Xile, la república de les vinyes

2
8 - 9 #13 octubre 2005 touris mes especial vi text: José Christian Páez E ntre els paral·lels 30 i 38 de latitud sud (des de la ciutat de La Serena pel nord i de Malleco pel sud) i entre les serralades de la Costa i dels Andes, s’es- tén una franja de 1.048 quilòmetres de longitud que comença a ser coneguda per la “República de les Vin- yes”. El seu clima temperat mediterrani, que varia de sec a humit segons s'avança cap al sud, té les temperatures i la humitat adequades per al cultiu de la vinya. Un reflex d'això és la qualitat inqüestionable dels vins xilens, l'acceptació dels quals en els mercats mundials ha accelerat el seu creixement. No obstant això, els empresa- ris vitivinícoles han hagut de redefinir l’estratègia inicial de “bon vi/preu barat” per la de “més qualitat/més preu”. La incorporació de la recerca i el desenvolupament tant en el procés de cultiu com en el de producció, la qual cosa ha permès la introducció de noves tecnologies, es deu en gran part a l'aportació d'empresaris visionaris com el ca- talà Miguel Torres i ha seduït inversionistes com el baró de Rothschild, que, amb la marca Los Vascos, es va ins- tal·lar a Xile, igual que Torres, fa més de dues dècades. Història del vi xilè Pablo Neruda va definir Xile com un “llarg pètal de mar i vi i neu”. Devia ser una picada d’ullet al clergue Juan Ig- nacio Molina? Aquest savi va descriure a Compendio de- lla storia geografica, naturale, e civili del regno del Cile (Bolonya: Stamperia de S. Tommaso d’Aquino, 1776) l’e- xistència de vinyes naturals, des de temps remots, en llocs despoblats de la vall de Curicó. Un altre jesuïta, el pare Alon- so de Ovalle, assegura a Historica relacion del reyno de Chi- le, y de las missiones, y ministerios que exercita en el la Compañia de Iesus (Roma: Appresso Francesco Cavalli, 1646) que els emparrats de raïm com el moscatell ja exis- e , n . tien a Santiago de la Nueva Extremadura des de molt abans que les introduïsin Juan Jufré de Loaysa y Montesa, el pare Francisco de Carabantes o Diego de Cáceres, considerats els tres pioners de la vitivinicultura xilena. No hi ha estu- dis que comprovin tècnicament i científica allò asseverat per Molina i per Ovalle i només s’especula dient que les de- fecacions d’aus que duien llavors des d’altres latituds hau- rien permès l'aparició d’aquestes vinyes. Cert o no, l’apari- ció silvestre de les vinyes reafirma la qualitat i la disposició d’aquests sòls per al seu conreu. La història coneguda diu que va ser a les terres de Con- cepción on el sacerdot Francisco de Carabantes va plantar, el 1548, la primera vinya per fer vi, específicament la país negra, coneguda en altres parts d’Amèrica per la criolla, i a Califòrnia, per la mission. D’aquests trulls, en va sortir el primer vi consagrat en aquestes latituds per a l’eucaristia, un beuratge tan gustós que va incentivar la plantació de vinyes en el nord xilè. Francisco de Aguirre va fer reverdir aquestes valls semiàrides (entre el 1548 i el 1549), cosa que va fer possible que el primer cep produït en terres xilenes es collís pels volts del 1550. Així començaven a establir-se els límits nord i sud de l’a- nomenada avui “República de les Vinyes”. Entre els paral·lels 30 i 38 de latitud sud (des de la ciutat de La Serena pel nord i de Malleco pel sud) i entre les serralades de la Costa i dels Andes, s’estén una franja de 1.048 quilòmetres de longitud que alberga tretze valls on la vinya senyoreja. Són terres posseïdores d’un clima d’estacions marcades que permet la verema sense pluges (la qual cosa permet la maduració del fruit) i amb la variació tèrmica adequada per a la concentració dels components aromàtics. A això, s’hi uneix el caràcter insular del territori, aïllat per l’orient per la serralada dels Andes (la qual assoleix altures de fins a 5.000 metres sobre el nivell del mar) i per l’oceà Pacífic pel ponent, el desert d’Atacama (el més àrid del món) pel nord i els boscos i els gels pel sud. Aquestes barreres i condicions naturals permeten un baix risc de Botrytis (podridura grisa) i de míldiu que gai- rebé no existeix. Així mateix, la temuda fil·loxera no exis- teix i l’atac de fongs és baix. Fins al segle XIX la producció de vins es devia a l’impuls emprenedor dels jesuïtes, cons- tant que es mantindria fins mitjan segle XIX. En aquest segle Xile es va independitzar de l’Im- peri espanyol (1818) i es va orientar com a potència salnitrera, al mateix temps que va fixar la producció de la vinya i del vi com el segon pilar de la seva eco- nomia i va incorporar ceps francesos i noves tècni- ques agrícoles i industrials. Claudio Gay, el 1830, i Silvestre Ochagavía, el 1854, van importar les princi- pals varietats europees, entre les quals es trobaven la cabernet sauvignon, la merlot, la pinot, la riesling i la carmenère. Justament això va permetre que ceps com la carmenère, destruïts a Europa per la fil·loxe- ra de 1860, es conservessin, fet que van ratificar Clau- de Valat, el 1991, i l’ampelògraf francès Jean Michel Boursiquot, el 1994. Ja llavors els vins xilens van obtenir medalles a Bor- deus (1882), a Liverpool (1885) i a París (1889). Però l’ob- jectiu de liderar la producció entre els vinyaters de l’Amè- rica del Sud va fracassar davant del boom, cap a la fi del segle, de la viticultura de Cuyo. És així com ja en les pri- meres dècades del segle XX, els vins argentins, proce- dents en la seva majoria de la regió de Mendoza, no sols van aconseguir el nivell de producció xilè, sinó que, a més, el van duplicar. Després d’aquesta experiència va quedar clar que no n’hi ha prou a tenir una bona terra i un clima privile- giat per al vi. En la dècada dels vuitanta es va començar a invertir en recerca i desenvolupament tant en el pro- cés de cultiu com en el de producció del vi. En aquest període va tenir un paper molt important l’empresari català Miguel Torres. Aquesta vegada, els èxits acon- seguits van atreure altres inversionistes, entre els quals es troba el baró de Rothschild amb la marca Los Vas- cos i amo, a més, de Château Lafite, de Bordeus. No obstant això, els temps en què el vi era més econò- mic que un litre de llet havien passat i el consum intern, malgrat la competitivitat dels nous vins, va declinar. Els em- presaris xilens van redissenyar la seva estratègia anterior i van optar per desenvolupar la presa de posició dels vins xi- lens en els mercats mundials. El desafiament social L’Acció Internacional de l’Església Sueca (SwedWatch: <www.ubv.se/chile>) va realitzar durant el 2004 un es- tudi dels treballadors de la indústria de la fruita a Xile i a Sud-àfrica. Titulat “La realitat dels treballadors de la frui- ta” , els detalls de la investigació han tingut ressò en el Parlament xilè. El cap de la bancada del Partit per la Democràcia, Anníbal Pérez, va advertir que Xile podria ser acusat per la Unió Europea de dumping. Va destacar que l’organització sue- ca denuncia les condicions precàries dels qui treballen, les quals deixen clar que Xile no està complint les normes laborals a què el país es va obligar per mitjà dels tractats internacionals. “Gairebé un 50% dels temporers no té contracte de treball; no es respecta l’obligació de tenir sales bressol” , on més de la meitat dels 600.000 em- pleats són dones. El parlamentari va assenyalar que això ha portat a afir- mar que “la fruita i el vi que els suecs consumeixen en el seu país i que provenen de Xile són produïts sense ètica productiva” . CURIOSITATS… Xile, la república de les vinyes

description

Xile, la república de les vinyes. El Triangle Nº 750, supl. Tourismes Nº 13, Barcelona, 24-X-2005: pp. 8-9.

Transcript of Xile, la república de les vinyes

Page 1: Xile, la república de les vinyes

8- 9

#13

octubre 2005

tourismesesp

ecia

l vi

text:JoséChristianPáez

Entre els paral·lels 30 i 38 de latitud sud (des de laciutat de La Serena pel nord i de Malleco pel sud)i entre les serralades de la Costa i dels Andes, s’es-tén una franja de 1.048 quilòmetres de longitud

que comença a ser coneguda per la “República de les Vin-yes”. El seu clima temperat mediterrani, que varia de sec ahumit segons s'avança cap al sud, té les temperatures i lahumitat adequades per al cultiu de la vinya.

Un reflex d'això és la qualitat inqüestionable dels vinsxilens, l'acceptació dels quals en els mercats mundials haaccelerat el seu creixement. No obstant això, els empresa-ris vitivinícoles han hagut de redefinir l’estratègia inicial de“bon vi/preu barat” per la de “més qualitat/més preu”.

La incorporació de la recerca i el desenvolupament tanten el procés de cultiu com en el de producció, la qual cosaha permès la introducció de noves tecnologies, es deu engran part a l'aportació d'empresaris visionaris com el ca-talà Miguel Torres i ha seduït inversionistes com el baróde Rothschild, que, amb la marca Los Vascos, es va ins-tal·lar a Xile, igual que Torres, fa més de dues dècades.

Història del vi xilèPablo Neruda va definir Xile com un “llarg pètal de mar

i vi i neu”. Devia ser una picada d’ullet al clergue Juan Ig-nacio Molina? Aquest savi va descriure a Compendio de-lla storia geografica, naturale, e civili del regno del Cile(Bolonya: Stamperia de S. Tommaso d’Aquino, 1776) l’e-xistència de vinyes naturals, des de temps remots, en llocsdespoblats de la vall de Curicó. Un altre jesuïta, el pare Alon-so de Ovalle, assegura a Historica relacion del reyno de Chi-le, y de las missiones, y ministerios que exercita en el laCompañia de Iesus (Roma: Appresso Francesco Cavalli,1646) que els emparrats de raïm com el moscatell ja exis-

e

,

n

.

tien a Santiago de la Nueva Extremadura des de molt abansque les introduïsin Juan Jufré de Loaysa y Montesa, el pareFrancisco de Carabantes o Diego de Cáceres, consideratsels tres pioners de la vitivinicultura xilena. No hi ha estu-dis que comprovin tècnicament i científica allò asseveratper Molina i per Ovalle i només s’especula dient que les de-fecacions d’aus que duien llavors des d’altres latituds hau-rien permès l'aparició d’aquestes vinyes. Cert o no, l’apari-ció silvestre de les vinyes reafirma la qualitat i la disposiciód’aquests sòls per al seu conreu.

La història coneguda diu que va ser a les terres de Con-cepción on el sacerdot Francisco de Carabantes va plantar,el 1548, la primera vinya per fer vi, específicament la paísnegra, coneguda en altres parts d’Amèrica per la criolla, i aCalifòrnia, per la mission. D’aquests trulls, en va sortir elprimer vi consagrat en aquestes latituds per a l’eucaristia,un beuratge tan gustós que va incentivar la plantació devinyes en el nord xilè. Francisco de Aguirre va fer reverdiraquestes valls semiàrides (entre el 1548 i el 1549), cosa queva fer possible que el primer cep produït en terres xileneses collís pels volts del 1550.

Així començaven a establir-se els límits nord i sud de l’a-nomenada avui “República de les Vinyes”. Entre els paral·lels30 i 38 de latitud sud (des de la ciutat de La Serena pel nordi de Malleco pel sud) i entre les serralades de la Costa i delsAndes, s’estén una franja de 1.048 quilòmetres de longitudque alberga tretze valls on la vinya senyoreja.

Són terres posseïdores d’un clima d’estacions marcadesque permet la verema sense pluges (la qual cosa permet lamaduració del fruit) i amb la variació tèrmica adequada pera la concentració dels components aromàtics. A això, s’hiuneix el caràcter insular del territori, aïllat per l’orient perla serralada dels Andes (la qual assoleix altures de fins a

5.000 metres sobre el nivell del mar) i per l’oceà Pacífic pelponent, el desert d’Atacama (el més àrid del món) pel nordi els boscos i els gels pel sud.

Aquestes barreres i condicions naturals permeten unbaix risc de Botrytis (podridura grisa) i de míldiu que gai-rebé no existeix. Així mateix, la temuda fil·loxera no exis-teix i l’atac de fongs és baix. Fins al segle XIX la produccióde vins es devia a l’impuls emprenedor dels jesuïtes, cons-tant que es mantindria fins mitjan segle XIX.

En aquest segle Xile es va independitzar de l’Im-peri espanyol (1818) i es va orientar com a potènciasalnitrera, al mateix temps que va fixar la produccióde la vinya i del vi com el segon pilar de la seva eco-nomia i va incorporar ceps francesos i noves tècni-ques agrícoles i industrials. Claudio Gay, el 1830, iSilvestre Ochagavía, el 1854, van importar les princi-pals varietats europees, entre les quals es trobaven lacabernet sauvignon, la merlot, la pinot, la riesling ila carmenère. Justament això va permetre que cepscom la carmenère, destruïts a Europa per la fil·loxe-ra de 1860, es conservessin, fet que van ratificar Clau-de Valat, el 1991, i l’ampelògraf francès Jean MichelBoursiquot, el 1994.

Ja llavors els vins xilens van obtenir medalles a Bor-deus (1882), a Liverpool (1885) i a París (1889). Però l’ob-jectiu de liderar la producció entre els vinyaters de l’Amè-rica del Sud va fracassar davant del boom, cap a la fi delsegle, de la viticultura de Cuyo. És així com ja en les pri-meres dècades del segle XX, els vins argentins, proce-dents en la seva majoria de la regió de Mendoza, no solsvan aconseguir el nivell de producció xilè, sinó que, amés, el van duplicar.

Després d’aquesta experiència va quedar clar que non’hi ha prou a tenir una bona terra i un clima privile-giat per al vi. En la dècada dels vuitanta es va començara invertir en recerca i desenvolupament tant en el pro-cés de cultiu com en el de producció del vi. En aquestperíode va tenir un paper molt important l’empresaricatalà Miguel Torres. Aquesta vegada, els èxits acon-seguits van atreure altres inversionistes, entre els qualses troba el baró de Rothschild amb la marca Los Vas-cos i amo, a més, de Château Lafite, de Bordeus.

No obstant això, els temps en què el vi era més econò-mic que un litre de llet havien passat i el consum intern,malgrat la competitivitat dels nous vins, va declinar. Els em-presaris xilens van redissenyar la seva estratègia anterior ivan optar per desenvolupar la presa de posició dels vins xi-lens en els mercats mundials.

El desafiament social

L’Acció Internacional de l’Església Sueca (SwedWatch:<www.ubv.se/chile>) va realitzar durant el 2004 un es-tudi dels treballadors de la indústria de la fruita a Xile i aSud-àfrica. Titulat “La realitat dels treballadors de la frui-ta”, els detalls de la investigació han tingut ressò en elParlament xilè. El cap de la bancada del Partit per la Democràcia, AnníbalPérez, va advertir que Xile podria ser acusat per la UnióEuropea de dumping. Va destacar que l’organització sue-ca denuncia les condicions precàries dels qui treballen,les quals deixen clar que Xile no està complint les normeslaborals a què el país es va obligar per mitjà dels tractatsinternacionals. “Gairebé un 50% dels temporers no técontracte de treball; no es respecta l’obligació de tenirsales bressol”, on més de la meitat dels 600.000 em-pleats són dones. El parlamentari va assenyalar que això ha portat a afir-mar que “la fruita i el vi que els suecs consumeixen enel seu país i que provenen de Xile són produïts senseètica productiva”.

CURIOSITATS…

Xile,la república de les vinyes

Page 2: Xile, la república de les vinyes

La qualitat del vi xilè va tenir un suport important el1998, quan científics de la Universitat de Glasgow, Escò-cia, van concloure que el vi negre xilè és el més ric delmón en dos tipus de flavonoides, la miricetina i la quer-cetina, compostos antioxidants que prevenen malaltiescardiovasculars, el mal d’Alzheimer, l’artritis i l’obesitat,entre altres patologies. Gaudeixen d’aquesta virtut demanera especial les varietats xilenes del cabernet sau-vignon, del merlot i del pinot noir.

Els caldos xilens en xifresSi comparem les dades dels anys 1994 i 2001, la su-

perfície mundial plantada ha crescut un 1,16%, el con-sum ha augmentat un 1,69% i la producció s’ha elevatun 8,96%, concentrant-se aquesta última a Espanya, aFrança i a Itàlia, amb un 38,95% del total mundial. Elsmés bevedors són els francesos i els italians (29,32%),seguits pels nord-americans (9,74%), pels alemanys(8,98%) i pels espanyols (6,4%).

Mentre el consum per càpita aconsegueix nivells de63,5 litres a Luxemburg, 57 litres a França, 54,7 a Itàlia,50,2 a Portugal, 41,3 a Suïssa, 38,6 a l’Argentina o 36,4a Espanya, a Xile ha disminuït des de 90 litres (al co-mençament del segle XX), 42,7 el 1980, 26,0 el 1990,fins a arribar a 15,2 litres el 2003. En vista d’aquestes xi-fres, la decisió d’exportar la major part del vi que es pro-dueix (Xile és el país que té la més alta relació produc-ció-exportació, amb un 50,8 %) és una conseqüència na-tural corroborada per l’impuls explosiu d’aquestes: desdel 1990 fins al 2001, les exportacions es van incrementarun 722%. Els vins xilens arriben avui a 109 països i, el2005, superen la xifra de 800 milions de dòlars, pròxi-ma a la xifra de 900 milions de dòlars proposada com ameta a aconseguir el 2010.

Aquest impuls exportador ha estat possible per l’ac-ceptació del vi xilè a les taules dels paladars més exigents.El 1988, Xile exportava un 0,38% del total mundial, i el2003 va aconseguir un 5,45 %, la qual cosa el situa en elcinquè lloc després de França, d’Itàlia, d’Espanya id’Austràlia. Del total exportat per Xile, un 58% s’enviaembotellat i un 42 % a granel. Un 57,6% va dirigit a Eu-ropa; un 22,7%, als Estats Units, al Canadà i a Mèxic;un 12,2% a l’Àsia, mentre que l’Amèrica Llatina concentraun 7,1% dels enviaments.

Els ceps cabernet sauvignon, país, merlot, chardon-nay, sauvignon blanc i carmenère cobreixen un 80% dela superfície plantada, malgrat que hi ha altres ceps fins,com ara el syrah, el pinot noir i el semillón, que repre-senten una producció important. El vi produït s’emma-gatzema en un 47% en depòsits d’acer inoxidable; un41%, en ciment epoxídic; un 7% segueix l’envellimenten fusta, i un 3%, en bótes de roure.

Encara que té un cost més gran, s’ha imposat el regper goteig, no sols a les zones àrides on un altre sistemade reg faria impossible el cultiu perquè escombraria elsòl, sinó en altres zones de regadiu perquè permet la in-corporació en l’aigua de fertilitzants que milloren nota-blement la qualitat de la vinya.

Oficina Internacio-nal de la Vinya i elVi. Consulta 2002:www.oiv.org

www.chilevid.cl

Complir l’eucaristia, però“mentint” una miqueta a Déu amb l’aiguaEntre les qualitats del vi xilè, hi ha la de posar l’ànim es-purnejant. El franciscà Bernardo Muñoz Cortés anava feliç,disposat a celebrar la nit de Nadal i el dia de Nadal de 2004quan un dimoni es va encreuar per la seva ment i li va ferperdre el control del vehicle que conduïa. Va bolcar en uncèntric carrer d’Iquique i, a sobre, davant del Casino d’aque-sta ciutat. Alertada la policia, el va trobar semiinconscient,amb contusions en tot el cos i amb una concentració de2,45 mil·ligrams d’alcohol per litre de sang (a Xile es con-sidera ebri qui en presenta 0,75 mil·ligrams).El fiscal de la causa, Patricio Llancamán, va demanar unapena de 61 dies de presó per al sacerdot, atenent la com-moció pública del fet i que un religiós ha de ser un exem-ple per a la societat. L’advocat defensor, Marcelo Lara, vaesgrimir com a atenuants la irreprotxable conducta anteri-or de l’acusat i que la ingestió d’alcohol s’havia degut a l’ex-tenuant feina d’aquell dia “durant activitats al servei de lacomunitat”, exactament el vi corresponent a sis misses idues copes de cava durant dos casaments.Desconcertat, el magistrat el va condemnar al pagamentd’una multa de 512 dòlars i a la suspensió del permís deconduir durant sis mesos, però li va suggerir “mentir unamiqueta a Déu” i que en endavant barregés el vi de l’eu-caristia amb una mica d’aigua.

CURIOSITATS…

RUTES DEL VILes rutes del vi ofereixen tours a grups deturistes incloent-hi esmorzars a les vinyes,visites guiades als cellers, cursos de tast,allotjament i altres serveix que variensegons l’oferta. Aquestes són les “rutesdel vi” disponibles:

Caves Submarines:<http://www.vinacasanueva.cl/>Contacte: Patricio Casanuevatel.: (56-2) 953-5060 - (56-2) 321-7825 -(56-42) 631-003 av. Vitacura, 3568, Of. 801, Vitacura, San-tiago, Xilea/e:<[email protected]>Vol tastar un chardonnay o un cabernet a20 metres sota el mar? Si s’hi anima, siguia Puerto Velero o a Zapallar, un home gra-nota anirà per vostè a buscar el seu elixir.La temperatura de l’aigua potencia lesfines aromes del sauvignon, mentre queels tanins del cabernet es fan més dòcils.El moscatel-chardonnay collit el 2003 ala vall d’Itata, envellit durant sis mesosen bóta de roure americà, l’espera.

Vall del Limarí:<http://www.limariwines.com/>Libertad 327, Ovalle, vall del Limarí, Xiletel.: (56-53) 634-199. (56) 9-351-9187, mò-bil a/e: <[email protected]; [email protected]>S’invita a recórrer els paratges que vanhabitar les cultures Molle i Diaguitas, jun-tament amb un bon vi, un exquisit for-matge, o un filet d’estruç.

Vall de l’Aconcagua:<http://www.aconcaguavinos.cl/>Contacte: María Soledad Latorretel.: (56-34) 468-209 o (56) 9-479-0278,mòbil a/e: <[email protected]>La major part d’aquestes vinyes ela-boren el vi amb tècniques tradicionals iartesanals. Hi ha opcions per visitar elMuseu Arqueològic dels Andes, el Cen-tre Cultural d’Arts i Oficis “Almendral”,ubicat a l’antic convent franciscà de l'es-glésia de Sant Antoni de Papua, lloc ons’exhibeixen mostres d’artistes locals inacionals, o el museu de l’antic mone-

stir de l’Esperit Sant, on s’exhibeixen fo-tografies i vestuari de santa Teresa delsAndes i recreacions de la vida de lescarmelites.

Vall de Casablanca:<http://www.casablancavalley.cl>/Contacte: Pamela Silva o Erika Ceatel.: (56-32) 74-3755; fax: (56-32) 74-3955av. Portales, 90, Casablanca, Xile a/e: <[email protected]>

Vall del Cachapoal:<http://www.cachapoalwineroute.cl/> Comercio, 435, Requinoa. Xiletel.: (56-72) 55-3684a/e: <[email protected]>L’opció cultural inclou el poble miner deSewell, el monestir benedictí, el centred’artesania de la pedra rosada i el MuseuHistòric Regional.

Vall de Curicó:<http://www.rvvc.cl/>Merced, 341, 2n pis, Curicó, Xiletel.: (56-75) 32-8972; fax: (56-75) 32-8967<a/e: [email protected]>Inclou una visita al Museu de Vichuquén i azones d’artesania.

Vall de Colchagua:<http://www.rutadelvino.cl/>Plaza de Armas, 298, Santa Cruz, Xiletel.: (56 72) 82-3199; fax: (56 72) 82-5458a/e: <[email protected]>

<http://www.trendelvinochile.cl/1/>San Antonio, 65, Of. 104-C, Santiago, XileTel.: (56-2) 470-7403 - 470-7405El Tren del Vi surt cada dissabte. El viatges’inicia a Santiago amb un autocar quetrasllada els viatgers fins a San Fernan-

do. En aquesta ciutat aborden el trendel principi del segle XIX que els por-tarà per les valls de la zona, en què tas-taran els millors vins juntament ambcarn picada de Colchagüa, mentre es-colten les cançons folklòriques inter-pretades per un huaso del lloc. Desprésde dinar a l'Hotel Santa Cruz Plaza, esvisita el Museu de Colchagua(<www.museocolchagua.cl>), que ex-hibeix fòssils de més de 300 milionsd’anys i una magnífica col·lecció d’am-bre i variats fòssils d’equinoderms, am-monita, trilobits, mol·luscos, peixos,vegetals, insectes i vertebrats, entred’altres. També té una secció de pre-història de Xile on s’exhibeixen arte-factes lítics, a més d’eines confec-cionades amb diversos materials,restes de fauna extingida, mòmies, ter-risseria i tèxtils de les principals cul-tures precolombines xilenes. La dura-da del tour és de dotze hores incloent-hi els trasllats des de la capital xilena icap a aquesta.

Vall del Maule:<http://www.valledelmaule.cl/>Villa Cultural Huiquilemu, km. 7 camí SanClemente, Talca, Xiletel.:-fax: (56-71) 246460a/e: <[email protected]> Un dels circuits inclou un viatge ambtren a la ciutat costanera de Constitu-ción i una visita a les fascinants forma-cions rocoses i al port artesanal deMaguillines. També, cavalcades a lesdunes de Putú, entre els boscos. Pas-seig amb bot de pesca pel riu Maule,amb possibilitats de veure salts d’aigua,congostos, i d’apreciar la vida silvestrede la zona. Es pot visitar el Museu O’Hig-giniano que conserva la memòria deBernardo O’Higgins, el pare de la pàtria.

FONTSOficina Internacional de la Vinya i del Vi.Consulta 2002: <www.oiv.org>Chilevid: <www.chilevid.cl>Viñas de Chile: <www.vinasdechile.cl>Wines of Xile: <www.winesofchile.org>Las Últimas Noticias: <www.dl.com>La Tercera: <www.latercera.cl>Emol: <www.emol.com>

SABER-NE MÉS…