Download - 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa (nucli estratègic)

Transcript
Page 1: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

 

Pla Estratègic pel DesenvolupamentPla Estratègic pel Desenvolupament Econòmic de La Garrotxa

PRELIMINAR CORE ESTRATÈGICSetembre 2014

Page 2: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

SUMARI• 0. El moment crític d’un Pla Estratègic• 1. Síntesi Diagnosi prèvia• 2. La visió externa2. La visió externa• 3. La percepció interna4 L i t t ió t tè i• 4. La interpretació estratègica

• 5. Benchmarking territorial• 6. Una valoració de les condicions de maduració pel PEmaduració pel PE

• 7. Propostes preliminars de Core Estratègic

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 2

Page 3: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

0. El moment crític d’un Pla Estratègicg

• Estem d’acord, de debò, en l’anàlisi?– En la lletra (perquè estem com estem?)

– En la música (com expliquem com estem?)En la música (com expliquem com estem?)

• Quines expectatives reals tenim?– Què estem en condicions de fer?

– Què estem disposats a fer?

• Quins dilemes hem de saber superar?Quins són els èmfasis prioritats?– Quins són els èmfasis, prioritats?

– Quines apostes, quines renúncies?

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 3

Page 4: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

1. Síntesi diagnosi prèvia (1)g p ( )• La Garrotxa té un notable equilibri, sostingut en el temps, entre les funcions 

residencials i productives a Catalunya. En relació al seu entorn predomina la funció id i lresidencial. 

• Té una tendència de llarg termini (1991‐2010) d’evolució positiva en termes de producció i renda per càpita en relació a Catalunya.

• En els darrers quinze anys ha augmentat un 30% l’obertura de la comarca. Bracons equilibra el nexes cap a ponent sense disminució dels nexes a llevant.

• La crisi ha impactat en l’ocupació de forma relativament menys acusada que a p p y qCatalunya, perdent 10 punts percentuals menys a la Construcció i Immobliària i a Serveis Empresarials.

• El tradicional fort pes de la indústria continúa sent un tret característic  el 2012, p ,tanmateix les activitats pròpiament urbanes tenen un singular pes en el Valor Afegit.

• La base econòmica agroindustrial i la no dependència, en la renda, de lesLa base econòmica agroindustrial i la no dependència, en la renda, de les prestacions socials i les rendes externes, permet abordar  l’aprofitament de les oportunitats de l’economia global.

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 4

Page 5: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

1. Síntesi diagnosi prèvia (2)g p ( )• En la percepció dels mitjans de comunicació,  sobresurten el Turisme, la 

Innovació i la cooperació com a elements estratègics de desenvolupament.• Les característiques productives de La Garrotxa es relacionen directament 

amb els eixos temàtics de l’estratègia d’especialització intel∙ligent de Catalunya RIS3CAT.

• Les oportunitats de desenvolupament econòmic també poden estar relacionades amb el futur de grans projectes territorials en l’àmbit Pirineus , Logística i Accessibilitat.

• L’escenari tendencial preveu que la recuperació de l’ocupació no es produirà fins a partir de 2016, amb manteniment en tot cas de xifres d’atur molt superiors a abans la crisi.

• La recuperació de l’ocupació en l’escenari tendencial 2020 es concentrarà en el Comerç, l’hostaleria i el turisme i en els Serveis Col∙lectius.

• El primari indústria i energia continuarà sent el sector amb més ocupacióEl primari, indústria i energia continuarà sent el sector amb més ocupació al 2020, tot i que la generació de nova ocupació sigui menys intensa en comparació amb les activitats terciàries. 

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 5

Page 6: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

2. La visió externa

Consens DissensAntecedent aïllament Paper del Parc / Potencial 

volcans

Riquesa relativa Lideratge reconegut

Cohesió / Identitat de grup Impacte de l’oberturaCohesió / Identitat de grup Impacte de l obertura

Treball ben fet / Alta reputació

Influència a CATreputació

Baixa visibilitat a CAT

Punts forts reconegutsPunts forts reconeguts (indústria, Turisme)

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 6

Page 7: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

3. La percepció interna p p

Consens Dissens / IncertesaEquilibri/sostenibilitat com a valors a mantenir

Expectatives Pla Estratègic

Grans Potencialitats (ara Estat equilibri / desequilibriGrans Potencialitats (ara individualitzades / parcials)

Estat equilibri / desequilibri socioterritorial

El llegat de territori aïllat limita  Parc / Magnitud potencial turisme gl’obertura actual

g p

Dificultat assumir nous entorns cooperació

Impacte oberturacooperació

Insuficiències d’escala

Baixa atractivitat del sector d’activitatBaixa atractivitat del sector d activitat de coneixement i d’activitats sense ànim de lucre

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 7

Page 8: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

4. La interpretació estratègica (1) p g ( )

• Perquè estem bé? És sostenible? Com?Producte Interior Brut i Renta Familiar Disponible per Càpita, Garrotxa 1991‐2010. Índex Catalunya = 100

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 8

Page 9: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

4. La interpretació estratègica (2) p g ( )• Perquè estem bé? És sostenible? Com?

1 007 = 0 96 x 1 08 x 0 972011 1,007 =  0,96 x 1,08 x   0,972011

0,966 =  0,92 x 1,09 x   0,962001

La Garrotxa en relació a CAT 1 el 2010 darrera dada disponible

0,909 =  0,95 x 1,15 x   0,831991

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 9

La Garrotxa en relació a CAT=1, el 2010, darrera dada disponible

Page 10: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

4. La interpretació estratègica (3) p g ( )L’escenari poblacional millora lleugerament la posició relativa de la Garrotxa pel que fa a taxa de dependència

Anys Catalunya Garrotxa Cat índex12001 68,98% 64,03% 0,9282002 68 97% 63 90% 0 927

Proporció de població de 15 a 64 anys sobre total

fa a taxa de dependència

2002 68,97% 63,90% 0,9272003 69,07% 63,96% 0,9262004 69,13% 64,17% 0,9282005 69,43% 64,75% 0,9332006 69,22% 65,35% 0,9442007 69 07% 65 60% 0 9502007 69,07% 65,60% 0,9502008 69,04% 65,77% 0,9532009 68,73% 65,99% 0,9602010 68,24% 65,98% 0,9672011 67,73% 65,74% 0,9712012 67 36% 65 38% 0 9712012 67,36% 65,38% 0,9712013 66,96% 65,25% 0,9742014 66,47% 65,08% 0,9792015 66,15% 65,48% 0,9902016 66,01% 65,45% 0,9922017 65,88% 65,40% 0,9932018 65,74% 65,29% 0,9932019 65,67% 65,29% 0,9942020 65,65% 65,31% 0,995

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 10

Page 11: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

4. La interpretació estratègica (4) p g ( )Ens els darrers dos decennis no s’ha assolit superar el diferencial en el perfil formatiu de la població. Probablement la immigració i eventual emigració de

Garrotxa

Nivell formatiu de la població de  16 i més anys.

formatiu de la població. Probablement la immigració i eventual emigració de població de nivell alt poden influir.  És un escenari obert a l’acció estratègica

Garrotxa

Graus 1991 2001 2011Analfabets o sense estudis 19,2% 12,4% 11,9%Primer grau 63,1% 26,4% 17,7%Segon grau 12,5% 50,3% 55,4%

Garrotxa / Catalunya. Catalunya índex= 1

Segon grau 12,5% 50,3% 55,4%Tercer grau 5,2% 10,8% 15,0%Total 100,0% 100,0% 100,0%

Catalunya

Graus 1991 2001 2011Analfabets o sense estudis 1,036 0,916 1,187Primer grau 1,119 1,177 1,319

Graus 1991 2001 2011Analfabets o sense estudis 18,5% 13,6% 10,0%Primer grau 56,4% 22,5% 13,5%Segon grau 18,0% 50,3% 56,2%Tercer grau 7,0% 13,6% 20,3%Total 100 0% 100 0% 100 0%

Primer grau 1,119 1,177 1,319Segon grau 0,695 1,000 0,985Tercer grau 0,733 0,794 0,737

Total 100,0% 100,0% 100,0%

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 11

Page 12: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

4. La interpretació estratègica (5 p g (

• Quins són els factors decisius de les tendències econòmic‐territorials?

• Obertura:– Increment ambivalències oportunitats / riscos

– Dinàmica general més competitiva (tant a les empreses com a la vida tidi )quotidiana)

– (Eventual) xocs culturals

– Governança dels canvisGo e a ça de s ca s

• Perfil sociodemogràfic:– Immigració (que la sustenta, però cal integrar)

– Detecció de segment de la població de baixa qualificació (que potser en afebleixen la taxa d’ocupació) i afecten la productivitat

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 12

Page 13: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

5. Benchmarking territorialgTerritoris amb característiques rellevants (pes industrial combinaciórellevants (pes industrial, combinació medi activitats, no centralitat regional)regional)

Al C• Alt Camp• Alcoià• Parma• Auvernia• Auvernia• Califòrnia

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 13

Page 14: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

ALT CAMP‐ Fitxa territorial ‐

Ó lREGIÓ Catalunya

PROVÍNCIA Tarragona

Comarca Alt Camp

PROVÍNCIA COMARCA ANY

Població 810.178 44.771 2013

Taxa d’activitat 65 1% 66 5 2011Taxa d activitat 65,1% 66,5 2011

% treballadors indústria 8,53% 43,4 2013

Taxa d’atur 29,5% 25,3% 2011

Superfície 6.308,2 km2 538 km2 2013

Empreses 237.756 1.384 2013

Treballadors 520.935 12.623 2013

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 14

Page 15: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

ALT CAMP‐ Estratègies ‐

Cerca d’estratègiesper a fomentar nous

• Potencialitat del parc logístic : Reserva de sól per activitats logístiques del Pla d’Ordenació Territorialper a fomentar nous

sectors oxígen i noves relacions entre elsactors nous i vells

activitats logístiques del Pla d’Ordenació Territorial

• Foment activitats d’I+D• Empresa LEAR Valls amb Centre de Recercaactors nous i vells

[Diagnosi Comarcal i Estratègies de l’AltCamp]

• Empresa LEAR‐Valls amb Centre de Recerca Europeu de la firma• Relació amb la Universitat Rovira i Virgili i la sevaFundació [Campus Extens de l’Antena delCamp] Fundació [Campus Extens de l Antena del Coneixement de la URV ubicat a Valls.]

• Sector Turístic i cultural:  Ruta del CísterInstitucions clauCambra de Comerç de VallsConsell Comarcal de l’Alt Camp

• Sector Sociosanitari: Hospital Valls com a punt de referència Intercomarcal + Gran Centre Salud Mental de referència

Consell Comarcal de l Alt CampFundació Ciutat de VallsInstitut Municipal de PromocióEconòmica de VallsUniversitat Rovira i VirgiliParc Científic i Tecnològic de Turisme iParc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci,

Centralitat del Polígon Industrial de Valls

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 15

Page 16: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

ALT CAMP‐ Resultats i exemples singulars ‐

Marca turística creada l’any 1989 Di i ió í i i i ò i d l d l’Al C C dDinamització turísitica i econòmica de les comarques de l’Alt Camp, Conca de Barberà i Urgell.Patrimoni artístic i cultural de cada una d’aquestes comarques té un     monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, g

Les aliancesGeneralitat de CatalunyaDiputació de Tarragona i Lleidaputac ó de a ago a e daConsells Comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell. Tres “marques”: Turisme de Catalunya, Patronat de Turisme de la Costa Daurada, i Ara Lleida.

Conveni entre els Consells comarcals i els dos grups d’Acció local que gestionen elsConveni entre  els Consells comarcals i els dos grups dAcció local que gestionen elsprogrames LEADER als seus Territoris: el Consorci de Desenvolupament de l’Alt Camp i l’Organisme Autònom de la Conca de Barberà. 

TAGS: TAGS: Ruta císter Santes Creus Turisme Valls Lear Valls URV 

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 16

Page 17: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

L’ALCOIÀ‐ Fitxa territorial ‐

Ó lREGIÓ Comuinitat Valenciana

PROVÍNCIA Alacant

Comarca L’Alcoià

PROVÍNCIA COMARCA ANY

Població 1.852.166 111.631 2011

Taxa d’activitat 74 9 74 01 2011Taxa d activitat 74,9 74,01 2011

% treballadors indústria ‐ 37,6 2007

Taxa d’atur ‐ 28% 2013

Superfície ‐ 540 km2 2011

Empreses ‐ 4.581 2007

Treballadors ‐ 36.715 2007

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 17

Page 18: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

L’ALCOIÀ‐ Estratègies ‐

A) Revisió d’estratègies d’especialització productiva: tèxtil (Alcoi) i joguina (Ibi)

Indústria Tèxtil Alcoi: especialització en tèxtil i confecció de la llarEstructura formativa vinculada a 

Pla Integral de Política Industrial I2+ a AlcoiL’objectiu: impulsar regenració del teixit econòmic d’Alcoi, i la seva área d’influència. Ubicar el sector industrial i energètic al nucli de les polítiquesEconòmiques i Desenvolupament del territori local. Importancia cabdal de la activitat industrial de la ciutat + estrategia d’eficiència energética per tal

l’especialitzacióla activitat industrial de la ciutat + estrategia d eficiència energética per tal de promoure el creixiement econòmic de la ciutat. Actors: Ajuntament d’Alcoi‐Cambra de Comerç; ), Federació Empresarial Alcoià‐Comtat (FEDAC).; Institut  Tecnològic del Tèxtil; UniversitatPolitècnica de València‐Campus Alcoi.

Indústria Joguina i Plàstic Foia de Castalla (Ibi i Tibi) ‐ “Valle del Juguete”. major concentració d’indústria

• Diversificació productiva cap a sectors com el plàstic, transformatsmetàl∙lics, matrisseria• Alta concentració de petites empreses especialitzades: “atmosfera industrial”: ambient industrial, una cultura tecnológica i la professionalitat

major concentració d indústriade la joguina de tota Espanya

dels treballadors. • Increment cooperació interempresarial• Innovació: Instituto Tecnológico del Juguete (AIJU). 

B) A fit t i t l i i t i tiB) Aprofitament espai natural i recursos paissatgisticsSerra Mariola + Parc Natural Carrascal de la Font Roja

Promoció del turisme rural i cultural orientat a un turisme de caire familiar. Reconeixement patrimonial dels. Preservació flora i fauna del territori i foment del seu estudi. Reconeixement festes i tradicions.

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 18

Page 19: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

L’ALCOIÀ‐ Resultats i exemples singulars ‐

1. CLÚSTER DISSENY GLOBAL. Neix 2010 impulsat pel Campus d’Alcoi de la UniversitatP litè i d V lè i A t l t t b 80 i

PROJECTES CLÚSTERC tàl Vi t l d P f i l “L F t ”Politècnica de València. Actualment compta amb 80 socis: 

22 professionals qualificats, 39 empreses de les comarques de l’Alcoià, el Comtat,  la Foia de Castalla i la Vall d’Albaida, i representats d’institucions públiques i acadèmiques, col∙legis professionals, associacions empresarials i instituts

Catàleg Virtual de Professionals “La Festa”: REALITZAR i PROMOCIONAR un catàleg en suport digital que aglutini i mostri la totalitat de l'oferta professional existent relacionada amb les festes de moros i cristians.

tecnològics. 

Articula el Sistema Territorial d'Innovació

Fomenta les relacions en l'àmbit del disseny entre elsdiferents actors

Parc Eco‐Industrial de Lorxa: Impulsat per l’Ajuntament d’Alcoi i el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València

2. PROMOCIÓ NATURA I RECERCA

3. JOGUINA: Desenvolupament 

ASSOCIACIÓ SERRA MARIOLA: agrupació interprofessional independent, centrada en les empreses i en les institucions instal∙lades en el territori comprés entre els parcs naturals de la serra de Mariola i de la Font Roja i les zones limítrofes. 

d’estratègies formatives, de promociói+D:  Institut Tecnològic de la Joguina(AIJU): recerca i al Desenvolupament tecnològic en activitats relacionadesamb la fabricació de joguines i els seus

Promotors: AjuntamentsAgres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro‐ sota la coordinació de la Universitat d’Alcoi.Iniciativa Privada: l’Associació de comerciants i de serveis de Muro; empresa En Ruta (turisme rural); càmping Les fonts de Mariola i l’allotjament rural Mirador i establiment Regala’t  (Bocairent); centre amb la fabricació de joguines i els seus

productes similars i auxiliarsexcursionista les Caves d’Agres.

TAGS: TAGS: Joguina; Tèxtil; Universitat Politècnica; Moros i Cristians; Alcoi

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 19

Page 20: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

PARMA (Emilia‐Romagna)( g )‐ Fitxa territorial ‐

Í àlBolonia

Regió de Emilia ‐ romagna

PAÍS Itàlia

REGIÓ Emilia ‐ Romagna

PROVÍNCIA Parma

BoloniaFerraraForlì‐CesenaMódenaParma

REGIÓ PROVÍNCIA ANY

Població 4 405 486 437 308 2010

ParmaPiacenzaRávenaReggio EmiliaRímini Població 4.405.486 437.308 2010

Taxa d’activitat 55,0 56,6 2013

Taxa d’ocupació 66,3 68,8 2013

Taxa d’atur 8,5 87,5 2013

Rímini

Empreses ‐ 42.767 2011

Treballadors ‐ 215.417 2011

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 20

Page 21: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

PARMA (Emilia‐Romagna)( g )‐ Estratègies ‐

P ió i dú t i És l’Àrea industrial tecnològicamentPromoció indústriatradicional: Sector Agroalimentari

És lÀrea industrial tecnològicamentmés avançada de l’Emilia‐Romagna: sistema productiu dens + alt graud’urbanitzaciód urbanització

Promoció de recerca i  Promoció, innovació: el Tecnopolis de Parma (dins estratègia RIS3)

comercialització i internacionalització del productes de la regió –importància DO de moltsimportància DO de moltsd’ells.

Actors implicats: Administració: Regió d’Emilia Romagna; Província de Parma; Econòmics: Cambra de Comerç de Parma; Agrupacions professionals (Unió d’Industrials de Parma); sindicatsInstitucions educatives: Universitat de ParmaConsorcis: Consorci Prosciutto di Parma; Consorci Parmiggiano Regiano

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 21

Page 22: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

PARMA (Emilia‐Romagna)( g )‐ Resultats i exemples singulars ‐

PARMA ALIMENTARE (PARMA ALIMENTARE INIZIATIVAPROMOZIONALE)

ESTRATEGIA REGIONAL DE RECERCA I

I Ó ’E ÓPROMOZIONALE)Consorci creat l’any 1976Missió: Promoure el coneixement i innovació del sector agroalimentari . Aprofita el reconeixement dels seusproductes alguns d’ells amb DO: formatge Parmigiano

INNOVACIÓ PER L’ESPECIALITZACIÓIntel∙ligent (RIS3) a la regió d’EmiliaRomagnaUna de les activitats és la creació de laproductes, alguns d ells amb DO: formatge Parmigiano‐

Reggiano; Pernil de Parma; l’embotit Culatello di Zibello, entre d’altres productes reconeguts. Projecte actual: Il Tavolo di Lavoro per Parma Expo 2015 Estratègia per: a) promoure els Parma i els seus

Xarxa d’Alta Tecnologia de l’EmiliaRomagna. Fruït d’aquesta estratègia hanestat aprovats 10 centres tecnològics, 36laboratoris de recerca industrial, amb la2015. Estratègia per: a) promoure els Parma i els seus

productes a la Exposició Universal de Milan 2015; b) impuls de noves actuacions per explotar el territori, la cultura i la biodiversitat.

participació de 1.600 investigadors, delsquals 560 nous joves investigadors.El Tecnopoli de Parma:Promogut per la Universitat de ParmaTreballen 57 persones i 144 a temps parcialTé diferents laboratoris: 3 laboratorisvinculats a la plataforma Agroalimentaria; 1 a la Plataforma de TIC i Disseny i 3 a la 

TAGS: TAGS: Parmeggiano Regiano ; provincia di parma; comuna di parma;  agroindustria; 

Plataforma de Ciències de la Vida.Università degli Studi di Parma; Prosciutto ; Verdi; investigació

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 22

Page 23: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

Clermont‐Ferrand /AUVERGENE/‐ Fitxa territorial ‐

PAÍS França

Regió Auvergne

Departament Puy‐de‐Dome

Capital Clermont‐Ferrand

CAPITAL REGIÓ Clemont‐Ferrand (departamen de Puy‐de‐Dome)DISTRIBUCIÓ 4 Departaments (Allier, Cantal, Haute‐Loire, Puy‐de‐

Dome)14 Districtes14 Districtes1310 comunes

POBLACIÓ Total regió Auvergne:  1.327.00 habitants (2004)Clemont‐Ferrand (capital): 143.000 habitants (2007)

PRINCIPALS  Clemont‐Ferrand: 260.658 (19% de la població de la regió)NUCLIS  Vichy: 60890 (4,6% població de la regió)

Montluçon: 59785 (4,5% població de la regió)

Població a 1/01/2009 1.343.000 habitants%població sobre població francesa 2 1%%població sobre població francesa 2,1%Densitat de Població 51,6Ingressos bruts disponibles 2006 (€/habitant) 18800PIB 2008 34,4

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 23

Page 24: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

Clermont‐Ferrand /AUVERGENE/‐ Estratègies ‐

A) ESPECIALITZACIÓ INDUSTRIAL (22%  3 Clústers a la regió. Clérmont‐Ferrand de la població ocupada de la regió d’Auvergne està ocupada a la indústria. Les principals indústries són del sectors: agroalimentaris, 

Importància Clústers“Pole de Compétitivité” reconeguts pel governfrancés

com a centre industrial. 1) VIAMECA : MECÀNICA, AUTOMOBILÍSTICA, 

AÈRONÀUTICA I BÉNS D’EQUIP (CENTRALITAT DELA REGIÓ AUVERNEG; PUY‐DE.DOME; CLERMONT FERRAND)

metalúrgics, processament de materials, productes químics, cautxú i plàsticsInmportància centralitat empresa 

CLERMONT FERRAND)2) ELASTOPÔLE : INDÚSTRIES DEL CAUTXÚ I EL

PLÀSTIC

3) CÉRÉALES VALLÉE:  DEL SECTOR DE LA

INDUSTRIA AGROALIMENTARIA (ESPECÍFIC DE LA

G Ó A G )Michelin, amb seu a Clermont‐Ferrand.

REGIÓ AUVERGNE)

CLERMONT COMMUNAUTE

E ti t i L’ 2012 b l’ bi ió d t i i lidB) REDIFINICIÓ ESPAI TERRITORIAL: Construcció d’un àmbitmetropolità

Es constiuteix L’any 2012 amb l’ambició de construir i consolidar unaÀrea Metropolitana. És un acord entre les ciutats de Riom, Clermont iVichy. En fase de construcció. Els objectius:•Establir model de mobilitat‐Promoure la mobilitat sostenible•Estimular la innovació i el coneixement•Promoure activitats culturals, esportives i de turisme d’alt nivell•Desenvolupament de qüestions territorials d’escala metropolitana.

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 24

Page 25: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

Clermont‐Ferrand /AUVERGENE/‐ Resultats i exemples singulars ‐

VULCANIAParc d’oci i atraccions que gira al voltant dels volcans. Situat a la cadena del Puys. Està situat a 15Km de Clermont‐Ferrand.Puys. Està situat a 15Km de Clermont Ferrand.Gestionat per una empresa privada que opera sota concesió pública. El seu capital es de 3,6 millons d’euros. Hi ha 53 llocs de treball estables, i a l’estiu contractació temporal. 

• Visitants• Visitants:primer any 630.00 persones, 220.000 al 2005. Al 2006, només s’obre de març aoctubre i rep 220.000 visitants. A finals de 2007 hi ha una reforma del parc i esreorienta cap a un públic familiar. Hi ha una reinversió de 16 milions € per 5anys i es planteja El projecte de Nova Vulcania .A finals de 2007 ja s’havia augmentat un 20% la xifra de visitans, arribant als262.000 visitants. Al 2008 s’arriba als 313.400 visitants.És un museu de la ciència orientat a la vulcanologia.

Federació d’actors públics i público privats que es compromet a posar a disposició elsLA MAISON INNOVERGNE

Federació d actors públics, i público‐privats que es compromet a posar a disposició elsmitjans i recursos que proporcionen una àmplia gamma de suport a tots els projectesinnovadors en Auvergne.Actors: Fons UE; Govern França; Auvergne‐BPI France; Institut Nacional de PropietatIndustrial; Reseau de Developpement Technologique; Cellule d’Interface Technologique; 

d’ ( b ) d lRegio d’Auvergne; CCI Auvergne (Cambra Comerç); Universitat de Clermont.

TAGS: TAGS: Michelin, pole de competitivite, Áuvergne; Puys‐de‐Dome; elastopole; cereals Valley; innovation

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 25

Page 26: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

El cas de la Economic Development Initiative de Califòrnia (1)

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 26

Page 27: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

El cas de la Economic Development Initiative de Califòrnia (2)

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 27

Page 28: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

El cas de la Economic Development Initiative de Califòrnia (3)

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 28

Page 29: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

6. Condicions de maduració pel PE (1)p ( )

E è iEstratègia singular

Un model per

Escala / Relació entre

Un model per verificar una estratègia sostenible de Relacions 

territorials

Relació entre els actors

sostenible de desenvolupament econòmic

EinesEines d’intervenció

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 29

Page 30: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

6. Condicions de maduració pel PE (2)p ( )Assoliments Pendents / Mancances

è Id tifi t t l B i dif i ióEstratègia singular

Identificats sectors clausMaduresa projectes en curs Obertura de nous projectesActors individuals potents

Baixa diferenciacióObjectius febles o vaguesAbsència (?) dinàmiques autosostingudesActors individuals potents autosostingudes

Relacions i escala

Bona relació interna (escasses disputes territorials)

è

Persistència dinàmiques localistes

l ó lescala territorial

Baixa competència interterritorial

Relació territorial incipient Invisibilitat avantatges escala

Relació entre Bon clima polític intern Dinàmiques territorials Relació entre els actors Lideratges compartits

Alta sintonia públic‐privadaparcialitzadesBaixa densitat relacions, lideratges implícitsAbsència espais continuïtat

Eines d’intervenció

Alt nivell especialització d’einesProcés (d’integració) Agència

Aplicació model Agència

d intervencióPreliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 30

Page 31: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

7. Propostes preliminars (1)p p ( )

• Visió: Al voltant de la trilogia equilibri (indústria, identitat, medi), posició de riquesa relativa, cohesió 

• Missió: Al voltant del ‘govern’ de l’obertura (oportunitats/riscos) i d’assolir un paper rellevant(oportunitats/riscos) i d assolir un paper rellevant en una escala superior mitjançant un salt en la cooperació i l’acciócooperació i l acció

• Objectiu: Referents a Catalunya i Europa ibili l l i ò i icompatibilitat valors naturals i antròpics a partir 

de l’emprenedoria i la responsabilitat social.

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 31

Page 32: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

7. Propostes preliminars (2)p p ( )

L’encaix d’estratègies generals, sectorials i els instruments g g ,

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 32

Page 33: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

7. Propostes preliminars (3)p p ( )• Línies (projectes) il∙lustratius

– Garrotxa Nova Economia centrat en condicions de base– Garrotxa Nova Economia, centrat en condicions de base (polígons, energia sostenible, telecomunicacions), relacions intersectorials innovadores (RISC3), avantatges localització amb èmfasi en l’emprenedoria i lalocalització, amb èmfasi en l emprenedoria i la responsabilitat social empresarial

– Garrotxa Centre/Pont / Cruïlla (Pirineu/Cat Central/Litoral) d’i ifi ió i d l l id’intensificació proactiva de les relacions socioeconòmiques (turisme sostenible, Parc dels Volcans, punt logístic,....)

– De la Garrotxa al món (projecció internacional fonamentada en valors territorials i relacions empresarials) 

– Capital excel∙lència educativa i professional– Capital excel∙lència educativa i professional – El Forum (o consell o com es vulgui) de l’Agència

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 33

Page 34: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

Indústria de la fusta

Clúster de carn de porc i maquinària per a les indústries de l’alimentació.Sector lleter

Filatura i teixidura  

Ramaderia tradicionalment extensiva i de transhumància S i i lRamaderia tradicionalment extensiva i de transhumància Sector aigua mineral

RipollFigueres

Ripoll

Banyoles

Vic Girona

Sta. Coloma de Farners 

Manresa

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 34

Page 35: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

Exemple objectius: Aplicació UE2020p j p

Indicador Horitzó 2020 aplicat avui

Valor actual Repte  Estratègic (distància avui)

75% 20‐64 anys ocupats 23.674 21.324 + 2.350 ocupats

3% PIB R+D 51, 6 Meuros [11,3Meuros el2014?]

40,3 Meuros

20% energia fonts renovables nd nd20% energia fonts renovables nd nd

Reducció per sota el 10% abandonament escolar*

184 204 ‐ 20 sense GS 

80% 30 34 d ió t 2 853 d d80%+ 30‐34 anys educació post‐obligatòria

2.853 n.d nd

Reducció pobresa i risc d’exclusió  nd nd

*per disponibilitat de dades nomès s’ha pogut calcular l’abandonament a batxillerat.

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 35

Page 36: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

Annex: Entrevistats i Participants en els focus grup

• Joan Agustí • Joan Albesa

•Josep Coromina•Ignasi Delàs

• Francesc Arbós  • Joan Boix 

J di C l b i

Ignasi Delàs•Josep Erra•Teia Fàbrega

• Jordi Calabuig• Francesc Canalias• Joan Cañada

•Pere Macias•Montse Mallol•Joan Martí

• Josep Capellà• Xevi Casas• Marcel Coderch

Joan Martí •Anna Mates•Laura PeracaulaJ P t ll• Marcel Coderch

• Francesc Coll • Jordi Coma

•Jaume Portella •Turina Serra•Joan Antoni Solans

• Franc Comino• Pep Compte

•Jordi Terrades•Salvador Vergés 

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 36

Page 37: 2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa  (nucli estratègic)

Gràcies per l’atencióGràcies per l atenció

Eduard Jiménez, economista i consultor en polítiques públiquesp q p qJavier Gràcia, geògraf especialitzat en desenvolupament localCarolina Recio, sociòlogaRaquel Colomina, analista de comunicació

Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 37