XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

L’IMPOST DEL BATALLÓ A OLESA DE MONTSERRAT

Tot i l'abundant bibliografia escrita sobre la Guerra dels Segadors, hi ha molt poques referències

sobre les recaptacions i la hisenda municipal en aquest període de la nostra història. Voldríem dir, per

exemple, que sobre l'impost del batalló tan sols hem trobat al·lusions concretes i directes en deu

historiadors i historiadores: Agustí Alcoberro1, Jaume Carrera2, Jaume Codina3, Jaume Dantí4,

Ezequiel Gort5, Isabel Juncosa i Jordi Vidal6, Carles Millàs7, Narcís Feliu de la Penya8, Núria Sales9,

Josep Sanabre10 i, principalment, Eva Serra11. En canvi, estudis específics sobre la Guerra dels

Segadors, com els dels anglosaxons Henry Ettinhausen12 o J. H. Elliott13 i dels propis historiadors

1 ALCOBERRO, AGUSTÍ: "De la mobilització antifrancesa a la mobilització antiespanyola (1639-1641). Alguns exemples al Baix Empordà" dins SERRA, EVA I ALTRES: La revolució catalana de 1640. Barcelona: Crítica, 1991, p. 165-191. 2 CARRERA, JAUME: Historia política y económica de Cataluña. Barcelona: Bosch, 1946-1947, tom I, cap. I, i, especialment, tom II, cap. VI. 3 CODINA, JAUME: Els pagesos de Provençana (984-1807). Societat i economia a l’Hospitalet pre-industrial. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. II, 1987, p. 304. 4 DANTÍ, JAUME: Terra i població al Vallès Oriental. Època Moderna. El creixement demogràfic i econòmic als segles XVI-XVII. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia…, 1988, p. 284-287; i Granollers i comarca als segles XVI i XVII: evolució demogràfica i econòmica. Barcelona: Montblanc, 1981, p. 109-115. 5 GORT, Ezequiel: Història de Sant Andreu de la Barca. Barcelona: Ajuntament de Sant Andreu i altres, 1989, p. 189. 6 JUNCOSA, ISABEL I VIDAL, JORDI: Francesc Pasqual de Panno: Motines de Cataluña. Barcelona: Curial, 1993, p. 172-175. 7 MILLÀS, CARLES: Estudi demogràfic de la parròquia de Santa Eulàlia del Papiol (1565-1799). ). El Papiol: Ajuntament del Papiol i Mancomunitat de Municipis, 1993, p. 57-60 [Hi ha un article, en premsa, titulat “Una aplicació de la fiscalitat en la Guerra dels Segadors: el tribut del Batalló al Papiol i a Sant Andreu de la Barca”, sobre el qual ens fonamentem per fer aquest apartat]. 8 FELIU DE LA PENYA, NARCÍS: Annales de Cataluña. Barcelona: 1709, vol. III, p. 282. 9 SALES, NÚRIA: “Els segles de la decadència (segles XVI-XVIII)” dins VILAR, PIERRE (COORD.): Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, vol. IV, 1991, p. 353. 10 SANABRE, JOSEP: La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659). Barcelona: 1956, p. 612-613. 11 SERRA, EVA: "Notes sobre l'esforç català a la campanya de Salses: Juliol, 1639-gener, 1640" dins Homenatge al Dr. Sebastià García Martínez, vol. II, València: Universitat de València i altri, 1988, p. 7-28; "L'inici formal de la guerra contra el rei: un censal de tres-centes mil lliures. Nota a un aspecte de la Guerra dels Segadors" dins El barroc català. Actes de les Jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987. Barcelona: Quaderns Crema, 1989, p. 89-135; "1640: una revolució política. La implicació de les institucions" dins EVA SERRA I ALTRES: La revolució…, 1991, p. 3-65; "Entre la ruptura i la continuïtat. Algunes consideracions a propòsit de la capacitat institucional de Catalunya durant la Guerra dels Segadors" dins Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d'Història Institucional. 28, 29 i 30 d'abril de 1988. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991, p. 160-167; i, entre altres, “La «revolució militar»” dins BORJA DE RIQUER (DIR.): Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 350-351. 12 ETTINGHAUSEN, HENRY: La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l'època. Barcelona: Curial, 1993, 4 vols.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

catalans Antoni Simon14, Ferran Soldevila15 o Jaume Sobrequès i Antoni Rovira16 no en parlen pas de

la recaptació d'aquest tribut.

Però, què és l’impost del Batalló? Per què es creà? Quina repercussió va tenir per als olesans? El

coetani Francesc P. de Panno va escriure, en el seu exili, que, d’acord amb l’usatge Princeps namque:

"Forma Cataluña batallón de cinco mill ynfantes y quinientos cavallos (...) montados y

amonicionados. Formóse para este efecto, en veinte y cinco de febrero de mill y seiscientos y

quarenta y dos [?], una junta en la Diputación (...). Presidía en ella don Miguel de Torralla

[Miquel de Torrelles i Sentmenat], con asistencia de los diputados de Cataluña, y un conseller

de Barcelona. Nombróse por gobernador d'este batallón don Joseph Sacosta, y por gobernador

de la cavallería a don Joseph d'Ardena(...)"17.

A principis del segle XVIII, Narcís Feliu de la Penya afirmà que:

"Entrò en Barcelona dia 20 de febrero [1641] Monsieur de la Mota (...). A pocos dias despues,

llegaron las Cortes del Rey de Francia a la Deputación, y Ciudad, declarando su animo de ser

Conde de Barcelona (...), y disponer los pactos entre el Rey Christianíssimo, y la Provincia,

reduxéronse estos después de larga conferencia à los diferentes capítulos, que se siguen: la

observancia de todos los privilegios, sin immutación ò alteración alguna; dever pasàr el Rey

Christianissimo à jurarles en el Principado; no poderse alojar soldados, sino en la forma

dispuesta y antigua; (...) ofrecía el Principado para mantener para la Guerra, un Batallón de

quatro mil infantes, y quinientos cavallos deviendo relaxar el Rey de Francia el quinto de las

imposiciones acostumbradas à pagar todas las comunidades de la Provincia. Cuyos pactos

remitidos al rey de Francia, los firmò à los 24 de septiembre, como se lo propusieron; y

después à 7 de octubre la Junta de Braços los ratificó en forma de Provincia Libre"18.

13 ELLIOTT, J.H.: La revolta catalana, 1598-1640. Un estudi sobre la decadència d'Espanya. Barcelona: Crítica, 1989, p. 371-400. 14 SIMON I TARRÈS, ANTONI: "La revuelta catalana de 1640. Una interpretación" dins J.H. ELLIOTT I ALTRES: 1640: La Monarquía Hispánica en crisis. Barcelona: Crítica-Centre d'Estudis Pierre Vilar, 1991, p. 17-43. 15 SOLDEVILA, FERRAN: "La guerra dels Segadors" dins RAMON D’ABADAL I ALTRES: Episodis de la Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1975, p.217-239; i, Història de Catalunya. Barcelona: Alpha, 1963, capítols XXX i XXXI. 16 ROVIRA, ANTONI I SOBREQUÈS, JAUME: Història de Catalunya. Bilbao: Enciclopedia Vasca, 1984, vol. VIII, p. 83-99 i 493-526. 17 JUNCOSA, ISABEL I VIDAL, JORDI: Francesc Pasqual de Panno…, p. 172-173. 18 FELIU DE LA PENYA, NARCÍS: Annales…, p. 272.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

El lusità, Francisco M. de Melo, que serví a les ordres de Felipe IV, narrà els fets des dels inicis de

la Guerra dels Segadors fins a la batalla de Montjuïc, i, el tarragoní, Jaume Tió, que continuà aquesta

tasca a principis del segle XIX19, reprodueix "Los pactes y condicions ab que los braços generals del

Principat de Catalunya, tinguts á 23 de janer prop passat posaren lo Principat i Comptats del Rosselló

y Cerdanya, á la obediencia del Cristianíssim rey de França, los quals se han de posar en lo jurament

que sa Magestat, y sos successors han de prestar en lo principi de son gobern" que en el punt quinzè

diu:

"Lo Principat de Catalunya, y Comptats del Rosselló y Cerdanya en lloc de convocations de

somatent general, host y cavalcada, y de la ques feya en virtud del usatge, Princeps namque

(las quals convocations per avant nos pugan fer en ningun cas), servirà ab un batalló de cinch

mil infants, y cinch cents cavalls, pagats, armats, y municionats, a gasto de la provincia, los

quals haurán de servir dins la mateixa provincia, y no fora della, sempre que hi haurá

necessitat, la qual se entenga, serhi sempre que la provincia estará com vuy assistida, o

invadida de las armas del rey de Castella, ó en temor clar, y patent de estarho, y fora dit cas,

tothora, y quant lo lloctinent general de Sa Magestat, junt ab los deputats del Principat de

Catalunya, judicaran ésser necessari cridat ab ells lo conseller de la ciutat de Barcelona, al qual

tocarà entrar en braços y açó sens perjudici de altre major servey, si en cas de major, y mes

urgent necessitat lo voldrá fer la Província voluntàriament"20.

Aquests historiadors i cronistes de l'època, juntament amb els documents consultats, van portar a

Jaume Carrera a escriure el següent:

"Durante la unión de Cataluña a Francia bastó poco tiempo para que la Ciudad [Barcelona] se

viese agobiada con tantos gastos y los préstamos hechos a la Generalidad. En julio de 1642 el

primer Consejero explicó al Consejo de Ciento todo lo actuado por los Consejeros y Junta de

arbitrios para afrontar la situación financiera. Sólo el batallón que sostenía la Ciudad costaba

72.000 libras al año"21.

19 MELO, FRANCISCO MANUEL DE I TIÓ, JAUME: Historia de los movimientos y separación de Cataluña, y de la guerra entre la majestad católica de D. Felipe el IV, rey de Castilla y de Aragón y la Diputación General de aquel Principado. Crónicas. Barcelona: Editorial 7 1/2, 1981, p. 246-252. 20 MELO, FRANCISCO MANUEL DE I TIÓ, JAUME: Historia de los movimientos…, 1981, p. 246-252. 21 CARRERA I PUJAL, JAUME: Historia política ..., 1947, tom. II, p. 273.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

Posteriorment, en Josep Sanabre, amb la seva gal·lofòbia característica, tan sols ens diu que:

"En los pactos convenidos el 23 de enero de 1641, fué acordado que el ejército francés sería

sostenido por el Rey de Francia; Cataluña solamente se comprometió al pago del batallón

catalán. Pero este pacto, como los demás, tampoco se cumplió"22.

En els darrers anys, com ja hem dit, Eva Serra, Jaume Dantí i, entre altres, Jaume Codina han

estudiat l'impacte de l'impost del Batalló en determinades universitats del nostre país. Per aquest

motiu, hem intentat contribuir amb l’aportació del cas de la vila d’Olesa de Montserrat intentant

analitzar, seguint el camí obert recentment, la situació a nivell local dels esdeveniments i repercussions dels

impostos extraordinaris, especialment el tribut del batalló.

És, potser, agosarat dir que el context local pot ajudar a aclarir la significació social i econòmica de la Guerra

dels Segadors i les transformacions en les institucions derivades de la pressió del moment. D'aquí que a l'article I

dels Apuntaments donats per la Junta del Batalló als molt il·lustres senyors deputats del General de Cathalunya,

llegits en los braços generals tinguts en la casa de la Deputació a 12 de octubre 164123, puguem llegir que:

"Primo que se alliste y forme un Batalló en lo present Principat de Catalunya, y a los Comtats, subrogat

en lloch de les convocacions de sometent general, ost y cavalcada, y de la ques feye en virtut del usatge

Princeps namque, les quals convocacions per avant nos puguen fer en ningun cas, lo qual segons los

pactes ajuntats ab Sa Magestat, que Déu guarde, y la Província ha de ser de número de sinc mil infants, y

sinc cents cavalls pagats, armats, y municionats a costa de dits Principats, y Comtats".

Aquesta situació va significar la presa de consciència contra els privilegis estamentals i contra els

exempts a qualsevol forma de fiscalització, amb la finalitat que tothom col·labori “democràticament”,

segons podem llegir als articles XXII, XXIII i XXIV dels Apuntaments…24:

“Que atés que aquest Batalló, que fa de gasto com dalt està dit 45.000 lliuras cada mes, se fa

per la defensa comuna de la Província y sos abitants apar demés totas las personas dels tres

estaments, ço és ecclesiàstich, militar y real, contribuir en lo gasto de aquell (…).

22 SANABRE, JOSEP: La acción de Francia…, 1956, p. 612. 23 Biblioteca de Catalunya (BC): Fullets Bonsoms (F.Bon.), núm. 110. 24 BC: F.Bon., núm. 110.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

Que se repastesca part del gasto de dit Batalló ab las ciutats, vilas y llochs del present Principat y

Comtats taxant quiscuna delles lo que hauria de contribuir cada mes per ajuda y sustento de aquell,

y per quant se considera, que part de las casas de ditas ciutats, vilas y llochs són heretats de

militars y personas exemptas, y se desitja ajudar en quant sie posible a ditas ciutats, vilas y llochs

(…).

Que attès, que alguns ecclesiàstichs y militars y altres personas tenen hazienda burgesal, o,

industrial vulgarment dita de censos, censals y negosis, y haziendas que són estadas feudals y vuy

són liberas, que comunament consistexen fen delmes y censos, que per rahó de ditas aziendas de

voluntat sua sels fasse als sobredits en la present casa una taxa perquè ab lo que della se traurà se

subvinga també a dit Batalló.”

Eva Serra afirma que el pacte entre catalans i francesos va significar per al Principat un pas decisiu de canvis en

la seva estructura militar i fiscal25: la creació de la Junta del Batalló redactant-se els apuntaments i formant-se el

batalló de 5.000 infants i 500 cavalls; es creava un batalló permanent, tant en temps de pau com en temps de guerra,

franc el primer i remunerat el segon, que costava al país, aproximadament, unes 45.000 lliures mensuals, de les quals

6.683 eren per a la cavalleria, 28.375 lliures i 10 sous per a la infanteria i altres 10.000 per "munitionar a los soldats" i

per les despeses del “vehedor, pagador y provehedor”; un batalló que volia facilitar les lleves de les ciutats, viles i

llocs donant-los llicència per a “servir en ell a tots los vagamundos, y gent inquieta y perniciosa”; un batalló que, a

més, implicava a tots els braços26. O, en altres paraules: “la imposició d'un impost de capitació que podríem

considerar directe en la mesura que requeia directament sobre les universitats, segons model del fogatge, que es

cobrava en teoria mensualment” i amb “la intencionalitat de limitar el privilegi fiscal del braç militar i l'Església”27.

Desconeixem, amb plena exactitud, el grau de resistència d’Olesa de Montserrat a l’esmentat tribut, a les lleves

que comportà i a la presència de l’exèrcit en la vila, però en tenim algunes referències. Concretament, amb data del

14 d’agost de 1643, trobem en les Actes del Consell de la Universitat d’Olesa de Montserrat una referència explícita a

l’impost del Batalló, malgrat que el tema central de la convocatòria correspongués a la demanda interposada per la

senyoria degut al poc ús que es feia del forn de puja:

“Die 14 mensis augusti anno 1643.

25 SERRA, EVA: "L'inici formal…" dins El Barroc…, 1989, p. 89-135. 26 BC: F.Bon., núm. 110. 27 SERRA, EVA: "Entre la ruptura..." dins Les Corts…, 1991, p. 162.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

Convocat y congregat lo savi consell ordinari de la present vila de Olesa en la sala nova de la

iglésia, lloch acostumat, y ab llisèntia y assistèntia del honorable en Pau Sastre, batlle de dita vila y

terma, per lo molt reverent senyor abat de Nostra Senyora de Mon[t]serrat ab toch de campanas, de

part de vespra y lo endemà de matí a les sinch oras y ab crida publica ab lo de trompeta per los

llochs acostumats, feta per lo corredor de dita vila foren presents y asistiran en dit consell los

honorables senyors de jurats qui són Antoni Joan Llavallol, jurat en cap, y Joan Valldeperes y

Sala, jurat segon, lo any present y corrent de sobredit, y foren presents los prohoms devall scrits:

Francesc Janer, Pere Viladoms, Pau Llimona, Pau Castellet, Miquel Navarro, Josep Parent, Jaume

Coscoll, Pere Castellet, Ramon Puigventós, Sebastià Broquetes, Francesc Soler, Andreu

Valldeperes, Sebastià Sastra y Benet Pasqual. Lo honorable senyor jurat en cap, qui és lo sobredit

Antoni Joan Llavallol, ha feta la propositió següent: Honorables senyors y savi Consell, lo perquè

estan asi assentats y hi ajuntats a tots, vostres mercès, és y sabran com ha y que contaven als 13 del

present y corrent mes y any, Lluch Cortada, nunsi de dita vila dexà una lletras sitatòries ab lo

sagell de Mon[t]serrat, senyor de les baronies a ystàntia de Tomàs Sastra, tant en son nom propi

com encara ara com procurador de la mayor part dels singulars de la present vila com en ditas

lletras en ellas llargament se conté (…) E que aunque és veritat que en dias pasats se tingué una

deliberatió de un consell general aserca de ynposar una novas inpositions a fi de acudir a pagar la

tatxa del Batalló en dita deslliberatió de dit consell general se tingué als 10 de juny present y

corrent any, no està ni es parlà si bé alguns rehusavan y feyan contradictió a serca del forn de

poder pastar qualsevol o escalfar forns allà a ont cada hu ben vist los fos y axí en dita deslliberatió

no [e]s toca ni [e]s determina cosa del forn ab que alguns digan que los de la impositió los estava

bé sols contradeyan alguns pochs que forn que volian que poguesen escalfar forn allà ahont cada

hu ben vist los fos (…)”28.

Disposem d’un document sense datar dipositat a l’AHMOM29 on trobem la “Resposta ha la consulta

dels sindichs de la vila de Olesa, ço és de Miquel Navarro y Pau Sastra, dita vila”, referent al tribut del

batalló. Hom tracta d’un foli escrit per ambdues cares on es detallen les següents respostes:

“Quant al primer capítol, del que han confesat als senyors del batalló, ells daran resposta.

28 AHMOM, Capsa 73, Actes. Anys: 1643-1654, 1656-1665. En aquest volum no hom conserva pas l’acta del 10 de juny de 1643 en què es convocà consell general per a tractar de l’impost del Batalló. 29 AHMOM, Capsa 59: Plets i escriptures del comú, segles XVII-XIX.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

Quant al segon capítol, attés que dita universitat té present que los fills de vila són de la comunitat

per ser fills de vila y com ha tals admesos a la distribució del[a] [e]sglésia, y attés que fins vuy no

han tingut comunitat los preveres de Olesa és de parer que per part de la vila se done suplicatió al

senyor vicari general quels ha de donar llicèntia per tenir comunitat perquè admeten en aquella los

fills de vila y no sels do[ne] lllicèntia de tenir comunitat en altra manera.

Quant al tercer capítol, los dits síndichs diran lo que han negociat, ço és que dins quinza dieas los

han promés de traurels de la vila los soldats.

Quant al quart capítol, attés que may han pagat delme ni primícia de ferratjes de sivadas ho de

ordi, és de vot y parer que tampoc nol deuan pagar ara als arrendadors perquè ells han arrendat

conforme lo costum que tenian.

Quant al quint y darrer capítol de Vidal Galí qui demana que la vila ly pague las provissions que

deuan los exemps com són capellans, familiars y altras exemps, attés que la vila no ly ha arrendat

las propositions de tals exemps si tenen exemptio ni estan tinguda de quistió de aquells.

Per çó és de vot y parer que lo dit Galí no té qüestió contra la vila sinó que si ly apar demane ha

dits exemps ditas propositions y en cas que aquells guanyian que són exemps y no han de pagar

aquells la vila també restarà desobligada y en cas que guanya que dita exemptió nols vol sinó que

tenen obligatió de pagar quals execute y cobre de ells, si pot que la vila tampoc no està obligada de

qüestió servir en darly deslliberacions y scripturas que tinga la vila que són las forsas ab las quals

ha de convenir als dits exemps y donant ly ditas scrpituras està deslliurada.

Finalment, perquè lo senyor governador ha condempnat ha pagar ha Ramon Casals, traginer, dit

delma y primícia de dits farratjas, és de vot y parer que no basta la protesta que ly han donat, sinó

que lo senyor síndich y també Ramon Casals, ho son procurador, los dos que presenten una

suplicatió al senyor governador. Y si ell noy és en lo castell, o absència, sinó dexant còpia al frare

donat que allí en lo lloch perquè lay done quant sia tornat presentant ly ha donat dita appellatio en

lloch y per absèntia de ell. Y en la major cautela la presentarà al balla appellant la dita

condempnatió al senyor virey ho consell real ho ha qui es dega apellar y traurar lo acta de dita

presentatió y també lo acte de dita condempnatió y enviar los han perquè tragan lletras del consell.

I en cas que no tingan continuada dita condemnatió sinó de paraula la han feta donaran una

requesta ha dit governador si és present, sinó en sa casa dexant còpia com està dit; y també al balla

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

requerint los que los donen còpia de dita condempnatió per ha poder introduhir dita appellatió en

la Real Audièntia”.

Aquestes respostes demostren les inquietuds dels olesans davant l’aplicació del batalló, ja que hi veien

possibles greuges comparatius amb d’altres universitats: per la presència d’eclesiàstics d’altres indrets, la

intenció de cobrar el delme i la primícia per part de la baronia sobre uns productes que no hom havia el

costum de recaptar-los i, fins i tot, la intenció d’apel·lar a la Real Audiència si no s’assoleixen els seus

objectius. Com acabà aquesta resposta olesana? Com en molts altres indrets del país, tant els laics com els

eclesiàstics, col·laboraren en la defensa del Principat davant la presència de les tropes castellanes.

Un altre document30 amb referència concreta a l’entorn de l’impost del Batalló és la carta de l’Abat de

Montserrat en què aprova la creació d’un censal de 600 lliures:

“La universitat de la vila de Olesa ha de pagar a la quinta del batalló 300 lliuras o major quantitat y

també presta dos cambis lo hu de 200 lliuras a tal de March de Sparaguera [Esparreguera] y lo

altre de 100 lliuras a Jaume Pi de Aulesa. Com la dita universitat no tinga modo ni forma ab que

ab menor dany de aquell y dels habitants puga haver ditas 600 lliuras y pagat aquellas a dita juncta

y a dits March y Pi, sino és manllevat aquellas a censal, però y altrament lo sindic de dita villa de

Aulesa a Vostra Senyoria suplica sia servit consedir llisentia a dita universitat y singular de aquella

per a poder manllevar a censal ditas 600 [lliures] que per effecte sobredit interposant al sindicat

firmat o firmador per dita universitat la autoritat y decret que la suplica present ho tindrà singular

gracia y mercè de Vostra Senyoria.

Vista la present suplica y rahons en ella contengudes dono llisentia per a què puguen pendrar la

dita cantitat ab censal ab tal que no servesca sinò per los títols mentionats dada en mal ques fa a

divuit de satembre de 1645.

Fra Francisco Balla, abat de Montserrat”.

En la mateixa font consultada,31 hom pot trobar el rebut de la paga de 300 lliures, corresponents als mesos

d’octubre, novembre i desembre de 1643 i gener i febrer de 1644, amb data del 2 d’octubre de 1645:

“Antoni Valldeperes, pagès de Aulesa de Monserrat ha deposat en lo banch de Barcelona tres

centas lliures, dich 300 lliures, pagant per dita universitat de Aulesa de Monserrat per la

30 AHMOM, capsa 54, doc. 8, lligall 4. 31 AHMOM, capsa 54, doc. 8, lligall 4.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

contribució del Batalló per lo cumpliment de la paga de octubre y per las de nohembre y dezembre

1643, y janer y 37 lliures 10 sous per compte de febrer 1644. Barcelona, 2 octubre 1645.

Miquel Codina y Desllor, regent lo llibre major del Batalló”.

Aquestes despeses obligaren al consell de la universitat a crear un censal mort de 600 lliures amb

pensió anual de 30 lliures per comprar blat quan la presència de les tropes està prou documentada:

“(…) firma de censal mort propietat de siscentas lliuras, pensió annual de trenta lliuras, per lo

honorable Antoni Valldeperes, pagès de la vila de Olesa com a sindich y en nom propi de la

universitat y singulars de la vila de Olesa als marmesors del quondam Sebastià Broquetas qui són

la present comunitat y miquel Navarro, pagès de la vila de Olesa”32.

També les Actes del Consell de la Universitat ens confirma la creació i manllevació d’aquest censal el 14 de

setembre de 1643, creat “per a comprar y tenir provisió de blat”, davant les mancances d’aquest cereal tant necessari

per a la població:

“Convocat y congregat lo consell general de la present vila de Olesa ab llisència y acistència del

honorable en Pere Castellet, batlle en dita vila y terma, per lo molt reverent abat del Monestir de

Nostra Senyora de Montserrat, ab toc de campana y so de trompeta per lo corredor de dita vila per

llochs acostumats y demés cerimònias acostumadas foren presents en dit consell los honorables

jurats qui són Antoni J. Llavallol, jurat en cap, y Joan Valldeperes y Sala, jurat segon lo any

present y corrent ut supra y demés devall scrits en la sala nova de la iglésia, lloch acostumat, y

foren presents [segueix un llistat de 153 olesans més]. Los honorables Antoni Joan Llavallol, jurat

en cap ha proposat y ha feta la propositió següent: Honorables senyors haparrà y estarà ha tots

vostres mercès que manllevasem sis sentas lliuras, dich 600 lliures, per a comprar y tenir provisió

de blat per los qui ne auran menester y comprar. Ya veurar que nos trobé blat per dinés, ni la pobra

gent saben ha hont trobarne ab sos dinés y que mols lo dimecres pasat anaren ha comprar blat ha

Esparreguera y sentingueren de tornar sens blat ni saber gairebé ha hont trobarne y axí vostre

mercès veian sils hapar y estiga bé que manllevaran sis sentas lliuras, dich 600 lliuras, per a

compra de blat y en cas de manllevar dita quantitat se firma sindicat ha Miquel Navarro y a com a

síndich de dita vila ell és. Y per altra part se anomene y se ellegesca una persona segura y

32 AHMOM, capsa 54, doc. 8, lligall 4 [regesta d’un document en llatí de 26 folis, datats del 13 de setembre de 1645]. Amb data del 23 de setembre de 1645 hi ha un altre document de 13 folis, redactats en

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

benamèrita y de confiansa per a comprador de dit blat, convindrà y proveir per los de dita vila y

axí juntament firmaran sindicat exprés y anomenant lo comprador per dit blat ha las persones a qui

ha vostres mercès ben vist los serà. Y axí vista la prepositió feta per lo dit jurat en cap y ser tan

justa y justificada y urgent per lo present, segons per vuy se veu, se ha determinat y resolt en dit

consell se manllavasen sis sentas lliuras, dich 600 lliures, ha Miquel Navarro y axò se és

determinat y resolt ha més vots de las tres parts les duas y mitja y la maitaty mitja ab veu pública y

se ha votat ab vot secret, present la major part de dit consell, firmar sindicat al dit Navarro per

dites sis sentes lliuras. E més, se ha determinat y votat en dit consell y ha més vots se ha ellegit per

comprador de dit blat al honorable en Gracià Soler, paraira, de dita vila de Olesa, ab tal que dit

Soler comprador de dit blat aja de firmar àpoca de dites sis sentas lliuras, dich 600 lliuras, rebrà

del sindic. E que lo dit comprador no pugue donar ni pagar després que no serà menester comprar

més blat que en tal cas lo dit Gracià Soler no pugue ni estigue obbligat en retituir les dites 600

lliures als jurats ni al consell ordinari, sinó que dit Gracià Soler estiga obbligat y tingut en cas aurà

de restituir dita quantitat, aje de cridar als jurats y que dits jurats qui vuy són, ho seran a les hores,

ajen ha cridar consell general y dit Soler, comprador de dit blat haportarà les dites 600 lliures. Y

dit en dit consell, honorables senyors en temps pasat lo consell general me anomena y me asigna

per comprador de tenir provisió de blat y per dit blat lo sindich me dóna 600 lliures segons

aparexerà en lapoca de rebuda, ço y de què manera. Yque ajen de tornar les dites 600 lliures per lo

sindich y comprador de dit blat al marcader qui dexarà ditas 600 lliures y que no puguen los jurats

ni consell ordinari gastar dites 600 lliures per ninguna altra cosa haunque la vila tingués que pagar

mals de alguna altra part sinó és ab consell general y no altrament. Y axò és la voluntat de intensió

y resolutió per dit consell (…)”33.

Quant als allotjaments militars en aquests anys de la Guerra dels Segadors, també hem pogut trobar

alguns documents que hi fan referència. Així, per exemple, amb data de 27 d’agost de 1643 es convocà un

consell de la universitat per tractar de la presència dels soldats a Olesa de Montserrat:

llatí, corresponents a un sindicat firmat pels habitants i la universitat de la vila d’Olesa de Montserrat a Antoni Valldeperes amb poder de manllevar 600 lliures a favor de l’esmentat censal mort. 33 AHMOM, Capsa 72, Actes. Anys: 1643-1654, 1656-1665. AHMOM, Capsa 55, plec: “Actes del consell, segle XVII”, hom ha trobat un document redactat en llatí on podem llegir el següent: “Syndicat fet y firmat per los honorables jurats y universitat de la vila de Olesa a Miquel Navarro, de dita vila, per a manllevar sis centas lliuras a favor de censal per a comprar palla”.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

“(…) Honorables senyors y savi Consell, asi avem ajuntats a vostres mercès, notificant los com

tenim así lo tinent coronel de las comapanyias del monsieur Denguim sic , volense allotjarse

en esta vila y ells amostran la patenta del virrey, la data és de quinza de agost de 1643, que és la

llur, y nosaltres tenim carta del virrey de vint y tres de agost de 1643 y axí reprasento y dich a

voses mercès que volen ques fasa sols rebrem ho no y axí vista la prepositió sia determinat en dit

consell de no rebrels si ja no fos que dit tinent de coronell ha mostrat horde del virrey, és a saber

des de vint y tres de agost en amunt que en tal cas lo dit consell ha resolt y determinat de donarlos

allotjament en dita vila y que volent que dit tinent en cas de recusatió que volgue husar dit terma y

absolutament sens horde com dit és que se lo protestan a dit tinent ab tots danys y gastos y agravi

en tot lo lisit y permés sia de justítia y de dret”34.

Una presència que comportà l’actuació immediata per part dels representants de la vila, tant per

l’allotjament dels propis soldats com per la necessitat d’alimentar-los. Així, el dia 30 d’agost de 1643

hom tractà de la primera qüestió:

“(…) Honorables senyors: estals bé a vostres mercès si tancarem la vila y carrers per coses

convenients en bé y utilitat del bé comú y particulars de dita vila té per los soldats que tenim en

dita vila pera llavar y evitar tot ynconvenient aserca dels rams y ors. E vista la propositió tant justa

y justificada se a determinat y resolt en dit consell se tencàs los portals y carrers ha ont no puguen

entrar ni exir sinó ques tanque bé. Y se a determinat fer hobres per a tancar los portals y carrers

hamés vots fer obrer a Pere Castellet ab confiança ho fara millor de ques pot es cogitar tot ab

benefici de la vila”35.

Un any més tard, es presentà una queixa per agravi amb la presència de la tropa en la vila com a

rerafons, ja que a Miquel Font se li havien assignat 2 “soldats” quan a Olesa de Montserrat només tan sols

n’hi ha 7:

“Als 4 de abril de 1644, y com consta a les taules del general, Miquel Font, corder de Olesa, me a

requerit ques llevés acte contra Pau Llimona, batlle de Olesa y contra Jaume Carreras, jurat y de

Ramon Ribes, també jurat de Olesa per averli aposentat soldats y averli fet obrir les portes

violentament y per no averni en la vila de Olesa més de 7 soldats y averlins aposantat a ell dos, o

34 AHMOM, Capsa 72, Actes. Anys: 1643-1654, 1656-1665. 35 AHMOM, Capsa 73, Actes. Anys: 1643-1654, 1656-1665.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

un home y una dona, limposà, lo qual [l]o té dit corder per agravi. Lo sobredit batlle respon que a

ell lin fan instancia los senyors jurats sobredits y li estan en lo que lin podrà servir”36.

I el dia 2 de setembre de 1643, de la necessitat de comprar cereals “per a provehir als soldats”:

“(…) Honorables senyors aci estam ajuntats y congregats per a manifestar y representar a tots

vostès, qui los està bé per a fer anomenar comprador per a palla y civadas per la vila, per a

provehir als soldats y a més vots eo la major part de dit concell ha votat y determinat per

comprador de ditas pallas y civadas al honorable en Pere Castellet y axó ses votat y determinat per

dit concell. E encontinent dit Pere Castellet ha representat y notificat a dit concell en presència de

mi, notari, y testimonis devall escrits, dient que ell no volia exercir ni acceptar lo càrrec de ditas

cosas perquant ell ja tenia altres officis en dita vila. Item més, se ha determinat fer y ellegir

cradencer y receptor de les noves imposicions imposades en dita vila: per credencer a més vots se

ha ellegit y anomenat en dit concell al honorable Antoni Valldeperes; y per receptor dels diners,

resultant en ditas imposicions, se ha determinat y resolt en dit concell ellegir i asignar a la persona

de Sebastià Broquetes. Y axò se ha determinat a més vots per dit concell. E més, dit concell, done

y pague als sobredits credencer y receptor de ditas imposicions, sis diners per lliura, so és tres per

cada hun (…)”37.

D’altra banda, també coneixem algunes despeses individualitzades. És a dir, disposem d’un fragment

del llibre on s’anotaven les recaptacions del tribut que analitzem i podem oferir aquí. Hom tracta d’un

document incomplet que recull les anotacions d’aquest impost fent constar el contribuent, de qualsevol

estament, l’aportació econòmica i el concepte en què requeia la tributació:

“Ab les presents fas fe, jo Pere Riusech, per autoritats aposthòlica y real, notari publich de la vila

de Monistrol de Montserrat, reverent en la vila de Olesa, notari de la dita vila de Olesa en la

redditió dels comptes de kes clavarias y clavaris de la dita vila de Olesa en los anys de las

clavarias de aquella devall scretis de com en los descàrrechs y pagues de aquelles interpoladament

són continuades en descàrrechs de ditas clavarias y clavaris, les polissas o partidas de las quantitats

de palles, civadas, provissions y altres gastos fets y sustinguts per la universitat de la dita vila de

36 AHMOM, Capsa 55, plec: “Actes del consell, segle XVII”. 37 AHMOM. Capsa 73, Actes. Anys: 1643-1654, 1656-1665.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

Olesa dels soldats fets y pagats per aquella, y allotjaments de soldats, acobi de provissions per

aquells, per conservatió de la present província (…)”38.

Per aquest motiu hem resumit aquesta informació en les dues taules següents.

Taula I: L’impost del Batalló a Olesa de Montserrat (1641-1643)

Contribuents 1641 1642 1643 Total Lliures sous diners lliures sous Diners lliures Sous Diners lliures sous diners

Amat d'Ullastrell 11 0 0 11 0 0 Angela Llongueres 2 12 0 2 12 0 Antoni Barba 2 12 0 2 12 0 Antoni Bayona 0 16 0 0 16 0 Antoni Benet 2 12 0 2 16 0 5 8 0 Antoni Bou 7 4 0 7 4 0 Antoni Carreras 1 4 0 1 4 0 Antoni Gutzens 1 3 6 1 3 6 Contribuents 1641 1642 1643 Total

lliures sous diners lliures Sous Diners lliures sous Diners Lliures sous diners Antoni Llavallol 0 10 0 0 10 0 Antoni Llobet 1 8 0 1 8 0 Antoni Lorena 3 8 0 3 8 0 Antoni Matas 0 15 0 12 14 0 13 9 0 Antoni Soler 1 8 0 0 15 0 2 3 0 Antoni Torres 18 0 0 18 0 0 Antoni Valldeperes 5 0 0 8 19 0 4 18 0 18 17 0 Antoni Ventallol, d’Esparreguera 1 16 0 1 16 0 Antoni Viladiu 8 0 0 8 0 0 ? Artigas 1 12 0 1 12 0 Benet Janer 23 0 0 1 16 0 24 16 0 Benet Puig 4 19 0 4 19 0 Benet Socarrats 2 8 0 2 8 0 Bernat Colomer 0 8 0 0 8 0 Bernat Font 10 0 0 10 0 0 Bernat Sala 2 14 0 4 13 0 7 7 0 Casajoana, ? 6 4 0 6 4 0 Elisabet Mimona 0 12 0 0 12 0 Felip Janer 2 12 0 2 12 0 Fermí Duran 0 10 0 0 10 0 Francesc Angullol 2 12 0 1 8 0 4 0 0 Francesc Bayona 2 12 0 2 12 0 Francesc Carles 4 4 0 4 4 0 Francesc Casasayes 3 10 0 3 10 0 Francesc Font 5 11 0 5 11 0 Francesc Janer 21 16 3 21 16 3 Francesc Matas 3 16 0 3 16 0 Francesc Nadal 1 12 0 1 12 0 Francesc Pallol 1 0 0 1 0 0 Francesc Ribes 4 12 0 4 12 0 Francesc Soler 22 5 0 18 16 2 41 1 2 Francesc Valldeperes 3 10 0 3 10 0 Gabriel Janer 0 6 0 0 6 0 Gabriel Torras 0 12 0 9 16 8 10 8 8

38 AHMOM, Capsa 51, Fets de Guerra, segles XVII-XVIII, doc. 2, lligall 5. Sense data, tot i que al marge trobem escrit: “1641. Guerra Successió”.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

Jaume Aymerich 5 2 0 41 4 0 2 12 0 48 18 0 Jaume Bayona 2 0 0 2 0 0 Jaume Carreras 10 3 0 0 17 0 11 0 0 Jaume Cortada 9 1 0 9 1 0 Jaume Cortar 9 0 0 9 0 0 Jaume Llimona 0 16 0 0 16 0 Jaume Matas 6 10 0 6 10 0 Jaume Pí 2 0 0 12 0 0 14 0 0 Jaume Vallès 10 0 0 10 0 0 Joan Arbós 2 12 0 2 12 0 Joan Bou 16 19 0 16 19 0 Joan Elies 2 10 0 4 16 0 7 6 0 Joan Jove 2 12 0 2 12 0 Joan March 5 0 0 5 0 0 Joan Matas 0 15 0 2 12 0 3 7 0 Joan Milà 1 0 0 1 0 0 Joan Mimó 1 0 0 1 0 0 Joan Morral 15 0 0 15 0 0 Joan Peiró 1 5 0 1 5 0 Joan Roger 0 6 8 0 6 8 Joan Sala i Valldeperes 2 10 0 2 10 0 Joan Soler 2 12 0 6 14 0 9 6 0 Joan Valldeperes i Sala 5 5 0 5 5 0 Joan Vergés 0 8 0 0 8 0 Joan Viladiu 0 10 0 0 10 0

Contribuents 1641 1642 1643 Total Lliures sous diners lliures Sous diners Lliures sous diners Lliures sous diners

Joan Vinyals 6 6 0 15 14 0 22 0 0 Josep Ponent 16 0 0 1 9 4 17 9 4 Josep Puigventós 8 0 0 8 0 0 Jurats d'Olesa 4 11 0 4 11 0 Jurats de Viladecavalls 0 16 0 0 16 0 Lluís Trera 4 0 0 4 0 0 Lluís Valls 2 12 0 2 12 0 Martí del Castell 2 12 0 2 12 0 Miquel Font 32 7 0 19 19 0 52 6 0 Miquel Navarro 30 0 0 3 0 0 33 0 0 Miquel Cardona 3 5 4 3 5 4 Miquel Sanahuja d'Ullastrell 38 0 0 38 0 0 Mestre d'Ullastrell 34 16 0 34 16 0 Montserrat Mentes 1 0 0 1 0 0 Narcís Llavallol 11 4 3 17 14 0 28 18 3 No consta 7 0 0 7 0 0 Pastaller, ? 10 10 0 10 10 0 Pau Artès 0 13 4 0 13 4 Pau Bou 1 4 0 1 4 0 Pau Cases 2 12 0 6 12 0 9 4 0 Pau Llimona 1 10 0 3 0 0 4 10 0 Pau Marc 2 15 0 2 15 0 Pau Margarit 5 0 0 5 0 0 Pau Martell 0 9 0 0 9 0 Pau Matas 1 16 0 4 18 0 6 14 0 Pau Mimó 2 12 0 6 13 0 5 0 0 14 5 0 Pau Salvador 4 10 0 6 0 0 10 10 0 Pau Salvador 6 10 0 6 10 0 Pau Sastre 15 0 0 17 16 0 32 16 0 Pau Socarrats 0 16 0 2 1 0 2 17 0 Pau Valldeperes i Sala 1 15 0 6 0 0 7 15 0 Pere Aymerich 0 6 0 0 6 0

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

Pere Castellet 3 16 4 7 6 0 11 2 4 Pere Castellet de les hortes 23 6 0 0 9 6 23 15 6 Pere Castellet, sindic 5 9 0 5 9 0 Pere Garriga 0 4 0 0 4 0 Pere Joan Galceran 3 0 0 3 0 0 Pere Matas 2 12 0 2 12 0 Pere Mimó 4 2 0 4 2 0 Pere Prats 0 11 0 0 11 0 Pere Riusech 4 0 0 4 0 0 Pere Saboya 0 4 0 0 4 0 Pere Viladons 1 10 0 1 4 0 2 14 0 Rafael Puig 0 4 0 0 17 0 1 1 0 Ramon Busquets 5 4 0 0 15 0 5 19 0 Ramon Casals 3 4 0 0 16 0 4 0 0 Ramon Ribes 1 8 0 3 15 0 5 3 0 Ramon Vials 2 0 0 2 0 0 Salvador Boxadell 3 4 0 3 4 0 Salvador Buadell 7 0 0 7 0 0 Salvador Castellet 6 8 0 6 8 0 Salvador Duran 2 4 0 2 4 0 Salvador Guitart 0 6 0 0 6 0 Salvador Moragues d'Abrera 19 0 0 19 0 0 Salvador Puigventós 2 12 0 2 12 0 Salvador Torras 3 13 4 3 13 4 Sebastià Borràs 12 12 0 12 12 0 Sebastià Cases 2 12 0 2 12 0 Sebastià Matas 22 14 0 22 14 0

Contribuents 1641 1642 1643 Total Lliures sous diners lliures Sous diners Lliures sous diners Lliures sous diners

Sebastià Vallcorba 2 14 0 3 6 0 6 0 0 Sebastià Servià 21 15 0 21 15 0 Tomàs Puig, de Viladecavalls 1 0 0 1 0 0 Tomas Sastre 0 13 0 0 13 0 Vidal Galí 39 8 0 39 8 0

TOTAL 171 15 4 461 9 8 424 6 8 1.057 11 8

Font: AHMOM, Capsa 51, doc. 2, lligall 5.

Aquesta taula demostra una recaptació global de 1.057 lliures, 11 sous i 8 diners, recaptades entre 131

contribuents diferents (només cinc són d’altres universitats pròximes —Abrera, Esparreguera i Ullastrell—, a banda,

òbviament dels de Viladecavalls) i on cal destacar l’aportació feta l’any 1641 pels jurats de la vila d’Olesa de

Montserrat (4 lliures i 16 sous) i la dels jurats de Viladecavalls de l’any 1642 (16 sous), com a col·lectiu. Les

recaptacions més altes corresponen a olesans: Miquel Font (52 lliures i 6 sous), Jaume Aimerich (48 lliures i 18 sous)

o Francesc Soler (41 lliures, 1 sou i 2 diners); tots ells molt per sobre de la mitjana (8 lliures, 1 sou i 5 diners). També,

hom consignen les aportacions de membres de l’estament eclesiàstic, cas del reverent Pere Riusech (4 lliures el

1642). Cronològicament, l’any 1642 es recaptà 461 lliures, 9 sous i 8 diners (gairebe un 44%); l’any 1643, 424

lliures, 6 sous i 8 diners (un 40%) i el 1641, 171 lliures, 15 sous i 5 diners (el 16% restant).

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

Taula II: La recaptació de l’impost del Batalló a Olesa de Montserrat (1641-1643)

Conceptes 1641 1642 1643 Total lliures sous diners lliures sous diners lliures Sous Diners Lliures sous diners

Adobs d'armes 4 4 0 4 4 0Adobs d'armes i panys 3 4 0 3 4 0Bagatges 3 14 0 0 17 0 4 11 0Batuda de palla 5 0 0 5 0 0Bestretes 3 16 4 3 16 4Civada 138 19 0 17 8 6 156 7 6Civada i blat 6 8 0 6 8 0Corda i metxa 2 9 0 2 9 0Desplaçaments 10 0 0 6 15 0 16 15 0Dietas i palla 10 3 0 5 9 0 15 12 0Dietes per desplaçaments 1 10 0 2 10 0 4 18 0 8 18 0Encepar musquets 7 0 0 7 0 0Estada de dos dies a la guerra 0 10 0 0 10 0Jornals d'animals de tir 1 0 0 0 16 0 0 16 0 2 12 0Llenya 3 8 0 0 12 0 7 10 0 11 10 0Llenya, oli i altres despeses 17 14 0 17 14 0Lleva de solddats 65 6 0 65 6 0Metxa 0 9 0 0 9 0Metxa i adobs d'armes 0 13 0 0 13 0Metxa i someten 5 0 0 5 0 0Metxa, ferratge i pòlvora 32 7 0 32 7 0Metxa, pòlvora i bales 34 11 3 34 11 3Ordi 19 16 2 1 16 0 21 12 2Conceptes 1641 1642 1643 Total

lliures sous diners lliures sous diners lliures Sous Diners Lliures sous diners Palla 28 8 0 144 7 0 270 16 8 443 11 8Palla de civada i de blat 22 14 0 22 14 0Palla i desplaçament 1 16 0 1 16 0Palla i lloguer de pallissa 2 0 0 2 0 0Palla i tragí d'aquesta 2 1 0 2 1 0Per a la guerra 27 17 0 27 17 0Per acompanyar als soldats 0 8 0 2 16 8 3 4 8Per anar a vigilar als castellans 0 6 0 0 6 0Per comprar municions 3 6 0 3 6 0Per comprar palla 0 14 0 0 8 0 1 2 0Per fer pressoners 0 10 0 0 10 0Per les misses dels difunts 2 12 3 2 12 3Per prendre informació als soldats 1 16 0 1 16 0Per traginar palla 6 16 0 39 11 10 46 7 10Per traginar palla i adobar les armes 3 8 0 3 8 0Per traginar una càrrega 0 15 0 0 15 0Pòlvora 11 4 0 11 4 0Provissions 2 2 0 2 2 0Servei a la guerra 1 0 0 1 0 0Socorro 1 5 0 49 8 0 50 13 0Treball de donar la palla 2 16 0 2 16 0

TOTAL 171 15 4 461 9 8 424 6 8 1.057 11 8

Font: AHMOM, Capsa 51, doc. 2, lligall 5.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

De les 1.057 lliures, 11 sous i 8 diners recaptats en aquests anys, més de la meitat corresponen, directa o

indirectament, a la palla que hom necessitava per a la tropa. És a dir, 546 lliures, 8 sous i 6 diners (gairebé un 52% del

total anotat) són enregistrades sota el concepte “palla”, “treball de donar la palla”, “per traginar palla”, “per comprar

palla”… A més, si afegim les anotacions d’altres cereals (ordi, civada…) la proporció augmentaria pràcticament al

70% del total consignat. No hom pot menystenir l’aportació de la llenya, la metxa, la pòlvora i les municions, que

representen un 9%. Ni molt menys les consignacions referents als soldats (“socorro” de Montsó, “acompanyar als

soldats a Rubí”, “lleva de soldats de l’Empordà”, “servei a la guerra”…) que equivalen a un 14% del total.

Disposem, finalment, d’una altra font39 que ens demostra l’aportació eclesiàstica d’Olesa de Montserrat. Hom

tracta d’una documentació inèdita, però molt demostrativa de l’aplicació d’aquest impost en l’esmentat estament al

conjunt del Bisbat de Barcelona, i en el qual hom pot llegir a la introducció que:

“[16 de desembre de 1641] (…) Lo bras ecclesiàstich se es juntat diverses vegades per a conserni[r] lo modo

y forma ab que podrà acudir a la subventió del Batalló que en esta Província ha de formarse per la defensa

comuna y no obstant les dificultats que se han soffertes, tant enla substàntia com en lo modo, ha prés resolutió

de accudir a la subventió de dit Batalló en la cantitat a V.S. se dirà ab est paper ab los pactes y condicions en

ell posats (…)”.

Tot i que hom tracta d’una documentació incompleta, ja que no s’han trobat consignades totes les

anualitats que hom havia de percebre, cas de la pròpia parròquia d’Olesa de Montserrat que mitjançant el

rector procurador de Montserrat abonà en una única paga l’anualitat de l’any 1642, el mes de gener de

1643, és una font important perquè recull l’aportació eclesiàstica en la subvenció del Batalló.

Concretament, a Olesa de Montserrat, es recaptararen 83 lliures, 17 sous i 1 diner entre 1642 i 1649 per

les partides de la rectoria, el beneficiat de Sant Miquel i Sant Antoni, el beneficiat de Sant Sebastià, el

beneficiat de Nostra Senyora del Roser, el beneficiat de Santa Maria i l’hospital. Destaca l’aportació de

l’hospital (53 lliures, 8 sous i 4 diners) que representen el 63,7% de les recaptacions olesanes; mentre que

la mínima aportació correspon al beneficiat de Nostra Senyora dels Roser (15 sous) que només

representen el 0,85% de les subvencions consignades.40 Cronològicament, és significativa la subvenció

consignada l’any 1645: 21 lliures i 14 sous, pràcticament una quarta part de la recaptació total; mentre

39 ACB: III Procures, 1. Dècima, subsidi i excusat: E. Diversa, 2, Llibre del Batalló A; i, ACB: III Procures, 1. Dècima, subsidi i excusat: E. Diversa, 2, Llibre del Batalló B. 40 Hom constata l’absència del benefici de Sant Llop i Santa Oliva.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

que l’any 1642 només s’aportaren 4 lliures, 7 sous i 3 diners del beneficiat de Sant Miquel i Sant Antoni

(escassament un 5% del total).

Taula III: L’aportació de l’estament eclesiàstic olesà en l’impost del Batalló (1642-1649).

Beneficiat Beneficiat Beneficiat Beneficiat Any Import Rectoria de Sant de Sant de Nostra de Santa Hospital Total

Miquel i de Sebastià Senyora Maria Sant. Antoni Sebastià del Roser Lliures 4 4

1642 Sous 7 7 Diners 3 3 Lliures 5 8 13

1643 Sous 18 0 18 Diners 0 0 0 Lliures 8 8

1644 Sous 14 14 Diners 6 6 Lliures 7 2 12 21

1645 Sous 5 8 0 14 Diners 6 6 0 0 Lliures 1 0 8 9

1646 Sous 0 15 0 15 Diners 0 0 0 0 Beneficiat Beneficiat Beneficiat Beneficiat

Any Import Rectoria de Sant de Sant de Nostra de Santa Hospital Total Miquel i de Sebastià Senyora Maria Sant. Antoni Sebastià del Roser Lliures 11 11

1647 Sous 8 8 Diners 4 4 Lliures 8 8

1648 Sous 0 0 Diners 0 0 Lliures 6 6

1649 Sous 0 0 Diners 0 0 Lliures 5 11 1 0 11 53 83

Total Sous 18 12 0 15 3 8 17 Diners 0 9 0 0 0 4 1

Font: ACB, Llibre del Batalló A i Llibre del Batalló B.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

D’altra banda, desconeixem l’aportació del beneficiat de Santa Oliva i de Sant Llop durant aquests anys, però

sabem que el març de 1653 es cobrà del bisbe Vidal, per la capellania de Sant Iscle en la Seu de Barcelona i el

benefici de Sant Llop i Santa Oliva d’Olesa de Montserrat, un total de 5 lliures, 4 sous i 3 diners, les quals

corresponen a les pagues de la capellania barcelonina de l’any 1650 i treça del març 1651; i, del benefici olesà, dels

anys 1649, 1650 i la terça del març de 1651.41 També, hi ha enregistrada l’aportació corresponent als títols de

l’Abadia de Montserrat, on s’inclou la parròquia de Olesa de Montserrat, i que ensumen la inestimable quantitat de

188 lliures, 12 sous i 8 diners per les terces dels anys 1643, 1644 i 1647 —anys en què no apareix l’aportació

corresponent a la rectoria de la parròquia—. Malauradament, no hom detalla l’import individualitzat, ni dels títols ni

dels imports corresponents, dels béns eclesiàstics de l’Abadia i, en conseqüència, no podem conèixer la part relativa a

la rectoria d’Olesa de Montserrat.42

Taula IV: L’impost del Batalló aplicat a l’estament eclesiàstic del Baix Llobregat (1642-1653).

Població Total recaptat Quantitat Lliures Sous Diners En diners

Abrera 11 8 1 2.737 Begues 13 5 3 3.183 Castelldefels 21 7 5 5.129

Població Total recaptat Quantitat Lliures Sous Diners En diners

Castellví de Rosanes 65 12 10 15.754 Cervelló 20 14 9 4.977 Collbató 31 8 1 7.537 Corbera de Llobregat 64 10 2 15.482 Cornellà de Llobregat 89 19 1 21.589 Esparreguera 45 1 0 10.812 Esplugues de Llobregat 55 14 6 13.374 Gavà 30 0 3 7.203 Martorell 124 7 4 29.848 Molins de Rei 19 5 4 4.624 Olesa de Montserrat 83 17 1 20.125 Pallejà 1 16 0 432 El Papiol 35 14 1 8.569 El Prat de Llobregat 118 12 8 28.472 Sant Andreu de la Barca 39 9 0 9.468 Sant Boi de Llobregat 64 6 4 15.436 Sant Climent de Llobregat 1 4 9 297 Sant Esteve Sesrovires 18 4 2 4.370 Sant Feliu de Llobregat 5 17 7 1.411 Sant Joan Despí 49 16 6 11.958

41 ACB: III Procures, 1. Dècima, subsidi i excusat: E. Diversa, 2, Llibre del Batalló B. 42 ACB: III Procures, 1. Dècima, subsidi i excusat: E. Diversa, 2, Llibre del Batalló A.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

Sant Just Desvern 43 9 4 10.432 Sant Vicenç dels Horts 100 4 1 24.049 Santa Coloma de Cervelló 42 2 7 10.111 Santa Creu d'Olorde 63 0 0 15.120 Torrelles de Llobregat 29 2 4 6.988 Altres 476 14 2 114.410 TOTAL 1.766 4 9 423.897

Font: ACB, Llibre del Batalló A i Llibre del Batalló B.

Aquesta taula permet observar la recaptació enregistrada a cadascuna de les universitats del Baix Llobregat. Cal dir,

en primer lloc, que sota el concepte d’altres s’han inclós els beneficis, les capellanies i altres propietats religioses

regides per membres de l’estament eclesiàtic i que geogràficament corresponen a parròquies diferents. Per exemple,

baix aquest concepte hom comptabilitzen les aportacions corresponents als títols de l’Abadia de Montserrat en el

territori del bisbat de Barcelona (parròquies de Collbató, Esparreguera o Olesa de Montserrat). Malgrat això, podem

constatar que l’aportació de l’estament eclesiàstic olesà representa gairebé un 5% del total recaptat, situant-se per

sobre de la mitjana (3,5%), però molt per sota de les quantitats aportades pels eclesiàstics de Martorell (7,04%). En

segon lloc, demostra que l’aportació de l’Església també es dugué a terme i que referma la hipòtesi que aquest impost

té un caràcter democràtic ja que el braç eclesiàstic, exempt tradicionalment, havia de col·laborar en la creació d’un

batalló autòcton.

D’altres parròquies de la comarca també en coneixem l’aplicació de l’impost del Batalló al braç reial. Per

exemple, al Papiol, on la resistència a les taxes si bé no fou gaire forta ja que de les 2.628 mensualitats possibles tan

sols en 139 mesos es deixa de percebre, es perceben 481 lliures, 8 sous i 2 diners entre 1644 i 1652, però hom

constata un descens del nombre de contribuents que hi participen en la taxació: dels 38 de 1644 passen a 2 del 1651.

A més, la recaptació mensual també posa de manifest una menor representativitat dels mesos taxats al Papiol. Des de

1647 en endavant, quan el tarannà de la guerra comença a ser desfavorable per les tropes catalanes, es deixen de

percebre 25 lliures, 10 sous i 4 diners (repetim, tenint en compte que hagin estat anotades totes les persones i totes les

mensualitats). A Sant Andreu de la Barca, on l’impost va significar un esforç econòmic molt gran, es va aportar la

quantitat de 854 lliures entre 1642 i 1650.43

També al Baix Empordà la coincidència de les lleves, el pes real dels allotjaments i els mecanismes concrets de

la defensa del territori es mostren com uns factors cabdals de l'endeutament de les hisendes locals de Palafrugell,

43 MILLÀS, CARLES: “Una aplicació de la fiscalitat en la Guerra dels Segadors: el tribut del Batalló al Papiol i a Sant Andreu de la Barca”, article en premsa.

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

Begur i La Bisbal, on, per exemple, s'hagueren de crear nous censals, cercar noves vies d'ingressos o introduir nous

impostos.44

Jaume Codina afirma que, la població de L'Hospitalet de Llobregat, per la tributació del batalló hagué d’abonar

en concepte de contribucions de guerra, l'any 1642, 32 lliures mensuals per al batalló i 5 soldats armats45.

L’aplicació de l’Impost del Batalló al Papiol, Sant Andreu de la Barca, L’Hospitalet de Llobregat, Palafrugell,

Begur i La Bisbal d’Empordà és equiparable, pel que fa a les repercussions i conseqüències derivades, a la d’Olesa de

Montserrat, però també hi hagué universitats catalanes on la incidència del tribut autòcton plantejà altres problemes.

En aquest sentit, Eva Serra46 afirma que Lleida es negà a pagar-ho, Flix al·legà greuges comparatius en relació amb altres

universitats, i viles com Caldes d'Estrac, Sentmenat o Sant Just Desvern obtingueren rebaixes.

En resum, es tracta d’un impost “democràtic” (perquè les talles s’apliquen anualment mentre durés la guerra

sobre les universitats i fora de qualsevol privilegi) i innovador (perquè suprimeix les fòrmules tradicionals —host,

cavalcada, sometent general i l’usatge Princeps namque— per un batalló amb veedor, proveïdor i pagadors) que,

com en d’altres viles i llocs de Catalunya, agreujà la difícil situació de les finances d’Olesa de Montserrat.

44 ALCOBERRO, AGUSTÍ: “De la mobilització…” dins EVA SERRA I ALTRES: La revolució…, 1991, p. 189-191. 45 CODINA, JAUME: Els pagesos de Provençana…, vol. II, 1987, p. 304. 46 SERRA, EVA: "Entre la ruptura..." dins Les Corts…, 1991, p. 162.