“El miracle de la vida”

Últimes setmanes d’embaràs i procés de part.

Introducció

No hi ha a la terra dues persones que siguin exactament iguals.

En néixer, els nens ja estan preparats per viure en aquest món. Respiren, senten i experimenten. Una nova vida només necessita nou mesos per a desenvolupar-se.

El cos de la dona ha evolucionat per oferir al nen totes les possibilitats d’arribar al món sa i estalvi.

Introducció Una nova vida només necessita nou mesos per a

desenvolupar-se. Durant aquest temps es produeixen una sèrie de canvis increïbles: a partir d’un grup de cèl·lules massa petites perquè les vegi el nostre ull, es desenvolupa un ésser humà en miniatura, perfecte en tots els seus detalls. Als 3 mesos, els òrgans han d’acabar de desenvolupar-se. De fet els nens prematurs poden trobar-se amb que no tenen els pulmons suficientment desenvolupats en el moment del naixement. Això és deu a que els pulmons és l’últim òrgan en madurar i ho fan aproximadament al 7è mes.

Desenvolupament embrionari S'entén per desenvolupament

embrionari el conjunt de canvis que es produeixen en un individu des de la seva formació (zigot) fins a l'etapa adulta.  

De la unió de l'òvul i l'espermatozoide, en resulta el zigot que es desenvoluparà mitjançant una sèrie de divisions successives que originaran noves cèl·lules o blastòmers.

El procés sencer

Nen o nena? Els cromosomes decideixen

si l’embrió serà un nen o una nena. Tots els òvuls porten el cromosoma femení X. Els espermatozoides en poden portar qualsevol dels dos, X (femení) o Y (masculí). Si un espermatozoide portador d’un cromosoma X fecunda un òvul, l’embrió serà una nena (XX). Si un espermatozoide és portador d’un Y i fecunda l’òvul, l’embrió serà un nen (XY).

Bessons? Tot i que en la major part dels embarassos es forma

un sol fetus, pot passar que en el ventre matern es desenvolupin simultàniament dos o fins i tot més fetus, la qual cosa dóna lloc al naixement de dos germans, anomenats genèricament bessons. A vegades, això es dóna perquè dos òvuls diferents resulten fecundats per dos espermatozoides diferents: es desenvolupen aleshores bessons bivitel·lins o fraterns, que conta cadascú amb una placenta pròpia i poden ser del mateix sexe o no, amb el mateix semblant que si haguessin nascut per separat.

Bessons? Altres cops, succeeix que

del zigot derivat de la fusió d’un sol òvul i un únic espermatozoide es divideix en dos o més fragments i es formen dos embrions: es desenvolupen aleshores bessons univitel·lins o idèntics, que comparteixen una sola placenta i disposen de la mateixa dotació genètica, pel que sempre són del mateix sexe i tenen un gran semblant.

Les ecografies Una màquina llança ultrasons de

freqüència molt alta que es reflecteixen en el nadó dins de l’abdomen.

Mentre el seu abdomen s’eixampla, la mare ja pot apreciar que està embarassada i tant ella com el pare poden veure el seu futur fill per primera vegada, en realitzar a la mare la primera ecografia. Això acostuma a passar cap a la setmana 13. Una màquina llança ultrasons de freqüència molt alta que es reflecteixen en el bebè dins de l’abdomen. Els ressons que provoquen es transformen en imatges del fetus en una paraula de televisió.

Les ecografies

Els metges examinen aquestes imatges per comprovar que el fetus s’estigui desenvolupant bé i que el seu cos sigui normal. També poden saber si la mare està sana i assegurar-se que tots els seus òrgans poden suportar l’esforç de més que és l’embaràs.

La placenta Cap a la vuitena setmana l’embrió

passa a denominar-se fetus. En aquesta fase la placenta

s’encarrega de nodrir totalment el fetus i d’eliminar les substàncies que sobren. La sang de la mare arriba a la placenta, on l’oxigen i les substàncies nodridores passen als vasos sanguinis del fetus. Aquests vasos sanguinis transporten l’oxigen i les substàncies nodridores a través de les venes del cordó umbilical. Llavors aquesta sang és bombejada a tot el cos del fetus per aportar-li oxigen i substàncies nodridores allà on cal. La sang del fetus retorna a la placenta els rebuigs a través de l’artèria umbilical. Els rebuigs, al seu torn, són transferits a la sang de la mare, que els elimina del seu cos.

El fetus es queda amb una mica de tot el que la mare menja o beu: carn, cafè, patates. Molts bebès en desenvolupament no són gaire afeccionats als menjars picants i de seguida ho fan saber a les seves mares, tot donant puntades de peu o bellugant-se.

Dieta durant l’embaràs Per aconseguir que l’augment de

pes es faci de manera saludable, cal tenir cura de la quantitat i de la qualitat dels aliments.

D’una banda, cal tenir en compte que l’increment de les calories haurà de ser progressiu, amb un augment d’entre 50 i 150 calories al dia el primer trimestre i entre les 200 i les 350 calories al dia durant el segon i tercer trimestre.

De l’altra, aquestes calories cal repartir-les amb les racions d’aliments adequades i no de qualsevol manera. Pel que fa a les vitamines i als minerals, cal destacar la importància de l’aportació de ferro, calci i àcid fòlic.

Exemple de dieta

Dona adulta Embarassada

Desdejuni1 got de llet amb cafè, poc de sucre i 4-

5 galetes

1 got de llet amb cafè, poc de sucre i 4-5 galetes

Esmorzar Iogurt i fruita fresca Iogurt i fruita fresca

Dinar

Opció A: Verdura amb patates i carn o peix amb guarnició vegetal, 2 dits de pa

i iogurt.Opció B: Ensalada o puré o sopa i plat

de paella, pasta o llegums i iogurt.

Opció A: Verdura amb patates i carn o peix amb guarnició vegetal, 4 dits de pa

i iogurt*.Opció B: Ensalada o puré o sopa i plat

de paella, pasta o llegums i iogurt.

Berenar Fruita fresca Quallada i fruita fresca

SoparEnsalada o puré o sopa, carn o peix o ou o derivats carnis no massa grassos,

2 dits de pa i fruita

Ensalada o puré o sopa, carn o peix o ou o derivats carnis no massa grassos, 4

dits de pa i fruita

Resopar Infusió (opcional) 1 got de llet.

Què fa el fetus durant el dia? Encara que el fetus comença a moure’s abans, generalment

la mare només nota el moviment a partir de les 20-24 setmanes. La mare només nota el moviment a partir d’aquest període. L’infant obre i tanca les mans, estira els braços i les cames, arrufa el front, somriu, badalla i, si s’espanta, dóna cops de peu o de puny.

Com tots els éssers humans, un fetus necessita dormir prou. No obstant això, l’úter és un lloc prou sorollós, amb tots els “glocs-glocs” i estrèpits del cos de la seva mare. Per tant, el fetus té tendència a dormir mentre la mare dorm. Encara que, de vegades, l’infant no està cansat a l’hora d’anar al llit i dóna cops de peu en el moment que la seva mare vol dormir.

Què fa el fetus durant el dia? El fetus encara està

immers en la bossa d’aigua i de tant en tan en beu una mica. Beure no és cosa fàcil per a un infant en fase de desenvolupament, i llavors rota o té singlot. De mica en mica, però, el fetus aprèn a empassar-se-la. És una pràctica sana per al sistema digestiu i els ronyons del fetus, que s’acostuma a prendre líquids i a eliminar els rebuigs.

Superestirament

Els músculs i la pell són elàstics. Durant l’embaràs l’úter i la pell de l’abdomen s’eixamplen per acomodar el fetus en desenvolupament. El dibuix de sota mostra com canvia la forma de la dona fins als nou mesos d’embaràs.

Presentacions fetals En condicions normals, el fetus

adopta una posició típica per al moment del part, anomenada presentació cefàlica: amb el cap avall i el cul cap a dalt, els braços i les cames flexionats. Malgrat això, hi ha ocasions en que el fetus queda situat en una posició diferent a la descrita: és el cas de la presentació de natges, amb el cap a dalt, o la presentació transversal, perpendicular respecte la pelvis materna. En aquests casos, el part és més difícil i per això molts cops es fa una cesària (intervenció quirúrgica en que es fa una incisió al ventre matern per on s’extraurà el bebè).

Les darreres setmanes Durant les darreres 12 setmanes d’embaràs el fetus creix i

s’enforteix , per la qual cosa estarà preparat per sobreviure al deslliurament. L’abdomen de la seva mare sembla que creixi dia a dia.

Ara el cor del fetus batega de pressa. Els seus budells i ronyons han començat també a eliminar

residus. En aquesta etapa el fetus hauria d’estar col·locat amb el cap a baix en el ventre, per tal de poder néixer de cap.

En les darreres setmanes d’embaràs, l’úter comença a contreure’s de tant en tant fins que està llest per al deslliurament. Quan aquestes contraccions es fan regulars i doloroses, comença el part. Part és el nom amb què es coneix l’acte d’expulsar el bebè a l’exterior.

El part: primera etapa. La primera etapa

comença al moment que s’inicia el part i acaba quan l’úter està obert del tot, a punt per expulsar el nen. L’úter es contreu cada vegada més sovint.

L’ interval entre contraccions disminueix gradualment fins que es fan continuades. Durant aquest temps, el coll de l’úter s’eixampla per tal que l’infant hi pugui passar.

El part: segona i tercera etapa La segona etapa comença quan

el coll de l’úter s’ha eixamplat al màxim. Ara la dona ja pot fer força amb els seus músculs abdominals, tot empenyent l’infant cap a fora. Aquesta etapa acostuma a tenir una duració d’una hora, o encara menys si la dona no és primípara, és a dir, mare per primer cop.

La tercera etapa comença després que el nen ha nascut, quan s’expulsa la placenta. L’ajut de la llevadora o del metge contribueix que això no tingui una durada excessiva. Un cop ha nascut el nen, es lliga i es talla el cordó umbilical.

Acabant el part… Després se’l pesa, se l’amida i

se l’examina per comprovar que està bé. El nounat està a punt per a ser rebut als braços de la seva mare.

La part del cordó umbilical, la placenta i demés residus són expulsats a l’exterior aproximadament un quart d’hora més tard mitjançant fortes contraccions de la musculatura uterina.

La placenta amb el cordó umbilical ja expulsat del ventre matern, després de l’anomena’t part. El procés del part pròpiament acabat.

Introducció a la cesària La cesària és una operació que

consisteix en extreure el fetus per via abdominal.

Els casos en què es practica actualment la cesària s’han ampliat considerablement per prevenir un possible sofriment del fetus.

L’obertura de l’úter es realitza en la part baixa segmentària d’aquest òrgan segons una incisió vertical o horitzontal, independentment de la incisió cutània.

Complicacions Part prematur: L’embaràs pot acabar prematurament si el part comença abans

de la 37à setmana. El part prematur segueix sent una de les causes essencials de la morbiditat i de las mortaldat fetals.

En cas de que el fetus sobrevisqués al part prematur, els metges se l’endurien a la incubadora: màquina especial, en forma d’àmplia caixa de vidre, amb una obertura lateral, que s’utilitza en la vigilància dels nens prematurs que, per la seva escassa viabilitat, precisen per desenvolupar-se d’un ambient adient, en el que es controlen la temperatura, el grau d’humitat, la tensió d’oxigen, etc. Al mateix temps es manté al nen en un mitjà estèril, que el protegeix de la contaminació microbiana.

El nounat El nounat està

completament indefens. Té els ulls oberts, però no pot veure amb claredat i reconeix la seva mare per l’olor. Pot sentir sorolls, però no distingeix paraules. Pot plorar, però no parlar. Tampoc no pot desplaçar-se per ell mateix, aixecar-se o mantenir una posició. Si l’aixeques, el seu cap caurà cap al davant o cap al darrere.

No obstant això, el nadó té reflexos naturals (innats).

A l’instat de veure el nadó

En néixer, tots els infants tenen els ulls blaus o grisos. Quan el nen ha fet un any, els seus ulls canvien al color definitiu. Això passa perquè els caràcters hereditaris no estan encara definits.