FITXA RESUM

NOM DEL PROJECTE LESA HUMANITAT

PRODUCTORS RAMON TÉRMENSLLUÍS SERRA

TIPUS DE PROJECTE Documental

GÈNERE Social. Història. Memòria.

DURADA 98’

FORMAT RODATGE DIGITAL (HDV)

IDIOMA CATALÀ, CASTELLANO, YIDDISH, FRANCÈS.

ESTRENA 22/12/2017

DIRECCIÓ HÉCTOR FÁVER

PRODUCCIÓ EXECUTIVA SANDRA FORN, IVAN LLAMAS

PRODUCTORS VARGTIMMEN FILMS SL I AUREAL THEOREM SL

STORY LINELESA HUMANITAT és una reflexió sobre la urgent necessitat d’una jurisdicció

universal que actuï allà on fallen altres iniciatives. Donem veu a les víctimes del franquisme i volem esdevenir el testimoni d’uns

fets sense resoldre que comencen amb la Guerra Civil espanyola i arriben fins els nostres dies.

TEMA/SINOPSIDes de la perspectiva de l’anàlisi de diversos conflictes mundials en els quals

s’han violat els drets humans, reflexionem sobre la necessitat d’una jurisdicció universal. Analitzem per què a Espanya encara hi ha fets sense resoldre i víctimes oblidades des de la Guerra Civil. Aconseguir que la veritat surti a la llum és, ara més que mai, una lluita en la que cal perseverar per no oblidar la nostra memòria.

L’essència d’aquest documental és barrejar un seguit de veus diverses que col·laboren de manera plena i activa per mostrar totes les arestes possibles d’una realitat en què juguen moltes variables. Per aproximar-nos als fets cal analitzar-los des d’una perspectiva canviant si volem treure l’entrellat d’un viatge que va començar amb la Guerra Civil espanyola i ha anat sumant etapes (franquisme, postguerra, transició...) fins arribar als nostres dies, on sembla que podria concloure. El naixement d’iniciatives valentes que pretenen actuar allà on va fallar la justícia local fan palesa una necessitat urgent: definir les bases d’una jurisdicció universal.

Ens hem documentat a fons i hem entrevistat a molta gent, i el que mostrem a 'LESA HUMANITAT' és un resum de totes les postures. Hi ha una recerca exhaustiva amb les associacions implicades en la recuperació de la memòria, metges forenses, exiliats polítics, familiars de les víctimes, historiadors, advocats, jutges, ideòlegs, etc. Tots ells ens han ajudat a definir el discurs i a poder mostrar a l’espectador una realitat que aplegués totes les sensibilitats i aportés coherència i unitat al discurs. L'omnipresent veu en off d’Eduard Fernández és el fil conductor i el narrador que desvetlla aquesta mirada que volem mostrar amb 'LESA HUMANITAT' a través d'imatges i testimonis que apleguen totes i cadascuna de les diferents veus implicades, algunes massa presents i d’altres oblidades.'LESA HUMANITAT' ens descobrirà el que s’ha silenciat al llarg de molts anys i tot allò que els testimonis muts del franquisme mai han tingut l’oportunitat d’expressar i reivindicar. Avui més que mai aquest contingut resulta especialment indicat, ja que vivim moments d’incertesa, i una mirada sobre el passat sembla més necessària que mai.

PERSONATGESJOAN TARDÀ

Polític i professor de secundària, militant d’ERC. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Diputat al Congrés des del 2004 per la província de Barcelona.

Actualment és portaveu del Grup d’ERC-RI-CATSÍ.

BALTASAR GARZÓNJurista i magistrat de l’Audiència Nacional del 1998 al 2012.

Assessor del Tribunal Penal Internacional de La Haia. Va instruir la causa dels crims del franquisme.

GERARDO PISARELLOPrimer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona,

on dirigeix l’àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica.Autor de diversos llibres sobre constitucionalisme i drets humans.

CARLOS SLEPOYAdvocat argentí impulsor d’una jurisdicció universal que instruïa

a l’Argentina la querella de les víctimes del franquisme.Va ser segrestat i torturat pel grup parapolicial de la Triple A.

EMILIO SILVAFundador de la Asociación para la Recuperación de la Memoria Històrica (ARMH).Autor del llibre 'Las Fosas de Franco: los republicanos que el dictador dejó en las

cunetas'.

SOLEDAD LUQUEPresidenta de l’Associació 'Todos los niños robados son mis niños'.

Portaveu de la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina Contra los Crímenes del Franquismo.

JOSÉ MARÍA “CHATO” GALANTE Membre de La Comuna Presxs del Franquismo.

Va ser torturat a la presó de Carabanchel durant el franquisme.

ALTRES TESTIMONIS I ENTREVISTES PROVINENTS D’ARXIUS DIVERSOS:

ALFREDO GRIMALDOSFELIPE GONZÁLEZ

JUAN CARLOS IMANUEL FRAGA

RODOLFO MARTÍN VILLAJOSÉ MARIO ARMERO

ARIAS NAVARROSANTIAGO CARRILLO

MARIANO RAJOYRAFAEL HERNANDO

EQUIP TÈCNICPRODUCTORS RAMON TÉRMENS

LLUÍS SERRA

DIRECCIÓ HÉCTOR FAVER

GUIÓ HÉCTOR FAVER

FOTOGRAFIA GERARD GORMEZANO

MÚSICA LITO VITALE

PRODUCCIÓ EXECUTIVA SANDRA FORNIVAN LLAMAS

AJUDANT PRODUCCIÓ DAVID ARRIBAS

POSTPRODUCCIÓ DE SO SDI MEDIA IBERIATÈCNIC DOBLATGE VERÓNICA BARRAJÓNMESCLES EUGENIO GONZALODIRECTOR TÈCNIC DAVID SANS

IMATGE YMAGISCOORDINACIÓ ÀNGEL MARTÍN

MUNTATGE TOMÁS SUÁREZ ANNA TÉRMENS

EQUIP ARTÍSTICNARRADOR EDUARD FERNÁNDEZ

VEUS EN OFF DIETRICH GROSSELUCILA TESTEARNAU PONS BLANCA LLUM

MARIA ROSA FISZBEIN BRANDENBURG

CURRÍCULUMSDIRECTOR I GUIONISTA: HÉCTOR FÁVERDirector i professor durant 28 anys al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC). En aquest període va produir dins del pla pedagògic, i a través de la seva pròpia productora, 11 llargmetratges i més de 270 curtmetratges en format cinematogràfic. Tots ells realitzats íntegrament pels alumnes i professors del centre, un dels quals va guanyar el Goya a millor curtmetratge documental.

Com a realitzador ha dirigit els següents llargmetratges: - 'El Acto' (1986), amb Juanjo Puigcorbé, Antonio Banderas, Lydia Bosch, Ovidi Montllor,

Emma Suárez, Manuel Tejada i Rosa Renom. Participa al Chicago International Film Festival, al Nice International Film Festival (Premi Especial del Jurat a la Millor Realització), i al Festival de Cartagena de Indias.

- 'La memoria del agua' (1991), amb Boris Rotenstein, Isabel Abad, Cristina Peralta i Jaume Viada. Secció Oficial del Festival de Cannes; rep el premi Joris Ivens a l’International Documentary Film Festival d'Àmsterdam; menció especial del jurat al Festival du Film Juif et Israelien de Montpellier; va a competició al Stockholm Film Festival; i participa també al Human Rights Watch Film Festival de Nova York.

- 'Invocación' (2000), amb Juanjo Puigcorbé, Cristina Banegas, Patricia Contreras i Virginia Innocenti. LVII Biennale di Venezia; Festival Internacional de Cine Donostia; Premi al Millor Guió i Premi Especial del Jurat al Festival de Cine d'Alcalà d'Henares; Premi Especial Placa de Plata al Festival Internacional de Figueira do Foz.

NARRADOR: EDUARD FERNÀNDEZActor, guanyador de dos premis Goya, tres premis Gaudí, tres Biznagas de Plata i una Concha de Plata.

VEU EN OFF: MARIA ROSA FISZBEIN BRANDENBURGEscriptora i traductora.

VEU EN OFF: DIETRICH GROSSEBallarí i director d’Òpera de Butxaca i Nova Creació. Col·laborador del Festival Castell de Peralada.

VEU EN OFF: LUCILA TESTEActriu, impulsora de l'Associació Crear per la Identitat i la Memòria.

VEU EN OFF: ARNAU PONS Poeta, traductor, assagista i editor de poesia. Premio Nacional a la Mejor Traducción 2015.

VEU EN OFF: BLANCA LLUMPoeta, editora i traductora catalana.

PRODUCTORESVARGTIMMEN FILMS

Vargtimmen Films neix a l'any 2017 com a productora independent de nova creació, que vol treballar continguts de caire social. Compromesa amb l'actualitat, la seva filosofia és donar resposta a les demandes socials i proposar audiovisuals que recullin la veu del carrer i que, sobretot, siguin un reflex fidel de la realitat que ens envolta.

La seva primera producció ha estat 'LESA HUMANITAT' que es va presentar a París al maig del 2017 dins el marc del festival 'Espagnolas en París' i que s'estrenarà en sales el proper 22 de desembre.

Actualment Vargtimmen Films també treballa en la web-sèrie 'LES HORES DECISIVES', que tracta sobre el final del "Procès", amb la intervenció dels seus principals protagonistes.

AUREAL THEOREMAureal Theorem és una productora cinematogràfica constituïda l’any 2015 amb el propòsit inicial de produïr el documental LESA HUMANITAT.

Lluís Serra, titular de Aureal Theorem, va ser el productor executiu de la producció del Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC), on es van produïr 11 llargmetratges i 270 curtmetratges. Una producció que ha participat en més de 100 festivals de cinema internacionals.