dòlars per tona

PUJADA DEL PREU DE L'ARRÒS

1.000

FONT: FAO

800

600

400

200

0

Maig

200

7Ju

liol

20

07

Sete

mbr

e

20

07

Novem

bre

20

07Gen

er

2

008

Març

20

08Maig

200

8

CRISI ALIMENTÀRIA

AMENAÇA I

OPORTUNITAT

INDÚSTRIES EXTRACTIVES

PETROLI I

DESENVOLUPAMENT

AL SUD

revista IOEN SINGULAR

ENTREVISTA A

GEMMA NIERGA

NÚM. 11

SETEMBRE 2008

W714

92 BURKINA FASO

VIATGE

DE SOCIS

01-36 CAT.indd 101-36 CAT.indd 1 11/8/08 08:10:2311/8/08 08:10:23

L’espectacular pujada

dels preus dels aliments

respon a una confl uèn-

cia de circumstàncies

que han coincidit en els últims

mesos. Hi ha causes que afec-

ten l’oferta d’aliments, com ara

les males collites d’importants

productors de cereals com

Austràlia, una reducció de la

productivitat global provocada

pel canvi climàtic, que afecta

especialment els països po-

bres, o l’augment dels preus

del petroli que encareix l’ús

de maquinària, el transport i

sobretot els fertilitzants.

Alhora, s’ha produït un aug-

ment de la demanda amb un

14

CR

ISIS

ALIM

EN

TA

RIA

Davant d’aquesta crisi mundial hi ha dues sortides. Una és

que continuï creixent el nombre de persones que passen

fam mentre els països rics segueixen sense fer res. Una

altra és donar suport als petits i mitjans agricultors del Sud

i aconseguir així produir els aliments que el món necessita.

Una oportunitat d’or per lluitar contra la pobresa, que

la comunitat internacional no pot desaprofi tar, tal com

defensem en aquest article.

Text: José A. Hernández de Toro, responsable de Justícia Econòmica del Departament

de Campanyes i Estudis

PUJADA DEL PREU DELS ALIMENTS: AMENAÇA I OPORTUNITAT

fort creixement del consum a

països emergents, especial-

ment la Xina i l’Índia, que su-

posen el 40% de la població

mundial, i on el creixement

econòmic dels últims anys

ha permès que hagin deixat

enrere les fams i que, actu-

alment, no solament mengin

més cereals, sinó també més

carn i lactis. La demanda

també ha augmentat per

l’aposta dels països indus-

trialitzats per l’ús de bio-

combustibles, per als quals

s’utilitzen blat de moro, blat i

olis vegetals. La crisi borsària,

que ha empès els inversors

especulatius als mercats de

primeres matèries, i un cert

“pànic” davant els desabas-

taments han fet la resta.

N’hi ha prou de fer la com-

pra i veure els preus de la

llet, els ous o el pa, per sen-

tir l’impacte d’aquesta puja-

da en les nostres butxaques.

Imaginem com està afectant

els milions de famílies que als

països en desenvolupament

destinen més del 80% dels

seus ingressos a comprar

aliments, i per a les quals

l’abrupta pujada dels preus

de l’arròs, el blat o el blat de

moro és, senzillament, dra-

màtica. Les famílies més po-

bres estan reduint la quanti-

tat d’aliments que mengen,

Imaginem com la crisi afecta les famílies que destinen més del 80% dels seus ingressos a comprar aliments

14

CR

ISI

ALIM

EN

TÀ

RIA

14-19 CAT.indd 1414-19 CAT.indd 14 11/8/08 08:35:4811/8/08 08:35:48

15

© E

FE

/ M

arc

os

Delg

ad

o

A Intermón Oxfam, donem suport als camperols i cam-

peroles perquè puguin aprofi tar aquesta oportunitat per

produir més i millors aliments. La intervenció estatal és

necessària, però alhora les organitzacions camperoles

assumeixen la seva part de responsabilitat en l’augment

de la producció.

A Tanzània i Haití, col·laborem amb les comunitats per

augmentar els rendiments en el conreu de l’arròs, millo-

rant les tècniques existents, invertint en infraestructures

i consolidant l’organització. A Burundi, augmentem la ca-

pacitat d’emmagatzemar grans, mitjançant la construcció

de graners comunals i a Guatemala facilitem la compra de

sitges familiars. En els dos casos, disminueix la necessitat

dels camperols de vendre immediatament després de la

collita i millora la seva capacitat de negociació amb els

intermediaris. A l’Equador i Mauritània, els nostres projec-

tes se centren en l’accés a l’aigua per al reg per augmen-

tar la productivitat i el nombre de collites a l’any.

i això afecta especialment

nens i dones, i han de vendre

els seus animals domèstics o

terres, perdent de cop tot el

que s’havia avançat en la llui-

ta contra la pobresa. Podem

entendre, així, els disturbis a

desenes de països, o que la

desnutrició estigui augmen-

tant a l’Àfrica.

ELS MALS DE FONSPerò aquestes causes direc-

tes de l’espectacular aug-

ment de preus que vivim es

produeixen en un context de

mals de fons dels quals cal

extreure conclusions. Han

faltat polítiques públiques i

la inversió necessària per

Quatre de cada deu famílies mexicanes s’han vist afectades per l’alça sobtada del preu del blat de moro. A la foto, manifestació a Mèxic DF, el gener del 2007.

INTERMÓN OXFAM: SEMPRE AL

COSTAT DELS PETITS PRODUCTORS

© T

om

às

Ab

ella /

IO

15

14-19 CAT.indd 1514-19 CAT.indd 15 11/8/08 08:35:5011/8/08 08:35:50

executar-les: des de 1980

l’ajuda ofi cial al desenvolupa-

ment (AOD) dels països rics

destinada a millorar l’agricul-

tura s’ha reduït a la meitat. A

més a més, els processos de

negociació comercial (tant al

si de l’Organització Mundial

del Comerç com als tractats

bilaterals promoguts pels Es-

tats Units o la Unió Europea)

o les condicions imposades

en els préstecs del Banc

Mundial (BM) i el Fons Mo-

netari Internacional (FMI)

han estat extremadament

eficaços per imposar una

liberalització accelerada de

les economies del Sud. Així,

per exemple, Malawi va pri-

vatitzar l’agència estatal agrà-

ria o Haití, com explicarem

més endavant, va reduir els

aranzels d’importació d’arròs

el 1995 del 50% al 3%. La

conseqüència d’aquestes

mesures és que els països

pobres depenen ara més de

les importacions d’aliments i

que, davant la crisi, tenen les

seves sitges buides.

La política energètica, amb

la promoció dels biocombus-

tibles, també ha contribuït

a l’augment dels preus. Els

biocombustibles van supo-

sar la meitat de l’increment

de la demanda dels conreus

d’aliments més importants el

2007 i, encara que les xifres

varien segons els estudis, l’In-

ternational Food Policy Rese-

arch Institute (IFPRI) o l’FMI

arriben a atribuir-los un 30%

de la pujada global de preus

dels aliments. Tot a canvi de

nul·les reduccions d’emissi-

ons de CO2 –com assenyalen

investigacions publicades

recentment a la revista Sci-

ence– i que s’estiguin veient

amenaçats els drets de pe-

tits productors que són ex-

pulsats de les seves terres

davant l’extensió dels conreus

per a biocombustibles.

També les polítiques agràries

dels països rics han de ser

profundament reformades.

Els EUA i Europa continuen

subsidiant la producció i les

exportacions, que tenen un

efecte devastador per als

països pobres. Milions de

camperols són incapaços de

competir amb els preus ar-

tifi cialment barats d’aquests

productes subvencionats,

que envaeixen els seus mer-

cats. Molts acaben abando-

nant el camp i per això els

seus països depenen cada

vegada més de les importa-

cions d’aliments. I aquesta

dependència és molt peri-

llosa quan els preus globals

augmenten, com ha passat

durant aquests mesos.

UNA OPORTUNITAT PER REDUIR LA POBRESAPerò l’augment dels preus

dels aliments pot suposar una

oportunitat per als països po-

bres? Des d’Intermón Oxfam

creiem que sí. El canvi de ten-

dència en els preus agrícoles

planteja una important opor-

tunitat per promoure el des-

envolupament rural i reduir la

pobresa. És necessari aprofi -

tar-la, i per a això, els governs

del Sud, però fonamentalment

la comunitat internacional,

han de promoure actuacions

ambicioses i urgents.

Tres de cada quatre perso-

nes pobres del món viuen

Una filipina crida contra els preus del petroli que encareixen l’ús de maquinària, transport i fertilitzants.

La humanitat, davant la pujada dels preus, s’enfronta a un problema de justícia, no d’escassetat

© E

FE /

Ala

nah M

. Torr

alb

a

L’augment de les terres destinades a la producció de biocombustibles compromet la seguretat alimentària dels més pobres.

16

CR

ISI

ALIM

EN

TÀ

RIA

14-19 CAT.indd 1614-19 CAT.indd 16 11/8/08 08:35:5511/8/08 08:35:55

de l’agricultura i el 95% dels

camperols i camperoles viuen

a països pobres. Per aconse-

guir que l’augment de preus

es tradueixi en un augment

de renda dels agricultors,

s’ha d’incrementar la inversió

agrícola, específi cament en

petits i mitjans productors.

Aquests tenen un enorme po-

tencial, no solament per pro-

duir els aliments que el món

necessita, sinó per ampliar la

base del creixement econò-

mic i reduir la pobresa rural,

fet que pot ser un motor de

desenvolupament fonamen-

tal, especialment a l’Àfrica.

PER SABER-NE MÉS

INFORMES IO La hora de la verdad: qué deben

hacer los líderes mundiales

frente a la crisis de precios de los

alimentos.

Otra verdad incómoda. Cómo

las políticas de biocombustibles

agravan la pobreza y aceleran el

cambio climático.

Baixa-te’ls a: www.IntermonOxfam.org/estudis

WEBS D’INTERÈS www.fao.org

www.ifpri.org

www.viacampesina.org

>>

LLIÇONS

D’UNA CRISI

Per Gonzalo Fanjul, coordinador d’investigacions d’Intermón Oxfam

Quines lliçons podem aprendre d’aquesta crisi per no co-

metre els mateixos errors en el futur? En proposo tres.

LLIÇÓ 1. No deixis de produir aliments si no ets capaç

de comprar-los a altres. A Haití, fa només 20 anys, els

camperols eren capaços de produir tot l’arròs que con-

sumia la població nacional a un preu raonable. Què va

passar? El 1995, l’FMI i el BM van suggerir l’aplicació d’un

pla de liberalització comercial ràpida que va provocar la

caiguda dels aranzels a la importació del 50% al 3%, fet

que va obrir la porta a una allau d’arròs subsidiat proce-

dent dels EUA. Avui Haití importa un 80% de l’arròs que

consumeix. El més lamentable és que aquest cas és un

model de la manera en què han operat els mercats agraris

internacionals durant els últims 30 anys. Per a països que

no poden comprar als mercats internacionals, la depen-

dència alimentària absoluta s’ha convertit en una ruleta

russa de conseqüències imprevisibles.

LLIÇÓ 2. No deixis la resolució del problema en mans

dels mateixos que l’han provocat. Una de les formes més

obscenes de competència deslleial consisteix a utilitzar els

programes internacionals d’ajuda alimentària per donar

sortida als excedents agrícoles que no s’han col·locat en

el mercat propi. Això és exactament el que els EUA han

fet durant dècades, enfonsant els mercats internacionals

i debilitant la capacitat de producció dels països més po-

bres. Paradoxalment, un dels defensors més entusiastes

d’aquest model mentre era secretari de Comerç nord-ame-

ricà va ser Robert Zoellik, que avui presideix el BM. Si

acceptem que la crisi alimentària no és el resultat d’un

cataclisme diví, sinó la conseqüència de prendre moltes

decisions equivocades al llarg de molts anys, posar-lo a ell

i altres com ell al capdavant de la crisi és com encarregar

als directius de Gescartera la direcció de la CNMV.

LLIÇÓ 3. Si les coses estan malament, no facis res que

les empitjori. Malgrat les evidències científiques que qües-

tionen els beneficis dels biocombustibles en la lluita contra

l’escalfament global, la UE i els EUA s’han llançat a una

carrera de producció de biomassa que reduirà encara més

l’oferta mundial d’aliments. Per a qualsevol que ho vulgui

veure, aquestes mesures estan menys relacionades amb

el canvi climàtic que amb els preus del petroli i la inèrcia

d’unes polítiques agràries basades en interessos creats.

Tot això suposa el més difícil per a un responsable polític, que

és reconèixer un error i fer marxa enrere. Però això és preci-

sament el que distingeix un líder d’un buròcrata miop. I són

líders el que necessitem ara que segueixen obertes impor-

tants negociacions comercials, que podrien reduir la vulnera-

bilitat alimentària. D’altra banda, convé treure de l’ombra els

responsables de les polítiques de desenvolupament i deixar

els Ministeris d’Economia i les institucions financeres interna-

cionals darrere la finestreta durant algun temps. Llavors tota

aquesta situació haurà tingut fins i tot el seu costat bo.

La humanitat, també davant

la pujada de preus dels ali-

ments, s’enfronta a un pro-

blema de justícia, no d’es-

cassetat. I també, en aquest

cas, la resposta justa coin-

cideix amb la resposta intel-

ligent. Aprofi tar l’oportunitat

per reduir la pobresa rural

és una forma d’obtenir béns

públics globals, com un me-

di ambient més equilibrat,

uns fl uxos migratoris menys

esperonats per la pobresa

extrema i una provisió d’ali-

ments segurs i de qualitat.

Actuarem pensant en el dret

de tots els éssers humans a

menjar cada dia o, com a la

cimera de Roma, ens queda-

rem en bones paraules?

Cues a Bangla Desh per comprar arròs subvencionat per afrontar la crisi.

© E

FE /

Cézaro

De L

uca

© E

FE

/ A

bir A

bd

ullah

17

14-19 CAT.indd 1714-19 CAT.indd 17 11/8/08 08:36:0211/8/08 08:36:02

18

CR

ISI

ALIM

EN

TÀ

RIA

14-19 CAT.indd 1814-19 CAT.indd 18 11/8/08 08:36:0811/8/08 08:36:08

19

14-19 CAT.indd 1914-19 CAT.indd 19 11/8/08 08:36:1511/8/08 08:36:15

2020

INUNDACIONS A L’ÍNDIA6-8 de juliol de 2007

6 milions de persones afectades

LA TEVA ACCIÓ ÉS VITALGràcies a la teva col·laboració podem intervenir sempre que es produeix una catàstrofe

natural. No importa si és un huracà o un terratrèmol, sigui a la Xina o a Bolívia. Allà

anem per ajudar les víctimes des del primer moment. Un exemple de la nostra

capacitat de reacció el podem trobar l’estiu de l’any passat, quan vam respondre

gairebé simultàniament a quatre emergències totalment diferents, sense deixar

d’atendre les poblacions que havien patit altres desastres durant els mesos anteriors.

Formar part d’Oxfam Internacional i tenir ofi cines pròpies als països afectats va ser de

gran ajuda, entre altres factors perquè una part important dels nostres equips estan

formats per persones autòctones que coneixen molt bé el terreny. Aquest és el balanç

de la nostra actuació.

Text: Servei de Redacció

AC

CIÓ

HU

MA

NIT

ÀR

IA

INCENDIS I SEQUERA AL PARAGUAI12 de setembre de 2007, el Govern

declara l’emergència nacional

65.000 famílies estan en situació

crítica en haver perdut els seus

conreus

Inici de la resposta: el 9 de juliol ja estàvem in situ avaluant els danys.

Què vam fer: vam proporcionar un refugi segur i aigua potable a

les famílies que es trobaven en una situació més crítica. Per garantir un bon

ús de l’aigua, vam repartir galledes per conservar-la en bones condicions i clor

per desinfectar-la. La promoció de la salut i la higiene també va ser una de les

nostres prioritats, a través de la construcció de pous i latrines, acompanyada de

campanyes de sensibilització a més de 250 pobles.

Zona d’actuació: als districtes més afectats dels Estats de Bengala Occidental

i Orissa.

Cost de la intervenció: 263.744 euros.

Benefi ciaris: 24.709 famílies. De manera indirecta també se’n van benefi ciar

34.869 famílies més.

Organitzacions implicades: Oxfam Gran Bretanya va liderar l’actuació. A més a

més, hi vam col·laborar Intermón Oxfam, Oxfam Canadà i Oxfam Alemanya. Com

sempre, vam comptar amb la participació de les organitzacions locals sòcies.

bon

l

© I

an B

ray/O

xfa

m G

B

© Mani Kumar / Oxfam GB

© OCRC / IO

20-21 CAT.indd 2020-21 CAT.indd 20 11/8/08 08:38:1611/8/08 08:38:16

2121

HURACÀ FÉLIX A NICARAGUA4 de setembre de 2007

175.000 persones afectades

EMERGÈNCIES ‘ARA’Després del pas d’un huracà, els camins queden inhabilitats i és difícil accedir a la població afectada. Superar els múltiples obstacles que sorgeixen quan es produeix un desastre natural fa que aquest tipus d’intervencions siguin molt costoses. D’un dia per a un altre, hem de donar una resposta ràpida i efi caç. I ho hem de fer sense desatendre les altres emergències que segueixen actives. En aquest context, tu hi pots fer molt. Com els teus amics, familiars i veïns.

Informa’t de les emergències que AVUI et necessiten a: www.IntermonOxfam.org/emergencies

Inici de la resposta: una setmana després vam

començar la missió exploradora per veure l’estat

de la qüestió.

Què vam fer: inicialment vam distribuir kits

d’aliments per superar el període d’inseguretat

alimentària fi ns a la pròxima collita. Després,

vam repartir llavors i eines perquè les famílies

afectades almenys poguessin conrear per a

l’autoconsum. A més a més, vam treballar

perquè les comunitats benefi ciàries tinguessin

accés a l’aigua en quantitat i qualitat sufi cient.

Zona d’actuació: a nou departaments afectats

pels incendis i la sequera.

Cost de la intervenció: 681.384,92 euros

Benefi ciaris: 3.557 famílies.

Organitzacions implicades: vam treballar

juntament amb els nostres socis al terreny.

TERRATRÈMOL AL PERÚ15 d’agost de 2007500.000 persones afectades

Inici de la resposta: dos dies després, ja havíem enviat personal

nostre per avaluar la situació.

Què vam fer: en una primera fase, vam repartir aliments i

aigua potable a la població més afectada pel pas de l’huracà i

vam promocionar l’adopció de pràctiques adequades d’higiene

i sanejament per evitar que es propaguessin certes malalties.

Posteriorment, vam rehabilitar pous i latrines i vam instal·lar

dipòsits per recollir l’aigua de la pluja. També vam repartir llavors

i vam ajudar a millorar les tècniques d’emmagatzemament

d’aquestes per assegurar que n’hi hagi sufi cients per al pròxim

cicle agrícola.

Zona d’actuació: a la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord

(RAAN), directament danyada per l’huracà, i també al

departament de Jinotega, que va patir intenses pluges.

Cost de la intervenció: 801.931,60 euros.

Benefi ciaris: 4.515 famílies.

Organitzacions implicades: la intervenció es va fer en

col·laboració amb les organitzacions locals sòcies.

Inici de la resposta: en menys de 24 hores érem al terreny.

Què vam fer: durant els primers dies ens vam centrar en la provisió

d’abric i refugi temporal a les famílies afectades. En la fase de

postemergència, ens vam encarregar que els agricultors, el col·lectiu

més castigat, accedissin a aliments i tinguessin recursos per tornar

a conrear. També vam rehabilitar sistemes d’aigua, vam construir

latrines i vam promoure la creació de comitès d’aigua a les

comunitats danyades. Paral·lelament, es va portar a terme un treball

d’informació, educació i comunicació.

Zona d’actuació: a la província de Chincha, la més perjudicada no

solament pel seu nivell de destrucció (un 79%) sinó també per la

presència d’un alt percentatge de petits agricultors afectats que

depenien de prestadors i mútues de crèdit agrícola.

Cost de la intervenció: 935.725,25 euros.

Benefi ciaris: 14.000 persones.

Organitzacions implicades: vam actuar amb Oxfam Amèrica

i organitzacions locals amb les quals ja treballàvem.

é am

In

c

d

Q

d

Els comptes clars: baixa els informes

d’aquestes quatre emergències a

www.IntermonOxfam.org/emergencies

>>© OCRC / IO

© D

avid

Viñ

uale

s /

IO

© Marilise Turnbull / IO

20-21 CAT.indd 2120-21 CAT.indd 21 11/8/08 08:38:3411/8/08 08:38:34