FRANCESC EIXIMENIS

Eiximenis va nàixer a Girona al segle XIV, probablement entre els anys 1327 i 1332, al sí d’una família benestant. Va passar la infantessa a la seua ciutat natal, ingressà al convent franciscà i allí realitzà la seua primera formació, pròpia d’aquesta época, estudiant matèries com llatí, matemàtiques, física, retòrica, lògica... Després estudià en ciutats com Barcelona, Oxford, París i finalment acabà en Tolosa de Llenguadoc.

El franciscà Eiximenis va tindre molt bona relació amb successius monarques de la Corona d’Aragó, gràcies a aquesta relació va obtenir la concessió de mestre de Teologia de Tolosa.

Una de les seues obres més importants és Lo Crestià que pot considerar-se una Suma Teològica de l’Edat Mitjana, amb una explicació de què és el Cristianisme. És una enciclopèdia en què Eiximenis es va proposar arreplegar tot el saber i totes les activitats de l’home cristià del seu temps. Va preveure que tindria tretze llibres, dels quals només en coneixem quatre, - El Primer, el Segon, el Terç i el Dotzé-, probablement perquè els altres no els arribà a escriure. La casa reial posà un gran interès en aquest llibre i el rei volia que Eiximenis no eixirà cap a Barcelona sense acabar el primer volum.

Ara bé, la ciutat de València s’interposà en el seu camí. Era una ciutat nova que calia recristianitzar i els Jurats de la ciutat, els quals estaven elegits per parròquies i portaven el govern de la ciutat, tenien gran interès en atraure teòlegs importants com Eiximenis, tot açò junt a l’atractiu d’una ciutat emergent i també la hipòtesi d’una certa discrepància amb la casa reial, arribà Francesc Eiximenis a la ciutat de València l’any 1383.

Quan va arribar a la ciutat, dintre del seu bagatge literari portava el Primer llibre de Lo Crestià, com hem comentat, i el Tractat d’Usura, encara que es pot dir que es consolida a València.

Però al mateix temps a la ciutat de València es crea una situació paradoxal, un franciscà en la terra d’un predicador per excel·lència com era Sant Vicent Ferrer. En aquesta época eren dues les ordres que rivalitzaven, sobretot per veure qui tenia més influències, però les dues es dedicaven a la predicació i les càtedres. Els dos frares tenien com a missió la predicació i la instrucció del públic però mentre San Vicent s’adreçava a tot el món, Eiximenis ho feia més a la classe burgesa.

Seguidament escriu El Regiment de la Cosa Publica, mitjançant aquesta obra Eiximenis es convertix en una espècie d’assessor de com s’ha de portar el bon regiment d’una ciutat, per això està en valencià perquè es poguera consultar. Dins de la ciutat, a qui més defensa perquè són el motor econòmic és als mercaders. Es decanta pel “Pactisme” com a forma de govern, fer uns pactes i si no s’acompleixen el poble tenia dret a queixar-se. Va pronunciar a la Seu de València l’Elogi fúnebre per la mort de Pere El Cerimoniós. Altres llibres que va escriure a València va ser El llibre dels àngels, llibre de teologia a l’abast del poble. Els àngels impliquen que Déu es fa home. La idea és que no només cada persona té un àngel de la guarda, sinó també cada ciutat. Lo llibre de les dones, normes de vida cristiana per a dones casades, solteres, viudes i religioses, és un llibre que va tindre una gran repercussió en la vida posterior. Reflexió perquè les dones pogueren complir amb la fe cristiana. Aquest llibre comparteix els prejudicis antifeministes de l’época, però trenca amb altres com l’accés de la dona a la cultura i demanava que els marits saberen comportar-se.

L’any 1408 el papa Benet XIII, el papa Lluna, el reclama a Perpinyà. Al 1409 va morir. Actualment es pot qualificar com un escriptor de gran èxit i formació i amb una obra vastíssima escrita en

llengua vulgar i dotada de gran gràcia i estil. Ocupa un dels màxims llocs de la nostra literatura medieval i es pot considerar un dels exponents de la predicació escrita en llengua vulgar.