SER-HI, PARTICIPAR I APRENDRE
2
Un currículum competencial per a tots els alumnes
L’avaluació formativa i formadora
La programació
Ser-hi, participar i aprendre
Flexibilitat
Lideratge per a la inclusió
Acompanyament
Xarxa i corresponsabilitat
Implicació Aprenentatges valuososAutorregulació Autodeterminació
Ser-hi
Aprendre
Participar
3
Conferència de sensibilització per a caps d’estudis. Cicles de cinc conferències, realitzades per l’equip de formadors
de cada territori, adreçades als mestres d’educació especial prenent com a referència l’aula com espai d’aprenentatge i convivència.
Estructura i organització
1. Currículum i oportunitat d’aprenentatge
5
1. Currículum i oportunitat d’aprenentatge
2. Planificació de l’atenció educativa
4. Múltiples maneres de comunicar-se
3. Múltiples maneres d’aprendre
5. Múltiples maneres de relacionar-se i interaccionar
Cic
le d
e c
on
ferè
nc
ies
De què parlem avui?
De l’escola inclusiva al sistema inclusiu
Un currículum competencial per a tots els alumnes
Models per orientar els projectes educatius per a tots
• DUA
• Resposta a la intervenció
El paper del mestre d’educació especial
6
« No hi ha respostes iguals per a tots ni existeix una única excel·lència »
Josep Maria Jarque
Evolució del concepte de discapacitat
Presencia, participació i aprenentatges valuosos per als alumnes
Funcionalitat, reducció de les barreres de l’entorn
Tradició
pedagògica de Catalunya
Normativa europea i
internacional
Aprenentatge competencial, centrat en la persona i en l’assoliment de l’èxit educatiu
Paradigmes del s. XXI
Escola inclusiva i sistema inclusiu
Neuroplasticitat, neurodiversitat...
Complexitat del món actual /
diversitat
Avenços en Neurociència
Personalització de l’aprenentatge
Organització de mesures i suports
Evidències per orientar la intervenció
Famílies i entitats
Xarxes
Entorn
Evolució del concepte de discapacitat
Concepció ecològica del desenvolupament (Bronfenbrenner, 1986) i Model social en la comprensió dels trastorns del desenvolupament i, en particular, de la discapacitat (WHO, 2002; 2007; AAIDD, 2002; 2010).
L’alumne és el centre: Pertinença – Participació –Aprenentatge
Importància de la mirada al context. Les dificultats s’expliquen millor a partir de les oportunitats / experiències de l’entorn.
Els resultats estan sempre mediats pels suports; no depenen, principalment, de les característiques individuals.
9
Neurociència i neuroeducació
10
Atenció i consciència Sensació i
percepció del moviment
Son/vigília
Motivació
Pensament i llenguatge
Aprenentatge i memòria
De què s’encarrega el cervell
Neuroeducació
11
Factors que intervenen en l’aprenentatgeCos-ment
Emocions
Motivació
Cervell social
Funcions executives
Organització
de l’espai
12
Marc conceptual: principis
Reconeixement de la diversitat com un fet universal
El sistema inclusiu com l’única mirada possible
Personalització de l’aprenentatge: disseny per a tothom
Igualtat d’oportunitats perquè cada alumne pugui assolir les fites educatives
Participació i corresponsabilitat
Treball en equip i formació del professorat: oportunitats de creixement col·lectiu
De l’escola inclusiva al sistema inclusiu
13
Un currículum per a tots els alumnes
Cultures, polítiques i pràctiques
Currículum competencial
Del projecte educatiu a la proposta pedagògica: la programació
14
POLÍTIQUESPRÀCTIQUES
CULTURES
Creences, coneixements,
valors i conviccions
Normatives, marcs d’actuació i
planificació de recursos
Orientacions per a la pràctica
POLÍTIQUES PRÀCTIQUESCULTURES
Adaptat de Booth i Ainscow, 2002 1515
Cultures, polítiques i pràctiques
Principis i valors compartits que determinen la concepció de
l’educació i l’acció educativa
Decisions que es concreten en
normatives que afecten metodologies, canvis organitzatius,
previsió de recursos...
Documents d‘orientacions,
acompanyament i oferta formativa
per als centres i el professorat
Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària
Reflexió pedagògica dels equips docents
Reflexió pedagògica dels equips docents
Per garantir l’adquisició de les competències bàsiques de l’alumnat en acabar l’etapa
obligatòria
Per garantir l’adquisició de les competències bàsiques de l’alumnat en acabar l’etapa
obligatòria
Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària
Ordre ENS/303/2015, de 21 de setembre, sobre el reconeixement de la innovació pedagògica
Normativa
16
17
Un currículum competencial per a tots els alumnes
Parlem ara de competències perquè els coneixements :
Augmenten de manera exponencial.
Canvien amb freqüència i s’actualitzen
S'universalitzen i s’hi pot accedir de manera immediata.
18
Un currículum competencial per a tots els alumnes
19
Un currículum competencial per a tots els alumnes. Els principals elements curriculars
20
Projecte Educatiu de Centre
DUADisseny universalde l’aprenentatge
Resposta a la intervenció . . .
Projecte de direcció
Garanteix una atencióeducativa inclusiva i de
qualitat per a tots els alumnes
PROPOSTA PEDAGÒGICA
Del projecte educatiu a la proposta pedagògica
21
PROPOSTA PEDAGÒGICA
22
Models per orientar projectes educatius per a tots: El Disseny universal de l’aprenentatge (DUA)
23
Proporcionar oportunitats per a generar interès
Proporcionar múltiples maneres de comprometre’s
Donar opcions d’autoregulació
Donar opcions per mantenir l’esforç i la persistència
MANCA FOTO DE PADRINS LECTORS, P.E.
24
Proporcionar múltiples maneres de representació
Audiollibres a les biblioteques
Lectura de textos
SAAC
LSC
Tocar i manipular
Proporcionar diverses opcions per a la percepció
Vídeos
Subtítols
Oferir diverses opcions de llenguatge, expressions matemàtiques i símbols Proporcionar opcions per a la comprensió
Gràfics
Esquemes
Mapes conceptuals
25
Proporcionar diverses opcions per a la interacció
Proporcionar múltiples maneres per a l’acció i l’expressió
Oferir diverses opcions per a l’expressió i la comunicació
Proporcionar diverses opcions per a les funcions executives
• Diverses opcions perquè tothom aporti idees
• Flexibilització del temps• Diferents tipus de suports: suport
entre iguals, del MEE...• Diferents formats d’expressió: vídeo,
text, veu, gràfic, pictogrames....• ...
I per exemple...un suro digital
26
27
Models per orientar projectes educatius per a tots. Resposta a la intervenció
És un procés estructurat i sistèmic per donar resposta a les necessitats de tots els alumnes i representa un continu en la planificació de les intervencions, els suports i les mesures d’atenció educativa.
Mes
ures
i su
port
sSistemade mesures i suports de nivells diferenciats
100% dels alumnes
Canvid’activitat
Endreçar el material
Jugar seguint normes
Escoltar i esperar
Utilitzar la “tablet”
PAU
Llegir el nom dels companysFer
“encàrrecs”
Córrer darrera la pilota “Investigar”
Explicar vivències
Relacionar-se amb adults
Alumnati famílies
Centre
29
El paper del MEE
Impuls i referent de la Inclusió
Mesures d’atenció a la diversitat
Xarxa
Avaluació i atenció educativa
Acompanyament i orientació
Corresponsabilitat
Suport educatiu
Docència compartida
Col·laboració equips docentsAula
30
El paper del MEE
• Col·laborar amb l’equip directiu en tots aquells aspectes del PEC que fan referència a l’atenció a la diversitat.
• Participar en les diferents comissions pedagògiques del centre: CAD, comissió social…
• Coordinar-se amb l’equip docent en la planificació de la resposta educativa dels alumnes amb necessitat de suport educatiu.
• Col·laborar en l’organització de les mesures i suports: horaris, espais, equipaments, recursos didàctics…
Centre Impuls i referent de la inclusió
Mesures d’atenció a la diversitat
Xarxa
31
El paper del MEE
• Planificar amb els tutors i altres especialistes activitats d’aprenentatge amb metodologies flexibles que permetin l’atenció a tots els alumnes i col·laborar en la seva implementació.
• Col·laborar en la planificació d’activitats que contemplin les singularitats i les necessitats de suport dels alumne.
• Realitzar observacions de l’alumne en els diferents contextos educatius per a la identificació de les necessitats de suport.
• Donar suport a l’equip docent per promoure la participació i els aprenentatges dels alumnes més vulnerables.
Aula Atenció i suport educatiu especialitzat
Docència compartida
Col·laboració equips docents
Col·laborar amb l’equip docent en :
32
El paper del MEE
• l’elaboració dels PI dels alumnes amb NESE
• la preparació d’activitats i materials didàctics
• l’atenció, el seguiment i l’avaluació de l’alumnat a partir dels objectius de treball acordats
• la identificació de les necessitats de suport, conjuntament amb l’EAP
• les coordinacions amb els serveis externs, conjuntament amb l’EAP
• l’acompanyament de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge especialment en els canvis cicle i d’etapa
• l’acolliment i acompanyament dels alumnes i de les seves famílies
• la cerca d’estratègies i recursos, en corresponsabilitat de la família, per afavorir el desenvolupament integral de l’alumne.
Alumnati famílies
Avaluació i atenció educativa
Acompanyament i orientació
Corresponsabilitat
33
« Per tal de poder parlar de treball en equip autèntic, calen dues condicions indispensables: participació equitativa —que tots hagin aportat— i interacció simultània —discussió, diàleg…—»
Pere Pujolàs
COMUNITAT EDUCATIVA
Alumnes
Professionals d’atenció educativa
Equip directiu i equip docent
´Famílies
35
COMUNITAT EDUCATIVA
RECURSOS DEL CENTRE
Recursos digitals
Aula d’acollida
Aula Integral de suport - AIS
Suport Escolar Personalitzat - SEP
Unitat de Suport a l’Educació Especial
USEE
Mestre d’audició i llenguatge
Comissió d’atenció a la diversitat
Estratègies metodològiques i
organitzatives
COMUNITAT EDUCATIVA
RECURSOS DEL CENTRE
SERVEIS EDUCATIUS
Centre de Recursos Específics Trastorns del
Desenvolupament i la Conducta - CRETDIC Centres de
Recursos Pedagògics - CRP
Camps d’aprenentatge
Equips de Llengua i Cohesió social - LIC
Centre de Recursos Específic Discapacitat Auditiva -CREDA
Centre de Recursos Específic
Discapacitat Visual - CREDV
Equips d’Assessorament Psicopedagògic -EAP
Inspecció
Formació
37
COMUNITAT EDUCATIVA
RECURSOS DEL CENTRE
SERVEIS EDUCATIUS
ALTRES RECURSOS DEL DEPARTAMENT
Aules en centres de la DGAIA
Aules en centres dependents de Justícia Juvenil
Aules hospitalàries
Hospital de dia per
adolescents
Atenció domiciliària
Entitats conveniades i
serveis contractats
38
Idees força/clau Reflexions finals
Ser-hi, participar i aprendre.
Si els models conceptuals canvien, ho han de fer les nostres pràctiques.
Models per orientar el projecte educatiu per a tots
El mestre d’educació especial: lideratge de la inclusió i de l’atenció a l’alumne al llarg de la seva escolaritat.
El mestre d’educació especial no treballa sol. Les coordinacions i el treball compartit.
39
El currículum a l’escola i a l’aula: metodologia, programació i avaluació
Aprenentatge inicial de la lectura
Orientacions 3-6
De camí a l’escola rural
...
Documents d’orientacions
Recursos i materials
Documents d’identificació i desplegament de competències bàsiques dels diferents àmbits
Document “De l’escola inclusiva al sistema inclusiu”
Col·lecció de documents escola inclusiva
...
40
Què ens emportem? Banc de recursos
Compartir normativa i marcs conceptuals
Proporcionar elements per a la presa de decisions
Docents i professionals d’atenció educativa dels centres d’educació infantil i primària, secundària obligatòria, postobligatòria i serveis educatius
41
Què ens emportem? Banc de recursos
Bibliografia
Alba, C., Pastor, A., Manuel, J., Serrano, S., Zubillaga, A., & Río, D. (n.d.). Diseño Universal para el Aprendizaje (DUA) Pautas para suintroducción en el currículo. Retrieved fromhttp://www.educadua.es/doc/dua/dua_pautas_intro_cv.pdf
Booth, T., & Ainscow, M. (2015). Guía para la Educación Inclusiva Desarrollando el aprendizaje y la participación. http://www.oei.es/historico/noticias/spip.php?article15212
CAST. Guia DUA 2.0 (versió en català) [en línia] CAST.[Consulta: 4 de novembre de 2016]
DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT. De l'escola inclusiva al sistema inclusiu. [També disponible en línia a: [Consulta: 28 d’abril de 2016]
42
Bibliografia
DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT. Un currículum competencial per a l’educació primària. Infografies. [en línia] Barcelona Departament d’Ensenyament, 2016 [Consulta: 3 d’octubre de 2016]
DURAN, David [et al.] Guia per a l’anàlisi i l valoració de pràctiques inclusives [en línia]. Barcelona Departament d’Ensenyament, 2010 (Educació inclusiva; 1) [Consulta: 28 d’abril de 2016]
Centre UNESCO de Catalunya (2015). Repensar l’educació. Vers un bé comú mundial? [en línia] [Consulta: 3 d’octubre de 2016]
Wehmeyer, M. (2009). “Autodeterminación y la Tercera Generación de prácticas de inclusión”. [en línia] Revista de Educación, núm. 349. pàg. 45-67. [Consulta: 3 d’octubre de 2016]
43
Moltes gràcies
44
Top Related