NO EM

TIRIS,

PASSA’M!

Nº 8 - MAIG 2011

JOVE, EL 22 DE MAIG TENS UNA CRIDA A LES URNES!

editorial01

JOVE, EL 22 DE MAIG TENS UNA CRIDA A LES URNES!

Per què sorgeix una associació? Per què va sorgir Xítxeros amb Empenta? Clarament, direm,

perquè teníem unes demandes a les institucions. Perquè hi ha coses que s’han de canviar. Per

això ens vam unir, per ser més forts i poder reclamar amb una sola veu les demandes de

molts. D’això també se’n diu participar en el joc democràtic. Les associacions tenim un paper

fonamental en la construcció d’una societat civil forta i en la tan anhelada regeneració de-

mocràtica. Per això, jove, ara t’animam a què el pròxim 22 de maig vagis a votar.

L’enyorat Joan Fuster deia que “la política o bé la fas, o te la fan”. I no li faltava raó. El vot

lliure és la primera pedra de la democràcia (primera, que no suficient) i és necessari per al

correcte funcionament del sistema. No podem pretendre demanar que volem més concerts,

zones habilitades per al botellot, que volem un casal, que necessitam més espais d’esbarjo

juvenil, que volem unes platges netes o que volem l’Auditori Guillem d’Efak si després no

acudim a les urnes. No podem pretendre influir en el sistema si a l’hora de la veritat quedam

asseguts al sofà. Jove, mou-te!

Pots considerar que Manacor necessita canvis. Vota en conseqüència. O que Manacor ja està

bé així. Vota. O que no et satisfà cap de les opcions polítiques. Però vota. Inserir la papere-

ta a la urna és el contracte que ens autoritza a poder criticar i intentar influir les decisions de

les institucions durant quatre anys més. No caiguem en l’absurditat de creure que el nostre

vot no serveix per a res. No ens deixem enganyar! El poble té el poder? A Xítxeros diem sí,

però l’hem d’exercir i en les societats com les nostres ens hem acostumat a deixar el poder

en mans d’unes poques persones. El Poble aixeca i tomba governs. Que es noti!

gatzollEina d’agricultor, consistent en una fulla de ferro corbada, amb tall, posada al cap d’un mànec més o menys llarg, que serveix

per a tallar branques d’arbres o arbusts o per a veremarFonètica: gəʣóʎ (mall., men.); giʣóʎ (Manacor).

02cultura

mots d’abans

anar de berena,cada cop més complicat

A alguns pobles de Mallorca, com Petra i Lloseta entre d’altres, el dia de la berena es puja a l’ermita, però, qui vol pujar a l’ermita de Manacor, amb un camí cada cop més ple de clots i un entorn ple de bru-tícia? I és que on anar és l’altra qüestió. Camins tancats, pocs espais per acampar legals i en condicions, etc.

No volem ni platges ni muntanyes brutes, no volem fogueres ni incendis, però prohi-bir posar dues tendes d’acampada el dia de la berena ens sembla un atac directe a una tradició que enganxa joves i els fa sortir de casa per conèixer nous indrets, per gaudir de la nostra terra més enllà de la discoteca.

Si es tracta de cuidar el nostre entorn, vo-lem més papereres a les platges, que la recollida de fems sigui més freqüent, que les zones d’acampada lliure augmentin, es-tiguin en bones condicions i siguin gratuïtes, i per descomptat, més consciència de part de la gent.

Quan arriba la Setmana Santa a Mallor-ca es barregen tradicions religioses amb d’altres que són de caire cultural i popular i que, malgrat no tenir atractiu turístic, són de gran valor. Per això pensam que s’han de reivindicar i conservar.

El ritual de fer panades i rubiols en família, d’anar a veure o participar a les proces-sons, de menjar rollos i d’anar de berena amb familiars o amics per passar aquest dia festiu en companyia i menjar les darre-res panades a l’aire lliure són alguns dels exemples de les tradicions més arrelades en aquests dies de festa.

Però anar de Berena, cada cop és més complicat si és que es vol acampar, cosa que s’ha popularitzat els darrers anys entre els joves. A les nostres illes, l’acampada lliu-re no es permet (Circular núm. 6/1990 de la Delegació de Govern a les Illes Balears) i sospitam que més enllà de ser una manera de protegir les nostres muntanyes i platges, moltes d’elles descuidades i brutes gran part de l’any, pensam que és una forma més de retallar llibertats i drets.

els cossiersde manacor

L’any 1981 es recobraren els cossiers de Manacor i d’aquesta fita enguany ja en farà 31 anys. Fou gràcies a n’Aina San-só, na Maria Coloma Gelabert i na Maria Galmés i des del 1990 se’n cuida l’Escola Municipal de Mallorquí.

Durant aquest temps s’ha procurat que els cossiers tornessin ser un referent dins la vida festiva, cultural, popular i protocol·lària de la vila recuperant així una dansa ritual amb segles d’antiguitat que a comença-ment del segle XX havia perdut la fesomia de ritual i la figura pròpia.

Un dels objectius principals, ja que la dan-sa no és patrimoni d’un grup, associació, tendència política, barriada, etc., és inten-tar que els cossiers siguin assumits per tot el poble de Manacor. Per això, qualsevol que vulgui participar-hi pot fer-ho ja sigui ocu-pant el lloc dels sis balladors o la dama, fent de dimoni, de banderer, flabioler o xeremier, o bé seguint-los i gaudir de la festa i els balls.

Cada any es repeteixen una sèrie de cos-

tums fins el punt de fer-los tradicionals, com ara la sortida des de ca la dama, els punts emotius on cada any es repeteixen balls (al carrer nou, a Ca’n Lliro, a ca la família Ge-labert Bassa on antics cossiers esperen per poder fer un ball , etc.) i el brot de romaní, planta silvestre, aromàtica i característica de la Marina de llevant carregada de la simbologia de pau i germanor.

Així, podem comunicar-vos que les sortides d’enguany seran divendres 27 de maig i diumenge 12 de juny sobre les cinc de l’horabaixa, des de ca la dama al C/ Sant Rafel nº 86.

cultura03

va de dites...

qui canta a sa taula i pixa an es llit, no té es coneixement cumplit.

04llengua

catosfera

les llengües del món,patrimoni de la humanitat

gües majoritàries per part de comunitats senceres, prohibicions i pressions d’alguns estats o la mateixa globalització.

Els lingüistes calculen que, per sobreviure en el temps, una llengua hauria de tenir un mínim de 100.000 parlants, però no més lluny de la realitat, la majoria no arriben als 2.500. I és que amb els idiomes, passa com amb la riquesa: uns pocs tenen molt i la immensa majoria gairebé no tenen res. El 5% de les llengües del món acumulen el 95% de la població mundial. Per tant només queda el 5% de la població per re-partir entre el 95% dels sistemes de comu-nicació verbals.

Tothom hauria de ser conscient de que el valor d’una llengua no depèn del seu nom-bre de parlants, com el d’una persona no depèn del número de zeros que té al seu compte corrent. Totes tenen el seu valor i aporten quelcom a la cultura de la huma-nitat. El patrimoni lingüístic també mereix ser conservat. La mort d’una llengua és una pèrdua irreparable.

A l’escola ja de ben petits ens insisteixen molt sobre la preservació del medi am-bient i tots els ecosistemes i formes de vida i aquesta és una tasca que els professors han de seguir fent i recolzant. Però poques són les vegades que ens parlen sobre la preservació de les llengües minoritzades i/o minoritàries.

Una llengua és com un ecosistema, l’acció de l’home sobre la qual, influeix en la ma-nera de sobreviure d’aquestes. Per tant s’han de cuidar i haurien de gaudir d’un màxim interès per part de les institucions, ja que perdre una llengua és perdre una forma de veure i entendre el món. Però sembla que no s’aprèn res. Molts són els (eco)sistemes lingüístics que no tenen un es-pecial interès de conservació.

Actualment al món es parlen uns 6.800 idiomes, segons afirma la UNESCO. Es preveu, però, que a finals d’aquest ma-teix segle, entre el 50 i el 90% d’aquestes s’extingeixin (actualment se’n moren uns 25 a l’any). Les causes d’extinció poden ser vàries: des del genocidi i la guerra, passant per desastres naturals, l’adopció de llen-

verkami.comVercami és una manera directa de finançar projectes de creadors inde-pendents amb la suma d’aportacions individuals.

futboli setmana santa

En aquesta Setmana Santa que acabam de passar s’ha produït un fet que mai havia succeït. S’ha canviat la data de la proces-só de dimecres sant per dimarts, perquè la gent pogués veure la final de la copa del borbó entre Madrid i Barça.

Per parlar d’aquest fet i ser del tot franc he de dir que escric aquest article des d’un ateisme convençut i com a ferm seguidor del Barça. Per tant resultarà evident que no hauria anat a veure la processó fos dimecres, dimarts o qualsevol altre dia i que, per tant, no son motiu perquè deixi de veure el meu equip en una final tan sig-nificativa. Però la gent devota que si que participa normalment en les celebracions religioses de setmana santa. A què renun-ciaria primer, al futbol o a la religió? Crec que aquest any ho han demostrat, prefe-reixen el futbol.

Ara em permetré el luxe de ser demagògic i fer una crítica al futbol tot i ser-ne un gran seguidor. El futbol s’ha convertit en un ne-

goci transnacional, conduït per uns pocs empresaris que n’extreuen beneficis es-tratosfèrics. Els jugadors es converteixen en mercenaris que actuen sense moral ni principis sota els colors que més els convé. I una cosa molt important i que mai hem de perdre de vista, és que el futbol no hau-ria de substituir mai les nostres inquietuds, ideologies i ganes de crear, ja que a ve-gades dóna la sensació que vivim les vides dels nostres equips i no les nostres pròpies.

Una reflexió que podem extreure de les festes de Pasqua que acabam de passar és que, segons l’ajuntament de Manacor, els seus habitants tenim sensibilitat auditiva selectiva, ja que sembla que una processó de Setmana Santa amb el seu acompan-yament musical a les dotze de la nit no és molest, però una batucada a les deu de la nit emmarcada dins una festa per a joves i organitzada per joves és inadmissible. Potser aquest fet trasbalsi als estudiosos del sistema auditiu, els informarem perquè ho puguin investigar.

05 crítica

digues la teva!

Entra al nostre facebook i opina!

creus important anar a votar quan hi ha eleccions?

què trobes sobre el tancament de tv3 al país valencià?És un atac a la llibertat...És totalment normal...NS/NC

100%0%0%

agenda cultural 06

concerts

cinema/documentals/teatre/dansa/monòlegs

conferències/presentacions/col·loquis/lectures

exposicions

0101010203040405050606070809101112121313141515161718192020212122222425262728282930303131

19.0019.3020.3020.0020.0020.0020.0020.0020.0022.0021.0020.3019.3020.0020.0020.0020.0020.0020.0021.0021.0020.0019.0020.0020.0020.0020.0020.0021.0020.0021.0020.0020.0020.0020.0020.0020.0012.0018.0019.0020.0020.0020.0020.00

DOC.TEATRETEATRETEATRETEATRETEATRETEATRECINEMATEATRETEATRETEATRETEATRETEATRETEATRETEATRETEATRETEATRECINEMATEATRETEATRETEATRETEATRECINEMATEATRETEATRETEATRETEATRETEATRETEATRECINEMATEATRETEATREDOC.TEATRETEATRETEATRETEATRETEATRETEATRECINEMATEATRETEATRETEATRETEATRE

VIURE A L’ERMITAGE TEATRE DE MANACORNO HI HA PANY QUE TANQUI TEATRE DE MANACORNA PETRONILA SE CASA TEATRE DE MANACORUN LLADRE A LA CIUTAT TEATRE DE MANACORCONTES DE PIRATES TEATRE DE MANACORLA RONDALLA DE L’ARMARI TEATRE DE MANACORCOMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR TEATRE DE MANACORDERSU UZALA SALA SACMACONTES DELS GRIM TEATRE DE MANACORLA VIDA ÉS SOMNI TEATRE DE MANACORSERVAR LES FORMES TEATRE DE MANACORSERVAR LES FORMES TEATRE DE MANACORSERVAR LES FORMES TEATRE DE MANACORNA RANDETA TEATRE DE MANACOREL SEGREST DE LA BIBLIOTECÀRIA TEATRE DE MANACORELS ESTELS DELS DESITJOS TEATRE DE MANACOREL METGE PER FORÇA TEATRE DE MANACORRÍOS Y MAREAS SALA SACMAT’HE AGLAPIT, CAPUTXETA! TEATRE DE MANACOREL BURGÈS GENTILHOME TEATRE DE MANACOREL BURGÈS GENTILHOME TEATRE DE MANACOREL BURGÈS GENTILHOME TEATRE DE MANACOREL CINEMA D’ANTONI RIERA NADAL TEATRE DE MANACORLA BELLA NO DORMENT TEATRE DE MANACORTEATRE DINS L’ESCOLA TEATRE DE MANACORLA NIT DE LES JOGUINES TEATRE DE MANACOREL CARTER DEL REI TEATRE DE MANACOREL FANTASMA DE CANTERVILLE TEATRE DE MANACORQUATRE NITS DE NOCES TEATRE DE MANACORPAISAGES TRANSFORMADOS SALA SACMAQUATRE NITS DE NOCES TEATRE DE MANACORQUATRE NITS DE NOCESTEATRE DE MANACORELLE S’APELLE SABINE TEATRE DE MANACOREN POCASON TEATRE DE MANACOREN JOANET DE SA GERRA TEATRE DE MANACORVOS HE AGAFATTEATRE DE MANACORTOTS TRENQUEM NOUS TEATRE DE MANACORCONVIDATS A PENSAR TEATRE DE MANACORCONVIDATS A PENSAR TEATRE DE MANACOREL CINEMA D’ANTONI RIERA NADAL TEATRE DE MANACORDIARIS A CARAMULLS TEATRE DE MANACORELS TRES PORQUETS I NA BLANCANEUS TEATRE DE MANACORELS TRES PORQUETS I NA BLANCANEUS TEATRE DE MANACORQUI VOL UN CONTE? TEATRE DE MANACOR

05122126

20.0020.0020.0020.00

CONF.CONF.PRES.TAULA R.

LA RELACIÓ HOME-MEDI I EL PAISATGE HABITAT SALA SACMAL’EXPRESIÓ ARTÍSTICA DEL PAISATGE SALA SACMALA TRANSFORMACIÓ I LA BARBÀRIE SALA SACMAPROPOSTES RECENTS D’INTERVENCIONS PAISATGÍSTIQUES A MALLORCA SALA SACMA

1429

20.3019.00

PUJÀ FASUÀ TEATRE DE MANACORCORAL AMICS DE L’HOSPITAL DE MANACOR TEATRE DE MANACOR

05 - 26 HABITAR EL PAISATGE, TRANSFORMAR EL PAISATGE SALA SACMA

MALENTÈS

Publicació editada per

Xítxeros amb EmpentaAmb el suport de

Obra Cultural Balear

xitxerosambempenta.orgfacebook.com/xitxerosambempentainfo@xitxerosambempenta.org

twitter.com/xitxeros

VOLEM SER LA TEVA

VEU!

SI TENS ESPERIT CRÍTIC,

UNA OPINIÓ DEL MÓN QUE T’ENVOLTA I/O

UNA BONA IDEA, AQUES-TA ÉS LA TEVA REVISTA! CREA EL TEU ARTICLE I

ENVIA’NS-EL!