Garraf-Ordal.– Incidir en la importància de l’estudi d’aquestscarnívors, alguns dels quals, en greu perill d’ex-tinció.– Recordar que tant a les cavitats com en elsreompliments del massís s’han trobat, i es po-

den seguir trobant, la majoria de les restes d’a-quests felins.– Reconèixer l’activitat de l’espeleòleg en eldescobriment del material paleontològic i lacol.laboració que sempre ha tingut amb els in-vestigadors en el treball de recuperació i l’estu-di posterior.

Sistemàtica

A continuació es mostren les dues llistes de lasistemàtica de classificació utilitzada, la prime-ra per a la classe Mammalia (fig. 1) i la segonaconcretada per a la família Felidae (fig. 2).

Seguidament es presenta la descripció ge-neral per a cada un dels tàxons de la família Fe-lidae trobats al massís Garraf-Ordal, separatssegons els gèneres de les dues subfamílies.

1. Subfamília: Machairodontinae

Homotherium latidensAvenc Marcel

Conegut comunament com a tigre de dents desabre. De la mida d’un lleó amb característicsullals superiors aplanats, amb forma de daga.És una espècie extingida. Machairodus kurteni


Figura 1. Sistemàtica per a la classificació de la classe Mammalia.

SISTEMÀTICA - I

CLASSE ORDRE FAMÍLIA

MAMMALIA INSECTIVORA (Eriçó, talp, musaranya)

CHIROPTERA (Ratpenat)

PRIMATES (Home, mono)

LAGOMORFHA (Conill, llebre)

RODENTHIA (Esquirol, marmota)

ARTIODACTYLA (Senglar, cérvol, cabra, bou)

PERISSODACTYLA (Rinoceront, cavall)

PROBOSCIDEA (Elefant)

CARNIVORA CANIDAE (Llop, guineu)

URSIDAE (Ós)

MUSTELIDAE (Toixó)

VIVERRIDAE (Geneta)

FELIDAE

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 214

podria ser el seu avantpassat. El gènere Homo-therium amb diverses espècies va viure a Euro-pa i l’Àsia en un període d’entre els 3 i els 0,5milions d’anys.

A Catalunya s’han descobert un bon nom-bre de restes d’aquest felí en unes dolines re-omplertes de sediments del plistocè inferior a lazona d’Incarcal (Crespià-Girona). La quantitat ila diversitat d’aquestes restes han permèsaportar nous coneixements de la seva anato-mia i paleobiologia (GALOBART, 2007).

H. crenatidens és sinònim d’H. latidens.

MegantereonAvenc Marcel

Forma part d’un grup fòssil que va viure entre elpliocè i el plistocè mitjà. A partir d’un esquelet for-ça conservat a Senéze, es considera que la sevaalçada és d’uns 70 cm, extremitats anteriors ro-bustes, amb urpes com les del lleó i els caninssuperiors de mida gran i molt aplanats com cor-respon als macairodontis (GALOBART, 2007).

Subfamília: Felinae

Panthera leo spelaeaAvenc de la Pepi

També anomenat lleó de les cavernes. Avant-passat del lleó actual P. leo que avui tan sols

trobem a l’Àfrica i alguns exemplars a l’Índia.P.l. spelaea té com a antecessor P. mosba-chensis, un fèlid de gran talla, del qual es tro-ben restes a la cova de l’Aragó i Atapuerca ique alguns autors consideren sinònim de P.l.spelaea. P.l. spelaea apareix al final del plisto-cè mitjà i desapareix a final del plistocè supe-rior. L’estudi de l’ADN de P.l. spelaea vol de-mostrar que es tracta d’una espècie diferent imés gran que l’actual lleó (ARSUAGA, 2006).Aquesta confirmació podria comportar un noucanvi de tàxon.

A Catalunya trobem restes d’aquest granfelí, fora del territori tractat, a l’Abric Romaní(CÁCERES et al.,1993); a la cova del Toll (VILLAL-TA I THOMAS, 1974), i al Reclau Viver (CRUSAFONT

I THOMAS, 1950).

Panthera pardusCova del Gegant

És el lleopard, una pantera molt primitiva queviu actualment a l’Àfrica i l’Àsia. A Europa es vaextingir, les seves restes fòssils es troben desdel plistocè mitjà i un dels jaciments més anticsés la cova de l’Aragó. Aquest felí desapareix enel plistocè superior.

Altres cavitats catalanes amb restes de P.pardus són: cova dels Muricecs, S’Espasa,cova del Gegant, Mollet I i l’Abric Romaní.


Figura 2. Sistemàtica per a la classificació de la família Felidae per als tàxons trobats al massís Garraf-Ordal.

SISTEMÀTICA - II

FAMÍLIA SUBFAMÍLIA GÈNERE ESPÈCIE SUBESPÈCIE

FELIDAE Machairodoninae Homotherium latidensMegantereon

Felinae Panthera leo spelaeaPanthera pardusPanthera schaubi

Lynx issiodorensisLynx pardiunus spelaeusLynx pardinus pardinus

Felis sylvestrisFelis catus

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 215

Pantera schaubiAvenc Marcel i Ca n’Aymerich

Es considera un petit puma primitiu amb una ta-lla entre un lleopard petit i un linx gran. Apareixen el vil.lafranquià mitjà i pot ser l’antecessordels actuals pumes americans (ARRIBAS, 2004).

Lynx issiodorensisAvenc Marcel

Tenim constància de la seva presència en el plio-cè inicial i desapareix en el plistocè inferior. és l’a-vantpassat dels linxs actuals. A Europa dóna llocal Linx pardinus spelaeus (plistocè mitjà). L. issio-dorensis es desplaça a l’Amèrica del Nord evolu-cionant a L.i. kurteni i L. rufus. A l’Àsia dóna llocal L. lynx, l’actual linx boreal. La variabilitat mètri-ca que presenta aquesta espècie és deguda alfet que ha modificat la seva talla en el transcursde la seva evolució, al pliocè inferior té unes di-mensions més petites que els exemplars del plio-cè superior i similars a les formes de petita talladel vil.lafranquià superior (MONTOYA et al., 2001).

Lynx pardinus spelaeusCova Verda, cova del Musclo, cova del Gegant,cova del Rinoceront, cova de Can Sadurní

Té com a ancestre el L. issiodorensis, apareixen el plistocè mitjà i en el plistocè superior evo-luciona a L. pardinus pardinus. L. p. espelaeusés el linx ibèric primitiu, com ho demostren elsseus caràcters morfològics, si bé la seva midaés similar a la del linx nòrdic.

Linx pardinus pardinusAvenc del Marge del Moro, avenc Sellarés i coll Verdaguer

És el linx ibèric actual, que trobem únicament alsud de la península Ibèrica. Com hem esmen-tat, és el successor de L.p. spelaeus i es trobaen jaciments a partir del Würm II-III, que ésquan sembla reemplaçar o conviure amb els úl-tims L.p. spelaeus. En aquesta època delWürm II-III és difícil determinar si es tracta d’u-na espècie o l’altra. Arribas (2004) creu que persolucionar aquest dilema caldria revisar totesles restes d’aquest període, per cercar les veri-tables diferències de les espècies.

Felis silvestrisCova Verda, cova del Gegant, Ca n’Aymerich,cova del Rinoceront, cova de Can Sadurní,mines de Can Tintorer, avenc del Marge delMoro, avenc Sellarés

És el gat salvatge o gat fer, que viu actualmenta la meitat nord i al sud de Catalunya. L’origenfilogenètic de Felis silvestres a Europa el tro-bem al jaciment vil.lafranquià d’Olivola, on apa-reixen les restes d’un petit fèlid que defineixl’espècie Felis lunensis i representa l’avantpas-sat del gat salvatge actual (GARCÍA-GARCÍA,2002).

Els gats salvatges constitueixen un dels grupsde sistemàtica més complicada, en virtut de l’ho-mogeneïtat d’aquesta família (RUIZ-OLMO,1995).Alguns autors creuen que el gat salvatge euro-peu i el d’Àfrica (Felis lybica) són espècies dife-rents, altres autors consideren que tan sols sónsubespècies diferents.

Felis catusCova del Gegant

El gat domèstic forma part amb el F. silvestresi F. lybica (gat africà) de la problemàtica quetenen certs especialistes de determinar si són espècies diferents o simplement subes-pècies. En qualsevol cas, és innegable quetotes tres són hibridables entre si i que la des-cendència és fèrtil en les successives genera-cions.

Sens dubte aquest és un dels exemples mésclars on el concepte clàssic d’espècie es veucompromès (RUIZ-OLMO, 1995). La hibridaciódel gat salvatge i el gat domèstic feréstec, ano-menat «cimarró» que podem trobar pràctica-ment arreu de Catalunya, ens ocasiona dubtesper a la seva determinació.

Jaciments

Aquestes cavitats entren dins l’àrea de recercasobre Els primers pobladors del massís delGarraf-Ordal i Llobregat, que es duu a termedes de l’any 1999 per l’equip d’arqueòlegs delGrup de Recerca del Quaternari de la Universi-tat de Barcelona, dirigits per Joan Daura iMontse Sanz. A la imatge següent es pot ob-servar la localització aproximada de les cavitatsal massís (fig. 3).


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 216

Les fitxes de cavitats que podem veure acontinuació ens donen a conèixer el nom deljaciment i la seva localització, la cronologia, ladeterminació actual de les restes, la bibliografiaamb les classificacions originals i la situació ac-tual dels materials.

Avenc Marcel (Vallirana)

Plistocè inferior, 1,5-1,6 ma.– Homotherium latidens– Megantereon– Panthera schaubiLynx issiodorensis

Gómez-Alba, 1988 Homotherium crenatidensAsensio, 1993 Felidae ind., Homotherium sp.,Megantereon sp.Daura, 2004 Felis lynx issiodorensis, PantheraschaubiH. crenatidens és sinònim d’H. latidens.

Materials dipositats al MGB (Museu de Geo-logia de Barcelona) i a l’IPS (Institut de Paleon-tologia M. Crusafont de Sabadell).

Avenc de la Pepi (Gavà)

Plistocè superior– Panthera leo spelaea

Villalta, Thomas, 1974 Felis spelaeaGómez-Alba, 1988 Panthera spelaea

Materials dipositats al MGB (Museu de Geo-logia de Barcelona) i a l’IPS (Institut de Paleon-tologia M. Crusafont de Sabadell)

Cova Verda (Sitges)

Plistocè superior, holocè– Lynx pardinus spelaeus– Felis silvestris

Gómez-Alba, 1988 Felis silvestrisNadal, 2000 Felis silvestrisArribas, 2004 Lynx spelaeus

Materials dipositats al MGB (Museu de Geo-logia de Barcelona).


Figura 3. Localització de les cavitats de l’àrea del massís Garraf-Ordal sobre la cartografia 1/250.000 existentde l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

1. Coll Verdaguer 7. Pepi2. Marge del Moro 8. Ca n’Aymerich3. Marcel 9. Rinoceront4. Can Sadurní 10. Verda5. Sellarés 11. Musclo6. Can Tintorer 12. Gegant

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 217

Cova del Musclo (Sitges)

Plistocè superior– Lynx pardinus spelaeus

Nadal, 2000 Lynx spelaea

Cova del Gegant (Sitges)

Plistocè superior 125.000-35.000 anys. Holocè– Panthera pardus– Lynx pardinus spelaeus– Felis silvestris– Felis catusRestes recuperades de les intervencions de

l’Agrupació Muntanyenca, de Ramon Viñas, deJ.F. de Villalta i de l’excavació feta per R. Mora iJ. Miret: Felis catus, Felis pardus, Felis sylvestris,Felis lynx pardina spelaea, Felis panthera pardus.

Materials dipositats al MGB (Museu de Geo-logia de Barcelona), a l’IPS (Institut de Paleon-tologia M. Crusafont de Sabadell) i a l’AHMS(Arxiu Històric Municipal de Sitges).

Ca n’Aymerich, Pedrera Altisench(Castelldefels)

Plistocè mitjà– Panthera schaubi– Felis silvestris

Villalta, Crusafont, 1950 Leo (panthera) pardus,Felis (Felis) sylvestris.Viñas, Villalta, 1975 identifica com a Pantheraschaubi o Panthera schreuderi, la descrita an-teriorment com a Panthera pardus.

Materials dipositats al MGB (Museu de Geo-logia de Barcelona) i a l’IPS (Institut de Paleon-tologia M. Crusafont de Sabadell)

Cova del Rinoceront (Castelldefels)

Plistocè mitjà, plistocè superior. 500.000-80.000anys bp.

– Lynx pardinus spelaeus– Felis silvestris

Daura, Sanz, Vaquero, 2004 Lynx aff. Spelaea,Felis aff. Silvestris

Actualment les excavacions les realitza unequip de la Universitat de Barcelona sota la di-recció de Joan Daura i Montse Sanz.

Materials dipositats a la UB (Universitat deBarcelona).

Cova de Can Sadurní (Begues)

Neolític antic, eneolític, bronze final, iberoromà.– Lynx pardinus– Felis silvestris

Nadal, 2000 Lynx pardina, Felis silvestris.Actualment les excavacions les realitza un

equip de la Universitat de Barcelona sota la di-recció de Manel Edo, M. Josefa Villalba i AnnaBlasco.

Mines de Can Tintorer (Gavà)

Neolític• Felis silvestris

Nadal, 2000 Felis silvestris

Avenc del Marge del Moro (Vallirana)

Plistocè superior– Lynx pardinus pardinus– Felis silvestris

Ferro, Juderías, Nebot, Paune, 1997 Lynx par-dina, Felis sylvestrisNebot, Ferro, 1998 Lynx pardina, Felis sylvestris

Materials dipositats a l’IPS (Institut de Pa-leontologia M. Crusafont de Sabadell)

Avenc Sellarés (Begues)

Holocè– Lynx pardinus pardinus– Felis silvestrisMaterials dipositats a l’IPS (Institut de Pa-

leontologia M. Crusafont de Sabadell)

Cova de Coll Verdaguer (Cervelló)

Plistocè superior– Lynx pardinus pardinusDaura, Sanz, 2004 Felis lynx pardina

A continuació es mostra a través d’una tau-la la relació de cavitats i els tàxons trobats(taula 1).


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 218

Agraïments

Als espeleòlegs que amb les seves recerqueshan aconseguit importants descobriments, alDr. Àngel Galobart de l’Institut de Paleontologiade Sabadell i a Joan Daura i Montse Sanz delGrup Quaternari, a tots ells, per la seva col.la-boració.

Bibliografia

ARRIBAS, O. (2004). Fauna y paisaje de los Piri-neos en la Era Glaciar. Barcelona: Lynx Ed.

ARSUAGA, J.L. (2006). La saga humana. Ma-drid: Edit. EDAF.

ASENSIO, T. (1993). «Cavidades del Pla delMarge del Moro. Nuevos descubrimientos en elAvenc Marcel». Passamà, 27-42.

CÁCERES, I.; CANYELLES, J.; ESTEBAN, M.; GI-RALT, S.; GONZÁLEZ, F.; HUGUET, R.; IBÁÑEZ, N.;LORENZO, C.; MATA, M.; PINTO, A.; REVILLA, A.;ROSELL, J.; SANTIAGO, A.; SEGURA, E.; VALLVERDÚ,J.; ZARAGOZA, J. (1993). «Estudi d’un exemplarde Panthera pardus i un de Panthera Leo spe-laea, localitzats a l’Abric Romaní (Capellades,Anoia) i anàlisi de la problemàtica dels carnívorsen aquest jaciment». Estrat 6: 31-41. Igualada.

CRUSAFONT, M.; THOMAS, J. M. (1950). «Pri-mer hallazgo del León de las Cavernas en el

Pleistoceno de Cataluña». Pirineos, 17-18:521-534. Saragossa.

DAURA, J. (2004). «El Plistocè i l’Holocè inicialal massis del Garraf-Ordal i eix del Llobregat:Estat de la qüestió». Treball del DEA, Any 2004,convocatòria de juny.

DAURA, J.; SANZ, M. (2004). «Vertebrats fos-sils del Plistocè (1,8 m.a. - 10.000 anys) al Del-ta del Llobregat i el seu entorn». 1ª Trobadad’Estudiosos del Delta del Llobregat. Sant Boide Llobregat, Barcelona. Pàg. 22-37.

DAURA, J.; SANZ, M.; VAQUERO, M. (2004). «ElPleistoceno de la Cova del Rinoceront (Castell-defels, Barcelona)». O Paleolitico. Actas do IVCongreso de Arqueología Peninsular. Universi-dade do Algarbe. Faro. Pàg. 217-225.

FERRO, A.; JUDERÍAS, J.C.; NEBOT, M.; PAUNE,F. (1997). «Sobre el hallazgo de Lynx pardina(Temminck) y otros vertebrados en el Avenc del Marge del Moro (Vallirana, Baix Llobregat)».Actas 7ª Congreso Español de Espeleologia. St. Esteve Sesrovires. Pàg. 227-284.

GALOBART, A. (2007). «Filogenia, anatomía ypaleobiología del félido macairodontino Homo-therium latidens (Owen) (Felidae, Carnivora)».Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigado-res en Paleontología. Pàg. 57-68.

GARCÍA-GARCÍA, N. (2002). «Los carnívorosde los yacimientos pleistocenos de Atapuerca».Tesi doctoral. M.C.M.


Hom

othe

rium

latid

ens

Meg

ante

reon

Pan

ther

a sc

haub

i

Pan

ther

a le

o pa

rdus

Pan

ther

a sp

elae

a

Lynx

issi

odor

ensi

s

Lynx

par

dinu

s sp

elae

us

Lynx

par

dinu

s pa

rdin

us

Felis

silv

estr

is

Felis

cat

us

Avenc Marcel – – – –

Avenc de la Pepi –

Cova Verda – –

Cova del Musclo –

Cova del Gegant – – – –

Ca n’Aymerich – –

Cova del Rinoceront – –

Cova de Can Sadurní – –

Mines de Can Tintorer –

Avenc del Marge del Moro – –

Avenc Sellarés – –

Cova de Coll Verdaguer –

Taula 1. Relació de cavitats i tàxons trobats al massís Garraf-Ordal.

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 219

GÓMEZ-ALBA, J.A.S. (1988). Guia de Campode los FOSILES de España y Europa. Barcelo-na: Omega.

MONTOYA, P.; MORALES, J.; SENDRA, J. (2001).«Una mandíbula de Lynx issiodorensis (Croizety Jovert, 1828) (Carnivora, Mammalia) en elPlioceno Inferior de Cuevas del Almanzora (Al-mería, España)». Revista Española de Paleon-tología, núm. extraordinari, pàg. 125-131.

NADAL, J. (2000). «La fauna de mamífers alGarraf i als seus voltants a través del registre ar-queològic». III Trobada d’Estudiosos del Garraf.Monografies, 30. Diputació de Barcelona. Pàg.165-170.

NEBOT, M.; FERRO, A. (1998). « L’Avenc delMarge del Moro i altres cavitats al Baix Llobre-gat». Espeleo Sie 33: 92-98. Barcelona.

RUIZ-OLMO, J.; AGUILAR, A. (1995). Els GransMamífers de Catalunya i Andorra. Barcelona:Lynx Edit.

VILLALTA, J.F. (1962). «Un yacimiento villa-franquiense en las Islas Medas. (Prov.de Gero-na)» Actes du Quatrieme Congres Internationald¨Etudes Pyreneennes: 9-11.

VILLALTA, J.F.; CRUSAFONT, M. (1950). «Unnuevo yacimiento Pleistocénico en Castellde-fels». Estudios Geológicos 12: 275-285.

VILLALTA, J.F.; THOMAS, J.M. (1974). «El leónde cavernas en el Paleolítico de Cataluña». Mis-celánea Arqueológica XXV Aniversario Cursosde Ampurias T II, 431-437.

VIÑAS, R.; VILLALTA, J.F. (1975). «El depósitocuaternario de la Cova del Gegant». SpeleonMonografia I, pàg. 19-33.


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 220

Resums

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 221

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 222

Resumen

El nuevo Mapa geológico del macizo de El Garraf a escala 1:20.000Se presenta el nuevo Mapa geológico del macizode El Garraf, que fue realizado en el año 1994 porencargo del Institut Cartogràfic de Catalunya (hoyInstitut Geològic de Catalunya –IGC–). Actual-mente se están efectuando los trabajos comple-mentarios para su publicación por parte del IGCdentro de la serie de cartografía geológica escala1:25.000 del Mapa geológico de Cataluña.

En el nuevo mapa geológico se han distinguidoveintiséis unidades cartográficas que compren-den desde los materiales paleozoicos (unidad car-tográfica 1) hasta las formaciones superficialescuaternarias (unidad 19).

Palabras claveMapa geológico, cartografía

Abstract

The new 1:20,000 scale Geological Map of theGarraf MassifThis paper presents the new Geological Map of theGarraf Massif, made in 1994 at the request of theCartographic Institute of Catalonia (today GeologicalInstitute of Catalonia or IGC). Complementary workis currently under way for its publication by the IGCin the 1:25,000 scale geological map series Geolog-ical Map of Catalonia.

In the new geological map, 26 cartographic unitshave been distinguished ranging from Palaeozoicmaterials (cartographic unit 1) to Quaternary surfaceformations (unit 19).

KeywordsGeological map, cartography

Resum

Es presenta el nou Mapa geològic del massís delGarraf, el qual va ser realitzat l’any 1994 per en-càrrec de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (avuiInstitut Geològic de Catalunya –IGC–). Actualments’estan efectuant els treballs complementaris pera la seva publicació per l’IGC dins la sèrie de car-tografia geològica escala 1:25.000 del Mapa geo-lògic de Catalunya.

En el nou mapa geològic s’han distingit vint-i-sis unitats cartogràfiques que comprenen desdels materials paleozoics (unitat cartogràfica 1)fins a les formacions superficials quaternàries(unitat 19).

Paraules clauMapa geològic, cartografia

El nou Mapa geològicdel massís del Garrafa escala 1:20.000Resum

Ramon SalasDepartament de Geoquímica Petrologia i Prospecció Geològica Universitat de Barcelona


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 223

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 224

Vegetació

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 225

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 226

Resumen

Estudio de viabilidad de una repoblación de sabina (Juniperus phoenicea) en el Parquede El GarrafLa sabina (Juniperus phoenicea) presenta unadistribución actual en el Parque de El Garraf infe-rior al 4% de superficie ocupada. Con el objetivode contribuir a la regeneración natural de la sabi-na en el macizo de El Garraf se llevó a cabo un es-tudio para valorar la viabilidad de repoblacionesde sabina.

Se realizó un seguimiento durante un año de103 plántulas de sabina de dos años de edad,identificadas individualmente, plantadas en la zonade Mas Vendrell en el mes de octubre de 2001.Con el fin de testar el efecto del conejo sobre lasupervivencia y el crecimiento, se protegieron 44plántulas mediante una malla de polietileno. Tam-bién se testó la influencia de dos parámetros so-bre el crecimiento: distancia a una planta leñosa yorientación respecto a la exposición al sol.

El éxito de supervivencia respecto al esfuerzode repoblación se valora como aceptable.

Palabras claveJuniperus phoenicea, repoblación forestal, técni-cas forestales, herbivorismo

Abstract

Feasibility study of reforestation with Phoenician juniper (Juniperus phoenicea) in Garraf ParkThe Phoenician juniper (Juniperus phoenicea) hasa present distribution of less than 4% of the sur-face area of Garraf Park. With the aim of contribut-ing to the natural regeneration of the Phoenicianjuniper in the Garraf massif, a study was conduct-ed to assess the feasibility of reforestation with thespecies.

A total of 103 individually identified two-year-oldPhoenician juniper saplings were planted in the MasVendrell area in October 2001 and monitored forone year. In order to test for the effect of rabbits onsurvival and growth, 44 of the saplings were pro-tected with a polyethylene mesh. Tests were alsodone on the influence of two growth parameters:distance from a woody plant and orientation regard-ing exposure to the sun.

Survival with respect to the reforestation effort isjudged to be acceptable.

KeywordsJuniperus phoenicea, reforestation, forestry, herbivory

Resum

La savina (Juniperus phoenicea) presenta una dis-tribució actual al Parc del Garraf inferior al 4% desuperfície ocupada. Amb l’objectiu de contribuir ala regeneració natural de la savina al massís delGarraf es va realitzar un estudi per valorar la viabi-litat de repoblacions de savina.

Es va realitzar el seguiment durant un any de103 plançons de savina de dos anys d’edat,identificats individualment, plantats a la zona demas Vendrell el mes d’octubre del 2001. Per tes-tar l’efecte del conill sobre la supervivència i elcreixement, es van protegir 44 plançons mitjan-çant una malla de polietilè. També es va testar lainfluència de dos paràmetres sobre el creixe-ment: distància a una planta llenyosa i orientaciórespecte a l’exposició al sol.

L’èxit de supervivència respecte a l’esforç derepoblació es valora com a acceptable.

Paraules clauJuniperus phoenicea, repoblació forestal, tècni-ques forestals, herbivorisme

Estudi de viabilitatd’una repoblació de savina (Juniperusphoenicea) al Parc del Garraf

Marc MartínDepartament de Biologia Animal (Vertebrats)Universitat de Barcelona


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 227

Introducció

La savina (Juniperus phoenicea) és un arbre depoca altura, sovint d’aspecte arbustiu propi delmassís del Garraf, que pertany a la família de lescupressàcies. Té una distribució circummediter-rània, que arriba fins a les illes Canàries i als mar-ges del Sàhara i al nostre país es fa una micapertot (MASSALLES et al., 1988). Prefereix els sòlscalcaris i els terrenys secs rocosos. És una es-pècie molt ben adaptada als climes àrids i a si-tuacions molt ventoses. Les savines (Juniperusspp.) potencien al màxim la riquesa biològica i laproductivitat dels indrets on viuen (ORIA DE RUE-DA, 1990). És considerada, a més, com una es-pècie amb risc d’incendi baix relacionat amb laseva capacitat de combustió (PAPIÓ, 1998), peròsense capacitat de rebrotar. Malauradament, elsincendis han tingut una repercussió molt impor-tant sobre les poblacions de savina al Garraf, on era habitual per tot el massís, fins a limitar-la a aquelles àrees no afectades pels incendis del1982 i el 1994, i actualment ocupa 354 ha, el3,5% del parc natural (RIERA, 1996).

A causa del seu creixement lent i el temps degerminació de les llavors, sovint de més d’unany, la recuperació natural d’una població en re-gressió és un procés molt lent. Al mateix temps,alguns estudis recents sobre la savina de mun-tanya (J. thurifera), espècie amb un fruit de ca-racterístiques molt similars, consideren compro-mesa la subsistència de les savines per l’efectede la fragmentació sobre els seus disseminadors(SANTOS et al., 1999). Per aquesta raó, la realitza-ció d’actuacions per afavorir-ne la recuperaciócontribueix a garantir-ne la conservació.

Amb l’objectiu de conèixer factors determi-nants en l’èxit d’actuacions de repoblacionsamb savina al Parc Natural del Garraf es va dura terme un estudi de viabilitat a partir d’un re-població experimental.

Metodologia

L’àrea on es va realitzar la repoblació experi-mental es troba localitzada en els terrenys si-tuats entre Cal Jafre i Mas Vendrell (41°16′57″N -1°50′7″E), dins el conjunt de tres finques quesumen 434,5 ha, propietat de la Diputació deBarcelona, a la zona sud del Parc Natural delGarraf i dins el municipi d’Olivella.

El dia 20 d’octubre de 2001 es van plantar

103 plançons de savina de 2 anys d’edat dinsel marc d’una plantada popular. Els plançonsvan ser plantats per voluntaris del Cercle d’A-mics dels Parcs Naturals i de Greenpeace, se-guint únicament els criteris següents: no situardos plançons a menys de 2 metres de distàn-cia entre tots dos, realitzar el forat al terra de 12cm de diàmetre màxim i buscar la proximitatd’un planta llenyosa a l’hora de triar l’emplaça-ment del plançó. Cada plançó es va marcar in-dividualment amb una estaca, es va numerar ies va mesurar la seva altura màxima. Es va lo-calitzar la posició dels plançons situats als ex-trems de la zona repoblada amb GPS, de ma-nera que es va determinar que la totalitat delsplançons es trobaven situats dins un polígon de0,36 ha de superfície i d’un perímetre de252,38 metres. Es va estimar la densitat deplançons en 286 peus per hectàrea. Es vacol.locar una malla de polietilè com a protecciócontra herbívors a 44 plançons del total percomprovar la incidència del conill (Oryctolaguscuniculus) sobre la supervivència i el creixe-ment. Es va testar si la supervivència dels plan-çons és independent de la protecció contraherbívors mitjançant un test de khi quadrat.

Per testar quins factors poden influir en elcreixement dels plançons es van estudiar dosparàmetres: la influència de la proximitat d’unaplanta llenyosa i l’orientació respecte a l’exposi-ció al sol. Per testar aquests paràmetres, peruna banda es va mesurar la distància de cadaplançó a la tija principal de la planta llenyosamés propera i se’n va anotar l’espècie. Per unaaltra banda, es van classificar els plançons encinc grups, segons la protecció que rebien al’exposició al sol per part de plantes de més de30 cm d’altura situades en un radi de 50 cm alvoltant del plançó (vegeu taula 1).


Taula 1. Agrupació dels plançons, segons l’exposi-ció al sol.

Grup

A

B

C

D

E

DescripcióDisposició de

l’ombra

Exposició al sol tot el dia; protecció nul·la

Exposició al sol nul·la; protecció tot el dia

Exposició al sol al migdia i a la tarda; protecció al matí

Exposició al sol al matí i a la tarda; protecció al migdia

Exposició al sol al matí i al migdia; protecció a la tarda

W E

S

W E

S

W E

S

W E

S

W E

S

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 228

Es van fer controls estacionals els mesos defebrer, abril i setembre del 2002. A cada controles comprovava l’estat de cada plançó i es me-surava l’altura màxima. Les dades obtingudesvan ser analitzades per procediments estadís-tics no paramètrics. L’octubre del 2006 es varealitzar una visita per comprovar la supervivèn-cia dels plançons cinc anys després de realit-zar-se la repoblació.


Del total de 103 plançons que van ser plantatses va recuperar informació de 91 després delprimer any de seguiment i de 45 després decinc anys. Els plançons no recuperats es vanconsiderar com a desapareguts sense informa-ció, atès que no es van localitzar les plantes niles marques i es desconeix si no va ser possi-ble de trobar-les per problemes en el marcatgeo bé si van ser arrencades, ja fos voluntària-

ment o involuntàriament. Del total dels plan-çons localitzats, 22 (24%) es van trobar mortsdurant el període de seguiment del primer any.Les incidències principals que presentaven lesplantes mortes van ser: arrencades (13), mos-segades (5), seques (4). El percentatge de su-pervivència durant el primer any (75,82%) espot considerar alt comparat amb altres estudis.Ripoll et al. (2001) van obtenir supervivènciesdel voltant del 9% en un estudi realitzat a la co-marca de Guadix (Granada) durant un períoded’11 mesos de seguiment (de desembre a no-vembre) entre els anys 1999 i 2000. A la visitarealitzada després de cinc anys, es va trobar 1planta morta aparentment per sequedat. La su-pervivència mínima dels plançons respecte altotal que es van plantar va ser del 42,7%.

Un factor determinant en la supervivència icreixement de les plantes llenyoses mediterrà-nies és l’estrès hídric, principalment a l’estiu.L’augment de la sequedat i la temperatura i l’in-crement de la incidència de la radiació solar, re-


Figura 1. Diagrames ombrotèrmics obtinguts a partir de les dades de temperatura i precipitacions durant elperíode de novembre a octubre del primer any de seguiment i els tres anys anteriors a l’estació meteorològi-ca Tramuntana, situada a 5,25 km de l’àrea d’estudi.

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 229

sulta excessiva per a l’activitat fotosintètica deles plantes. Com a conseqüència, la majoriadels plançons moren i els juvenils que han so-breviscut a aquesta etapa veuen molt limitadala seva capacitat de creixement. La variabilitaten la pluviositat pot determinar la supervivènciadels plançons en un període de temps llarg. Perassumir l’extrapolació de la supervivència de-tectada en aquest estudi altres anys, es vacomparar la pluviometria registrada durant elprimer any de seguiment amb anys anteriors.Les dades obtingudes a l’estació meteorològi-ca Tramuntana (41°14′49″ N - 1°47′42″ E; 22m s.n.m.), situada a 5.206 m en línia recta del’àrea d’estudi, del període de novembre a oc-tubre dels anys 1998 a 2002, permeten obser-var que, si bé el patró de temperatures és simi-lar, el volum i la distribució de pluges és moltvariable (fig. 1). Destaca especialment el fetque, durant el període de seguiment l’acumula-ció de precipitacions és d’entre el 17% i el 25%superior als tres anys anteriors. Tot i que els re-sultats obtinguts durant el període d’estudi po-den estar condicionats a aquesta abundànciade les precipitacions a la zona, les condicionsde temperatura i pluviositat al massís del Garrafsemblen ser favorables per a repoblacions desavina amb un percentatge elevat d’èxit.

La supervivència dels plançons va ser inde-pendent del fet de disposar de protecció contrael conill (c2 = 0,361; g.d.l. = 3; p = 0,05; n = 78).Per a aquest test no es van considerar els 13plançons que es van trobar arrencats (7 ambprotector i 6 sense protector) atès que s’altera-ven les condicions inicials. Tot i així, fins a 37plançons dels 59 inicials que no disposaven deprotecció en algun moment del període d’estu-di van ser objecte de mossegades, aparent-ment de conill, malgrat que tots, excepte 5, vansobreviure i van continuar el seu creixement. Elpercentatge de reincidència sobre plançonsmossegats va ser de més del 76%. La predaciódels herbívors sobre llavors i plantes juvenils ésun altre dels principals factors que limita la re-generació de les plantes mediterrànies (JORDA-NO et al., 2001). Durant l’estiu, les herbàciess’assequen, i l’únic aliment per als herbívors ésla vegetació llenyosa, moment en el qual elsdanys sobre els juvenils són més importants.Normalment la mortalitat no és alta, però elconsum reiterat de brots nous pot provocar unretard indefinit del creixement. Es considera,doncs, important utilitzar protectors com a me-

sura preventiva en posteriors repoblacions, tot ino ser determinant en el present estudi. Cal te-nir en compte que la població actual de conill alParc Natural del Garraf es considera baixa acausa de l’efecte de malalties víriques (LLACUNA,2000). L’eradicació o el tractament d’aquestesmalalties en un futur pot implicar un augmentsignificatiu de la població de conill al parc, ambel consegüent efecte sobre plançons i brotstendres dels arbusts llenyosos. El tipus de pro-tector utilitzat no va condicionar la supervivèn-cia ni va facilitar l’atac als plançons per partdels conills. Com que no fa augmentar la tem-peratura del plançó, tal com passa amb elsprotectors rígids, es consideren òptims per afutures repoblacions.

No es va trobar correlació entre la distànciadels plançons a una planta llenyosa i el seucreixement (R2 = 0,0447; p = 0,319; n = 40).Per a aquest test es van descartar els plançonsmorts i els que havien estat mossegats com amínim una vegada en qualsevol moment del se-guiment. Tot i que, en els 40 primers centíme-tres de distància, es va observar una tendènciaa un menor creixement quan més distant estrobava, durant el període d’estudi el factor dis-tància a una planta llenyosa no semblava exer-cir cap influència sobre el creixement dels plan-çons. Aquesta tècnica de plantar els plançonssota la protecció d’arbustos llenyosos ha estatdesenvolupada amb gran èxit per Castro et al.(2002) i es recomana per aplicar a futures refo-restacions realitzades en àrees mediterràniesper afavorir la supervivència dels plançons. Esbasa en el fet de reproduir els patrons de rege-neració natural de la vegetació. Els arbustosllenyosos poden actuar com a punts d’acumu-lació de llavors, ja sigui frenant el seu transportpel vent o per aigua de pluja o perquè són de-fecades o regurgitades per ocells que s’aturena les seves branques. Especialment aquest se-gon cas es pot donar de manera significativa enarbustos que produeixen fruit carnós (a l’àread’estudi Juniperus oxycedrus, Pistacea lentis-cus, Rhamnus lycioides o la mateixa savina)que poden ser visitats per ocells potencials dis-seminadors de llavors de savina (principalment,espècies del gènere Turdus). Per una altra ban-da, sota un arbust, les llavors o plançons po-den trobar un substrat més favorable a la ger-minació i/o creixement per l’acumulació dematèria orgànica i, principalment, el manteni-ment d’unes condicions d’humitat superior res-


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 230

pecte a un espai desproveït de vegetació. Amés, la protecció a l’exposició al sol permetque no es donin processos d’inhibició fotosin-tètica per excés de radiació. Finalment, dificultala localització del plançó per part de depreda-dors i disminueix l’efecte d’aquests sobre el re-clutament. El temps de seguiment va ser curtper concloure si aquesta tècnica representa unincrement de la supervivència a llarg termini enl’àrea d’estudi.

Tampoc no es van trobar diferències signifi-catives entre el creixement dels plançons en re-lació amb quina era l’espècie llenyosa més pro-pera (K-W = 7,003; p = 0,136; n = 27). En lacomparació només es van considerar aquellesespècies de llenyoses que presentessin un mí-nim de 4 casos. Van ser: J. oxycedrus (n = 8),Quercus coccifera (n = 7), P. lentiscus (n = 4),Erica multiflora (n = 4) i Globularia alypum (n = 4).La resta d’espècies presents amb un nombreinferior de casos van ser: Dorycnium pentaphyl-lum, Rosmarinus officinalis, Thymus vulgaris,Genista scorpus, Cistus salvifolius i R. lycioides.La mostra utilitzada va ser estadísticament moltbaixa i els resultats no poden ser consideratscom a concloents. En aquest cas, es detecta unerror metodològic en no haver seleccionat unesquantes espècies protectores, basant-se en cri-teris d’abundància a l’àrea d’estudi o de grau decobertura de cada espècie.

Finalment, tampoc no es van trobar diferèn-cies significatives respecte a la protecció a l’ex-posició al sol (U M-W = 226; p = 0,933; n = 44).Tot i que aquest factor no sembla afectar elcreixement de forma significativa, els plançonsprotegits durant tot el dia i al migdia van tenir uncreixement mitjà, mínim i màxim superior a laresta. Per això se suggereix seguir el criteri citatanteriorment i utilitzar la tècnica de plantar elsplançons sota llenyoses.

A partir dels resultats obtinguts en aquestestudi, es considera que les repoblacions ambsavines al Parc Natural del Garraf són viables iamb una probabilitat d’èxit respecte de l’esforçacceptable. Es recomana la producció de plan-çons de dos anys a partir de llavors de savinesdel Garraf i la posterior repoblació a àrees pro-peres a les poblacions presents. L’aplicació deles tècniques utilitzades en el present estudi es

consideren adequades per a l’establiment delsplançons.

Bibliografia

CASTRO, Jorge; ZAMORA, Regino; HÓDAR, JoséA.; GÓMEZ, José M. (2002). «Use of shrubs asnurse plants: a new technique for reforestationin mediterranean mountains». Restoration Eco-logy, núm. 10(2); pàg. 297-305.

JORDANO, Pedro; ZAMORA, Regino; MARAÑÓN,Teodoro; ARROYO, Juan (2000). «Claves ecoló-gicas para la restauración del bosque medite-rráneo. Aspectos demográficos, ecofisiológi-cos y genéticos». Ecosistemas, núm 1.

LLACUNA, Santi (2000).«Cens dels conills a laprimavera i a la tardor». Parc Natural del Garraf:Memòria 1999. Diputació de Barcelona; pàg. 8.

MASSALLES, Ramon M.; CARRERAS, Jordi; FAR-RÀS, Antoni; NINOT, Josep M.; CAMARASA, JosepM. (1988). Plantes superiors. Història Naturaldels Països Catalans (6). Barcelona: Enciclopè-dia Catalana SA.

ORIA DE RUEDA, Juan A. (1990). «Recursosnaturales y gestión forestal de sabinas y ene-bros». Quercus, núm. 56; pàg. 6-10.

PAPIÓ, Christian (1998). «Relació entre ín-dexs estructurals i el risc d’incendi en diversesespècies llenyoses freqüents al Garraf». II Tro-bada d’Estudiosos del Garraf. Monografies, 26;pàg. 135-139.

RIERA, Jordi (1996). Estudi de la regeneracióde la vegetació del Parc Natural del Garraf des-prés dels incendis de 1982 i 1994. Estat actuali propostes de gestió. Document I i II. Projectefinal de carrera. Lleida: Escola Tècnica Superiord’Enginyeria Agrària. Universitat de Lleida.

RIPOLL, M.A.; NAVARRO, F.B.; DE SIMÓN, E.;BOCIO, I.; GALLEGO, E. (2001). «Estudio del mi-croclima bajo distintas coberturas vegetales:aplicación a la forestación de tierras agrarias». IIICongreso Forestal Español: Comunicaciones,http://zape.cma.junta-andalucia.es/ponencias/978.htm.

SANTOS, T.; TELLERÍA, J.L.; VIRGÓS, E. (1999).«Dispersal of Spanish juniper Juniperus thuriferaby birds and mammals in a fragmented lands-cape». Ecography, núm. 22; pàg. 193-204.


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 231

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 232

Resum

Es presenten i es discuteixen els resultats de l’as-saig d’introducció de diferents espècies arbòries re-brotadores, dut a terme amb voluntaris, a una zonadel Parc del Garraf afectada per dos grans incendisforestals en un període relativament curt de temps(12 anys), a fi i efecte de millorar la capacitat de re-generació i la diversitat biològica del bosc en aques-ta zona.

Paraules clauEspècies rebrotadores, voluntaris, freixe de flor,auró negre

La supervivència dediferents espècies arbòries rebrotadores,plantades al Garrafmitjançant grups de voluntaris

Josep TorrentóJaume GargantéJordi JürgensOficina Tècnica de Parcs NaturalsDiputació de Barcelona

Resumen

La supervivencia de diferentes especiesarbóreas rebrotadoras, plantadas en El Garrafpor grupos de voluntariosSe presentan y discuten los resultados del ensayode introducción de diferentes especies arbóreas re-brotadoras, llevado a cabo por voluntarios, en unazona del Parque de El Garraf afectada por dos gran-des incendios en un periodo relativamente corto detiempo (12 años), con la finalidad de mejorar la ca-pacidad de regeneración y la diversidad biológicadel bosque en esta zona.

Palabras claveEspecies rebrotadoras, voluntarios, fresno de flor,arce de Montpellier

Abstract

Survival of different regrowth tree speciesplanted in the Garraf by groups of volunteersThe authors present and discuss the results of thetrial introduction of different regrowth tree speciesby groups of volunteers in an area of Garraf Parkthat was affected by two large forest fires in a rela-tively short period of time (12 years), with the aim ofimproving the regeneration capacity and biologicaldiversity of the woodland in this area.

KeywordsRegrowth species, volunteers, manna ash, Mont-pellier maple


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 233

Introducció

Les finques de Jafre i Mas Vendrell són duesporcions de terreny contigües, situades al ter-me municipal d’Olivella (Barcelona), dins l’en-torn del Parc del Garraf. La zona en què s’harealitzat el present estudi ha estat parcialmentafectada per dos grans incendis forestalsconsecutius: el 1982 i el 1994. L’any 2001, vaser aprovat el Pla tècnic de gestió i millora fo-restal (PTGMF) de la finca pública de Jafre, re-dactat per la Diputació de Barcelona. Enaquest PTGMF es proposa per una banda lareducció de la densitat de peus en les planço-nedes extenses de pi blanc, regenerades des-prés de l’incendi forestal del 1982, i on hi haen alguns indrets amb densitats de pinsblancs (Pinus halepensis) superiors als 10.000peus/ha, i per una altra banda es proposa laintroducció de planifolis que s’adaptin a lespoc favorables condicions climàtiques i desòl, amb la finalitat de garantir una regenera-ció per rebrot en cas d’incendi forestal, i alho-ra incrementar la diversitat biològica d’aques-tes masses forestals.

Així doncs, en cas de produir-se un incen-di quan el bosc encara no ha assolit la sevamaduresa reproductora (com va passar se-xual (per exemple l’any 1994), es podria comp-tar almenys amb una regeneració arbòria perrebrot.

Per dur a terme l’assaig del mètode deplantació i de les espècies a emprar, es vacomptar amb l’ajut dels voluntaris del Cercled’Amics dels Parcs Naturals. Prèviament a laplantació objecte del present estudi, es vandur a terme de unes proves amb la finalitat deconèixer si a la zona era possible la sembra di-recte de glans d’alzina i de roure (la qual cosaes va descartar arran de l’elevada predació perpart del senglar) i provar la utilització de pro-tectors tipus tubex.

Mètode de plantació

Per dur a terme l’assaig del mètode de planta-ció i de les espècies a emprar, es va comptaramb l’ajut dels voluntaris del Cercle d’Amicsdels Parcs Naturals, durant la tardor i l’hivernde l’any 2002. Posteriorment es va fer un son-datge d’individus vius i morts el novembre del2006. Prèviament a la plantació objecte del

present estudi, es van dur a terme unes provesamb la finalitat de conèixer si a la zona era pos-sible la sembra directa de glans d’alzina i deroure. Aquesta tècnica es va descartar arran del’elevada predació per part del porc senglar(Sus scrofa). També es va provar la utilitzacióde protectors tipus Tubex per als plançons.

Es van plantar un total de 559 plançons endues parcel.les contigües que sumen una àreade 5.873 m2, amb la composició següent: 309alzines, 174 roures de fulla petita, 46 freixes deflor i 26 aurons negres. El mètode de plantacióva ser manual, obrint-se els clots amb aixadeson prèviament, amb l’ajut de la colla de mante-niment del parc, s’havien clavat les estaquesque sostenen els protectors.

El terreny és fortament calcari, amb un sòlpoc profund, i presenta una petita inclinació (8-10%) cap al nord-oest. La distància de planta-ció va ser aproximadament de 2,5 metres, ambuna distribució espacial al portell.

La planta, tota d’una saba i en pot forestal(volum aproximat de 33 cc), es va adquirir enuns vivers de la província de Girona.

Els protectors emprats van ser del tipus Tu-bex amb forats de ventilació a la part inferiord’aquest. Aquest tipus de protector és un mo-del desenvolupat per l’INRA francès.

Espècies plantades

Les espècies escollides per a la plantació vanser les següents: alzina (Quercus ilex), roure defulla petita (Quercus faginea), auró negre (Acermonspessulanum) i freixe de flor (Fraxinus or-nus). De les tres primeres espècies es té cons-


Figura 1. Situació de les parcel.les plantades dinsde la zona de Jafre, al terme municipal d’Olivella.

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 234

tància de la seva presència al parc i fins i tot,com és el cas de l’alzina i el roure de fulla peti-ta, es poden trobar a la mateixa finca de Jafre.Quant al freixe de flor, tot i ser una espècie moltrara a Catalunya, es va proposar la seva planta-ció, perquè té requeriments semblants a l’aurónegre i en alguns indrets de la conca occidentalde la Mediterrània (per exemple, Itàlia i València)s’ha descrit l’associació Orno-Quercetum ilicis,la qual és constituïda principalment per l’alzina,el freixe de flor, l’auró negre i alguna espècie deroure (martinenc o de fulla petita).

Ecologia i distribució específica

Freixe de flor (Fraxinus omus)

El freixe de flor es distribueix per l’Europa meri-dional i oriental, fins al mar Negre. A la penínsu-la Ibèrica és present al llevant, principalment aValència i Conca. A Catalunya hi ha cites re-cents a les conques dels rius Llobregat i Ter(Montesquiu).

Quant a la seva ecologia, forma part princi-palment dels boscos oberts de l’estatge sub-mediterrani. És una espècie que no puja gaireen altitud i requereix sòls frescos i encara queés indiferent a la seva naturalesa mineralògica,apareix amb major freqüència en calcaris.

Auró negre (Acer monspessulanum)

L’auró negre és una espècie característica de latransició de l’estatge mediterrani al submediter-rani. Encara que tolera altres tipus de substrats,

mostra major preferència pels sòls calcaris. Re-sisteix bé la sequedat i no és rar en sòls pedre-gosos.

Es distribueix pel contorn de la regió mediter-rània, essent més freqüent a la península Ibèri-ca en la seva meitat nord. A Catalunya, ambmajor o menor abundància, és present gairebéa totes les serralades, sobretot calcàries.

Alzina (Quercus ilex)

Espècie típica del bosc mediterrani, on és so-vint espècie dominant. Apareix en un rang am-pli de sòls des del nivell del mar fins a més de1.400 metres. Evita els terrenys entollats i to-lera malament els margosos o argilosos ex-cessivament compactats. Falta en els salins omolt guixosos, on és substituïda en alguns in-drets pel roure de fulla petita. Dins de l’alzinar,la humitat del sòl és conservada per la densi-tat i l’abric de les capçades i també per l’es-pessor de la fullaraca morta. Crea i millora elsòl i funciona com a espècie descalcificadoraen terrenys bàsics.

En òptimes condicions de sòl l’alzina pot serdesplaçada per altres espècies, com són elsroures.

Roure de fulla petita (Quercus faginea)

Espècie del Mediterrani occidental, s’estén perla península Ibèrica, el Marroc i Algèria. A Cata-lunya és una espècie que es pot trobar gairebédes del nivell del mar i fins a cotes superiors als1.000 metres, sobretot a les províncies de Tar-ragona i Lleida.

Abasta una àmplia gamma de climes: axèric,submediterrani i mediterrani.

És una espècie que pot viure sobre una va-rietat de sòls, tot i que manifesta una predilec-ció pels calcaris o argilosos-calcaris. Viu bé so-bre margues i guixos. Tolera més el fred quel’alzina.

És una espècie amb una gran capacitat deregulació de la transpiració, ja que regula lespèrdues d’aigua al mínim indispensable per alseu metabolisme, essent aquestes màximes ala primavera.


Figura 2. Freixe de flor creixent a l’interior d’un Tu-bex, a la zona de l’estudi.

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 235

Resultats obtinguts i conclusions

S’ha constatat que el 50,63% dels plançonsplantats totals han sobreviscut entre el períodede la plantació (any 2002) i l’època del recomp-te (febrer del 2006). L’espècie amb més èxit desupervivència ha estat el freixe de flor (Fraxinusornus) amb el 95,7% d’individus vius. La sego-na espècie ha estat l’auró negre (Acer mons-pessulanum), que ha presentat al recompte el73,1% d’individus vius.

Contràriament al que s’esperava, l’alzina i elroure de fulla petita (que són relativament fre-qüents a la mateixa zona de la plantació) hanresultat els menys exitosos quant a la supervi-vència: alzina, 53,7%, i roure de fulla petita,29,9%. No obstant això, cal fer notar que du-rant el recompte es va determinar que una granpart dels roures de fulla petita morts ho havienfet durant l’últim any (amb part de les fulles cai-gudes a dins del Tubex, sense símptomes dedescomposició); aquests exemplars probable-ment van morir com a resultat de la calor extre-ma de l’estiu anterior (2005), que va ser espe-cialment sec i dur per als plançons.

A l’hora de triar l’espècie a plantar en aquesttipus de zones amb un reiterat historial d’incen-dis, cal tenir en compte aquelles plantes queresponen al foc mitjançant el rebrot, més queno pas fer-ho amb espècies de llavor com hoés el pi blanc. A més, el fet de no tractar-se deplantacions forestals amb finalitats d’explota-ció, sinó més aviat de replantacions en un en-torn natural protegit, amb finalitat de recons-

trucció paisatgística i alhora de protegir els sòlsvers l’erosió, permet poder triar espècies queno siguin les vocacionals per a aquest tipusd’entorns (freixe de flor i auró negre). L’alzina iel roure de fulla petita, que en principi són lesque tradicionalment es plantarien en aquesteszones, responen amb una baixa taxa de super-vivència que les fa poc aconsellables.


ATAURI MEZQUIDA, J.A.; LUCIO FERNÁNDEZ, J.V. de(2002). Modelo de seguimiento ecológico enespacios naturales protegidos. Saragossa: Pu-blicaciones del Consejo de Protección de laNaturaleza de Aragón.

CARCELLER, F.; ARRIBAS, O. (1993). «Directri-ces de gestión de las masas forestales para elmantenimiento de la biodiversidad faunística. Elcaso del Moncayo (Zaragoza)». Congreso Fo-restal español. Ponencias y comunicaciones.Tom IV: 27-33.

CASTELLÓ I VIDAL, J.I. (1990). Estado de lasReservas de la Biosfera en España. Año 1990.Madrid: Comité Español del Programa MaB dela UNESCO.

CASTRO DÍEZ, P.; GUERREO CAMPO, J.; MUÑOZ-YANGUAS, M.A. (2000). Plan de restauración delbosque de ribera en la reserva natural de losGalachos (Zaragoza). Saragossa: Publicacio-nes del Consejo de Protección de la Naturale-za. Serie Investigación.

DELGADO, A. (1995). «El programa de segui-miento de la dinámica de los ecosistemas en elparque nacional de Garajonay». Programes deseguiment ecològic en espais naturals prote-gits. Ponències presentades al seminari sobreprogrames de seguiment ecològic en espais na-turals. Barcelona, 10 al 11 de juny de 1993. Di-putació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.

EUROPARC-ESPAÑA. (2000). Plan de Acciónpara los Espacios Naturales Protegidos del Es-tado Español. Sección del Estado Español dela Federación de Parques Naturales y Naciona-les de Europa. Document de síntesi.

HERRERO, C.; MINGUÉLEZ, A. (Coord.) (1997).Guía para el seguimiento en las Reservas de laBiosfera españolas. Vol. II: Seguimiento ecoló-gico. Madrid: Comité español MaB.

LINDENMAYER, D.B.; MARGULES, C.R.; BOTKIN,D.B. (1998). «Indicators of biodiveristy for eco-


Figura 3. Percentatges de supervivència de les dife-rents espècies.

% S

uper

vivè

ncia

Valors percentuals

Espècie

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 236

logically sustanible forest management». Con-servation Biology, 14: 941-950.

MAZA I RAMONEDA, A.; CASTELL PUIG, C.(2000). «Els programes de seguiment ecològic il’anella verda». Àrea, 8: 305-326. Diputació deBarcelona.

TERRADES, J. (1995). «Plans de seguiment

dels parcs naturals de la Diputació: avaluaciócrítica». Programes de seguiment ecològic enespais naturals protegits. Ponències presenta-des al seminari sobre programes de seguimentecològic en espais naturals. Barcelona, 10 al 11de juny de 1993. Diputació de Barcelona. Ser-vei de Parcs Naturals.


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 237

022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 238

Relació d’assistents

ALIGUÉ BONVEHI, Jordi Vallgrassa, Centre Experimental de les ArtsANDREO SANTISTEBAN, NeusANDRÉS, Marc Museu de GavàANTONELL, EvaBALLESTEROS SALLA, Tomàs Associació ECOIMABROS CATÓN, Vicenç Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaBUSQUETS BOSCH, Telm Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaCAMPMANY GUILLOT, Josep Centre d’Estudis de GavàCARBONELL VIRELLA, Vicenç Institut d’Estudis PenedesencsCLARAMUNT, JordiCORNET TURÓ, CarmeDEGOLLADA SOLER, Artur Associació ECOIMADEL AMO AGUILAR, Rodrigo Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

i Naturalistes en AccióDEL HOYO PASTOR, RafaelDURAN CAMPAMÀ, Carme Direcció de Serveis d’Espais Naturals. Diputació de BarcelonaEJARQUE MONTOLIO, Ana Institut Català d’Arqueologia ClàssicaFRANK QUINTANA, Marc Departament de Biologia Animal, HerpetologiaGARCIA MARQUÉS, Francesc Xavier Ajuntament de SitgesGOÑI, Raúl Inclusive StudioGONZÁLEZ DE LUCAS, Rafael Naturalistes en AccióGONZÁLEZ RODRÍGUEZ, ValentíGRAU LÓPEZ, Jaume Forestal Catalana. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Generalitat de CatalunyaGRAU SERRA, Jordina Direcció de Serveis d’Espais Naturals. Diputació de BarcelonaGUTIÉRREZ PEREARNAU, CèsarHERNÁNDEZ ROFA, Jordi Direcció de Serveis d’Espais Naturals. Diputació de BarcelonaHERNÁNDEZ RUIZ, Teresa Federació Catalana d’EspeleologiaIZQUIERDO LÓPEZ, Miquel Àngel Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaJUNCOSA LATORRE, Adolfo Associació de Defensa del Bosc de CastelldefelsLLACUNA CLARAMUNT, Santi Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaLLIMÓS MASIP, Guillem Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaLLORENTE CABRERA, Gustavo A. Departament de Biologia Animal. Universitat de BarcelonaMARTÍN PÉREZ, Marc Departament de Biologia Animal. Universitat de BarcelonaMARTÍNEZ SILVESTRE, Albert Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya

(CRARC)MARTRAT MACIÀ, Joaquim Plataforma Ecològica de RibesMAZÓN BUESO, Jordi Departament de Física Aplicada. Universitat Politècnica

Superior de CastelldefelsMELERO BELLMUNT, Josep Direcció de Serveis d’Espais Naturals. Diputació de BarcelonaMIRET, MagíMOLIST CAPELLA, Núria Museu d’Arqueologia de Catalunya-OlèrdolaMONTORI FAURA, Albert Departament de Biologia Animal, HerpetologiaMORENO BEDMAR, Josep Anton Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció

Geològica. Universitat de BarcelonaMUGIA, Noemí Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaMUÑOZ NEGRETE, Jenny Universitat de Barcelona


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 239

MUNTANER ALSINA, Carme Universitat de BarcelonaNAVÀS I FARRÉ, Ferran Minuàrtia, Estudis AmbientalsNEBOT OBÓN, Miquel Federació Catalana d’EspeleologiaORENGO, Héctor A. Institut Català d’Arqueologia ClàssicaPARELLADA VILADOMS, Xavier Servei de Fauna. Departament de Medi Ambient. Generalitat

de CatalunyaPARICIO GARCÍA, Sofia Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaPERIS CAMPODARBE, Albert Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaPRIETO MOLLAR, Jordi SEO/BirdLife a CatalunyaRICHTER-BOIX, Álex Departament de Biologia Animal. Universitat BarcelonaRIERA MORA, Santiago Facultat de Geografia i Història. Universitat de BarcelonaRIPOLL PÉREZ, Áurea AreambientalROGET PADROSA, Xavier Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaROS GARRIGA, Elisabet Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaSALA ANDREU, NúriaSALAS ROIG, Ramon Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció

Geològica. Universitat de BarcelonaSAMPERE PUJOL, Xavier Direcció General del Medi Natural. Generalitat de CatalunyaSANZ BORRÀS, Montserrat Grup de Recerca del Quaternari (SERP)SANZ MILIAN, Carme IES Josep Lluís SertSERRA-COBO, Jordi AreambientalSERRANO GINÉ, David Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica

Regional. Universitat de BarcelonaSEVILLANO MACHO, Rosa Petit Casal de BeguesSOLER MASSANA, Joaquim Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya

(CRARC)TENA PÍ, Lluís Naturalistes en AccióTORRENTÓ MARSELLÉS, Josep Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaTORRE, Ignasi Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaTORRES LÓPEZ, Marta AreambientalVALVERDE MARTÍNEZ, Andrés IES Joaquim Rubió i OrsVILLENA FERRER, Glòria Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona


022 - V Garraf 4 4/12/08 21:40 Página 240

ISBN 978-84-9803-320-5

9 7 8 8 4 9 8 0 3 3 2 0 5

VTrobada

Documents

Transcript of VTrobada