Amb motiu de l'Any Espriu 2013 -en commemoració del centenari del seu naixement-,ePUBCat us presenta una edició integral de l'obra d'un dels escriptors més importants dela literatura catalana i figura clau del segle XX. Una bona excusa per apropar-se a l'obrad'aquest escriptor, narrador i poeta, possiblement no suficientment conegut per molta gent.Salvador Espriu, un personatge auster i exigent amb la seva obra, presenta un mónpersonal, líric i reivindicatiu alhora, amb una gran preocupació per preservar els mots i persalvar la llengua, en uns moments en què estava especialment amenaçada.Aquest volum dedicat al Teatre i recull les obres Fedra (1936), Antígona (1939), PrimeraHistòriad'Esther (1948), RondadeMortaSinera (1966), UnaaltraFedra,siusPlau (1978) iLesVeusdelCarrer (1980).
Salvador Espriu
Obres CompletesTeatre
ePUB v1.0Calamanga24.06.13
Títoloriginal:Obrescompletes.TeatreAutor:SalvadorEspriuAnyde1a.publicacióenidiomaoriginal:2013Dissenydeportada:Calamanga
Aquestvoluminclouelssegüentsllibres:Fedra(1936)Antígona(1939)PrimeraHistòriad'Esther(1948)RondadeMortaSinera(1966)UnaaltraFedra,siusPlau(1978)LesVeusdelCarrer(1980)
Editordigital:Calamanga(v1.0)ePUBCatbaser1.2www.epubcat.net
Antígona(1939)
Pròleg
Quan elsmeus personatges començaren a parlar, una nit demarç, famés de vuit anys, amb lacorrecció que llurs noms grecs els imposaven, no havia arribat encara a la nostra província—i norecordosinitansolshaviaestatescrita—lafamosa«Antígona»d'Anouilh.Vaigllegirlamevaobra,totseguitd'enllestida,aunsquantsamics,entreellselmeupare,quejaésmort,enPalauFabre,quearaésaParís,enfosepCruset,quetambéésfora,pelscampsd'Andalusia,il'estimatEnricBagué,quenos'hamogutd'aquí.Després,lavaighaverdetancarenuncalaix—perquètotshemaprèsqueésellloconaquestescosespodenmadurarmillor—,enmigd'altrescaptius,unbontrosmésbàrbars,alainsignificança dels quals no escauria la purificació d'un baptisme hel·lènic. Ara que m'assabentenpapers i revistesd'unnobilíssimnouentusiasmeper les llengüesmortes,mirode treurea la llumelmeuexercici,sempredeiustificaciódifícil,comaltresd'anàlegs,desprésdeSòfocles,ipotserdeltotimportú,desprésd'Anouilh.Peròéscomprensiblequeintentiairejarelmeucalaix,escolatuntempstangenerósdequarantena,iqueelspàl·lidspersonatgessurtinaprendreunamicaelsol.
ElpossiblelectoradvertiràdeseguidaqueellsijoestimemTebes,lafontDirce,elriuIsmenos,elcelblau.Sí,estimemTebes,talcomés,ambEtèoclesiPolinices,ilamemòriadelsaltiusdinastes,iladiscòrdiaperdurabledelsapassionatsdel'unidel'altrepríncep.Estimemlaciutatdelsbeocisivolemquesiguieterna,adesgratdelspressentimentsdeTirèsias,elcualmou,pesarós,elcap iensprediuqueseràdestruïda.Peròellésceci,encaraqueexpertenelcritielpresagidelsocells,ignoralaclarorde lesestrelles.Proucomprenem, tanbécoml'endevt,quecalsepultar iperdonar,quecalprocurarcomplirlalleimoral,entreelscadmeustanescarnida.Lalleimoral,aquestaflameta,dèbil,vacil·lant,tanmateix inapagable. Mai no pararíem de mostrar el sacrifici de la princesa, la lliçó del seu altexemple.Però,criminosacomés,estulta,turbulentairicademalesriqueses,queTebesnosigui,encàstig,destruïda.Perquèhiha la font,elcel,el riude tots, ipobresbeocisquenoen tenengens laculpa.
Josócd'unavella icansadaraçaquehaperegrinat ihaescoltat.Algunsde lamevasangsaben,anticssenyorscaptaires,comésbodereposariacollir-seal'ombradelspòrticsdeTebes.Estrangers!Desprésdeldesertidelaset,unamàfallargaunaconquillaplenadel'aiguadelaciutat.I,enbeure,nopreguntes si has d'agrair el benefici al seguidor d'Etèocles o al partidari del Promotor de baralles.Nomésdesitgesquedar-teiesborrarambsomnislafatigadelcamí.
Ietplau,encara,quanetdesvetlles,deconversar,d'horabaixa,ambIsmene,l'adoloradaEurídiceiaquellesduesnodrisses,rivalsdeIocastaenl'amord'Edip,sifavensaatorgarcrèditaunaerudiciómordaç. S'atansarà Creont, amb els seus consellers, i proferirà de tard en tard una sentència justa.Aconseguidalacoronaambtantsesforços,ambtantsconsellsperversos,ettrobesalafi,desenganyatCreont,afanyant-teafer,desdelsetialmàgic,unbéjainútil.Latevalleicondemnalaprincesa,mataelteufillHèmon,enfonsarà—hodiuTirèsias—Tebes.Itunoanhelesarasinóelqueésconvenientalssúbdits,etsbenintencionat,voldrieslapauil'oblitdelsodis.Tot,tot,excepteconsentiraenterrarPolinices —escèptic com ets, sense cap amor per la glòria d'Etèocles—, simplement perquè etcontemplesheureupresonerdelteuconsellipresideixesunaperillosíssimaveritatoficial.
MursdelpalaudelsLabdàcides,boiresdelacaigudadela tarda.Antígonahamarxatalsuplici,seguidad'Eumolp,elgeperutquepotserconeixipracticaritusmisteriososdelmeupoble.Elsditsdelaprincesaerenmassadelicatsperalapols,tanaspra,iésversemblantdecreurequealgúlavaajudarenlasevapietat.EnshocontarenApoliodoriPausànias,hosentíremenrondarpelscarrersilaplaçadeTebes?Entotcas,partirenjunts,allurdestí,l'esclauiladama.Ilatristesaavança,amblatenebra,casesipalauendins,mentrenosaltres,temorososdelsvaticinisdeTirèsias,delstriomfadorspassosde
lafosca,preguemaldéusecretdelnostreculte,abansdedormir-nosdenouiquisapsipersempre,perlavidailagrandesadelaciutat.
B.,23abril1947.
PERSONATGES
Antígona.Ismene.Eurídice.Euriganeia.Astimedusa.Etèocles.Creont.Tirèsias.Eumolp.Ènops.Periclimen.Deípilos.Àstacos.Missatger.Elcapdelsguardes.Geronts,guardes,guerrers.
Cortinabaixada.ElPròlegsurtidiu:
ElPròleg.—Enaltretempselvostreamic,noacostumodepresentar-mejadavantvosaltres:notrobaréambfacilitatlamevaantigaveu.Perònoéstampoc,persort,freqüentqueunagosaratsensenomproviadesenrotllardenouuntemaexhauritperGrècia.Demanariaperdóperaaquestatrevit,comabanss'estilava,silasevafolliamateixanoeldisculpés.Aquestdeureacomplert,hed'ajudararala vostra memòria amb una àrida exposició d'escola. Us suplico de dissimular aquesta novaimpertinènciadel'autor.
RecordareuqueLaios,reideTebes,filldeLabdac,delllinatgedeCadmos,escasàambIocasta,germanadeCreont.Elmatrimonieraestèril,iLaiosdesitjavavivamenttenirdescendència.Apol·lo,desdelseuoracledeDelfos,liprohibídesatisferaquestanhel:elfillquetinguéselmatariaicausarialaruïnadeTebes.Laios,nofentcasdelapredicció,engendraEdipiatreuaixí,damuntd'ellilasevacasa,l'odideldéu.Temorencdeladesgràciaquel'amenaça,elreiordenaalafid'abandonarelnascutalboscialanit.Edipés,però,salvaticreix,vigorósisubtil,llunydeTebes.
Undia, trobantelparedesconegutenuncamí,elmata,al llargd'unabaralla.Arribata laciutatd'origen i vencedor de l'Esfinx, devoradora d'homes, es casa, per consell de Creont, amb la reinavídua,lasevapròpiamare.Tenenfills:AntígonaiIsmene,EtèoclesiPolinices.Alcapdetemps,ésrevelat,tanmateix,aEdipelseudoblecrim.Iocastaespenja,elfillincestuósestreuelsulls.Reclòsenun racó del palau, sense amor, solitari, Edip, cansat de suportar els mals tractes d'Etèocles i dePolinices,maleeixelsseusfillsbarons:d'ellheretaran,tansols,ladiscòrdiailaguerra.Mortelpare,elsdosgermans,reisunanyl'un,unanyl'altre,segonspacte,deTebes,esdisputenelpoder.Polinicesésdesposseïtdelsseusdrets iesdirigeix, fugitiu,aArgos,onesdevégendred'Adrast, senyorde lavila.Planejaallílasevavenjança.Obtél'ajutdelseusogreid'altrespríncepsicaminaambunexèrcitcontraTebes.Envesteixambsiscampionslesportesdelaciutat.Setguerrerscadmeuslesdefensen,entre ellsEtèocles.Els dos germans es trobendavant per davant, lluiten i es donen l'un a l'altre lamort.Caigutssensedescendència,Creont,elnourei,manahonorarlamemòriad'EtèoclesiprivaquePolinices,enemicdeTebes,trobirepòssegonselsritus.Quidesobeeixiaquestprecepteperdràlavida.Antígona,lagermana,enterradenitselcosmigmenjatpelsvoltors.Descoberta,éscondemnadapercrimcontralaciutat.Tirèsias,l'endeví,intentainútilmentsalvar-la.
Finsaquí,elsfets.Escolteuara,sivoleu,lesraonsdelspersonatges.
(Se'nva.)
ACTEPRIMER
(InteriordelpalaudelsLabdàcides,aTebes.ParlenEurídice,Euriqaneia,AstimedusaiEumolp.)
Astimedusa.—DiuenqueAntígonahavistPolinicesperacabarlalluita.
Eumolp.—Nosésiésveritat.
Euriganeia.—Moltsguerrershancaigut.ATebesnoquedensinómaresivells.Seremaradestruïtsdeltot.
Astimedusa.—Quinesparaules!ElsdéusestimenTebesivolenquesiguieterna.
Eumolp.—Apol·loensésadversdesdefaanys.
Eurídice.—Elseuodinoduraràsempre.
Euriganeia.—Noensatraureml'Arquer.Veigarribarlaruïnadelaciutat.
Astimedusa.—Parlestenebrosament,comunaErínia.
Eurídice.—Haperdutselsfillsalaguerra.
(Euriganeiaplora.)
Astimedusa.—Peròelsteusielsmeusviuen.Isóntanjoves!...Noéstardperasalvar-nos.
Euriganeia.—Sí!Plorareutambéelsfills.ResnoaturaràlairadePolinices,elpoderd'Adrast.
EurIdice.—Laciutatésmortaalsteusulls,hocomprenc.Elteudesesperendevinaidesitjaelmalqueenshadevenir.
Astimedusa.—Eldestípotcanviar.
Eumolp.—Nofeumassacasdelesprediccions.ElmateixTirèsiasnoencertasempre.
Astimedusa.—Te'nriusdetot.Elsdéusetpodencastigar.
Eumolp.—Ésimprobable.Nom'heumiratmaibé?
Astimedusa.—Recordaqueparlesdavantd'unaprincesa.
Eumolp.—Lameva esquena ho recorda sempre. La meva llengua té menys memòria, sobretotquanusvoldistreure,comara.
Eurídice.—Etsràpidarespondre.T'hedeperdonar,perquèfasriure.
Eumolp.—Voldrianoplorartansovint.
Eurídice.—VulguesqueTebess'alliberidelsargius.
Astimedusa.—Lasortpotvariar.Nohihasolamentvellsidones,alaciutat.Nofaltaràcoratgeperadefensar-la.
Eurídice.—Elconselldelmeumaritésambnosaltres.Elvalord'Etèoclesensprotegeix.
Eumolp.—Elsmomentssóngreus,però.Tirèsiashaadvertitelreid'esperaravuil'atacsupremdelesforcesenemigues.Podriaserlafi.
Astimedusa.—Insensataguerraquetantadestruccióensportes!Insensatabarallaentregermans!
Eumolp.—Lanostraciutatguerrejàsemprellargament,senseprudència.OblidareulesgeneracionsperdudesdavantPlatees?...Tebesésnomésunpobledepagesosbeocis.
Eurídice.—JudiquescomunhabitantdelCeràmic.
Eumolp.—SócesclauigeperutaTebes.Puccontemplarelsfetssensepassió.
Asiimedusa.—Tunotensresaperdre.Ningúnopensaràafer-temal.Sicauscaptiu,civertiràselsnoussenyorsiseràsbentractít.Potsseraixíespectadordeladesgraciíquearribi.
Euriganeia.—L'espasad'Adrastferiràelsdefensors!Laflamacremaràlaciutat!SeremvenudesalsmercatsdeMicenes.
Eurídice.—Calla!
Euriganeia.—Els meus fills han mort. Els vostres també moriran. Les boques estrangeresprofanaranlafontdeDirce.Lanostragrandesapassarà.
Eurídice.—Calla,t'homano!
Astimedusa.—Eldéuparlahostilmentpelsseus llavis.Ai, lanostrasang!Ai,siAntígonanohaconvençutPolinices!
(EntraEtèocles.)
Etèocles.—Perquècrideu?Perquèheudeplorarsempreacrits?
Astimedusa.—ApoHoensanunciadesgràcies.
Etèocles.—Siarriben,lessuportaremambcoratge.
Euriganeia.—Ai,casadeCadmos!
Eurídice.—Noescoltiselsplanysd'aquestadona,princep.Estàenfollidaperlamortdelsfills.
Etèocles.—Erenjovesicaiguerenambhonor.Noelsoblido.
Euriganeia.—L'horadelsLabdàcidess'apropa!Elsprecsd'AntígonanoaturaranPolinices.
Etèocles.—Quèparlad'Antígona?
Eurídice.—Nofaciscasd'aquestadona.Nosapelquediu.
Etèocles.—Quèparladelamevagermana?Responeu-me!
Eumolp.—ContenquehavistPolinicesperquèparilalluita.
Etèocles.—Latraïciórondasempreelpoder.(AAstimedusa.)BuscaAntígona.
(Astimedusasurt.)
Eurídice.—Nocastiguislatevagermana.
Etèocles.—Joséelqueemproposo.
Eurídice.—Recordaqueéstambégermanade
Polinices.Hagifetelquehagifet,recordaaixò.
Etèocles.—Nosócaraelgermà,sinóelrei.Emdeufidelitat.M'haviad'obeir.
Eumolp.—Mira...
Etèocles.—Callaquanelspríncepsparlen.
EurIdice.—Siemvolsescoltar...
(EntraAntígona.)
Etèocles.—Notinguispor.Sortiuara.
(AEumolp.)QueCreontvinguiaquídeseguida.
(Eumolpsurt.)
Euriganeia(anant-se'nambEurídice).—Tebes,ciutatdediscòrdies!Dosgermansesdisputavenlacorona,germansdepareidemare.Itotselsnostresmoriren,acausadelsquiesdisputavenlacoronadelaciutat.
(Lesduesdonessurten.)
Etèocles.—Aquestaveuemfaestremir.
Antígona.—Téraó,sinoordeneulapau.Quèvolies?
Etèocles.—HasvistPolinices?
Antígona.—Sí.
Etèocles.—Ésuncrimcontralaciutat.
Antígona.—Quèéslavostraguerra?
Etèocles.—Hasparlatambelmeuenemic.
Antígona.—Heparlatambelmeugermà.
Etèocles.—Haspassatsensedir-meresalcampcontrari.
Antígona.—Sit'haguéscomunicatelmeupropòsit,hohauriesimpedit.
Etèocles.—Sí!Tebessabràaraquel'hastraïda.
Antígona.—Quinesgransparaules!Sabràqueheintentatsalvar-la.
Etèocles.—T'hasvistambPolinices.Quèséjoelquelihasrevelat?Noempucjafiarnidetu.
(S'asseu,ambungrangestdefatiga.)
Antígona.—Pobrepetitgermà,reideTebes!
Etèocles.—Sí, sóc rei, únic rei deTebes. I no vull que em diguis «petit germà», amb llàstima.(Transició.)Quecansatestic!
Antígona.—Petitgermà!(S'atansasomrientilipassalamàpelcabell.)Recordes?...Etportavaabanyaral'Ismenos,jo,lagermanagran,itemiasempreque,jugant,t'ofeguessis.EtbarallavesjaambPolinices.
Etèocles.—Elltenialaculpa.Tu,però,l'estimavesmés.
Antígona.—Heestimatigualmenttotsdos.
Etèocles.—EstimavesmésPolinices.
Antígona.—Eraelpetit,peròlamareetpreferia.Ellnohopodiasofrir.Emfeiapena.
Etèocles.—Sí,lamarem'estimavamolt.Tenialesmansllargues,suaus...Faanysqueésmorta.
Antígona.—Nolapotsquasirecordar.
Etèocles.—Recordo,encanvi,massabéelpare.Ensmaleí,ell,carregatdecrims.
Antígona.—Erauncecsensepau.NofóreupietososambEdip.
Etèocles.—Nohomereixia.Elrecordoambhorror.
Antígona.—Nol'hasvistplorar.
Etèocles.—Diguéqueenspartiríemlasevaherènciaambl'espasa.Enshemdecombatrearafinsalamort.
Antígona.—Lavostraambicióusperdé.Etdominava,atumésqueaPolinices.
Etèocles.—M'acusesieldefenses.L'estimesmés,nohoneguis.
AntIgona.—Nohavíeuderegnarunanyl'un,unanyl'altre?Hasrespectatelpacte?
Etèocles.—Sihodiusaixí,elltéraó.Jonodesitjava,però,totelpoder:moltagentodiàdeseguidaPolinices.Elsmeuspartidarisilasevainjustíciam'obligarenaactuar.
Antígona.—Elltétambépartidaris,alaciutat.
Etèocles.—Hihahomes,perarreu,enemicsdeleslleis.Aquestssón,aTebes,elsseuspartidaris.
Antígona.—Ellpensaelmateixdelsteus.Parleuigual,ambparaulescontràries.Novindràlapau.
Etèocles.—N'hihaurà,siPolinicesesretiraambl'exèrcitargiu.Jonol'odio.Elrebriaprivadament
il'abraçaria:noelveigdesdefatemps,ihavíemjugatjunts,depetits.Iocastafoutambélasevamare.Jonopuc,però,comapríncep,parlamentarnipactarambl'enemicdeTebes,sinoessotmetabansalmeupoder.
Antígona.—És inútil de suplicar a favor de la pau. Tebes ha de seguir el seu destí. Que nos'acompleixielquelavellaensanunciava.
Etèocles.—Quecansatestic!
(Pausa.EntraCreont.)
Creont.—Príncep...Antígona...L'esclaum'hatrobatquanjaetbuscava.
Etèocles.—Necessitoelteuconsell.
Antígona.—Elseuconsell!
Creont.—El tenssempre,peròhasdesaberabans lesdarreresnotícies.Adrasthacomençat jaaatacar elsmurs. I estaremaquí, comdones?Éshora de coratge, nodeparaules. Seria llàstimaqueAdrasts'apoderésavuid'unaciutattanantiga.
Etèocles.—Aixònoserà!
Creont.—Elscarrosretrunyenentorndelaciutat.Elsrenillsdelscavallsessentendesdel'àgora.Lesfletxesxiulenperdamuntelsmurs.ElsargiusataquenalavegadalesSetPortes.
Etèocles.—Correm!Aplegarétotselshomesisortiréalcamp.
Creont.—No.Noarrisquisd'uncoplasortdelaciutat.Adrasthaencarregat,altrament,asetheroisdistintsl'escomesacontralesSetPortes,unapercadaheroi.
Etèocles.—Sapsquinshatriat?
Creont.—AssenyalàPretosalseugendreTideu.Oposa-liunguerrerdistingit.
Etèocles.—Benpensat.Oposaremsetguerrersalscampionsd'Adrast.Quiescolliriesperaaquestportal?
Creont.—Melanip.Ésvalent,d'anticllinatge.
Etèocles.—Sigui.QuicaminacontralaportaElectra?
Creont.—Ungegant.JuradecremarTebesivendrelesdonesalmercatdeMicenes.
Etèocles.—Polifoniesésdelasevamida.QuiatacaelpasdeTramuntana?
Creont.—Partenopeu,l'arcadi.
Etèocles.—QueActorevitilaprofanaciódelatombad'Amfíon.Alportald'AtenaOnka?...
Creont.—Hipomedont,moltestimatd'Adrast.
Etèocles.—Hipèrbiosdefensaràlasagradaverge,iMegareu,elteufill,Neïte.Aquihandesignatperalaportasegüent?
Creont.—AAmfiarau,l'endeví.
Etèocles.—Eldestíobligaaquesthomedecostumspacíficsaacceptarunalluitaque,certament,avorreix.NomenoLàstenesper a aquestaporta.El campióenemicde ladarrera?... (Creontvacil·lalleugerament.)Parla.
Creont.—Polinices.
Antígona.—Quidius?
Etèocles.—Elmeugermà?
Creont.—No,t'hoprego.Nosiguistuquidefensiaquestpas.
Antígona.—PerquèEtèocles?...Quinhorror!
Creont.—Noetpucaconsellaraixò.
Antígona.—Eríniad'Edip!Ungermàlluitantcontral'altre!
Creont.— Fes-me cas. Que ningú no digui: «Creont aconsellà la impietat». Et sentiràs cridar:«Covard!». T'assenyalaran amb el dit i et cridaran «covard», pels carrers. José, però, que no etscovard, tothomsapquenohoets.LluitariesambPolinices,sinofospelmeuconsell.Nocombatiscontralatevasang!
Antígona.—Calla!Etèoclesnohaparlatencara.
Creont.—Ajuda'm,Antígona.(AEtèocles.)Escolta-la,sinoemvolsescoltar.Nolluitisdavantelsetèportal!
Etèocles(esclatant).—Quim'hoprivarà?Quiemcridarà«covard»?Anem!Sentojadesd'aquíelsorolldelesespases.
Antígona.—Atura't,Etèocles!Volsqueelnostrellinatgeacabiavui?
Etèocles.—Noempotsretenir.Hedeseguirelmeudeurederei.(ACreont.)Simoro,protegeixlesmevesgermanes.
Creont.—Lesestimocomsiemfossinfilles.
(Surten.)
Antígona.—Elsdéusextingiranavuilanostraraça!Ai,perquèhevistlallum?Quifoscec,comelpare,pernoveureaquestdia!Quihaguésmort,comlamare,pernoviureaquestdia!
(Llargapausamusical.EntraAstimedusa.)
Astimedusa.—La lluita s'hageneralitzat a l'entorndeTebes i ensés favorable,per ara...Plores,Antígona?
Antígona.—Noésres...Vénsdeveureelcombat?
Astimedusa.—Delluny:elperillobligaarecular.ElgegantqueatacalaportaElectraespantadeveritat.L'odio,perquèprometéd'esclavitzar-nos.
(EntraEurídice.)
Eurídice.—Parleudelgegant?Unllampl'haferit,johohevist.ElpasdeTramuntanaestàtambélliure.
Astimedusa.—SàpiguesquehandefensatambèxitlasagradaOnka.
Eurídice.—Tebesnoseràjapresa!HihapaudavantNeïte.
Astimedusa.—Làstenespotreposar:l'adversaripertanyalregnedelsmorts.
(Pausamusical.EntraIsmene.)
Ismene.—Quant neguit,Antígona!Melanip ara queia, amb l'enemicLa calma s'havia restablertaleshoresalsaltresportals,exceptealsetè.
Antígona(anhelosament).—Quèhipassava?
Ismene. — Dos guerrers lluitaven sense repòs, coberts de ferides. La sang impedia que elsreconeguessin.Ningúnosabianiendevinavaquieren,almeucostat.Unmateixbassalotdesangelshaengolitsalafi.
Antígona.— Ai, Ismene, missatgera de mort! Has vist com morien els nostres germans, fillsd'Edip!
Ismene.—Ai,elsmeusullsquehohanvist,labocaquehohacontat!
Eurídice.—QueaquestdiaarribésperaTebes!Queaquestasangesvesséssotalaindiferènciadelsol!
Astimedusa.—Prínceps,joushecriat,ushefetdemare.Poguessinelsmeusanysredimirlavostrajoventut!
Antígona.—Avanceujuntsperribesllunyanes,atravésd'unmateixriudesang.
Ismene.—Germansdepareidemare,últimsdelllinatgedeLaios:elsmeusullshanvistelvostrecrim!
Eurídice.—Sota el cel indiferent, sota la crueltat de la llum jeuen uns cossos sense vida.Unesombresentenebreixenlesaigüesnegres.
Astimedusa.—Elsacrificid'unavella,quielvoldria?Príncepsquehecriat,fillsdellinatge:ningúnousretornaràdelesribesdelsmorts!
(EntraEumolp.)
Eumolp.—Nohededonar lanotícia: comprencpelvostreplanyque sabeu ja lamortdel rei.Tebes és lliure. Adrast ha fugit. Els vaticinis de destrucció no s'han realitzat del tot. Et saludo,Eurídice,reina.
Eurídice.—Creontésrei?
Eumolp.—Lasevaparaula,queeraconsell,ésarallei.
Eurídíce.—Ondeixaveselmeumarit?
Eumolp.—Arribaràdeseguida.Haparlatjacincvegadesalpoble.Nopottrigar.
(Lesdonescontinuenlalamentació.)
Antígona.—Polinices,sembradordebaralles:latevavidas'haextingitenunalluitacruel.
Ismene.—Propd'onjugavesdepetitambelteugermà.Propdelafontonjugàveudepetits.
Astimedusa.—Altres aigües us banyen, queno les sagrades deDirce ni les clares de l'Ismenos,fecundadoresdelaterratebana.Prínceps,elsmeusfills:lamevavellesaussobreviu!
AntIgona.—Iplorarépersempre,plorarépersemprelasangd'Edipelpare,sangdeCadmos,sangvessadad'Etèoclesilateva,Polinices.
(EntraCreont,voltatdegeronts,deguerrersidepoble.)
Creont.—Eurídice, estimades filles... Som lliures per l'esforç d'Etèocles: ploreu el rei. Nolamenteu,encanvi,lamortdelmaleïtenemicdeTebes,odiósalsdivinsprotectorsdelaciutat...Oh,elpoder,Eurídice!Quinpesperalesmevesvellesmans!Emdec,però,albenestardelmeupoble...Calaraprepararelsfuneralsd'Etèocles,unsfuneralsdignesd'ellidelaraçadeCadmos.ImanotambéquePolinicessiguiexposatnualsocellsialanit.
Antígona.—Oh,aixòno!
Ismene.—No,t'hoprego.Aixòno!
Creont.— Per què no, Ismene? Per què no, Antígona? Han de dormir a la mateixa tomba elpromotor de baralles i el príncep de l'autèntica glòria? He parlat, i la meva paraula és ara llei:Polinices,enemicdeTebes,seràofertalafamdelsgossosidelsvoltors.Quiintentienterrar-loseràprivatdelsolimoriràlentamentenunacova.Iara,vellsipobledeCadmos,honoreuambmielnomd'Etèocles.
(S'eleva un cant funerari que exalça les glòries d'Etèocles i dels antics Labdàcides. Ismene íAstimedusas'hiafegeixen.Apocapoc,l'escenaesbuida.QuedaAntígonasola.)
Antígona(lentament).—Polinices,filld'Edip,elmeugermà...
(Ploraensilenci.)
TelóPausat
ACTESEGON
PartPrimera
(ErmalsvoltantsdeTebes.Alfons,elcosabandonatdePolinices.Llumsllunyanesdelesguardesquevigilenl'acomplimentdelainterdicciódeCreont.Nitdetempesta.EntrenTirèsiasiEumolp.)
Tirèsias.—Peronguieselsmeuspassos?
Eumolp.—Perunllocdesolat,atravésd'unanitfosca.
Tirèsias.—Noviusenlamevanit,alatenebrapobladatansolspelscritsdelsocellsilamaledicciódivina.Elmeudoésbenmiserable.Hed'escoltarirevelartothoralescalamitatsdelsaltres.
Eumolp.—Etstemutdelsprínceps.
Tirèsias.—M'odien.Elsmeuaugurisharmonitzenraresvegadesambelquevolen.
Eumolp.—Eldinerinterpretasovintmillorquelestevesorelles.
Tirèsias.—Sóccec,peròelmeubraçésencarapotent,sacrilegiLatevallenguaésunaserp.
Eumolp.—Fujo.Nom'agradenelscopsalespalpentes.
(S'apartaunespasses.)
Tirèsias.—Té! Que la meva ira t'aconsegueixi. Callés per sempre, el teu verí... T'he tocat?Respon!...Contesta'm,contesta'm!Onets?Noemdeixisenlamevanit!...Diguesonets...
Eumolp.—Alteucostat.Niaixònopotsendevinar?
Tirèsias.—Etspervers,peròetnecessito.Lamevafillam'hadeixat.M'hedefiararadetu.
Eumolp.—Tolera,doncs,queparlicomvulgui.Noetllegeixobéelvoldelsocells,lescarnsdelesvíctimes?Noetcondueixofidelmentpelscamins?
Tirèsias.—Caminsd'unavellesatrista.Anuncioalaforçaladesgràciadelsaltres.Noséresdemi.
Eumolp.—Elsdéusperdenelsquiestimen.
Tirèsias.—Servir-loséselmeuúnicconsol.
Eumolp.—Ieldinerdelsprínceps.Confessa-hosenseenuig.
Tirèsias.—Algunallumhadepenetrarlamevatenebra...Quinahorribleolorésaquesta?
Eumolp.—ElcosdePolinices.Somalseudavant.
Tirèsias.—Perquèm'hiportes?Unalleinoelprivadelapietatdelsplorsidelatomba?Notemsqueelsguardesensdescobreixin?
Eumolp.—Hanbuscatrefugicontralacorrupcióilatempesta.Nos'atrevirien,d'altrabanda,aferrescontraTirèsias.
Tirèsias.—Novull,nidelluny,transgredirlalleideCreont.
Eumolp.—T'hodemano,potser?Etdicd'enterrarPolinicesod'honorar-lo?
Tirèsias.—Desgraciatfilldereis!...Quèetproposes?
Eumolp.—Desitjo,alcontrari,quelatevaautoritatm'ajudiaconvèncerAntígona.Ellavoldonarlapauaaquestcos,segonselsritus.
Tirèsias.—ComgosadesobeirCreont?Poliniceseral'enemicdeTebes.
Eumolp.—PeraAntígonaerasolselseugermà.Elvolenterraraquestanit.Ésobstinada,itemoperella.Lesmevesreflexionsnohanpogutdissuadir-la.Potsertupodràs.
Tirèsias.—Nopucrescontral'insensatsentimentd'unadona.Deixaquelapietatesrecolzi,uncopmés,enelcrim.Plou,ielsmeusanysvacil·len.Torna'malmeurepòs.
Eumolp.—Quinviolenttorb!Elsvoltorsnoabandonen,tanmateix,lapresa.
Tirèsias.—Guia'malamevasolitud.
Eumolp.—Coms'acarnissendamuntPolinices!Devorenambpresses.Arribenalsossos:nosentselsoroll?Lacarnpenjadelsbecsmassaplens.
Tirèsias.—Anem!Imatgesd'espantmanenjaenlamevatenebra.Comcridenaquestsocellsenmigdeltro!Quandescansaré?Hed'escoltarnovamentlesveusdelafosca?
Eumolp.—Quèendevinesenllàdeltemps?
Tirèsias.—Ai,aquestasang!Quipotpenetrarlesintencionsdelsdéus?Polinicesfouculpable,éscert, però és també un crim als ulls divins no perdonar els vençuts després de la mort. I una lleiinviolabledefensaaquestcrim!AquestasangperdràTebes.
Eumolp.—Lavisióemcommou.
Tirèsias.—ElssofrimentsdeTebesnoacabaran,perquèesavorriblenohaverenterrataquestcos.Peròlalleihointerdiu:s'had'acomplir.Apartem-nosjadelllampidelsocellsfatídics.
(EntrenAntígona,IsmeneiEuriganeia.,)
Antígona.—Elsocellsil'oloravisenonéselcos.Ara,torneu-vos-en.
Ismene.—Vullseguirlatevasort.
Euriganeia.—Heperdutelsmeusfills.Sóccommorta.Ushecriat.Deixa'mquedar.
Ismene.—Sóclasevagermanailateva.Elquefacis,faré.
Euriganeia.—Desitjoreunir-meambunesombres.Resnopotaugmentarelmeudolor.
Eumolp(aTirèsias,).—VetaquíAntígona,amblagermanaiEuriganeia.
AntIgona.—Quiparlaenlanit?
Tirèsias.—Tirèsias.Perquètorbeulesveusdelcel?
Ismene(apart).—L'endeví!Aquestvellm'horroritza.EmrecordaEdip.
Tirèsias.—Noemresponeu?Quèveniuafer,sotalatempesta?
AntIgona.—Vincaenterraruncos.EldePolinices,elmeugermà.
Tirèsias.—Ihasdisposatqueaquestest'acompanyin?
AntIgona.—No.Elsmanavadetornar-se'n.
Tirèsias.—Desconeixeslallei?PolinicesintentàdestruirTebes.
AntIgona.—Perdé.Sihaguésguanyat,seriaara,atoteslesboques,unpríncepadmirable.
Tirèsias.—Conduíestrangerscontralapàtria.
Antígona.—Foudesposseïtdelseudret.Aixòexplicaelseuodi.
Tirèsias.—AcusesEtèocles?
Antígona.—Tothomellloa.Aaquest,encanvi,ningúnoelplora.
Tirèsias.—EtèoclessalvàTebes.
Antígona.—Qui lamentarà més que jo la seva pèrdua? Era gran al consell i a la guerra. PeròPoliniceseratambéelmeugermà,elfillpetitdeIocasta.
Tirèsias.—Destructordelapau!
Antígona.—Si hagués vençut, l'honoraríeu ara com al seu restaurador. Únicament jo plorariaEtèocles.
Eumolp.—Ésinútilderetreureelsefectesconegutsdel'èxit.
Antígona.—Etstambéaquí?
Eumolp.—Peracomplirelquem'ordenisiescoltar-vos,sotalatempesta.
Antígona.—Etslliured'anar-te'n.
Eumolp.—Nopucabandonarelvellniatu.Sivéns,etmostraréelcamídetornada.
Antígona.—Elconec.Emquedo.
Tirèsias.—Norespectaràslallei?
Antígona.—Emdecprimeraleslleiseternes.
Tirèsias.—Elteurangnoevitaràelcàstig.
Antígona.—Jahosé.Nihopretenc.Notemolamort.Heestatsemprevoltadademort.Hesabutdes de sempre que no envelliria, que no coneixeria l'amor d'un marit i dels fills. Caminoinexorablemental'ombra.Lamaledicciód'unaraçaplanadamuntmeu.
Tirèsias.—ArrossegaràsIsmeneenlatevacaiguda?
Antígona.—Noésuninfant.Sapelqueliconvé.
Ismene.—Si!Lanitm'espanta,aquestanitdeltro,plenadeterrors.Novullquedar,però,l'últimadelnostrellinatge.Sihemdemorir,moriremjuntes.
Antígona.—Miraelquefas.Note'npenedeixis,després.
Ismene.—Ai, germana!Les ales dels voltors freguen elmeu rostre!No reconecPolinices, enaquestcospodrit.Nopucsuportaraquestavisió.
AntIgona.—Perquènote'ntornes?Ningúnot'hopriva.
Ismene.—Perquènoreflexionesdenouelquevasafer?
AntIgona.—Totestàpensat.
Ismene.—Escoltaelmeuprec,Antígona.Escolta,unavegadamés,elmeuprec.Ésterriblefer-seculpabledesacrilegicontralaciutat.
Antígona.—Vacil·lesara.Semblavesdecidida...
Ismene.—Defalleixo davant la tempesta i la nit, davant l'olor repugnant d'aquest cos, davantaquestsocellscarnissers...
Antígona.—Retornaalpalau,ambEuriganeia.
Euriganeia.—T'hededeixar?
Tirèsias.—Anemtambénosaltres.Hemparlatprou.
Eumolp.—Joemquedo.
Antígona.—Tu?
Eumolp.—T'ajudaré.
Tirèsias.—Noempotsdeixarenlamevanit.
Eumolp.—Ajunta'tamblesdones.
Ismene(apart).—M'espanta.SemblaEdipcec.Elprefereixo,però,alshorrorsd'ara.
Antígona(aEumolp).—Sapselquet'espera,siensdescobreixen?
Eumolp.—Sí.
Antígona.—No,nopucacceptarelteusacrifici.
Eumolp.—Quiemplorarà?Tansolstuforesbonaperami.
Antígona.—Etteniaalavorait'ignorava.Vine,espantaelsocells.Seremaratresenunasolitud.
Ismene.—Nopuc,tristaporuga,niviolarlalleinitriomfardelsmeustemors.
Euriganeia.—M'hederesignaraviure.
Tirèsias.—AdvertiréCreontdelsmeuspresagis.
(Elstresdarrerssurten.)
Antígona.—Elventallunyalapluja.Lesestrellesmirenamorosamenttotalanit.Semblenelsullsde Iocasta, semblen els ulls dolços de Iocasta, innombrables i potents, que ens esguarden des delmisteri.EllapreferiaEtèocles,peròaquestcosés,tanmateix,eldelseufill,Polinices,elseufillpetit.Saps?...Joelvestiaieldespullava,demenut,ielbressolavacomunanina.M'agafavalestrenesiemfeia mal... Allunya els ocells, allunya els ocells malignes!... La nit passa de pressa. Tebes aviatdespertarà...UllsdeIocasta,nomireuara!Quelaterracolguiaqueststrossos!Onéslatevabellesa,Polinices, el més estimat de tots els joves de Tebes? On és la teva gentilesa, príncep, causant debaralles,malaconsellat?...Queelsritust'atorguinelrepòs,queaquestamaret'aculli!Besaenl'ombraelsullsdolçosdeIocasta!...
Unaveu(desdedintre).—Quiesplanyaquí?
Eumolp.—Elsguardess'handesvetllatiensvolten.Fuig,Antígona!
Antígona.—Tantseval.Jaéstard.Seguiréelmeudestí.
Eumolp.—Corre!Etguiaré.Nil'indretnilanitnotenensecretsperami.Salva't!
(Entrenunsguardes.)
El cap.—Qui es mou en la fosca? Sigueu qui sigueu, no defugireu la vigilància del rei.(Reconeixentlaprincesa.)Antígona!(Vacil.la,peròesrefàdeseguida.)VineambmidavantCreont.
Teló
PartSegona
(Interior del palau dels Labdàcides, a Tebes. Parlen Creont, Ènops, Periclimen, Deípilos iÀstacos.)
Creont.—Lamevasang,lavoluntatd'Etèoclesielsvostresvotsm'elevarenambtriplemajestataaquestamagistratura.M'ajudareuagovernararaambelvostreconsell.
Ènops.—Latevaprudèncianoelnecessita.
Deípilos.—Intentesaviatfer-teamicdelesorellesreials.
Ènops.—M'atribueixeselsteusdesignis.Noaconseguiràshumiliar-medavantelpríncep.
Creont.—Pau! L'hora de la lluita és passada. Desterraré el culpable de fomentar divergènciescontràriesalaunióialressorgimentdelaciutat.
Periclimen.—Escoltemdetusentènciesjustes.
Creont.—Usconeciemconeixeu.Necessitodel'esforçdetotsperareferTebes.
Periclimen.—Comptesambelnostreajut.Enspotsmanar.
Astacos.—EImeufillMelanipcaiguédefensantunadelesportes.Aquestasangparlapermi.
Creont.—EtsbenbéunveteràdePlatees.HementerratMelanipalcostatd'Etèocles.
Astacos.—Elsoldatreposapropdelcapità:nopodiaesperarmillorllitdemort.Quelamemòriad'Etèoclessalvipersemprelaseva!
Creont.—PuguinelsteusfillscontinuarelteunomilaglòriadeMelanip!...Parla,Deípilos.
Deípilos.—Lesparaulesqueescoltoofeguenlamevaveu.Demà,però,menjarem?
Ènops.—Elteuesperitnoimitacertamentelvoldel'àguila.Hemdedeliberaravuisobreaixò?
Deípilos.—Tebes té fam tots els dies.L'exèrcit argiu tallà les oliveres de la plana.La ciutat hasofertelfociladestrucciódelaguerra.Nohemcultivatelcampdesdefatemps:aquesthivernnotindremblat.Dequèmenjarem?
Ènops.—Perquèpreguntes?Soluciona!
Creont.—Pau! Que difícil és conviure a Tebes! Tens raó, Deípilos. Examinarem demà aquestsproblemesdavanttotselsgeronts.Honoremavuielscaiguts.
(EntraEurídice.)
Eurídice.—Nohedetorbarelconselldelshomes.Nopucsuportar,tanmateix,lasolitud.
Creont.—Quèetturmenta?
Eurídice.—Nohetemutmai,comsaps,particularmentelsdéus.Nosóc,persort,comTirèsiasoEuriganeia,afavoritsperApol·lo.Temoara,però,ladesgràcia.Perquèhaurédeixatelmeupalau?...
Sento en la nit els passos vacil·lants d'Edip, veig l'ombra sangonosa de Laios, rebo la mirada deIocastaenlafosca...Quinaraça,aquestsLabdàcides!
Creont.—No usurpem cap dret, tranquil·litza't. Porto la pau a Tebes i refaré la seva riquesa.Casaré,altrament,elnostrefillHèmonambAntígona.
Eurídice.—Emparentaremdenouambaquestafamília?Ladesgràciaéscerta!
(EntrenTirèsiasiIsmene.)
Tirèsias.—Ducalreiaugurisdedolor.Moltdoloresdevindrà,sinoenterresaquellcos.Creont(aparí).—L'endevíjaamenaça...Il'hederespectar.Quedurssónelsdeuresderei!
Tirèsias.—Sil'enterres,afavoriràslapaui l'oblitdelsodis.Sinohofas, temelsdéus!Creont(apart).—Cridaaixídurantanysinos'hacansatencara...(Alt,aTirèsias.)NopucescarnirlamemòriadelscaigutsperTebes,Tirèsias:preguntaelsmeusconsellers.Nopuctransformartampocenunamorúniclesinnombrablesrancúniesqueagitenlaciutat.Hed'enutjararaelsdéusoelslleialsaEtèocles.Ésmillord'atraure'selsdéus,peròésmésjustd'acontentarelsservidorsfidelsdeTebes.NodonarélapauaPolinices.
Tirèsias.—Aquestasangcauràdamuntlatevacasa.Escoltalamevaveu!
Eurídice.—Escolta-la!Janoreposo.
Creont.—Ésinútil.Heparlat.
(Entraunmissatger.)
Missatger.—UnnoutumultesdesvetllaaTebes.Antígona,ajudadad'Eumolp,cobriadeterraelcosdePolinices.Elsteusguardeselshansorpresos.
Veus(dintre).—Antígona,Antígona!
Missatger.—Elpoblehasabutdeseguidalanovaidemanaqueelsperdonis.Voltaambtorxeselpalau.
Veus(dintre).—Antígona!
Missatger.—Vetaquíelsculpables.
(EntrenAntígonaiEumolp,enmigdeguardes.Elmissatgersurí.)
Creont(aAntígona).—Acosta't.(Antígonaarribadavantelrei.)Perquèhasfetaixò?
Antígona.—Nom'hededefensar.Acceptoelcàstig.Intercedeixotansolsafavord'Eumolp,quem'obeí.
Eumolp.—No,t'hoprego.M'alliberofinalmentdelsvostrescopsidelesvostresrialles.Sétotselsnomsqueamaguenlasolituddel'home.Nohed'aprendreresmés.
Tirèsias.—Quedoperdutenlamevatenebra!Creont(aAntígona).
—T'hasalçatsempreencontrameu,hasdubtatsempredelmeuafecte.M'odies.
Antígona.—Jano.Els teus consells foren, tanmateix, fatals a lameva casa.Ara ja ets rei: potsdescansar.
Creont.—L'altivesadelatevaraçatiranitzalatevaraó.ElsLabdàcidesnoteniumesura.
Antígona.—Nohempogutmaiviurehumanament.
Ismene.—Aniréambtu,Antígona!Quèfariasensetu?
Antígona.—Oblidaràs,Ismene,pobraespantadissa.Queda't.Noetvullaraalmeucostat.
Creont.—Etdestinavaalmeufill:t'hedelliurarambdoloralamort.Sigui!
Veus(dintre).—Antígona!
Tirèsias.—Nosentslarevolta,rei?ElteuconsellhaperdutelsLabdàcides.LatevalleienfonsaràTebes!
Eurídice.—Tinguesllàstimad'Antígona!
Ismene.—Compadeix-tedenosaltres!
Veus(dintre).—Antígona,Antígona!
(Creontvacil·la.)
Creont(alsconsellers).—Quèaconselleu?...
Deípilos.—Nopotsexceptuarningúd'obeirleslleis.
Astacos.—HonoralavoluntatdelscaigutsperTebes.
Periclimen.—Nosalvaràsaquestadona.
Veus(dintre).—Antígona!
Ènops.—NoetpotssentirmisericordiósambquiatraucontratuelspartidarisdePolinices.
Antígona(ambungrancrit).—Tansolstugosariesacusar-med'aquestcrim!Sócnetad'aquestaculpa.Lamevasangm'ordenavaarrencaraquellcosdelafamdelsvoltors,perònopertorbarélapaudeTebes,tannecessària!(ATirèsias.)Quelestevesprediccionsnos'acompleixin!(Esdirigeixapocapocalfonsdel'escena,decaraal'àgora.Lesveusdeforavancessant.Antígonaparlaalpoble.)Tornaalescases,pobledeCadmos!Morojustament iambalegria.Privadade la llum,enlamevaesperalenta,etrecordaréfinsal'últimahora.RecordaréelscampsdeTebes,lafontdeDirce,aquestceltanblau... Que lamaledicció acabi ambmi!Honora, poble, el teu príncep i oblida el que et divideix.Treballa,unitienpau,perlagrandesadelaciutat.
(RetornaicaminaambEumolp,enmigdeguardes,alseudestí.Lesveuscomencendenou,peròarasenseira,ambmoltatristesa:)
Veus(dintre).—Antígona,Antígona!
TelóPausat
B.,1-8març1939.
SALVADORESPRIUiCASTELLÓ(SantaColomadeFarners,10dejuliolde1913–Barcelona,22de febrer de 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors,juntament amb Josep Pla i JosepMaria de Sagarra i de Castellarnau, de la prosa catalana de lesfórmulesnoucentistes.
Laproduccióliteràriad'Espriuésextensa,peròcaldestacarelsllibresdepoemesElcementirideSinera,El caminant i el mur iLa pell de brau, probablement la seva obramés coneguda, en quèdesenvolupa lavisióde laproblemàticahistòrica,moral i sociald'Espanya.Al llargde lasevaobrapoètica(d'estilmodernista),Espriudesenvolupaunmónpropi,identificatamb"Sinera",queéselnomd'Arenysllegitalrevés.Primerahistòriad'Estheréslasevaprimeraobradramàtica,qualificadaperl'autorcomuna"improvisacióperatitelles",pelseucaràctergrotesc.MéstardvaescriureUnaaltraFedra,siusplau,apeticiódel'actriuNúriaEspert.
LesmusicacionsdepoemesseusfetesperRaimonhancontribuïtmoltadifondrelasevaobra.CalremarcarlesCançonsdelarodadeltempsielpoemaHemirataquestaterra,magníficacontemplaciódeCatalunyamitjançantelpaisatged'ArenysdeMar.El2013,centenaridelseunaixement,escelebraaCatalunyal'AnyEspriu,ambdiversosactescommemoratiusireivindicatiusdelasevafigura.
Top Related