Xítxeros amb Impremta

8
NO EM TIRIS, PASSA’M! PER L’AUDITORI GUILLEM D’EFAK Nº 2 - NOVEMBRE 2010

description

Publicació de Xítxeros amb Empenta

Transcript of Xítxeros amb Impremta

NO EM

TIRIS,

PASSA’M!

PER L’AUDITORIGUILLEM D’EFAK

Nº 2 - NOVEMBRE 2010

editorial

Xítxeros amb Empenta és una associació que ha prioritzat sempre l’educació com a via per democratitzar la societat i aprendre a ser crítics. Des de l’Ajuntament hem pogut veure com s’ha prioritzat, però, un auditori en comptes de tenir abans una escola enllestida, que pogués ser usada en condicions òptimes per tots els nins i nines. En tot cas, ara ja no ens farem mala sang, ja que poca cosa s’hi pot fer: Tenim un auditori (gairebé) enllestit i just davant els barracons.

I fet l’auditori, cal trobar-li un nom, ja que posar-li Auditori, és com dir-li a un ca, Ca. Tenim un gran edifici que, si malgrat alguns podien estar en contra ja de la seva construcció, el cas és que ara pocs dubten que se li ha de treure alguna utilitat. Des de Xítxeros pensem que el millor nom que se li pot posar és el de Guillem d’Efak, i fer honor a aquesta gran figura del nostre municipi. Lo Tort Ballester té una escola, el conservador Antoni Maura una altra, Mossèn Alcover té un institut (i fins i tot, incomprensiblement, encara hi ha falangistes que llueixen el seu nom a les plaques del carrer). Per això, el negret de Guinea, fent bandera de les seves grans qualitats, podria donar nom a aquest gran edifici musical.

Creiem que tot manacorí que sàpiga alguna cosa del polifacètic Guillem d’Efak sabrà que el seu talent és garantia suficient per donar nom a aquest auditori. Així doncs, des de Xítxeros advoquem perquè al pròxim plenari del 8 de novembre es tingui en compte aques-ta proposta representativa de gran part de manacorins, perquè com deia d’Efak, “quan tu dius el meu nom sembla que em tornin a batejar”.

S’ha obert un grup al Facebook per donar suport al nom de Guillem d’Efak i que ja consta gairebé d’un miler d’adhesions. Queda clar que bona part de Manacor encara reivindica justícia.

facebook

PER L’AUDITORIGUILLEM D’EFAK

01

02

mots d’abans

L’any 1973, a les darreries del franquis-me, l’ajuntament de Manacor va crear l’Escola Municipal de Mallorquí (EMM) amb l’objectiu d’ensenyar i promoure de mane-ra gratuïta la llengua catalana i la cultura pròpia de les Illes Balears. En aquests prop de 40 anys ha tengut aules a diversos llocs: al col·legi de Sa Torre, al carrer nou, al carrer Pere Llull, a l’antiga Biblioteca Mu-nicipal, al Quarter dels Sementals, a l’IES Mossèn Alcover, etc. Encara que en moltes ocasions s’hagués dit que la ubicació seria la definitiva, evidentment la realitat era distinta.

En el cas del Quarter la cosa va anar així: dues bigues del sostre s’esfondraren. L’ajuntament, en ple, per tal d’arreglar la situació, va aprovar una despesa no molt elevada per adobar la teulada, cosa que no es va arribar a dur a terme a causa de “problemes tècnics”. Mentrestant però, el mateix ajuntament negocia-va amb el govern de Matas la utilització d’aquest espai per

celistreVent molt fred i penetrant

Fon.: səlístɾə (Mallorca)

Intens.: celistret

Etim.: probablement de celístia

història

l’escola de mallorquí

la construcció d’un centre per a la terce-ra edat. En conclusió, s’esbucà tot l’edifici del Quarter, sense tenir clar si s’hi faria un centre per la tercera edat o la nova esco-la. Mentre, l’EMM disposava d’unes aules a l’IES Mossèn Alcover gràcies a la seva benevolència.

Durant aquests anys s’havia promès que la nova ubicació de l’escola es trobaria a l’edifici que abandonarà l’IES de Na Camel·la. Però, amb això, aparegué el pla “E” del govern central i, aprofitant que hi havia el Molí d’en Baió, el restauraren amb molt d’encert i sembla que a la fi l’Escola Municipal de Mallorquí podrà gaudir d’una “nova” seu; definitiva?

03 ecologisme

va de dites...

Des del punt de vista ambiental, una bona quantitat d’aquestes substàncies arriben a la naturalesa a través dels desaigües pro-vocant un impacte mediambiental.

Com alternativa, es poden emprar produc-tes naturals, biodegradables i que podem trobar amb facilitat. Bàsicament són cinc: vinagre, sabó natural, llimona, alcohol i glicerina. A continuació us facilitarem algu-nes propostes més “naturals”. Per netejar els vidres caldrà omplir un polvoritzador amb vinagre de vi blanc i aigua a parts iguals. Es pot fer servir paper de diari com a drap.

Per la neteja del terra necessitarem 800 ml. de vinagre de vi blanc, 180 ml. d’alcohol (96%), 15 ml. d’oli essencial de pi i 5 ml. d’oli essencial de menta. S’ha de dissoldre en aigua, en una proporció aproximada de 30 ml. (un tap) per cubell d’aigua.

Tot i que, a vegades, és difícil canviar les costums, la decisió només és vostra.

Probablement, molts de nosaltres netejam les nostres llars amb productes que trobam als supermercats o a les botigues habi-tuals sense ser conscients de que contenen substàncies tòxiques i contaminats. Lleixius, ambientadors, dissolvents, renta-vaixelles, abrillantadors, desembussador, etc. consti-tueixen un gran arsenal químic a les nostres llars.

A la publicitat d’aquest productes se’ns ga-ranteix una neteja pràcticament asèptica on en realitat no fa falta, ja que es tracta d’una casa i no d’un quiròfan

Són moltes les persones que han pogut comprovar en les seves pròpies pells els in-convenients d’aquests productes perquè els seus ingredients no només ataquen als gèr-mens, sinó que també a nosaltres mateixos irritant-nos la pell, provocant-nos al·lèrgies i causant-nos reaccions sensibles als ulls, al nas, a la gargamella i als pulmons.

ecoalternatives

si la fortor fos boira no hi veuriem

per a les nostres llars

patrimoni 04

catosfera

L’ermita de Manacor ha estat durant molt de temps un lloc d’esbarjo i de reunió dels manacorins.

Amb tot, en els darrers anys i després de que els Dominics (actuals propietaris)l’abandonassin s’ha degradat molt. I és que diuen els propietaris que no la po-den mantenir i que ningú no la vol. De fet, l’ermita i el terreny dels voltants es van oferir a la parròquia local, però el tracte no es va arribar a tancar oficialment.

No fa gaire, però, es va signar un acord entre l’Ajuntament i els Dominics mit-jançant el qual el Consistori rebia els drets d’explotació per habilitar l’ermita com a refugi d’excursionistes. Era una idea que demanaven nombroses associacions des de feia temps però sembla, de moment, que no s’arreglarà la situació de l’edifici. I així, com tants altres projectes que crien verdet dins els calaixos de l’Administració.

Mentrestant, la brutor s’acumula tant pel fet de que ningú s’encarrega de la neteja

(tot i que algunes entitats organitzen jorna-des) com per la falta de civisme dels visi-tants que encara es molesten en anar-hi. Fa poc, fins i tot, es van trobar mostres de que algú s’havia instal·lat a una de les habita-cions i vivia allà de manera il·legal.

Un altre problema és que a l’entorn de la mateixa ermita s’hi realitzen constantment curses de bicicleta que destrossen el terreny i bloquegen els camins d’accés pels veïnats de la zona. Comenten els residents que per entrenar i fer les mateixes curses tot el terreny està ple de rampes i circuits fets amb restes d’obra, com palets de fusta o els mateixos arbres caiguts durant aquell temporal de fa uns anys.

Tot plegat, un exemple més del poc que valoram allò que tenim al nostre poble ja sigui per desconeixement o per falta d’interès.

catalanmusictube.catWeb de referència per a la difusió de la música en català i desenvolupat per Músics per la llengua.

l’ermita,entre la decadència i l’oblit

05

digues la teva!

territori

anar. Tampoc no hi ha cap mena de control perquè hi van al·lots en bicicleta quan la normativa diu que no n’hi poden entrar. Tot això ens condueix a què anem poques ve-gades a l’esmentat espai i haguem d’anar a la plaça Ramón Llull, on sempre hem pa-tinat, tot i que la policia ens hi treia.

Hi ha moltes maneres de solucionar això, algunes que suposarien una gran xifra presupostària, com la de fer una piscina per patinar, i d’altres en què el presupost seria mínim com la de desplaçar les ram-pes existents a un altre lloc on hi hagi més espai.

Creim que hagués estat més adient alhora de fer l’skatepark que ens haguessin de-manat la nostra opinió, o arribar a alguna mena d’acord, ja que creim que és amb això en què consisteix la democràcia: en l’opinió del poble. Així, convidam el nostre batlle i la resta de regidors a què hi passin una estona mentres estam patinant i com-provin per si mateixos si realment funciona.

Esteve, Joan i Maties, patinadors.

quin és el nom més adequat per a l’auditori?Entra al nostre web i opina!

les coves de manacor han de romandre...?Obertes...Tancades...Una altra alternativa

33%22%44%

Hi ha certs sectors de la nostra societat que reclamen de fa anys que se’ls abasteixi amb infrastructures per a poder-hi dur a terme les seves activitats. En alguns casos s’ha complert i en altres, malauradament, encara no. El nostre cas, que si que s’ha complert, és l’skatepark. I n’estam agraïts, tot i així no podem abstenir-nos de fer-hi una petita crítica constructiva ja que no cobreix les nostres necessitats com a pa-tinadors.

Una de les errades més grans és que consta d’un espai molt reduït entre rampa i rampa i a més a tocar del camp de futbol. Tot és molt estret. Per arribar-hi hem de passar pel mig del camp i molestam als jugadors que hi pugui haver. Des que es va acabar, comparteix espai amb la zona d’esbarjo de l’escoleta prefabricada cosa que fa que els matins no hi puguem anar. També hi trobam a faltar faroles que il·luminin la zona ja que, ara que s’escursa el dia, en-cara tendrem menys temps per a poder-hi

societat

l’skateparkun espai reclamat de fa temps

agenda cultural 06

concerts

04 10.00 BIG YUYU XAROP CAFÈ06 20.30 VALENTÍN MENDOZA TEATRE DE MANACOR11 10.00 BLACK CATS XAROP CAFÈ13 20.30 MAIKA MAKOVSKI (RENOU COL·LECTIU) TEATRE DE MANACOR18 10.00 DUO-EX-TRESS XAROP CAFÈ19 21.00 AUTECLÁSSIC TEATRE DE MANACOR25 10.00 BLACK JACK XAROP CAFÈ

06 19.30 EL JOVEN TÖRLES SALA SACMA07 19.30 GOG BLESS ICELAND TEATRE DE MANACOR10 19.30 ENROM, LOS TIPOS QUE ESTAFARON A AMÉRICA TEATRE DE MANACOR10 ??.?? AL OTRO LADO SALA SACMA13 ??.?? TODOS NOS LLAMAMOS ALÍ SALA SACMA14 20.00 GRUP CALABRUIX: CALABRUIXADES TEATRE DE MANACOR18 21.00 COMBAT DE PICAT: GLOSADORS TEATRE DE MANACOR20 ??.?? LOS EDUKADORES SALA SACMA24 ??.?? ALMAS PERDIDAS EN LA CIUDAD SALA SACMA27 20.30 LA HISTÒRIA ROBADA TEATRE DE MANACOR27 ??.?? IMPERI ST. PAULI. UNA DE COLLARS, DE PERLES I D’EXPULSIONS SALA SACMA28 19.00 LA HISTÒRIA ROBADA TEATRE DE MANACOR28 19.30 PAX AMERICANA I LA CONQUESTA MILITAR DE L’ESPAI TEATRE DE MANACOR

teatre/cinema

conferències/presentacions

08 20.00 LA UNIÓ EUROPEA: UNA MIRADA CRÍTICA OBRA CULTURAL BALEAR11 20.00 PRESENTACIÓ MATERIALS RESTAURATS: CALEIXERES INSTITUCIÓ PÚBLICA ANTONI M. ALCOVER15 20.00 ÉS QUAN DORM QUE HO VEIG CLAR OBRA CULTURAL BALEAR25 20.00 PRESENTACIÓ MATERIALS RESTAURATS: QUADRES INSTITUCIÓ PÚBLICA ANTONI M. ALCOVER22 20.00 LA LLENGUA CATALANA: ELS REPTES D’AVUI OBRA CULTURAL BALEAR29 20.00 BOLETS I CUINA A MALLORCA OBRA CULTURAL BALEAR

exposicions

excursions/visites

13 ??.?? PEÇA DEL MES: PLAT DE MONTEPULPO MUSEU D’HISTÒRIA DE MANACOR

14 08.00 EXCURSIÓ COMBINADA AL PUIG TOMIR TRAMUNTANYA / TRAMUNTANYA.CAT28 ??.?? VISITA AL CONVENT DE SANT FRANCESC DE PALMA MUSEU D’HISTÒRIA DE MANACOR

novembre 2010

Publicació editada per

Xítxeros amb EmpentaAmb el suport de

Obra Cultural Balear

VOLEM SER LA TEVA

VEU!

SI TENS ESPERIT CRÍTIC, UNA

OPINIÓ DEL MÓN QUE T’ENVOLTA I/O UNA BONA

IDEA, AQUESTA ÉS LA TEVA REVISTA! CREA

EL TEU ARTICLE I ENVIA’NS-EL!