20 CENTIMS • SUBS. 12 PTES. Al\ Y
ALTRA VEGADA ELS
BÁRBARS
Grácies a la picardia ideada d'a
cord amb el militant citat en Partiele precedent, ens va ésser fácil en
trar en una escota racionalista.Aquesta és una de les tantes que
hi ha escampades per les barriadesextremes de Barcelona. La Torrassa, Hospitalet, Sant Andreu. etc.
Són focus d'aquestes organitzacionsque tenen• noms rebuscats c o m
"Agrupación Fraternidad", "Ateneo
Escuela Armonía", "La EducadoraLibertaria", etc. Nosaltres optemper aquest darrer.
Entrem. Una escala vulgar. Alsbaixos un rétol "Salón de Juntas".Al primer pis un altre: "Sala de es
pectáculos y Escuela Racionalista".Endavant.
Un local petit amb finestres reixades a un costat. Al rons un esce
nari. Al mig uns pupitres de dos
seients, presidits per una tauleta damunt d'una petita "tarima".
En un angle, al costat de l'escenari, un retrat de Ferrer i Guárdia,amb una orla allegórica. A l'altrabanda un de la mateixa grandária-de Galan i Garcia Hernández. A sota
d'aquest un de Bakunín.No hi ha, encara, més enllá de
'tres alumnes El "professor" surt a
rebre'ns. Li parlem de l'obra pedagógica deis anarquistes i li ense
nyem una carta de recomanació en
la qual figura el nom d'una agénciaestrangera. Sabem que un procedirnent semblant obrí unes portes que
semblaven inabordables, a un altre.company citat en el primer article.
—?Com ensenyeu els fills del pro--
letariat? — Ii demanem.—Aquí, el mestre no és com en les
.escoles burgeses ens diu —. Es-com una mena d'orientador, i sónels nois mateixos els que administren i dirigeixen l'escota.
—L'ensenyament —continua -- es
fa a base de lectures eomentades,servint-nos de libres moderns i quenomés parlen d'aquelles coses queals "estudis de eapellans" són re-'
provades.--Per?), les coses abstractes?—Com?—Vull dir geografía, matemáti
.ques, geometria...—Oh, tot aixó com a tot arreu.
Demés que tampoc no s'hi interessen massa els alumnes. D'aixó ens
en sortim fácilment.
—Naturalment, naturalment... I.quan a lectures comentades, ?quinsson els vostrhs textos més corrents?
—En aquest aspeete fem dues divisions. D'una banda els libres de"formació moral". D'altra els "deformació social". Entre els primers,hi ha "L'home i la terra", de Re•clus; "La conquista del pan", delprincep Kropofkin; "La moral anar
quista", de Malatesta; "Las ruinasde Palmira", del comte Volney, 1 al
IV
Una escola Racionalista
tres que fóra llarg enumerar, deShopenhauer, Stirner, Curtis, Gobineau, Rousseau, Nettleu, Pubbri,Focker, Souchy, Souza, Santillan...
Pel que fa referéncia als segons,
més aviat les ledtures són a base de
Estampes de les Escoles mexicanes, si fa no fa,. com les de les Escoles Racionalistes d'aquí, (Dibuiros deis «Quaderns d'Informació»)
fullets de propaganda social. Esclar que també de tant en tant, co
mentem libres dels "grans mes
tres", com Sorel, Proudon, Anselmo, Lorenzo y Bakuniu, que, com
sap, és el "Marx" deis anarqiiistes.Aquests són els que donen el to
económic social de l'ensenyament,com 'van .Faludi, Karelin, Guillanme._
—Molt bé; ?i quant a la part re
tórica i literaria?—Aixó és més simple. Ens limi
tem a comentar i llegir les 'obres li
BOTERS, 6 PRAL.
teráries (?) d'Isaac Puente, Ramon
Sender, i les revistes "Estudios","Iniciales" i "Revista Blanca".
—Peró, ?no teniu una orientaciódeterminada, una mena d'idea rec
tora?—?Voten dir que orienta aquesta
secció? Són els propagandistes Frederic Urales i la seva fila Montseny.Són, ja deu saber-ho, els que fan,entre altres coses, la "Novela Ideal"on publiquen llurs obres els nostres
alumnes.—Ah! També fan noveles?—Ja ho crec! 1 bones, per cert.
No hi ha cap alumne avantatjat, que
no n'hagi publicada almenys una.
—Tine entés eme Peducació se
xual és feta a consciéncia. ?Es ve
ritat?— Absolutarnent. En el nostre
món ~den' la qüestió sexual no
existeix. Aquí nois i noies aprenen
la vida junts. Aixó no és una "casade correcció", sinó una "fornald' homes perfectes". Com he ditabans, hi ha una absoluta independéncia. Ven? Aquell noi que llegeix allá al fons? Dones sap mésd'aquesta matéria que vosté i jo plegats — em diu orgullós.
Dos o tres cops sétmanals es donen classes de divulgació sexual a
base de les leones maltusianes, alternant-les amb estudis sobre lapossibilitat d'establir el comunismellibertari.
—?I llibres de text per aquestesclasses?
—Miri —m'ensenya un petit pres
tatget a l'abast Ide qualsevol noini tan sois els tenim lancats. Elsnois són lliures.
Ens hi atansem i ens esveren elsnoms deis autors. Els de les obresels nostres lectors esperem que es
faran cárréc del per qué no elsdiem. Els autors són Berneri, Pierrot, Soldman, Lasarte, Maria Lacerda (i tant!) de Moura.
Hem assistit a una classe. Es una
cosa denigrant. Volem fer constarnomés que en alló que són matériesabstractes no s'ensenya de la mane
ra que ha dit el professor. Per exem
ple, hem sentit dictar aquesta operació:
"Si per assaltar la Casa del Poble es necessiten 25 metralladores icada metrálladora val 800 pessetes,més 25 caixes de municions a raó de50 pessetes la caixa; més 300 homesarmats amb fusells que valen 600pessetes cada un; més 200 bales percap que valen a raó de 25 pessetesel centenar: ?guantes pessetes es
necessiten per ssaltar la Casa delPoble?"-
I aquest altre més senzill:"A la presó tenim 40 infectes bur
gesos, i n'afusellem 33: quants en
queden a la presó?"
E. BUSQUETS-MOLES
Ang V - Núm. 152 - Barcelona, 25 de gener del 1935
La feblesa defalleix; la constáncia, és a dir, la
tenacitat persevera a desgrat de totes les contra
rietats, de totes les injustícies de totes les traidories.
Editorial
TENACITAT
Avui voldrlem fer l'elogi d'aquesta virtut, que és la virtut
dels forts. En palsos de sol com el nostre la gent es caracte
ritza per una certa facilitat d'emoció, d'un entusiasme promp
te, de començaments enérgics; peró d'emoció que també fácil
ment s'esbrava, d'entusiasme que desseguida s'evapora, de
començaments de coses que no arriben a terme. Els Ilatins són
impressionables i inconstants...
Molt més encara els joves. L'edat sembla que convidi al
canvi i a la inquietud renouera i ineficient. Aixi) retreuen al
guns quan es parla de les empreses de joventut com la nostra.
Voldrlem posar en guárdia als nostres amics sobre el perill
de la inconstáncia. Saben quin és el senyal de l'energia?'11constancia. La feblesa defalleix; la constáncia, és a dir, la
tenacitat persevera a desgrat de totes les contrarietats, de totes
les injustícies, de totes les traidories.
No es possible fer res de gran sense tenacitat. De dificultats
en surten en totes les empreses. No creieu en cap triomf fácil.
Tant de pressa com s'aixeca, s'ensorra. Les dificultats només
espanten als ~lis; als forts els fan més forts.
En la vida de la Federació, en la de tots i cada un dels
nostres Grups, mil problemes, mil qUestions es presenten per
torbadores tots els dies. Els verdaders militants no, per aixb,
s'espanten, ni deserten del seu lloc. Ara més que mai!, excla
men, i recomencen amb més dalit la seva tasca.
No ens deixem seduir per les coses espectaculars. Aquestestenen el seu encís. Sovint són necessáries. Pero') aquestes no
són res sense el treball silenciós y tenaç de cada dia. És aquest
el que fa viure les seccions, i els grups, i tota la Federació. És
en aquest treball amb el qual s'ha de comptar: és aquest el
que s'ha de posar a la nostra obra; és aquesta tenacitat inven
cible la que ha de crear el gran exércit de joventut que ha de
reconquistar l'esperit del nostre poble.Coratge, amics! Constáncia! Tenacitat! Acció seguida i per
sistent, sense estridéncies, sense espectacularitats .A fer més
perfecta la feina de cada dia. A fer més profunda i complertala nostra formació: a produir més viva 1 constant la nostra
actuació. Lloem la feina de cada dia, la vulgar, la que no brilla.
Aquesta és la eficient. Fem-la amb la noble i fecunda tenacitat
infatigable i invencible deis herois desconeguts.
Pessebre que figurava en el Concurs celebrat a Puigcerdáorganitzat pel Grup Cerdanga de la F. J. C. de C.
2
Heus ací uns bons Pastorefs
Molt m'havien lloat els "Pastorets"de la Sala Cabanyes de Mataró, peróhe de confessar que en veurels han
• superat moltíssim la idea que d'ellsm'havia imaginat.
Ja en entrar en la Sala respireu un
ambient tot nadalenc, en la cara i en
el parlar de tots descobriu l'esperitintensament cristiá que regna en lacasa; bellíssima i immillorable prepa
ració per a representar i assistir als
"Pastorets.
S'obre suaument el teló, comença"L'Estel de Nazaret", peró quin "Estel de Nazaret" que ens fan aquestsartistes mataronins ! Res no han esca
tirnat en la presentació: 18 músicsd'orquestra, decorats espléndids, ves
tuari de l'época, jocs de Ilum, de co
lor, de pirotécnica, i una gran riquesa de detalls, de trucs, que delatenobertament una savia mestria en direcció escénica.
Sobretot cal admirar la justesa ambqué interpreten els •papers. La dignitat arnb qué és representat el difícilrol de Sant Josep, aquella bonclat tan
natural i alhora tan santificada que elrodeja. Ens el presenten senzIII, humil, en el Temple, ribotejant tina fusta, buscant posada... I aquell personatge de posat patriarcal, tan ben dibuixat, de barba quadrada i venera
ble, que amonesta mig escandalitzata uns pastors que mouen brogit en elTemple, i després, a la seva casa obreels braços al seu fill pródig, que torna? I aquest últim, tan negutós, cer
cant la pau del cor, Iluitant entre laconsciencia i els maleficis del dimoni,
fins que amb gest l'abomina i el desprecia retornant a la casa paterna?Paper difícil, resolt admirablement;dóna gust de sentir recitar el fill prodig; ho fa amb la pericia d'un actorde primera categoria.
Els pastors cómics, amb els seu burret i el ramat de xais, són dignes delmillor elogi; tot i fent riure, ho fanamb tanta discreció que no trenquenni un sol instant l'harmonia de l'obra,concentrant tota l'atenció en el Misten i Nadalenc.
El dimoni mateix, acostumats a
veure'l caregat de riqueses amb desmesura, com un rei en el seu palau,aquí ens el presenten, més exactament,com un esperit, un ésser enigmátic,
I de passa misteriosa, com a ver maleitde Déu i habitant de l'Avern. Personatge que contrasta amb molt d'encertamb la varonil i decidida figura del'Angel.
Hi ha una escena, entre les moltesnotables, que cal esmentar. Es bensenzilla : un paisatge solitari carní de.Jerusalem, s'ouen de lluny la remor
els cants deis pastors que s'acosten, itravessant l'escena, segueixen cap alTemple sempre cantant cançons. Peraquesta escena sola val la pena d'anar
a Mataró, tal és la perfecció en quées desenrotna.
Digne d'esmentar també el próleg,l'infern.
Al final del segon acte un ball depastors un bon xic espectacular i moltgrados. L'escena de l'Incarnatus, lamutació del quadre del Temple, el ca
sament de Josep i Maria, l'Anunciació als pastors, l'Adoració, l'Apoteosi, per fi, en totes les escenes hi veieuel segell del bon gust.
Aquests Pastorets, magnífics, éspossible de realitzar-los perqué totshi han posat la máxima bona voluntat,allí treballa tothom, no es planyen es
forços ni sacrificis. Recordo la senziIlesa amb qué ens digueren que l'únicque cobra és el burriquet.
A la Sala Cabanyes de Mataró es
fa veritable teatre.
Jo no he estat mai a Oberammergau, pero per aquells que en vénen iens conten la dignitat i devoció amb
qué s'escenifiquen les diferents escenes
de la Passió de Crist, me n'imaginoun tast amb aquests Pastorets.
També hi ha pares que hi tenenels fills, i algun avi, que hi té el seu
nét. Tots hi surten, tots hi canten,i amb tots plegats aguanten un bontros la tradició nadalenca i catalanai en conserven el ver esperit cristia.
A tots aquests artistes del Circo!Católic d'Obrers de Mataró, al Grupfejocista que hi collabora, i a tots elsqui d'una manera o altra contribueixen a l'éxit de l'obra, la nostra méscoral felicitació i enhorabona.
,F: RUCABADO VERDAGUER
Refugi perdurable
J. VIVES I BORRELL
lb/DUELE
POP.Mts
J. Vives i Borrell ha publicat, fapoc tetnps, la segona edició del seu
Ilibre de poemes "Refugi Perdurable".Dies enrera, des d'aquestes pagines,
en comentar "L'Imperi Auténtic" —
un altre volum de poemes del mateixautor -- féiem notar que la part que
ens plavia més era aquella on el poetaes deixava endur pel seu lirisme.
"Refugi Perdurable" és gairebé en
la seva totalitat un Ilibre de poemeseminentment lírics. J. Vives sent l'emoció i la deixa plasmada d'una ma
nera admirable. Els seus versos, pertant, no poden ésser buits, insubstancials, sinó ben al contrari, han de fervibrar el nostre espera.
Poesia és l'expressió sublim de labellesa i l'emoció. Un poeta no potdescendir mai a la xabacaneria; tél'obligació moral de mantenir-se a un
nivell de dignitat. Peró aquest deurede mantenir-se en una posició elevada, no vol dir que el poeta hagi d'usarun léxic assequible, únicament, a lespersones d'una cultura sólida. Ben alcontrari. L'home de lletres té el deurede descendir fins a la massa popularper poder elevar paulatinament, d'aquesta manera, el seu nivell cultural.La major part deis versos de J. Vives i Borrell tenen aquesta qualitat.Ell amb paraules usuals ens fa sentirl'emoció, i Ilumina el nostre esperitamb la claredat de les seves imatgesexquisides.
En la primera ,part de "Refugi Perdurable", J. Vives i Borrell se'ns presenta com un home que ha viatjatmolt, i en els poemes d'aquesta partens descriu amb agilitat sorprenentels pobles i paisatges que ha visitat, iens conta les emocions que li han co
municat. Aquella "Pérspectiva lírica"té un encís i una frescor remarcables,i ha cridat poderosament la nostraatenció. Peró, sobretot, ens plan "Diumenge d'agost, cascavell de plata".
La segona part enclou poemes amo
rosos, i d'entre ells remarcarem "Elperill". Es un poema d'una gracia alada, d'un joguineig constant... Ambtot, hem notat que l'autor ha empratalguns castellanismes, al nostre criterifácils d'eliminar. El poema "L'aiguamiraculosa" també és digne de tenirse en compte per la seva delicadesade concepció. Llástirna de la rima falsa que hi ha en la primera estrofa!
I' per fi arribem a la darrera partdel !libre intitulada "Estats anímics".Aquesta, francament, és la secció delllibre que ens plau menys, tot i reconéixer que conté treballs d'un meritindiscutible. Entre ells ens ha agradat"Reflex". Peró, repetim, nosaltres ens
decantem pel poeta link.En síntesi, un llibre de poemes, do
tats d'una cadéncia harmoniosa, digne d'ésser Ilegit, i que ofereix a l'esperit un veritable esplai, allunyant-lo,per uns moments, de la mesquinesa delviure, i assenyalant-li l'auténtic refugiperdurable.
MANUEL SERRAT I PUIG
Una tradició
Les Hetres arts
Els tres tombs
Finida la meva tasca matinal, eldia de Sant Antoni em sorprenguéagradablement al travessar un delscarrers de la barriada on vise, l'elegrecomitiva deis Tres Tombs, que se
guint la costum de cada any feia lapassada pels carrers després de la benedicció que al final de l'ofici és cos
tum de donar a les cavalleries.Mentre anaven passant els genets
d'un cop l'any muntats en els Iluentsi esquilats cavalls ornats amb guarniments nous i garlandes virolades, l'afortunat abanderat amb el seu seguicid'honor; la banda de música; el clássic carro catalá amb bots de vi tiratper cinc cavalls amb guarniments clavatejats i tots els acompanyants delGremi, qui a cava!!, qui amb tartanes
o xarrets, jo m'anava fixant amb lacara de tots, 'cíes i grans, que com jocontemplávem el seguici i en tots hiveia reflectida una alegria que no podien pas dissimular.
I a més d'aixó em portava a la con
sideració la filosofia que enclouenaquestes festes populars.
Amb festes com aquesta i d'altresque durant l'any celebrem seguint latradició deis nostreS avantpassats, a
mi cm sembla veure-hi el fracás méssorollós de tots els materialistes. Perqué totes aquestes festes ens omplen
ESTRENES
Caravana
Una solemne "Ilauna".El pobre Charles Boyer es fa un
tan extraordinari tip de tocar el violique quan per fi el trenca, el públic,ho va acollir amb una ováció clamorosa. Peró aviat en troba un altre...
Si el volg-uessiu veure, tindríeu defer un curset de "corte".
Al cove !
Amantes fugitivos
Als americans els ha pegat ara per
un buit en la nostra manera d'ésser.Tots n'estem ávids d'alegria per nos
altres i pels altres.I tretes aquestes expansions popu
lars, que un día són els Tres Tombsamb els "borregos" i tortells (ja queels catalans necessitem una menja percada diada). un altre seran les firesde palmes, o de bens, o de galls, o figures de pessebre, les fogueres de SantJoan amb les coques, i especialmentamb totes aquelles que ens porten ca
da una de les festes religioses, treientdones totes aquestes tradicions del po
ble catalá, treuríem una part de la nos
tra ánima, sempre joiosa, i la condemnaríem al viure trist d'una vida sense
ideal i sense fe.I tot aixó cm refermava més i més
en la necessitat ineludible que tenimtots els catalans, i especialment els joves que hem jurat ornar la nostra Patria al Crist, de procurar per tots elsmitjans que stan al nostre abast, ferreviure totes aquestes tradicions religioses-populars per tal de mantenirsempre encesa la flama de la fe en to
tes les manifestacions de la nostra vida coHectiva, per contestar d'una ma
nera práctica i eloqüent als pobreslusos materialistes de l'enteniment obscur.
MARTI POUS
fer films a base de trens, barcos i so
bretot autobusos.Uns autobusos que fan uns viatges
llarguíssim i en els quals passen sem
pre coses desagradables.Mala propaganda els fan!Tot plegat, peró, resulta divertidet
i es pot veure, a canvi d'un paren deestisorades.
El incomprendido
Un film curt amb el petit gran ac
tor Jackie Cooper.Un bou film, que recomanem.
La receta de la felicidad
Will Rogers és quelcom seriós fentel pagés.
Amb les seves facécies hom disfruta sempre, encara que sempre siguinles mateixes.
Es pot veure.
PUCK
Publicacions de la F. J. C. de C.Ptes.
«Flama» (setmanari illustrat), ?Irgan general de laF. J. C.—Subscripció anual ...
«L'Avant» (quinzenal illustrat) ?Irgan general de Pavantguardisme.—Subscripció anual ...
«La Paraula» (mensual). Butlletí per Dirigents.—Subscripció anual ...
«Guiatge» (mensual). Butlletí deis Sacerdots amics delsJoves.—Subscripció anual ...
«Butlletí de la Sulfed. obrera» (bi-mensual).—Subscrip-ció anual
«Butlletí de la Sulfed. agrícola» (mensual).—Subscrip
A. Bonet.—«Un viatge de cara als joves».—Preu de cada
A. Bonet.—«El que és i espera ésser la F. J. C.»—Preude cada exemplar
«Missal de les festes».—Preu de cada exemplar«Cantoral».—Preu de cada exemplar
Popular Excursionista».—Preu decada
Quadro de la Mare de Déu de Montserrat, imitació ma
Mica, amb l'himne fejocista.—Preu de cada quadro.Placa amb l'himne fejocista i avantguardista.—Preu de
cada placaOpuscle propaganda F. J. C. de C.—Preu 5'—Opuscle Servei del soldat.—Preu de cada exemplar ... 0'15Opuscle Escola de propagandistes.—Preu de cada exem
12'—
5,—
6'—
3'—
2'50
3'—
2'—
0'256'O'30
3'50
1'50
6'
O'15Cojazi.—Vida de Pier Giorgio Frassati, traducció cata
lana del Dr. Caries Cardó, canonge (d'imminent apa-rició).—Preu de cada exemplar 4'50Himne fejocista, lletra i música del Mtre. Llongueres. 2'—
Orientació professional
De la darrera Setmana Social
L'ensenyança General i Técnico-Agronómica.Reforma del contracte d'arrendament.
La nova política Agraria
Retornat de la magnífica excur
sió d'estudi a granges agrícoles ials recs, canals, pantans, etc, delriu aragonés Gallego, el senyor Josep Cruz Laprazarau, enginyer director de la Granja Agrícola de Serragossa i ánima infatigable de laSetmana Social de la dita ciatatgermana, dona la seva interessantponéncia sobre l'Ensenyança general i técnico-agronómica. Diu queles circumstáncies actuals derivades de la crisi mundial trascendeixen de manera nefasta al camp, elqual es veu obligat novament a afinar la seva intelligéncia i a excitar la seva voluntat de treballar pera poder fer front a tots els obstacles. Sembla que aquesta depressió,económica posa en segon terme lesgüestions técnico-científiques, desdibuixant la finalitat i l'objectiu dematéries com les ensenyances agrícoles rurals, encara que un examen
seré i ponderat posi de relleu tot
Josep Cruz Lapazarán.
contrari. Demostra una vegadamés la desconsideració envers la
classe pageset al no donar-li una
bona ensenyança i orientació pro
fessional. Parla detingudament deis
diversos graus d'aquestes ense
nyances. a) lniciació a partir de
!'escota primaria; b) ensenyança
post-escolar, i e) ensenyances di
tes extra-escolars. Es mostra partí!Jan i d'ensenyar al jove, fins als
11 anys, temes de formació gene
ral, i deis 11 als 14 una ben ferma
orientació professional agrícola.Parla extensament de les ense
nyances post-escolars i extra-esco
lars a base de cursets comarcalsambulants, conferencies, etc., etc.
Aixi mateix cal portar els elementsreconcentrats a les granges agrícoles i establiments similars al ma
teix mitjá en qué l'agricultor labora, intervenir en els seus problemes, estudiar, escrutar, experimentar i ajudar a la solució d'aquestsproblemes és, indubtablement, una
de les gramo vies de les futures en
senyances rurals. Una gran Iliçóque cal tenir present sempre permirar de preparar una nova genepació agrícola racional.
El senyor Lluís Jordana de Pozas desenrotilá el tema de "Reforma del contracte d'arrendament".Aquest jove socióleg agrari ha es
tudiat sobre el terreny la qüestió•agraria d'Irlanda i d'Anglaterra,per tant a la sevet personalitcit as
_segurava antícipadament un estudibrillant a aquesta qüestió tan can
dent a tot el territori espanyol. Comena dient que per a tractar delproblema deis arrendcunents en lasituació passional en qué avui ens
trobem, cal començar per isolar-lode tot el que sigui prejudici o de_sig de subordinar la relació de lesfinalitats estranyes a la propia ins
titució dels arrendaments. Estudiala concepció clássica de dret ro
ma del contracte d'arrendament,posant en evidéncia la crisi profunda per la qual travessa aval dia.Després l'ocorregut sobreaquest punt a Anglaterra, Irlanda,Alemana i Italia, el senyor Jordana fa un estudi detallat de l'evolució sobre la forma de l'aprendament a Espanya, evolueió particularmnt intensa a partir de l'any 19en el qual s'aprová el programa delGrup de la Democracia Cristiana,seguit ja sense interrupció d'unaserie d'estudis, projectes i peticions orientades totes en sentit sem
blant. Després les disposicions dictctdes a partir de l'any1931 sobre desnonaments, revisióde rendes i arrendaments collectius, el conferenciant es dedica a
analitzar ets últims projectes d'arrendament signat pel senyor DelRío i les esmenes presentades a eh,posant de manifest alguns dels seas
defectes, juntament amb els moltsencerts que conté. Parla així ma
teix i encara que breument de laLlei de contractes de conreu, aprovada pel Parlament de Catalunya,dient que si bé hi lumia coses ac
ceptables, hi havia moltes contusiono i tares fundamentals quefeien un conjunt inacceptable. L'orador fou Ilargament aplaudí! i felicitat.
El senyor Mascias per absénciadel senyor Martínez Sánchez, Ilegtla seva ponencia sobre "La nova
política agraria". Espanya és agraria en reconómic, el polític i el so
cial. En parágrafs brillants justifica com el camp espanyol unificael que alguns illusos i folls, tracten
de separar, trencant seculars tas
ques de concordia. Espanya és laseva agricultura. Més de la meitatde la seva riquesa, almenys, ve del
Miguel Sans Domingo
camp. Deis 23 milions d'espanyols,uns 18, viuen directament o indirectament del camp. I, no obstant,la nostra política és antiagrária,mancada de contingut agrari, fa un
segle, amb conseqüéncies lamentables ben demostrades. Pro blemesindustrials i avalots urbans preocupen més, molt més, que les coses
del camp. L'home del camp viupostergat i supeditat a oligarquiesfinctncieres i político-urbanes. Lamanca de preparació agraria delgovernants és, per aixó, enorme.
Capitalistes, aristócrates, classes dirigents en general, han deixat elsseus deures vers el camp. Es ja hora de rectificació i esmena. Parlaextensament d'una orientació política agraria- de gran rendiment.Producció de seca, extensió de re
gadiu, ensenyament agrari, crédit,etcétera, etc. Parla dels centresd'investigació, i sobretot d'experi
Un turista a Rússia
Una Kolkose. - Tornem a Moscú
Ens ensenyen un camp plantatde pot d'arbres fruiters, no gairegran i tocant a les cases. Ambaquesta avinentesa demano per veu
re els hortets kolkosians o que cultiven particularment cadascú, i em
contesta el president tot escandafitzat que ací tot és collectiu, queningú no pot tenir res propi i que,per tant, tot és de la comunitat.
Em pregunta el President si elspagesos espanyols estan tan bé com
ells i Ji contesto que el meu maso
ver disposa d'una casa més granque la que usufructuen tots els ma
trimonis de la kolkose i que no en
paga•
cap lloguer, com tampoc dequadra, corts, celler, etc. Em cons
ta positivament (no vull ara dircpm me n'entero), que aquesta con
testa no és tramesa per la guia intérpret. No en parlem, dones, més,i deixem-los somniar truites.
Abans de marxar ens conviden a
dinar. Són les quatre o les cinc dela tarda 1 no n'és pas hora, peróencara que no linguem gana ho ac
ceptem per cortesia, per tafaneriai perqué a Rússia es veu amb moltsmals ulls que no accepteu una oferta de menjar o beure que us facin.Ens asseiem, dones, al restaurant,al voltant d'una taula de fusta blanca, que hom ha cobert préviamenten honor nostre amb uns quantsnúmeros de l' "Isvéstia", un delsdiaris russos. Hi sóm la meya se
nyora, la gula, el japonés, el President, el xofer i jo.
Ens porten una sopa a la Julienne o amb herbes, molt bona: una
especie de farinetes blanques i es
pesses que no són gens despreciables i una mena de pasta d'espinacs. Finalment un perol de llet ca
lenta deliciosa, com a sortida defresc de les vaques, acompanyat totamb pa de ségol 'legre del tot i quedeu acabar d'ésser fet, perqué ésmolt humit i no hi valen els copsde •coll per a empassar-sel, peró,vaja, també ens hi acostumaríem.
Mengem tots regularment, con
templats per altres individus de lakolkose, que mengen en altres taules. M'oblidava de dir que en aca
bar la visita i arribar al restauranthi havia bona part de les noies idones habillades de dia de festa.
Vam agrair Patenció i vam com
prendre l'ordre del President en
arribar nosaltres i la desapariciósubsegüent de la gent.
Tots els kolkosians tenen, segons
mentació. Defensa l'equitat aran
zelária dintre d'un proteccionismeque cal mantenir. Advoca per laderogació de la llei de reformaagraria, substituint-la per una lleide colonització, amb el sea corres
ponent Institut. Es tumbé n'oilaplaudit.
J. SOLE CARALT
VIII
A m b aquest treball, tanquemaquesta série d'articles de l'amicJ. Marlet, i jo arran de la importantissima Setmana Social de Saragossa, en la qual s'estudia com
a tema general el de "ProblemaAgrari d'Espanya", Setmana Socialque no dubtem donará els seus
fruits immediats, car precisá es
mentar que moltes de les,peticionsfets pels illustres ponents són avuidia esmenes presentades a la lleid'Arrendaments que s'está elaborant al Parlament nacional de Madrid, esmenes que seran incorporades al dictamen ministerial.
he dit, obligado de menjar al res
taurant comú, i en dir-me aixó pregunto si tots mengen sempre igual i
em contesten que sí, exceptuats elsbrigadiers de xoc que tenen dreta un plat extra de carn. Apart delmenjar del restaurant, donen a ca
da u un litre de llet.Aquesta kolkose está situada en
un terreny bastant pobre, peró tétrossos bons, i apart del bestiar, delqual ja he fet menció, sois cultivencereals. Hl ha alguns prats i algunferratge cultivat tot per al bestiar.Sembla a primera vista que als voltants de Moscú, és a dir, tocant alcentre soviétic, hurien d'ésser nom
broses les granges collectivitzades,peró no és pas així. Bona provan'és que, per ensenyar-me'n una,hagi hagut d'anar a 60 o 70 quiló--metres de la capital, i he pogut observar i enterar-me que més a lavora no n'hi ha pas.
Per altra part, com el lector batirá compres perfectament, aquestakolkose és molt petita i de pocafimportancia. I ara em permetreuque faci unes observacions pel meu
compte, recaptades en l'observaciódirecta i en detallets que és impossible d'anotar separadament i deslligats.
Per a mi la visita a la kolkose haestat la visió d'una mena d'oasi en
el camp rus, oasi en el qual jo no
desitjaria de viure, ni tampoc cappagés catalá, peró hom compren
drá perfectament el que vull diramb des línies que segueixen. Ja hedit abans d'ara que la miseria alcamp rus és evidentissima. Hi haun detall que frapa, i és aquest. Passant per Polonia (antic camp rus)que en res no es diferencia agronómicament del de la Rússia actual,veieu les ,isbes pobres, ruinoses,deixades i brutes, peró sempreveieu a llur redós una o váries va
ques, una ramadeta de porc, una
colla de gallines i particularmentd'anees o oques que xapolleixenpels estanyols freqüents en aquelles terres planes.
Dones bé, en tot el trajecte quehe fet pels camps de Rússia, en
auto o en tren. mai no he vist capbestiar de quatre potes -- ni gossos —i deis nitres he comptat cinco sis gallines, un pollastre i dosanees. En sortir per la frontera letona i a uns dos-cents metres de lesalambrades russes en terreny letó,ja em trobo amb una casa de pagésnova, neta i endreeada, amb un béde Déu d'aviram i de bestiar grosque pasturava pel voltant i que donava goig. Aixó no enganya.
../kixió vol dir que el pagés rus, en
general, garneu per temperament,no vol passar per l'anella del collectivisme i es defensa com pot; no
cria ni exhibeix hestiar, que representa riquesa, i per 11 de compteséš i ha d'ésser l'ase deis cops deisdirigents soviétics, cosa natural en
aquell regisme que té per fons lalluita entre el camp i la burocraciaproductora de miseria per a totsi del servatge i esclavitud deis cam
perols.En la kolkose visitada, la vida és
absoluta i integralment de caserna,amb totes les conseqüéncies, ádhucel desconeixement de la familia, icom a tal caserna que de fet és,quasi bé tot depén de l'individuque n'exerceix el comanament. Arabé; posaria les mans al foc que elpresident d'aquesta kolkose és un
home de Tná de ferro, amic dels dirigents soviétics amb la protecciódeis quals compta, que no admetdiscussions, i que ho dirigeix tot
personalment i dictatorialment, peni que atipa els seus kolkosians,reclutats entre gent de la. més pobra i els cuida de la manera quepot, imposant-los una disciplina iuna netedat que no és freqüent a
Rússia.Era tot el tipus d'un home intel
ligent, valent, viu i eixerit, i una
mica orgullos de la seva obra. Siguicom vulgui, a mi em va éSser simpalie dins aquest caire, i no cm pucestar de dir-ho en honor de la ve
ritat i de la impareialitat que voldria que tothom pogués veure en
les meves descripcions.En sortir me'n despedeixo coral
ment i tornem cap a Moscú per alióque en diem carretera.
,,, • •
Entre altres coses que he explicat i algunes nitres que no esmentoper l'escás interés que poden tenirper al lector, m'ha ensenyat la guiaunes cases de veinat modernes queveiem solament per fora i que, malgrat diferents intents, no hi ha ma
nera de veure per dins. Entre lesque em senyalen com a més mo
dernes i notables, n'hi ha una queem crida l'atenció perqué manca
de baixos en absolut, puix que éstota ella muntada sobre columnesper entre les quals hora. circula Iliurement com pel carrer.
Em diuen que ho faci així per a
isolar-les i tenir la temperaturamás constant, cosa que no em con
veme de cap manera, car més aviatem creuria que ho féssim per lahumitat. En efecte, si a sota hi hagués algun estany o aiguamoll, em
recordarien els primitius palafitsque amb el temps haguessin eres
cut, haguessin augmentat de mida
Dos trinxaraires russos
3
i de pisos i s'haguessin petrificat.Altrament, totes aquestes cases sónde ciment armat i del génere funcionalista més empipador.
No he parlat encara amb detalldel tracte que es dóna als forastersi de ,certs aspectes dels hotels. Eltracto és excellent, i fent el viatgeamb preu a forfait establert amb"Inturist" que hi fa tota mena decombinacions, resulta molt económic. Ara bé; si feu cap despesa ex
traordinaria pel vostre compte, us
sortirá caríssima. Venia en el trenamb nosaltres en arribar a Rússia,un francés molt simpátic, que parlava molt bé el rus, puix que haviaestat allí alguns anys abans i durant la guerra. Portava cinc diesd'estada a Moscú, contractats amb"Inturist" i la vigilia de finir elscinc dies em compareix tot amolnat a l'hora de sopar.
M'explica que volia quedar-s'hialgun dia més i no li volien donarprórroga. Sospito que van ensumar
que anava per negoci i massa perles seves. Aixó implicava, naturalment, pagar-ho tot a preu de tarifai m'innova que de l'habitació solan'hi demanaven 850 francs diaris.Comptem aleshores el preu de l'esmorzar, del dinar i del sopar a basedel que ens acostumaven a donari deis preus de la carta i em quedoesgarrifat: 250 franes per esmorzar
i 550 francs per dinar, i altres tants
continua a la pág. 5
1
4 De casa nostra
Sant Ramón de Penyafort
' •p.„...,
L
5RMON DPI N
-N.a.,-.........—,110Y4/
4-..47.0
._ 1,7,,g...v..4.-74,3 .! i 1on.
. •
_
/-..cloo,t. doble Roca.
.11.../no. *e eot loo recodo
S Ramo t d ere,,,,d,
IIN3nu,p1 la Dore.,
NI ya". a¦ ve o, .....
Monead lonch e eOra ddrIlee. . 4 ,,,,,,,,,, ,,,„„,,,,„,..
'1/4S2 '''.-J:;',7::-:. .
tNz: ',....,.,• ..;',....:,:' .
In tit
,
)P5. 'hl fl•rs da ~.14,
pNeR":67.Ruz,: afolla:Con,Re.
so.Illone ence<lare!ayed.
Gsrusell meceM'Odre
der.o, Pelocere receto VIS\o I:n redel deque «prole11 IeTZerertrodr"'4>r, Re Ilvdteta recome loG.
510 gen«. encte/n depon.
moofer.. d< Cepa Pote. Ro.
1.,,,,, yo la golee.d.de
del chao Ittee,, croe,de l'sceld ardan eaLeed,
4.~
emo, epd en, lene pe olyodurReT4 «e's
eter4 leed:eme. al Monea roto, ase:CIPIP
AbAmeocecoy edeed. vara
eaduer:vlitta
diodo,. y toruca. 9,11 Loe oraldu 1brees...eco, ea Molanepréedo more. &t.ele<mamo e:ere Lee,.
er,t4 en.o d<~eco:.:noted. cooveseecroos,
l'AP T.`,::=Zob fnu b Imanavan gran,Maque ped leeeztelen:,,,,
enO. kopn coedMaeso, remedia:lee renen,re e,SS1le ,...,.ror.11 u.1.loere:enterad mol,ron. Oto.
T..guaro me,eo, prono:t. /no aa:turnan:4de la seon,Rte. trp:in' aréIR''e'yleeloores, ...lo.
Pod do CeleRealCotoca~e eceolts enfcgo, Po" Yro.
056> Itenead .1.¦ pctleaa a Ido brot •.P.°°. R S.:d.:tete./Oxeare ele<sna Ion... tlal. So. u... «1'.,.,,,,.Congeffoo deRoyo, Pepo Dos ab unaAtanor:morad«.
410 454
...1.4...*•• •••... ,fon.../...1,(1,11.orme. . .... ...1.p....,,, ...pl.,PIte,with.,. r .11.1, fro[6.0......i.... ore A1........Red ewidt Ilms• lyousit. OREMVS. or Re digo, effitiodede yeeeerj,dttly. [ .4.ili.
rn4
GOics DEL CLURIOS PARE SANT RáMoN DE ?ESTA FORT„
Sant Ramon de Penyafort, dittambé Raimond,'i en castellá Raimundo, nasqué l'any 1175, segonsopinió, al castell de Penyafort,prop de Vilafranca del Penedés,tom la carné popular commemora :
Nasqué Sant Ramonfill de Vilafranca,
pero alguns autors el creuen natural de Barcelona. En la nostra ciu
tat visqué la major part deis seus
dilatats anys; en ella morí i aquíreposen les seves despulles, haventestat proclamat per la Santa Seu en
1647 Compatró de la Ciutat de Barcelona, juntament amb la Immaculada Concepció de Maria.
Dedicat a lleis i a la carrera eclesiástica, l'any 1216 aná a Boloniaper estudiar jurisprudencia civil icanónica. Rebé allí el grau de doctor i Ii fou confiada una cátedra.flome de gran virtut, ciencia i Consell, havent-lo conegut el Bisbe deBarcelona Berenguer de Palou, elreclama per a la •nostra ciutat, il'any 1219 fou nomenat Canonge dela Seu. Pocs anys després, en 1222,deixá aquest earrec per a ingressaren l'Ordre de Predicadors, de laqual arriba a ésser el tercer Mestregeneral, és a dir, el segon, successor
de Sant Doménec de Guzman. SeIi aparegué (en data que és contro
vertida) la Santíssima Verge, igualque al Rei En Jaume i a Sant PereNolasc, ordenant als tres la fundació de l'Ordre de la Mercé per a res
catar captius, de la qual religióSant Ramon de Penyafort és cofundador. En 1230, cridat pel PapaGregori IX, aná a Roma i el Pontífex l'escollí per confés seu, i el no
mena auditor de la Rota, i GranPenitencier. Escriví la Summa dePoenitentia, anomenada en honorseu Raymundina, la Summa de Matrimonio, el Modus Juste Negotiandi, i altres tractats de teologia mo
Fou encarregat per aquell ma
teix papa per a la formació d'uncodi, i aixet el fa celebérrim com a
compositor- de les famoses Decretals de Gregori IX, promulgadescom a Ilei de l'Església l'any 1234,i la vigencia de la qual ha duratfins al non codi de Pius X, és a dir,durant set centúries. Per malaltia
hagué de retornar a Barcelona, i
aquí despatxava, des del seu con
vent de Santa Caterina, consultesdel papa i dels prelats d'altres ter
res. De 1238 a 1240 exerd el generalat de l'ordre dominicana, talcom hem dit. El seu retorn de Roma l'any 1236 fou assenyalat ambun miracle esdevingut en desembarcar a Tossa. Més tard, essentconfés i conseller del Rei En Jaume I, se separa d'ell, i aquekt incident dona lloc al prodigi que colloca Sant Ramon de Penyafort en
tre els grans taumaturgs. Havent-linegat el Rei permis per a sortir del'illa, s'embarca en el port de S6-11er damunt de la seva capa com a
únic vaixell, i així arriba a Barcelona, fet admirable que consta
en la Butlla de Canonització i en
l'oració de la missa, i que s'anomena el Miracle de la Transfretació.La cangó popular l'ha perpetuatdient:
Tira capa a mar
per servir de barca...i amb l'escapularigran vela n'alçava
Centenari gairebé, en olor de san
tedat, tal com havia viscut, morlel dia de l'Epifania de l'any 1275,havent viscut 99 anys i quatre me
sos. Al seu enterrament assistirenel Rei Don Jaume I d'Aragó i elRei Don Anfós X de Castella. Poctemps després el concili de Tarragona del 1279, demanit a la SantaSeu la seva canonització.
Qualificat de baró célebre per laseva santedat i la seva doctrina, elssegles següents foren testimonis deles peticions reiterades del Consellde Cent, la Diputació de Catalunyai després fins del Rei d'Espanyaimpetrant la canonització. Per fiaquesta vingué, i el Papa ClimentVIII, en butlla de 29 d'abK1 del1601, inscriví Ramon de Penysforten el catáleg deis sants, essent d'advertir que ja molt abans al Conventde Santa Caterina se l'anomenavael Pare Sant Ramon. La noticia dela canonització fou rebuda i com
memorada amb unes festes grandioses que feren época en les cróniques de Barcelona. A petició deisconsellers, instada en 1635, la San
Commemorem en la t'esta litúrgica de Sant Ramon de Penyafort el
centenari de la compilació que féu
de les Ileis fins al seu temps dicta
des, 1234, vulgarment dites Decre
tals. Es colpidor constatar la una
nimitat de tots els juristes del món
en retre homenatge al mestre deis
mestres en Dret. Roma ha acollit
per enéssima volta la flor de la cien
cia internacional. En la ciutat im
mortal el culte a la Llei i al Dret ha
tingut la máxima expressió. Quan el
Sobirá Pontífex, que presidí la ses
sió de clausura del CongPés jurídic
internacional celebrat sota l'advoca
ció del Nostre Sant, aixeca el" brag
per a implorar la benedicció divina,aquelles testes venerables, acostu
mades a algar-se en defensa del
Dret, s'inclinaren reverents en re
coneixenla del que és font i guar:dador de tota llegitimitat. I el nom
de Ramon de Penyafort ressonava
en l'aire i penetrava els cors...
Era la domihrió tranquilla-11)aMica, sense enrenous béllics, ni
pompestrepidants, de l'ombra d'aquell del qual temps no fa més
que engrandir les proporcions.
Aixó a Roma... i ad?
Havem sentil entre els nostres
conciutadans veus de lloances i en
saleament de les glories en Sant Ra
mon, és veritat. Peró, són prou?
Una selecció no és una gran part
del poble, i avui en dia que s'ha rei
vindicat pel poble tants drets, sem
bla que se li negui el de conéixer
abastament els seus homes.
Escolten en els llocs mateixos que
ta Seu va concedir en 1647 que laciutat de Barcelona fos collocadasota el patronat de Sant Ramon dePenyafort i de la Concepció Imma
culada. Anys abans (1626) la tras
lacio del seu cos al nou sepulcre en
la capella nova de l'església de Santa Caterina dona lloc també a festesmagnificents. De gran popularitati veneració fou en tot temps el seu
culte a Barcelona, i era solemníssima la processó anual que el 7 degener, dia aniversari de la seva
mort, sortia de la Catedral i anava
al convent de Santa Caterina. ElsConsellers,, els Canonges i els Pares Dominics assistien a l'ofici que
amb gran pompa per vot de la Ciutat aquell dia es celebrava.
L'incendi ignominiós del 25 dejultbl del 1835, que deixá en runes
l'historie convent de Santa Caterina, motiva el salvament i trasllatde les despulles de Sant Ramon dePenyafort a l'església de Santa Marta primer, i despr-és a la Seu, on in
gressá el cos sant l'any 1838 i rebésepultura vora l'altar major. En. 6de maig del 1879 es féu la trasllacióa la capella actual, restaurada en
1885 a despeses del capitular Dr. Bonaventura Ribas, biógraf i gran devot del sant, i la novíssima reformai decorado (1926-1932) és el senyald'haver-se représ el culte especiala les venerables relíquies del quifou "confessor de Reis i de Papes".
Sant Ramon de Penyafort és patró del Collegi d'Advocats de Barcelona, que amb festa anual perpe
tua una tradició secular d'aquel] es
tament. Una llantia de pedra deMontjuic, que tothom pot veure a
má dreta de la capella, collocada en
1885: i ara reinstallada, és ofrenad'un picapedrer agran pels favorsrebuts, i és el símbol 1 el record del'antiga i fervent devoció popular alnostre gran sant.
Sant Ramón i Vilafranca
RAMON RUCABADO
foren testimoni de la infantesa de
Sant Ramon, si sentiu el seu nom
gloriós.Un silenci...
Aci i allá dispersos en qualquespobles tle la comarca nadiva uns re
cords boirosos d'una pietat desodo
rada, sense altra transcendencia que
una mica de festeig — si és que ar
riba ntant — i una invocació, fetes
mig d'esma contra les plagues cor
porals...
El drét a la ignorancia... és l'únic
dret que hem de negar al nostre po
ble.
Que els incansables cridaners de
la "kultura" que s'han passat anys
beseantant per tot arreu alió preci
sament que és el fonament de la ve
ritable cultura, no es cuidin de re
valoritzar en !'estimado popular les
figures cabdals de,la tradició, és ex
plicable; peró nosaltres... hem de
creure que tenim bon tros de culpa.Nostre poble no está adoctrinat
en lo que és transcendental en .la
seva vida, el conei-xement de la his
toria religiosa de la seva terPa.
Com pot continuar-se la historiaveritable del nostre país, si una ignorancia gairebé completa del seu
passat u impedeix ésser-ne una no
ble i sincera continuació?
La primera conseqüéncia d'aquestallunyament de les fonts tradicio
nals religioses ha estat l'eixorquiade molta propaganda destinada a
desvetllar les energies latents de
cristianismeheretat de generacions.Quan s'estronquen les déus d'ins
piració religiosa, els individus SÓDi
joguina de totes les suggestions,condemnits a tots els desvaris so
cials.No han passat pas gaires dies. A
la vila capdal del Penedés encara
són patents tesiimcrni d'aquesta ve
ritat ineluctable; l'esperit del poblequan bordeja és eixorc I destructor..
Hi manca el suc vital, la capacitatd'adorar Déu i venerar devotamentels seus homes.
Un trágic sincronisme ha fet que
quan a la capital de l'Església es tributava l'homenatge més ressonant
al defensor del dret deis humils en
front de les prerrogatives reials, i
del dret de l'Església enfront de lestiranies d'Estat, el Sant de Penyafort, Ramon de Vilafranca, ad ma
teix en aquesta mateixa Vilafranca,,les mans impies d'uns desvariejantxdesconnectats de la historia de laterra llur profanessin les pedres ve
nerables que s'aixecaven damuntels fonaments que havia contribuita posar el seu ancestre.
El desarracinament de la tradicióreligiosa corseca l'home i fa possible tot estrall.
Siguem piadosos, fejocistes, ami>aquella pietat devota als nostrex
passats i contribuim als coneixements de la nostra historia religiosa per part del nostre poble. Aixíens en farem dignes successors. Iaixí homenatjarem com cal en Santgloriós d'avui.
ALBER
Finestra del món
Qüestions Internacionals
Roma, el Sarre la pau mundialEn auteriors articles hem indicat molt Ileugerament
alguns deis múltiples incidents ocorreguts en el trans
curs de l'any 1934 i arribávem a constatar com des
prés d'un any tan pie d'angúnies i de trasbalsos, potser el mateix instint de conservació de la humanitatI deis homes, l'estat ens prometia esperar per aquest
Laval i Mussolini signen el tractat
any un major grau de tranquiNitat. En efecte: En elspocs dies transcorreguts, s'han produll dos fets degran importáncia per a la pau mundial: el pacte deRoma i el plebiscit del Sarre. Dos factors de pertorbació que s'han resolt favorablement.
El pacte entre Itália i França, signat a Roma el dia6 de gener per Laval i Mussolini, ve a modificar ra
dicalment una situació de tivantor a resoldre í una
quantitat de problemes que afectaven les relacionsfranco-italianes des de l'endemá de la guerra. Peróel pacte de Roma inclou encara — i aixó té una majorimportancia — una declaració sobre els problemes del'Europa central, sobre la independencia d'Austria i
Un turista a Rússia
ve de la pagina 3
per sopar, afegits al preu de l'habi
tació, feien 2.200 francs diaris,naturalment, l'home estaba esverat.
Cal saber que els preus de la car
ta són elevadíssims. Un biftec o una
racció de caviar valen 14 rubles,.que són 84 ptes. o 182 francs, se
gons la cotització que us fan. Unatruita de dos ous 13 rubles, equivalents a 78 ptes., i els altres plats perl'estil. Una ampolla de mig litre devi escás, cm costa 30 francs i una
cervesa, que és el més económic,val prop de tres pessetes. El quilode mantega, que a Barcelona val
unes 10 o 12 ptes., costa a Moscúon és article de primera necessitat, 20 rubles, equivalents a 120pessetes.
S'ha d tenir en compte que elcanvi de les divises és una cósacompletament arbitrária, i el fan alseu gust. Está prohibida la sortida
(le moneda russa, i aquesta no técap valor ni cotització en cap altranació. Per contra, als estrangers elsha cobren tot en moneda estrangera i al canvi que fixen. Un diacompro a una de les bot:gues d'Intwist a l'hotel, unes futeses, lespago en francs i cm van tornar elcanvi en francs, tires, schillings idólars, és a dir, en una barreja dequatre tnenes de moneda: Aixó va
exigir naturalment una serie d'operacions i cálculs que comportavenuna pila de soroll de boles, car
usen per al .cálcul uns aparells com
els que serveixen per a apuntar lescaramboles, amb diverses enfiladesde boles.
Que la cotització és completament arbitrária fins dins de Rússia,ho prova el següent fet: fem el viatge de Moscú a Leningrad de nit ien llevar-nos al matí, com que no
hi havia cotxe restaurant, el con
ductor del vagó-lit ens ofereix des
Una oficina soviética de control de nois abandonats
sobre la voluntat de cooperació mútua en un ambientd'amistat i confiança reciproques.
La conclusió d'aquest pacte ha estat rebuda per tot
el món amb una »joia veritablement extraordinária,en efecte, constitueix un esdeveniment de gran im
portáncia per a la pau mundial.L'altre fet favorable a la pau, ha estat.la solució del
problema del Sarre. Han estat taur divulgats els mo
Hus i els mateixos resultats del plebiscit, que no
( reiem necessari recordar-los.Només hem de remarcar com el retorn del Sarre a
Memanya constitueix la millor solució a un problema que de temps venia inquietant polítics i homes(l'Estat.
Constitueix també la solució Inés normal, car ningúno pot negar— i els resultats del plebiscit ho confirmen — que el Sarre és una regió alemanya. Arran deisresultats del plebiscit, Hitler ha fet unes declaracionsmanifestant que Alemanya ja no faria cap més re
clamació de carácter territorial a França. Significaaixó un desig d'arribar a una entesa directa entre
aquests dos paisos?Es possible que sigui així. No caldrá remarcar la
importáncia que tindria aquest fet per la futura pau
d'Europa i en tot el món.De Lotes maneres, no vol dir tot aixó —el pacte de
[torna i el plebiscit del Sarre —que la pau del mónestigui ja asseguradá. Aquests esdeveniments no signifiquen gairc cosa més que un respir en l'atmosferacada dia més carregada de les relacions entre els paisos de tot el món. El fracás práctic de la conferenciadel desarmament i augment del servei militar a diersos paisos i l'armament cada din creixent de gai
rebé totes les nacions— fins aquelles que en virtut dela guerra ho tenen vedat, són, entre altres, causes d'in
, quietud que no han estat esvaides. Falta, entre elshomes, bona voluntat.
MANUEL PALOU
dejuni. Acceptem i porta per a ca
da un una tassa de té i un paquetetde sis galetes molt ordináries. Lipregunto quan val i cm diu quesón 2'80 rubles que són 36'40 francs,segons la cotització oficial. Fora debitllets grossos, no portó en menu
dalla més que 26 francs. Els elsdono; cm diu que n'hi dono massa
i es desfá en reverencies.A tots els, hotels hi ha departa
ments de venda de cigarretes, se
gells, objectes i treballs en fusta tipies del país, casquets, bruses rus
ses i records del pais, als preus cor
rents a tot el món. També venen
icones, algunes d'elles riquissimes,cabrers i altres objectes evidentment sostrets a les esglésies i ca
ses particulars.Abans de tornar-me els passa
ports cm demanen dos retrats decada u. Me'ls faig fer en una fotografia i me'n compten — preu deparroquiá — 28 franes.
La guia cm din que está prohibit donar propines, peró de fet tot
hom en demana en una forma o altra, procurant, peró, que ningú no
se n'enteri. Es una discreció general.
Amb el següent article ern despediré de Moscú.
FRANCESC SANTACANA
Pm, Ay.i.. ,, 7.i1
iteff-N-_
P....,, .;
,
:1:____<,...nita__.
aptclement L t. -
everül eLs costipais • •velid rta.s.:CENTRAL UESMIIIIHCS DEL",
-rmiloamaw •l". CILMILEILL- IDELAVD,10
I REFLEXES
EL PRIMER AVIADOR DEL VATICA
Es el sacerdot Mn. Joan Sala. El
nom és ben catalá i celebrariem que
el seu posseidor també ho fos. No
fa gaire ha rebut l'examen de pilot.En terres de missions ja existeixende bastant temps aviadors — no re
cordem ara el nom d'un deis més
El Rnd. Mn. Joan Sala, primerpilot del Vaticá
famosos de l'exércit alemany du
rant la guerra, que es féu desprésmissioner — que utilitzen aquestmeravellós mitjá de comunicació en
paisos trencats i dificils, peró no
n'hi havia cap encara en la Ciutatdel Vaticá que posseeix totes lesprerrogatives d'un Estat independent i com a tal una estació ferroviária i ádhuc una emissora derádio que arreu del món és considerada comu na de les millors.
UN LLIBRE A 'L'ATZAIll
Entre 'libres arrecerats.trobárem"La vida austera de Pere Coromines". Recordárem un dia que l'atzarde la suggestió del nom ens duguéa la seva adquisició i del seu contingut no comprenguérem aleshores elmal profund que enclouen idees que
voten ésser basades únicament i ex
clusivament en el suport de la humanitat mateixa.
Exposició d'una moral enamora
da de la Grecia i la Roma antigues i
filtrada per una ánsia únicament literária. El plaer de viure es dissimula en tot, en tant que és perso
nal. Del. pecat se'n diu ambient"Un capítol especialment ha tornata soNicitar la nostra atenció; fa re
ferencia a la santedat. D'ell són lessegüents paraules:
"La humanitat sentirá com si litreuen el cor el dia que l'Evangelisigui definitivament reconegut com
una expressió história del sentimentreligiós perqué en la poética história de Jesús de Galilea hi era totáella redimida i divinitzada. Mestambé aquell dia s'esvairá l'irreconciliable antitesi entre la vella con
cepció virolada d'imperfectes elements antropomrfics i l'ocult sentiment actual de la causa divina abstreta de tot impur predicat contingent".
L'autor, en citar aquelles paran
les sembla com si es refiés una micaque no tothom que les llegís hi posara l'esforl suficient per compren
dre que li és-decretada irremisiblement la mort de Crist. Potser hi hauna mica de vergonya en la formacom estamscrites; ádhuc l'autor hiarriba a través d'un lent i creixentesforl, peró després resta tranquilcom una certa classe de delinqiients.
Joventuts intelligents es nodrienen aquest escepticisme camuflat queafegeix més endavant que els após
Persecució a Méxic
La persecució mexicana, durant
aquests darrers mesos s'ha intensifi
cat amb molta més violencia.Vegeu sinó el text d'una 'letra
que ha enviat recentment un bisbemexicá:
"Amb gran aflicció puc informar
vos que la persecució que s'ha desencadenat a Méxic, després d'aquestsvuit anys darrers, s'ha intensificat
amb veritable fúria sobre la meya
diócesi.Tots els actes religiosos són prohi
bas: els sacerdots han estat expulsats i amenacen greument ala católics, que per freqüentar els sacra
ments, tenen d'anar a la recerca deissacerdots que escasament, han pas
sat desapercebuts per l'expulsió.El govern fa tot el possible per
desterrar els vestigis de religió i decivilització cristiana, i el pitjor ésque el món és totalment ignorant de
tot el que succeix amb tanta crueltat. Sembla que hi hagi una cons
piració satánica quel guardi el silenci, sobretot en el que fa referenciaals fets de Méxic.
Mai, després deis temps de la primitiva Església, hi ha hagut una per
secució tan diabólica i efectiva.Les autoritats mexicanes han im
plantat en les escotes les doctrinessocialistes i sexuals que desmoralitzen a la joventut des de la seva primera infáncia.
Aquestes deuen ésser ensenyadestambé en toles les escotes particulars.
Amb aquests fets, podreu com
prendre que la situació és gravíssima.
La desorganització és tan gran en
la meya diócesi, que puc arribar a
dir que no hem queda res de la diócesi.
Aquesta és la veritable situaciódel país mexicá.
Jo us demano que uregueu ambfervor per la meya pobre i matanrada pátria. Demaneu a Nostre Senyor que en tingui pietat d'aquestpoble i que en el próxim, l'Esglésiatriomfi sobre els seus enemics."
Ourant el Govern Calles, a Méxic
^ovintejaren les bacanals de l'exér
cit dins els temples
tols que vinguin en el temps mo
dern, seguidors de Sant Pau, donaran a l'Evangeli ruta nova i definitiva "qualificació". I aquelles joventuts prefereixen deixar-se anar en
la teoria de la serenitat de viure per
contemplar-se morir (Paul Valery).Peró si aquesta huidor no com
promet a res, deixa en canvi lliuresde fet tota mena de passions i devicis. Els apóstols moderns seguidors de Sant Pau, que diu el senyor
Pere Coromines, no donaran mai a
l'Evangeli cap nova qualificació fora de la que té, divina i humana,com la persona mateixa del Santissim Redemptor; peró sí que li donaran i li donen una nova aplicació. Talment l'Acció Católica, que
impulsá el Sant Pare actual Pius XI.
A. ORIOL I4LAURó
6 Actuació de
1Glossa
Les seccions de futbolAls futbolisles del meu Grup
De toles les seccions d'un grup aquella que topa amb major nombre de dificultats, en tots els ordres, és la de futbol.
Si pregunten als militants de qualsevol grup, quina és la secció més difícild'endegar, la que dóna més neguits, tots sense excepció zis diran que és la defutbol. I a continuació afegiran que són els xicols més indisciplinats, que tenenmenys esperit de la Federació, que no se'ls vea mai pel Grup, que només hi sónque pel futbol, ja que lotes les altres activitats no els interessen.
I després d'haver despotricat contra el xicots de la secció, aleshores les em
besteixen contra l'esport en si; i aixt us diuen que el futbol és un esport violent,i qué sé jo quants dicteris més, que serveix per a fer mal, que degenera molt rápidament, que els joves hi empren tota la brutalitat de qué són capaços i jo sapigués guantes coses diuen més.
I per últim, després de tot aixó acaben amb una frase, que jo no estic gens,en absolut d'acord: "Caldria—diuen— treure o desterrar el fulbol dels nos
tres grups."Som tan oposats a aquesta manera de pensar, que gaírebé dirlem que aquella
frase és una veritable heretgia, dins el camp d'acció de la F. J. C.Es cert, amics, que alguns deis joves de la secció de futbol, tenen quelcom
desitjar, que van una mica a les seves, i si no fan futbol ja no saben fer res més.Es cert que la secció de fulbol a voltes es tanca, s'isola i viu al marge del Grup.Peró, pregunto jo, qui en té la culpa?
Els militants, i ningú més que els militants deis grups respectius. No sé perqué, peró gairebé tots els militants es desentenen de les activitats de la secció de'alba respectiva, i aixt es dóna el cas lamentable, de veure partits de futbol on
no es veu, com espectador, ni un sol membre dels grlIps respectius; tenint dejugar els xicots tots sois, sense l'alicient de l'entusiasme i de les ovacions deis partidaris de cada Iduldol. Acabat el partit, es queden sois, abandonats en la seva
derrota o en la victória llar.Digueu-me amics, ells que viuen pel futbol, quin afecte volea que tinguin
per un grup que tant sels en dóna de les seves gestes i triomfs? Digueu-me sino han de tenir més simpatia per la penya A o B, que quan arriba el moment delpartit troben sempre els incondicionals i entusiastes, disposats a trasiladar-se,sigui allá on sigui?
Amor amb amor es paga!Com volea que els xicots sentin la Federació, si en l'únic moment en qué
s'els pot veure i se'ls pot influir, els militants els abandonen?Els nostres joves futbolistes, són d'una bona voluntat extraordinaria, i desit
gen que nosaltres sentim interés per les seves coses. Es en aquesta secció en laque el militant ha d'.exercir les obres de militant veritable; és influint sobre ellad'una manera continua, que nosaltres aconseguirem l'espiritualització de l'esport futbolístic. Fent-ho d'aquesta manera, caríssims amics, no hatzrem de parlar de desterrar el futbol deis nos tres grtzps. Certamen! constitueix un problemal'organització llar, peró no és tancant els ulls com es resolen les coses, sinóofrontant-ne toles les dificultats, i davant la realitat, procurar resoldre-les.
Tanda d'Exercicis al PP. de Bellpuig, del12 al 18 de novembre del 1934
P. TARRES I CLARET
Recés-Revisió de St. Martí de Maldá
Benedicció del Casal Fejocista del Grup «Calasanç», d'Alella, feto el dia 8,
O R I E_NTADO R
EXERCICIS PER A JOVES
PRIMERA REVISIO DE LA SUBFEDE
SACIO DE LLOBREGAT
Tarda :
COMARCA DE LA SELVA
BARCELONA
k grup núm. 206 de Vi/assar de Mar,organitza una tanda a la casa del SagratCor (Vallvidrera), els dies 18-25 de, febrer.
Dirigirá la tanda, Mn. Regí, Prev.
Navas, 27 de gener del 1935
Matl :
A les vuit, MIssa de Comunió general.De dos quarts de deu a dos quarts de
dotze, Reces.
A das quarts de dotze, Pou.éncia de pietat. Ponent: Grup de l'Ametlla de Merola.
A dos quarts duna, Vía-Crucis.A dos quarts de tres, partlt de futbol.
Simultániament, reunió de la Junta deJa Subfederació de l'Alt Llobregat. Reunió
deis simpatitzants jocistes.A les cinc, "'Apoatolat fejocista", ponén
ele a cárrec del grup de Berga.A continuació, ponbncia jocista a cárrec
d'En A. Simón, President de la J. O. C.
catalana.
Himne fejocista.
Sant Martí Sapresa, 27 de gene,- 1935
La dlada d'inauguració del Grup "SantaBárbara" de la Unió Diocesana de J. C., deGirona, se celebrara sota el següent pro
grama:
Matí :
A les set, solemne Missa de Comuuió ge
neral.
Tarda :
A les tres, Acte d'afirmació fejocista en
el qual parlaran Pere Turon, Josep Martí,Josep Ginés, Josep M. Aragó, i Rnd. doctorEvarist Pella.
27 de gener 1935, inauguració oficial delGrup 1 vantguardista 151 "Aguiles Cris
tianes" i III Aniversari del Grup Fejocista"Soba Nora"
Malí :
A les vuit, Missa dialogada. En acabarla Missa, acta solemne de la promesa
avantguardista.Esmorzar de germanor.
A les deu, interessants partits de Bas
quet-bol.A tres quarts de dotze, Bailada de Sar
dance a la Placa de l'església.A les dues. Dinar de germanor al Grup.
Tarda :
A les quatre, Funció religiosa.A dos quarts de sis, Festa a la Sala
d'espectacles del Centre Católic de Sans.
SUBFEDERACIO AGRICOLA
Són ja molts els joves pagesos que, utilitzant els estudia per correspondéncia es
tudien el Peritatge 1 l'Enginyer Agrícola.Es un veritable éxit de l'Agrupad& Preguem a les Secciona que facin propagandad'aquests Estudis importantIssims 1 seriosos per a fornir una nova generad()agrícola.
• *
A ixf mateix cada die van augmentant
els Laboratoris d'Experimentacions muntata. Cada Becció precisa un Laboratori.Per detalls el Butlletí Agrícola.
• • •
Ben aviat comencará el sortelg d'unmagnffic eavall de bona raya, per tal de
raillorar els serveis de l'Agrupació Agrícola 1 per fer el Butlletí mensual. Seráuna gran campanya la que preparem ambaquest motiu.
• • *
Preguem a les Seccions inicua una fortapropaganda del Butllet1 Agrícola. Cal quearlbem ben aviat a tenir una revista de lesmillors de la península en tecnicisme agrícola. Subscripcions, collaboració escrita,propaganda. Cada Grup una Secció Agrícola, com un gran centre d'ensenyamentd'experimentacions agrícoles.
SUBFEDERACIO ESCOLAR
Fem avinent a tots els grupa de Tarragona, Girona I altres poblacions que hi
hagin Instituts 1 altres (*aires de segoneusenyanient, que envite com mes aviatmilor, la lista deis escotare que militin en
les aeves rengleres, 1 el nombre de ESCLAT
que necessitin.
ESCOLA GENERALDE PROPAGANDISTES
Han comencat, arab gran harit els cur
sos de Propagandisme 1 Periodisme. Entre
ambdós cursos hl ha 77 inscrita. deis enalscorresponen 46 al cura de Propagandistes1 31 al de Periodlstes, els quals pertanyena diversos grupa de Barcelona 1 forans. En
PECRETARIAT DIOCE/A DE VIC
TONA
Grup núm. 141, "Castell de Tona"
Estudien la forma de reemprendes els cerdea
d'estudia. Alguna membres assistiren al reces de
la, Gleva. Han organitzat un curset de Gramática
Catalanal que és un hall.
SANT MARTI DE TOUS
Grup núm. 135 •
Preparació de la festa de la benedicció de la
Bandera.
SANT FELIU DE MONISTROL
Grup núm. 116, "Sant Feliu"
Hem rebut la nota d'activitats corresponent al
mes de setembre.
SARIZI
5
VIC
Grup núm. 107, "Balaies"
Molts membres assistiren al reces de la Gleva.
En la reunió de C. D. es prepara la reunió men
sual en l'ordre segiient : Comentan dela teta del
mes i FLAMA. Impressió de/ reces, cercles d'es
tudis 1 formació del fejocista.
CASTELLTERSOL
Grup núm. 55, "Foment de Cultura Popular"
El día 9 de setembre tingué loe la benedicció
de la Bandera 1 tot el Grup assistf a la Misas de
~unió. Bis eercles d'estudis, segons el Butlletí
de Dirigeuts, els celebrem cada setmana. En les
reunions de C. D. tractem de la constitucid de la
Sub-federació Comarcal.
SANT HILARI SACALM
Crup núm. 236, "Guilleria"
La secció de Pietat organitza mensualment un
reces i comunió general que es molt concorregu
da. Prengueren part en la festa de Crist Rei. Els
cercles d'estudis contInuen arab éxit.
lECRETARIAT DIOCE/ADE BARCELONA
Grup núm. 202, "Santa Eulália"
Amb motiu d'haver-se inaugurat una nora Casa
d'Exercicis, en el que fou "Hotel Buenos Aires",a Vallvidrera, i per invitació de la Lliga Parro
quial de Perseveranca de la nostra Parróquia,una ccanissió del nostre Grup, juntament itmb els
Perseverants, hem visitat la dita Casa, fent primer en la capella de la mateixa, amb exposicióde S. D. M., l'estació al Santíssim Sagrament,recorrent després totes les seves depeudéncies.
Preguem a Den que la seva paraula, sortida
d'aquell recios, sigui ben fructuosa per la Fe de
la nostra terra.
ECRETARIAT DIOCE/ADE 1EU D'URGELL
BALAGUER
Crup núm. 10, "Sant Crist de Balaguer"
Amb la celebració dels cercles d'estudia hem re
emprés les tasques interrompudes durant el pe
Modo estival. El (Ha 30 de setembre férem una
excursió a Montserrat per tal de demanar a la
nostra Mare protecció en les diverses empreses
que el Grup té intenció de portar a terme el cor
rent any. Está organitzant-se la secció d'esportsamb el seu camp -de basquet, com també la sec
ció de comédia.
AGRAMUNT
Grup núm. 203, "Agramuntins"Ilesa rebut la nota d'activitats corresponent al
ates d'octubre, on éns donen compte de les tas
ques de reorganització del Crup 1 dele cerdea d'es
tudis.
ESCALDES D'ANDORRA
Grup nata. 250, "Andorra Novella"
Ens comuniquen d'aquest Grup, que estan acti
vant l'arranjament d'un local, COM també organit#ant l'equip de futbol, havent celebrat ja partitamb l'equip del Grup "Pan Clarls", de la Seud'Urgell.
tre els primera, cal esmentar el novell
grup "Fe i Ciéncia" que hi ha tase'« 12socia, el "Pau Ciaría", "Torras 1 Bages",,"Fivaller", "Conquesta", "Santa Madrona". Entre els de fora, n'hi ha de Mataró (Lieó XIII) Terrassa (Avant) 1 Sitges.
A partir del dissabte día 9 de febrer, es
donaran setmanalment les Conferéncies de
carácter general. Oportunament, s'anun
ciaran els cnferenciants i ele temes.
LES NOSTRES PUBLICACIONS
"Esclat" ha publicat el primer número,amb un interessantíssim suman. Enparlaremen el número vinent, com es mereix. ,
• *- •
"Butllet1 Agrícola". Acaba d'aparéixer elnúmero 6 del cada dia més 1nteressant por
tantveu deis oves pagesos.
la F. J. C. de C.
Benedicció de la Bandera del
grup d'Anglesola
El tija 2 de desembre darrer, tingué lloc a An
glesola, amb moda de la. conduela de la Santa
Miss16, predicada amb molt fruit pele Parea Paule,
Anton M.a" Tugores, Pau Cartee I completada pel
Dr. L'oreas, Conciliani Diocesit de la F. J. C., un
solemnIssim acte, digne d'ésser recordat pes .noa
tres fejoclates 1 avantguardistes, consIstent en la
Benedieció de la Bandera del Grup "Nova Anglesola", núm. 226, i del Banderl del Grup "Santa
Crea", núm. 106, del nostre poble.
A les vuit, llulda M'esa de Comunió General"
amb plática preparatoria pel P. Pau Cortés, execu
tan tescollits motete l'Eschola Cantorum del Pa
res Peale de Bellpuig.A les den es reunlren a l'estatge social ele fe
jocistes I avantguardistes, 1 el Dr. Llorens, a fi da
tenir un canvl d'impressions.A la tarda, després del cant de Vespres per la
Rda. Comunitat, rosan i serm6 de comiat deis Pa
res Missioners, tingué lloc la solemne Benedicci6
de la Bandera 1 Banderí pel senyor Arxiprest de
Tárrega, Mn. Jaume Serra, prev.
Apadrinaren la Bandera don Antoni Macla Be
net i Na Merla Badia Gusils de Macla, 1 el Ban
derí Don Antoni Company Fz. de Córdoba 1 Na Ire
ne Ventosa de Barenger de Company.Immediatament després d'ambdues benediccions,
es feu entrega ale presidente dele Grups- respec
tius.
A continuaci6 feren breus parlamente de la ban
dera el doctor Llorens, encoratjant els fejocistesamb entusiasme apoteosic, a viure sempre sota el
gran ideal 1 el senyor Rector-Ecónom, Itynd. don
Ramon Viladuc, posant de manifest la importancia de l'acte en ordre a la recristianitzaci6 1 mo
ralltzacló de costums del nostre poble, acabant
amb el cant dele himnos fejocista, avantguardista1 de perseveranea, essent corejats per la gran
gentada que emplenava el temple de gom a gom.
Feren acte de presencia a lacte, representacionsde Verdfi, Guimerá, Tárrega. Cervera i Mollerusa,igel senyor Ferran Ruiz Flebrard, raembre del Con
sell Federal ; amb les seves respectives banderes
els dos primera pobles.Seguidament, a l'estatge social dele fejocistes
avantguardistes. tots els assistents foren obse
guíate pele senyors Padrins amb doleos 1 licors.
Tot brindant, el President del Grup local dona
les grades ale senyors Padrins en nom (fe tots I
convida a les representacions dele Grups forans
a imitar-lo en el senu germanIvol brindis.
Acceptaren la invitació i feren fie d'ella ele en
tusiastes fejocistes En Gabriel Buld4, de Verdti,N'EnrIc Casanelles, de Cervera, i en Jaume Vidal
de Tárrega, essent objecte tots elle de nodrids
aplaudiments.En voler parlar el senyor F. Ruiz Hebrard del
C. F., fou sraludat amb una gran °vació, desprésde la qual es dirigí a tots per explicar ele movils
que induiren a crear la F. J. C. i la finalitat de
la mateixa, acabant per reanimar ele entusiasmesde tole i treballar fins a conquerir la realització de
les nobles ospiracions deis nostres
Per fi, usa de la paraula el senyor Arxiprest,Mn. Jaume -Serra, per a significar la benvoleneadel nostre estitnat senyor Bisbe enverela F. J. C.,assistint en representació seva 1 acceptant joi6s la
submissi6 1 respecte deis fejocistes I avanthardistes al seu Prelat.
Cartell de l'Escota Nocturna delGrup Sta. Madrona, de Barcelona.
IECRETARIAT DIOCEÍADE TARRAGONA
Des de Reus
Aquest any. ele fejocistes de Reus, per primera
vegada d'enefi de la fundaeir, del Grup. hem tingutel golg de poder celebrar el solemne °fiel de la
Missa del Gall.
La celebrad() d'aquesta Missa del all. ha coas
tituit. per a nosaltres, fejocistes, una de les nos
tres astisfaccions més legitimes; perqué, apres
sem-nos a proclamar-ho ben alt, ha resultat un
éxit.
Un éxit que — confessem-ho clarament 1 sin
ceratnent — ami el qual. nosaltres. no comptávemni haurfem gosat a comptar-hi mal. puix que supe
ra, duna manera sorprenent, tots ele cálcala que
s'havien fet els org,anitzadors.?A qué f ou degut aquest gran éxit de qué par
lem? ?Quilma son les principals causes que el justifiquen?
Heus ac1 unes preguntes que nosaltres no set
brfem contestar en poca mote : En primer lloc, ene
cal donar grades al matchx senyor Rector de la
Parroquia de Sant Joan Bta., Rvnd. Jacund Bo
net. per la bona acollida que dispensa a la nostra
iniciativa, des del primer instant, 1 per l'apoi que
en tot moment ene presta desiateressadament.Després ene hem de fer cárrec, també, dele tre
baile que realltzaren ele organitzadors per tal de
poderle portar a felig terme, 1 d'una manera es
pecial hem de remarcar. ad, la bona voluntat amb
qué, une quantf3 fejocistes del Grup, saludaren la
ralees "Cuna Jubilo", que cantaren durant la mis
ea, forea ajustadament.El que influí, peró, d'una manera més poderosa
en l'éxit que hem assenyalat, fou l'enorme gen
tada que hi acudí, prova ben paleen de les monea
simpaties amb qué el fejocisme comPta, avula la nostra ciutat.
Oh, anales! Quin bell espectacle. quina vls16
tan corprenedora se'ns oferí, la nit memorable
de Nadal, en veure aquella nova I magnífica es
glésia de la Parroquia de Sant Joan Baptista,plena fine vessar d'andes, s1mpatitzants 1. d'altra
gent que no conelxlem, pero que amb la seva pre
séncia ene deien, millor que amb la paraula, que
m'ea, també, amics nostres 1 que simpatitsaven
Paellas ANTIGEL 1'65 plcs.~1111111~1~
amb aquest gran Ilae d'unió cristiana que és la
F. J. C. de C.!Quin bo donava, amics, en comenear aquella
solemne missa cantada, de veure tota aquellagentada agenollar-se, devotament, davant la infi
nita majestat de Déll !
Quin bo donava, també, de sentir com ele nos
tres males, companys de Grup, feien esparcir per
tot el temple, amb veu segura i vigorosa, les no
tes vibrante I majestuosas de la missa "Cum jubilo" !
I, després, aquella hornilla que amb forma In
superable predica ell Dr. Vicene Nolla, Comúnes"Diocesit de la F. J. C. a Tarragona.
El veiérem, en comenear, visiblement emocio
nat davant respecte que oferia resglesia plenade gom a gom. El seu esperit d'inquiet apóstol,peró, no estava satisfet del tot ; ehl sabia, disor
tadement, la gran massa de ciutadants que aque
lla nit, ni en tot el din següent, faltarien al tem
ple, a lacte d'adorar l'infinit Rei de cele I ter
ra. que aquella nit santa venia al mán a fer-se
"tome, com nosaltres, per a després redimir-nosamb el cost de la seva Sang preciosa, bessada
per nosaltres, pobres, insignificante criatures.
Com poddem portar — pregunta — tota aques
ta gran massa de gent, que no estima Déu, per
qué el deseoneix per complet, aquí ala peus de
rallar, perqué l'adores com nosaltres? Tinc una
idea! 1 si anessim cadascun de nosaltres a dir
a tota aquesta gent que els ha nascut un Re
demptor que ha de desIllurar-los de l'esclavatgeen qué vluen? Aneu-hi 1, sobretot vosaltres, joves,que poden anar en aquells llocs non la presenciadel sacerdot resultaría desplegada. Aneu-bi 1 javeureu com tota aquella gent també sabrá adorar
a Déu com nosaltres I, tal volta, potser millor
que nosaltres!
I la paraula del sacerdot esdevé cada cop mes
ferma i abrandada de zel apostblic. Tots ele fi
PencIlons ANTIGEL 1'65 plcs.
deis estan visiblement emocionats. i en més d'un
velera com les llágrimes li rodolen per llurs pu
pilles trémules.
Acabada l'homilía, en una corrua interminable,tota la gent acudí al peu de l'altar per adorar
el Mesies.
I, més tard, aquell arte sublim, i al mateix
temps més commovedor, de tota la nit : la C011111-
niG, aquella Comunió General durant la quals'acostaren a rebre, silenciosament i recollida
ment, el Pa de l'anima unes set-centes perso
nes!
Moments, aquella, que nosaltres no sabrfem
recopilar. Tot el nostre gran anhel, tota la nos
tra ambició santa esta-va plenament satisfeta :
l'éxit era acomplert 1 ele nostres céleuls, supe
rete amb escreix !
Per filtim, com a final de la Misas, es cantaper tots ele assistents, l'Himne de la F. J. C. de
Catalunya. El nostre Himne, cantat a peu dret,s'aleava amb enérgica majestat, per damunt de
tots, fins a perdre's en les arcadas immenaes delTemple.
I ara, per acabar, no vull ter més que encorat
jar ele amics del Grup I al mateix temps invitar
a tots ele Grupa de Catalunya perqué, en anys
venidors, en apropar-se el aNdal, sigui el nostre
mot d'ordre, la celebraci6 de la missa‘ del Gall.
Si ho fem alx1 — apar que vlurem instants
d'intensa joia i emoci6 — acrediterem el nostre
esperit litúrgic• I parroquial de qué parla el De
cáleg, davant ele nostres consemblants.
Andes fejoeistes, endavant! Hem (l'actuar in
tensament sempre, fine que a tot Catalunya no
qued1 un sol jove que no eonegui el Crist !
A. AVELI BORONAT I S.
Llibreila l'EscónPetritxol, 2 - BARCELONA
DARRERES PUBLICACIONSLA MISERIA DEL DINER d. 3 a.
COM NOSALTRES PERDONEM d. b.3 a.
UNA VIDA PER JESÚS d. 5 a.
ADQUIRIU-LES
Moja.— Primera Assemblea 'general de la Unió Comarcaldel Moianés.
•
Miguel San DomingoGrup Sant Josep Oriol, de
Barcelona, traspassat el14 gener d'enguany.
SI 'VOLEU BEURE VI PUR,ACUDIU A
PAU GUILERAEspecialitat en vfd'Alellamarca el gOS, i en vinS per
a dir Missa
Aribau, 81 Teléfon 70541
BARCELONA
Nom_Adressa
Avingó.— Els fejocistes apadrinant en les fonts baptismalsa dues nenes d'una casa pobra.
Sallent : Grup "Torres Amat".—Josep Camprubf.Manquen dues "fotos" tamany carnet, adre-
ea, etc. Envieu-ho aviat.
Afold : Grup 131, "Per Sant Roc, avant" — JosepMerla Castellví. Trametem instruccions 1 car-
net. Benvingut.Olcsa de Montserrat : Grup 29.— Joan Pujol.
Trametem instruccions I carnet. Benvingut.Rubí.—Salvador Baldé. Manquen dues "fotos" 1
l'adreea.Ciutat : Grup 17. "Cam1".—Albert Mateix. Tra-
metem instruccions 1 carnet. Benvingut.Mella Grup 130, "Calasane".— Rossend Giralt.
Manquen dues fotografíes, adrega, professi6, etc.
Juneda : Grup 175, "Juneda".—Josep Rosinac.
Trametem instruccions 1 carnet. Benvingut.Vitabelia : Grup "Agrupaci6 Cultural—Pare Gui-
vernau. Manquen dues "fotos", adreca profes-cid. Envieu-ho aviat i trametrem el carnet 1
instruccions de corresponsal.Riera : Grup 187, "Florida".—Josep Solé Sanro-
mil. Trametem instruecions i carnet. Benvingut.Anglés Vilanova Geitrg.—Hem rebut l'enques-
ta. Llástlma que no hágiu tramés alguna foto-
grafia! El mes vinent comenearem a publicarele intervius. De felicitem per le rapidesa!
Sant hilani Sacatm.—No hem rebut cap de les
fotografies que esmenteu. Tenim solament un
article que tal com Mera anteriorment es publi-cara aviat.
AVISOS IMPORTANTS .ALS CORRESPONSALS
Recomanem la prompta resposta a l'enquesta.—No envieu notes d'activItats. Aixt, és tasca
del secretan. Limiten-vos a les normes generalsdonadas. Del contrarl tot sortira lamentablement
retardat per manca d'espal.
MULTICOPISTESPER CIRCULARS
REBUTS. SOLFEIG
DIBIXOS ETC.
7
Illiers de copies amb un
sol original de test o dibui-
xos. Tamany 22 x 32 cm.
300 copies per hora. Treball
senzill. Senas pastes ni ge
amb els mateixos
procediments dels aparellsque valen muere de pesse-
tes. Fabricació nacional de
1000 aparells de FROPA-p, 100
al preu de 35 pessctes contra gir. Utillissim a Societats, Grups, Centres Culturáls i al Comerç
en general. PER DETALLS, sense cotnpromis envieu al Representant per Catalunva, el segtlent:
l'obleIncloure segell 0`35.cts. per la resposti
DIPOSITARI: Antei Pina, anotó. 401 • Teition 52280 • Farceiora
1
8 Nostres i d'altres
Dissabte passat, a les vuit del ves
pre, al saló d'actes del nostre Secretariat General, va celebrar-se Pacteinaugural de l'Escola General de Pro
pagandistes.Hi assistiren uns quatre-cents mi
litants, ultra diverses personalitats en
tre les que recordem els senyors Rnd.Dr. Gomis i Cornet, Director de «Pá
tria». de Manresa, Manuel de Montoliu, Manuel Brunet, Vila Aba dal, Manuel Pugés, Lluís Bonet. Dr. Cornudella, Lluís Almerich (Clovis Eimeric), Rnd. Dr. Gros, Maurici Serrahima, Parpal, Manich, Roda Ventura,
Armengol, Josep M. Boix, catedrátic
de la Universitat, Roig i Llop, MasPons Anglasell i altres que degut a lagran gentada assistent, ens fou impossible anotar.
Presidí l'acte el senyor Joaquim M.ade Nadal, president de la Junta Arxidiocesana d'Acció Católica, acompa
nyat deis Rnds. Dr. Albert Bonet, Consiliari de la F. J. C., Dr. Caries Cardó,canonge; senyors Félix Millet, Presi
dent General ; Joaquim Ruyra, Gallart Folch, Ruiz Manent, Ruiz Hébrard, Cassasses, Dr. Tarrés i Claret,
Montfort, Roff i altres.
La conferéncia del Dr. Caries Cardó,prev.
Obert l'acte pel senyor Félix Millet,
el Dr. Caries Cardó. prev.. desenrotllit la seva conferencia sobre «Els factors intellectuals en les lluites de l'acció».
Comeneá conferenciant sa
ludant als reunits i parlant de la ne
cessitat duna formació intellectual en
les lluites de l'acció. Actualment, diu,els pobles es vejen sotmesos en un es
tat de paganisme i per aixó calia una
acció enérgica per tal de recristianitzar-los. Fa una lleugera comparaciód'aquest estat de paganisme amb l'estat d'afebliment de l'esperit de religióde les joventuts contemporánies. Negaalió tan repetit de qué qualsevol tempspassat fou millor i comença de piel'exposició del tema, referint-se nova
ment al paganisme.Caigut l'Imperi Romá, diu, l'Esglé
sia bastí damunt les runes gegantines.i aprofitant els elements verges que
devallaven del Nord, el nou Imperiespiritual, més extens i més pregon,que, a haver seguit les coses el curs
normal, ja s'hauria estés per tota laTerra, sense deixar cap poble fora dela seva área. Aquest Imperi espiritualque té per capital la Roma pontificia,arribá a una perfecció relativa durant l'Edat Mitjana. Dic relativa, per
que els costums i les tradicions d'aquell temps es ressentien encara dela duresa i la sensualitat del paganisme. Cal no fer-se massa illusions sobreels nostres pares deis segles mitjans.Restaven encara al món moltes deixalles de l'antiga gentilitat en formade supersticions. costums guerrers,
drets feudals vexatoris de l'honestedat i de la dignitat humana. batejatsde vegades amb noms cristians, perópagans en l'esperit. Tanmateix, una
cosa surava per damunt de tot: la fe.La unanimitat en la confessió cristiana era absoluta, era com un pera fonamental sobre el qual descansava totaconstrucció social, política, científicao artística que sorgís en aquell temps.I aquesta fe sincerament sentida ana
va eliminant a poc a poc les romana
lles de les institucions paganes i substituint-les per d'altres d'acordares a laIlei del Crist, verament rei social d'aquells pobles, si encara no ben bé decadascun de llurs individus. Així eren
possibles les seleccions cristianes d'aquell temps, espléndides generacionsde savis i d'artistes que bastiren lescatedrals de pedra i les catedrals deciencia amb qué encara avui s'honora l'Església. Aquells sants, aquellssavis i artistes eren els vers represen
tatius i els vers mentors d'aquells po
bles. Les restes de paganisme que en
cara els ensutzaven eren elements que
pertanyien més a la materia que a
l'esperit, institucions lliscants pel pen
dent fatal de la decadencia. La fe, en
canvi, era l'element espiritual, cons
cient. volgut, impulsat per totes lesforces de la llibertat. El paganismedeis costums era l'element instintiuque anava de baixa: el cristianismedels principis era l'element voluntarique anava de puja.
Per aixó l'element pagá no cons
truí aleshores cap cultura. La cultura
Orean da la F. J. C. de C.
BID MICOS I ADMINISTRACIÓ
Botera, 6. pral. : BA110111.1111NA
Franqueig concertat
Escola General de Propagandistes
Dissabte passat amb un éxit grandiósvaren inaugurar-se els cursos de
Propaganda i Periodisme
La magnífica conferéncia del Rnd. Dr. Caries Cardó i els discursos
del Rnd. Dr. Albert Bonet i deis senyors Ruíz Manent i Millet,foren aplaudidíssims
és fila de l'esperit i no de la mate
ria. L'elabora sempre aquell ideal que
en un moment determinat orienta en
un sentit el moviment humá, encara
que sigui inferior en quantitat al que
resisteix en sentit contrari. Les cau
ses decadents no produeixen: estan en
la trista situació del ric arruinat que
liquida la seva fortuna menjant-se elcapital adquirit en dies de benestanca.
La cultura bastida pels segles me
dievals és íntegrament católica. L'element pagá no hi té cap representacióMés encara que católica, era teológica.Unics obrers d'ella eren els eclesiástics, sobretot els religiosos. Universitats i escoles eren fundades i dirigides per gent d'església. No hi haviaaltres escotes que les parroquials, mo
nesterials i catedralícies. No hi haviaaltres Universitats que les fundadespels Papes o pels Bisbes, i fins aque
quesa de proverbis i de frases fetes,tot just naixents, tot sortia de la fornal de l'esperit arroentit de cristianisme. No era un segell extern, sinóla mateixa constitució íntima de lescoses el que acusava la factura cristiana. En aquest sentit, s'arribó a laperfecció.
Pero el sentiment de posseir aques
ta perfecció fou la causa de la seva
pérdua. La concepció cristiana de laciencia i de l'art, de la moral i de lapolítica, de la materia i de l'esperit,
ide la vida i de la mort, havia pene
trat tan pregonament la humanitat,que hom cregué que perdre-la maimés ja no era possible. Bastava con
sagrar-se a fer-la fruitar en institucions que eliminessin les poques ro
manalles de paganisme que hi haviaal món, i per aixó no calia sinó con
servar-la. No hi havia por que cap
Lapresidéncia de Pacte. D'esquerraJoaquim Ruyra, Félix Millet, Joaq
prev., Jaume Ruiz Manen!,
Iles en la fundació de les quals elsReis havien tingut alguna part, eren
deixades totalment en mans d'ordresreligioses. Home d'estudis era llavorssinónim de clergue: els seglars es con
sagraven només als oficis manuals o a
la professió de les armes. D'aquí nas
qué una ciencia que tenia per esperitinformador la teologia, o sigui l'estudiracional deis dogmes cristians, la ciencia de Déu. Serventes d'ella eren lafilosofia, la retórica, la física, l'alquímia, l'astronomia i totes les belles arts,com es pot veure en les grans encicloMies del temps: la tomista, la lulliana i la baconiana.
Aixó donava als esperits una unitat i una coherencia que no han co
negut mai més. L'objectiu de tota ac
tivitat humana era el coneixement deDéu. Tots els altres feien l'ofici d'elements terrens de qué es nodria la planta de la contemplació de les coses divines, i en tant tenien valor humá, en
quant tenien valor diví. En un mot,així com la ciencia del Renaixementfou un humanisme, la ciencia de l'E
dat Mitjana era un divinim!sme. L'exponent més alt d'aquesta ciencia com
plexa que fa convergir tots els raigsde l'univers vers la Divinitat com a
centre fou Sant Tomás, les Summesdel qual constitueixen la més gransíntesi de tots els coneixements d'unaépoca que ha conegut el llinatge.
Aquesta síntesi penetrá les entra
nyes de la societat i de l'individu ambaquella permeació, conscient en elseultes, inconscient en els rústics, que
afailona tots els productes individualsi socials. El Dret, la Medicina, la po
lítica, l'ordenament del treball, les belles arts, les llengües populars que Ha
1 vors es performaren, amb tota llur ri
a dreta, el Dr. Garles Cardó, prev.,
uim M. Nadal, Dr. Albert Bonet,Alexandre Gallart Folch
nova doctrina la vingués a substituiren el cor deis homes. Una regressiósemblant es conceptuava impossible.El món era guanyat definitivament a
la fe cristiana.
* * *
Tot amb tot, la gran transformacióque ningu no somniava possible, vin
gué a la fi de l'Edat Mitjana. Hom l'haanomenada Renaixement, perqué s'esforcá amb resultats magnífics a ferrenéixer les arts i les idees de la civilització precristiana de Grecia i Roma. Si heu vist mal una boscúria un
dia de vent, amb totes les branquesinclinades cap a un mateix punt delcel, tindreu una imatge material bastant llunyana del revirament que es
produí llavors en tot Europa. Tots elsulls es giraren vers l'antiguitat ques'anomená clássica. Tots els cors se
n'enamoraren. L'alta pressió come/14a Itália, a la FYoréncia dels Medici ia la Roma dels Papes, peró la ven
tada envaí ben prompte tots els paisos d'Europa. Guillaume Budé la introdueix a Franca, Lluís Vives a Espanya, Erasme de Rotterdam a lesterres saxones. La invenció de la impremta dóna al nou moviment unes
ales poderosíssimes de qué havia man
cat la cultura medieval. La conversióde tota Europa a les noves idees foucosa de pocs anys.
Aquestes idees, sota la bella envoltura de les formes clássiques, portaven un verí molt amagat peró moltmaligne. Resumint en poques paraulesel que necessitaria un llibre molt yo
lurninós per exposar-ho, direm quefeien baixar de Déu a l'home la mirada recercadora de l'esperit humá. Elcentre del món, que per al pensament
medieval era Déu, per al renaixentista, és l'home. Sant Tomás havia ex
posat. amb profunditat angélica com
Déu mesurava totes les coses, per talcom el fet de pensar Déu una' cosa
feia que ea fos el que era, i el fet devoler-la crear feia que existís tal com
la pensava. Segons els humanistes, jano és Déu, sinó l'home, la mesura detotes les coses. Eh les ha ha de pen
sar i judicar amb criteri puramenthumá, i recrear-les i utilitzar-les a
mesura del seu judici i de la seva utilitat.
Aquesta nova visió del món, beguda en els antics pagans, no presentaval'aspecte de cosa impía o irreligiosa.Altrament, hauria fracassat. Permetiade continuar professant i practicantla religió cristiana. Tots els caps debrot del moviment eren católica práctica. Ja hem dit que fina la Roma pa
pal fou un centre, i dels principals,del moviment humanista, sobretot en
l'aspecte artístic i filológic, que no
comportava cap perill.El perill. peró, era gravíssim, i el
fet d'ésser imperceptible encara l'agreujava. Primerament, la cultura per
dia el to teológic. Ja no eren solamentels eclesiástica o esperits educats en
cercles eclesiástics els qui conreaven
les disciplines científiques: era gentformada amb altres principia, desvin
culata de la transcendencia universal
de la idea de Déu. Segonament, les
disciplines humanes, la filosofia, la fí
sica, la mecánica, les belles arts, jano eren concebudes com auxiliara dela teologia, sino com ciéncies independents, tancades sobre elles mateixes, i completament autónomes en elsmétodes i en les conclusions. És a dir,es produí un esquinç trágic dintre resperit del ' món occidental. La religiói la cultura es partien ránima en doscompartiments independents i fins in
comunicables: la inteligencia i el cor,
el pensament i el sentiment. El pen
sament era per a la ciencia i el sen
timent per a la religió. Penseu un mo
ment en el que és una ciencia divor
ciada de la idea de Déu i en el que
és una religió sense fonaments racionals, ans moltes vegades trobant-se en
la intelligéncia una coneixements científica que s'hi harmonitzaven malament, si encara no la contradeien.
Així es consumó la larcització de lacultura. Aviat les universitats passa
ven a mans de laics, en qué no hi hauria hagut cap mal, si no hagués estattambé laica la ciencia que hi portaven. La facultat de Teologia, que abanshavia estat el cim de tots els estudis,fou a poc a poc relegada a segon or
dre, i menyspreada com inútil i finalment bandejada. Les ciéncies hu
manes, emancipades de la llum de larevelació, agafaren urc i a poc a poc
es convertiren d'independents en hostils.
Aquesta degradació de la ciencia ésla característica intellectual de tota
l'Edat Moderna, talment que hi con
flueixen dos corrents que hom creu
ria contraris, per tal com l'un neixcom una protesta a la corrupció de
costums provocada pel Renaixement,i l'altre n'és una derivació natural:el luteranisme i el cartesianisme.
En plena efervescencia renaixentista, quan l'espectacle renadiu de lesbelleses clássiques, orbes de gráciacristiana i refulgents de seducció sen
sual, desbriden els costums i descristianitzen la moral 'de les multituds,vigoritzant les moribundes deixallesde paganisme de qué parlávem sua
ra. aixeca Luter la bandera de la re
forma amb pretext purificador i espiritualista. Peró la reforma, talmentnecessária, essent menada fora la direcció de l'Esperit de Déu, pren ine
vitablement el mateix camí naturalista que el mal que volia guarir.
Per tal d'interioritzar la vida reli
giosa, prescindint d•autoritats, de ritualismes i de disciplines externes, Luter oposa la fe a les obres, declarales obres inútils, com a sortides d'unanatura essencialment corrompuda pelpecat original, i posa tota l'eficáciajustificadora en la fe, i encara no en
una fe-creenea, que suposa unes fórmules dictades per una autoritat eclesiástica, sinó en la fe-confianca, estat
d'esperit més afectiu que racional,abandó de l'home en Déu pel Crist,confiant fortament que li ha perdonatels pecats necessáriament comesos, ne
cessáriament volguts encara. Per Luter, l'Església i els sagraments ens se
paren de Déu. Heus aquí el primerrierol de l'imanentisme religiós, coincident d'una manera inesperada ambl'humanisme que dirigia tots els es
guards de l'home envers eh l mateix.Luter no reix, amb aquesta apel
lació a la vida interior, a unir l'homeamb Déu. El que fa és deixar l'homesol, agreujant encara més el naturalisme iniciat amb la fe-confianca. Lajustificació que dóna aquesta fe lute
rana no és la justificació católica,qualitat intrínseca que informa, embe
lleix i eleva l'essencia de l'ánima a laparticipació de la natura divina—en
qué consisteix própiament la vida so
brenatural—, sinó una vestimenta ex
terna que tapa els pecats a la vista deDéu—concepció grollerament materialista--deixant-li tota la sutzura moralper dintre. Tota la collaboración en
tre l'home i Déu, és a dir tota vidacomuna, esdevé així impossible. La
separació essencial, a desgrat de totes
les apellacions a la fe-confianea, ésirremeiable: la immanéncia humanaexclou la immanéncia divina.
Aquesta impiadosa justificació su
perficial podia ésser collida com una
flor de la cultura clássica, adoradoranomés de la gracia externa de la forma, si encara no li hagués estat inferior, perqué el just de Luter és un
home de natura corrompuda vestit ex
ternament dels mérits d'altri, mentreque el just de l'Antiguitat pre-cristiana és un home de natura pura.
Del moment que Luter nega la re
generació essencial de ránima i lainhabitació en ella de les divines Persones, nega de fet la redempció, estableix el principi del naturalisme mésdesenfrenat i fa davalar l'home mésavall encara que els reviscoladors deles idees paganes (1).
Aquesta filosofia treta de la pseudoteologia de Luter no és un productedel Renaixement, com ja hem dit, si
nó una malura provocada per una
reacció contra ell, mal menada, peróque, tanmateix, és influida pel corrent
d'idees que aquell gran moviment pro
duí arreu d'Europa.La filosofia filla legítima del Renai
xement no aparegué fina al segle xvitt
Descartes. Durant el segle xvi i partdel xvii, el Renaixement no arriba a
fer una fllosofia, fruit assaonat de totacultura. La flor durá un segle i mig,durant el qual l'activitat espiritual es
concentrá en l'erudició i en l'art. Ésl'época de la gran pintura italiana,de les grans escoles de lengües savies i d'erudició clássica a Alemanyai Holanda, l'época d'Erasme, Just Lipse, Muret, Vives, i tants i tants recer
cadors, fixadors i editors de textosgrecs i llatins. F.ls tresors de l'antiguitat, salvats pela monjos medievals,peró enterrats sota la pols de les bi
blioteques monástiques, eren trets a
la llum i proposats a l'atenció delshomes d'estudi. A haver estat presidit per una teologia sólida i prestigiosa, aixó hauria estat un bé, com hofou en els primera segles del cristianisme, després de superada la gran
oposició que el conreu dels autora pa
gans despertó en moltes escoles ca
tóliques. Peró la teologia cristiana que
en els cinc segles primera era l'element nou pie de prestigi i de prometences, el llevat de la novella hurnanitat que es preparava, al segle xvi era
un cremell de cera deliqüescent, sen
se ble i sense flama, residu ingloriósdel gran blando que illtuniná tota l'E
dat Mitjana. Els escolástics, especialment els espanyols, entre els qualsbrillaren els noms gloriosos de Suárez,
Lugo, Victória, Bányes, Molina, etc.,
refan heroicament l'edifici ruinós, totglossant els grans mestres medievals,peró si bé saben prendre contacteamb el corrent literari i sobretot lingüístic de l'humanisme, testimoni laimmusterble glória complutenca amb
la seva Biblia políglota, no en sabenprendre amb el corrent científic que,
treballant parallelament amb les ideesfilosófiques que les reedicions dels au
tors antics van desvetllant i escampantpertot, preparen la novella filosofianaturalista que troba la seva primeraconcreció en la ment poderosa de Des
cartes.
(Acabará)
Imp. Proveeos, 140
nal