· Web viewedebé primària . Introducció. La programació de Coneixement del Medi Natural,...

edebé primària

Programaciód’aula

Coneixement del medi 5

Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural 5 EP

Introducció

La programació de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural considera les competències bàsiques associades a la matèria, els objetius, els continguts i els criteris de cada curs i la incorporació de l’educació de valors representats en els ensenyaments transversales i els concreta i organitza en unitats didàctiques.

El projecte a bon pas incorpora el treball de les competències bàsiques, que, segons la Unió Europea, són una combinació de destreses, coneixement i actituds que totes les persones necessiten per a la seva realització i desenvolupament personal, per a ser ciutadans actius i per a integrar-se plenament en la societat. Els àmbits de competències bàsiques identificats són els següents:

– Competència en comunicació lingüística i audiovisual.

– Competència artística i cultural.

– Tractament de la informació i competència digital.

– Competència matemàtica.

– Competència per aprendre a aprendre.

– Autonomia i iniciativa personal.

– Coneixement i interacció amb el món físic.

– Competència social i ciutadana.

Totes les àrees contribueixen al desenvolupament d’aquestes competències. Els continguts de l’àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural prioritzen el desenvolupament de la competència sobre el coneixement i la interacció amb el món físic i de la competència social i ciutadana, tot i que també contribueixen al desenvolupament d’altres tipus de competències. Per exemple, la competència lingüística, per l’ús necessari de la capacitat de comprensió i d’expressió, la competència relacionada amb l’autonomia i iniciativa personal o la competència per aprendre a aprendre.

http://www.edebe.com 2

http://www.edebe.com/


PROGRAMACIÓ D’AULACONEIXEMENT DEL MEDI 5

UNITAT 1: Els éssers vius

Competències bàsiquesConeixement i interacció amb el món físic.

— Comprendre els processos del món físic i situar-los e l’espai i en el temps.

Reconèixer les cèl·lules com la unitat bàsica de vida.

Conèixer les característiques bàsiques de la cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal.

Comprendre la diferència entre éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars.

Reconèixer les característiques dels diferents éssers vius de cadascun dels regnes.

Ser conscient de les diferències que hi ha entre els diferents éssers vius.

— Interaccionar de manera responsable amb el món físic.

Reconèixer les parts d’un microscopi i el seu funcionament.

Conèixer alguns virus que causen les malalties més comunes.

Conèixer les principals vacunes corresponents a la seva edat.

Comunicació lingüística i audiovisual.

— Llegir.

Constatar la comprensió lectora mitjançant la resolució d’activitats referides al text.

Tractament de la informació i competència digital.

— Obtenir i gestionar informació.

Obtenir informació a partir de dibuixos.

Elaborar esquemes.

— Utilitzar la informació.

Completar esquemes.

Aprendre a aprendre.

— Conèixer les seves capacitats.

Ser conscient de la pròpia capacitat d’aprendre i saber valorar la feina realitzada.

Conèixer la manera correcta de presentar els treballs, tant en el contingut com en la presentació.




Tenir l’hàbit de preguntar i consultar els dubtes que sorgeixen en els nous aprenentatges.

— Motivar-se per aprendre.

Valorar l’esforç per millorar les tasques encarregades.

Gaudir de la satisfacció del treball ben fet.

Organitzar la informació en esquemes i resums que facilitin la memorització de les idees essencials.

Localitzar parts del cos en dibuixos i esquemes anatòmics.

Objectius didàctics Reconèixer la cèl·lula com la unitat bàsica de vida.

Identificar les parts d’una cèl·lula.

Diferenciar la cèl·lula animal de la cèl·lula vegetal.

Classificar els éssers en unicel·lulars i pluricel·lulars.

Conèixer les parts i el mecanisme d’un microscopi.

Classificar els éssers vius en els cinc regnes: moneres, protoctists, fongs, plantes i animals.

Reconèixer els virus.

ContingutsConceptes

La cèl·lula.

Parts de la cèl·lula.

La cèl·lula vegetal i la cèl·lula animal.

Els éssers unicel·lulars i els pluricel·lulars.

El microscopi.

Les parts del microscopi.

Les moneres.

Els protoctists.

Els fongs.

Plantes.

Animals.

Procediments

Diferenciació de la cèl·lula animal de la vegetal.

Identificació de les característiques dels diferents éssers vius de cada regne.

Classificació dels éssers vius segons el seu regne.




Identificació de les característiques dels virus.

Valors

Valoració de la importància de classificar els éssers vius pel seu estudi.

Ensenyaments transversals

Educació per a la pau. Desenvolupament i valoració de les pròpies capacitats de manera reflexiva i positiva.

Activitats d’aprenentatgeA continuació, detallem les activitats que es proposen al llarg de la unitat:

Dibuixar una cèl·lula i assenyalar-ne les parts.

Explicar les principals diferències entre cèl·lula animal i cèl·lula vegetal.

Anomenar tres éssers vius formats per cèl·lules vegetals i tres formats per cèl·lules animals.

Explicar què és una cèl·lula i com es classifiquen els éssers vius segons el nombre de cèl·lules i les funcions de cadascuna.

Ordenar organitzacions de vida des de la més simple a la més complexa.

Raonar quines mostres permeten dur a terme una observació microscòpica.

Investigar com es diuen els organismes que requereixen un microscopi per a ser observats.

Classificar diversos éssers vius en el regne corresponent.

Elaborar una fitxa amb les característiques de les moneres i els protoctists.

Establir semblances i diferències entre les algues i els protozous.

Elaborar una fitxa amb les característiques dels fongs i comparar-les amb les moneres i els protoctists.

Explicar per què només les algues són capaces de fabricar el seu propi aliment.

Explicar per què els virus no es consideren éssers vius.

Anomenar quines funcions vitals realitzen i com les duen a terme.

Completar una taula a partir de la consulta de la seva cartilla de vacunacions.

Activitats complementàries Treballar els continguts sobre els éssers vius.

Consolidar els coneixements sobre la cèl·lula.

Treballar les parts del microscopi.

Consolidar els coneixements sobre els éssers vius i els virus.




Consolidar els coneixements sobre els éssers vius.

Atenció a la diversitatFitxa de reforç de les competències bàsiques

Classificar diversos éssers vius segons les cèl·lules.

Resoldre mots encreuats.

Classificar els éssers vius segons el regne.

Completar una taula sobre les moneres i els protoctists.

Fitxa d’aprofundiment

Investigar sobre la teoria cel·lular i Robert Hooke.

Investigar i completar dues fitxes sobre els bolets.

Investigar l’origen de les vacunes i les malalties que combaten.

Activitats d’avaluació Llibre de l’alumne

Dibuixar una cèl·lula animal i una altra de vegetal i assenyalar-ne les parts. Indicar les parts comunes en tot ésser viu.

Explicar què són els cloroplasts, on es troben i per què són importants.

Explicar les diferències entre organismes unicel·lulars i organismes pluricel·lulars i com realitzen aquests organismes les funcions vitals.

Anomenar les parts d’un microscopi i indicar-ne la funció.

Completar una taula sobre els regnes dels éssers vius.

Definir bacteri, protozou i floridura.

Explicar què són els virus.

Fitxa fotocopiable d’avaluació

Explicar el concepte de cèl·lula i escriure les parts de què consta.

Dibuixar una cèl·lula vegetal i una d’animal i assenyalar-ne les parts.

Escriure tres exemples d’éssers vius unicel·lulars i tres de pluricel·lulars.

Escriure els noms dels regnes en què es classifiquen els éssers vius.

Explicar les característiques de les moneres.

Explicar les diferències entre les algues i els protozous.

Relacionar noms de fongs amb la seva descripció.




Promoció de la lectura Aplicar estratègies lectores per a la comprensió dels enunciats de les activitats.

Treballar la lectura eficaç de textos expositius, la relació entre imatge i text i l’elaboració de resums i esquemes personals dels textos.

Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre la cèl·lula, sobre diferents éssers vius i sobre els

virus.

CD multimèdia: activitats interactives de suport (reforç i aprofundiment) a l’activitat a l’aula.




UNITAT 2: Els animals


— Comprendre els processos del món físic i situar-los en l’espai i en el temps.

Conèixer i identificar les característiques dels animals vertebrats i invertebrats.

Classificar animals vertebrats i invertebrats.


Conèixer alguns animals vertebrats i invertebrats del seu entorn.


— Llegir.




Obtenir informació a partir de textos i dibuixos.

Classificar animals a partir de les característiques.

— Transmetre informació.

Elaborar esquemes.


Completar esquemes.













Objectius didàctics Reconèixer els diferents grups de vertebrats i invertebrats.

Identificar i classificar els diferents grups d’animals vertebrats i invertebrats segons les seves característiques: alimentació, circulació, respiració i reproducció.

Mostrar respecte, curiositat i interès per conèixer les característiques dels vertebrats i els invertebrats del nostre entorn.

ContingutsConceptes

Les característiques dels animals vertebrats: mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos.

Les característiques dels animals invertebrats: anèl·lids, artròpodes, mol·luscs, cnidaris i equinoderms.

Procediments

Classificació dels animals vertebrats.

Identificació de les característiques dels diferents grups d’animals vertebrats.

Classificació dels animals invertebrats.

Identificació de les característiques dels diferents grups d’animals invertebrats.

Valors

Curiositat i interès per conèixer els animals vertebrats del seu entorn.

Curiositat i interès per conèixer els animals invertebrats del seu entorn.


Educació cívica. Manteniment d’actituds solidàries col·laboradores amb les persones del seu entorn immediat.

Educació moral. Desenvolupament de l’autonomia personal, així com de les possibilitats de prendre iniciatives.

Educació mediambiental. Adquisició d’un coneixement global de l’entorn i conscienciació sobre els problemes que l’afecten.


Completar una taula sobre les característiques dels mamífers, les aus, els rèptils,




els amfibis i els peixos.

Completar una taula sobre les característiques dels mamífers terrestres, aquàtics i aeris.

Anomenar característiques diferenciadores de les aus.

Enumerar semblances i diferències entre els rèptils i les aus.

Explicar per què els amfibis viuen sempre a l’aigua o en terrenys humits.

Explicar les diferències entre un amfibi cria i un adult.

Anomenar peixos ossis i peixos cartilaginosos.

Completar una taula sobre les característiques dels anèl·lids, els artròpodes, els mol·luscs, els cnidaris i els equinoderms.

Explicar les diferències entre els diferents grups d’artròpodes.

Classificar artròpodes segons el grup corresponent.

Explicar les diferències entre els diferents grups de mol·luscs.

Anomenar mol·luscs de cadascun dels grups.

Explicar com els cnidaris capturen les preses.

Explicar el desplaçament dels equinoderms.

Activitats complementàries Treballar el coneixement dels animals.

Refermar els coneixements sobre els animals vertebrats.

Consolidar els coneixements dels animals invertebrats:

Consolidar els coneixements dels animals.


Explicar la diferència entre animals vertebrats i animals invertebrats.

Relacionar diverses característiques amb el grup de vertebrats corresponent.

Identificar oracions falses i transformar-les en vertaderes.

Explicar la diferència entre els diferents tipus de closca dels mol·luscs bivalves, gasteròpodes i cefalòpodes.

Classificar animals artròpodes.


Completar fitxes sobre animals curiosos.

Investigar sobre els animals en vies d’extinció.





Definir animal vertebrat.

Indicar l’estructura que presenten en la superfície del cos cadascun dels grups dels vertebrats.

Explicar els sistemes circulatori i respiratori dels vertebrats, i quin correspon a cada grup.

Completar una taula sobre la reproducció dels vertebrats.

Descriure el desenvolupament dels animals invertebrats i comparar-los amb els mamífers i els amfibis.

Completar una taula amb les característiques de diversos animals invertebrats.


Completar una taula amb les característiques principals dels mamífers, les aus, els amfibis, els rèptils i els peixos.

Contestar preguntes sobre els invertebrats.

Escriure un exemple de cadascuna de les classes d’artròpodes.

Anomenar el grup al qual pertanyen alguns mol·luscs.

Completar oracions sobre les característiques generals dels equinoderms.


Treballar la lectura eficaç de textos expositius, la relació entre imatge i text i l’elaboració de resums i esquemes personals dels textos.

Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre animals vertebrats i invertebrats.





UNITAT 3: Les plantes



Conèixer les parts d’una planta i les seves funcions.

Classificar plantes segons les seves característiques.


Reconèixer la importància de les plantes en el nostre entorn.

Conèixer les plantes del nostre entorn.


— Llegir.


— Escriure.

Compondre un text seguint un model donat.




Classificar animals a partir de les característiques.


Elaborar esquemes.


Completar esquemes.













Objectius didàctics Identificar la cèl·lula vegetal.

Conèixer i descriure la fotosíntesi.

Valorar la importància de la fotosíntesi per a la salut.

Identificar i classificar les plantes sense flor.

Identificar i classificar les plantes amb flor.

Reconèixer les parts d’una planta i les funcions de cadascuna.

Conèixer les claus d’identificació de les plantes.

ContingutsConceptes

La cèl·lula vegetal.

La fotosíntesi.

Els briòfits.

Els pteridòfits.

Els espermatòfits.

Les parts d’una planta: arrel, tija i fulles.

Tipus de tiges: llenyoses i herbàcies.

Les angiospermes.

Les gimnospermes.

Procediments

Anàlisi de les fases de l’alimentació de les plantes.

Classificació de les plantes en briòfits i pteridòfits.

Identificació de les característiques dels briòfits i els pteridòfits.

Identificació de les parts d’una arrel: pèls absorbents, zona de creixement i còfia.

Identificació de les parts de la tija: branques i gemmes.

Classificació de les plantes segons la tija.

Identificació de les parts de les fulles: limbe, pecíol, nervis.

Classificació de les fulles segons diversos criteris.




Classificació de les plantes segons el tipus de fulles.

Classificació de les plantes amb flor: angiospermes i gimnospermes.

Utilització de claus per a la classificació de les plantes.

Valors

Valoració de la importància que tenen les plantes en la renovació de l’aire.

Mostrar interès per investigar sobre les plantes.



Educació moral. Desenvolupament de l’autonomia personal, així com les possibilitats de prendre iniciatives.



Explicar les característiques diferenciadores de les cèl·lules vegetals i animals.

Explicar en què consisteix la fotosíntesi, on es realitza i dibuixar un esquema del procés.

Explicar per què la selva de l’Amazones és «el pulmó del planeta».

Explicar com es reprodueixen les plantes sense flor.

Indicar com es diuen les fulles de les falgueres i de la tija subterrània.

Explicar la diferència entre una llavor i una espora.

Indicar les parts d’una arrel i la funció de cadascuna d’aquestes.

Explicar la diferència entre una tija llenyosa i una tija herbàcia.

Dibuixar una fulla i reconèixer-ne les parts.

Explicar quina part de la planta es menja en ingerir una poma i a quin tipus de plantes pertany la pomera.

Elaborar una clau d’identificació per classificar les plantes a partir de l’observació de la seva tija.

Classificar plantes a partir de claus d’identificació.

Activitats complementàries Refermar els coneixements sobre les plantes.

Consolidar els coneixements de les plantes sense flor.




Treballar els conceptes relacionats amb les plantes amb flor.

Refermar els coneixements de les claus d’identificació.

Consolidar els coneixements de les plantes.


Ordenar les fases de la fotosíntesi.

Explicar la reproducció dels pteridòfits.


Esmentar les diferències entre tiges herbàcies i tiges llenyoses.

Anomenar tres plantes gimnospermes i tres angiospermes.


Realitzar experiments sobre la llum i les plantes, elaborar-ne hipòtesis, descriure’n el procés i anotar-ne les conclusions.


Explicar la fotosíntesi i on es realitza.

Explicar les diferències entre briòfits i pteridòfits.

Completar una taula sobre quatre plantes a partir de la seva observació.

Indicar si diverses afirmacions són vertaderes o falses i corregir les falses.


Descriure el procés de fotosíntesi.

Escriure tres diferències entre els briòfits i els pteridòfits.

Esmentar els òrgans de les plantes que s’encarreguen de tres funcions descrites.

Buscar un exemple de cadascun dels quatre tipus de plantes descrits.

Classificar unes plantes segons que siguin angiospermes o gimnospermes.


Treballar la lectura eficaç de textos expositius, la relació entre imatge i text, i l’elaboració de resums i esquemes personals dels textos.




Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre diferents tipus de plantes.





UNITAT 4: Els ecosistemes



Identificar els elements i les relacions que s’estableixen en un ecosistema.

Conèixer les característiques dels diferents ecosistemes terrestres i aquàtics.

Identificar els ecosistemes segons que siguin terrestres o aquàtics.

Identificar i descriure les relacions de les cadenes i les xarxes tròfiques.


Conèixer i identificar els principals ecosistemes terrestres i aquàtics del nostre entorn.

Reconèixer els ecosistemes de Catalunya i d’Espanya.

Ser conscients de les actituds que cal adoptar per a preservar el medi.

Adoptar actituds crítiques davant accions destructives del medi.


— Llegir.






Elaborar esquemes.


Completar esquemes, taules, classificar plantes.













Objectius didàctics Identificar els diferents ecosistemes del nostre planeta.

Reconèixer les característiques dels diferents ecosistemes.

Identificar les relacions d’un ecosistema.

Reconèixer les relacions d’un ecosistema mitjançant cadenes i xarxes tròfiques.

Valorar l’equilibri de la natura i reconèixer les actuacions que la desequilibren.

Reconèixer els ecosistemes de Catalunya i d’Espanya.

Adoptar actituds de respecte pel medi físic i els éssers vius.

ContingutsConceptes

L’ecosistema.

Elements d’un ecosistema.

Relacions en un ecosistema: depredació, competència i cooperació.

Desert.

Selva tropical.

Estepa.

Bosc caducifoli.

Bosc mediterrani.

Taigà.

Mars i oceans.

Aiguamolls costaners.

Llacs i llacunes.

Rius.

Les cadenes alimentàries: productors, consumidors primaris i consumidors secundaris.

Xarxes alimentàries.

Factors que alteren els ecosistemes.

Actituds per a preservar el medi.

Ecosistemes de Catalunya: alta muntanya, bosc caducifoli, bosc mediterrani,




màquies i garrigues.

Ecosistemes d’Espanya: alta muntanya, bosc caducifoli, bosc mediterrani, màquies i garrigues i laurisilva.

Procediments

Identificació dels elements d’un ecosistema.

Identificació de les relacions d’un ecosistema.

Identificació dels ecosistemes terrestres.

Identificació dels ecosistemes aquàtics.

Identificació i descripció d’una cadena alimentària.

Identificació dels ecosistemes de Catalunya i d’Espanya.

Valors

Actitud crítica envers accions destructives del medi.


Educació cívica. Participació en les activitats respectant els punts de vista diferents.

Educació moral. Desenvolupament de l’autonomia personal, així com de les possibilitats de prendre iniciatives.




Definir ecosistema.

Observar una imatge i descriure els components del medi físic.

Anomenar les relacions entre els éssers vius d’un ecosistema.

Explicar en quin ecosistema es pot trobar un medi determinat.

Identificar en quin ecosistema es poden trobar diversos éssers vius.

Anomenar les diferències entre el medi físic d’un llac i del mar.

Explicar per què la flora i la fauna dels llacs, els rius i els aiguamolls s’assemblen més entre elles que a la dels mars.

Dibuixar una xarxa tròfica i explicar una de les cadenes de la xarxa.

Anomenar perills dels ecosistemes i mesures per a evitar-los.




Explicar els diferents tipus de contenidors de la localitat.

Descriure l’ecosistema del propi entorn.

Activitats complementàries Consolidar els coneixements sobre els ecosistemes.

Refermar els coneixements sobre els ecosistemes terrestres i aquàtics.

Treballar les cadenes tròfiques i la conservació dels ecosistemes.

Refermar els coneixements dels ecosistemes de Catalunya.

Consolidar els coneixements dels ecosistemes.


Relacionar diversos conceptes amb la definició corresponent.

Explicar la diferència entre ecosistema aquàtic i ecosistema terrestre.

Completar una taula sobre dos ecosistemes.

Explicar una cadena tròfica.


Identificar un ecosistema, descriure’n els elements i identificar cadenes tròfiques de la xarxa.

Investigar sobre els efectes, les causes i les mesures preventives de la contaminació.


Definir què és un ecosistema.

Raonar si podem trobar determinats éssers vius en determinats ecosistemes.

Identificar els ecosistemes de les imatges i explicar-ne les característiques.

Classificar diversos éssers vius en productors, consumidors primaris i consumidors secundaris.

Indicar les relacions que es poden establir entre diversos éssers vius.

Explicar què passaria si desapareguessin els consumidors primaris i els secundaris d’una cadena tròfica.

Explicar els principals problemes mediambientals dels ecosistemes.

Anotar accions individuals per a protegir els ecosistemes.

Anomenar els ecosistemes del seu entorn.





Escriure el nom dels elements que componen un ecosistema.

Buscar un exemple de cadascuna de les relacions bàsiques que s’estableixen entre els éssers vius d’un ecosistema.

Esmentar els ecosistemes terrestres.

Relacionar alguns organismes amb l’ecosistema al qual pertanyen.

Organitzar una cadena tròfica.

Descriure l’ecosistema mediterrani.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre els ecosistemes i les cadenes i les xarxes tròfiques.





UNITAT 5: La matèria


— Comprendre els processos i situar-los en l’espai i en el temps.

Identificar les propietats de la matèria i la capacitat de les persones per a percebre-les.

Identificar els estats de la matèria en els elements que ens envolten i les seves propietats.

Identificar els canvis de la matèria: canvis físics i canvis químics.

Interpretar esquemes sobre els canvis d’estat.


Determinar les sensacions que ens aporten els sentits respecte dels elements que ens envolten: propietats de la matèria.

Reconèixer els canvis físics i químics que experimenta la matèria del nostre entorn.


— Parlar i escoltar.

Utilitzar amb precisió el vocabulari específic.

— Llegir.

Constatar la comprensió lectora mitjançant la resolució d’activitats referides a un text.

— Escriure.

Organitzar la informació en taules.

Completar un esquema amb paraules.



Tenir l’hàbit de consultar diferents fonts d’informació a l’abast.

— Utilitzar informació.

Solucionar activitats a partir de la informació obtinguda per mitjà de l’observació.







Organitzar la informació en esquemes que facilitin la memorització de les idees essencials.


Valorar la feina realitzada.



Objectius didàctics Conèixer les propietats de la matèria.

Diferenciar les propietats generals de la matèria de les específiques.

Reconèixer els estats de la matèria i identificar les propietats.

Identificar els canvis d’estat de la matèria.

Diferenciar els canvis físics de la matèria dels químics.

Conèixer els principals canvis físics i químics de la matèria.

ContingutsConceptes

La matèria.

Propietats generals de la matèria: massa i volum.

Propietats específiques de la matèria: densitat, duresa, solubilitat, conductivitat…

Els estats de la matèria: sòlid, líquid i gasós.

Característiques dels estats de la matèria.

Els canvis físics i els canvis químics.

Els canvis físics de la matèria: de posició, de forma, de temperatura i d’estat.

Els canvis d’estat de la matèria.

El punt de fusió i el punt d’ebullició.

El cicle de l’aigua.

Els canvis químics.

La descomposició de la matèria, fermentació, oxidació i combustió.

Les aplicacions dels canvis químics.

Procediments

Identificació de les propietats de la matèria.




Identificació dels estats de la matèria i les seves propietats.

Classificació dels canvis de la matèria.

Interpretació d’esquemes sobre els canvis d’estat.


Educació mediambiental. Adquirir un coneixement global de l’entorn i conscienciar-se sobre els problemes bàsics que l’afecten.


Explicar què és la matèria i identificar quins elements estan formats per matèria i quins no.

Calcular la densitat de líquids i identificar el més dens.

Ordenar diversos materials de més a menys densitat.

Completar una taula sobre les propietats específiques de diversos objectes.

Anomenar els estats de la matèria, explicar-ne les característiques i escriure’n exemples.

Identificar entre tres líquids el menys viscós i la propietat que el determina.

Classificar diversos canvis segons que siguin físics o químics.

Anomenar canvis físics habituals.

Definir canvi d’estat a partir d’un model.

Explicar què és el punt de fusió i el punt d’ebullició.

Identificar els canvis d’estat de diverses situacions.

Indicar en quins estats predomina l’aigua en diversos casos.

Explicar amb un exemple si els canvis d’estat són reversibles o irreversibles.

Explicar un canvi químic que tingui lloc en el nostre organisme.

Explicar si els canvis químics són reversibles o irreversibles.

Investigar i anotar els noms de productes lactis procedents de la fermentació.

Explicar què és el compost i el seu origen.

Explicar per què és important separar a casa la matèria orgànica dels altres residus.

Activitats complementàries Consolidar els coneixements sobre la matèria i les seves propietats.

Refermar els coneixements sobre els estats de la matèria i els canvis que experimenta.




Treballar els canvis d’estat.

Refermar els coneixements sobre els canvis químics.

Consolidar els coneixements de la matèria.


Anomenar tres elements formats per matèria i tres que no ho estiguin.

Completar una taula amb la definició, les unitats i els instruments de mesura de la massa i el volum.

Explicar la relació que hi ha entre la densitat i la flotabilitat.

Anomenar matèries en cadascun dels estats.

Descriure un canvi físic i un canvi químic.

Identificar canvis d’estat i els noms que reben.


Realitzar experiments, descriure’ls i investigar per a comprovar la solució.


Identificar en una llista els elements formats per matèria.

Relacionar i definir els conceptes de massa, volum i densitat.

Observar unes imatges i respondre diverses preguntes.

Explicar les diferències entre canvi físic i canvi químic.

Anomenar els canvis d’estat que es produeixen en la matèria i indicar els que experimenta l’aigua.

Explicar què és el punt de fusió i el punt d’ebullició.

Explicar per què la combustió és un canvi químic i anomenar-ne altres exemples.

Explicar exemples de canvis químics en la vida quotidiana.


Reconèixer les característiques de la massa i el volum.

Comparar la densitat de dos cossos.

Explicar les propietats específiques de la matèria.

Caracteritzar els estats de la matèria.

Indicar en quines situacions quotidianes s’ha produït un canvi físic i en quines, un canvi químic.






Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre les propietats, els estats i els canvis de la matèria.





Valoració de les competències bàsiques de les unitats 1 a 5Competència en coneixement i interacció amb el món físic.


Identificar els éssers vius i les seves característiques.

Identificar les propietats de la matèria i els canvis que experimenta.

Aplicar coneixements bàsics per resoldre problemes.

Competència en comunicació lingüística i audiovisual.

— Llegir.

Interpretar el significat dels textos escrits per resoldre activitats.

Competència artística i cultural.

— Comprendre l’art.

Interpretar imatges per resoldre les activitats.




UNITAT 6: Les mescles



Reconèixer mescles de l’entorn proper i identificar-ne els components.

Classificar les mescles en homogènies i heterogènies.

Conèixer i identificar els mètodes de separació de mescles homogènies.

Conèixer i identificar els mètodes de separació de mescles heterogènies.

Reconèixer els materials de laboratori.


Diferenciar les mescles de l’entorn segons les seves característiques.

Determinar el mètode de separació més adequat en les mescles del nostre entorn.


— Llegir.


— Escriure.

Organitzar la informació en taules.





— Transmetre i utilitzar informació.














Autonomia i iniciativa personal.

— Treballar en equip.

Dialogar i valorar les idees pròpies i dels altres.

— Prendre decisions.

Prendre decisions raonades després de valorar possibles opcions.

— Liderar projectes.

Participar en activitats individuals i col·lectives.

Objectius didàctics Identificar mescles i substàncies pures.

Diferenciar mescles homogènies i mescles heterogènies.

Conèixer i identificar els mètodes de separació de mescles homogènies i mescles heterogènies.

Identificar els materials i els instruments d’un laboratori.

Conèixer les normes del laboratori.

Conèixer les fases del mètode científic.

ContingutsConceptes

Les substàncies pures i les mescles.

Les mescles homogènies.

Les mescles heterogènies.

La decantació.

La imantació.

El tamisatge.

La filtració.

La vaporització.

La cristal·lització.

La destil·lació.




El laboratori.

Normes que s’han de seguir en un laboratori.

Els materials i els instruments del laboratori.

Les fases del mètode científic.

Procediments

Identificació de mescles homogènies i heterogènies.

Identificació dels mètodes de separació de mescles heterogènies.

Identificació dels mètodes de separació de mescles homogènies.

Identificació dels materials del laboratori.

Ordenació de les fases del mètode científic.

Valors

Acceptació de les normes que s’han de seguir en un laboratori.

Interès per conèixer el mètode científic.


Educació mediambiental. Adquirir un coneixement global de l’entorn i conscienciar-se sobre els problemes bàsics que l’afecten.


Definir substància pura i mescla.

Explicar la diferència entre substància pura i mescla.

Classificar determinats materials en substàncies pures, mescles homogènies i mescles heterogènies.

Explicar quin mètode de separació de mescles s’utilitza en colar espaguetis bullits.

Identificar les tècniques que s’han d’utilitzar per a separar diverses mescles.

Identificar característiques de les tècniques de separació de mescles homogènies.

Identificar la tècnica de separació de mescles utilitzada en l’elaboració de diversos productes.

Respondre diverses preguntes sobre les tècniques de separació de mescles homogènies.

Identificar el material necessari per a dur a terme un experiment i anomenar les normes de seguretat.

Ordenar els passos del mètode científic en un experiment.




Activitats complementàries Refermar els coneixements sobre les mescles.

Consolidar els coneixements sobre la separació de mescles.

Treballar els coneixements del laboratori i el mètode científic.

Consolidar els coneixements de les mescles.


Explicar per què una substància és pura o és una mescla.

Classificar mescles segons que siguin homogènies o heterogènies.

Identificar tècniques de separació de mescles.

Explicar com s’obté la sal a partir de l’aigua marina i quina tècnica s’utilitza.

Enumerar els passos del procés de la destil·lació.


Preparar una mescla i respondre diverses preguntes.

Elaborar un perfum d’espècies i respondre diverses preguntes.


Explicar la diferència entre substància pura i mescla.

Anomenar els tipus de mescles i les seves característiques.

Identificar mescles i les tècniques de separació que s’han d’utilitzar.

Identificar els components d’una mescla.

Identificar els mètodes que s’han d’utilitzar per a separar una mescla de diversos components.

Completar un esquema sobre la separació de mecles.

Explicar les principals normes de seguretat d’un laboratori.

Identificar els materials de laboratori i classificar-los segons la seva funció.


Identificar substàncies pures i mescles.

Descriure els tipus de mescles.

Conèixer les diferents tècniques de separació de mescles i els seus usos.




Explicar quan s’utilitzen diversos mètodes de separació de mescles homogènies.

Ordenar les fases del mètode científic.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre les mescles homogènies, les mescles heterogènies i

les tècniques de separació.





UNITAT 7: L’Univers



Conèixer i definir els components de l’Univers.

Reconèixer la Terra com un planeta del Sistema Solar.

Identificar i interpretar els moviments de la Terra i les seves conseqüències.

Observar i identificar les fases de la Lluna.

Identificar i interpretar els esquemes dels eclipsis de Sol i de Lluna.


— Llegir.


— Escriure.







Elaborar esquemes.


Completar esquemes.













Objectius didàctics Conèixer els cossos celestes, les galàxies i els sistemes planetaris que formen

l’Univers.

Identificar el Sistema Solar i la seva composició.

Conèixer les característiques dels planetes que formen el Sistema Solar.

Identificar la Terra com a planeta del Sistema Solar.

Diferenciar els moviments de rotació i de translació de la Terra i les seves conseqüències.

Diferenciar els moviments de la Lluna.

Reconèixer les fases de la Lluna.

Conèixer com es produeix un eclipsi.

ContingutsConceptes

L’Univers.

Els components de l’Univers: galàxies, estrelles, planetes, satèl·lits, asteroides, cometes i meteorits.

El Sistema Solar.

Classificació dels planetes segons la seva situació respecte del Sol.

Els moviments de rotació i translació de la Terra i les seves conseqüències.

La Lluna: moviments i fases.

Eclipsis: concepte i tipus (de Sol i de Lluna).

Procediments

Interpretació dels fenòmens naturals (el dia, la nit, les estacions) en dibuixos o esquemes.

Observació de les fases de la Lluna.

Interpretació dels esquemes dels eclipsis.

Valors

Curiositat per entendre com es produeixen els eclipsis.









Ordenar estrelles segons l’edat que indica el seu color.

Explicar la diferència entre planeta i satèl·lit.

Ordenar elements de l’Univers segons la seva mida.

Explicar per què els astres que no emeten llum es veuen al cel com a punts lluminosos.

Ordenar els planetes del Sistema Solar segons la seva proximitat amb el Sol.

Explicar la relació que existeix entre la situació dels planetes, la temperatura de la seva superfície i el temps que tarden a fer una volta al voltant del Sol.

Ordenar els planetes del Sistema Solar segons el nombre de satèl·lits.

Explicar com es disposaven els astres segons el model geocèntric i el model heliocèntric.

Explicar per què es produeixen el dia, la nit i les estacions de l’any.

Raonar per què quan a l’hemisferi Nord és estiu a l’hemisferi Sud és hivern.

Dibuixar la lluna creixent i la lluna plena i explicar per què es produeixen aquestes dues fases.

Explicar què passaria si la Lluna no fes el moviment de translació al voltant de la Terra.

Investigar les dates dels últims eclipsis de Sol i de Lluna visibles des del nostre país i quan seran els pròxims.

Explicar la diferència entre un eclipsi de Lluna i la lluna nova.

Activitats complementàries Reforçar el vocabulari específic de la unitat.

Consolidar els conceptes sobre l’Univers i el Sistema Solar.

Treballar les conseqüències dels moviments de la Terra i de la Lluna.

Completar l’aprenentatge dels eclipsis.

Refermar els coneixements sobre l’Univers.





Esmentar els components de l’Univers ocults en una sopa de lletres.

Anomenar els planetes del Sistema Solar del més proper al més llunyà respecte del Sol.

Explicar les diferències entre els planetes interiors i els exteriors.

Identificar les afirmacions vertaderes i les falses.


Completar una taula sobre dades del Sol i de la Terra.

Investigar i explicar la teoria del Big Bang i la formació de l’Univers.

Buscar informació i descriure particularitats de Mart, Venus i Mercuri.


Definir Univers.

Definir Via Làctia i explicar com és i per què es diu així.

Explicar què són els planetes, les estrelles, els satèl·lits i els meteorits.

Dibuixar el Sistema Solar, escriure el nom de cada astre i indicar els planetes interiors i els exteriors.

Indicar el nom que correspon a cada descripció.

Descriure els moviments d’un planeta i explicar en què consisteixen. Explicar les conseqüències dels moviments de la Terra.

Explicar els moviments d’un satèl·lit i quant duren els de la Lluna.

Raonar la diferència d’estacions entre l’hemisferi Nord i l’hemisferi Sud.

Explicar què és un eclipsi i dibuixar l’esquema d’un eclipsi de Sol.


Explicar què és l’Univers.

Reconèixer els components de l’Univers.

Definir galàxia, planeta i satèl·lit.

Esmentar les característiques de la Via Làctia i el Sistema Solar.

Explicar els moviments d’un planeta i un satèl·lit.

Diferenciar entre eclipsi de Sol i eclipsi de Lluna.






Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre l’Univers, els eclipsis i els planetes que formen el

Sistema Solar.





UNITAT 8: La representació de la Terra



Identificar en esquemes les capes de la Terra.

Reconèixer les coordenades terrestres en un mapa.

Llegir mapes.

Diferenciar mapes, plànols i croquis.

Reconèixer i interpretar en un mapa l’escala, la llegenda i l’orientació.

Aplicar les noves tecnologies als mapes.


— Llegir.


— Escriure.


Social i ciutadana.

— Utilitzar el sentit crític.

Reconèixer la utilitat de diferents tipus de plànols i mapes.

Valorar les alternatives davant una situació.

Matemàtiques.

— Mesurar i representar l’espai.

Utilitzar eines matemàtiques en contextos significatius d’ús com ara escales.

Aplicar les equivalències entre l’escala d’un mapa i la realitat.

Utilitzar apropiadament nombres, mesures i símbols matemàtics en situacions reals.

— Interpretar i presentar la informació.

Interpretar plànols i mapes senzills.















Valorar la tasca realitzada en grup, la qualitat del resultat aconseguit i el grau d’implicació de cadascun dels seus components.


Objectius didàctics Conèixer i identificar les capes de la Terra.

Identificar les coordenades terrestres.

Localitzar les coordenades de punts.

Reconèixer les diferents representacions de la Terra: globus terraqüi, mapes i plànols.

Identificar els elements d’un mapa.

Elaborar croquis.

ContingutsConceptes

Les capes de la Terra.

Els paral·lels.

Els meridians.

Les coordenades.

El globus terraqüi, els mapes i els plànols.

L’escala, la llegenda i l’orientació.




El croquis.

Les noves tecnologies aplicades als mapes.

Procediments

Identificació de les capes de la Terra.

Localització de coordenades en mapes.

Identificació dels diferents tipus de mapes.

Lectura de mapes.

Valors

Apreciació de la utilitat dels mapes i els plànols.

Curiositat per les noves tecnologies aplicades als mapes.


Educació moral. Desenvolupar l’autonomia personal, així com les possibilitats de prendre iniciatives.

Educació per a la pau. Desenvolupar i valorar les pròpies capacitats de manera reflexiva i positiva.


Completar un esquema sobre les capes de la Terra.

Dibuixar l’escorça terrestre, identificar-hi les capes de la Terra i anomenar-ne les característiques.

Investigar sobre la novel·la Viatge al centre de la Terra de Jules Verne.

Definir diversos termes relacionats amb les coordenades terrestres.

Localitzar coordenades en un mapa.

Localitzar les coordenades de la seva localitat.

Definir el concepte de mapa.

Identificar el tipus de mapa per consultar diversos continguts.

Definir escala, llegenda i orientació.

Calcular distàncies reals a partir de l’escala del mapa.

Analitzar l’escala i la llegenda de diversos mapes de la pròpia comunitat.

Explicar què és un plànol, un croquis i les seves diferències.

Elaborar un croquis de la zona de la seva escola.

Dibuixar un croquis del mapa de Catalunya.




Dibuixar un croquis de la seva localitat a partir d’un mapa.

Activitats complementàries Refermar els coneixements sobre la Terra.

Treballar els coneixements sobre les coordenades.

Consolidar els coneixements sobre la representació de la Terra.


Ordenar lletres i formar els noms de les capes de la Terra.

Dibuixar i escriure el nom de les capes de la geosfera i descriure’n les característiques principals.

Explicar diversos termes.

Indicar la diferència entre mapa i croquis.


Definir cartografia.

Investigar i respondre diverses preguntes sobre mapes.

Consultar Internet i respondre diverses qüestions.


Completar una taula sobre les capes de la Terra.

Explicar què són les coordenades terrestres i la seva utilitat. Localitzar-ne les principals.

Localitzar les coordenades terrestres de diversos punts.

Explicar què és l’escala d’un mapa i els maneres d’expressar-se. Calcular diverses distàncies reals.

Definir el concepte de croquis i dibuixar-ne un del trajecte de casa seva a l’escola.


Escriure el nom de les capes de la Terra i el de dos elements que formin cadascuna de les capes.

Definir coordenades terrestres i explicar-ne la utilitat.

Definir els conceptes de latitud i longitud i indicar-ne la unitat de mesura.




Explicar la utilitat dels diferents tipus de mapes.

Anomenar els elements d’un mapa i definir cada concepte.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre les coordenades terrestres i les diferents

representacions de la Terra.





UNITAT 9: Aigua a la Terra



Diferenciar i localitzar les aigües terrestres i les aigües continentals.

Conèixer i situar les zones humides del territori català i d’Espanya.

Localitzar els principals rius i llacs del món.

Conèixer les característiques dels vessants hidrogràfics d’Europa.

— Interaccionar de forma responsable amb el món físic.

Localitzar els principals rius catalans i espanyols en un mapa.

Classificar i conèixer les característiques dels rius segons els seus vessants.


— Llegir.


— Escriure.


Social i ciutadana.


Reconèixer la utilitat de diferents tipus de mapes.


Matemàtiques.


Interpretar mapes.












Elaborar esquemes.


Completar esquemes i taules.










Objectius didàctics Diferenciar l’aigua de l’escorça terrestre segons la seva localització geogràfica.

Identificar els principals rius catalans i classificar-los segons la xarxa a la qual pertanyen.

Reconèixer l’existència d’altres zones humides en el territori català.

Identificar els principals rius espanyols i classificar-los segons el vessant al qual pertanyen.

Identificar els principals rius i llacs del món.

Valorar l’aigua com un bé escàs i adoptar hàbits de consum racional.

ContingutsConceptes

Les aigües oceàniques i les aigües continentals.

Els principals rius catalans.




Les tres xarxes hidrogràfiques catalanes i característiques de cadascuna.

Altres zones d’aigua de Catalunya: embassaments, llacs o estanys i deltes.

Els principals rius espanyols.

Els tres vessants hidrogràfics de la península Ibèrica i les seves característiques.

La hidrografia insular.

Els principals rius europeus.

Els vessants hidrogràfics d’Europa i les seves característiques.

Els principals rius i llacs d’Àfrica, Antàrtida, Àsia, Amèrica i Oceania.

Procediments

Classificació de les aigües oceàniques.

Classificació de les aigües continentals.

Interpretació de mapes físics.


Educació moral. Desenvolupar l’autonomia personal, així com les possibilitats de prendre iniciatives.

Educació per a la pau. Desenvolupar i valorar les pròpies capacitats de manera reflexiva i positiva.


Explicar d’on procedeix l’aigua que consumim i prendre consciència de la necessitat d’utilitzar l’aigua correctament.

Anomenar els mars i els oceans que banyen la península Ibèrica. Anomenar en quin mar es troben les illes Balears i les Canàries.

Explicar la diferència entre un riu i un torrent.

Explicar què són les aigües subterrànies i la utilitat dels aqüífers.

Explicar què és una glacera.

Resumir en una taula les característiques dels rius catalans.

Explicar què són els embassaments, els llacs i els deltes.

Investigar i escriure quina és la situació dels embassaments catalans.

Resumir en una taula les característiques dels rius d’Espanya.

Anomenar els corrents d’aigua que es formen a les illes Balears i Canàries, i explicar per què no hi ha rius.

Completar una taula sobre els rius europeus.




Situar en un mapa els rius del món treballats indicant on desemboquen. Localitzar els llacs.

Activitats complementàries Consolidar els coneixements sobre la hidrosfera de la Terra.

Refermar els coneixements sobre les aigües oceàniques i les aigües continentals.

Treballar el coneixement dels rius i altres zones d’aigua de Catalunya i d’Espanya.

Refermar els coneixements sobre els rius i els llacs del món.

Consolidar els coneixements de l’aigua a la Terra.


Explicar la diferència entre aigües continentals i oceàniques i escriure’n exemples.

Completar una taula sobre els rius de Catalunya.

Identificar frases falses i transformar-les en vertaderes.

Situar rius i llacs al continent corresponent.


Investigar sobre l’aigua i respondre diverses preguntes.

Reflexionar sobre les mesures que caldria adoptar per tal d’evitar la contaminació de l’aigua.

Informar-se i escriure consells per tal d’estalviar aigua.


Definir diversos conceptes relacionats amb l’aigua a la Terra.

Explicar què són els mars i els oceans. Anomenar els que banyen les costes espanyoles i altres oceans del planeta.

Identificar els elements d’una imatge.

Explicar en què es diferencien els rius dels torrents.

Classificar i localitzar rius catalans segons la seva xarxa.

Classificar i localitzar rius espanyols segons el vessant.

Anomenar els vessants europeus i els rius de cadascun.





Relacionar diversos elements amb el tipus d’aigua corresponent.

Definir oceà, riu, torrent i aqüífers.

Escriure el nom de tres rius catalans de cadascuna de les xarxes hidrogràfiques.

Escriure el nom de tres rius espanyols de cadascun dels vessants hidrogràfics.

Explicar com són els rius dels vessants europeus i posar-ne exemples.


Treballar la lectura eficaç de textos expositius, la relació entre imatge i text, i l’elaboració de síntesis i esquemes personals dels textos.

Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre les aigües oceàniques, les aigües continentals i els

rius i els llacs de Catalunya, d’Espanya i del món.





UNITAT 10: Clima i paisatge



Conèixer els fenòmens relacionats amb el temps atmosfèric.

Identificar els factors que determinen el clima.

Localitzar les zones climàtiques de la Terra i identificar els paisatges de cada zona.

Localitzar les zones climàtiques de Catalunya i d’Espanya i identificar els paisatges característics de cadascuna.


Conèixer i identificar els instruments de mesurament dels fenòmens atmosfèrics.

Conèixer els factors meteorològics i relacionar-los amb el paisatge.


— Llegir.


— Escriure.


Matemàtiques.


Interpretar mapes.












Elaborar esquemes.


Completar esquemes.










Objectius didàctics Diferenciar clima i temps i identificar-ne les característiques.

Reconèixer els elements que determinen el clima.

Conèixer els diferents climes del món, on es localitzen, les seves característiques i el paisatge que determinen.

Conèixer els diferents climes de Catalunya i d’Espanya, on es localitzen, les seves característiques i el paisatge que determinen.

Interpretar i elaborar un climograma.

ContingutsConceptes

Els fenòmens del temps atmosfèric: la temperatura, el vent, la humitat atmosfèrica i les precipitacions.

El clima i els seus factors: l’altitud, la latitud i la distància respecte del mar.

Els climes i els paisatges del món.

Els climes i els paisatges Catalunya i d’Espanya.

El climograma.

Procediments

Reconeixement dels fenòmens que determinen el temps atmosfèric.




Identificació dels instruments de mesura dels fenòmens atmosfèrics.

Localització de les zones climàtiques del món.

Identificació dels paisatges de cada zona climàtica.

Identificació de les zones climàtiques catalanes i espanyoles.

Reconeixement dels factors meteorològics i del paisatge de cada zona climàtica.

Elaboració d’un climograma seguint unes pautes.

Interpretació d’un climograma.

Identificació del clima a partir d’un climograma.

Valors

Valoració del treball en equip.



Educació cívica. Manteniment d’actituds solidàries i col·laboradores amb les persones del seu entorn immediat.



Explicar la funció dels instruments de mesura dels fenòmens atmosfèrics.

Identificar frases que es refereixen al clima o al temps atmosfèric.

Situar en un planisferi diversos llocs del món i explicar-ne el clima i el paisatge corresponent.

Completar una taula sobre els climes de Catalunya.

Escriure els climes d’Espanya i la seva localització.

Elaborar un climograma a partir d’una taula de dades.

Interpretar les dades d’un climograma.

Respondre diverses preguntes sobre un climograma.

Activitats complementàries Treballar els coneixements sobre els paisatges.

Refermar els coneixements sobre el temps atmosfèric i el clima.

Consolidar els coneixements sobre els climes i els paisatges del món i de




Catalunya.

Treballar en la realització d’un climograma.

Consolidar els coneixements dels climes i el paisatge.


Explicar la diferència entre temps atmosfèric i clima.

Completar una taula sobre els climes de Catalunya.

Completar un esquema sobre els climes del món.


Explicar l’efecte hivernacle i les seves conseqüències.

Investigar i definir diversos aparells relacionats amb els fenòmens del temps atmosfèric i esmentar-ne l’inventor.

Investigar la procedència de diversos vents. Buscar i enganxar una rosa dels vents.


Explicar la diferència entre temps atmosfèric i clima.

Anomenar els fenòmens del temps atmosfèric, explicar-los i indicar quins instruments s’utilitzen per a mesurar-los.

Explicar els factors del clima.

Classificar climes segons les zones climàtiques.

Identificar el clima de la pròpia localitat, explicar-ne les característiques i el paisatge.

Anomenar i situar altres climes de Catalunya.

Elaborar un climograma a partir d’una taula de dades i identificar el clima.


Descriure les diferències entre temps atmosfèric i clima.

Relacionar conceptes i definicions.

Classificar climes segons les seves característiques.

Definir climograma.






Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre els climes i els paisatges de Catalunya, d’Espanya i

del món.





Valoració de les competències bàsiques de les unitats 6 a 10Competència en coneixement i interacció amb el món físic.


Identificar les característiques dels climes i els paisatges.

Utilitzar mapes per a situar-se en un lloc i identificar-ne els diferents tipus i la informació que aporten.

Identificar mescles i conèixer les tècniques de separació.



Tenir cura del medi ambient i respectar-lo.

Competència en comunicació lingüística i audiovisual.

— Llegir.

Interpretar el significat dels textos escrits per resoldre activitats.



Interpretar la informació dels mapes.

Aplicar la informació dels mapes a situacions quotidianes.




UNITAT 11: La població



Conèixer les variables dels creixements real i natural de la població.

Social i ciutadana.

— Relacionar-se amb els altres mostrant empatia.

Acceptar i respectar la diversitat de les persones.

— Comportar-se en societat.

Adoptar actituds que afavoreixin la convivència amb els altres.


Reconèixer la utilitat de diferents tipus de mapes.



— Llegir.


— Escriure.


Matemàtiques.

— Utilitzar els nombres i el càlcul per a resoldre problemes.

Efectuar les operacions matemàtiques adequades per calcular canvis de població.

— Interpretar i presentar la informació (atzar i probabilitat).

Interpretar dades representades en gràfics.

Representar dades en gràfics.




Extreure informació de diferents fonts: textos escrits, imatges…











Ser conscient del que s’ha après.





Objectius didàctics Reconèixer i definir les variables de què depenen el creixement natural i real de

la població.

Realitzar càlculs demogràfics a partir de dades reals o fictícies de població.

Analitzar i interpretar gràfics de població.

Reconèixer la importància de les migracions en la població actual.

Valorar la diversitat cultural i lingüística de la població.

ContingutsConceptes

La densitat de població.

La taxa de natalitat.

La taxa de mortalitat.

La taxa de creixement natural.

Moviments migratoris: emigració i immigració.

El creixement real.

Els gràfics de població: diagrama de barres, gràfic de sectors, histogrames, gràfic lineal i piràmide de població.

Les piràmides de població: piràmide de para-sol, piràmide d’urna i piràmide




d’ogiva.

Procediments

Càlcul de la densitat de població.

Càlcul de la taxa de natalitat, de la taxa de mortalitat i de la taxa de creixement natural.

Interpretació de la taxa de creixement natural.

Càlcul de la taxa de saldo migratori.

Càlcul del creixement real de la població.

Interpretació de les piràmides de població.

Valors

Rigor en el càlcul de la densitat de població.

Actitud de respecte pels emigrants.


Educació moral i cívica. Comprensió i valoració de les característiques i les qualitats de les persones que l’envolten reconeixent i valorant les seves diferències.

Educació per a la igualtat de sexes. Establiment de relacions equilibrades i constructives amb les persones en la convivència amb els altres, en un marc d’estima i valoració.



Respondre preguntes a partir de diverses dades sobre localitats.

Calcular la densitat de població del propi municipi.

Definir creixement natural i explicar com es calcula i com pot ser.

Calcular la taxa de natalitat, la taxa de mortalitat i el creixement natural de diverses poblacions a partir d’una taula de dades i respondre diverses preguntes a partir dels resultats.

Anomenar els factors que influeixen en la dinàmica de la població.

Calcular el saldo migratori en un supòsit concret.

Elaborar una taula i calcular la densitat de població, la taxa de creixement natural, la taxa de saldo migratori i la taxa de creixement real.

Investigar i elaborar una llista sobre festes, costums, balls… de la pròpia localitat




i d’altres països.

Anomenar les causes de les migracions de les persones que arriben al nostre país.

Interpretar una piràmide de població i respondre les preguntes.

Analitzar una piràmide de població.

Activitats complementàries Treballar els coneixements sobre la població.

Consolidar els coneixements sobre la densitat i el creixement natural de la població.

Refermar els coneixements sobre el creixement real de la població.

Treballar la representació gràfica de la població.

Consolidar els coneixements sobre la població.


Calcular la densitat de població de diversos municipis.

Calcular la taxa de natalitat, la taxa de mortalitat, la taxa de creixement natural, la taxa de saldo migratori i la taxa de creixement real a partir d’una taula de dades d’un municipi inexistent.


Explicar com és la natalitat en els països desenvolupats i en els països en vies de desenvolupament, i a quins factors es deu aquesta diferència.

Esmentar les zones més poblades de la Terra i per què es produeix aquest fenòmen.

Comparar dues piràmides de població de països contraposats.


Calcular la densitat de població de diverses localitats.

Calcular la densitat de població, la taxa de natalitat, la taxa de mortalitat i el creixement natural d’una població.

Calcular la taxa de creixement natural, el saldo migratori i la taxa de creixement real d’una ciutat imaginària.

Respondre diverses qüestions sobre unes piràmides de població.





Calcular la densitat de població de tres municipis.

Calcular la taxa de creixement real de la població.

Definir piràmide de població i indicar-ne els tipus.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre les variables relacionades amb el creixement de la

població.





UNITAT 12: Les activitats econòmiques



Identificar i descriure l’activitat econòmica dels diferents sectors de producció.

Social i ciutadana.

— Relacionar-se amb els altres mostrant empatia.

Respectar la feina de totes les persones.

— Comportar-se en societat.

Valorar el benefici que aporta a la societat qualsevol ofici.




— Llegir.


Comprendre el contingut de textos de diversa tipologia.

— Escriure.










Realitzar un treball segons les instruccions donades.






Autonomia i iniciativa personal




Tenir l’hàbit de preguntar i consultar els dubtes que van sorgint en els nous aprenentatges.





Objectius didàctics Conèixer les principals activitats econòmiques i el seu cicle.

Identificar i analitzar les característiques de les activitats que realitzen cadascun dels sectors econòmics: primari, secundari i terciari.

Reconèixer els diferents tipus d’agricultura, de ramaderia i de pesca, i la seva localització en la geografia de Catalunya i d’Espanya.

Identificar els diferents tipus d’indústria.

Classificar els diferents serveis.

Respectar el medi ambient com a font de recursos naturals.

ContingutsConceptes

L’activitat econòmica.

L’agricultura.

La ramaderia.

La pesca.

La silvicultura.

La mineria.

La indústria: tipus d’indústria.

La construcció.




Producció d’energia.

Les activitats del sector terciari.

Els serveis a les persones.

Els serveis a les empreses.

Els serveis de distribució.

Procediments

Classificació de l’activitat econòmica.

Anàlisi dels tipus d’agricultura.

Anàlisi dels diferents tipus de pesca.

Anàlisi dels tipus de ramaderia.

Anàlisi dels tipus d’indústria

Anàlisi dels serveis del sector terciari.

Valors

Respecte pels recursos naturals de l’entorn.


Educació cívica. Apreciar la importància dels valors bàsics que regeixen la vida i la convivència, descobrint les raons de la seva existència i obrant-hi d’acord.

Educació per a la igualtat entre sexes. Desenvolupar actituds que facilitin la relació en el grup.

Educació del consumidor. Actuar de manera responsable i segura en la utilització de serveis i béns de consum.


Anomenar les activitats econòmiques de les persones del propi entorn i especificar a quin sector corresponen i quin bé o servei produeixen.

Esmentar aspectes positius del treball.

Reflexionar sobre les actituds de consum de cadascú.

Elaborar un esquema sobre els tipus d’agricultura.

Investigar sobre els diferents tipus de bestiar.

Anomenar els diferents tipus de conreu i de bestiar de Catalunya.

Anomenar i situar diversos ports pesquers d’Espanya.

Anomenar diversos productes que ens proporcionen els boscos i explicar-ne la




utilitat.

Elaborar un resum sobre la informació d’una pàgina web.

Anomenar les principals zones mineres d’Espanya i el mineral que s’hi obté.

Anomenar les diferències entre un producte artesanal i un altre d’industrial.

Escriure diverses primeres matèries i els productes elaborats de cadascuna.

Anomenar diversos tipus d’indústria i els productes que s’hi elaboren.

Investigar sobre la indústria de Catalunya.

Anomenar indústries relacionades amb la construcció i els elements que es fabriquen en cadascuna.

Investigar sobre les fonts d’energia de Catalunya i la seva utilitat.

Respondre diverses preguntes sobre el sector terciari.

Anomenar diversos serveis que utilitzin habitualment.

Investigar sobre els serveis de diferents localitats.

Investigar sobre els serveis de la seva localitat.

Activitats complementàries Consolidar els coneixements sobre l’activitat econòmica.

Treballar els coneixements sobre els sectors primari, secundari i terciari.

Refermar els coneixements sobre la feina.


Explicar què són les activitats econòmiques.

Classificar diverses activitats econòmiques en els tres sectors de producció.

Anomenar tres matèries primeres, un producte elaborat de cadascuna i el tipus d’indústria en què té lloc.

Explicar quines fonts d’energia existeixen i en què s’utilitzen un cop transformades.

Escriure la classificació del sector terciari, la finalitat i els serveis que ofereix.


Explicar la Revolució Industrial a Catalunya i les seves conseqüències.

Descriure una piscifactoria i on es localitzen a Catalunya.

Explicar en què consisteixen les energies renovables i esmentar-ne exemples.





Explicar què són les activitats econòmiques i la seva finalitat. Posar-ne exemples.

Completar una taula sobre els diferents tipus d’activitat econòmica.

Completar un esquema sobre els diferents tipus d’agricultura.

Anomenar diferències entre la ramaderia intensiva i la ramaderia extensiva.

Identificar en quines indústries es fabriquen diversos elements.

Anomenar recursos naturals dels quals s’obté energia i la seva utilitat una vegada transformada.

Classificar diverses activitats econòmiques del sector terciari segons que siguin serveis a les persones, a les empreses o de distribució.


Explicar què ens permeten obtenir i què produeixen les activitats econòmiques.

Definir cadascun dels sectors econòmics i les activitats que els componen.

Indicar els tipus d’agricultura.

Escriure en una taula exemples d’animals de cada tipus de ramaderia i un producte que se’n pugui obtenir.

Indicar els tipus d’indústria en què s’obtenen diversos productes.

Escriure en quins grans grups es classifiquen els serveis i posar-ne un exemple de cadascun.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre les activitats dels diferents sectors econòmics.





UNITAT 13: La història



Conèixer els passos del mètode de treball de l’historiador.

Reconèixer les fonts històriques i classificar-les.

Identificar amb correcció les etapes de la història i les principals característiques de cadascuna.

Utilitzar de manera correcta diferents unitats de mesura del temps.

Identificar i expressar amb correcció nocions temporals referides a fets històrics.

Ordenar seqüències temporalment.

Conèixer i descriure fets clau de la història.


Valorar la importància de les restes arqueològiques per a l’estudi de la història.

Social i ciutadana.




— Llegir.


Matemàtiques.

— Mesurar i representar l’espai.

Utilitzar adequadament les unitats apropiades per al temps mitjançant l’eix cronològic.

— Interpretar i representar la informació.

Representar el temps mitjançant un eix cronològic.



Tenir l’hàbit de consultar diferents fonts d’informació.




— Utilitzar i transmetre informació.

Elaborar fitxes a partir d’una informació.

Resoldre activitats amb la informació obtinguda a partir d’imatges.




Realitzar un projecte segons unes instruccions donades.



Valorar la importància de conèixer el passat.

Valorar la satisfacció del treball ben fet.



Dur a terme i avaluar projectes individuals i col·lectius.


Objectius didàctics Conèixer el treball de l’historiador i les fonts històriques.

Utilitzar les convencions de datació i periodització per a identificar la durada, la simultaneïtat i la relació entre els fets històrics.

Identificar i utilitzar unitats de datació en la successió de fets històrics.

Confeccionar i interpretar eixos cronològics.

Conèixer les etapes de la Història i les seves edats.

Valorar el pas del temps a través de la història.

ContingutsConceptes

La feina de l’historiador.

Mètode de treball de l’historiador.

Fonts històriques: materials, escrites, orals, gràfiques o audiovisuals.

Unitats de temps inferiors i superiors a l’any.

Els nombres romans i els segles.




Datació de fets històrics.

L’eix cronològic.

La Prehistòria i la Història.

Procediments

Identificació dels passos del mètode de treball de l’historiador.

Classificació de les fonts històriques.

Identificació del segle d’un any.

Identificació del procés de datació de fets històrics.

Representació de fets històrics en un eix cronològic.

Identificació dels períodes o edats de les etapes de la Història.

Situació en el temps de les etapes de la Història.

Valors

Ser conscient de l’evolució de la humanitat al llarg de la història.





Identificar la fase d’investigació.

Classificar el tipus de font històrica d’una llista d’elements.

Investigar dades sobre la pròpia família.

Relacionar anys amb el segle corresponent.

Ordenar dates de la més antiga a la més actual.

Entre diverses afirmacions, identificar l’opció correcta i justificar la resposta.

Identificar elements per elaborar un eix cronològic.

Dibuixar un eix cronològic situant alguns invents de la història.

Situar fets històrics en l’època i el segle corresponents.

Dibuixar un eix cronològic situant alguns fets històrics.




Activitats complementàries Consolidar els coneixements sobre la feina de l’historiador.

Treballar les unitats de temps.

Consolidar el procés d’elaboració d’un eix cronològic.

Refermar els coneixements sobre les etapes de la història.


Respondre preguntes sobre la feina de l’historiador i les fonts històriques.


Ordenar dates de la més antiga a la més actual i escriure a quin segle pertany cadascuna.

Elaborar un eix cronològic.


Situar en un eix cronològic els esdeveniments de la vida d’un personatge.

Investigar fets històrics de Catalunya i situar-los en l’època i segle corresponents.


Explicar la feina de l’historiador i anomenar exemples de fonts històriques.

Completar correspondències entre unitats de temps.

Anotar el segle corresponent als anys.

Representar en un eix cronològic successos de la vida de Picasso.

Respondre preguntes sobre les etapes de la Història.

Situar fets històrics en l’època i el segle corresponents.


Explicar el mètode de treball de l’historiador.

Identificar els elements que pertanyen al grup de fonts escrites.

Escriure a quin segle corresponen els anys indicats.

Elaborar un eix cronològic.

Escriure a quin segle corresponen els fets històrics indicats.






Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre les fonts històriques i la feina de l’historiador.





UNITAT 14: La Prehistòria



Identificar amb correcció les etapes de la Prehistòria i les principals característiques de cadascuna.

Identificar i expressar amb correcció els períodes de cadascuna de les etapes de la Prehistòria.

Ordenar seqüències temporalment.


— Interaccionar de forma responsable amb el món físic.

Valorar la importància de les restes arqueològiques per a l’estudi de la Prehistòria.


— Llegir.


— Escriure.


Artística i cultural.


Interpretar imatges per assegurar la comprensió del text que acompanyen.

Interpretar imatges per resoldre activitats.

— Valorar l’art.

Valorar la importància de l’art i les seves restes per a l’estudi de la història.






















Objectius didàctics Conèixer la caracterització de les societats de la Prehistòria mitjançant l’estudi de

les maneres de viure i de l’anàlisi de la seva organització social.

Conèixer les principals manifestacions artístiques de la Prehistòria a la península Ibèrica i a Catalunya.

Valorar l’evolució de l’ésser humà al llarg de la Prehistòria.

ContingutsConceptes

El Paleolític: aliments, habitatge, organització, estris, el foc.

El Neolític: vida, organització, avenços tecnològics.

Edat del Coure.

Edat del Bronze.

Edat del Ferro.

Noves formes de vida.

Art rupestre.

Objectes decorats.

Monuments megalítics.

Característiques de la Prehistòria a la península Ibèrica.

Art rupestre a la península Ibèrica: àrea mediterrània i àrea cantàbrica.




Monuments megalítics a la península Ibèrica.

Característiques de la Prehistòria a Catalunya.

Art rupestre a Catalunya.

Objectes decorats a Catalunya.

Monuments megalítics a Catalunya.

Procediments

Identificació dels períodes de la Prehistòria en un eix cronològic.

Valors

Valoració de l’evolució de la humanitat al llarg de la Prehistòria.






Explicar l’alimentació dels pobladors del Paleolític.

Respondre diverses preguntes sobre les característiques del Paleolític.

Investigar sobre l’evolució del foc i respondre diverses preguntes.

Explicar les diferències entre poble nòmada i poble sedentari.

Enumerar diferències entre el Paleolític i el Neolític.

Anomenar els avenços en la fabricació d’eines i el seu ús.

Explicar les diferències entre la fosa i la forja amb ajuda d’imatges. Explicar els avantatges de l’ús del ferro.

Investigar a Internet l’evolució del treball dels metalls i la seva utilitat.

Explicar els canvis socials que va comportar l’ús dels metalls.

Analitzar una pintura rupestre.

Elaborar les maquetes d’un dolmen i d’un menhir, i investigar-ne la finalitat.

Explicar les diferències entre les pintures rupestres del cantàbric i les de l’àrea mediterrània.




Investigar i elaborar una llista de cinc monuments de la península Ibèrica.

Explicar on i quin tipus de pintures rupestres destaquen a Catalunya.

Investigar sobre la cultura talaiòtica i explicar un dels seus monuments.

Elaborar una fitxa sobre la Prehistòria en la pròpia comarca.

Activitats complementàries Consolidar els coneixements del Paleolític.

Refermar els coneixements sobre la vida en el Neolític.

Consolidar els coneixements sobre l’Edat dels Metalls.

Treballar l’art i els monuments de la Prehistòria.

Consolidar els coneixements sobre la Prehistòria.


Respondre diverses preguntes sobre la Prehistòria.

Dibuixar un monument megalític i explicar com és.

Respondre diverses preguntes sobre l’art rupestre.


Investigar i elaborar un projecte sobre la història, els principals jaciments i les deduccions de les troballes d’Atapuerca.


Completar una taula sobre les característiques principals del Paleolític i el Neolític.

Explicar els avenços tecnològics del Neolític.

Explicar les característiques dels metalls en l’Edat del Coure, l’Edat del Bronze i l’Edat del Ferro.

Classificar conceptes segons els períodes de la Prehistòria.

Descriure diverses escenes i situar-les en els períodes de la Prehistòria.

Descriure els monuments megalítics.

Explicar les diferències entre les pintures rupestres de la cornisa cantàbrica i de l’àrea mediterrània.





Indicar les dates d’inici i fi de la Prehistòria.

Indicar les característiques del Paleolític

Escriure dues diferències entre el Paleolític i el Neolític.

Escriure alguns dels canvis que es van produir gràcies a la introducció de l’ús dels metalls.

Comparar les característiques de l’art rupestre de la cornisa cantàbrica i de l’àrea mediterrània.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre les etapes de la Prehistòria i les manifestacions

artístiques de cadascuna.





UNITAT 15 : L’Edat Antiga



Identificar amb correcció les primeres civilitzacions i les característiques de cadascuna.

Identificar i expressar amb correcció els períodes de cadascuna de les etapes de l’Edat Antigua.



Valorar la importància de les restes arqueològiques per a l’estudi de la història.


— Llegir.


— Escriure.


Artística i cultural.


Interpretar imatges per assegurar la comprensió del text que acompanyen.

Interpretar imatges per resoldre activitats.

— Valorar l’art.

Valorar la importància de l’art i les seves restes per a l’estudi de la història.






















Objectius didàctics Conèixer els factors explicatius dels canvis socials de l’Edat Antiga.

Conèixer la caracterització de les principals civilitzacions antigues a través de la vida i la societat, la cultura i l’art i la religió.

Valorar i respectar les manifestacions culturals d’Egipte, Grècia i Roma.

Conèixer la caracterització de les societats dels pobles de l’Edat Antiga a Catalunya i a la península Ibèrica.

ContingutsConceptes

Les primeres civilitzacions: organització, vida, cultura i societat.

Societat, cultura i religió.

La polis. Vida i societat; cultura, art i religió.

Vida i societat; cultura, art i religió.

Ibers i celtes, els pobles de Catalunya i de la península Ibèrica: època, localització, vida, societat i cultura dels pobles de la Península.

Els grecs i els romans a Catalunya i a la península Ibèrica: època, localització i cultura.




Procediments

Identificació de les característiques de les primeres civilitzacions.

Identificació de les manifestacions artístiques de les civilitzacions de l’Edat Antiga.

Valors

Valoració de la influència de les civilitzacions antigues en la nostra cultura.






Explicar les diferències entre l’ésser humà en la Prehistòria i en l’Edat Antiga.

Elaborar una fitxa sobre l’antic Egipte.

Elaborar una fitxa sobre Grècia.

Dibuixar una polis grega amb l’acròpolis, l’àgora, els temples, els camps de conreu, les pastures i el port.

Investigar sobre Arquimedes i elaborar una fitxa.

Investigar i redactar una llista dels déus grecs i de què eren responsables.

Elaborar una fitxa sobre Roma.

Dibuixar una ciutat romana amb el fòrum, el temple, les termes, la muralla, l’aqüeducte, l’amfiteatre, el circ i el teatre.

Investigar i escriure els noms dels déus romans equivalents a alguns déus grecs.

Elaborar una fitxa sobre els ibers i els celtes a la península Ibèrica.

Explicar la principal diferència entre els grecs i els romans quan es van establir a la península Ibèrica.

Pintar en un mapa d’Espanya on es van establir els ibers, els celtes, els grecs i els romans.

Investigar i escriure els noms dels dies de la setmana que deriven de noms de déus romans.

Investigar i escriure paraules que provenen del llatí.

Escriure una llista de deu monuments romans a Catalunya.




Activitats complementàries Consolidar els coneixements sobre les característiques de les primeres

civilitzacions.

Refermar els coneixements sobre els grecs i els romans.

Consolidar els coneixements sobre els pobles de l’Edat Antiga a Catalunya.


Completar una taula sobre les civilitzacions d’Egipte, Grècia i Roma.

Completar una taula amb informació sobre els ibers.

Respondre diverses qüestions sobre els grecs i els romans a la Península.


Buscar una imatge del Colosseu i descriure’n les característiques principals.

Investigar els monuments grecs i romans de Catalunya, enganxar-ne la imatge d’un i descriure’n les característiques.


Respondre diverses preguntes sobre la civilització egípcia.

Escriure correctament diverses oracions sobre els grecs.

Classificar i explicar la funció d’edificis o de construccions segons pertanyin a una polis grega o a una ciutat romana.

Classificar diverses afirmacions segons que corresponguin a Grècia o a Roma.

Establir diverses semblances i diferències entre els ibers i els celtes.

Escriure exemples de la influència dels grecs i els romans en la nostra cultura.


Explicar l’esdeveniment que marca el pas de la Prehistòria a l’Edat Antiga.

Anomenar les primeres civilitzacions i descriure’n les característiques comunes.

Contestar unes preguntes sobre les primeres civilitzacions.






Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre les civilitzacions de l’Edat Antigua.





Valoració de les competències bàsiques de les unitats 11 a 15Coneixement i interacció amb el món físic.


Identificar els canvis que experimenta una població.

Identificar les activitats econòmiques que desenvolupa una població.



— Llegir.

Interpretar el significat dels textos escrits per resoldre les activitats.

Matemàtiques.

— Utilitzar els nombres i el càlcul per a resoldre problemes.

Aplicar les operacions bàsiques per càlculs de població.

Competència artística i cultural.


Interpretar imatges per resoldre les activitats.


— Obtenir i gestionar la informació.

Interpretar la informació de gràfiques i eixos cronològics.



· Web viewedebé primària . Introducció. La programació de Coneixement del Medi Natural,...

Documents

Transcript of · Web viewedebé primària . Introducció. La programació de Coneixement del Medi Natural,...