entrevista

E n el teu llibre fas unacrítica força dura delfuncionariat català.Quin problema té?

Que els partits s’encarreguend’escollir els funcionaris fins aun baix nivell i, per tant, les ex-pectatives de carrera en el funcio-nariat català són baixes. Sabenque no poden arribar més amuntperquè ja són càrrecs que ocupenels polítics o aquells que els polí-tics elegeixen. Així que els mésbons no poden fer carrera i no calque s’esforcin perquè mai no arri-baran a directors generals, etc. Iaixò degrada. El que passa a Ca-talunya és això: o et quedes al’empresa a viure bé o te’n vas. Iquan canvia un conseller, canvien40.000 persones, i sense avaluar-los. Als EUA, en canvi, que encanvien pocs, tots han de passarper una comissió d’enquesta delSenat i són interrogats sobre per-

què són nomenats, quins interes-sos tenen, etc. En canvi, aquí unpolític diu: aquest, director gene-ral. A dit, no?

També critiques els parlamenta-ris i dius que no t’estranyaria que“una ONG denunciés el parla-ment català per intrusisme”. Ésun problema, la procedència?És clar, perquè per resoldre pro-blemes han de conèixer molt bé lasocietat per dins i per a això n’hasde formar part, i el sector públic

encara no és el 70 per cent de Ca-talunya, com sí que ho és dintre elseu govern. I, per tant, hi ha undesconeixement de la realitat. Siel 70 per cent fossin enginyerstampoc no podrien resoldre pro-blemes de l’ensenyament, el dret,la sanitat...

Precisament, en el cas de l’en-senyament sí que hi ha molts par-lamentaris que en provenen.Sí, un 25 per cent, una quarta partdel Parlament! És massa, perquèles decisions que prenen són cor-porativistes, són per defensar elsector de l’ensenyament i no pasels seus clients. Les lleis de l’e-ducació mai miren, penso, els in-teressos de l’estudiant sinó pro-bablement els de les persones quehi treballen. I un sistema educa-tiu, i no és una frase meva, maipot ser millor que els seus mes-tres. Això vol dir que hem de te-nir més bons mestres, cosa ques’aconsegueix promovent la com-petitivitat entre ells.

26 CANVI • 15 d’octubre 2008 • Núm. 122

GEMMA LLEIXÀ gemma.lljornet@canvi16.info

Enginyer, empresari i escriptor

Xavier Roig

L’empresari Xavier Roig (Barcelona, 1957), autord’obres com ‘Entre l’Espanya i la paret’, torna a lacàrrega amb ‘La dictadura de la incompetència’, ondenuncia un Estat ineficaç i la procedència del sectorpúblic del 70 per cent dels parlamentaris catalans

“Si els que legislen coneguessin el sector privat, ara

no tindríem mileurisme”

El problema delfuncionariat catalàés que no cal ques’esforcin per pujarde càrrec, ja queels partits escullenels funcionaris finsa un baix nivell

“

P 26-29 Entre roig 17/10/08 17:59 Página 2

Com hauria de ser, per tant, elsistema educatiu català?Hi ha un estudi de la consultoraMcKinsey que arriba a tres con-clusions sobre els països que te-nen uns resultats educatius mésbons: els estudiants més bons quesurten de les escoles són els quees converteixen en mestres, alsmestres se’ls ha d’avaluar cadaany i quan un alumne té proble-

mes per seguir el curs, li han dededicar hores extra.

Què en penses de la nova llei d’e-ducació, que és tema de portadad’aquest número de CANVI?No la conec a fons però mentreno existeixi una competència en-tre centres, independentment quesiguin privats o públics, i que lagent pugui escollir quin centre

vol, no hi ha solució. Mentre t’as-signin l’escola pública a partir delbarri on vius, el que passa és quel’escola té clients sense buscar-lo.És com si estiguessis obligat acomprar en un supermercat con-cret, els treballadors no s’esforça-rien perquè tindrien la clientelaassegurada. És de calaix. La natu-ralesa humana és així.

Pel que fa a l’educació a casanostra, parles de l’“experimentRosa Insensat”. Per què ha fallat,segons la teva opinió, el mètodeRosa Sensat?Perquè s’ha aplicat “insensata-ment”. És un mètode una mique-ta kumbaià, de campament escol-ta... I l’escola necessita una certadisciplina i exigència, que elsmestres no només siguin benin-tencionats sinó que siguin bonsprofessionals. No hem de pensarque amb la bona voluntat i lacol·laboració de tots s’arreglenles coses, com no s’arregla tam-poc el conflicte a la Seat. Fan fal-ta una sèrie de condicionants inormes, un funcionament moltmés estricte que el que s’ha tingutfins ara. Més exigència.

Denuncies que es responsabilit-zin els pares del fracàs escolar,però dificulten, i molt, la tascadel professorat amb certes acti-tuds de protecció dels fills.És clar, com que s’entra a la rodaque entre tots ho arreglarem tot,llavors els pares expliquen al pro-fessor com ha de treballar. I no.De l’educació escolar en són res-ponsables només els mestres, i nohan de tolerar que els pares els di-guin com han de fer la seva feina.Si no és un desori! Els pares hande participar en l’educació delsfills a casa, i els mestres han d’e-xercir la seva professionalitat al’escola, i sense interferències.

Dius que les classes socials arase separen entre sector públic i

27Núm. 122 • 15 d’octubre 2008 • CANVI

En educació, no hi ha solució si no hi hacompetència entre els centres educatius ila gent no els pot escollir: ara l’escola téels clients assegurats

“

P 26-29 Entre roig 17/10/08 17:59 Página 3

privat. El jovent vol formar partdel primer grup, i és natural si encomparem les condicions. Mésque un excés d’avantatges delsector públic, com dius, no creusque les condicions del privat ca-da cop són més insostenibles? No, jo crec que hi ha un excésd’avantatges del sector públic, elsector privat és el que al final hade guanyar-se les garrofes, al’Estat el paguen uns impostos,per tant el sector privat ha de ge-nerar aquests impostos. Això novol dir que no hi hagi d’haver unalegislació que permeti tenir unavida familiar més còmoda... Tot ique de vegades això no passa tantper legislació sinó per hàbits.S’ha de dinar a la una i plegar ales cinc i no pas parar per esmor-zar, dinar a les dues i acabar a lessis o més tard, com es fa ara.

Però no es pot negar que hi ha undesequilibri cada cop més granentre les condicions laborals enel sector públic i en el privat.Sí, perquè el públic ho resisteixtot. Si no té prou diners per pagarels seus assalariats, apuja els im-postos i ja està. Això el sector pri-vat no ho pot fer. Si en el sectorpúblic, que és qui legisla, es tin-gués un coneixement més grandel sector privat, ens hauríem es-talviat que ara hi hagi molts mi-leuristes. El mileurisme no és resmés que un cúmul de coses malfetes, en certa manera, un forat delegislació. Han faltat lleis i regu-lacions que s’haurien fet si es co-negués el funcionament del sec-tor privat, com ara controlar queels empresaris contractin perso-nes disposades a cobrar salarismés baixos en substitució de lespersones que l’estaven fent ambuna productivitat més alta i un sa-lari més alt. Això és el que hapassat amb els immigrants i aracomençarà a passar també ambgent d’aquí. Un altre aspecte ques’hauria d’haver regulat és que

les empreses amb beneficis quereinverteixen en la pròpia empre-sa no haurien de pagar impostos.En canvi, ara en paguen i, pertant, no reinverteixen per millo-

rar-la. I hi ha moltes coses que espodrien fer!

Ha arribat la crisi del totxo, quedius que acabarà amb la que de-nomines “prostitució macroe-conòmica” (vendre platges i sol).Si ho afegim a un context de cri-

si global i una retallada dels fonseuropeus, com ho viurà el país?La crisi serà dura. Aquí s’ajuntentres crisis. Una és la internacionalde les subprimes, que afecta pocEuropa. L’altra és que la banca es-panyola ha donat massa préstecsper fer cases: hi haurà morosos iels préstecs s’han de tornar, i labanca espanyola al seu torn els hade tornar a la banca estrangera, jaque els va demanar diners perquèaquí no n’hi havia prou. I l’altraés que el sistema que s’ha ins-tal·lat aquí és de baixa productivi-tat: totxo i turisme, que són elsque més quedaran tocats amb lacrisi. Per això l’atur a l’Estat es-panyol ja és el més alt d’Europa iencara augmentarà. És lògic. Noté solució.

No en té, a curt termini.És clar, s’hauria d’haver apostatpels sectors productius fa deuanys, ara és una mica tard.

Però alguna mesura s’haurà deprendre.S’han de prendre mesures, ésclar, però no tindran efectes finsd’aquí a cinc o sis anys, perquèels problemes que tenim aquí sónmolt estructurals. Ha de canviarel model productiu.

El país està preparat per fer-ho?Qualsevol país hi està preparat siels que governen estan capacitatsper fer la reglamentació que fafalta per a això. I el problema quetenim és que els nostres políticsno saben ni per on començar, nocrec que sàpiguen què és la crisi.

Els primers anys de democràciaentre els polítics catalans hi ha-via persones molt capacitades.Per què ha baixat tant el nivell?Penso que és perquè el sistemaelectoral fa que els partits no ha-gin d’assumir responsabilitats da-vant l’electorat. Tenim un sistemade circumscripcions molt grans i

28 CANVI • 15 d’octubre 2008 • Núm. 122

entrevista

Qualsevol país estàpreparat percanviar el modelproductiu si elspolítics estancapacitats: elsnostres no sabenquè és la crisi

“

P 26-29 Entre roig 17/10/08 17:59 Página 4

llistes tancades. D’aquesta mane-ra els diputats no han de donarexplicacions a l’elector sinó alpartit. Quan no s’han de donarexplicacions al client és perquè hiha un monopoli i s’acaba fent elque interessa a la maquinària del’empresa i el nivell dels treballa-dors es va degradant, són cadacop pitjors.

I el sistema que proposes és el decandidat per districte?És una opció. Si vius a Gràcia,per exemple, tindries el diputat deGràcia, que tindria una oficinaoberta els dies que no té plenari ion rebrià el ciutadà que li exposa-ria problemes concrets. I aquestsproblemes són responsabilitat di-recta seva, n’ha d’informar alParlament i si no fa res per resol-dre’ls segurament perdrà la pro-pera vegada. Aquest és el modelbritànic o americà. D’aquesta ma-nera, cada districte sap que estàrepresentat al Parlament. Ara,com a gracienca, qui et represen-ta? Has votat un partit amb unasèrie de diputats de la provínciade Barcelona... Qui es fa respon-sable de Gràcia?

Però quan es proposa fer un can-vi en el sistema electoral, semprehi ha impediments.És clar, no agrada als partits per-què no saben quins seran els re-sultats, perquè un partit que està adalt de tot pot anar a parar al migo un que està a baix pot anar adalt... I això no els agrada. I tam-poc no els agrada adquirir res-ponsabilitats individuals. Fan mí-tings en diferents poblacions i nosaben per què han sortit elegits,per què els han votat. És molt di-fícil de canviar.

Al llibre fas referència al FraserInstitute, que publica un ràn-quing sobre la independència delsistema judicial. L’estat espanyolocupa el 64è lloc amb una pun-

tuació de 4,5. El superen païsoscom ara el Nepal, Tunísia, Tanzà-nia i Egipte. Això no ho sap ningú.Aquest rànquing el fa un institutcanadenc per a les empreses quevolen instal·lar-se en altres paï-sos. No és institucional, sinó elque veu un empresari quan volvenir a Espanya. Aquest rànquingés, concretament, l’apartat demanipulació del poder judicialper part dels polítics. I ja hoveiem en el Tribunal Suprem oConstitucional, ara hi ha elsd’una banda, ara els de l’altra.

En un moment parles del nome-nament de Paulson, conseller de-legat de Goldman Sachs com aministre d’economia i et pregun-tes perquè aquestes decisions noagraden a les classes polítiques

europees. Si mirem els nostresajuntaments, quantes vegades hapassat que el regidor d’urbanis-me és el dirigent d’una construc-tora i que ha barrejat negocispersonals amb política?Sí, i tant. Però als EUA el quepassa és que el ministre d’un go-vern és controlable i està vigilatpel Congrés, els projectes s’hande negociar al Congrés i perfilaral Senat, hi ha unes garantiesmolt clares i uns paràmetres moltconcrets sobre com s’administrenels diners. Són més perillosos milpobles descontrolats, que és elque passa a Catalunya. O que elpresident de Turisme de Barcelo-na sigui el Joan Gaspar, el delshotels Husa. I en canvi aquí nopassa res, hi ha una certa hipocre-sia en tot plegat. ■

29Núm. 122 • 15 d’octubre 2008 • CANVI

entrevista

La classe política catalana ha perdutnivell perquè el sistema electoral faque els diputats no hagin de donarexplicacions a l’electorat sinó al partit

“

P 26-29 Entre roig 17/10/08 17:59 Página 5