7/29/2019 [Xarxes multimdia] PAC 1

1/7

PAC 1. Xarxes multimdia 2n semestre curs 2012/13Jordi Llonch Esteve Pg. 1/7 CC BY-NC-SA

Grau de Multimdia

Estudis d'Informtica, Multimdia i Telecomunicacions

Xarxes multimdia

Prova d'avaluaci contnua (PAC) 1 Jordi Llonch Esteve

El present qestionari correspon als continguts dels mduls:

1. Conceptes de xarxes de computadors

Conceptes de xarxes i comunicacions en Internet

Qu s Intermet i qu s un protocolMaquinari de xarxa

Dispositius de xarxa

Programari de xarxa

Jerarquia de protocols i encapalament

Interfcies i serveis

Models de referncia

Breu histria de les comunicacions

2. Les capes de la xarxa de computadors

El nivell de transport

El nivell de xarxa

Cal lliurar la soluci en un fitxer Word, Writer d'OpenOffice, PDF o RTF dins la bstiaLliurament i registre dAC.

La data lmit de lliurament s el: 20 de mar de 2013 fins a les 24 hores.

Les respostes shan d'escriure en color blau.

1. Presenteu i descriviu breument les quatre capes del model TCP/IP, contrastant-les amb les

set capes del model OSI. Quines considereu que sn les raons mes destacables per les

quals TCP/IP s'ha convertit en el model d'interconnexi de xarxes ms ests?

El model TCP/IP t quatre capes, algunes de les quals coincideixen amb les set del model

OSI. Per una banda, les del model TCP/IP sn: la capa dinterfcie de xarxa, la de xarxa o

Internet, la de transport i la daplicaci. Per laltra banda, en el model OSI tenim: la capa

fsica, la denlla de dades, la de xarxa, la de transport, la de sessi, la de presentaci i la

daplicaci. En la segent taula es pot veure la seva relaci:

7/29/2019 [Xarxes multimdia] PAC 1

2/7

PAC 1. Xarxes multimdia 2n semestre curs 2012/13Jordi Llonch Esteve Pg. 2/7 CC BY-NC-SA

COMPARACI DE CAPES

MODEL OSI MODEL TCP/IP

Aplicaci

TELNET, FTP, HTTP, DNS,RIP, TFTP, DHCP

AplicaciPresentaci

Sessi

Transport TCP, UDP Transport

Xarxa ICM, IP, ARP Internet

Enlla de dadesANELL DE TESTIMONI FR Interfcie de xarxa

Fsica

Les raons ms destacables per les quals el model TCP/IP sha convertit en el model ms

ests sn:

El model OSI va entrar en escena massa tard i va trigar anys a definir la seva

arquitectura de capes com a estndard. Mentrestant el model TCP/IP va aprofitar per a

guanyar terreny en la seva implantaci.

La seva arquitectura feia que, tot i tractar-se dun estndard, la interconnexi entreequips duna xarxa era massa complexa, ja que fora cops repetia les mateixes

funcions en diferents capes. Per la seva banda, el TCP/IP primer especificava els

protocols i desprs els relacionava amb les capes afegint una descripci als protocols

ja existents.

La guerra entre el software privatiu i el lliure noms feia que comenar: per un costat

els productes basats en el model OSI eren dolents i cars a causa de la poca demanda

de les empreses desenvolupadores. Per laltre costat, el TCP/IP es va comenar a

distribuir de manera gratuta, comenant per lUNIX de Berkely. Aquesta era una batalla

que OSI no podia guanyar sense canviar destratgia.

Tot i que el TCP/IP t certes mancances, com ara que no pot distingir entre servei, interfcie

i protocol; o que no es un model en si; o tamb que la capa ordinador central (xarxa) s

ms aviat una interfcie que una capa, la majoria de raons exposades anteriorment superen

amb escreix les possibilitats del model OSI.

7/29/2019 [Xarxes multimdia] PAC 1

3/7

PAC 1. Xarxes multimdia 2n semestre curs 2012/13Jordi Llonch Esteve Pg. 3/7 CC BY-NC-SA

2. Quin tipus de problema resol la commutaci de paquets amb circuit virtual? Com

funciona?

El problema que aquesta commutaci resol s la prdua dinformaci crtica en

transmissions en directe, com ara les trucades telefniques, on larribada o no dun paquet

en un moment determinat pot posar en perill la correcta transmissi de la trucada de veu

per culpa dun paquet que arribi massa tard, el qual no podr ser descodificat a temps i

linterlocutor a laltra banda del telfon notar un tall a la conversa.

Per a solucionar aquest problema, la commutaci de paquets amb circuit virtual

sencarrega del segent:

Abans de transmetre un paquet, sestableix una ruta prvia per mitj de paquets de

petici de trucada i de trucada acceptada.

Un cop establerta la connexi senvien les dades mitjanant paquets individuals,

daquesta manera tots segueixen el mateix cam.

Els paquets es reben a dest pel mateix ordre que han estat enviats.

Per acabar, es presenta el paquet de petici dalliberament, que indica que la

transmissi ha arribat al final.

3. Quines sn les diferncies entre un encaminador (o router) i un pont de xarxa (obridge)?

La principal diferncia daquests dos dispositius de xarxa sn les capes en que treballen.Un pont de xarxa s un dispositiu dinterconnexi de xarxes dordinadors que treballa en lacapa 2 del nivell OSI (nivell denlla de dades). Permet connectar dos segments de xarxaseleccionant el trnsit que passa dun segment a un altre de manera que noms el trnsitque surt dun dispositiu dun segment i que es dirigeix a laltre es transmet a travs del pont.

Lencaminador, per la seva part, treballa en la capa 3 del nivell OSI (nivell de xarxa) i laseva funci principal s la interconnexi de xarxes encaminant paquets. Permet assegurarlencaminament de paquets entre xarxes o determinar la ruta que ha de prendre un paquetde dades qualsevol.

4. Quina s la diferncia entre un servei confirmat i un servei no confirmat? Per a

cadascun dels segents casos, indiqueu si podria ser un servei confirmat, no confirmat,

d'ambds tipus o de cap tipus.

Un servei confirmat sespecifica amb les primitives (operacions) request, indication,

response i confirm, mentre que un de no confirmat noms disposa de requesti indication.

a) Establiment de connexi. Confirmat: lentitat remota ha de donar el vistiplau a

lestabliment de la connexi.

b) Transmissi de dades. Confirmat / no confirmat: el destinatari pot o no confirmar la

recepci de les dades.

c) Alliberament de connexi. No confirmat: no es pot indicar la clausura de la connexi.

7/29/2019 [Xarxes multimdia] PAC 1

4/7

PAC 1. Xarxes multimdia 2n semestre curs 2012/13Jordi Llonch Esteve Pg. 4/7 CC BY-NC-SA

5. Destaqueu i descriviu dues dates rellevants de la histria de les comunicacions. A ms

per a cada data aportareu algun enlla web, de font contrastada, que complementi la

informaci facilitada. Aquesta pregunta l'haureu de respondre en el frum de l'aula per

compartir-la amb la resta de companys/as de l'aula (carpeta dates_rellevants). Com a

resposta, dins daquesta pregunta, presentareu una captura de pantalla amb la vostraaportaci al frum.

A continuaci afegeixo el text, ja que la captura de pantalla no permet llegir tota laportaci.

Tot i que les dates varien depenent del pas que analitzem, podem parlar de mitjans dels

anys 90 del segle passat com a l'poca en que es va implementar la tarifa plana a les

connexions d'Internet residencial.

Va esdevenir un moment de transici molt important, ja que cada cop hi havia ms

informaci a la xarxa i els usuaris comenaven a preocupar-se pels bytes consumits.

L'arribada d'una tarifa plana amb accs indiscriminat a tot tipus d'informaci les 24 hores

del dia va suposar un canvi en la manera d'entendre Internet i en un canvi de paradigma

que fins llavors tarifava segons les dades descarregades per cada usuari.

Aix es podria entendre com l'adaptaci d'un cas similar que va succeir als anys 70 (tamb

del segle passat) quan Bell System va oferir pagar un extra als seus clients de telefonia fixa

per a tenir accs a trucades illimitades, en altres paraules, una tarifa plana de trucades

nacionals, quelcom que avui dia tothom dna per fet en qualsevol tarifa d'Internet

residencial.

Ms info: http://dspace.mit.edu/bitstream/handle/1721.1/1525/history_communications2.pdf

7/29/2019 [Xarxes multimdia] PAC 1

5/7

PAC 1. Xarxes multimdia 2n semestre curs 2012/13Jordi Llonch Esteve Pg. 5/7 CC BY-NC-SA

El lloc Web Megaupload.com (i la seva srie de serveis spin-off) va arribar a ser tan

conegut com Google, Facebook o Microsoft. Es tractava d'un servei d'allotjament d'arxius

instantani al nvol (als seus propis servidors) i va ser creat el 2005. Tot i que no va ser el

primer ni l'nic, el considero important perqu va esdevenir tan ubic, que generava al

voltant del 4 % del trnsit de tot Internet durant el seu ltim any en servei i tothom el va ferservir per alguna cosa o altra.

Tot i que es va fer popular per la incorrecta gesti i tancament abrupte que van dur a terme

les autoritats nord-americanes, s un exemple evident del potencial de l'emmagatzematge

al nvol, que a ms va crear tendncia en cyberlockers existents i en els que encara havien

d'arribar.

Avui en dia tothom fa servir serveis d'allotjament instantani, encara que no tothom en

sigui conscient. Em refereixo a serveis com Dropbox, Microsoft Skydrive, Google Drive o

eyeOS, entre molts altres que ens ajuden a tenir sincronitzades les nostres dades en

cpies de seguretat o, simplement, esdevenen els nostres discos durs virtuals que

permeten l'accs a les nostres dades des de qualsevol tipus de dispositiu.

Ms informaci: http://en.wikipedia.org/wiki/File_hosting_service

6. Donades les adreces IP de la segent taula, numereu les xarxes: 1,2,... de manera que si

dues adreces IP sn d'ordinadors de la mateixa xarxa, tinguin el mateix nmero assignat.

Presenteu la classe de cadascuna d'aquestes xarxes (A, B, C,...), detallant quants

ordinadors pot tenir com a mxim cada xarxa (dependr del tipus de xarxa). A ms, per

a cada adrea IP de la taula, heu d'indicar quina s l'adrea de xarxa, l'adrea del host i

l'adrea de broadcast de la xarxa.

Xarxa Adrea IP Classe

Nmero

mxim

d'ordinadorsque pot tenir

aquesta

xarxa

Adrea dexarxa

Adrea delhost

Adrea debroadcast

1 154.13.24.67 B 65.534 154.0.0 0.13.24.67 154.255.255

2 88.126.102.103 A 16.777.214 88.0.0.0 0.126.102.103 88.255.255.255

3 195.184.160.140 C 254 195.0 0.184.160.140 195.255

3 195.184.160.142 C 254 195.0 0.184.160.142 195.255

4 220.125.222.21 C 254 220.0 0.125.222.21 220.255

5 156.11.75.213 B 65.534 156.0.0 0.11.75.213 156.255.255

7/29/2019 [Xarxes multimdia] PAC 1

6/7

PAC 1. Xarxes multimdia 2n semestre curs 2012/13Jordi Llonch Esteve Pg. 6/7 CC BY-NC-SA

7. Quines sn les diferncies entre els protocols de la capa de transport: UDP i TCP, pel que

fa al seu funcionament? Quins sn els controls que realitza TCP que donen fiabilitat a

laplicaci?

El User Datagram Protocol (UDP) s un protocol de transport no orientat a la connexi. En

canvi, el Transmission Control Protocol (TCP) s que est orientat a la connexi. Les

diferncies fonamentals entre ells sn:

LUDP no garanteix el lliurament de la informaci que transmeti qualsevol aplicaci.

LUDP no reordena la informaci en cas que aquesta arribi en un ordre diferent de

com sha transms.

Pel que fa al seu funcionament, el TCP es diferencia de lUDP perqu en cada extrem

duna transmissi TCP es mant una memria intermdia de transmissi i una altra de

recepci. Laplicaci empra les crides read() i write() per a llegir i escriure en aquestesmemries intermdies. Quan laplicaci ha descriure informaci amb dest a lemissor,

aquesta informaci semmagatzema en la memria intermdia de transmissi. Quan

aquesta somple la crida write() es bloqueja fins que salliberi la memria.

Aix, cada cop que arriben dades al receptor, la crida read() lenvia al nivell superior i un

cop confirmades pel receptor, sn esborrades de la memria intermdia de transmissi

alliberant, doncs, espai perqu laplicaci continu treballant.

Els controls que aporten fiabilitat a laplicaci sn els segents:

Control derrors: afegeix els codis de control derrors adequats i sencarrega de

retransmetre les trames si hi ha hagut errors.

Control de flux: regula la quantitat de dades que senvien per a evitar la prdua de

paquets per saturaci de la memria intermdia de recepci.

Control de la congesti: la finestra de congesti s un lmit del sistema que adapta

la velocitat de lemissor als encaminadors intermedis per evitar la congesti de la

xarxa.

8. Quines sn les diferncies entre els dos models de serveis de xarxa: model de circuit

virtual i el model de datagrama? Quin dells fa un s ms eficient dels recursos? Justifica-

ho.

La diferncia ms destacada s la prioritat denviament dels paquets. En el model de circuit

virtual existeix una reserva de recursos i un cam preestablert entre els extrems de la

comunicaci que no s present al model de datagrama.

Ls ms eficient es dna en el cas del datagrama, ja que al no haver denviar i rebre els

paquets en un ordre determinat, pot aprofitar aquests recursos per a enviar i rebre ms

dades en el mateix temps. Per tant, tot i ser ms eficient, no existeix cap garantia dequalitat a lhora de fer arribar un datagrama a la seva destinaci.

7/29/2019 [Xarxes multimdia] PAC 1

7/7

PAC 1. Xarxes multimdia 2n semestre curs 2012/13Jordi Llonch Esteve Pg. 7/7 CC BY-NC-SA

9. Quines sn les diferncies ms rellevants entre els protocols IPv4 i IPv6?

A efectes prctics, la gran diferncia entre aquests dos protocols rau en el nombre

dadreces IP disponibles en cada un dells. IPv4 permet 232 adreces, un nombre que

semblava suficient quan es va inventar el protocol, per que a lactualitat no pot donar a

labast. Per la seva part, lIPv6 augmenta aquest nombre considerablement canviant els 32

bits que usava la versi 4 per a 128, resultant amb un nombre dadreces de 2128.

A part del nombre dadreces disponibles, lIPv6 es diferencia de lIPv4 perqu a part de

tenir adreces unidestinaci, de difusi i de multidestinaci, afegeix suport per a les adreces

de servei, que serveix perqu les peticions de qualsevol servei siguin respostes per

lestaci ms propera.

A ms a ms, per tal devitar la generaci de trnsit de difusi que afecti tots els equips

duna subxarxa, lIPv6 permet una utilitzaci molt ms intensiva del trnsit multidestinaci

dins les xarxes locals.

No hem doblidar altres millores menys importants de lIPv6 com el mecanisme dopcions

ampliat, les adreces dautoconfiguraci, la facilitat per a lassignaci de recursos i noves

capacitats de seguretat.

10. Definiu, en un mxim de deu lnies, cadascun dels segents conceptes o termes:

ICMP

LInternet Control Message Protocol s lencarregat de proporcionar informaci de controlsobre la capa IP. Sencarrega, per exemple, dinformar lequip dorigen dels possibles errors

IP que puguin aparixer al llarg del trnsit dun datagrama. A ms a ms, facilita un sistemarudimentari de gesti dencaminament i control de flux, aix com altres serveis como echo oTimeStamp.

ARP

LAddress Resolution Protocol s un protocol de nivell denlla responsable de trobarladrea dun equip (MAC) que correspon a una determinada adrea IP. Per fer-ho senviaun paquet a ladrea de difusi de la xarxa emissora que cont ladrea IP per la que espregunta i sespera a que aquest equip (o el que sigui) respongui (ARP reply) amb ladreaEthernet corresponent.

NDP

El Network Discovery Protocol s un protocol que proveeix una forma de transmetreinformaci sobre el servei duna xarxa accessible a travs de la xarxa daccs on lainformaci sigui retransmesa. Aix permet als diferents provedors de serveis compartir lamateixa xarxa daccs. Aquest protocol s especialment til en xarxes WLAN, on es permetdescobrir els vens de la xarxa local amb lenviament de neighbour solicitations i la recepcide neighbour advertisements. Es diferencia de lARP perqu en comptes dutilitzar trnsit dedifusi nusa de multidestinaci.

DHCP

El Dynamic Host Configuration Protocol s un protocol daplicaci de xarxa que permet elsadministradors gestionar de manera centralitzada una xarxa i automatitzar lassignacidadreces IP. Cada equip que es connecti a Internet necessita una adrea nica, la qual sassignada automticament quan es crea la connexi per a aquest equip. Sense el DHCP,cal especificar ladrea de forma manual a cada equip i cal escriure aquesta adrea cada

cop que lequip es desplaci a una nova situaci. El DHCP permet supervisar i distribuir lesadreces IP i assignar-ne de noves quan es connecten nous equips a la xarxa.