· Web viewFormula hipòtesi per a explicar fenòmens quotidians utilitzant teories i models...

Física i Química

3r ESO

PROGRAMACIÓ D'AULA Programació de les unitats didàctiques

COMUNITAT VALENCIANA

Programació d'Aula - ESOUnitat 1: EL MÈTODE CIENTÍFIC

OBJECTIUS EN TERMES DE COMPETÈNCIES / IM

- Conéixer els diferents processos que caracteritzen el mètode científic per a explicar fenòmens físics i químics quotidians. (Matemàtica. Ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

- Aplicar el mètode científic en un treball de recerca i redactar-lo, exposar-lo i defensar-lo amb l'ajuda de les TIC. (Digital. Comunicació lingüística / Intel·ligència lingüística i verbal)

- Apreciar la importància de la investigació científica en el desenvolupament de la ciència, la tecnologia i la societat, a través dels seus descobriments i aplicacions. (Socials i cíviques / Intel·ligència interpersonal)

- Relacionar correctament les magnituds amb les seues unitats en el SI i la notació científica, amb l'objecte d'expressar els resultats del treball de recerca. (Matemàtica. Ciència i tecnologia / Intel·ligència lògica i matemàtica)

- Identificar les substàncies químiques i el seu etiquetatge, el material i els instruments de laboratori i utilitzar-los atenent a les normes de seguretat i a les normes d'eliminació de residus per a la protecció del medi ambient. (Matemàtica. Ciència i tecnologia / Intel·ligència lògica i matemàtica)

- Analitzar i valorar críticament l'interés i rigor de les notícies científiques publicades en els mitjans de comunicació a fi d'extraure conclusions. (Comunicació lingüística / Intel·ligència lingüística i verbal)

- Aplicar nous coneixements adquirits en un context científic per a interpretar fenòmens que succeeixen de manera habitual en la vida quotidiana. (Aprendre a aprendre / Intel·ligència Interpersonal)

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE

El mètode científic: les seues etapes.

Mesura de magnituds.

Sistema Internacional d'Unitats.

Notació científica.

Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.

El treball en el laboratori.

Projecte d'investigació.

Reconéixer la terminologia conceptual pròpia de l’àrea i utilitzar-la correctament.

Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds, diferenciant entre magnituds fonamentals i derivades, utilitzant preferentment el sistema internacional d’unitats, realitzant canvis d’unitats, i utilitzant múltiples, submúltiples i la notació científica per a expressar resultats.

Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu analitzar els coneixements, habilitats i competències

Formula hipòtesi per a explicar fenòmens quotidians utilitzant teories i models científics.

Registra observacions, dades i resultats de manera organitzada i rigorosa, i els comunica de forma oral i escrita utilitzant esquemes, gràfics, taules i expressions matemàtiques.

Relaciona la investigació científica amb les aplicacions tecnològiques en la vida quotidiana.

Estableix relacions entre magnituds i unitats utilitzant, preferentment, el Sistema Internacional d'Unitats i la notació científica per a expressar els

2

Programació d'aula – ESO

necessàries per al seu desenvolupament.

Reconéixer i identificar els símbols d’etiquetatge de productes químics i instal·lacions, el material i instruments bàsics de laboratori, i conéixer la seua forma d’utilització, respectant les normes de seguretat i d’eliminació de residus.

Buscar i seleccionar informació científica de forma contrastada en mitjans digitals, registrant-la en paper de forma acurada o emmagatzemant-la digitalment en dispositius informàtics i servicis de la xarxa

Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

resultats.

Reconeix i identifica els símbols més freqüents utilitzats en l'etiquetatge de productes químics i instal·lacions, interpretant el seu significat.

Identifica material i instruments bàsics de laboratori i coneix la seua forma d'utilització per a la realització d'experiències, respectant les normes de seguretat i identificant actituds i mesures d'actuació preventives.

Selecciona, comprén i interpreta informació rellevant en un text de divulgació científica i transmet les conclusions obtingudes utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat.

Identifica les principals característiques lligades a la fiabilitat i objectivitat del flux d'informació existent en Internet i altres mitjans digitals.

Realitza xicotets treballs de recerca sobre algun tema objecte d'estudi aplicant el mètode científic, i utilitzant les TIC per a la recerca i selecció d'informació i presentació de conclusions.

Participa, valora, gestiona i respecta el treball individual i en equip

Ensenyaments transversals

Actitud emprenedora: desenvolupar processos creatius i en col·laboració que fomenten la iniciativa personal.

3

Programació d'Aula - ESOEducació cívica i ciutadana: implicar-se en els diàlegs i debats manifestant respecte i tolerància i valorant les intervencions dels altres.

Tecnologies de la informació i la comunicació: familiaritzar-se amb la recerca responsable d'informació en Internet, i compartir-la a través dels canals més adequats.

Educació ambiental: conéixer i respectar les normes de seguretat i d'eliminació de residus per a la protecció del medi ambient.

ÀGORA: argumentar la necessitat de prendre mesures i raonar els problemes que pot ocasionar un sistema de mesura no unificat internacionalment. Debatre en classe i observar si seria compatible amb l'intercanvi d'informació global.

4


Seqüència didàctica: ACTIVITATS D'APRENENTATGE I RECURSOS

DIDÀCTICSFase Finalitat Descripció de l'activitat

INICIAL Contextualització - Observar les tres imatges, descriure el que es veu i anotar els pensaments que suggereixen.Exploració de coneixements previs

- Seleccionar les preguntes que es plantegen.

Motivació inicial - Posar en comú amb els companys totes les preguntes.DESENVOLUPAMENT Introducció de nous

continguts- Buscar informació sobre les unitats antigues i relacionar-les amb el SI.- Buscar informació sobre el funcionament de diferents instruments de laboratori.- Explicar el significat de diferents símbols de les etiquetes dels envasos.- Representar gràficament l'estudi del moviment d'una cursa d'un alumne/a al pati de l'escola.

Estructuració dels coneixements

- Aplicar les etapes del mètode científic a l'estudi del moviment d'un pèndol.- Fer càlculs amb els factors de conversió.- Expressar en unitats del SI algunes mesures i quantitats.- Calcular amb nombres expressats en notació científica.- Argumentar com es reciclarien alguns residus perillosos.- Crear un blog per a comunicar els avanços que s'han donat en el coneixement de les ciències.- Veure l'evolució de les eines TIC.- Diferenciar els conceptes d'interpolar i extrapolar, magnitud derivada i magnitud fonamental.- Elaborar un treball de recerca sobre les prediccions matemàtiques a partir de la lectura d'un article.

SÍNTESI Aplicació del coneixement. Avaluació

- Realitzar els apartats pràctics d’ «Experimenta» i «Ciència al teu abast».- Completar les activitats de l'apartat «Activitats finals».- Completar les activitats de l'apartat «Posa a prova les teues competències».- Reflexionar sobre els coneixements apresos.

ALTRES ACTIVITATSCOMPETÈNCIES I INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES

Relacionar les etapes del mètode científic amb l'explicació d'uns alumnes que van al laboratori de pràctiques.

5

Programació d'Aula - ESOEscriure nombres en notació científica.Extraure informació a partir de l'etiqueta d'un producte de laboratori.Conéixer les unitats del Sistema Internacional.Conéixer les actituds i les mesures que cal prendre en el laboratori.Interpretar gràfics de dades obtingudes en el laboratori.

ACTIVITATS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES IM

Treballar amb factors de conversió.Expressar en unitats del SI algunes mesures i quantitats.Expressar en notació científica diferents nombres i operar amb aquests sense calculadora.Relacionar les unitats que s'utilitzaven antigament amb les del SI.Crear un blog per a comunicar els avanços que s'han donat en el coneixement de les ciències.Representar una gràfica amb les dades d'un alumne/a que corre al pati de l'escola, relacionar les variables i diferenciar els conceptes d'interpolar i extrapolar.Debatre sobre els problemes que es plantegen en la vida diària.Elaborar una presentació amb fotos sobre els comportaments incorrectes en un laboratori relacionats amb la indumentària.Investigar sobre les diferències entre «substància explosiva» i «substància pirotècnica».Representar gràficament dades i relacionar les variables segons siguen de proporcionalitat directa, inversa o quadràtica.Interpretar gràfics i relacionar les variables.Elaborar treballs de recerca de temes concrets.

6


CULTURA DEL PENSAMENTRUTINA DEL PENSAMENT: Pense – m'interessa – investigue

Finalitat: aprofundir en la capacitat d'observació. Generar interés per investigar la temàtica proposada.

Activitats: observar la imatge i anotar els pensaments que suggereix.

DESTRESA DE PENSAMENT: escriure les preguntes que es plantegen.

REFLEXIONA: posar en comú les respostes i aportacions de tots els alumnes.

EDUCACIÓ EMOCIONAL(Ens emocionem)

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ADAPTACIÓ CURRICULAR

Bàsica:

Ampliació:- Relacionar les etapes del mètode científic amb l'explicació d'alguns

alumnes que van al laboratori de pràctiques.- Interpretar gràfics de dades obtingudes en el laboratori.- Elaborar un treball de recerca sobre les prediccions matemàtiques a

partir de la lectura d'un article.- Representar gràficament dades i relacionar-les amb les variables

segons siguen de proporcionalitat directa, inversa o quadràtica.- Representar un gràfic amb les dades d'un alumne/a que corre pel

pati de l'escola, relacionar les variables i diferenciar els conceptes d'interpolar i extrapolar.

ACTIVITATS PER A LA PREVENCIÓ DE DIFICULTATS D'APRENENTATGE (enfocament preventiu)

- Deveu consultar la pàgina web següent perquè l'alumnat treballe conceptes relacionats amb els factors de conversió (teoria, el procediment que s’ha de seguir

7

Programació d'Aula - ESO- , alguns exemples i exercicis): http://links.edebe.com/nd6- Es divideix la classe en grups. El professor/a escriu en la pissarra

paraules relacionades amb el mètode científic. Cada membre del grup construeix una frase amb una d'aquestes paraules i la mostra a la resta de companys del grup; entre tots la corregeixen, l'amplien i la matisen.

AVALUACIÓ DE LA UD.Fitxa d'avaluació dels continguts:

Reconéixer el mètode científic com el conjunt de processos que cal seguir per a poder explicar els fenòmens físics i químics que ens han permés comprendre el món que ens envolta.Valorar que la investigació científica puga generar noves idees i impulsar nous descobriments i aplicacions, així com la importància que té la indústria en el desenvolupament de la societat.Conéixer els procediments científics per a determinar magnituds.Reconéixer els materials, substàncies i instruments bàsics d'un laboratori; respectar les normes de seguretat i d'eliminació de residus per a la protecció del medi ambient.Interpretar amb esperit crític la informació sobre temes científics que apareix en publicacions i mitjans de comunicació.Aplicar el mètode científic, seguint totes les seues etapes, en la redacció i exposició d'un treball de recerca, usant les TIC.

Observació d'adquisició de continguts.Generador d'activitats.

FOMENT DE LA LECTURA I DESENVOLUPAMENT DE L'EXPRESSIÓ O/E Lectura Lectura comprensiva d'informació sobre temes relacionats amb la

Física i Química. Lectura comprensiva d'informació pròpia de l'àmbit de la Física i

Química. Lectura comprensiva de textos científics. Lectura d'informació diversa procedent de pàgines web proposades

per a obtindre o ampliar informació, investigar i accedir a recursos de cartografia en línia.

Utilització d'estratègies de comprensió lectora:- Lectura silenciosa (autoregulació de la comprensió).- Elaboració de síntesi, esquemes, resums (consciència de la

pròpia comprensió).8


Expressió Exposició oral i escrita en raonaments, en activitats i treballs

individuals, activitats en grup, etc. Expressió adequada oral i escrita dels aprenentatges, utilitzant un

vocabulari precís. Exposició oral i escrita amb diferents finalitats: informar, instruir,

compartir, etc.

TIC Cre@ctivitat: resoldre un problema donat a partir del programa Funcions, de Jordi Lagares Roset (http://links.edebe.com/fr), per a veure com es comporta l'experiment en la situació de partida i en altres en les quals no es tenen mesures.

Buscar informació sobre els factors de conversió.

Buscar informació sobre les unitats utilitzades antigament i relacionar-les amb el SI.

Buscar informació sobre alguns instruments de laboratori i explicar les seues funcions.

Crear un blog per a publicar els avanços en els coneixements de les ciències.

Investigar l'evolució de les eines TIC.

Comprovar les prediccions d'un matemàtic a partir d'un article publicat.

Elaborar una presentació amb fotos sobre comportaments incorrectes en un laboratori relacionats amb la indumentària.

Investigar sobre les diferències entre «substància explosiva» i «substància pirotècnica».

Representar gràficament dades i relacionar les variables segons siguen de proporcionalitat directa, inversa o quadràtica.

Elaborar treballs de recerca de temes determinats.

9

http://links.edebe.com/fr

Programació d'Aula - ESO

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Reconéixer i identificar les característiques del mètode científic.

Valorar la investigació científica i el seu impacte en la indústria i en el desenvolupament de la societat.

Conéixer els procediments científics per a determinar magnituds.

Reconéixer els materials i instruments bàsics presents en el laboratori de Física i en el de Química; conéixer i respectar les normes de seguretat i d'eliminació de residus per a la protecció del medi ambient.

Interpretar la informació sobre temes científics de caràcter divulgatiu que apareix en publicacions i mitjans de comunicació.

Desenvolupar petits treballs de recerca en els quals es pose en pràctica l'aplicació del mètode científic i la utilització de les TIC.

10


METODOLOGIAMATERIALS I RECURSOS ESPAIS I TEMPS

Llibre de l'alumne 3r Física i Química.Llibre Digital Interactiu.Quadern Digital Interactiu.Biblioteca de Recursos.Recursos per a l'aula.Material per a treballar l'Educació emocional.Projectes d'Aprenentatge i servei.Generador d'avaluacions.Dossier d’aprenentatge i dossier digitalOrdinador.Calculadora.Pissarra digital.Material manipulable i experimental propi de la matèria.

3 hores setmanals

Aula

Adaptable segons les necessitats de l'activitat (utilització de pissarra digital, treball en grup, etc.).

Espais exteriors

Especialment indicats per al treball autònom (biblioteques, casa, sales d'estudi…).

Laboratori

Adaptable segons les necessitats de l'activitat (observació, pràctica…).

11


PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D'AVALUACIÓESCRITS ORALS

Tasques diverses de l'alumne/a que realitza en l'activitat diària de la classe.Activitats diverses d'avaluació d'aprenentatges i de competències bàsiques.Procés seguit en la resolució de problemes.Activitats TIC: activitats i tests interactius, resolució de problemes i enllaços web.Quadern de l'alumne.Dossier individual.Valoració del plantejament i dels processos seguits, així com del resultat obtingut.

Preguntes individuals i col·lectives.Observació i valoració del grau de participació de cada alumne/a i la qualitat de les seues exposicions i intervencions en classe.

12


AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENTADEQUACIÓ A LA PLANIFICACIÓ RESULTATS ACADÈMICS PROPOSTES DE MILLORAPreparació de la classe i dels materials didàctics.

Hi ha coherència entre allò programat i el desenvolupament de les classes.Existeix una distribució temporal equilibrada.El desenvolupament de la classe s'adequa a les característiques del grup.

Utilització d'una metodologia adequada. S'han tingut en compte aprenentatges significatius.Es considera la interdisciplinarietat (en activitats, tractament dels continguts, etc.).La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les capacitats de l'alumne/a.

Regulació de la pràctica docent. Grau de seguiment dels alumnes.Validesa dels recursos utilitzats en classe per als aprenentatges.Els criteris de promoció estan consensuats entre els professors.

Avaluació dels aprenentatges i informació que d'ells es dóna als alumnes i a les famílies.

Els estàndards estan vinculats a competències, criteris d'avaluació i continguts.Els instruments d'avaluació permeten registrar nombroses variables de l'aprenentatge.Els criteris de qualificació estan ajustats a la tipologia d'activitats planificades.Els criteris d'avaluació i els criteris de qualificació s'han donat a conéixer a:- alumnes- famílies

Utilització de mesures per a l'atenció a la diversitat.

S'adopten mesures amb antelació per a conéixer les dificultats d'aprenentatge.S'ha oferit resposta a les diferents capacitats i ritmes d'aprenentatge.Les mesures i recursos oferts han estat suficients.S'apliquen mesures extraordinàries recomanades per l'equip docent atenent als informes psicopedagògics.

PROGRAMACIÓ DE SUPORT A NEE

Alumnes1 2 3

- Atenció individualitzada a l'aula per a la realització de les activitats proposades.- Adaptació de les activitats de la programació.- Atenció individualitzada dins/fos de l'aula per a la realització de les activitats adaptades.- Adaptació curricular significativa per NEE.- Adaptació curricular per alta capacitat intel·lectual.- Adaptacions en el material curricular per incorporació tardana en el SE.- …

13

Programació d'Aula - ESOUnitat 2: LA NATURALESA DE LA MATÈRIA


- Interpretar els estats físics de la matèria i els canvis d'estat segons el model cinètic i molecular de la matèria i descriure les seues propietats. (Matemàtica. Ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

- Realitzar experiments per a comprendre els conceptes de pressió, volum i temperatura d'un gas, així com les relacions existents entre aquests. (Matemàtica. Ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista. Intel·ligència lògica i matemàtica).

- Resoldre problemes recorrent a les lleis dels gasos. (Matemàtica. Ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista. Intel·ligència lògica i matemàtica).

- Manejar dades gràfiques i numèriques per a interpretar els canvis d'estat d'una substància. (Matemàtica. Ciència i tecnologia / Intel·ligència Naturalista. Intel·ligència lògica i matemàtica)


Model cinètic i molecular.

Lleis dels gasos.

Classificar materials per les seues propietats, identificant-les com a generals o específiques, relacionant les propietats dels materials del nostre entorn amb l’ús que se’n fa.

Planificar i realitzar experiències per a justificar els distints estats d’agregació de la matèria a partir de les condicions de pressió i temperatura, explicant les seues propietats i els canvis d’estat de la matèria, i usant el model cinètic i molecular.

Establir relacions entre les variables de què depén l’estat d’un gas per a justificar el seu comportament i interpretar les gràfiques que les relacionen utilitzant el model cinètic i molecular i les lleis dels gasos.

Justificar l’actual ordenació dels elements en grups i períodes en la taula periòdica, i relacionar les principals propietats de metalls, no-metalls i

Distingeix entre propietats generals i propietats característiques de la matèria, utilitzant aquestes últimes per a la caracterització de substàncies.

Relaciona propietats dels materials del nostre entorn amb l'ús que se’n fa d’aquests.

Descriu la determinació experimental del volum i de la massa d'un sòlid i calcula la seua densitat.

Justifica que una substància puga presentar-se en diferents estats d'agregació, depenent de les condicions de pressió i temperatura en les quals es trobe.

Explica les propietats dels gasos, líquids i sòlids utilitzant el model cinètic i molecular.

Descriu i interpreta els canvis d'estat de la matèria utilitzant el model cinètic i molecular i ho aplica a

14


gasos noble amb la seua posició en la taula periòdica i amb la seua tendència a formar ions.

la interpretació de fenòmens quotidians.

Dedueix, a partir de les gràfiques de calfament d'una substància, els seus punts de fusió i ebullició, i els identifica utilitzant les taules de dades necessàries.

Justifica el comportament dels gasos en situacions quotidianes, relacionant-lo amb el model cinètic i molecular.

Interpreta gràfiques, taules de resultats i experiències que relacionen la pressió, el volum i la temperatura d'un gas utilitzant el model cinètic i molecular i les lleis dels gasos.



Educació cívica i ciutadana: implicar-se en els diàlegs i debats manifestant respecte i tolerància i valorant les intervencions dels altres.


ÀGORA: debatre sobre les implicacions que té el fet que no s'utilitze la mateixa escala de temperatures en tots els països (ºC, ºF i K).

15

Programació d'Aula - ESOSeqüència didàctica: ACTIVITATS D'APRENENTATGE I RECURSOS


INICIAL Contextualització - Observar les imatges en silenci durant uns segons i elaborar una llista de paraules.Exploració de coneixements previs

- Posar en comú les preguntes i repetir l'apartat de «Contextualització».

Motivació inicial - Reflexionar sobre quin serà el tema tractat.

DESENVOLUPAMENT Introducció de nous continguts

- Conéixer el concepte de densitat.- Buscar informació sobre la pressió atmosfèrica de la pròpia localitat.- Conéixer el model cinètic i molecular dels gasos.- Investigar sobre el procés que ocorre quan es forma la rosada al matí i desapareix al llarg del dia.- Explicar els estats de la matèria.- Investigar sobre el plasma.


- Indicar l'estat físic d'algunes substàncies a pressió i temperatura ambient.- Calcular la massa d'alguns materials a partir de la seua densitat.- Calcular la densitat del vidre en g/cm3 i g/l utilitzant factors de conversió.- Expressar pressions de gasos en unitats del SI.- Calcular canvis d'escala: de ºC a K.- Calcular canvis de volum de gasos segons la temperatura i la pressió.- Dibuixar les partícules d'una substància en estat sòlid representant les forces de cohesió i repulsió.- Dibuixar les partícules d'una substància en estat líquid representant les forces de cohesió i repulsió.- Escriure les tres lleis que regeixen el comportament dels gasos i les seues fórmules matemàtiques.


- Realitzar els apartats pràctics d’«Experimenta» i «Ciència al teu abast».- Completar les activitats de l'apartat «Activitats finals».- Completar les activitats de l'apartat «Posa a prova les teues competències».- Reflexionar sobre els coneixements apresos.



Observar les propietats macroscòpiques de la matèria que ens envolta.16


Definir les variables que defineixen l'estat d'un gas.Diferenciar entre anticicló i borrasca. Interpretar un mapa del temps.Relacionar el model cinètic i molecular de la matèria amb el fet quotidià d’estendre la roba al sol.Explicar el procés de calfament d'un recipient amb glaçons indicant totes les dades possibles en cada fase.

ACTIVITATS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES IIMM

Calcular la massa d'alguns materials a partir de la seua densitat.Calcular densitats utilitzant factors de conversió.Buscar informació sobre la pressió atmosfèrica de la pròpia localitat.Buscar informació sobre el plasma.Explicar com es faria el càlcul de la densitat d'una esfera massissa utilitzant la seua ràdio i una balança.Elaborar un informe breu sobre l'experiment de Torricelli.Calcular canvis de volum de gasos segons la temperatura i la pressió.Aplicar la tècnica cooperativa Construcció d'un problema per a establir un enunciat que responga a una resolució matemàtica.Buscar informació sobre les boles de naftalina i el seu comportament al llarg del temps.Comprendre els canvis d'estat i el model cinètic i molecular de la matèria.



Activitats: observar les imatges en silenci durant 30 segons i elaborar una llista de deu paraules.

DESTRESA DE PENSAMENT: compartir les paraules amb els companys i repetir l'observació i l'elaboració de la llista amb noves paraules.

REFLEXIONA: posar en comú totes les paraules i pensar.

17


EDUCACIÓ EMOCIONAL(Ens Emocionen)


Bàsica:

Ampliació:- Observar les propietats macroscòpiques de la matèria que ens

envolta.- Experimentar en línia amb els canvis de volum segons la

temperatura i la pressió.- Buscar informació sobre el plasma.- Comprendre els canvis d'estat i el model cinètic i molecular de la

matèria.


- Per a realitzar exercicis interactius sobre les lleis dels gasos: http://links.edebe.com/pzb3ns

- Per a aprofundir en el model cinètic i molecular: http://links.edebe.com/5c8


Descriure propietats de la matèria en els seus diferents estats d'agregació i utilitzar el model cinètic i molecular per a interpretar-les, diferenciant la descripció macroscòpica de la interpretació amb models.


FOMENT DE LA LECTURA I DESENVOLUPAMENT DE L'EXPRESSIÓ O/E Lectura Lectura comprensiva d'informació sobre temes relacionats amb

Física i Química.18

http://links.edebe.com/pzb3ns


Lectura comprensiva d'informació pròpia de l'àmbit de la Física i Química.

Lectura comprensiva de textos científics. Lectura d'informació diversa procedent de pàgines web proposades



pròpia comprensió).




compartir, etc.

TIC Cre@ctivitat: crear un collage en línia sobre el plasma amb fotos impactants i textos explicatius.

Buscar informació en Internet sobre el plasma.

Buscar dades noves relatives al plasma a partir de l'article «Descobrint la capa misteriosa del Sol».

Buscar en Internet la densitat de certes substàncies i expressar-les en el SI.

Redactar un informe sobre l'experiment de Torricelli.

Experimentar en línia amb els canvis de volum segons la temperatura i la pressió.

Buscar informació sobre les boles de naftalina i la seua evolució al llarg del temps.

Comprendre els canvis d'estat del model cinètic i molecular de la matèria a partir d'un vídeo.

19



Reconéixer les propietats generals i característiques específiques de la matèria i relacionar-les amb la seua naturalesa i les seues aplicacions.

Justificar les propietats dels diferents estats d'agregació de la matèria i els seus canvis d'estat, a través del model cinètic i molecular.

Establir les relacions entre les variables de les quals depén l'estat d'un gas a partir de representacions gràfiques i/o taules de resultats, obtinguts en experiències de laboratori o simulacions per ordinador.

20



Llibre de l'alumne 3r Física i Química.Llibre Digital Interactiu.Biblioteca de Recursos.Recursos per a l'aula.Material per a treballar l'Educació emocional.Projectes d'Aprenentatge i servei.Generador d'avaluacions.Dossier d’aprenentatge i dossier digital.Ordinador.Calculadora.Pissarra digital.Material manipulable i experimental propi de la matèria.

3 hores setmanals

Aula


Espais exteriors


Laboratori


21





22



Hi ha coherència entre allò programat i el desenvolupament de les classes.Existeix una distribució temporal equilibrada.El desenvolupament de la classe s’adequa a les característiques del grup.






S'adopten mesures amb antelació per a conéixer les dificultats d'aprenentatge.S'ha oferit resposta a les diferents capacitats i ritmes d'aprenentatge.Les mesures i recursos oferits han estat suficients.S'apliquen mesures extraordinàries recomanades per l'equip docent atenent als informes psicopedagògics.


Alumnes1 2 3

- Atenció individualitzada a l'aula per a la realització de les activitats proposades.- Adaptació de les activitats de la programació.- Atenció individualitzada dins/fora de l'aula per a la realització de les activitats adaptades.- Adaptació curricular significativa per NEE.- Adaptació curricular per alta capacitat intel·lectual.- Adaptacions en el material curricular per incorporació tardana en l'ES.- …

23

Programació d'Aula - ESOUnitat 3: LA MATÈRIA I ELS ELEMENTS


- Utilitzar el model planetari per a comprendre i descriure l'estructura íntima de la matèria, les característiques i localització de les partícules subatòmiques, i poder deduir i interpretar les propietats de certs elements. (Matemàtica. Ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

- Descriure el concepte d'isòtop, analitzar la utilitat dels isòtops radioactius i estudiar la problemàtica dels residus originats i el seu emmagatzematge. (Matemàtica. Ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista. Intel·ligència lògica i matemàtica).

- Relacionar les propietats dels elements amb la seua posició en la taula periòdica, reconeixent-los pel seu símbol, a fi de comprendre les seues aplicacions. (Matemàtica. Ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)


Estructura atòmica.

Isòtops.

Models atòmics.

El sistema periòdic dels elements.

Diferenciar el dissolvent del solut en l’anàlisi de la composició de mescles homogènies d’especial interés, i realitzar experiències senzilles de preparació de dissolucions descrivint el procediment seguit i el material utilitzat, i determinant-ne la concentració.

Representar l’àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic, utilitzant el model planetari i descrivint les característiques de les partícules subatòmiques bàsiques i la seua localització en l’àtom.

Entendre què és un isòtop per a poder analitzar les seues aplicacions i la problemàtica dels residus radioactius, i proposar solucions per a gestionar-los.

Justificar l’actual ordenació dels elements en grups i períodes en la taula periòdica, i relacionar les principals propietats de metalls, no-metalls i gasos nobles amb la seua posició en la taula

Distingeix i classifica sistemes materials d'ús quotidià en substàncies pures i barreges, especificant en aquest últim cas si es tracta de barreges homogènies, heterogènies ocol·loides.

Identifica el dissolvent i el solut en analitzar la composició de barreges homogènies d'especial interés.

Realitza experiències senzilles de preparació de dissolucions, descriu el procediment seguit i el material utilitzat, determina la concentració i l'expressa en grams per litre.

Dissenya mètodes de separació de barreges segons les propietats característiques de les substàncies que les componen, descrivint el material de laboratori adequat.

Representa l'àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic, utilitzant el model planetari.

24


periòdica i amb la seua tendència a formar ions.

Explicar com alguns àtoms tendeixen a agrupar-se per a formar molècules, interpretant aquest fet en substàncies d’ús freqüent i calculant les seues masses moleculars.

Descriu les característiques de les partícules subatòmiques bàsiques i la seua localització en l'àtom.

Relaciona la notació XA Z amb el nombre atòmic i el nombre màssic, determinant el nombre de cadascun dels tipus de partícules subatòmiques bàsiques.

Explica en què consisteix un isòtop i comenta aplicacions dels isòtops radioactius, la problemàtica dels residus originats i les solucions per a la seua gestió.

Justifica l'actual ordenació dels elements en grups i períodes en la taula periòdica.

Relaciona les principals propietats de metalls, no metalls i gasos nobles amb la seua posició en la taula periòdica i amb la seua tendència a formar ions, prenent com a referència el gas noble més pròxim.

25






ÀGORA: debatre sobre el daltonisme i investigar si és hereditari i en què consisteixen les «cartes d'Ishihara».

26


Seqüència didàctica: ACTIVITATS D'APRENENTATGE I RECURSOS


INICIAL Contextualització - Observar les imatges i prendre nota dels elements més interessants.Exploració de coneixements previs

- Seleccionar tres elements dels anotats i seleccionar per al primer un color, per al segon un símbol i per al tercer una imatge.

Motivació inicial - Compartir la selecció feta amb un company/a i justificar les eleccions fetes. Reflexionar sobre aquesta comunicació no verbal.


- Diferenciar entre substàncies pures, barreges, elements i compostos.- Buscar informació sobre la teoria atòmica de Dalton i els símbols que utilitzava per a designar elements.- Investigar quin tipus de partícula és el quark i com es va descobrir.- Elaborar un treball de recerca sobre quins elements van ser descoberts per espanyols, qui va fer els descobriments i quan.- Buscar informació sobre la funció del gadolini en una ressonància magnètica.- Investigar les aportacions i els descobriments de Pierre i Marie Curie sobre la radioactivitat.- Conéixer els elements que formen la taula periòdica.- Elaborar i exposar un treball sobre el nitrogen: importància biològica en els éssers vius i cicle, utilitzant la tècnica cooperativa del número.


- Esmentar substàncies pures i barreges que es poden trobar en la vida quotidiana i classificar-les en elements, compostos, barreges homogènies i heterogènies.- Calcular el volum d'àcid acètic d'una botella de vinagre a partir de la seua etiqueta.- Justificar si es poden descompondre els compostos i els elements en substàncies més senzilles.- Relacionar les semblances del model atòmic de Rutherford i l'estructura del sistema solar.- Determinar el nombre de protons, neutrons i electrons d'alguns elements.- Elaborar un gràfic sobre la proporció d'elements que hi ha en l'atmosfera i en l'univers.- Identificar els diferents elements que s'utilitzen per a fabricar un telèfon mòbil, un iPod i la fibra òptica.- Identificar els metalls pesats i els problemes que poden ocasionar.- Representar els ions als quals dóna lloc el ferro quan perd electrons.- Elaborar una taula amb el nombre de protons, electrons i neutrons que té cadascun dels isòtops de neó.- Determinar la configuració electrònica d'alguns elements.- Identificar grups i períodes d'alguns elements.- Classificar els elements segons el seu caràcter metàl·lic.

27

Programació d'Aula - ESO- Classificar les aplicacions del nitrogen.





Conéixer els elements que es poden trobar en els aliments.Fer un estudi exhaustiu sobre els elements d'un determinat aliment, en aquest cas les anous.Investigar sobre els tres isòtops del potassi.


Calcular el volum d'àcid acètic d'una botella de vinagre a partir de la seua etiqueta.Buscar informació sobre la teoria atòmica de Dalton i els símbols que utilitzava per a designar els elements.Investigar quin tipus de partícula és el quark i com es va descobrir.Elaborar un gràfic sobre la proporció d'elements que hi ha en l'atmosfera i en l'univers.Identificar els diferents elements que s'utilitzen per a fabricar un telèfon mòbil, un iPod i la fibra òptica.Identificar els metalls pesats i els problemes que poden ocasionar.Investigar els aportacions i els descobriments de Pierre i Marie Curie sobre la radioactivitat.Conéixer la importància del nitrogen i les seues aplicacions.Dissenyar un procés per a separar una barreja d’arena, sal, borumballa de fusta i llimadures de ferro.Construir àtoms a partir d'una aplicació.Redactar un informe sobre la història del bosó d'Higgs.Elaborar un informe breu sobre l'accident de Fukushima, l'11 de març del 2011.Fer una presentació en PowerPoint sobre un element de la taula periòdica.

28




Activitats: observar les imatges i anotar elements interessants.

DESTRESA DE PENSAMENT: seleccionar tres elements i triar per al primer un color, per al segon un símbol i per al tercer una imatge.

REFLEXIONA: compartir amb el company més pròxim el color, el símbol i la imatge, explicant el perquè de l'elecció. Debatre sobre aquest sistema de comunicació no verbal.



Bàsica:

Ampliació:- Diferenciar entre substàncies pures, barreges, elements i

compostos.- Elaborar un treball de recerca sobre quins elements van ser

descoberts per espanyols, qui els va descobrir i quan.- Conéixer els elements que formen la taula periòdica.- Esmentar substàncies pures i barreges que es poden trobar en la

vida quotidiana i classificar-les en elements, compostos, barreges homogènies i heterogènies.

- Justificar si es poden descompondre els compostos i els elements en substàncies més senzilles.

- Elaborar un gràfic sobre la proporció d'elements que hi ha en

29

Programació d'Aula - ESOl'atmosfera i l'univers.

- Determinar la configuració electrònica d'alguns elements.- Identificar grups i períodes d'alguns elements.

ACTIVITATS PER A LA PREVENCIÓ DE DIFICULTATS D'APRENENTATGE (Enfocament preventiu)

- Per a aprofundir en la classificació de la matèria: http://links.edebe.com/kmj

- Per a conéixer la història i el significat de la taula periòdica: http://links.edebe.com/qdm


Identificar materials d'ús habitual en el nostre entorn i distingir si es tracta d'elements compostos o barreges, a partir del disseny de processos per a obtindre evidències experimentals.Valorar la necessitat d'utilitzar models per a la comprensió de l'estructura íntima de la matèria, i usar el model planetari per a la descripció d'àtoms i les diferències entre aquests.Analitzar la utilitat científica i tecnològica dels isòtops radioactius i la problemàtica que comporta el seu magatzematge.Justificar l'ordenació dels elements en la taula periòdica i reconéixer els elements representatius i uns altres rellevants a partir dels seus símbols.Utilitzar la taula periòdica per a obtindre dades d'elements químics, així com aplicar un model elemental d'àtom per a interpretar la seua diversitat i algunes de les seues propietats.




Química. Lectura comprensiva de textos científics.

30

http://links.edebe.com/qdm

http://links.edebe.com/kmj


Lectura d'informació diversa procedent de pàgines web proposades per a obtindre o ampliar informació, investigar i accedir a recursos de cartografia en línia.






compartir, etc.

TIC Cre@ctivitat: buscar informació dels elements a través d'una taula periòdica interactiva.

Calcular el volum d'àcid acètic d'una botella de vinagre a partir de la seua etiqueta.Buscar informació sobre la teoria atòmica de Dalton i els símbols que utilitzava per a designar els elements.Investigar quin tipus de partícula és el quark i com es va descobrir.Elaborar un gràfic sobre la proporció d'elements que hi ha en l'atmosfera i l'univers.Identificar els diferents elements que s’utilitzen per a fabricar un telèfon mòbil, un iPod i la fibra òptica.Identificar els metalls pesats i els problemes que poden ocasionar.Buscar en la taula periòdica alguns elements a partir del seu símbol.Conéixer la importància del nitrogen i les seues aplicacions, com per exemple en la cuina molecular.Classificar les partícules subatòmiques entrant en un enllaç d'Internet.Construir àtoms a partir d'una aplicació.Redactar un informe sobre la història del bosó d'Higgs.

31

Programació d'Aula - ESOPracticar amb les partícules dels àtoms i els seus ions a través d'un enllaç d'Internet.Investigar les utilitats en medicina dels isòtops radioactius.Conéixer el QDR i treballar-lo a través d'etiquetes d'aliments.Elaborar un informe breu sobre l'accident de Fukushima, l'11 de març del 2011.Fer una presentació en PowerPoint sobre un element de la taula periòdica.


Identificar sistemes materials com ara substàncies pures o barreges i valorar la importància i les aplicacions de barreges d'especial interés.

Proposar mètodes de separació dels components d'una barreja.

Reconéixer que els models atòmics són instruments interpretatius de les diferents teories, així com la necessitat de la seua utilització per a la interpretació i comprensió de l'estructura interna de la matèria.

Analitzar la utilitat científica i tecnològica dels isòtops radioactius.

Interpretar l'ordenació dels elements en la taula periòdica i reconéixer els més rellevants a partir dels seus símbols.


Llibre de l'alumne 3r Física i Química.Llibre Digital Interactiu.Biblioteca de Recursos.Recursos per a l'aula.Material per a treballar l'Educació emocional.Projectes d'Aprenentatge i servei.Generador d'avaluacions.Dossier d’aprenentatge i dossier digital.Ordinador.

3 hores setmanals

Aula


Espais exteriors

32


Calculadora.Pissarra digital.Material manipulable i experimental propi de la matèria.


Laboratori


33





34











Alumnes1 2 3

- Atenció individualitzada a l'aula per a la realització de les activitats proposades.- Adaptació de les activitats de la programació.- Atenció individualitzada dins/fora de l'aula per a la realització de les activitats adaptades.- Adaptació curricular significativa per NEE.- Adaptació curricular per alta capacitat intel·lectual.- Adaptacions en el material curricular per incorporació tardana en el SE.- …

35

Programació d'Aula - ESOUnitat 4: L'ENLLAÇ QUÍMIC


- Comprendre el tipus d'enllaç d'algunes substàncies d'interés per a poder deduir i interpretar les seues propietats. (Matemàtica. Ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

- Calcular la massa molecular de compostos quotidians a partir de les seues masses atòmiques amb correcció i rigor, per a realitzar càlculs químics. (Matemàtica. Ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista, Intel·ligència lògica i matemàtica)

- Descriure les entitats constitutives de certes substàncies d'ús freqüent, indicar si són elements o compostos i conéixer les seues aplicacions. (Matemàtica. Ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

- Formular i nomenar adequadament els compostos químics binaris seguint les normes de la IUPAC, per a facilitar els processos comunicatius entre les persones que treballen amb aquests. (Matemàtica. Ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)


Unions entre àtoms: molècules i cristalls.

Masses atòmiques i moleculars.

Elements i compostos d'especial interés, amb aplicacions industrials, tecnològiques ibiomèdiques.

Formulació i nomenclatura de compostos binaris seguint les normes IUPAC

Explicar el procés de formació d’un ió a partir de l’àtom corresponent, utilitzant la notació adequada per a la seua representació.

Explicar com alguns àtoms tendeixen a agrupar-se per a formar molècules, interpretant este fet en substàncies d’ús freqüent i calculant les seues masses moleculars.

Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre elements i compostos coneguts, a partir de la seua expressió química i presentar, utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació, les propietats i aplicacions d’algun element i/o compost químic d’especial interés a partir d’una busca guiada d’informació.

Anomenar i formular els compostos binaris seguint les normes de la IUPAC.

Coneix i explica el procés de formació d'un ió a partir de l'àtom corresponent, utilitzant la notació adequada per a la seua representació.

Explica com alguns àtoms tendeixen a agrupar-se per a formar molècules, interpretant aquest fet en substàncies d'ús freqüent, i calcula les seues masses moleculars...

Reconeix els àtoms i les molècules que componen substàncies d'ús freqüent, classificant-les en elements o compostos, basant-se en la seua expressió química.

Presenta, utilitzant les TIC, les propietats i aplicacions d'algun element i/o compost químic d'especial interés a partir d'una recerca guiada d'informació bibliogràfica i/o digital.

Utilitza el llenguatge químic per a nomenar i

36


formular compostos binaris seguint les normes IUPAC.





ÀGORA: debatre sobre les implicacions de la química en la societat actual.

37

Programació d'Aula - ESOSeqüència didàctica: ACTIVITATS D'APRENENTATGE I RECURSOS


INICIAL Contextualització - Escriure 3 idees, 2 preguntes i 1 analogia sobre el tema de la matèria i la seua composició.Exploració de coneixements previs

- Observar les imatges i el títol de la unitat, i tornar a fer 3, 2, 1.

Motivació inicial - Compartir les respostes i veure com ha canviat el pensament inicial sobre el tema tractat.


- Definir el concepte d'enllaç químic i classificar els diferents tipus.- Raonar per què els àtoms tendeixen a agrupar-se.- Investigar qui va enunciar la regla de l'octet.- Raonar per què dos compostos tenen punts de fusió diferents.- Classificar algunes substàncies en iòniques, covalents atòmiques, covalents moleculars o metàl·liques, aplicant la destresa la Interferència deductiva.- Investigar què és la IUPAC i el paper que té en la societat.- Buscar informació sobre les aplicacions de l'àcid sulfúric.- Elaborar una investigació sobre el granit.


- Explicar el procés de formació del cristall iònic de fluorur de potassi (KF) i anotar les seues propietats.- Dibuixar un diagrama de la formació de l'enllaç en la molècula de fluor (F2).- Buscar les propietats del F2 i comparar-les amb les del Cl2.- Argumentar si pot haver-hi enllaços d'hidrogen entre les molècules d'amoníac, NH3.- Calcular masses atòmiques d'elements.- Calcular masses moleculars de substàncies.- Expressar el valor de la massa atòmica en quilograms i comparar-la amb la d'un electró.- Aprendre a nomenar diferents compostos.- Formular compostos.- Conéixer amb quins elements es poden formar hidrurs.- Deduir la fórmula d'un compost a partir del seu nom.- Classificar substàncies en elements o compostos.- Conéixer el procés de síntesi d'un medicament.



38




Comprovar en el laboratori la solubilitat en aigua, la conductivitat elèctrica i la temperatura de fusió de diverses substàncies. Classificar les substàncies a partir de les dades obtingudes.Formular alguns compostos.Elaborar un treball de recerca i una presentació sobre el material que s'utilitza en les botelles d'aigua.


Investigar qui va enunciar la regla de l'octà.Dibuixar un diagrama on es mostre la formació de l'enllaç en la molècula de fluor, F2.Classificar algunes substàncies en iòniques, covalents atòmiques, covalents moleculars o metàl·liques, aplicant la destresa Interferència deductiva.Calcular masses moleculars de substàncies.Investigar què és la IUPAC i el paper que té en la societat.Consolidar els coneixements sobre formulació química a partir d'un enllaç d'Internet.Buscar en Internet les aplicacions de l'àcid sulfúric (H2SOTA4).Investigar sobre el grafit: fórmula química, propietats i aplicacions.Localitzar una notícia relacionada amb el tema a la xarxa.Conéixer el procés de desenvolupament i síntesi d'un fàrmac.Explicar el procés de formació de l'enllaç iònic en el bromur d'alumini, AlBr3.Dibuixar l'estructura interna del coure.Identificar substàncies en el laboratori a través d'un experiment.Calcular la massa atòmica del Cl a partir de les masses dels seus isòtops i comparar-la amb la taula periòdica.Investigar sobre Alexander Fleming.

39




Activitats: escriure 3 idees, 2 preguntes i 1 analogia sobre el tema de la matèria i la seua composició. Observar les imatges i el títol de la unitat i tornar a fer 3, 2, 1.

DESTRESA DE PENSAMENT: compartir de dos en dos els 3, 2, 1 inicials i els finals.

REFLEXIONA: posar en comú les respostes i contestar si han canviat respecte a la inicial o no.



Bàsica:

Ampliació:- Definir el concepte d'enllaç químic i classificar els diferents tipus.- Raonar per què els àtoms tendeixen a agrupar-se.- Investigar qui va enunciar la regla de l'octà.- Classificar algunes substàncies en iòniques, covalents atòmiques,

covalents moleculars o metàl·liques aplicant la destresa Interferència deductiva.

- Investigar què és la IUPAC i el paper que té en la societat.


- Per a comprovar la importància dels enllaços químics en l'entorn quotidià: http://links.edebe.com/wbva7d, http://links.edebe.com/t8ca

40


- Per a aprofundir en els materials d'última generació: http://links.edebe.com/26ew


Explicar com els àtoms tendeixen a agrupar-se i deduir les propietats de les agrupacions resultants.Diferenciar àtoms i molècules, elements i compostos, en substàncies d'ús freqüent i conegut.Formular i nomenar compostos binaris d'especial interés seguint les normes de la IUPAC.Relacionar les idees científiques amb els avanços tecnològics i en altres camps, reconeixent que permeten una millora de la qualitat de vida.Identificar la posició dels elements químics més representatius de la taula periòdica relacionant-la amb la seua tendència a formar unions amb altres elements.




Química. Lectura comprensiva de textos científics. Lectura d'informació diversa procedent de pàgines web proposades




41

Programació d'Aula - ESOExpressió

Exposició oral i escrita en raonaments, en activitats i treballs individuals, activitats en grup, etc.

Expressió adequada oral i escrita dels aprenentatges, utilitzant un vocabulari precís.

Exposició oral i escrita amb diferents finalitats: informar, instruir, compartir, etc.

TIC Cre@ctivitat: elaborar un mural digital sobre classificació i reciclatge de residus a través de l'eina Mural·ly.

Buscar les propietats delF 2 i comparar-les amb les del Cl2.

Investigar què és la IUPAC i quin paper té en la societat.

Practicar la formulació a través d'un enllaç d'Internet.

Buscar en Internet informació sobre l'àcid sulfúric i el grafit.

Buscar una notícia determinada sobre el tema a la xarxa.

Conéixer el procés de síntesi d'un medicament, el significat de principi actiu, els seus efectes i la seua utilitat.

Buscar la fórmula química de la calç que s'utilitza per a pintar les parets, i deduir les seues propietats a partir d'aquesta.

Relacionar enllaços i elements a través d'un enllaç d'Internet.

Practicar la nomenclatura de compostos binaris a través d'un enllaç d'Internet.

Formular l'amoníac, el fosfat i el silà i buscar informació en Internet sobre les seues aplicacions.

Formular els compostos d'una notícia publicada a la xarxa.

Agrupar substàncies segons les seues aplicacions.

Buscar informació sobre la mina del llapis.

42



Conéixer com s'uneixen els àtoms per a formar estructures més complexes i explicar les propietats de les agrupacions resultants.

Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre elements i compostos, en substàncies d'ús freqüent i conegut.

Formular i nomenar compostos binaris seguint les normes IUPAC.

43



Llibre de l'alumne 3r Física i Química.Llibre Digital Interactiu.Biblioteca de Recursos.Recursos per a l'aula.Material per a treballar l'Educació emocional.Projectes d'Aprenentatge i servei.Generador d'avaluacions.Dossier d’aprenentatge i dossier digital.Ordinador.Calculadora.Pissarra digital.Material manipulable i experimental propi de la matèria.

3 hores setmanals

Aula


Espais exteriors


Laboratori


44



Tasques diverses de l'alumne/a que realitza en l'activitat diària de la classe.Activitats diverses d'avaluació d'aprenentatges i de competències bàsiques.Procés seguit en la resolució de problemes.Activitats TIC: activitats i test interactius, resolució de problemes i enllaços web.Quadern de l'alumne.Dossier individual.Valoració del plantejament i dels processos seguits, així com del resultat obtingut.


45


AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENTADEQUACIÓ A la PLANIFICACIÓ RESULTATS ACADÈMICS PROPOSTES DE MILLORAPreparació de la classe i dels materials didàctics.









Alumnes1 2 3

- Atenció individualitzada a l'aula per a la realització de les activitats proposades.- Adaptació de les activitats de la programació.- Atenció individualitzada dins/fora de l'aula per a la realització de les activitats adaptades.- Adaptació curricular significativa per NEE.- Adaptació curricular per alta capacitat intel·lectual.- Adaptacions en el material curricular per incorporació tardana en el SE.- …

46


Unitat 5: Les reaccions químiques


- Identificar les reaccions químiques amb els processos quotidians en els quals es produeix la transformació d'unes substàncies químiques en unes altres. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)- Descriure una reacció química mitjançant la teoria de col·lisions amb la finalitat d'interpretar les reaccions químiques a nivell molecular. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista, Intel·ligència lògica i matemàtica)- Realitzar experiències en el laboratori o amb simuladors virtuals per a deduir i comprovar la llei de conservació de la massa, identificant els reactius i productes presents en la reacció. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)- Observar experimentalment l'efecte de la concentració i de la temperatura sobre la velocitat d'una reacció química. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)- Valorar la importància de la química en la millora de la qualitat de vida de les persones posant exemples concrets. (Competències socials i cíviques / Intel·ligència intrapersonal)- Conéixer la indústria química actual per a analitzar críticament les seues implicacions en la societat i en el desenvolupament sostenible. (Competències socials i cíviques i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència intrapersonal, Intel·ligència naturalista)


La reacció química

Càlculs estequiomètrics senzills

Llei de conservació de la massa

La química en la societat i el medi ambient

Explicar les reaccions químiques com a canvis d’unes substàncies en altres: identificant quins són els reactius i els productes de reaccions químiques senzilles representades per mitjà d’equacions químiques, interpretant la reacció química a partir de la teoria atomicomolecular i la teoria de col·lisions.

Realitzar experiències senzilles que permeten comprovar la influència que sobre la velocitat de reacció té la concentració dels reactius, justificant aquest efecte en termes de la teoria de col·lisions, i la temperatura, interpretant situacions quotidianes en què la temperatura influeix

Distingeix entre canvis físics i químics en accions de la vida quotidiana en funció desi hi ha o no formació de noves substàncies.

Descriu el procediment de realització d'experiments senzills en els quals es pose demanifest la formació de noves substàncies i reconeix que es tracta de canvis químics.

Identifica quins són els reactius i els productes de reaccions químiques senzilles interpretant la representació esquemàtica d'una reacció química.

47

Programació d'Aula - ESOsignificativament en la velocitat de la reacció.

Interpretar reaccions químiques tenint en compte els aspectes materials, energètics i cinètics i ser capaç d’aplicar-los a l’anàlisi d’alguns processos químics naturals o industrials d’importància en la vida quotidiana. Saber realitzar càlculs de quantitats de substància senzills a partir d’equacions químiques.

Classificar productes d’ús quotidià en funció de la seua procedència natural o sintètica, associant els productes sintètics amb la millora de la qualitat de vida, i avaluar la importància de la indústria química en la societat, així com els problemes mediambientals associats, descrivint l’impacte mediambiental del diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle, i proposar mesures i actituds per a mitigar-los.

Representa i interpreta una reacció química a partir de la teoria atòmic-molecular i lateoria de col·lisions.

Reconeix quins són els reactius i els productes a partir de la representació dereaccions químiques senzilles, i comprova experimentalment que es compleix la llei deconservació de la massa.

Proposa el desenvolupament d'un experiment senzill que permeta comprovar experimentalmentl'efecte de la concentració dels reactius en la velocitat de formació dels productesd'una reacció química, justificant aquest efecte en termes de la teoria de col·lisions.

Interpreta situacions quotidianes en les quals la temperatura influeix significativament en lavelocitat de la reacció.

Classifica alguns productes d'ús quotidià en funció de si la seua procedència és natural o sintètica.

Identifica i associa productes procedents de la indústria química amb la seua contribució a lamillora de la qualitat de vida de les persones.

Descriu l'impacte mediambiental del diòxid de carboni, els òxids de sofre, els òxidsde nitrogen i els CFC, així com d'altres gasos d'efecte hivernacle, relacionant-ho amb els problemes mediambientals d'àmbit global.

Proposa mesures i actituds, a nivell individual i col·lectiu, per mitigar els problemes mediambientals d'importància global. Defensa razonadamente la influència que el

48


desenvolupament de la indústria química ha tingut en el progrés de la societat, a partir de fonts científiques de diferent procedència.


Actitud emprenedora: desenvolupar processos creatius i en col·laboració amb altres persones que fomenten la iniciativa personal.



Educació ambiental: conéixer les mesures que es poden adoptar per a preservar el medi ambient, tant a casa com en la indústria.

ÀGORA: debatre sobre com va afectar la Llei de Lavoisier en la «teoria del flogist» que acceptaven molts científics de l'època. Defensar amb arguments les diferents visions del coneixement i el pensament científic de l'època.

49


Seqüencia Didàctica: ACTIVITATS D'APRENENTATGE I RECURSOS DIDÀCTICSFase Finalitat Descripció de l'activitat Recursos

INICIAL Contextualització - Observar les imatges, pensar en el que es veu des de punts de vista diferents i organitzar una pluja d'idees.

- Llibre de l’alumne. POD.

Exploració de coneixements previs

- Seleccionar un punt de vista i escriure el que es pensa sobre el tema i com aquest afecta personalment.


Motivació inicial - Posar en comú amb els companys/es tots els punts de vista i veure quines noves idees han sorgit.



- Diferenciar entre processos químics i processos físics.- Escriure i ajustar reaccions químiques.- Classificar les reaccions químiques segons el mecanisme d'intercanvi.- Calcular quantitats de substància, nombre d'àtoms, nombre de mols i masses molars.- Elaborar un treball de recerca i una presentació sobre el procés de fabricació d'alguns derivats del petroli.- Diferenciar entre gasolina i diésel, buscar la seua composició i veure els problemes ambientals que generen.- Elaborar un informe sobre la química verda o química sostenible.

- Llibre de l’alumne. POD.- Enllaç Internet. Llibre digital.-Llibre de l’alumne. Llibre digital.-Enllaços Internet..


- Fer un esquema sobre la reacció química entre el nitrogen (N2) i l'hidrogen (H2) per a formar l'amoníac (NH3) mitjançant la teoria de les col·lisions.- Demostrar la llei de conservació de la massa de Lavoisier en el laboratori.- Debatre sobre com va influir la llei de Lavoisier en la «teoria del flogist» de l'època.- Elaborar una hipòtesi i aplicar el mètode científic per a explicar el fet de conservar aliments en la nevera o congelador.- Classificar productes segons si són d'origen natural o sintètic.- Diferenciar entre indústries químiques de base o de transformació.

- Llibre de l’alumne. MC.- Enllaços Internet..

SÍNTESI Aplicació del coneixement, avaluació


- Llibre de l’alumne.

50




Reconéixer la reacció química que es produeix en un fogó de butà (C4H10) i escriure l'equació química ajustada, classificar-la segons les partícules intercanviades, calcular la massa molar del butà, i, a partir d'una massa donada de butà, calcular mols, molècules i el volum d'oxigen necessari per a cremar-la.

Diferenciar entre els productes naturals i sintètics que es poden trobar en el supermercat. Investigar sobre el gluten i la seua intolerància. Reconéixer la reacció que té lloc quan s'obri una poma per la meitat i no es consumeix immediatament. Conéixer les mesures que es poden adoptar per a preservar el medi ambient, tant a casa com en la indústria.


Investigar la reacció química que es produeix si es barreja bicarbonat amb vinagre. Argumentar com va influir la llei de Lavoisier en la «teoria del flogist» de l'època. Elaborar una hipòtesi i aplicar el mètode científic per a explicar com es conserven els aliments en la nevera o

congelador. Diferenciar entre indústries químiques de base o de formació. Investigar sobre el procés de fabricació dels derivats del petroli. Buscar informació sobre la química verda o química sostenible. Explicar les aplicacions del CO2 com a primera matèria. Comprovar mitjançant l'experimentació si es compleix la llei de conservació de la massa en una moneda de cinc

cèntims quan es calfa. Buscar informació sobre encimbelles i la missió que tenen en els processos biològics. Realitzar càlculs estequiomètrics. Ajustar reaccions químiques i calcular masses i volums. Fer un esquema sobre l'efecte hivernacle. Debatre sobre el progrés de la indústria química. Estudiar el Procés de Solvay mitjançant la tècnica cooperativa del Trencaclosques. Conéixer les mesures que es poden donar per a preservar el medi ambient, tant a casa com en la indústria.

51


CULTURA DEL PENSAMENTRUTINA DEL PENSAMENT: «Pense - M'interessa - Investigue»

Finalitat: aprofundir en la capacitat d'observació. Generar interés per a investigar la temàtica proposada.

Activitats: observar les imatges i pensar què es veu des de punts de vista diferents. Organitzar una pluja d'idees amb els diferents punts de vista.

DESTRESA DE PENSAMENT: escollir un punt de vista i anotar el que es pensa sobre aquest tema i veure com pot afectar personalment.

REFLEXIONA: exposar el punt de vista davant dels companys/es i pensar en les noves idees que poden sorgir.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ADAPTACIÓ CURRICULARBàsica: POD i MC

Ampliació:Escriure i ajustar reaccions de productes químics d'ús quotidià.Diferenciar entre reactiu limitant i reactiu a l'excés.Calcular quantitats de reactius quan aquests no tenen una puresa o riquesa del 100 %.


- Ajustar reaccions en l’enllaç http://links.edebe.com/8xf.- Realitzar càlculs estequiomètrics.- Analitzar les conseqüències del canvi climàtic, així com les accions que podem dur a terme per a minimitzar els seus efectes: http://links.edebe.com/j5kt, http://links.edebe.com/3iac.- Veure la implicació de la química en els avanços de la societat en el vídeo: http://links.edebe.com/tq3.

52

http://links.edebe.com/8xf


AVALUACIÓ DE LA UD DE LES COMPETÈNCIES / IM Fitxa d'avaluació dels continguts:

- Caracteritzar les reaccions químiques com a canvis d'unes substàncies a unes altres.

- Identificar canvis químics en l'entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d'evidències observades experimentalment. Buscar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions sobre l'ús dels materials en l'entorn pròxim.

- Descriure a nivell molecular el procés pel qual els reactius es transformen en productes en termes de la teoria de col·lisions.

- Deduir la llei de conservació de la massa i reconéixer reactius i productes a través d'experiències senzilles en el laboratori i de simulacions per ordinador.

- Utilitzar el model atòmic-molecular per a interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.

- Comprovar mitjançant experiències senzilles de laboratori la influència de determinats factors en la velocitat de les reaccions químiques.

- Planificar algun experiment i realitzar prediccions sobre la influència de diferents variables en la velocitat de reacció. Descriure l'efecte dels catalitzadors en reaccions d'interés quotidià.

- Reconéixer la importància de la química en l'obtenció de noves substàncies i la seua importància en la millora de la qualitat de vida de les persones.

- Valorar la importància de la indústria química en la societat.

- Descriure les reaccions químiques com a canvis macroscòpics d'unes substàncies a unes altres i representar-les amb equacions químiques, justificant-les des de la teoria atòmic-molecular.

Rúbrica de la Unitat Didàctica 5. Fitxa d'avaluació de competències. Rúbrica dels projectes. Rúbriques d'habilitats generals. Avaluació de les CB / IM: registre individual. Avaluació de les CB / IM: registre del grup classe. Dossier d'aprenentatge i dossier electrònic Informe d'avaluació.

53

Programació d'Aula - ESO- Valorar la importància d'obtenir noves substàncies i

protegir el medi ambient.

Observació d'adquisició de continguts. Generador d'activitats.

FOMENT DE LA LECTURA I DESENVOLUPAMENT DE L'EXPRESSIÓ O/E

Lectura

• Lectura comprensiva d'informació sobre temes relacionats amb Física i Química.

• Lectura comprensiva d'informació pròpia de l'àmbit de la Física i Química.

• Lectura comprensiva de textos científics.

• Lectura d'informació diversa procedent de pàgines web proposades per a obtindre o ampliar informació, investigar i accedir a recursos de cartografia en línia.

• Utilització d'estratègies de comprensió lectora:- Lectura silenciosa (autoregulació de la comprensió).- Elaboració de síntesi, esquemes, resums (consciència de la pròpia comprensió).

Expressió

• Exposició oral i escrita en raonaments, en activitats i treballs individuals, activitats en grup, etc.

• Expressió adequada oral i escrita dels aprenentatges, utilitzant un vocabulari precís.

• Exposició oral i escrita amb diferents finalitats: informar, instruir, compartir, etc.

TIC Cre@ctivitat: observar el canvi climàtic «amb els millors ulls» visitant la pàgina web de la NASA.

Investigar la reacció que es produeix si es barreja bicarbonat sòdic i vinagre. Experimentar a través d'una mini aplicació web amb reaccions de combustió.

Practicar l'ajust d'equacions químiques a través d'un enllaç d'Internet.

54


Observar l'experiència de la demostració de la llei de Lavoisier en un enllaç web.

Classificar les indústries següents segons si són de base o de transformació: petroquímica, farmacèutica, metal·lúrgica, automobilística, tèxtil, paperera, alimentària i siderúrgica.

Buscar en Internet la composició de les emissions dels cotxes, diferenciar entre diésel i gasolina i observar els problemes ambientals que poden causar.

Descriure a nivell molecular el mecanisme de reacció que es produeix en l'enllaç http://links.edebe.com/jmr4v.

Buscar informació en Internet sobre els conservants dels aliments.

Observar experiments en la pàgina web i debatre sobre aquests a l'aula.

Observar l'efecte hivernacle, el canvi climàtic i els seus efectes en diferents enllaços d'Internet.


Distingir entre canvis físics i químics mitjançant la realització d'experiències senzilles que posen de manifest si es formen o no noves substàncies.

Caracteritzar les reaccions químiques com a canvis d'unes substàncies a unes altres.

55

http://links.edebe.com/jmr4v


Descriure a nivell molecular el procés pel qual els reactius es transformen en productes en termes de la teoria de col·lisions.

Deduir la llei de conservació de la massa i reconéixer reactius i productes a través d'experiències senzilles en el laboratori i/o de simulacions per ordinador.

Comprovar mitjançant experiències senzilles de laboratori la influència de determinats factors en la velocitat de les reaccions químiques.

Reconéixer la importància de la química en l'obtenció de noves substàncies i la seua aportació en la millora de la qualitat de vida de les persones.

Valorar la importància de la indústria química en la societat i la seua influència en el medi ambient.

56


METODOLOGIAMATERIALS I RECURSOS ESPAIS - TEMPS ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

Llibre de l'alumne 3r de Física i QuímicaLlibre Digital InteractiuBiblioteca de RecursosRecursos per a l'aulaMaterial per a treballar l'Educació emocionalProjectes d'Aprenentatge i ServeiGenerador d'avaluacionsDossier d’aprenentatge i e-dossierOrdinadorCalculadoraPissarra digitalMaterial manipulable i experimental propi de la matèria

3 hores setmanals

Aula


Espais exteriors

Especialment indicats per al treball autònom (biblioteques, casa, sales d'estudi, etc.).

Laboratori

Adaptable segons les necessitats de l'activitat (observació, pràctica, etc.).

- Treball i actualització dels coneixements previs.

- Organització i exposició de continguts seguint una seqüència lògica i amb rigor científic, amb exemples quotidians, xicotets experiments i suport gràfic.

- Activitats diverses i organitzades per nivells de dificultat que treballen competències, intel·ligències múltiples, el desenvolupament d'habilitats científiques, el pensament crític i creatiu, el treball cooperatiu, les TIC, l'aprenentatge-investigació fora de l'aula, la iniciativa emprenedora en un projecte real i els valors per a una nova societat.

57

Programació d'Aula - ESOUnitat 6: El moviment


- Utilitzar les gràfiques espai/temps i velocitat/temps per a comprendre els conceptes de velocitat, velocitat mitjana i acceleració d'un moviment. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista, Intel·ligència lògica i matemàtica)- Determinar experimentalment el valor de la velocitat instantània i de l'acceleració d'un mòbil per a resoldre problemes quotidians. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista, Intel·ligència lògica i matemàtica).- Relacionar els conceptes bàsics del moviment amb els sistemes i processos del món natural, articulant-los en models. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)- Avaluar i seleccionar aplicacions virtuals segons la seua utilitat per a obtindre el valor de la velocitat instantània i de l'acceleració d'un mòbil, aplicant el raonament crític. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista, Intel·ligència lògica i matemàtica)- Analitzar i identificar causes d'accidentalitat (grups d'alt risc, característiques dels vehicles implicats, circumstàncies en què es van produir, etc.) i responsabilitzar-se de les seues actuacions com a conductor i com a vianant. (Competències socials i cíviques / Intel·ligència interpersonal)- Utilitzar els instruments que ofereix la tecnologia en els processos de recerca, gestió i arxiu d'informació. (Competències socials i cíviques / Intel·ligència interpersonal).

58



Les forces

Efectes

Velocitat mitjana, velocitat instantània i acceleració

Determinar, experimentalment o a través d’aplicacions informàtiques, la velocitat mitjana d’un cos interpretant el resultat i, realitzar càlculs per a resoldre problemes quotidians utilitzant el concepte de velocitat.

Emprar les representacions gràfiques d’espai i velocitat en funció del temps per a deduir la velocitat mitjana instantània i justificar si un moviment és accelerat o no.

Descriure de manera qualitativa les característiques principals (posició, velocitat i acceleració) de diversos tipus de moviment a partir de l’anàlisi dels gràfics.

Resoldre problemes de moviments rectilinis, utilitzant una representació esquemàtica amb les magnituds vectorials implicades i expressant els resultats en unitats de l’SI.

Elaborar i interpretar gràfics que relacionen les variables del moviment partint d’experiències de laboratori o d’aplicacions virtuals interactives i relacionar els resultats obtinguts amb les equacions matemàtiques que vinculen aquestes variables

En situacions de la vida quotidiana, identifica les forces que intervenen i les relaciona amb els seus corresponents efectes en la deformació o en l'alteració de l'estat de moviment d'un cos.

Estableix la relació entre l'allargament produït en un moll i les forces que hanproduït aquests allargaments; descriu el material a utilitzar i el procediment a seguirper a comprovar-ho experimentalment.

Estableix la relació entre una força i el seu corresponent efecte en la deformació o laalteració de l'estat de moviment d'un cos.Descriu la utilitat del dinamòmetre per a mesurar la força elàstica i registra els resultats en taules i representacions gràfiques expressant el resultat experimental en unitats en el Sistema Internacional.

Determina, experimentalment o a través d'aplicacions informàtiques, la velocitat mitjana deun cos interpretant el resultat.

Realitza càlculs per a resoldre problemes quotidians utilitzant el concepte de velocitat.Dedueix la velocitat mitjana i instantània a partir de les representacions gràfiques de l'espai i de la velocitat en funció del temps.

Justifica si un moviment és accelerat o no a partir de les representacions gràfiques de l'espai i de la velocitat en funció del temps.

59






ÀGORA: buscar informació de com ha anat canviant l'explicació del moviment dels cossos al llarg de la història, des d'Aristòtil a Galileu, Newton i Einstein. Investigar la posició de cadascun d'aquests científics i pensar els motius pels quals canvia la perspectiva històrica al llarg del temps.

60


Seqüència Didàctica: ACTIVITATS D'APRENENTATGE I RECURSOS DIDÀCTICSFase Finalitat Descripció de l'activitat Recursos

INICIAL Contextualització - Observar les imatges i pensar en el que se sap sobre el tema. - Llibre de l’alumne. POD.


- Escriure el que personalment ens interessa sobre el tema. - Llibre de l’alumne. POD.

Motivació inicial - Posar en comú amb la resta de la classe les aportacions de cadascun i pensar entre tots què ens agradaria investigar sobre el tema.



- Explicar conceptes com a repòs i moviment.- Dibuixar trajectòries de moviments, indicant la posició final i la inicial.- Expressar velocitats en unitats del SI.- Explicar què és un vector.- Explicar el MRU i posar exemples.- Calcular velocitats instantànies i velocitats mitjanes.- Calcular acceleracions.- Elaborar un treball de recerca sobre els experiments de Galileu i idear un experiment per a comprovar si l'acceleració en caiguda lliure depén de la massa.

- Llibre de l’alumne. POD.- Enllaç Internet. Llibre digital.- Llibre de l’alumne. Llibre digital. Enllaços Internet.


- Classificar els moviments segons la seua trajectòria.- Representar gràficament trajectòries.- Elaborar taules de dades i fer representacions gràfiques.- Fer càlculs amb factors de conversió.- Investigar quines unitats s'utilitzen en la navegació marítima i aèria, i buscar les equivalències necessàries per a convertir aquestes unitats en km/h.- Elaborar taules x-t i fer gràfiques posició-temps.- Fer representacions gràfiques en un full de càlcul.- Dibuixar gràfiques v-t i x-t.

- Llibre de l’alumne. MC.- Enllaços Internet.


- Realitzar els apartats pràctics d’«Experimenta» i «Ciència al teu abast».- Completar les activitats de l'apartat “Activitats finals».- Completar les activitats de l'apartat “Posa a prova les teues competències».- Reflexionar sobre els coneixements apresos.


61




Dibuixar trajectòries, posicions finals i inicials, calcular distàncies, velocitats mitjanes, aplicar l'equació de MRU a partir d'una ruta amb metro.

Observar quin tipus de velocitat és la del metre, calcular acceleracions i representar la gràfica posició-temps. Investigar sobre el metre lleuger. Explicar el tipus de moviment d'una pilota de futbol quan se la passen dos jugadors i calcular la seua acceleració. Buscar en Internet les ciutats d'Espanya que tenen metre i elaborar una taula amb la informació de cada xarxa

(longitud, velocitat mitjana, velocitat màxima…). Exposar els resultats en classe.

ACTIVITATS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES IM Representar en una gràfica i-x diferents trajectòries. Expressar velocitats en unitats del SI. Realitzar càlculs amb factors de conversió. Investigar en Internet les unitats que s'utilitzen en la navegació marítima i aèria, i buscar les equivalències per a

convertir-les en km/h. Identificar tipus de moviments, fer taules de dades, dibuixar gràfiques corresponents als moviments i calcular

velocitats mitjanes i velocitats instantànies. Representar gràfiques en fulls de càlcul. Dibuixar gràfics v-t i x-t. Elaborar un treball de recerca sobre els experiments de Galileu i idear un experiment per a comprovar si l'acceleració

en caiguda lliure depén de la massa. Investigar què és un túnel de vent, com funciona, i explicar per què és tan important per a les escuderies de cotxes. Enumerar els tipus de moviments que hi ha, amb les seues equacions i els seus gràfics. Posar un exemple quotidià

de cadascun d'aquests. Calcular distàncies recorregudes. Investigar com es defineix la posició en un mapa. Calcular acceleracions. Realitzar un experiment virtual, redactar un informe i exposar les conclusions a la resta de la classe. Investigar el valor de la gravetat en la Lluna.

CULTURA DEL PENSAMENTRUTINA DEL PENSAMENT: “Pense- M'interessa - Investigue»

62


Finalitat: aprofundir en la capacitat d'observació. Generar interés per a investigar la temàtica proposada.Activitats: observar les imatges i anotar el que se sap sobre el tema.

DESTRESA DE PENSAMENT: escriure el que interessa a un mateix sobre el tema tractat.

REFLEXIONA: posar en comú davant la resta de la classe les aportacions de cadascun i pensar en el que ens agradaria investigar sobre el tema.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ADAPTACIÓ CURRICULARBàsica:

Ampliació:Representar gràfiques posició-temps i velocitat-temps.Identificar tipus de moviments.Calcular velocitats mitjanes i velocitats instantànies.Calcular acceleracions.


- Intentar localitzar els errors de la impossibilitat física d'alguns moviments que apareixen en els dibuixos animats i en algunes pel·lícules com les de superherois en el link http://links.edebe.com/c98md i http://links.edebe.com/jjzae.

AVALUACIÓ DE LA UD DE LES COMPETÈNCIES / IM Fitxa d'avaluació dels continguts: Rúbrica de la unitat Didàctica 6.

63

http://links.edebe.com/jjzae

http://links.edebe.com/c98md

Programació d'Aula - ESO- Diferenciar entre velocitat mitjana i instantània a

partir de gràfiques espai/temps i velocitat/temps, i deduir el valor de l'acceleració utilitzant gràfiques velocitat/temps.


Fitxa d'avaluació de competències. Rúbrica dels projectes. Rúbriques d'habilitats generals. Avaluació de les CB / IM: registre individual. Avaluació de les CB / IM: registre del grup classe. Dossier d'aprenentatge i dossier electrònic. Informe d'avaluació.


Lectura






Expressió




TIC Cre@ctivitat: Amb l'eina Google Maps, buscar el Circuit Gilles Villeneuve i calcular el temps, la distància i la velocitat mitjana fent una volta al circuit amb cotxe.

Realitzar un experiment per a veure la trajectòria del pèndol.

64


Identificar tipus de moviment a partir d'un vídeo.

Dibuixar trajectòries a través d'un enllaç d'Internet.

Utilitzar una mini aplicació per a diferenciar entre velocitat mitjana i instantània.

Calcular velocitats instantànies i acceleracions en un laboratori virtual.

Distingir MRU i MRUA a través d'una animació en Internet.

Calcular la velocitat que poden agafar els pilots de Fórmula 1 en el «Gran Premi d'Espanya» i veure quins trams del circuit són més complexos per als pilots.

Calcular les velocitats mitjanes de diferents carreres d'Usain Bolt. Realitzar un experiment virtual, redactar un informe i exposar les conclusions a la resta de la classe. Calcular la gravetat de la Lluna.

Practicar amb exercicis interactius en un enllaç d'Internet. Buscar en Internet les ciutats d'Espanya que tenen metre i elaborar una taula amb la informació de cada xarxa

(longitud, velocitat mitjana, velocitat màxima...). Exposar els resultats a la resta de la classe.


Reconéixer el paper de les forces com a causa dels canvis en l'estat de moviment i de les deformacions.

Establir la velocitat d'un cos com la relació entre l'espai recorregut i el temps invertit a recórrer-lo.

Diferenciar entre velocitat mitjana i instantània a partir de gràfiques espai/temps i velocitat/temps, i deduir el valor de l'acceleració utilitzant aquestes últimes.

65



Llibre de l'alumne 3r de Física i QuímicaLlibre Digital InteractiuBiblioteca de RecursosRecursos per a l'aulaMaterial per treballar l'Educació emocionalProjectes d'Aprenentatge i ServeiGenerador d'avaluacionsDossier d’aprenentatge i e-dossierOrdinadorCalculadoraPissarra digitalMaterial manipulable i experimental propi de la matèria

3 hores setmanals

Aula


Espais exteriors


Laboratori





66


Unitat 7: Les forces i les màquines


- Conéixer el concepte de força i la seua relació amb la deformació o l'alteració de l'estat de moviment d'un cos, identificant exemples en la naturalesa i en la vida quotidiana. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)- Comprendre l'efecte que produeixen masses de diferents mides en penjar-les d'un dinamòmetre i la seua corresponent aplicació en la mesura de forces, expressant-les en les unitats adequades. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista, Intel·ligència lògica i matemàtica)- Analitzar el funcionament de les màquines simples i la seua utilitat en la transformació d'un moviment en un altre diferent amb la finalitat de reconéixer el seu ús en la vida quotidiana. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)- Determinar l'efecte multiplicador de la força i la reducció de l'esforç necessari per a facilitar el treball humà i comprendre la seua relació amb els avanços tecnològics. (Matemàtica, Ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista, Intel·ligència lògic-matemàtica)- Mantindre una actitud oberta a la incorporació, l'ús i l'actualització de les noves tecnologies durant els processos de realització de treballs. (Competència d’aprendre a aprendre / Intel·ligència Intrapersonal)- Valorar críticament el desenvolupament científic i tècnic en l'organització del temps lliure i en les activitats d'oci. (Competència d’iniciativa emprenedora / Intel·ligència intrapersonal)


El moviment i les forces

Les forces de la naturalesa

Relacionar les forces amb els efectes que produeixen i comprovar esta relació experimentalment, registrant els resultants en taules i representacions gràfiques.

Utilitzar les lleis de Newton per a justificar, en casos quotidians, la relació entre les forces que actuen sobre un cos i les característiques del seu moviment, incloent-hi el cas de l’equilibri.

Valorar la utilitat de les màquines simples en la transformació d’un moviment en un altre de diferent i en la reducció de l’esforç necessari.

Interpreta el funcionament de màquines mecàniques simples considerant la força i ladistància a l'eix de gir i realitza càlculs senzills sobre l'efecte multiplicador de la forçaproduït per aquestes màquines.

67






ÄGORA: veure l'evolució d'una eina simple com un martell. Investigar quan va aparéixer, quins materials s'han usat al llarg de la història i quines millores de seguretat s'han fet.

68



INICIAL Contextualització - Observar les imatges, llegir el títol de la unitat i formular tres preguntes sobre el tema.



- Exposar les tres preguntes a la resta de la classe. - Llibre de l’alumne. POD.

Motivació inicial - Seleccionar les preguntes més interessants i debatre sobre una d'aquestes. Anotar les noves idees que hagen sorgit i que abans no es tenien.



- Expressar forces en unitats del SI.- Realitzar canvis d'unitats.- Calcular forces resultants en diferents situacions.- Calcular constants elàstiques de diferents molls.- Buscar l'obra en què Newton va plasmar les seues lleis.- Calcular acceleracions en cossos quan se'ls aplica una força.- Explicar amb arguments i dibuixos, situacions en les quals es manifesta la llei d'acció i reacció.- Esmentar objectes quotidians que basen el seu funcionament en una palanca.- Buscar informació sobre les aplicacions del caragol i la falca.- Calcular forces en corrioles mòbils i fixes.



- Descriure situacions quotidianes en les quals intervinguen forces.- Practicar en una pàgina web la composició i la descomposició de forces (paral·leles i perpendiculars).- Calcular l'allargament que es produeix en un moll quan s'apliquen diferents forces i representar-lo gràficament.- Construir un dinamòmetre i esmentar les seues aplicacions.- Argumentar la importància de l'obra de Newton en la ciència i al món científic.- Investigar com s'aplica la tercera llei de Newton en el llançament d'un coet espacial.- Fer càlculs en diferents situacions en una palanca.- Fer càlculs en diferents situacions en plànols inclinats.- Buscar informació sobre la roda i el funcionament d'un torn.- Observar l'esquema d'una bicicleta i veure quines parts de la unitat podem estudiar amb el funcionament d'una bicicleta.


SÍNTESI Aplicació del - Realitzar els apartats pràctics d’«Experimenta» i «Ciència al teu abast». - Llibre de l’alumne.

69

Programació d'Aula - ESOconeixement, avaluació

- Completar les activitats de l'apartat «Activitats finals».- Completar les activitats de l'apartat «Posa a prova les teues competències».- Reflexionar sobre els coneixements apresos.



Explicar el funcionament d'un dinamòmetre i veure com reacciona amb objectes de diferents pesos. Comentar l'afirmació «l'efecte que produeix una força sobre un cos és sempre una deformació». Explicar amb arguments i un dibuix quin forces intervenen en el joc de la corda. Debatre sobre la màquina del temps. Fer càlculs en diferents situacions en una palanca. Explicar què és la inèrcia i calcular acceleracions. Buscar informació sobre Isaac Newton i la seua llei d'acció i reacció.


Calcular forces resultants. Practicar en una pàgina web la composició i la descomposició de forces (paral·leles i perpendiculars). Representar gràficament els resultats de l'aplicació de forces diferents sobre un moll, calcular els allargaments amb

forces determinades i trobar la constant elàstica. Mesurar l'allargament que produeixen diferents objectes en un dinamòmetre construït en classe. Buscar informació sobre les aplicacions del dinamòmetre. Buscar informació sobre l'obra de Newton i les seues lleis. Buscar informació sobre la roda i el funcionament d'un torn. Identificar les màquines simples que formen una bicicleta. Plasmar en una taula els avanços tecnològics que han tingut les bicicletes des que es van inventar fins a l'actualitat. Investigar quins països tenen més usuaris de bicicletes i debatre sobre el sistema públic de bicicletes compartit que

tenen algunes ciutats. Aplicar la tècnica cooperativa TGT per a repassar les màquines simples. Buscar exemples i aplicacions de materials elàstics, rígids i plàstics. Representar una gràfica F-a mitjançant un full de càlcul d'Excel. Descriure el funcionament del cinturó de seguretat i valorar la seua importància. Buscar informació sobre els invents més importants d’Arquímedes. Buscar informació sobre la màquina del temps i debatre en classe el seu funcionament.

70




Activitats: observar les imatges i el nom de la unitat i formular preguntes sobre el tema.

DESTRESA DE PENSAMENT: escriure les preguntes que es plantegen, exposar-les a la resta de la classe, seleccionar-ne una i debatre-la.

REFLEXIONA: Explicar quines noves idees han sorgit i que no es tenien abans.


Ampliació:

Calcular els pesos de les obres, les tensions i els angles que han de formar els cables per a penjar una sèrie de quadres en una exposició.


- Per a repassar les lleis de Newton es pot usar l'enllaç http://links.edebe.com/2qd7.- Per a comprovar de manera interactiva la llei d'Hooke: http://links.edebe.com/sgt5j.

71

http://links.edebe.com/sgt5j

http://links.edebe.com/2qd7

Programació d'Aula - ESOAVALUACIÓ DE LA UD DE LES COMPETÈNCIES / IM

Fitxa d'avaluació dels continguts:

- Reconéixer el paper de les forces com a causa dels canvis en l'estat de moviment i de les deformacions, identificant exemples de les mateixes en la naturalesa i en la vida quotidiana.

- Mesurar forces i expressar-les en unitats del Sistema Internacional.

- Valorar la utilitat de les màquines simples en la transformació d'un moviment a un altre diferent, i la reducció de l'esforç necessari.


Rúbrica de la Unitat Didàctica 7. Fitxa d'avaluació de competències. Rúbrica dels projectes. Rúbriques d'habilitats generals. Avaluació de les CB / IM: registre individual. Avaluació de les CB / IM: registre del grup classe. Dossier d'aprenentatge i dossier electrònic. Informe d'avaluació.


Lectura






Expressió



72



TIC Cre@ctivitat: explicar l'evolució de l'automòbil mitjançant la creació d'una línia de temps amb l'eina Dipity.

Practicar la composició i descomposició de forces (paral·leles i perpendiculars) en un enllaç d'Internet.

Buscar informació en Internet sobre les aplicacions del dinamòmetre, la roda i el funcionament d'un torn.

Buscar informació en Internet sobre elements de transmissió d'una bicicleta, les diferents màquines simples que la formen, els avanços tecnològics que s'han incorporat i quins països tenen més usuaris.

Buscar informació en Internet sobre l'obra de Newton, les seues lleis i com s'aplica la tercera llei de Newton al llançament d'un coet espacial.

Buscar exemples i aplicacions de materials elàstics, rígids i plàstics.

Investigar sobre publicacions de cinemàtica i dinàmica de Galileu.

Descriure el funcionament del cinturó de seguretat i valorar la seua importància.

Buscar informació sobre els invents d’Arquímedes.

Estudiar el funcionament de les màquines simples mitjançant un joc en Internet.

Fer una visita virtual a la màquina del temps a través d'un enllaç d'Internet.


Valorar la utilitat de les màquines simples en la transformació d'un moviment a un altre diferent, i la reducció de la força aplicada necessària.

73



Llibre de l'alumne 3r de Física i QuímicaLlibre Digital InteractiuBiblioteca de RecursosRecursos per a l'aulaMaterial per a treballar l'Educació emocionalProjectes d'Aprenentatge i ServeiGenerador d'avaluacionsDossier d’aprenentatge i e-dossier.OrdinadorCalculadoraPissarra digitalMaterial manipulable i experimental propi de la matèria

3 hores setmanals

Aula


Espais exteriors


Laboratori





74


Unitat 8: Les forces en la naturalesa


- Conéixer la força gravitatòria i la relació entre les variables de les quals depén, amb la finalitat de reconéixer el seu paper en el pes dels cossos, en els moviments orbitals i en les agrupacions en l'Univers. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)- Identificar la força de fregament en la vida quotidiana, relacionant-la amb els mecanismes de desplaçament dels éssers vius i dels vehicles. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista, Intel·ligència lògica i matemàtica)- Analitzar situacions quotidianes en les quals intervenen fenòmens electrostàtics mitjançant el model de càrrega elèctrica, així com valorar les diferents aplicacions pràctiques de l'electricitat en la societat. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)- Conéixer la força elèctrica i les variables de les quals depén, identificant la seua funció en la constitució de la matèria i les seues similituds i diferències amb la força gravitatòria. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista, Intel·ligència lògica i matemàtica)- Construir un electroimant amb la finalitat de comprovar que el seu magnetisme depén del pas del corrent i deduir les característiques de les forces magnètiques. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)- Relacionar la força magnètica amb el corrent elèctric i amb fenòmens reals de la naturalesa. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista, Intel·ligència lògica i matemàtica)- Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, valorant com a enriquidores les diferències entre les persones i mantenint una actitud activa de rebot a qualsevol tipus de discriminació. (Competències socials i cíviques / Intel·ligència Interpersonal)- Comprendre el medi ambient com a conjunt de sistemes interrelacionats i interdependents. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)


Les forces de la naturalesa Relacionar la força de la gravetat entre dos cossos amb les seues masses i la distància que els separa, reconeixent-la com a responsable dels moviments orbitals dels distints nivells d’agrupació en l’univers, distingint entre massa i pes, i calcular el valor de l’acceleració de la gravetat a partir de la relació entre ambdues magnituds.

Analitza els efectes de les forces de fregament i la seua influència en el moviment dels éssers vius i els vehicles.

Relaciona qualitativament la força de gravetat que existeix entre dos cossos amb les masses dels mateixos i la distància que els separa.

75

Programació d'Aula - ESOIdentifica els diferents nivells d’agrupació entre cossos celestes, des del cúmuls de galàxies fins al sistemes planetaris, per a finalitzar l’orde de magnitud de les distàncies aplicades.

Explicar la relació existent entre les càrregues elèctriques i la constitució de la matèria i associar la càrrega elèctrica dels cossos amb un excés o defecte d’electrons.

Planificar experiències per a comprovar i establir la relació entre el pas de corrent elèctric i el magnetisme construint un electroimant.

Reproduir els experiments d’Oersted i de Faraday, en el laboratori o per mitjà de simuladors virtuals, i deduir que l’electricitat i el magnetisme són dos manifestacions d’un mateix fenomen.

Realitzar un informe utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació a partir d’observacions o una busca guiada d’informació que relacione les distintes forces que apareixen en la naturalesa i els distints fenòmens associats a aquestes.

Distingeix entre massa i pes calculant el valor de l'acceleració de la gravetat a partir de la relació entre ambdues magnituds.

Reconeix que la força de gravetat manté els planetes girant al voltant del Sol, i a la Lluna al voltant del nostre planeta, justificant el motiu pel qual aquesta atracció no porta a la col·lisió dels dos cossos.

Relaciona quantitativament la velocitat de la llum amb el temps que triga a arribar a la Terra des d'objectes celestes llunyans i amb la distància a la qual es troben aquests objectes, interpretant els valors obtinguts.

Explica la relació existent entre les càrregues elèctriques i la constitució de la matèria i associa la càrrega elèctrica dels cossos amb un excés o defecte d'electrons.

Relaciona qualitativament la força elèctrica que existeix entre dos cossos amb la seua càrrega i la distància que els separa, i estableix analogies i diferències entre les forces gravitatòria i elèctrica.

Justifica raonadament situacions quotidianes en les quals es posen de manifest fenòmens relacionats amb l'electricitat estàtica.

Reconeix fenòmens magnètics identificant l'imant com a font natural del magnetisme i descriu la seua acció sobre diferents tipus de substàncies magnètiques.

Construeix i descriu el procediment seguit pari això, una brúixola elemental per localitzar el nord utilitzant el camp magnètic terrestre.

76


Comprova i estableix la relació entre el pas de corrent elèctric i el magnetisme, construint un electroimant.

Reprodueix els experiments d'Oersted i de Faraday, en el laboratori o mitjançant simuladors virtuals, deduint que l'electricitat i el magnetisme són dues manifestacions d'un mateix fenomen.

Realitza un informe emprant les TIC a partir d'observacions o recerca guiada deinformació que relacioni les diferents forces que apareixen en la naturalesa i els diferentsfenòmens associats a elles.






ÀGORA: Argumentar la importància que va tindre l'obra de Newton en els estudis posteriors d'astronomia.

77



INICIAL Contextualització - Observar la imatge en silenci i elaborar una llista de 10 paraules o frases relacionades amb ella.



- Posar en comú la llista amb la resta de la classe. - Llibre de l’alumne. POD.

Motivació inicial - Repetir l'observació de la imatge i l'elaboració de la llista de 10 paraules o frases, i veure quantes paraules i frases hi ha en total.



- Calcular pesos en la Lluna segons l'acceleració de la gravetat lunar.- Calcular el valor de l'acceleració de la gravetat als planetes del Sistema Solar.- Calcular forces d'atracció gravitatòria entre dos cossos.- Raonar si la força de fregament és sempre una força de frenat, posar exemples i aplicacions.- Posar exemples de fenòmens electrostàtics que es donen en la vida quotidiana.- Expressar en coulombs alguns valors de càrregues elèctriques.- Explicar què succeeix amb la força elèctrica de repulsió quan s'incrementa la distància entre dos cossos carregats electrònicament amb càrregues positives.- Dibuixar un esquema i calcular la intensitat de les forces elèctriques que intervenen quan dues càrregues diferents estan a una certa distància en el buit.- Calcular intensitats de camps elèctrics.- Argumentar si l'afirmació següent és certa o falsa: «Tot camp magnètic crea un corrent elèctric i viceversa».



- Escriure una llista de fenòmens quotidians on intervinguen forces i classificar-les segons el tipus corresponent. Posar-les en comú en classe.- Argumentar de què depén l'acceleració de la gravetat d'un planeta.- Buscar informació sobre satèl·lits artificials, els tipus que hi ha i les seues aplicacions.- Explicar quantes marees altes i baixes hi ha en un dia i què són les marees vives i les marees mortes.- Explicar el mètode d'electrització que es produeix en fregar una barra de vidre amb un teixit de seda.- Explicar què succeeix quan es penja una vareta de vidre fregada amb un teixit de seda i se li apropa una vareta de plàstic fregada amb llana.- Buscar informació sobre els diferents tipus de llampecs i veure quins són més freqüents.- Explicar com cal actuar si et sorprén una tempesta en el camp.

- Llibre de l’alumne.. MC.- Enllaços Internet.

78


- Buscar en Internet aplicacions dels imants en la vida diària.- Fer un treball de recerca sobre el fet que el nord magnètic es trobe en el pol sud geogràfic i que el sud magnètic es trobe en el pol nord geogràfic.- Explicar com i on va tindre lloc l'experiment d'Oersted.- Buscar en Internet què són i com funcionen una dinamo i un alternador.- Buscar informació sobre el descobriment de Faraday.






Calcular el pes d'un cotxe, dibuixar la seua adreça i sentit i anotar el seu centre de gravetat. Relacionar el pes i el consum d'un vehicle. Dibuixar les forces que mantenen units els planetes, els estels, els satèl·lits, etc. d'una galàxia. Calcular els pesos d'un mateix vehicle en diferents planetes. Calcular quins efectes té la força de fregament sobre el moviment d'un cotxe i com variarà segons l'ample dels

pneumàtics. Identificar el fenomen que es produeix quan en tocar un cotxe es rep una xicoteta descàrrega elèctrica i saber què es

pot fer per a evitar-la. Buscar la diferència entre un cotxe elèctric i un d'híbrid. Enunciar i escriure l'expressió matemàtica de la llei que estableix la força entre càrregues elèctriques. Buscar les analogies i les diferències entre les forces elèctriques i les gravitatòries. Explicar el funcionament dels parallamps que hi ha als edificis. Buscar informació sobre el funcionament dels trens de levitació magnètica (maglev).

ACTIVITATS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES IM Buscar el valor de l'acceleració de la gravetat als planetes del Sistema Solar. Buscar la massa i el radi dels planetes del Sistema Solar per calcular la gravetat amb l'expressió següent:

g = G · (m/R2). Explicar els tipus de satèl·lits artificials que hi ha i les aplicacions que tenen. Explicar el mètode d'electrització que es produeix en fregar una barra de vidre amb un teixit de seda i què succeeix

quan es penja aquesta barra de vidre fregada amb un teixit de seda i se li apropa una vareta de plàstic fregada amb llana.

79

Programació d'Aula - ESO Expressar en columbis alguns valors de càrregues elèctriques. Realitzar un treball de recerca sobre el fet que el nord magnètic es troba en el pol sud geogràfic i el sud magnètic es

troba en el pol nord geogràfic. Buscar en Internet què són i com funcionen una dinamo i un alternador. Buscar informació sobre l'EEI. Argumentar les conseqüències que té l'existència d'escombraries espacials. Fer un treball de recerca i una presentació sobre un dels mètodes per a netejar les escombraries espacials. Elaborar un mapa mental de les forces de la naturalesa amb esquemes i fletxes per a interrelacionar els conceptes. Buscar informació sobre l'obra Principia Mathematica de Newton i argumentar per què va marcar un abans i un

després en la història de la ciència. Investigar per què els astronautes suren en l'espai. Buscar informació sobre les estreles. Construir un telescopi amb ajuda d'informació procedent d'un enllaç d'Internet. Dibuixar un imant amb les seues línies de camp corresponents i el seu sentit. Investigar amb quin fenomen estan relacionades les aurores boreals de la naturalesa. Resumir la biografia de Faraday i els descobriments que va fer. Buscar aplicacions pràctiques del descobriment d'Oersted. Buscar informació sobre els trens de levitació magnètica (maglev).



Activitats: observar la imatge en silenci durant 30 segons i elaborar una llista de 10 paraules o frases sobre la imatge.

DESTRESA DE PENSAMENT: posar en comú les paraules i les frases amb la resta de la classe i repetir la rutina d'observar i anotar frases o paraules.

REFLEXIONA: Anotar quantes frases i paraules hi ha en total.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ADAPTACIÓ CURRICULAR80


Bàsica:

Ampliació:Construir un electroscopi.Observar una diana magnètica i explicar com funciona, quina part conté els imants, quina part està formada per materials ferromagnètics, etc.Explicar en quin principi físic es basa el funcionament d'una dinamo llanterna i com funciona.


- Per a introduir el concepte d'electrització: http://links.edebe.com/7as4r, http://links.edebe.com/r5ieb, http://links.edebe.com/fr3.

- Per a aprofundir en el funcionament del motor elèctric i construir un de senzill a partir d'una pila: http://links.edebe.com/sat6c.


- Considerar la força gravitatòria com la responsable del pes dels cossos, dels moviments orbitals i dels diferents nivells d'agrupació en l'Univers, i analitzar els factors dels quals depén.

- Comprendre el paper que juga el fregament en la vida quotidiana.

- Interpretar fenòmens elèctrics mitjançant el model de càrrega elèctrica i valorar la importància de l'electricitat en la vida quotidiana.

- Interpretar fenòmens d'interacció elèctrica, utilitzant el model atòmic de la matèria i el concepte de càrrega elèctrica.

- Conéixer els tipus de càrregues elèctriques, el seu paper en la constitució de la matèria i les característiques de les forces que es manifesten entre elles.

- Comparar els diferents tipus d'imants, analitzar el seu comportament i deduir mitjançant experiències

Rúbrica de la unitat didàctica 8. Fitxa d'avaluació de competències. Rúbrica dels projectes. Rúbriques d'habilitats generals. Avaluació de les CB / IM: registre individual. Avaluació de les CB / IM: registre del grup classe. Dossier d'aprenentatge i dossier electrònic. Informe d'avaluació.

81

http://links.edebe.com/sat6c

http://links.edebe.com/fr3

http://links.edebe.com/r5ieb

Programació d'Aula - ESOles característiques de les forces magnètiques posades de manifest així com la seua relació amb el corrent elèctric.

- Produir i interpretar fenòmens elèctrics quotidians realitzant experiències senzilles, utilitzant el model de càrrega elèctrica, i valorant les repercussions de l'electricitat en el desenvolupament científic i tecnològic.



Lectura






Expressió




82


TIC Cre@ctivitat: la predicció del temps. Intentar fer una predicció del temps de la localitat a través de les pàgines web que mostren la informació dels satèl·lits meteorològics.

Buscar el valor de l'acceleració de la gravetat als planetes del Sistema Solar.

Buscar la massa i el radi dels planetes del Sistema Solar i calcular la seua gravetat utilitzant la següent expressió: g = G · (m/R2).

Buscar informació sobre els satèl·lits artificials i les seues aplicacions.

Explicar quantes marees altes i baixes hi ha al dia i en què consisteixen les marees vives i les marees mortes.

Buscar informació sobre els diferents tipus de llampecs i quins són els més freqüents.

Buscar en Internet aplicacions dels imants en la vida quotidiana.

Investigar com i on va tindre lloc l'experiment d'Oersted.

Buscar en Internet què són i com funcionen una dinamo i un alternador i quina relació tenen amb el descobriment de Faraday.

Practicar en el «Laboratori electromagnètic de Faraday» a través d'una aplicació d'Internet.

Explicar què és l'EEI, per què cal corregir la seua òrbita i quines implicacions té el fem espacial.

Fer un treball de recerca i una presentació sobre un dels mètodes per a netejar el fem espacial.

Descriure les variables de les quals depén la velocitat orbital.

Buscar informació sobre l'obra Principia Mathematica de Newton.

Investigar per què suren els astronautes en l'espai.

Buscar informació sobre les estreles.

Buscar en Internet el valor del coeficient de fregament de diferents materials sobre diverses superfícies.

Practicar en simulacions interactives en enllaços d'Internet.

Investigar què és el generador de Van der Graaff.

Buscar informació sobre la presa de terra d'una instal·lació elèctrica i un ionitzador d'aire.

Construir un electroscopi amb l'ajuda d'una pàgina web.

Investigar si les forces magnètiques són de més intensitat que les forces gravitatòries o al revés.

83


Dibuixar les línies de camp d'un imant i el sentit d'aquestes. Comprovar-ho en una mini aplicació donada.

Fer una presentació en PowerPoint sobre els diferents tipus de transformadors i les seues aplicacions.

Investigar com es posen de manifest les aurores boreals en la naturalesa i amb quin fenomen estan relacionades.


Comprendre el paper que juga el fregament en la vida quotidiana.

Considerar la força gravitatòria com la responsable del pes dels cossos, dels moviments orbitals i dels diferents nivells d'agrupació en l'Univers, i analitzar els factors dels quals depén.

Identificar els diferents nivells d'agrupació entre cossos celestes, des dels cúmuls de galàxies als sistemes planetaris, i analitzar l'ordre de magnitud de les distàncies implicades.

Conéixer els tipus de càrregues elèctriques, el seu paper en la constitució de la matèria i les característiques de les forces que es manifesten entre elles.

Interpretar fenòmens elèctrics mitjançant el model de càrrega elèctrica i valorar la importància de l'electricitat en la vida quotidiana.

Justificar qualitativament fenòmens magnètics i valorar la contribució del magnetisme en el desenvolupament tecnològic.

Comparar els diferents tipus d'imants, analitzar el seu comportament i deduir mitjançant experiències les característiques de les forces magnètiques posades de manifest, així com la seua relació amb el corrent elèctric.

Reconéixer les diferents forces que apareixen en la naturalesa i els diferents fenòmens associats a elles.

84




3 hores setmanals

Aula


Espais exteriors


Laboratori





85

Programació d'Aula - ESOUnitat 9: Electricitat i electrònica


- Conéixer el fenomen del corrent elèctric i les seues principals magnituds, relacionar-lo amb el moviment de les càrregues elèctriques a l'interior dels conductors i observar la seva aplicació en l'entorn quotidià. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)- Dissenyar i construir circuits elèctrics i electrònics senzills amb la finalitat de comprovar els efectes de l'electricitat, la seua aplicació pràctica i les relacions entre les magnituds elèctriques. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista, Intel·ligència Lògica i matemàtica)- Analitzar els elements principals d'una instal·lació elèctrica típica i d'instruments elèctrics d'ús quotidià amb l'objecte de relacionar-los amb els components bàsics dels circuits elèctrics i electrònics, així com identificar la seua funció. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)- Mantindre una actitud crítica davant el consum desmesurat i irresponsable dels serveis, béns i productes. (Competències socials i cíviques / Intel·ligència Interpersonal)- Mantindre una actitud oberta en la incorporació, l'ús i l'actualització de les noves tecnologies durant els processos d'aprenentatge. (Competència digital, Ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)


Electricitat i circuits elèctrics

Llei d'Ohm

Dispositius electrònics d'ús freqüent

Explicar el corrent elèctric com a flux de càrregues en moviment a través d’un conductor, interpretant el significat de les magnituds elèctriques: intensitat de corrent, diferència de potencial i resistència, relacionant-les entre si per mitjà de la llei d’Ohm, i distingint entre conductors i aïllants, reconeixent els principals materials usats com a tals.

Descriure el funcionament d’una màquina elèctrica, en la qual l’electricitat es transforma en moviment, llum, so, calor, etc., per mitjà d’exemples de la vida quotidiana.

Classificar substàncies d’acord amb la conductivitat elèctrica i relacionar-les amb la

Explica el corrent elèctric com a càrregues en moviment a través d'un conductor.

Comprén el significat de les magnituds elèctriques intensitat de corrent, diferència depotencial i resistència, i les relaciona entre si utilitzant la llei d'Ohm.

Distingeix entre conductors i aïllants reconeixent els principals materials usats com a tals.

Descriu el fonament d'una màquina elèctrica, en la qual l'electricitat es transforma enmoviment, llum, so, calor, etc. mitjançant exemples de la vida quotidiana, identificant els

86


resistència d’un conductor i la resistivitat.

Explicar el funcionament d’una pila química i identificar l’electròlisi com un canvi químic.

Analitzar circuits elèctrics, construint-los i simulant-los per mitjà d’aplicacions virtuals interactives, amb diferents tipus de connexions entre els seus elements

Identificar i representar els components més habituals en un circuit elèctric: conductors, generadors, receptors i elements de control, descrivint les seues aplicacions pràctiques

seus elements principals.

Construeix circuits elèctrics amb diferents tipus de connexions entre els seus elements, deduint de forma experimental les conseqüències de la connexió de generadors i receptors en sèrie o en paral·lel.

Aplica la llei d'Ohm a circuits senzills per a calcular una de les magnituds involucrades apartir de les dues, expressant el resultat en les unitats del Sistema Internacional.

Utilitza aplicacions virtuals interactives per a simular circuits i mesurar les magnituds elèctriques.

Associa els elements principals que formen la instal·lació elèctrica típica d'un habitatge amb els components bàsics d'un circuit elèctric.

Comprén el significat dels símbols i abreviatures que apareixen en les etiquetes dedispositius elèctrics.

Identifica i representa els components més habituals en un circuit elèctric: conductors, generadors, receptors i elements de control descrivint la seua corresponent funció.

Reconeix els components electrònics bàsics descrivint les seves aplicacions pràctiques i la repercussió de la miniaturització del microxip en la grandària i preu dels dispositius.

Descriu el procés pel qual les diferents fonts d'energia es transformen en energia

87

Programació d'Aula - ESOelèctrica en les centrals elèctriques, així com els mètodes de transport i emmagatzematge de la mateixa.






ÄGORA: explicar i argumentar per què l'instrumental de treball dels electricistes està cobert completament de plàstic i si sempre s'ha treballat en aquestes condicions.

88



INICIAL Contextualització - Observar amb atenció les imatges. - Llibre de l’alumne. POD.


- Respondre les preguntes que es plantegen i escriure’n altres noves. - Llibre de l’alumne. POD.

Motivació inicial - Posar en comú amb la resta de la classe totes les preguntes i pensar com respondre-les.



- Classificar alguns materials en conductors o aïllants.- Diferenciar entre sentit real del corrent elèctric i sentit convencional.- Calcular intensitats de corrents i càrregues de circuits en determinades circumstàncies.- Calcular el valor de la resistència elèctrica d'un filferro de coure i la resistència d'una bombeta en determinades situacions.- Calcular resistències equivalents a associacions de resistències en sèrie o en paral·lel.- Calcular potències i energies consumides en aparells amb característiques determinades.



- Argumentar si és necessari que els cossos estiguen carregats per a conduir el corrent elèctric.- Dissenyar una pila Daniell a partir d'un enllaç d'Internet.- Raonar com varia la quantitat de càrrega elèctrica que travessa un punt d'un circuit si es van variant les condicions del circuit.- Explicar què succeiria si un operari s'equivocara en mesurar una diferència de potencial i posara el voltímetre en sèrie en el circuit.- Buscar en Internet com es mesuren les resistències a partir del codi de colors.- Calcular el valor de resistències equivalents, caigudes de tensió, intensitats que ixen d'un generador i intensitats que circulen en circuits determinats.- Explicar les conseqüències negatives que pot tindre l'efecte Joule.- Argumentar quins factors han tingut més influència en l'èxit dels circuits electrònics en comparació dels circuits elèctrics.



- Realitzar els apartats pràctics d’«Experimenta» i «Ciència al teu abast».- Completar les activitats de l'apartat «Activitats finals».- Completar les activitats de l'apartat «Posa a prova les teues competències».


89

Programació d'Aula - ESO- Reflexionar sobre els coneixements apresos.

90




Explicar què li falta al circuit elèctric d'un autobús quan es queda sense bateria i què es pot fer per solucionar-ho. Explicar quins efectes de l'electricitat s'han utilitzat per a crear un arc de seguretat i què es pot detectar amb aquest. Explicar com ha de ser un circuit elèctric amb diverses bombetes perquè seguisca funcionant en cas que una

bombeta es fonga. Explicar per què els electricistes es posen guants quan treballen i per què els mànecs dels tornavisos que usen són

de plàstic. Explicar el funcionament d'una pila i veure les diferències entre una pila i una cel·la electrolítica.

ACTIVITATS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES IM Dissenyar una pila Daniell. Investigar en Internet com es mesuren les resistències a partir d'un codi de colors. Argumentar quins factors poden haver tingut més influència en l'èxit dels circuits electrònics en comparació dels

circuits elèctrics. Aplicar la tècnica cooperativa del joc de les paraules per a desenvolupar els conceptes apresos en la unitat a partir de

paraules clau escrites en la pissarra. Experimentar amb l'electroscopi construït en classe. Buscar informació sobre les piles de combustible d'hidrogen i investigar quins avantatges i inconvenients tenen i

quines aplicacions podrien tindre. Calcular variacions d'intensitat, diferències de potencials, forces electromotrius de les piles, intensitats, caigudes de

potencials, valors de resistències, etc. en circuits determinats. Resoldre els valors de diferents tipus de circuits. Dissenyar, construir i simular circuits amb el programa Crocodile Clips Elementary Edition d'Internet. Buscar informació sobre l'ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Calculator).

CULTURA DEL PENSAMENT91

Programació d'Aula - ESORUTINA DEL PENSAMENT: «Pense - M'interessa - Investigue»


Activitats: observar la imatge i respondre les preguntes plantejades.

DESTRESA DE PENSAMENT: pensar noves preguntes.

REFLEXIONA: posar en comú totes les preguntes de la classe i pensar en com respondre-les.


Ampliació:Explicar quina funció té el comptador, on se situa el quadre de distribució, el paper dels cables de fase, dels neutres i de presa de terra en una instal·lació elèctrica.Explicar com es diuen els diferents tipus de punts terminals i per a què s'utilitzen.Explicar què representa un esquema determinat.Analitzar la instal·lació elèctrica d'una casa.


Per a accedir als coneixements bàsics de la unitat i avaluar els coneixements que s'han adquirit: ht tp://links.edebe.com/i5djy .Visualitzar un vídeo sobre l'electròlisi de l'aigua: http://links.edebe.com/x8tr.


- Explicar el fenomen físic del corrent elèctric i interpretar el significat de les magnituds intensitat de corrent, diferència de potencial i voltatge, així com les relacions entre elles.

Rúbrica de la unitat didàctica 9. Fitxa d'avaluació de competències. Rúbrica dels projectes. Rúbriques d'habilitats generals. Avaluació de les CB / IM: registre individual.

92

http://links.edebe.com/y5djy

http://links.edebe.com/y5djy


- Explicar el funcionament d'una pila química i identificar l'electròlisi com un canvi químic.

- Classificar substàncies en funció de criteris de conductivitat elèctrica.

- Comprovar els efectes de l'electricitat (llum, calor, so, moviment, etc.) i les relacions entre les magnituds elèctriques mitjançant el disseny i construcció de circuits elèctrics i electrònics senzills, en el laboratori o mitjançant aplicacions virtuals interactives.

- Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d'intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment quant a les transferències i el consum energètic que produeixen.

- Valorar la importància dels circuits elèctrics i electrònics en les instal·lacions elèctriques i instruments d'ús quotidià, descriure la seua funció bàsica i identificar els seus diferents components.


Avaluació de les CB / IM: registre del grup classe. Dossier d'aprenentatge i dossier electrònic. Informe d'avaluació.


Lectura





• Utilització d'estratègies de comprensió lectora:- Lectura silenciosa (autoregulació de la comprensió).

93

Programació d'Aula - ESO- Elaboració de síntesi, esquemes, resums (consciència de la pròpia comprensió).

Expressió




TIC Cre@ctivitat: realitzar un treball de recerca sobre els implants de microxips, buscar opinions a favor i en contra per a fer una presentació, i plantejar un debat en classe argumentant també el paper dels governs en aquest tema.

Dissenyar una pila Daniell amb la informació d'un enllaç d'Internet.

Buscar en Internet com es mesuren les resistències a partir d'un codi de colors.

Buscar informació sobre l'estructura dels metalls i explicar si en un circuit elèctric es poden moure càrregues positives pels seus cables.

Buscar els noms de diferents components dels circuits.

Buscar informació sobre les piles de combustible d'hidrogen, quins avantatges i inconvenients tenen i quines aplicacions poden tindre en el futur.

Investigar què és un brunzidor, com funciona i quin efecte produeix en l'electricitat.

Dissenyar, construir i simular circuits amb el programa Crocodile Clips Elementary Edition d'Internet.

Investigar quin va ser el primer component que va permetre la miniaturització dels aparells elèctrics.

Buscar informació sobre l'ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Calculator).

94



- Explicar el fenomen físic del corrent elèctric i interpretar el significat de les magnituds intensitat de corrent, diferència de potencial i resistència, així com les relacions entre elles.

- Comprovar els efectes de l'electricitat i les relacions entre les magnituds elèctriques mitjançant el disseny i construcció de circuits elèctrics i electrònics senzills, en el laboratori o mitjançant aplicacions virtuals interactives.

- Valorar la importància dels circuits elèctrics i electrònics en les instal·lacions elèctriques i instruments d'ús quotidià, descriure la seua funció bàsica i identificar els seus diferents components.

- Conéixer la forma en la qual es genera l'electricitat en els diferents tipus de centrals elèctriques, així com el seu transport als llocs de consum.

95




3 hores setmanals

Aula


Espais exteriors


Laboratori





96


Unitat 10: Ús racional de l'energia


- Conéixer les principals fonts d'energia i saber diferenciar entre fonts d'energia renovables i no renovables per a situar-les en el context econòmic, mediambiental i geopolític. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, competències socials i cíviques / Intel·ligència naturalista, Intel·ligència Interpersonal)- Identificar l'eficiència energètica dels diferents electrodomèstics i màquines amb l'objectiu de valorar la importància d'un consum responsable de les diferents fonts energètiques, d'acord amb els avantatges i inconvenients de cadascuna d'elles. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, competències socials i cíviques / Intel·ligència naturalista, Intel·ligència Interpersonal)- Reconéixer com arriba l'energia a les indústries, cases... des dels punts on es genera l'electricitat amb la finalitat d'interpretar les fases que tenen lloc durant la seua generació, transport, emmagatzematge i utilització. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)- Reconéixer la importància que té el control de l'energia en el manteniment de la nostra qualitat de vida i el progrés econòmic. (Competències socials i cíviques / Intel·ligència Interpersonal)- Valorar el desenvolupament de les investigacions en el camp de les fonts d'energia renovables per a la conservació del medi. (Competències socials i cíviques / Intel·ligència Interpersonal)


Energia

Aspectes industrials de l'energia

Fuentes d'energia

Ús racional de l'energia

Descriure el procés pel qual les distintes fonts d’energia es transformen en energia elèctrica en les centrals elèctriques, així com els mètodes de transport i emmagatzematge d’aquesta.

Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de les diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.

Reconéixer que la calor i el treball són dues formes de transferència d’energia i identificar les situacions en què es produeixen.

Relacionar els conceptes de treball i potència en

Argumenta que l'energia es pot transferir, emmagatzemar o dissipar, però no crear ni destruir, utilitzant exemples.

Reconeix i defineix l'energia com una magnitud expressant-la en la unitat corresponent en el Sistema Internacional.

Relaciona el concepte d'energia amb la capacitat de produir canvis i identifica elsdiferents tipus d'energia que es posen de manifest en situacions quotidianes explicantles transformacions d'unes formes a unes altres.

97

Programació d'Aula - ESOla resolució de problemes expressant els resultats en unitats del sistema internacional o altres d’ús comú.

Associar els elements principals que formen la instal·lació elèctrica típica d’un habitatge amb els components bàsics d’un circuit elèctric, reconeixent el significat dels símbols i abreviatures que figuren en les etiquetes dels dispositius elèctrics.

Identificar el consum elèctric dels aparells d’ús habitual. Calcular el consum elèctric en l’àmbit domèstic i plantejar propostes d’estalvi.

Explica el concepte de temperatura en termes del model cinètic-molecular diferenciantentre temperatura, energia i calor.

Coneix l'existència d'una escala absoluta de temperatura i relaciona les escales de Celsius i Kelvin.

Identifica els mecanismes de transferència d'energia reconeixent-los en diferents situacions quotidianes i fenòmens atmosfèrics, justificant la selecció de materials per a edificis i en el disseny de sistemes de calfament.

Explica el fenomen de la dilatació a partir d'alguna de les seues aplicacions com els termòmetres de líquid, juntes de dilatació en estructures, etc.

Explica l'escala Celsius establint els punts fixos d'un termòmetre basat en la dilatació d'un líquid volàtil.

Interpreta qualitativament fenòmens quotidians i experiències on es pose de manifest l'equilibri tèrmic associant-lo amb la igualació de temperatures.

Reconeix, descriu i compara les fonts renovables i no renovables d'energia,analitzant amb sentit crític el seu impacte mediambiental.

Compara les principals fonts d'energia de consum humà, a partir de la distribuciógeogràfica dels seus recursos i els efectes mediambientals.

98


Analitza la predominança de les fonts d'energia convencionals enfront de les alternatives,argumentant els motius pels quals aquestes últimes encara no estan suficientment explotades.

Interpreta dades comparatives sobre l'evolució del consum d'energia mundial proposant mesurades que poden contribuir a l'estalvi individual i col·lectiu.





Educació ambiental: reconéixer la importància de les energies renovables.

Educació moral i cívica: evitar un malbaratament de l'energia i veure les conseqüències negatives que podria tindre per a les generacions futures.

ÄGORA: reflexionar sobre el que podria succeir amb les condicions de vida actuals si es fa un malbaratament d'energia innecessari, i com influiria això en les generacions futures.

99



INICIAL Contextualització - Llegir un fragment de la conversa entre tres científics extreta de l'última convenció de «L'energia i el futur».



- Pensar en els comentaris de cada científic. - Llibre de l’alumne. POD.

Motivació inicial - Posar en comú amb la resta de la classe una defensa per a cadascuna de les posicions dels científics que intervenen en la conversa.



- Aplicar la destresa Metàfora i analogia per a descriure l'energia, a partir de la frase «L'energia flueix com l'aigua».- Classificar alguns successos segons si són de transferència d'energia mitjançant calor o treball.- Explicar les similituds i les diferències entre les reaccions de combustió i la fotosíntesi.- Argumentar si totes les formes d'energia convencionals contaminen i si les energies alternatives són netes.- Explicar quin dispositiu transforma l'energia elèctrica en altres tipus d'energia per a utilitzar-la a les cases.



- Explicar de quina manera es propaga la calor en diferents situacions determinades.- Argumentar on va l'energia d'un plat de sopa quan es gela.- Explicar la diferència entre el corrent continu i alterna d'un alternador i una dinamo.- Investigar amb quin tipus de corrent es dóna el transport de l'energia elèctrica fins a les cases i per què.- Buscar informació sobre la transformació d'energia lumínica en electricitat a partir de plaques fotovoltaiques.- Buscar exemples reals de successos provocats per l'abús en el consum d'energia i veure quines mesures es podrien haver pres per a evitar-los.





100




Identificar quins elements són necessaris en una ciutat respectuosa amb el medi ambient, quines fonts d'energia s'utilitzen preferentment, de quina manera s'utilitzen el sol i el vent als edificis, què es fa amb els productes de deixalla, quins mitjans de transport hi ha i quina font d'energia utilitzen.

Explicar quins hàbits contribueixen a l'estalvi d'energia. Nomenar els diferents contenidors i identificar el color amb el tipus de residu que recullen. Explicar què succeeix amb l'energia d'un autobús quan està en marxa, quan frena, quan està parat i quan torna a

arrencar. Explicar els avantatges d'usar fonts d'energia renovables. A partir d'un gràfic, explicar d'on procedeix la major part d'energia elèctrica que es produeix a Espanya. Elaborar una llista amb mesures i consells per estalviar energia en l'àmbit domèstic.


Aplicar la destresa Metàfora i analogia per descriure l'energia a partir de la frase «L'energia flueix com l'aigua”. Classificar alguns esdeveniments segons si són transferències d'energia mitjançant calor o treball. Explicar de quina manera es propaga la calor en situacions determinades. Explicar les similituds i les diferències entre les reaccions de combustió i fotosíntesi. Argumentar si totes les formes d'energia convencionals contaminen i si les energies alternatives són netes. Explicar la diferència entre el corrent continu i alterna en un alternador i una dinamo. Buscar informació sobre la transformació d'energia lluminosa en electricitat a partir de plaques fotovoltaiques. Descriure la problemàtica energètica actual i quines mesures s'estan adoptant per a solucionar-la. Investigar d'on obté l'energia nuclear uns valors tan elevats d'energia. Calcular el treball que efectua un ascensor quan puja a una persona de 80 kg. Buscar informació sobre el concepte de rendiment o eficiència energètica, escriure la seva expressió matemàtica i

realitzar càlculs. Explicar quines fonts d'energia es basen en el desenvolupament sostenible i justificar si és una utopia utilitzar

exclusivament aquestes fonts d'energia. Buscar informació sobre el protocol de Kyoto i sobre quins països han incomplit més vegades dit protocol. Investigar sobre una central elèctrica pròxima a la zona, explicar el funcionament i les característiques i investigar quin

és la seua aportació al total d'energia produïda en la comunitat autònoma i a Espanya. A partir d'un gràfic explicar d'on procedeix la major part d'energia elèctrica que es produeix a Espanya. Elaborar una llista amb mesures i consells per a estalviar en l'àmbit domèstic.

101




Activitats: llegir el fragment d'una conversa entre científics extreta de l'última convenció sobre «L'energia i el futur» i veure les posicions de cadascun d'ells.

DESTRESA DE PENSAMENT: pensar una defensa amb arguments per a la posició de cada científic.

REFLEXIONA: posar en comú amb els companys/es la defensa, per temps, de cadascun de les posicions dels científics que intervenen en la conversa.


Ampliació:

Buscar informació sobre l'experiment de J. P. Joule i explicar el tipus d'energia que té el pes abans de caure i quin tipus de transformació experimenta l'energia durant la caiguda.Explicar per a què s'utilitza l'energia generada en la caiguda del pes en l'experiment de J. P. Joule i explicar quina força és la responsable del calfament de l'aigua.Investigar els resultats de les experiències de J. P. Joule i utilitzar les dades experimentals per a completar un text.


- Accedir a un interactiu sobre el camí de l'electricitat: http://links.edebe.com/uqi2.- Per a entendre el concepte de conservació de l'energia visualitzar el vídeo en http://links.edebe.com/7zv3u

102

http://links.edebe.com/7zv3u



- Conéixer i comparar les diferents fonts d'energia emprades en la vida diària en un context global que implique aspectes econòmics, mediambientals i geopolítics.

- Argumentar, amb criteris ambientals, l'ús de diferents fonts d'energia per a determinades aplicacions.

- Valorar la importància de realitzar un consum responsable de les fonts energètiques.

- Identificar el consum elèctric d'aparells d'ús habitual. Calcular el consum elèctric en l'àmbit domèstic i plantejar propostes per al seu estalvi.

- Conéixer la forma en la qual es genera l'electricitat en els diferents tipus de centrals elèctriques, així com el seu transport als llocs de consum.

- Valorar les repercussions de l'electricitat en les condicions de vida de les persones.

- Argumentar el propi punt de vista sobre temes científics controvertits socialment, a partir de llegir amb actitud crítica documents sobre investigacions realitzades per altres persones per a poder valorar els procediments i els arguments aportats.

Formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre situacions problemàtiques, buscant, seleccionant i interpretant informació de caràcter científic.

• Observació d'adquisició de continguts.• Generador d'activitats.

Rúbrica de la unitat didàctica 10 Fitxa d'avaluació de competències. Rúbrica dels projectes. Rúbriques d'habilitats generals. Avaluació de les CB / IM: registre individual. Avaluació de les CB / IM: registre del grup classe. Dossier d'aprenentatge i dossier electrònic. Informe d'avaluació.


Lectura

103

Programació d'Aula - ESO• Lectura comprensiva d'informació sobre temes relacionats amb Física i Química.





Expressió




TIC • Cre@ctivitat: fer una presentació sobre la producció d'energia primària per comunitats, el consum d'energia elèctrica a les grans ciutats en comparació de les més menudes i calcular la quantitat de tones de CO 2 que emet Espanya.

• Classificar alguns esdeveniments segons si són transferència d'energia mitjançant calor o treball.

• Argumentar on va l'energia d'un plat de sopa quan es gela.

• Explicar les similituds i les diferències entre la combustió i la fotosíntesi.

• Buscar informació sobre la transformació d'energia lumínica en electricitat a partir de plaques fotovoltaiques.• Buscar exemples reals de successos provocats per l'abús en el consum d'energia i explicar què mesures es podrien

haver pres per a evitar-los.• Investigar d'on obté l'energia nuclear valors tan alts d'energia.• Investigar d'on obté el Sol l'energia que després arriba a la Terra en forma d'energia radiant.• Buscar informació sobre el concepte de rendiment o eficiència energètica, escriure la seua expressió matemàtica i

realitzar càlculs.

104


• Buscar informació sobre el protocol de Kyoto i sobre quins països han incomplit més vegades dit protocol.• Investigar sobre una central elèctrica pròxima, explicar el seu funcionament i les seues característiques i investigar

l'aportació d'energia que fa a la comunitat i a Espanya.• Buscar informació sobre el consum energètic en les diferents comunitats.• Buscar en Internet l'escala de la Certificació d'Eficiència Energètica (CEE) dels edificis.• Explicar els avantatges d'utilitzar fonts d'energia renovables.• A partir d'un gràfic, explicar d'on procedeix la major part de l'energia elèctrica que es produeix a Espanya.


- Reconéixer que l'energia és la capacitat de produir transformacions o canvis.

- Identificar els diferents tipus d'energia que es donen en fenòmens quotidians i en experiències senzilles realitzades en el laboratori.

- Relacionar els conceptes d'energia, calor i temperatura en termes de la teoria cinètic-molecular i descriure els mecanismes pels quals es transfereix l'energia tèrmica en diferents situacions quotidianes.

- Interpretar els efectes de l'energia tèrmica sobre els cossos en situacions quotidianes i en experiències de laboratori.

- Valorar el paper de l'energia en les nostres vides, identificar les diferents fonts, comparar l'impacte mediambiental de les mateixes i reconéixer la importància de l'estalvi energètic per a un desenvolupament sostenible.

- Conéixer i comparar les diferents fonts d'energia emprades en la vida diària en un context global que impliqui aspectes econòmics i mediambientals.

- Valorar la importància de realitzar un consum responsable de les fonts energètiques.

105



Llibre de l'alumne 3r de Física i QuímicaLlibre Digital InteractiuBiblioteca de RecursosRecursos per a l'aulaMaterial per treballar l'Educació emocionalProjectes d'Aprenentatge i ServeiGenerador d'avaluacionsDosser d’aprenentatge i e-dossierOrdinadorCalculadoraPissarra digitalMaterial manipulable i experimental propi de la matèria

3 hores setmanals

Aula


Espais exteriors


Laboratori





CULTURA EMPRENEDORA(Emprenem) Projecte: Ciència pels més menuts.

Capacitats emprenedores: iniciativa, planificació i presa de decisions.

Activitat: Organitzar tallers o espectacles de ciències pels més menuts.

Activitat 1: Dueu a terme una pluja d'idees per a decidir quins experiments de ciència per a xiquets es poden treballar, classificar-los per edats i anotar si necessiten supervisió d'un adult o no.

Activitat 2: Feu una llista dels esdeveniments i llocs en els quals es poden dur a terme els experiments.

Fase 1 Fase 2 Fase 3106


Per on comencem? Concretem la idea

Com ens organitzem?El pla

Ho posem en pràctica?Prenem decisions

Activitat 3: escolliu en quin esdeveniment es faran els experiments i a qui van dirigits.

Activitat 4: aconseguiu tots els materials necessaris per als experiments i comprovar que funcionen.

Activitat 5: detalleu les tasques amb data d'inici i final.

Activitat 6: distribuïu a cada membre del grup la tasca més adequada segons les seues característiques.

Activitat 7: prepareu una llista sobre el que han de saber els pares, mares, l'adreça de l'escola i els xiquets als quals van dirigits els experiments.

Activitat 8: escriviu les accions de comunicació que s'han de dur a terme per a donar a conéixer el projecte als pares, mares, responsables de l'escola i als xiquets als quals van dirigits els experiments.

Activitat 9: calculeu els costos totals que s'hauran d'assumir per a realitzar l'activitat i el preu mínim que s'haurà de cobrar per a cada activitat.

Activitat 10: compareu els resultats obtinguts amb el que es pensava en un inici i comentar-los amb l'equip.

Conclusions.

Què hem aprés amb aquest projecte?

107


108

· Web viewFormula hipòtesi per a explicar fenòmens quotidians utilitzant teories i models...

Documents

Transcript of · Web viewFormula hipòtesi per a explicar fenòmens quotidians utilitzant teories i models...