LA PASTISSERIA MÀGICA

Fa molts anys en una pastisseria hi treballava l’Aurora, una pastissera alta, guapa i molt riallera. L’Aurora sabia fer molts pastissos, per exemple, la mona era el pastís que feia millor. A tothom li agradava la mona de la pastissera Aurora.

Un dia va venir un inspector de sanitat, va provar la mona i va dir:-Aquesta mona és horrible, no m’agrada gens!L’Aurora va dir:-Però, però,... si a tothom li agrada la mona!L’inspector de sanitat va contestar:-Doncs a mi no, així que et tanco la botiga! Ah! Només tens la pastisseria fins a les nou del vespre. Si jo torno i no m’agrada la mona, és oficial que et quedes sense pastisseria!

L’Aurora va estar pensant uns minuts i va recordar que la mona que va provar l’inspector portava peix, per això no li agradava la mona.L’Aurora va dir:-Em falten quatre hores i no sé quina mona fer-li a l’inspector de sanitat!De sobte, l’Aurora va sentir:-Aurora! Aurora! Sóc la pastisseria màgica!L’Aurora es va estranyar i va sortir de la pastisseria; va veure que la pastisseria tenia ulls i boca.La pastisseria màgica va dir:-Fes-li una mona de doble xocolata blanca i triple de xocolata negra.L’inspector va provar la mona i li va agradar tant que se’n va emportar sis trossos.

La pastissera Aurora va tornar a tenir la pastisseria i va ser feliç per sempre.Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

Aida Alamillo (4t A)