Manuel Castro Pèrez

Susana Climent Serra

Aida Cortiñas Martínez

Sergio Piña Lopera

INTRODUCCIÓEn aquest treball anem a parlar de si és possible mantenir a les xarxes socials la privacitat, si la gent dóna peu, és conscient de què es pot perdre i ser capaços de poder fer que la gent sigui conscient de què tenim una llei que ens protegeix per

mantenir la protecció de dades. Tot i això haurem de parar molt de compte de què és el que exposem de la nostra vida en una xarxa social determinada.

Classificarem per edats la importància que estableixen en mantenir relacions segures a la xarxa, es pot fer amics sense necessitat de ser conscients de què exposes la teva vida a internet?

L’internet és l'era de la tecnologia, estem en plena evolució, tant que quasi tots avui en diapertanyem a les xarxes com facebook, twitter,tuenti, whatssap,…segur que hi ha gent que conegueu que és poc propensa a tindre tots aquests contes,…i també ens adonem de què elsque no pertanyen a aquests grups són gent de 30-40 anys normalment.

Tot i que la privacitat és un dret, què faríem si ens furten un conter per exempleal tuenti? O qualsevol pègina d’internet? Ens protegeix la llei de protecció de dades del BOE:

http://www.boe.es/sede_electronica/informacion/proteccion_datos.p

hp

Però clar, nosaltres tindrem l'única responsabilitat de la protecció que nosaltresposem a les xarxes, com hem de fer que únicament ho vegin les persones que nosaltresvolem, el que passa és que no totes les pagines d'internet tenen aquesta opció, per tant, quelcom tan innocent com pujar una foto a una d’aquestes xarxes...pot ser una de les pitjors causes de intrusisme a la privacitat de les teves dades. El que es recomanaés estar ven informat del que està protegit a la xarxa i el que no, per això nosaltressom responsables de la consciència que és manté a l’hora de la publicació de qualsevoldada a internet al cap i a la fi.

OBJECTIUS• Els objectius a tractar són que la pròpia persona és responsable d'utilitzar el sentit

comú i el bon ús de la xarxa social.

• Defensem que no és qüestió d'estar a favor o en contra de les xarxes, sabem ben béque hi ha més coses positives que ens aporta que negatives però sempre ambconeixements.

• La qüestió és que s'ha de ser transparent, no fer a la xarxa el que no faries al carrer, certs usos impliquen riscos.

• La xarxa social no ha inventat ni substituït res, només ha creat una altra manera de relacionar-se, fent així que el bulling i el ser xafarder es propagui més depressa i facimés mal ja que no es quedaria només a nivell local sinó que el missatge es difondria a massivament per tot areu.

El sentit comú intimitat/seguretatTres grups en les xarxes: anomenem ”natius digital”als que han nascut a la era de la tecnologia, la gent gran( que ha incorporat aquestes tecnologies desprès a las seva vida, adaptan-les) i per últim la gent amb pocs recursos econòmics o simplement que no li interessa ( no es precisament gent gran).

Breu descripció de privacitat,seguretat i xarxa social:

Privacitat/intimitat: Pot ser definida com l'àmbit personal de la vida d’un individu que es desenvolupa en un espai reservat i que es deu mantenir la confidencialitat.

Seguretat: És l'estat de protecció contra potencials perills i inclou tant la sensaciópersonal de estar sà i estalvi com les mesures adoptades per fer front a riscos i amenaces (incloent la prevenció laboral, les institucions com la policia o elsmecanismes tècnics)..

Xarxa social: És una estructura social composta per individus o organitzacionsanomenats "nodes" que estan lligats per un o més tipus d’interdependència com ara amistat, parentesc, interessos comuns, intercanvis financers, relacions sexuals, creences, coneixements o prestigi.

Els recursos emprats son les pàgines webs, blogs, articles de periòdic,

pàgines de buscadors com el google i el Diigo, i de les mateixes xarxes

socials com facebook, tuenti,twitter, vídeos ilustratius del you tube,

imatges…i per les enquestes.

En quan a la metodología s’ha utilitzat per mitjà d’una búsqueda exhaustiva

elaborant el treball fent pros y contras de les xarxes socials.

• El fenomen "phising" o suplantació de l´usuari és una practica que va en augment en les xarxes socials

• Mitjançant contactes comuns la persona que vol suplantar el teu perfil va demanant dades personals als nostres contactes aprofitant la confiança finsque té les dades suficients per suplantar el teu perfil

• Hi ha la possibilitat de què tractin i publiquin en la xarxa informació falsa o sense autorització de l’usuari, sent així un ciberdelicte

Quan parlem de l’ús inadequat d’imatges, ens trobem que qualsevol persona conegudapot publicar imatges en les quals sortis, amb el que comporta sortir en imatges que tu no vols que qualsevol les pugui veure. Trobem important, el fet de demanar permísalhora de publicar imatges

Sexting : Consisteix en la difusió o publicació de continguts de índole sexual, de

manera voluntària que és enviat per mòbil o qualsevol dispositiu de tecnologia.

Pot semblar una manera divertida de insinuar-se o coquetejar amb algú però si

el remitent no es preocupa de protegir la seva imatge aquesta es difondra de

manera massiva i será de domini públic.

ACCÉS A CONTINGUTS INADEQUATS

• Per protegir als menors de edat del accés a pàgines de adult, es deuran donarunes pautes tant als progenitors com als educadors o tutors de bloquejar aquestespàgines a l'ordinador que té accés qualsevol menor.

• Ha augmentat amb l' ús diari del mòbil i de les xarxes, el ciberdelits, com aconseqüència de difondre vídeos de índole sexual de menors de edat a través delwhatssap, facebook o twitter.

• Ciberdelit és consideraria tant el que penja el vídeo, amb consentiment o no de tots elmembres que hi participen, com el que el passa als amics a través de les xarxes o se'lqueda gravat al mòbil o altres xarxes (difusió), sent un delicte penat fins a 9 anys depresó, tot i sent menors de edat. Quan passa això, el vídeo es bloqueja del lloc on éspenjat però cap la possibilitat de què es pugui tornar a difondre si algú se'lguarda, fent que la vida de les persones que apareixen en aquest vídeo siguiqüestionada per sempre.

CIBERBULLYING I CIBERGOOMING

• Les xarxes socials també es poden utilitzar per ridiculitzar o assetjarpersones, abús inadequat als companys o a desconeguts. Elstermes "ciberbullying i cibergrooming" fan referència a l´ús inapropiatde les xarxes socials.

• Ciberbullying s´entén l´ús de les xarxes socials per ridiculitzar oinsultar persones mitjançant l´anonimat o per suplantació de perfil del'usuari.

• Cibergrooming fa referència a una persona adulta que es fa passar per un noi adolescent per a aconseguir contactes majoritàriament amb noies de fins a 15 anys per mantenir converses de caire eròtic, en primer moment, i per assetjar les noies després.

CONTACTE AMB PERSONES DESCONEGUDES

• S'utilitza molt la tècnica dels càstings promocionals per captar a menors de edatpels pederastes o assetjadors sexuals. També hi ha molts jocs virtuals que aquestsindividus utilitzen per conèixer les seves víctimes. En moltes oportunitats envien unlink per veure si la curiositat del nen pot més i l'enganxen per dur-lo a un altre xati des d'aquí poder establir una relació.

• Les xarxes socials han fet, també, que incrementés la violència de gènere.

• Moltes persones utilitzen el Facebook o el Twitter per controlar a les sevesparelles, saber amb qui parlen, saber què fan o amb qui ho fan, però també utilitzenaquestes xarxes per penjar fotos degradants de la seva parella o pujar vídeos d’índole sexual de les seves ex parelles.

ADDICCIÓ

• El fet de què cada dia utilitzem més les xarxes socials per a informar-nos o per axafardejar les coses ha provocat una addicció en moltes persones.

• Cada cop hi ha més gent jove i de mitjana edat que consulta el Facebook i el Twitter cadacinc minuts, hi ha experts que diuen que el gran addicte quan s’aixeca la primera cosa quefa és mirar tot tipus de xarxes socials i si no ho fa, es posa nerviós, té ansietat, pottenir una conducta compulsiva i obsessiva, pot començar a suar, li pot faltar la respiracióo fins i tot pot arribar a tenir taquicàrdies. Síntomes provocats per altres addiccionscom ara el tabac o l’alcohol.

• Un estudi publicat en la revista “Psychological Science” afirma que les xarxes socialsprovoquen més addicció que l’alcohol i el tabac ja que és més difícil prescindir d’elles imés fàcils aconseguir-les degut a què ho pots fer des de l’ordinador, des de la tablet odes del mòbil, té un cost molt més baix que el de l’alcohol o el tabac i a part norepercuteix a la salut.

El fet d´utilitzar internet a la vida quotidiana ( per comprar, llegir, escoltarmúsica, xarxes socials) comporta perills.

Utilitzant la informació publicada en els perfils socials es pot suplantar la identitatmitjançant la anulació i expropiació que fa el ssuplantador de les contrasenyes odades personals de la persona afectada.

L’utilització del sentit comú és la base de un bon ús de la xarxa per al manteniment de la seguretat en quan a la privacitat.

L´ús dels elements de privacitat a les xarxes socials esdevé prioritari.

Els membres de les xarxes socials fan ús de les polítiques de privacitat .

Les lleis de privacitat a internet haurien de ser més accesibles i mésentendibles.

Caldria una campanya d´informació sobre els perills de la privacitat a internet.