Download - Apartat "municipis emprenedors" del programa marc d'Esquerra Republicana per les eleccions municipals 2015

Transcript
  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 63

    INTRODUCCI

    La crisi econmica iniciada a finals de lany 2008 ha posat al descobert problemes de fons de lactual sistema capitalista i, en especial, de les economies occidentals, en qu les institucions financeres han trontollat. Un exemple, al nostre pas, ha estat la desaparici de les caixes destalvi. A part, cal fer pals que el principal problema que estem patint en aquest cicle econmic s lalt nivell datur dels darrers anys. Als Pasos Catalans, durant lany 2014, latur es va situar per sobre del 20 % (dades EPA).

    Daltra banda, cal fer notori lalt grau dobertura i dinternacionalitzaci de leconomia catalana, com un dels punts forts del nostre pas i, per tant, a lhora de planejar les poltiques pbliques sha de ser conscient daquest fet. Tamb, una de les caracterstiques en el moment de plantejar les poltiques pbliques des dels ens locals s que han destar coordinades amb les poltiques que fan els altres agents i, molt especialment, els plans dacci que duen a terme altres administracions com ara la catalana i leuropea.

    Pel que fa la resposta del vell continent a la crisi, la Uni Europea sha centrat en la denominada Estratgia Europa 2020, en qu es concentren els objectius bsics per mantenir el creixement i la competitivitat europea. Els objectius plantejats sn:

    1. Incrementar la taxa docupaci.

    2. Arribar a una inversi del 3 % del PIB en R+D.

    3. La reducci de les emissions de gasos defecte hivernacle.

    4. Lincrement de les energies renovables.

    5. Laugment de leficincia en ls de les energies.

    6. La reducci de la taxa dabandonament escolar.

    7. Lincrement de persones amb estudis superiors.

    8. La reducci del nombre de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa.

    Des de Catalunya, la necessitat de reformes estructurals i de canvi en el model de desenvolupament es veu ms viable en la mesura que tenim la possibilitat de comenar a construir un nou pas. En lmbit de lactual marc de competncies, lAdministraci de la Generalitat ha impulsat la iniciativa Catalunya 2020: Acord estratgic per a la competitivitat de leconomia catalana i la millora de locupaci (ECAT-2020), que pren com a referncia lexperincia dels acords estratgics 2005-2007 i 2008-2011. Aquests acords havien estat coliderats pels consellers dEsquerra en les anteriors etapes de

    MUNICIPIS EMPRENEDORS3

  • 64 PROGRAMA MARC

    Govern. Els eixos bsics del pla sn:

    1. Millorar locupabilitat de les persones, en especial mitjanant lorientaci professional i la formaci.

    2. Millorar el funcionament del mercat laboral.

    3. Facilitar laccs de les empreses al finanament.

    4. Promoure la reorientaci estratgica de les empreses.

    5. Promoure lemprenedoria.

    6. Impulsar la transici cap a una economia ms eficient en ls dels recursos.

    7. Impulsar la modernitzaci de lAdministraci i la simplificaci administrativa.

    8. Impulsar les infraestructures estratgiques que necessita el teixit productiu.

    Daltra banda, el Govern de la Generalitat ha aprovat lestratgia dinvestigaci i innovaci per a lespecialitzaci intelligent de Catalunya, el pla RIS3CAT.

    Els ens locals tenen un paper rellevant com a motor econmic i tamb en la definici del nou model econmic. I, com sha esmentat, cal que limpuls de les poltiques es faci de manera coordinada entre les diverses administracions. Tamb cal remarcar que, en lactual escenari de comenar a construir un nou pas, els ens locals tindran un rol molt important i, eventualment, caldr que estiguin al costat de la Generalitat, molt especialment en poltiques de deute pblic i tresoreria, en qu la Generalitat, en correspondncia, ha destar al costat del mn local amb un millor tracte de les transferncies pendents.

    En aquest procs davan cap a la independncia, no es pot obviar lenvestida del Govern espanyol contra lautonomia local. Aquesta poltica sistemtica de menyspreu envers els poders locals es va posar de manifest amb laprovaci de la Llei estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalitzaci i sostenibilitat de lAdministraci local. Amb aquesta Llei es limita de facto la lliure actuaci dels municipis en molts aspectes. Cal remarcar que, en el seu article 25, delimita les competncies prpies de les administracions locals. De la relaci de 15 competncies, no nhi ha cap que faci referncia a la promoci econmica. Aquest tipus dactuacions posen de manifest la nulla sensibilitat que t el Govern del Partit Popular a lhora de donar instruments als municipis per lluitar contra la crisi. Ans al contrari, per a Esquerra s una prioritat que els municipis del nostre pas endeguin i desenvolupin, amb carcter prioritari, poltiques de promoci econmica coordinades amb lAdministraci de la Generalitat i el seu entorn. Noms daquesta manera aconseguirem treure el pas de la crisi i iniciar la remuntada de leconomia mitjanant un model de desenvolupament ms slid: la millor garantia per a un nou pas.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 65

    DEMOCRCIA ECONMICA

    La democrcia econmica s el conjunt de principis i prctiques basades a estendre laplicaci de la democrcia a lmbit econmic, defugint les visions que la volen limitar a lmbit poltic. Les empreses orientades a la democrcia econmica que tenen la voluntat doperar en un entorn de mercat respectus amb les regles de la lliure competncia tenen com a principis bsics la copropietat o propietat compartida del capital amb els treballadors (propietat social o collectiva) i la democrcia com a mecanisme de legitimaci del seu funcionament i dels seus rgans de direcci. Partim de la premissa que la democrcia econmica contribueix poderosament que la predistribuci que efectuen els mercats sigui ms equitativa. En aquest sentit, vol ser una contribuci rellevant a lesfor per donar una resposta estructural a les injustcies ms estructurals del sistema capitalista.

    Amb una slida tradici a Catalunya, i desenvolupada en parallel amb altres prctiques com el republicanisme o el federalisme, la democrcia econmica engloba mbits diversos com el cooperativisme, leconomia social i solidria, les finances tiques, el consum responsable o el mercat social. Aix, per exemple, en lactual context de crisi, leconomia cooperativa, i grcies a la triple participaci dels treballadors en la propietat, la gesti i els resultats de les empreses, sha mostrat capa de mantenir i generar llocs de treball estables i arrelats al territori.

    A banda daquests mbits, caracteritzats per la iniciativa de la societat civil, tamb des de lmbit de les poltiques pbliques es poden desenvolupar i acompanyar els principis de la democrcia econmica mitjanant diverses accions. Les poltiques locals dEsquerra Republicana, tant als municipis com a les institucions supramunicipals, impulsen els principis i les prctiques de la democrcia econmica.

    1. Contribuir a les iniciatives de promoci i difusi de les empreses i organitzacions de leconomia social i solidaria.

    2. Contribuir, dacord amb les capacitats i les competncies de ladministraci local, al desenvolupament dun balan social (o sistema de balanos socials) pblicament reconegut, flexible i transparent, capa davaluar el grau de compliment dels principis de la democrcia econmica en qualsevol organitzaci productiva, financera o de consum.

    3. Cooperar amb les entitats de banca tica i cooperatives de crdit a lhora de desenvolupar les activitats financeres de les institucions pbliques.

    4. Foment del consum responsable, ents com el consum de productes i serveis de leconomia cooperativa i leconomia social i solidaria. En aquest sentit, es treballar en lestabliment de letiqueta social o similars en lmbit de les competncies prpies del poders locals.

    5. Fomentar el consum responsable en els processos de compra pblica, com per exemple en lmbit de la compra delectricitat o de la telefonia, aprofitant les experincies cooperatives en el sector.

    6. Impulsar i normalitzar ls de clusules socials en els concursos i processos dadjudicaci de contractes pblics.

    7. Incentivar la participaci dempreses de leconomia social en el subministrament de serveis pblics, com ara les escoles bressol.

    8. Impulsar noves frmules de partenariat entre lAdministraci pblica i les empreses de leconomia social per a la gesti de serveis de responsabilitat pblica, incentivant la cooperaci i la coresponsabilitat publicoprivada.

    9. Incentivar, mitjanant processos de contractaci i compra pbliques, empreses i organitzacions que es comprometin a millorar el mercat laboral tant pel que fa a lestabilitat dels llocs de treball com pel que fa a la convergncia dels salaris, contribuint a la dinamitzaci de leconomia local.

    10. Establir mecanismes eficients de participaci en lelaboraci dels pressupostos dels ajuntaments i les entitats supramunicipals

    11. Adoptar eines que permetin augmentar el grau de transparncia tant pel que fa a lelaboraci dels pressupostos com pel que fa a lexecuci, propiciant la motivaci en la participaci i implicaci en les decisions.

    12. Promoure la internacionalitzaci de les empreses de leconomia social i solidria collaborant en lmbit local en la

  • 66 PROGRAMA MARC

    identificaci dempreses susceptibles de ser incloses al programa especfic que est desenvolupant Acci, agncia per a la competitivitat de lempresa (Generalitat de Catalunya).

    13. Desenvolupar, des de les entitats supramunicipals, programes de formaci de regidors i treballadors municipals per augmentar-los el grau de coneixement sobre les capacitats i oportunitats de les organitzacions de leconomia social i solidria.

    14. Dur a terme programes de difusi de leconomia social i solidaria per augmentar el grau de coneixement entre els ciutadans, com tamb els beneficis que sextreuen per a les persones i per al territori.

    15. Exercir de punt de informaci per als futurs emprenedors cooperatius, orientant-los en la frmula cooperativa o redirigint-los a les entitats especialitzades.

    16. Fomentar la cooperaci entre empreses del territori, afavorint la fortalesa dun entramat econmic local.

    17. Fomentar que els treballadors continun lactivitat econmica duna empresa en fallida.

    ADMINISTRACI EFICA

    La crisi econmica i la caiguda dels ingressos municipals derivats de lactivitat immobiliria han posat les hisendes locals en una situaci francament precria i, en alguns casos, desesperada. Per tant, un cop ms, cal reivindicar un nou model de les finances locals que es materialitzar amb la nova Llei dhisendes locals. Tot i aix, en aquest escenari s important mantenir lausteritat i, sobretot, una gesti efica dels recursos pblics. Uns ajuntaments sanejats ens permetran fer front a nous projectes dinversi importants i necessaris per al desenvolupament econmic del nostre pas.

    s indubtable que els ens locals, en el proper mandat, han de continuar aplicant, com la resta de sectors de lAdministraci, mesures de racionalitzaci de la despesa pblica. Aix mateix, lEsquerra municipal ha de caracteritzar les seves propostes per lexpressi duna veritable vocaci dausteritat, honestedat, eficincia, rigor i transparncia en la gesti dels recursos pblics, amb un impuls decidit envers mecanismes que millorin el control democrtic dels comptes locals i, ms concretament, promoure els portals web dinformaci accessible i dels processos dobertura de dades. Amb aquests instruments sapropa lexecuci del pressupost a la ciutadania i aquesta pot tenir coneixement, fil per randa, de la destinaci dels recursos pblics. Tamb, cal fer pals que les TIC sn una eina per a la modernitzaci de lAdministraci i permeten incrementar leficincia, de manera que impliquen una millora de la qualitat en la prestaci dels serveis pblics i un apropament a la ciutadania.

    Els eixos de treball en aquest apartat sn: administraci electrnica en la societat de la informaci (smart cities), la funci pblica com a millora de la qualitat del servei pblic, la transparncia i el control dels comptes pblics, pressupostos i fiscalitat i els sistemes de pagament digitals.

    ADMINISTRACI ELECTRNICA EN LA SOCIETAT DE

    LA INFORMACI

    Per tenir una actitud ms agosarada, i el context municipal ho permet, haurem de tendir cap a conceptes com govern obert, que englobarien aquests eixos, la majoria dels quals sn possibles grcies a les possibilitats que avui en dia ens ofereixen les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC):

    1. Transparncia: definir el pla de transparncia municipal que ha de ser full de ruta dactuacions i objectius. Aquest pla es pot fer genric o ms especfic, segons la dimensi del municipi. En aquest pla, cal fer especial mfasi en la transparncia en el processos de compra pblica a travs de les TIC.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 67

    2. Participaci: les eines TIC tenen un paper fonamental en aquest mbit, i poden ajudar molt per assolir la codecisi de la poblaci.

    3. Dades obertes: molt orientada a la fiscalitzaci de la ciutadania, per tamb a fomentar activitat econmica mitjanant lexplotaci de les dades.

    4. Eficincia: canvis normatius i de processos que permetin avanar cap a una Administraci sense papers real, orientada a la mxima agilitzaci dels trmits de ciutadans i empreses.

    5. Relaci amb el ciutad: transformar en el model de relaci amb el ciutad i passar a tenir una visi integral i proactiva de la relaci ciutad-Administraci mitjanant els mecanismes que proporcionen les TIC.

    PROPOSTES:

    Govern obert

    1. Aplicar les mesures adients per a la implementaci dun autntic govern obert, que inclogui la transparncia, la collaboraci i la participaci.

    2. Impulsar lobertura de dades (open data), en formats accessibles i interpretables per a les ciutadanes i ciutadans, i per als agents socials i econmics.

    Transparncia

    1. Vetllar, mitjanant mesures dinformaci i control, perqu la gesti municipal sigui transparent, eficient i efica.

    2. Introduir mesures de transparncia, facilitant, amb les oportunitats que les noves tecnologies ens ofereixen, la informaci relativa a tots els mbits de la gesti municipal, des de lexecuci dels pressupostos municipals, els convenis, els contractes, les relacions de llocs de treball i les modificacions dels treballadors pblics, la declaraci patrimonial dels crrecs pblics, la prestaci de serveis i els seus costos...

    3. Aplicar mecanismes despecial transparncia en els criteris dadjudicaci municipals; aix s, dels ajuts, sobretot pel que fa a lhabitatge, de les places en centres educatius i dels serveis socials bsics.

    4. Implicar els servidors pblics al servei de lajuntament en la definici i implementaci de les mesures de transparncia i participaci de la ciutadania.

    5. Auditoria dels serveis pblics: en cas que les empreses prestadores de serveis pblics obtinguin beneficis desproporcionats per la prestaci dun servei o que el servei tingui un cost excessiu per al consistori, caldr estudiar les formes per evitar-ho, entre les quals, la municipalitzaci dels serveis pblics o la mancomunitat dels serveis amb altres municipis.

    Dades obertes

    1. Publicar el compte general al web un cop aprovat pel ple i, complementriament, proporcionar peridicament la informaci de manera entenedora.

    2. Seguir amb rigor la planificaci i lexecuci pressupostries i publicar al web totes les actuacions que generen obligacions econmiques.

    3. Publicar butlletins informatius de la situaci econmica municipal simples i entenedors. Amb aquesta finalitat, el govern municipal adoptar mesures per fer comprensible el pressupost municipal, alhora que saugmentar la transparncia i la qualitat de la documentaci i de la informaci econmica subministrada als crrecs electes municipals i a la poblaci.

  • 68 PROGRAMA MARC

    4. Facilitar les tasques del secretari i de linterventor municipals en el marc dun escrupols compliment de la Llei.

    Participaci

    1. Preveure la creaci dun consell o comit (o la denominaci que escaigui), format per ciutadanes i ciutadans, com a rgan de seguiment i control de les activitats de transparncia i tica dabast municipal.

    Administraci electrnica

    1. Desenvolupar la implantaci de lAdministraci electrnica a fi de millorar latenci al ciutad i que aquest pugui dur a terme la majoria de trmits amb lAdministraci electrnicament.

    2. Agilitzar i simplificar els trmits municipals per a lobertura de noves empreses.

    3. Donar una informaci completa, clara i entenedora dels trmits a la ciutadania.

    4. Promoure la digitalitzaci de les pimes per mitj daccions de sensibilitzaci, orientaci i acompanyament de projectes, com ara la factura electrnica i, alhora, aconseguir que es disminueixi el risc de fractura digital entre el teixit empresarial, de manera que es facilitin els negocis en xarxa.

    5. Promoure les competncies digitals de la ciutadania, perqu es pugui desenvolupar personalment i professionalment.

    6. Promocionar iniciatives empresarials des de lajuntament per reconvertir la clssica economia industrial en economia del coneixement. Impulsar plans locals dinnovaci.

    7. Impulsar els programes de formaci, amb ms implicaci publicoprivada en el disseny, fent que la formaci no noms sigui de nivell bsic, sin tamb dun nivell avanat i amb aplicacions prctiques en el mn laboral a curt termini.

    8. Impulsar les acreditacions TIC de la Generalitat de Catalunya les ACTIC per uniformitzar els nivells de competncies de la ciutadania. Sollicitar lACTIC als processos de selecci dels mateixos ajuntaments.

    9. Modernitzaci de les TIC als consistoris, aprofitant-les per aconseguir un estalvi econmic important i ms simplificaci administrativa.

    10. Reducci dels costos TIC mitjanant els mecanismes de la compra agregada.

    11. Fomentar ls de les TIC entre el personal al servei de les administracions locals. Apostar per les certificacions digitals com a manera de relacionar-se entre la ciutadania i lAdministraci.

    12. Donar prioritat a ls del programari lliure en catal i fomentar-ne ls entre el conjunt dels ciutadans i les empreses locals, i tamb ls de les eines que posa a disposici el Consorci AOC per treuren el mxim profit.

    13. Impulsar un pla de seguretat TIC a lajuntament. Aprofitar els coneixements i lassessorament que proporciona el Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya (CESICAT).

    14. Garantir a tota la poblaci laccs a Internet, fins i tot als llocs ms allunyats dels centres urbans. Potenciar les xarxes socials i crear-ne de noves.

    15. Promoure la interacci amb els ciutadans utilitzant les TIC. Impulsar els trmits administratius i mecanismes electrnics per promoure la participaci i linters de tothom en els afers pblics, aix com laccs a la informaci relativa a lactivitat municipal.

    Smart citiesPer mitj de ls intensiu de les TIC, promourem els projectes de ciutats intelligents. Daquesta manera, lobjectiu prioritari s aconseguir la millora en la prestaci dels serveis pblics. Les iniciatives sn molt diverses i van des de lenllumenat intelligent i leficincia energtica fins a la salut.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 69

    Els pobles, les viles i les ciutats catalanes han de participar activament daquesta revoluci tecnolgica, ats que s una oportunitat per millorar lAdministraci fent-la ms efica i propera a la ciutadania.

    En municipis petits o mitjans, el concepte de Smart Region seria el ms adient i hi caldria la collaboraci no noms dels municipis implicats sin dens supramunicipals o de la mateixa Generalitat.

    LA FUNCI PBLICA, EINA DE MILLORA DE LA QUALITAT

    DEL SERVEI PBLIC

    El servidor civil, el funcionari pblic, esdev leina fonamental per aconseguir una Administraci efica. El nivell de formaci i la seva preparaci influiran en gran mesura en el nivell del servei als ciutadans. En aquest sentit, els ajuntaments dEsquerra Republicana es proposen potenciar els funcionaris com a eina de millora de la qualitat dels nostres municipis.

    1. El funcionari pblic ha de ser el centre de lactivitat diria municipal i ha daportar lexperincia i els coneixements en els diferents mbits dactuaci local.

    2. Potenciar la comunicaci entre funcionaris i regidors perqu la seva visi i experincia s imprescindible per a la tasca dels poltics municipals.

    3. Repensar lorganitzaci municipal per poder donar resposta a les necessitats dels nostres conciutadans.

    4. Impulsar laccs dels funcionaris a la formaci continuada, amb cursos i msters finanats parcialment pels consistoris o les entitats supramunicipals, com a inversi en la millora del principal actiu dels ajuntaments, els seus treballadors.

    5. Crear un programa a semblana de lErasmus universitari, amb intercanvis de funcionaris daltres pasos, especialment de la Uni Europea, per aconseguir la millora en la formaci lingstica dels nostres professionals i larribada de noves formes de gesti provinents daltres realitats locals de fora del nostre pas.

    6. Mantenir i potenciar la poltica de transparncia en la contractaci, promoci i gesti dels funcionaris pblics. Per mitj de lEAPC, adoptar criteris comuns, i tendir a la centralitzaci de processos de selecci.

    7. Incorporar les tcniques davaluaci continuada dels resultats aconseguits i incorporar aquestes tcniques a la promoci professional dels funcionaris.

    8. Permetre que els funcionaris pblics disposin de canals directes per exposar quins aspectes cal millorar perqu la prestaci dels serveis pblics sigui ms efectiva.

    9. Integrar els servidors pblics en els rgans de participaci ciutadana perqu simpliquin en la millora i optimitzaci de la gesti municipal.

    PRESSUPOSTOS I FISCALITAT

    1. Tendir a la justcia, la simplificaci i lequitat del sistema fiscal municipal, amb la introducci de mecanismes que reparteixin la crrega fiscal en funci de la capacitat de pagament i econmica. En aquest sentit, es preveu utilitzar mecanismes com ara les subvencions i exempcions per a determinades situacions personals o familiars del subjecte passiu (desnonaments o situacions de pobresa extrema). Complementriament, es promour la tarifaci social a les taxes i preus pblics per accedir als serveis pblics. Daquesta manera, aconseguirem els objectius bsics duna poltica fiscal socialment compromesa, financerament eficient i fiscalment responsable.

    2. En el marc dels plans de participaci ciutadana, promoure la implantaci progressiva dels pressupostos participatius,

  • 70 PROGRAMA MARC

    inicialment, pel que fa a les despeses, a fi que la ciutadania pugui decidir alguns aspectes dels pressupost municipal amb lobjectiu de buscar la coresponsabilitzaci de la poblaci en la gesti pblica.

    3. Evitar taxes dobertura de negoci desproporcionades, especialment per a les pimes.

    4. Prioritzar, en lelaboraci pressupostria, la despesa i la inversi destinades a la promoci de lactivitat econmica local i a serveis socials bsics com a mesures per a fomentar locupaci i la cohesi social.

    5. Incorporar els criteris ambientals a les ordenances fiscals.

    6. Facilitar la transmissi familiar de lactivitat empresarial.

    7. Contenir la pressi fiscal dins duns lmits raonables i amb una clara vocaci dirigida a destinar els increments dingressos fiscals a la contenci del dficit local.

    SISTEMA DE PAGAMENTS DIGITALS, UN CIRCUIT DE COMER

    SOCIAL

    Lalt nivell dendeutament pblic i privat i la crisi financera iniciada lany 2008 en una economia molt dependent del crdit bancari origin una manca de liquiditat que dificult la recuperaci de lactivitat econmica. Davant daquest escenari, des de lmbit local cal buscar alternatives que superin les actuals restriccions de liquiditat i que afavoreixin els desenvolupament econmic i social. En aquest sentit, els sistemes de pagament o monedes digitals sn iniciatives especialment adequades per aconseguir aquesta finalitat, com ho demostren les experincies en ciutats com Bristol o en una economia desenvolupada com Sussa.

    Els sistemes de pagaments digitals com ara Digipay4Growth sn una eina mitjanant la qual sincrementa la liquiditat del capital circulant i sestimula la demanda interna, i permet, al mateix temps, lexplotaci i loptimitzaci de les capacitats productives que estaven infrautilitzades, amb la intenci de promoure el comer local i generar ocupaci. Tot aix condueix al desenvolupament dun context ms adequat per al teixit empresarial i promou la productivitat i la competitivitat de les empreses. Aquest projecte dmbit europeu ja funciona en diversos llocs a mode de prova. En els propers anys, caldr articular un sistema catal de moneda prpia complementari i coordinat amb leuro, i dur a terme accions de prova i dimplementaci del sistema esmentat en lmbit municipal, tenint en compte les experincies prvies.

    Circuit de Comer Social

    El pagament digital s un sistema per al desenvolupament econmic local: una poltica de promoci econmica innovadora que permet incrementar limpacte multiplicador de la despesa municipal sobre el comer local i de proximitat, mitjanant un sistema de pagaments digital que optimitzi la circulaci del diner dins la ciutat.

    El Circuit de Comer Social s una innovadora poltica de promoci econmica basada en sistemes de pagaments digitals. Consisteix en un sistema de pagaments digitals que mant determinades despeses municipals dins leconomia local, desencadenant un efecte multiplicador sobre lactivitat econmica i locupaci a la ciutat.

    Les Unitats dIntercanvi (UDI) sn un poder de compra temporalment captiu dins la ciutat, que es pot convertir a euros sota determinades condicions (per exemple, a partir duna data preestablerta). El sistema permet evitar les fugues de capital i incentivar la circulaci del diner dins de la ciutat durant ms temps, facilitant ms propensi a comprar al comer local. Els objectius especfics del projecte sn:

    Estimular el comer local i de proximitat a la ciutat.

    Estimular el comer mutu entre botiguers.

    Ms impacte de la despesa municipal en lactivitat econmica local.

    Desencadenar un efecte multiplicador sobre lactivitat econmica.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 71

    Poltica de promoci econmica aprofitant despeses existents; per tant, sense incrementar el dficit.

    Es proposa com a mesura per promocionar lactivitat econmica local:

    1. Canalitzar diners en un sistema de pagaments digitals, que noms permeti la retirada dels diners a condici que hagi circulat un cert nmero de dies dins la xarxa de comeros adherits.

    EL TURISME COM A FACTOR DE DESENVOLUPAMENT I

    INTEGRACI ALS MUNICIPIS

    El sector del turisme ha evolucionat molt favorablement els ltims anys al nostre pas i ha esdevingut un punt fort de leconomia catalana. En aquest sentit, entenem el turisme com una font dingressos, per tamb com un fet cultural que promou la interrelaci de les persones de diferents cultures i que ens permet mostrar la nostra cultura i manera de ser al mn.

    Lobjectiu que ens plantegem s que la marca Catalunya sigui coneguda arreu de mn com una destinaci del turisme de qualitat, cultural, sostenible, saludable i responsable. Per tant, cal estar amatents amb leclosi que est tenint la massificaci del turisme en diferents parts del pas, de manera que, a vegades, aquesta massificaci collideix amb els interessos dels vens. Daltra banda, cal posar en valor la vinculaci del turisme amb el fet nacional catal, lanomenat turisme identitari. I tamb cal buscar les sinergies amb el territori, no noms en el nostre municipi.

    Des dEsquerra Republicana apostem perqu els Pasos Catalans, i els seus pobles i ciutats, reactivin la capacitat productiva del sector turstic i consolidin el pas com a destinaci capdavantera a Europa en general i a la Mediterrnia en particular.

    Catalunya es troba en condicions dexercir un lideratge en matria de desenvolupament turstic, basat en la planificaci del coneixement, la qualitat i la diversitat de productes i destinacions, que facin de la innovaci i la sostenibilitat els seus eixos motors. Les bases daquest desenvolupament passen per:

    1. Un model de desenvolupament turstic fonamentat en la innovaci, la competitivitat i la sostenibilitat econmica, social, cultural i mediambiental.

    2. Afavorir el desenvolupament ordenat i amb sentit estratgic del sector turstic i del conjunt de les seves empreses i activitats, per millorar-ne la contribuci a la riquesa i locupaci del territori, desenvolupant sectors clau i trets diferenciadors del municipi, com la cultura i el patrimoni.

    3. Consolidar un model de promoci turstica pblic i privat, amb capacitat de resposta, adaptaci i orientaci vers la demanda.

    4. Vetllar per la qualitat de vida dels residents, la qualitat de locupaci i la gesti dels impactes socials, culturals i mediambientals de lactivitat turstica.

    5. Fomentar el desenvolupament territorial de productes turstics diferenciats i competitius vinculats a la identitat i al patrimoni cultural tangible i intangible del municipi.

    PROPOSTES:

    1. Elaborar un projecte turstic responsable per al municipi a partir de les potencialitats naturals, culturals, patrimonials i econmiques, dins del marc de turisme sostenible definit per lOrganitzaci Mundial del Turisme: respectus amb el territori, promotor de desenvolupament integral i consolidador de la identitat nacional, amb tots els elements de singularitat possibles, i dacord amb les directrius i poltiques nacionals turstiques.

    2. Cercar noves oportunitats i potencialitats turstiques del municipi basades en la identitat i la creativitat de la seva ciutadania turisme literari, histric, genealgic, paisatgstic, gastronmic...

  • 72 PROGRAMA MARC

    3. Conscienciar-nos de les potencialitats i limitacions de la capacitat que tenim datreure turisme, sense complexos i sense voler copiar altres models que no siguin coherents amb els valors del nostre municipi.

    4. Entendre la promoci del municipi com una conjunci de valors econmics, socials, culturals i de lleure.

    5. Impulsar la taula de turisme local, que permeti prendre decisions conjuntes en el marc de la dinamitzaci turstica i participar dels consorcis i patronats supralocals.

    6. Desenvolupar un marc de collaboraci que afavoreixi la integraci dels diversos sectors del teixit social que intervenen en loferta turstica del municipi: potenciaci del comer urb, cultura gastronmica, etc.

    7. Potenciar el desenvolupament turstic implicant el sector privat i avanar aix cap a models de gesti en qu les decisions i el finanament siguin compartits pels diversos agents presents en el sector, tant pblics com privats.

    8. Potenciar la qualitat com a concepte bsic de diferenciaci i competitivitat del municipi com a destinaci turstica.

    9. Estudiar i desenvolupar lencaix del municipi dins dels grans projectes turstics impulsats per la Generalitat de Catalunya, com ara les rutes turstiques nacionals i el Pla de Recursos Turstics Intangibles.

    10. Collaborar amb la resta dadministracions en la promoci turstica del municipi com a via doptimitzaci dels recursos que shi dediquen.

    11. Afavorir la integraci dels diversos esdeveniments locals, com ara els mercats i les fires, dins loferta turstica del municipi. Els mercats i les fires actuen sovint com a motor que atreu el turisme de proximitat i de qualitat.

    12. Crear una xarxa de camins o vies verdes i recuperar, si escau, els antics traats dels carrilets i la seva infraestructura, aix com els camins de ronda, per donar altres possibilitats i models de desenvolupament turstic al municipi.

    13. Fer servir les noves tecnologies com a eines de promoci i difusi, i facilitadores del turisme local.

    14. Cal treballar el posicionament dels espais web turstics fent xarxa amb els allotjaments, aix com crear geoportals accessibles des dels dispositius mbils, que poden oferir informaci sobre notcies, lagenda dactes del municipi, el temps, els comeros, loferta de restauraci, etc.

    15. Crear paquets turstics que incloguin allotjament, restauraci i accs gratut als equipaments culturals locals, que continguin especialment productes km0. Difondre aquests paquets mitjanant els portals web municipals i el portal de turisme de la Generalitat. Oferir-los a les agncies de viatge, especialment dels pasos de la UE i des les potncies emergents.

    16. Donar resposta a la problemtica dels habitatges ds turstic i garantir la convivncia daquestes activitats amb els vens de lindret on se situen.

    17. Promoure un calendari anual de grans actes comercials i culturals amb lobjectiu de donar a conixer els municipis i que aquests esdevinguin dinmics.

    18. Vetllar perqu tots els allotjaments turstics i els negocis complementaris estiguin donats dalta com a tals, per garantir tant la qualitat del servei com la reputaci del municipi.

    19. Assegurar que la part de la taxa turstica que es queda al municipi sigui destinada a la formaci de les persones que estan al servei del turisme, amb lobjectiu de millorar la qualitat al servei.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 73

    UN COMER DINMIC PER HUMANITZAR CIUTATS,

    POBLES I BARRIS

    La promoci dun model comercial arrelat a la trama urbana, modern i dinmic, amb una pluralitat doferta competitiva i equilibri entre formats s una pea essencial per a la cohesi social, la coherncia urbanstica, la identitat i latractiu de les ciutats i viles del nostre pas. En aquest sentit, larticulaci i el reforament dels eixos comercials urbans, aix com la promoci i la millora de les polaritats comercials substantives, basades en loferta de producte de consum quotidi que normalment es configuren al voltant dels mercats municipals o, en determinats municipis, al voltant dels mercats no sedentaris, han de ser les lnies definitries de lactivitat municipal dEsquerra. Amb aquest objectiu, pren fora dotar els municipis de nous instruments, com ara les Comunitats de Cooperaci Econmica Urbana, a semblana dels Business Improvement Districts que es coneixen en el mn anglosax com una forma habitual de gesti de les rees comercials de les grans ciutats, en la qual tant els actors privats com els comerciants i les empreses assumeixen el rol de gestors duna rea determinada, de manera que sestableix una fluda collaboraci publicoprivada per gestionar lespai. Els objectius que persegueix aquest ens sn promoure i dinamitzar lrea comercial, millorar-ne la gesti, oferir serveis i cercar sinergies positives. La iniciaci s voluntria dels mateixos comerciants i es tramita per mitj duna consulta en la qual els mateixos comerciants i empresaris de la zona afectada decideixen si la volen constituir o no. A posteriori, la pertinena a aquest ens s obligatria per a tots els comerciants i empreses, que hauran de sufragar una taxa. Per dur a terme aquest ens, caldr desenvolupar una llei del Parlament de Catalunya que introdueixi aquest nou mecanisme en el nostre ordenament jurdic.

    Mentrestant, per, caldr continuar potenciant lassociacionisme comercial. El treball estret entre aquestes associacions i lAdministraci s un primer esgla de la collaboraci publicoprivada.

    Eixos de treball:

    1. Potenciar i defensar el comer urb de proximitat com a mecanisme per afavorir la dinamitzaci i la vitalitat del municipi.

    2. Buscar espais de dileg i collaboraci amb les entitats de comerciants dels municipis per generar accions dactuaci conjuntes (fires, jornades, setmanes temtiques...).

    3. Garantir la definici dun model comercial estratgic per a cada municipi, que identifiqui i potenci els eixos comercials, larticulaci de loferta municipal en el context del territori al qual pretn donar servei i labastiment de les noves rees de creixement urb en el mateix terme municipal.

    4. Assegurar que, en la definici de les trames urbanes consolidades de cada municipi, als efectes de la planificaci dimplantaci comercial, es t prou en compte la preservaci dels eixos comercials preexistents, en adequat equilibri amb la necessitat del provement en proximitat dels nous desenvolupaments urbanstics i la convenincia dafavorir la diversitat de formats comercials a cada territori.

    5. Impulsar laplicaci de noves formes de gesti dels centres comercials urbans, que permetin superar les limitacions del model actual de dinamitzaci comercial i consolidin la concertaci publicoprivada, mitjanant limpuls de les Comunitats de Cooperaci Econmica Urbana, a semblana dels BID anglosaxons, com a comunitats de gesti comuna dactivitats econmiques mixtes.

    6. Afavorir entorns comercials basats en la diversitat doferta proposant, si escau, els instruments urbanstics ms adients en cada cas plans dusos, plans especials, etc. per evitar la configuraci de guetos o zones de comer monotemtiques que no tinguin a veure amb el model comercial general de cada municipi.

    7. Facilitar la informaci sobre els locals buits i agilitzar, en la mesura que sigui possible, les tramitacions amb altres rees municipals.

    8. Promoure activament ls de la llengua catalana en el comer urb, tant en la retolaci com en latenci al client, difonent el missatge que lidioma s un valor afegit a la qualitat del servei.

    9. Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes per establir canals de comercialitzaci dels productes de la

  • 74 PROGRAMA MARC

    terra i contribuir, aix, a la creaci duna marca catalana de productes de qualitat amb denominaci dorigen.

    10. Garantir els instruments necessaris per crear marques de qualitat de productes catalans, sigui quin sigui el sector productiu, i donar-los a conixer a lexterior.

    11. Vetllar per la disciplina de mercat i la igualtat de condicions de competncia entre operadors comercials, com a element de defensa dels drets de les persones consumidores.

    12. Promoure la creaci dentorns urbanstics amables per al comer, amb especial atenci a les illes de vianants.

    LA POTENCIACI DELS ESPAIS AGRARIS

    I LA PRODUCCI DALIMENTS

    La preservaci de lespai agrari, ents com lespai destinat a lagricultura i la ramaderia que t com a motiu dactivitat la producci daliments, s una necessitat per assegurar, al mxim nivell que es pugui, la sobirania alimentria del nostre pas.

    Esdev prioritat, avui, disposar dun sector agrari potent i competitiu, que permeti treballar i desenvolupar conceptes com el del consum de temporada, de proximitat i el consum de producte autcton. Tal repte fa que, en lmbit nacional per tamb en el municipal, shagin de plantejar poltiques de comercialitzaci i distribuci que permetin escurar els canals darribada al consumidor. Es tracta tamb de fer arribar produccions locals, valorades pels consumidors, com un element de dinamitzaci econmica basada en parmetres de qualitat i arguments de compra de sostenibilitat econmica, territorial i ambiental.

    El territori de Catalunya es distribueix en un 64 % de massa forestal i un 26 % de sl agrcola, mentre que el 10 % restant s de sl urbanitzat (6,50 %) i sl sense vegetaci (3,50 %). Amb aquesta distribuci del territori, gran part de lagricultura de Catalunya es pot considerar periurbana, ja que, en ms o menys mesura, es desenvolupa al voltant de les zones habitades. En tal situaci, els ajuntaments tenen una importncia cabdal a lhora de definir, preservar i potenciar aquests espais, creant les condicions que hi assegurin la continutat de lactivitat agrria i, per tant, la producci daliments, assegurant-se, al mateix temps, el manteniment dun espai no construt al voltant de la densitat urbana, que lactivitat agrria contribuir a la conservar amb laplicaci, en el dia a dia, de mesures i prctiques que permetin assegurar la sostenibilitat del medi i, per tant, el futur de lentorn i de lactivitat.

    Com a mesures de foment de la producci agrria es proposen:

    1. Vetllar per la protecci de les zones de conreu davant la urbanitzaci excessiva del territori. El planejament urbanstic dels ajuntaments ha de protegir els espais agraris que, per les seves caracterstiques, permetin el desenvolupament duna activitat econmica agrria viable i competitiva, que sn les condicions que nasseguren la continutat.

    2. Acompanyar, promoure i facilitar acords entre agents pblics i privats per posar en marxa nous projectes de producci agrria de proximitat i de temporada.

    3. Crear, on sigui possible, parcs agraris que permetin donar valor a lespai agrari i al sector primari en general, espais que sn la base pel desenvolupament de conceptes com el de productes de proximitat i de temporada.

    4. Vetllar per la supervivncia de les petites explotacions familiars de carcter agrcola, ramader i pesquer.

    5. Facilitar canals de distribuci, als productors del municipi i de la zona, mitjanant mercats municipals o altres canals que es puguin impulsar, aix com emprendre accions que afavoreixin la venda directa i escurcin la cadena entre la producci i el consumidor.

    6. La difusi de lagricultura entre els ms petits i joves contribueix al coneixement i a lenfortiment del sector i de lactivitat que desenvolupa. Es planteja lorganitzaci i coordinaci, mitjanant el Consell Escolar Municipal, dactuacions conjuntes entre centres escolars (en grups o tots, dependent del municipi), per donar a conixer el sector i lactivitat que desenvolupa, des de la perspectiva de la producci.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 75

    EL VALOR SOCIAL DELS MERCATS I DELS PRODUCTES

    DE PROXIMITAT I DE TEMPORADA

    El rol dels mercats municipals en el desenvolupament local va tenir un paper molt rellevant durant els darrers segles. Amb lauge dels nous formats comercials, en ocasions, ha perdut aquest paper destacat que, tradicionalment, ha servit per a la socialitzaci de les collectivitats. Per tant, cal que continun desenvolupant la tasca de dinamitzaci econmica. Ats la importncia que t lalimentaci en la salut, cal pensar en els mercats municipals com a centres de promoci dels hbits saludables, amb una funci primordial de la formaci en els centres escolars. En aquest sentit, els mercats han desdevenir potenciadors de lagricultura que utilitzi sistemes de producci respectuosos amb lentorn i que garanteixi, alhora, la mxima seguretat alimentria dels productes de proximitat i de qualitat, a fi de promoure i dinamitzar les economies locals.

    1. Impulsar la dinamitzaci, la modernitzaci i la viabilitat econmica dels mercats municipals.

    2. Vincular la promoci i la dinamitzaci dels mercats municipals als eixos comercials.

    3. Foment del producte de proximitat i de temporada.

    4. Promoure el consum de productes de la terra, autcton, de proximitat i de temporada, de manera que el consumidor relacioni lorigen del producte amb lmbit geogrfic on es comercialitza.

    5. Promoure el consum dels productes de la terra a partir de punts de venda, fixos o en mercats, identificats com a subministrats per productors de la terra, concepte ents com de la zona, de proximitat real i, per tant, de Km0 i de temporada.

    6. Promoure que les cooperatives de consum de lagricultura utilitzin sistemes de producci respectuosos amb lentorn i garanteixin, alhora, la mxima seguretat alimentria i alimentaci saludable. Per assegurar la viabilitat del sector agrari, hem dapostar perqu totes les produccions arribin als mercats i que sigui el consumidor, en funci del seu criteri, que compri un o altre tipus de productes. En aquest sentit, hem de partir de la base que tots els productes alimentaris que entren a la cadena sn sans, bons i segurs, siguin de producci ecolgica o obtinguts amb altres prctiques.

    7. Promoure tallers i xerrades als mercats municipals posant en valor lalimentaci segura i saludable. Establir un programa de xerrades a les escoles per educar els petits i joves i donar-los criteri perqu segueixin una alimentaci saludable.

    8. Donar a conixer les iniciatives de desenvolupament dels productes de proximitat i de temporada (Slow food i km 0).

    9. Vetllar per lentorn fsic on es desenvolupen els mercats no sedentaris i per la seva continutat com a canal de distribuci propi que compleix unes funcions daccessibilitat, proximitat, amplitud doferta, competitivitat en preu, dinamitzaci del municipi i punt de trobada i socialitzaci de la ciutadania.

    10. Potenciar els mercats de venda no sedentria com a canals de comercialitzaci de qualitat, amb incidncia en els circuits curts de distribuci alimentria i plenament integrats en la realitat comercial dels municipis. Desenvolupar poltiques formatives dels professionals del sector per garantir el futur del mercat i dels seus marxants.

    11. Creaci duna normativa sobre bones prctiques en la manipulaci dels productes en els mercats no sedentaris. El tractament que donen als productes (manipulaci, exposici al sol, etc.) fan que, moltes vegades, sels acabi identificant com a mercats de segona.

    UN MERCAT SEGUR QUE AFAVOREIXI LA CONFIANA

    DE LES PERSONES CONSUMIDORES

    Les persones consumidores sn les que donen sentit als mbits que hem analitzat fins ara. No s possible aconseguir que prosperi cap poltica de les descrites sense una participaci activa daquests actors a definir-les.

  • 76 PROGRAMA MARC

    Malauradament, en els darrers temps, la crisi ha generat diversos problemes que han tingut una gran afectaci sobre les persones consumidores (preferents, desnonaments, pobresa energtica, habitatges ds turstic...) que no han trobat estructures estables per solucionar-los. Cal que, per a aquests grans problemes, sobretot per als vinculats als serveis bsics, hi hagi una mediaci obligatria prvia a la via judicial que intenti solucionar-los. Per dur-la a terme, caldr desenvolupar una llei del Parlament de Catalunya que introdueixi aquest nou mecanisme en el nostre ordenament jurdic.

    Eixos de treball:

    1. Potenciar les oficines municipals dinformaci al consumidor, tot ampliant els serveis a empresaris i comerciants en els aspectes que afecten els drets de les persones consumidores.

    2. Fer difusi de les juntes arbitrals de consum com a soluci de prestigi, prctica i gratuta de soluci de conflictes entre empresaris i consumidors.

    3. Promoure activament ls de la llengua catalana en el comer urb, tant en la retolaci com en latenci al client, difonent el missatge que lidioma s un valor afegit a la qualitat del servei.

    4. Promoure el consum responsable.

    5. Promoure tallers i xerrades als mercats municipals posant en valor lalimentaci segura i saludable. Establir un programa de xerrades a les escoles per educar els petits i joves i donar-los criteri perqu segueixin una alimentaci saludable.

    6. Vetllar per la disciplina de mercat i la igualtat de condicions de competncia entre operadors comercials, com a element de defensa dels drets de les persones consumidores.

    NOVES VILES I CIUTATS EMPRENEDORES

    Les viles i ciutats emprenedores han de generar ecosistemes TIC on es puguin desenvolupar noves activitats productives i serveis a les persones i empreses.

    Les noves viles i ciutats (ciutadans) intelligents (les smart city, que es tracten en el bloc de sostenibilitat) han de ser facilitadores i promotores de la innovaci i el coneixement com a font de noves activitats econmiques.

    Les principals poltiques pbliques per al foment de lemprenedoria sn afavorir un ecosistema innovador, un sistema de collaboraci de qudruple hlix (pblic, privat, entitats ciutadanes i sector formatiu i de recerca) liderat per lAdministraci, en qu es cre una cultura emprenedora a partir danalitzar, valorar, interrelacionar, afavorir la complicitat i facilitar els recursos perqu la societat emprengui. Lajuntament ha dacompanyar lemprenedoria, posar en contacte els diversos actors i provocar que les coses passin. En lecosistema innovador, shan de liderar poltiques pbliques perqu la societat transformi lentorn i situ el ciutad al centre.

    Moltes viles i ciutats han desenvolupat, durant la darrera dcada, punts TIC, telecentres, espais de teletreball, etc. que pretenien posar a disposici de tothom la capacitat de connectar-se o treballar en xarxa. Avui, cobra sentit fer evolucionar aquestes iniciatives cap a veritables laboratoris ciutadans didees, de tecnologies, darribada, difusi i pedagogia sobre la innovaci i les TIC. Lobjectiu s que proliferi lactitud emprenedora i que en les noves viles i ciutats hi hagi espais de creativitat, cotreball (coworking) i innovaci en qu ciutadans, tecnlegs, emprenedors, docents, joves, etc. concebin projectes i iniciatives dinters econmic i social, pblic i privat.

    El nou paradigma de les ciutats intelligents es vincula tamb amb la innovaci, el coneixement derivat de lexplotaci de lallau dinformaci que permeten les TIC i les corresponents eines de tractament de dades. Es tracta de noves eines al servei de les noves oportunitats que sobren per als ciutadans a lhora de millorar i encarar el seu projecte de vida.

    Actualment, algunes ciutats desenvolupen iniciatives prpies dun laboratori ciutad per a la innovaci, a mig cam del centre de formaci, el cotreball, el centre de recerca, lateneu tecnolgic i la incubadora diniciatives socials i empresarials, amb lobjectiu de fomentar el pensament creatiu, el disseny i la innovaci social i empresarial.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 77

    EMPRENEDORIA, EMPRESA I TREBALL

    Des del municipi, sha davanar en la garantia del dret subjectiu a locupabilitat. Aix implica gestar poltiques dinversi en serveis pblics per tamb en poltiques transversals de millora de locupabilitat de les persones i de promoci diniciatives generadores docupaci.

    En aquest sentit, cal articular els mecanismes adients per garantir la participaci a la convocatria del Departament dEmpresa i Ocupaci, mitjanant el Servei dOcupaci de Catalunya (SOC), per aconseguir els ajuts per emprendre accions dorientaci i acompanyament a la inserci de la Xarxa dOrientaci per a lOcupaci. Aquesta xarxa dorientaci per a locupaci sarticula des de dos nivells diferenciats i complementaris: un primer nivell dinformaci i assessorament, que es porta a terme mitjanant la xarxa doficines de treball (SOC, i un segon nivell dorientaci, ms especialitzat, que es duu a terme en collaboraci amb entitats pbliques i privades.

    El dret subjectiu a locupabilitat ha de ser leix del model de desenvolupament econmic i social a lhora de buscar una millor qualitat de vida de les persones, un dels principals objectius que es fixen els ajuntaments dEsquerra. Al segle xxi, els esforos de les administracions shan de centrar a facilitar la transformaci de leconomia tradicional en una economia del coneixement i sostenible, entenent que la sostenibilitat s una gran oportunitat de transformaci i dinnovaci per a la majoria dempreses. s en aquest sentit que els ajuntaments dEsquerra promouen poltiques de dinamitzaci de les activitats econmiques del municipi.

    Daltra banda, lactual situaci del mercat laboral situa lemprenedoria com una opci cada vegada ms atractiva per als professionals que busquen per que no troben feina assalariada. Cal que les poltiques municipals cren lentorn i les condicions propcies per a lactivitat emprenedora, tant afavorint la creaci despais fsics (laboratoris ciutadans, espais de cotreball), on els emprenedors puguin compartir els seus projectes, com facilitant-los lactivitat diria o afavorint-ne el prestigi social.

    Algunes propostes:

    Emprenedoria

    1. Promoure lesperit emprenedor i la creativitat en els centres escolars i en la ciutadania en general, com a hbits i competncies clau per a la formaci dels futurs components de la societat del coneixement.

    2. Acostar la tecnologia i el coneixement a la ciutadania i les empreses del municipi per facilitar la comprensi i aplicaci de la tecnologia a lactivitat quotidiana de persones, emprenedors i empreses.

    3. Promoure lestabliment de citilabs com a nodes de foment del pensament creatiu, la innovaci social i empresarial i lemprenedoria.

    4. Establir i desenvolupar un poltica per ajudar a la creaci despais de cotreball als municipis, identificant-ne, per mitj dun estudi, els punts forts i dbils, amb lobjectiu que els centres de cotreball tendeixin a una especialitzaci concreta.

    5. Posar a disposici de possibles interessats a desenvolupar un projecte de cotreball espais municipals.

    6. Promoure als mitjans de comunicaci locals els centres de cotreball.

    7. Establir lnies dajuts en el marc dels centres de cotreball.

    8. Promoure la cultura de lemprenedoria, de lesfor, del pensament creatiu, la innovaci i el coneixement.

    9. Establir un programa de potenciaci i acompanyament per a les persones que vulguin establir-se en un espai de cotreball, donant a conixer a la ciutadania els potencials dels espais. Lacompanyament de les persones ha de ser suficient i qualificat; qui faci lacompanyament ha de ser un professional i cal establir un nombre mxim dusuaris perqu siguin atesos per cada acompanyant, de manera que pugui resultar eficient.

  • 78 PROGRAMA MARC

    10. Establir punts on informar i assessorar tcnicament i financerament les persones que vulguin crear petites empreses de tipus associatiu o cooperatiu, aix com dautoocupaci.

    11. Collaborar en lestabliment de canals de comunicaci entre els centres educatius, les empreses i les administracions per ajustar loferta de formaci professional a les necessitats locals del mercat de treball. Crear els rgans consultius i de participaci social que puguin vertebrar aquesta comunicaci.

    12. Promoure, des dels ens locals, la desaparici de barreres administratives de tot tipus, la suma dimposicions tributries en aquest mbit per a lestabliment dempreses.

    13. Dur a terme una poltica de foment de lemprenedoria en les ordenances municipals.

    14. Minimitzar la morositat de les corporacions locals respecte als provedors com a primera poltica de promoci econmica.

    15. Aprofitar les installacions i infraestructures municipals en hores sense s per a activitats promogudes des dels municipis en favor de lautoocupaci de persones aturades.

    Empresa i indstria

    1. Mantenir els polgons industrials i comercials (enllumenat, voreres, vials, senyalitzacions...).

    2. Promoure les figures dels polgons dactivitat econmica (PAE) en el marc de la collaboraci publicoprivada.

    3. Promoure les comunicacions adequades dels polgons industrials amb les grans infraestructures vials o altres mitjans de transport (trens, ports, aeroports). En aquest sentit, esdev important la negociaci amb les operadores de vies de pagament per no penalitzar les empreses dels municipis que tinguin les comunicacions amb la resta del pas afectades per peatges.

    4. Impulsar la concentraci empresarial dun mateix sector per promoure la creaci i la impulsi de clsters. Dacord amb la poltica de clsters, afavorir el manteniment de sl industrial i potenciar la creaci de polgons industrials amb els serveis necessaris per poder desenvolupar activitat productiva.

    5. Generar sl industrial propi en bones condicions i utilitzar mesures datracci de noves inversions.

    6. Incentivar i facilitar la incorporaci de les empreses a les noves tecnologies.

    7. Establir i mantenir una comunicaci directa amb les principals indstries i empreses ubicades al municipi, a fi de detectar possibles empreses en crisi.

    8. Establir negociacions amb les patronals empresarials i els sindicats per oferir meses de dileg per implantar noves empreses als municipis amb ofertes de sl industrial, amb incentius per a la industrialitzaci de zones despecial inters.

    Treball

    1. Promoure el treball social amb baixa qualificaci/especialitzaci de persones sense treball, respectant el principi de no-substituci de llocs de treball efectius, atenent necessitats socials bsiques que qui les demana no pot retribuir (persones dependents, collectius exclosos o en risc).

    2. Detecci del nombre de famlies de lmbit local de qu es tracti que es troben per sota del llindar de la pobresa perqu

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 79

    formin part dun collectiu datenci prioritria que permeti la plena escolaritzaci, lalimentaci normal, lhabitatge i lacompanyament necessari per a la inserci sociolaboral que calgui.

    3. Vetllar per la formaci i la inserci laboral de les persones desocupades, amb especial atenci als collectius amb risc dexclusi social, i tamb dels que tenen una integraci ms difcil al mercat laboral: joves, dones i ms grans de 45 anys.

    4. Establir una borsa de treball municipal de fcil accs operativa telemticament a qu puguin accedir ocupadors i demandants docupaci, en coordinaci amb les empreses del municipi i la resta de la comarca, per conixer les necessitats del teixit empresarial.

    5. Crear el club de la feina, un espai fsic assistit per un tcnic competent i destinat als demandants docupaci, amb els recursos necessaris per facilitar que tothom pugui assolir i escollir adequadament el lloc de treball: ordinador, impressora, correu electrnic, models de currculums, publicacions especialitzades ofertes/demandes, informaci de cursos de formaci ocupacional, accs a pgines web docupaci, etc.

    6. Treballar per la recollocaci de persones que perdin la feina per processos de tancament o deslocalitzaci dempreses. En aquest mateix sentit, en les possibles negociacions de noves implantacions o trasllats dempreses, es vetllar perqu les plusvlues derivades de la possible requalificaci de terrenys industrials no siguin mai un incentiu al tancament o la deslocalitzaci de la mateixa empresa.

    7. Promoure el coneixement i la relaci entre les empreses del mateix municipi i les dels municipis vens, com a via per generar sinergies i projectes conjunts.

    8. Crear un espai de Noves Experincies Empresarials, en qu les empreses que simplanten al municipis puguin donar a conixer a la resta dempreses ja existents i a la ciutadania en general.

    9. Promoure el voluntariat entre sniors prejubilats i jubilats, amb bagatge professional, per fer tutories per a persones emprenedores i recercadores de treball.

    10. Adaptar la formaci que sofereixi des del municipi amb les competncies necessries per cobrir les vacants de les empreses locals.

    11. Potenciar la creaci dempreses cooperatives i amb finalitats socials.

    12. Promoure la contractaci responsable, tant a lajuntament (fomentant la participaci en concursos pblics dempreses vinculades a centres especials de treball), com al teixit empresarial i comercial dels municipis, amb possibles bonificacions fiscals.

    13. Establir ajudes a la contractaci, afavorint les empreses que facin contractacions a collectius amb especial dificultat daccs al mn laboral.

    ELS PACTES LOCALS PER A LOCUPACI

    Per implementar un pacte local per a locupaci es proposa, en primer terme, la creaci i potenciaci de les taules per a locupaci com a ens on participen els agents econmics: representants institucionals, empresaris, sindicats, agrupacions de comerciants, assemblees daturats... En el marc de la taula per a locupaci, es proposaran i es debatran les lnies marc dactuaci que es materialitzaran en lelaboraci i la implementaci del pacte local per a locupaci (PLO).

    En lelaboraci de les poltiques pbliques de promoci econmica, s imprescindible tenir instruments de diagnosi dall que succeeix al mercat i fer un seguiment dels principals indicadors socioeconmics, especialment lindicador del nombre daturats del municipi registrats al Servei dOcupaci de Catalunya, tenint en compte els que fan formaci o tenen altres causes per les quals suspenen lalta com a demandant docupaci i ja no consten com a aturats, ja que hi ha molta ms gent aturada que la que est registrada. Shan de considerar tamb totes les persones que ja no tenen dret, segons la normativa

  • 80 PROGRAMA MARC

    aplicable, a accedir a qualsevol tipus de prestaci o subsidi per desocupaci, en no haver pogut generar prou cotitzacions.

    Per tant, s molt important la funci i el contingut que es doni als Observatoris dOcupaci de Catalunya. No es tracta de simples organismes burocrtics. En aquest sentit, es proposa la creaci i potenciaci, principalment per mitj dels ens supralocals, com ara els consells comarcals, dels observatoris socioeconmics, a fi que proporcionin la informaci necessria a les taules per a locupaci, en el marc del Pla estadstic de Catalunya.

    Eixos de treball:

    1. Fomentar la cooperaci publicoprivada entre les administracions pbliques i els agents privats implicats, com a criteri general per garantir la viabilitat dels projectes de dinamitzaci econmica i docupaci.

    2. Treballar conjuntament amb els ens locals vens i els ens supralocals a lhora de planificar i dur a terme actuacions al municipi, per garantir la millor eficincia possible dels recursos pblics que es destinen a promoci econmica. Per aix, cal tenir en compte els fluxos de dinamisme econmic que emanen de les rees urbanes del pas.

    3. Conixer les competncies de les persones aturades amb lobjectiu de millorar la seva ocupabilitat i procurar lencaix amb les necessitats de les empreses.

    4. Detectar les necessitats formatives de les persones i les empreses per millorar locupabilitat en el nostre territori elaborant programes conjunts.

    FOMENT DINFRAESTRUCTURES TIC

    PER A LA CONNEXI CIUTADANA

    El desplegament de la banda ampla s essencial per garantir que les empreses localitzades als polgons industrials tinguin accs a infraestructures dalta capacitat arreu del territori. En aquest sentit, sn despecial inters les actuacions de banda

    ampla a les zones rurals o les ms allades, on aquesta infraestructura esdev un element dinamitzador del territori.

    1. Impulsar poltiques dactuacions relatives a la planificaci de les infraestructures de telecomunicacions en el municipi, com sn els plans dordenaci, plans estratgics, plans especials...

    2. Promoure, en lobra pblica, lestudi i la inclusi de les infraestructures de telecomunicacions.

    3. Facilitar el desplegament dinfraestructures de telecomunicacions per garantir serveis avanats i de qualitat.

    4. Aprofitar sinergies entre municipis i amb altres administracions de Catalunya i, en especial, de lrea metropolitana, per potenciar el concepte de nvol (cloud) privat per a administracions pbliques.

    5. Implantaci dinfraestructures innovadores de baix cost i ms eficincia, tant energtica com de processament o cost de desplegament, que les disponibles actualment.

    6. Elaborar un pla per arribar a un consens entre la poblaci, lajuntament i les operadores de telecomunicacions mbils perqu la proliferaci dantenes de telefonia mbil no actun com a element distorsionant, i garantir la cobertura al mxim de llars possibles. Promoure la compartici daquestes infraestructures entre les diverses operadores que presten serveis al nostre pas.

    7. Aprofitament de les xarxes Wi-Fi municipals per proporcionar laccs als serveis i als trmits municipals.

    8. Promoure les xarxes gratutes de Wi-Fi a tot el municipi.

    9. Elaborar un mapa sonor i dSMRF Sistema de Monitoritzaci de Radiofreqncia per obtenir mesures objectives dels nivells de radiacions de les infraestructures de telecomunicacions mbils, i aix donar tranquillitat a la ciutadania.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 81

    Per les TIC tamb sn la principal palanca de canvi que permet la innovaci necessria a tots els mbits sectorials i, per tant, fa que siguin un element transversal imprescindible en la nostra societat. En aquest enfocament, podrem parlar de:

    Talent digital: com a motor de canvi del model productiu i palanca de creixement econmic sostenible i de creaci de valor afegit, caldria articular una iniciativa coordinada en els mbits municipal i nacional per desenvolupar el talent digital. Es basaria, entre altres eixos, en la introducci de solucions educatives transformadores a les escoles i en la creaci duna xarxa de centres municipals fab-lab. Lobjectiu a mig termini s dincrementar drsticament les vocacions cientificotecnolgiques al nostre pas, al mateix temps que es desenvolupa la creativitat, la comunicaci, lautonomia, etc. i evitem lescletxa digital.

    Ecosistema TIC:

    1. Treballar en poltiques que permetin el foment i el desenvolupament de la indstria TIC com a generadora docupaci de futur.

    2. Fomentar les poltiques formatives i de reciclatge que permetin una sortida laboral TIC a professionals daltres sectors.

    3. Definir lnies de treballs especfiques que garanteixin la socialitzaci del coneixement i que evitin lescletxa social vinculada a les TIC.

    4. Treballar conjuntament amb la indstria laccs a fons de finanament europeus per fomentar la competitivitat del sector.

    Aplicaci de les TIC

    1. Treballar en poltiques de modernitzaci del petit comer i de la petita i mitjana empresa daltres sectors per fomentar-ne la competitivitat mitjanant les TIC.

    2. Fer s de les TIC per a poltiques socials que evitin lallament de les persones i el seu sentit de pertinena i la seva atenci social.

    3. Aplicar les TIC per al foment de la cultura local mitjanant la instrumentalitzaci de les xarxes socials i altres eines socialitzadores.

    4. Fomentar la collaboraci ciutadana mitjanant lobertura de nous canals moderns que permetin detectar i solucionar de forma rpida problemtiques que esdevenen a lespai pblic.

    Altres

    1. Mobile World Congress: tot i ser un esdeveniment especfic de Barcelona, limpacte que t va molt ms enll. Cal treballar en poltiques que permetin el foment i el desenvolupament de la indstria TIC com a generadora docupaci de futur, i el MWC nha de ser un pilar fonamental.

    2. Les TIC tamb sn una bona eina davaluaci de poltiques pbliques de forma transversal. Caldria introduir la cultura del seguiment i lavaluaci dels objectius establerts.

  • 82 PROGRAMA MARC

    BONES PRCTIQUES DE MUNICIPIS EMPRENEDORS

    1. PORTAL OPEN DATA A RUB. Ajuntament de Rub

    2. BONIFICACIONS FISCALS ALS COMEROS PER AJUDAR A LA REACTIVACI

    ECONMICA DEL SECTOR. Ajuntament de Rub

    3. FOMENT DE LA CONTRACTACI. Ajuntament de Rub

    4. SERVEI LOCAL DOCUPACI SUPRAMUNICIPAL. Ajuntament de Llinars del Valls

    5. INFORMACI TURSTICA BOTIGA DE PRODUCTE LOCAL. Ajuntament de Sant Mart de

    Tous

    6. CENTRE DINICIATIVES EMPRESARIALS. Ajuntament de Caldes de Montbui

    7. LA MIGRACI AL LIBREOFFICE. Ajuntament de Caldes de Montbui

    8. TURISME 2.0. Ajuntament de Caldes de Montbui

    9. Infraestructures TIC. Sectorial Societat de la Informaci (diversos ajuntaments)

    10. CITILAB. Ajuntament de Cornell

    11. BRIGADA JOVE. Ajuntament dArenys de Munt

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 83

    1. PORTAL OPEN DATA A RUB. Ajuntament de Rub

    DIAGNOSIMillorar la comunicaci i el retre comptes a la ciutadania.

    PROPOSTAPortal Open Data a Rub, amb el buidatge de la majoria de dades estadstiques de qu disposa lAjuntament: dades de poblaci, dactivitat econmica, financeres... permet que qualsevol ciutad pugui accedir a les dades i pugui configurar els filtres i recerques segons el seu inters.

    Ms informaci: https://opendata.rubi.cat/

    RESULTATMs transparncia a lAjuntament.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIArs Tubau, regidora de Rub

  • 84 PROGRAMA MARC

    2. BONIFICACIONS FISCALS ALS COMEROS PER AJUDAR A LA REACTIVACI

    ECONMICA DEL SECTOR. Ajuntament de Rub

    DIAGNOSIAjudar a reactivar econmicament el sector del comer de la ciutat.

    PROPOSTAPrimer any dobertura dun establiment comercial, reducci del 90 % en la taxa descombraries.

    http://www.rubi.cat/perfil/rubi/recursos/recursos/16._ordenan_a_fiscal_n_m._16_2014.pdf

    RESULTATIniciativa valorada positivament.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIArs Tubau, regidora de Rub.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 85

    3. FOMENT DE LA CONTRACTACI. Ajuntament de Rub

    DIAGNOSIDes de lmbit de la promoci econmica i el comer, establir un mecanisme per incentivar la contractaci (temporal) de

    persones aturades de la ciutat.

    PROPOSTASubvenci a les empreses/comeros que fan una contractaci de 3 o 6 mesos a persones de la ciutat. Se subvenciona des de lAjuntament el mateix perode; s a dir, 3+3 o 6+6. Daquesta manera, el treballador pot tenir un contracte de 6 mesos (est pensat, sobretot, per al comer) o de 12 mesos. Pressupost 2014: 230.000 .

    http://www.rubi.cat/perfil/rubi/recursos/recursos/bases_definitives_bopb__contractaci__privada.pdf

    RESULTATSatisfactori, accions que ajuden a fomentar locupaci.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIArs Tubau, regidora de Rub

  • 86 PROGRAMA MARC

    4. SERVEI LOCAL DOCUPACI SUPRAMUNICIPAL. Ajuntament de Llinars del Valls

    DIAGNOSIA Llinars, fa deu anys que es disposa dun servei local docupaci i, des dels ltims dos anys, lhem ofert als municipis vens de Vilalba Sasserra, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, mitjanant un conveni. La idea i voluntat va ser posar negre sobre blanc un servei que ja es donava des de Llinars a usuaris daquests municipis tamb, per sense rebre cap contraprestaci econmica.

    PROPOSTAEl servei es dna amb una persona tcnica docupaci que est tres dies a Llinars, un a Sant Antoni de Vilamajor i un a Sant Pere de Vilamajor. El cost laboral daquesta persona es reparteix seguint un criteri de poblaci aproximat, del qual resulta un 45 % del cost per a Llinars; un 25 %, per a Sant Antoni; un 25 %, per a Sant Pere, i un 5 % per a Vilalba Sasserra.

    Aquesta collaboraci, intentem que tamb es reprodueixi en la programaci de cursos, de forma que no se solapin ni es repeteixin.

    La collaboraci tamb lapliquem en lorganitzaci duns tallers dorientaci que es fan des de Llinars, els dijous, i que estan

    oberts als quatre municipis.

    RESULTATEl resultat s positiu, tant per latenci personalitzada com per les eines amb qu es dota els usuaris del servei, i per tenir una visi amb un angular ms gran de la situaci de locupaci en un territori superior al municipal.

    Fruit daquesta experincia, tamb ens hem presentat tots quatre municipis a una convocatria de la Generalitat amb un projecte pilotat per Llinars de creaci dun espai de reflexi publicoprivat per generar accions que tinguin com a objectiu

    la creaci docupaci en leix dentorn, lleure i esport.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIAntoni Garcia, regidor dAcci Social i Promoci Econmica

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 87

    5. INFORMACI TURSTICA BOTIGA DE PRODUCTE LOCAL. Ajuntament de Sant Mart de

    Tous

    DIAGNOSI Sant Mart de Tous, tot i tindre, duna banda, un entorn paisatgstic important, elements de valor arquitectnic, histric i cultural remarcables i, daltra banda, productes locals artesans, no havia estat mai un poble turstic. LAjuntament va entendre que shavia de treballar per dinamitzar tursticament i econmicament el municipi. Cal remarcar que es partia de prcticament un escenari verge.

    PROPOSTA El primer pas va ser convocar i treballar amb els emprenedors i comeros locals perqu sassociessin en una associaci de botiguers i comerciants del poble. Abans de fer aquest pas, amb el suport de la Diputaci de Barcelona es va elaborar un pla de dinamitzaci econmica i turstica del municipi que marcava diverses lnies de treball per avanar en aquesta lnia (val a dir que el document no recollia les particularitats del municipi, i algunes accions eren de difcil aplicaci, per s que va servir per donar lempenta inicial i reunir tots els afectats en una discussi conjunta).

    Daqu va nixer la idea de crear una srie de visites guiades al nucli antic amb inici i final en un local que servs de punt dinici i benvinguda i, a la vegada, les visites finalitzessin en el mateix punt passant un audiovisual del poble i, desprs, vendre en el mateix punt tots els productes locals.

    Aix, la proposta es concretava en un pla detapes. En la primera etapa, lAjuntament assumiria tota la despesa associada (veurem que no es desmesurada); en la segona, una vegada shagus acreditat que la idea funcionava, els comerciants haurien dassumir els costos derivats proporcionalment de la venda que sefectus. Aquest punt s important, perqu convncer dentrada els comeros tradicionals del poble que la idea era rendible i que el model innovador era factible hauria estat impossible.

    La primera etapa es va iniciar amb la cessi ds dun local buit del nucli antic, propietat dun comerciant, a lAjuntament (lAjuntament noms paga lelectricitat i la neteja) per adequar-lo com a punt dinformaci turstica i botiga de producte local. LAjuntament tamb va assumir el cost dels guies turstics (preu per hora molt ajustat), joves de 20 a 30 anys del mateix municipi que es van formalitzar com a associaci (a posteriori, no en els inicis).

    LAjuntament tamb actua com a central de reserves daquestes visites guiades, a part danunciar-les a la premsa comarcal i en altres esdeveniments. Cal destacar que la iniciativa sha consolidat rpidament grcies que les visites guiades es van oferir gratutament a tots els membres de lAssociaci de Botiguers i Comerciants. A ms, que dos restaurants del poble optessin per oferir sortides turstiques mitjanant agncies, en el sentit de visita + dinar, va ser favorable.

    Els guies reben els visitants, dinamitzen la visita, passen laudiovisual, coordinen la venda a la botiga i fan el repartiment als comeros o productors.

    En aquests moments, la iniciativa compta amb dos anys de vida i es preveu passar a la segona etapa al llarg de lany 2015. Aquesta segona etapa ha de traspassar les despeses de local, electricitat, neteja i guies als comeros que hi fan negoci.

    RESULTAT Iniciativa dxit, per cal destacar un alt grau de complexitat de gesti i seducci dels agents implicats. El resultat dels dos primers anys han estat ms de 4.000 visitants i uns 20.000 euros de beneficis bruts*

    * Cal destacar, per exemple, que el productor de llonganisses local ven aproximadament 750 els mesos de visites; els forns de pa, aproximadament 200 , i la resta sn vendes menors: mel, fruits secs, sab, joies, records turstics,...

    CONTACTE PER A MS INFORMACIPau Mir, regidor de Cultura, Festes, Entorn Rural, Medi Ambient i Promoci Econmica de lAjuntament de Sant Mart de Tous.

  • 88 PROGRAMA MARC

    6. CENTRE DINICIATIVES EMPRESARIALS. Ajuntament de Caldes de Montbui

    DIAGNOSIDes de lAjuntament de Caldes de Montbui sha impulsat aquest projecte perqu es va detectar una demanda de la ciutadania duna tipologia de lloguer de locals i naus industrials molt clara, a un baix cost i amb una superfcie reduda, perqu totes les persones que demanaven la mateixa tipologia de locals o naus eren nous emprenedors que es trobaven que els locals de lloguer normals eren grans per a les seves necessitats o tenien un lloguer al qual no podien fer front a lhora diniciar lactivitat.

    PROPOSTATot el lloguer est destinat a emprenedors o empreses amb menys de 3 anys de creaci i tenen, dentrada, una estada mxima al centre de 5 anys.

    LAjuntament va decidir comprar una nau industrial al polgon La Borda i reformar-la, tot oferint el servei de lloguer de 5 naus industrials petites i 14 despatxos amb una sala comuna per fer exposicions i vendes.

    RESULTATAmb menys de tres anys, locupaci del centre ronda entre el 80 i el 90 % i ja hi ha una primera empresa que ocupava una nau industrial que ha fet el salt al mercat normal.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIJosep Ramon Maranys, regidor dHisenda i Promoci Econmica de Caldes de Montbui.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 89

    7. LA MIGRACI AL LIBREOFFICE. Ajuntament de Caldes de Montbui

    DIAGNOSIPartim dun nombre de 167 pecs; 87, amb Windows 83; i 68, amb Windows XP, a ms de 18 amb UBUNTU i 8 amb LINKAT. Davant lelevat cost de lactualitzaci de llicncies dMSOffice ms de 25.000 va sortir la proposta de migrar a LibreOffice. Per evitar incompatibilitats en algunes rees, es decideix que la migraci es faci dels entorns no crtics i que es mantingui en la resta dordinadors les llicncies ms actuals dMSOffice 2013.

    PROPOSTALa migraci va comenar el 2013 i va afectar 140 usuaris; ha estat acompanyada per formaci feta des de la Diputaci de Barcelona per reforar i ajudar els usuaris en la migraci.

    Sha escollit LibreOffice perqu s una suite de productivitat de qualitat professional integral.

    Hi ha una gran base dusuaris de LibreOffice satisfets a tot el mn i est disponible en ms de 30 idiomes i per a tots els principals sistemes operatius, incloent-hi Microsoft Windows,

    Mac OS X i GNU / Linux.

    La fundaci The Document Foundation dna garantia de continutat, rebent el suport

    dempreses com Google, Red Hot... http://es.libreoffice.org/

    RESULTATSha comprovat la compatibilitat de la suite amb la resta de programari positivament

    (noms hi ha hagut problemes amb A3 Nmines).

    Shan detectat problemes amb el gestor de bases de dades i continuarem utilitzant MS ACCES (8 usuaris).

    Alguns usuaris (5 de 140) han manifestat algun inconvenient al canvi per desconeixement de leina.

    Sest confeccionant una normativa ds pel que fa a lintercanvi de fitxers entre els usuaris de la corporaci i tercers.

    En general, la migraci, la valorem com a molt satisfactria.

    CONTACTE PER A MS INFORMACISara Marc, Rgim Intern i Atenci a la Ciutadania de lAjuntament de Caldes de Montbui.

  • 90 PROGRAMA MARC

    8. TURISME 2.0. Ajuntament de Caldes de Montbui

    DIAGNOSIQuan volem anar de viatge, acostumem a buscar per Internet la destinaci. s per aix que vam creure oport impulsar una campanya de Turisme 2.0. Lobjectiu era posar al dia i modernitzar la regidoria de Turisme. Pel que hem vist, pocs ajuntaments petits i mitjans treballen gaire les noves tecnologies en lmbit de turisme.

    PROPOSTAActualitzaci del web www.visiteucaldes.cat, lobjectiu era que fos molt visual i atractiu, de cara als que el visitessin. Es van crear perfils turstics de Facebook, Twitter i Instagram, gestionats per una persona de lOficina de Turisme que fes de community manager.

    Es van encarregar tamb uns vdeos promocionals que serien la carta de presentaci de Caldes de Montbui. En una campanya per promocionar el Mercat de lOlla de Caldes a TV3, vam tenir unes 24.000 visualitzacions de lanunci al Facebook de lOficina de Turisme en 3 dies.

    Parallelament, hem fet trobades de bloguers a Caldes per la Fira de Nadal 2013 i lEscaldrium 2014. Lobjectiu era fer un press trip: que passessin un gran cap de setmana al municipi i desprs en parlessin recomanant la destinaci als seus lectors. Durant aquestes campanyes de bloguers, les visites a www.visiteucaldes.cat es van duplicar.

    Tamb es va crear una App anomenada AppCaldes, que oferia informaci turstica en diversos idiomes per als visitants.

    Totes aquestes accions eren debatudes i validades per la Taula de Turisme, un espai de participaci ciutadana amb els

    actors turstics del municipi.

    RESULTATEl resultat s difcil de mesurar a curt termini, tot i que tenim la sensaci que Caldes de Montbui comena a ser ms conegut. Intentem que hi hagi un efecte moda descobrint El Poble que Bull, el nostre eslgan. La taula de turisme ha valorat molt

    b aquests esforos, ja que el sector privat de Caldes veu que aquestes accions beneficien els seus establiments.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIIsidre Pineda, regidor de Promoci Turstica i Termalisme de lAjuntament de Caldes de Montbui.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 91

    9. Infraestructures TIC. Sectorial Societat de la Informaci (diversos ajuntaments)

    Un dels elements clau per poder disposar de serveis avanats de telecomunicacions s la disponibilitat de les infraestructures necessries, especialment de fibra ptica disponible per a tots els operadors.

    En molts llocs en qu el mercat s petit i linters dels operadors escs, cal buscar alternatives. El cas paradigmtic s el de les companyies elctriques, que estan obligades a desplegar els comptadors intelligents i, per tant, en molts casos, a desplegar fibra ptica. A Catalunya, tenim prop de 40 petits operadors elctrics que ja ho estan fent.

    Des dels ajuntaments, podem promoure que aquesta fibra ptica que posen les companyies elctriques serveixin tamb perqu els operadors de telecomunicacions puguin oferir telefonia mbil de darrera generaci o serveis de fibra ptica a ciutadans i empreses.

    Experincia aplicable a diversos municipis catalans.

    CONTACTE PER A MS INFORMACISectorial SI Josu Sallent

  • 92 PROGRAMA MARC

    10. CITILAB. Ajuntament de Cornell

    Citilab s una barreja entre un centre de formaci, un centre de recerca i una incubadora diniciatives empresarials i socials. Concep la xarxa no com la Internet de les coses sin com la Internet dels ciutadans. Des que va nixer lany 1997 i va inaugurar la seu fsica el 23 de novembre del mateix any, Citilab ha estat impulsant una activitat com a centre digital dinnovaci ciutadana per a la difusi i el foment de la Societat del Coneixement. Els seus mtodes de treball bsics sn el pensament de disseny i la creaci centrada en lusuari. A Citilab, Internet es considera un mitj per innovar de forma ms collaborativa i integradora amb el ciutad en el centre del procs.

    PROPOSTA Explota i difon limpacte digital en el pensament creatiu, el disseny i la innovaci que sorgeixen de la cultura digital.

    RESULTATUn histric de projectes com ara lHort Digital, Vision, MusicLab, etc.

    Laborlab+, destinat a espai de cotreball i a la transformaci didees en projectes.

    Smart Citizens, destinat a la formaci i participaci dels ciutadans en la millora i la innovaci dels serveis pblics.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIhttp://citilab.eu/

    Sectorial SI Sergi Marcn

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 93

    11. BRIGADA JOVE. Ajuntament dArenys de Munt

    DIAGNOSIImpulsar la inserci laboral juvenil i fomentar el civisme

    PROPOSTAContractar 20 joves a mitja jornada durant els mesos de juliol i agost per dur a terme tasques de manteniment despais i equipaments pblics, sota la supervisi dun tutor/monitor, i compatibilitzant aquesta primera etapa dinserci laboral amb el temps de lleure propi de les vacances estivals.

    RESULTATDesprs duna campanya informativa als centres educatius sobre el projecte i els treballs que calia fer, els joves interessats a treballar quatre hores al dia, en lpoca de vacances escolars, que complexen els requisits sinscriuen al punt dinformaci juvenil. En lexperincia 2014 van sollicitar poder participar el triple de les places pressupostades i, dacord amb les bases, sescolliren els 20 joves en un sorteig pblic. Els joves van iniciar el treball participant en un curs sobre formaci de riscos laborals, i van aprendre a fer tasques relacionades amb el manteniment despais verds i equipaments municipals (jardineria, pintura, neteja...). s un projecte molt ben valorat pels joves i pel conjunt de la societat. A ms del component dinserci laboral, t un component cvic relacionat amb la cura de lespai pblic, ja que posa de manifest davant el collectiu

    de joves lesfor i el cost que representa mantenir-lo i rehabilitar-lo.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIJoan Rabasseda, alcalde dArenys de Munt

  • 94 PROGRAMA MARC