• Una xarxa informàtica està constituïda per un conjunt d’ordinadors i altres dispositius, connectats per mitjans físics o sense fil, amb l’objectiu de compartir uns recursos determinats .

• Recursos -> maquinari (hardware): impressores, etc.

-> programari (software): aplicacions, etc.

ES CLASSIFIQUEN SEGONS:

Les dimensions:

• Xarxes d’àrea local (LAN): àrees reduïdes, com un edifici, oficina, institut, etc.

• Xarxes d’àrea estesa (WAN): àrees geogràfiques més grans.

La relació que s’estableix entre els ordinadors de la xarxa:

• Xarxes amb servidors: els recursos compartits es troben en un ordinador, o pocs ordinadors, anomenats servidors.

• Xarxes igualitàries: els recursos estan estesos entre tots els ordinadors de la xarxa i tots els ordinadors els comparteixen.

Mitjà Nom Tipus de transmissióVelocitat de transmissió

Distànciamàxima

FísicParells trenats Senyals elèctrics Fins a 1Gb/s Aprox. 100 m

Fibra òptica Feix de llum Fins a 10Gb/s x feix Aprox. 80 km

Sense fil

Wi-fi Ones electromagnètiques

Fins a 300Mb/s Aprox. 100 m

Bluetooth Oneselectromagnètiques

Fins a 3Mb/s Aprox. 10 m

La connexió dels diferents dispositius es pot fer a través de mitjans físics o sense fil, i les seves característiques són les següents:

• L’ESTRUCTURA D’UNA LAN:

-En estrella: -En arbre:

• L’ESTRUCTURA D’UNA LAN:

- La targeta de xarxa: També anomenades NIC, és la interfície que permet connectar el nostre equip a la xarxa. Normalment, s’instal·la a les ranures d’expansió del nostre equip o a través del port USB.

MAC: identificador hexadecimal únic de 6 bytes.Els 3 primers bytes anomenats OUI, informen sobre el fabricant.

• DISPOSITIUS ELECTRONICS D’INTERCONNEXIÓ:

Dispositius que centralitzen tot el cablejat d’una xarxa en

estrella o en arbre. Per cada equip, ha d’haver-hi un punt de

connexió o port.

• DOS TIPUS DE CONNEXIÓ:

-Concentrador (hub) -Commutador (switch)

CONCENTRADOR (HUB):

Dispositiu d’interconnexió de xara. Al rebre un paquet de dades per un port, el transmet a la resta d’equips. La informació arriba a tots els equips. Per això pot provocar saturació a la xarxa (lentitud i col·lapse) si el trànsit d’informació és elevat.

COMMUTADOR (SWITCH)

Dispositiu d’interconnexió de xara. Emmagatzema la MAC de tots els equips connectats a la xarxa. Quan rep un paquet de dades per un port, el retransmet a només a l’equip a qui va adreçada. Ajuda a que no es produeixi saturació a la xarxa (lentitud i col·lapse) si eltrànsit d’informació és elevat.

• L’ENCAMINADOR

Anomenat Router. És un dispositiu que connecta diferents xarxes entre si, ja siguin LAN o WAN o Internet, transmet paquets d’informació d’una xarxa a una altra.

Normalment, la connexió es fa mitjançant cable de parell trenat i que també és normal la connexió Wifi, sobretot en les xarxes domèstiques.

• EL CABLEJAT ESTRUCTURAT

És el suport físic o mitjà per on viatja la informació dels equips fins als concentradors o commutadors. El més utilitzat per els equips en les LAN és el cable de parell trenat, que té un segment màxim de 100m de longitud, connectors RJ-45 i diverses categories de cable.

Però també té inconvenients, com l’atenuació (pèrdua de senyal), produïda per pertorbacions electromagnètiques. Però també te avantatges, com que evita interferències radioelèctriques i la quantitat de girs del trenat determina que sigui d’una categoria o d’una altra.

• LA FIBRA ÒPTICA

És un suport o mitjà físic de transport d’informació i dades format per filaments molt prims. La informació viatja a través dels filaments en forma de feixos de llum. Aquests filaments estan recoberts d’un revestiment que fa que els feixos de llum rebotin, evitant la fuita de llum a l’exterior.

Amb un filament de fibra òptica podem transmetre 10 Gbps, podent reunir un cable fins a cent filaments, el que resulta en un total de 1 Tbps de transmissió.

Connector ST Connector SC

• PROTOCOLS DE XARXA

Els dispositius que es connecten en xarxa han de poder establir comunicació entre ells, per tal de poder intercanviar dades. És per això que necessiten un llenguatge comú, subjecte a unes normes o especificacions, també anomenat protocol. El protocol més usual actualment és el TCP/IP, i és el llenguatge que fa possible Internet.

-EL PROTOCOL TCP/IP

Format per dos protocols singulars amb diferent funció:*TCP (protocol de control de la transmissió)

*IP (protocol d’Internet)

Les funcions del TCP:

A l’emissor, divideix en paquets la informació; codi de error per comprovar si el paquet es rep correctament en destí i lliurar els paquets al protocol IP, que fa la tramesa.

Al receptor, rep i ordena els paquets que li lliura el protocol IP; comprova que estiguin correctes; extreu la informació útil dels paquets i si es detecta error en algun paquet, genera un paquet que envia a l’emissor per a que repeteixi l’enviament del paquet erroni.

Les funcions del IP:

Gestiona la transmissió dels paquets d’informació, se n’ocupa del viatge dels diferents paquets per la xarxa, a través de múltiples camins.

L’avantatge que té, és que és senzill i baix cost d’implementació.

-L’ADREÇA IP

Cada equip connectat a la xarxa rep un identificador anomenat adreça IP.

Aquest identificador permet identificar tant l’equip, com la xara a la que està connectat un equip concret.

InterNIC ha definit tres tipus de xarxes en funció del nombre d’equips que formen la xarxa:

Classe A: nº de xarxes->128 nº de dispos./xarxa->16777216

Classe B: nº de xarxes->16384 nº de dispos./xarxa->65536

Classe C: nº de xarxes->2097152 nº de dispos./xarxa->255

Tanmateix hi ha adreces IP reservades per a xarxes privades.

La finalitat és compartir recursos:

Maquinari: impressores...

Software: aplicacions...

Segons la relació dels equips connectats, podem tenir xarxes igualitàries o xarxes client-servidor.

-XARXES IGUALITÀRIES: cada equip connectat a la xarxa pot fer de client i pot fer de servidor.

Avantatges: Desavantatges:

Senzilles d'instal·lar i configurar.

Cada usuari decideix que

comparteix.

Barates d’implementar.

Quan un algun falla, només afecta allò.

Menys trànsit d’informació.

Nombre reduït d’ordinadors.Difícils d’administrar.Els permisos es diuen per separat.Nivell de seguretat baix.

-XARXES CLIENT-SERVIDOR: xarxes on hi ha un ordinador anomenat servidor que gestiones els recursos que es comparteixen, els altres ordinadors, anomenats clients.

Avantatges:

Temps de resposta molt ràpids.

Permisos i recursos fàcils d’administrar.

Xarxes més segures.

Desavantatges:

Cost d’implementació elevat.

Xarxa dependent del servidor.

Trànsit molt intens cap al servidor.

GRUPS DE TREBALL

Podem dividir els equips que estan connectats en una xarxa segons “Grups de Treball”. Aquests grups engloben una sèrie de recursos que tenen alguna característica en comú.

Això ens ajuda a localitzar recursos de manera més ràpida i eficient.

DOMINIS

Podem tenir molts conjunts d’equips client-servidor en una xarxa local. Cadascun d’aquests conjunts els anomenem “Domini”. En aquest domini, cada servidor s’encarrega els seus propis clients.

• INSTRUCCIONS DE CONSOLA

La consola de comandaments del Windows disposa d’una sèrie d’instruccions molt útils alhora de fer l’anàlisi d’una xarxa.

-IPCONFIG: mostra la configuració actual de la xara TCP/IP del nostre equip. Amb /all ens mostrarà tota la informació disponible.

-PING: comprova l’estat de la connexió des de l’equip on realitzem l’anàlisi fins a un equip remot. Consisteix a enviar uns paquets d’informació a un equip remot, que tornem fina al nostre equip, mesurant velocitat i pèrdua d’informació.

*TRACERT: Ens indica la ruta que segueixen els paquets que surten del nostre equip fins arribar a l’equip de destinació.

• Com administradors d’una xarxa tenim la possibilitat de compartir tot tipus de recursos, però hem de poder decidir qui pot accedir a ells, i quins recursos es comparteixen.

• Per aquest motiu, hem de poder identificar als usuaris de la xarxa per tant de permetre l’accés segons el perfil d’usuari.

• Un grup d’usuari és un conjunt d’usuari que tenen els mateixos privilegis o permisos. En Windows tenim grups d’usuaris per defecte, però també en podem definir-los.

• És aconsellable definir els permisos per a grups d’usuaris, i no fer-ho de manera individual.