APRENENTATGE REFLEXIU DE LA MÚSICA: ACTIVITATS PER DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA
Bibliografia bàsica:
Josep Lluís ZaragozàDidáctica de la música en la educació secundaria. Competencias docentes y aprendizajeEditorial Graó. Barcelona 2009
4es JORNADES d' EXPERIÈNCIES MUSICALS (AEMCAT)
Josep Lluís Zaragozà
TRASPOSICIÓ DIDÀCTICA
OBJECTIU:
Sobre allò que volem ensenyar i per què
ENSENYAMENT:
Continguts explícits i implícits
APRENENTATGE:
El que els alumnes aprenen en funció de:
-Coneixements previs
-Competències –
habilitats
-Motivació (tipologia)
-Estils d’aprenentatge
-Experiències personals
APRENENTATGES DIANA I COMPLEMENTARIS EXPLÍCITS:
Allò que han aprés que formava part dels objectius inicials
APRENENTATGES DERIVATS (sovint poc explicitats en els dissenys):
De caire cognitiu, autotèlic i axiològic
PERFORMANCE
CURRÍCULUM OCULT
APRENENTATGES OCULTS DERIVATS
Prejudicis, ideologia, etc.
EL PROCÉS DIDÀCTIC ES CARACTERITZA PER:
1. MULTIDIMENSIONALITAT: passen moltes coses
2. SIMULTANEÏTAT: al mateix temps
3. IMMEDIATESA: al molta rapidesa
4. IMPREDICTIBILITAT: inesperades, sense planificació prèvia
5. PUBLICITAT: tot allò que fa el docent i els alumnes és públic per a la resta de participants
6. HISTÒRIA: tot allò que esdevé és, en bona mesura, tributari del que ha passat a les classes anteriors
(Coll i Solé, 2007)
Actitudpositiva
Actitudnegativa
Poca aptitud
Molta aptitud
Alumnes motivats, hàbils, que aprenen
molt i gaudeixen aprenent
Alumnes que s’esforcen per
aprendre, amb certs dèficits en habilitats
i coneixements
Alumnes desmotivats,
utilitaristes, que no desenvolupen les seves capacitats.
Per a què ens serveix estudiar
música?
Alumnes desmotivats, amb història de fracàs
escolar general, amb comportaments
disruptius.
Docent escola de música/conservatori
Alumnat conservatori
Docent primària/secundària
Alumnat secundària
Cadència plagal
Interval
Mode major i menor
Concert
Cluster
dodecafonisme
Contrasu
bjecte
Línia divisòria
Baix Alberti
5ªdisminuïda
Forma sonataBecaire
Fuga
Antic enfocament: Aprenentatge declaratiu de la música. Els conceptes ocupen el lloc més rellevant: saber coses de la música
Scherzo
Praetorius
Ars antiqua
Rubato
Sostingut
NeumaPolonesa
Sarabanda
Monteverdi
Mozart
Leit-motiv
Minesanger
Moviment retrògrad
Armadura
Antífona
Boeci
Beethoven Riff
Blues
Sampler
Pop-rock
Enfocament contemporani: El coneixements declaratius es denoten de l’experiència musical pràctica perceptiva
i expressiva. Adquisició d’habilitats musicals: saber fer coses amb la música
Habilitats perceptives: deducció de patrons rítmics, melòdics, harmònics,
dinàmics, estilístics
Habilitats interpretatives: tècnica instrumental
bàsica, veu i cos Habilitats creatives: amb instruments, veu, cos i TICs
Habilitats musicològiques: saber de música, argumentar amb criteri
sobre la música en la quotidianitat
90 %
70 %
50%
30%
20%
10%
Lectura: Lectura: Lectura: Lectura:
ssssíííímbols verbals i visualsmbols verbals i visualsmbols verbals i visualsmbols verbals i visuals
Paraules escoltades: Paraules escoltades: Paraules escoltades: Paraules escoltades:
gravacions, rgravacions, rgravacions, rgravacions, rààààdiodiodiodio
Dibuixos observats: Dibuixos observats: Dibuixos observats: Dibuixos observats:
Imatges, imatges en movimentImatges, imatges en movimentImatges, imatges en movimentImatges, imatges en moviment
Veure una pelVeure una pelVeure una pelVeure una pel····llllíííícula, veure una cula, veure una cula, veure una cula, veure una
demostracidemostracidemostracidemostracióóóó
Participar en un debat, tenir una Participar en un debat, tenir una Participar en un debat, tenir una Participar en un debat, tenir una
conversaconversaconversaconversa
Simular una experiSimular una experiSimular una experiSimular una experièèèència real. ncia real. ncia real. ncia real.
Fer les coses que sFer les coses que sFer les coses que sFer les coses que s’’’’intenten intenten intenten intenten
aprendre realmentaprendre realmentaprendre realmentaprendre realment
EL CON DE L’APRENENTATGEEdgar Dale & Bruce Nylan
PASSIUACTIU
Naturalesa de l’activitatAprenentatge: després de duessetmanes retenim...
Tots aquests processos d’aprenentatge es potencien si:
1. Van acompanyats d’una carrega emocional significativa2. Els continguts d’aprenentatge es vinculen cap a
quotidianitat
Qualitat de l’aprenentatgeMecànic Competencial
Memoritzar Comprendre iverbalitzar
ReconèixerDeduir en un contextPracticar
Crear, proposar
Relacionar,integrar, transferir,
generalitzar
Aprenentatge a l’aula: coneixementsi estratègies
Aplicació/resoldre problemes: competències
Disponibilitats
Bàsicament, podem parlar de dues gran vies de presentar la informació, els continguts o les tasques d’aprenentatge:
MÈTODE EXPOSITIU,MAGISTRAL
TANCADA, ACABADAEl docent és protagonista del procés. L’alumnat actua com a receptor d’informació
SEMIOBERTA, OBERTAAlumnat protagonista, docent mediador
DOCENT:Format de sortida
de la informació
MÈTODEPARTICIPATIU,INTERACTIU,
CONSTRUCTIU
Si no s’activen els coneixements previs: aprenentatge mecànic, descontextualitzat, no significatiu.RECEPCIÓ PASSIVA
Si s’activen els coneixements previs: aprenentatge comprensiu, contextualitzat, significatiu.RECEPCIÓ ACTIVA
L’alumnat ha de solucionar la tasca, trobar alternatives, dreceres. Ha de construir nou coneixement sobre les seves estructures cognitives prèvies amb la mediació del docent o dels companysDESCOBRIMENT GUIAT DESCOBRIMENT AUTÒNOM
Formats de treball:grup-classe
Tractament dels continguts:
per conceptes,sèries sonores,
centres d’interès
Formats de treball:grups de treball,
cooperatius
Tractament dels continguts:
els anteriors, mésprojectes,ABP, etc.
COMEPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA DEDUÏDES DELS BLOCS DE CONTINGUT PRESCRIPTIU DEL PRIMER NIVELL DE CONCRECIÓ
Bloc1: escoltar i comprendre(explorar i percebre)
Competència perceptiva
Bloc 2: interpretar i crear( ídem)
Competència interpretativaCompetència creativa
Bloc 3: context social i cultural de la música
( ? )
Competència musicològica
De la interacció de tots els blocs de contingut
Competència instrumental (axiològica)
2 més 1Carlsen i Landen, 1996.
Las representaciones mentales de la música. Eufonía nº5 1996
1
2
3
Grabado del funeral del cazador, de Jacques Callot
Lo que viene a continuación es quizá la metáfora más descarnada de lo que Mahler ha experimentado como vida. Los timbales abren algo que parece el ritmo grave y pesado de una marcha fúnebre. De repente, una lastimera frase del violonchelo se abre paso hasta dibujar la melodía de la popular canción infantil Frère Jacques. El conjunto avanza inexorable, como en un cortejo fúnebre que no puede evitar un tono burlesco e irónico. Un grabado del pintor francés Jacques Callot, que inspiró al compositor, muestra la escena surrealista del féretro de un cazador acompañado por los animalillos del bosque hasta la tumba. Una sonrisa en mediodel dolor. El amor de Johanna Richter o Marion von Weber, mezclado con el recuerdo de suhermano Ernst, a quién acompañó sus últimos meses de vida antes de que muriera de fiebresreumáticas, contándole historias fantásticas para distraerle, como la de esos animalillos del bosque. La vida, para Mahler, ya se asemejaba entonces a una canción infantil tocada a ritmo de marcha fúnebre.
EL QUÒDLIBET-SCAMPER
1.EL QUÒDLIBET
Quants subgrups fem?Què ha de fer cada subgrup?Com fem “que soni bé”?Com aprenen el les parts?
2.RODA DEL QUÒDLIBET (OPCIONAL)
3.EL SCAMPER
1-SUBSTUTUIR
Qui més pot ser substituït? Què més pot ser substituït? Podem canviar les regles? Altres ingredients? Altres materials? Un altre procés or procediment? Una altra força? Un altre lloc? Una aproximació diferent?
Una altra part en comptes d'aquesta?
2-COMBINAR
Quines idees es poden combinar? Podem combinar propòsits, intencions? Què tal una col.lecció? Què tal una mescla, una aleació, una agrupació? Combinar unitats? Quins altres articles podríem barrejar amb aquest? Com podríem empaquetar una combinació? Què es pot combinar per multiplicar els possibles usos? Quins materials podríem combinar? Combinar atractius?
3-ADAPTARQuè més és com això? Quina altra idea ens suggereix això? El passat ens ofereix algun paral.lelisme? Què podríem copiar? Què podríem emular? Quina idea hi podríem incorporar? Quin altre proces s'hi podria adaptar? Què més es podria adaptar? En quins diferents contextos puc incloure el meu concepte? Quines idees d'altres camps diferents del meu puc incorporar?
4-MODIFICAR
Què podem magnificar, ampliar, o extendre? Què podem exagerar? Què podem sobredimensionar? Què hi podem afegir? Més temps? Més fort? Més alt? Més llarg? Què tal més amb més freqüència? Característiques addicionals? Què hi pot donar valor afegit? Ho podem duplicar? Com ho podríem portar a un extrem absolut?
5-POSAR-LI UN ALTRE ÚS
Per a què més es podria usar? Hi ha noves maneres d'usar-ho tal com és, tal com està? Altre usos si ho modifiquem? Què més es podria fer a partir d'això? Altres extensions? Altres mercats?
6-ELIMINAR O MINIMITZAR
Què passaria si fos més petit? Què s'hauria d'ometre? Ho hauria de dividir? Trossejar-ho? Separar-ho en diferents parts? Reduir? Fer més eficient? Fer-ho en miniatura? Condensar? Compactar? Restar? Eliminar? Es poden eliminar les regles? Què hi ha que no sigui necessari? Què ens revelaria un diagrama del procés?
7-REORGANITZAR O INVERTIR
Quines altres organitzacions podrien ser millors? Intercanviar components? Un model diferent? Una distribució diferent? Una altre seqüència? Canviar l'ordre? Transposar causa i efecte? Canviar la velocitat? El ritme? Canviar la planificació?Puc transposar positiu i negatiu? Quin són els oposats? Què son els negatius? Ho podem girar? Li podem donar la volta? El de dalt en comptes del de baix? El de baix en comptes del de dalt? Considerar-ho retrospectivament?
S. C. A. M. P. E. R.
Top Related