ZONA ALTA BCNrevistapetits.com/revista/petits_num2_za.pdf · Revista número 2 Noviembre 2015...

9
www.revistapetits.com ® ZONA ALTA BCN

Transcript of ZONA ALTA BCNrevistapetits.com/revista/petits_num2_za.pdf · Revista número 2 Noviembre 2015...

Page 1: ZONA ALTA BCNrevistapetits.com/revista/petits_num2_za.pdf · Revista número 2 Noviembre 2015 Edita: Clever Publicity SL Director: Jordi Conill Martin Telèfon: 670 586 205 Publicitat:

www.revistapetits.com

®ZO

NA A

LTA

BCN

Page 2: ZONA ALTA BCNrevistapetits.com/revista/petits_num2_za.pdf · Revista número 2 Noviembre 2015 Edita: Clever Publicity SL Director: Jordi Conill Martin Telèfon: 670 586 205 Publicitat:

Revista número 2Noviembre 2015

Edita:Clever Publicity SL

Director:Jordi Conill Martin

Telèfon:670 586 205

Publicitat:[email protected]

Dipòsit legal:B. 22090-2015

web:www.revistapetits.com

Foto portada:Javier Zamorahttp://www.contrastephoto-boutique.com/

Cap part d’aquesta revista, incloent text, fotografies, il.lustracions, mapes o altres gràfics no poden ser reproduïts sense el consentiment escrit de l’empresa editora. L’empresa editora no es responsabilitza de les opinions contingudes en els articles publicats.

CEFAMI

Nutrició i salut

Psicologia salud Papas quiero un móvil !!!

Nos encontramos en un momento social y per-sonal donde las nuevas tecnologias avanzan a un ritmo difícil de atrapar por las personas mayores, nuestros hijos e hijas dominan mu-cho más que nosotros y así nos es difícil saber donde ponemos los limites, cuando y como es válido y necesario o cuando no.

¿Y quién marca la necesidad?

• los padres y madres para saber donde es-tán y poder localizarlos

• los chicos y chicas: “ soy el/la única que no tengo….” , “ no me puedo enterar de los deberes,…” …

Desde el criterio, quizás ya ca-duco, de que con “el inicio de la ESO ( 12 años) ya tendrás un móvil”, hasta la aparición de smartphones aptos para niños de 6 años, nos encontramos con un abanico muy amplio y que en todo caso lo que po-demos constatar es que cada vez la edad disminuye.

Las madres y los padres de-berían, antes de adquirir cualquier móvil, infor-marse adecuadamente de las opciones que presenta y de las configuraciones que se deberían realizar, ejerciendo un correcto con-trol parental y protegiendo a los menores, res-tringiendo el acceso a webs, aplicaciones o a ciertas llamadas.

Consideraciones a tener presente:

• Las nuevas tecnologías son herramientas excelentes de aprendizaje, con un alto contenido cognitivo.

• Un móvil no es una videoconsola, pero en numerosas ocasiones así se conside-ra y se deja de forma reiterada como tal,

ello puede suponer el riesgo de acceder a contenido inapropiado, datos o aplica-ciones no recomendables, que al mismo tiempo pueden conllevar un gasto econó-mico no previsto.

• Un móvil no es un juguete, para jugar exis-ten las videoconsolas. Hay que educar en el uso y consumo responsable y en los rie-gos que existen en internet.

• Hay que tener las ideas y normas bien es-tablecidas: consumo responsable, a qué hora se apaga, por la noche los padres guardan el móvil, no debe interferir la vida

familiar ni la escolar, en que momentos se puede o no utilizar, ….

El uso problemático del teléfono móvil es un fe-nómeno emergente en nuestra sociedad, que parece afectar especial-mente a la población ado-lescente. El conocimiento acerca del uso problemá-tico de esta tecnología re-

sulta necesario, dado que puede desarrollarse un patrón comportamental con características adictivas.

El rasgo de personalidad más consistente aso-ciado a la adicción al teléfono móvil , es la baja autoestima y la extroversión se relaciona con un uso más intenso. El teléfono móvil puede lle-gar a generar modificaciones del estado de áni-mo, ansiedad, sentimiento de inseguridad con efectos invalidantes, miedo a salir sin él, tener que volver a por él si se olvida y/o no ser capaz de hacer nada sin el móvil y a producir efectos secundarios en la salud, sobretodo efectos en el sueño debidos a su uso descontrolado hasta altas horas de la noche.

Maria Ferre EspinPsicóloga col.núm.1361SERVEIS INTEGRALS DE PSICOLOGIA

c/Anselm Clave núm.28 Sant Boi de Llobregat Tel.93 652 83 32

Capítol 11:

12

La nit de nadal

Viatjar en família:

8

14El nen roncador: S'ha de tractar?

7

Page 3: ZONA ALTA BCNrevistapetits.com/revista/petits_num2_za.pdf · Revista número 2 Noviembre 2015 Edita: Clever Publicity SL Director: Jordi Conill Martin Telèfon: 670 586 205 Publicitat:

Els pares volem que els nostres fills mengin bé per tal que gaudeixin de bona salut.Tenim infor-mació que ens arriba de moltes fonts i la pu-blicitat dels aliments que també juga un paper important ja que atrau la nostra atenció i també la dels nostres fills. Avui us porto aquests cinc consells que us poden ajudar:

1. La compra la fem els pares, els nens hi participen. Els adults som els que hem de decidir, no podem deixar que les se-ves peticions ens arrosseguin a comprar aliments que no són nutricionalment cor-rectes. Els productes per a nens acostu-men a tenir molts més greixos i sucres, així, els hi hem de deixar escollir d'entre les opcions que nosaltres ja hem “pre-se-leccionat”. A la peixateria i a la fruiteria po-dem fer que es diverteixin i s’involucrin en escollir aliments com el peix, la verdura o la fruita, afavorint així la seva acceptació.

2. Quan abans millor i cadascú al seu rit-me. Les preferències alimentàries s’ad-quireixen molt aviat, així quan abans intro-duïm tot tipus d’aliments saludables molt millor. A l’hora de la introducció d’aliments i de menjar deixem que cada nen vagi al seu ritme i a la seva manera, hem de dei-xar que sigui autònom evitant donar-li de menjar per “guanyar temps”. El nen no ha de percebre que menjar és una imposició.

3. Els dolços són el que són. Si els prenem en ocasions especials i dins del context d’una alimentació saludable no tindrà gaire trans-cendència negativa per a la salut. Eviteu que els dolços substitueixin la fruita, que formin

part habitual del berenar o que estiguin so-vint presents en forma de sucs o begudes refrescants. No hem de transmetre als nos-tres fills que els dolços són dolents, però sí que són aliments per prendre de tant en tant.

4. El menjar no és mai ni un premi ni un càstig. Hem de procurar desvincular-ho, demostrar l’estimació o el reconeixement de les coses ben fetes amb abraçades, elogis i temps dedicat. Si els hi donem aliments com a premi generem un mecanisme pel qual en el futur ells poden fer servir erròniament el menjar per afrontar l’estrès, l’ansietat o les emocions negatives. I quan castiguem amb un aliment, el missatge rebut és “aquest ali-ment és dolent”.

5. Eviteu el típic menú infantil. Quan sortiu a menjar fora és una excel·lent oportunitat per tal que el nen tasti aliments i receptes. Se-gurament hi haurà un peix, una pasta, unes verdures, etc, cuinades molt millor, o dife-rent, que a casa. Llavors sortim de la poc original opció dels macarrons o canelons. Si el que ofereix el restaurant pels grans ens sembla bo, per què no ho ha de ser pels nens?

I no oblideu que els nens imiten als pares, així que no hi ha millor manera de transmetre bons hàbits que amb el nostre exemple. Bon profit!

Laura Isabel ArranzAssessorament nutricional familiar i individual

www. gananutricion.es Contacte: info@ gananutricion.es

Nutrició i salut

sal

ud

Nens que mengen saludable:

5 idees clau

Activitats, formació i assessorament nutricional per a totes les edats. Activitats per a escoles, biblioteques, associacions i altres grups. Orientació alimentària per a famílies. Elaboració de menús personalitzats i seguiment dietètic. Consultes i dietes personalitzades, presencials i online.

www.gananutricion.es Contacte: [email protected] Telf. 686353265

Gaudeix menjant sa i aprenent amb nosaltres !!

Nut

rició

Les Escoles Thau Barcelona i Thau Sant Cugat pertanyen a la fundació privada Institució Cultural del CIC.

Av. d’Esplugues, 49-53 | 08034 Barcelona | T. 93 203 03 04(Aparcament en el mateix centre)

Escola concertada per la Generalitat de Catalunya

A l’escola sóc feliç

Vine a conèixer el nostre projecte.

Visites personalitzades durant tot el curs.

www.iccic.edu/thaubcn

Descobrim el món tot aprenent a llegir i a escriure

4

Millorem l'anglès dels teus fillsjugant, de manera naturali en el seu dia a dia

[email protected] 145 600

cangurs · professors · au-pairs · suport de conversa

Trobes a faltar altres serveis? També oferim altres idiomes, tallers lúdics en anglès (ball,

cançons, manualitats), casals de vacances a casa, escapades rurals d'immersió a l'anglès...

Informe

u-vos a:

Ens adaptem a les vostres necessitats.Només seleccionem persones de confiança

i amb la formació requerida.

Amb idiomes

Page 4: ZONA ALTA BCNrevistapetits.com/revista/petits_num2_za.pdf · Revista número 2 Noviembre 2015 Edita: Clever Publicity SL Director: Jordi Conill Martin Telèfon: 670 586 205 Publicitat:

Actualment el baix rendiment escolar és una de les majors preocupacions del sistema ed-ucatiu. En els darrers estudis científics des de la perspectiva de les neurociencies s’ha dem-ostrat que la 1ª causa de fracàs escolar es deu als Trastorns de l’aprenentatge ( Dislèxia, Trastorn de Llenguatge, Dèficit d’atenció, de funcions executives, o Discalcúlia) ( Shsywitz, 2012). Shsywitz al 2010 ja afirmava que la Dislèxia juntament amb les dificultats d’atenció era, la 1ª causa de fracàs escolar.

A l’hora de pensar en la prevalença de la Dis-lèxia, cal pensar que ens movem dins d’un contïnum i no una categoria.

Els estudis llegits de la comunitat científica in-ternacional situen la prevalença per sobre de un 20%. A Espanya per sobre del 15 % de la població escolar. Dra. Pennington al Regne Unit parla tambe d’un 15% de la població en edat escolar.

Els alumnes que estan en un percentil lector per sota de 25% ja indiquen problemes en la lectura. La qual és poc fluida, no automàti-ca, manca velocitat i agilitat. Alumnes que els costa llegir, que els fa mandra posar-se a es-tudiar i sovint entren en un bucle de dificultats acadèmiques que comporten moltes vegades problemes d’autoestima i inseguretat.(Wilson et al, 2009)

Sovint les dificultats lectores van acompanya-des de dificultats d’atenció i executives.

Quantes vegades no ens trobem alumnes que ens comenten que se’ls oblida el que aprenen ràpidament, que els costa organitzar-se i pla-nificar-se, que els costa concentrar-se una es-tona llarga, o tenen escàs control emocional

El dia 25 de novembre a les 18 h (A Trade Center de Sant Cugat del Vallès) UNDEV ha organitzat una xerrada , oberta, i de carácter gratuit que comptarà amb la presència d’ un dels professionals amb més renom actual-ment a Espanya:

en Dr. Antoni Ramos Quiroga (Psiquiatra .Cap de la Unitat de TDAH de l’hospital de Vall He-bron ) que ens informarà de les darreres in-vestigacions al respecte.

comunicació @undev.cat

Dificultats d’aprenentatge, llenguatge i conducta

Dr. Manel Roig-Quilis: Neuròleg Infantil. Ex Cap de Servei Neurologia pediàtrica Hospital Vall d’Hebron . Assessor Neurològic de Clínica Quiron i UNDEV Teresa Vilardaga: Psicopedagoga. Màster neuropsicologia Infantil. Màster Trastorns de l’aprenentatge Màster Psicologia Infantil. Logopeda. Recerca VH. Gemma Calvet: Psicòloga Infanto-juvenil. Màster Recerca i Intervenció del Llenguatge i Psicologia Clínica Belén Cumplido: Logopeda. Especialista en Educació Especial. Raquel Frías: Neuropsicòloga. Master en Diagnòstic i Rehabilitació Neuropsicològica i Psicologia Clínica

Nutrició i salut

Psic

ologia

sal

ud

Avenços en el coneixement de la dislexia. Impacte en el rendiment escolar

Un complet club d' activitats, diversió i aprenentatge per a

cada edat.

KIDS CLUBI

BABYS CLUB

HOTEL HOLIDAY INN ANDORRA

introduint codi promocional PETITS a la web

obtindran un 10% de descompte directe en qualsevol reserva.

6

Page 5: ZONA ALTA BCNrevistapetits.com/revista/petits_num2_za.pdf · Revista número 2 Noviembre 2015 Edita: Clever Publicity SL Director: Jordi Conill Martin Telèfon: 670 586 205 Publicitat:

La nit de nadal

Capítol 11:

A la DRAKY li agradaven molt aquest dies en els que agafada de la mà de la seva mare ana-ven a comprar tot el que els hi faria falta pel dinar de Nadal.

Tot el poble estava ple de llums de colors, la neu ja cobria part de les voreres i el fred feia que el seu nas semblés pintat de vermell però això no l’importava gens, estava molt feliç per-què aquest any el dinar de Nadal seria molt i molt especial.

L’avi Drak complia 100 anys!! Vindria tota la fa-mília al complet, avis, tiets, cosins….tots!!

Era emocionant només de pensar-ho!!

- Mare, que farem per dinar?

- Doncs encara no ho sé…..potser farem sopa de galets i gall d’indi farcit, de postres torrons i neules i també un super pastís amb 100 espelmes! Què et sembla?

- Genial mare! M’agrada molt!

Un cop a casa, mentre la mare guardava el menjar a la nevera i ella es treia el fred i s’es-calfava al costat de la xemeneia encesa, va pensar que estaria bé preparar alguna sorpre-sa per a l’avi i va cridar el seu germa:

- DRUK, on ets? Vine que

et vui dir una cosa

- Ja vaig…..què vols ara?

- Crec que podríem fer alguna cosa per a l’avi DRAK……

- Si, ja ho havia pensat…què et sembla si fem un dibuix?

- Molt bé! Li donarem junt amb el regal que li han comprat entre tots! podem fer-ho en una cartolina gran i així els cosins també podran dibuixar!

El dia del dinar de Nadal va ser fantàstic, el menjar estava boníssim ja que la mare era una gran cuinera i l’avi Drak molt emocionat va bu-far les espelmes del pastís amb l’ajuda de tots els nens, després va dir unes paraules:

- Moltes gràcies a tots per aquesta festassa, per a mi el més important de tot és que avui estiguem tots junts! I ara que us sembla si cantem una nadala!

Van cantar tots junts, van ballar i la festa es va allargar fins a la nit.

escrit: Glòria Figuerolail·lustració: Héctor Grau

Al matí la DRAKY es va aixecar i va pensar que havia estat el millor Nadal de la seva vida!! Tan de bo sem-pre fos igual!!

ESCOLA SOLC

EDUCANT CIUTADANS

I CIUTADANES DEL SEGLE XXI

Continuïtat amb centres de Batxillerat adscrits

Prioritzem una educació basada en l’alfabetització múltiple, la igualtat de gènere, l’educació emocional, les destreses tecnològiques, el coneixement de les llengües estrangeres, l’educació en els valors democràtics i, especialment, la capacitat crítica del nostre alumnat.

L’Escola Solc, nascuda el 1979, té una clara vocació d’impuls cap al futur i de construcció d’un projecte obert, interdisciplinari i en constant evolució.

Entrevistes personalitzades durant tot el curs

www.escolasolc.cat

932061313

Page 6: ZONA ALTA BCNrevistapetits.com/revista/petits_num2_za.pdf · Revista número 2 Noviembre 2015 Edita: Clever Publicity SL Director: Jordi Conill Martin Telèfon: 670 586 205 Publicitat:

Escola Isabel de Villena

75 anys formant persones i educant mirant cap al futur

Eduquem en el gust per aprendre des de la llibertat, el respecte i el compromís amb el món

Escola concertada per la Generalitat de Catalunya

FUNDACIÓ CARME SERRALONGA

Educació dels 3 als 18 anys: Ed. Infantil, Primària, ESO i Batxillerat • Escola laica, catalana, pluralista i respectuosa• Fem persones reflexives, amb esperit crític i coherent • Escola catalana amb projecció europea • Reflexió pedagògica, innovació i creativitat • Equip humà estable i compromès • Creu de Sant Jordi (1988) • Anglès des de P3 • 2a llengua estrangera des de 5è de primària • Menjador, activitats i tallers de migdia impartides per professors • Projectes de treball: la investigació és la base per a aprendre • Tecnologia integrada en l’aprenentatge • Plans de lectura i Biblioteca activa

Carrer Joan Miró s/n. 08950 Esplugues de Llobregat – Tel. 933 718 208, 933 718 598 www.villena.cat – [email protected]

El desarrollo integral del niño depende en gran parte de la correcta evolución de su visión. El 80% de la información que llega al cerebro humano lo hace a través de los ojos. Así pues, disponer de una correcta salud visual constituye el primer eslabón en la cadena de aprendizaje.

Aprendemos a ver durante los primeros años de vida. La maduración de la visión se inicia en el nacimiento y culmina aproximadamente a los 8-9 años de edad, siendo los 4 primeros los de mayor progresión. Es primordial la detección precoz de cualquier anomalía ocular durante esta etapa de plasticidad, pues hay ciertas patologías que si no se detectan a tiempo pueden ser irreversibles.

Durante la etapa escolar y en la adolescencia es frecuente la aparición de ametropías, como la miopía, hipermetropía y astigmatismo, que a su vez pueden derivar en otros problemas, como el estrabismo y la ambliopía u “ojo vago”. Los problemas visuales no corregidos son una causa frecuente de falta de atención y distracción en clase así como de poca constancia e interés a la hora de realizar las tareas. Un niño que no ve bien no podrá seguir correctamente las explicaciones de la pizarra, ni leer y estudiar con comodidad. La principal consecuencia de todo ello será la obtención de unas bajas calificaciones académicas y un descenso en el rendimiento escolar. Parpadear en exceso, adoptar posiciones anormales de la cabeza durante el estudio, lagrimeo, dolor de cabeza, enrojecimiento ocular o falta de concentración son algunos de los signos y síntomas que pueden indicar que existe un problema en la visión.

Muchos alumnos son tachados de “malos estudiantes” cuando en realidad esconden

un defecto visual no diagnosticado. Estudios recientes apuntan a que aproximadamente el 20-30% de los casos de fracaso escolar tienen su origen en problemas visuales, porcentaje que sigue siendo elevado, teniendo en cuenta que en la mayoría de ocasiones se trata de un defecto refractivo que precisa de una simple corrección óptica con gafas o lentes de contacto.

La vuelta al cole implica el regreso a muchas horas de trabajo visual. Además, en la actualidad, a los libros de texto tradicionales se unen las pantallas de ordenador y otros dispositivos digitales, exigiendo a los alumnos un grado de esfuerzo ocular mayor. Se

recomienda una revisión ocular anual a todos los niños, aunque no se haya detectado ningún problema. Así pues, el inicio del curso académico resulta un momento idóneo para realizar una exploración oftalmológica completa por parte del especialista, para descartar posibles problemas visuales y asegurar el mejor rendimiento del niño en su escolarización

Dra. Idoia Rodriguez Maiztegui

Centro de Oftalmolgia

Nutrició i salut

Oftalm

olog

ía

sal

ud

Salud visual y fracaso escolar

10

Page 7: ZONA ALTA BCNrevistapetits.com/revista/petits_num2_za.pdf · Revista número 2 Noviembre 2015 Edita: Clever Publicity SL Director: Jordi Conill Martin Telèfon: 670 586 205 Publicitat:

Especial Ped

iatria

farà el nen més vulnerable a les malalties de tot tipus. Podríem dir que un nen mal dormidor probablement serà un nen ma-laltís... D'altra banda sabem que el son REM està implicat en la regulació dels pro-cessos afectius i cognitius així com en la maduració del cervell. Això implica que els processos d'atenció, concentració i me-mòria (que després repercutiran al rendi-ment escolar) s'esgoten llevat que el son nocturn (son REM) sigui òptim. De fet la li-teratura científica anglosaxona explica que els nens que dormen poc i/o malament de forma crònica estàn "condemnats" a ser els "second best", però mai arribaran a ser el primers.

Alguns autors han demostrat que els nens roncadors, sense tenir en compte la gra-vetat de la presència de l'obesitat o l'índex d'apnea-hipopnea, tenien més pobre qua-litat de vida i més símptomes depressius que els nens que no eren roncadors. Així mateix, la irritabilitat i fatiga apareixen com altres símptomes associats amb diferènci-es significatives entre els nens no-ronca-dors i els nens que presenten roncs. Se-gons el qüestionari infantil comportament Checklist (CBCL), els nens que ronquen tenen més símptomes d'internalització, especialment símptomes ansiós – de-pressius i una major reactivitat emocional

que els no-roncadors. En les proves que mesuren l'atenció auditiva i el coneixement lingüístic (CI verbal), els nens roncadors responen pitjor que els no-roncadors.

Així dons el ronc es principalment un sig-ne que ens ha de fer sospitar de la pre-sencia d’apnees del son (parades respi-ratòries nocturnes). Es clar que, aquestes parades respiratòries nocturnes s’han de tractar per preservar la salut del nen, però els últims estudis ens demostren que la presencia aïllada del ronc pot portar també problemes de salut en els nens tot i que no hi hagin apnees.

Donat que tant les proves diagnòstiques que es fan a les Unitats de Son com els tractaments (habitualment treure les amíg-dales i/o carnots) que fan els Otorinolarin-gòlegs o be els dispositius intraorals son altament efectius, recomanem que quan es detectin roncs en els nens, es consulti amb el pediatra o Unitat de Son.

Per garantir la salut del nen és imprescindible que aquest dormi be i que dor-mi el temps necessari.

Durant el son es produei-xen innombrables proces-sos biològics bàsics per al bon funcionament del cos. Una de les més im-portants, encara que no la única, és la secreció d'hor-mona de creixement que es produeix durant el son profund (N3) en la seva major part.

Els nens amb problemes de son -com en nens roncadors amb apnees – mostren un desenvolupa-ment pondo-estatural dis-minuït respecte al desen-volupament normal.

D'altra banda, no dormir prou, augmenta el risc d'obesitat, diabetis i pro-blemes cardiovasculars.

Segons un estudi recent, els nens que dormen menys hores i tenen un horari de son desorga-nitzat, presenten quatre vegades més risc de ser obesos (molt important si tenim en compte que ac-tualment aproximadament el 40% de la població in-fantil és obesa...)

A més, aquests nens tam-bé tenien un major risc de patir problemes cardio-vasculars i pre- diabetis. El son està estretament relacionat amb el sistema immunològic, per aquesta raó un son poc reparador

Francisco J. Segarra Isern

Somnólogo (Experto en Medicina del Sueño por la European Sleep Research Society)

Clínica del Sueño Estivill – www.doctorestivill.es

(Instituto Universitario Quiron Dexeus y IDC Hospital General de Cataluña. Barcelona).

EL NEN RONCADOR, S'HA DE TRACTAR?

SAHS ClínicaSíntomes-Signes diurns

Cansament

Mal de cap

Respiració bucal

Hipersomnolencia

Trastorns de l’ actitut y comportament

Hiperactivitat

Inatenció

Agresivitat

Baix rendiment escolar

Dr. E. Estivill. Neurofisiólogo y Pediatra. Experto en Medicina del Sueño por la ESR

Director Clínica del Sueño Estivill. Barcelona

SAHS Clínica Síntomes-Signes nocturns

Ronc

Respiració dificultosa

Son inquiet-Despertars frequents-Canvis posturals

Respiració bucal

Pauses respiratories

Sudoració excessiva

Hiperextensió del cap

Enuresis

Parasomnias (malsons, terrors nocturns....) Prevalencia no establerta (1-3%, probablemente superior).

Edat d’ aparició: 2 a 6 años.

No preferencia por sexes.

12 13

Page 8: ZONA ALTA BCNrevistapetits.com/revista/petits_num2_za.pdf · Revista número 2 Noviembre 2015 Edita: Clever Publicity SL Director: Jordi Conill Martin Telèfon: 670 586 205 Publicitat:

14 15

Ya sea en el de-

sayuno, el almuerzo, la cena o en un sabroso

aperitivo, el restaurante Grill ofrece opciones equilibradas, exquisitas y de gran calidad.

Con Novotel, disfrutará de una relajante comida en un ambi-

ente agradable y elegante

En Novotel reina el espíritu familiar

Habitaciones familiares para pasar unas noches fantásticas y despertarse felices, con áreas de

juego adaptadas, menús equili-brados y mucho más.Con Family & Novotel, los niños son nuestros

invitados más mimados y sus padres se sienten de lo más

tranquilos

Zona de Spa y relajación situada en el

Hotel Mercure justo al lado de facil acceso.

*Todo el año y en todo el mundo, el alojamiento y el desayuno son gratis para dos niños menores de

16 años que compartan la ha-bitación con sus padres o abuelos, siempre y cuando todos esten en

el mismo régimen de pensión.

Zona de

Juegos en el Hotel Mercure justo al lado. Con parque de Bolas ,

maquinas de videojuegos, ect... para que los niños se diviertan mientras los

padres descansan tranquilamente

HOTEL NOVOTEL ANDORRA 4****

Page 9: ZONA ALTA BCNrevistapetits.com/revista/petits_num2_za.pdf · Revista número 2 Noviembre 2015 Edita: Clever Publicity SL Director: Jordi Conill Martin Telèfon: 670 586 205 Publicitat: