67

XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES

Josep Famadas i CabrespinaEnginyer Agrònom. Enginyer Tècnic Forestal. Gabinet Forestal J. Famadas

I. SILVICULTURA DE L’ALZINAR UN EXEMPLE DE BOSC IRREGULAR PER A

PRODUCCIÓ DE FUSTA

II. EXEMPLES DE TRANSFORMACIÓ DE PERXADES A PLANTACIONS DE CONÍFERES

I PLANIFOLIS

PRESENTACIÓ

En aquesta jornada es presenten diferents experièn-cies silvícoles que es duen a terme en la finca deMollfulleda, situada en el municipi d’Arbúcies i unapetita part a Sant Feliu de Buixalleu (La Selva). Estracta d’una finca on es realitza una silvicultura acu-rada des de fa molts anys, amb uns objectius clars degestió.

Mollfulleda pot ser un exemple de la majoria de bos-cos que envolten les rieres d’Arbúcies i de SantaColoma de Farners. Són boscos de propietat privadaon l’arrelament i l’estima dels propietaris vers el seupatrimoni forestal al llarg de generacions ha compor-tat que avui formin una de les zones forestals mésactives i productives del país, amb un paisatge mode-lat clarament per la ma de l’home. Suredes i pinedesa les solanes, alzinars, perxades i també pinedes a lesobagues, plantacions de planifolis a les torrenteres irieres, etc. formen un mosaic característic de la bandaest del Massís del Montseny.

En la Figura 1 es presenta un mapa de vegetació delPla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) de lafinca, on s’observa la gran diversitat d’espècies fores-tals que hi apareixen.

Cal destacar que tota la gestió que es realitza en lacomarca és fruit de l’experiència dels propietaris ibosquerols, essent la finca de Mollfulleda una de les

pioneres en la investigació, aplicant variacions en lagestió tradicional de la zona, a partir dels anys d’ob-servació de la resposta del bosc a les diferents inter-vencions silvícoles. Malauradament no hi hagut captipus de suport tècnic ni seguiment per part de l’ad-ministració que traduís en dades els anys d’esforç pera intentar millorar la gestió. Només podem mostrar elbosc tal i com és avui i imaginar com era i com haevolucionat a partir de les anotacions i explicacionsdel propietari.

Tot i que la present jornada es centra en dues de lesespècies existents a la finca (alzinars i perxades), calanotar la importància d’altres formacions boscoses enaquesta, com per exemple les suredes (el suro és l’es-pècie principal de la finca) i les plantacions de pinas-tre de diferents procedències i pi insignis.

OBJECTIUS

Els objectius de la jornada són:

• Descriure el tractament seguit pel propietari en l’al-zinar. Avaluar sobre el terreny l’estat actual de lesmasses. Analitzar el rendiment d’aquest sistemad’explotació.

• Observar vàries alternatives de transformació deperxades cap a plantacions de coníferes i planifolis(cirerer i suro). Analitzar les despeses que suposenaquestes transformacions i rendibilitat de lesmateixes.

Per tal realitzar una exposició més clara, un cop situa-da i presentada la finca, abordarem primer el cas degestió de l’alzinar i després la transformació de lesperxades.

DESCRIPCIÓ DEL MEDI

La finca de Mollfulleda està situada a la Serralada Pre-Litoral, entre la Riera d’Arbúcies i la Riera de SantaColoma de Farners. En línia recta, el mar està a unadistància aproximada de 30 km, visible a les parts cul-minals de la finca. Tot i que amb el Massís delMontnegre entre mig, sí que arriba però la influènciaatemperadora de les marinades.

Té una superfície total de 280,6 ha de les que 270,5ha són forestals arbrades.

Administrativament pertany en la majoria al municipid’Arbúcies, a excepció de 32,62 ha que corresponena Sant Feliu de Buixalleu, ambdós municipis de lacomarca de La Selva.

I· SILVICULTURA DE L’ALZINAR / II· TRANSFORMACIÓ DE PERXADES

Figura 1. Mapa de vegetació del PTGMF de la fincade Mollfulleda (Arbúcies)

EL SUBSTRAT

Els materials litològics són de caràcter silícic. Estemsobre el batòlit granític que s’estén paral·lel a la costaal Nord del riu Besós i fins al Cap de Creus i que uncop descomposat dóna el conegut sauló o en lacomarca selvatana gresa.

EL RELLEU

La finca s’estén principalment a la banda oest d’unacarena que discorre de Nord a Sud. Els torrents prin-cipals tenen una direcció NE el que provoca l’exis-tència d’unes solanes orientades a SE i les obaguesorientades a NW. La major part de la finca desguaçaa la Riera d’Arbúcies.

L’altitud màxima és el cim del Turó de la Telrà de 708m, mentre que el Sot de Ramilans baixa fins 320 m.Són casi absent les planes i les existents són d’origenartificial, antigues feixes i quintars de conreu. Els pen-dents volten entre el 20 i el 40 %.

EL SÒL

Hereter (1990) troba tres tipus de sòl al Montseny:els entisols, inceptisols i alfisols. que són també els queapareixeran a Mollfulleda, donat que el material lito-lògic és el mateix i les condicions físiques són moltsemblants. Són sòls amb poca profunditat, àcids, des-aturats, amb textures equilibrades i franques.

EL CLIMA

Es presenten les dades de dos observatoris, el deSant Celoni (període 1941-1976) i el d’Arbúcies(període 1970–1980) del Servicio MetereológicoNacional, cedides pel Centre de la Propietat Forestal(Taula 1 i Figura 2). Segons Bolós (1983) el vessantmeridional del Montseny (just davant de Mollfulleda)gaudeix d’un règim de temperatures mediterrani

atemperat, una mica més fred que el litoral, peròinfluenciat pels vents de llevant carregats d’humitat.

VEGETACIÓ

Som a l’estatge de l’alzinar amb marfull, típic de lazona litoral (Viburno tini-Quercetum ilicis (Br.-Bl. 1936)em. ngm. Rivas-Mart. 1975; (= Quercetum ilicis gallo-provinciale Br.-Bl. (1915) 1936)).

El paisatge, però, de totes les muntanyes que ensenvolten està modelat per l’home, tal i com ja hemindicat de bon principi. Així els alzinars queden reclo-sos a les obagues que no han estat ocupades per lesperxades, mentre que a les solanes són les suredes lesdominants. En mig, claps de plantacions de coníferesen els antics quintars que s’han abandonat.

69

XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES

Taula 1. Precipitació (mm) i temperatures mitjanes, mínimes i màximes (ºC) de dos observatoris pròxims a Mollfulleda (Arbúcies).

G F M A M J J A S O N D

ARBÚCIES P 97,9 52,9 76,0 90,3 113,1 63,0 50,1 73,8 106,5 105,1 58,4 127,6(1.014,7 mm) T 5,5 6,7 8,0 10,1 14,0 18,1 20,9 20,8 17,6 12,6 8,0 5,8

m 1,3 1,8 2,6 4,3 8,2 12,2 14,3 14,3 11,9 7,4 3,4 1,9M 9,6 11,6 13,4 15,8 19,9 24,0 27,4 27,2 23,2 17,7 12,6 9,6

SANT CELONI P 45,0 58,1 69,4 73,3 64,8 48,1 30,8 64,4 95,8 93,3 62,8 75,0(780,8 mm) T 7,0 8,0 10,4 13,1 16,6 20,5 23,7 23,5 20,4 16,0 11,1 7,1

m 0,8 1,8 4,1 6,6 10,0 13,7 17,2 17,5 14,4 10,3 5,0 2,1M 13,1 14,2 16,8 19,5 23,1 27,3 30,2 29,5 26,5 21,7 16,7 12,7

Figura 2. Diagrama ombrotèrmic de l’observatorid’Arbúcies, a partir d’una sèrie de dades de 10 anys(1970-1980)

SILVICULTURA DE L’ALZINAR PER APRODUCCIÓ DE FUSTA

INTRODUCCIÓ

L’alzina és la representant per excel·lència de la famí-lia de les Fagàcies en el nostre bosc mediterrani. Juntamb el garric, el suro i les diversitats de roures for-men el gènere dels Quercus. Bolòs (1990) distingeixdues subespècies dins de l’alzina (Quercus ilex L.) l’al-zina (vera) o ssp. ilex i la carrasca o ssp. rontundifolia.La primera fa bosc a les contrades mediterràniesmarítimes humides o subhumides (a on ens pertoca)mentre que la segona és pròpia de zones continentalsi meridionals o de muntanya. En la Figura 3 es pre-senta l’àrea de distribució de l’alzina.

L’alzinar a Catalunya

L’alzina és l’espècie amb un major nombre de peus aCatalunya i també l’espècie present a un major nom-bre d’inventaris (Gràcia et. al., 2001). Els fitosociòlegsdefineixen la zona dels alzinars com el Quercion ilicis,essent l’alzinar litoral o alzinar amb marfull (Viburnotini – Quercetum ilicis (Br.-Bl. 1936) em. ngm. Rivas-Mart. 1975; (=Quercetum ilicis galloprovinciale Br.-Bl.(1915) 1936)) el bosc esclerofil·le característic de lamediterrània septentrional (Folch, 1981).

És difícil establir una xifra del nombre d’hectàrees queocupa l’alzinar ja que en la majoria de casos l’alzinaforma un subvol dominat per diferents pins, sobretot el

pi blanc i el pi pinyer. El que sí està clar, és que l’espècieestà en clara expansió sota l’ombra dels pins. És moltcomú la transformació natural de pinedes en alzinarsun cop s’han tallat els peus adults de pi. Aquesta subs-titució es veu afavorida pel gradient de disponibilitathídrica, com a conseqüència de les condicions topo-gràfiques i climàtiques de la zona (Espelta et. al., 1992).Els alzinars més esplendorosos cerquen les obagues.

USOS DE L’ALZINA

La utilització principal de l’alzina ha estat l’aprofita-ment del seu elevat poder calorífic. Fins a mitjans delsegle passat el producte principal que s’obtenia era elcarbó. A partir de l’arribada dels combustibles fòssilsel seu ús ha anat derivant cap a l’aprofitament per acremar a les llars de foc, essent aquesta quercínia lamés valorada, per davant de la resta d’espècies de lafamília. Es podria dir, sense por a equivocar-se, queaquest és el destí de més del 90 % de l’alzina que estalla a Catalunya.

En la Taula 2 es presenten els preus de diferents fus-tes de quercínies destinades a llenyes.

Taula 2. Quadre de preus, en euros/tn en verd col·locats aindústria, de la Taula de preus de la Llotja de Vic per a la llen-ya, actualitzats a 26-10-2002. (Font: CFC, 2003)

Espècie Preu (euro)Alzina 51,00 – 57,00Roure 39,00 – 42,00Faig 33,00 – 42,00

I· SILVICULTURA DE L’ALZINAR / II· TRANSFORMACIÓ DE PERXADES

Figura 3. Distribució de l’alzina (Quercus ilex) als Països Catalans i a la Mediterrània. (Font: Bolòs, 1990)

A les comarques de Girona i nord de Barcelona esseleccionen els rolls més gruixuts per a fusta. La selec-ció normalment la fa la indústria serradora de la llen-ya o bé l’empresari forestal.Tradicionalment s’han usatels rolls per a talladors per les carnisseries, aprofitantseva la duresa.Aquest és encara el destí principal. S’haprovat per a parquet però el resultat no ha estat satis-factori.Tot i que pot semblar un destí marginal, la rea-litat és que Catalunya és quasi la única productora detalladors, que es distribueixen per tot l’Estat i inclúsEuropa, essent un element molt preuat dins del sec-tor carnisser i capaç de consumir tota la producció derolls d’alzina catalans.

El roll d’alzina ha de tenir un diàmetre superior a 25cm, ha de ser recte i sense branques. El preu de l’alzi-na en roll és de l’ordre d’un 15 a 20 % superior queper a llenya.

A partir dels rolls d’alzina s’obté el quadradillo, que ésuna peça de fusta de 52,5 x 7 x 7 cm, per un procésforça artesanal. S’utilitza la mateixa serra-cinta detallar llenya per a tallar les peces. Aquest procés arte-

sanal permet però, sanejar la fusta d’alzina, despre-ciant les peces tacades o amb defectes i aprofitar almàxim els troncs gruixuts (Fotos 1 i 2). El quadradilloun cop assecat i polit té una mida definitiva de 52,5 x5 x 5 cm. Encolant vàries peces en posició vertical imoldejant-les s’obté el tallador.

Una serradora gironina ha industrialitzat el procés detallat, cantejant primer el roll i partint després a 52,5cm. Són necessaris però uns rolls de fusta molt selec-cionats per evitar massa pèrdues en el coster.

El subproducte originat del roll es ven com a llenya decremar. Inclús el coster i retalls són molt preuats pera restaurants que utilitzen forn de llenya.

L’elaboració del quadradillo és per a les serradoresuna feina complementària de la producció de llenyadestinant-se els mesos de primavera i principis d’es-tiu, quan s’elabora la fusta tallada i seleccionada al’hivern. A més, la fusta d’alzina no permet seremmagatzemada més temps ja que a l’assecar-se enroll “es taca”.

71

XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES

Foto 1. Rolls d’alzina tallats per a ser quadrejats. Lapeça dreta mostra defectes de podridura de cor id’assecat en la seva part superior que la devaluen

Foto 2.Tallada dels rolls d’alzina per a l’obtenció dequadradillo, en una serradora de Llinars del Vallès

Val la pena mencionar un destí quasi anecdòtic per amobles. Les qualitats tècniques de la fusta la fan des-merèixer per part de la majoria dels fusters però toti així alguna serradora gironina destria els millorsexemplars per aquest ús, que curiosament és enviatcap als països de Centre-Europa.

SILVICULTURA TRADICIONAL DE L’ALZINAR

Donat que el producte principal és la llenya no ésnecessari una silvicultura massa acurada. Els alzinars estracten per tallades de selecció amb un període derotació de 15(12) a 20 (25) anys. Pita Andreu (1990)destaca que no sentit parlar d’edat de la massa ja queaquest tipus d’aprofitament comporta la coexistènciade totes les edats. Segons l’autora aquesta formad’explotació pot ser la més adequada des del punt devista paisatgístic.

El diàmetre normal òptim de tallada està per sota els25 cm, en els alzinars que són periòdicament explo-tats. Val a dir que donat el caràcter marginal que hatingut l’alzinar en molts casos, creixent en fons detorrents o racons de difícil extracció, junt amb el fetque tradicionalment l’alzina “s’estimbava” a ma, és adir, no s’utilitzava el tractor per acostar els peus tallatsfins al camí, ha derivat en la presència dels millorspeus en els llocs més apartats.Avui dia però, sí que ésindispensable el tractor en qualsevol explotació fores-tal, pel que totes les zones abans inaccessibles sónaprofitades. Això pot comportar una manca de peusde majors dimensions en el futur.

No existeixen criteris de gestió prou contrastats queaconsellin una fracció de cabuda coberta (FCC) o unaàrea basal després de l’aprofitament pel que propieta-ris i talladors tallen segons el seu criteri. Estudis deBroncano et. al. (1998) posen de manifest que per a lagerminació i establiment de les plàntules d’alzina sónmillors condicions de baixa intensitat de llum, però peral creixement les plàntules requereixen una intensitatde llum superior, que xifren en una FCC del 65 %, pro-pera a la que es pot trobar en alguns alzinars aclarits.

Tampoc es té en compte en la majoria de casos al’hora de seleccionar els peus a tallar la procedènciadel peu ja sia de llavor o de rebrot. Aquest fet juntamb l’elevada capacitat de rebrot de les alzines(Retana et. al., 1992) pot provocar a llarg termini unadisminució dels peus genètics i una devallada de laproductivitat.Tanmateix, un abandonament de massesde rebrot deriva cap a un tancament del bosc queimpedeix la germinació i rejoveniment de la massa,pel que les tallades de selecció poden suposar tambéun efecte rejovenidor (Pita Andreu, 1990).

SILVICUTURA DE L’ALZINAR AMOLLFULLEDA

L’alzinar de Mollfulleda es tracta com a bosc mig irre-gular amb tallades de selecció i millora cada 25 anys.Abans de tallar s’estassa selectivament el sotabosc i esmarquen (el mateix propietari o personal experi-mentat) els arbres a tallar. En el marcatge es vigila l’o-rigen del peu (llavor o soca). No es fixa un diàmetremàxim de tallada sinó que preval evitar deixar clapsmassa grossos sense coberta que poden ser invaditspels arbustos i esbarzers. La densitat final volta els 500peus/ha. En l’aprofitament es seleccionen els rebrotsde la darrera tallada, deixant entre dos i tres peus persoca, en funció del seu diàmetre.

En la Foto 3 es presenta un exemple d’alzinar irregu-lar tallat per a la producció de fusta, a l’aulet de laMina en la finca Mollfulleda, l’any 1997.

La finca Mollfulleda està dividida en campanyes demanera que a cada rotació s’explota aproximadamentla mateixa superfície. Els volums extrets en cada rota-ció permeten obtenir dades de producció d’algunescampanyes. Per exemple, una de les campanyes que esvisita i presenta en aquesta jornada és l’aulet delBodaixor, de 9,5 ha. L’any 1970 es tallaren 638,22 tn dellenya (67,18 tn/ha), mentre que l’any 2002 se n’hanextret 959,58 tn (101,00 tn/ha). D’aquestes 133,99 tns’han seleccionat per a fusta el 13,96 %. A l’aulet de laMina l’any 96-97 es tallaren també de l’ordre de 100tn/ha, amb un rendiment de fusta del 18,5 %. La pro-ducció que s’estima per aquests boscos a partir de lesdades del propietari és aproximadament de 3 tn/ha-any. Pita Andreu (1990) calcula una producció per alsalzinars del Montseny de entre 1 i 3 tn/ha i any.

I· SILVICULTURA DE L’ALZINAR / II· TRANSFORMACIÓ DE PERXADES

Foto 3. Alzinar irregular tallat per a producció defusta a l´aulet de la Mina, Mollfulleda (Arbúcies), l’any1997

Les Taules 3 i 4 i Figures 4 i 5 mostren els resultats d’unseguit d’inventaris relascòpics realitzats a Mollfulledadurant la redacció del PTGMF de la finca, a la tardor de1997. S’han descartat els mostratges en els que altresespècies (suro, roure i pi) acompanyaven a l’alzina. S’hanseparat les campanyes tallades de les no tallades.

Taula 3. Resultats dels inventaris relascòpics (peus/ha) realit-zats en un alzinar recentment tallat, a Mollfulleda (Arbúcies).(Font: Elaboració pròpia)

Aulet de la MinaCD (cm) P.20 P.21 P.22 P.24 Mitjana10 210 210 0 0 10515 176 99 436 489 30020 79 116 192 0 9725 0 48 44 38 3330 65 90 30 0 4635 19 0 0 22 1040 0 0 0 0 0TOTAL (peus/ha) 549 564 702,51 549 591AB (m2/ha) 14 16 18 12 15,00Dn (cm) 16,82 17,83 17,65 15,92 17,06P.20: Nº parcel·la inventari del PTGMF

En la Figura 3 s’observa que en el cas de l’aulet de laMina (alzinar recentment tallat) la massa mostra unatendència a l’envelliment, al ser insuficient el nombrede peus de la CD inferior.També es pot observar queel nombre de peus de les CD per sobre de 20 cm,tot i haver tallat recentment, és força important,essent presents inclús individus de la CD 35, que nos’han tallat per no obrir clarianes. L’àrea basal dismi-nueix pràcticament a la meitat desprès de les tallades,passant a ser de 15 m2/ha.

Per a valorar econòmicament aquest tipus de talladeses parteix d’un preu posat a la serradora de 54,00euro/tn de llenya (Taula 2). El cost de tallar es calculanormalment al voltant de 21,00 euro/ha, mentre queel transport es promitja a 9,00 euro/tn. El preu net pelpropietari disminueix fins a 24,00 euro/tn.

Per a quantificar la viabilitat de la producció de fustaes valora el percentatge de fusta tallada, promitjat enun 15 % del total, a raó de 72,00 euro/tn. Així doncs,el preu mitjà del producte obtingut és de 56,70euro/tn, és a dir hi ha un increment de preu de 2,70euro/tn, que amb un volum de 100 tn/ha tallades,implica un augment de 270,00 euro/ha.Aquesta millo-

73

XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES

Figura 4. Distribució mitjana dels peus/ha per classediamètrica corresponent a un alzinar tallat, aMollfulleda (Arbúcies). (Font: Elaboració pròpia)

Taula 4. Resultats dels inventaris relascòpics (peus/ha) realitzats en un alzinar no tallat, a Mollfulleda (Arbúcies). (Font: Elaboraciópròpia)

Aulet de Mollfulleda Aulet de l'Artiga de MalaireCD (cm) P.30 P.2 P.4 P.5 P.6 P.9 P.10 P.17 P.18 P.19 Mitjana10 431 1.050 1.016 314 897 1.206 6523 431 314 0 63115 602 662 199 369 610 343 549 130 130 176 37720 207 269 142 0 384 265 302 398 453 725 31525 134 185 44 86 252 133 158 130 126 48 13030 86 0 27 154 65 0 32 59 0 0 4235 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 040 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0TOTAL (peus/ha) 1.460 2.167 1.428 923 2.207 1.947 1.695 1.148 1.023 949 1.495AB (m2/ha) 32 32 20 22 46 28 34 28 24 28 29,40Dn (cm) 15,81 12,75 12,50 15,84 15,40 12,50 14,85 16,68 16,33 19,29 15,20P.30: Nº parcel·la inventari del PTGMF

Figura 5. Distribució mitjana dels peus/ha per classediamètrica corresponent a un alzinar no tallat, aMollfulleda (Arbúcies). (Font: Elaboració pròpia)

ra dels ingressos no cobreix a curt termini les despe-ses addicionals de marcatge dels arbres. Cal valorar,però, la millora de qualitat de la massa i l’increment deproducció de fusta en futures campanyes, per això ésnecessari que l’administració recolzi als propietaris al’hora de realitzar aquests tipus de tallades que millo-ren la qualitat del bosc.

EXEMPLES DE TRANSFORMACIÓ DEPERXADES A PLANTACIONS DECONÍFERES I PLANIFOLIS

INTRODUCCIÓ

Les perxades han sofert en els darrers anys unaexpansió devastadora de malalties, la tinta(Phytophothora cinnamoni Rands i Phytophothora cam-bivora (Petri) Buis.) i, sobretot, el xancre (Endothiaparasitica (Murr. A. i A.). Aquests fongs han malmèscompletament les plantacions situades en les altitudso exposicions límit pel castanyer. Avui en la zona delMontseny-Guilleries la majoria de perxades situadesper sota dels 700 m d’altitud o les situades en expo-sicions que no són completament obagues en altitudssuperiors, presenten un estat paupèrrim per l’atacdels fongs essent, a més, focus de propagació de lesmalalties infectant a les que encara són prou sanes.

Junt amb el ja de per sí definitiu problema dels fongs,s’hi afegeixen les pèssimes perspectives de mercatper a les perxes així com la desaparició del mercatdels subproductes (bastons i barres). En menys de 25anys les perxades han passat de ser un dels boscostradicionalment més rentables i base de l’economialocal d’alguns pobles de la comarca, a convertir-se enun problema pels silvicultors, ja que a més de noobtenir cap producte, cal una inversió important pera substituir l’espècie.

TRANSFORMACIÓ DE LES PERXADES AMOLLFULLEDA

L’any 1990 s’inicià la transformació de les perxades dela finca. Hi ha vàries experiències realitzades en lesdiferents perxades que s’han anat tallant d’ençà i enles que en totes elles s’han introduït altres espècies.Com veurem, el pi insigne (Pinus radiata D. Don) és laprincipal espècie plantada ja que la situació, sòl i climasón òptims per aquest pi, de gran creixement i accep-tació en el mercat.

Plantació de pi insignis a un marc de 12 x 2 m

L’objectiu inicial del propietari al realitzar aquestaplantació a baixa densitat (415 peus/ha) fou la d’a-conseguir una massa mixta de castanyer i pi. Encara escontempla un aprofitament de les perxes al final del

torn i es concentren tots els esforços de la plantacióen un nombre mínim de peus introduïts. Cal afegir-hialtres aspectes de caire paisatgístic i de prevenciód’incendis, al no realitzar una transformació radical delbosc de planifolis.

L’any 1990 es plantà la Baga de Ramilans seguint elmarc de plantació descrit, essent aquesta la primeraexperiència (Foto 4). Els treballs que s’han realitzat haestat els següents:

• Estassades anuals durant els primers 4 anys, passantinclús dues vegades per any. Es localitzen a 2 m, abanda i banda de les línies de plantació, on es tallatota la vegetació.A la resta de superfície no s’actua.

• L’any 1994 s’estassa tota la superfície, aclarint elstanys de les perxes.

• L’any 2001 s’estassen de nou les línies de plantació.Es realitza la poda fins a 2 m de tots els pins.Tambés’estassen els claps on les perxes presenten bonaspecte i els seleccionen de nou els peus. Ja s’ob-serva però una elevada mortalitat de les perxes,que posa en dubte un futur aprofitament.

Es preveu realitzar l’any 2003 una aclarida de pi, dis-minuint la densitat fins a 200-250 peus/ha i la podaalta, fins a 7 m, dels tots els peus respectats.

Experiències realitzades amb altres espècies

L’any 1991 es plantà, seguint el mateix sistema, la Bagade Pere Bort on, a més del pi insigne, s’introduí amode de prova unes línies d’avet de Douglas(Pseudotsuga menziesii Franco), avet comú (Abies albaMill.) i cirerer (Prunus avium L.). L’objectiu de la provaés valorar el comportament d’aquestes espècies per

I· SILVICULTURA DE L’ALZINAR / II· TRANSFORMACIÓ DE PERXADES

Foto 4. Plantació de pi insignis a 12x2 m en una per-xada (Baga de Ramilans, Mollfulleda, Arbúcies, any1998)

a introduir-les en altres perxades dins del Parc delMontseny, on el pi insigne no té l’acceptació de l’òr-gan administrador d’aquest espai natural.

La Baga de Pere Bort es situa per sobre de 650 m d’al-titud, amb una orientació NO.

En el cas del pi el programa de feines ha estat elmateix. Per a les altres espècies, tal i com queda palèssobre el terreny, el nombre d’estassades s’ha incre-mentat notablement degut al menor creixement ini-cial de les espècies.A més a més, el desenvolupamentde les perxes acompanyants és molt superior al de lesespècies introduïdes pel que els efectes d’ombreiglateral són importants.

L’estat actual de la parcel·la ja permet imaginar quecaldrà seguir eliminant les perxes del voltant de leslínies per a evitar que aquestes no dominin als indivi-dus plantats. En canvi el pi insigne ja s’ha escapat persobre el castanyer, mostrant un aspecte vigorós moltencoratjador.

En el cas del cirerer s’hi afegeix el risc de possiblespatologies al tractar-se d’una espècie força més sensi-ble que les coníferes a l’atac de fongs.

Amb el temps transcorregut des de la plantació finsara sembla clar que, de moment, el pi insigne és elmillor candidat a l’hora de transformar una perxada jaque el seu ràpid creixement des dels estadis inicials dela plantació li permet competir a curt termini amb larebrotada de les soques de castanyer.

Plantació de pi insignis i suro a un marc de 5 x 3 m

La Baga Llarga ascendeix des dels 350 de la part baixafins a 500 m, amb una exposició O. L’any 2001 es tallàarreu. L’estat sanitari de les perxes és força dolent pelque ja no es preveu un futur aprofitament. Ambaquesta premissa s’ha considerat realitzar una trans-formació total de la perxada, reduint el marc de plan-tació del pi a 5 x 3 m (667 peus/ha). La reducció delmarc de plantació ha comportat un increment impor-tant de la feina de plantació a l’haver de “netejar” debranques el doble de línies.

En la part alta de la perxada ja hi ha alguns peus desuro que espontàniament s’han introduït en la perxa-da, procedents de la sureda veïna. En aquesta zonas’ha sembrat gla de suro en lloc del pi insigne.

El marc és el mateix, sembrant 3 glans en cada clot. Lasembra es realitzà la tardor (octubre) abans de la plan-tació del pi (gener), per tal d’assegurar la naixença delsplançons. Aquests avui presenten un aspecte immillo-rable, amb molt poques baixes. Lògicament el nombrede futures estassades en les línies de suro serà superioral de les pi degut al menor creixement de l’espècie.

En totes les plantacions recents realitzades aMollfulleda amb pi insigne la densitat de plantació ésbaixa (415 i 667 peus/ha). L’objectiu és disminuir almàxim les despeses inicials de plantació, estassades ipoda baixa i reduir a només una les aclarides de pi nocomercialitzables. La qualitat del planter de pi insignepermet en general arriscar-se més que en altres espè-cies a l’hora d’augmentar el marc de plantació.

75

XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES

BIBLIOGRAFIA

Balgañón, M. (inèdit). Selvicutura I i II. Universidad Poli-técnica de Madrid. Departamento de silvopascicultura.

Bolòs, O. 1983. La vegetació del Montseny. Diputacióde Barcelona. Servei de Parcs Naturals, Barcelona.

Bolòs, O. i Vigo, J. 1984 i 1990. Flora dels PaïsosCatalans.Volum I i II. Editorial Barcino. Barcelona.

Broncano, M. J.; Riba, M.; Retana, J. 1998. Seed germina-tion and seedling performance of two Mediterraneantree species, holm oak (Quercus ilex L.) and aleppopine (Pinus halepensis Mill.): a multifactor experimen-tal approach. Plant Ecology, 138:17-26.

Consorci Forestal de Catalunya (CFC). 2003. RevistaCatalunya Forestal. CFC.

Espelta, J. M.; Gené, C.; Retana, J.; Terradas, J. 1992.Structure of mixed holm oak (Quercus ilex) aleppopine (Pinus halepensis) forests in Northeastern Spain.In: A. Teller, P. Mathy, J.N.R. Jeffers (eds) Responses offorest ecosystems to enviromental changes. Elsevier,Londres, pp. 892-894.

Espelta, J. M.; Riba, M.; Retana, J. 1995. Patterns of see-dling recruitment in West-Mediterranean Quercusilex forests influenced by canopy development.Journal of Vegetation Science, 6:465-472

Folch, R. 1981. La vegetació dels Països catalans.Editorial Ketrés. Barcelona.

Gracia et. al. 2001. Inventari Ecològic i Forestal deCatalunya. Regió Forestal III. Centre de RecercaEcològica i Forestal de Catalunya. Universitat autòno-ma de Barcelona.

Gracia, M., Retana, J. 1996. Effect of site index and thin-ning management on the structure of the holm oakforests of the Montseny and Les Guilleries massifs (NESpain). Annales des Sciences Forestières, 53: 571-584.

Hereter, A. 1990. Els sòls forestals del massís delMontseny. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.Facultat de Biologia.

Pita Andreu, P. i Espelta, J. M. 1990. Estudio de la pro-ducción de madera de los bosques del Montseny.Universitat Autònoma de Barcelona. Departamentd’Ecologia, Facultat de Ciències.

Retana, J.; Riba, M.; Castell, C.; Espelta, J. M. 1992.Regeneration by sprouting of holm oak (Quercus ilex)stands exploited by selection thinning. Vegetatio99/100: 355-364.