XXVI Jornades Científiques

150
- 1 - XXVI Jornades Científiques d’Ensenyament Secundari de Badalona

description

XXVI Jornades Científiques

Transcript of XXVI Jornades Científiques

Page 1: XXVI Jornades Científiques

- 1 -

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Page 2: XXVI Jornades Científiques

- 2 -

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

XXVI JORNADES CIENTÍFIQUESXXVI JORNADES CIENTÍFIQUESXXVI JORNADES CIENTÍFIQUESXXVI JORNADES CIENTÍFIQUES D’ENSENYAMENT SECUNDARID’ENSENYAMENT SECUNDARID’ENSENYAMENT SECUNDARID’ENSENYAMENT SECUNDARI

DE BADALONADE BADALONADE BADALONADE BADALONA

Centres participantsCentres participantsCentres participantsCentres participants Col·legi Badalonès

Col·legi Maristes Champagnat

Col·legi Sant Andreu

Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo

Escola Mare de Déu de l’Assumpció

Institut Badalona VII

Institut Barres i Ones

Institut Ferran Tallada

Institut Isaac Albèniz

Institut Júlia Minguell

Institut La Llauna

Institut La Pineda

Institut Pau Casals

Institut Pompeu Fabra

Page 3: XXVI Jornades Científiques

- 3 -

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Comissió organComissió organComissió organComissió organitzadora:itzadora:itzadora:itzadora: Ajuntament de Badalona Àrea d’Educació, Esports i Joventut Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat Escola de Natura Angeleta Ferrer Escola del Mar. Centre d’Estudis Marins Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Centre de Recursos Pedagògics de Badalona Secretaria de les Jornades Científiques:Secretaria de les Jornades Científiques:Secretaria de les Jornades Científiques:Secretaria de les Jornades Científiques: Escola de Natura Angeleta Ferrer Tel. 933 950 105 [email protected] Escola del Mar. Centre d’Estudis Marins Tel. 933 843 674 [email protected] Centre de Recursos Pedagògics de Badalona Tel. 934 602 226 [email protected] Web de les jornades: agora.xtec.cat/se-badalona/intranet/ Amb el patrocini de:Amb el patrocini de:Amb el patrocini de:Amb el patrocini de: Il·Lustració de la portada: Roser Bosch Maquetació: Glòria Ortega, Josep Biayna Impressió: Impresores Lumer, SL Dipòsit Legal:

Page 4: XXVI Jornades Científiques

- 4 -

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

PRESENTACIÓPRESENTACIÓPRESENTACIÓPRESENTACIÓ Les Jornades Científiques d’Ensenyament Secundari de Badalona van iniciar-se durant el curs 1986-87 quan el professorat dels seminaris de ciències naturals i de física i quí-mica de l’Institut La Llauna va plantejar-se realitzar unes jornades on l’alumnat portés a terme una tasca de recerca seguint una metodologia científica. L’objectiu fonamental que es pretenia era que els mateixos alumnes fossin els respon-sables de tot el procés, des de la fase inicial d’elecció del tema que treballarien, els objectius, materials i mètodes més adequats, fi ns a les conclusions i elaboració dels documents necessaris per a facilitar-ne l’exposició davant dels seus companys. En de-fi nitiva: es pretenia motivar els alumnes a implicar-se amb la ciència, a aprendre amb més protagonisme i a esdevenir ells mateixos comunicadors de coneixement. En aquell moment, els alumnes presentaven els treballs de manera voluntària, guiats i animats també de manera voluntària pels seus professors, fora de l’horari obligatori, com a complement del currículum ordinari. La proposta va ser molt ben rebuda i, en els següents cursos, altres centres comença-ren a participar en les Jornades. La col·laboració d’altres entitats en l’organització i realització va ser fonamental. L’Escola de Natura i l’Escola del Mar de l’Ajuntament de Badalona, el Centre de Recursos Peda-gògics de Badalona del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement també de la Generalitat de Catalunya, van permetre donar el salt defi nitiu: un gran interès per les Jornades, unes bones instal·lacions on portar-les a terme i la publicació del recull de treballs presentats. Amb la implantació de la LOGSE, la majoria dels treballs van passar a ser exposicions del Treball de Recerca obligatori del batxillerat. Però això no va ser un fet negatiu sinó tot el contrari: la possibilitat que els Treballs de Recerca poguessin presentar-se en un context com el de les Jornades arrodonia el seu valor educatiu. I de cara al futur? La nostra societat, cada cop més sensibilitzada en qüestions referents als nous des-cobriments científi cs i tecnològics, demana ser ben informada en tot allò que suposa una novetat. Cal saber explicar, comunicar, compartir i debatre. I les Jornades volen ser, ara més que mai, un d’aquests possibles espais de trobada i comunicació, amb els alumnes com a grans protagonistes: són ells qui presenten, són ells qui debaten, són ells qui comuniquen. L’esforç dels alumnes per dur a terme aquests treballs científi cs, tecnològics, artístics, fi losòfi cs, històrics o sociològics ha estat gran, així com també ha estat molt alt el rigor en el seguiment de la metodologia científi ca en tots els casos.De ben segur que tothom n’ha tret un bon aprenentatge, un bon punt de partida per a un futur d’exigència personal, de feina ben feta. Res més adient per a la memòria i estímul futurs que aquest llibre amb el recull de tots aquests treballs.

La Comissió Organitzadora de les Jornades CienLa Comissió Organitzadora de les Jornades CienLa Comissió Organitzadora de les Jornades CienLa Comissió Organitzadora de les Jornades Científiquestífiquestífiquestífiques

Page 5: XXVI Jornades Científiques

- 2 -

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

ÍNDEXÍNDEXÍNDEXÍNDEX ¿A la sombra o en el punto de mira?¿A la sombra o en el punto de mira?¿A la sombra o en el punto de mira?¿A la sombra o en el punto de mira? Elisabet Maruenda Joya / Institut Pompeu Fabra

American DialectsAmerican DialectsAmerican DialectsAmerican Dialects Mario García García / Col·legi Sant Andreu

Anàlisi químic mitjaAnàlisi químic mitjaAnàlisi químic mitjaAnàlisi químic mitjançant una fotografiançant una fotografiançant una fotografiançant una fotografia Andrea Maldonado Alcántara / Col·legi Mare de Déu de l'Assumpció Aprofitament de recursos a l’habitatgeAprofitament de recursos a l’habitatgeAprofitament de recursos a l’habitatgeAprofitament de recursos a l’habitatge Francisco Martínez Rabadan /Institut Ferran Tallada

Audrey Hepburn, l'elegància d'un diamantAudrey Hepburn, l'elegància d'un diamantAudrey Hepburn, l'elegància d'un diamantAudrey Hepburn, l'elegància d'un diamant Anna Pardo Fernàndez /Institut Isaac Albèniz

Catedrals a Espanya: Història, art i societatCatedrals a Espanya: Història, art i societatCatedrals a Espanya: Història, art i societatCatedrals a Espanya: Història, art i societat Àngel Acedo Garcia / Col·legi Maristes Champagnat

Ciència i literatura. Aspectes científics a lesCiència i literatura. Aspectes científics a lesCiència i literatura. Aspectes científics a lesCiència i literatura. Aspectes científics a les novel· novel· novel· novel·les d’Agatha les d’Agatha les d’Agatha les d’Agatha ChristieChristieChristieChristie Laura Martínez Verbo / Col·legi Badalonès

Comentari dels leitmotiv a l'Comentari dels leitmotiv a l'Comentari dels leitmotiv a l'Comentari dels leitmotiv a l'obra de Quim Monzóobra de Quim Monzóobra de Quim Monzóobra de Quim Monzó Alejandro Ponce Hidalgo / Institut Pau Casals ¿Cómo realizar un documental?¿Cómo realizar un documental?¿Cómo realizar un documental?¿Cómo realizar un documental? Yaiza Terron Romero / Institut Badalona VII Desviacions d’esquena entre els jovesDesviacions d’esquena entre els jovesDesviacions d’esquena entre els jovesDesviacions d’esquena entre els joves Laia Martos Pérez / Institut La Pineda

Disseny de l’automòbil: aerodinàmica Disseny de l’automòbil: aerodinàmica Disseny de l’automòbil: aerodinàmica Disseny de l’automòbil: aerodinàmica o estètica?o estètica?o estètica?o estètica? Adrià Alves Padrós / Col·legi Badalonès

Disseny de la marca i les aplicacions d’una botiga de robaDisseny de la marca i les aplicacions d’una botiga de robaDisseny de la marca i les aplicacions d’una botiga de robaDisseny de la marca i les aplicacions d’una botiga de roba Ruth Farré Carreras / Escola d'art i superior de disseny Pau Gargallo Efectes del tabac en la morfologia dels pulmonsEfectes del tabac en la morfologia dels pulmonsEfectes del tabac en la morfologia dels pulmonsEfectes del tabac en la morfologia dels pulmons Joan Gea Rubio / Institut La Pineda

Page 6: XXVI Jornades Científiques

- 3 -

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

El cos contra el cos. L’esclerosi múltiple: una malaltia autoimmunitàriaEl cos contra el cos. L’esclerosi múltiple: una malaltia autoimmunitàriaEl cos contra el cos. L’esclerosi múltiple: una malaltia autoimmunitàriaEl cos contra el cos. L’esclerosi múltiple: una malaltia autoimmunitària Maria del Mar Brossa de la Piedra / Col·legi Sant Andreu El món de les neuronesEl món de les neuronesEl món de les neuronesEl món de les neurones Adrián Rodríguez Torres / Col·legi Maristes Champagnat

El trastorn per dèficit d’atencióEl trastorn per dèficit d’atencióEl trastorn per dèficit d’atencióEl trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat amb hiperactivitat amb hiperactivitat amb hiperactivitat Marta Cabanas Pegado / Institut Ferran Tallada

Els somnis i la consolidació de la memòriaEls somnis i la consolidació de la memòriaEls somnis i la consolidació de la memòriaEls somnis i la consolidació de la memòria Meritxell Gómez Martínez / Col·legi Maristes Champagnat Els telèfons mòbils i els éssers viusEls telèfons mòbils i els éssers viusEls telèfons mòbils i els éssers viusEls telèfons mòbils i els éssers vius Estefania Horcas Rosa / Institut Ferran Tallada

És suficient amb un anàlisi de sang i una radiografia perÉs suficient amb un anàlisi de sang i una radiografia perÉs suficient amb un anàlisi de sang i una radiografia perÉs suficient amb un anàlisi de sang i una radiografia per diagnosticar ràpidament un diagnosticar ràpidament un diagnosticar ràpidament un diagnosticar ràpidament un càncer de pulmó?càncer de pulmó?càncer de pulmó?càncer de pulmó? Anna Sánchez Serra / Institut Isaac Albèniz

Faraons sense barba; les reines faraóFaraons sense barba; les reines faraóFaraons sense barba; les reines faraóFaraons sense barba; les reines faraó Adriana Brun López / Col·legi Maristes Champagnat

Hi ha memòria olfactHi ha memòria olfactHi ha memòria olfactHi ha memòria olfactiva?iva?iva?iva? Alba Collado Cortés /Institut Isaac Albèniz

Hivernacle automatitzatHivernacle automatitzatHivernacle automatitzatHivernacle automatitzat Francisco Navarro / Institut Barres i Ones

Hotel el Joglar. Reviu la història i escriu la tevaHotel el Joglar. Reviu la història i escriu la tevaHotel el Joglar. Reviu la història i escriu la tevaHotel el Joglar. Reviu la història i escriu la teva Eva Espanyol / Institut Barres i Ones

Joves EmprenedorsJoves EmprenedorsJoves EmprenedorsJoves Emprenedors Marta Pérez Pascual / Col·legi Sant Andreu

L’acció de la pressió en sòlids i fluids L’acció de la pressió en sòlids i fluids L’acció de la pressió en sòlids i fluids L’acció de la pressió en sòlids i fluids Juan Carrillo Reixach, Alejandro Aguilera Flores / Institut Júlia Minguell L’aprenentatge. La conducta resultant del condicionament.L’aprenentatge. La conducta resultant del condicionament.L’aprenentatge. La conducta resultant del condicionament.L’aprenentatge. La conducta resultant del condicionament. Helena Adalid Marín / Col·legi Sant Andreu

La bellesa a l'AntiLa bellesa a l'AntiLa bellesa a l'AntiLa bellesa a l'Antic Egiptec Egiptec Egiptec Egipte Lorena Martín Portela / Institut La Llauna

Page 7: XXVI Jornades Científiques

- 4 -

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

La ciutat parla per si mateixaLa ciutat parla per si mateixaLa ciutat parla per si mateixaLa ciutat parla per si mateixa Sonia Maza López / Escola d'art i superior de disseny Pau Gargallo

La contaminación del río BesósLa contaminación del río BesósLa contaminación del río BesósLa contaminación del río Besós Ana Isabel Martínez Frías / Col·legi Mare de Déu de l'Assumpció

La intrLa intrLa intrLa introspecció a la mediacióospecció a la mediacióospecció a la mediacióospecció a la mediació Mònica Moraleda Pérez / Col·legi Mare de Déu de l'Assumpció

La meva preparació per córrer els 10 KmLa meva preparació per córrer els 10 KmLa meva preparació per córrer els 10 KmLa meva preparació per córrer els 10 Km Natalia Kuzmak / Institut Júlia Minguell La teva respiració pot ser rLa teva respiració pot ser rLa teva respiració pot ser rLa teva respiració pot ser realment una barrera per a tu?ealment una barrera per a tu?ealment una barrera per a tu?ealment una barrera per a tu? Saray Álvarez Roman, Verónica Robles Arufe / Centre d’Estudis Secundaris Joan Maragall L'economia i les migracionsL'economia i les migracionsL'economia i les migracionsL'economia i les migracions Andrea Lisseth Eras Valarezo / Institut Pompeu Fabra

Levitació magnètica amb superconductors: aplicació pràctica en trensLevitació magnètica amb superconductors: aplicació pràctica en trensLevitació magnètica amb superconductors: aplicació pràctica en trensLevitació magnètica amb superconductors: aplicació pràctica en trens Belén Luque López / Col·legi Maristes Champagnat

L’òptica i la visió humanaL’òptica i la visió humanaL’òptica i la visió humanaL’òptica i la visió humana Esther Agut Ruiz, Raquel Pareja Álvarez / Institut Júlia Minguell

Malaltia de moda: estudi epidemiològic de la MPOC i la TuberculosiMalaltia de moda: estudi epidemiològic de la MPOC i la TuberculosiMalaltia de moda: estudi epidemiològic de la MPOC i la TuberculosiMalaltia de moda: estudi epidemiològic de la MPOC i la Tuberculosi Marina Muzas Perez, Marina Coma Barbarà / Institut Badalona VII Puja a la muntanya russa de Puja a la muntanya russa de Puja a la muntanya russa de Puja a la muntanya russa de la físicala físicala físicala física Cristina Ferrer Teixidor / Institut La Llauna

Química Forense: realitat o ficció. El paper de la química en la Química Forense: realitat o ficció. El paper de la química en la Química Forense: realitat o ficció. El paper de la química en la Química Forense: realitat o ficció. El paper de la química en la investigació criminalinvestigació criminalinvestigació criminalinvestigació criminal Oscar Benito Pérez / Col·legi Badalonès

Ratolí de la ciènciaRatolí de la ciènciaRatolí de la ciènciaRatolí de la ciència Núria Carranco Cruz / Institut Pompeu Fabra RealiRealiRealiRealització d’un videocliptzació d’un videocliptzació d’un videocliptzació d’un videoclip Belén Bandera Villarrasa / Escola d'art i superior de disseny Pau Gargallo Relació de la temperatura amb l'anatomia i el desenvolupament de la larva del cuc de Relació de la temperatura amb l'anatomia i el desenvolupament de la larva del cuc de Relació de la temperatura amb l'anatomia i el desenvolupament de la larva del cuc de Relació de la temperatura amb l'anatomia i el desenvolupament de la larva del cuc de sedasedasedaseda Irene Troyano Luis / Institut La Pineda

Page 8: XXVI Jornades Científiques

- 5 -

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Residus i energiaResidus i energiaResidus i energiaResidus i energia Carlos Jiménez-Moreno Jiménez / Col·legi Badalonès

Riure per viure Riure per viure Riure per viure Riure per viure ----La risoteràpiaLa risoteràpiaLa risoteràpiaLa risoteràpia---- Laura de Miguel Veguillas / Col·legi Sant Andreu

Simulació teòrica d’una reacció de tautomeriaSimulació teòrica d’una reacció de tautomeriaSimulació teòrica d’una reacció de tautomeriaSimulació teòrica d’una reacció de tautomeria Jennifer Segura Guerrero /Institut La Pineda

Tècniques hiperrealistes al segle XTècniques hiperrealistes al segle XTècniques hiperrealistes al segle XTècniques hiperrealistes al segle XXIXIXIXI Miriam Armayones Gil / Escola d'art i superior de disseny Pau Gargallo Toscani: Reclam i persuasióToscani: Reclam i persuasióToscani: Reclam i persuasióToscani: Reclam i persuasió Judith Albaladejo de la Torre / Escola d'art i superior de disseny Pau Gargallo Un altre món és possibleUn altre món és possibleUn altre món és possibleUn altre món és possible Alberto Roa / Institut Isaac Albèniz Una façanUna façanUna façanUna façana dels anys 30 amb interiors del segle XXI: Projecte de a dels anys 30 amb interiors del segle XXI: Projecte de a dels anys 30 amb interiors del segle XXI: Projecte de a dels anys 30 amb interiors del segle XXI: Projecte de reforma d’una casa amb reforma d’una casa amb reforma d’una casa amb reforma d’una casa amb històriahistòriahistòriahistòria Laia Boloix Roura / Col·legi Badalonès Viabilitat dels semàfors solars a BadalonaViabilitat dels semàfors solars a BadalonaViabilitat dels semàfors solars a BadalonaViabilitat dels semàfors solars a Badalona Pau Llucià Gris / Col·legi Mare de Déu de l'Assumpció

Page 9: XXVI Jornades Científiques

6

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPHIPHIPHIPÓÓÓÓTESISTESISTESISTESIS A lo largo de la historia, muchas mujeres pertenecientes al ámbito científico y tecnológico han inventado o descubierto algo que se desconocía y no fueron reconocidas por ello o temieron que saliese a la luz por el hecho de ser mujer. ¿Qué hubiese ocurrido si estas mujeres hubiesen sido hombres? ¿La tecnología y la ciencia estarían más desarrolladas?

Ada LovelaceAda LovelaceAda LovelaceAda Lovelace DISEDISEDISEDISEÑÑÑÑOOOO EXPERIMENTAL EXPERIMENTAL EXPERIMENTAL EXPERIMENTAL En el momento en que he formulado las preguntas anteriores, surgió otra

secundaria: ¿Por qué hay tan pocas mujeres dirigidas a la ciencia y la tecnología? Para poder responder a estas, decidí centrarme en los siglos XIX y XX, puesto que en esos momentos fue cuando la tecnología y la ciencia más avanzaron. De esta manera, primero redacté un contexto político-social de la mujer a nivel mundial y nacional de la mujer de dichos siglos, para saber cuál era el papel de la mujer en esos tiempos y qué provocaba tanto rechazo hacia éstas. A continuación investigué para obtener un ejemplo para cada uno de los contextos de mujeres inventoras o primerizas. Así pues, a nivel internacional, escribí la biografía de Ada Lovelace, que fue la inventora del primer sistema de software. Ella me aportó una justificación a la hipótesis, pues se le había negado el reconocimiento de su creación por el hecho de ser mujer. A nivel nacional, escogí a Mari Pepa Colomer, que fue la primera aviadora española. Ella me aportó un ejemplo de mujer que, a pesar de luchar por ser aviadora y conseguir ser aceptada, al final tuvo que dejar de hacerlo por el hecho de ser mujer. En definitiva, mis preguntas ya estaban contestadas pero para darle más soporte a las respuestas decidí investigar a Dolors Aleu i Riera, la primera doctora del estado español a la cual no se le permitió acceder al examen de grado hasta tres años

¿A LA SOMBRA O EN EL PUNTO DE MIRA?¿A LA SOMBRA O EN EL PUNTO DE MIRA?¿A LA SOMBRA O EN EL PUNTO DE MIRA?¿A LA SOMBRA O EN EL PUNTO DE MIRA? _____________ Autora Tutora Elisabet Maruenda JoyaElisabet Maruenda JoyaElisabet Maruenda JoyaElisabet Maruenda Joya Gemma Alsina CasasGemma Alsina CasasGemma Alsina CasasGemma Alsina Casas Centre IIIInstitutnstitutnstitutnstitut Pompeu Fabra Pompeu Fabra Pompeu Fabra Pompeu Fabra

Page 10: XXVI Jornades Científiques

7

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

después de acabar su carrera por el hecho de ser mujer. Además de redactar su biografía y analizar un testimonio de su bisnieta, también analicé su tesis doctoral en la cual defendía el derecho de las mujeres a instruirse, subrayando la materia científica. Ella me aportó la información necesaria para acabar de justificar mi trabajo de investigación y demostrar que la mujer tiene derecho a instruirse y que, por lo tanto, esta puede inventar y descubrir, y debe ser reconocida por ello. Para responder a la pregunta secundaria, además de toda la información que había obtenido de lo investigado anteriormente, decidí hacer dos entrevistas para acabar de saber por qué había tan pocas mujeres actualmente dirigidas a la tecnología y la ciencia. De esta manera, acudí a Mónica Oltra, diputada en las Cortes Valencianas, y a Ángel Mota, profesor en el Institut Pompeu Fabra. Los escogí a ellos porque, por una parte, la primera me podía aportar una opinión política y social por su implicación en la sociedad como mujer y, por otra parte, el segundo me podía aportar una opinión como testigo de la situación de la mujer en dichas materias y como hombre. CONCLUSIONCONCLUSIONCONCLUSIONCONCLUSIONEEEESSSS Finalmente, demostré mi hipótesis: sí había mujeres que habían inventado algo y, además, ellas no fueron reconocidas por ello. Además, mis preguntas fueron contestadas: Por un lado, si esas mujeres hubiesen sido hombres, hoy en día estaríamos hablando de otra sociedad,

otra tecnología, y otra ciencia probablemente mucho más desarrolladas. Por otro lado, en referencia a la pregunta secundaria, hay tan pocas mujeres dirigidas hacia la ciencia y la tecnología porque siguen existiendo con bastante intensidad la desigualdad entre hombres y mujeres, a pesar de que se divulgue lo contrario.

Dolors Aleu i RDolors Aleu i RDolors Aleu i RDolors Aleu i Rieraieraieraiera Así pues, llegué a la conclusión de que el no reconocimiento de la mujer por sus hallazgos ha sido negativo para el desarrollo del mundo, que la mujer es capaz y necesita ser instruida, pues de ella depende el porvenir de la humanidad, que existen grandes paralelismos entre la situación de la mujer en la tecnología, la ciencia y la política y, por último, que la desigualdad entre hombres y mujeres sigue todavía vigente en nuestro día a día.

Page 11: XXVI Jornades Científiques

8

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÓTESIHIPÓTESIHIPÓTESIHIPÓTESI A causa dels moviments socials, culturals, ètnics i econòmics a Nord Amèrica sorgiran nous dialectes, en part degut a aquest constant moviment de masses. La hipòtesi s’emmarca en un estudi sociocultural per tal de reflectir els reajustaments lingüístics de l’anglès en etapes futures. DISSENY EXPEDISSENY EXPEDISSENY EXPEDISSENY EXPERIMENTALRIMENTALRIMENTALRIMENTAL En la cultura popular, un dialecte és l’ús que una persona en dóna de la llengua. En conseqüència, és un fenomen normal que el ciutadà mitjà consideri els dialectes com quelcom separador quan, en realitat, es caracteritzen per ser un element que cohesiona les masses per la facilitat d’identificació del grup que hi parla un dialecte o un altre. Amb tot, els professionals han considerat el terme com un conjunt de trets que identifiquen un grup de parlants en una zona, per tant, aquesta serà la definició de partida que utilitzarem per tal d’analitzar els diferents dialectes a l’espai geogràfic de Nord Amèrica i tractarem d’esbrinar els futurs que hi podrien sorgir a partir d’aquest estudi. Posteriorment ens endinsarem en la part més densa del treball: els quatre dialectes nord-americans més importants i coneguts en l’actualitat: Els Southern, Midland, Western, and Northern Dialects, segons la regió on es donen i el nombre de parlants del que hi gaudeixen. També focalitzarem el nostre estudi en els models de dispersió dels dialectes,

anomenats Wave Model and Hierarchical Model, i el model invers que contribueix a la desaparició de tots aquells dialectes que no gaudeixen d’un gran grup demogràfic que n’hi parla. Es farà una especial menció als dialectes anomenats com Dialects in a dying state, prova essencial d’aquesta conversió demogràfica i el seu efecte en la llengua anglesa en general. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Verificació de la hipòtesi. És altament probable que en el nou mil·lenni assistim a la formació de nous dialectes en la zona compresa pel territori Nord-americà arran dels factors socioculturals ja analitzats així com els moviments migratoris esmentats en el treball. Per tant, desapareixeran aquells que han quedat isolats per qüestions de poca incidència demogràfica en virtut d’altres que tindran una major ingerència, sobre tot en la zona de Nova York, Nova Anglaterra i Maine, que han experimentat un important índex d’immigració en el passat any. A més a més, en la regió dels Midland i Southern Dialects s’estan donant, per posar un exemple fefaent, moviments migratoris hispanoamericans importants que incentivarien el sorgiment d’un nou dialecte de caire hispà en un futur immediat. Tot això quedaria suportat per les traces de d’idioma espanyol que hi resten en la superfície lingüística de la zona esmentada en l’actualitat.

AMERICAN DIALECTSAMERICAN DIALECTSAMERICAN DIALECTSAMERICAN DIALECTS _____________ Autor Tutora Mario Garcia GarciaMario Garcia GarciaMario Garcia GarciaMario Garcia Garcia Eva OliverEva OliverEva OliverEva Oliverasasasas Centre Col·legi Sant Andreu Col·legi Sant Andreu Col·legi Sant Andreu Col·legi Sant Andreu

Page 12: XXVI Jornades Científiques

9

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÒTESISHIPÒTESISHIPÒTESISHIPÒTESIS Aquest treball consisteix en com poder fer una anàlisi química mitjançant una fotografia. La meva pregunta inicial va ser si es podia establir una relació lineal entre la concentració d’una dissolució i els paràmetres del color.

DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL

Per poder confirmar la meva hipòtesi, vaig mirar d’establir una relació lineal entre la concentració d’una mostra i el color que adoptava segons la quantitat d’analit que contingués. La metodologia va ser la

següent: preparació de diferents dissolucions de concentracions conegudes que, per tant, adoptarien diferents graduacions del color (a més concentració, més color). Seguidament feia la fotografia a cadascuna d’aquestes dissolucions; i per últim, mitjançant una de les aplicacions d’un programa informàtic, concretament el Gimp, feia l’anàlisi de les fotografies de la següent manera: agafava la mostra més concentrada i la comparava amb la resta de mostres perquè totes fossin del mateix color.

Això ho aconseguia amb el programa que em permetia fixar un valor numèric als tres paràmetres del color: to, lluminositat i saturació. Tot això ho feia per posteriorment poder fer les tres respectives representacions (una per cada paràmetre) amb les respectives equacions i coeficients de correlació i així observar l’alineació dels punts i l’exactitud dels meus resultats. El coeficient de correlació (R2) és un número que indica l’exactitud de la recta. Com més

ANÀLISI QUÍMIC MITJANÇANT UNA FOTOGRAFIAANÀLISI QUÍMIC MITJANÇANT UNA FOTOGRAFIAANÀLISI QUÍMIC MITJANÇANT UNA FOTOGRAFIAANÀLISI QUÍMIC MITJANÇANT UNA FOTOGRAFIA _____________ Autora Tutor Andrea Maldonado AlcántaraAndrea Maldonado AlcántaraAndrea Maldonado AlcántaraAndrea Maldonado Alcántara Oriol Diaz FontOriol Diaz FontOriol Diaz FontOriol Diaz Font Centre Col·legi Mare de Déu de l’Assumpció Col·legi Mare de Déu de l’Assumpció Col·legi Mare de Déu de l’Assumpció Col·legi Mare de Déu de l’Assumpció

Page 13: XXVI Jornades Científiques

10

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

proper és aquest número a la unitat, més exacta és la nostra gràfica. Un cop fet aquest estudi de concentracions i els respectius colors, ja tenia establerts uns paràmetres, per tant ja podia agafar un concentració desconeguda, sempre i quan es trobés en l’interval de concentracions, i determinar-ne la concentració exacta.

CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS En general, el marge d’error va ser gran. El més important va ser causat pel mètode utilitzat que era poc precís ja que la desviació estàndard era alta i per tant, hi havia molta diferència entre el valor real i el mesurat; i també és un mètode poc sensible perquè a concentracions baixes no podíem quantificar la concentració d’analit. Afortunadament ho vaig detectar a temps i vaig poder continuar amb la investigació. Finalment, després de realitzar molts experiments vaig poder confirmar la meva hipòtesi: es pot establir una relació entre la concentració d’una dissolució i els paràmetres del color.

Page 14: XXVI Jornades Científiques

11

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ La utilització massiva dels recursos del planeta i el seu malbaratament, sobretot pel que fa a l’aigua, m’ha portat a dur a terme el disseny d’un sistema d’aprofitament de l’aigua apte per un habitatge. Un dels meus objectius era fer un sistema que estigués a l’abast de tothom i que fos còmode de distribuir. Llavors, vaig decidir fer aquest disseny d’una manera determinada, cercant els productes amb la millor relació qualitat/preu, perquè fos econòmicament més viable que altres sistemes d’aquestes característiques. També buscava que alhora fos igual o millor quant a la seva consistència o qualitat de connexions. Com que els productes es troben separats, poden ser distribuïts segons les necessitats del consumidor, a diferència del que és més habitual, que tots els elements estan integrats en un únic bloc. La possibilitat que jo ofereixo, és situar el dipòsit d’emmagatzematge de les aigües grises, en un nivell inferior al lavabo i als altres punts de consum, per aprofitar al màxim la llei de la gravetat i permetre que els fluids caiguin pel seu propi pes. Però en el cas que el sistema no pugui ésser distribuït d’aquesta manera, no passa res. Si la distància entre els dipòsits i els punts de consum és massa gran, es pot solucionar el problema introduint una o diverses bombes d’aigua, que poden estar alimentades per l’energia que ens proporcionen les plaques fotovoltaiques. Així doncs, el canvi de distribució del

sistema, no ens suposarà un cost econòmic mensual (consum d’electricitat), però sí el cost de l’aparell. D’aquesta manera, les persones amb pocs recursos poden accedir a contribuir a la conservació del nostre estimat planeta adquirint un sistema relativament barat sense renunciar a la comoditat. DISSENYDISSENYDISSENYDISSENY EXPERIMENTAL EXPERIMENTAL EXPERIMENTAL EXPERIMENTAL Donat que aquest treball està basat en la creació d’un disseny, no podem parlar d’hipòtesi sinó de projecte. Així doncs, m’he centrat en crear el disseny anterior i a mostrar-lo. Aquest sistema d’aprofitament, està constituït, a grans trets, per dos dipòsits cilíndrics de polièster, a escala 1:12 en la maqueta, que en la realitat equivaldria a un dipòsit de 2500 litres. I un tercer dipòsit rectangular amb capacitat de 1000 litres on es durien a terme els processos per tal de netejar l’aigua.

- Un dels dipòsits cilíndrics, seria per emmagatzemar les aigües grises recollides pels canalons, per la dutxa, i aparells que alliberen aigua residual, excepte l’inodor.

- L’altre, seria per emmagatzemar

les aigües un cop ja han estat tractades i estiguin disposades per ser enviades als punts de consum de l’habitatge.

- I l’últim, seria el dipòsit on es

durien a terme els processos de neteja. Seria del mateix material que els altres,

APROFITAMENT DE RECURSOS A L’HABITATGEAPROFITAMENT DE RECURSOS A L’HABITATGEAPROFITAMENT DE RECURSOS A L’HABITATGEAPROFITAMENT DE RECURSOS A L’HABITATGE _____________ Autor Tutor Francisco Martínez RabadánFrancisco Martínez RabadánFrancisco Martínez RabadánFrancisco Martínez Rabadán Enric Teruel SanzEnric Teruel SanzEnric Teruel SanzEnric Teruel Sanz Centre Institut Ferran Tallada Institut Ferran Tallada Institut Ferran Tallada Institut Ferran Tallada

Page 15: XXVI Jornades Científiques

12

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

contindria un filtre de grava, amb sediments disposats de més fins i/o petits (com sorra), a més grossos (com pedres).

El funcionament del sistema que he ideat, en el fons és senzill. L’aigua que normalment enviaríem al clavegueram, des de la pica del lavabo, la dutxa, la rentadora, el rentavaixelles, etc, i aquelles de les que no ens solem adonar, com és el cas de l’aigua pluvial, és reconduïda mitjançant els baixants dels edificis, cap al indret on està situat el dipòsit d’emmagatzematge d’aigües brutes, en aquest cas, sota el lavabo (excepte les aigües procedents de l’inodor, que són aigües negres). Seguidament, l’aigua és enviada, ja sigui mitjançant una bomba o per gravetat, al dipòsit rectangular, on l’aigua només està de pas. En aquest moment, l’aigua és filtrada per un filtre de sediments, passant primerament per sorres molt fines, i posteriorment per graves i pedres de mida considerable. A continuació, l’aigua mig neta, passa al dipòsit d’emmagatzematge de l’aigua tractada (per una de les dues possibilitats anteriors), on aquesta, és desinfectada mitjançant clor, un recurs més barat i eficaç (que és el que busquem), i de forma addicional també amb un fluorescent de llum ultraviolada. Finalment, l’aigua ja apta per ser reutilitzada, resta en el darrer dipòsit esperant que hi hagi alguna demanda. A partir d’aquí, l’aigua sortirà per una canonada connectada amb el sistema principal d’abastiment d’aigua de la casa. Com és obvi, cada connexió entre dipòsits i canonades, estarà controlada amb una clau de pas, per poder tallar el subministrament en cas que hi hagi un

sobrefluxe d’aigua provocat per una forta pluja, per exemple. A més a més, es pot deduir, que el sistema en cap moment seria un sistema tancat, és a dir, un cicle, ja que sempre hi hauria pèrdues, ja sigui al realitzar el manteniment dels dipòsits, o per l’evaporació del líquid. A continuació veiem la maqueta, on es mostra el sistema i el recorregut que es dóna:

Per una altra banda, vaig aprofitar en la part general, per investigar, i només comprovar amb l’aigua, el fet que se substitueixin tots els elements que utilitzen gas, aigua i electricitat (convencionals), per altres de categoria AAA, eficients. D’aquesta petita investigació, vaig concloure, que si substituïm tots aquests aparells convencionals, per altres d’eficients, aconseguim reduir un 36%, en aigua, un 32% en electricitat, i un 16% en el gas, de la factura mensual (en algun cas trimestral). De tenir un consum de 73,00 €, 45,00 € i 88,00 € en una família de quatre individus, passem a un consum de 37,00 €, 30,00 € i 56,00 €. Per tant, l’estalvi total dels tres recursos, ascendeix a uns 122,00 €.

Page 16: XXVI Jornades Científiques

13

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

ElectricitatElectricitatElectricitatElectricitat AiguaAiguaAiguaAigua GasGasGasGas

Consum Consum Consum Consum

normalnormalnormalnormal 433kWh

33000

L

49 m3 =

580kWh

Preu (Preu (Preu (Preu (€)€)€)€) 88,30 72.65 45,02

Estalvi Estalvi Estalvi Estalvi

amb amb amb amb

aparells aparells aparells aparells

eficients eficients eficients eficients

(%)(%)(%)(%)

36,2% =

156,74kWh

49% =

16170

L

35% =

17,1 m3

o 203

kWh

Consum Consum Consum Consum

eficienteficienteficienteficient 276,26 kWh

16830

L

31,8 m3

= 377

kWh

Estalvi Estalvi Estalvi Estalvi

amb amb amb amb

aparells aparells aparells aparells

eficients eficients eficients eficients

(((( ))))

31,96 36,13 15,76

Preu Preu Preu Preu

eficient (eficient (eficient (eficient (€)€)€)€) 56,34 36,52 29,26

CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Mitjançant una petita investigació, s’ha pogut determinar que aquest sistema és un bon sistema pels motius següents:

- És un sistema en que el manteniment no és prioritari, és insignificant (es pot realitzar una vegada cada dos mesos). - L’amortització del cost de

l’adquisició, i la instal·lació, és notablement més baixa que la d’altres aparells que han estat dissenyats pel mateix fi.

- Es troba més a l’abast de

persones amb pocs recursos, ja que el seu preu és més reduït. - L’adquisició d’aquest sistema,

ajudarà a la conservació del medi i del nostre planeta, perquè no emet cap substància contaminant, i a més a més evita consumir i malgastar aigua. - La instal·lació de l’aparell es pot

realitzar segons les necessitats o les preferències del client. - Genera ingressos extres en les

rentes de les famílies que l’adquireixen perquè redueix la despesa d’aigua mensual en més d’un 60%.

Page 17: XXVI Jornades Científiques

14

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS “Audrey Hepburn, l’elegància d’un diamant”, no és només un treball sobre moda, sinó que també tracta temes com el cinema i la situació sociocultural de mitjans del segle XX. Audrey sempre m’ha semblat la millor actriu de tots els temps i un referent d’estil i sofisticació i, per això, no vaig dubtar en cap moment quin seria el tema de la meva recerca. L’actriu reuneix en la seva figura cinema i moda i, per tant, tot allò que més m’interessa.

En un inici tan sols sabia que volia fer el treball sobre l’actriu, però ràpidament vaig saber que ella, com a símbol d’estil, seria la protagonista d’un treball que tracta principalment sobre moda. Audrey és coneguda com una dona elegant i natural

que va marcar una generació de dones i que és font d’inspiració per molts. Una vegada que jo ja tenia coneixement d’això, vaig preguntar-me: Per què? Per què és Audrey un símbol d’estil? I, d’aquesta manera, va néixer la pregunta a la que dona resposta aquesta recerca. Una vegada formulada la pregunta inicial, vaig proposar la meva hipòtesi. Jo creia que Audrey fou una d’aquelles persones que neix amb estrella i ella mateixa va aconseguir arribar a ser icona de la moda, sense cap ajuda especial, només sent natural i espontània. Però, la resposta final és molt diferent a la plantejada en un inici. DESENVOLUPAMENTDESENVOLUPAMENTDESENVOLUPAMENTDESENVOLUPAMENT Abans d’introduir-me per complet en el món Audrey, vaig haver de conèixer tot allò que tenia relació amb ella. Per això, calia tenir coneixement del context sociocultural en que l’actriu va desenvolupar gran part de la seva carrera cinematogràfica, els anys cinquanta i seixanta. I, seguidament, era necessari elaborar un anàlisi sobre les tendències predominants durant aquests vint anys. Aquestes dues dècades van suposar un canvi de cent vuitanta graus dins del món de la moda, i gràcies a això, la dona va viure una alliberament que va ser una gran revolució cultural. Quan ja tenia un ampli coneixement sobre el món en que vivia l’actriu, vaig centrar tota la meva atenció en la protagonista del meu treball. Després de llegir molts llibres sobre ella i conèixer amb gran profunditat la seva biografia, vaig comprendre moltes

AUDREY HEPBURN, L’ELEGÀNCIA D’UN DIAMANTAUDREY HEPBURN, L’ELEGÀNCIA D’UN DIAMANTAUDREY HEPBURN, L’ELEGÀNCIA D’UN DIAMANTAUDREY HEPBURN, L’ELEGÀNCIA D’UN DIAMANT _____________ Autora Tutora Anna Pardo FernándezAnna Pardo FernándezAnna Pardo FernándezAnna Pardo Fernández Rosa Maria PardoRosa Maria PardoRosa Maria PardoRosa Maria Pardo Centre Institut Isaac Albèniz Institut Isaac Albèniz Institut Isaac Albèniz Institut Isaac Albèniz

Page 18: XXVI Jornades Científiques

15

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

coses que m’ajudarien a completar el meu treball, com per exemple, que l’actriu mostrava amb la seva roba la seva personalitat. I que aquesta va estar marcada pels successos que tingueren lloc durant la seva intensa vida.

Hubert de Givenchy, el magnífic dissenyador d’origen francès, és el segon protagonista del meu treball. Ell va ser molt més que un dels millors amics de l’actriu, va convertir-se en el seu creador fetitxe i ella va esdevenir la seva musa. Després de trobar-se per casualitat l’any 1953 res va tornar a ser el mateix per cap dels dos. Entre ells va néixer una espècie de connexió que els dugué a complementar-se de meravella. Givenchy va ser el dissenyador del vestuari de pel·lícules tant importants com Breakfast at Tiffany’s o Sabrina, que van dur a Audrey al cim de l’estil. Però ell no només va ser el creador de vestuari per les seves

actuacions a la gran pantalla, sinó que també va dissenyar models per la vida quotidiana de l’actriu o per actes tan especials com l’entrega dels premis Oscars. Una vegada que la figura de Givenchy i la seva relació amb l’actriu va ser exposada amb claredat, vaig començar una de les parts més important d’aquesta recerca. Vaig analitzar amb detall el vestuari de tres de les pel·lícules de l’actriu on la moda té un paper primordial: Sabrina, Charade i How to steal a million. Gràcies a aquesta investigació i partint de l’anàlisi d’aquestes pel·lícules vaig arribar a conèixer molt millor el treball que l’actriu i el dissenyador van dur a terme junts. I, a continuació de la feina esmentada en el paràgraf anterior, trobem el gruix més important de tot el treball i la part que dóna resposta a la pregunta inicial: Per què és Audrey Hepburn una icona d’estil? En aquesta secció del meu treball he establert una relació entre les tendències anuals i l’adaptació feta d’aquestes entre els anys 1953 i 1963. Es aquí on vaig descobrir perquè Audrey va esdevenir un símbol d’elegància. L’actriu, amb la col·laboració d’Hubert de Givenchy, va saber unir les tendències que predominaven a les grans passarel·les, sobretot a París, amb la seva naturalitat i el seu estil personal. Aquesta és una investigació molt detallada i elaborada que va donar-me molta feina però que va valer la pena, perquè crec que és una de les parts més interessant de tot el treball, ja que no només és una exposició sobre les tendències de cada any, sinó que, gràcies a mostres fotogràfiques de l’època vaig poder relacionar cadascuna de les tendències amb l’actriu, un treball que no és gens fàcil. Tota l’explicació anterior forma part del treball de caire més teòric, però la meva recerca també té la seva mostra pràctica.

Page 19: XXVI Jornades Científiques

16

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Quan tota la informació va estar recollida i exposada amb sentit, vaig elaborar un vídeo que reuneix l’essència del meu treball de recerca. Vaig intentar crear una gravació que contingués la informació més important però que també apropés a l’espectador a l’època i a la figura Audrey Hepburn. Aquest vídeo no conté grans paràgrafs amb extensa lletra, sinó que guia visualment a l’espectador a la informació, fent que sigui ell mateix qui reculli i comprengui el que vaig voler exposar, fent-se una idea general sobre el meu treball. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Audrey Hepburn va esdevenir una icona de l’estil gràcies a la seva gran capacitat per reunir tot allò que estava de moda en aquell moment en un marcat estil personal, senzill però elegant alhora. Però, tot això va ser possible gràcies a Hubert de Givenchy, el dissenyador que va donar-li ales a Audrey per tal que mostrés tot el que ella era a través del seu vestuari, que no només va marcar a la generació dels anys cinquanta i seixanta, sinó que va esdevenir un estil propi, conegut com l’”estil Audrey” i que encara és un dels més buscats en l’actualitat, encara que ningú l’ha sabut lluir mai com ella.

Per tant, després d’elaborar aquest treball, la principal conclusió és que l’actriu i el dissenyador van formar un tàndem que va dur-los a treure el millor que tenien dins i que els conduí al cim de l’èxit; a ell el convertí en un dels dissenyadors més admirats de la història i a ella la catalogà com a gran estrella del cinema i com a icona de la moda de tots els temps. Per concloure, només cal dir que la carrera de cadascun d’ells no hagués estat el mateix sense l’altre i, per tant, ella és convertí en icona de l’estil gràcies a unir en la seva persona les últimes tendències, el seu estil personal i les creacions del magnífic Hubert de Givenchy.

Page 20: XXVI Jornades Científiques

17

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESI Moltes vegades al llarg de la història, aquells que la formen, han sentit la necessitat de plasmar el seu poder, ja sigui polític o adquisitiu, la seva ideologia o fins i tot els seu sentiments. Tot això ho han fet utilitzant l’art com a mitjà per aconseguir-ho. Avui dia nosaltres ho podem comprovar visitant diferents museus, sales d’art o monuments. Però hem de reconèixer que de entre tots aquets llocs, en destaquen de manera molt especial, qualsevol edifici religiós; des d’una església, un convent, una basílica, o una catedral. Els edificis de caire religiós, ja sigui perquè segueixen aquesta funció o simplement perquè s’inspiren en aquet àmbit, destaquen poderosament a nivell artístic, per sobre dels altres. L’art sagrat sempre ha buscat la manera d’impressionar aquell que es troba en el seu interior. Aconseguir la presència del Cel a la Terra. Aquet treball Catedrals a Espanya: Història, art i societat, no vol més que arribar a desemmascarar el temple que més s’apropa a aquesta realitat. Moltes persones podem trobar “curiós” el fet de treballar i investigar sobre aquest tema, però el fet de que hagi triat aquest treball es basa en dues raons: el meu interès cap a la història i més en concret cap a la història envers l’àmbit religiós, i per poder descobrir i reivindicar l’estat d’aquets temples que treballaré.

DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL Espanya és un país en el qual la religió ha tingut un caire molt important al llarg de la història. Aquest fet és molt important donat que la importància del temple depèn integrament de la societat, la situació geogràfica i els interessos de l’època en que és va construir. Això ens queda demostrat moltes vegades segons el país que visitem. Tot i això podem assegurar que Espanya és un indret ple de catedrals, totes diverses i de més o menys importància. Per aquest fet he hagut de triar un número reduït de catedrals, per poder treballar millor. El criteri seguit ha estat segons la seva situació, si són popularment conegudes o no, i per la seva implicació històrica. Les catedrals que he triat per realitzar el treball, han estat les catedrals de: Barcelona, Zaragoza, Santiago, Madrid, Toledo i Sevilla. Cadascuna d’elles té un motiu diferent pel qual la he escollit. He escollit la catedral de Barcelona per ser la catedral de la meva archidiócesi, la catedral que per territori em pertany, i sobretot per la seva importància artística donat que és la catedral de la capital catalana. La catedral de Zaragoza perquè és la que esta situada a la ciutat on es venera a la patrona de la Hispanitat, esdevenint així un punt de referència històrica. La catedral de Santiago per ser la catedral que va sorgir a partir de una basílica on des de el segle IX dC es rendeix culte al apòstol Sant Jaume (Santiago), donat que és allà on reposen les seves restes mortals. La catedral de Madrid, per estar situada a la capital de l’Estat i per ser singularment la catedral

CATEDRALS A ESPANYA. HISTÒRIA, ART I SOCIETATCATEDRALS A ESPANYA. HISTÒRIA, ART I SOCIETATCATEDRALS A ESPANYA. HISTÒRIA, ART I SOCIETATCATEDRALS A ESPANYA. HISTÒRIA, ART I SOCIETAT _____________ Autor Tutora ÀnÀnÀnÀngel Acedo Garcíagel Acedo Garcíagel Acedo Garcíagel Acedo García Isabel Arnijas Martí Isabel Arnijas Martí Isabel Arnijas Martí Isabel Arnijas Martí Centre Col·legi Maristes Champagnat Col·legi Maristes Champagnat Col·legi Maristes Champagnat Col·legi Maristes Champagnat

Page 21: XXVI Jornades Científiques

18

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

espanyola més jove, fet que provoca una abismal diferencia històrica i artística amb les demés, fet que trobo molt interessant. La catedral de Toledo, per ser la catedral Primada d’Espanya i fins al segle XX (data en la que s’inicià la catedral de Madrid) centre polític i social del país. La catedral de Sevilla, per ser un magnífic exemple dels canvis politics que va comportar la Reconquista al país i per ser la catedral gòtica més gran del món.

Catedral de Santiago de CompostelaCatedral de Santiago de CompostelaCatedral de Santiago de CompostelaCatedral de Santiago de Compostela Per poder descobrir aquest temples, he viatjat per la geografia espanyola per tal de poder veure, sentir i viure personalment la importància històric-religiosa dels temples escollits, ja que crec que és impossible demostrar la importància dels edificis sense haver estat, ja que manquen moltes coses.

Catedral Primada de ToledoCatedral Primada de ToledoCatedral Primada de ToledoCatedral Primada de Toledo

Aquest treball però, esta dirigit per tal de descobrir la catedral més important del país, de entre les estudiades, que ja són les més importants. Però seria impossible realitzar el treball sense una hipòtesi, la meva és que la catedral de Toledo, degut a que és la catedral Primada i el centre social i religiós de la història d’Espanya, és també la més important històricament i religiosament.

Page 22: XXVI Jornades Científiques

19

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÒTESI I OBJECTIUSHIPÒTESI I OBJECTIUSHIPÒTESI I OBJECTIUSHIPÒTESI I OBJECTIUS Agatha Christie, les novel·les de misteri, assassinats... tot un món que sembla guardar més relació amb la literatura que amb la ciència. En l’actualitat la ciència i la literatura són vistes com punts antagònics, impossibles de combinar. Doncs bé, amb aquest treball intentarem analitzar un subgènere específic de la literatura, les novel·les de misteri, per tal de demostrar que aquests dos temes poden conviure en perfecta harmonia, i que fins i tot una gran escriptora com és Agatha Christie podria haver estat directament relacionada amb la ciència. S’ha de dir que mai abans havia estat en contacte amb aquesta autora ja que no m’havia cridat l’atenció aquest tipus de subgènere, però ja que m’agradava llegir vaig creure convenient escollir un tema que relacionés un dels meus “hobbies” preferits amb el món al qual m’agradaria dedicar-me en un futur proper. Per demostrar la petita distància que separa els dos móns vaig decidir formular la següent hipòtesi: no podem escriure certs subgèneres de la literatura, específicament novel·les de misteri, sense una base científica. METODOLOGIAMETODOLOGIAMETODOLOGIAMETODOLOGIA Arran d’aquí, vaig començar centrant-me primer en conèixer la vida i obra de l’autora que prendria com a model, Agatha Christie, analitzant, abans d’entrar plenament a treballar sobre la meva

hipòtesi, la relació directa que ella va tenir amb la ciència i l’estil i les característiques que identificaven les seves novel·les. Posteriorment, em vaig centrar en una lectura exhaustiva de les seves obres (35 de les 80 que va arribar a publicar). Vaig analitzar tots els aspectes referits a la ciència que l’autora utilitzava tant per cometre com per solucionar els diferents assassinats, comparant posteriorment la veracitat d’aquests fets extrets de les obres i, més endavant, estudiant a fons els compostos i les substàncies que més repetidament apareixien en les novel·les. Després d’això, i seguint en la línia científica, vaig decidir treballar, de forma paral·lela a la lectura dels llibres, en l’anàlisi del mètode científic i en el d’un dels mètodes utilitzats per la policia fa uns 50 anys, el mètode DARE (Deducció, Anàlisi, Resolució i Avaluació), comparant ambdós mètodes i extraient-ne les parts en comú. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS La conclusió principal a què vaig arribar va ser que la meva inexactitud a l’hora de formular la meva hipòtesi en relació amb l’orientació com havia enfocat el meu treball va portar a acceptar parcialment la meva hipòtesi. Per començar, no podem afirmar que totes les novel·les de misteri escrites tinguin la seva base en la ciència, encara que sí que puc afirmar sense cap por que Agatha Christie va utilitzar-la com

CIÈNCIA I LITERATURA. ASPECTES CIENTÍFICS EN LES CIÈNCIA I LITERATURA. ASPECTES CIENTÍFICS EN LES CIÈNCIA I LITERATURA. ASPECTES CIENTÍFICS EN LES CIÈNCIA I LITERATURA. ASPECTES CIENTÍFICS EN LES NOVEL·LES D’AGATHA CHRISTIENOVEL·LES D’AGATHA CHRISTIENOVEL·LES D’AGATHA CHRISTIENOVEL·LES D’AGATHA CHRISTIE _____________ Autora Tutora Laura Martínez VerboLaura Martínez VerboLaura Martínez VerboLaura Martínez Verbo Christine DochertyChristine DochertyChristine DochertyChristine Docherty Centre Col·legi Badalonès Col·legi Badalonès Col·legi Badalonès Col·legi Badalonès

Page 23: XXVI Jornades Científiques

20

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

a part fonamental de la seva obra, potser per la seva estreta relació amb ella, potser perquè era una de les formes més senzilles de resoldre els assassinats proposats (ja per ells mateixos complicats). Però independentment de les raons que tingués per utilitzar la ciència, el fet real és que totes les substàncies aparegudes en els llibres, realment produeixen els efectes esmentats per l’autora, cosa que dóna major versemblança a les històries. OPINIÓ PERSONALOPINIÓ PERSONALOPINIÓ PERSONALOPINIÓ PERSONAL Sóc una persona que gaudeix de la lectura i sé que actualment aquest hàbit s’està perdent i que el jovent d’avui en dia centra més la seva atenció en les pantalletes quadrades dels seus mòbils que en els llibres. És per això que faig des d’aquí una crida a tots els que estiguin llegint aquestes paraules i no deixin que mori aquest hàbit tan saludable, ja que de la mateixa manera que a mi no m’agradava llegir aquest tipus de literatura, vaig descobrir després de fer-ho, que era molt interessant. La lectura s’ha de promoure i penso que aquest és un bon treball per a fer-ho.

Page 24: XXVI Jornades Científiques

21

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

PER QUÈPER QUÈPER QUÈPER QUÈ AQUEST AUTOR? AQUEST AUTOR? AQUEST AUTOR? AQUEST AUTOR? La raó més important és simplement l'experiència que em va marcar un conte, “Redacció”, quan tenia 15 anys. I altra raó és el ventall més ampli de possibilitats que m'oferia un autor viu alhora de fer la part menys tècnica del treball (entrevista, companys, amics, etc) HIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESISSSS El treball parteix d'una pregunta: Quins són els temes més repetits en l'obra de Quim Monzó? Com podreu comprovar, el meu objectiu no és tan fred com només buscar un llistat de temes sinó també descobrir quins són els sentiments i passions més profunds de l'autor.

MÈTODE DE TREBALLMÈTODE DE TREBALLMÈTODE DE TREBALLMÈTODE DE TREBALL Per realitzar aquest treball i poder contestar la pregunta ja qüestionada, vaig haver de llegir tota l'obra contística de Quim Monzó. L'obra consta de 120 contes repartits en els llibres següents: -Uf, va dir ell (1978) -Olivetty, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980) -L'illa de Maians(1985) -El perquè de tot plegat (1993) -Guadalajara (1996) -El millor dels mons (2001) -Mil Cretins (2007)

COMENTARI DELS LEITMOTIV EN L’OBRA DE QUIM COMENTARI DELS LEITMOTIV EN L’OBRA DE QUIM COMENTARI DELS LEITMOTIV EN L’OBRA DE QUIM COMENTARI DELS LEITMOTIV EN L’OBRA DE QUIM MONZÓMONZÓMONZÓMONZÓ _____________ Autor Tutora Alejandro Ponce HidalgoAlejandro Ponce HidalgoAlejandro Ponce HidalgoAlejandro Ponce Hidalgo SusanSusanSusanSusannnnna Jiméneza Jiméneza Jiméneza Jiménez Centre Institut Pau CasalsInstitut Pau CasalsInstitut Pau CasalsInstitut Pau Casals

Page 25: XXVI Jornades Científiques

22

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Una vegada llegits i analitzats, el següent pas va ser crear una llista amb les vegades que es repeteixen els temes dins l'obra per tal de diferenciar quins eren els temes tractats puntualment i quins eren els reiteratius.

Tema Vegades que hi apareix

Amor 10

Vellesa 6

Ja finalitzada la llista, vaig diferenciar quins temes eren els més importants. En el meu treball sencer s'hi poden veure tots els temes i una explicació de la seva importància i la seva simbologia en l'obra. Per exemple, en els contes, si hem d’escollir un leitmotiv que representi el procés maduratiu de Quim Monzó és aquest. Podem observar tres contes en els quals veiem un trencament de la idealització dels contes populars. Aquests contes són ”El gripau”, ”La bella dorment” i ”La monarquia” (El perquè de tot plegat).

Cada un d'aquests contes parla d'un aspecte de l'amor traient màgia a aquestes històries. La meva teoria sobre aquesta manera de veure els contes és que és una al·legoria de la seva maduració (veu els símbols de la seva infantesa amb una ment adulta). CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Finalment, si comparem amb la pregunta inicial el meu treball podrem veure que efectivament he pogut descobrir quins eren els temes més repetits i que alhora constitueixen els seus sentiments i passions en l'obra de l'autor. També, com a conseqüència secundària, he pogut veure un procés maduratiu en Quim Monzó simplement llegint la seva obra.

Aquest treball, gràcies als resums de cada conte que hi ha dins, es pot convertir en una guia per a totes aquelles persones que estiguin interessades en llegir l'obra d'aquest gegant de la literatura catalana.

Page 26: XXVI Jornades Científiques

23

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓNINTRODUCCIÓNINTRODUCCIÓNINTRODUCCIÓN Este trabajo de investigación está dividido en dos partes. La primera, ¿Cómo realizar un documental?, es una recogida de material necesario para poder elaborar una composición audiovisual, desde la misma historia del documental hasta el análisis de sus componentes. La segunda parte: No me olvides, es la realización del propio documental como aplicación o parte práctica de los conocimientos adquiridos en la parte anterior. Esta parte está formada desde la idea o trama del documental hasta su guión. El documentalEl documentalEl documentalEl documental Un documental es una composición audiovisual derivada del cine, de carácter científico, didáctico, histórico o divulgativo, en el que los elementos que lo forman son tomados de la realidad. El documental enseña historias que están sucediendo en ese mismo instante o que ya han sucedido; se basa en un modelo ya existente. A continuación el trabajo estaría formado por la historia del documental, las partes que lo forman y sus modalidades. También se elabora el análisis del documental Invisibles producido por Javier Bardem. Es una recopilación de documentales de tipología subjetiva y de diferentes modalidades. Se analiza su banda de imagen, compuesta por planos, angulaciones, iluminación, composición, efectos y movimientos de cámara. También se analiza la banda sonora

compuesta por la música, la palabra, los efectos sonoros y ambientales y el silencio. No me olvidesNo me olvidesNo me olvidesNo me olvides El tema que he escogido para esta composición audiovisual es la vejez. La vejez es una etapa muy importante de la vida que suele asociarse con la decadencia de las personas. Por este motivo se suele tener miedo a la vejez ya que en cierta manera significa el final de la vida. Sin embargo hay diferentes maneras de vivir la tercera edad. Los diferentes tipos de ancianidad pueden estar condicionados por la salud o la manera de ser de cada persona. En este documental lo que pretendo enseñar es que la vejez no tiene porque verse con rechazo ni temor si no como otra parte más de la vida. Sí que es cierto que el hacerse mayor supone una degeneración psíquica y física progresiva, pero también puede ser una fase vital creativa y llena de incentivos. La vejezLa vejezLa vejezLa vejez Los estereotipos más comunes en cuanto a la vejez son los siguientes. Se trata un período en el que el ritmo decrece y se hacen menos actividades; lo que gusta es estar en casa y lo de fuera ya no interesa; la faena diaria del hogar resulta pesada y se prefiere que otros te hagan las cosas; y se va perdiendo confianza en las propias fuerzas y se resiste el ritmo de la vida. Eso quiere decir que la ancianidad es entendida como la etapa de la inactividad, del aburrimiento, de la dependencia, de la decadencia física e intelectual. Al jubilarse,

¿¿¿¿CÓMO REALIZAR UN DOCUMENTALCÓMO REALIZAR UN DOCUMENTALCÓMO REALIZAR UN DOCUMENTALCÓMO REALIZAR UN DOCUMENTAL???? _____________ Autora Tutora Yaiza Terrón RomeroYaiza Terrón RomeroYaiza Terrón RomeroYaiza Terrón Romero Marta de Javier AzconaMarta de Javier AzconaMarta de Javier AzconaMarta de Javier Azcona Centre IIIInstitutnstitutnstitutnstitut Badalona VIIBadalona VIIBadalona VIIBadalona VII

Page 27: XXVI Jornades Científiques

24

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

se dedican a la higiene personal, a las obligaciones hogareñas y a actividades de ocio de carácter pasivo. Los ancianos dedican entre tres y cuatro horas diarias a ver la televisión, horas que aumentan con la edad y según el estado de soledad que tenga la persona. Por norma general las viudas tienen mayor actividad que los viudos y las prácticas religiosas aumentan con la edad y son más comunes en el sexo femenino, mientras que la participación en asociaciones de carácter político, deportivo o recreativo es más propia de los hombres. Todas estas son hipótesis obtenidas a partir de un estudio realizado por los servicios sociales y ha sido publicado en el libro La vejez como oportunidad de Joan Subirats. Pero ¿todas estas hipótesis son ciertas? Para comprobarlo me dispongo a estudiar cuales son los hábitos diarios de nueve testigos de la periferia de Barcelona. Los testigos pertenecen a diferentes ámbitos: Residencia Cal Garret:Residencia Cal Garret:Residencia Cal Garret:Residencia Cal Garret: En este escenario nos encontramos con ancianos que por motivos diferentes no pueden llevar una vida autónoma y necesitan ser cuidados por especialistas. Este ámbito sería el que calificaría de menor actividad por su estado físico o mental. La residencia dispone de un taller donde los internos hacen manualidades. Situación: Sant Fost de Campsentelles.

José Rodríguez. 69 años. Está casado y tiene cuatro hijas. No presenta ningún deterioro cognitivo pero tiene paralizada la mitad del cuerpo a causa de una embolia cerebral. Por este motivo se desplaza en silla de ruedas; no puede llevar una vida autónoma, sino que necesita ayuda en las tareas de su día a día. Pasa sus horas libres haciendo manualidades en el taller de la residencia, así como maquetas de barcos o casas.

Sebastián Perera Torrent. 80 años. Es viudo y tiene dos hijas y un hijo. No presenta ningún deterioro cognitivo pero sí una minusvalía física por un derrame cerebral. Por lo tanto no puede llevar su vida de manera autónoma.

Page 28: XXVI Jornades Científiques

25

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Andreu Codina Formentí. 97 años. No está casado ni tienen ningún hijo. No presenta ningún deterioro cognitivo pero sí disfuncionalidad en las extremidades inferiores. Por este motivo se desplaza en silla de ruedas; no puede llevar una vida autónoma, sino que necesita ayuda en las tareas de su día a día. Su mayor pasatiempo es escribir, actividad que ha descubierto durante su vejez. Andreu es un gran fan del Fútbol Club Barcelona; es un gran seguidor de todos sus partidos y de la prensa deportiva. Centro cívico de mayores del barrio de Centro cívico de mayores del barrio de Centro cívico de mayores del barrio de Centro cívico de mayores del barrio de Sant Crist: Sant Crist: Sant Crist: Sant Crist: En este escenario las personas que acuden a este centro sí que viven de manera autónoma y tienen buenas condiciones físicas y mentales. Son personas activas que realizan actividades como la petanca, manualidades, juegos de mesa, yoga, tai-txi, bailes de salón, informática… Situación: Sant Crist, Badalona

Francisco Hernández Martín y MªCarmen García. MªCarmen tiene 64 años y Francisco 76 años. Están casados y tienen dos hijos. No presentan ningún deterioro cognitivo ni ninguna minusvalía física más allá del deterioro de la edad, por lo tanto lleva su vida de manera autónoma.

Ascensión Moreno. 78 años. Es viuda y tiene dos hijos. No presenta ningún deterioro cognitivo ni ninguna minusvalía física más allá del deterioro de la edad, por lo tanto lleva su vida de manera autónoma. Pasa la mayoría de su tiempo en el centro cívico de mayores de Sant Crist. Allí participa en diferentes actividades como cantar en el coro, gimnasia, baile, yoga…

Juan Tardío Buendía. 92 años. Es viudo y tiene 3 hijos. No presenta ningún deterioro cognitivo ni ninguna minusvalía física más allá del deterioro de la edad, por lo tanto lleva su vida de manera autónoma.

Page 29: XXVI Jornades Científiques

26

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

María Ibáñez. 81 años. Es viuda y tiene 3 hijos. No presenta ningún deterioro cognitivo ni ninguna minusvalía física más allá del deterioro de la edad, por lo tanto lleva su vida de manera autónoma. Pasa la mayoría de su tiempo en el centro cívico de mayores de Sant Crist. Participa en actividades como bailar Fundación Fundación Fundación Fundación Amics de la gent granAmics de la gent granAmics de la gent granAmics de la gent gran: : : : Este escenario está compuesto por miembros de una fundación de apoyo a la gente mayor con problemas de soledad. Se trata de un sector que vive de manera autónoma pero no realiza actividades, sea por su estado o su carácter personal. Situación: Badalona y Santa Coloma de Gramanet.

Bonifacia García Barragán. 80 años. Es viuda y no tiene ningún hijo. No presenta

ningún deterioro cognitivo ni ninguna minusvalía física más allá del deterioro de la edad, por lo tanto lleva su vida de manera autónoma. Pasa parte de sus ratos libres en compañía de voluntarios de la fundación “amics de la gent gran”.

MªJosé González Galván. 83 años. Es viuda y perdió a sus dos hijos cuando estos eran jóvenes. No presenta ningún deterioro cognitivo ni ninguna minusvalía física más allá del deterioro de la edad, por lo tanto lleva su vida de manera autónoma. Le gusta estar siempre al corriente de temas de actualidad es por ello que compra muchos diarios, revistas y está atenta a la televisión. Pasa parte de sus ratos libres en compañía de voluntarios de la fundación “amics de la gent gran”. CONCLUSIÓNCONCLUSIÓNCONCLUSIÓNCONCLUSIÓN Como conclusión de este trabajo, a partir de los diferentes testigos y de estudiar su modo de vida, hemos podido ver como la manera de afrontar la vejez se manifiesta de forma más optimista en unas personas que en otras. Esto viene derivado de diferentes aspectos como su estado de salud, familiar o su tipo de personalidad. En resumen, hay diferentes tipos de vejez y no debemos dejarnos llevar por sus estereotipos negativos.

Page 30: XXVI Jornades Científiques

27

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESI “Una gran part dels joves del nostre institut pateix problemes d’esquena sense saber-ho”. Tipus de desviació d’esquenaTipus de desviació d’esquenaTipus de desviació d’esquenaTipus de desviació d’esquena Les desviacions d’esquena més freqüents són:

- L’escoliosi, que és una deformació tridimensional de la columna vertebral. És molt comú entre els joves.

- La cifosi, que és una desviació excessiva de la columna dorsal, l’anomenada “gepa”.

- La lordosi, que és una exageració

de la corba de la columna lumbar. Aquesta desviació sol aparèixer en nois i noies que practiquen gimnàstica

DESVIACIONS D’ESQUENA ENTRE ELS JOVESDESVIACIONS D’ESQUENA ENTRE ELS JOVESDESVIACIONS D’ESQUENA ENTRE ELS JOVESDESVIACIONS D’ESQUENA ENTRE ELS JOVES _____________ Autora Tutora Laia Martos PérezLaia Martos PérezLaia Martos PérezLaia Martos Pérez Susana Camuñas CiemaresSusana Camuñas CiemaresSusana Camuñas CiemaresSusana Camuñas Ciemares Centre IIIInstitutnstitutnstitutnstitut La PinedaLa PinedaLa PinedaLa Pineda

Page 31: XXVI Jornades Científiques

28

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

rítmica i en dones embarassades, ja que els apareix un pes addicional davant, i la columna s’ha de torçar més del compte.

Tractament generalTractament generalTractament generalTractament general

Maduració esquelèticaMaduració esquelèticaMaduració esquelèticaMaduració esquelètica El comportament de la desviació depèn de la maduració esquelètica. La major part de les escoliosis acaben de progressar quan el pacient ha arribat a la maduració òssia. Aquesta sol coincidir amb la etapa de la pubertat, en que la desviació s’atura i ja no pateix grans moviments. Per tant, el període per actuar contra una desviació és fins abans de la pubertat. PART EXPERIMENTALPART EXPERIMENTALPART EXPERIMENTALPART EXPERIMENTAL Inspeccions físiquesInspeccions físiquesInspeccions físiquesInspeccions físiques

- Autoritzacions: Per a fer les proves, es van repartir unes autoritzacions per poder mirar l’esquena als alumnes.

- Calendari: El calendari es va

organitzar de manera que, ni jo ni ells perdéssim cap classe. Per tant, es va fer coincidir en hores lliures meves. Es van triar hores que ells tinguessin educació física o tutoria. Mentre uns feien classe, els que havien portat l’autorització quedaven al vestuari del

gimnàs, on (jo a les noies, i un company meu, als nois) anàvem fent les valoracions de l’esquena. Un cop acabaven retornaven cap a la classe.

- Valoracions als alumnes: A partir

de diferents entrevistes a professionals del tema -traumatòleg, fisioterapeuta, professional alternatiu-, he realitzat diverses inspeccions físiques a 43 alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’Institut (en un principi havíem calculat fer-los la prova a uns 80 alumnes, però per manca d’autoritzacions no va poder ser). Aquestes proves consisteixen a observar la columna. Concretament: la prova d’Adams, la prova del pèndol i la comprovació de la simetria de diferents punts dels ossos, com per exemple les espatlles, els malucs...

EnquestesEnquestesEnquestesEnquestes

Juntament amb les esmentades proves he realitzat una enquesta, de manera que fos amb vocabulari

senzill d’entendre. L’enquesta té tres objectius

principals: Esbrinar els seus

coneixements sobre les desviacions, comprovar -en el cas de patir desviació -, si

TractamentTractamentTractamentTractament ExemplesExemplesExemplesExemples Per què?Per què?Per què?Per què?

Fins Fins Fins Fins als als als als 20º20º20º20º

Es recomana fer molt

exercici físic i revisions

regulars al metge

Natació, bàsquet

Perquè reforça la

musculatura, i disminueix les

tensions

Dels Dels Dels Dels 20º 20º 20º 20º als als als als 40º40º40º40º

Corsers ortopèdics

Corser TLSO

Per adreçar la columna

Dels Dels Dels Dels 40º 40º 40º 40º als als als als 50º50º50º50º

Intervenció Quirúrgica

Per adreçar la columna

mitjançant claus

Page 32: XXVI Jornades Científiques

29

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

65%65%65%65%

35%35%35%35% Amb desviació

Sense desviació

28

15 alumnes

ho sabien i, per últim, descobrir la relació que tenen aquests problemes amb els mals hàbits posturals. Després del primer disseny, faig tres pre-enquestes, per mostrar els errors que presenta el primer model. Per tant es dissenyat un segon i definitiu model. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS A partir de les enquestes i inspeccions, he arribat a les següents conclusions:

- Hi ha un gran nombre d’ alumnes

amb desviació d’esquena (65%): 11 alumnes amb cifosi i escoliosi, 12 alumnes amb escoliosi i 5 alumnes amb cifosi.

- He comprovat una falta de

coneixements sobre la salut de la seva esquena, ja que dels 28 alumnes amb desviació, 24 no saben que en pateixen. En aquest aspecte, els pares juguen un paper important, ja que són ells qui en aquestes edats es preocupen per la salut de l’esquena dels seus fills.

- He observat que gairebé tots els

alumnes revisats tenen una part de la musculatura més desenvolupada que l’altra. Això pot ser l’ inici d’una escoliosi.

- -Tan sols dues persones coneixen

què són els tres tipus de desviacions esmentades.

- El protocol de les inspeccions físiques ha estat correcte i pràctic, però he tingut dificultats en l’observació de la columna a alumnes grassonets.

- No ens podem refiar de totes les

preguntes de l’enquesta, ja que els resultats no coincideixen amb el que podem veure a la vida diària.

Page 33: XXVI Jornades Científiques

30

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

- Seria interessant fer aquesta inspecció a un nombre de joves més elevat i conscienciar-los.

- És important tenir en compte que

les desviacions es poden rectificar a edats primerenques, fins la pubertat. Un cop passada aquesta edat, la columna ja no es mou gairebé més.

- S’han de controlar els mals

hàbits... perquè a la llarga poden acabar amb problemes greus.

Page 34: XXVI Jornades Científiques

31

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESI El disseny de l’automòbil ha sofert molts canvis al llarg de la seva història. Des dels seus inicis al segle XVIII fins a l’actualitat ha passat per moltes etapes, però aquests canvis de disseny s’han fet buscant una millor estètica, fent-los més atractius o buscant-ne una millor aerodinàmica per tal d’estalviar combustible i energia? DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL El meu treball de recerca està dedicat a buscar la resposta d’aquesta pregunta. El treball consta de dues parts. La primera part, consistirà en la construcció d’un túnel de vent, amb el qual intentaré veure si és possible percebre la diferència en el flux d’aire que xoca en diferents models de cotxes a escala. Prèviament a la construcció del túnel explicaré què és aquesta eina tan important a l’hora de dissenyar un automòbil, els tipus que hi ha i tot el que cal saber per entendre el túnel. La segona part, serà la recerca d’informació per intentar respondre la pregunta formulada més amunt, mitjançant un estudi de l’evolució del disseny de l’automòbil i de taules de coeficients aerodinàmics. He proposat aquest treball perquè tinc un gran interès envers el sector del disseny de l’automòbil i crec que em servirà per aprendre coses importants i interessants sobre el tema.

Cal saber que el túnel aerodinàmic està basat en el principi de la reversibilitat del moviment. Això és possible gràcies a que les forces aerodinàmiques depenen només del moviment relatiu del cos i de l’aire. Això vol dir que la força que fa un cos en moviment sobre l’aire quiet serà la mateixa que la que fa l’aire en moviment sobre el cos quiet, sempre i quan es moguin a la mateixa velocitat i l’aire tingui la mateixa densitat i pressió. Aquest túnel de vent està fabricat amb materials fàcils de trobar: fustes, plàstics, un ventilador, encens... i a més és fàcil de transportar ja que es pot desmuntar fàcilment per després tornar-lo a muntar de la mateixa manera. És un túnel de vent obert, d’aire bufat i subsònic (velocitat del vent per sota de la velocitat del so), que no té ni con de contracció ni difusor, ja que aquests components, pensats per a minimitzar la despesa energètica, eren molt grans i la minimització de l’energia gastada era imperceptible. Tot i que la fabricació i l’experimentació amb el túnel de vent era la part principal del meu treball, aquest també conté una part de recerca, que consta de dos punts: la comparació de models d’automòbils d’arreu del món amb el pas del temps entre 1950 i l’actualitat; i la comparació de coeficients de drag reals, és a dir, coeficients de resistència al moviment de l’automòbil.

DISSENY DE L’AUTOMÒBIL:DISSENY DE L’AUTOMÒBIL:DISSENY DE L’AUTOMÒBIL:DISSENY DE L’AUTOMÒBIL: AERODINÀMICA O ESTÈTICA? AERODINÀMICA O ESTÈTICA? AERODINÀMICA O ESTÈTICA? AERODINÀMICA O ESTÈTICA? _____________ Autor Tutor Adrià Alves PadrósAdrià Alves PadrósAdrià Alves PadrósAdrià Alves Padrós Santiago Cambray SalaSantiago Cambray SalaSantiago Cambray SalaSantiago Cambray Sala Centre Col·legi Badalonès Col·legi Badalonès Col·legi Badalonès Col·legi Badalonès

Page 35: XXVI Jornades Científiques

32

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Pel que fa al pas del temps, he vist que l’aerodinàmica no sempre ha avançat, és a dir, durant la dècada de 1970 els models americans fan un pas enrere en quant a l’aerodinàmica. Gràcies a les taules de coeficients de drag he descobert que no tots els cotxes tenen un coeficient d’acord amb les seves prestacions, és a dir, que he trobat cotxes superesportius amb el mateix coeficient de drag que utilitaris corrents. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Al inici del treball m’he preguntat què era més important a l’hora de dissenyar un cotxe, si l’estètica o l’aerodinàmica. El primer que he après fent aquest treball és que ambdues són molt importants, ja sigui per vendre o per ser més eficients i, per tant, gastar menys. És difícil dir quina de les dues és més important. Primerament, en el capítol 1 he construït un túnel de vent per veure el comportament d’aquest en contacte amb maquetes de cotxes molt diferents. Aquesta pràctica m’ha fet veure que sobretot en els cotxes esportius és molt important una bona aerodinàmica per millorar-ne les prestacions. Ara bé, és indubtable que l’estètica també és fonamental, donat que si només importés l’aerodinàmica tots els cotxes serien com el Rumpler Trompfwagen. En el capítol 2 he comparat en una taula, cotxes de cada època i continent amb les diferents formes que anaven prenent. Hem vist que no tots els canvis han anat a favor de l’aerodinàmica, així que podem veure que no sempre han estat igual d’importants els dos conceptes. També en aquest capítol he comparat coeficients de drag de diferents models, de tots els segments (taules també a l’annex) trobant resultats sorprenents com ara que un turisme normal tingui el mateix

coeficient que un superesportiu. Tot i això, podem veure que el coeficient de drag va disminuint amb el temps, és a dir, que l’aerodinàmica ha anat prenent força en el disseny dels cotxes. Així doncs, crec que tant l’aerodinàmica com l’estètica en el disseny de l’automòbil són importants. Que una ho sigui més que l’altra depèn del model fabricat i de les necessitats que es vulguin satisfer. Gràcies a aquest treball m’he adonat que no tots els cotxes estan dissenyats amb la mateixa finalitat. Uns es dissenyen pensant en la utilitat i d’altres són dissenyats buscant confort, elegància, esportivitat, etcètera. Que un cotxe sigui estètic no vol dir que no sigui aerodinàmic.

Page 36: XXVI Jornades Científiques

33

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ En el moment d’escollir un tema per fer el meu treball de recerca de batxillerat, vaig pensar en allò al que em volia dedicar, el que m’agradaria fer en un futur i, després de plantejar-me diferents opcions, vaig decidir que una de les coses que tenia en ment per fer en un futur era el disseny gràfic i, llavors vaig plantejar el meu treball de recerca en base a aquest aspecte. Això em permetria aprofundir en aquest tema i, alhora veure si en un futur voldria dedicar-me a això. A partir d’aquest plantejament, vaig començar a pensar què podia fer que encaixés en el disseny gràfic. Finalment, vaig decidir basar el treball de recerca en el disseny de la marca i en les aplicacions d’una botiga de roba. El meu objectiu va ser aquest: arribar a crear la marca de la botiga i realitzar els pressupostos de la targeta de visita, l’etiqueta i les bosses. Conec una dona que treballa com autònoma i que té una botiga de roba a casa seva. Aquesta botiga no té nom i, per tant, no té marca. La publicitat que fa per donar-se a conèixer és mitjançat el boca a boca, de manera que les seves clientes són les que porten noves clientes. Vaig parlar amb la propietària de la botiga per saber si tenia algun problema en que basés el meu treball en la seva botiga. Ella va estar encantada i, no només no em va posar cap inconvenient, sinó que em va animar i em va ajudar amb tot el que li vaig demanar. Per tant, ja tenia l’objectiu del meu treball: dissenyar/crear el logotip d’una botiga de roba.

Per començar la part pràctica, primer vaig haver de realitzar el bríefing amb la mestressa de la botiga escollida. Seguidament vaig haver de buscar un gran nombre de tipografies, i d’aquestes en vaig haver de fer una tria, on vaig descartar la gran majoria i les seleccionades les vaig posicionar en maneres diferents. Un cop fet això, vaig triar la que em va semblar més correcte i vaig començar a fer les proves de color. Seguidament vaig deixar enllestits els pressupostos de la targeta de visita, l’etiqueta i la bossa, ja que a l’estiu havia enviat correus a diferents empreses perquè m’enviessin pressupostos d’aquestes tres coses, i només em faltava triar les unitats que la mestressa volia de cada una i fer una graella amb els pressupostos que corresponien. Acabat això, vaig continuar amb la creació de la marca i vaig escollir els colors que utilitzaria. Un cop tenia la marca enllestida, vaig començar a elaborar el manual on hi apareixerien les normes i mostres d’aplicacions. PART TEÒRICAPART TEÒRICAPART TEÒRICAPART TEÒRICA Primer de tot, vaig definir el significat de disseny, que és un dibuix en la seva fase de projecte, la manera d’expressar la idea que tenim al cap d’allò que volem dissenyar. Seguidament, vaig investigar sobre la històrica del disseny gràfic a Catalunya i vaig definir el seu significat que és l’art d’ordenar lògica, creativa i estèticament elements gràfics i tipogràfics dintre d’un determinat espai visual, amb l’objectiu de comunicar un missatge. A

DISSENY DE LA MARCA I LES APLICACIONS D’UNA BOTIGADISSENY DE LA MARCA I LES APLICACIONS D’UNA BOTIGADISSENY DE LA MARCA I LES APLICACIONS D’UNA BOTIGADISSENY DE LA MARCA I LES APLICACIONS D’UNA BOTIGA _____________ Autora Tutor Ruth Farré i CarrerasRuth Farré i CarrerasRuth Farré i CarrerasRuth Farré i Carreras Miquel AregayMiquel AregayMiquel AregayMiquel Aregay Centre Escola d’a Escola d’a Escola d’a Escola d’art rt rt rt i si si si superior uperior uperior uperior de dde dde dde disseny Pau isseny Pau isseny Pau isseny Pau GargalloGargalloGargalloGargallo

Page 37: XXVI Jornades Científiques

34

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

continuació vaig anomenar quatre recursos del disseny: pensament visual, l’espai visual, el llenguatge de les línies, simetria i asimetria. Més endavant, vaig especificar els tres elements gràfics del disseny que són la marca on hi ha el logotip i el imagotip, el color i la tipografia. I, per últim, vaig anomenar els set dissenys gràfics, que són: l’editorial, el periodístic, el publicitari, el d’identitat, el senyalètic, l’esquemàtic i l’ audiovisual. PART PRÀCTICAPART PRÀCTICAPART PRÀCTICAPART PRÀCTICA Primer, vaig baixar-me tipografies i en vaig descartar la majoria. En vaig triar una, la que trobava més elegant, i la caixa baixa perquè la trobava més moderna. Després, la vaig posicionar de diferents maneres, vaig alinear-ne a la dreta o a la esquerra, on buscava composicions geomètriques. Vaig triar l’alienada a la dreta. Seguidament, vaig fer una quadrícula per modular la tipografia. Com a mòdul vaig agafar la lletra “O”(és un quadrat que el dividim amb quatre parts proporcionals). A continuació, vaig realitzar l’estudi de color, on vaig jugar amb marrons, amb blancs, grisos i negres, que eren els significats dels colors que havia analitzat anteriorment a la part teòrica i que s’adequaven al significat que volia donar-li a la marca. Vaig escollir la composició de colors que volia que tingués la marca i les altres proves les vaig poder aprofitar per realitzar les varietats de color. Fet això, vaig crear les aplicacions (el sobre, el paper de carta, la targeta, l’etiqueta, la bossa gran i la bossa petita). Per últim, vaig crear el manual perquè conservi els trets característics de la marca i sigui reconeguda. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS La realització d’aquest treball m’ha permès adquirir coneixements sobre aquest àmbit del disseny i tenir un primer contacte amb aquest món que, fins aquest moment, desconeixia.

Page 38: XXVI Jornades Científiques

35

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Realitzar aquest treball ha suposat un esforç important. M’he informat en llibres, en webs i he parlat amb persones relacionades amb el tema. Tot i que al principi la gran quantitat d’informació de la que disposava em va confondre, poc a poc he anat entenent els diferents conceptes i adquirint coneixements. La part pràctica és la part que m’interessava més del treball, ja que era amb la que podia dissenyar, que de fet era un dels motius pels quals vaig escollir aquest tema. Crec que la realització d’aquest treball m’ha fet veure la quantitat d’elements que cal tenir en compte a l’hora de fer un disseny i que no es tracta simplement de fer servir la imaginació, sinó que cal tenir tècnica i coneixements per poder satisfer el client.

Page 39: XXVI Jornades Científiques

36

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

IIIINTRODUCCIÓNTRODUCCIÓNTRODUCCIÓNTRODUCCIÓ Què és el tabac? Què és el tabac? Què és el tabac? Què és el tabac? El tabac és una planta procedent d’Amèrica al segle XV. Aquesta planta la dessequen, la trituren i l’envolten de paper per a fumar-la, l’esnifen triturada o la fumen amb una pipa sense paper. El fum del tabac està compost per més de 4.000 substàncies, de les quals, més de 40, estan reconegudes com a cancerígenes per a l’esser humà. Algunes de les substàncies són: Amoníac, arsènic, butà, cianur, metà, cadmi... i un alcaloide, pot ser la substància més coneguda: la nicotina.

Material necessariMaterial necessariMaterial necessariMaterial necessari Fumatòrium: El fumatòrium l’he construït per a poder exposar els ratolins al fum del tabac. Consta de dues parets de fusta i dues de vidre, una tapa, una base foradada i una pipa. Els ratolins estaven col·locats en capses dintre del fumatòrium, i aquestes capses col·locades a mitja

altura per a garantir que estaven el màxim de temps exposats al fum. La base esta foradada per a que pugui entrar aire però el fum no sortirà ja que aquest sempre tira amunt. DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL Per tal de comprovar els efectes en els pulmons, he exposat durant 3 mesos un grup de dos ratolins al fum del tabac. Tenia un altre grup control de 2 ratolins. Cada dia encenia 6 g de tabac i 1.5 g de carbó (per a poder encendre el tabac). Un cop passat el temps fem la dissecció dels animals per a obtenir els pulmons. Un cop netejats amb sèrum fisiològic, els vam congelar amb nitrogen líquid (-195 ºC) i conservats en un tub a dintre del congelador a una temperatura de -80 ºC. Passades una setmana i mitja, vam començar amb les seccions amb el criòstat, que talla a una temperatura ambient de -20 ºC. Un cop obtingudes les seccions, les vam tenyir amb blau de metilè. Ja tenyides les seccions les vam mirar al microscopi òptic i vam poder diferenciar els diferents tipus de cèl·lules de l’epiteli alveolar i un alvèol. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Les conclusions les faré en base a unes imatges de pulmons humans fumadors i no fumadors proporcionades pel centre de recerca biomèdica, ja que la part pràctica la vaig dur a terme en els laboratoris del Centre de Recerca Biomèdica de Badalona, amb l’ajut de la Doctora Mª Pilar

EFECTES DEL TABAC EN LA MORFOLOGIA DELS EFECTES DEL TABAC EN LA MORFOLOGIA DELS EFECTES DEL TABAC EN LA MORFOLOGIA DELS EFECTES DEL TABAC EN LA MORFOLOGIA DELS PULMONSPULMONSPULMONSPULMONS _____________ Autor Tutor Joan Gea Rubio Joan Gea Rubio Joan Gea Rubio Joan Gea Rubio Francesc MarquèsFrancesc MarquèsFrancesc MarquèsFrancesc Marquès Centre Institut La Pineda Institut La Pineda Institut La Pineda Institut La Pineda

Page 40: XXVI Jornades Científiques

37

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Armengol, i no vaig poder obtenir seccions de pulmons de ratolí fumador i no fumador, només en vaig poder obtenir de no fumador.

FumadorFumadorFumadorFumador

No fumadorNo fumadorNo fumadorNo fumador En les imatges es pot diferenciar perfectament els fumadors de no

fumadors ja que morfològicament, els fumadors tenen l’epiteli destrossat a causa dels productes tòxics del fum del tabac. En canvi en els no fumadors l’epiteli és totalment continu. Per altre banda, hi ha unes cèl·lules del sistema immunitari que s’encarreguen de netejar els nostres òrgans per l’interior. aquestes cèl·lules s’anomenen macròfags i es poden utilitzar com a bioindicadors de contaminació. En els humans no fumadors hi havies uns 2-3 macròfags per alvèol. En canvi en els alvèols de pulmons fumadors hi havia acumulacions de fins a 40 macròfags.

Page 41: XXVI Jornades Científiques

38

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRINTRINTRINTRODUCCIÓODUCCIÓODUCCIÓODUCCIÓ Què és l’Esclerosi Múltiple? Jo podré arribar a patir-la? Des de farà un parell d’anys, aquestes idees m’han voltat pel cap. A part de d’interès personal, també existeix en mi un interès de caire acadèmic ja que en un futur m’agradaria dedicar-me professionalment al món de la recerca científica i mèdica de malalties per tal de conèixer-les i trobar-ne millores i potser possibles cures. Els objectius de la recerca són concrets atès que volen aclarir qualsevol dubte en relació amb la malaltia. - Conèixer la simptomatologia més

freqüent entre els individus que presenten EM.

- Identificar les teràpies existents

contra l’avanç de la malaltia. - Saber les diverses incidències

existents segons el sexe, la raça... - Conèixer la utilitat dels fàrmacs en

pacients amb Esclerosi Múltiple.

Les hipòtesis que m’he plantejat en el meu treball són: - Possiblement l’esclerosi múltiple és

hereditària.

- No existeixen tractaments que proporcionin una cura definitiva a aquesta malaltia.

- Els afectats d’Esclerosi Múltiple han

de renunciar a un estil de vida normal.

Per a la recerca ha estat necessari l’ús de diverses fonts de les quals la més important ha estat la Fundació Esclerosi Múltiple Què és?Què és?Què és?Què és? L’ Esclerosi Múltiple és una malaltia crònica que afecta al sistema nerviós central atès que destrueix la substància formada per pròtids i greixos, la mielina, la qual recobreix l’axó de la neurona i facilita la transmissió del corrent elèctric entre les fibres nervioses. Primerament, els sistema nerviós central dels pacients presenta una manca de mielina. Tot seguit, després de la desmielinització, s’inicia la cicatrització de la zona afectada. Aquestes zones endurides s’anomenen plaques de desmielinització. Aquesta pot presentar unes dimensions variables. Segons la localització d’aquestes taques, el pacient pot arribar a presentar símptomes més o menys greus. Per encetar el procés són necessaris dos requisits: una lesió a la barrera

EL COS CONTRA EL COS. L’ESCLEROSI MÚLTIPLE: UNA EL COS CONTRA EL COS. L’ESCLEROSI MÚLTIPLE: UNA EL COS CONTRA EL COS. L’ESCLEROSI MÚLTIPLE: UNA EL COS CONTRA EL COS. L’ESCLEROSI MÚLTIPLE: UNA MALALTIA AUTOIMMUNIMALALTIA AUTOIMMUNIMALALTIA AUTOIMMUNIMALALTIA AUTOIMMUNITÀRIATÀRIATÀRIATÀRIA _____________ Autora Tutora Maria del Mar Brossa de la PiedraMaria del Mar Brossa de la PiedraMaria del Mar Brossa de la PiedraMaria del Mar Brossa de la Piedra Rosa Rosell PardoRosa Rosell PardoRosa Rosell PardoRosa Rosell Pardo Centre Col·legi Sant Col·legi Sant Col·legi Sant Col·legi Sant AndreuAndreuAndreuAndreu

Page 42: XXVI Jornades Científiques

39

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

hematoencefàlica i l’entrada de limfòcits T al teixit nerviós. Quan aquesta barrera presenta algun tipus de lesió, els limfòcits T penetren al interior i entren en contacte amb cèl·lules del teixit nerviós.

A la membrana del teixit nerviós trobem un tipus de pèptid que s’encarrega de traslladar el pròtid que forma la mielina als limfòcits T. Tota aquesta informació és enviada als limfòcits B, on es fabriquen anticossos que posteriorment destruiran la mielina creient que és un element estrany. Després de portar a terme enquestes i estudis de la població afectada s’han determinat quatre variants cícliques d’Esclerosi Múltiple. Tipus d’Esclerosi MTipus d’Esclerosi MTipus d’Esclerosi MTipus d’Esclerosi Múltipleúltipleúltipleúltiple Remitent-Recurrent (EMRR): es caracteritza per recaigudes ben definides durant la malaltia i també per la recuperació total o parcial de totes les qualitats físiques. Progressiva primària (EMPP): és aquell tipus d’Esclerosi Múltiple definida com una progressió de la malaltia des del seu inici. Progressiva secundària (EMPS): es caracteritza per un curs inicial de la malaltia remitent-recurrent, seguit de la progressió amb o bé sense recaigudes ocasionals, ni remissions menys importants i fases d’estabilitat. Progressiva recurrent (EMPR): és definida com una malaltia progressiva des del seu inici, amb recaigudes agudes, amb recuperació o sense, i amb períodes entre recaigudes caracteritzats per la progressió contínua. Factors que influeixen en el Factors que influeixen en el Factors que influeixen en el Factors que influeixen en el ddddesenvolupament de la malaltiaesenvolupament de la malaltiaesenvolupament de la malaltiaesenvolupament de la malaltia Factor ambientals Estudis realitzats sobre la incidència de l’EM a les diverses zones del planeta han corroborat que existeixen àrees amb una

major prevalença per contraure l’Esclerosi Múltiple. Les zones del planeta més susceptibles són aquelles que es troben més allunyades de l’Equador, ja sigui pel Nord o pel Sud. Aquesta prevalença queda exclusivament vigent pels individus europeus i nord-americans, atès que asiàtic i africans mostren prevalences baixes indiferentment de la latitud a la que es trobin. Factors genètics L’edat durant la qual apareixen tots els símptomes que comporta la malaltia és entre els vint-i-cinc i trenta anys( 25-30 anys) concretament 28.3 anys. Després de la realització de nombrosos estudis genètics de les poblacions mundials s’ha determinat que l’EM és una malaltia més freqüent en l’àmbit femení que en el masculí (1,5:1) i que les taxes d’afectats són més elevades en individus de raça blanca. SímptomesSímptomesSímptomesSímptomes Tots els afectats per aquesta malaltia presenten símptomes comuns, però també se’n manifesten d’altres que ofereixen característiques peculiars a cada individu. Per aquest motiu, no es considera viable l’afirmació que defensa l’existència d’una única malaltia, és a dir, es considera que existeixen tants tipus d’EM com malalts. Alguns dels símptomes poden ser l’espasticitat, la fatiga, l’atàxia, la disfàgia, les alteracions visuals o la depressió. DiagnòsticDiagnòsticDiagnòsticDiagnòstic Actualment, l’EM és diagnosticada mitjançant un procediment d’exclusió, és a dir, pot ésser detectada gràcies a la realització de tot un seguit de proves. El pacient ha d’ésser sotmès a un exhaustiu estudi neurològic que té com a objectiu esbrinar la gravetat de les lesions al sistema nerviós central (SNC).

Page 43: XXVI Jornades Científiques

40

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Alguns exemples poden ser: els potencials evocats, el signe Babinski, la prova del taló i el genoll o la ressonància magnètica la qual, a més de detectar les lesions, permet realitzar un seguiment de la progressió de la malaltia. TractamentTractamentTractamentTractament Fins als nostres temps, els estudis realitzats demostren que no existeix una cura definitiva per la malaltia. Tot i això, es coneixen tot un seguit de fàrmacs que fan més suportable la malaltia, és a dir, aconsegueixen minvar la quantitat de brots i la intensitat amb la qual afecta les activitats quotidianes del individu. La única alternativa que ha aconseguit una esperança ha estat la teràpia amb cèl·lules mare atès que aquest tipus de tractament podria acabar amb la malaltia definitivament. Els diferents tractaments als quals es pot sotmetre un afectat d’EM són els farmacològics, els fisioterapèutics i els alternatius. D’aquests últims, podríem destacar l’ús d’extractes de la planta del Cànnabis. PART PRÀCTICA: ESTUDPART PRÀCTICA: ESTUDPART PRÀCTICA: ESTUDPART PRÀCTICA: ESTUDI COMPARATIU I COMPARATIU I COMPARATIU I COMPARATIU ENTRE UN AFECTAT D’EENTRE UN AFECTAT D’EENTRE UN AFECTAT D’EENTRE UN AFECTAT D’ESCLEROSI SCLEROSI SCLEROSI SCLEROSI MÚLTIPLE I UNA PERSOMÚLTIPLE I UNA PERSOMÚLTIPLE I UNA PERSOMÚLTIPLE I UNA PERSONA SANA.NA SANA.NA SANA.NA SANA. La meva part pràctica consistirà en la realització d’un estudi comparatiu acurat entre dos subjectes: un pacient amb Esclerosi Múltiple i una persona sense cap problema de salut. Aquesta pràctica té l’objectiu de comparar l’estil de vida que porta cadascun d’ells, les seves dificultats i petits problemes del dia a dia, així com els objectius i aspiracions que tenen. Els resultats obtinguts són clarament diferents atès que l’Esclerosi Múltiple només s’ha desenvolupat en el primer cas. El primer individu que hem sotmès a estudi conviu amb l’EM des de fa vint anys, en canvi, els segon subjecte mai ha estat patidor d’una malaltia degenerativa ni

permanent d’aquest tipus i molt menys durant aquest període de temps. Degut a que han presentat patologies divergents, els seus símptomes han estat categòricament diferents. El primer subjecte ha estat acompanyat aquest vint anys de símptomes angoixants com l’espasticitat o la fatiga. El segon subjecte ha patit símptomes de caire lleu com poden ser la rinitis i la conjuntivitis al·lèrgica, que tot i ser també fatigosos, no han tingut gaire importància atès que el context d’aquests era una simple al·lèrgia. La simptomatologia del primer subjecte ha seguit el decurs natural de la malaltia atès que no ha exigit cap tipus de fàrmac pel fet que no tenia cap tipus d’EM amb brots (EMPS). En canvi, la del segon subjecte ha estat controlada i minvada gràcies a la intervenció dels especialistes que han considerat adient l’aplicació de tractaments farmacològics per reduir-la. Pel que fa a les alteracions motores, el primer subjecte sotmès a estudi ha anat empitjorant de manera considerable. Primerament va començar a usar crosses, però aquest suport va ésser insuficient i va haver d’utilitzar-les de manera alternada amb una cadira de rodes. Finalment i amb el temps, aquesta alternança va esdevenir insuficient i va haver de sotmetre’s a la cadira de forma permanent. El segon subjecte ha patit problemes de mobilitat. Tot i això, ha utilitzat crosses però no ha necessitat mai fer ús d’una cadira i molt menys de forma permanent. Degut a aquestes dificultats, en aquest segon cas, el subjecte va haver d’assistir durant un breu període de temps a un centre per realitzar exercicis de fisioteràpia els quals malgrat les condicions físiques va poder completar exitosament. El primer subjecte, que també ha hagut de realitzar fisioteràpia, en canvi, tot i necessitar

Page 44: XXVI Jornades Científiques

41

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

encara aquest tipus de tractament, ha hagut de renunciar-hi. En el primer cas, l’individu ha rebut tractaments de tipus alternatiu mentre que en el segon cas això no ha succeït. L’estil de vida del primer subjecte sempre ha estat sedentari. Aquest individu ni tan sols realitzava esport abans que l’Esclerosi Múltiple hagués començat. La pacient, però, per mantenir les seves condicions físiques durant la malaltia ha realitzat tots aquells exercicis físics adients que es trobaven dins les seves possibilitats amb aquesta finalitat. En el segon subjecte, en canvi, la manca d’exercici físic s’ha donat durant els períodes de malaltia. El subjecte amb Esclerosi Múltiple ha presentat episodis depressius com a conseqüència de la malaltia; en canvi, el subjecte sense cap problema greu de salut no ha presentat mai cap episodi d’aquest tipus. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Totes les preguntes i els objectius plantejats al inici de la recerca han estat resolts i assolits satisfactòriament. Conèixer la simptomatologia més freqüent entre els individus que presenten EM. La simptomatologia és molt diversa atès que cada malalt presenta uns símptomes diferents a la resta. Aquest fet marca una varietat de símptomes enorme. Hi ha tants casos d’EM com afectats hi ha al món. Identificar les teràpies existents contra l’avanç de la malaltia. La varietat de tractaments disponibles al mercat és molt àmplia. Existeixen tractaments farmacològics que aconsegueixen disminuir la quantitat i la qualitat de les recaigudes dels malalts, tractaments fisioterapèutics que contribueixen a la millora de les condicions físiques del individu i teràpies alternatives

com l’ús de tècniques provinents d’orient, com per exemple l’acupuntura o el ioga. Altres tractaments en estudi són les teràpies amb cèl·lules mare, però són potencialment cancerígens. Saber les diverses incidències existents segons el sexe, la raça... Existeixen diferents factors que condicionen l’aparició de la malaltia. Un d’ells és el sexe del individu. Diversos estudis realitzats han determinat una major predisposició del sexe femení a patir la malaltia i que els individus de raça negra presenten una menor prevalença que els de raça blanca. Actualment, i en base als estudis realitzats, no se’n coneixen les causes. Conèixer la utilitat dels fàrmacs en pacients amb Esclerosi Múltiple. Els fàrmacs tenen una utilitat concreta, és a dir, van ésser creats per aturar i reduir el nombre de brots. També existeixen fàrmacs que disminueixen els efectes dels símptomes. Les hipòtesis plantejades al principi del meu treball no eren del tot correctes i gràcies al procés d’aprenentatge seguit he pogut aclarir i perfeccionar els meus coneixements previs sobre la malaltia. Possiblement l’Esclerosi Múltiple és una malaltia hereditària. Aquesta hipòtesi queda refutada atès que, com defensen els especialistes des d’un principi, que aquesta malaltia no és hereditària. Evidentment, no es pot negar que té un component genètic molt important però per manifestar la malaltia són necessaris altres aspectes com la lesió de la barrera hematoencefàlica i la posterior destrucció de les beines de mielina.

Page 45: XXVI Jornades Científiques

42

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

No existeixen tractaments que aconsegueixin encetar la remielinització i, per tant, no existeix una cura definitiva. Aquesta hipòtesi queda verificada atès que els fàrmacs no aconsegueixen reparar les zones deteriorades del sistema nerviós central. Actualment, no existeixen tractaments efectius que aconsegueixin estimular la síntesi de mielina. Aquesta fet ha estat comprovat a la part pràctica d’aquest treball en la qual el subjecte afectat d’EM, degut a que pateix una Esclerosi Múltiple de tipus Progressiva Secundària, no ha experimentat cap tipus de brot i per tant, no ha necessitat l’administració de fàrmacs per tractar-los. Segons la realització d’estimacions aproximades, s’ha determinat la possibilitat de crear un mètode efectiu que asseguri la remielinització de les neurones afectades. Aquesta alternativa es troba en fases experimentals atès que les teràpies amb cèl·lules mare són perjudicials. Un mal ús de les cèl·lules mare pot ocasionar la creació d’un tumor. Els afectats d’Esclerosi Múltiple han de renunciar a un estil de vida normal. Aquesta hipòtesi queda verificada ja que, tal i com he pogut comprovar a la meva part pràctica, un afectat d’Esclerosi Múltiple tot i que al inici de la malaltia, degut a la progressió lenta d’aquesta, pot portar una vida completament normal, amb els temps, tant el primer subjecte com tots els afectats d’EM han de renunciar a l’estil de vida normal i a moltes de les seves aspiracions i plans futurs per la impossibilitat que els provoca la malaltia en un estat avançat. Cal afegir que en el 19% dels afectats el dia a dia també és pertorbat per un símptoma, la depressió. Aquestes alteracions, tal i com ha succeït al primer subjecte sotmès a estudi,

submergeixen als afectats d’aquest símptoma en un estat d’aflicció total, i aquest fet afecta greument a la vida social i laboral dels pacients.

Page 46: XXVI Jornades Científiques

43

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÒHIPÒHIPÒHIPÒTESITESITESITESI - Les neurones embrionàries presenten

característiques diferents respecte a una neurona adulta - La neuroglia és fonamental en el

desenvolupament de les neurones embrionàries DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL El disseny experimental del meu Treball de Recerca va ser realitzat a un laboratori del PCB (Parc Científic de Barcelona), concretament al IRB (Institut de Recerca Biomèdica) i va consistir en realitzar una obtenció i un desenvolupament d’un explant de neurones de cerebel de ratolins de 4 dies d’edat, amb la seva posterior observació al microscopi i amb la presa i l’anàlisi de les imatges obtingudes amb microscopi. Aquest disseny va constar de diverses parts. La primera part va ser l’obtenció de l’explant de cerebel (conté la dissecció del cervell etc.); la segona, cultivar aquest explant de cerebel (també conté la preparació dels medis necessaris per la seva supervivència); i per finalitzar, vaig estudiar les imatges per tal de poder resoldre les hipòtesis que em vaig plantejar al inici del treball. Aquests resultats em van resoldre les dues hipòtesis, ja que en elles podia observar neurones embrionàries (que van ser comparades amb l’estudi de neurones adultes que vaig fer al meu treball) i la importància de la neuroglia en el

desenvolupament de les neurones embrionàries. *Explant: Tros de l’òrgan, normalment té una mida de pocs micròmetres, que es cultiva en una placa i amb un medi de cultiu perquè es desenvolupi i es pugui observar l’estructura neuronal que estableix, a més de poder observar com es desenvolupa i les estructures que el componen. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Després de tot el treball realitzat, vaig poder comprovar que les dues hipòtesis eren verificades. La primera hipòtesi, que proposava que les neurones embrionàries presenten característiques diferents respecte a una neurona adulta, va ser verificada, ja que tota la informació que vaig obtenir mitjançant l’experiment de l’explant de neurones, la informació obtinguda sobre les neurones adultes al llarg del meu treball, i amb l’anàlisi dels fotogrames, vaig comprovar que sí que hi havia diferències entre aquests dos tipus de neurones. La segona hipòtesi proposava que la neuroglia és fonamental en el desenvolupament de les neurones. Aquesta segona hipòtesi també va ser verificada, ja que la informació tractada al llarg del treball sobre les cèl·lules glials o neuroglia sumat a l’anàlisi de les fotografies, em van permetre poder establir la veracitat de la hipòtesi.

TÍTOL: EL MÓN DE LES NEURONESTÍTOL: EL MÓN DE LES NEURONESTÍTOL: EL MÓN DE LES NEURONESTÍTOL: EL MÓN DE LES NEURONES _____________ Autor Tutor Adrián Rodríguez TorresAdrián Rodríguez TorresAdrián Rodríguez TorresAdrián Rodríguez Torres Marcos AdelantadoMarcos AdelantadoMarcos AdelantadoMarcos Adelantado Centre Col·legi Maristes Champagnat Col·legi Maristes Champagnat Col·legi Maristes Champagnat Col·legi Maristes Champagnat

Page 47: XXVI Jornades Científiques

44

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ El meu treball tracta del Trastorn pel Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). He escollit aquest tema perquè des del meu punt de vista, avui en dia s’està fent un abús dels fàrmacs que tracten aquest trastorn, sense donar la importància necessària als efectes secundaris que aquests desencadenen tant a curt com a llarg termini. Penso que hi ha tractaments alternatius al farmacològic, que donarien bons resultats si s’apliquessin de forma correcta. Per això en el meu treball em proposo investigar-los per acabar aportant una visió actualitzada del tema. Amb aquest treball defenso que fent una reestructuració de la rutina diària d’una persona amb TDAH i fent ús de la medicina natural, es pot tractar el trastorn amb bons resultats. El treball l’estructuro en dues parts diferenciades: en la primera part, la teòrica, situo el tema i pretenc millorar-ne la comprensió i el coneixement. També plantejo alternatives que serveixin per resoldre situacions reals i conflictives del dia a dia d’un TDAH i les persones del seu entorn. En la part pràctica i experimental d’investigació, realitzo un estudi sociològic sobre el coneixement que té la societat del TDAH. A més a més, introdueixo els dos fàrmacs més comuns que s’utilitzen per tractar el trastorn. Amb ells realitzo un

experiment en el qual observo el desenvolupament de les llenties, durant el seu procés de germinació, sota l’efecte dels dos principis actius. La meva hipòtesi per a aquesta experiència és que ja que els dos principis actius dels diferents medicaments mostren uns efectes secundaris greus, potser al realitzar la germinació de les llenties sota l’efecte d’aquests fàrmacs, el creixement d’aquestes es veurà afectat. Aquesta hipòtesi inicial em va dur a plantejar-me que si els resultats són evidents, ha d’existir una relació a nivell cel·lular entre els efectes secundaris produïts en plantes i animals. Amb el meu treball vull donar resposta a un seguit de preguntes: Què és i què no és el TDAH? Quina és la seva incidència? Quan es va començar a diagnosticar? Com evoluciona? Com combinar escola, alimentació i TDAH? PART TEÒRICAPART TEÒRICAPART TEÒRICAPART TEÒRICA Amb el meu treball he estudiat a fons el TDAH, realitzant les afirmacions següents. El TDAH és un trastorn neurobiològic que està relacionat amb el funcionament incorrecte dels neurotransmissors. En aquest trastorn hi ha un desequilibri entre dos neurotransmissors cerebrals, la dopamina i la noradrenalina. Es tracta doncs, d’un trastorn crònic, que actualment és un dels més freqüents entre la població infantil i, en molts dels casos, el trastorn persisteix en l’edat adulta.

EL TRASTORN PER DÈFICIEL TRASTORN PER DÈFICIEL TRASTORN PER DÈFICIEL TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB T D’ATENCIÓ AMB T D’ATENCIÓ AMB T D’ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH)HIPERACTIVITAT (TDAH)HIPERACTIVITAT (TDAH)HIPERACTIVITAT (TDAH) _____________ Autora Tutora Marta Cabanas PegadoMarta Cabanas PegadoMarta Cabanas PegadoMarta Cabanas Pegado Silvia MaymóSilvia MaymóSilvia MaymóSilvia Maymó Centre Institut Ferran Tallada Institut Ferran Tallada Institut Ferran Tallada Institut Ferran Tallada

Page 48: XXVI Jornades Científiques

45

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

El TDAH és un trastorn hereditari en el 80% dels casos, que també pot donar-se puntualment per factors biològics externs, com podrien ser fumar o beure alcohol durant l’embaràs. En cap cas és produït per l’entorn familiar o escolar, però si es cert, que aquests factors poden influir en la gravetat d’aquest i les seves conseqüències Els símptomes que presenta una persona amb TDAH segons l’edat en que se li manifesta el trastorn són els següents:

PART EXPERIMENTALPART EXPERIMENTALPART EXPERIMENTALPART EXPERIMENTAL

En la part experimental del treball, he dut a terme la germinació de unes llenties sota l’efecte dels principis actius que he

estudiat. He escollit aquests dos medicaments perquè són els d’ús més freqüent a l’estat. Els dos fàrmacs utilitzats són el Concerta 54 mg i el Strattera 60 mg. El Concerta és un medicament de la família dels estimulants, el seu principi actiu es el Metilfenidat. Un dels efectes secundaris que presenta és la drogoaddicció. El Strattera en canvi, no és un medicament de la família dels estimulants. El seu principi actiu és l’Atomoxetina i un dels efectes adversos que provoca és el retard del creixement en nens. El que pretenc amb aquesta experiència és estudiar si el desenvolupament de les llenties es veurà afectat pels principis actius. Informe de pràctiquInforme de pràctiquInforme de pràctiquInforme de pràctiqueseseses

- OBJECTIU: observar les diferencies de creixement de les llenties en el seu procés de germinació sota els efectes de Concerta 54 mg i Strattera 60 mg. - MATERIAL: 2 càpsules de

Concerta 54 mg, 2 càpsules de Strattera, 60 mg, aigua, llenties, 3 culs d’ampolla transparents, una batedora i un vas mil·limetrat.

- PROCEDIMENT: Per dur a terme

l’experiència, dissoldrem en 250 ml d’aigua 2 càpsules de Concerta 54 mg i dissoldrem el medicament amb l’ajuda de la batedora. Tot seguit, seguirem el mateix procediment amb el Strattera 60 mg triturant prèviament les dues càpsules dures i dissolent-les en 250 ml d’aigua amb l’ajuda de la batedora. Dipositarem les solucions en uns polvoritzadors d’aigua i els marcarem per no confondre els medicaments. Tot seguit, agafarem els culs d’ampolla i posarem en cadascun d’ells 30 llenties

Page 49: XXVI Jornades Científiques

46

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

amb cotó fluix, que passats uns dies trasplantarem amb sorra. Marcarem cada cul d’ampolla per no confondre les mostres. Tot seguit, procedirem a començar l’experiment. Cada dia regarem les plantes amb el seu respectiu medicament i la mostra de control la regarem amb aigua. Mantindrem les tres mostres en unes condicions de llum, temperatura i humitat iguals. Procedirem a la observació i anotació dels resultats. Aquesta experiència es repetirà dues vegades per descartar que els resultats siguin fruit de la casualitat.

En la imatge podem observar com el creixement de les llenties s’ha vist afectat.

CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS En iniciar aquest treball de recerca, la meva hipòtesi principal i sobre la qual volia investigar, era que podia aplicar-se un tractament alternatiu al farmacològic per al tractament del Trastorn per Dèficit

d’Atenció amb Hiperactivitat. En finalitzar el treball i, prestant especial atenció a les pautes d’hàbits, puc afirmar que si que és possible tractar el TDAH de forma alternativa a la química farmacològica. En la part experimental, la hipòtesi inicial sobre la qual treballava va ser que potser el procés de germinació de les llenties podia veure’s afectat pels dos principis actius dels medicaments dissolts en l’aigua amb la qual regava les llenties. Efectivament, la meva hipòtesi es va verificar cosa que no esperava. Els resultats sorprenents que vaig obtenir van fer-me plantejar la possibilitat que existís una relació entre les plantes i els animals a nivell cel·lular que expliqués la diferencia de creixement en les plantes i els efectes secundaris dels principis actius en les persones. Vaig derivar doncs a una nova hipòtesi. La hipòtesi era que tant el Metilfenidat com l’Atomoxetina com a principis actius, presenten uns efectes secundaris similars en cèl·lules vegetals i animals. Malauradament, els meus mitjans d’informació i els mitjans tècnics dels que disposava no eren suficients per poder donar resposta a aquest fenomen. Tot i així, segueixo pensant que aquests resultats poden iniciar investigacions que permetin millorar el nivell de vida de les persones afectades pel TDAH. Crec que és molt important conscienciar la població que una persona amb TDAH pot aconseguir totes les metes que es proposi però és clau per a que això passi que la informació que rebi sigui fiable i clara.

H2O STR

CON

• H2O: llenties regades amb

aigua.(control)

• STR: llenties regades amb

Strattera (no estimulant)

• CON: llenties regades amb

Concerta (estimulant)

Page 50: XXVI Jornades Científiques

47

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS Els somnis són un fenomen tan habitual com desconegut. Qui no ha somiat mai? Tots hem somiat algun cop, però tot i així seguim sense ser capaços de definir què és exactament un somni. Els meus objectius a l’hora d’investigar consistien en donar resposta a aquestes preguntes sobre com s’originen els somnis i quina relació tenen, si és que en tenen cap, amb el procés de consolidació de la memòria. HIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESI Les hipòtesis que em vaig proposar van ser, en primer lloc, que somiem cada nit i que és possible somiar més d’un cop. La segona hipòtesi és que tan sols podem somiar durant la fase REM. Finalment, la hipòtesi més destacada afirma que els somnis estan relacionats amb el procés de consolidació de la memòria, i que és per aquest motiu que els somnis són incoherents i fragmentats. Les fases dels sonLes fases dels sonLes fases dels sonLes fases dels son El son es divideix en etapes en funció de l’activitat elèctrica de les neurones. Es distingeixen la fase REM i la NREM. La fase NREM es subdivideix en fase I i fase II i corresponen al son lleuger (ones theta). La fase III i fase IV corresponen al son profund (ones delta). La fase REM destaca perquè presenta uns nivells d’activitat cerebral semblants als que presenta el cervell quan està despert, i és justament en aquesta fase en què

tenen lloc els somnis. Es caracteritza també per la paràlisi dels músculs motors i la presència de moviments oculars ràpids. Aquestes fases NREM i REM es van succeint de manera cíclica, de manera que cada nit somiem entre 4 i 6 cops. La distribució de les fases al llarg de la nit no és regular. L’explicació d’aquest fenomen és força senzilla. La fase REM és la fase durant la qual somiem. Aquesta fase està regulada per una sèrie de neurones anomenades REM-on i REM-off. Les neurones REM-off, situades al raphé i al locus coeruleus, segreguen serotonina i norepinephrine, substàncies que inhibeixen les neurones REM-on, situades al pons i encarregades de fer que el cervell entri en fase REM mitjançant la segregació d’acetilcolina. Inicialment les neurones REM-off presenten uns elevats nivells d’activitat. Aquests es van reduint de tal manera que arriba un punt en què les neurones REM-off ja no són capaces d’inhibir les REM-on i aquestes comencen a segregar acetilcolina i fan que passem a la fase REM. Arribat a un cert punt, les REM-off i les REM-on inverteixen els seus nivells d’activitat, de manera que les REM-off tornen a inhibir les REM-on i es dóna per finalitzada la fase REM. A mesura que transcorre la nit, les neurones REM-off es van debilitant i com a conseqüència, els períodes de REM es van fent cada cop més llargs.

ELS SOMNIS I LA CONSOLIDACIÓ DE LA MEMÒRIAELS SOMNIS I LA CONSOLIDACIÓ DE LA MEMÒRIAELS SOMNIS I LA CONSOLIDACIÓ DE LA MEMÒRIAELS SOMNIS I LA CONSOLIDACIÓ DE LA MEMÒRIA _____________ Autora Tutora Meritxell Gómez MartínezMeritxell Gómez MartínezMeritxell Gómez MartínezMeritxell Gómez Martínez Isabel Jódar AguileraIsabel Jódar AguileraIsabel Jódar AguileraIsabel Jódar Aguilera Centre Col·legi Maristes Champagnat Col·legi Maristes Champagnat Col·legi Maristes Champagnat Col·legi Maristes Champagnat

Page 51: XXVI Jornades Científiques

48

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Això explica aquesta distribució irregular de les fases del son. Mentre que durant les primeres hores de son predomina el son profund o SWS (NREM), la darrera meitat de la nit és dominada per la fase REM. Somnis/REMSomnis/REMSomnis/REMSomnis/REM La segona hipòtesi afirmava que tan sols es pot somiar durant la fase REM. Sovint s’acostuma a tractar la fase REM i els somnis com si fossin termes sinònims, però si analitzem la relació entre ambdós fenòmens, ens adonem que els somnis estan regulats pel forebrain, concretament per la comunicació entre el hipocamp i el neocòrtex. La fase REM, en canvi, tal i com acabem d’explicar, està regulada per el brainstem, per la interacció entre les neurones REM-on i REM-off. Com que ambdós fenòmens es regulen mitjançant mecanismes diferents, no són sinònims. De fet, també és possible somiar durant NREM. SomnisSomnisSomnisSomnis Però bé, que són els somnis? Els somnis per definició són successions d’imatges, sons, idees, emocions i sensacions que acostumen a tenir lloc durant la fase REM. Com hem comentat anteriorment, una de les característiques destacades de la fase REM és la paràlisi muscular motora, la qual és produïda a causa de les neurones REM que actuen sobre la medul·la espinal segregant glicina i inhibeixen qualsevol tipus de resposta per part dels músculs motors per tal d’evitar que reproduïm en la realitat aquells moviments que duem a terme dins dels somnis. Una altra característica fonamental dels somnis és la seva incoherència i que el seu contingut és fragmentat (canvis sobtats d’escenari, personatges...). I tot això té relació amb el procés de consolidació de la memòria. La consolidació de la memòria no és res més que transmetre la informació que rebem a través dels sentits cap a la

memòria a llarg termini. Cada tipus de memòria es consolida d’una manera diferent. La memòria episòdica és un tipus de memòria associativa i la seva correcta consolidació depèn de la comunicació entre les neurones del hipocamp i el neocòrtex, doncs és el hipocamp el responsable de proporcionar un context a la informació continguda en el neocòrtex. La memòria procedimental, per la seva banda, s’encarrega de les habilitats motores i la seva consolidació no depèn d’aquesta comunicació. I bé, que succeeix mentre dormim? Durant NREM la comunicació entre el hipocamp i el neocòrtex es produeix correctament, de manera que es consolida la memòria episòdica. Durant la fase REM, però, es segreguen grans quantitats d’un neurotransmissor anomenat cortisol. El cortisol s’uneix als receptors GR (“glucocorticoid receptors”) i MR (“mineralocorticoid receptors”) situats a la regió CA1 de el hipocamp, inutilitzant-lo i provocant interferències en la comunicació entre el hipocamp i el neocòrtex. Mentrestant, les neurones situades en diferents regions del neocòrtex, alienes a aquesta situació, segueixen comunicant-se entre sí. Això provoca que s’activin fragments aïllats de records que en absència del hipocamp estan mancats de context. La resposta natural del cervell és la d’intentar posar ordre i donar sentit a tota aquesta allau d’imatges, sons i sensacions mancades de context que li arriben sense ordre ni concert. I són precisament aquests intents del cervell de donar sentit a aquests fragments de records aïllats el que dóna lloc als somnis. Cal tenir en compte que durant la fase REM el còrtex prefrontal es troba desactivat, i és per aquest motiu que per més incoherents que siguin els nostres

Page 52: XXVI Jornades Científiques

49

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

somnis, no ens qüestionem el que succeeix i no som capaços de veure aquestes incoherències fins que ens despertem. TREBALL DE CAMPTREBALL DE CAMPTREBALL DE CAMPTREBALL DE CAMP ObjectiuObjectiuObjectiuObjectiu Vaig decidir realitzar un treball de camp per a poder demostrar empíricament la relació existent entre els somnis i la consolidació de la memòria. ProcedimentProcedimentProcedimentProcediment L’experiment consistia en realitzar una sèrie de proves que mesuressin el grau de consolidació de la memòria al llarg de la nit, per a poder comparar les diverses fases del son. Tenint en compte que la fase NREM es concentra a les primeres hores de son i que la REM en domina les darreres, es va decidir establir uns intervals de 3h que fossin representatius de cada fase. Els tests es van realitzar abans i després de cada interval per tal de poder establir una comparativa entre els resultats obtinguts abans i després de NREM i els obtinguts abans i després de REM. Les proves que es van realitzar van ser una paired-associate memory task i una mirror tracing task. La paired-associate memory task és un tipus de prova que mesura el grau de consolidació de la memòria episòdica. Consisteix en memoritzar una llista d’associacions de paraules en un temps de dos minuts per, a continuació, escriure’n tantes com se’n puguin recordar. D’aquesta prova es van realitzar 4 tests, de manera que per a cada interval es feia servir una llista de paraules diferent amb l’objectiu d’evitar barrejar els resultats de NREM i de REM. La mirror tracing task, per la seva banda, és un tipus de prova que mesura la memòria procedimental. Consisteix en intentar resseguir el diagrama d’una figura

(en aquest cas una estrella) mirant tan sols a través d’un mirall provant de no sortir-ne dels marges. Per a aquesta prova tan sols varen ser necessaris 3 tests, doncs el que es tracta de mesurar és una habilitat motora. ANÀLISI RESULTATSANÀLISI RESULTATSANÀLISI RESULTATSANÀLISI RESULTATS PairedPairedPairedPaired----associate memory taskassociate memory taskassociate memory taskassociate memory task Si analitzem els resultats obtinguts per els subjectes en les paired-associate memory task, podem observar clarament com el nombre d’encerts millora considerablement després del primer interval de NREM. Però també que els resultats empitjoren després de 3h de REM. Això ens permet concloure que la memòria episòdica tan sols es consolida correctament durant NREM. Mirror tracing taskMirror tracing taskMirror tracing taskMirror tracing task Pel que fa a les mirror tracing task, els nombre d’errors (o de cops que el individu es surt del marge) es va reduint de manera progressiva, de manera que es demostra que la consolidació de la memòria procedimental no es veu afectada pels nivells de cortisol segregats durant la fase REM, que provoquen interferències en la consolidació de la memòria episòdica. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Finalment, les conclusions d’aquest treball són que, encara que no siguem capaços de recordar-ho, somiem entre 4 i 6 cops cada nit. La segona hipòtesi ha estat refutada, doncs els somnis no són exclusius de la fase REM, sinó que també es pot somiar durant NREM. Per últim, és cert que els somnis estan relacionats amb el procés de consolidació de la memòria, doncs els somnis són el producte de les interferències en el procés de consolidació de la memòria episòdica

Page 53: XXVI Jornades Científiques

50

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

que tenen lloc durant la fase REM. Els elevats nivells de cortisol inhibeixen la resposta del hipocamp, fet que provoca l’activació aleatòria de fragments de records. El cervell ajunta aquests fragments i crea un argument o fil conductor que els hi doni sentit, donant lloc als somnis. És per aquest motiu que els somnis són tan fragmentats i incoherents, tot i que mentre somiem no ens adonem d’aquestes incoherències perquè el còrtex prefrontal es troba desactivat. Això ens permet afirmar que els somnis no tenen significat psicològic per sí mateixos, són simples epifenòmens. És la manera com nosaltres analitzem els nostres propis somnis el que proporciona aquesta informació psicològica sobre un mateix, que sovint s’acostuma a atribuir erròniament als somnis.

Page 54: XXVI Jornades Científiques

51

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ El meu treball de recerca tracta dels telèfons mòbils i dels éssers vius. Abans d’escollir el tema del treball vaig reflexionar sobre el gran desenvolupament de les tecnologies impulsat per la capacitat humana. Aquesta reflexió em va portar fins a un petit aparell que sempre portem a la butxaca i que gairebé ningú pot viure sense ell: el telèfon mòbil. Què en sé d’ell? Volia informar-me a fons sobre aquest petit aparell aparentment innocu i augmentar els meus coneixement sobre la radiació que emeten. Així que vaig decidir que el meu treball de recerca tractaria de la radiació electromagnètica i dels seus efectes sobre les plantes i els humans. Aquesta radiació desconeguda per a la major part de la població mundial forma part de la nostra vida, ja que és necessària pel funcionament de molts aparells quotidians com ara, el microones, el telèfon mòbil, la televisió... Per tant, podríem viure sense aquesta radiació? És perjudicial? HIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESI Després de preguntar-me allò que volia saber, vaig plantejar-me la hipòtesi: la radiació que emeten els aparells electrònics influeix en el creixement de les plantes. DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL La primera part del treball consta d’un recull d’informació, tant de conceptes bàsics com de recerca bibliogràfica. La

segona part correspon al treball de camp que consta de: - Un seguiment de 19 dies on s’observa la germinació, el creixement i el desenvolupament de llenties (Lens culinaris) sotmeses a radiació de radiofreqüència i de microones. - Realització d’una enquesta a 149 persones de Barcelona per tal de saber els coneixements que tenen respecte les ones electromagnètiques. En la primera metodologia vaig dissenyar dos experiments. El primer consisteix a sotmetre llavors de llenties a radiació amb una freqüència compresa entre 0,85 GHz i 2,1 GHz, emesa per un telèfon mòbil. Les llenties es troben situades a la mateixa habitació, unes quantes situades a pocs centímetres de distància de l’aparell i unes altres a 2,5 metres de distància.

Vaig escollir aquest tipus de planta perquè té un ràpid creixement i és l’espècie més sensible a la radiació.

ELS TELÈFONS MÒBILS I ELS ÉSSERS VIUSELS TELÈFONS MÒBILS I ELS ÉSSERS VIUSELS TELÈFONS MÒBILS I ELS ÉSSERS VIUSELS TELÈFONS MÒBILS I ELS ÉSSERS VIUS _____________ Autora Tutor Estefanía Horcas RosaEstefanía Horcas RosaEstefanía Horcas RosaEstefanía Horcas Rosa Enric TeruelEnric TeruelEnric TeruelEnric Teruel Centre Institut Ferran Tallada Institut Ferran Tallada Institut Ferran Tallada Institut Ferran Tallada

Page 55: XXVI Jornades Científiques

52

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

El segon experiment consisteix a fer el mateix que el primer, però en comptes d’utilitzar un telèfon mòbil fent servir un mòdem Wi-fi (amb una freqüència de 2,4 GHz). La intenció de fer un segon experiment és recolzar la part pràctica. Com que el mòdem Wi-fi també és una tecnologia molt actual i molt semblant al sistema de telefonia mòbil, vaig comparar els resultats.

Els dos experiments els vaig repetir tres vegades i en tots tres casos vaig obtenir els mateixos resultats.

Pel que fa a l’enquesta, vaig repartir 149 qüestionaris sobre el coneixement i l’ús del telèfon mòbil realitzada per una mostra aleatòria classificada per sexe i edat entre 16 i 79 anys la qual viu al barri del Carmel de Barcelona. CONCLUSIOCONCLUSIOCONCLUSIOCONCLUSIONSNSNSNS Després d’haver realitzat l’experiment i d’extreure els resultats vaig observar que a més potència menys temps triguen a germinar les llenties i més ràpid és el creixement de les que es troben més a prop del telèfon mòbil i del mòdem Wi-fi. Amb l’observació d’aquest fet, vaig concloure que la radiació emesa pels aparells electrònics influeix en el creixement de les plantes. Així doncs, la meva hipòtesi es confirma. Respecte als coneixements de les persones enquestades, la majoria creu que el telèfon mòbil pot ser perjudicial per a la salut humana. Tot i això, no mostren cap prudència a l’hora d’utilitzar l’aparell.

Page 56: XXVI Jornades Científiques

53

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ El cos humà és una de les màquines més perfectes i complexes que existeix i per mi és tot un enigma ple de curiositats. Una de les coses que més m’encurioseix i em fascina del cos humà és saber com una petita cèl·lula invisible als nostres ulls, mitjançant una petita mutació, entre d’altres que és produeixen a les cèl·lules i no afecten al cos humà, pot ser tan forta per dur a terme una autodestrucció del cos produint milions i milions de morts cada any. Estic parlant del càncer, la malaltia de moda d’avui en dia, estudiada i parlada arreu del món. Hi ha molts tipus de càncer: de colon, de mama, de pròstata, però vaig escollir el càncer de pulmó encuriosida per la implicació indirecta del ésser humà en l’aparició d’aquest tipus de càncer. HIPÒTESI I OBJECTIUSHIPÒTESI I OBJECTIUSHIPÒTESI I OBJECTIUSHIPÒTESI I OBJECTIUS Saber com s’inicia, què és el que el produeix, com afecta als éssers humans i quines cures i tractaments existien, eren uns dels meus principals objectius. Per introduir-me en aquest món vaig plantejar-me dues qüestions: era suficient amb una radiografia i un anàlisi sanguini per detectar i localitzar el càncer de pulmó? La incidència del càncer de pulmó és a causa de factors provocats per l’ésser humà? DESENVOLUPAMENT DEL TREBALLDESENVOLUPAMENT DEL TREBALLDESENVOLUPAMENT DEL TREBALLDESENVOLUPAMENT DEL TREBALL Part teòricaPart teòricaPart teòricaPart teòrica

Quin és l’origen del càncer de pulmó? El cos humà esta format per milions de cèl·lules. Aquestes cèl·lules creixen i es divideixen d’una forma controlada per produir més cèl·lules segons siguin necessàries per al cos. Quan les cèl·lules pateixen danys o s’envelleixen, moren i són reemplaçades per cèl·lules noves. Algunes vegades aquest procés ordenat es descontrola per causa d’una mutació que ocasiona la manca de resposta davant els senyals dels factors de creixement o els que provoquen la mort cel·lular programada. De manera que la cèl·lula perd el control de la divisió normal (multiplicació) i del creixement, i es formen cèl·lules noves quan el cos no les necessita. Aquestes cèl·lules, que es divideixen de forma incontrolada, formen una massa de teixit que s’anomena tumor. Quins tipus de càncer de pulmó hi ha? Hi ha dos tipus de càncer de pulmó: Càncer de pulmó no microcític o de cèl·lules no petites: esta caracteritzat per les cèl·lules canceroses que presenta el tumor, ja que són de la mateixa mida que les normals. Càncer de pulmó microcític o de cèl·lules petites: està caracteritzat per les cèl·lules canceroses que presenta el tumor que són de mida més petita que les normals. Quins són els factors de risc de l’aparició? El metges, davant del càncer de pulmó, no poden explicar exactament per què apareix

ÉS SUFICIENT UNA ANÀLISÉS SUFICIENT UNA ANÀLISÉS SUFICIENT UNA ANÀLISÉS SUFICIENT UNA ANÀLISIIII DE SANG I UNA RADIOGRAFIA DE SANG I UNA RADIOGRAFIA DE SANG I UNA RADIOGRAFIA DE SANG I UNA RADIOGRAFIA PER DIAGNOSTICAPER DIAGNOSTICAPER DIAGNOSTICAPER DIAGNOSTICAR RÀPIDAMENT UN CÀNCER DE PULMÓ?R RÀPIDAMENT UN CÀNCER DE PULMÓ?R RÀPIDAMENT UN CÀNCER DE PULMÓ?R RÀPIDAMENT UN CÀNCER DE PULMÓ? _____________ Autora Tutora Anna Sánchez SerraAnna Sánchez SerraAnna Sánchez SerraAnna Sánchez Serra Núria Martí BateraNúria Martí BateraNúria Martí BateraNúria Martí Batera Centre Institut Isaac Albéniz Institut Isaac Albéniz Institut Isaac Albéniz Institut Isaac Albéniz

Page 57: XXVI Jornades Científiques

54

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

en unes persones i en altres no. Tot i així, una persona que s’exposi a les substàncies tòxiques que presenta el tabac, que en l’àmbit laboral estigui en contacte amb productes químics o que estigui envoltat d’un ambient contaminat pels fums dels cotxes o fàbriques, poden tenir més possibilitats que altres de patir càncer de pulmó. Símptomes que produeix Generalment el càncer de pulmó pot produir o no determinats símptomes, que es poden confondre amb altres malalties. Aquests possibles símptomes són: o Aparició de tos que no marxa i que

amb el pas del temps empitjora. o Dispnea, és a dir, falta d’aire. o Dolor constant en el pit. o Dolor toràcic i a les costelles. o Hemoptisis: tos amb expulsió de sang.

Part pràcticaPart pràcticaPart pràcticaPart pràctica Durant l’estiu en els mesos de juliol i agost vaig estar fent pràctiques a l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Vaig treballar en el circuit de diagnòstic ràpid del càncer de pulmó, aprenent sobre l’anatomia, la fisiologia, quines proves diagnòstiques hi havia i quins tractaments del càncer de pulmó existien. Vaig poder visualitzar i participar en primeres consultes, broncoscòpies, ecobroncoscòpies, en el comitè del càncer de pulmó i, fins i tot, assistir a una operació. Durant la meva estada a l’hospital vaig estar observant i estudiant diversos casos de càncer de pulmó i vaig escollir dos pacients per realitzar un estudi sobre el seu cas: ● Pacient 1: Home de 49 anys, fumador actiu. En una radiografia de tòrax, realitzada en un examen de control rutinari d’una altra malaltia, es troba una opacitat en la part superior del pulmó dret amb l’aparença de ser un possible nòdul pulmonar solitari

(lesió anormal en el teixit, rodejada de teixit pulmonar normal). Proves clíniques: Al pacient se li va realitzar un examen físic el qual no presentava cap quadre constitucional, és a dir, cap símptoma característic del càncer. També se li va realitzar una anàlisi sanguínia que va sortir negativa per a marcadors tumorals i finalment se li va realitzar una espirometria en la qual no mostrava cap anomalia respiratòria. Proves radiològiques: Al pacient se li van realitzar un TAC-PET, un TAC que, juntament amb la radiografia anterior, podia mostrar un nòdul de 22X15 mm en la part superior del pulmó dret amb una hipercaptació (com si tingués malignitat). Proves anatomopatològiques: Al pacient se li van realitzar dues proves anatomopatològiques per obtenir teixit o mostres de líquid del voltant de la lesió, de manera que se li va realitzar una broncoscòpia i una ecobroncoscopia. Les mostres de líquid i de puncions van donar negatiu per a cèl·lules malignes.

Page 58: XXVI Jornades Científiques

55

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Pas del cas del pacient per comitè de càncer de pulmó i diagnòstic: Al pacient no se li va poder estadificar el nòdul ni establir un diagnòstic clar, ja que, no mostrava cèl·lules malignes, però sí una hipercaptació i un possible augment de mida, de manera que, el tractament va consistir en realitzar-li una intervenció quirúrgica diagnòstica (per saber si finalment era un nòdul benigne o maligne) i terapèutica, ja que, en un futur no permetria el bon funcionament del pulmó. ● ● ● ● Pacient 2: Home de 75 anys, ex fumador. Presenta una lesió en el lòbul superior del pulmó dret, detectada mitjançant una ressonància magnètica, realitzada pel pneumòleg de la zona. Proves clíniques: En l’examen físic el pacient mostrava un quadre constitucional de pèrdua de pes, anorèxia. L’anàlisi sanguini li va sortir negatiu en marcadors tumorals i finalment l’espirometria forçada que se li va realitzar mostrava una obstrucció respiratòria. Proves radiològiques: Al pacient se li van realitzar un TAC i una ressonància magnètica que mostrava una

lesió a la part superior del pulmó dret en contacte entre la segona i tercera costella. Proves anatomopatològiques: Al pacient li van realitzar una ecobroncoscòpia que va donar positiu per a carcinoma de cèl·lula no petita pobrament diferenciat.

Pas del cas del pacient per comitè de càncer de pulmó i diagnòstic: El pacient presentava un carcinoma pulmonar no microcitic (de cèl·lules no petites). El pacient va ser ingressat d’urgències pel mal estat que presentava. Va rebre tractament pal·liatius, ja que, ni podia tractar-se amb cirurgia, ni aplicar-li tractament amb quimioteràpia, ni teràpia dirigida o radioteràpia ja que eren massa agressius pel quadre constitucional de debilitat, pèrdua de pes i anorèxia en que es trobava.

Page 59: XXVI Jornades Científiques

56

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Finalment el pacient va morir a causa del seu mal estat que van poder alleugerar amb els tractaments pal·liatius. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS

- No són suficients una radiografia i un anàlisi sanguini, ja que són proves referencials. - Aproximadament un 50% de les

probabilitats d’aparició del càncer són a causa de factors provocats per l’esser humà, com poden ser el fum del tabac que és molt tòxic, l’exposició a productes químics i la forta contaminació produïda per les fabriques i els cotxes.

- La importància dels circuits de

diagnòstic ràpid del càncer, ja que el càncer es una malaltia que avança molt de pressa i és molt important establir un diagnòstic i un tractament ràpids.

- Durant la realització del treball he

pogut adquirir experiència en el món sanitari, una experiència que m’ha fet créixer com a persona i veure com afecta una malaltia com és el càncer de pulmó des del punt de vista dels pacients, els familiars d’aquests i els metges.

Page 60: XXVI Jornades Científiques

57

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓ INTRODUCCIÓ INTRODUCCIÓ INTRODUCCIÓ

El meu treball de recerca estava enfocat bàsicament cap a conèixer profundament quines foren les escollides d’obtenir el màxim poder dins la societat egípcia, les circumstàncies en les que esdevingué aquest excepcional fet i el llegat que aquestes havien deixat per tots nosaltres com a petjada de la seva existència, intentant esclarir la raó que va fer que al llarg dels cinc mil anys d’història d’Egipte, fossin moltíssim més abundants els faraons negres, per exemple, que els faraons dones. Existís una prohibició legal? Eren factors religiosos els que ho impedien? No tolerava el poble egipci amb facilitat ésser governat per una dona, quan en altres àmbits la fèmina gaudia d’una

llibertat i autonomia molt superiors a les que gaudia una dona a la Grècia clàssica o la Roma imperial? Tanmateix, la necessitat d’establir una sèrie d’hipòtesis per a començar la recerca del treball van portar-me a plantejar-me el següent: fou la seva ascensió al poder fruit d’un simple accident històric? I potser, una de les coses que més marcarien els seus regnats, patiren aquestes algun tipus de revolta popular o oposició del nombrós clergat d’Amon una vegada assolida la seva potent posició? Per tal de poder proporcionar resposta a aquestes qüestions, vaig decidir documentar-me a partir de llibres – nacionals i fundamentalment estrangers– i de nombrosos visites al Museu egipci de Barcelona, a causa de la manca de fiabilitat de les fonts d’Internet. La primera sorpresa en aquest aspecte fou descobrir que les dones faraó van ser objecte de discriminació no tant pel seu poble, sinó pels arqueòlegs europeus del segle XIX i XX, els quals arribaren a inventar-se faraons homes per tal de negar l’existència d’una dona al més alt càrrec de l’imperi, perpetuant així la damnatio memoriae, de la qual foren víctimes ja en l’antiguitat. La dona faraó era respectada en vida i ocultada després de la seva mort. A mesura que el treball avançava, podia anar comprovant les particularitats de cada reina (només dotze en total), i com aquestes deixaven part del seu caràcter als aixovars funeraris, especialment fets

FARAONS SENSE BARBA, LES REINES FARAÓFARAONS SENSE BARBA, LES REINES FARAÓFARAONS SENSE BARBA, LES REINES FARAÓFARAONS SENSE BARBA, LES REINES FARAÓ _____________ Autora Tutor Adriana Brun LópezAdriana Brun LópezAdriana Brun LópezAdriana Brun López Francisco Saavedra MartínFrancisco Saavedra MartínFrancisco Saavedra MartínFrancisco Saavedra Martín Centre Col·legi Maristes ChampagnatCol·legi Maristes ChampagnatCol·legi Maristes ChampagnatCol·legi Maristes Champagnat

Page 61: XXVI Jornades Científiques

58

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

per a perdurar en el temps eternament. Fou a partir d’aquí que vaig decidir aportar el meu granet de sorra, motiu pel qual vaig determinar que seria una bona idea fabricar la meva pròpia caixa d’aixovar que guardaria la memòria escrita del meu treball, contenidor d’unes pàgines plenes de la màgia i misteri que caracteritzen el món egipci. Davant aquest repte, el primer vaig fer va ser, a partir de la informació ja recollida, plantejar-me quin seria el relleu més adient per a presidir la caixa. D’entre més de vint considerats, finalment el de la reina Cleopatra fou el triat, degut a dos motius: el primer, per haver estat l’últim faraó de l’Egipte independent i, en segon lloc, degut a la gran incidència que aquesta reina tingué i segueix tenint en els nostres dies, ja sigui a través de la literatura o fins i tot a través dels jocs d’atzar. Cleopatra, avui en dia, segueix essent considerada l’essència enigmàtica del país del Nil.

Relleu originalRelleu originalRelleu originalRelleu original Al finalitzar el treball, totes les meves preguntes inicials havien estat resoltes: la dona, únic mitjà per a transmetre la sang reial, i per tant, legitimadora del poder, solament podia accedir-hi sempre i quan no existís un home que pogués ocupar el càrrec. No hi havia lleis que els barressin l’accés al tro, tampoc la religió, plena de

deesses en peu d’igualtat amb els seus homòlegs masculins, ho impedien. Sols el “secret” de l’eternitat d’Egipte féu que tan poques dones assolissin el càrrec de faraó. La tradició, valor màxim dins la societat egípcia, propiciava l’accés d’un home al càrrec, i sols en cas que no hi hagués cap altre baró que portés encara que fos una mínima part de sang reial, era quan la dona regnava. A fi d’evitar enfrontaments amb el clergat, les regnes faraó revestiran el seu naixement d’una aura mítica, proclamant-se filles directes del déu Amón.

Caixa feta per miCaixa feta per miCaixa feta per miCaixa feta per mi Analitzant la història egípcia s’aprecia com, en els escassos moments en el que el càrrec de faraó l’ocupava una dona, no existiren revoltes populars, ni rebel·lions sacerdotals, i que fins i tot en alguns casos, com durant el llarg i fructífer regnat de Hatshepsut, Egipte, amb la seva reina al front de l’exèrcit, va ampliar les fronteres del seu imperi, va portar a terme un ambiciós programa constructiu, així com va desenvolupar-se una prolífica activitat comercial. En definitiva, el poble, l’exèrcit, els sacerdots, etc. acceptaven ésser governats per una dona i col·laboraven amb ella, ja que preferien una fèmina amb sang reial a les seves venes que no un home que no en tingués.

Page 62: XXVI Jornades Científiques

59

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ El treball està centrat en sis punts principals:

- El sistema nerviós - Els receptors sensorials - La memòria - La memòria olfactiva i pràctiques - Aromàrqueting

La finalitat del Treball de Recerca és investigar què és la memoria olfactiva, tot i que encara no sigui molt popular, és molt present en el nostre dia a dia. SISTEMA NERVIÓSSISTEMA NERVIÓSSISTEMA NERVIÓSSISTEMA NERVIÓS És l’encarregat de posar-nos en contacte amb tot allò que ens envolta o que cómprenem, procesar la informació que ens arriba i enviar una resposta. Està dividit en dues parts principals morfològicament: Sistema Nerviós Central I Sistema Nerviós Perifèric. Sistema Nerviós CentralSistema Nerviós CentralSistema Nerviós CentralSistema Nerviós Central

• Encèfal o Cervell: Telencèfal, ( 2 hemisferis), i Diencèfal al centre, (tàlem i hipotàlem). o Cerebel o Tronc encefalític: Mesencèfal, pont o protuberancia i bulb raquidi.

• Medul·la espinal Sistema Nerviós PerifèricSistema Nerviós PerifèricSistema Nerviós PerifèricSistema Nerviós Perifèric: : : : Format per nervis • Nervis cranials (12 parells), surten de

l’encèfal.

• Nervis espinals (31 parells), surten de la medul·la.

EL SISTEMA NERVIÓS EVOLUTIVAMENTEL SISTEMA NERVIÓS EVOLUTIVAMENTEL SISTEMA NERVIÓS EVOLUTIVAMENTEL SISTEMA NERVIÓS EVOLUTIVAMENT Teoria esposada pel científic Paul Malean, la teoria del Cervell Triuni. En ella exposa que, al llarg de l’evolució, ha anat afegint capes al cervell des de la seva forma menys evolucionada a la que més, generalment, des dels rèptils fins al cervell humà. Troba en el seu estudi tres sistemes cerebrals: Sistema RèptilSistema RèptilSistema RèptilSistema Rèptil, encarregat de les funcions vitals. Sistema LímbicSistema LímbicSistema LímbicSistema Límbic, típic de mamífers i conegut popularment com a memòria emocional. Comprèn dues estructures, l’amígdala i l’hipocamp, estretament relacionades amb l’anàlisi de les emocions i la consolidació de la memòria. NeocòrtexNeocòrtexNeocòrtexNeocòrtex, és el cervell humà més evolucionat, que duu a terme les funcions més complexes.

HI HA MEMÒRIA OLFACTIVA?HI HA MEMÒRIA OLFACTIVA?HI HA MEMÒRIA OLFACTIVA?HI HA MEMÒRIA OLFACTIVA? _____________ Autora Tutora Alba Collado CortésAlba Collado CortésAlba Collado CortésAlba Collado Cortés Dolors Orozco MoyaDolors Orozco MoyaDolors Orozco MoyaDolors Orozco Moya Centre Institut Isaac Albèni Institut Isaac Albèni Institut Isaac Albèni Institut Isaac Albènizzzz

Page 63: XXVI Jornades Científiques

60

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

RECEPTORS SENSORIALSRECEPTORS SENSORIALSRECEPTORS SENSORIALSRECEPTORS SENSORIALS Els receptors sensorials són estructures que tenen la capacitat de captar estímuls externs i interns, codificar-los en un impuls nerviós per ser enviat al SNC. Específicament, els quimioreceptors són els encarregats de detectar les concentracions de substàncies químiques. L’olfacteL’olfacteL’olfacteL’olfacte És l’encarregat de percebre i procesar les substàncies químiques volàtils transportades per l’aire, és a dir, les olors.

Les molècules en forma volátil que estan flotant a l’aire passen per les foses nasals i es dissolen amb les mucositats de la pituitaria groga, on hi trobem els quimioreceptors. Aquest les transformen en impulsos nerviosos que passen per l’axó, el bulb olfactori i el tracte olfactiu direcció SNC. LA MEMÒLA MEMÒLA MEMÒLA MEMÒRIARIARIARIA La memòria és una capacitat mental que permet al subjecte enregistrar, emmagatzemar i evocar la informació. Físicament, les memòries són xarxes de neuronas entrelligades àmpliament distribuïdes per l’escorça del cervell i el hipocamp que es formen per lligams sinàptics (connexions entre neurones) modulades per l’experiència. Segons la seva durada, la memòria es pot clasificar en:

- MemòMemòMemòMemòria sensoria sensoria sensoria sensorial,rial,rial,rial, és la capacitat d’enregistrar les sensacions que es perceben per mitjà dels sentits. Aquest procés és la fase inicial del procés d’atenció. Té una durada de tan sols uns pocs segons i comprèn la memòria de tots els sentits. - MemòMemòMemòMemòria a curt termini, ria a curt termini, ria a curt termini, ria a curt termini, té una

capacitat limitada per recordar durant un període de temps entre uns segons i un minut.

- Memòria a llarg termini, Memòria a llarg termini, Memòria a llarg termini, Memòria a llarg termini, té una

capacitat il·limitada i és capaç de retenir la informació per sempre.

MEMÒRIA OLFACTIVAMEMÒRIA OLFACTIVAMEMÒRIA OLFACTIVAMEMÒRIA OLFACTIVA En una primera funció bàsica, ens permet memoritzar i recordar olors a través del sentit de l’olfacte. Però la pecularietat que la fa especial és que els olors els podem associar a idees, objectes, llocs, situacions o persones en el moment d’integrar la informació (els futurs records) en la nostra ment. D’aquesta manera es crea un vincle molt fort que fa que, en detectar una determinada olor, ens evoqui el record d’aquella determinada persona, situació, lloc, etc. Seguint el camí del sistema olfactiu, el nervi olfactori en forma de tracte olfactiu passa per la base del lòbul frontal fins que s’enganxa a l’hemisferi cerebral. En aquest punt es bifurca en l’estria olfactòria medial, intermèdia i lateral. A través d’aquestes estries, els impulsos arriben a les zones de l’escorça cerebral de l’àrea olfactòria i a l’amígdala i a l’entrada del hipocamp. PRÀCTIQUES, ÉS CERT QUE L’OLFACTE TÉ PRÀCTIQUES, ÉS CERT QUE L’OLFACTE TÉ PRÀCTIQUES, ÉS CERT QUE L’OLFACTE TÉ PRÀCTIQUES, ÉS CERT QUE L’OLFACTE TÉ MEMÒRIA?MEMÒRIA?MEMÒRIA?MEMÒRIA? Les pràctiques se centren en la demostració que existeix en nosaltres una memòria olfactiva i la quotidianitat d’aquesta i, en un segon pla, s’orienten cap a la creació de l’aromarketing i

Page 64: XXVI Jornades Científiques

61

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

perfumeries, en l’aspecte de clasificar el que perceben segons sensacions, gustos, etc. L’enquesta ha estat passada amb quatre esencies/substàncies: coolí i coco, gessamí, canyella i un ambientador de roses. L’enquesta va ser passada a un total de 50 persones, dividides entre dues franges d’edat, de 15-30 anys i de 30-50 anys. Model d’enquesta:

Dades personalsDades personalsDades personalsDades personals Home/Dona Franja edat Exposició a productes químics Exposició a contaminació QüestionariQüestionariQüestionariQüestionari Essència 1-2-3-4 Et porta cap record? Etapa de la vida amb la qual ho relacionaries? Període de l’any amb el qual ho relacionaries? Si haguessis de fer un perfum, per a quin públic estaria dirigit? Sensació que et trasmet ComparacióComparacióComparacióComparació Quina de les quatre t’és més agradable?

La gran majoria va mostrar una gran varietat de respostes segons els seus records davant les olors proposades (recordem que erem coolí i coco, gessamí, canyella, ambientador de roses). AROMÀRKETINGAROMÀRKETINGAROMÀRKETINGAROMÀRKETING El marketing olfactiu o aromàrketing consisteix en associar als símbols d’una marca determinada una fragancia pròpia i personalitzada, l’odotip: un aroma que el client relacioni instantàniament amb la seva empresa, producte, etc.

L’aromarketing aprofita els coneixements sobre la memòria olfactiva i el fet que diversos estudis de la Universitat de Rockefeller han mostrat: recordem l’1% del que palpem, el 2% del que escoltem, el 5 % del que veiem, el 15% del que degustem i el 35 % del que olorem. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Com a conclusions del treball de recerca trec que la memòria olfactiva és una gran eina del gran engranatge complex que és el nostre cervell i és un dels mètodes més efectius d’evocació de records a causa de la seva relació estreta amb el sistema emocional o límbic que fa que aquestes memòries siguin especialment sentimentals.

Page 65: XXVI Jornades Científiques

62

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Page 66: XXVI Jornades Científiques

63

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÒHIPÒHIPÒHIPÒTESITESITESITESI Des de fa molt de temps agricultors i empreses encarregades de mantenir els cultius havien d’estar sempre pendents de tot el que passava al seu hivernacle. Jo, en aquest treball proposo una manera més senzilla de tenir cura d’aquests cultius de forma automàtica i amb diversos processos d’estalvi.

He triat aquest treball perquè m’agradaria arribar a estudiar alguna enginyeria com ara la industrial i automàtiques. Em vull centrar en com amb uns sensors i uns motors, engranatges i temps, podem arribar a aconseguir la producció màxima i en les millors condicions d’una planta. Fins i tot voldria arribar a modificar l’hivernacle per a una producció constant, sigui l’època de l’any que sigui. Així, les empreses podrien vendre el seu producte tot l’any i en les millors condicions possibles, de

manera que el consumidor podria tenir el que necessita quan ho necessita, i el productor augmentaria la producció i milloraria els seus ingressos. DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL És un hivernacle fet principalment de metacrilat, un plàstic dur i transparent que s’adapta als meus requeriments. També està format per un calaix que conté tots o gairebé tots els automatismes.

El treball consta d’una sèrie d’automatismes adaptats a la maqueta. Són els següents: Motor elèctricMotor elèctricMotor elèctricMotor elèctric, el motor elèctric de 12V connectat a un circuit format per una sèrie de finals de carrera els quals s’encarregaran de parar i polaritzar el

HIVERNACLE AUTOMATITZATHIVERNACLE AUTOMATITZATHIVERNACLE AUTOMATITZATHIVERNACLE AUTOMATITZAT _____________ Autor Tutora Francisco NavarroFrancisco NavarroFrancisco NavarroFrancisco Navarro Gemma MuñozGemma MuñozGemma MuñozGemma Muñoz Centre Institut Barres i Ones Institut Barres i Ones Institut Barres i Ones Institut Barres i Ones

Page 67: XXVI Jornades Científiques

64

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

circuit perquè les portes s’obrin o descendeixin segons correspongui. Això serveix per la neteja de CO2 de l’hivernacle.

Bomba d’aiguaBomba d’aiguaBomba d’aiguaBomba d’aigua: connectada a un temporitzador digital setmanal, ordena els regs diaris de la planta. La bomba d’aigua extreta d’una petita font de casa, s’encarrega de pujar l’aigua a la planta proporcionant un reg gota a gota (degoteig).

FotodíodeFotodíodeFotodíodeFotodíode: s’encarrega de proporcionar la llum a la planta en les hores necessàries de llum. Quan el fotodíode deixa de rebre llum, la seva resistència disminueix i això fa que el corrent passi i encengui el LED que simula una llum ultraviolada per a la producció constant de la planta. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Construir la maqueta ha estat una bona experiència per poder treballar amb mecanismes. També ha estat un

trencament de cap perquè em trobava amb problemes i havia de buscar sempre la millor solució. Amb això he après força ja que constantment havia de provar noves possibilitats.

Molts materials i components han estat regalats o trobats en aparells de casa, amb la qual cosa no ha tingut un gran cost. Amb això he après a reutilitzar moltes coses. Crec que ha estat un treball molt creatiu, amb moltes possibilitats però com que és una cosa ja inventada podria semblar mancat d’originalitat. A mi no em sembla així. Per desenvolupar-lo he fet una recerca bibliogràfica que, en molts casos, ha suposat traduir la informació. També he hagut de dibuixar uns plànols, fer un pressupost i construir físicament l’hivernacle. No me’n penedeixo d’haver tractat un tema com aquest perquè he creat una maqueta amb la finalitat de demostrar i demostrar-me a mi mateix la capacitat de poder crear un hivernacle automàtic. Per acabar, voldria dir que no ha estat l’únic tema que he pensat per fer el treball, encara que no em va costar gaire decidir-me, perquè com ja he dit abans m’agrada la tecnologia i voldria estudiar una enginyeria. També he d’agrair l’ajut que m’ha proporcionat el meu pare en aconseguir components i materials i en ensenyar-me algunes coses.

Page 68: XXVI Jornades Científiques

65

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ Les parts de les quals consta el projecte estan dirigides cap a la creació, organització i direcció del sector hoteler, concretament en l’àmbit rural.

Té com a finalitat la remodelació i redecoració d’un hotel rural, a Besalú, Girona. La recerca d’informació ha servit per formar una base estructurada, per una possible orientació professional en el futur cap el sector hoteler, i per saber com funciona un hotel. DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL Primerament, he definit quin tipus d’establiment d’allotjament és -en aquest

cas és un hotel rural- i quins requisits ha de complir. Com he dit abans, l’hotel està situat en un poble de Girona, el qual m’ha semblat molt adequat per la seva riquesa turística d’arquitectura medieval.

Al ser un hotel de dimensions petites, constarà de 15 habitacions (6 suites i 9 dobles), totalment equipades. Oferirà un servei de bar i restaurant a tot el públic, una sala de jocs i servei de neteja diari. Més tard, he continuat explicant quina forma jurídica és aquest tipus d’empresa. Es tracta d’una Societat Limitada. El seu nom jurídic és Hotel El Joglar*** S.L. i així

HOTEL EL JOGLAR. REVIU LA HISTHOTEL EL JOGLAR. REVIU LA HISTHOTEL EL JOGLAR. REVIU LA HISTHOTEL EL JOGLAR. REVIU LA HISTÒRIA I ESCRIU LA TEVAÒRIA I ESCRIU LA TEVAÒRIA I ESCRIU LA TEVAÒRIA I ESCRIU LA TEVA _____________ Autora Tutor Eva Español FernándezEva Español FernándezEva Español FernándezEva Español Fernández Jordi AutrandJordi AutrandJordi AutrandJordi Autrand Centre Institut Barres i Ones Institut Barres i Ones Institut Barres i Ones Institut Barres i Ones

Page 69: XXVI Jornades Científiques

66

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

és com ha de constar en el registre mercantil.

Hotel El Joglar, Hotel El Joglar, Hotel El Joglar, Hotel El Joglar, reviu la història i escriu reviu la història i escriu reviu la història i escriu reviu la història i escriu

la teva.la teva.la teva.la teva. La seva gestió haurà de ser de propietat privada, perquè normalment aquests establiments són remodelats o heretats i la seva direcció pot portar-la a terme una única persona o una família. L’hotel consta de quatre departaments, cadascun dedicat específicament a un servei. Aquests són el departament financer, el comercial, el de RRHH i el d’allotjament. La filosofia de l’hotel està basada en l’aportació al client de l’oportunitat de viure fora del seu estil de vida quotidià, estar en contacte amb la natura i tenir una atenció personalitzada directa del seu

servei. Passar una meravellosa estada al camp, lluny de la vida urbana i trobar una alternativa de turisme que és el que ofereix l’establiment. La imatge corporativa està constituïda per un eslògan i un logotip. El logotip és un llaüt típic dels joglars medievals i l’eslògan és: Hotel El Joglar. Reviu la història i escriu la teva. Tot és una al·legoria del poble en el que està situat i la història que representa. Després he especificat mitjançant uns gràfics la tipologia de clients més comuns que practiquen turisme rural.

Page 70: XXVI Jornades Científiques

67

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Per últim, he explicat quin tipus de decoració seria adequat; la descripció dels salons (terrassa, restaurant, carpa al jardí); les instal·lacions necessàries, tal com calefacció, wifi, sistema de rec, xemeneia, entre d’altres; i finalment, els pressupostos de les dotacions de l’hotel.

També he incorporat la idea de poder organitzar un esdeveniment a l’hotel, explicant amb detall la definició dels menús de l’àpat, l’adaptació dels salons per a les diferents sessions, la planificació dels processos a dur a terme, les dotacions i serveis complementaris i per últim el pressupost.

HoraHoraHoraHora LlocLlocLlocLloc ActeActeActeActe

10:00h10:00h10:00h10:00h Jardí de l’hotel

Preparació i muntatge de les taules, cadires,

decoració,...

11:00h11:00h11:00h11:00h Jardí de l’hotel

Muntatge dels equips

audiovisuals

12:00h12:00h12:00h12:00h Recepció de

l’hotel

Recepció dels nuvis i convidats que s’allotjaran a

l’hotel

14:00h14:00h14:00h14:00h Jardí de l’hotel

Preparació dels menjars

15:00h15:00h15:00h15:00h Jardí de l’hotel

Recepció dels convidats en el

còctel de benvinguda

16:00h16:00h16:00h16:00h Recepció /jardí de

l’hotel

Començament de la cerimònia

17:30h17:30h17:30h17:30h Jardí de l’hotel

Coffee break

18:00h18:00h18:00h18:00h Jardí de l’hotel

Inici del banquet

19:00h19:00h19:00h19:00h Jardí de l’hotel

Inici de l ‘amenització del banquet a càrrec

de l’orquestra

19:30h19:30h19:30h19:30h Jardí de l’hotel

Inici del sopar

21:00h21:00h21:00h21:00h Jardí de l’hotel

Retirada de l’orquestra

21:00h21:00h21:00h21:00h Jardí de l’hotel

Amenització i començament de la festa a càrrec

del DJ 01:00h 01:00h 01:00h 01:00h 31/08/31/08/31/08/31/08/ 2012201220122012

Jardí de l’hotel

Acomiadament del DJ

02:00h 02:00h 02:00h 02:00h 31/08/31/08/31/08/31/08/ 2012201220122012

Jardí /recepció de

l’hotel

Acomiadament dels convidats i finalització de

l’esdeveniment

Page 71: XXVI Jornades Científiques

68

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS El treball no ha estat fàcil, perquè és necessari obtenir molta informació i saber com encaminar-la perquè estigui ben estructurat. S’aprofundeix punt per punt l’estudi de mercat, si és rendible o no obrir l’hotel, els requisits que s’han de realitzar per entrar en la categoria d’hotel ecoturístic, estudiar si a l’entorn hi ha llocs d’interès per atraure els turistes, etc. Per últim, he de dir que el treball a complert totes les meves expectatives i que podria ser realitzable en un futur.

Page 72: XXVI Jornades Científiques

69

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÓTESIHIPÓTESIHIPÓTESIHIPÓTESI La creació d'una empresa pot presentar-se com una alternativa a l'atur, és un procés complex, burocràtic i que comporta múltiples dificultats. DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL He escollit aquest treball motivada per diverses raons. En primer lloc, perquè tot el relacionat amb l'economia m'interessa, probablement per la influència que ha exercit el meu entorn familiar. En segon lloc, perquè aquest treball es presenta com avantsala als estudis que m'agradaria fer en un futur pròxim i, finalment, com a eina que pugui ser d'utilitat per desenvolupar una activitat per compte propi. Aquest treball té com a objectiu donar a conèixer el procés de creació d'una empresa i presentar-lo com una alternativa a l'elevada taxa d'atur que patim a Espanya. És necessari propiciar l'esperit emprenedor per fomentar el desenvolupament d'iniciatives empresarials i el creixement de les existents amb l'objectiu de reduir les elevades taxes d'atur que estem patint aquests darrers anys i que s’incrementen diàriament. Les dades reflecteixen l'incessant augment del nombre de desocupats durant el 2011, que ha pujat fins a arribar a l'alarmant xifra de 4.420.462 (persones apuntades a l'INEM). La posada en marxa d'una nova empresa segueix sent tot un repte, atès que és un

procés que requereix un gran esforç i dedicació personal a causa de les barreres que obstaculitzen el naixement d'empreses al nostre país: tributàries, laborals, financeres, etc. Cal eliminar completament aquestes barreres i crear més organismes com és l'IMPO que fomentin la creació d'empreses i, per tant, l'autoocupació o l'ICO que facilita l'accés al crèdit, etc. La necessitat d'emprendre i crear empreses és un repte de la societat espanyola moderna davant l'atur i la pèrdua de ritme de creixement econòmic, situacions que amenacen l'estat de benestar assolit i la pèrdua de competitivitat davant d'altres economies emergents. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Al inici del treball tenia la certesa que la creació d'una empresa era complicada i, a mesura que avançava, les meves expectatives s'han anat confirmant. El fet de ser menor m'ha suposat una barrera infranquejable. Tenint en compte que en ser menor i no estar emancipada, legalment no puc fer contractes. Obviant això, perquè sinó no podria haver avançat en el treball, vaig anar a l’ IMPO i en lloc de trobar suport per al meu projecte vaig trobar que la persona que em va atendre va intentar dissuadir-me. Al principi el meu projecte consistia en la venda de bijuteria a través de la xarxa. La senyora em va explicar que si les vendes

JOVES EMPRENEDORSJOVES EMPRENEDORSJOVES EMPRENEDORSJOVES EMPRENEDORS _____________ Autora Tutor Marta Pérez PascualMarta Pérez PascualMarta Pérez PascualMarta Pérez Pascual Enric GilEnric GilEnric GilEnric Gil Centre Col·legi Sant Andreu Col·legi Sant Andreu Col·legi Sant Andreu Col·legi Sant Andreu

Page 73: XXVI Jornades Científiques

70

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

no superaven els cent euros no calia el pla d'empresa. Uns dies més tard vaig anar a Hisenda. Després de vendre’m un formulari per cinquanta cèntims, em va dir que ho vengués als meus amics i, malgrat tot, que si seguia amb això endavant havia de donar-me d'alta en l'activitat i pagar des del primer euro. Seguidament vaig anar a la tresoreria de la Seguretat Social, em van donar un altre formulari, aquest cop gratis, i em van informar com donar-me d'alta en el règim d'autònoms. Després del fracàs obtingut i veure que el projecte de bijuteria no podia fer-se a terme d'una manera real com havia pensat en un principi, vaig optar per realitzar un estudi de mercat del centre (carrer del Mar i voltants) per estudiar quin negoci podia tenir èxit, encara que evidentment d'una manera fictícia. No obstant, els tràmits i la informació els he obtingut de fonts reals. Durant la realització de l'estudi de mercat, vaig observar que hi havia un parell de locals per llogar. Vaig trucar a un d’ells. La immobiliària em va exposar les característiques del local i les condicions per al seu lloguer. L’ IMPO, que és el que s'encarrega de fer el pla d'empresa, no m’anava a ajudar ni jo moralment havia de fer perdre el temps a ningú quan hi ha persones que realment volien dur a terme els seus projectes, de manera que vaig decidir fer el meu propi pla d'empresa amb molt esforç ja que tenia escasses nocions d'economia, el que m'ha obligat a investigar i a ampliar els meus coneixements. El projecte consisteix en muntar una botiga d'articles per a la gent gran, confeccionant un pla d’empresa (entorn, clients potencials, competència, pressupost, impostos, balanços, etc)

Amb el pla d'empresa sota el braç vaig intentar aconseguir finançament en dues entitats financeres: al BBVA em van dir que sense ser client de l'entitat, sense experiència i sense aportar cap diners no tenia cap possibilitat. A la segona entitat finançaven el meu projecte, és clar que comptava amb dos importants avantatges, que la meva mare treballava en ella i que els meus pares m’avalaven amb tots els seus béns. El pas següent era sol·licitar la llicència d’obertura. Per informar-me sobre el cost i els requisits vaig trucar a l’ajuntament, concretament a l'edifici del Viver. El termini d'aquests tràmits pot variar d'un mes a quatre mesos, depenent de si necessites un altre tipus de tràmits municipals com pot ser una llicència d'obres si s'ha de reformar el local. Havent triat la forma jurídica més senzilla, un local que no necessita reformes i comptar amb suport pel finançament, observem que després d'haver realitzat totes les gestions necessàries per a la posada en marxa d'un negoci o empresa efectivament es tracta d'un procés complex i burocràtic (terminis i formularis). Anecdòticament, en una conferència a la qual vaig assistir al BCIN "Badalona emprèn" (29/11/2011) un dels ponents va exposar que fa anys havia dissenyat una banyera per invàlids, després d'haver guanyat diversos premis a la innovació, va intentar comercialitzar-la a Espanya, va ser una missió impossible. Anys després es va anar a Amèrica on es va comercialitzar la seva banyera. Citant dades del Banc Mundial, "Espanya se situa en el lloc 147 entre un total de 180 països pel que fa a dificultats per crear una petita empresa, equiparant-ne, en aquest sentit, als països africans."

Page 74: XXVI Jornades Científiques

71

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓ IINTRODUCCIÓ IINTRODUCCIÓ IINTRODUCCIÓ I OBJECTIUS OBJECTIUS OBJECTIUS OBJECTIUS “L'acció de la pressió en sòlids i fluids” és un treball en el qual tractarem aspectes relacionats amb la física de la pressió en els diferents tipus de materials que existeixen. La raó per la qual hem elegit aquest tema és perquè volem donar a conèixer com temes que poden semblar bastant complicats per a la població no especialitzada, es troben presents en les situacions més quotidianes i senzilles. A més, al temari de la física del segon de batxillerat aquest tema no s'aprofundeix i volem apropar-nos-hi i donar-lo a conèixer a la resta de companys. La pregunta que ens van formular per començar el treball va ser: podem donar a conèixer d'una manera senzilla i entenedora, uns aspectes tècnics que ens afecten durant tot el dia i que per gairebé per la majoria de la població són desconeguts? A partir d'aquesta pregunta van arribar als següents objectius:

- A partir d'experimentacions senzilles podrem donar a conèixer els aspectes teòrics físics de la pressió en sòlids i fluids. - Per tant, a partir del anterior

objectiu, van idear crear una pàgina web on podríem donar a conèixer tant la teoria com l'experimentació dels aspectes que prèviament hem estudiat,

d'una manera senzilla, pràctica, interessant i si pot ser, divertida.

Abans de poder realitzar la pàgina web, òbviament vam haver d'aprofundir en la teoria de la física que parla sobre la pressió, per posteriorment aplicar-la a processos pràctics i quotidians. Primer van fer una introductòria dels aspectes a estudiar, per tal de poder apropar els coneixements previs del treball, en la qual van estudiar la pressió en sí, la densitat del cossos i el seu pes específic. A continuació, l'estudi es va centrar en l'acció de la pressió primerament en sòlids i després en fluids. Seran aquests últims els més estudiats, ja que són més deformables que els sòlids i al seu torn, van dividir el seu estudi en estàtica de fluids i dinàmica de fluids. DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL Part teòricaPart teòricaPart teòricaPart teòrica La pressió és una magnitud que relaciona l'efecte d'una força sobre un cos deformable amb l'àrea de la superfície sobre la qual actua aquesta força. La pressió en el Sistema Internacional es mesura en pascals (Pa) que equival a 1 N/m2.

L’L’L’L’ACCIÓ DE LA PRESSIÓ EN SÒLIDS I FLUIDSACCIÓ DE LA PRESSIÓ EN SÒLIDS I FLUIDSACCIÓ DE LA PRESSIÓ EN SÒLIDS I FLUIDSACCIÓ DE LA PRESSIÓ EN SÒLIDS I FLUIDS _____________ Autors Tutora Juan Carrillo ReixachJuan Carrillo ReixachJuan Carrillo ReixachJuan Carrillo Reixach Teresa Ortiz PozoTeresa Ortiz PozoTeresa Ortiz PozoTeresa Ortiz Pozo Alejandro Aguilera FloAlejandro Aguilera FloAlejandro Aguilera FloAlejandro Aguilera Floresresresres Centre IIIInstitutnstitutnstitutnstitut Júlia Minguell Júlia Minguell Júlia Minguell Júlia Minguell

Page 75: XXVI Jornades Científiques

72

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

La pressió atmosfèrica és la que exerceix l'atmosfera sobre la superfície terrestre i sobre tots els éssers que hi viuen, és a dir, el pes que exerceix l'aire sobre una superfície. La pressió atmosfèrica afecta a totes les superfícies que estan en contacte amb l'aire, independentment de la seva posició. En canvi, el buit és l'absència total de matèria en un determinat espai o lloc, o la falta de contingut al interior d'un recipient i per tant, la pressió és nul·la. Els estats de la matèria es poden dividir convenientment en sòlids i fluids. Els sòlids tendeixen a ser rígids i mantenir la seva forma, mentre que els fluids no mantenen la seva forma sinó, que flueixen. Una propietat molt important d'una massa qualsevol és la densitat, que és el coeficient entre la seva massa i el seu volum. Per representar la densitat sovint utilitzem la lletra "ρ." Per tant, per simplificar la fórmula escrivim:

Per exemple, l'aigua és més densa que l'oli. Un sòlid és menys deformable que un fluid, però si l'apliquem una pressió aquest pot estirar-se, tallar-se o comprimir-se. L'estàtica de fluids estudia la deformació que aquests reben per omplir un recipient de forma qualsevol essent estàtics. Cal esmentar que la pressió varia amb la profunditat (amb més profunditat més pressió hi haurà). La dinàmica de fluids o hidrodinàmica estudia la relació existent entre el moviment dels fluids i les forces que l’originen. Part pràcticaPart pràcticaPart pràcticaPart pràctica Després d'haver-nos informat i d'aprendre els fonaments principals de la pressió en sòlids i fluids hem de crear una pàgina web per tal d'aplicar els coneixements teòrics que hem d'estudiar, si pot ser, a través d'experiments que succeeixen a la vida quotidiana i tots podem realitzar sense perill i sense productes gaire especialitzats. La web és la següent: fisicasobrelapressio.jimdo.com

Page 76: XXVI Jornades Científiques

73

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

A la pàgina principal de la web apareix una petita introducció, per tal de donar a conèixer allò que fem al nostre treball de camp. A l'esquerra de la pàgina, apareixen tres subapartats:

- En l'apartat nosaltres apareix la informació necessària per a què la gent que no sàpiga perquè hem realitzat el treball, qui som i d'on som, per tal d'apropar-nos a tots els visitants del nostre portal web.

- En l'apartat experiments apareixen les pràctiques realitzades, seguint l'ordre de la teoria essent aplicada a la pràctica. Els experiments posseeixen una explicació teòrica i una posada a la pràctica. Tots els experiments que hem realitzat, excepte una pràctica, són visualitzats en vídeos adjunts.

- Per últim, qualsevol visitant podrà

contactar amb nosaltres per fer-nos preguntes o opinar sobre la pàgina web en l'apartat contacte.

CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS La realització d'aquest treball ens ha servit principalment per informar-nos i aconseguir nous coneixements sobre l'acció de la pressió. L'assoliment dels coneixements ens ha servit per poder realitzar diversos experiments pràctics senzills i entenedors amb l'explicació de la

teoria amb la qual ens hem fonamentat per poder realitzar-los. Hem pogut realitzar senzilles pràctiques amb les quals podem explicar processos que habitualment ocorren, però que són complexos, tècnics i poc coneguts per la majoria de la societat. Tant companys nostres com familiars, han vist el contingut de la pàgina i han pogut observar els diferents experiments. Tots estan d'acord amb que aquests, a més de ser senzills de realitzar, són interessants i divertits.

Page 77: XXVI Jornades Científiques

74

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESI Tenen els animals la capacitat d’aprendre? Són capaços de seguir una conducta a canvi d’una resposta per la seva actuació? Poden aprendre comportaments que no siguin propis de la seva espècie? Aquestes són una sèrie de preguntes sobre les quals basaré el meu treball de recerca, unes qüestions relacionades amb la conducta animal i les capacitats d’aprenentatge. Una de les teories sobre l’aprenentatge, en la qual destaquen els psicòlegs Paulov, Watson i Skinner, és el condcondcondconductismeuctismeuctismeuctisme. Aquest corrent psicològic consisteix en l’anàlisi experimental del comportament animal i es basa en el condicionament de les respostes que emeten els animals front l’ambient. En el transcurs del treball he tractat en què consisteix aprendre, les diverses teories de l’aprenentatge que han existit i he experimentat amb animals la teoria conductista. Abans de tot, les quatre hipòtesis que em vaig plantejar al començament del treball a partir de les quals vaig iniciar la recerca són: - Els animals estableixen associacions

entre estímuls neutres i estímuls no condicionats.

- Els gossos tenen la capacitat

d’aprendre conductes segons les conseqüències dels seus actes.

- Els hàmsters poden aprendre una conducta no pròpia de la seva espècie.

- El hàmster aprendrà amb més

rapidesa si s’aplica un reforç continu, és a dir, si es reforcen totes les respostes emeses.

MÈTODE EXPERIMENTALMÈTODE EXPERIMENTALMÈTODE EXPERIMENTALMÈTODE EXPERIMENTAL El meu treball experimental té com a objectiu estudiar les diverses teories de teories de teories de teories de l’aprenentatge de conductesl’aprenentatge de conductesl’aprenentatge de conductesl’aprenentatge de conductes, centrant-me en la conductista de Paulov, amb el condicionament clàssic, i de Skinner, amb el condicionament operant o instrumental. Consta de quatre experiments:

- En el primer dels experiments em baso en la llei del reflex llei del reflex llei del reflex llei del reflex condicionatcondicionatcondicionatcondicionat. Amb una gossa com a subjecte experimental, estudio la possible associació entre un estímul associació entre un estímul associació entre un estímul associació entre un estímul neutre i un d’incondicionat, neutre i un d’incondicionat, neutre i un d’incondicionat, neutre i un d’incondicionat, emprant com a estímul neutre una corretja i com a incondicionat, sortir a passejar.

Abans del condicionament, en mostrar-li a la gossa una corretja (estímul neutre) veiem que no provoca cap reacció en ella; en canvi, sortir al carrer a passejar (estímul incondicionat) provoca una resposta involuntària en la gossa. Durant el condicionament es presenten l’estímul neutre i d’incondicionat junts. Així, la gossa sempre que surt al carrer veu la corretja i això provoca en ella una resposta incondicionada. Llavors,

L’APRENENTATGE. LA CONDUCTA RESULTANT DEL L’APRENENTATGE. LA CONDUCTA RESULTANT DEL L’APRENENTATGE. LA CONDUCTA RESULTANT DEL L’APRENENTATGE. LA CONDUCTA RESULTANT DEL CONDICIONAMENTCONDICIONAMENTCONDICIONAMENTCONDICIONAMENT _____________ Autora Tutora Helena Adalid MarínHelena Adalid MarínHelena Adalid MarínHelena Adalid Marín Ana Belén RodríguAna Belén RodríguAna Belén RodríguAna Belén Rodríguezezezez Centre Col·legi Sant Andreu Col·legi Sant Andreu Col·legi Sant Andreu Col·legi Sant Andreu

Page 78: XXVI Jornades Científiques

75

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

després del condicionament, veiem que la gossa, en veure la corretja, emet la mateixa resposta que emetia davant l’estímul incondicionat. Per tant, la corretja, que en un principi era un estímul neutre i no provocava cap reacció, passa a ser un estímul condicionat ja que produeix una reacció en la gossa, per tant, una resposta condicionada.

- En el segon dels experiments,

estudio l’eficàcia de l’aprenentatgel’aprenentatgel’aprenentatgel’aprenentatge per mitjà del condicionament operantcondicionament operantcondicionament operantcondicionament operant. En aquest cas, la conducta que la gossa haurà d’aprendre és seure. I cada cop que aquesta segui, serà premiada amb l’objectiu de que estableixi una associació entre la conducta i la conseqüència.

Per aconseguir l’aprenentatge de la conducta desitjada, el primer que faig és fer que la gossa segui a terra empenyent-la amb la mà, i llavors, en el moment en que aquesta està asseguda, dic l’ordre “seu” i aplico el reforçador positiu, que és el menjar, per reforçar la conducta. Repeteixo aquest procés fins que la gossa obeeix l’ordre contínuament.

En conclusió, això indica que la gossa ha establert una associació entre la conducta de seure i el fet de rebre aliment per fer-ho, per tant, ha associat la resposta amb la conseqüència d’aquesta.

- En el tercer experiment, estudio

si és possible que un hàmster aprengui aprengui aprengui aprengui una conducta no pròpia de la seva una conducta no pròpia de la seva una conducta no pròpia de la seva una conducta no pròpia de la seva espècieespècieespècieespècie. Em baso en el model de condicionament instrumental, emprant una “caixa de Skinner”. La conducta que haurà d’aprendre és pressionar un cop una palanca.

L’experiment s’inicia introduint el hàmster en la caixa de Skinner. El primer que fa aquest és inspeccionar el nou ambient, olorant tots els racons de la caixa. Per aconseguir que s’acosti a la palanca, li apropo una peça de menjar perquè segueixi la meva mà i el dirigeixo cap a la palanca. Un cop puja sobre aquesta i la pressiona, sona l’estímul discriminador i, seguidament, cau aliment per un dispensador de menjar. Al llarg de les sessions es repeteix la mateixa operació resposta-conseqüència premiant sempre la conducta desitjada amb l’estímul reforçador. Al final, després de 14 sessions, el comportament del hàmster ha estat condicionat i ha après a pressionar la palanca un cop ha associat el fet de pressionar-la amb rebre aliment. Enregistrant els resultats podem comprovar com el número de vegades que el subjecte pressiona la palanca augmenta amb la repetició de noves sessions.

En conclusió, com que el subjecte ha après a pressionar una palanca, una conducta no pròpia de l’espècie ja que no és molt habitual aquest comportament en un hàmster, puc afirmar que el hàmster pot aprendre una conducta no pròpia de la seva espècie.

- I per últim, en el darrer dels

experiments, utilitzant com a subjectes experimentals dos hàmsters, comparo quan l’l’l’l’aprenentatgeaprenentatgeaprenentatgeaprenentatge per mitjà del condicionament operant és més ràpidmés ràpidmés ràpidmés ràpid: si aplico un programa de reforç de programa de reforç de programa de reforç de programa de reforç de conductes continu o un de parcial.conductes continu o un de parcial.conductes continu o un de parcial.conductes continu o un de parcial.

En aquest experiment amb l’hàmster, igual que al anterior, en introduir-lo en la caixa de Skinner, el primer que fa és analitzar l’ambient. En el moment en que s’acosta a la palanca i la pressiona, rep aliment com a reforçador. Aquí

Page 79: XXVI Jornades Científiques

76

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

empro una tècnica anomenada modelatge en que recompenso una conducta similar a la desitjada i, un cop assimilada aquesta, serà més fàcil aprendre la que tinc establerta com a objectiu (que és pressionar dos cops la palanca). Llavors, a partir d’aquest moment únicament subministro el reforç quan pressiona dos cops la palanca. Repeteixo aquest mètode durant múltiples sessions fins que l’hàmster estableix l’associació resposta-conseqüència, entre pressionar dos cops la palanca i rebre aliment.

En comparar els dos experiments realitzats en la “Caixa de Skinner” es pot comprovar com, en aplicar un programa de reforç continu, el número de respostes per sessió és més elevat que en aplicar un programa de reforç parcial. Per tant, l’aprenentatge es produeix en un període de temps més breu en el primer cas.

CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Després d’haver elaborat aquest treball em sento satisfeta per haver assolit àmpliament els meus objectius. A la vegada que he demostrat la validesa de validesa de validesa de validesa de les meves hipòtesisles meves hipòtesisles meves hipòtesisles meves hipòtesis, he après els mètodes amb els quals els animals, incloent en aquest terme les persones, aprenen de les experiències. Amb el meu treball d’investigació he aconseguit corroborar la teoria de Skinner sobre el condicionament operant. Arran de l’estudi experimental, he pogut demostrar que els animals aprenen noves conductes en funció de les seves conseqüències, establint-se així una relació de contingènciarelació de contingènciarelació de contingènciarelació de contingència entre la resposta i els efectes d’aquesta. Per tant, a l’hora d’aprendre, els animals associen els seus actes als resultats que deriven d’aquests,

en el cas del condicionament operant, als estímuls reforçadors. He comprovat que és molt més fàcil i ràpid aprendre una conducta si aquesta ve seguida d’un estímul reforçador, és a dir, que la seva presència augmenta la probabilitat que la conducta es torni a emetre. Per tant, també he pogut corroborar la llei de l’efectellei de l’efectellei de l’efectellei de l’efecte de Skinner i Thorndike. A més, he vist que una conducta s’adquireix amb una rapidesa o altra segons la manera de presentar el reforç. Així, arran de la segona i la tercera hipòtesis, he comprovat que com més reforçada sigui una resposta, més ràpid s’aprendrà. Per tant, seguint un programa de reforç continureforç continureforç continureforç continu l’aprenentatge es donarà abans que amb un programa de reforç reforç reforç reforç parcialparcialparcialparcial. En l’experimentació amb els hàmsters, la caixa de Skinnercaixa de Skinnercaixa de Skinnercaixa de Skinner ha estat imprescindible per poder fer l’anàlisi experimental de la conducta dels subjectes, ha estat l’ambient en el qual els hàmsters han interaccionat, on han operat; d’aquí prové el nom de condicionament operant. I per últim, he comprovat que els animals poden aprendre comportaments no propis de la seva espècie com, per exemple, que un hàmster pressioni una palanca. Realitzar aquest treball no m’ha comportat cap dificultat ja que l’aprenentatge em sembla que és un tema interessant, que està present en la vida de tota persona i és el que, des de ben petits, ens pot determinar el nostre futur. Les pràctiques han estat molt dinàmiques i, encara que requerien molt de temps, han donat els seus fruits. Així que estic molt satisfeta amb els resultats d’aquest treball.

Page 80: XXVI Jornades Científiques

77

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Vaig escollir el tema dels antics egipcis perquè va ser una civilització molt avançada per a la seva època. Encara avui la civilització egípcia ens meravella ja que van adquirir coneixements tècnics i artístics incomparables. Primer em vaig interesar pel tema més general de la vida quotidiana però, com vaig veure que era molt extens, al final em vaig centrar només en quatre aspectes: la higiene personal, la cosmètica, la vestimenta i l’ornamentació, i vaig tractar de veure com aquests es trobaven representats a les pintures funeràries. La pregunta que em vaig fer a l’inici del treball de recerca era si les imatges que es troben a les pintures funeràries són realment fidels a la realitat o representen més aviat allò que està més relacionat amb les seves creences. Per això, la meva hipòtesi inicial és que els antics egipcis barrejaven aquests dos aspectes. De la part històrica general destaca que va ser una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupa l'actual estat d'Egipte i el nord del Sudan. Es va constituir cap el 3150 aC. per poblacions d'origen hamític i estaven molt lligades al riu Nil. La seva història es divideix en una sèrie de imperis, els més importants dels quals van ser: l’Imperi Antic, l’Imperi Mitjà, l’Imperi Nou i la Baixa Època. Sobre la higiene personal i la cosmètica, cal esmentar que els antics egipcis

atorgaven un gran valor sobretot a la higiene i, per altra banda, un dels aspectes més atractius de la civilització és la cosmètica. Eren extremadament curosos amb la seva imatge de forma integral pel que fa a la pell i al cabell. Existien fàrmacs per la cosmètica que servien per diferents coses, com per exemple: millorar la pell, embellir el cos, embellir la cara, etc. Els egipcis (homes i dones) ja es depilaven, i els sacerdots, fins i tot, íntegrament cada dos dies. Els homes s’afaitaven de manera precisa i es tallaven el cabell habitualment. Les dones duien el cabell molt llarg i a les festes portaven perruques amb perfums, que s’havien format amb els seus cabells o fibres vegetals. Elles s’inclinaven pel cabell llis enganxat al cap, poques vegades preferien l’ondulat natural o amb llargs tirabuixons. Les perruques eren portades tant per les dones com pels homes, i estaven fetes majoritàriament de cabell natural unit amb cera calenta i de forma arrodonida. La gent més adinerada portava les perruques amb cabell llarg dividit en tres parts i les ballarines portaven cues llargues de cabell trenat. Juntament amb el cabell curt natural, les dones estaven interessades per les perruques que guardaven en caixes especials on se les podien posar sense l’avorriment de pentinar-les. Les perruques no només guarnien sinó que també tenien la finalitat de protegir del sol. Hi havia diversos remeis per al cabell i fórmules cosmètiques. Es netejaven amb sals del

LA LA LA LA BELLESA A L’ANTIC EGIPTEBELLESA A L’ANTIC EGIPTEBELLESA A L’ANTIC EGIPTEBELLESA A L’ANTIC EGIPTE _____________ Autora Tutora Lorena Martín PortelaLorena Martín PortelaLorena Martín PortelaLorena Martín Portela Esther Rodríguez EscandellEsther Rodríguez EscandellEsther Rodríguez EscandellEsther Rodríguez Escandell Centre Institut la Llauna Institut la Llauna Institut la Llauna Institut la Llauna

Page 81: XXVI Jornades Científiques

78

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

terra, una barreja de cendra i argila i també utilitzaven suavitzant, unes pomades perfumades amb essències vegetals. Els egipcis preferien les barbes completes al principi, però més tard van començar a afaitar-se. Pel que fa al maquillatge, l’utilitzaven tant els homes com les dones i, a vegades, fins i tot els nens. S’utilitzava molt el mesdemet, un maquillatge per les parpelles amb propietats fungicides, anti-desenlluernant i repel·lent d’insectes. Dibuixaven els ulls amb una línia d’alcofoll negre i pols verda de malaquita. Es tenyien les galtes i els llavis vermells amb olis i pólvores naturals. També es tenyien les ungles, els palmells de la mà i els peus amb henna. De la textura, val a dir que tenien forma de pols solta o ombres més o menys compactes i eren similars a l’actualitat. Eren de proporcions variables d’aglutinants, (majoritàriament greixos animals, cera d’abella o resines) barrejades amb pigments minerals. Les cremes anti-arrugues eren molt comunes i utilitzaven perfums. Posaven totes les substàncies relacionades amb la cosmètica en paletes i contenidors, de formes i materials exquisits com vidre de colors i amb formes encantadores i delicades. De l’apartat de vestimenta i ornamentació cal destacar que el clima feia que els habitants portessin roba lleugera i airejada i que es cuidessin molt. El vestit blanc de lli era un teixit fresc que portaven quan feia molta calor, però alhora, els escalfava quan feia fred. El blanc era el color més utilitzat. En tot tipus de vestimenta hi havia distinció entre els més pobres i els més rics, però, tant uns com els altres, duien ornamentació.

Per als homes, la roba predominant era el kilt curt, el qual van portar durant milers d’anys. Per a les dones, eren els vestits subjectats amb tirants molt fins. Els reis portaven els seus kilts emmidonats i prisats. Vestir a la moda era tant important que a les dones no els importava patir incomoditats i les dones pobres imitaven les riques. La gent anava normalment descalça, tot i que les classes superiors portaven sandàlies de cuir, de papir o de palma teixida només a l’interior de la casa. Tots els egipcis tenien joies i se les posaven per guarnir-se i alhora creien que els protegien dels perills de la vida i la mala sort: collarets, joies fines i decorades amb pedres precioses, anells, braçalets de pedres, argila cuita i coure, etc. Els cinturons estaven fets d’or, plata i pedres semiprecioses. A l’Imperi mitjà es van introduir els pectorals de bronze incrustat de gemmes semiprecioses i cristalls de colors. Generalment portaven anells d’or i plata, i més tard de bronze, però rarament de ferro. Al llarg dels diferent períodes van anar introduint les arracades en forma de clip o perforant les orelles. L’or abundant només el portaven els reis i simbolitzava la immortalitat. La part pràctica inclou la realització d’una entrevista a una especilista del tema, la Núria Castro, del Museu Egipci de Barcelona. Després vaig fer una recerca d’imatges de pintures funeràries per poder comprovar que totes les dades que havia trobat a la part teòrica es reflectien a les pintures, en quina quantitat i si es repetien més en homes que en dones. Aquestes imatges les vaig sotmetre a una anàlisi sobre els temes ja esmentats a

Page 82: XXVI Jornades Científiques

79

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

partir d’una fitxa que recollia totes les peces i quedaven marcades en cas que hi fossin. Després vaig elaborar estadístiques i gràfiques fent una distinció per gènere i per èpoques i vaig veure que en el meu apartat pràctic només tindria dades significatives de l’Imperi Nou, ja que del total de les 97 fitxes, la majoria, el 93,9% de les pintures, corresponen a aquest període. Finalment, vaig creuar aquestes dades amb la part teòrica i vaig extreure conclusions. Les representacions de les divinitats són molt inferiors a les de les persones en la seva vida quotidiana, la qual cosa vol dir que predominen més les representacions fidels a la realitat que no pas les imaginàries o fantasioses. Per tant, refuta en part la meva teoria de que hi havia una barreja igualitària entre les representacions reals i les no reals.

Els deus estan representats de manera molt semblant als éssers humans. Els

homes i les dones vesteixen de forma semblant, al contrari que avui en dia, i també contrasta amb la meva hipòtesi inicial. Les dues diferències entre homes i dones destacables en vestimenta són: les faldilles i el color de la roba. L’element més similar és el material que s’utilitza per fer la roba que en els dos casos és principalment el lli. Les túniques eren peces que utilitzaven més les dones. Els vestits, confirmant la teoria, també eren característics de les dones. El color que predomina notablement als homes és el blanc, mentre que a les dones és el groc i el verd. Pel tipus de vestimenta es poden definir diferents classes socials, però també diversitat d’activitats o feines. Per exemple, les ballarines portaven un cinturó. Hi ha molta diferència a les arracades: en els homes només trobem una sola representació, en canvi, a les dones, unes 30, sobretot d’anelles. En l’apartat de cosmètica cal destacar, com ja he dit, que en aquella època tenia igual utilització pels homes que per les dones, la qual cosa em va sorprendre des de l’inici del treball. L’apartat d’higiene personal, he de dir que no ha donat molt de sí a la part pràctica ja que en les representacions a pintures funeràries tant d’homes com de dones no es veien reflectits. Les conclusions finals de la part pràctica són que no hi ha tantes diferències entre homes i dones com m’esperava. He pogut observar que la meva hipòtesi inicial no anava mal encaminada ja que m’he trobat amb que a les pintures s’hi poden veure representats tant déus com persones reals en la seva vida quotidiana. Les peces i elements dels diferents temes, alguns són fidels a la realitat, com ja he contrastat i d’altres no. La hipòtesi, per tant, queda

Page 83: XXVI Jornades Científiques

80

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

alhora acceptada per les representacions compartides entre divinitats i persones, però no en la mesura que pensava.

El que sí que ha quedat refutat, és que a la civilització egípcia hi havia les diferències que hi ha avui en dia entre homes i dones. Tots dos eren cuidats i tractats com iguals, sense gaires distincions, excepte petits detalls com les arracades. A més, m’he trobat amb una civilització molt més avançada del que pensava i que es prenia la vestimenta, l’ornamentació, la higiene personal i la cosmètica d’una manera una mica diferent a la nostra i, ens alguns aspectes, fins i tot més útil.

Page 84: XXVI Jornades Científiques

81

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

ELS MEUS OBJECTIUSELS MEUS OBJECTIUSELS MEUS OBJECTIUSELS MEUS OBJECTIUS - Concretar el significat de graffiti - Quin paper té el graffiter - Analitzar els diferents estils - Com, on i quan va sorgir - El procediment que s’ha de seguir per

realitzar street art - Realitzar quatre graffiti en miniatura DESENVOLUPAMENT DEL TREBALLDESENVOLUPAMENT DEL TREBALLDESENVOLUPAMENT DEL TREBALLDESENVOLUPAMENT DEL TREBALL El graffiti és una expressió artística que va sorgir a finals dels 60, als barris marginals de Nova York. Va rebre el nom perquè està basat en la paraula grega, graphein, que significa escriure, i en la paraula italiana, graffito, que fa referència a les inscripcions o pintures que estan fetes sobre mobiliari urbà. Més endavant, aquest tipus d’expressió artística es va unir a la cultura Hip Hop, acompanyada del RAP, DJ i breakdance. Al graffiter no se l’anomena pintor sinó escriptor o writter (en anglès) perquè als inicis del graffiti només escrivien el seu pseudònim i de vegades acompanyat del número del seu carrer. La majoria d’escriptors comencen al 12 o 15 anys i desenvolupen la seva creativitat copiant a d’altres escriptors fins que troben el seu propi estil. Als que no perfeccionen la seva tècnica se’ls anomena TOY (Trouble On Your System, significa Problema al teu sistema). Cada escriptor té el seu

pseudònim i una vegada escollit el pseudònim s’ha de fer getting up (deixar-se veure), és a dir, fer el màxim possible de signatures. Aquestes han de estar en llocs visibles. Després es fa el pas a graffitis més creatius i que requereixen força temps. El graffiter s’ha de protegir amb màscares, guants i tenir en compte la temperatura ambiental, ja que afecta a la pintura i a ell mateix. El procediment d’elaboració consta de cinc passos i són aquets: Marcatge: És un esbós del que es farà, s’inclouen línies i ombres. Primera base: Després de marcar, es realitza la primera base amb colors plans. Segona base: Es fa una segona distribució del color, utilitzant efectes de colors. Ombrejat: És la fase més difícil d’elaborar i a on es demostra la tècnica i experiència del graffiter. Consisteix en col·locar l’ esprai de posició obliqua i deixar anar poc a poc la pintura, a una pressió constant. Perfil: Finalment, es perfilen les diferents parts del graffiti, lletres, elements decoratius… Dins del street art (art urbà) hi ha els següents estils: Tang: són les firmes Tag otuline: una signatura a dos colors

LA CIUTAT PARLA PER SI MATEIXALA CIUTAT PARLA PER SI MATEIXALA CIUTAT PARLA PER SI MATEIXALA CIUTAT PARLA PER SI MATEIXA _____________ Autora Tutora Sonia Maza LópeSonia Maza LópeSonia Maza LópeSonia Maza Lópezzzz Maria Roser Portella LluchMaria Roser Portella LluchMaria Roser Portella LluchMaria Roser Portella Lluch Centre Escola d’a Escola d’a Escola d’a Escola d’art rt rt rt i si si si superioruperioruperioruperior de d de d de d de disseny Pau Gargalloisseny Pau Gargalloisseny Pau Gargalloisseny Pau Gargallo

Page 85: XXVI Jornades Científiques

82

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Bubble letters: lletres pompa omplertes de diferents colors. Block letters: Lletres geomètriques, normalment a dos colors. Wild Style: Lletres difícils de llegir amb un alt contingut decoratiu. Graffiti orgànic: és una barreja de diferents estils de graffiti Abstracte: No té cap relació amb lletres, és un conjunt de formes harmonitzades pels colors. Graffiti 3D: Són lletres i formes realitzades amb perspectiva, fent il·lusió òptica. Chacters: Són personatges des d’un contingut iconogràfic fins a l’hiperrealisme. Stencil: És realitza amb plantilles Light graffiti: Es realitza amb llums LED i una càmera de llarga exposició. REALITZACIÓ DELS 4 GRAFFITISREALITZACIÓ DELS 4 GRAFFITISREALITZACIÓ DELS 4 GRAFFITISREALITZACIÓ DELS 4 GRAFFITIS En vaig realitzar dos murs amb les mides de 11x27cm i els vaig donar una capa de pintura setinada blanca. Amb un llapis vaig realitzar els esborranys, després vaig anar omplint de color amb retoladors Posca i aquarel·lables. El procediment que vaig seguir és el que anteriorment he esmentat. Resultats finals:

Graffiti 3DGraffiti 3DGraffiti 3DGraffiti 3D

Graffiti RealistaGraffiti RealistaGraffiti RealistaGraffiti Realista

Wild StyleWild StyleWild StyleWild Style

AbstracteAbstracteAbstracteAbstracte CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS - El graffiti és l'expressió artística de

la subcultura urbana del Hip-hop. - El primer que cal fer per donar-se a

conèixer a través del graffiti és recórrer al getting up, fins a guanyar-te el respecte o reconeixement per part dels altres escriptors.

- Dins de la comunitat, el graffiti té un

argot, la major part en anglès. - Per realitzar un graffiti sempre cal

fer un procediment (sense importar l'estil), excepte en el tag i tag outline.

Page 86: XXVI Jornades Científiques

83

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

- El tag i el tag outline, en general, està considerat per la societat com a acte vandàlic.

- La resta d'estils estan considerats per la seva vistositat, color i composició com art urbà. Es podria dir que són com a “quadres” de gran grandària exposats per a tothom.

- És un art efímer, ja que hi ha

rivalitats. Està també la il·legalitat d'algunes zones, encara que hi ha ajuntaments que cedeixen espais o llocs per embellir-los i els posa a disposició perquè executin les seves obres.

- El graffiti està en constant evolució

per la introducció de noves tècniques i tecnologies.

Page 87: XXVI Jornades Científiques

84

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÓHIPÓHIPÓHIPÓTESISTESISTESISTESIS La contaminación de las aguas del río Besós aumenta conforme estas van avanzando desde su nacimiento hasta la desembocadura. DISEÑO EXPERIMENTALDISEÑO EXPERIMENTALDISEÑO EXPERIMENTALDISEÑO EXPERIMENTAL Para comprobar mi hipótesis he utilizado el índice IBMWP (Iberian BioMonitoring Water Procediment), basado en los macro invertebrados como indicadores biológicos de la calidad del agua. Estos individuos reflejan con su presencia o escasez, la contaminación de las aguas en las que habitan, estableciéndose por familia una puntuación que va del 0 al 10. De esta manera, las familias con puntuación de 0, son muy tolerantes a la contaminación del agua, pudiendo vivir tanto en aguas limpias como en aguas contaminadas. Y las familias con puntuación de 10 son muy intolerantes a la contaminación por lo tanto solo pueden vivir en aguas limpias. Si en unas aguas limpias donde habitan familias muy variadas, tanto tolerantes como intolerantes a la contaminación, añadimos un vertido que las contamina, los individuos intolerantes desaparecerán, huyendo de la zona o muriendo, y los individuos tolerantes seguirán viviendo en estas aguas, aumentando su presencia. Así, el índice IBMWP utiliza estas puntuaciones para obtener un resultado total del punto del río donde hemos realizado el muestreo. Para obtener este resultado final se suma la puntuación de cada familia diferente que hayamos encontrado, teniendo en cuenta un único macro invertebrado; de esta manera el

resultado es independiente a la cantidad de individuos presentes de cada familia, porque un solo organismo es suficiente. La puntuación total que obtengamos de un punto concreto del río se relaciona con la tabla que establece el nivel de contaminación según esta puntuación (Ver Tabla 1)

TABLA 1: ÍNDICE IBMWTABLA 1: ÍNDICE IBMWTABLA 1: ÍNDICE IBMWTABLA 1: ÍNDICE IBMWPPPP

I.B.M.W.PI.B.M.W.PI.B.M.W.PI.B.M.W.P SignificadoSignificadoSignificadoSignificado

>150>150>150>150

101101101101----120120120120

----Aguas muy limpias.Aguas muy limpias.Aguas muy limpias.Aguas muy limpias.

----Aguas no contaminadas o Aguas no contaminadas o Aguas no contaminadas o Aguas no contaminadas o

NoNoNoNo alteradas de modo alteradas de modo alteradas de modo alteradas de modo

sensible.sensible.sensible.sensible.

61616161----100100100100 ----Algunos efectos evidentesAlgunos efectos evidentesAlgunos efectos evidentesAlgunos efectos evidentes

DeDeDeDe contaminación. contaminación. contaminación. contaminación.

36363636----60606060 ----Aguas contaminadas.Aguas contaminadas.Aguas contaminadas.Aguas contaminadas.

16161616----35353535 ----Aguas muy contaminadas.Aguas muy contaminadas.Aguas muy contaminadas.Aguas muy contaminadas.

<15<15<15<15 ----Aguas fuertemente Aguas fuertemente Aguas fuertemente Aguas fuertemente

contaminadas.contaminadas.contaminadas.contaminadas.

Para ver si la contaminación de las aguas del río Besós aumenta o no conforme estas van llegando a la desembocadura he calculado el índice IBMWP en cuatro puntos concretos a lo largo del río. Uno en Santa Coloma de Gramanet, otro en la desembocadura, en Montcada y en La Garriga (Ver Figura 1). Para obtener esta puntuación total he realizado muestreos,

LA CONTAMINACIÓ DEL RIU BESÓSLA CONTAMINACIÓ DEL RIU BESÓSLA CONTAMINACIÓ DEL RIU BESÓSLA CONTAMINACIÓ DEL RIU BESÓS _____________ Autora Tutor Anna Isabel Martínez FríasAnna Isabel Martínez FríasAnna Isabel Martínez FríasAnna Isabel Martínez Frías Ermenter Viñals PascualErmenter Viñals PascualErmenter Viñals PascualErmenter Viñals Pascual Centre Col·legi Mare de Déu de l’Assumpció Col·legi Mare de Déu de l’Assumpció Col·legi Mare de Déu de l’Assumpció Col·legi Mare de Déu de l’Assumpció

Page 88: XXVI Jornades Científiques

85

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

recolectando macro invertebrados en estos cuatro puntos.

Figura 1. Puntos de muestreoFigura 1. Puntos de muestreoFigura 1. Puntos de muestreoFigura 1. Puntos de muestreo La realización de un muestreo es sencilla, primero preparo en la orilla una bandeja blanca con un poco de agua del río en su interior, unos tarros, pinzas, y unos guantes. Después me adentro en el río con la red de mano y el palo de escoba, colocando la red a contracorriente. Removiendo el fondo de más adelante con el palo de escoba consigo que tanto los macro invertebrados que van a la deriva como los que se encuentran en la tierra del fondo escondidos queden atrapados en la red. También cojo alguna piedra y sobretodo algunas algas, donde siempre se encuentran gran cantidad de individuos. Una vez hechas varias redadas llevo la recolecta a la bandeja y con una pinza voy recogiendo todos los individuos para identificarlos posteriormente. Para identificar los individuos he utilizado una lupa binocular facilitada por el colegio, y una guía de campo para la identificación de macro invertebrados. Primero sumergimos un individuo en un frasco pequeño con alcohol para fijar la muestra y después lo observamos con la lupa binocular. Comparando lo que vemos con los dibujos de la guía podremos identificarlo a nivel de familia y atribuirle su puntuación. Cuando ya se han identificado y puntuado todos los

individuos de un punto de muestreo se suman las puntuaciones y se obtiene un resultado total. Los individuos que he encontrado en cada estación de muestreo han sido variados (Ver tabla 2). TABLA 2. FAMILITABLA 2. FAMILITABLA 2. FAMILITABLA 2. FAMILIAS ENCONTRADAS EN LOAS ENCONTRADAS EN LOAS ENCONTRADAS EN LOAS ENCONTRADAS EN LOS S S S MUESTREOS REALIZMUESTREOS REALIZMUESTREOS REALIZMUESTREOS REALIZADOS EN LOS 4 ADOS EN LOS 4 ADOS EN LOS 4 ADOS EN LOS 4 LUGARESLUGARESLUGARESLUGARES

Familias encontradas en los muestreos

Familias encontradas

en total

Des

embo

cadu

ra

Pot

osí

Mon

tcad

a

La G

arri

ga

Baetidae X X Caenidae X X

Chironomidae X X X X Culicidae X X X

Erpobdellidae X Daphnia pulex X X

Guerridae X Oligochaeta X Lymnaeidae X X X X Numero de

familias encontradas

4 4 5 7

Y finalmente los resultados han sido en los cuatro puntos de muestreo: TABLASTABLASTABLASTABLAS 3,3,3,3, 4,4,4,4, 5555 YYYY 6:6:6:6: PUNTUACIONESPUNTUACIONESPUNTUACIONESPUNTUACIONES DEDEDEDE LASLASLASLAS

DIFERENTESDIFERENTESDIFERENTESDIFERENTES FAMILIASFAMILIASFAMILIASFAMILIAS ENCONTRADASENCONTRADASENCONTRADASENCONTRADAS ENENENEN

CADACADACADACADA PUNTOPUNTOPUNTOPUNTO DEDEDEDE MUESTREO.MUESTREO.MUESTREO.MUESTREO.

DesembocaduraDesembocaduraDesembocaduraDesembocadura

Familia Puntuación IBMWP

Baetidae 4

Lymnaeidae 3

Chironomidae 2

Culicidae 2

Page 89: XXVI Jornades Científiques

86

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Puntuación totalPuntuación totalPuntuación totalPuntuación total 11111111

PotosíPotosíPotosíPotosí

Familia Puntuación

IBMWP Baetidae 4 Caenidae 7 Chironomidae 2 Lymnaeidae 3

Puntuación totalPuntuación totalPuntuación totalPuntuación total 16161616

CONCLUSIONESCONCLUSIONESCONCLUSIONESCONCLUSIONES

• A medida que nos acercamos a la desembocadura la cantidad de familias de macro invertebrados diferentes disminuye, es decir, hay menos variabilidad. Por lo tanto, podemos deducir que la calidad del agua es menor.

• El índice IBMWP en general disminuye a medida que nos acercamos a la desembocadura excepto en el punto de Montcada. Por lo tanto, la calidad general del agua también disminuye.

• He comparado mis resultados con los oficiales (Ver Gráfico 1) de la Agència Catalana de l’Aigua y la tendencia del índice es la misma aunque mis valores son más bajos, probablemente debido a mis medios, más propios de una alumna de bachillerato que de un profesional. También podemos atribuir esta diferencia a la estación del año, puesto que yo solo he realizado un muestreo en cada punto en otoño, y los profesionales realizan varias réplicas en cada punto, en diferentes estaciones del año durante horas, mientras que mis muestreos duraban apenas media hora.

• Con estas conclusiones queda confirmada mi hipótesis: la contaminación de las aguas del río Besós aumenta del nacimiento a la desembocadura.

La Garriga

Familia Puntuación

IBMWP Chironomidae 2 Lymnaeidae 3 Culicidae 2 Daphnia pulex 0 Caenidae 7

Guerridae 5

Oligochaeta 1

Puntuación total 20

MontcadaMontcadaMontcadaMontcada

Familia Puntuación IBMWP

Chironomidae 2 Lymnaeidae 3 Culicidae 2 Erpobdellidae 3 Daphnia pulex 0 Puntuación Puntuación Puntuación Puntuación totaltotaltotaltotal

10101010

Page 90: XXVI Jornades Científiques

87

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Gràfic 1. Índices IBMWP obtenidos por mí, Gràfic 1. Índices IBMWP obtenidos por mí, Gràfic 1. Índices IBMWP obtenidos por mí, Gràfic 1. Índices IBMWP obtenidos por mí, comparados con los datos oficialescomparados con los datos oficialescomparados con los datos oficialescomparados con los datos oficiales.

Figura 2. esquema de las conclusionesFigura 2. esquema de las conclusionesFigura 2. esquema de las conclusionesFigura 2. esquema de las conclusiones

Índices IBMWP

0

20

40

60

80

100

120

140

Desembocadura Potosí Moncada La Garriga

Lugar del muestreoLugar del muestreoLugar del muestreoLugar del muestreo

Pu

ntu

aci

ón I

BM

WP

Pu

ntu

aci

ón I

BM

WP

Pu

ntu

aci

ón I

BM

WP

Pu

ntu

aci

ón I

BM

WP

Datos obtenidos por mí

Datos oficiales

Page 91: XXVI Jornades Científiques

88

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESI La hipòtesi inicial del treball va ser que la introspecció, com a etapa nova que podria afegir-ne a la mediació, en milloraria el procés i la faria més efectiva. Així, des del inici em proposava aprofundir en el concepte d’introspecció i demostrar-ne tots els beneficis que podria aportar. DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL Ja que la meva idea consistia en modificar la mediació per tal de millorar-la, vaig considerar imprescindible estudiar-la en profunditat. Aquest estudi que vaig realitzar a la part teòrica del treball, explica el concepte de mediació, les seves etapes i tipus, així com el paper que exerceixen el mediador o les escoles de mediació que existeixen actualment. Al final d’aquesta part, vaig descriure la introspecció simplement per fer-ne una introducció ja que, l’objectiu era realitzar una guia de la introspecció a la part pràctica, la qual permetés a qualsevol persona entendre en què consistia i com s’havia de realitzar aquesta nova etapa. La definició exacta establia que la introspecció és l’anàlisi de la nostra consciència individual que serveix per esbrinar les lleis que regeixen el nostre comportament, és a dir, observar el nostre interior i analitzar-lo, en aquest cas, per extreure conclusions que ens serveixin en la resolució dels nostres problemes. La introspecció ha de ser realitzada abans de la mediació i amb les persones en conflicte per separat ja que és un procés molt personal i íntim.

Abans d’escriure la guia, vaig contactar amb una professional, la Carme Boqué i Torremorell qui a més de ser membre de diverses associacions de resolució alternativa de conflictes i ser professora d’un postgrau de mediació, ha escrit una guia sobre la mediació. La seva opinió sobre la introspecció va ser molt positiva i va considerar que esdevenia quelcom innovador. El seu consell per tal de realitzar una guia entenedora va ser el de fer un seguit de passos o etapes pràctiques, amb activitats per fer senzilla la seva realització. Posteriorment vaig redactar la guia seguint els consells rebuts a l’entrevista amb la Carme. La guia consisteix en la descripció de sis passos o activitats que ens permetin arribar al coneixement del nostre interior i que ens facilitin la resolució dels nostres conflictes. La primera activitat consisteix en una habilitació de la sala on es realitzi la introspecció per crear un ambient acollidor. Seguidament, ja amb la persona que ha tingut el conflicte a la sala, es passa a la presentació de les normes i l’explicació general d’allò que es farà. A partir d’aquest moment la persona realitzarà tres activitats pròpies d’autoconeixement. La primera és una comparació dels seus conflictes anteriors amb l’actual per tal d’evitar la repetició de problemes similars. La segona consisteix en imaginar-se que la persona amb la que hem tingut el problema és algú estimat, de manera que puguem comprovar si l’origen real del conflicte és aquest o la persona en qüestió. Per últim, la persona tracta de fer dues llistes, una amb els seus sentiments

LA INSTROSPELA INSTROSPELA INSTROSPELA INSTROSPECCIÓ A LA MEDIACIÓCCIÓ A LA MEDIACIÓCCIÓ A LA MEDIACIÓCCIÓ A LA MEDIACIÓ _____________ Autora Tutor Mónica Moraleda Pérez Mónica Moraleda Pérez Mónica Moraleda Pérez Mónica Moraleda Pérez Amparo Díaz AgeaAmparo Díaz AgeaAmparo Díaz AgeaAmparo Díaz Agea Centre Col·legi MareCol·legi MareCol·legi MareCol·legi Mare de Déu de l’Assumpció de Déu de l’Assumpció de Déu de l’Assumpció de Déu de l’Assumpció

Page 92: XXVI Jornades Científiques

89

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

positius i una altra amb negatius, així coneixent els últims podrà intentar evitar-los i potenciar els bons. Per finalitzar el procés, es realitza una avaluació de l’experiència per mitjà de l’ompliment d’un full de valoració. Després d’acabar la guia vaig presentar-la a la Magda Turró, coordinadora del servei de mediació del meu centre, ja que des del inici la meva idea era aconseguir millorar el nostre servei. En l’entrevista, la Magda va expressar la seva bona opinió sobre la introspecció i va veure possible una introducció d’aquesta en anys posteriors. La seva única objecció va estar el fet que en certs casos greus i urgents, un retard en la realització de la mediació podria provocar l’empitjorament del problema. Per tant, en algunes situacions no es concebia la introspecció per no reduir l’efectivitat de la mediació. CONCLUCONCLUCONCLUCONCLUSIONSSIONSSIONSSIONS Després de la realització del treball les conclusions van ser les següents:

1. La mediació és un procés molt estudiat però és millorable i la introspecció podria ser-ne una eina útil per tal que sigui més efectiva. En tot cas, sempre s’hauria de fer una selecció dels casos urgents ja que en aquestes situacions no seria convenient realitzar una introspecció que retardés el procés d’introspecció i anés en detriment de la seva efectivitat. 2. La introspecció serveix a les persones per tal que coneguin bé el seu interior i les transforma de manera positiva.

3. S’ha d’entendre el moment d’introspecció com un moment de tranquil·litat i d’autoconeixement.

4. L’edat idònia per realitzar la introspecció es troba entre els 12 i 13 anys quan les persones comptem amb unes aptituds suficients per fer un procés d’aquestes característiques. L’autoconsciència és adquirida abans d’aquesta edat però no pas la maduresa necessària. 5. La guia de la introspecció és un material bàsic per poder comprendre i entendre en què consisteix aquest nou pas i com s’ha de realitzar. 6. L’estudi incessant de processos com la mediació escolar que resulten tan beneficiosos per la societat, constitueix quelcom enriquidor.

Finalment considero que la hipòtesi inicial va quedar verificada amb una petita modificació. La introspecció pot millorar el procés de mediació i fer-lo més efectiu sempre que no ens trobem davant un cas urgent.

Page 93: XXVI Jornades Científiques

90

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESI Aquest treball de recerca consisteix en un experiment sobre el meu propi cos. El treball ha estat de tres-quatre dies a la setmana durant cinc mesos amb l’objectiu de poder córrer els 10 km. Per tant abans de començar m’he plantejat unes preguntes:

- Puc córrer 10 km?Puc córrer 10 km?Puc córrer 10 km?Puc córrer 10 km? La meva opinió era que sí que podia fer-ho, a més, era el meu objectiu principal, però hi havia la incertesa dels cinc mesos que tenia per davant. - Què hauria de fer per aconseguirQuè hauria de fer per aconseguirQuè hauria de fer per aconseguirQuè hauria de fer per aconseguir----

ho?ho?ho?ho? Al començament del treball només sabia que hauria d’entrenar, no pensava que hauria de fer tants canvis a la meva vida, com un canvi a l’alimentació, una anàlisi de sang o aquesta planificació de l’entrenament. - Quins beneficis obtindria?Quins beneficis obtindria?Quins beneficis obtindria?Quins beneficis obtindria? Sabia

que la pràctica esportiva comporta molts beneficis, sobretot a nivell físic, ara bé, ha estat una sorpresa positiva i desconeguda per a mi els beneficis a nivell personal que he obtingut.

DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL L’objectiu del meu treball d’investigació era poder fer una cursa popular de 10 km. Jo partia d’un nivell baix, ja que era una persona sedentària. He hagut de canviar el meu dia a dia, com ha estat l’haver d’entrenar tres o quatre dies a la setmana

durant 5 mesos, canviar els meus hàbits d’alimentació i gaudir d’un bon descans. He aplicat uns sistemes, uns mètodes, uns principis i unes càrregues d’entrenament de forma progressiva per tal d’aconseguir el meu objectiu .

Portar a terme aquesta preparació comporta uns beneficis tant a nivell físic, com psicològic i social. A nivell físic, jo he aconseguit un important increment de la força muscular, de la flexibilitat i de resistència cardiovascular. A nivell psicològic, he reduït la sensació d’ansietat, l’estrès i he millorat el meu estat d’ànim -estic més contenta i feliç-. He notat una major concentració a l’hora de fer les tasques de l’escola. A nivell social, he conegut gent nova a les competicions amb les quals mantinc una relació d’amistat, encara que aquesta activitat no és la més adient per relacionar-te a no ser que entrenis amb un grup de gent.

CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS • He après que amb treball, constància i

esforç es pot aconseguir el que et proposis. En el meu cas, he aconseguit realitzar amb èxit una cursa de 10 km, així com també millorar la resta de les meves capacitats físiques de forma visible. El meu treball de recerca m’ha corroborat que aquesta actitud és aplicable a qualsevol àmbit de la vida ja sigui professional, personal o acadèmic.

• Des de que vaig començar aquest

treball de recerca, el canvi que he hagut

LA MEVA PREPARACIÓ PER CÓRRER UNA CURSA LA MEVA PREPARACIÓ PER CÓRRER UNA CURSA LA MEVA PREPARACIÓ PER CÓRRER UNA CURSA LA MEVA PREPARACIÓ PER CÓRRER UNA CURSA POPULAR DE 10 KMPOPULAR DE 10 KMPOPULAR DE 10 KMPOPULAR DE 10 KM _____________ Autora Tutor Natalia KuzmakNatalia KuzmakNatalia KuzmakNatalia Kuzmak Teresa PalacioTeresa PalacioTeresa PalacioTeresa Palacio Centre Institut Júlia MinguellInstitut Júlia MinguellInstitut Júlia MinguellInstitut Júlia Minguell

Page 94: XXVI Jornades Científiques

91

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

de fer en molts aspectes de la meva vida –entrenament, descans, alimentació- m’ha ajudat a poder portar una vida més ordenada.

• Tot i que al principi m’aclaparava el

tema de l’entrenament, s’ha acabat convertint en un fet habitual per a mi i ara necessito anar a fer esport.

• La gran importància de practicar

activitat física és per mantenir i/o millorar la salut, però igual d’important és el portar una alimentació adequada i un descans suficient

Page 95: XXVI Jornades Científiques

92

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ Els pulmonsEls pulmonsEls pulmonsEls pulmons

Els pulmons són l’òrgan més important de l’aparell respiratori, amb forma de “con”, formats per un teixit esponjós rosa grisenc. Ocupen la major part del tòrax. Estan coberts per la pleura i separats un de l’altre pel mediastí. Cada pulmó està dividit en lòbuls, el pulmó dret en tres, i l’esquerra en dos lòbuls. TREBALL DE CAMPTREBALL DE CAMPTREBALL DE CAMPTREBALL DE CAMP Capacitat pulmonar i malaltiesCapacitat pulmonar i malaltiesCapacitat pulmonar i malaltiesCapacitat pulmonar i malalties

1 la capacitat pulmonar

Les capacitats pulmonars es refereixen als diferents volums d'aire característics en la respiració humana. Un pulmó humà pot emmagatzemar al voltant de 6 litres d'aire al seu interior, però una quantitat

significativament menor és la que s'inspira i expira durant la respiració.

a) Espirometria La espirometria és aquella tècnica que mesura els fluxos i volums respiratoris útils per al diagnòstic i seguiment de patologies respiratòries. Pot ser simple o forçada.

2 malalties infeccioses víriques

a) Refredat comú El refredat comú és una infecció catarral d'origen víric o al·lèrgic de l'aparell respiratori, normalment sense febre, que es manifesta amb inflamació de les vies respiratòries.

b) Virus de la grip El virus de la grip és una infecció vírica de les vies respiratòries molt contagiosa. El virus de la grip es contagia a través de les gotetes procedents de la tos i els esternuts de les persones infectades.

3 malalties infeccioses bacterianes

a) Asma i al·lèrgies “La cèl·lula de la pols és menys activa en els pulmons d’un fumador.”

b) Amigdalitis (angines)

Algunes amigdalitis bacterianes s’acompanyen de vermellor a la cara i picor, que es coneix amb el nom d’escarlatina.escarlatina.escarlatina.escarlatina.

LA TEVA RESPIRACIÓ, POT SER REALMENT UNA LA TEVA RESPIRACIÓ, POT SER REALMENT UNA LA TEVA RESPIRACIÓ, POT SER REALMENT UNA LA TEVA RESPIRACIÓ, POT SER REALMENT UNA BARRERA?BARRERA?BARRERA?BARRERA? _____________ Autores Tutor Verónica Robles Verónica Robles Verónica Robles Verónica Robles Toni PeñasToni PeñasToni PeñasToni Peñas Saray ÁlvarezSaray ÁlvarezSaray ÁlvarezSaray Álvarez Centre Centre d’Estudis Secundaris Joan Maragall Centre d’Estudis Secundaris Joan Maragall Centre d’Estudis Secundaris Joan Maragall Centre d’Estudis Secundaris Joan Maragall

Page 96: XXVI Jornades Científiques

93

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

AmigdalitisAmigdalitisAmigdalitisAmigdalitis (angines) (angines) (angines) (angines)

c) Pleuritis La pleuritis és la inflamació de la pleura provocant que la superfície de contacte entre una fulla pleural i l'altra, es torni aspra. Es poden classificar en pleuritis seques i pleuritis humides.

d) Bronquitis La bronquitis és una inflamació de les vies baixes. Succeeix quan els bronquis s’inflamen. Es poden distingir entre bronquitis aguda (de curt termini) o bronquitis crònica (de llarg termini i freqüents).

4 malalties principals de l’aparell respiratori

a) Alveolitis fibrosa Malaltia que causa cicatrització i engrossiment dels alvèols.

b) Asbestosis L’asbestosi és una malaltia que es produeix per haver consumit fibres d’asbest (material de la natura) que provoca cicatrització i engrossiment de les pleures. Les pneumònies i broncopneumònies han estat durant molts segles la causa de mortalitat més important entre nens i ancians, apareixent ja d’entrada com a complicació d’una altra malatia. En l’actualitat, estadísticament són un problema molt greu i gran part de la mortalitat senil es deu a això. Les broncopneumònies, la tuberculosi i el càncer de pulmó són les malalties pulmonars més destacades.

5 Càncer de pulmó El càncer de pulmó és un creixement incontrolat de les cèl·lues del pulmó. Si es produeix una segona mutació, les cèl·lules cancerígenes aprenen a reparar el dany causat per la teràpia i esdevenen resistents. Els tumors poden bloquejar les vies de pas de l'aire, fent que el pulmó deixi de funcionar correctament.

Page 97: XXVI Jornades Científiques

94

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

La MPOC MPOC MPOC MPOC provoca bronquitis crònica, tos amb expectoració excessiva que facilita les infeccions i els refredats de pit. És ja la quarta causa de mort en el món.

6 Malalties pulmonars laborals L'exposició repetida i perllongada a certs irritants en el treball, suposen un major risc per a les malalties laborals pulmonars que unes altres. Els miners de carbó no són els únics que poden contreure una malaltia laboral pulmonar, treballar en un garatge o en una fàbrica tèxtil exposa a la persona a productes que poden provocar malalties.

EspirometriaEspirometriaEspirometriaEspirometria CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS En conclusió: aquest treball ens ha resolt molts dubtes que ens ballaven pel cap. En una espirometria no sabíem la correspondència de les dades, a més a més, van aconseguir un espiròmetre per practicar. El que ens va sobtar molt, va ser l’existència dels nivells pulmonars, ja que pensàvem que l’aparell respiratori era més simple. De totes les malalties estudiades destaquem les que no coneixíem, com d’alveolitis fibrosa i l’asbestosi.

Sobre el càncer van veure que hi ha molts més factors externs dels que coneixíem, com alguns materials irritants amb els qual estem en contacte diàriament . Finalment, com a resposta de la nostra hipòtesi, descobrim que la capacitat pulmonar sí que pot ser una barrera per a nosaltres, ja que segons el percentatge de capacitat pulmonar, que depèn dels factors externs (contaminació, tabac...) i d’altres malalties, tindrem diverses alteracions en la nostra respiració.

Page 98: XXVI Jornades Científiques

95

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESI El meu treball tracta sobre l’economia i les migracions, enfocant-lo cap a una situació actual. Aquest treball va sorgir de diferents comentaris entre joves de la meva edat. El meu objectiu és intentar demostrar que els immigrants no són responsables de la crisi i que tampoc treuen el treball a les persones natives del país d’acollida. Per poder comprovar-ho, faré una anàlisi comparativa de dos moviments migratoris tenint a Espanya com a país emissor i receptor, i analitzaré el comportament xenòfob contra els immigrants en temps de crisi. A més a més, ja que Espanya és considerada com un país amb població envellida, intentaré comprovar si en realitat en un futur necessitarà més immigrants per poder mantenir la seva situació. DESENVOLUPAMENDESENVOLUPAMENDESENVOLUPAMENDESENVOLUPAMENTTTT Per desenvolupar el meu treball, he recorregut a la consulta de llibres i Internet per obtenir les dades correctes. A més a més, la visita que vaig fer al museu d'immigració a Catalunya em va ajudar a guiar-me a l'hora de redactar-lo. També he consultat moltes estadístiques i he vist documentals que m'han ajudat a entendre el moviment migratori. El treball està desenvolupat en tres punts principals que són: l’emigració espanyola cap a Alemanya durant els anys 60,

l’emigració llatinoamericana des dels anys 90, i el punt principal seria la situació actual d’Espanya. Aquest seran els punts principals en què em basaré per donar respostes a la meva hipòtesi. L’emigració espanyola cap a Alemanya durant la dècada dels 60 va suposar que més d’un milió d’espanyols emigressin a la recerca de treball cap a les fàbriques alemanyes per buscar un futur millor, perquè en aquest moments el franquisme era vigent. Però durant els anys 70, va esclatar la crisi del petroli, produïda per una guerra entre els països productors, i es van veure afectats tots els països compradors del petroli, entre aquest Alemanya, on es va culpar als immigrants espanyols de ser els responsables. Un partit de dretes tenia per a lema: “tants aturats, tants estrangers, si no hi hagués estrangers no hauria aturats”. A més a més, es va prohibir la contractació d’estrangers, i com a conseqüència l’emigració va disminuir i molts espanyols van tornar a Espanya. Aquesta emigració va ser favorable per a Espanya, perquè va ver un desenvolupament econòmic gràcies a les remeses enviades pels que van emigrar; però així mateix va ser negativa: l’estructura demogràfica es va tornar dependent i poc activa, a més l’emigrant no es sentia còmode ni al país d’origen, ni al país d’acollida.

L’ECONOMIA I LES MIGRACIONSL’ECONOMIA I LES MIGRACIONSL’ECONOMIA I LES MIGRACIONSL’ECONOMIA I LES MIGRACIONS _____________ Autora Tutora Andrea Lisseth Eras Valarezo Andrea Lisseth Eras Valarezo Andrea Lisseth Eras Valarezo Andrea Lisseth Eras Valarezo M. Carmen Salas del RioM. Carmen Salas del RioM. Carmen Salas del RioM. Carmen Salas del Rio Centre Institut Pompeu FabraInstitut Pompeu FabraInstitut Pompeu FabraInstitut Pompeu Fabra

Page 99: XXVI Jornades Científiques

96

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Fent la comparativa amb l’actualitat, des dels anys 90 molts emigrants llatinoamericans arriben a Espanya a la recerca d’un futur millor i fugint de les economies submergides del seu país d’origen, és a dir, els mateixos motius que van tenir els espanyols quan van emigrar en els anys 60. Els immigrants elegeixen Espanya com a destí perquè l’economia espanyola es basa principalment en la construcció i en el sector serveis que requereixen mà d’obra poc qualificada i que molts espanyols no ocupen perquè busquen llocs de treball de carrera. Aquesta emigració ha afavorit a Espanya, perquè ha rejovenit la seva població a causa de que els immigrants que arriben es troben en l’edat de treballar. Però la crisi també ha arribat i ha estat el resultat d'un mal finançament als Estats Units i Gran Bretanya. A Espanya ha estat la conseqüència del boom immobiliari, de l'especulació i de la taxa d'inflació

espanyola molt alta. Tot ha provocat que actualment a Espanya hi hagi més de 4 milions d'aturats. A la gràfica es pot observar com l’atur ha augmentat a partir del 2008, any en què es registra la crisi en el sector immobiliari. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Després de realitzar la consulta necessària per donar resposta a la meva hipòtesi, puc dir que en un país, quan comença una etapa d’expansió, el país d'acollida veu els immigrants com una bona entrada econòmica i s'aprofita de la situació, però quan entra en fase de crisi, tanca les fronteres i fins i tot crea polítiques per afavorir el retorn d’ aquests immigrants al seu país. La resposta que dono respecte a que si són culpables de la crisi els emigrants és que no ho són. Com hem observat, les crisis són provocades per factors aliens a aquest fenomen. L'afirmació que fa la població en dir que els emigrants els prenen el treball és negativa, ja que aquests només ocupen llocs de treball no

Evolució anual de l'atur: total

0

5

10

15

20

25

1999200020012002200320042005200620072008200920102011

Anys

Pe

rce

nta

tge

(%

)

Total

Page 100: XXVI Jornades Científiques

97

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

especialitzats, llocs lliures que no són utilitzats pels nadius del país d'acollida, ja que aquests busquen un treball de carrera. Respecte a que si en un futur Espanya necessitarà rebre més emigrants, puc dir que segons les estadístiques ha donat positiu, però penso que per tal que això funcioni s'ha de crear un bon pla econòmic que pugui donar més llocs de treball. En l'àmbit personal, aquest treball m’ha aportat coneixements històrics dels quals no havia sentit parlar, com l'emigració espanyola a la recerca d'un futur millor, i també m'ha ensenyat a valorar el sacrifici que fa un emigrant quan decideix deixar la seva família i viatjar per cercar un futur millor.

Page 101: XXVI Jornades Científiques

98

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

L’objectiu d’aquest treball de recerca és, essencialment, construir un model de tren que leviti sobre els rails, evitant així la fricció entre els vagons i les vies. Aquest fregament és la principal causa del fre del tren i és per això que els trens tradicionals fan servir motors, per vèncer la força de fregament. De manera que si aconseguim negligir aquesta força de fregament, el tren no necessita motor i pot arribar a velocitats molt superiors als trens actuals, ja que la única força que els frenaria seria la fricció amb l’aire, la qual es redueix al mínim per la forma aerodinàmica del tren. Les preguntes de les quals parteix aquest treball de recerca són:

1. Es pot construir una maqueta d’un tren que funcioni per levitació magnètica amb superconductors?

2. Serà possible aplicar aquesta tecnologia en trens a escala real a la vida quotidiana? Ja existeixen trens que funcionen amb sistemes similars als que utilitzarem en aquest treball, però realment serà factible en un futur aplicar aquesta tecnologia en tots els trens?

La meva hipòtesi per a la primera pregunta és que sí es pot construir aquest tipus de maqueta, que és el gran repte d’aquest projecte. Aquesta serà verificada o refutada amb l’experimentació, intentant construir-ne una. Per a la segona pregunta, la meva hipòtesi és que també s’aconseguirà aplicar aquesta tecnologia a escala real i utilitzar-

la en la vida quotidiana en un futur, amb l’avenç de la ciència i la tecnologia. La levitació magnètica és un tema que encara no s’ha estudiat prou, queden moltes coses per descobrir en aquest camp. Aquesta hipòtesi serà comprovada estudiant els problemes que suposa construir aquests tipus de tren actualment i si es podran superar en un futur. TREBALL DE CAMP: TREN DE LEVITACIÓ TREBALL DE CAMP: TREN DE LEVITACIÓ TREBALL DE CAMP: TREN DE LEVITACIÓ TREBALL DE CAMP: TREN DE LEVITACIÓ MAGNÈTICA AMB SUPERCONDUCTORSMAGNÈTICA AMB SUPERCONDUCTORSMAGNÈTICA AMB SUPERCONDUCTORSMAGNÈTICA AMB SUPERCONDUCTORS Bases teòriquesBases teòriquesBases teòriquesBases teòriques Aquest projecte es fonamenta bàsicament en la levitació entre superconductors i imants.

1111 SuperconductorsSuperconductorsSuperconductorsSuperconductors a) Materials superconductors: Els

materials superconductors són aquells que a certa temperatura poden passar a un estat de superconductivitat i gaudir, doncs de propietats superconductores.

b) Superconductivitat: Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada i diamagnetisme perfecte quan es troben per sota d’una temperatura característica del material, generalment propera al zero absolut.

Diamagnetisme: propietat d’alguns materials que consisteix en crear un camp magnètic oposat a l’aplicat, creant així un efecte de repulsió.

LEVITACIÓ MAGNÈTICA AMB SUPERCONDUCTORS: LEVITACIÓ MAGNÈTICA AMB SUPERCONDUCTORS: LEVITACIÓ MAGNÈTICA AMB SUPERCONDUCTORS: LEVITACIÓ MAGNÈTICA AMB SUPERCONDUCTORS: APLICACIÓ PRÀCTICA EN TRENSAPLICACIÓ PRÀCTICA EN TRENSAPLICACIÓ PRÀCTICA EN TRENSAPLICACIÓ PRÀCTICA EN TRENS _____________ Autora Tutor Belén Luque López Belén Luque López Belén Luque López Belén Luque López Ignasi Sos Ignasi Sos Ignasi Sos Ignasi Sos Centre Col·legi Maristes ChampagnatCol·legi Maristes ChampagnatCol·legi Maristes ChampagnatCol·legi Maristes Champagnat

Page 102: XXVI Jornades Científiques

99

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Les propietats més importants dels superconductors són:

• Resistència elèctrica zero: A mesura que baixa la temperatura, els conductors metàl·lics presenten cada cop menys resistència elèctrica. Així com els conductors ordinaris mai arriben a tenir una resistència nul·la, la resistència dels materials superconductors davalla bruscament a zero quan es refreda el material per sota de la seva temperatura crítica (Tc), evitant així les pèrdues d’energia en forma de color.

• Temperatura crítica (Tc): La temperatura crítica és la temperatura a la qual un material passa a un estat de superconductivitat. És una propietat característica del material utilitzat i varia segons la naturalesa i estructura d’aquest.

• Camp magnètic zero: Quan el material superconductor es troba en un camp magnètic i és refredat per sota de la seva temperatura crítica, el flux de camp magnètic al seu interior desapareix, és expulsat. Les línies de camp magnètic no penetren al material, sinó que l’envolten, presentant un diamagnetisme perfecte. Això és el que permet la levitació d’un superconductor sobre un imant. Quan apropem un imant i un material en estat de superconductivitat, es crea una imatge magnètica en el superconductor. Els electrons es mouen, generant corrents elèctriques superficials que, al mateix temps, creen un camp magnètic que es correspon amb el del imant, donant lloc a un efecte de repulsió (levitació). Aquest fenomen es dona sense importar si el imant està quiet, desplaçant-se o girant sobre ell mateix, sempre es crearà una imatge instantània del imant al superconductor que el repèl. Aquest efecte és conegut com Efecte Meissner o Efecte Meissner-Ochsenfeld (Fenomen

descobert per Walter Meissner i Robert Ochsenfeld al 1993).

2222 ImantsImantsImantsImants

Un imant és un material o objecte que produeix un camp magnètic. Aquest camp magnètic, que és invisible, és el que permet que un imant atregui els materials ferromagnètics i atregui o repel·leixi un altre imant. Cada imant consta de dos pols (nord i sud, que estan alienats amb els pols magnètics de la Terra); dos pols iguals es repel·leixen i dos de diferents s’atrauen. Hi ha diversos tipus d’imants: ceràmics, alnico, de terres rares, flexibles ... Per a construir les vies del tren, utilitzarem uns imants de terres rares (imants de neodimi), ja que són els més potents i, per tant, amb un camp magnètic de més intensitat. Disposició dels imantsDisposició dels imantsDisposició dels imantsDisposició dels imants Per a que el superconductor es mantingui estable dins la via del tren, necessitem crear un camp que no el deixi moure’s cap als costats. Això s’aconsegueix construint una via de tres rails, de manera que els imants que formen cadascun d’ells siguin de pols oposats. Amb aquesta disposició s’aconsegueix un camp magnètic com el següent:

Camp magnètic creat pels tres rails de la Camp magnètic creat pels tres rails de la Camp magnètic creat pels tres rails de la Camp magnètic creat pels tres rails de la via.via.via.via. Quan s’introdueix un superconductor en aquest camp magnètic, aquest es deforma, ja que el superconductor expulsa tot camp magnètic del seu interior, no

Page 103: XXVI Jornades Científiques

100

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

deixa que el penetri. Així doncs, el camp magnètic quedaria així:

Camp magnètic deformat en introduirCamp magnètic deformat en introduirCamp magnètic deformat en introduirCamp magnètic deformat en introduir----hi un hi un hi un hi un superconductorsuperconductorsuperconductorsuperconductor Si repetim aquesta estructura al llarg de tota la via, obtenim un túnel que actua com a barrera per al superconductor i permet que aquest circuli amb estabilitat pel centre de la via.

Camp magnètic de la viaCamp magnètic de la viaCamp magnètic de la viaCamp magnètic de la via Construcció de la maquetaConstrucció de la maquetaConstrucció de la maquetaConstrucció de la maqueta Prèviament a la construcció de la maqueta final, vaig considerar adient construir un prototip primer. D’aquesta manera, podia comprovar si els materials utilitzats eren els adequats abans d’aplicar-los al projecte definitiu i si realment funcionava el mecanisme utilitzat. A més, aquest prototip, ja que és més petit i manejadís, pot ser més útil en la demostració d’alguns fenòmens de la superconductivitat que són més difícils de mostrar amb una via de gairebé dos metres. Els materials utilitzats

van ser imants de neodimi, discs superconductors del tipus YBCO i nitrogen líquid (per a refredar el superconductor fins a la seva temperatura crítica)

Disc suDisc suDisc suDisc superconductor levitant sobre el perconductor levitant sobre el perconductor levitant sobre el perconductor levitant sobre el prototipprototipprototipprototip

Superconductor levitant a la via prototipSuperconductor levitant a la via prototipSuperconductor levitant a la via prototipSuperconductor levitant a la via prototip

Superconductor levitant sobre un imant de Superconductor levitant sobre un imant de Superconductor levitant sobre un imant de Superconductor levitant sobre un imant de neodimineodimineodimineodimi Un cop vist el prototip, vaig procedir a construir la maqueta.

Page 104: XXVI Jornades Científiques

101

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Posar cola a la basePosar cola a la basePosar cola a la basePosar cola a la base

Enganxar Enganxar Enganxar Enganxar el imantel imantel imantel imant a la a la a la a la posició adequadaposició adequadaposició adequadaposició adequada

Pressionar fins que s’assequi la colaPressionar fins que s’assequi la colaPressionar fins que s’assequi la colaPressionar fins que s’assequi la cola

Construcció de la maquetaConstrucció de la maquetaConstrucció de la maquetaConstrucció de la maqueta::::

Page 105: XXVI Jornades Científiques

102

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Vies finalitzadesVies finalitzadesVies finalitzadesVies finalitzades CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Amb el treball de camp realitzat, he pogut comprovar de primera mà que, tal i com havia suposat, sí que és possible construir una maqueta d’aquest tipus de tren. Per tant, la primera hipòtesi queda verificada. Tot i així, crec convenient matisar aquesta resposta. És possible realitzar aquest experiment, però el seu resultat depèn del pressupost disponible, ja que els materials necessaris són molt cars, depèn de la qualitat escollida l’eficiència del projecte. Amb material insuficient o de molt poca qualitat, és bastant probable que l’experiment no arribi a funcionar. Així doncs, a mesura que s’augmenta la qualitat dels materials, també se n’augmenta la del projecte. Òbviament, a la majoria de projectes, el resultat depèn del pressupost, però normalment, un material car pot ser reemplaçat per un de menys qualitat (per tant, més barat) i el projecte encara es pot dur a terme. Tanmateix, amb els experiments de levitació s’ha d’anar amb compte d’escollir materials d’una qualitat massa baixa, doncs això podria suposar el fracàs. En un futur, però, quan la ciència avanci en el camp de la levitació magnètica, és possible que els preus es

rebaixin i es puguin utilitzar materials de major qualitat en projectes no empresarials per a aconseguir millors resultats. Tot i les dificultats, crec que el projecte ha estat un èxit. Veritablement, és molt satisfactori veure que pots aconseguir que allò en què has estat treballant durant molt de temps tingui uns resultats tan impressionants com els de fer que un material leviti, un fenomen que no veiem habitualment. Els experiments realitzats han tingut els resultats esperats tot i que en un principi semblava una realitat llunyana i difícil d’atènyer. Amb aquest projecte he pogut comprovar que amb investigació i esforç es poden aconseguir coses que en un principi semblen impossibles. La segona qüestió plantejada al principi del projecte era si serà possible aplicar aquesta tecnologia en trens a escala real a la vida quotidiana. La meva hipòtesi també era que sí, que amb l’avenç de la ciència i la tecnologia aquest tipus de trens seran factibles. Ja existeixen trens que utilitzen materials superconductors i les seves propietats levitants per al seu funcionament (hi ha trens maglev d’ús comercial al Japó, la Xina i Corea del Sud). També s’està estudiant la possibilitat de construir aquest tipus de trens en túnels al buit i s’espera aconseguir aplicar aquesta tecnologia comercialment en uns 10 anys. Si s’espera aconseguir això, també és molt probable que s’aconsegueixi millorar la tecnologia dels maglev i aplicar-la a molts més països. Tot i això, com que és un camp de la ciència relativament nou, el cost d’aquests trens és molt elevat i els avantatges respecte dels trens convencionals noten evidents. Actualment existeixen trens d’alta velocitat a molts països, incloent-hi Espanya. Tot i que

Page 106: XXVI Jornades Científiques

103

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

gasten més energia en el seu funcionament, la seva construcció i manteniment no són tan costosos. Amb la crisi del petroli actual, però, els trens maglev tenen un altre punt a favor i és que no utilitzen aquest tipus de combustible per al seu funcionament, sinó que només utilitzen aquest tipus de combustible per al seu funcionament, sinó que només utilitzen electricitat. Per tant, si el petroli acaba encarint-se molt més, tot i que la construcció dels maglev sigui molt costosa, podria arribar a ser més factible que els trens convencionals que utilitzen petroli. Així doncs, reafirmo la meva hipòtesi. La tecnologia dels superconductors ja és aplicable avui en dia i, amb l’avenç de la ciència i la tecnologia, s’espera que es pugui aplicar a molts més camps de la ciència i es puguin utilitzar de manera quotidiana. Tot i que ara pot no resultar econòmicament avantatjós substituir els trens convencionals per trens maglev, en un futur els maglev seran més econòmics, segurs, ràpids i respectuosos amb el medi ambient que els trens convencionals.

Page 107: XXVI Jornades Científiques

104

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ Van estudiar les propietats de la llum a través de lents i com aquestes milloraven la visió humana. La nostra hipòtesi era Les propietats de les lents resolen les malformacions oculars lleus. CONTINGUTCONTINGUTCONTINGUTCONTINGUT LENTS CONVERGENTSLENTS CONVERGENTSLENTS CONVERGENTSLENTS CONVERGENTS Lents que fan que un feix paral·lel de raigs de llum s’uneixin en un punt anomenat focus.

(1) Lent biconvexa (2) Lent planoconvexa(1) Lent biconvexa (2) Lent planoconvexa(1) Lent biconvexa (2) Lent planoconvexa(1) Lent biconvexa (2) Lent planoconvexa (3) Lent concavoconvexa(3) Lent concavoconvexa(3) Lent concavoconvexa(3) Lent concavoconvexa APLICACIONSAPLICACIONSAPLICACIONSAPLICACIONS Lent d’hipermetropiaLent d’hipermetropiaLent d’hipermetropiaLent d’hipermetropia

Ull hipermetropUll hipermetropUll hipermetropUll hipermetrop

Formació d’imatge sense lent i amb lentFormació d’imatge sense lent i amb lentFormació d’imatge sense lent i amb lentFormació d’imatge sense lent i amb lent Amb la lent s’aconsegueix que la imatge s’enfoqui a la retina i que la informació enviada al cervell sigui d’una imatge nítida. Com hi veu un Com hi veu un Com hi veu un Com hi veu un hipermetrophipermetrophipermetrophipermetrop

L’ÒPTICA I LA VISIÓ HUMANAL’ÒPTICA I LA VISIÓ HUMANAL’ÒPTICA I LA VISIÓ HUMANAL’ÒPTICA I LA VISIÓ HUMANA _____________ Autores Tutora Esther AgutEsther AgutEsther AgutEsther Agut Paqui PlanellPaqui PlanellPaqui PlanellPaqui Planell Raquel ParejaRaquel ParejaRaquel ParejaRaquel Pareja Centre Institut Julià MingueInstitut Julià MingueInstitut Julià MingueInstitut Julià Minguellllllll

Page 108: XXVI Jornades Científiques

105

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

1 de prop 2 de lluny1 de prop 2 de lluny1 de prop 2 de lluny1 de prop 2 de lluny LENTS DIVERGENTSLENTS DIVERGENTSLENTS DIVERGENTSLENTS DIVERGENTS Lents que fan que un feix paral·lel de raigs de llum se separin de manera que les prolongacions convergeixen en un punt anomenat focus.

(6) Lent bicòncava (7) Lent planocòncava (6) Lent bicòncava (7) Lent planocòncava (6) Lent bicòncava (7) Lent planocòncava (6) Lent bicòncava (7) Lent planocòncava (8) Menisc(8) Menisc(8) Menisc(8) Menisc APLICACIONSAPLICACIONSAPLICACIONSAPLICACIONS Lents per corregir miopiesLents per corregir miopiesLents per corregir miopiesLents per corregir miopies

Formació d’imatge sense lentFormació d’imatge sense lentFormació d’imatge sense lentFormació d’imatge sense lent

Correcció de l’anomalia amb lentCorrecció de l’anomalia amb lentCorrecció de l’anomalia amb lentCorrecció de l’anomalia amb lent Com hi veu un miopCom hi veu un miopCom hi veu un miopCom hi veu un miop

1 Visió normal 2 Miopia d’una diòptria1 Visió normal 2 Miopia d’una diòptria1 Visió normal 2 Miopia d’una diòptria1 Visió normal 2 Miopia d’una diòptria 3 Miopia de dues 3 Miopia de dues 3 Miopia de dues 3 Miopia de dues diòptriesdiòptriesdiòptriesdiòptries 4 Miopia de 4 Miopia de 4 Miopia de 4 Miopia de tres diòptriestres diòptriestres diòptriestres diòptries

Page 109: XXVI Jornades Científiques

106

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

EnquestaEnquestaEnquestaEnquesta Van fer una enquesta a alumnes de batxillerat del Institut Júlia Minguell per saber el percentatge que portaven lents i la informació que tenen sobre el tema.

1. Primera pregunta: Portes ulleres o lents de contacte?

2. Segona pregunta: Per quin motiu en portes? Marca totes les anomalies que pateixis.

Altres dadesAltres dadesAltres dadesAltres dades En el treball teòric van estudiar què és la llum i les seves propietats per tal de poder-nos centrar en l’aspecte més concret: la visió humana. Així també van estudiar altres instruments òptics, com són els miralls. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS

- La població té poca informació de l’òptica i les seves aplicacions tot i que és present en el seu dia a dia. - Hi ha gran quantitat de joves que

pateixen anomalies. Aquí potser caldria fer un estudi comparatiu (un nou treball) entre aquesta generació i altres d’anteriors i mirar d’esbrinar si hi ha alguna causa que justifiqui aquesta important part de la població amb defectes visuals.

Lents en les noies

Porten

No porten

Lents en els nois

Porten

No porten

Motiu nois/noiesMotiu nois/noiesMotiu nois/noiesMotiu nois/noies Miopia

Hipermetropia

Astigmatisme

Miopia iastigmatisme

Page 110: XXVI Jornades Científiques

107

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Fer un estudi amb casos reals i en un hospital abans d’acabar el Batxillerat? Aquest va ser el primer pensament que se’ns va passar pel cap quan ens van donar l’oportunitat de realitzar el nostre treball en Can Ruti. Som dues alumnes del Institut Badalona VII, actualment cursant segon de Batxillerat i que, en un futur pròxim, tenim pensat estudiar medicina. Així doncs, un cop decidit que faríem el treball conjuntament, i ja interessades en el món de les patologies humanes, van decantar-nos per les malalties pulmonars. Inicialment van adreçar-nos a l’hospital Germans Trias i Pujol amb la idea d’un projecte que encara estava per modelar. El nostre contacte a l’hospital va ser la doctora Maria Sol Prats i Bardaguí, especialitzada en pneumologia. Amb la seva col·laboració i l’ajuda de la nostra tutora Rosa Maria Prellezo i Garcia, van acabar d’acotar les pautes del treball. El primer pas que van seguir va ser pensar quins eren els objectius que preteníem complir per concloure la investigació. Després de pensar-hi bastant, van determinar que el nostre objectiu seria fer un estudi descriptiu retrospectiu dels pacients amb MPOC i tuberculosos ingressats a una planta de pneumologia a un hospital públic terciari. Per portar-ho a terme, van desglossar aquest primer objectiu i el van fer explícit en tres punts:

- Conèixer els trets comuns de les persones afectades per Malaltia

Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) i per la tuberculosi, mitjançant un estudi epidemiològic dels malalts en cada cas. - Determinar:

o El perfil dels afectats per MPOC.

o El perfil dels afectats per tuberculosi.

- Conèixer els procediments

emprats en microbiologia en un laboratori d’un hospital.

Abans de començar la nostra part pràctica per tal d’assolir els objectius plantejats, van haver de fer una extensiva recerca sobre l’anatomia i fisiologia de l’aparell respiratori i sobre ambdues malalties. Un cop realitzada aquesta recerca ens trobàvem en disposició d’iniciar la part experimental a l’hospital. Aquesta va consistir en la recollida de dades dels historials mèdics dels afectats per MPOC i per tuberculosi. Les van extreure de dos programes administradors d’historials, el SEPAR per la MPOC i el SAP per la tuberculosi. Van fer un buidatge en unes taules anteriorment confeccionades amb ítems que ens permetrien fer-ne una interpretació més exhaustiva. Amb la informació continguda a les taules van dissenyar i elaborar uns gràfics que serien més visuals i fàcils d’interpretar.

MALALTIA DE MODA: ESTUDI EPIDEMIOLÒGIC DE LA MALALTIA DE MODA: ESTUDI EPIDEMIOLÒGIC DE LA MALALTIA DE MODA: ESTUDI EPIDEMIOLÒGIC DE LA MALALTIA DE MODA: ESTUDI EPIDEMIOLÒGIC DE LA MPOC I LA TUBERCULOSIMPOC I LA TUBERCULOSIMPOC I LA TUBERCULOSIMPOC I LA TUBERCULOSI _____________ Autores Tutora Marina Muzas PéresMarina Muzas PéresMarina Muzas PéresMarina Muzas Péres Rosa Prellezo GarcíaRosa Prellezo GarcíaRosa Prellezo GarcíaRosa Prellezo García Marina Marina Marina Marina Coma BarbaràComa BarbaràComa BarbaràComa Barbarà Centre Institut Institut Institut Institut Badalona VIIBadalona VIIBadalona VIIBadalona VII

Page 111: XXVI Jornades Científiques

108

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

A partir de les dades obtingudes en el nostre estudi epidemiològic realitzat sobre 70 pacients de l’hospital Germans Tries i Pujol , va concloure que si la mostra fos prou representativa, estaríem en condicions de determinar el perfil d’un malalt de MPOC. Van trobar que seria un home al voltant d'uns 70 i 80 anys probablement fumador actiu o exfumador. Suposadament tindrà hipertensió arterial sistèmica, dislipèmia o diabetis mellitus associada. I amb un grau de dispnea moderat i un grau de MPOC greu que pot reingressar en un hospital més d’una vegada en sis mesos. En el cas de la tuberculosi van seguir el mateix procediment i van trobar que seria un home de nacionalitat espanyola de entre 40 i 60 anys, segurament fumador d’uns 10 o 20 cigarrets al dia. Si presentés comorbilitat molt probablement tindria una MPOC associada. Els símptomes que presentarien serien tos, expectoració i pèrdua de pes. L’alteració radiològica que s’apreciaria en realitzar la radiografia de tòrax seria una condensació. El diagnòstic final es donarà amb l’anàlisi al laboratori de l’esput, i el micobacteri que li haurà causat la malaltia seria el Mycobacteriium tuberculosos complex.

Com a annex, volem afegir que se’ns va presentar l’ocasió d’assistir al laboratori del mateix hospital on van fer l’estudi per tal de conèixer els mètodes i procediments emprats en el diagnòstic per microbiologia de la tuberculosi.

Per concloure, caldria considerar que la mostra estudiada és petita i podria no ser representativa. Per a determinar el perfil d’un malalt a Catalunya, caldria fer un estudi més ampli, tant pel que fa a l’àrea estudiada, com a l’extensió en el temps. D’aquesta manera obtindríem unes dades més àmplies amb les quals podríem generalitzar. A més a més, durant el transcurs de la recerca teòrica, hem adquirit una gran quantitat de coneixements relacionats tant amb la constitució i funcionament de l’aparell respiratori com en les malalties estudiades. Volem destacar també que el fet d’haver realitzat la part pràctica en un hospital com és Can Ruti, ens ha permès fer-nos una vaga idea sobre com serà el nostre futur acadèmic i laboral en aquesta disciplina.

Page 112: XXVI Jornades Científiques

109

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ L’estructura definitiva del treball en si està composta de dues parts: una part teòrica i una pràctica. PART TEÒRICAPART TEÒRICAPART TEÒRICAPART TEÒRICA Dins la part teòrica he estudiat diferents aspectes que fan referència a les muntanyes russes, com el seu origen, els diferents tipus que existeixen i els diferents elements que poden constituir una atracció com aquesta. També he explicat diversos conceptes de física referits a la dinàmica del moviment circular que fan referència a la meva maqueta. Per acabar, he aprofundit en el funcionament i la seguretat d’aquestes atraccions. PART PRÀCTICAPART PRÀCTICAPART PRÀCTICAPART PRÀCTICA Dins la part pràctica podem trobar tot el bloc numèric i d’anàlisi de la maqueta. Està dividida en tres parts: el muntatge, l’anàlisi i els plànols. Al muntatge he explicat tot el procés d’elaboració de la maqueta juntament amb els problemes que he tingut durant la seva construcció. Aquí es pot observar els diferents recorreguts i les modificacions que he hagut de fer per aconseguir que el cotxe completés el recorregut amb tota fluïdesa. A l’anàlisi he obtingut les velocitats que assoleix el cotxe a les diferents posicions dels elements del recorregut mitjançant un sensor i material necessari per fer ús del programa MultiLab, també he calculat tots els treballs de la força de fricció i la

variació de la força Normal del cotxe en cada tram. A més a més he analitzat el motor trobant entre d’altres aspectes, la relació de transmissió, la intensitat i la potència d’aquest. Finalment he calculat la potència del motor que hauria de tenir la mateixa muntanya russa en cas de construir-la a una escala real i l’he comparat amb la de la muntanya russa del Parc d’atraccions del Tibidabo. En els plànols he dibuixat molt detalladament tot el recorregut i les rodes dels cotxes. Per concloure el treball he afegit uns annexos que estan constituïts per ampliacions de les gràfiques de les velocitats obtingudes i de les dades del motor i l’explicació de conceptes teòrics de física que són necessaris per comprendre bé la part pràctica.

PUJA A LA MUNTANYA RUSSA DE LA FÍSICAPUJA A LA MUNTANYA RUSSA DE LA FÍSICAPUJA A LA MUNTANYA RUSSA DE LA FÍSICAPUJA A LA MUNTANYA RUSSA DE LA FÍSICA _____________ Autora Tutora Cristina Ferrer TeixidorCristina Ferrer TeixidorCristina Ferrer TeixidorCristina Ferrer Teixidor Erena DuchErena DuchErena DuchErena Duch Centre Institut La LlaunaInstitut La LlaunaInstitut La LlaunaInstitut La Llauna

Page 113: XXVI Jornades Científiques

110

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

PRIMERA PART: EL PAPER DE LA QUÍMICA PRIMERA PART: EL PAPER DE LA QUÍMICA PRIMERA PART: EL PAPER DE LA QUÍMICA PRIMERA PART: EL PAPER DE LA QUÍMICA EN LA INVESTIGACIÓ CRIMINALEN LA INVESTIGACIÓ CRIMINALEN LA INVESTIGACIÓ CRIMINALEN LA INVESTIGACIÓ CRIMINAL INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ El treball està estructurat en dues parts, en aquesta primera la hipòtesi de treball que he elaborat és la següent: “El protocol d’actuació en una investigació criminal segons el sistema espanyol no és eficaç”. Aquesta hipòtesi ha estat construïda a partir d’un article al Diari Còrdoba sobre una entrevista al Dr. José Costa López, degà del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya, en el qual el periodista que l’ha escrit diu:

“Lo que hace este científico es investigar al estilo CSI (policía científica y forense), con casos de patentes, drogas, etc. Por tanto, el experto forense explica los hechos y debe ser un buen profesional; si es contratado por la acusación, debe explicar los motivos que la favorecen y callarse los que no le benefician.”*

*Article, “España también tiene su CSI para casos complejos”, dins Diari Córdoba, 13/11/2009, edició digital (segon paràgraf). DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL A partir de la hipòtesi, el mètode de treball escollit ha estat la realització d’una sèrie d’entrevistes a experts sobre el tema. He realitzat entrevistes al Inspector T. Gil de la policia local de Sant Adrià de Besòs i al Dr. J. Clsta. A més, s’ha realitzat una petita

investigació sobre quin és el paper de la química en una investigació criminal, en quins processos intervé i com ho fa. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS La hipòtesi queda refutada. Hem de tenir en compte que hi ha dos tipus de pèrits: els pèrits privats i els judicials. Sempre hi haurà algú que investigui imparcialment. Concloem, doncs, que el sistema legal espanyol és un sistema eficient, encara que lent. També podem veure amb aquesta part del treball la manipulació de notícies per part d’alguns periodistes de manera que amb els seus escrits no donen a entendre l’autentica realitat. Destacar finalment el important paper que té la química en una investigació criminal. SEGONA PART: QUÍMICA FORENSE: SEGONA PART: QUÍMICA FORENSE: SEGONA PART: QUÍMICA FORENSE: SEGONA PART: QUÍMICA FORENSE: REALITAT O FICCIÓREALITAT O FICCIÓREALITAT O FICCIÓREALITAT O FICCIÓ INTRODINTRODINTRODINTRODUCCIÓUCCIÓUCCIÓUCCIÓ En aquesta segona part del treball es determina la relació que hi ha entre la realitat i el que veiem en les sèries de televisió relacionades amb investigacions criminals. La hipòtesi de treball és la següent: “No es treballa de la mateixa manera en la realitat que en les sèries de televisió sobre investigació criminal”. DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL En aquesta part del treball la metodologia ha estat més diversa. En primer lloc, he vist sèries de televisió relacionades amb el tema (CSI, NAVY...) per tenir la referència de què és el que es fa, què passa en la ficció. Després, he realitzat, al laboratori

QUÍMICA FORENSE: REALITAT O FICCIÓ. EL PAPER DE LA QUÍMICA FORENSE: REALITAT O FICCIÓ. EL PAPER DE LA QUÍMICA FORENSE: REALITAT O FICCIÓ. EL PAPER DE LA QUÍMICA FORENSE: REALITAT O FICCIÓ. EL PAPER DE LA QUÍMICA EN LA INVESTIGACIÓ CRIMINALQUÍMICA EN LA INVESTIGACIÓ CRIMINALQUÍMICA EN LA INVESTIGACIÓ CRIMINALQUÍMICA EN LA INVESTIGACIÓ CRIMINAL _____________ Autor Tutor Oscar Benito PérezOscar Benito PérezOscar Benito PérezOscar Benito Pérez Antoni Sans PicóAntoni Sans PicóAntoni Sans PicóAntoni Sans Picó Centre Col·legi BadalonèsCol·legi BadalonèsCol·legi BadalonèsCol·legi Badalonès

Page 114: XXVI Jornades Científiques

111

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

de l’escola, un conjunt d’assaigs, de determinacions de substàncies, que es fan o es feien en la realitat (reacció d’Adler, reacció de Gabriel Bertrand, test immunocromatogràfic, reacció de Marquís, determinació de nitrits amb el reactiu de Griess...); generalment, pràctiques senzilles. A continuació, he realitzat un estudi a nivell teòric d’alguns dels mètodes que fa servir la policia científica en la realitat durant una investigació criminal. Finalment, he realitzat una entrevista a un inspector de la policia científica.

Test immunocromatogràfic. Superior Test immunocromatogràfic. Superior Test immunocromatogràfic. Superior Test immunocromatogràfic. Superior negatiu, inferior positiunegatiu, inferior positiunegatiu, inferior positiunegatiu, inferior positiu

Cristalls de Teichmann resultants de la Cristalls de Teichmann resultants de la Cristalls de Teichmann resultants de la Cristalls de Teichmann resultants de la reacció de Gabriel Bertrandreacció de Gabriel Bertrandreacció de Gabriel Bertrandreacció de Gabriel Bertrand

CroCroCroCromatògraf de gasos matògraf de gasos matògraf de gasos matògraf de gasos ––––espectròmetre de espectròmetre de espectròmetre de espectròmetre de masses (GCmasses (GCmasses (GCmasses (GC----MS)MS)MS)MS)

Difractor de Raigs XDifractor de Raigs XDifractor de Raigs XDifractor de Raigs X

Page 115: XXVI Jornades Científiques

112

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Injecció d’una mostra d’incendis en un GCInjecció d’una mostra d’incendis en un GCInjecció d’una mostra d’incendis en un GCInjecció d’una mostra d’incendis en un GC----MSMSMSMS

Resultats d’una GC (superior)Resultats d’una GC (superior)Resultats d’una GC (superior)Resultats d’una GC (superior) Resultats d’una MS (inferior)Resultats d’una MS (inferior)Resultats d’una MS (inferior)Resultats d’una MS (inferior) CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS La hipòtesi de treball queda confirmada: no és el mateix el que apareix en les sèries de televisió que el succeeix en la realitat. Hi ha moltes diferències, però també hi ha certes semblances.

Com a semblances, podem observar diversos aspectes que les sèries imiten de la realitat: una escena del crim, unes proves, unes anàlisis, uns resultats, uns dictàmens ... Una de les tècniques més universals d’anàlisi de substàncies és la cromatografia de gasos acoblada a un espectròmetre de masses i apareix freqüentment en sèries de televisió. Com a diferències trobem, en primer lloc, el temps. En les sèries tot va molt ràpid ja que el que busquen és enganxar a l’espectador i a vegades el rigor científic se’n ressent. La segona gran diferència són els resultats: uns resultats molt ràpids, definitius, segurs i concloents. En la realitat els resultats d’un anàlisi són només una de les parts que formen el conjunt d’una investigació criminal de manera que les proves científiques ajuden a resoldre els casos, no els resolen. Un altre aspecte diferent és que, en les sèries, es presenta al investigador com un “superpolicia” que ho fa tot. En la realitat, no és així i, a més, es tendeix cada cop més a l’especialització. Trobem diferències també en el tema de les bases de dades no sempre útils en la realitat, com passa en les sèries de televisió, que sempre ho resolen tot. Finalment, cal dir que trobem, en les sèries, alguns errors de contingut com no respectar la cadena de custòdia. AGRAÏMENTS, AGRAÏMENTS, AGRAÏMENTS, AGRAÏMENTS, per la seva ajuda i orientacions, Sr. José Luis Torres Royo, intendent del cos de Mossos d’Esquadra; Sr. Ramon Castellet i Sala, inspector del cos de Mossos d’Esquadra; Sr. Tomàs Gil Márquez, inspector de la policia local de St. Adrià de Besòs; Il·lm. Sr. José Costa López, degà del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya; Professor Antoni Sans Picó, tutor del treball.

Page 116: XXVI Jornades Científiques

113

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÒTESISHIPÒTESISHIPÒTESISHIPÒTESIS El que es pretenia amb aquest treball era esbrinar si sóc capaç de crear un recurs a Internet centrat en les assignatures de física i de química de batxillerat que esdevingui útil i resti obert a tot aquell amb interès pel seu contingut. DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL El primer pas de la meva recerca consistia en crear un recurs a Internet on pogués pujar tots els apunts que, com a estudiant de batxillerat, he anat redactant i recopilant durant el meu pas per aquestes etapa educativa postobligatòria, i vaig decantar-me per un blog, senzillament, pel ventall de possibilitats que Blogger, el sistema de publicació de blogs que vaig fer servir a l’hora de crear el meu, em facilitava. La Creació del blog no fou una tasca senzilla atès que vaig haver de valorar diversos aspectes que resultaven cabdals per l’elaboració de material apte per la xarxa i dirigit a un sector poblacional força concret: alumnes que es troben a una situació igual o pròxima a la meva ja que han decidit encaminar la seva vida cap a les ciències pures, si més no, durant els dos anys de batxillerat. El segon pas, també molt important, va ser el d’escollir el títol adequat, la distribució adient dels continguts del blog i el nivell de formalitat de la llengua que seria emprada, tenint el compte l’objectiu final del blog i les característiques del públic a qui anava dirigit. Un cop formulada la hipòtesi del projecte i fetes les reflexions a les que m’he referit amb anterioritat, ens adonem que per dur

a terme la nostra recerca no necessitarem fer un ús excessiu de llibres o pàgines web atès que el que intentarem esbrinar és quelcom únic i personal, i, per tant, diferent a cap cosa que es pugui cercar a qualsevol de les fonts informatives que hauran farcit de respostes, en un moment o en un altre i amb més o menys èxit, les qüestions plantejades per moltes persones. Seré jo qui crearà les eines, seré jo qui crearà la matèria primera que esdevindrà la meva font de informació i recerca personal i pròpia. Seré jo, en definitiva, qui anirà fabricant tot allò que creuré escaient per poder desenvolupar una investigació adequada al meu nivell d’estudis i al temps proporcionat per l’equip docent. Aquest fet suposa un avantatge molt evident: l’absència de necessitat de moure’s de biblioteca en biblioteca per documentar-se sobre allò que s’adequa a les nostres necessitats momentànies. No obstant això, res és gratuït. Prendre la decisió d’estudiar quelcom així comporta tenir una elevada capacitat argumental que ens permeti transmetre allò que el lector ha d’entendre en relació a les fonamentacions teòriques que ens han portat fins la creació de la nostra pròpia matèria prima. En conseqüència, és necessari contrastar qualsevol predicció que s’hagi fet tenint en compte el criteri personal amb l’experiència, perseguint, sempre, l’objectiu de descobrir el grau d’error d’algunes d’elles (d’aquelles que puguin ésser estudiades). I quin és el mètode a

RATOLÍ DE LA CIÈNCIARATOLÍ DE LA CIÈNCIARATOLÍ DE LA CIÈNCIARATOLÍ DE LA CIÈNCIA _____________ Autora Tutor Núria Carranco CruzNúria Carranco CruzNúria Carranco CruzNúria Carranco Cruz Jaume Borrell RuizJaume Borrell RuizJaume Borrell RuizJaume Borrell Ruiz Centre Institut Pompeu FabraInstitut Pompeu FabraInstitut Pompeu FabraInstitut Pompeu Fabra

Page 117: XXVI Jornades Científiques

114

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

partir del qual podia obtenir respostes d’aquelles qüestions que s’anaven plantejant al llarg dels mesos que durava la recerca? Doncs, tenint en compte que els subjectes clau en el meu projecte ren, en la seva majoria, alumnes i/o professors i que la matèria prima per dur a terme l’estudi era i és, al cap i a la fi, un recurs a Internet obert a tothom, no hi havia altra forma per extreure informació que la realització d’enquestes. Una vegada creat el blog i redactada la part a la que m’he referit als paràgrafs anteriors, arriba el moment d’iniciar la investigació que verifiqui o falsegi la hipòtesi primerament formulada. No obstant això, hom pot contestar aquesta pregunta amb dues simples enquestes a les que més endavant em referiré i jo, que peco de poc conformista, no penso que sigui interessant un treball que es redueixi única i exclusivament a això. És més, esqueia tenir en compte que la fase experimental d’aquesta recerca no podia fer-se en un moment gaire inicial del curs perquè, d’aquesta manera, no s’hauria avançat en el temari anual tant com perquè els subjectes clau en el meu estudi em donessin opinions suficientment fonamentades ja que, a més, no tindrien encara una idea prou ben formada del blog. D’altra banda, tampoc tenia la possibilitat de retardar molt la meva investigació perquè les dates de lliurament d’aquest treball ja estaven suggerides i, d’ajornar-les gaire més, m’hagués mancat temps per estudiar els seus resultats. Exposada la situació, i atès que no vaig voler que el meu treball de recerca girés única i exclusivament al voltant d’una investigació concreta que només podia portar-se a terme a partir d’un moment que m’assegurés que tots els meus visitants haurien conclòs el primer trimestre d’estudis, m’hi vaig dedicar a

jugar una mica amb les meves interaccions en el blog (pujada de nou temari, inclusió d’entrades noves...) per fer un estudi posterior de la influència que pot tenir en el nombre de visites el fet que hi vagi interactuant periòdicament o no. Aquest petit i alhora gran estudi únicament em va servir de pretext per adjuntar informació estadística sobre les visites rebudes al blog i els seus protagonistes. D’altra banda, vaig decidir desenvolupar una proposta didàctica que permetés als visitants millorar la visió i opinió que podrien tenir enfront el Ratolí de la ciència i que a mi em comunicarien a l’hora de la veritat. La proposta d’estudi que vaig seleccionar d’acord amb les meves eines momentànies, el meu nivell d’estudis i el temps del qual disposava, fou la introducció d’innovacions dins d’alguns PDF explicatius ja inclosos al blog amb l’objectiu de desenvolupar un estudi a posteriori que em fes saber si aquestes modificacions eren o no profitoses pels interessats. Inicialment, tots i cadascun d’aquests arxius PDF eren documents de text i res més. La variació introduïda fou el farciment d’alguns d’aquests textos amb hipervincles diversos que ajuden a complementar la informació donada a la explicació teòrica, a més de permetre que els visualitzadors portin a terme activitats diverses, que són propostes didàctiques i divulgatives pròpies. Un altre aspecte que vaig pretendre estudiar fou la difusió real del blog. En els seus inicis, jo mateixa vaig crear un grup a facebook perseguint el clar objectiu de transmetre noves informacions als visitants, tant referides a la introducció de nous documents o enquestes com a la pujada de noves notícies més o menys interessants. El fet de facebook em donés informació sobre quines persones estaven interessades en el meu recurs, és a dir,

Page 118: XXVI Jornades Científiques

115

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

quins eren aquells individus a qui havia arribat la notícia de que Ratolí de la ciència disposava d’un grup a facebook, em va permetre portar a terme una tasca difusora complementària: enviar missatges via facebook animant-los a difondre el recurs entre els seus companys i companyes per fer que la seva coneixença entre la població s’incrementés.

En els inicis del blog, també em vaig preocupar perquè a la web del meu propi centre d’estudis hi aparegués un enllaç que fàcilment portés els interessats fins al Ratolí de la ciència. Amb tot això podria, doncs, esbrinar si el recurs arribaria a altres persones via oral o escrita gràcies a amics o coneguts, via facebook, a través de la web del meu Institut o pel propi peu dels visitants. D’una banda, vaig elaborar una enquesta que es referís al tema i la vaig adjuntar al blog i, d’altra banda, vaig enquestar alumnes del meu propi institut per veure quina era la utilitat del lloc web del centre. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Si la meva meta màxima era aconseguir portar a terme la creació d’un blog que esdevingués una eina útil pels qui

estiguessin interessats en els temes en què es basava, quina millor forma hi havia per comprovar-ho que preguntar-ho personalment als involucrats? Van ser dues les enquestes que em permeteren concloure el que s’exposarà més endavant; en la primera es preguntava als visitants per la utilitat que el Ratolí de la ciència havia tingut (molt, prou o gens), i en la segona pretenia descobrir si els alumnes farien o no servir el blog a l’hora de preparar les PAU. És cert que no podia extreure una conclusió amb un grau d’error negligible atès que aquest és un tema molt subjectiu. El que a una persona li pot semblar meravellós, a un altre li pot resultar acceptable mentre que una de diferent ho pot trobar horrible. Tampoc sabia quina era la opinió de totes les persones que visiten el meu recurs amb més o menys freqüència ja que només unes quantes s’havien involucrat en la meva causa i havien decidit invertir una mica del seu temps en ajudar-me. No obstant això, amb les dades que les enquestes m’havien permès recopilar, podia extreure una conclusió final clara: el meu blog havia estat útil per a aquells que hi havia acudit en algun moment del curs; podria haver-ho estat en més o menys ocasions però el que sí vaig saber fou que, de la totalitat de persones enquestades, la quantitat d’elles a les que no va ajudar el blog era nul·la: A més de les conclusions finals relacionades directament amb la hipòtesi del treball, també vaig extreure’n dues que mereixen ésser esmentades. Quant a l’apartat didàctic del projecte, vaig concloure que la introducció de modificacions dins dels arxius PDF, era quelcom profitós i valorat pels seus visitants atès que, en el cas que la totalitat de documents presents al blog seguissin el model d’aquests arxius modificats, molts d’ells no necessitarien cercar a la xarxa

Page 119: XXVI Jornades Científiques

116

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

cap altre recurs diferent a Ratolí de la ciència per ésser totalment informats. És més: tots els visitants que han contestat les meves enquestes i tenen pensat presentar-se a les assignatures de física i/o química a les PAU, faran servir els apunts que els hi proporciono:

En relació als mitjans de difusió emprats per ampliar la coneixença del blog entre la població, vaig esbrinar que únicament dos foren eficaços: la paraula i facebook

67%67%67%67%

33%33%33%33%

Vull presentar-me a les assignatures de física i/o química a selectivitat i estic quasi segur/a deque faré servir aquests apunts per estudiar.

Vull presentar-me a les assignatures de física i/o química a selectivitat i estic quasi segur/a deque no faré servir aquests apunts per estudiar.

No vull presentar-me a les assignatures de física i/o química a selectivitat.

65%65%65%65%

35%35%35%35%

Aquest blog ha estat útil sempre que he volgut trobar el que buscava.

Aquest blog ha estat útil freqüentment quan he volgut trobar el quebuscava.Aquest blog no ha estat gaire útil a l'hora d'ajudar-me en el que

Page 120: XXVI Jornades Científiques

117

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ Aquest treball de recerca és bàsicament pràctic. Consisteix en la realització d’un videoclip de la cançó “Cumbiera intelectual” de Kevin Johansen, cançó plena de referències culturals que calia identificar i amb un rerefons irònic sobre les relacions sentimentals dels joves. Quins són tots aquests personatges que menciona la lletra de la cançó? Quina funció juguen en la peça? Com puc integrar-los en el videoclip? El treball gira al voltant dels següents objectius:

1. Realitzar un vídeo que il·lustri la cançó “Cumbiera intelectual” de Kevin Johansen. 2. Fer recerca sobre Kevin Johansen i la seva trajectòria musical.

3. Analitzar la lletra de la cançó i descobrir el seu significat.

4. Cercar informació sobre els personatges i paratges que esmenta la lletra de la cançó per tal d’elaborar un arxiu bibliogràfic.

5. Fer servir aquesta informació per planificar i realitzar el videoclip esmentat.

METODOLOGIA I DESENVOLUPAMENT DEL METODOLOGIA I DESENVOLUPAMENT DEL METODOLOGIA I DESENVOLUPAMENT DEL METODOLOGIA I DESENVOLUPAMENT DEL TREBALLTREBALLTREBALLTREBALL Part teòricaPart teòricaPart teòricaPart teòrica En Kevin Johansen, cantautor de mare argentina i pare nord-americà, es nodreix de la cultura i vivències aportades pels seus viatges i gires per a la creació i

composició dels seus discs, molt vius cadascun d’ells en diversos aspectes. Ha viscut en diverses ciutats al llarg de la seva vida i ha estat en contacte amb diversos idiomes, d’aquesta manera les seves lletres contenen una barreja de diferents llengües, així com també de ritmes i estils musicals. Ell realitza la que anomena “world music”, tenint una filosofia de vida prou característica i certament enginyosa i fent servir el humor i la ironia per a dir les coses més denses, ja que, en la seva opinió, el humor té un doble efecte. La lletra narra la història d’una cumbiera intel·lectual i un jove que es coneixen a una bailanta. El noi intenta conquistar la cumbiera, però la intel·lectualitat ‘ella (i els 39 personatges i paratges que esmenta la lletra) forma una barrera entre els dos, parlen diferents llenguatges. No obstant això, si el jove indagués en el seu món, acabaria per entendre el que la noia li mostra. Johansen combina personatges amb caràcters ben diferents, diversos estils de vida, tipologies culturals i extractes socials: així, barreja el món de la cumbiera, intel·lectual, amb el món del jove, d’un caire més popular. Un cop seleccionada la cançó entre l’abundant discografia de Kevin Johansen i feta la recerca sobre aquest característic músic, analitzat el contingut de la lletra i cercada la informació sobre els personatges i paratges esmentats, vaig construir un arxiu amb les seves imatges i

REALITZACIÓ D’UN VIDEOCLIP: CUMBIERA INTELECTUALREALITZACIÓ D’UN VIDEOCLIP: CUMBIERA INTELECTUALREALITZACIÓ D’UN VIDEOCLIP: CUMBIERA INTELECTUALREALITZACIÓ D’UN VIDEOCLIP: CUMBIERA INTELECTUAL _____________ Autora Tutor Belén Bandera VillarrasaBelén Bandera VillarrasaBelén Bandera VillarrasaBelén Bandera Villarrasa Pere Montaner Pere Montaner Pere Montaner Pere Montaner LacalleLacalleLacalleLacalle Centre Escola d’Art i Superior de D Escola d’Art i Superior de D Escola d’Art i Superior de D Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargalloisseny Pau Gargalloisseny Pau Gargalloisseny Pau Gargallo

Page 121: XXVI Jornades Científiques

118

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

dades, i vaig prosseguir amb la preparació de la filmació. PART PRÀPART PRÀPART PRÀPART PRÀCTICACTICACTICACTICA Vaig seleccionar els intèrprets del videoclip entre els alumnes de Grau de la nostra escola, i varem dedicar dos dies a la filmació, aconseguint pràcticament una hora d’imatges d’estudi i d’exterior. Vaig fer servir la tècnica audiovisual del chroma key, que consisteix en la substitució d’un fons per un altre mitjançant l’ordinador. Amb aquestes imatges i l’arxiu de fotografies que he mencionat disposava de material suficient per muntar el videoclip. El treball de muntatge, amb el programa iMovie de iMac, va consistir en integrar-hi música i lletra, seleccionant les imatges més adients a cada moment de la cançó. Posteriorment, vaig afegir-hi subtítols i algunes modificacions de color per donar unitat al treball. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Amb aquest treball he tingut l’oportun9itat d’aplicar els recursos de què disposo a la realització d’un videoclip. Paral·lelament, he après a fer servir el chroma key –i el muntatge pertinent-, i moltes coses sobre un seguit de personatges del món de la cultura que són la clau perquè funcionin la ironia de la cançó “Cumbiera intelectual”. Amb un total d’un hora aproximada de filmació em queda com a resultat un videoclip de quatre minuts.

Page 122: XXVI Jornades Científiques

119

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

En aquest treball l’objectiu final és esbrinar si la temperatura afecta als cucs de seda (Bombis mori) en el seu desenvolupament. Per comprovar-ho s’han controlat el pes, la mida i els dies que triga a fer el capoll. Per fer-ho, m’he basat en una doble doble doble doble hipòtesi:hipòtesi:hipòtesi:hipòtesi:

• Com diu la regla de Bergmann, els animals tenen major grandària com mes baixa sigui la temperatura mitjana de l’ambient en què viuen.

• Els individus que estiguin exposats a un ambient càlid faran abans el capoll normalment, ja que l’època de fer-los és la primavera, i estaran exposats a la temperatura d’aquesta estació de l’any.

Cada grup de cucs ha estat a diferent temperatura, per la qual cosa ha calgut adaptar unes instal·lacions.

1.1.1.1. Instal·lacions per a individus a Instal·lacions per a individus a Instal·lacions per a individus a Instal·lacions per a individus a temperatura ambient variabletemperatura ambient variabletemperatura ambient variabletemperatura ambient variable

Els cucs que necessitaven una temperatura ambient que no variés han estat en una caixa de cartró gruixut, amb forats al sostre per a que entrés l’aire. Per controlar la temperatura

2.2.2.2. Instal·lacions per a individus a Instal·lacions per a individus a Instal·lacions per a individus a Instal·lacions per a individus a temperatura alta temperatura alta temperatura alta temperatura alta

Els cucs que estaven entre 28 i 29ªC van estar en una caixa folrada de paper d’alumini per a que aguantés el calor i amb forats al sostre per a que poguessin respirar. S’escalfava amb l’ajut d’una bombeta amb llum infraroja que desprenia calor.

3.3.3.3. Instal·lacions per a individus a Instal·lacions per a individus a Instal·lacions per a individus a Instal·lacions per a individus a temperatura baixa temperatura baixa temperatura baixa temperatura baixa

Recipient amb una gran quantitat d’aigua a la qual anava afegint cada 4 hores dos glaçons especials de nevera. Va ser la manera de mantenir-la constant, ja que l’aigua té la propietat d’impedir oscil·lacions de temperatura ràpides.

RELACIÓ DE LA TEMPERATURA AMB L’ANATONIA I EL RELACIÓ DE LA TEMPERATURA AMB L’ANATONIA I EL RELACIÓ DE LA TEMPERATURA AMB L’ANATONIA I EL RELACIÓ DE LA TEMPERATURA AMB L’ANATONIA I EL DESENVOLUPAMENT DE LA LÀRVA DEL CUC DE SEDADESENVOLUPAMENT DE LA LÀRVA DEL CUC DE SEDADESENVOLUPAMENT DE LA LÀRVA DEL CUC DE SEDADESENVOLUPAMENT DE LA LÀRVA DEL CUC DE SEDA _____________ Autora Tutor Irene Troyano LuisIrene Troyano LuisIrene Troyano LuisIrene Troyano Luis Francesc Marquès CostaFrancesc Marquès CostaFrancesc Marquès CostaFrancesc Marquès Costa Centre Institut La PinedaInstitut La PinedaInstitut La PinedaInstitut La Pineda

Page 123: XXVI Jornades Científiques

120

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Obtenció de dadesObtenció de dadesObtenció de dadesObtenció de dades Un cop les larves estaven en les instal·lacions, vaig començar a prendre dades. Per fer-ho, tenia una capsa de sabates buida al costat, la capsa amb els cucs i el regle i la bàscula digital. Agafava els 18 cucs de cada hàbitat d’un en un i els pesava, els prenia la mida i els deixava en la capsa de sabates buida, per no equivocar-me i pesar-los dos cops el mateix. Un cop acabada la presa de dades d’una temperatura, els deixava a la seva capsa i agafava un altra.

CàlculsCàlculsCàlculsCàlculs Amb les dades obtingudes del seguiment diari de pes, mida i posta de capolls vaig fer aquests càlculs: - Mitjanes de pes, mida i globals. - Desviacions típiques de pes, mida i

globals. - Prova estadística T-student que

consisteix en comparar mitjanes de dades entre diferents poblacions per veure si hi ha diferències entre aquestes.

DiscussióDiscussióDiscussióDiscussió En primer lloc, basant-me en la regla de Bergmann i observant i analitzant les dades i gràfiques obtingudes, la hipòtesi inicial queda anul·lada, ja que segons els resultats obtinguts mitjançant l’experiència, els individus que estan sotmesos a una temperatura ambient (22ºC) són els que més pes i mida tenen, seguits dels de temperatura càlida(29ºC) i els que menys pes i mida tenen són els

Page 124: XXVI Jornades Científiques

121

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

individus que viuen en ambients freds. El motiu pel qual no es confirma la hipòtesi és perquè els cucs de seda són animals poiquiloterms, és a dir, que la seva temperatura és igual a la del seu entorn. En segon lloc, la hipòtesi 1b, que diu que els animals que viuen en un clima càlid fan capoll abans, queda confirmada. La raó per la qual passa això, potser perquè la seva època de fer capolls és la primavera, i una de les condicions per a fer-los és la temperatura, i en viure en un hàbitat a 29ºC, els és satisfactori. Una part d’aquesta recerca, queda verificada mitjançant el seguiment diari de la posta de capolls d’aquests insectes. Però l’altra part, després d’haver vist que la regla de Bergmann no es verifica, proposo una segona hipòtesi, basant-me en que hi ha variacions visuals entre les diferents poblacions. Aquesta hipòtesi diu que la temperatura afecta a la mida i al pes de la larva del cuc de seda, i per comprovar-ho faig un contrast d’hipòtesi mitjançant la prova estadística T-student, en la qual es pot comprovar si la segona hipòtesi és certa, o és nul·la. Els resultats de la prova, sorprenentment, rebutgen la segona hipòtesi, doncs no hi ha diferència entre les poblacions. ConclusionsConclusionsConclusionsConclusions Amb els resultats obtinguts, s’ha comprovat que no es mostren diferències entre poblacions que viuen a temperatures diferents, , , , el que vol dir que la temperatura és una variable que no influeix en el pes i la mida de les larves de bombix mori, però que sí influeix en el moment de filar el capoll, ja que els individus que estan sotmesos a una temperatura més elevada comencen abans a construir la crisàlide.

Page 125: XXVI Jornades Científiques

122

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ Per la realització d'aquest treball es van tenir en compte els problemes ecològics i econòmics que comporta la utilització d'energies no-renovables i es va enfocar de cara a la utilització d'una energia renovable i sostenible de la qual no se’n parlés massa: el tractament de residus per a l’obtenció d’energia. A partir d’ aquí es van plantejar els següents objectius i una hipòtesi:

• Conèixer els diferents mètodes de tractament de residus per obtenir energia.

• Arribar a saber quin dels mètodes

estudiats és el més eficient energèticament i ecològicament.

• Si és possible abastir

energèticament una ciutat com St. Adrià del Besòs exclusivament amb energia produïda a partir dels seus residus.

METODOLOGIAMETODOLOGIAMETODOLOGIAMETODOLOGIA En primer lloc, es va fer una petita introducció en quant a energia i sostenibilitat, parlant d'energies renovables i no-renovables i els problemes econòmics que comporten aquestes últimes.

A continuació es va estudiar el poder calorífic i les característiques principals dels Residus Sòlids Urbans (RSU). Partint d'aquesta base, es va procedir a fer un estudi de tres mètodes de tractament de residus per obtenir energia: incineració, vitrificació per plasma i digestió anaeròbia.

Es va estudiar el procediment en sí, la producció energètica, i el impacte ecològic de cada mètode.

Per observar in situ un dels processos estudiats, es va visitar el, juliol de l'any passat, una planta de tractament de residus on s'utilitzen els mètodes de la incineració i la digestió anaeròbia, per tal de completar-ne la informació.

Finalment, a la planta de tractament de residus, es va fer un estudi de viabilitat energètica sobre la ciutat de St. Adrià, fent una estimació de l'electricitat que es consumeix al municipi a nivell domèstic i comparant-la amb l'energia que s'obtindria de la incineració de la fracció domèstica dels residus produïts per la població. D'aquesta manera es podrà provar o refutar la hipòtesi plantejada.

Forn incineradorForn incineradorForn incineradorForn incinerador

RESIDUS I ENERGIARESIDUS I ENERGIARESIDUS I ENERGIARESIDUS I ENERGIA _____________ Autor Tutor Carlos JiménezCarlos JiménezCarlos JiménezCarlos Jiménez----Moreno JiménezMoreno JiménezMoreno JiménezMoreno Jiménez Antoni Sans PicóAntoni Sans PicóAntoni Sans PicóAntoni Sans Picó Centre Col·legi BadalonèsCol·legi BadalonèsCol·legi BadalonèsCol·legi Badalonès

Page 126: XXVI Jornades Científiques

123

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

La incineracióLa incineracióLa incineracióLa incineració

• Combustió de residus entre 800 i 1200º C.

• Obtenció de gasos a altes temperatures que produiran vapor d’aigua que mourà una turbina i generarà electricitat.

• Gasos depurats mitjançant electrofiltres, filtres de mànigues i processos químics.

• Processament de les escòries per ser reciclades.

• 1 tona de RSU = 520 kw d’electricitat.

Vitrificació per plasmaVitrificació per plasmaVitrificació per plasmaVitrificació per plasma

• Temperatures de 15000 K. • Trencament de l’estructura

molecular per tal de crear matèria amorfa on s’ inseriran els metalls pesats.

• Producció de gas inert a altes temperatures el qual entra en una turbina de cicle tancat per tal de produir electricitat.

• Obtenció de material inert reutilitzable en la construcció.

• No emissions, totalment net. • 1 tona de RSU = 1150 kW d’

electricitat.

Torxa de plasmaTorxa de plasmaTorxa de plasmaTorxa de plasma

Digestió Digestió Digestió Digestió anaeròbiaanaeròbiaanaeròbiaanaeròbia

• Exclusivament residus orgànics. • Catalitzat per bacteris. • Obtenció de biogàs (metà) i

digestat (biofertilitzant).

BiodigestorBiodigestorBiodigestorBiodigestor Estudi de viabilitat energèticaEstudi de viabilitat energèticaEstudi de viabilitat energèticaEstudi de viabilitat energètica

• Volum residus domèstics anual: ≈ 16.772’5 tones/any

• Producció elèctrica per incineració: ≈ 8.721,7 KWh/any

• Estimació necessitats energètiques nivell domèstic: ≈25.252’48 KWh/any

• Dèficit energètic ≈ 17.000 KWh

CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS

• No és possible abastir energèticament una ciutat com St. Adrià del Besòs exclusivament amb l'energia obtinguda a partir de la incineració dels seus residus.

Page 127: XXVI Jornades Científiques

124

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Davant el refutament de la hipòtesi plantejada es proposen dues possibles solucions:

1. Augmentar el rendiment energètic de la planta de tractament mitjançant la implantació de tecnologia de plasma.

2. Suplir el dèficit energètic amb

energia obtinguda també a partir de residus, però provinents d'altres municipis.

Altres conclusions extretes del treball:

• L'obtenció d'energia a partir de residus és una tècnica totalment sostenible, per a qualsevol dels tres mètodes que s'han estudiat.

• S'hauria d'invertir més en

tecnologia de plasma, ja que és la més eficient energèticament i la més neta en quant a criteris de sostenibilitat.

• Es proposa la implantació de

biodigestors en camps de conreu on es processi la fracció de resta que rebutgen els pagesos per tal d'obtenir biogàs i aprofitar aquesta matèria de rebuig, o bé per vendre el biogàs, o bé per produir electricitat que servís a la plantació en concret.

Page 128: XXVI Jornades Científiques

125

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ L'elecció d'aquest tema per al meu treball de recerca no va ser fàcil. Vaig rumiar molts possibles temes, i per una inspiració va aparèixer el tema de la risoteràpia. Ja no tenia cap dubte, el meu treball de recerca tractaria sobre la risoteràpia i tot el que porta amagat i que ningú coneix. A mesura que vaig començar a fer recerca per diferents fonts d'Internet, llibres i articles, vaig començar a adonar-me'n de la gran importància que té el riure i el somriure al nostre cos i al nostre estat d'ànim. És veritablement, com deia Mark Twain, l'arma més eficaç de l'ésser humà. Per desgràcia, em vaig adonar que els adults eren persones més serioses que els adolescents, i d'aquí vaig formular la meva hipòtesi, és la següent: "L'ésser humà, a mesura que va creixent, va perdent la capacitat de riure". DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL Fent recerca a Internet, a llibres de biblioteques, a revistes i articles electrònics... vaig trobar molts punt importants i interessants d'informació que encaixaven al meu treball. Vaig començar amb una base teòrica per tal d'ubicar-nos en l'àmbit de la risoteràpia profunda. La risoteràpia és una tècnica psicoterapeuta que produeix beneficis mentals, emocionals i psicosomàtics. S’utilitzen tècniques com l'expressió corporal, la dansa, exercicis de respiració, jocs de desenvolupament, explicar contes, massatges i totes les arts que puguin

existir, per aconseguir fer-te riure de forma natural i sana. Una altra tècnica molt utilitzada pels risoterapeutes és riure amb les diferents vocals, ja que segons amb la vocal que riem exercitem una part diferent del cos. Que el riure surti del ventre i que se senti des del cor i d'una manera senzilla com ho fan els nens. Un nen sa riu 300 vegades al dia. No obstant això, a mesura que creixem i ens anem omplint de records seriosos, el riure és cada vegada més costós. Com qualsevol altre exercici, necessita ser practicat: quant més riem més fàcil és després provocar el riure i viceversa. Els principals objectius de la risoteràpia són: jugar, trencar amb la timidesa i els tabús, viure les nostres emocions, facilitar la relaxació, la imaginació i la creativitat, enfortir l'autoestima, millorar i gestionar el bon humor, i per últim, desconnectar de la societat. Encara que no ho sembli, a les classes de risoteràpia s'obtenen molts beneficis ja que el riure és molt sa per al nostre cos i porta moltes cartes amagades sota la màniga. Per començar, es creen una sèrie d'hormones i neurotransmissors com les endorfines que disminueixen els estímuls dolorosos, produint un efecte analgèsic més potent que la morfina; també són formades la dopamina, que accelera l'activitat mental i física, i la serotonina, que aporta benestar i eleva l'estat d'ànim. Millora la capacitat respiratòria i fa massatges a la columna vertebral, a la vegada que es mouen entre 300 i 400 músculs dels 630 que tenim, i així si riem

RIURE PER VIURE. LA RISOTERÀPIARIURE PER VIURE. LA RISOTERÀPIARIURE PER VIURE. LA RISOTERÀPIARIURE PER VIURE. LA RISOTERÀPIA _____________ Autora Tutora Laura de Miguel VeguillasLaura de Miguel VeguillasLaura de Miguel VeguillasLaura de Miguel Veguillas Cristina Brau HernándezCristina Brau HernándezCristina Brau HernándezCristina Brau Hernández Centre Col·legi Sant AndreuCol·legi Sant AndreuCol·legi Sant AndreuCol·legi Sant Andreu

Page 129: XXVI Jornades Científiques

126

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

durant 20 segons és com si realitzessis 3 minuts d'exercici aeròbic. També augmenta els nivells d'immunoglobulina, elimina els gèrmens i produeixen anticossos. Si mirem els beneficis psicològics podem observar que elimina l'estrès, alleuja la depressió i ajuda a exterioritzar els sentiments a les persones que es tanquen en elles mateixes. A través de tota la teoria cercada, i per tal de poder afirmar o refutar la meva hipòtesi, vaig dissenyar la meva part pràctica que consta d’una experiència en una classe de risoteràpia del centre Riure B de Badalona, d’una entrevista a la risoterapeuta d'aquest mateix centre, la Montse Puig, i de 80 enquestes, 40 per a adolescents entre 16 i 18 anys i unes altres 40 per a adults de més de 30 anys. Fent recerca de centres de risoteràpia per Badalona o Barcelona vaig trobar el centre Riure B, i em vaig posar en contacte amb la Montse Puig a través del seu correu electrònic, facilitat a la seva pàgina web. Amb molta amabilitat la Montse em va oferir l'assistència a una de les seves classes de risoteràpia de dues hores i em va dedicar exclusivament una mica del seu preuat temps perquè l'entrevistés. Quan vaig anar a la classe de risoteràpia em vaig quedar parada en observar que només assistien dones adultes, majors de 40 anys. A l'entrevista, vaig preguntar a la Montse el perquè i em va respondre que els homes no solien venir si no venien acompanyats ja que són més vergonyosos. La classe va començar amb una breu presentació de cadascuna i amb uns crits secs d'arts marcials per escalfar i perdre la vergonya. Després van fer una sèrie de joc molt divertits que van cansar-nos molt i van riure més que mai. Com a anècdota, diré que vaig experimentar una classe atípica de risoteràpia, segons la Montse, ja que en un

dels jocs el riure era incontrolable i ens va fer perdre temps de la part de relaxació, però com deia la Montse, tot el que facis en aquestes classes està bé. Per tant, van riure més estona de la prevista, però mai s’ha de tallar un riure tan explosiu i espontani com el que va sorgir en aquell moment, el riure ha de fluir i volar per l'aire, s'ha de sentir i gaudir al màxim. En acabar la classe tenia ganes de saltar, de somriure a tothom, de viure la vida més que mai, vaig sentir emocions desproporcionades. La felicitat en aquell moment era màxima, igual que el cansament, em vaig dormir a l'instant, ja que no tenia cap preocupació al cap. En realitzar l'entrevista vaig adonar-me'n de moltes coses, em va motivar molt i estava molt interessada en tot el que m'estava explicant. Realment a la classe em vaig adonar del bé que et sents quan rius i a l'entrevista, la Montse em va obrir els ulls en explicar-me tots els beneficis que produïa el riure al nostre cos. Les enquestes van ser el punt més decisiu a l'hora de decidir si la meva hipòtesi era correcta o no, ja que feia una comparació de l'evolució del nivell del riure des d'adolescents de 16 i 18 anys fins a adults de més de 60 anys. Amb les 40 enquestes realitzades a adolescents i les 40 realitzades a adults vaig fer recompte de dades, tants per cents, separació per edats per veure l'evolució de pensaments, i vaig realitzar uns gràfics visuals perquè fos més fàcil treure conclusions. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS En fer la recollida de dades i fer càlculs i gràfics de les enquestes, vaig poder observar que els adults noten que ara riuen molt menys que abans. En canvi, els adolescents són positius i pensen que no perdran el riure a mesura que creixin. Al moment d’ analitzar l'entrevista vaig trobar diversos punts d’acord amb les afirmacions de la Montse, cosa que

Page 130: XXVI Jornades Científiques

127

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

confirmava la meva hipòtesi: l’ésser humà, a mesura que va creixent, va perdent la capacitat de riure. Finalment, m'agradaria fer una petita intervenció dient que el riure és molt important per a les vostres vides, ja sigues adolescents o adult. Mai l’hem de perdre i hem d’aprofitar cada segon per deixar fluir la riallada, ja que cal riure per viure.

Page 131: XXVI Jornades Científiques

128

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ En aquest treball de recerca s’ha simulat de forma teòrica una reacció de tautomeria entre l’aminopiridina i la iminopiridina. Amb l’ajuda de diversos programes informàtics de l’àmbit de la química quàntica s’han caracteritzat les diferents espècies implicades i s’ha estudiat el perfil energètic de la reacció. Després s’ha simulat la mateixa reacció amb presència de diferents catalitzadors per valorar la seva influència en la barrera energètica i poder extreure les conclusions oportunes. PART TEÒRICAPART TEÒRICAPART TEÒRICAPART TEÒRICA Una reacció química és un procés en què es produeix un canvi en una o més substàncies inicials anomenades reactius que es transformen en unes altres diferents anomenades productes. Aquest canvi químic consisteix en una reagrupació d'àtoms amb trencaments i formacions d’enllaços, que en conseqüència dóna lloc a un alliberament o absorció d’energia. La representació dels canvis d’energia que es produeixen al llarg de tot el procés químic s’anomena perfil de reacció o perfil energètic i pot tenir un aspecte como el següent: El que està passant en una reacció és que els reactius han de superar una barrera energètica ( ∆E≠ ) per arribar a una situació intermèdia anomenada estat de transició (TS). Una vegada hem arribat a aquest estat, l'energia potencial disminueix fins arribar als productes. Aquesta barrera

energètica simbolitzada per ∆E≠ és el que anomenem energia d'activació.

Una forma de modificar l’energia d'activació sense influir en els productes finals és utilitzant unes substàncies anomenades catalitzadors. En mecànica quàntica, l’estat d’un sistema està completament definit per una funció d’ona anomenada ψ que depèn de les coordenades i del temps. Aquesta funció conté tota la informació del sistema i ens permet obtenir el valor de qualsevol magnitud física aplicant-li un determinat operador que representa la operació matemàtica, més o menys complexa. Si volem obtenir el valor de l’energia E d’un sistema haurem d’aplicar l’operador hamiltonià H a la funció d’ona ψ que representa el sistema, de manera que obtenim l’anomenada equació de Schröedinger: H ψ = E ψ La resolució d’aquesta equació, que és una equació diferencial, ens porta a l’obtenció d’una sèrie de funcions anomenades pròpies que ens descriuen

SIMULACIÓ TEÒRICA D’UNA REACCIÓ DE TAUTOMERIASIMULACIÓ TEÒRICA D’UNA REACCIÓ DE TAUTOMERIASIMULACIÓ TEÒRICA D’UNA REACCIÓ DE TAUTOMERIASIMULACIÓ TEÒRICA D’UNA REACCIÓ DE TAUTOMERIA _____________ Autora Tutora JenniferJenniferJenniferJennifer Segura Guerrero Segura Guerrero Segura Guerrero Segura Guerrero Silvia Álvarez SantosSilvia Álvarez SantosSilvia Álvarez SantosSilvia Álvarez Santos Centre Institut La PinedaInstitut La PinedaInstitut La PinedaInstitut La Pineda

Page 132: XXVI Jornades Científiques

129

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

possibles estats del sistema amb els seus corresponents valors propis d’energia, de manera que cada funció ψ està associada a un estat energètic del sistema. Quan s’intenta resoldre l’equació de Schröendinger per a un sistema amb més d’un electró no és possible obtenir solucions exactes i s’ha de recórrer a mètodes aproximats per resoldre-la. Una vegada resolta l’equació de Schröedinger d’un sistema, podem representar la seva funció d’energia potencial, que en realitat és una superfície multidimensional on podem localitzar els reactius, productes i estat de transició que es produeixen al llarg d’una reacció del sistema. RECURSOS I PROCEDIMENTRECURSOS I PROCEDIMENTRECURSOS I PROCEDIMENTRECURSOS I PROCEDIMENT Per dur a terme el nostre objectiu d’estudi, la simulació teòrica de la reacció de tautomeria de l’aminopiridina, hem utilitzat un programari específic de l’àrea de química. El programari utilitzat és el paquet “ChemBio Office” que agrupa un conjunt de programes específics de l’àrea de química. Dins d’aquest paquet s’inclouen els programes “ChemBio Draw” i “ChemBio 3D” que serveixen per dissenyar i visualitzar molècules en 2 i 3 dimensions. El paquet també inclou el programa “Gamess” que serveix per realitzar càlculs quàntics de diferents tipus. En el nostre estudi, el procediment seguit per cada cas ha consistit en la caracterització del reactiu, el producte i el possible estat de transició obtinguts a partir del disseny inicial de cada espècie amb el ChemBio Draw, la posterior optimització de la geometria mitjançant els càlculs quàntics i, per últim, la visualització de la geometria optimitzada amb el ChemBio 3D, que a més a més, ens permet mesurar distàncies d’enllaç, visualitzar ponts d’hidrogen, etc.

Les optimitzacions de les geometries es realitzen amb el programa Gamess utilitzant el mètode de càlcul Hartree-Fock amb una base anomenada 3-21G. Una vegada finalitzat el càlcul, obtenim la geometria de la molècula que representa un mínim d’energia en el cas de reactiu i producte. En el cas de l’estat de transició, el càlcul caracteritza un punt que compleix unes determinades condicions matemàtiques. Els valors de l’energia d’aquests punts ens ajuden a dibuixar el perfil energètic de la reacció. PART PRÀCTICAPART PRÀCTICAPART PRÀCTICAPART PRÀCTICA Començarem caracteritzant els dos tautòmers tal com hem explicat a l’apartat anterior. El resultat es el següent:

∆E= E. Iminopiridina – E. Aminopiridina ∆E= -188264,9 – (–188283,5) ∆E = 18,6 kcal/mol Per trobar l’energia d’activació imaginem l’estructura possible de l’estat de transició, dissenyant-la amb la interfície gràfica i caracteritzant-la posteriorment amb l’ajuda del programa de càlcul que ens assegura que es tracta d’un estat de transició en comprovar que segueix unes característiques matemàtiques determinades. Una vegada obtinguda

Page 133: XXVI Jornades Científiques

130

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

l’energia de l’estat de transició o TS podrem saber l’energia d’activació que es calcula com la diferència entre l’energia d’aquest TS i l’energia del reactiu inicial (l’aminopiridina) que ja havíem calculat. Els resultats han estat els següents: Disseny i optimització de l’estructura de l’estat de transició.

Obtenció del valor de l’energia d’activació: ∆E≠ = E.TS – E. Aminopiridina ∆E≠= –188222 – (–188283,5) ∆E≠ = 61,5 kcal/mol Amb aquests resultats observem que l’energia d’activació és alta, i la reacció no es donarà de manera espontània. Per tant, ens plantegem què passaria si afegíssim a la reacció un catalitzador. Hem tornat a simular la reacció amb aigua buscant, primer, quina és la posició més adient de la molècula a la reacció. Els resultats obtinguts són els següents:

ReactiuReactiuReactiuReactiu

Page 134: XXVI Jornades Científiques

131

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

ProducteProducteProducteProducte

∆E∆E∆E∆E ≠≠≠≠ (H (H (H (H2222O) = 23,3 kcal/molO) = 23,3 kcal/molO) = 23,3 kcal/molO) = 23,3 kcal/mol

TSTSTSTS Podem veure que la barrera ha disminunit de forma que ara tornem a simular la reacció amb altres catalitzadors: etanol, àcid acètic i àcid clorhídric. Els resultats obtinguts per la barrera energética en els diferents casos són:

Page 135: XXVI Jornades Científiques

132

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

En el cas de l’àcid clorhídric ens trobem que no hi ha catàlisi degut a una protonació com es pot veure a les imatges:

ReactiuReactiuReactiuReactiu

ProducteProducteProducteProducte

CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS D’aquest treball he pogut extreure les següents conclusions: - La reacció de tautomeria aminopiridina-iminopiridina es endotèrmica en el sentit amino-imino.

- La barrera energètica de la reacció aïllada és molt elevada per tenir lloc espontàniament.

- Si afegim una molècula d’aigua a la reacció, aquesta es col·loca formant el nombre màxim de ponts d’hidrogen aconseguint l’energia més baixa.

- La presència de dissolvent (aigua) suavitza el valor de la barrera energètica.

- La presència d’un catalitzador modifica el perfil energètic de la reacció.

- Una molècula d’etanol i una molècula d’àcid acètic actuen com a catalitzadors de la reacció.

- L’àcid acètic és el catalitzador que dóna lloc a una barrera més baixa a la reacció.

- Un àcid fort, com l’àcid clorhídric, no funciona com a catalitzador perquè protona al nitrogen del grup piridina.

- La forma tautomèrica predominant és l’aminopiridina.

- És possible estudiar el perfil energètic d’una reacció química a partir de simulacions teòriques de forma relativament senzilla.

- Realitzant simulacions més complexes es podrien extreure resultats i conclusions més amplis.

Page 136: XXVI Jornades Científiques

133

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS L’hiperrealisme és, segons la meva opinió, un moviment radical no massa conegut i alhora, increïble als ulls humans. És radical perquè arriba fins als límits humans en mostrar-nos allò tan difícil i impossible de fer per a tots, allò que només ho poden fer els experts, allò que només ho pot arribar a fer qui ho vulgui fer perfecte. Crec que és la perfecció en sí mateixa. Per aquest motiu, vaig decidir escollir aquest tema per fer el meu treball de recerca. El treball està centrat en les tècniques utilitzades pels artistes hiperrealistes, ja que a vegades és impossible saber a primer cop d’ull com estan fetes aquestes obres. Volia descobrir aquest gran secret per a mi i també com els afecten les noves tecnologies, quin ús en fan, etc. Per aconseguir-ho, vaig cercar diferents artistes hiperrealistes actuals per quines són les tècniques que utilitzen. Després, vaig intentar aplicar aquestes tècniques en dibuixos i pintures fetes per mi. DESENVOLUPAMENTDESENVOLUPAMENTDESENVOLUPAMENTDESENVOLUPAMENT La importància de l’hiperrealisme radica en la tècnica de l’artista, molt depurada, nítida i neta, per fer-nos creure que el que estem veient és real. Per això, la millor manera de conèixer com es creen aquestes obres d’art és veure quines tècniques utilitzen els artistes i què aprofiten per facilitar el treball. Cercant diferents artistes he comprovat que la gran majoria treballen l’oli perquè amb

aquesta técnica pots aconseguir molts més colors i és més fácil fer rectificacions. També ens podem adonar, a primer cop d’ull, que quasi tots els artistes s’especialitzen només en una tècnica per arribar a dominar-la. Vaig escollir sis artistes hiperrealistes per a estudiar-los a fons, cadascún d’ells especialitzat en una tècnica: Dirk Dzmirsky (llapis grafit), Aurelio Rodríguez (pastel), Marianne Zulueta (llapis de colors), Juan Francisco Casas (bolígraf Bic), Joaquín Ureña Ferrer (aquarel·la), i Josep i Pere Santilari. A aquests dos últims, badalonins, vaig anar a visitar-los i els vaig entrevistar. Finalment vaig fer la part pràctica amb la il·lusió d’apropar-me al seu esforç. En total, vaig fer sis dibuixos: un a llapis i carbonet, un altre a boli Bic, al pastel, a l’aquarel·la, a l’oli i finalment un amb llapis de colors. Aquest últim l’he fet sense model, tal com fan els hiperrealistes fantàstics. Tots els dibuixos estan fets amb Din-A3, excepte el d’oli que és una mica més petit. El meu objectiu és, només, veure que encara em queda molt de camí i sobretot aprendre d’aquests mestres de l’hiperrealisme. CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Com s’ho fan els artistes hiperrealistes per fer obres d’art tan perfectes? Aquesta era la primera pregunta que em feia.. Crec que la resposta, després de tota la meva

TÈCNIQUES HIPERREALISTES AL SEGLE XXITÈCNIQUES HIPERREALISTES AL SEGLE XXITÈCNIQUES HIPERREALISTES AL SEGLE XXITÈCNIQUES HIPERREALISTES AL SEGLE XXI _____________ Autora Tutora Miriam Armazones GilMiriam Armazones GilMiriam Armazones GilMiriam Armazones Gil Roser PortellaRoser PortellaRoser PortellaRoser Portella Centre Escola d’Art i Superior de Disseny Pau GargalloEscola d’Art i Superior de Disseny Pau GargalloEscola d’Art i Superior de Disseny Pau GargalloEscola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo

Page 137: XXVI Jornades Científiques

134

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

cerca, està en l’experiència de l’artista i en el treball dur de mesos, anys, i una vida sencera dedicada a dibuixar i aprendre. L’hiperrealisme s’està convertint en l’art de l’esforç i dels mestres, dels mestres que saben transmetre al públic no entés en pintura. Després de fer la part pràctica del treball, encara crec més que mai en el gran treball d’aquests artistes. Un sol quadre el fan en mesos per obtenir la perfecció que ells volen. Espero, amb ganes i força, ser capaç algun dia de fer un quadre autènticament hiperrealista.

Page 138: XXVI Jornades Científiques

135

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

Vivim en un món on la publicitat és present a cada racó del planeta. Ens ofeguem en una societat consumista on resulta impossible defugir dels eslògans repetitius i monòtons dels anuncis, els ideals de vida estereotipats i inassolibles, els valors superficials i materialistes que ens ven dia i nit la publicitat. Com no aturar-se per un moment i fer, aleshores, un treball que analitzés la filosofia d’una marca que va voler evidenciar la publicitat, desafiant els seus rols, per marcar la diferència a través de la polèmica de les seves campanyes? Parlo de Benetton, sí, tothom recorda els controvertits anuncis publicitaris duts a terme per la firma italiana des de començaments de la seva popularització internacional que varen envair els carrers de tot el món enfrontant al públic amb temes com la sida, la pena capital, la discriminació racial, la fam o la guerra. OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS Intrigada per la curiositat de saber i conèixer més que el nom del seu creador, el polèmic fotògraf Oliviero Toscani, vaig decidir començar una recerca sobre totes les campanyes portades a terme, la repercussió que va obtenir la firma, les crítiques rebudes, les causes que volien defensar, l’opinió dels mitjans de comunicació, etc. De la mà de Toscani i el meu interès per la fotografia publicitària em vaig marcar una sèrie d’objectius:

1) Analitzar el funcionament de la publicitat en la nostra societat de consum i definir els conceptes de reclam i persuasió.

2) Investigar sobre la figura d’Oliviero Toscani.

3) Realitzar un estudi de les campanyes de Benetton a càrrec seu durant el temps que va treballar per a la firma. L’estructura del meu treball consta de dues parts:

- Dins el marc teòric, primer de tot presento, amb caràcter introductori, el paper de la publicitat en la nostra societat de consum i alguns conceptes relacionats amb el seu funcionament. A continuació, investigo la biografia i trajectòria professional d’Oliviero Toscani i totes les seves campanyes publicitàries per a Benetton durant la dècada dels anys 80 i 90, fet que em porta a realitzar posteriorment una anàlisi crítico-personal d’aquestes. Com a últim punt, faig un seguiment de les últimes creacions de Benetton i Toscani posteriors a la seva ruptura.

- Pel que fa a la part pràctica,

presento quatre cartells publicitaris inspirats en l’obra i la filosofia de Toscani com proposta per a una campanya publicitària que promocioni l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo.

DESENVOLUPAMENTDESENVOLUPAMENTDESENVOLUPAMENTDESENVOLUPAMENT Per a realitzar els diferents apartats de la part teòrica vaig consultar, primerament, a Internet, enciclopèdies i algun altre llibre que parlaven sobre publicitat i la societat de consum, em van ajudar a definir amb

TOSCANI: RECLAM I PERSUASIÓTOSCANI: RECLAM I PERSUASIÓTOSCANI: RECLAM I PERSUASIÓTOSCANI: RECLAM I PERSUASIÓ _____________ Autora Tutor Judith Albaladejo de la TorreJudith Albaladejo de la TorreJudith Albaladejo de la TorreJudith Albaladejo de la Torre Manel ClementeManel ClementeManel ClementeManel Clemente Centre Escola d’Art i Superior de Disseny Pau GargalloEscola d’Art i Superior de Disseny Pau GargalloEscola d’Art i Superior de Disseny Pau GargalloEscola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo

Page 139: XXVI Jornades Científiques

136

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

més exactitud i comprendre millor els conceptes.

A continuació, vaig estar cercant a Internet tota la informació possible sobre Benetton i Oliviero Toscani. Vaig trobar diferents blogs on es debatien les campanyes de Benetton i es jutjaven la moral i l’ètica dels seus autors a l’hora de dur a terme aquestes campanyes, on se’ls acusava de “venuts”, com també d’altres on es glorificava la creativitat del seu creador i la valentia de la firma de portar fins al final campanyes tan impactants i desafiants com les que havien dut. Vaig haver de recopilar també les fotografies de totes les campanyes publicitàries existents, els temes que tractaven, la cronologia, les campanyes que es van prohibir, les crítiques dels diferents sectors, etc.

El fet de llegir-me el llibre de Toscani titulat Adéu a la publicitat, em va ser de molta ajuda a l’hora de comprendre millor la filosofia de l’autor i la seva concepció de

l’art publicitari. A més, em va proporcionar una gran font d’informació perquè en ell l’autor explicava aspectes com ara les diverses motivacions que el van portar a crear cada campanya publicitària, el context social de les crítiques rebudes pels diferents sectors, la intenció i la història que amagava cada cartell, etc. Per a Toscani la publicitat actual està buida i ha quedat fora de temps. Ell proposa una nova manera de fer publicitat on els anuncis plantegin preguntes i s’adrecin a la societat desvetllant problemes.

Un cop finalitzada la part teòrica, vaig passar a iniciar la realització dels cartells publicitaris. La idea principal era fer les fotografies per a una campanya publicitària imaginària de l’Escola Pau Gargallo que reflectís el respecte i la bona convivència entre les diferents tribus urbanes del centre i la barreja d’estètiques de l’alumnat. Per tant, es tractava d’imatges de caràcter persuasiu que pretenien vendre bons valors del centre i fomentar una imatge positiva de l’Escola. Primer de tot vaig fer una sèrie d’esbossos a llapis que em van servir per decidir què

Page 140: XXVI Jornades Científiques

137

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

volia fotografiar, quins escenaris i models hi apareixerien, quins serien els enquadraments, diverses idees i accions que podrien succeir, etc. Vaig començar a fer proves de fotos i finalment, vaig decidir-me a fer 4 cartells publicitaris: dos amb fotografies d’exterior i dos amb fotografies d’interior. Les fotografies dels dos primers cartells d’exterior que vaig realitzar van ser al terrat de l’Escola que compta amb una gran lluminositat i amplada. En elles apareixen alumnes del centre de diferents cursos i edats saltant a la vegada. Vaig escollir nois i noies de diferents estils com a models per a aconseguir l’estètica que volia transmetre a la imatge.

La segona fotografia és un picat on els alumnes surten mirant a la càmera des de baix, una imatge molt agradable i acolorida similar a les de Benetton. Per al tercer cartell, primer vaig haver de fotografiar 42 alumnes un a un sobre fons blanc amb flash a l’estudi de fotografia de l’escola. A continuació vaig retocar

mínimament les fotografies per realitzar un muntatge on apareixien tots els alumnes en format mida carnet. Per últim, vaig realitzar 6 fotografies més dins de l’estudi on retratava una cadira sobre fons blanc com a element característic de l’escola i on apareixia, en cadascuna de les fotografies, un alumne assegut (o no) en postures diferents.

CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS Mitjançant la realització d’aquest treball he pres consciència de la funció cabdal de la publicitat com a motor de la nostra societat de consum. Fent servir els recursos de reclam i persuasió, el publicista és capaç de seduir al públic consumidor a canvi d’oferir-li una o altra identitat. Oliviero Toscani rebutja la publicitat convencional i fa un ús singular del reclam i la persuasió. A través de les seves campanyes es pretén arribar al públic i plantejar qüestions. Gràcies a la realització d’aquest treball he pogut fusionar fotografia i publicitat, fet que m’ha servit per prendre consciència de la dificultat que suposa dur a terme una campanya publicitària. Penso que he assolit els objectius marcats ja que les meves fotografies s’han utilitzat per a fer publicitat al catàleg de promoció de l’Escola del curs 2012-2013.

Page 141: XXVI Jornades Científiques

138

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

“Indigneu-vos!” diu Stéphane Hessel, coneguda eminència francesa, present a la declaració de drets humans. “Indigneu-vos” diu però, per què? Primerament podríem dir que per la crisi, però, aprofundim en aquest tema. Per por al comunisme, els països capitalistes europeus des dels anys 70 van intentar controlar les crisis periòdiques habituals del sistema capitalista. Va crear-s’hi un subsistema anomenat “estat del benestar” on els poders polítics, a més de donar uns serveis públics bàsics i de qualitat, s’inserien en la vida econòmica i intentaven regular el mercat, al contrari del que Adam Smith pensava amb la seva teoria del mercat autoregulable aplicat a països com els EEUU d’Amèrica. Quan va caure el comunisme i va quedar com a dominant el sistema capitalista arreu del món (exceptuant una minoria de països), el sistema neoliberal va alçar-se com a clar vencedor i la seva teoria com a única legítima. Les desregulacions financeres dutes a terme als EUA per Reagan i a Anglaterra per Tatcher es van estendre per tots els continents. Això, sumat a la fi de l’acord de Bretton Woods, que comportava el trencament del dolar amb el patró or, va fer que el mercat quedés liberalitzat completament. Aquí a Espanya va passar el mateix, l’Estat va anar perdent força front els mercats. El negoci de la vivenda va ser molt potenciat gràcies a la famosa “Ley del Suelo” que J.M. Aznar va impulsar amb l’objectiu que, fent urbanitzable sòl públic i augmentant

l’oferta de pisos, baixés el preu i la gent jove o amb problemes econòmics pogués accedir a la compra d’un habitatge. A causa de conductes especulatives, com la compra d’una segona residència o la tendència de molts jubilats europeus de traslladar-se a viure a Espanya, el preu de la vivenda va créixer molt: 300.000 o 400.000 euros. Per una família amb uns ingressos mitjans d’uns 2.000 o 3.000 euros era molt difícil la compra d’un habitatge. Aleshores és aquí on entren en joc els bancs, els quals es van oferir a deixar crèdit barat a les famílies per perquè es poguessin comprar una casa, un cotxe i marxar de vacances, tot alhora. Per poder fer això, però els bancs espanyols no disposaven de prou diners i es van endeutar amb bancs d’altres països com Alemanya. Així, una crisi financera que va començar als Estats Units, es va estendre ràpidament pel món. Les famílies que no podien pagar les vivendes es converteixen en un problema pels bancs espanyols ja que sense cobrar les hipoteques aquests bancs no poden tornar els diners als bancs alemanys. Va ser aquí quan l’Estat prendre la decisió de rescatar bancs, altres països de la UE, i a la vegada evitar d’enfonsar-se. Per fer front a tot això, l’Estat havia de controlar la despesa pública, es a dir, retallar. Si bé és veritat que la població té, en part, la culpa d’aquesta situació, la banca és qui va tenir una conducta irresponsable deixant que el deute creixés desmesuradament , i l’Estat, qui ho va permetre i no solsament no ho va saber

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE (15UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE (15UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE (15UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE (15----M)M)M)M) _____________ Autor Tutora Alberto RoaAlberto RoaAlberto RoaAlberto Roa Rosa Maria PardoRosa Maria PardoRosa Maria PardoRosa Maria Pardo Centre Institut Institut Institut Institut Isaac AlIsaac AlIsaac AlIsaac Albènizbènizbènizbèniz

Page 142: XXVI Jornades Científiques

139

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

aturar, sinó que a més, hi intervingué al seu favor.

Sabent això, indigna que les distàncies entre rics i pobres siguin cada vegada més grans, indigna veure com la crisi econòmica és l’excusa perfecta per desmantellar l’Estat del Benestar i privatitzar-lo, indigna que els principals banquers continuïn tenint la mateixa conducta especulativa i malversadora que fins ara i indigna encara més que el sistema polític que ho ha permès no es plantegi canviar... Per tot això i moltes raons més ens hem d’indignar. Tot aquest malestar general es va manifestar a les xarxes socials, que van jugar un paper fonamental a nivell de comunicació i sensibilització gràcies a grups com Anonymous, i des d’on la plataforma “Democracia Real Ya!” va organitzar la coneguda manifestació del 15 de maig. Aquell dia els organitzadors no esperaven ni 10.000 persones i van arribar a haver-n’hi 40.000 solament a Madrid. Tot això en un moment en què les revolucions àrabs havien esclatat contra els règims autoritaris i en el qual vam saber de la revolució silenciada d’Islàndia. Aquella nit, una vegada vist que érem moltes qui compartíem les mateixes ganes d’un canvi, es va decidir que això no podia acabar així i es va acampar a les principals places de moltes ciutats espanyoles sempre pacíficament i respectant l’entorn.

Les persones acampades s’organitzaren en comissions i horitzontalment, no hi havia ningú per sobre de la resta, només portaveus que eren els encarregats de dir el que s’havia decidit en assemblea. D’aquesta manera es van crear petites ciutats dins d’aquests espais, on els veïns van col·laborar enormement donant menjar, aigua i diferents coses que necessitaven. Cal a dir que en tot moment es va caracteritzar per un moviment pacífic, similar a la revolució a Islàndia.

Des d’un primer moment diferents mitjans de comunicació van voler homogeneïtzar el moviment i tractar-lo de violent, va ser una de les raons per la qual el moviment no van acceptar els mitjans de comunicació. Tampoc es volien banderes de partits polítics o sindicats, ja que el motiu pel qual estaven allà era per fer un canvi en la democràcia actual, d’aquí la famosa frase de: “no som ni d’esquerres ni de dretes, som els de sota i anem a pels de dalt”.

Des del principi s’ha caracteritzat per un moviment molt original: es tracta d’un moviment inèdit, diferent a la resta d’aixecaments socials fins el moment. En un context globalitzat com l’actual en que

Page 143: XXVI Jornades Científiques

140

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

sembla que les ideologies i les militàncies tradicionals s’han difós, el 15M va demostrar com està sorgint una nova manera de contestació social, col·lectiva, plural i conformada per persones anònimes. El 15M no es pot explicar com a moviment sociopolític dins els paràmetres d’estudis tradicionals perquè ha trencat motlles en tots els sentits. Per finalitzar, cal dir que això només acaba de començar, ja que les coses que ens feien indignar ja fa quasi un any continuen sent les mateixes. I queda molt per fer. Com anunciava un dels lemes de l’acampada, “anem a poc a poc, perquè anem lluny”.

Page 144: XXVI Jornades Científiques

141

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

INTRODUCCIÓ: HIPÓTESINTRODUCCIÓ: HIPÓTESINTRODUCCIÓ: HIPÓTESINTRODUCCIÓ: HIPÓTESIS I OBJECTIUSIS I OBJECTIUSIS I OBJECTIUSIS I OBJECTIUS El meu treball de recerca consisteix en fer una remodelació de casa els meus avis. La casa dels meus avis és un edifici situat en ple centre de Santa Coloma de Gramenet i forma part del patrimoni històric de la ciutat. Amb el meu treball de recerca, intentaré complir aquests objectius:

- En primer lloc, actualitzar una mica la casa ja que va ser construïda fa 80 anys i algunes parts gairebé no s’han modificat. - En segon lloc, convertir la casa en

un espai que conciliï habitatge i estudi, és a dir, que la casa sigui al mateix temps el meu estudi d’arquitectura i un lloc on pugui viure. - En tercer lloc, aplicar reformes a

la casa per intentar que aquesta sigui una casa sostenible, que sigui autònoma. - En quart i últim lloc, amb aquest

treball m’agradaria poder conèixer una mica més la història del lloc on m’he criat.

A aquests objectius els hi hem d’aplicar una dificultat, i és que la casa, al ser patrimoni històric no pot ser reformada a plaer, sinó que la façana no es pot tocar. A més em proposo també d’elaborar una maqueta que he adjuntat al treball en un annex on també hi he posat un recull fotogràfic.

SANTA COLOMA: INTRODSANTA COLOMA: INTRODSANTA COLOMA: INTRODSANTA COLOMA: INTRODUCCIÓ I EVOLUCIÓUCCIÓ I EVOLUCIÓUCCIÓ I EVOLUCIÓUCCIÓ I EVOLUCIÓ En primer lloc, en el meu treball he explicat la història de Santa Coloma des del poblat Iber del Puig Castellar fins l’actualitat. Santa Coloma de Gramenet va passar de ser un petit poble d’estiueig per a les famílies riques de Barcelona a ser una gran ciutat en relativament poc temps (uns dos-cents anys).

UNA FAÇANA DELS ANYS 30 AMB INTERIORS DEL SEGLE UNA FAÇANA DELS ANYS 30 AMB INTERIORS DEL SEGLE UNA FAÇANA DELS ANYS 30 AMB INTERIORS DEL SEGLE UNA FAÇANA DELS ANYS 30 AMB INTERIORS DEL SEGLE XXI: PROJECTE DE REFORMA D’UNA CASA AMB HISTÒRIAXXI: PROJECTE DE REFORMA D’UNA CASA AMB HISTÒRIAXXI: PROJECTE DE REFORMA D’UNA CASA AMB HISTÒRIAXXI: PROJECTE DE REFORMA D’UNA CASA AMB HISTÒRIA _____________ Autora Tutora Laia Boloix i RouraLaia Boloix i RouraLaia Boloix i RouraLaia Boloix i Roura Montse BolartMontse BolartMontse BolartMontse Bolart Centre Col·legi BadalonèsCol·legi BadalonèsCol·legi BadalonèsCol·legi Badalonès

Page 145: XXVI Jornades Científiques

142

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

EVOLUCIÓ DE L’EDIFICEVOLUCIÓ DE L’EDIFICEVOLUCIÓ DE L’EDIFICEVOLUCIÓ DE L’EDIFICIIII A continuació, he parlat de l’edifici al que està dedicat el treball. En un principi la casa no era més que una masia de grans dimensions envoltada pels camps. A l’any 1932 però, els propietaris van decidir convertir-la en 5 cases per poder vendre-la i treure’n més beneficis.Així doncs, va pertànyer a la família Argentó durant anys fins que el 1952 els seus actuals

Page 146: XXVI Jornades Científiques

143

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

propietaris(els meus avis) la van començar a llogar. En el contracte de lloguer s’especificava que no es podien fer obres a la casa i això va fer que es quedés una mica desfasada. REFORMESREFORMESREFORMESREFORMES En el següent capítol m’he centrat ja en les reformes que pretenc fer. Les he dividit segons siguin per convertir la casa en un estudi o per fer-la el més sostenible possible. Pel que fa a les primeres, he utilitzat un joc d’ordinador (el simulador The Sims 3) per veure com quedaria la casa un cop fetes les reformes. Destaco que he decidit de posar la part de vivenda al fons per tal de no fer passar als clients per tota la casa per arribar al despatx. El que es ara el dormitori principal i el lavabo és el que converteixo en despatx perquè és la sala més àmplia i amb més llum natural de tota la casa. Destinaré la zona que abans feia de galeria a la cuina ja que, és l’habitació amb més finestres i, per tant, millor ventilació. El que era abans una habitació individual passarà a ser el lavabo i, per tal de complir les normes del Código Técnico de la Edificación (CET), aquest haurà de tenir una obertura d’admissió. El que és actualment la cuina passarà a convertir-se en l’habitació de l’estudi a la que hi posarem un fals segon pis aprofitant l’altura del sostre per tal d’utilitzar més l’espai i que servirà de vestidor.

Les reformes perquè sigui sostenible consisteixen en aplicar una sèrie d’instal·lacions com són la calefacció per sostre radiant i plaques termosolars i fotovoltaiques a més d’una sèrie de productes per intentar que la casa sigui el més eficient possible com són:

- bany i cuina situats a la vora de l’escalfador d’aigua - instal·lar bombetes de baix

consum - utilitzar un wc amb descàrregues

de 6/3 litres per reduir el consum d’aigua - pintar la casa amb pintura de

baixa o nul·la toxicitat - parquet fet de bambú(material

eficient i renovable) - posar plantes natives al jardí ja

que minimitzen la necessitat d’aigua externa - posar electrodomèstics de classe

A o A+

CONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONSCONCLUSIONS He de dir que no tots els objectius s’han complert. I és que si que he pogut actualitzar la casa, convertir-la en un habitatge que fos estudi al mateix temps i conèixer la història de Santa Coloma, però he comprovat que, actualment, una casa de les característiques d’aquesta no pot ser totalment autosostenible ja que hi ha moltes instal·lacions necessàries com són tancs d’aigua o redistribucions de les canonades que no es poden aplicar a una

Page 147: XXVI Jornades Científiques

144

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

casa ja construïda. També necessitaríem una quantitat força gran de plaques fotovoltaiques i termosolars per aconseguir acumular prou energia/calor com per no dependre de la xarxa elèctrica de la ciutat en cap circumstància; i això, tenint en comte les dimensions de la casa i la seva situació no és viable. Gràcies al gran esforç i les hores dedicades, s’ha pogut trobar una nova distribució de l’habitatge que permet tenir la casa dividida en dues zones sense que les activitats pròpies d’una influeixin en les de l’altra. També s’ha fet un bon treball amb la decoració i el disseny dels espais intentant que fos agradable i, no tant modern com es volia al principi sinó més aviat, l’estil de la decoració és de conciliació entre mobles i elements molt moderns entre altres antics, originals del moment de construcció de la casa. Aquesta fusió entre antiguitat i modernitat ens ofereix uns contrastos que donen a la casa un ambient únic. A més, gràcies a l’ajuda de les persones del poble que m’han explicat experiències pròpies, he pogut saber com es vivia abans a Santa Coloma i, sobretot, què era abans Santa Coloma. Així doncs, mentre anava fent el treball, poc a poc vaig anar trobant nous objectius resumits en la paraula “homenatge”. Aquest treball sobre arquitectura, s’ha fet sobre una base d’homenatge a la vila de Santa Coloma de Gramenet i, en concret, a la petita casa que fa cantonada entre el passeig mossèn Jaume Gordi i el carrer Rafael de Casanovas. És un homenatge al poble en quant intento demostrar, que és una ciutat amb una història molt llarga que va des del poblat iber que hi ha al Puig Castellar fins als milers d’habitants que viuen avui en dia a la ciutat i que, contràriament a la idea que molta gent en té, no és només una ciutat caòtica amb molts immigrants, sinó que és també una part de la població que sembla invisible pels de fora, aquell conjunt de gent del poble, que hi han

viscut tota la vida i que es coneixen entre ells pels seus sobrenoms propis o de la seva família i que, per desgràcia cada cop són menys.

Page 148: XXVI Jornades Científiques

145

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

HIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESIHIPÒTESISSSS La hipòtesi principal és que és possible construir un semàfor que funcioni únicament amb energies renovables. L’objectiu és construir-lo només amb plaques fotovoltaiques, sense corrent continu. A part d’això, també volia comprovar mitjançant càlculs si un semàfor que funcionés amb energies renovables reduïria costos econòmics i energètics. El perquè d’aquesta investigació és que he cregut que és possible dur-la a terme i, a part, perquè es podria fer un bé a la societat suposant que es pugués reduir el cost econòmic de l’energia que gasten els semàfors. SEMÀFORS I ENERGIASEMÀFORS I ENERGIASEMÀFORS I ENERGIASEMÀFORS I ENERGIA Un semàfor, és un dispositiu la funció del qual és regular el trànsit de vehicles i vianants a les ciutats. Normalment estan situats a les interseccions de carrers. Evidentment, els semàfors funcionen amb energia i, per tant, podem establir una relació entre l’evolució dels semàfors i la seva eficiència energètica. Els semàfors es troben a les ciutats, les quals són una gran font d’energia i una gran consumidora d’aquesta. El semàfor extreu l’energia per al seu funcionament, de la xarxa elèctrica, però això comporta un gran consum, ja que en una ciutat hi ha un elevat nombre d’aquests dispositius. Tenint en compte que estan funcionant 24 horas al dia, 365 dies l’any, això resulta un malbaratament energètic molt gran. D’energies n’hi ha de molts tipus, però per dur a terme el nostre prototip ens centrarem en les energies

renovables, més específicament en l’energia solar. DISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTALDISSENY EXPERIMENTAL Per construir el prototip de semàfor solar havia de tenir en compte unes quantes coses. Per començar, per fer que el semàfor canviés d’òptica vaig fer un regulador mecànic, ja que un d’electrònic era molt sofisticat. Aquest regulador mecànic està format per un pot d’alumini que gira gràcies a un motor elèctric amb reductor. Després, per fer les plaques solars, s’utilitzen 20 plaques de 0.45 V cadascuna connectades en sèrie, que en total fan una suma de 9 V, energia suficient per fer que s’il·lumini una òptica. Per fer les òptiques es fan servir 3 Leds d’1 cm de diàmetre connectats en sèrie.

VIABILITAT DELS SEMÀFORS SOLARS A BADALONAVIABILITAT DELS SEMÀFORS SOLARS A BADALONAVIABILITAT DELS SEMÀFORS SOLARS A BADALONAVIABILITAT DELS SEMÀFORS SOLARS A BADALONA _____________ Autor Tutor Pau Llucià GrisPau Llucià GrisPau Llucià GrisPau Llucià Gris Oriol Díaz FontOriol Díaz FontOriol Díaz FontOriol Díaz Font Centre Col·legi Mare de Déu de l’AssumpcióCol·legi Mare de Déu de l’AssumpcióCol·legi Mare de Déu de l’AssumpcióCol·legi Mare de Déu de l’Assumpció

Page 149: XXVI Jornades Científiques

146

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona

CONCLUSIÓ FINALCONCLUSIÓ FINALCONCLUSIÓ FINALCONCLUSIÓ FINAL

Una vegada realitzat tot el guió del treball, incloent-hi el prototip, la recerca d’informació i de dades, i l’anàlisi d’aquestes, he arribat a la conclusió que el sistema de la manera que jo el plantejava, és a dir, alimentant tots els semàfors d’una ciutat amb energia solar, amb la tecnologia actual, és totalment inviable, ja que no és possible ubicar prop de cada cruïlla de semàfors tot el volum de plaques i bateries que caldrien. Com a primera solució, es podria plantejar la construcció

de camps d’energia solar de grans dimensions i alimentar totes les cruïlles des dels camps. El cost econòmic d’aquesta solució és desorbitat, ja que s’hauria de cablejar tota la ciutat per tal de dur l’energia a totes les cruïlles. Com a segona solució, es pot plantejar vendre l’energia produïda en aquests camps a les companyies elèctriques i recuperar-la després a través de les seves línies de corrent continu. D’aquesta manera es podria aconseguir el cost zero de la instal·lació semafòrica d’una ciutat. Cal dir, que aquest no era l’objecte d’estudi de la meva investigació. Com a conclusió final, crec que per tal d’aconseguir que la meva teoria sigui certa, ens hem d’esperar que evolucioni la tecnologia de les plaques solars o de les bateries.

Page 150: XXVI Jornades Científiques

147

XX

VI J

orna

des

Cie

ntífi

ques

d’E

nsen

yam

ent S

ecun

dari

de B

adal

ona