werther. Definitiu

18
ELS PATIMENTS DEL JOVE WERTHER 1r batxillerat B, 3r trimestre. Curs 2010-2011 Marta Hormigo, Alba Lafarga Aquest treball es basa en l’edició Los sufrimientos del joven Werther de l’editorial De bolsillo. Traducció de José María Valverde i el pròleg de Gustavo Martín Garzo. 1.- ARGUMENT La història narra els fets que ocorren al jove Werther, qui s’enamora d’una noia anomenada Carlota i que ja està promesa. La novel·la té lloc des dels dies previs a conèixer la noia fins al tràgic desenllaç. Els esdeveniments es desenvolupen a l’Alemanya del segle XVIII. L’acció té una durada aproximada d’un any i mig (del maig de 1771 al desembre de 1772). Werther és un jove que pertany a una família rica que s’instal·la en un petit poble. Ell dedicarà les seves hores a dibuixar i a anar coneixent la gent d’allà. Fins que Carlota entri en la seva vida i canviï el curs d’aquesta. Werther s’enamora de la bondat de la jove al tenir cura dels seus germans d’ençà que una malaltia s’endugué la mare d’aquesta, també s’enamorà de la seva bellesa. Però és un amor impossible que anirà corroent l’ànima del protagonista fins a portar- lo a l’extrem del suïcidi.

description

comentari literari sobre la novel.la de Goethe, Werther.

Transcript of werther. Definitiu

Page 1: werther. Definitiu

ELS PATIMENTS DEL JOVE WERTHER

1r batxillerat B, 3r trimestre. Curs 2010-2011

Marta Hormigo, Alba Lafarga

Aquest treball es basa en l’edició Los sufrimientos del joven

Werther de l’editorial De bolsillo. Traducció de José María

Valverde i el pròleg de Gustavo Martín Garzo.

1.- ARGUMENT

La història narra els fets que ocorren al jove Werther, qui s’enamora d’una noia anomenada Carlota i que ja està promesa. La novel·la té lloc des dels dies previs a conèixer la noia fins al tràgic desenllaç. Els esdeveniments es desenvolupen a l’Alemanya del segle XVIII. L’acció té una durada aproximada d’un any i mig (del maig de 1771 al desembre de 1772).

Werther és un jove que pertany a una família rica que s’instal·la en un petit poble. Ell dedicarà les seves hores a dibuixar i a anar coneixent la gent d’allà. Fins que Carlota entri en la seva vida i canviï el curs d’aquesta. Werther s’enamora de la bondat de la jove al tenir cura dels seus germans d’ençà que una malaltia s’endugué la mare d’aquesta, també s’enamorà de la seva bellesa. Però és un amor impossible que anirà corroent l’ànima del protagonista fins a portar-lo a l’extrem del suïcidi.

Page 2: werther. Definitiu

2.- ANÀLISI

El nucli argumental de la novel·la és la vida de Werther des de que arriba al nou poble fins la seva mort i es divideix en tres parts (quan arriba al poble, quan coneix a Carlota i l’enfosquiment de Werther). Els principals personatges que mantenen aquest nucli argumental són Werther, el protagonista de la història i Carlota, la jove de qui depenen les accions de Werther. En un segon pla però també d’important rellevància tenim a l’Albert, el promès de Carlota, i Guillem, el receptor de les cartes enviades per Werther durant les dues primeres parts.

A la tercera part, en l’última trobada dels joves, Werther llegeix la traducció d’un conte d’Ossián que se suposa que el mateix Werther ha traduït. És una història intercalada que origina una escena molt emotiva ja que aquesta narració és força paral·lela a allò que els està passant a Werther i Carlota. Considerem que l’obra en conjunt és estètica i ideològica alhora. És estètica per l’exhaustiu ús de descripcions, sobretot de paisatges naturals que les relaciona amb els seus sentiments; la naturalesa esdevé un reflex dels sentiments. Un clar exemple és que la novel·la s’inicia al maig, la primavera, i és l’època en què Werther coneix a Carlota i se n’enamora. Per exemple, en la pàgina 19 observem aquesta relació: “Una admirable serenidad ha invadido toda mi alma, semejante a la dulce mañana primaveral que disfruto con todo mi corazón”. Tanmateix, la part ideològica és més important ja que es mostra la psicologia del personatge, la seva evolució cap a la desesperació i la mort. Werther mostra en les seves cartes que els sentiments dominen a l’home i contrasta aquesta opinió amb les ideologies d’altres personatges. Werther destaca clarament la defensa d’allò que és natural, innat i rebutja les lleis i les normes. Per exemple, en la pàgina 27 trobem que diu el següent: “Sólo la Naturaleza tiene una riqueza sin fin, y sólo ella forma al gran artista.” I “Todas la reglas destruyen el verdadero sentimiento de la naturaleza y la auténtica expresión.” El fet que ha portat a Werther cap a aquest poble ha estat el desig de trobar-se a sí mateix a partir de la solitud. Per exemple, tal i com trobem a la pàgina 18: “la soledad es un bálsamo precioso para mi corazón en este lugar paradisíaco; y la estación de la juventud calienta con toda riqueza este corazón que se estremece tan a menudo.” Per trobar aquesta solitud, s’ha allunyat de la ciutat . A la pàgina 22 veiem la idea que el protagonista té sobre els humans: “El género humano es una cosa uniforme. La mayor parte de ellos pasan la mayor parte del tiempo trabajando para vivir, y lo poco que les queda de libertad les da tanta angustia, que buscan todos los medios para librarse de ella... Nuestro destino es ser mal entendidos”. A la pàgina 48 destaca el pessimisme comú en els homes: “Los hombres nos lamentamos a menudo de que los días buenos sean tan pocos, y los malos sean tantos, pero me parece que muchas veces sin razón. Sin siempre tuviéramos el corazón abierto para disfrutar lo bueno que Dios nos depara día tras día, tendríamos también bastante fuerza para soportar el mal cuando llega.”. Més endavant, a la pàgina 50 continua parlant del comportament humà: “¿No es bastante que no podamos hacernos felices mutuamente, sino que también hemos de quitarnos el contento que todos los corazones pueden obtener alguna vez? ... Vemos persona felices a las que no hemos hecho felices nosotros, y esto nos resulta insoportable... No puedes hacer por tus amigos más que dejarles sus alegrías y aumentar su dicha saboreándola con ellos”. Werther també parla de la insuficiència del llenguatge per representar l’angelical Carlota, ell ho diu així: “Tendría que tener los dotes del mayor de los poetas para poder representar a lo vivo la expresión de sus gestos, la armonía de voz, el fuego celeste de sus miradas. No, no hay

Page 3: werther. Definitiu

palabras que expresen la ternura que había en toda su actitud y en todo su ánimo; es tosco todo lo que pudiera presentar.” Pel que el tipus de narrador respecta, l’obra es divideix en dues parts. La primera està narrada en forma epistolar per la mà de Werther (primera persona). Les cartes van dirigides al seu amic Guillem i alguna a la Carlota. Així els fets es succeeixen de manera lineal i el lector té constància dels dies que transcorren entre carta i carta (el temps no avança sempre de la mateixa manera). Els recursos emprats són el resum i el diàleg (el dir i el mostrar). A través dels resums se’ns explica allò que passa en un dia i que no és massa rellevant. L’escriptor escenifica les parts essencials per a l’evolució de la trama i del personatge, aquí fa ús dels diàlegs i potser d’una descripció més extensa. A la segona part hi ha un narrador omniscient en tercera persona que és combinat amb dues cartes del protagonista dirigides a Guillem i una dirigida a Carlota. Aquest canvi de narrador és degut a que podrà mostrar millor la desesperació del personatge ja que el narrador gaudeix de més llibertat a l’hora de mostrar els esdeveniments que precipiten el trist final. Combina aquest narrador extern amb cartes que il·lustren l’estat desesperat de Werther; les seves cartes prenen un to més i més fosc progressivament. Com ja hem explicat una mica més amunt, el diàleg està introduït de manera indirecta ja que al tractar-se de cartes els fets no tenen lloc en un temps real, sinó que són esdeveniments ja passats. La descripció és molt important al llarg de la novel·la ja que la majoria de vegades que l’ha emprat la relaciona directament amb els seus sentiments. Les descripcions sempre ens mostren una naturalesa misteriosa, lligada al seu estat d’ànim. Un exemple d’això, el trobaríem a la pàgina 128 on diu: “Aquel umbral dónde tantas veces habían jugado los niños de la vecindad ahora estaba manchado de sangre. El amor y la fidelidad, los más hermosos sentimientos humanos, se habían transformado en violencia y muerte. Los fuertes árboles estaba sin follajes y escarchados; los setos hermosos que formaban una bóveda sobre los bajos muros del cementerio estaban sin hojas, y las lápidas de las tumbas asomaban por los huecos, cubiertas de nieve.” En aquest cas concret Werther està en el seu procés d’ofuscació, molt lligat a l’època de l’any, l’hivern. Els fets d’aquesta novel·la són versemblants perquè podien haver esdevingut en aquella època; de fet, a partir de la publicació de Los sufrimientos del joven Werther es desencadenà una onada de suïcidis que obligà a Goethe a introduir una nota d’advertència a la segona edició. És una novel·la que no mostra cap element fantàstic, ni irreal ni absurd. Sí que hi ha moments en què Werther passeja sota la llum de la lluna i se’ns mostra una naturalesa molt viva, però en cap moment ratlla l’imaginari o l’absurd. El llenguatge utilitzat en l’obra és força elaborat però en cap cas és massa recarregat. A través d’aquest es creen imatges molt estètiques. En l’obra el protagonista valora positivament el llenguatge popular ja que el considera l’origen, la pàtria; una idea molt romàntica. Valora els sentiments i el llenguatge amb més capacitat per reproduir la natura. 3.- COMENTARI Aquesta novel·la no destaca perquè s’hi esdevinguin una gran quantitat d’esdeveniments, sinó que més aviat és una obra psicològica que busca mostrar els canvis interns que li ocorren al protagonista. No es centra gaire en mostrar la manera de fer d’una societat, tot i que certes conveniències socials sí que hi són representades (els balls, el comportament de les persones en aquest...). Werther no defensa la societat classista ja que ell interacciona molt amb la gent del poble; realment està molt interessat en la gent de condició més humil (com per exemple al

Page 4: werther. Definitiu

principi del llibre apareixen dos nens que ell dibuixa, cada dia juga amb ells i els diumenges els dóna una moneda). Més amunt ja hem explicat la ideologia de Werther respecte els humans i la seva condició. Destacar que defensa molt els sentiments com a motor de l’acció de l’home i la naturalesa lligada fortament a les persones. Quan Werther va escriure aquesta novel·la tenia uns vint anys d’edat. La seva publicació fou un èxit que el convertí en un escriptor famós. Basada vagament en una experiència autobiogràfica: Goethe va patir un desencant amorós amb Charlotte Buff, un tal Karl Willhelm Jerusalem es suïcidà desesperat per la mort d’una dona casada. L’obra popularitzà la figura del protagonista com un arquetip d’heroi romàntic. Los sufrimientos del joven Werther és la novel·la que inaugura el moviment del Romanticisme. Representa una innovació total respecte el moviment anterior. L’estil epistolar ja havia estat utilitzat durant els anys de la Il·lustració però Goethe renova aquest gènere al combinar diversos tipus de narrador en una mateixa obra. Reuneix totes les característiques pròpiament romàntiques com la recerca del jo, l’exaltació dels sentiments per mitjà d’una naturalesa misteriosa o el tractament del tema amorós amb el tràgic desenllaç. 4.- FINAL (Alba Lafarga) Los sufrimientos del joven Werther és una de les primeres novel·les de Goethe, l'escrigué amb tan sols vint anys. Això em va sorprendre força ja que essent tan jove va aconseguir elaborar una obra que va marcar tota una època. Amb Werther s'inicia el Romanticisme. Una de les coses que em va cridar l'atenció sobre el llibre és el seu format. Està presentat en petites cartes que Werther escrigué al seu amic Guillem (personatge que no fa acte de presència durant l'obra però les opinions del qual són incloses dins les mateixes cartes de Werther). Com que Guillem és un personatge extern al que el protagonista està vivint les cartes ens mostren amb total exactitud (dins la subjectivitat de la primera persona i la visió del protagonista) què va passant al llarg dels dies. Trobo molt encertat el canvi de narrador a l'última part: la combinació de cartes en 1a persona i narració amb 3a persona. Així se'ns mostra l'enfosquiment del protagonista des de diversos punts de vista que donen més versemblança a aquest canvi intern. A més a més, el format epistolar ens fa conscients del temps que va passant i com evoluciona Werther, que poc a poc va entrant dins un estat més obscur i torturat. Així, crec convenient destacar que és important quan el protagonista escriu (ja que d'altre manera no tindríem història) però també és molt important quan no escriu; per exemple, quan Werther coneix a la Carlota es passa uns dies sense escriure, així ens adonem que el que li ha passat és tan important que no ha tingut temps de posar-se a escriure res. M'ha agradat bastant, sobretot pel protagonista ja que en tot moment he pogut visualitzar-lo i sentir-lo proper (en certa manera), crec que això és molt difícil d'aconseguir; posar el lector dins d'un ambient és un fet màgic; és un punt que no podem arribar a definir amb paraules ja que elles mateixes ho engloben tot per sí soles (pot sonar contradictori però jo ho veig així...). Per finalitzar, només em cal dir que Los sufrimientos del joven Werther és un llibre que tothom hauria de poder llegir alguna vegada a la vida, no només perquè ens mostra d'una forma molt clara el Romanticisme, sinó també perquè és una novel·la amb la que un gaudeix molt llegint: per les imatges que descriu i per la manera com mostra l'evolució dels sentiments del protagonista. (Marta Hormigo) Els patiments del jove Werther ha estat un llibre que m’ha agradat molt des del principi. Totes les reflexions que fa el mateix protagonista, totes les descripcions tan realistes que fa i

Page 5: werther. Definitiu

sobretot quan descriu la naturalesa, per mi són unes descripcions molt vives que mentre llegia el llibre m’imaginava molt del que ell deia i em sentia propera. A més a més ha estat un llibre que m’ha enganxat molt des de primer moment. Molt fàcil de llegir i un llenguatge senzill però no vulgar. Personalment, el fet que hagi estat escrit de forma epistolar se m’ha fet més amè i no tan pesat que si hagués estat escrit a la forma com estem acostumats normalment. També vull destacar el canvi de narrador que fa a la tercera part que va combinant la primera persona (amb les cartes que han recuperat de Werther) i la tercera persona. Tot i que ha estat un llibre amb un final tràgic i saps més o menys com acabarà des d’un principi, et manté amb expectativa pels petits detalls que explica de principi a fi de cada carta. Sincerament és un llibre que m’ha marcat molt i dels que més m’ha agradat, no tant la part que hi havia més filosofia de vida la qual no entenia gaire, però si quan explica tots els seus sentiments, la manera com ho explica i la seva forma de veure les coses. En definitiva, aquest llibre estarà a la meva biblioteca personal tota la meva vida.

Jordina Solans, Alba Salomon, Judit Feu

J.W. Goethe Les desventures del jove Werther. Traducció de Joan Alavedra. Biblioteca bàsica d’El Periódico 33. Edició 62. Barcelona 2005.

1. ARGUMENT

Werther és un jove alemany que decideix marxar lluny de casa plorant la seva desesperació.

Arriba a un poble anomenat Wahlheim, el qual li proporciona pau i tranquil·litat envoltat

d’una naturalesa que l’encisa. També li agrada la gent del poble per la seva senzillesa, cosa poc

comuna en la gent de la seva classe social. Més endavant, coneix a Carlota, una noia de qui

queda profundament enamorat al veure l’amor que mostra cap als seus germans dels quals té

cura. El problema principal que té el Werther és que la Carlota està compromesa amb l’ Albert,

tot i que aquest es troba lluny de casa.

A mesura que va passant el temps, el Werther i la Carlota es van fent inseparables i neix entre

ells una molt bona relació d’amistat. Quan torna l’Albert, en Werther i ell estableixen una

estreta relació d’amistat. Tanmateix la seva arribada causa al pobre Werther una terrible

desolació i angoixa. És així, com acaba prenent la decisió de treure’s la vida pel seu permanent

malestar emocional.

2. ANÀLISI

A. L’acció

L’acció es centra en tres personatges principals que són: Charlotte, Werther i Albert. El procés

que segueix el nucli argumental és el següent:

Primerament, Werther es trasllada a Wahleim que està situat a una hora aproximadament de

la ciutat, ja que com diu els llocs petits li resulten encisadors. Just després es produeix

l’enamorament de Werther cap a Charlotte que es queda meravellat al veure la tendresa que

comparteix amb els seus germans.

En segon lloc apareix l’Albert i estableixen una molt bona relació d’amistat, cosa que resulta

confosament frustrant ja que en teoria és l’home que es casarà amb la seva estimada. Com diu

un cop Werther “A vegades no puc comprendre com un altre pot estimar-la, gosa estimar-la,

Page 6: werther. Definitiu

quan jo l’amo tan únicament, tan intensament, tan plenament; quan no conec res més, ni sé

res més, ni tinc res més, sinó ella!”

Mostrant-nos aquí, el seu delit envers ella i la seva incapacitat de comprendre com algú altre

pot arribar a estimar-la tant com ell. Anteriorment, tenia diverses motivacions, però aquestes

esdevingueren insignificants i foren substituides pel foll amor cap a Charlotte.

També, però, sabent que el seu amor no complirà les seves expectatives vol conservar ni que

sigui el segon lloc en el cor de Charlotte. “ No estic jo, també, sense moure’t a tu, en el cor de

Lota? Hi tinc, sí, hi tinc el segon lloc allà dins, i vull, i dec conservar-lo.”

Després podem veure com comença una etapa de desig de morir, marxa del costat de

Charlotte, qui el desconcerta. Un cop decideix morir vol, abans conversar amb Charlotte

perquè segons ell aquesta serà una mort més dolça.

Com a personatges i accions secundaries podem considerar:

- Els senyors Audran i un tal NN, que són la parella de ball de la Lotte i la tia. Aquests dos

complementen la història. Són necessaris ja que d’aquesta manera Werther aconsegueix

conèixer a Lotte.

- L’ambaixador. És el cap de Werther i li fa la guitza, no el suporta. És un maniàtic que li fa

impossible el seu treball. Intenta aguantar i superar els problemes, però finalment ho deixa.

- Congregació de noble cenacle de senyors i senyores (es destaquen el comte von C i la

senyoreta von B). Es reuneixen els vespres, i un dia Werther va a visitar al comte von C, més

tard tenen una reunió. Quan van entrant Werther ens diu “Passen vora meu amb el seu aire

insolent i ridícul, i com sia que aquesta família m’embafa, miro d’acomiadar-me i espero

només que el comte quedi lliure un moment d’aquella fastigosa xerrameca*...+”. Seguit d’això,

veu la senyoreta von B i es queda amb ella. Després, li demanen cortesament que se’n vagi,

com per exemple “Ja coneixen la nostra estranya etiqueta; la societat està descontenta, em

sembla, de veure-us ací. Per res del món no voldria...” “Excel·lència, us demano perdó mil

vegades; hauria d’haver-hi caigut més aviat, i espero que em perdonareu aquesta

inconseqüència. Ja havia pensat a retirar-me; un mal geni m’ha retingut”.

- El doctor. El doctor ve a la vila a veure el majordom. És en aquest moment on el doctor el

mira amb una cara de menyspreu perquè està jugant per terra amb els germanets de la Lotta.

Tal com diu al llibre “ El doctor, que és un estaquirot dogmàtic, *...+, va trobar això molt per

dessota de la dignitat d’un home com cal; li ho vaig conèixer en el nas.”

Com a accions suplementàries se’n destaquen: la del rector i la seva dona, la de la senyora M i

el vell M, i la del pageset.

La senyora M i el vel M estaven casats des de feia ja molt de temps. El vell M era un avar

mesquí i garrepa. En el moment en què la senyora M s’està morint, fa passar al seu marit i li

diu que li ha robat diners durant més de trenta anys per fer-se càrrec de la casa ja que li va

exigir de passar la setmanada amb tan sols 7 florins.

Page 7: werther. Definitiu

El pageset, que serveix a casa d’una viuda que el tractava molt bé. Ell l’apreciava molt, a

diferència del seu primer marit que la maltractava, i desitjava que l’escolleixi per estar amb ell.

El fan fora, perquè intenta forçar la viuda i el seu germà vol que els seus fills siguin els únics

hereus. Werther es sent identificat amb el pageset perquè a l’igual que ell també sent un amor

impossible.

Ens explica la història ocorreguda al pagès, i acaba dient-nos “Aquesta amor, aquesta fidelitat,

aquesta passió no és, doncs, cap ficció de poeta. És vivent, existeix en la més gran puresa entre

aquella mena d’homes que nosaltres anomenem rústecs, grollers. Nosaltres, els cultes, estem

tan deformats que ja no som res! [...] Llegeix-la, estimat, i pensa, entretant, que és, també, la

història del teu amic. No sóc ni la meitat tan brau, ni la meitat tan resolt, com aquest pobre

malaurat amb el qual no goso, gairebé, comparar-me.”

Aquest fragment apareix perquè és amb un pobre pagès del poble en que Werther, una

persona d’alta categoria es veu reflectit.

No ens hem d’oblidar de la història del rector i la seva dona que tenen una filla que es diu

Fredericke. La Fredericke està amb el senyor Schmidt, que aquest esdevé gelós al veure com

Werther és excessivament cortès amb Fredericke.

Aquesta història apareix, perquè Werther i Charlotte passen molts moments sota les nogueres

que més tard seran talades.

B. Motivació

La novel·la de Werther pot ser considerada tant ideològica com estètica. Ideològica, perquè

tracta de manera dominant els sentiments, les emocions, els ideals, les idees i els conceptes

que té Werther de la vida i de l’amor, com per exemple podem veure en la pàgina Però alhora

és estètica ja que ens descriu l’amor i tot allò que sent a través d’aspectes de la naturalesa,

donat que és un amor idealitzat i inaccessible i pateix una impossibilitat d’expressar amb

paraules els seus sentiments, a més, ell canvia de parer sobre tot allò que el rodeja, segons el

seu estat d’ànim perquè quan es troba feliç converteix el paisatge en paradís, però més

endavant és transformat en un esperit torturador, a més, gràcies a que molts fets

meteorològics no concorden amb l’estació de l’any en que es troba, queda demostrat que la

descripció de la natura la fa segons l’estat d’ànim que té Werther. Quant a les motivacions que

mouen al personatge principal són l’amor, l’admiració cap a la cultura rural, característica de la

melancolia romàntica i la fascinació de la naturalesa, doncs en el poble de Walheim, com ell

diu en la pàgina 14 el dia 4 de maig de 1771, “la solitud d’aquesta contrada paradisíaca és el

bàlsam més delitós pel meu cor,*...+”. La majoria de les motivacions apareixen de forma

explícita, doncs a les cartes que escriu a Guillem expressa els seus sentiments de manera

íntima i en un to subjectiu.

C. Aspectes de la tècnica novel·lística

Referint-nos al tipus de narrador, el protagonista és el propi narrador, qui descriu de primera

mà de forma subjectiva i objectiva i amb monòlegs interiors tot el que hi succeeix, això fa

augmentar la sensació d’autenticitat. Com a tal, majoritàriament parla dels sentiments i les

emocions al contrari del que faria un narrador omniscient que sap el que pensen la resta de

Page 8: werther. Definitiu

personatges, el que senten, tot i que molts cops Werther ho dedueix pels seus gestos o

reaccions. Tot i això, a l’última part, el narrador passa a ser l’editor que narra la història en

tercera persona a partir dels testimonis de trossos de cartes de Werther o de relats d’altres

personatges, en aquesta part la narració passa a ser i objectiva amb verbs d’acció. Pel que fa al

gènere narratiu ens trobem que és una novel·la, i està escrita en forma epistolar, ja que simula

una col·lecció de cartes a Guillem, a qui explica tots els fets que li succeeixen i les decisions que

pren, a qui demana consells, etc. I això permet a l’autor destapar lliurement la forma de ser del

protagonista.

El temps narratiu és lineal, comença el 4 de maig de 1771 i acaba amb l’enterrament de

Werther el dia de St. Esteve. Així doncs, l’acció es desenvolupa gradualment, captant des del

principi l’atenció del lector. Però no deixa d’haver-hi petites referències retrospectives, quan

explica fets i accions actuals que tenen un origen i unes causes passades. A part, el lloc on

esdevenen la major part dels fets no té nom, tot i que el 26 de maig, ens anomena per primera

vegada que es troba a prop del poble de Walheim.

Pel que fa a la versemblança de l’obra, el fet que estigui narrada en primera persona i que

tingui forma epistolar, fa augmentar la sensació d’autenticitat, produeix més credibilitat,

reforça la versemblança... Donat que d’elements fantàstics, irreals o absurds no n’hi ha pas.

El llenguatge amb el que està expressada l’obra,segons Werther està saturat, tot i ser culte, diu

que està molt deformat, que no sap com expressar moltes coses...com ens demostra en la

pàgina 110 el 4 de setembre, on ens ho demostra dient “que ho he esguerrat en expressar-lo

amb el nostre llenguatge tan saturat de púdic convencionalisme”. Tot i que per altra banda,

com que en el romanticisme hi ha una nostàlgia cap al passat, una preocupació per la

naturalesa i per tot allò rural que caracteritzen la melancolia romàntica, li agrada el llenguatge

de les classes més baixes, pel fet de sentir-se a prop de la natura,cosa que Werther considera

autèntica, així doncs se’n diferencien dos tipus de llenguatge, el culte i convencional, i

l’autèntic i proper a la natura i a les arrels de tot home.

Tanmateix, el diàleg és indirecte, donat que com està narrat en primera persona, Werther

explica el que li han dit.

Finalment, per acabar la part tècnica queda dir com són les descripcions, que responen al tòpic

romàntic, amb atributs i connotacions a la naturalesa, la relació d’aquesta segons l’estat

d’ànim de Werther,quant a la descripció de si mateix, ho fa de manera més psicològica que

física, se’ns presenta com a jove amb sentiments irracionals, però també com a un jove més de

la resta, és el típic heroi romàntic, que no és l’escollit, que no té res per oferir als altres, que no

ha de fer cap gesta insòlita, que no destaca ni per la valentia ni pel coratge, que no ha

d’enfrontar-se a grans perills externs, ja que és un home corrent a qui li ocorren coses corrents

i que s’enfronta a problemes corrents. A part, descriu un amor passional, entusiasmat, i la

descripció de Carlota ens apareix com a la imatge de la típica dona perfecta, tot i que més que

apassionada, és realista i sensata.

Werther és un tipus de novel·la subjectiva, ja que està narrat en primera persona. Els temes

que tracta en gran abast podríem dir que són l’amor, la naturalesa i la seva actitud envers

aquests. Es tracta d’una novel·la de personatge i d’espai, ja que descriu detalladament el

Page 9: werther. Definitiu

paisatge que l’envolta, així idealitzant-lo com també ho fa amb el comportament que té la gent

del poble.

3. COMENTARI

Sabem que l’obra de Goethe és semi autobiogràfica. És a dir, al llibre de Goethe apareixen fets importants ocorreguts en la seva vida, que el van marcar i per això al moment d’escriure s’hi reflecteixen. Goethe va tenir amistat amb karl Wilhelm Jerusalem i amb ell van anar a un ball. Allà s’enamorà de Charlotte Buff, però aquesta ja promesa, el rebutjà i li digué que no hi havia esperances per aquesta relació. Més endavant, Goethe se’n va anar sense acomiadar-se.

Per això, podem dir que hi ha molts paral·lelismes entre els fets reals i la història del llibre. Alguns, podrien ser que tant el protagonista com Goethe s’enamoren d’una noia que s’anomena Charlotte i que és un amor impossible, que els dos les abandonen el 10 de setembre i que compleixen anys el 28 d’agost. L’amic de Goethe real també té semblances amb el del llibre i aquest s’acaba suïcidant com farà Werther pel desamor que sent cap a una noia.

Werther fou un llibre escrit durant l’ etapa de joventut, i de més gran es penedí de la seva fama i d’haver escrit una cosa tant personal. Va ser amb aquest llibre on un autor gairebé desconegut com ell, arribà a la fama amb una velocitat increïble. Causà un gran rebombori al moment com l’anomenada Febre-Werther (on la gent imitava el vestir de Werther) i també els suïcidis del voltant de dos mil lectors. La gent enamorada no corresposta es sentia clarament identificada amb el protagonista.

Aquest llibre fou una innovació i es veu com un dels primers llibres romàntics tant pel tractament de l’amor com el de la naturalesa com un paisatge idíl·lic i encisador. Significà un canvi dins del neoclassicisme i inaugura un estil nou com serà el romanticisme. Un ritual per a molts joves era anar a visitar-lo. Molts d’ells, només havien llegit Werther entre tots els que havia escrit.

Aquesta novel·la pertany al moviment anomenat “Sturm und Drang”, que traduït significa tempesta i ímpetu. Va abraçar majoritàriament al camp literari, però també al musical i l’artístic respectivament durant el segle XVIII a Alemanya. Aquest moviment facilità la introducció del Romanticisme a Europa. Suposà un trencament a les estrictes normes del neoclassicisme. Fou revolucionari per la introducció de la subjectivitat personal i el malestar del home en la societat, al veure’s forçat per les diferències socials i les hipocresies morals com també per la intensitat en què es va desenvolupar el tema del geni de la joventut i l’entusiasme per la naturalesa.

Trobem adequat explicar una mica el neoclassicisme, el context històric per entendre el canvi ocorregut.

El neoclassicisme també fou desenvolupat durant el segle XVIII i pren com a models els autors grecollatins. Prefereixen la raó davant els sentiments, creuen en l’experimentació i progrés científic i segueixen un seguit de regles i s’adapten a elles. Rebutgen la imaginació i la fantasia, i escrivien per educar, no per divertir. Organitzen i classifiquen la societat.

Sabem que la història sempre va endavant i endarrere, que els moviments es contraposen. És així, que després sorgeix el Romanticisme.

El romanticisme com ja hem dit es contraposa al neoclassicisme. Domina la literatura a Europa des de finals del segle XVIII fins a mitjans del XIX. Es caracteritza per la llibertat de pensament i expressió, rebutjant les estrictes normes anteriors, la imaginació sense límits i la idealització de la natura. L’emoció no podia ser privada, ja que tenien com a bases els sentiments i la irracionalitat.

4. CONCLUSIÓ

Page 10: werther. Definitiu

El protagonista d’aquesta novel·la, que és l’eix vertebrador de la història, és un tipus de personatge totalment nou i desconegut fins al moment. És sens dubte la gran aportació de Goethe a la literatura.

El jove Werther és una persona capaç de veure la bellesa i sentir una gran felicitat en la típica gent de poble, en la cultura rural i en la més estranya naturalesa. Intel·lectual, però al mateix temps es deixa portar pels sentiments irracionals.

S’enamora, i tot el que tenia, es converteix en un res ja que no la pot tenir. Al final de la història està bojament enamorat i es converteix en un foll ple de deliris que s’acabarà suïcidant.

Werther és el prototip de l’heroi romàntic. I d’aquesta manera la novel·la esdevé la primera obra important del romanticisme i que marcarà tota una etapa i estil literari.

Napoleó Bonaparte considerava Werther un dels treballs més importants d’Europa i sempre portava aquest llibre al pit durant les campanyes. La novel·la l’inspirà a escriure un monòleg a l’estil de Goethe.

El romanticisme, igual que altres diferents moviments que hi ha hagut al llarg de la història ha deixat alguns valors importants que resten actualment en la cultura.

Del Romanticisme les aportacions més importants són que va ensenyar a la humanitat a fruir de la vida, de la natura, dels sentiments i especialment aprendre a estimar. Per això són molt importants les aportacions que aquest corrent va fer en totes les arts. Per contra el Neoclassicisme va ensenyar la importància de la raó i de la ciència. De manera que va ajudar molt al progrés científic i tecnològic i no tant a les arts.

Aquests moviments eren intensos i radicals i tots trencaven amb l’anterior, proposant nous corrents ideològics però de tots aquests han perdurat únicament aquells elements més essencials. Per això es diu que per entendre el present cal fer una retrospecció al passat i agafar les millors aportacions de cada un d’aquests corrents.

Carla Linares, Camila Sanint J.W. Goethe Les desventures del jove Werther. Col. L’ull de vidre. Tusquets editores

1.- ARGUMENT La novel·la transcorre a finals del segles XVIII, concretament entre el 1771 i el 1772. Narra la història d’en Werther, un jove enginyer que marxa del seu poble com a conseqüència d’una oferta de treball. A partir d’aquí, el jove protagonista, explica la seva nova vida en forma epistolar al seu gran amic Wilhelm. En aquest nou escenari , coneix Carlota, una noia que no té mare, i que té cura dels seus germans. La forma en què Carlota cuida els seus germans, entendreix a Werther, juntament amb les seves qualitats, que fan que el jove acabi bojament enamorat d’ella. La seva relació s’ enforteix cada dia, en les diverses visites que ell fa a Carlota, i als seus germans. Però tot es capgira amb l’arribada de l’Albert,el promès de Carlota. Aquesta nova incorporació suposa un gran entrebanc en la relació dels enamorats, sobretot per a Carlota, que tot i així s’estima a Albert i vol complir la voluntat de la seva mare, que encarregà a Albert que cuidés d’ella, just abans de la seva mort. Les circumstàncies generen una situació critica en Werther , que desesperat marxa del poble a la ciutat. Quan el protagonista decideix tornar al poble es troba en que Carlota s’ha casat amb Albert, i que el poble ja no és el que era abans.

Page 11: werther. Definitiu

Intensament desesperat, Werther es suïcida. 2.- ANÀLISI A- L’acció. Determinar a. 1 Nucli argumental. Personatges que el mantenen. Procés (fases d’aquest procés) El nucli argumental es centra en el triangle amorós format per Werther, Carlota i Albert. Aquest són els que mantenen el nucli argumental.

Werther, un jove irracional en els sentiments, sentimental, molt apassionat, en general, un romàntic extrem, coneix a Carlota al canviar de feina i viatjar a un altre poble.

Carlota, al contrari, és algú que descriuríem com la noia perfecta, és dolça, i això ho podem veure amb la relació que té amb els seus germans, seguint les passes de la seva mare, que abans de morir li va prometre que cuidaria dels seus germans com si fos ella. Aquesta, és una noia més realista, amb certa passió, però amb els dos peus a terra, podríem dir, que a causa de les seves circumstàncies. Carlota, està compromesa amb Albert, que segons l’opinió de Werther, és una bona persona, tot i que és el seu rival, no li molesta que estigui amb Carlota, ja que arribats a aquest punt de màxim amor cap a ella, l’únic que vol és que ella sigui feliç. Sembla ser que no es l’únic que ho pensa, ja que la mare de Carlota, li encomanà a Albert que cuidés de la seva filla un cop ella ja no estigués present, és aquesta la raó principal perquè Carlota, no el deixi .

a.2 Accions secundàries associades al nucli fonamental. Els seus personatges. Relació amb el nucli argumental (completar, contrastar...com es lliguen amb el nucli) Són accions que fan que la vida dels personatges canviï, o que ja ha canviat, com per exemple en el cas de Carlota per la mort de la seva mare, però que les sabem a partir de les explicacions de Carlota o de Werther, mai de manera directa. a.3 Accions suplementàries. Personatges que les mantenen. La seva justificació dins de l’obra. Alguns personatges que han aparegut al llibre, són els nens que ell coneix al principi a la plaça del poble, que no son importants, però també és una manera de descriure el poble, la plaça, etc. Desprès apareixen altres personatges com el treballador que coneix que està enamorant de la seva mestressa, també coneix a una dona que viu en una casa peculiar, que li explica que el seu marit ha marxat a Suïssa, i que podem observar com al segon llibre, quan Werther torna , la noia, trista diu que el seu marit a tornat de Suïssa amb les mans buides, i que el seu fill ha mort. Això dona un toc trist al segon llibre ja que és el que Werther ja està trasbalsat i ja no és el mateix jove del primer llibre. Aquestes petites accions no fan avançar l’obra, però matisen el significat. B- Motivació. Determinar:

b.1 De l’obra en conjunt : estètica, ideològica o bé de poden considerar-se ambdós aspectes. En aquest cas en quin grau un i altre.

L’obra de Goethe es pot considerar tan estètica com ideològica. La finalitat de l’autor era expressar els sentiments dels personatges i com aquests són capaços de governar a les

Page 12: werther. Definitiu

persones, així com per un altra banda volia fer-nos entendre la societat del moment i el moviment romàntic que pràcticament neix d’ell.

b.2 Si observem en la novel·la motivacions ideològiques, mostrar: - Quina és la fonamental (veure si apareix manifestada de forma explícita o implícita, i la

seva relació amb el desenvolupament argumental). Creiem que les motivacions ideològiques es veuen reflectides en les cartes que Werther escriu al seu amic Wilhelm. La carta es converteix en un mitjà per tal de comunicar

els seus sentiments i sensacions. Werther no gaudeix de la vida cortesana, de les festes de l’alta societat i l’aristocràcia . Es diu amb bastant certesa que l’obra té un gran contingut autobiogràfic i utilitza el seu

personatge per manifestar les seves idees. - Altres coses que puguin assenyalar-se , com es manifesten. Cal dir que Werther es va convertir en l’heroi antiburgès , crític amb la seva societat A més

el diàleg queda substituït per un monòleg ja que en el llibre gairebé no hi ha referències a les respostes de les cartes, convertint-se en una reflexió interior. I és a partir d’aquesta reflexió interior que Goethe, en la veu del seu personatge¸denuncia i protesta contra les bases morals i les normes socials establertes.

C- Aspectes de la tècnica novel.lística c.1 Tipus de relat - Des del punt de vista del narrador (subjectiu, memòries, epistolar...) - Per l’estructura ( oberta, tancada, lineal, circular, plans paral·lels...) El relat és de gènere epistolar, com podem observar al llarg de la història en què ell escriu cartes al seu amic, un exemple és “És una desgràcia, Wilhelm, les meves energies han caigut en una indolència inquieta i aspra” (22 d’agost, pàgina 28) La novel·la té una estructura lineal i tancada, ja que acaba conclusivament fent impossible la seva continuació. En l’obra es poden diferenciar tres parts: la primera, en que Werther descobreix la seva passió amorosa, la segona quan fuig del poble i la tercera que conclou amb el seu suïcidi. c.2 El diàleg El primer llibre, Werther escriu cartes a Wilhelm , en que apareixen diàlegs narrats pel protagonista, en un estil que no és directe. El segon llibre les seves cartes no tan sols van dirigides a Wilhelm sinó que també van dirigides a Carlota i a Albert. En el segon llibre també trobem una carta del editor al lector i una introducció als Cants d’ Ossian (Colma, Ryno, Alpin, Armin). c.3 La descripció Werther fa unes descripcions molt concretes, que fins i tot poden ser massa extenses. La descripció és acurada i molt viva, concentrada en la primera part de l’obra. Hi abunden les metàfores i l’estil entusiasta. Principalment es descriuen sentiments i paisatges per sobre d’indumentàries, caràcters físics i espais c.4 L’ús del temps. Successió cronològica, anticipacions, referències, retrospectives, desordre...

Page 13: werther. Definitiu

Tot i que molts cops escriu fen referència a cartes que l’hi ha escrit el seu amic Wilhelm dies abans, i que parla d’accions passades, podem dir que aquest relat és lineal, com bé em dit abans, i per tant en la successió cronològica, en la novel·la, Goethe es decanta per un equilibri entre acció i pensament: Werther es dedica a explicar el que a fet en el dia, com si fos un diari, a diferencia de desprès, que es limita a expressar els seus sentiments c.5 Versemblança en l’acció dels personatges. Podem dir que l’acció dels personatges és totalment versemblant, tant en aquella època com fins i tot podríem dir que en l’actualitat. c.6 Els elements fantàstics, els irreals, l’absurd. En aquesta novel·la no s’hi presenten elements fantàstics, irreals o absurds. És tot totalment creïble i real, ja que podem saber que aquesta obra en part va ser un reflex de la vida íntima del autor, Goethe. c.7 Consideracions sobre el llenguatge. Sobre el llenguatge podem dir que es pot observa la gran varietat i extensió lingüística que posseeix Goethe i com l’aplica amb un llenguatge molt culte tota la historia, aprofundint en les descripcions. 3.- COMENTARI

A- Tipus de novel·la: d’esdeveniments , de personatges (caràcter), d’espai (mostra una societat amb propòsit de descriure-la, de criticar-la, etc.)

Aquesta novel·la l’hem considerat sobretot com de personatge, ja que explica les vivències d’un personatge principal. També , podem veure que parla de l’entorn i la seva fascinació per la natura , així doncs creiem que la podríem considerar com a novel·la d’espai. B- Valor de la novel·la en el conjunt total de l’obra de l’autor. Per l’autor, aquesta novel·la significava l’alliberament de tot el pes que portava a sobre: les seves experiències viscudes, els desamors,i altres vivències que van marcar-lo, per això, va sentir la necessitat de plasmar-ho damunt del paper. Feia poc que havia llegit Shakespeare,Homer i Ossuan, que el van influir molt. Les desventures del jove Werther ha passat a la història com l’obra que inicià el Romanticisme alemany, i per tant una obra que marcà el període. C- Tradició literària o grup de novel·les on pot ser inclosa. En quins aspectes s’identifica i en quins no, si suposa una innovació. Aquesta obra de Goethe pot ser inclosa al grup de novel·les romàntiques, en les quals s’hi destaca la importància del sentiment i de la imaginació, rebutjant els temes literaris convencionals. Hi predomina la imaginació per sobre la raó, la emoció sobre la lògica i la intuïció per sobre la ciència 4.- FINAL Judici que et mereix, que destaques, que censures, etc.

Des del nostre punt de vista, creiem que és una novel·la força especial, en la qual podem destacar el llenguatge empleat per Goethe que sorprèn al llegir amb les extenses descripcions, tant d’espais físics com dels seus sentiments, això ens permet posar-nos en la seva pell tal i com ho explica, sabent com ho experimenta, i que es el que veu.

Page 14: werther. Definitiu

El personatge Werther, com bé hem dit, és el típic personatge romàntic, que viu la vida passionalment, gaudint de la natura, dels plaers de la vida, valorant les petites coses i enamorant-se bojament de la magnifica Carlota, així doncs no podia acabar “millor” que amb el suïcidi de Werther, tenint en compte que és una novel·la totalment de l’època del romanticisme.

Altres suggeriments.

Hem aprofitat aquest apartat que la resposta era força lliure per parlar de les conseqüències que va tenir al públic d’aquella època amb la publicació de Werther. El llibre, poc desprès de ser publicat, es va convertit en un gran fenomen de masses, creant així tendències a les que actualment estem acostumats. Però les repercussions van anar més enllà de la fama, molts joves d’aquella època van decidir seguir el camí d’acabar com Werther, suïcidant-se per acabar amb els seus dies, fins i tot casos de gent que es vestia igual que ell, s’asseia en un escriptori, obria un llibre i tot seguit feia, allò que Werther va fer.

Elsa Mateos, Nina Wollersberger

J.W. Goethe Les desventures del jove Werther. Col. L’ull de vidre. Tusquets editores

Aquesta novel·la fou escrita per Johann W. Goethe i publicada l’any 1774. Actualment es considera una de les millors novel·les del moviment Sturm und Drang alemany i, es creu, també, que aquesta obra va ser els desencadenants del moviment romàntic alemany, l’inici d’aquest gran moviment. Aquesta novel·la va causar un gran impacte a la societat d’aquella època i Goethe, l’autor, va haver de patir les conseqüències de fer pública la seva vida intima, ja que aquesta obra és semi biogràfica; però no va ser solament ell qui va quedar marcat per aquesta tràgica novel·la... Aquí tenim el comentari de Werther. L'acció transcorre en un període d'any i mig: des del 4 de maig de 1771 fins al 20 de desembre de 1772. Werther és una novel·la moderna de l’escriptor alemany Johann W. Goethe. Aquesta novel·la tracta sobre Werther, un home jove que abandona la cuitat per a dedicar-se a la pintura i a la lectura en un petit poble alemany anomenat Wahlheim. Aquest poble enamora a Werther per la natura que l’envolta, la bonica plaça que té i la senzillesa dels seus habitants, persones de camp molt agradables. Allà coneix a Lotte i a la seva família; Lotte és una dona que fa de mare dels seus germans ja que la mare d’ells és morta. El jove s’enamora profundament d’aquesta dona des del primer moment que la coneix en un ball, on comparteixen moments esplèndids; però hi ha un problema, Lotte està promesa a Albert, un home que actualment és fora de la ciutat però que compleix el desig de la mare de Lotte i és per això que la cuida a ella i a tots els seus fills, formant una gran família. Werther passa cada dia a casa de Lotte vivint moments plens de felicitat amb ella i els seus germans, cada dia que passa amb ella s’enamora encara més. Malauradament, un dia arriba Albert, el promès, i tot i què a Werther li fa moltíssima ràbia que ja estigui promesa, reconeix que Albert és molt bon home i està feliç per Lotte, perquè veu que Albert se la mereix. La segona part del llibre ens mostra en Werther que no pot aguantar més veure com la noia que més estima està amb un altre home i aleshores decideix marxar a una ciutat del sud d’Alemanya on troba una plaça com a funcionari. Werther no se sent còmode ja que no li agrada la gent que hi ha a la ciutat ni amb qui treballa, és la classe de gent que ell detesta, egoista i malhumorada.

Page 15: werther. Definitiu

El jove no pot evitar sentir-se molt atret a Lotte i quan s’assabenta del seu casament comença a desesperar-se. En aquest moment demana la baixa i es dirigeix al seu poble natal. Sense poder contenir-se, torna als braços de Lotte, però acaba obsessionat per ella de tal manera que Albert, el promès gelós, s’enfada amb ell. Werther besa a Lotte i ella el rebutja, enfadada. Werther, sentint-se inútil i rebutjat demana al criat les pistoles d’Albert i, desesperat, es suïcida, disparant-se un tret al cap. Dintre el nucli argumental se situen els tres personatges principals: Werther, Lotte i Albert. Tot comença quan Werther, al traslladar-se a Wahlheim, coneix a Lotte, de qui s’enamora a primera vista no hi havia pensat en relació amb ella, que en tan poca estona se m’havia tornat tan estimada. (16 de Juny, pàg. 38) per la seva gran personalitat: simpàtica,delicada, generosa, agradable, també fascinat per la seva bellesa; I és que no em veig capaç d’explicar-te com és de perfecta, ni per què és perfecta. Prou: que m’ha empresonat tots els sentits. (16 de Juny, pàg.30). Aquestes dues persones comparteixen els dies més feliços de Werther Em posa tant content, trobar-la sola. (pàg.63) i s’adonen de que tant un com l’altre estan enamorats i des d’aleshores, ja poden el Sol, la Lluna i les estrelles haver fet el seu curs tranquil·lament, que no he tornat a distingit el dia de la nit i he perdut el món de vista. (16 de Juny, Pàg.42); però aquest amor no és possible ja que Lotte ja està promesa a Albert. Quan Werther coneix a Albert es mostra content al veure que és una persona adient per a Lotte, té molta sensibilitat i sap el que té amb la Lotte, a més, sembla que no tingui gaire mal humor i això Werther ho considera molt important no puc negar a l’Albert la meva estimació. Abans de marxar la relació que tenen tots tres és bona No tens més poder sobre els teus amics que el de deixar-los viure en pau i contribuir a la seva felicitat, mentre la comparteixes amb ells. (pàg.51), però quan torna, Lotte i Albert ja estan casats i Werther, a causa d’això, es mostra diferent, ha passat a ser una persona molt gelosa i ja no és gaire simpàtic, a més té una gran obsessió cap a Lotte i no gosa desenganxar-se d’ella en tot el dia, aleshores Albert està gelós em seria insuportable tenir-lo a la cara i veure’l en possessió de tantes perfeccions. (3o de Juliol, pàgina 62) Werther acaba suïcidant-se just després de ser rebutjat per Lotte; Que sigui el que ell vulgui, amic meu: estar amb la Lotte se m’ha acabat. Les accions secundàries les duen a terme els nou germans de Lotte. D’aquests nous germans hi ha nois i noies de diferents edats que viuen dolçament cuidats per Lotte i se l’estimen enormement. Werther coneix primer als nens petits i immediatament els hi mostra afecte, els estima, Werther passa molta estona jugant amb ells i li agrada molt veure’ls feliços. Més tard, Werther va d’excursió amb les germanes, amb qui també té molta confiança. Tota la família de Lotte estima a Werther com si fos un pare i tenen una gran connexió. Un personatge que no duu a terme accions però que és molt important és l’amic d’en Werther, en Wilhelm, a qui dirigeix totes les seves cartes. Wilhelm és una persona agradable i es preocupa per Werther i sent que li pot dir qualsevol cosa. Des d’un bon principi l’entén i l’aconsella sobre els seus problemes i sobre l’amor que desenvolupa cap a Lotte. Al principi, Werther no fa gaire cas sobre el que diu Wilhelm i s’enamora, tot i això, cap al final de la primera part, Werther creu que Wilhelm té raó i decideix separar-se i anar-se’n d’aquell petit poble.

Page 16: werther. Definitiu

Werther ens mostra tots els sentiments i les emocions humanes, ens ensenya fins quin extrem pot arribar la passió. Aquesta novel·la és caracteritza per mostrar tot allò que ens fa ser humans; la llibertat, l’amor, el sentiment, la passió, la sensibilitat… Goethe representa en aquesta novel·la el “mal del segle” i aprofita per a criticar la societat del classicisme. Werther és una novel·la romàntica i trenca amb les característiques del classicisme:

Es rebutja la fantasia i els esdeveniments fantàstics, lo misteriós i poc natural i dóna molta importància als sentiments.

La literatura té un objectiu educatiu, aleshores adopta un to moral i didàctic. Ens centrem més en els personatges de la noblesa i la cort ja què són més importants i

la classe baixa no té gaire importància. En la novel·la té molta importància:

El sentiment i l’ imaginació. L’entorn i la naturalesa. La crítica a la societat. El suïcidi.

Aleshores Werther és una obra preromàntica que va destacar en el moviment Sturm und Drang, Tempesta i Passió. Aquesta obra conté molts conceptes que es van manifestar en la literatura romàntica posterior que s’inicià a Alemanya i a Anglaterra, a la primera meitat del segle XIX. Aquests conceptes preromàntics introduïts per Goethe són:

L’atracció per allò misteriós, estrany, diferent i exòtic. El sentiment per sobre de la raó. És valora més la imaginació i la intuïció. S’admira la naturalesa i el paisatge definit reflexa l’estat d’ànim dels personatges.

Destaquen els paisatges tenebrosos i melancòlics. Predomina la individualitat i s’exalta la llibertat. La vida no té valor i el suïcidi és l’alliberació. S’allibera la literatura d’allò que està relacionat amb el classicisme.

Werther adora la natura que l’envolta, s’admira d’ella, creu que mai podrà arribar a trobar un lloc millor que aquest paradís del poblet de Wahlheim, segons diu ell mateix Estic sol i visc amb plenitud la meva vida en aquest lloc fet per a esperits com el meu. (10 de Maig, pàg.15). Aquest poblet el fa sentir-se còmode i bé amb si mateix, gaudeix de la llibertat que té i la felicitat que el transmet aquest poblet, que per a ell, és tot un món. Gaudeix plenament llegint Homer sota els arbres d’aquest meravellós paisatge. Tot i això el que pensa Lotte sobre Wilhelm canvia quan torna; M’he quedat sense imaginació, la naturalesa no m’inspira sentiments de cap mena i els llibres em fan fàstic. Quan ens fallem a nosaltres mateixos, ens falla tot. (22 d’Agost, pàg.78). Referint-nos a l’escriptura d’ aquesta novel·la; cal dir que Werther és una novel·la epistolar, és a dir, es tracta d’una novel·la que s’explica en forma de cartes. Aquestes cartes són escrites per Werther i dirigides al seu amic Wilhelm, en elles s’explica tots els esdeveniments que passen entre el protagonista i Lotte. Sobre l’estructura es veu que aquestes cartes segueixen una estructura lineal; això vol dir que estan ordenades cronològicament, tal i com passen sense anar al passat ni al futur. Les cartes s’inicien el 4 de maig 1771 i acaben el 6 de desembre 1772. És una obra tancada, que vol dir que sabem el destí del personatge principal. El punt de vista d’aquestes cartes és del mateix Werther, aleshores, és un punt de vista subjectiu, on el protagonista escriu en primera persona i és capaç d’explicar i opinar tot els seus sentiments i mostrar-nos el que pensa. El diàleg es presenta en estil indirecte, és a dir, no s’utilitzen guions ja que tot el diàleg es barreja en forma de text, ens introdueixen al que diu una persona utilitzant <<va dir>> i aquest estil s’utilitza per explicar el que diu una altra persona sense que intervingui directament.

Page 17: werther. Definitiu

En la novel·la ens presenten nombroses descripcions de llocs i espais. Els llocs que més es descriuen són les valls i la font a dalt les muntanyes, també la famosa plaça de Wahlheim. Aquesta descripció és gairebé sempre de la natura i ens la presenten magnífica, impressionant, com un lloc on pots pensar i gaudir de la teva llibertat. En les descripcions de persones, com la de Lotte, utilitza un to més delicat i enamorat. Fent-nos veure a aquesta persona com a algú que no hem vist mai abans, molt bella i agradable. Werther escriu en una successió cronològica i descriu el que passa cada dia i s’enrecorda de tots els detalls. Escriu gairebé cada dia i al principi de la primera part menciona una tal Leonore, però diu “el passat, el passat està, i vull viure plenament el present.” (pàg. 13). En aquesta part també explica en alguna ocasió com era viure en una ciutat i com eren les persones d’allà. En la segona part escriu menys sovint, també en successió cronològica, però parla molt més de la seva estimada Lotte. Al principi de l’obra hi ha molta versemblança amb l’acció dels personatges ja que els esdeveniments que passen podrien ser perfectament reals. Les seves actituds també són versemblants, ja que tots els personatges mostren comportaments humans. És més aviat en la segona part on no hi ha tanta versemblança, sobretot quan es retroba amb Lotte. En aquest retrobament, Werther ens mostra una actitud típica de boig amor i obsessió. Aquesta actitud no és molt real ja que en la novel·la, Werther, està tot el dia al costat de Lotte i no creiem que un humà pugui arribar als extrems de suïcidar-se per tal amor. Creiem que és absurd que el protagonista es suïcidi perquè una dona l’hagi rebutjat perquè estava casada, creiem que en aquest cas Werther hauria de marxar i oblidar-se d’ella, per molt difícil que fos, i així iniciaria una nova vida amb una altra dona que no el rebutgés; suïcidar-se per això és com malgastar la vida. Johann Goethe va utilitzar un llenguatge col·loquial ja que Werther escriu les cartes tal i com ell les ha viscut i dient tot el que opina. Aleshores, Werther utilitza un llenguatge col·loquial. Tot i això Werther és un home poètic i sovint parla de Lotte utilitzant versos o aplicant poesia al llenguatge col·loquial. El vocabulari és senzill, en conclusió, podem dir que és una novel·la fàcil de llegir, tot i que algunes vegades utilitza frases filosòfiques o poètiques. Werther és una novel·la de personatge on el protagonista és el mateix Werther. Des del seu punt coneixem els personatges i el que opina de tots ells i ens explica tot el que passa entre ells. La novel·la se centra en els sentiments del jove Werther i les persones que l’envolten, un espai que té molta importància en la novel·la és la plaça on es retroba amb els amics del poble. A més, Werther critica la societat del classicisme, la societat de la ciutat, considera que són persones malhumorades i antipàtiques. Werther va ser escrita per Goethe quan tansols tenia 24 anys. Va escriure aquesta novel·la perquè el mateix autor va viure una situació semblant amb Charlotte Buff. Goethe havia escrit algunes obres abans d’aquesta però cap d’elles va tenir èxit. Va ser amb Werther quan el públic va poder conèixer a aquest gran autor. “Les desventures del jove Werther” va ser el primer gran èxit de Goethe però no va estar-ne orgullós perquè després va penedir-se de fer saber a tothom el sentiment que sentia per Charlotte Buff. Aquesta obra va tenir un gran impacte a la societat; és va iniciar el que s’anomenava “Febre del Werther”, que va causar la renovació de la vestimenta d’homes joves que van començar a vestir a l’estil que té en Werther a la novel·la. Més bestial va ser la reacció del “suïcidi copiat” que consistia a suïcidar-se de la mateixa manera com ho va fer Werther per amor. I aquest suïcidi el van dur a terme moltes persones que van ser rebutjades per amor o que estaven en una situació semblant a la de Werther. A una persona que li va marcar molt aquest llibre va ser a Napoleó Bonaparte, que va afirmar que aquesta era una de les millors obres que havia llegit mai i la portava sempre a sobre. Werther va ser una de les poques obres de Goethe en el moviment de Sturm und Drang. Aquest moviment, com hem dit abans, Tempesta i Passió, va iniciar-se a Alemanya i era un

Page 18: werther. Definitiu

moviment preromàntic. Aleshores, aquesta obra va representar una gran innovació per tota Alemanya i va ser una de les obres que va iniciar el romanticisme, moviment cultural i literari posterior. Després d’haver llegit aquesta obra creiem que està bé però no és una de les millors que haguem llegit. Potser és perquè és una obra massa sentimental que no ha acabat de sorprendre’ns massa; és una obra interessant però no hem gaudit tant llegint-la com altres, probablement perquè pertany a una altra època o perquè no estem realment acostumades a llegir aquesta mena de novel·les on tot s’explica a partir de les cartes que escriu el protagonista. De totes maneres Werther escriu gairebé sempre de Lotte i el que succeeix amb ella, però si entre ells hi hagués més passió o més moments de tensió amorosa hauria estat millor ja que és bonic que passin tant de temps junts i amb la família i abundi la felicitat entre ells però no hi haurà amor si no es dóna el primer pas cap a la persona, si no es lluita per a obtenir el que vols i el que desitges. En ocasions ens ha semblat una mica cansada, sobretot en la segon part, ja que el tema és molt constant i Werther parla tota l’estona sobre l’enyorament i l’amor a Lotte. La primera part ens ha agradat més perquè és més feliç i mostra bonics moments que comparteixen Werther i Lotte, moments amorosos, on dues persones se senten realment bé l’un amb l’altra, moments que haurien de ser eterns. Werther ens ha sorprès perquè és un personatge únic que es deixa portar pels seus sentiments fins que aquests prenen control d’ell i el tronen boig Els mals sentiments, que tothom evita de bon grat. Ningú no pot saber fins on arriben les pròpies forces fins que no les ha posat a prova. (1 de Juliol, pàg. 49). Ens ha agradat veure com Werther adora passar els dies amb la Lotte La veuré!, crido als matins quan em desperto i miro el bonic sol de casa amb l’ànim serè. La veuré!, i ja no tinc cap més desig en tot el dia. Tot, tot es dilueix en aquesta perspectiva. ja que quan estimes a una persona de veritat et sents tant bé al seu costat, i quan veus que aquesta persona també t’estima, és increïble, No, no m’enganyo! Llegeixo en els seus ulls negres un vertader interès per mi i el meu destí. Sí, sento –i en això puc confiar en el meu cor- que ella –ah! m’és permès, m’és possible adreçar-me al cel amb aquestes paraules?- m’estima! (11 de Juliol, pàg. 56). Pensem que si aquesta obra hagués tingut un final feliç o Werther hagués tingut, finalment, el que tant desitjava, que és Lotte, ens hagués agradat més. Tinc tantes coses, i el sentiment per ella ho devora tot; tinc tantes coses, i sense ella tot se’m torna res. (27 d’Octubre, al vespres, pàg.124). De totes maneres l’autor ha volgut que el protagonista ens sorprengués amb el seu suïcidi, i amb totes les paraules de Werther i la seva tràgica mort va causar molta impressió Prou pena tinc de portar oculta en mi la font de totes les desgràcies, així com abans portava la de tota la felicitat. Que no sóc ja el mateix que abans vivia plenament les emocions que m’envoltaven, aquell que a cada pas empaitava un paradís, que tenia un cor capaç d’abraçar un món sencer amb tot l’amor? I ara aquest cor és mort. (3 de Novembre, pàg. 125).