Wonder Guia Grupiref

8/11/2019 Wonder Guia Grupiref

1/53

Irene de Puig GrupIREF 1

#$%&'(%&)*+',,*)$-%

Per completar la lectura de la novela Wonderde R. J. Palacios, editada per LaCampana, a part de la guia visual que trobareu ahttp://guiavisualwonder.grupiref.org/ , hem preparat tamb una guia temticaper explorar i aprofundir amb alguns dels temes explcits o implcits en lobra.Aquesta no s una guia per seguir fil per randa sin orientativa a les mans delsmestres que sabran dosificar les propostes i activitats amb lobjectiu destimularla reflexi dels joves lectors i sobretot per poder-ne fer un s participatiu a lesaules. El llibre probablement el llegiran individualment per les reflexions quesen deriven seran ms riques si es poden compartir.

#$%&'(()*+

El text gira a lentorn dun nen de 10 anys amb problemes fsics i clnics, que lihan impedit anar a una escola ordinria i, per aix, ha estat educat a casa. Ara,als 10 anys, per, els pares creuen que shauria dincorporar al sistema educatiu.

Aquest s el relat del primer any descola dAugust, que t un rostre desfigurat,degut a dos trastorns gentics combinats que li ocasionen greus anomaliesfacials. Li han fet 27 intervencions quirrgiques i no ha pogut fer una vida com

els altres nens de la seva edat...La histria de August es desenvolupa a travs de distints punts de vista: siniciaamb la seva veu, segueix amb la seva germana, els amics, el nuvi de lagermana, lamiga de la germana, acabant ell mateix. Aquest relat calidoscpic,on les coses sexpliquen des dptiques diferents, assoleix una introspeccimoltintensa.

August senfronta a lexterior en anar a fer un curs normal a lescola. August sun noi normal, amb una cara extraordinria. Per, podr convncer els seus nouscompanys de classe que s igual que ells, malgrat les aparences?
http://guiavisualwonder.grupiref.org/http://guiavisualwonder.grupiref.org/http://guiavisualwonder.grupiref.org/


2/53


)$.,%-'/',%

Relacions humanes: famlia, amistat, etc. Les nostres diferncies sn les que ens fan nics i

especials. Tots tenim alguna cosa a aprendre. Tothom s digne de respecte, la compassi il'esperana.La valentia.De leducaci dels fills.De lescola.De la violncia.De la intimidaci.La bellesa interior enfront de l'exterior.Fer nous amics.La mort dun animal domstic.La famlia com a suport.Triomf sobre l'adversitat.La bondat.La crueltat.La compassi.


3/53


# $%&

Pg. 11:Ja s que no sc un nen de deu anys normal i corrent.Vull dirque faig coses normals: menjo gelats, vaig en bici, jugo a pilota, tinc unaXbox. Tot aix fa que sigui normal. Suposo.

Aix sinicia la primera part de Wonder, que porta per ttol August. La segueixenset parts ms que van canviant de perspectiva i ens van explicant la vidadaquest nen, sempre en primera persona, al llarg del curs escolar en el qual, perprimera vegada assisteix a lescola.

Els textos narratius en primera persona ajuden ms fcilment a identificar lautoramb el lector, perqu sembla que limpliqui, que es posi a la seva pell i resultenuns magnfics exercicis dempatia.

Ser diferent

Normal, s noms una frontera imaginria, de vegades inconscient, imposadaper un grup. All que per a uns s normal -portar els pantalons de manera quesembla que han de caure, amb la bragueta als genolls-, per altres s unapallassada. I qui t ra?

Aquest equvoc dusar normal com el que cal, el que s com, el que entraen els meus parmetres, ens fa jutjar malament les persones. De vegades,noms per la seva aparena, estranya, inusual o extravagant, per el que veiemno ho s tot.

Nen normal i corrent

Qestions:1. Quina diferncia hi ha entre un cotxe normal i un rellotge rar?2. Quina diferncia hi ha entre una casa normal i una casa original?3. Quina diferncia hi ha entre una flor normal i una flor estranya?

4. Quina diferncia hi ha entre un dia normal i un dia peculiar?5. Quina diferncia hi ha entre una can normal i una can diferent?6. Quina diferncia hi ha entre un nen normal i un nen especial?7. Coneixes alguna persona que en certa manera sigui normal i en certa manera,no?8. Pot ser que totes les persones siguin normals en certa manera?9. Pot ser que no hi hagi ning que sigui normal en tots els aspectes?10. Pot ser normal una persona, sense ser bonica?11. Si tens un fsic normal, ja ets normal?12. Podries tenir un fsic molt poc corrent i ser normal igualment?13. Pots ser normal, encara que hi hagi gent que no ho trobi?


4/53


Diferent

Fem un dileg a la classe seguint algunes daquestes qestions:

1. Hi ha persones que sn diferents? En quin sentit?2. El fet de ser diferents, les fa superiors o inferiors als altres?3. Tu ets diferent dels altres en algun sentit?4. Tu ets igual als altres en algun sentit?5. Creus que els pares han de considerar digual manera a tots els fills?6. Creus que els teus professors han de considerar digual manera a tots elsalumnes?7. Creus que s un dret que tothom sigui considerat igual, independentment dela seva constituci fsica, nivell econmic, raa, sexe, religi, etc.? Per qu?8. Tagradaria que tots tingussim la mateixa cara, els mateixos gustos, les

mateixes dries, els mateixos desitjos?

Pg. 11: Dins i fora

I jo em trobo molt normal. Per dins. Per jo s que els nens normals i correntsno fan que els altres nens normals i corrents fugin cridant del parc. Jo s que elsnens normals i corrents no sels queda mirant tothom a tot arreu on van.

- Creus que si alg ens estima, li s igual si som ms o menys macosdaparena?

- Vol dir aix que laparena exterior no s tant important?- Qu s el que val, doncs?

Pg. 11:Si pogus demanar un desig, demanaria tenir una cara normalque no crids gens latenci.

Cridar latenci significa:Ser observatSer esguardat

Ser espiatSer mirat de cua dull

- Pots afegir alguna altra expressi?

Pg. 11:Que lnica cosa que fa que no sigui normal s que ning mhitroba.

Anirem descobrint August, per la lectura tamb pot servir per descobrir-te a tu.


5/53


Com SC JO?- Jo sc ......................................................................- M'agrada .................................................................

-

No m'agrada ............................................................- Odio ........................................................................- No m'agrada la gent que ...........................................- M'agrada fer ............................................................- No m'agrada fer .......................................................- M'enfado quan .........................................................- Em sento inquiet quan ...............................................- Sc el/la millor en ......................................................- Estic orgulls/a quan ..................................................- M'agrada el meu millor amic, perqu ...........................- Em sento incmode quan ...........................................

-

Rendeixo ms a l'escola quan .....................................- M'avorreixo quan .......................................................

Pg. 12:No penso descriure la meva cara.

August no vol descriure la seva cara. SerVia, a la pgina 121, qui ho far. Laqesti no s senzilla. Com fer-ho per descriure una cara?

Intenta descriure la teva cara

Vocabulari dajudaCAP: allargassat, fort, frgil, gros, llarg, llargarut, masss, robust, rodanx.CABELL: abundant, esclarissat, llis, arrissat, ondulat, cargolat, estufat, dret, fi, flonjo,curt, llarg, embullat, eriat, fort, fosc, greixs, seds, pentinat, despentinat, aspre,tenyit, sec, escabellat, gris, ros, moreno, bru, plroig, castany, negre, blanc, suau,vellutat, de color palla, negre com el carb.CARA:rodona, allargada, quadrada, ovalada, ampla, rodanxona,quadrada, llarga, plena,prima, arrugada, bonica, dola, esgrogueda, fina, fresca, galtuda, dola, tranquilla,seriosa, afligida, desconfiada, xuclada, dura, castigada, confiada, endurida, adobada,trista, lletja, lluent, morena pllida, peluda, pigada, prima, rosada, serena, suau,xuclada,simptica, expressiva, fina, franca, fresca, jovial, salvatge, seca, simptica,

tranquil la.Locucions: cara de bon any, cara de pa de ral, cara de pocs amics, cara depomes agres.FRONT: ample, estret, arrugat, llis, baix, intelligent, bombat.ULLS: brillants, entelats, esmortets, inexpressius, lleganyosos, sortints, vius, dolos,tendres, allargats, apagats, blaus, clars, foscos, marrons, verds, negres, cansats, grisos,grossos, oberts, mig oberts, aclucats, tancats, clucs, petits, plorosos, adormits,somnolents, profunds, rodons, sortits, tristos, vius, xinesos, borni, guenyo, guerxo,estrbic, alegres, desperts, ensopits, de peix, absents, baixos, concentrats, desperts,durs, bellugadissos, fugitius, impenetrables, inexpressius, intensos, llagrimosos,maliciosos, morts, somiadors, trbols.PESTANYES: esclarissades, espesses, tupides, llargues, curtes, arrissades, clares, negres,pintades.


6/53


CELLES: altes, amples, arquejades, baixes, dibuixades, espesses, estretes, fines,gruixudes, inclinades, juntes, llargues, negres, obliqes, poblades, rectes, retocades,alades, primes, clares, fosques.GALTES: eixutes, enceses, enfonsades, grassonetes, pllides, pigades, plenes, rosades,sortints, suaus, toves, vermelles, rodanxones, caigudes, desinflades, inflades, rodones,dures, xuclades.Locucions: de cigne, de pal, de ral, de pags.

NAS: aguilenc, fi, ampli, rod, gros, petit, arrodonit, punxegut, aguilenc, llarg, aixafat,recte, tort, xato.Locucions: de lloro, de barraca, de ganxo...BOCA: estreta, grossa, petita, riallera, torta, oberta, mig-oberta, tancada, fina, fresca,gran, dura, ferma, rodona, petonera,...dents grosses, dents petites, arrenglerades, dentstortes. Locucions: boca de calaixera, boca de piny...LLAVIS: carnosos, esblanquets, estrets, fins, goluts, grossos, gruixuts, molsuts, primsgrans, hermtics, voluptuosos, sensuals.DENTS: arrenglerades, blanques, desiguals, groguenques, tortes. Locucions: de conill.ORELLES: allargassades, arrodonides, enganxades, grosses, petites,punxegudes,llargarudes, pmpols, separades. Locucions: delefant, de conill, de pmpol.PELL: arrugada, colrada, escatosa, fina, greixosa, humida, llefiscosa, llisa, rasposa,resseca, rugosa, setinada, suau.

Color de la pell: blanc, mor, bru, pllid, rosat, alb, cendra, groguenc, blanquins, olis,bronzejat, torrat, fosc.COLL: allargat, arrugat, estirat, gros, llarg, llis, curt, fi, gruixut, elegant, estilitzat.Locucions: de cigne, de girafa, dnec.

Sempre pots usar tamb comparances com: cara docell, nas de lloro, galta deboxejador, orelles de pmpol, etc.

Pg. 13:Com que no he trepitjat mai una escola de deb, estic mort depor.

Hi ha moltes referncies a la por. Lautora usa aquest concepte almenys unaquinzena de vegades.

Tenir por vol dir sentir-se insegur, notar un perill, saber-se en situaci de risc i,per tant, s un sentiment desagradable, sovint paralitzant, negatiu. En general,tenim pors molt diferents i de moltes menes: por a un accident, a la mort, aseparar-nos dels nostres ssers estimats, al fracs, al rebuig, a no caure b,etctera. La llista seria interminable. Per a alguns estudiosos, la felicitats'identifica amb l'absncia de por. Per hi ha moltes pors distintes.

A quines coses tenim por nosaltres?

Desprs de fer aquesta pregunta, deixarem una estona per pensar-hi i quan jatothom ho tingui rumiat, fem una roda de respostes que anirem anotant a lapissarra.

Veurem si sn del mateix tipus i en farem una classificaci. Un criteri podria serpors externes i pors internes, i desprs les podrem valorar argumentant quines

pors sn raonables i quines absurdes.


7/53


Podrem dir que existeix una por imprpia i una por apropiada. Una porapropiada seria quan temem que una determinada situaci de perill es puguidonar, com un accident: no cal pujar dalt de tot duna escala si no est benapuntalada, etc.

En canvi, una por imprpia es dna quan tenim por a alguna cosa que no ens hade fer cap mal (una ombra, un gat negre, etc.) o a situacions que no podemevitar, com fer-se gran,emmalaltir.

Comentar aquestes frases:

La covardia s una expressi de por. Viure amb por s viure a mig fer. Una ment amb por s aquella que es debat entre la bogeria i el seny.

La por s l'excusa per a no intentar res.

Pg. 15:...em passava alguna cosa a la cara...

Quan el protagonista diu que li passava alguna cosa est jugant amb lavaguetat del llenguatge, ja que s una expressi molt oberta, que pot voler dirmoltes coses.

Qu deuen voler dir aquestes expressions en distints contextos?:

- Diu que no vindr a la festa, perqu li ha passat una cosa.

- Quan et passi alguna cosa, prem aquest bot.

- Den que li va passa aquella cosa no est tranquil.

- En aquella casa hi passa alguna cosa.

- Deixa-ho estar o encara ens passar alguna cosa.

- Qui ho ha dit que va passar alguna cosa? Jo hi era i no vaig veure res.

- Quan diem que li passa una cosa al peu, a qu ens referim?

- Si el protagonista diu que li passa alguna cosa a la cara, a qu es deureferir?

Pg. 15: La infermera .... que no deia mai perd

Apareix reiteradament sota distintes formes -perd, perdonar, imperdonable- a

les pagines 24,25,43,47,80,88,107,112,120,137,150,151,152,153,154,165,196.


8/53


Perdonar i demanar perd

Perdonar i demanar perd sn les dues cares de la mateixa moneda.La paraulaperdonar, prov del prefix per i del verb llatdonar. El prefixperes pottraduir per passar, creuar, anar endavant, passar per damunt, passar per

davant, i donarees pot traduir per donar, regalar obsequiar, fer un present. Elperd consisteix en no tenir en compte l'ofensa rebuda, de manera que lesrelacions entre ofensor i ofs no quedin afectades.

Demanar perd s el mateix que disculpar-se. En demanar disculpes, unapersona est dient que sent o li sap greu el dany que ha causat, fins i tot encaraque no ho hagi fet amb mala intenci. Quan una persona es disculpa, pretnacceptar la part de culpa voluntria o involuntria que ha causat lacci. Ladisculpa tamb pot anar acompanyada d'una promesa de reparar o substituir elque s'ha trencat, o la persona es pot retractar d'alguna cosa que ha dit.

Quan li demanes perd a alg -i ho fas sincerament- significa que t'has parat apensar en com pot haver-se sentit aquesta persona per alguna cosa que tu hasdit o fet.

Fins i tot, encara que el que ha ocorregut hagi estat un accident o ho hagis fetsense voler, probablement et seguir sabent mal haver ferit els sentiments del'altra persona.

Quan ens hem de disculpar? Situacions en les que cal demanar perd o

disculpar-nos. Digues si s o si no i per qu:- Si fas mal a alg,- Si fereixis els seus sentiments,- Si thas saltat una norma,- Si perds una cosa que no s teva,- Si has mentit,- Si has desobet,- Si thas excedit,- Si has abusat,- Si thas descontrolat,- Si .........

Pg. 18 No trobes que ja ests preparat per anar a lescola, August? em va dir la

mare. No vaig dir jo.

August no sap qu s anar a lescola, perqu ha estudiat a casa.


9/53


Qu deu tmer lAugust, quan diu que no est preparat?

Qu li deu fer por de lescola?

. Els professors. Els companys

. Les llions

. Les notes

. Els cstigs

. Els pares dels altres nens i nenes

Ara intentem fer lexercici invers. Imagina com seria la teva educaci acasa.

Quins avantatges i quins inconvenients creus que tindria?

AVANTATGES INCONVENIENTS

Pg. 24: ... la mare i jo testimem tant que et volem protegir tant compuguem.

Estar protegit significa que no et poden fer mal, que no et poden maltractar, nihumiliar, s una forma destar segur, de gaudir dun benestar personal icollectiu.

Estar protegit significa que alg et defensa, custodia, vigila les situacions de risc iaquest alg actua per socrrer i ajudar.

Analogies. Completa aquestes frases, de forma una mica potica:

- Estar protegit s com ........- Sentir-se segur s com .........- Saber-se cuidat s com .......- Ser defensat s com ........- Saber-se estimat ........- Estar desprotegit s com .......- Sentir-se insegur s com .......- Ser abandonat s com .........

- Saber-se sol s com .........- Sentir-se rebutjat s com ........


10/53


Pg. 25: Cognoms : Culet/ Culgrs

El nom i si voleu tamb el cognom solen ser molt importants a les vides de les

persones. Formen part de nosaltres i no ens deixen indiferents, o els acceptem oens hi sentim molt incmodes. Hi ha persones que canvien de nom perqu no elsagrada, b sigui el nom de pila o el cognom. Vet aqu una colla de noms realsque tenen el mateix efecte cmic que els de la novella: Alex Crement, AnnaToma, Csar Nos, Placido Domingo, Armando Guerra...

- Saps dalgun altre nom que pugui tenir un efecte cmic?- El teu nom tagrada prou?

Pg. 52: Hipocresia

Parlant den Julian la mare de lAugust diu: o sigui que s daquells nens que escomporten duna manera diferent davant dels adults que davant de nens?

La hipocresia s una manera dactuar per la qual es fingeixen unes idees osentiments que en realitat no es tenen. En definitiva, s dissimular unes maneresque no sn les vertaderes. s una forma de mentida. Exemples daix sn quandiem a alg: quin vestit ms bonic mentre pensem que s espants o quinesganes tenia de veuret desprs dhaver intentat canviar de vorera.

- Et reconeixes a tu mateix/a havent fet alguna vegada un actedhipocresia?

Pg. 67:A veure, quines coses importants hi ha?

Qu s important o t inters per a mi?

Com distingim les coses que importen de les coses que no importen? Aquest nos pas un tema fcil. Alguns pensen que hi ha coses que en si mateixes sn msimportants que daltres, i que, si estudissim b les coses, veurem que podemdescobrir les que sn ms importants. Altres argumenten que, en la naturalesa,no hi ha coses intrnsecament millors o, en general, ms importants que daltres.Totes les atribucions de mrit o dimportncia es basen en objectius humans.


11/53


Sinnims de coses que importen. Quina/es de les expressions segentss/sn sinnima/es de coses que importen?

-

Coses que compten- Coses que valen molts diners- Coses significatives- Coses que tenen conseqncies greus- Coses distingibles- Coses distingides- Coses inusuals- Coses extraordinries- Coses que valen la pena- Coses valuoses- Valors

-

Coses ideals- Coses que aniran b.

En el text, els alumnes diuen que sn importants:- Les regles, els treballs descola- Els deures- La famlia- Els pares- Els animals domstics- El medi ambient- Els taurons,

-

Les abelles- El cintur de seguretat- Reciclar- Els amics- Du

En trauries algun? Nafegiries algun altre? Els pots ordenar segons el teu criteri?

Pg. 69: Preguntes del senyor Browne

- Qui som?- Quina mena de gent som?- Quina mena de persona s cadasc de vosaltres?- No trobeu que s el ms important de tot?- No trobeu que s la pregunta que ens haurem de fer sempre?

- Quina mena de persona sc?


12/53


Pg. 67:P-R-E-C-E-P-T-E!

Un precepte s una mena de lema, una frmula que diu el que cal fer. Sol ser

una norma de conducta moral, que prov d'una autoritat competent.

Fes una llista de preceptes que coneguis

Pg. 69: Coneix-te a tu mateix

"Coneix-te a tu mateix" era el lema que estava escrit a lentrada del temple deDelfos i que Scrates va convertir en la mxima del seu filosofar.

Per trobar la veritat, cal comenar per conixer-nos a nosaltres mateixos. Elprimer que descobrirem ser la prpia ignorncia. Desprs serem conscientsquecal un esfor de reflexi profunda.

- Diries que tu et coneixes a tu mateix/a?

Pg. 69:Precepte del mes de setembre del senyor Browne:si has de triar entre tenir ra o ser considerat, tria ser considerat

Ser considerat

La manera de mostrar consideraci es ser respectus. I aix va des de ladescortesia fins al respecte profund.

Diem que una persona s considerada quan s capa de tractar les altrespersones com a subjectes, com a individus, quan les mira com a persones igualsa ella. La consideraci s un sentiment de deferncia i cortesia que comportavalorar les persones pel fet de ser-ho. Qualsevol persona, pel sol fet de ser-ho,t dret a ser respectada.

El respecte implica tenir en compte les opinions, les creences i les actituds delsaltres, encara que siguin diferents de les nostres; implica que s'admet i acceptala diferncia entre les persones.

Preguntes pel dileg:

1. Pots tenir consideraci per una persona que no t'agrada?2. Pots tenir consideraci per una persona que no coneixes?3. Pots tenir consideraci pels altres i no respectar-te a tu mateix?

4. Cal tenir consideraci per una persona que no s respectuosa?


13/53


5. A qui s ms fcil de tenir consideraci a una persona agradable o a unapersona desagradable?6. A qui s ms fcil de tenir consideraci a una persona respectuosa o a unapersona irrespectuosa?7. A qui s ms fcil de tenir consideraci a una persona feble o a una personaforta?8. s possible tenir consideraci per un mateix i no tenir-ne pels altres?9. Et sembla que sn dignes de consideraci tots els ssers humans? Si pensesque no, qui creus que no es mereix cap mena de consideraci i per qu?

Pg. 84:Per qu haig de ser tan lleig, mare?

Els conceptes de bellesa i lletjor sn molt complexos, ja que estan sotmesos adistincions culturals, de modes, etc. Sovint bonic i lleig s una expressi

ambigua.

EXERCICI: Mapa conceptual de bonic

Dibuixeu tres cercles concntrics (haurien danar de forca gran a petit) ialeshores pregunteu-vosA quin dels tres cercles aniria cadascuna de lesparaules segents? (Pot ser que alguna es pugui situar al mig de dos cercles)

atractiva estranya repellent encantadora gentil

agradable meravellosa escaient adequada guapacom cal correcta horrible matussera preciosalletja horripilant esplndida selecta senzillanormal ben plantada bella exuberant doladesagradable espantosa graciosa fastigosa

Pg. 84: Com soc?

...Amb aquests ulls mal posats que tinc. Amb aquestes galtes que sembla que

me les hagin enfonsat dun cop de puny. Amb aquesta boca de tortuga.Sembla que August faci una caricatura de si mateix. Podries tamb tu fer-te unretrat a base delements daltres animals, plantes u objectes? Com ara tinc ulls,de peix, boca de piny, galtes de pell de prssec, orelles com batents oberts, nasde patata, cabell descombra, etc...

Pg. 85: Assetjament

[Els nens] feien una volta gegant per evitar topar amb mi, com si els pogusencomanar algun microbi, com si la meva cara fos contagiosa.


14/53


Lassetjament, conegut tamb amb el nom de bullynges produeix quan alg usael seu poder o superioritat per perjudicar una o ms persones. Parlem deperjudicar en el sentit d anullar lautoestima i la personalitat de lindividuassetjat, s a dir, s una prctica depredadora. Lassetjament, en general, sconsiderat un exercici de violncia, que es practica de forma sistemtica i

perllongada sobre una persona.Lassetjament escolar s un tipus de relaci de domini-submissi que comporta eldeteriorament psicolgic de la vctima i, alhora, el deteriorament moral delagressor. s una prctica depredadora i sol tenir aquestes caracterstiques:

Se sol donar entre iguals. Suposa un abs de poder o desequilibri de fora. Es repeteix en el temps. s intimidadora.

Lassetjament escolar, no s una amenaa allada, va ms enll. Lassetjamentescolar s una espcie de tortura, sovint metdica i sistemtica, que suposalexistncia dun clar abs de poder, que freqentment s consumat per un grup.A ms, de vegades, ocorre davant el silenci, la indiferncia o la complicitat decompanys o companyes.

Lassetjament es pot presentar de moltes formes:lallament s una formadassetjament.

Representaci

Treballar en grups petits per fer una petita representaci sobre el tema delassetjament. Els participants es divideixen en tres subgrups i preparen una breurepresentaci duna histria dassetjament. Una vegada ha quedat clara lahistria tenen 15 minuts per assajar el seu paper i preparar la seva representacidelacte intimidador.

Desprs en rotllana reflexionem sobre les representacions:InsultarBurlar-seEmpnyerPegarEmpentarAgafar algun objecteAmenaarEscarnirEscopirPitjar

EmpaitarForagitarColpejarFer entrebancarLlanar objectesMolestarInjuriarAtacarIgnorarEtc.

Sels pot preguntar:

-

Amb qu sha inspirat cada grup per fer la representaci?- Sn dhistries viscudes, explicades per altres o descenes de pellcules?


15/53


Si ets la vctima

-

Si sofreixes assetjament, qu creus que has de fer?a) Enfrontar-te als teus assetjadors i posar-te al seu nivell.b) Acudir a professors, pares o companys per tal que tajudin.c) Passar del tema fins que soblidin de tu.d) Altres.

Si la vctima s un altre

- Si veus que un company o companya sofreix assetjament, qu creus que

has de fer?a) Enfrontar-te als assetjadors i defensar el company o companya.b) Acudir a professors, pares o companys per tal que tajudin.c) Passar del tema i oblidar-ten, perqu no s cosa teva.d) Altres.

Pg. 99: DESITJAR

No cal dir que vaig adonar-men perfectament; lnic que desitjava era que nose nadons la senyora Rubin, perqu no volia que digus res.

Pg. 106:Desitjava trobar un forat per on pogus caure: un foradet negre quese mempasss. Descriu el mateix sentiment que a la pgina 307, quan diu:De vegades desitjaria poder portar encara aquell casc dastronauta que duiaquan era petit.

Podem interpretar els desigs com la font dels fins o objectius que ens proposemnosaltres mateixos. Els desigs sn fins que sovint estan separats dels mitjans. Is que, quan desitgem alguna cosa, no sempre som capaos despecificar quinsmitjans farem servir o quins passos donarem per obtenir all que desitgem.

En aquest sentit, els desigs sn propers als somnis o a les fantasies.

EXERCICI: Desitjar

Primera part:Que cadasc expressi un desig a base de completar una de les oracionssegents:1 Desitjaria tenir un/a ................... com a animal domstic.2. Desitjaria poder viatjar a .....................................................

3. Desitjaria passar unes vacances a ........................................4. Desitjaria saber tocar ........................................................


16/53


5. Desitjaria poder llegir el llibre titulat ...............................6. Desitjaria poder veure la pellcula titulada ......................7. Per dinar, algun dia desitjaria menjar ...............................8. Desitjaria poder pintar ......................................................9. Desitjaria que la nostra escola fos ....................................

10. Desitjaria que la nostra ciutat fos .....................................11. Desitjaria que el nostre pas fos ........................................12. Desitjaria que Europa fos .................................................13. Desitjaria que el mn fos ..................................................

Pg. 107:Els nens poden ser molt cruels

Nen rata. Esguerro. Monstre. FreddyKrueger. E.T. Repugnant. Cara dellangardaix. Mutant. S que em diuen de moltes maneres. He estat a prou parcsper saber que els nens poden ser molt cruels.El tema de la crueltat sesmentaen distintes ocasions a les pgines 54, 98, 127, 142, etc.

Crueltat

Ser cruel s danyar, provocar patiment, no tenir pietat. La crueltat es manifestaen violncia, agressivitat, abs.

Exercici de recerca. Posa algun exemple de crueltat. Cerca a les notcies deldiari o del telenotcies alguna notcia referent a nens que hagin patit algun tipusde crueltat.

Pg. 107:Monstre

De John Merrit, lhome elefant, es deia que era un monstre i la gent lanava aveure de manera que es va convertir en un espectacle de fira. Un monstre suna criatura estranya i que fa por i per aix mateix sinterpreta que s de poc fiari maligna pels ssers humans. El terme ve del llat "monstrare", que significava"ensenyar", perqu eren una cosa digna de veure.

Lexperincia de ser diferent

Com ho explica John Merrit:

"Quan jo tenia 13 anys, ella va fer tot el possible per aconseguir que jo sorts abuscar treball. Vaig obtenir una feina a la fbrica de cigars Freeman i all hi vaigtreballar uns dos anys. Desprs, la meva m dreta va comenar a crixer, finsque es va tornar tan gran i pesada que ja no vaig poder embullar els cigars, i

vaig haver danar-men. Ella em va enviar per tota la ciutat per buscar treball,per ning no volia contractar un individu deforme. Quan tornava a casa per


17/53


18/53


'( &

Pg. 112: ...lAugust era especial i tenia necessitats especials.

Ser especialMoltes vegades ens apartem de les persones que no es troben dins delsestndards que solem qualificar de normals. I part del problema rau aqu. Laprimera cosa que ens haurem de preguntar s: qu s ser normal iqu s serdiferent?

s molt clar que generalitzem malament i anomenem normal all al que estem

acostumats, all que potser s majoritari en el nostre entorn, el que est dinsduna franja que la societat o la moda ha decidit, etc.

El problema s que quan es qualifica alg de normal o diferent, ladjectiu nosusa com una descripci, com si fos una estadstica, sin que habitualment hi haun element pejoratiu. Sentn que el que no s normal, s dolent. Que el millorque podem fer o ser ha destar dins la normalitat.

Busca algun altre adjectiu per qualificar aquestes situacions:- Ha estat un dia especial- Ser una festa especial- Quin estiu tan especial!- Aquest s un llibre especial- Es un amic molt especial- Tenir una cara especial

Com acostumes a qualificar les situacions que vius de manera "especial"Com:Nou InslitNo ordinari FantsticInteressant Que val la penaQue surt de la rutina ExtraordinariMeravells .........

Per a tu, qu s alguna cosa especial?

Necessitats especials:


19/53


- Quan veus una persona amb problemes et poses al seu lloc?- Qu fas per posar-te al "lloc d'un altre"?- Quan has tingut algun problema (t'has trencat una cama, has caigut, etc. ..),els altres t'han tractat b?- Tractes els altres com t'agradaria que et tractessin a tu?

- Et tracten els altres millor que tu els tractes a ells?- Creus que pots tractar millor les persones del que vens fent fins ara?- En qu consisteix, segons tu, tractar b a alg?

Escriu entre 3 i 5 regles que creguis imprescindibles per tractar b alg.Desprs seran discutides pel grup.

1

2

3

4

5

Pg. 117:Era horror. Repugnncia. Por.

Hi ha moltes paraulesper descriure lexpressi dels ulls de la gent .

Pot ser que es donin aquests conceptes quan parlem de mirar o veure unsser hum?

Timagines a tu mateix/a en una situaci que fessis horror, repugnessis iprovoquessis por?

Pg. 119: Mort

Diu Via: ...quan van arribar a lhospital lvia ja se nhavia anat.

Expressi que indica absncia i en aquest caslabsncia definitiva: la mort. Potser que alguns dels alumnes no estiguin interessats en el tema per potser peruns altres sigui profits tenir loportunitat de dialogar entre ells sobre la mort i el

morir-se. Cal tenir cura a lhora de tractar el tema, perqu hi ha persones quetenen conviccions molt fortes sobre aquesta qesti.

Fes una breu redacci indicant qu li diries a la Via, si fos amiga teva. Alhora de preparar la redacci, tingues en compte les preguntes segents:1. Li hauries dit que la mort no s important?2. Li hauries dit que la pena no s important?3. Li hauries dit que consolar una persona entristida s intil i innecessari?4. Li hauries dit que qui hi ha perdut s la seva avia i no ella?5. Li hauries dit que aquesta experincia la far una persona millor i ms forta?


20/53


6. Li hauries dit que la seva avia potser no shauria mort si hagus rebutassistncia mdica amb ms rapidesa?7. Li hauries dit que aix potser no hauria passat en una societat que hagusfuncionat millor?

Pg. 121: Descripci del rostre dAugust

T els ulls un parell de dits ms avall don els hauria de tenir, gaireb ja a lagalta. Els t molt inclinats avall fent un angle molt exagerat, gaireb com si algli hagus fet dos tallets diagonals a la cara; lesquerre clarament ms avall que eldret. Els t sortits enfora, perqu la cavitat ocular no s prou fonda per encabir-los. Les parpelles superiors sempre estan mig tancades, com si estigus a puntdadormir-se. Les inferiors li pengen tant que sembla que hi hagi una cordetainvisible que les tiba cap avall. Se li veu perfectament el vermell de dintre delsulls, com si estiguessin girats del revs. No t ni celles ni pestanyes. El nas s

massa gros en proporci a la cara, i una mica de patata. Als laterals del cap, allon hi hauria dhaver les orelles, sembla com si li haguessin fet un plec amb unesalicates gegants i li haguessin deixat la part del mig de la cara enfonsada.No t pmuls. T dos plecs molt marcats que li baixen des del principi del nasfins a la boca i que fan que sembli com de cera. Hi ha gent que es pensa quesha cremat en un incendi.Sembla que les faccions se li estiguin desfent, com elsregalims de cera que es fan a les espelmes. Les mltiples operacions que li hanfet per corregir-li el paladar li han deixat unes quantes cicatrius al voltant de laboca. La que ms es nota s un tall profund i dentat que li va des de la meitatdel llavi superior fins al nas. Les dents de dalt les t petites i molt separades. Tuna sobremossegada severa i unamandbula molt ms petita del normal. La

barbeta la t petitssima. Quan era molt petit, abans que li implantessin un trosdos dels malucs a la mandbula inferior, no en tenia gens, de barbeta...

A partir daquesta descripci et fas una idea de com s la cara dAugust?

Pg. 124:Crixer

Quan era petit molt b. Per ha arribat un moment que ha de crixer.

Els humans constantment ens anem transformant i anem canviant i la vida t uncicle que ens porta a crixer, a madurar i a morir. Els qui ms canvien, per, snels infants, que passen de ser dependents a fer-se autnoms.Reflexionarem un xic sobre el crixer i com canviem.


21/53


CANVIAR I CRIXERa). Busca un a foto de quan eres petit/a. Fes-ne una fotocpia i enganxa-la aFoto 1

Foto 1 Foto 2 Foto 3

Observa i recorda amb atenci:Com era jo als .... anys?Per qu he escollit aquest retrat?Com em recordo?Qu passava en aquest moment?On era?Qui em va fer la foto?

Com em sentia?Realment em veia aix?Sc la mateixa persona?Qu diu aquesta fotografia de mi?

b) Fes-te una foto avui mateix amb la mateixa posici i, si pots, la mateixasituaci que l'anterior i enganxa-la a Foto 2. Pregunta'tCom sc ara?Qu hi ha de diferent?Qu ha canviat en mi?Ets diferent noms per fora o tamb per dins?

Qu es conserva de tu si compares les dues fotografies?En qu noto aquests canvis?M'agrada haver canviat?Preferiria ser com abans?

c) Per al tercer requadre (Foto 3) busca alguna representaci semblant a lesanteriors, per de com t'agradaria ser: pot ser un a foto d alg que per a tusigui un model, pot ser una invenci, un collage, un dibuix, etc.Aquesta seria la foto que m'agradaria veure d'aqu a 20 anys?El canvi s noms exterior?Qu hauria de canviar en el meu interior per arribar a ser aix?

Estic disposat/ada a convertir-me aix?Qu t de bo o desitjable aquest personatge?


22/53


Creus que ho pots aconseguir?

Pg. 126:No ho deia amb mala intenci,...

Pg. 35: El que ms mola dels nens petits s que no diuen les coses amb malaintenci, encara que de vegades s que diguin coses que et fan mal.Pg. 65:...potser el Julian no ho havia dit amb mala intenci.Pg. 72:Jo s que aquell nen no ho deia amb mala intenci.Pg. 264:...no porten bones intencions.

PLA DE DISCUSSI: INTENCIONS MALVOLES I BENVOLENTS1. Qu significa lexpressi: De bones intencions, linfern ns ple?2. Hi ha alguna diferncia entre les teves intencions i el resultat de les tevesaccions?3. Hi ha alguna diferncia entre les teves intencions i els teus objectius?

4. Hi ha alguna diferncia entre les teves intencions i els teus desigs?5. Pot ser que la nostra intenci sigui bona per els resultats siguin perjudicials?6. Si alg, sense voler, et salvs la vida, li ho agrairies?7. Si alg, per la seva feina (perqu s bomber o vigilant) et salvs la vida, liestaries agrat?8. Qu s pitjor: fer una promesa a un amic i no complir-la, o no prometre dedonar a un amic lajut que necessita, tot i haver-ho pogut fer fcilment?

Pg. 133: Humor negre i sarcasme

...com si li hagus fet la pregunta ms absurda del mn.I per qu havien de ser desagradables? va dir.Era el primer cop a la vida que li sentia un comentari sarcstic. No feia per ell.

Humor negre es diu daquelles situacions que normalment sn serioses per quees tracten en un to de burla, amb humor.

El sarcasme s una burla malintencionada i descaradament disfressada, ironiamorda i cruel amb que s'ofn o maltracta alg o alguna cosa.

Altres moments :Savana li diu a Summer:Suposo que a ell no li cal posar-se careta, a Halloween,oi? va afegir.

- Pots posar un exemple dhumor negre i de sarcasme?

Pg. 134: En Christopher el seu millor amic. El millor amic/amiga

De quina manera descriuries el teu millor amic o amiga? Procura explicar-ne les afeccions, les qualitats i tamb els defectes.


23/53


Fes un recorregut per la vostra histria: com us vreu conixer, com heuseguit mantenint la relaci, quins projectes conjunts de futur teniu?

Pg. 135:Em va dir que la prova ms dura que pot passar lamistat slinstitut.Pg. 157: Estic intentant parlar amb tu dels teus amics. Fes el favor dedeixar tranquils els meus.Per si ja no sou amigues.

L'amistat s un concepte ric que descriu una relaci, que pot ser extremamentimportant en el desenvolupament personal i social dels estudiants i que afectarla seva autoestima.

Parlar-ne pot ser dajut per comprendre el seu abast i la dimensi que potadquirir.

L'amistat s, en essncia, una relaci entre iguals. Fins i tot, si tenen condicionseconmiques i socials diverses, poden ser amics, per noms si es troben comdues persones independents, amb igual poder i dignitat.

Aristtil, que va dedicar molta atenci a aquest tema, remarca algunescaracterstiques d'aquesta peculiar i reconfortant forma de relaci:. L'amistat consisteix en voler el b de l'amic.. L'amistat suposa una relaci d'igualtat.

. L'amistat ms que un sentiment s un hbit que es fortifica amb el temps.. L'amistat suposa una certa comunitat, s a dir, relaci freqent i intercanvid'opinions.. L'amistat implica sentiments i compromisos de fidelitat, lleialtat i solidaritat.

QU S UN AMIC?

1. Explica de quina manera va nixer l'amistat que tens amb alg:.................................................................

.................................................................2. Daquesta relaci, tria i assenyala les coses que et sembla que tu dones alsteus amics; pots afegir-hi altres coses: Ajudar a fer la feina de classe. Els deixo copiar la feina. Anem junts a llocs que ens agraden a tots dos. Sempre vaig on ell/ella vol. Li regalo coses pel seu sant i aniversari. El/la convido a casa meva. Li dono diners. Guardo els secrets que em confia.

L'escolto quan est trist i enfadat. No l'escolto quasi mai, quasi sempre li explico jo les coses. L'aconsello si em pregunta sobre alguna cosa que ha de decidir.


24/53


Li explico les coses que em preocupen.................................................................................................................................................................................................................

Pg. 142: Arbre de famlia

La Via parla dels seus avantpassats i sembla un xic complicat. Intentem de fer unarbre genealgic amb les dades que ens dna:

Part de pareEla avis de lavi van fugir de la persecuci jueva i van anar a Nova YorkEls pares de lvia van fugir dels nazis i van anar a lArgentina els anys 40.

Els avis es van conixer a Nova York ... i van tenir en Nate i Oncle Ben

Part de la mareProv de Brasil. Lvia i Agosto sen van anar a viure a Bostoni van tenir aIsabel (+ Nate) i a Kate (+ Oncle Porter)

Pots aprofitar per fer el teu propi arbre genealgic

Un arbre genealgic s una representaci grfica que exposa les dades

genealgiques d'un individu en una forma organitzada i sistemtica, sigui enforma d'arbre o taula. Intenta fer l'arbre genealgic de la teva famlia fins alsbesavis si pots. T'oferim uns quants models en alguns webs:

Pgines on trobars models d'arbres genealgics:http://www.abueling.com/ejemplos_arbol_genealogico.htmComo hacer un rbol genealgico con ayuda de Internet:http://www.entelchile.net/familia/tercera_edad/arbolgenealogico/arbol_genealogico.htm

Al final s'exposen les fotocpies de cada arbre i es comparen els diferents arbresper veure qui ha pogut arribar ms lluny i qui s'ha quedat a dues generacions.

Preguntar-se el per qu.

Pgina 144: Diu Via:

Si mai tinc fills, hi ha una possibilitat entre dues que els passi aquest gendefectus. Aix no vol dir que surtin amb la mateixa cara que lAugust, sin queseran portadors daquest gen que lAugust ha heretat per partida doble i que hacontribut a fer-lo com s. Si em caso amb alg que tingui aquest mateix gendefectus, hi ha una possibilitat entre dues que els nostres fills siguin portadorsdel gen i tinguin un aspecte completament normal, una possibilitat entre quatre

que no siguin portadors del gen, i una entre quatre que siguin com lAugust.Si lAugust t fills amb alg que no tingui el gen, hi ha el cent per cent deprobabilitats que els fills heretin el gen, per un zero per cent de probabilitats
http://www.abueling.com/ejemplos_arbol_genealogico.htmhttp://www.entelchile.net/familia/tercera_edad/arbolgenealogico/arbol_genealogico.htmhttp://www.entelchile.net/familia/tercera_edad/arbolgenealogico/arbol_genealogico.htmhttp://www.entelchile.net/familia/tercera_edad/arbolgenealogico/arbol_genealogico.htmhttp://www.abueling.com/ejemplos_arbol_genealogico.htm


25/53


que lheretin per partida doble, com lAugust. Aix vol dir que segur que seranportadors del gen, per que poden ser completament normals. Si es casa ambalg que tingui el gen, els seus fills tindran les mateixes possibilitats que elsmeus.

A quina conclusi creus que pot portar una reflexi com aquesta?

Pgina 145

Hi ha moltssima gent, darrere paraules com mosacisme de la lnia germinal,reordenament cromosmic o mutaci retardada.

Si tens curiositat, busca qui i qu hi ha darrera daquestes expressions.

Pg. 145:Moltssims bebs que no arribaran a nixer mai, com els meus.

Com texpliques aquesta frase que tanca el captol? Perqu Via diu que no tindr fills? Si es fa un examen gentic pot saber si s portadora del gen responsable? En el seu cas, tu qu faries?

Pg. 148:Lvia es va morir la nit abans de Halloween.

Mort de lvia

EXERCICI:QESTIONS SOBRE EL MORIRAcord Desacord ?

1.Que alg es mori em sembla una injustcia

2. Cal resignar-se, perqu tots hem de morir3. Morir s un acte de justcia, perqu tots hi hem depassar4. Quan alg es mor, sento molta rbia5. Quan alg a qui estimo es mor, em sento molt trista idolorida

6. Em consola saber que altra gent sent el que jo sento7. No s com consolar un amic quan se li mor algunparent8. No magrada pensar sobre la mort. Prefereixo pensarsobre la vida, treure partit de tot el que estic fent aqu iara.


26/53


Pg. 148:El dia de Halloween em vaig despertar molt trista pensant enlvia i em van agafar ganes de plorar.

Els sentiments formen part de l'univers tic. Aqu no es tracta de fer una anlisien profunditat per s de comprendre a qu respon un sentiment de disgust i

familiaritzar-se amb les distintes situacions que el provoquen.

EXERCICI DE RECERCA

Buscar en lobra dalgun pintor o fotgraf alguna imatge que representi unaexpressi de dolor. Lobservarem i opinarem sobre com es deu sentir el

personatge, el tipus de situaci que representa. Intentarem posar-nos a la pellde la persona que pateix, procurant simpatitzar amb el que li passa, quinspensaments t i com est dnim. Com exemple, podem explorar les imatges quePicasso va fer com a preparaci per al Guernika.

EXERCICI DE REPRESENTACI

En petit grup imagineu tres escenes que representin situacions de dolor intenscom tres "esquetxos" teatrals. Quan els tingueu ben travats, representeu-losdavant la classe i procureu que els altres endevinin els motius i les causes.

Pg. 149: El dol

Nomenem dol al temps i a lespai necessaris per adaptar-se desprs dunaprdua. Quan parlem del dol per una mort ens referim al buit, a lenyor, al dolorque aquesta mort comporta.

Quant ms unit emocionalment sestigui amb la persona morta ms fortes seranles sensacions, reaccions i sentiments que experimentem. Hem de tenir encompte que a ms del dolor cal sumar-hi labsncia i, per tant, ladaptaci a unanova situaci i als canvis que inevitablement es donaran.

Cal viure les emocions i poder expressar els sentiments. Cada dol s nic i no hiha receptes, sorgeixen multitud democions com tristesa, angoixa, solitud,apatia, rbia, por, culpa, enyorament, ... poc a poc i al llarg dun temps, algunsexperts fixen aproximadament en un any o any i mig, anir minvant.


27/53


Com expressen el seu dol?Creus que la reacci de Via s enraonada?Creus que plorar ajuda a expressar el dol?

No sentir dol s senyal dindiferncia?Hi ha algun consol pel dol?Qu creus que es pot fer per minorar el dolor?

Com podem ajudar alg que est de dol?- Parlant-li tota lestona-Distraient-lo/la.-Fent bromes.

-Estant al seu costat en silenci.-Intentant que no hi pensi.-Deixant que plori.-Evitant que plori.

Pg. 155: Tu no ets dels que abandonen li diu Via a lAugust quan estdecidit a no tornar a lescola.

Tenir valor i coratge. Ser valent

La valentia s una actitud que comporta dominar les nostres pors i sobreposar-nos a l'adversitat. En alguns moments de la vida, sense valentia, perconformisme o passivitat, podrem prendre decisions equivocades.

Ser valent no s senzill, perqu la valentia significa responsabilitzar-nos de lesconseqncies dels nostres actes i acceptar els nostres errors. El nen o nena queadmet davant els seus pares que va ser ell o ella qui va trencar la finestra delve, que admet que ha pegat a un altre, que accepta que no es portacorrectament sn infants que tenen la fora d'acceptar el seu error i d'afrontar-ne conseqncies.

Qui s valent?Una persona que defensa el feble,Una persona que admet els seus errors,Una persona que afronta les conseqncies dels seus actes,Una persona que no calla quan sap que alguna cosa est malament,Una persona que lluita pel que creu.

Comenta aquests pensaments:- Cal ser molt valent per a reconixer els errors propis, els aliens es reconeixende seguida.


28/53


- La valentia consisteix a ser forta per a tot el que sha denfrontar en la vida.- Ser valenta no consisteix en no sentir por, sin en sentir-la i aix i tot continuarendavant.- Ser valent s lluitar pel que creus.

Pg. 153: Enfadar-se

Lodio! de cop i volta es va enfadar i va comenar a clavar cops de puny alcoix. Lodio! Lodio! Lodio! cridava amb totes les seves forces.Jo em vaig quedar callada. No sabia qu dir. Estava molt dolgut i furis.

Enfadar-se

Tots ens empipem amb altres persones, de tant en tant. Empipar-se no s

dolent, s important, per, saber qu s el que ens molesta i fer-ho saber alsaltres.

Quan els nens petits s'empipen, poden pegar-se, donar-se puntades o xisclar-se.Aix vol dir que no tenen molt dautocontrol i poden no haver aprs, encara, queest malament pegar a laltra persona quan un est empipat. Per, quan creixeni aprenen a utilitzar paraules, saben que s millor parlar que pegar, donarpuntades o xisclar quan un est empipat. Aprenen a expressar els seussentiments verbalment, s a dir, amb paraules. Per descomptat, les paraules queempren quan estan empipats poden ser ms fortes o dures de l'habitual, per nocal que siguin menyspreadores o insultants. Pots dir-li a una persona que estsempipat sense deixar-la pel terra ni insultar-la. Pots expressar com et sents ambsinceritat sense ser mal educat.

Per de vegades et domina l'empipament i pots arribar a perdre lautocontrol.Quan perds els estreps, pots dir coses desagradables, insultar, empnyer. Perdesprs probablement t'adonars que, fins i tot encara que tinguessis dret aempipar-te, no t'has comportat correctament. Ser llavors quan, sense capdubte, hauries de disculpar-te.

EXERCICI: Mapa conceptual denfadat

Amable Enutjat Encantat Irritat

Ressentit Assossegat Enfurismat Emmurriat Rabis

Indignat Calmat Incomodat Alegre Empipat

Irat Disgustat Destrossat Frentic Satisfet

Furis Molest Cansat Tranquil RabitReposat Furibund Colric Exasperat Content


29/53


30/53


$ ))*+

Pg. 163: Prejudicis

Hi ha nens que vnen i em pregunten per qu em faig tant amb lesguerro.Sn nens que gaireb ni el coneixen. Si el coneguessin, no lanomenarien aix.Perqu s un nen molt simptic! dic jo sempre.

Un prejudici s una creena o valoraci que hom fa de forma precipitada i senseuna base certa per que ens influeix i condiciona el nostre punt de vista.

Un prejudici s, etimolgicament, un judici-previ. En general, els prejudicisshan considerat de manera pejorativa, entenent-los com a creences no

fonamentades o com a actituds no raonades, basades en intucions i conjecturesi sense tenir un coneixement complet de la persona o la situaci.

Els prejudicis poden ser cognitius (i llavors distorsionen la realitat i ens la fanpercebre duna manera determinada), afectius (lligats a all que agrada, podenmanifestar-se en el rebuig a determinats grups socials o conceptes sense unautntic coneixement) i conatius, que porten l'individu a actuar dacord amb elsseus valors o ideals.

Assenyala les afirmacions que et semblin prejudicis i les que no:P NP

1.La persona presumida s frvola i superficial.

2.Tots els fills de pares separats han danar al psicleg.

3.Les persones de pell fosca sn ms boniques que les pllides.

4.Els pares que compren joguines blliques sn uns irresponsables.

5.La gent amb diners s ms feli que qui no en t.

6.Portar texans significa tenir poca personalitat.

7.Una persona que ha estat a la pres no s de fiar.

8. Qui t una cara estranya ha de ser estrany.


31/53


, -.&

Pg. 197: Amics i desencs

L'amistat s una forma d'estimaci que implica el respecte per la llibertat del'altra persona i que comporta delicadesa i plaer. No hi pot haver una veritableamistat sense afecte i sense respecte. No totes les nostres relacions esconverteixen en amistats, en un sentit estricte; tenim coneixences que no passende ser companys o companyes, collegues, coneguts, amb les quals no establimlligams especials.

-

Pots distingir entre un amic, collega, conegut o company?

Pg. 203:El precepte de desembre del senyor Browne va ser: La fortunasomriu els audaos.

Lantdot contra la por s el coratge, laudcia. La paraula coratge prov del llatcor i vol dir tenir valor o nim per suportar els inconvenients que sens presentini per fer valer les nostres intencions, projectes, idees, queixes, etc... s unavirtut i com a tal pot ser desenvolupada per leducaci i pel treball personal ambun mateix. Caldria reivindicar-la, perqu la societat del nou millenni necessita

ciutadans amb coratge per millorar el mn. Per aix, proposem aquesta reflexi.

Reflexionar sobre la por

Fem un dileg a la classe seguint algunes daquestes qestions:1.s la por un sentiment evitable?2.s la por un sentiment desitjable?3.s la por un sentiment desitjable en algun moment?4.De qu serveix tenir por?5.Qu s el contrari de tenir por?6.Tenir por s ser un covard?7.Es pot tenir por i alhora ser valent?8.Es pot no tenir por i alhora ser un covard?9.Pot ser que tinguem pors que no coneixem?10. Pot ser que tinguem por i que no ens nadonem?11. Quines conclusions podem extreure sobre la por?


32/53


33/53


descacs.e. La Montse visita en Cesc i li diu que ho sent molt per ell.f. La Tonia visita en Cesc i li demana que lajudi a fer els problemes dematemtiques.g. En Vicens visita en Cesc i li parla de la seva afecci: els mbils.

Pg. 222:De fet, vaig pensar que els serviria per aprendre un parell decoses sobre lempatia, lamistat i la lleialtat.

Empatia

Lempatia s una actitud moral que consisteix en compartir lexperincia dunaaltra persona.

Joc de bloqueig. Per comprendre laltre no hi ha millor remei que posar-seen el seu lloc. Ara assajarem un joc i intentarem saber com se sent la personarebutjada. El grup o una meitat del grup fa una rotllana compacta i un companyo companya des de fora vol entrar al cercle i els altres li ho impedeixen.Una vegada intentat, esdialoga sobre com shan sentit tant els rebutjats com elgrup de la rotllana.

Lamistat

Epicur, un filsof grec del segle III aC, considerava que de tot el que la saviesaproporcionava per donar plena felicitat a la vida, el ms important s, de molt, el

benefici de l'amistat. Tamb Aristtil, un filsof del segle IV aC, considerava quesense l'amistat no valia la pena viure. Per a ell no era nicament una cosanecessria sin tamb agradable i bella: L'amistat s all ms necessari de lavida; sense amics ning no voldria viure, encara que posses altres bns, deia.Per cultivar l'amistat calen uns quants requisits. El primer de tots s voler-la. Elsaltres sn la sinceritat, la confiana i la lleialtat. Si no estem disposats a sersincers i a confiar en la sinceritat dels altres, i si no hi ha lleialtat recproca,podrem parlar d'una relaci ms o menys estable, per no d'una veritableamistat.

Lleialtats lleial qui no enganya ni traeix els altres, qui guarda fidelitat.Alguns filsofshan pensat que la lleialtat pot ser una virtut molt positiva i una de les msimportants, quan considerem la nostra existncia com a ssers socials.

El sentit de la lleialtat

Digues si ests dacord (A), en desacord (D) o no ho saps (?) amb lessegents formulacions de lleialtat. I raona, en cada cas, la teva resposta.

A D ?


34/53


Josep: Lleialtat s mantenir la paraula dhonor.Ernest: Lleialtat s ser fidel al teu jurament.Gracia: Lleialtat s no trencar les teves promeses.Vernica: Lleialtat s obeir la llei.David: Lleialtat s honorar els teus compromisos.

Boris: Lleialtat s tenir confiana.Com formularies la teva prpia definici de lleialtat?

Pla de discussi: Lleialtat i reciprocitat

En quines circumstncies s adequat que la lleialtat sigui recproca i en quinescircumstncies no s adequat? Potser podem fer una mica de llum en aquestproblema si discutim les qestions segents:1. s adequat que els amics siguin lleials els uns als altres?

2. s adequat que una parella sigui lleial lun a laltre, o est b que lun siguilleial i laltre no?3. s adequat que els camarades siguin lleials els uns als altres?4. s adequat que els companys de classe siguin lleials els uns als altres?5. s adequat que els germans i les germanes siguin lleials els uns als altres?6. s adequat que els fills siguin lleials als seus pares, per innecessari que elspares siguin lleials als seus fills?7. s adequat que els nens siguin lleials amb els seus animals domstics, peracceptable que els seus animals domstics no els siguin lleials?8. s adequat que els ciutadans siguin lleials al seu govern, per correcte que elseu govern no els sigui lleial?

9. La gent sobre la qual sexerceix lautoritat ha de ser lleial als que tenenautoritat, per no a la inversa?

Pg. 228/ 233 / 234: Lassetjament

Per desprs va passar el mateix que el dia abans: quan van cridar la nostrataula, van anar a buscar el menjar i desprs sen van anar cap a laltra punta delmenjador. (234)

A vegades, lassetjament escolar consisteix en que un grup destudiantssaprofiten i allen un alumne en particular i es guanyen la lleialtat dels curiososque volen evitar convertir-se en la prxima vctima. Lassetjament es potpresentar de moltes formes, simplificant un xic parlem de:

Assetjament directe: es mostra de forma visible i directa, manifestant-seamb agressions fsiques violentes, com cops, empentes, etc. i tamb ensituacions dagressi no verbal (perseguir, pressionar, fer malb o robarpertinences) o verbal, com linsult, comentaris desagradables, etc.Accions que es fan de forma reiterada.

Parlem dassetjament indirecte quan es produeix lexclusi i allament otamb missatges i notes ofensives, amenaces, etc. Aquest allament

saconsegueix mitjanant tcniques variades que inclouen: difondrerumors, rebutjar el contacte social amb la vctima, amenaar els amics, fer


35/53


critiques de la persona alludint als seus trets fsics, grup social, forma devestir, religi, raa, discapacitat, etctera.En diem indirecte perqu no hi ha cap maltractament fsic, sin que pottractar-se de procediments subtils que afecten psicolgicament elsubjecte.

Tots dos tipus dassetjament sn molt perillosos, per tot i que el fsic pot ferms impacte, el verbal o psicolgic pot ser pitjor a llarg termini, perqu quedaamagat i sembla que depn ms de la sensibilitat de la vctima.Qui hi participa?Lagressor i lagredit, que solen tenir perfils fora ben descrits ja per lapsicologia, per tamb sn protagonistes els companys que fan d espectadorsmuts.Per qu no diuen res els companys quan veuen algun acte dassetjament? Doncs,generalment temen defensar a la vctima per la possibilitat de passar a ocupar elseu lloc. Molts es diverteixen davant la humiliaci dun company, tamb poden

sentir que lagressor fa all que ells mateixos no sanimen a fer.

Comentar les escenes de la pellcula Bullyngon es mostra lassetjament ob ajudar-se daquestes filmacions del Youtube:

a) Bullyinghttp://www.youtube.com/watch?v=xKpiUMVS1l8,2:23

b) No a lassetjament:

http://www.youtube.com/watch?v=h_yjgOzD6Bw2:49

Actituds sobre el bullying

Comenta aquestes imatges:
http://www.youtube.com/watch?v=xKpiUMVS1l8http://www.youtube.com/watch?v=xKpiUMVS1l8http://www.youtube.com/watch?v=h_yjgOzD6Bwhttp://www.youtube.com/watch?v=h_yjgOzD6Bwhttp://www.youtube.com/watch?v=h_yjgOzD6Bwhttp://www.youtube.com/watch?v=xKpiUMVS1l8


36/53


Qu hem de fer quan sabem dalg que intimida un company o companya?Quines creus que sn les actituds del protagonistes i quines haurien de ser?:- Lassetjat- Lassetjador- Els companys o companyes

Idear un signePreparar un cartell o un signe que expliciti el rebuig a lassetjament. Perexemple:

Pg. 240: Ironia

Qu en faig, de totes aquestes titis que sem tiren a sobre?

La ironia s una manera de dir que dna a entendre el contrari del que es diu.Quan la ironia t una intenci molt agressiva, es denomina sarcasme. Elsarcasme s una burla malintencionada i descaradament disfressada dhumor. suna manera de fer broma morda i cruel, que sovint est dirigida a maltractar aalg.
http://3.bp.blogspot.com/_TMASwFiCWeA/Sc6FpPgqs0I/AAAAAAAACtM/vXhBP2-R0mE/s320/bullyng


37/53


Digues quines daquestes frases sn irniques i per qu:

1. Ja veig que pateixes molt (i no li cau ni una llgrima).

2.

Avui si que hem passat gana diu un convidat desprs dun gran pat.3. Daix sen diu un bon dia destiu exclama alg sota un xfec en ple mesdagost.

4. Vols dir que cal anar tan de pressa comenta alg al conductor lent.5. Com que soc tan prim gasto una talla petita diu alg ben greixat.6. Ara si que ens hi veurem exclama alg en marxar la llum.


38/53


, $%(/&

Pg. 255:...fa coses guapssimes...

Hi ha persones que ens sedueixen per algunes de les seves qualitats. En aquestcas Justin parla de les habilitats manuals de Via. Via, per, s tamb unapersona admirable en algun altre sentit.

Qualitats que admiroFes una llista de les qualitats que admires duna personaa).b)..c).

d)..e).Una vegada feta, marca amb un signe + les qualitats que creus que tuposseeixes i el signe * les que t'agradaria aconseguir. Ser fcil aconseguir lesqualitats que no tens?

Pg. 255:...s supercreativa...

La creativitats la capacitat mental que permet associar idees de manera novao inventar objectes i solucions originals als problemes amb qu s'enfronta. s la

qualitat de produir respostes originals als problemes plantejats. La creativitats'associa amb laimaginaci i el pensament divergent, ja que sovint sorgeix deldubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles.

Duna persona creativa diem que posseeix........ Marcar aquelles qualitats quecreiem que van associades a lesperit creatiu, aquelles que no hi estanassociades necessriament iaquelles que en sn ben contrries.

Creatiu No creatiu Contrries Confiana en si mateix

Tenacitat

Rutina Flexibilitat

Sentit del ridcul

Percepci aguda

Alta capacitat d'associaci

Imaginaci

Capacitat crtica

Curiositat intellectual

Profunditat

Rigidesa

Originalitat
http://ca.wikipedia.org/wiki/Imaginaci%C3%B3http://www.wikilingua.net/ca/articles/f/l/e/Flexibilidad.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/i/m/a/Imaginaci%C3%B3n.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/i/m/a/Imaginaci%C3%B3n.htmlhttp://www.wikilingua.net/ca/articles/f/l/e/Flexibilidad.htmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Imaginaci%C3%B3


39/53


Pg. 256: Models de famlia

no estic acostumat a ser el centre datenci, francament. Els meus pares no

tenen ni idea de qu vull fer a la vida. No em pregunten mai res. Mai no parlemaix.

Sociolgicament, una famlias un conjunt de persones unides per llaos deparentiu.En el cas dAugust es tracta duna famlia tradicional: pare, mare i fill,sense germans.

Si b el tipus de famlia varia en funci de la cultura i lpoca, en aquest cas enstopem amb una famlia clssica. En els pasos occidentals es considera nuclifamiliar les persones que viuen de manera estable en una mateixa casa,acostuma a haver-hi una relaci destimaci i dependncia entre els seus

membres. En alguns casos laspecte de consanguinitat s important per enaltres no.

EXERCICI: COMUNICACI ENTRE GENERACIONS

Digues com classificaries els temes segents: coses que ni jo ni els meus paresno volem discutir (ND), coses que jo vull parlar amb els meus pares, per queells no volen discutir amb mi (D amb pares), coses que els meus pares volendiscutir amb mi, per que jo no vull discutir amb ells (D amb mi), coses que tant

els meus pares com jo volem discutir (D).

ND D ambpares

D amb mi D ?

1. Sobre poltica2. Dels meus amics3. Amb quin/a noi/a surto4. De diners5. Desports6. Cotxes7. Dels parents8. Danimals9. De menjar10. Del passat11. Del futur12. De la meva salut13. De la seva salut14. De qu faig quan esticsol/a15. De lescola16. De la universitat

17. De delictes18. Damor


40/53


41/53


Pg. 258:s curis que per descriure certs pares hi hagi una paraulacom sobreprotectors i que no nhi hagi cap per descriure el contrari. Comsen diu, duns pares que no et protegeixen prou? infraprotectors?

negligents? egocntrics? pattics? una mica de cada.

Completa la frase:Desprotegit s sinnim de ................ invlid, no protegit, abandonat,indefens,no preservat, desemparat, desvalgut. Justifica la teva resposta

Pg. 272:Sc molt mala persona!, diu (Via) entre llgrimes.

En un catleg dinternet vam trobar algunes preguntes per identificar les bonespersones. A tu, quines et sembla que poden ser definitives i quines no?

1.Si viatges en autobs i puja un anci, quina seria la teva reacci?2. Casualment, trobes 10 euros pel carrer, qu fas?3. Si esperant en una botiga, una persona es cola i demana abans que tu, quefas?4. No portes targeta de metro ni diners, per necessites viatjar urgentment,qu

fas?5. Contribueixes amb alguna ONG?6. A la nevera de casa noms queda un iogurt i sou tres persones,qu fas?7. Un amic teu necessita diners, nhi deixes?8. Et conviden a un aniversari i no portes cap regal.9. Quan vas a la Biblioteca i un llibre tagrada, lagafes sense dir-ho?10. Quines qualitats adjudicaries a una bona persona?

Creus que la Via s una mala persona, perqu no vol que lAugust vagi alseu institut?


42/53


# $%&

Pg. 292: La mare i la Via van tenir una baralla de les bones

Barallar-se significa que, en els discussions, susen recursos ja siguin verbals ofsics; en les guerres, objectes o armes, amb la intenci dimposar la sevavoluntat. En les baralles sovint la gent es fa mal, ja sigui fsic o psicolgic.

PLA DE DISCUSSI: BARALLAR-SE

1. Qu vol dir per tu barallar-se?2. Quines sn les causes que provoquen baralles?3. Sn inevitables les baralles familiars?4. Haurem devitar les baralles de tota mena?5. Thas barallat alguna vegada?6. Com thas sentit desprs de la baralla?7. Creus que haguessis pogut evitar la violncia?8. Per qu no ho vas evitar?9. Qu caldria tenir en compte per no barallar-se (actituds, hbits, etc.)?

Pgs. 298 / 300

No penso demanar perd... Testimo, mare! vaig dir jo. Perdona, mare!

Disculpar-se- Alg se tha disculpat mai?- Tu, quan demanes disculpes, com ho fas?

Heus aqu alguns exemples que pots incorporar:- "Em sap molt de greu haver-te dit ......"- "Sento haver-te molestat."- "Vaig perdre els estreps, per no hauria d'haver-te insultat. Ho sento."- "Sento haver ferit els teus sentiments."- "Sento haver-te cridat."- "Em sap molt de greu haver-te fet.....crec que vaig perdre el control. No

tornar a passar."

Comenta alguna daquestes frases sobre el perd:- Si no perdones tu, el temps ho far.- Perdona al que li dol haver-te fet algun mal.- Perdonar s el valor dels valents. Noms els que perdonen saben estimar.


43/53


- De vegades, el perd s una paraula intil i, de vegades, l'nica paraulaque cal.

- El millor regal del mn s el perd.- No et deixis enganyar, perdona. El rancor s l'arma dels qui no tenen ni

ra ni cor.

Pg. 301: Mort de Daisy

Els animals domstics o de companyia tal com tamb sanomenen, solen serestimats per qui el posseeix,i de vegades, podrem dir que formen part de lafamlia. Aquest s el cas de Daisy, una gossa molt afectuosa i companyona queforma part de lambient familiar.

En alguns casos, la mort dun animal domstic s un trasbals, de vegadesper, hi ha actituds que semblen un xic forassenyades. Quines diries que snrespostes raonables i quines no i per qu?

- Vestir-se de dol- Enterrar o incinerar lanimal- Anar al cementiri de gossos cada setmana- Trucar tots els amics explicant-los la desgrcia- Deixar de menjar per la prdua- Celebrar un enterrament amb amics i famlia- Posar la fotografia en un lloc vistent de la casa-

.......

Pg. 360: Violncia

... lEddie aquell em va agafar per la caputxa sense ms ni ms i em clavar unaestrebada tan bstia que em va fer caure desquena tan llarg com era. Va seruna caiguda forta i em vaig fer bastant de mal al colze amb una pedra. El que vapassar desprs no ho vaig veure gaire b, excepte que lAmos va envestir lEddieaquell com si fos un triler i van caure tots dos a terra al meu costat.

Parlem de violncia quan pensem en una tracte agressiu envers alguna personao cosa. Lagressivitat s un tret instintiu per garantir la supervivncia per es potcontrolar mitjanant l'educaci, canalitzant-la perqu no es manifesti en formad'agressions reals o transformant-la en quelcom positiu. Per a Freud constitueixuna de les pulsions bsiques de l'sser hum, el tanathosoposat a l'eroso amor,i es manifesta en lodi , l'enveja i conductes predadores. Com a instint aparixercom a reacci davant dun estmul percebut pel subjecte com a amenaa. Com aforma sociocultural es manifesta en forma de violncia fsica o verbal.

El cas de lassetjament s ms complex. Suposa una violncia continuada enversalg amb la finalitat daconseguir alguna cosa concreta (que deixi la feina en elcas del mobbing) o sense finalitat aparent,noms pel gaudi de veure patir alg


44/53


(com en el cas del bulling). El problema del bulling no t noms un componenttic, sin tamb conseqncies socials, com el rebuig, i psicolgiques, com baixaautoestima.

El que ens interessa s veure com la violncia amb els altres s una tendncia

natural que leducaci i la vida en societat ha deliminar per garantir lesdiferncies i que els conflictes amb els altres han de seguir sempre un curs legal ino personal.

CLASSIFICAR ACCIONS VIOLENTES

Digueu de quin tipus de acci violenta es tracta: Violncia fsica (F) Violnciapsicolgica (P) Violncia sexual (S) Violncia racista (R) Violncia social (SO)

F P S R SO1.No comptar mai amb alg per qestions que afecten algrup.2. Destrossar la cartera dun estudiant.3.Enviar missatges desagradables.4.Apropar-se a alg amb desig, sense que sembli que hovulgui.5.Oblidar-se contnuament del nom dun company.6.Anomenar sempre a alg per un defecte.

7.Referir-se despectivament a alg per la seva condicieconmica.8.Referir-se despectivament a alg per la seva situaci social.9.Referir-se despectivament a alg per una mancana fsica.10.Ignorar alg basant-se en un rumor.11.Robar-li a alg de forma continuada coses senseimportncia.12.Donar-li clatellades a alg de forma peridica.13.Agafar objectes d alg en prstec sense demanar-li.14.Parlar malament d alg constantment.15.Tractar com a inferior alg mentre o es queixi.16.Desqualificar alg en pblic.17.Ridiculitzar alg en pblic.18.Escridassar alg.19.Referir-se sempre a alg amb un insult de formaafectuosa.20.Insultar alg.

Pg. 395: Empatia

POSAR-SE AL LLOC DE LALTRE

L'empatia s la capacitat de posar-se al lloc de laltre, dentendre els seus


45/53


sentiments, d'entendre la postura dels altres, de comprendre les seves actituds...Si b s una qualitat innata (totes les persones sn capaces d'identificar lesemocions alienes i comparar-les amb les prpies i tothom posseeix aquestacapacitat en un grau concret), lempatia pot entrenar-se.

De vegades, es fan judicis temeraris o accions irreflexives, degut a la incapacitatde posar-se al lloc de l'altre. I aix sn reaccions contrries a la convivnciapacfica i degudes a la incapacitat de ser emptic.

No sha de confondre la simpatia amb lempatia: el terme empatia significasentir dintre de l'altra persona. En canvi, simpatia s sentir amb l'altrapersona. Avui sembla que lempatia perd terreny a favor de lapatia que es potresumir amb les frases: s el seu problema, passo, no va amb mi.Lempatia es diferencia de la simpatia i de la compassi perqu el subjecte pateixl'emoci dels altres, no sols la identifica, sin que hi reacciona. Els psicpates oels autistes sn persones que tenen molt minvada la capacitat emptica.

Pocs dubten ja de la importncia dentrenar els nens, des que sn petits, enaquestes aptituds emocionals, que seran la base duna sana autoestima, unesrelacions interpersonals adequades i saber treballar en equip.

Per ser emptic cal:

1. Reconixer la diversitat: tots som distints i, per aix, cadasc val segonscriteris diferents.

2. Ser tolerant i respectus amb els que no sn iguals a nosaltres, amb els quepertanyen a altres grups, tenen una nacionalitat o religi distintes.

3. Posar-se a la pell de laltre, no noms respectem la persona sin que enscalcem les seves sabates.

Qu fer per ser emptic?

- Procurar somriure. Fer bona cara, ajudar a crear un ambient de confiana icordialitat.

- Considerar que els assumptes dels altres sn ms importants que els propis.

- No jutjar les persones davant-m. No pensis: "ja arriba aquell pesat ", "unaaltra vegada amb el mateix rotllo, "no em deixa en pau". Si alg s'acosta a tu,s perqu necessita alg amb qui parlar...

- Si no tens temps o s un mal moment, expressa que no pots estar per ell o ellaamb cortesia i delicadesa. Es pot dir tot, si es diu ben dit.


46/53


Pg. 400:El que us vull transmetre, nois, s la importncia del valordaquesta cosa tan senzilla que en diem consideraci.

En el llenguatge com utilitzem la paraula consideraci com a sinnim dedeferncia, mirament, estima, mereixement, i la solem relacionar amb la

dignitat.

Ser considerat amb alg significa tenir-ne cura. s un sentiment que t encompte les necessitats i preocupacions dels altres. Podrem dir que s una formadestimaci productiva.

Ser considerat significa:

1. Imposar les prpies idees?2. Tenir en compte les idees dels altres?3. Actuar amb rigidesa?4. Estar atent a la diversitat dopinions?5. Ser bon manipulador?6. Fer-se el simptic?7. Fer propostes?8. Facilitar la comunicaci?9. Afavorir la comprensi?10.Generar unitat i cohesi?11.Disposici a imposar-se?12.Propiciar expressions dafecte i positives?


47/53


)(+ /0 &

Pg. 333/ 409 / 412: Feli i felicitat

Hi ha 18 instncies que fan referncia a la felicitat a les pgines 60, 129, 157,166, 167, 204-3, 205, 207, 209.

Si s cert que l'objectiu de l'tica s ajudar els homes a viure b, calpreguntar-se qu s aix de la felicitat. Aqu plantegem alguns recursos per apensar-hi.

Aquest s el fonament de tota tica. Qu hem de fer per ser felios? El desig defelicitat, goig i benaurana s un dels ms profunds de l'home. Les desgrcies,les malaurances i les calamitats personals i collectives l'empenyen a buscar

aquest ideal del benestar anmic.La felicitat s l'estat de satisfacci completa de l'hum. Es pot definir des de dospunts de vista:

a) com a estat de satisfacci de totes les tendncies i necessitats orgniques;b) i en sentit moral, com a conformitat entre el que fem i el que pensem, o siguitranquillitat d'nim.

Ser feli est lligat a l'autoconcepte

Activitat- En cercle, que cadasc digui a la persona que t davant alguna cosa que el facifeli (una qualitat que li hagis apreciat, una cosa seva que li admires, un detallque ha tingut amb tu que te l'ha fet apreciar, etc.)

-Que cadasc faci una cosa per fer feli alg.

-Parlar-ne:

Dir coses que poden fer felios els altres

ensar en la darrera setmana un fet que hagi pogut reportar felicitat a alg.Fer-ho, et va fer feli a tu tamb?


48/53


49/53


# $%&

Pag. 400: Consideraci o tenir cura

Brillava en la seva consideraci envers ell va repetir amb un somriure.Quina cosa tan senzilla, la consideraci.Quina cosa tan senzilla. Una parauladnim pronunciada quan cal. Un acte damistat. Un somriure fugisser.Va tancar el llibre, el va deixar i es va repenjar al faristol.El que us vull transmetre, nois, s la importncia del valor daquesta cosa tansenzilla que en diem consideraci.

Tractar una persona com a persona

Tot i que sigui molt evident, no s el mateix tractar una persona o tractar unacosa. A la persona se li suposen uns drets noms pel fet de ser persona. Tot iaix, s freqent en la nostra societat sentir-se maltractat o utilitzat, perqu enuna societat acostumada a lintercanvi de mercaderies (coses), a vegades, lesrelacions humanes no sn tant humanes com espervem (s per aix que elfilsof Karl Marx en el segle XIX anunciava que la societat industrial cosificava alhome). Reflexionem sobre aix a partir dalguns exemples.

1.Tractes una persona com a persona...a) si et quedes mirant fixament aquella persona?b) si fas veure que no la veus?c) si no li tornes la salutaci?d) si al seu davant parles baixet amb els altres?e) si li respons adequadament quan et pregunta alguna cosa?f) si li mostres que ests interessat en el que pensa?g) si canvies de lloc quan ella sasseu al teu costat?h) si no fas mai res sense preguntar-li abans qu sha de fer?

2. Has sentit mai que alg et tractes com una cosa ms que com unapersona? Explica-ho.

3. Conclusions: Tracto a un altre amb consideraci quan........

Pg. 411:Tothom estava content

En unes 20 ocasions es menciona que alg est content, i ara a la fi de lanovella tamb August shi declara. El desig de benestar i felicitat s un dels ms

profunds i arrelats de lsser hum. Estar content provoca un plaer i unasatisfacci que ens fa sentir b, eufrics.


50/53


- Pots descriure el teu estat dnim quan ests content ?

- Com pots endevinar que alg est content sense que tho digui ?. Quinssn els smptomes externs que li notes

Pg. 412

Vaig recular unes quantes passes i li vaig fer una abraada per sorpresa. Em vapassar el bra per sobre.Grcies per fer-me anar a escola li vaig dir fluixet.Em va estrnyer molt fort, es va ajupir i em va fer un pet al cap.Grcies, August em va dir baixet.Per qu?Per tot el que ens has donat va dir. Per haver arribat a les nostres vides. Perser tu.

Grcies

EXERCICI: Ls de grcies

Per completar les oracions segents usa grcies.

Que em passarieslaigua, ....................? Li vull dir................ per haver-me ajudat a fer els deures. Ja he menjat prou, ................. . Algunes persones no saben quan han de dir ....................... . Pintar aquest dibuix encara que ning no em digui ................ . Quan demano una cosa, sempre dic .................. .


51/53


1 234345 647895

Els personatges

Com els imagines? Fer una fitxa provisional de cadascun delspersonatges segons diu el relat i segons com els imagines. Potspensar l'edat que tenen, quines sn les seves caracterstiquesfsiques (alts o baixets, grassos o prims, rossos o morenos, forts ofebles, etc.) i les psicolgiques (pacients, intelligents, vius,inquiets, tranquils, extravertits, tmids, voluntariosos, valents,

intelligents, etc.

AJUDATrets fsicsAlt- BaixArrodonit - EsprimatxatPrim- GrasAtltic-Desgarbat

Esquifit- ProporcionatPanxut-XuclatRabassut-EstilitzatUfans- Escarransit

Trets psicolgics

AgradableAgressiuAlegreAmableAntipticAvorritBeneitBoCallatContentCovardCregutDeciditDeixat

DesagradableDinmic

EnzeDolentTanocaDesendreatRiallerGandulGenersHumilIgnorantInteressantLlestMilhomesModestBellugads

NervisOrgulls

PacficPesatQuietPresumitPlomDolBabauEndreatDesgraciatSminesEsquerpSaviSecEixut

SenzillSeris

SimpticTmidTranquilTreballadorTristAgosaratXerraireXimplePaparraDivertitReiteratiuElegantRucBaix

CepatEixerit

Nom Edat Caract. fsiques Caract. psic.AUGUSTVIASUMMERJUSTINMIRANDACHARLOTTEJULIEN


52/53


FermMadur

MagreNeulit

PansitSa

Com reaccionen emocionalment els personatges?

Pots detectar algun moment on sigui molt explcit algun dels segentssentiments per part dalgun dels personatges?

Sentiment Personatge Moment de la novellaIraTristesaTemorPlaer

AmorSorpresaRessentimentVergonya

* AJUDA

Ira : fria, ultratge, ressentiment, clera, exasperaci, indignaci, aflicci, acritud, ,irritabilitat, hostilitat, violncia, odi, etc.

Tristesa: pesar, malenconia, pessimisme, llstima, autocompassi, solitud, abatiment,desesperaci, aflicci, esllanguiment, etc.

Temor: ansietat, aprensi, nerviosisme, preocupaci, consternaci, inquietud, cautela,incertesa, por, terror, fbia, pnic, etc.

Plaer: felicitat, alegria, diversi, orgull, estremiment, embadaliment, gratificaci,satisfacci, eufria, xtasi, etc.

Amor: acceptaci, simpatia, confiana, amabilitat, afinitat, devoci, adoraci, afecte,estima, tendresa, consideraci, predilecci, etc.

Sorpresa: commoci, desconcert, admiraci, estranyesa, atordiment, estupefacci,esbalament, etc.

Disgust: menyspreu, avorriment, aversi, disgust, repulsi, desplaer, desgrat, pena,aflicci, sofriment, turment, empipament, molstia, decepci, malestar, etc.

Vergonya: culpabilitat, molstia, disgust, penediment, humiliaci, mortificaci, contrici,deshonor, etc.


53/53

Wonder Guia Grupiref

Documents

Transcript of Wonder Guia Grupiref