Laura Carrera Terradas
Apunts HISTÒRIA ECONÒMICA
1r CiF, Curs 2010 – 2011
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
2
TEMA 1: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL BRITÀNICA
1.1 Per què es va produir la primera Revolució Industrial a Anglaterra?
La gran divergència
o La superioritat econòmica i industrial d’Àsia
o Les causes del creixement diferencial: un debat obert
Una revolució científica?
Pautes demogràfiques diferents?
La qualitat de les institucions?
Característiques de les economies orgàniques
o La maledicció dels rendiments decreixents
o L’estat estacionari
_____________________________________________________
Fins al segle XVIII o començaments del XIX, podem parlar de superioritat econòmica i industrial
de gran part d’Àsia (Xina, Índia) respecte d’Europa. D’altra banda, no era Anglaterra, sinó
Holanda, el país més ric del continent europeu.
Al 1700, Índia, Xina i Europa tenien un percentatge similar (prop del 23%) del PNB mundial. El
1750 Xina produïa aproximadament el 33% de tots els béns manufacturats del món, mentre
que Índia i Europa produïen cada una aproximadament el 23% de les manufactures mundials.
Tanmateix, tot i aquesta superioritat, les
estimacions del PIB per càpita més utilitzades
(A. Maddison) indiquen que aquesta variable
ja creixia més ràpidament a Europa
occidental que no pas a Orient ja des de
1500. La cronologia de l’inici del creixement
diferencial europeu és, però, una qüestió
molt debatuda.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
3
Com s’ha intentat explicar l’ascens europeu?
1. La revolució científica occidental del segle XVII posaria les bases per a la innovació
tecnològica de la “revolució industrial” del segle XVIII. Però:
- Bona part de les innovacions que permeteren la revolució científica europea (rellotge,
brúixola, pólvora i armes de foc, filatura mecànica, impremta, paper moneda...) van aparèixer
a la Xina, Corea o Índia.
- Les innovacions tècniques centrals de la revolució industrial (màquines de filar i de teixir,
màquina de vapor...) foren obra d’artesans i tècnics amb pocs coneixements científics i
formals.
2. El menor tamany de la família europea i l’existència de frens preventius al creixement
demogràfic (retard en l’edat del matrimoni, celibat) permetien mantenir uns majors recursos
per càpita. En canvi, a les societats orientals el matrimoni primerenc i la inexistència de frens
preventius afavoria un creixement de la població major que l’increment dels recursos
econòmics i l’ajustament població - recursos es produïa a través de l’increment de la
mortalitat.
Però si ens fixem en el cas de la Xina...
- Les seves taxes de natalitat i mortalitat eren similars a les europees.
- Tot i que les dones xineses es casaven joves, controlaven la natalitat a través de
mecanismes diferents als europeus (incloent l’infanticidi, principalment femení).
3. Europa comptava amb institucions més eficients a l’hora de protegir els drets de propietat i
que promogueren en major mesura el comerç i l’especialització. En canvi, l’excessiva
centralització, l’arbitrarietat del poder o la fiscalitat depredadora dels sistemes imperials
orientals frenaven l’expansió comercial i el creixement econòmic.
Però aquestes qüestions són objecte d’una viva polèmica:
- Alguns historiadors neguen que a Xina o a l’Índia els drets de propietat estiguessin
menys garantits o fossin menys segurs que a Europa
- El comerç de la Xina era tant important com l’europeu fins a 1800; de fet, Xina
dominava les àrees comercials de l’Índic i el Pacífic.
- Alguns autors assenyalen que els mercats orientals, xinesos en particular, funcionaven
tan eficientment com els europeus.
El debat sobre aquestes qüestions resta obert.
Tot un corrent d’historiadors han plantejat la necessitat d’adoptar una perspectiva menys
“eurocèntrica”.
Per R.B. Marks o K. Pomeranz, per exemple, l’ascens europeu no ha de ser contemplat com a
fruit d’avantatges històrics que es remuntin a l’època medieval o, fins i tot, a la de l’Imperi
Romà, sinó de factors més recents i, en part, contingents.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
4
Totes les economies anteriors a la revolució industrial eren economies agràries de base
orgànica
Les economies agràries són aquelles on el sector agrari aporta el gruix del producte brut i del
valor afegit, i on la major part de la renda es gasta en productes agraris.
Per què no es produïen més béns manufacturats o serveis?
- No era un problema de coneixement, sinó que la jerarquia de necessitats i el nivell i la
distribució dels ingressos imposaven unes prioritats: si els ingressos son petits, s’han
de satisfer en primer lloc, les necessitats primàries o bàsiques: aliments, combustible,
vestit, habitatge, etc.
- Si la productivitat és baixa, l’excedent també ho serà.
- Si l’excedent és petit l’economia no tindrà capacitat per assignar gaire treball i capital a
altres activitats, per tant els nivells de diversificació del producte i de la demanda
seran també minsos.
- Per tant, la millora dels rendiments era imprescindible per incrementar l’excedent
disponible i diversificar l’economia.
En les economies de base orgànica era molt difícil augmentar la productivitat agrària
En una economia orgànica la producció de quasi qualsevol bé tenia en l’origen
matèries primeres, energia, sistemes de transport que eren obtingudes mitjançant la
conversió directa o indirectament de la radiació solar en biomassa mitjançant la
fotosíntesi.
Així, la fertilitat del sòl i la eficiència dels convertidors orgànics esdevenien els
principals factors limitants: una planta té un rendiment molt baix, de la radiació solar
que empra pel seu creixement resta l’1-2% com a energia disponible. I els mamífers no
assimilen més enllà d’un 10% d’aquest 1-2%, un 0’1% de l’energia primària.
Tal com deia A. Smith, d’una o altra manera, qualsevol bé procedia del sòl fèrtil, i la
producció de qualsevol bé competia amb la resta pel sòl fèrtil.
A finals del segle XVIII i inicis del segle XIX A. Smith i T. R Malthus, D. Ricardo estaven
convençuts que...
- L’increment de la població provocaria un augment de la demanda d’aliments;
- En una economia orgànica, l’augment de la producció agrària necessària per satisfer
aquella demanda tenia a accentuar els rendiments decreixents de la terra i generar
productivitats del treball decreixents, les quals coses es traduïen en un increment dels
costos unitaris;
- I, per això mateix, s’incrementarien els preus dels aliments.
Rendiments decreixents, signifiquen costos creixents:
1. La obtenció de cada unitat addicional de producte exigiria posar en cultiu terres de
pitjor qualitat i/o aplicar més treball per unitat de superfície.
2. I això, faria més difícil mantenir l’equilibri entre el conreu i la ramaderia, les pastures i
els boscos, dels quals s’obtenien adobs i combustibles
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
5
3. La pitjor qualitat de les terres novament incorporades a la producció agrícola i la
reducció de l’oferta d’adobs conduirien a una reducció dels rendiments de la terra i de
la productivitat del treball
4. La via intensiva de creixement agrari, consistent en aplicar més treball per unitat de
superfície, incrementaria els rendiments de la terra, però (en absència de canvis
tècnics substancials) a costa de la reducció de la productivitat del treball.
5. Així doncs, l’increment de la producció, emprant les mateixes tecnologies, implicava
costos creixents.
L’estat estacionari
Com veurem, existien possibilitats de creixement en una economia de base orgànica, però, per
als economistes clàssics, la lògica dels rendiments decreixents portaria a llarg termini a un
estat estacionari. Com deia A. Smith, quan un país hagués explotat els recursos “que la
naturaleza de su suelo y su clima, y su situación respecto los demás, le permitían alcanzar, y
que ya no pudiera, por tanto, avanzar más, aunque no retrocediera, los salarios del trabajo y
los beneficios del capital serían probablemente muy bajos”.
Per molts autors, hi ha indicis que el creixement de les economies més avançades (Anglaterra
o Holanda a Europa, però també Xina o Índia) les havia portat cap a 1800 als seus límits
ecològics, a una situació pròxima a l’estat estacionari dels clàssics.
1.1 Per què es va produir la primera Revolució Industrial a Anglaterra? (II)
Les transformacions agràries a l’Anglaterra dels segles XVII-XVIII
o Les innovacions agràries en els camps oberts, 1600 – 1700.
o Una segona revolució agrària, 1700 – 1850.
La “revolució de la demanda”
Preus dels factors i revolució industrial
o Salaris alts i energia barata
o Gran Bretanya i la Xina: camins tecnològics diferents
_____________________________________________
A l’Europa medieval hi havia dos grans agrosistemes sobre la base del conreu dels cereals
REGIONS MEDITERRÀNIES
o Sistema de cultiu molt extensiu per fer front als dèficits hídrics
o Predomini de l’individualisme agrari: tinences independents
o Rotació biennal, guarets llargs i arada lleugera
o Nomes zones on l’aigua abundava era possible una agricultura intensiva:
hortes, regadiu
o Transhumància ramadera per fer front a les escasses pastures
o Baixa càrrega ramadera, manca de combustible i adobs
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
6
REGIONS ATLÀNTIQUES
o Calia fer front a l’excés d’humitat que rentava (lixiviava) els nutrients de la
terra: rotacions triennals, arada pesada i sistemes de drenatge per l’excés
d’aigua
o Camps oberts i cooperació comunitària pel conreu i aprofitament dels
comunals
o Boscos caducifolis i abundància de pastures: simbiosi entre els conreus i les
àrees boscoses i de pastura
o Una càrrega ramadera més elevada, major disponibilitat de combustibles i
adobs.
Les transformacions agràries a l’Anglaterra dels segles XVII – XVIII.
1. Una primera “revolució agrària! Consistent en la difusió de les innovacions agràries en
els camps oberts (1600-1700): increment dels rendiments i de la productivitat del
treball.
2. Una revolució política i institucional (1640 i 1688) que afebliria a la noblesa feudal,
però enfortiria als terratinents i comerciants en front dels pagesos i menestrals.
3. Una segona transformació agrària (1700-1850) que propiciaria el tancament dels
camps, la creació de les grans explotacions i la progressiva proletarització de la mà
d’obra rural: una major eficiència de classe, una redistribució de la renda en favor dels
terratinents.
Una primera revolució agrària britànica: la difusió de les innovacions agràries en els camps
oberts, 1600-1700
AIXÒ IMPLICA... QUE SUCCEEIXI AIXÒ.
- Eliminació del guaret i la difusió de les plantes lleguminoses i farratgeres - Augment de les dotacions de bestiar i de l’oferta d’adobs - Selecció de llavors, encreuament d’espècies ramaderes, etc. - Noves tècniques de drenatge, nou utillatge (no mecanització) - La introducció de noves espècies es feia per consens - Objectiu: millorar la diversitat i quantitat de béns de consum i garantir la “seguretat” alimentària. - Els beneficis de les innovacions agràries es redistribuïen entre el conjunt de membres de la comunitat.
- Increment dels rendiments: de 10hls./ha fins a 20hls./ha - Increment de la productivitat del treball - especialització econòmica regional (incentivada també pel descens de preu dels cereals): augment de la productivitat global - augment del nivell d’abastament britànica i exportació dels cereals - millora del benestar dels pagesos
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
7
A finals del segle XVIII aquest esquema mostrava el seu esgotament (límit de l’economia
orgànica)
De collir 3 o 4 vegades la llavor, es va passar a 10 i sense guaret
El cultiu altern de cereals i llegums, i la integració agro – ramadera a l’explotació, van ser la
base de la millora agrària holandesa i de l’anomenat “sistema Norfolk” en la revolució agrària
anglesa a mitjans del segle XVII:
Eix y : productivitat agrària (grams / gra) *Sistema Norfolk: rotació quadriennal del conreu.
Per què la productivitat agrària va continuar sent baixa en altres llocs d’Europa?
Hi havia alguns motius ambientals: el “sistema Norfolk” no era aplicable a les zones de clima
mediterrani per la manca d’aigua al sòl a l’estiu (però, en canvi, es podien especialitzar en
vinya, olivera, fruit secs i horticultura).
Una raó molt important era el marc institucional: la pervivència del feudalisme i l’absolutisme,
amb unes formes de propietat i distribució de la renda que desincentivaven moltes millores
tècnicament possibles.
La reforma anglicana (1531 – 36), la dissolució de convents, i la sistemàtica destrucció dels
antics drets i béns comunals mitjançant un llarg procés de “tancament de terres” (encolousre),
convertien els antics senyors (landlords) i la petita noblesa (gentry) en propietaris absoluts del
sòl.
El procés va significar un avenç de l’individualisme agrari i va suposar:
El tancament de terres (enclosures) i l’agrupació en explotacions compactes
o Els tancaments s’havien iniciat als segles XV-XVI: en moltes senyories angleses
els senyors havien tancat les seves terres, incorporant les vagants després del
despoblament rural i les havien destinat a les pastures i la cria de bestiar.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
8
o D’altres s’havien produït per acords entre els pagesos i els propietaris d’una
vila.
o L’etapa més ràpida i important d’aquest procés de tancament es produí a
partir de 1730. Les “enclosures acts” parlamentàries donaven poder als
terratinents per imposar el tancament forçat de terres, encara que la
comunitat no ho volgués (1740-1850).
L’eliminació de les pràctiques de pastura i conreu col·lectives (privatització de tots els
drets d’ús de la terra) i reservar per als propietaris la decisió d’introduir innovacions.
La privatització de les terres comunals
Els terratinents anglesos i els seus agrònoms il·lustrats, com Arthur Young, varen defensar
aferrissadament la major eficiència de les grans explotacions respecte de les explotacions
pageses dels openfields.
Les raons del tancament de terres:
- Apropiació dels beneficis de les innovacions tècniques experimentades en els camps
oberts
- Introducció de noves innovacions
- Economies d’escala en la utilització del capital i del treball
- Canvi en les modalitats d’arrendament: dels arrendaments llargs als curts i augment de
les rendes
Els beneficis per als terratinents:
- Increment en els nivells de la renda de lat erra: major “eficiència social” en la
distribució del producte agrari
- Increment de la productivitat del treball
La “via anglesa” al capitalisme agrari va suposar:
Una profunda transformació en l’estructura de la propietat de la terra: predomini de
les grans hisendes i les grans explotacions front al domini de les explotacions pageses
fins al 1690.
4
Redistribució de la propietat
agrària en Anglaterra i Gales.
(cada vegada = menys petits
propietaris = pocs propietaris
amb grans propietats.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
9
Un procés de “proletarització” d’una població agrària en creixement:
o Eliminació dels comunals i, per tant, disminució dels ingressos dels pagesos
amb poca terra i augment del nombre dels pagesos sense terra.
o Augment d’una classe jornalera que per subsistir hauria de combinar els
ingressos procedents del treball agrícola, el treball a escarada en la
manufactura rural i els “beneficis” de l’assistència parroquial.
Un model d’explotació agrària en el que predominaven les grans explotacions
gestionades per arrendataris i treballades amb mà d’obra assalariada: el “capitalisme
agrari”.
* PROLETARITZACIÓ: petits pagesos expulsats de les seves terres, es converteixen en simples
treballadors assalariats per grans propietaris o bé es produeix l’èxode rural, o bé es creen
xarxes de treball o d’industria rural / protoindustrials. L’èxode rural, per tant, provoca
urbanització.
LLEGIR PÀGINA 10 BLOC 2.
La “gran divergència” entre Àsia i Europa en productivitat agrària
Els nivells més alts de producte per actiu agrari s’havien assolit a la zona xinesa de la
desembocadura del Yangtse. També a Flandes, on va introduir-se per primer cop a Europa
l’associació entre cria de bestiar estabulat i el cultiu de cereals alternat amb lleguminosos
farratgers.
Més tard a tots dos llocs la productivitat va estancar-se, o fins i tot es va reduir amb el
creixement de població i l’entrada en escena de rendiments decreixents.
El mateix va succeir a països amb nivells més baixos, com Espanya i Itàlia. En canvi, Holanda i
Anglaterra van experimentar un gran salt endavant que va permetre les seves agricultures
igualar els nivells xinesos, o fins i tot començar a superar-los entre 1700 i 1800.
Els canvis en l’economia britànica generaren una forta expansió de la demanda interna...
- L’increment de la població i el ràpid procés d’urbanització
- L’augment de la capacitat de compra dels grups intermedis i alts
- La major inserció dels grups socials interiors en el mercat:
o Processos de salarització del treball rural i urbà
o Expansió de la protoindústria als camps
o Intensificació del treball: increment dels dies treballats per mantenir o accedir
als nous béns de consum (“revolució del consum”, “revolució industriosa”)
I també augmentarà fortament la demanda exterior
El comerç triangular (Europa, Àfrica i Amèrica) anglès s’havia organitzat en funció del
creixement de la producció manufacturera interna.
Anglaterra (proteccionista) practicava una política comercial agressiva: “navigation acts” de
1653 i 1660.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
10
Les polítiques proteccionistes impulsaven i protegien la manufactura interior (mentre que
Holanda, l’altra gran potència comercial europea, mantenia una política comercial oberta
(lliurecanvisme), no protegia el mercat interior de la competència exterior, com a peça clau del
sistema d’intercanvis i de la seva posició comercial i financera en l’economia mundial).
Però, foren la “revolució agrària” i l’expansió de la demanda condicions suficients per a la
Revolució Industrial?
Cal tenir en compte almenys dues singularitats del context britànic que expliquen com es va
superar els límits propis d’una economia de base orgànica:
1. La seva posició en el comerç internacional i com a potència colonial implicava que tota
la fibra de cotó, la matèria primera de la principal indústria anglesa, era importada de
les seves colònies americanes (després, els Estats Units), Egipte, etc. Així, la principal
matèria primera de la revolució industrial anglesa no pressionava la seva pròpia base
de recursos. Una cosa similar succeïa amb les importacions colonials de sucre.
2. Una particular combinació de preus dels factors de producció: elevats salaris (amb
baixes primes a la qualificació del treball: la diferència salarial entre els treballadors
qualificats i no qualificats era menor que a la resta de països a causa d’una major
qualificació general) i energia barata.
a. Els salaris britànics eren elevats respecte als salaris dels seus competidors
b. I, deflactats per una cistella de preus a paritat de poder adquisitiu, els salaris
reals eren més elevats que els de la resta dels països del món.
c. Els salaris britànics eren elevats respecte el preu del capital
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
11
d. Els salaris britànics eren excepcionalment elevats respecte del preu de
l’energia
El nord i l’oest de la Gran Bretanya van poder disposar de l’energia més barata del món.
Uns diferents preus dels factors poden donar lloc a “camins” tecnològics diferents
Forns anglesos: construcció barata, però molt ineficients energèticament
Forns xinesos: construcció cara i alts rendiments de treball, però molt eficients energèticament
El carbó barat va proporcionar l’incentiu per a la invenció de la màquina de vapor i la
tecnologia metal·lúrgica de la Revolució Industrial.
Fou el comerç exterior la causa dels elevats salaris?
Segons R. C. Allen, aquesta economia d’elevats salaris i energia barata fou causada pel boom
del comerç exterior.
Aquest boom comercial començà amb les new draperies i es va consolidar amb la
creació d’un Imperi britànic que abastava tots els continents.
El comerç llançà la taxa d’urbanització del 7% al 1500 al 29% a 1800, amb una gran
metròpolis com Londres al seu centre.
L’estret mercat de treball significava elevats salaris.
D’altra banda, el carbó barat no només reflectia unes àmplies reserves naturals, sinó
també el ràpid procés d’urbanització dels segles XVII i XVIII: les reserves angleses no
eren superiors a les alemanyes, belgues o les del nord de França; fou el ràpid
creixement de Londres que va elevar els preus de la fusta i el carbó vegetal i va
incentivar l’explotació de les mines de carbó mineral.
Els elevats salaris britànics i l’energia barata empenyien la Revolució Industrial cap a...
La mecanització de la producció i la substitució de treball per carbó.
Això implicava que el creixement econòmic ja no estava limitat pels fluxos
anuals d’energia solar. El carbó és energia solar acumulada en el subsòl fa
milions d’anys. El seu ús per a la producció d’energia calòrica i motriu
alliberava l’economia britànica dels límits propis de les economies de base
orgànica.
La creació d’un mercat de masses per a nous productes.
L’aplicació de part de l’estalvi i molta inventiva als nous processos de
producció, tot aprofitant l’acumulació de capital humà (habilitats manuals i
manufactureres, coneixements de matemàtics, un elevat nivell de comprensió
lectora i escriptora de la població, alt nivell experimentació) va aconseguir
reduir els costos de producció d’un gran nombre de productes.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
12
La trajectòria econòmica xinesa: sense colònies ni carbó
La Xina tenia una economia de mercat molt desenvolupada i ajustada a les restriccions
biològiques del vell règim demogràfic, però aquell sistema imposava límits ecològics al
creixement; i la llibertat dels pagesos xinesos, juntament amb les pràctiques que regien la
divisió sexual del treball, van combinar-se per a què la Xina acabés ensopegant amb els límits
del creixement del segle XVIII. L’aliment, el vestit, l’habitatge i el combustible competiren
aleshores per la terra, i per tal d’obtenir-ne més productes els xinesos destinaren cada vegada
més força de treball a l’agricultura. La dinàmica de l'especialització, l’augment dels intercanvis
comercials i les millores del transport en el context de l’antic règim
demogràfic, a més de les peculiaritats de la situació, empenyeren la Xina cap una agricultura
cada cop més intensiva en treball, en lloc de conduir-la a una revolució industrial”.
Canvi tecnològic i supremacia militar
L’hegemonia britànica es consolidà gràcies a l’ús de la força, facilitat per l’aplicació de les
noves tècniques a finalitats militars.
La substitució de l’Índia per Anglaterra com a principal productor mundial de teixits de cotó és
deguda a la reducció de costos que generà la mecanització, però la colonització del
subcontinent asiàtic (1760-1857) i la imposició dels principis del “lliure comerç” (mentre
Anglaterra havia protegit el seu mercat interior dels productes indis, més competitius a inicis
del XVIII, des de 1707) consolidaren la desindustrialització d’Índia, que passà de produir una
quarta part de la producció mundial de manufactures el 1750 a ser un gran mercat per a la
indústria britànica del cotó a mitjans del segle XIX.
La tradicional balança comercial
desfavorable dels britànics (i els
europeus en general) respecte Xina es
“corregí” amb les guerres de l’opi
(1839-1842 i 1858- 1860), que forçaren
a Xina a acceptar la lliure circulació
d’aquesta droga (produïda
majoritàriament a l’Índia britànica) i
que suposaren l’inici d’importants
concessions del govern xinès a Gran
Bretanya i altres potències occidentals
durant la resta del segle, limitant la
seva capacitat de protegir la indústria
interna.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
13
Els factors condicionants de la revolució industrial anglesa
1.2 Innovacions tècniques i organitzatives
Els límits del putting out system davant l’augment de la demanda
o De la protoindustrialització a la fàbrica
La transformació tècnica de la indústria anglesa
o Els canvis en la indústria tèxtil cotonera
o La superació del coll d’ampolla energètic
_________________________________________________
La protoindustrialització
L’aparició de nous grups socials i pautes de consum demanaven teixits de qualitat i preu
entremitjos: la nova draperia, el cotó...
El xoc amb les rígides normes dels gremis urbans tradicionals impulsà la deslocalització de la
producció al camp (putting out system, domestic system)
En l’àmbit rural, existia una oferta de treball abundant i barata. L’expansió d’aquesta forma
d’organitzar la producció va afavorir l’increment de la població rural dedicada a tasques no
agrícoles.
L’expansió de la demanda i els límits de la protoindustrialització
El sector que lideraria la RI fou el mateix que va encapçalar procés protoindustrial: el cotó
La demanda de productes tèxtils estava en plena expansió en quantitat i diversitat gràcies a :
L’increment de la població i la urbanització
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
14
L’augment de la capacitat de compra dels grups intermedis i alts
La major inserció en el mercat dels grups socials que es convertien en assalariats com a
resultat dels canvis en el camp i l’expansió de les demandes de treball protoindustrial
L’expansió de la demanda exterior
Les polítiques proteccionistes impulsaven i protegien la manufactura interior
Tots aquests factors ampliaven l’extensió de les xarxes protoindustrials, i reclamaven
processos d’intensificació i especialització del treball.
Tanmateix, les xarxes protoindustrials tenien moltes rigideses que impedien incrementar la
seva oferta
L’opció “extensiva”: estendre les xarxes incrementava els costos de vigilància i
transport als empresaris, però també donava més oportunitats de resistència a les
famílies protoindustrials (frau, independència, etc.)
L’opció “intensiva”: incrementar la intensitat del treball o la seva qualitat tendia a
incrementar el preu del treball i obria les portes a respostes anticícliques de l’oferta de
treball o a la independència...
Aquests factors incrementaven els costos del control del treball i els costos unitaris del
sistema: era la fàbrica alternativa?
Treball domèstic o fàbrica: el dilema de l’empresari
LLEGIR CITACIÓ PÀGINA 6 BLOC 3.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
15
El canvi tècnic durant la revolució industrial
Alguns conceptes per entendre el canvi tècnic:
1. Noció de coll d’ampolla
2. Difusió intersectorial de noves tecnologies d’ús general
3. Macroinvents i microinvents
4. Potència i eficiència energètica
5. Capacitat d’arrossegament endavant i enrere de les noves tecnologies
6. Convergència tecnològica i complexos o raïms d’innovacions tecnològiques
7. Invenció, innovació i difusió tecnològica
8. Cicle de vida de les noves tecnologies
Les formes d’innovació tècnica:
a. Learning by doing: aprendre de l’experiència de fabricar màquines
b. Learning by using: aprendre de l’experiència d’usar màquines: petits canvis que
milloren el funcionament d’una màquina
c. Learning by learning: investigació aplicada, estudiar de forma sistemàtica els
problemes per resoldre’ls.
Les innovacions en la filatura i el tissatge del cotó
El 1700 entorn de 4 filadores filaven per a un teixidor ...
El microinvent de la llançadora de John Kay (1733), era una petita millora que permetia
accelerar el procés de tissatge i fer teles més grans. A mesura que s’estenia aquesta innovació
és multiplicava la demanda de treball, ara un teixidor necessita entre 8/10 filadores per poder
mantenir el ritme de treball: existia, doncs, un coll d’ampolla en la filatura.
El coll d’ampolla significava que les operacions en el procés de filar tenien una productivitat
menor i actuaven com a un obstacle en la productivitat del conjunt del procés... Ara, per tant,
les innovacions es centrarien a resoldre aquest coll d’ampolla en la filatura.
Innovacions per mecanitzar la filatura
1764: Spinning jenny de Hergreaves arribava a filar fins a 80 fils alhora, funcionava
manualment se li podia aplicar una força matriu centralitzada: força hidràulica.
1769: filadora mecànica d’Arkwright (wáter frame), propulsada per una roda hidràulica
i dissenyada per reforçar l’ús de la força motriu centralitzada i l’organització fabril
1779: la mule-jenny de Samuel Crompton combinava les avantatges de les dues
anteriors, podia utilitzar-se en el taller domèstic i en la fàbrica
1825: la selfactina de R. Roberts, que decantava la mecanització cap al sistema de
fàbrica.
La mecanització de la filatura va multiplicar la productivitat. Així es transfereix el coll d’ampolla
al tissatge: el 1831 hi havia 250000 teixidors a Gran Bretanya.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
16
La solució a un coll d’ampolla origina altres colls d’ampolla i solucions
El coll d’ampolla del tissatge no es resoldria fins a la dècada de 1830: màquines de Cartwright
1787 i de R. Roberts (1822)
Les solucions es van anar adaptant a altres fils, com ara la llana, el lli, la seda, etc. (difusió
intersectorial)
Superat el coll d’ampolla del tissatge, aquests es va traslladar a les operacions de acabat,
neteja i tint de les teles, que tenien com a base productes naturals i ocupaven molt d’espai pel
seu secat.
Aquest conjunt d’innovacions i la seva aplicació centralitzada donaran un protagonisme
creixent al sistema de fàbrica; primer, en el sector de la manufactura tèxtil del cotó, després en
el de la llana, etc.
Propulsió centralitzada de la força motriu: força hidràulica i després vapor
Nous sistemes de contractació laboral: treball assalariat i cada cop menys qualificat
gràcies als processos de mecanització: les dones i els nens, els dos grups arraconats en
la granja capitalista són ara incorporats massivament a les fàbriques.
La difusió tecnològica suposava que determinades solucions donades a un procés o
sector servien per a problemes similars en d’altres.
Però, hi havia noves tecnologies que tenien la propietat de ser d’ús general, que
podien aplicar-se a molts sectors que no tenien a veure entre si
Aquest fou l’exemple de la màquina de vapor, que es convertiria en el principal motor
de la RI
Els dissenys es milloraven a través de l’experiència de fabricar les màquines (learning
by doing) i d’usar-les (learning by using); combinada amb el coneixement científic i
tècnic (learning by learning).
Així, les màquines de vapor d’alta pressió van augmentar molt tant la potència com el
rendiment
D’aquesta manera, s’anava materialitzant la “transició energètica”, basada en
l’aprofitament de la calor despresa per la combustió del carbó mineral, que
caracteritza la RI
El coll d’ampolla energètic
Des de les seves primeres etapes, la Revolució Industrial va donar lloc a un coll
d’ampolla energètic. La insuficiència mostrada pels combustibles tradicionals (fusta i
carbó vegetal) va empènyer cap una creixent extracció de carbó mineral que obligava a
aprofundir els pous i les galeries subterrànies de les mines. Això exigia drenar aigua
contínuament.
Les primers màquines de Savery (1698) i Newcomen (1711) eren bombes oscil·lants
per extreure aigua. El 1769 James Watt transformaria aquelles màquines en un motor,
tot convertint el moviment oscil·lant del pistó en un moviment rotatiu aplicable a
qualsevol treball.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
17
Aquest principi de rotació es va aplicar com a força motriu a tots els processos de la
fàbrica mitjançant rodes i corretges que transmetien la força, una única potència, des
del motor a totes les màquines que integraven el procés productiu: cardadora,
debanadora, filadora...
En aquest cas, com en altres, les millores i l’experiència en la seva fabricació i en l’ús
milloraria les seves prestacions i eficiència energètica (màquines d’alta pressió)...
... acabaria aplicant-se a molts sectors i processos
De la màquina de vapor al ferrocarril
A les mines s’havia desenvolupat la màquina de vapor que permetia extreure l’aigua dels pous
i galeries, i era alimentada amb el mateix carbó extret ... (1698, 1711)
Més tard, la màquina de vapor s’havia convertit en la força motriu de la producció industrial
tèxtil (1769)
La màquina de vapor i el carbó serviren per moure les vagonetes de les mines que circulaven
sobre rails de ferro (1814) fins els canals, després el carbó es transportava amb barques a les
ciutats o fàbriques ...
La mateixa màquina s’adaptaria per fer la primera xarxa ferroviària per transportar carbó
(1825, Darlingtin-port d’Stockton) i després passatgers (1830, Manchester Liverpool)
Amb les vies ferroviàries es desenvolupà també el transport fluvial amb vapor, i després el
transport marítim i oceànic ...
Carbó, filadores i telers mecànics, màquines de vapor = molta demanda de ferro
La siderúrgia tradicional s’havia convertit en un coll d’ampolla front a les demandes creixents
de ferros de la indústria.
La necessitat de produir ferro barat tenia una gran capacitat d’arrossegament cap a altres
sectors.
Els forns demandaven carbó vegetal, però el bosc era cada cop més escàs i el carbó vegetal
més car...
Calien forns nous, més productius i amb menys rigideses, que produïssin més carbó i de millor
qualitat.
La transformació de la siderúrgia tradicional
Els primers alts forns per produir ferro barat foren els dissenyats per Darby 1709 (fins el 1750
no s’aconseguiria però un Fe de qualitat homogènia)
Per evitar les impureses que el carbó mineral desprenia quan es feia la fosa amb el Fe, aquell
es substituiria amb carbó de coc.
Però, encara quedava un llarg camí cap a la producció industrial d’acer (forn Bessemer,1856).
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
18
El carbó de coc en la seva combustió desprenia gasos de hulla i altres impureses que
permeteren desenvolupar altres matèries primeres:
Gas per l’enllumenat públic i de les fàbriques (treball continu)
Quitrà anilines colors
La Revolució Industrial va afavorir l’encadenament de processos de convergència tecnològica.
Aquest esquema sintetitza els principals encadenaments intersectorials i intra-sectorials
produïts pel canvi tècnic durant la primera RI.
Aquest esquema també mostra com les tecnologies tendeixen a relacionar-se entre sí formant
‘complexos’ o ‘feixos’. La relació més important és la que implica l’energia.
Quin impacte té el canvi tècnic sobre la productivitat?
La història de la tècnica tendeix a posar l’accent en els inventors i les patents de nous invents.
Però una invenció només és econòmicament significativa quan s’aplica realment com a
innovació a algun procés productiu concret.
Tanmateix, si la innovació s’aplica únicament a un nombre reduït d’empreses o sectors, el seu
impacte agregat sobre la productivitat encara serà petit.
Només quan es produeix la difusió massiva a gran escala d’un nou complex tecnològic, la
productivitat de tota una economia pot augmentar decisivament.
1.3 Els significats econòmics i socials de la Revolució Industrial
Un creixement lent i desigual
La participació dels factors de producció en el canvi industrial
o La contribució de l’agricultura
o El limitat paper del capital
o Per què van augmentar tant lentament els salaris?
Creixement i desigualtat: el debat sobre el nivell de vida
La fàbrica: més que una opció tècnica
__________________________________
Durant la RI anglesa, el creixement fou moderat i desigual
El procés de difusió intra i intersectorial de les innovacions precisa de temps.
Durant la RI (1760/80-1830) el creixement del producte i la productivitat fou sectorialment
lent i desigual.
Allí on les innovacions es pogueren aplicar en primer lloc, com fou el cas del cotó, els guanys
en la productivitat permeteren desplaçar altres sectors.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
19
La contribució de l’agricultura a la RI
El creixement agrari del segle XVIII fou resultat tant de l’extensió de la superfície cultivada com
de les transformacions tècniques i organitzatives.
La productivitat agrària fou major a la primera meitat del segle que en la seva segona meitat.
Entre 1760-1780 existí una amenaça malthusiana real, que fou pal·liada per l’obertura del
mercat interior a les importacions d’aliments, i la possibilitat d’exportar manufactures.
Tanmateix, les relacions d’intercanvi entre agricultura i manufactura es deterioraren, la qual
cosa va permetre una certa transferència de recursos del sector agrari al manufacturer
(augment del poder de compra del sector manufacturer).
La contribució essencial de l’agricultura al creixement econòmic fou evitar la caiguda de
l’oferta d’aliments i unes tisores dels preus favorables al sector agrícola que col·lapsessin les
possibilitats de creixement del sector manufacturer.
A Anglaterra hi havia molt capital...
Amb l’acumulació de capital comercial i el domini colonial, la City de Londres s’havia convertit
en el principal centre financer del món, amb les segones taxes d'interès més baixes després
d’Holanda.
Però el capital financer de la gran banca no va jugar un paper rellevant en el finançament de la
RI (va seguir orientat al comerç colonial).
... i les inversions inicials van resultar molt barates
La inversió inicial de les primeres màquines era petita i amb poques barreres d’entrada: les
màquines encara eren relativament senzilles i barates i s’aprofitaven antigues infraestructures.
Després, per finançar el capital fix, es va recórrer a la reinversió dels beneficis i a les xarxes
familiars de crèdit privat.
Només es recorria a la gran banca per finançar amb lletres de canvi el gir del capital circulant.
Únicament el finançament del ferrocarril va necessitar la creació de societats per accions.
El treball mai no va ser escàs i els salaris es mantingueren baixos...
L'abundant oferta de treball tenia tres fonts d'origen:
La destrucció de la protoindústria i la manufactura tradicional domèstica, on ja hi havia
una mà d'obra barata acostumada a certes feines industrials.
L'augment de població, i la petita absorció de mà d'obra per l'agricultura.
La retroalimentació entre 1 i 2: el proletariat britànic, i l'inici tardà de la reducció de la
natalitat (transició demogràfica).
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
20
Els salaris industrials anglesos, tot i ser superiors als agrícoles van perdre capacitat adquisitiva
entre 1755 i el final de les guerres napoleòniques (1815-1820). El 1830 el salari real industrial
amb prou feines era un 33% superior al del 1755, malgrat l’augment de productivitat generat
per la RI.
Per què els salaris industrials van seguir tant baixos i tant temps?
El cost d’oportunitat per al treballador era el salari (més baix) del sector tradicional, de menor
productivitat.
Si el cost de la mà d’obra no era elevat, quin incentiu hi havia per substituir-lo per
màquines?
En els mercats exteriors competien amb el cost de la mà d’obra de l’Índia (encara més baix).
Cal tenir present que s’exportava la meitat o més de la producció cotonera.
(1. Els empresaris competien a l’exterior amb altres països com la Índia i la Xina, és a dir,
amb salaris encara més baixos.
(2. Els problemes del control dels treballadors)
Si el sector mecanitzat multiplicava la productivitat del treball, per què no augmentava més
el salari fabril?
Mentre el sector d'alta productivitat representés un percentatge petit, tindria una incidència
limitada en el mercat de treball, que era comú a les indústries velles i noves. Això sol explicar-
se mitjançant l’anomenada corba de Kuznets:
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
21
La realitat, però, és que a diferents països trobem diferents relacions entre creixement i
desigualtat.
L'experiència històrica demostra que no hi ha una trajectòria única, sinó diverses pautes de
desigualtat que depenen de les polítiques públiques, i l'elecció social entre prioritats diferents.
Tal com ens han mostrat els estudis recents (Crafts, 1997), les desigualtats que generà el
procés d’industrialització tingueren un elevat cost humà: l’augment del PIB/habitant no
significava automàticament i amb la mateixa mesura un increment en els nivells de benestar
dels treballadors...
Què ens pot explicar el retard entre el creixement de la productivitat i la millora del nivell de
vida?
L'avenç desigual de la productivitat entre sectors que compartien un mateix mercat de treball
(és la idea central de la corba Kuznets).
El cost de la vida va augmentar en major mesura per als pobres: els béns que ells consumien
van ser els que menys van millorar la seva productivitat, per la qual cosa mantenien preus alts:
menjar i habitatge.
L’habitatge es va encarir enormement, va atreure una part considerable de l’estalvi dels rics, i
es va convertir en una font d’insalubritat i elevada mortalitat urbana. La taxa de mortalitat
urbana era d’un 5.6 per mil, superior a la mitjana.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
22
La progressiva destrucció de les activitats industrials domèstiques o complementàries, que
servien a les famílies treballadores pobres per mantenir-se en moments d'atur i dificultats.
La deliberada destrucció des de l'Estat liberal de les xarxes assistencials de caràcter parroquial,
gremial o caritatiu, que al món preindustrial sostenien els pobres, malalts, vells, orfes, vídues i
impedits, sense substituir-los per un altre tipus de xarxes de seguretat social pública.
Aquesta desigualtat s’hagués pogut evitar?
Ajuntant totes aquestes peces d'informació sembla plausible considerar que, amb una
intervenció pública adequada, una despesa igual o menor al 3 per cent del PIB anual durant el
segon quart del segle XIX, podria haver augmentat l'esperança de vida fins a 44,5 anys, i reduït
la mortalitat infantil fins a prop de 129 el 1850. [...] En conjunt, per tant, sembla que les dades
històriques ens diuen que un increment bastant modest de la despesa pública a la Gran
Bretanya de mitjan el segle XIX podria haver elevat la qualitat de vida, i hauria estat al seu torn
justificada pel seu mateix rendiment. Això és consistent amb la situació actual als països en
desenvolupament, tal com afirmen els qui advoquen per un plantejament de les decisions
polítiques des de l'enfocament del desenvolupament humà.
La fàbrica capitalista va ser molt més que una opció tècnica
Per què es va acabar imposant el sistema fabril?
Durant un temps es van emprovar altres opcions (com llogar la maquinària a
treballadors independents).
Però al final els propietaris del capital van preferir la combinació de treball a jornal i
disciplina fabril, per dues raons: permetia controlar millor el treball i el producte i
facilitava la reducció de costos a través de la millora de la productivitat.
En definitiva, la fàbrica significava:
La concentració del procés productiu.
La mecanització de la producció, mitjançant la propulsió mecànica centralitzada a
partir de noves fonts d'energia inanimades.
Un nou marc de relacions laborals, basat en el treball assalariat i la disciplina laboral:
"la fàbrica es va convertir en un nou tipus de presó, i el rellotge en el seu escarceller",
ha escrit David Landes.
L’avenç de la fàbrica no es va produir sense resistències
Des de l'exterior, els artesans i petits tallers independents, que veien amenaçada la seva
supervivència, van organitzar el moviment ludista (del general "Ned Ludd", 1811-13, 1816-20),
que destruïa la maquinària fabril.
En l'interior, malgrat que els sindicats van estar prohibits i les vagues reprimides, la imposició
de la nova disciplina laboral va xocar amb els antics hàbits de treball discontinu (com celebrar
el "Sant Dilluns" començant a treballar més tard el primer dia de la setmana).
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
23
TEMA 2: INDUSTRIALITZACIÓ I CREIXEMENT ECONÒMIC
2.1 El primer cercle d’industrialització (quadre pissarra)
2.2 La transició demogràfica
Del vell al nou règim demogràfic
o El descens de la mortalitat
o Els canvis en les pautes de fecunditat
Demografia i moviments migratoris a Europa
_______________________________
La transició demogràfica
La transició demogràfica, en una primera aproximació, és el procés pel qual es va passar d’un
regim demogràfic antic, caracteritzat per l’alta mortalitat, l’alta natalitat i la baixa esperança
de vida, a un nou regim caracteritzat per la baixa mortalitat, la baixa natalitat i l’alta esperança
de vida.
Tanmateix, no fou un mecanisme de rellotgeria: la història compta:
Per què a uns països la transició demogràfica fou precoç, i a d’altres tardana?
Per què en uns casos fou ràpida, i en altres lenta?
Quins efectes té el creixement econòmic sobre la transició demogràfica?
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
24
Quines conseqüències tingué (o té en l’actualitat) la transició demogràfica per al
desenvolupament?
Les fases de la transició demogràfica
La història mostra diferents pautes de transició demogràfica
A Anglaterra la natalitat augmentà entre 1760 i 1820, s’estabilitzà entre 1830 y 1870, i
solament es va reduir de forma accelerada entre 1880 y 1920. La gran diferencia amb la
primerenca disminució de la mortalitat generà un enorme creixement demogràfic.
A França la natalitat es va reduir al mateix temps que la mortalitat. Com a resultat, durant la
fase intermèdia de la seva precoç transició demogràfica, el creixement de la població francesa
fou petit.
En el segle XVIII el creixement demogràfic suec fou similar a l’anglès, però en el segle XIX fou la
meitat.
El descens de la mortalitat (extraordinària i ordinària)
La millora de les condicions alimentàries, higièniques i sanitàries; la millora en les
infraestructures i vida material; i les innovacions mèdiques (en aquest ordre) permeteren
reduir les taxes de mortalitat ordinària.
La menor incidència de la mortalitat extraordinària (epidèmies) va obeir a factors més
complexos i discutits.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
25
El descens de la fecunditat
França va ser el primer país europeu en controlar la fecunditat matrimonial.
Després de la Revolució, les dones franceses començaren a controlar la seva fecunditat. Es
casaven més joves, però tenien molts menys fills que les seves mares o avies. Era un
comportament reproductiu completament nou a la història.
Amb la revolució, les famílies pageses franceses van obtenir drets de propietat sobre la terra. El
codi civil de Napoleó (1804) va establir el repartiment igualitari de l’herència entre fills i filles.
Anthony Wrigley senyala el
contrast entre una França
camperola i una Anglaterra
proletària: “un fort descens de
la mortalitat en un país pagès,
com França, pot generar
pressions per reduir la
fecunditat en forma
proporcional, la qual cosa pot
no tenir paral·lel en un país amb
Anglaterra, en les primeres
dècades de la Revolució
Industrial” (p. 394).
Les dones franceses van dissociar molt aviat sexualitat i reproducció. El seu comportament va
ser molt més “modern” o avançat que el de les dones angleses, tot i que la renda per càpita fos
menor.
El desenvolupament social no depèn tan sols del nivell de creixement econòmic assolit per un
país.
Transició demogràfica i moviments migratoris a Europa
La major migració de la història de la
humanitat ha sigut l’europea.
Per a molts països va significar una vàlvula
d'escapament davant la pressió de la
població sobre els recursos i el mercat del
treball.
Notis la important presència d’emigrants
anglesos i irlandesos, i la pràctica absència
de francesos.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
26
2.3 La difusió de la industrialització i la segona Revolució Tecnològica
La difusió de la industrialització
o El “climateri” britànic
o Les paradoxes de la industrialització francesa
o La industrialització alemanya
o El naixement d’una gran potència industrial: els Estats Units
La segona revolució tecnològica
o El desplegament de la segona revolució tecnològica
o Creixement econòmic durant el segle XX: una panoràmica
________________________________________
Els canvis institucionals i socials al segle XIX
Els nous estats burgesos
o Emprendrien reformes agràries per abolir els drets feudals i redistribuir la
terra
o Aboliren els drets corporatius que tenien els gremis sobre la producció
manufacturera o els monopolis comercials que gaudien algunes corporacions
mercantils
L’Estat, a través dels pressupostos, que es nodrien dels impostos sobre el comerç o el
consum, centraren les seves activitats en:
o El manteniment de la policia i l’exèrcit
o Impulsaren certes activitats econòmiques, com la construcció de ponts,
carreteres i ports, i subvencionaren la construcció del ferrocarril.
o En canvi, no destinaren gaires recursos a les polítiques educatives o de salut
En l’àmbit de la política econòmica la seva activitat es centraria en:
o La política monetària: manteniment del sistema monetari i del tipus de canvi
o Política comercial: defensa de la producció interior
o Legislació mercantil per regular les relacions comercials entre particulars i
empreses
El creixement econòmic al segle XIX
La industrialització obriria una etapa de creixement intens i continuat sense comparació en el
passat preindustrial.
Ha permès un augment extraordinari de la població i ha comportat una millora en la producció
per habitant.
Tanmateix, no ha estat regular ni ha afectat de la mateixa manera a tots els països.
El creixement va ser molt precoç i més intens a Europa i a les “Noves Europes” (EUA, Canadà,
Austràlia, Nova Zelanda) que a la resta dels països del món.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
27
Trets estructurals de les principals etapes del capitalisme
La difusió i intensificació de la primera Revolució Industrial
Les innovacions que es varen produir a Anglaterra durant la segona meitat del segle XVIII es
difondrien al conjunt del continent durant la primera meitat del segle XIX...
amb la intensificació dels processos de producció (creació de noves fàbriques) en els
sectors que havien protagonitzat els canvis.
amb la difusió a nous sectors i noves zones
i incorporant noves aplicacions que començaven a prefigurar una segona onada de
canvis tecnològics (II Revolució Industrial)
Aquesta difusió es produiria malgrat els intents britànics de monopolitzar aquestes
innovacions (patents, prohibició d’exportació de màquines, etc.).
El govern no disposava d’aparell coercitiu per impedir el contraban, la còpia o
l’emigració d’artesans.
Així, el 1824 autoritzava l’emigració dels artesans, i el 1846 autoritzaria l’exportació de
maquinària.
La industrialització del continent avançaria en onades i cercles des del nord-oest cap el sud-est.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
28
Els primers cercles de la industrialització a Europa
La difusió de les tecnologies de la I RI va ser un procés llarg i desigual. D’una banda, molts
països europeus convergiren amb el país líder, Gran Bretanya; d’altra, molts altres es
distanciaren dels països industrials (aquells que avui anomenem tercer món o
subdesenvolupats), en un procés de divergència.
El complex tecnològic del país líder s’assentava sobre una determinada dotació de recursos
naturals, preus relatius i factors de producció. La seva difusió es va fer primer a països propers,
amb sistemes institucionals i dotacions de factors i costos de transport propers al país líder:
Holanda, Bèlgica, França, Alemanya i Estats Units.
Posteriorment, aquest model s’estendria amb adaptacions a països més allunyats
institucionalment i econòmicament: est i sud d’Europa.
Els països seguidors del primer i segon cercle en desavantatge...
Però, si estaven preparats, podien aprofitar les discontinuïtats del canvi tècnic i el climateri del
lider per “atrapar-lo” (catching up)
Les respostes dependran del marc institucional, la dotació de recursos i la localització, la
dimensió i profunditat del seu mercat interior, la innovació tècnica i les polítiques públiques.
Segons Alexander Gerschenkron, com més gran és el grau d’endarreriment, major el paper que
havia de jugar l’Estat i la banca en el primer impuls dels procés d’industrialització.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
29
El climateri britànic
El lideratge britànic s’havia assentat en el un monopoli en els principals sectors de la producció
industrial: cotó, ferro, maquinària, carbó, etc. Això li conferí una enorme capacitat exportadora
(entorn del 20% mundial a 1870).
En aquella època (1830-1870), GB fou el “Taller del Món”. A partir d’aquella data, iniciaria el
seu declivi: la indústria tendia a buscar nous mercats per als seus vells productes, en comptes
d’innovar en nous productes i processos
La balança comercial era cada vegada més deficitària, per la pèrdua de competitivitat. També
perquè l’economia de GB es podia permetre importacions de luxe, en disposar d’un creixent
superàvit en la balança de serveis i capitals.
Els interessos financers de la City — lliurecanvi, una lliura forta, inversions exteriors— es van
imposar als industrials.
Es va perdre el dinamisme empresarial?
“A partir de 1873 l’economia internacional experimenta canvis que tendeixen a reduir el
predomini britànic: els països del primer cercle d’industrialització comencen a ser capaços de
construir la pròpia maquinaria i els seus productes comencen a ser competitius [...] i adopten
polítiques proteccionistes.
Els països del segon cercle inicien una industrialització forçada i protegida per uns aranzels
molt elevats. [...] GB era una economia fortament depenent dels mercats internacionals
(característica del first comer) [...] i mantenia una actitud continuista, defensiva...” (IHE, p.
157).
Fins el 1914 Anglaterra va mantenir un clar avantatge en la indústria cotonera. Des del decenni
de 1870 fou atrapada, però, en la indústria de la siderúrgia, especialment l’acer, per Alemanya
i Bèlgica, i sobre tot pels Estats Units.
El desplegament de la Revolució Tecnològica
David Landes ha definit la II RT com una combinació de nous materials, nous processos, noves
fonts i noves formes d'energia.
“El procés de desenvolupament està propulsat o condicionat per tres grans impulsos: les
innovacions de diferent tipus –tecnològiques, organitzatives i institucionals—, les formes de
mercat, que canvien al llarg del temps determinant l'evolució dels preus i els salaris, i les
variacions en la distribució de la renda, especialment la quota de beneficis.”
La ciència (universitats i departaments d’investigació de les empreses) incrementa la seva
rellevància en el procés de millora tecnològica, en detriment de les aplicacions tècniques
sorgides "des de baix" (a diferència de la primera Revolució Industrial, on els artesans-
inventors tenien la iniciativa).
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
30
A. Del ferro colat a l’acer
Locomotores, vaixells, ponts, rails, etc.... exigien cada cop més ferro i sobretot més acer... Però
els sistemes de producció d’acer eren molt costosos, i només els productes amb més valor
suportaven aquests elevats costos de producció (per exemple, les armes).
No va ser fins el 1856 quan el convertidor Bessemer, al que seguiren els convertidors Siemens-
Martin (utilització efectiva a partir de la dècada de 1870) i, finalment, el sistema Gilchrist-
Thomas (1879), van permetre produir massivament acer abaratint-ne els costos i
generalitzant-ne l’ús. En conjunt aquestes innovacions van fer descendir el cost real de l’acer
entre un 80 i un 90 per 100 entre les dècades de 1860 i de 1890.
Es van introduir innovacions també en la producció d’altres materials: alumini, ciment , vidre,
ceràmica
B. La nova indústria química i la segona revolució agrícola
Avenços en diversos camps. Sobretot:
1. Fabricació de sosa artificial pel blanquejat de les teles (sobretot mètode Solvay,1861):
abarateix el procés i elimina l’ús d’àcids (disminuint els residus contaminants).
2. Química orgànica: descobriment i descripció de la molècula de benzè i del quitrà: cap
al control dels hidrocarburs i derivats del petroli, inici de nous sectors productius:
plàstics, fotografia, fibres tèxtils i tints artificials.
3. Fertilitzants artificials (cap a una segona revolució agrícola): inici fabricació dels
superfosfats: en gran part, originats com a subproducte de la siderúrgia (mètode
Gilchrist-Thomas). La seva difusió majoritària no es produirà fins el canvi de segle i la
1a. guerra mundial
C. Noves formes, fonts i convertidors d’energia
Malgrat l’aparició de noves fonts, el s. XIX va ser el segle del carbó: milloren els seus
convertidors (motors) i la seva extracció. També millora la tecnologia de l’energia hidràulica.
Cap a 1850-60 es senten les bases per a l’aprofitament dels derivats del petroli, tot i que
només cap a finals del segle i inici s. XX el petroli començarà a substituir progressivament el
carbó.
Electricitat: Innovació amb l'impacte econòmic i social més gran. Dues grans virtuts:
a. transmissibilitat: pot ser transportada sense excessives pèrdues (conseqüències: més
llibertat en la localització de les indústries i en el disseny de les plantes).
b. flexibilitat: capacitat per convertir-se en altres formes d’energia: lluminosa, cinètica,
calorífica (conseqüència: dóna a l’energia un caràcter omnipresent: tant
domèsticament com industrialment).
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
31
L’era del petroli (barat)
El consum creixent d’un petroli barat en termes reals, i dels seus derivats, ha propulsat
l’espectacular ritme de creixement econòmic del segle XX, la supremacia dels los Estats Units, i
els processos de convergència econòmica (catching up).
Les noves formes d’empresa
El nou model d’indústria s’aixecava sobre tres conceptes: concentració, estandardització i
producció en massa.
Noves formes d’organitzar la producció: taylorisme i fordisme
Noves formes d’associar capitals: El difícil triomf de la Societat Anònima
Taylorisme: L’«organització científica del treball» de F. W. Taylor cercava “substituir l’hàbit per
la raó”, amb la subdivisió del treball humà en operacions simples, mecanitzables i
cronometrables.
Henry Ford va aplicar la cadena de muntatge a la producció massiva d’automòbils. Amb el ‘5 $
pay a day’ (1914) inventà la societat de consum.
La cadena de muntatge dóna lloc a una nova cultura del consum, l’oci, l’urbanisme i la
mobilitat.
La Primera i la Segona Revolució Tecnològica de l’era industrial: una comparació
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
32
En resum: La II RT ha suposat un canvi molt profund en la manera de produir, les relacions
laborals i familiars, i la cultura del consum.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
33
TEMA 3: L’ECONOMIA INTERNACIONAL AL SEGLE XIX (1ra GLOBALITZACIÓ)
3.1 El desenvolupament del comerç internacional i les polítiques comercials
El sorgiment del comerç internacional
o Causes de l’expansió dels intercanvis internacionals
o Les característiques dels intercanvis internacionals
Polítiques comercials
o L’avenç del liberalisme comercial
o El nou proteccionisme i la crisi finisecular
__________________________________________
Globalització
Expansió internacional dels mercats de capitals, béns i serveis, treball i informació que es
tradueix en una influència creixent dels processos financers, econòmics, ambientals, polítics,
socials i culturals d’abast mundial sobre els de caràcter regional, nacional i local.
Globalització com a procés (“globalisme” com a “estat de coses”)
Transcendeix les relacions interestatals que havien marcat l’economia internacional
des de l’antiguitat, tot implicant també a la societat civil i als organismes
internacionals.
Abraça els àmbits de la cultura (homogeneització de les formes culturals?), la política
(supremacia nordamericana?), la ideologia (liberalisme, pensament únic i fi de la
història?) o del medi ambient (canvi climàtic?).
Un indici de globalització econòmica el constitueix la convergència del preu dels
factors de producció.
La globalització és un fenomen nou en la història de la humanitat? té marxa enrere? ha reduït
la pobresa i la desigualtat al món?
Primera vs. Segona globalització superficialment similars, fonamentalment diferents?
1) La revolució del transport va marcar la primera, la revolució en la comunicació, la segona.
Per això, el “comerç d’idees” és més important a la segona que a la primera
2) Les condicions inicials han sigut molt diferents: a la primera, el món era en general pobre i
agrari; a la segona, és ja molt evident la divisió entre països rics (exportadors de manufactures)
i pobres (exportadors de matèries primeres).
3) Una política econòmica completament diferent: davant el laissez-faire del s. XIX, la societat
actual exigeix més dels gestors polítics: societat del benestar, inflació controlada, plena
ocupació i expectatives de creixement de la riquesa.
4) Un sistema internacional també diferent: davant la la Pax Britannica del XIX, l’hegemonia
dels EUA, però amb institucions globals amb certa capacitat estabilitzadora.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
34
Els orígens de la primera globalització econòmica i les característiques del comerç
internacional
L’expansió del comerç al segle XIX es produeix sobre un món desigual: les potències europees
exportaven béns industrials, capitals i població, i demandaven matèries primeres.
L’economia internacional del segle XIX es desenvolupà sobre els sistemes comercials i
colonials preexistents, sobre el quals emergirà un nou imperialisme econòmic.
Cal, però, diferenciar entre
les teories sobre el comerç internacional (p. ex. Avantatge comparatiu), que eren
anteriors als fets;
les polítiques comercials (mercantilisme, proteccionisme, lliurecanvisme), que no
s’inspiraven només en teories, també en interessos;
i l’evolució real dels fluxos internacionals de béns i factors.
Va existir una globalització econòmica abans del 1800?
Abans del 1800 existien rutes comercials que lligaven les distintes regions econòmiques del
món.
Aquests fluxos es poden rastrejar en les diferents economies mundials del passat, sistemes
comercials medievals i moderns, organitzats sota l’hegemonia d’una gran potència (Califats
àrabs, Imperi Xinés, Imperi espanyol, Holanda, Gran Bretanya, etc.).
Però, el seu abast i intensitat estava limitat pels elevats costos del transport terrestre i
marítim, els baixos nivells de renda de la majoria de les regions del món, que determinaven el
volum de les demandes d’aquelles mercaderies que podien suportar els costos del transport a
llarga distància.
Fins el 1800 l'impacte del comerç en el conjunt de les economies europees era relativament
modest; només per algunes regions amb rendes molt elevades aquest comerç era realment
important (Holanda).
Per què es van intensificar els intercanvis internacionals arran de la Revolució Industrial?
El mateix procés d’industrialització introduïa factors addicionals: més productes nous i béns
més barats.
La RI feia més complexos els processos de producció; tot i que el gruix dels intercanvis era intra-
empreses, hi havia un conjunt de béns que s’intercanviaven entre els països europeus (el
carbó, el ferro, els aliments) i amb països d’altres continents (cotó).
A partir de 1860 aquests intercanvis es va accentuar, i molt especialment amb el creixent
dèficit d’aliments i matèries primeres que provocaven els ràpids processos d’urbanització i
industrialització, així com amb la difusió de noves tecnologies que exigien nous materials
(coure, estany, plom, bauxita, petroli).
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
35
Per què es van intensificar els intercanvis internacionals arran de la Revolució Industrial?
La ràpida disminució dels costos de transport, gràcies a la construcció del ferrocarril i al
desenvolupament de la navegació a vapor. Aquests canvis, juntament amb la millora en els
mitjans de comunicació permetien comerciar amb nous béns i augmentar el volum dels
intercanvis.
El creixement i l’especialització econòmica incrementava l’ingrés real i eixamplava el conjunt
de béns d’intercanvi (cafè, té, arròs, sucre, etc.)
Finalment, les polítiques comercials, l’extensió del lliurecanvisme, afavorien l’augment de la
circulació de béns.
Entre 1820 i 1914 el comerç mundial es va caracteritzar per...
Un increment dels intercanvis (4 % anual) més ràpid que el de la producció (2,5 %). El
comerç internacional per càpita es va multiplicar per 25.
Asimetria en els intercanvis a escala mundial,
o Obeí a l’impuls dels països més desenvolupats, amb gran capacitat
exportadora de productes industrials, i la necessitat d’importar quantitats
creixents d’aliments i primeres matèries.
o La major part del comerç internacional sempre fou intra-europeu, Europa
acaparava entorn de els 62% dels intercanvis mundials, i les Noves Europes
(EUA, Canadà, Austràlia) un altre 13%.
Una polarització creixent dels fluxos d’intercanvi que accentuava una progressiva
divisió internacional del treball.
o Entorn de 1880 el 98% dels productes industrials venuts al món provenien
d’Europa d’Amèrica del nord
o Les exportacions de la resta del món, en un 97,6%, consistien en matèries
primeres
o I tanmateix, aquest 97,6% dels productes primaris exportats per la resta del
món només representaven el 38 % del les exportacions mundials.
El comerç internacional s’articulava entorn d’una gran potència:
o Gran Bretanya era el principal centre productor de manufactures, de serveis
comercials, i de finances.
Les característiques del comerç internacional al segle XIX
Amb un ¼ de la població mundial Europa controlava entorn del 70% del comerç del món; Gran
Bretanya, amb el 2% de la població mundial controlava el 20% del comerç mundial.
Europa exportava béns industrials, i la resta del món productes primaris. El comerç de
productes primaris suposava quasi les dues terceres parts del total.
En els països perifèrics, especialitzats, en l’exportació de matèries primeres, la dependència
s’agreujà al llarg del segle XIX. (2/3 del comerç d’Amèrica Llatina anava cap a Europa, el mateix
succeïa, encara en una proporció major, a Àsia y África).
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
36
En molts d’aquests països, però no en tots (EUA, Canadà, etc.), aquesta especialització va
provocar un creixement empobridor, especialment quan quedaven atrapats en un cercle viciós
de preus relatius a la baixa, per un empitjorament en les relacions reals d’intercanvi exterior.
Per adquirir les mateixes divises (productes, pagar els préstecs) havien d’incrementar la seva
producció, la qual cosa provocava noves reduccions dels preus relatius i empitjorava les
relacions d’intercanvis: endeutament exterior.
Les polítiques comercials durant el segle XIX
El mercantilisme de les potències absolutistes:
Fins el segle XVIII havien dominat teories comercials mercantilistes, fonamentades
sobre una concepció del creixement econòmic estacionari
Les possibilitats d’augmentar en comerç exterior d’un país depenien de la seva
capacitat de fer-se amb una part més important dels intercanvis existents, òbviament
en detriment d’algun altre país o imperi: guerres contra els imperis, lluites entre les
nacions emergents pel control de les rutes comercials o els mercats existents, etc.
La política comercial esdevenia sempre una política bèl·lica ...
El comerç internacional va viure un moviment de pèndul en quatre fases:
1. 1815-1847: lenta reducció de les restriccions o prohibicions comercials mercantilistes, i
lenta recuperació del comerç internacional després de les guerres napoleòniques.
2. 1848-1868: ràpid avenç cap el lliure comerç, i augment dels fluxos comercials.
3. 1868-1896: gir proteccionista i desacceleració de l’augment del comerç internacional.
4. 1897-1913: nou augment del comerç, i gran acceleració de l’exportació de capital, en
un entorn de creixent proteccionisme i nacionalisme econòmic.
El liberalisme econòmic del segle XVIII (fisiòcrates, A. Smith, D. Ricardo, etc.)
Defensava la independència de l’economia, aquesta estava sotmesa a lleis pròpies: aquestes
derivaven de l’autorregulació del mercat
L’estat no havia d’interferir en els afers econòmics: es convertia en un destorb o un obstacle al
creixement...
A. Smith (1776), D. Ricardo (1817) i, després, Stuart Mill (1848) desenvoluparen la teoria de
l’avantatge comparatiu. Segons aquests autors, si tots els països s’especialitzaven en produir
aquells béns en els quals tenien un avantatge comparatiu, tots sortirien guanyant...
Això donava per suposat, però, que els distints països tenien dotacions de factors distintes i
complementàries; així, l’especialització en aquests béns podria generar un cercle virtuós,
d’ampliació del mercat i de desenvolupament econòmic...
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
37
Tanmateix, com hem vist...
La major part del comerç fou intra-europeu, amb un predomini enorme de la Gran Bretanya,
que va disminuí a mesura que la resta de competidors industrials entraven en el mercat
mundial com a exportadors de manufactures.
Eren països que tenien una dotació i costos de factors molt semblants. Les economies
industrialitzades, que acaparaven el gruix del comerç mundial i que realitzaven entre sí la
major part dels intercanvis, tingueren un predomini absolut en quant al volum i el valor
d’aquell comerç, i també pel que fa als seus beneficis.
L’organització i característiques d’aquell comerç obeïa als interessos dels països industrialitzats
europeus, que necessitaven exportar manufactures i adquirir a fora aliments i matèries
primers.
Tal com van assenyalar molts contemporanis, i admeten avui les noves teories del comerç
internacional, l’augment dels fluxos comercials també poden obeir a l’avantatge tècnic i a les
economies d’escala aconseguides per les regions i països avantatjats. Aquests avantatges
permeten:
inundar amb mercaderies barates els mercats exteriors, desplaçant produccions
autòctones
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
38
erigir barrares d’entrada cada cop més elevades, per tal d’evitar que possibles
competidors puguin accedir als seus propis mercats.
És la teoria QWERTY del petit avantatge inicial:
Un avantatge inicial petit pot permetre concentrar en unes localitzacions determinades el
cercle virtuós entre economies d’escala, economies externes d’aglomeració —des
d’infraestructures de transport, a la capacitació de la mà d’obra o els serveis financers—, i el
desenvolupament continu de millores tècniques.
No tothom, per tant, comerciava amb les mateixes condicions, com volien suposar els teòrics
del comerç o els defensors del lliurecanvisme del segle XIX:
La falta de simetria en els intercanvis està en l’origen dels conflictes entorn de les polítiques
comercials: optar pel lliurecanvisme o pel proteccionisme foren opcions històriques socialment
i políticament interessades. Els arguments liberals en favor del proteccionisme són quasi tan
antics com la teoria de l’avantatge comparatiu en favor del lliure comerç...
A Anglaterra, rere el debat hi havia una llarga història de mercantilisme:
1699: la Llei de la Llana prohibia a las colònies angleses exportar draps, això
contribuiria a la desindustrialització d’Irlanda.
1700: es prohibia la venda de indianes de cotó a Anglaterra, i s’iniciava l’ofensiva
contra el major productor de draps de cotó: la Índia.
1721: una nova Reforma del dret mercantil (R. Walpole, 1676-1745) reduïa els
impostos sobre les importacions de matèries primeres i augmentava les primes a
l’exportació als productes elaborats amb elles; suprimí els impostos sobre les
exportacions de manufactures, i augmentà els aranzels sobre la importació de
manufactures. S’intentava així desincentivar la producció industrial de les colònies,
especialment les de Nord Amèrica.
1770: William Pitt [el vell, 1708–1778], contrari a la proliferació de fàbriques a Nova
Anglaterra, va dir que “no hauria de permetre's a les colònies fabricar ni tan sols claus
de ferradures.”
La lluita per quedar-se amb el valor afegit
Erik Reinert ha escrit recentment que «un tret fonamental de la política econòmica a l'època
de Ricardo era la prohibició d’establir indústries a les colònies. La principal conseqüència de la
seva teoria dels avantatges comparatius va ser fer moralment defensable, per primera vegada,
el colonialisme. Abans de Smith i Ricardo la majoria dels economistes entenien que el veto a la
indústria a les colònies era una decisió deliberada de sotmetre-les, i per això molts van predir
que s’acabarien rebel·lant per tal d’industrialitzarse, com van fer els Estats Units el 1776.
Durant el segle XIX tots els països actualment rics van entendre que no els interessava seguir la
teoria de l’avantatge comparatiu de Ricardo fins haver-se industrialitzat»
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
39
¿Com es van fer rics, de veritat, els països rics?
Ha-Joon Chang recordava, en un llibre recent, com es va industrialitzar Gran Bretanya, i com
ho feren els seus seguidors al segle XIX:
“La promoción de la industria naciente (aunque no sólo mediante aranceles, debo añadir de
inmediato) ha sido la clave del desarrollo de la mayor parte de las naciones, y las excepciones
han estado limitadas a pequeños países situados en la cima tecnológica mundial o muy cerca
de ella, como Holanda y Suiza por ejemplo. Impedir que los países en desarrollo adopten estas
políticas constituye una seria limitación a su capacidad de desarrollarse económicamente” (p.
45).
“Por tanto, ¿qué hay que hacer? *...+ Para empezar, se debería dar a conocer más los hechos
históricos de las experiencias del desarrollo de los países desarrollados. No se trata sólo de
saber “la historia correcta”, sino también de permitir a los países en desarrollo que hagan
elecciones bien informadas sobre las políticas e instituciones que pueden resultarles
adecuadas. Debería haber un mayor esfuerzo intelectual para entender mejor el papel de las
políticas e instituciones –especialmente de éstas últimas—en el desarrollo económico,
eliminando los mitos históricos y las teorías excesivamente abstractas que ciegan a muchos
teóricos y decisores políticos” (Retirar la escalera, 2004, p. 229).
L’avenç del liberalisme comercial
1787: primer acord de reducció d’aranzels entre Gran Bretanya i França. Les guerres
napoleòniques estroncaren aquest procés. A la dècada de 1840:
R. Cobden promou la campanya per eliminar les Corn Laws, considerades el principal
obstacle per al lliurecanvisme i el creixement industrial.
o Protegien el sector agrícola, i especialment els preus dels aliments
o Els preus alts dels aliments incrementaven els costos laborals dels treballadors
industrials, i del conjunt de la població urbana
o Aquests arguments travaren una aliança entre la burgesia industrial i els
treballadors (moviment cartista, etc.)
La resistència a eliminar els aranzels tenia a veure amb el paper que aquests tenien en
els ingressos de l’estat i a l’oposició dels terratinents a la introducció d’impostos sobre
la renda o la riquesa.
Reducció dels aranzels britànics sobre les exportacions manufactureres angleses i
introducció impost sobre la renda per compensar la davallada dels ingressos
aranzelaris (R. Peel).
Commoció per les fams Irlandeses de 1845/6; moviment en favor dels drets polítics.
Abolició de les Corn Laws (1849) i de les lleis comercials proteccionistes (1849:
Navigations Acts).
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
40
La reducció dels aranzels Anglaterra i França; El tractat Cobden – Chevalier (1860) i la
clàusula de nació més afavorida
GB abolia els aranzels sobre els productes manufacturats francesos i reduïa els drets sobre les
importacions de vins i brandis d’aquell país; França, al seu torn, reduïa els drets sobre la
importació de carbó, acer i maquinària britànica.
La incorporació de la clàusula de nació més afavorida significava que si una de les parts
negociava amb un tercer país una reducció dels aranzels, l’altra part del tractat es beneficiava
automàticament de qualsevol aranzel més baix concedit al tercer país.
Aquests acords es generalitzaren entre els països europeus al llarg de l’etapa 1860 i 1880
(excepte EUA, que reforçaria el seu proteccionisme), de tal manera que el lliurecanvisme
s’obria pas a través dels acords bilaterals.
La “crisi finisecular” (1868 – 1896) i el gir proteccionista
La confluència de certs factors donà lloc a una petita “gran depressió” durant l’últim quart del
segle XIX:
Desacceleració del comerç internacional:
o Maduresa de moltes indústries nacionals; saturació de les xarxes ferroviàries;
dificultats en l’explotació dels productes primaris per l’empitjorament dels
temes d’intercanvi.
Sobreproducció agrària, ferroviària i industrial; i la fallida financera de 1873.
Formació d’un mercat mundial de productes agrícoles, dominat per a les Noves
Europes.
Amb nivells i ritmes diferents, quasi tots els països, augmentaren els seus aranzels entre el
1873 i el 1914. Els resultats també foren diversos, i no sempre bons.
Només uns quants països, com Gran Bretanya, Holanda o Dinamarca, mantingueren polítiques
lliurecanvistes.
La ‘crisi finisecular’ va propiciar la fi de l’optimisme lliurecanvista, i va donar pas a un creixent
nacionalisme econòmic, basat en un ‘proteccionisme no selectiu’, acompanyat de l’augment
de la inversió exterior i la formació de càrtels internacionals.
1896 – 1913: Globalització i proteccionisme
La ‘crisi finisecular’ va propiciar la fi de l’optimisme lliurecanvista, i va donar pas a un creixent
nacionalisme econòmic, basat en un ‘proteccionisme no selectiu’, acompanyat de l’augment
de la inversió exterior i la formació de càrtels internacionals.
Entre 1896 i 1913 es van mantenir les polítiques aranzelàries proteccionistes i les pràctiques
discriminatòries, que no evitaven, tanmateix, la recuperació i l’augment del comerç
internacional.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
41
Recuperació del poder de compra en els mercats interiors i del creixement del comerç
exterior amb la sortida de la crisi agrària (via proteccionisme i/o canvi tècnic).
Arrencada i difusió de la “segona Revolució Industrial”
Millora en les comunicacions
Consolidació del patró-or
Expansió colonial (repartiment d’Àfrica).
Creixement de les inversions directes de capital a l’exterior que permetria ‘saltar’ les
barreres aranzelàries.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
42
3.2 Els moviments internacionals de capital i treball
L’expansió de la inversió exterior
Els principals corrents migratoris
3.3 Els “malestars” de la primera globalització
El colonialisme i els orígens del “tercer món”
Desigualtat i conflicte social
______________________________________________
El moviment internacional de capitals
El desenvolupament desigual de la industrialització implicava que:
a. en els països més rics l’augment de la renda generava una capacitat d’estalvi superior
a les oportunitats d’inversió interior rendibles
b. en els països seguidors, i exportadors de matèries primeres, s’obrien oportunitats
d’inversió rendibles que superaven la capacitat d’estalvi interior.
Aquests factors posaren en marxa un extraordinari moviment de capital, que fins a la I GM fou
liderat per Gran Bretanya (43% el 1914) i França (20%).
L’era de les migracions massives
Del 1821 al 1915 el capital i el treball es van traslladar allà on la terra era abundant i barata
(l’oest dels EUA, p. ex.)
No hi ha hagut encara una altra diàspora humana comparable: 44 milions d’emigrants
europeus (més 11 no europeus) entre el 1821 i el 1915
La mobilitat internacional del treball durant la primera globalització és una gran diferència amb
l’actual. Ara el treball roman immòbil per les restriccions frontereres a l’immigració; només el
capital es trasllada cap a on troba treball i recursos naturals barats.
Per què emigrava la gent?
Factors de expulsió:
Acceleració del creixement demogràfic durant la transició demogràfica.
Empobriment (‘fam irlandesa’ després de la crisi de la patata,1845-46, crisis agrària i
industrial durant la ‘gran depressió’ de 1873-96).
Tanmateix, no son els més pobres els qui van emigrar: per emigrar calien mitjans
(diners pel passatge, informació sobre la destinació on anar i com arribar-hi).
Paper de les diàspores o xarxes migratòries entre el país d’origen i el d’arribada
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
43
Factors d’atracció:
Terra barata i salaris elevats a les Noves Europes.
Absència de restriccions: no calien passaports ni “papers” per a entrar a un nou país.
Les companyies navilieres estaven interessades en obtenir retorns (passatgers) per el
viatge de retorn de les exportacions de blat dels EUA i Canadà a Europa.
L’emigració va suposar costos i beneficis
En els països d’origen:
Es va reduir la pressió demogràfica i la demanda de treball, afavorint aixíuna millora en
els nivells de vida.
Aportava remeses d’estalvis en divises
Facilitava canals per a la comercialització dels seus productes a nous mercats.
Encara que en els països d’origen es perdien persones capacitades i emprenedores...
En els d’arribada...
Permetia l’expansió de les ‘Noves Europes’ (com a mínim fins que s’esgotava l’efecte
frontera”...)
La globalització liberal augmentà la desigualtat a les dues ribes de l’Atlàntic:
A les Noves Europes l’emigració des de la vella Europa augmentava les oportunitats
(expansió de la frontera) i també les desigualtats (per l’augment de l’oferta i la
segmentació del treball).
L’obertura a l’exterior augmentava les oportunitats (mitjançant l’expansió dels sectors
d’elevada productivitat relativa) i també les desigualtats (amb el tancament
d’empreses i sectors de menor productivitat relativa).
Els orígens del “Tercer Món”
L’expansió colonial començà el segle XVI, però en el XIX l’impacte d’Europa sobre la resta del
món assolí la seva major intensitat. Moltes regions dotades de recursos naturals foren
incorporades a la divisió internacional del treball, centrada en els països industrialitzats que
demandaven matèries primeres o aliments, i cercaven mercats per col·locar els seus productes
industrials.
A partir de 1880 s’inicia una nova cursa pel domini territorial (La Era del Imperialismo, 1875-
1914, E. J. Hobsbawm), que portà el domini colonial al seu màxim històric.
A la Conferència de Berlín de 1885 els imperialistes acordaren que totes les colònies de la
costa africana podien expandir-se fins a topar amb les fronteres territorials de les altres
colònies.
A més, altres països formalment independents es veieren sotmesos a una tutela informal
(incloent cops d’estat o invasions per mantenir governs favorables, com els EUA a l’Amèrica
Llatina).
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
44
Quins factors hi havia rere l’imperialisme?
Factors ideològics i polítics: desviar a l’exterior el malestar social.
Factors estratègics: ocupació preventiva (abans que ho facin altres)
Factors militars: cursa d’armament.
Factors econòmics: 1) cerca d’or i minerals i matèries primeres; 2) mercats per situar
els excedents; 3) territoris per a colonitzar i poblar; 4) grups de pressió interessats en
negocis particulars.
Al final, en molts casos, els costos superaren als beneficis...
Formes de colonització: l’Índia com exemple
El 1602 la Est Indian Company va obtenir la concessió de l’explotació de l’Índia colonitzada pels
britànics, fins que les revoltes obligaren el 1857 a què se’n fes càrrec directament l’Estat
anglès.
L’Índia era el primer productor mundial de teixit de cotó. El 1813 ja va comprar 0,8 milions de
peces de teixit bast de cotó, però encara exportava a la GB 1,2 milions de peces de gran
qualitat (indianes) que valien el doble.
El 1835 les exportacions índies s’havien reduït a ¼, i les importacions de GB s’havien
multiplicat per 6, després d’una sèrie de mesures deliberades de la Est Indian Company per a
provocar la seva ruïna.
Sota administració britànica es construïren ferrocarrils i s’obrí el canal de Suez (1869), que
augmentà la integració de l’Índia a l’economia global. Això va estimular l’agricultura
d’exportació, però reduí la producció d’aliments bàsics per al consum intern mentre creixia la
càrrega fiscal.
Per això Mahtama Gandhi (1869-1948) va començar la lluita per la Independència abandonant
la vestimenta de gentlemen que duia des dels temps que va estudiar per advocat a Oxford, i va
vestir la roba tradicional dels pobres de la Índia que –com a acte de protesta— es feia ell
mateix a mà.
Els orígens del tercer món
Els països perifèrics es veieren afectats per la mobilització dels recursos demandats pels països
industrialitzats i es convertiren en enclaus exportadors que no induïen un procés integral de
desenvolupament...
DESAVANTATGES:
Tendències a la desconnexió entre els sectors exportadors i la resta de l’economia
tradicional, excepte per subministrar matèries primeres i mà d’obra barata.
Infraestructures pensades per exportar, no per integrar les economies nacionals.
AVANTATGES:
?
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
45
El domini colonial o les dependències informals exteriors, juntament amb les desigualtats i la
corrupció interiors, dificultaren les respostes eficaces dels poders públics i les comunitats
locals.
El malestar en la primera globalització
Les desigualtats provocades per la globalització generaren greus conflictes socials, i les
solucions trigaren a arribar...
L’estat “mínim” liberal no intervingué per pal·liar la situació dels pobres, sinó que empitjorà la
seva sort ...
D’una banda, amb la destrucció de les xarxes públiques tradicionals d’assistència als pobres:
als EUA (1824) i a GB (1834, Poor Laws, workhouses), supressió de les pensions per als pobres,
dels asils per als orfes i desvalguts, etc.
Als EUA, a partir de 1880, l’estancament dels salaris va propiciar l’aplicació de polítiques de
limitació de la immigració que foren particularment discriminatòries envers les poblacions
asiàtiques i africanes.
D’altra banda, l’augment de la desigualtat provocà conflictes socials, revoltes i moviments
antiliberals arreu del món, un primer moviment informal i també organitzat contra algunes de
les conseqüències de la primera globalització.
Alguns moviments eren xenòfobs, racistes, imperialistes, o simplement caòtics i violents (com
les bandes urbanes). Altres eren portadors de drets democràtics i socials
- 1864 fundació a Londres de l’Associació Internacional de Treballadors (la
Internacional). 1872: disputes entre proudhonistes, anarquistes i marxistes, portarà a
la seva dissolució el 1876
- 1880: es crea a Chicago la Federation of Organized Trade and Labour Union.
- 1886: el President Andrew Johnson promulga la jornada de 8 hores, encara que no
entraria en vigor per pressions de la patronal. La federació convocà una Vaga General
l’1 de Maig de l886. Greus disturbis provocats pels exercits privats contractats pels
patrons . 3 de maig: obrers morts com a conseqüència de les càrregues policials.
Esclata una bomba a Haymarket i s’acusa a quatre obrers anarquistes sense proves.
L’11/11/1887: Spies, Parsons, Engel i Fischer foren penjats a la forca.
- 1890: fundació de la Segona Internacional obrera, que convoca la jornada del Primer
de Maig com a reivindicació mundial de la jornada de 8 hores i en memòria dels “els
màrtirs de Chicago”.
El lent camí cap al sufragi universal
El resultats de les lluites i les polítiques reformistes per obtenir més democràcia i més benestar
trigaren a arribar: França fou el primer país que instituí el sufragi universal masculí el 1848, un
any després s’establí a Alemanya i Dinamarca, i el 1879 a Suïssa. La resta dels països haurien
d’esperar al segle XX. El sufragi solament seria “universal” quan el conquistaren les dones
(1907-71), i a EUA quan l’aconseguí la població negra (1965).
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
46
La primera globalització va tendir a autodestruir-se per les desigualtats que generava...
«La reacció política es va desenvolupar com a resposta als efectes reals o percebuts de la
globalització sobre la distribució. [...] Lluny d’haver estat destruïda per esdeveniments polítics
exògens i imprevistos, la globalització, al menys en part, es va destruir a ella mateixa.
Els aranzels europeus a les importacions agrícoles s’adoptaren com a resposta directa a la
caiguda de les rendes agràries associades amb la globalització, mentre al Nou Món els controls
sobre la immigració s'erigiren per combatre la creixent desigualtat que la migració en massa
havia incrementat, o es creia que ho havia fet. Els fets suggereixen que a menys que els polítics
es preocupin pels qui guanyen i els qui perden, poden veure’s obligats per l’electorat a aturar
els esforços per estrènyer els vincles amb l’economia global, o fins i tot a desmantellar-los».
Cap a la fi de la primera globalització...
La primera globalització liberal va augmentar les oportunitats econòmiques i va estimular el
creixement...
També va augmentar les desigualtats socials a escala regional i internacional, i va propiciar
conflictes pel control de recursos o mercats exteriors. Això va acumular un gran potencial de
conflicte.
L’Estat liberal va destruir les xarxes d’assistència als pobres de l’Antic Règim i no les va
substituir per unes altres. Considerava que les desigualtats, la pobresa o el desenvolupament
humà no era cosa seva. Amb garantir l’estabilitat de preus i divises, i mantenir l’ordre públic, ja
n’hi havia prou...
Tanmateix, tots els Estats liberals s’implicaren activament en l’Imperialisme, la cursa
d’armaments i la construcció d’aliances militars. Això va afavorir que els conflictes de la
globalització liberal derivessin cap a l’enfrontament armat. La guerra podria ser una forma de
desviar cap a l’exterior el malestar social de l’interior d’un país...
Els moviments obrers i feministes protestaren contra aquell ordre liberal, i aconseguiren fer
avançar el procés de democratització...., però la democratització assolida fou encara massa
dèbil per evitar que el «malestar de la primera globalització liberal» acabés en una immensa,
terrible i inútil carnisseria humana.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
47
TEMA 4: LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA INESTABILITAT DELS ANYS VINT (1900-1929) 4.1 Les conseqüències econòmiques de la Primera Guerra Mundial
Introducció: una panoràmica sobre el segle XX
Els orígens de la I Guerra Mundial i l'economia de guerra 4.2 La inestabilitat econòmica de la dècada de 1920
Els problemes de la reconstrucció: deutes i reparacions de guerra
Els desordres monetaris de la postguerra
La hiperinflació alemanya
Les polítiques d’ajustament de les potències occidentals
___________________________________________
Vuit grans contrastos del segle XX (1914-1991) 1. Desplegament massiu de la II Revolució Tecnològica.
2. La major crisi (Gran Depressió, 1929-39), i la major acceleració del creixement econòmic
(Època Daurada, 1950-73) en els països desenvolupats.
3. Augment de les desigualtats de renda entre el Nord i el Sud.
4. Les dues Guerres Mundials més mortíferes de la història, i una acumulació d'armes de
destrucció massiva capaces de destruir la civilització humana.
5. Triomf de la revolució russa i divisió del món en tres blocs (fins a la dissolució de l’URSS en
1991).
6. Culminació de la transició demogràfica en el Nord (1r i 2n móns), i el seu retard en el Sud
(fins a l'última dècada del segle XX).
7. Un salt endavant en desenvolupament humà (IDH) de l'època contemporània (en el Nord, i
alguns països del Sud).
8. Incubació de la major crisi ambiental global de la historia
L’era del petroli (barat) El consum creixent d’un petroli barat en termes reals, i dels seus derivats, ha propulsat
l’espectacular ritme de creixement econòmic del segle XX, la supremacia dels los Estats Units, i
els processos de convergència econòmica (catching up).
Existeix un paral·lelisme entre la convergència econòmica d’Àustria amb Gran Bretanya en
termes de PIB/hab. i el consum d’energia primària (Gj/hab.)
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
48
El creixement econòmic durant el segle XX Els augments del PIB i de la productivitat han estat espectaculars i molt desiguals entre
períodes (majors en 1950-73) i entre països (catching-up)
El segle XX ha suposat un salt endavant en els índex de desenvolupament humà en el qual ha
tingut un paper important l’augment de les polítiques socials públiques després de 1950.
Per últim, el segle XX ha estat el més violent de la història humana Va començar de fet el 1914, amb la Primera Guerra mundial... ...i va acabar en 1989-91 amb la
caiguda del mur de Berlín i la dissolució de l'URSS (un Estat sorgit de la evolució russa, que es
va produir enmig d'aquella mateixa guerra). L'escala de les massacres del nazisme,
l’estalinisme i els bombardejos massius de la IIGM (incloent Hiroshima i Nagasaki) no tenen
parangó posible.
Els orígens de la I Guerra Mundial i l'economia de guerra La rivalitat de les grans potències i l’escalada armamentística
Greus tensions pel repartiment colonial en un context proteccionista.
El polvorí dels Balcans.
Un marc ideològic radicalment liberal.
L’esclat de la guerra significà el triomf del nacionalisme davant la solidaritat de classe. Aspectes de l'economia de guerra
La IGM fou la major mobilització de recursos físics i humans (60 milions d’homes) de la història.
El desviament de la mà d’obra va ser cobert amb treball femení.
Augmentà la dependència envers les importacions.
Augmentà la intervenció de l’Estat en l’economia.
Va quedar en evidència el pes de l’economia com a factor clau per al resultat de la guerra.
En molts aspectes mai més es tornarà al punt de partida: - Creixement del malestar social i de les reivindicació de governs més democràtics i
de major justícia social. - El triomf de la revolució russa i la seva influència a Occident.
La guerra es va traduir en pèrdues humanes,
Les guerres de 1789 a 1815 havien provocat uns 850.000 morts. Entre 1815 a 1914 uns altres 400.000, i la guerra civil americana 620.000.
El 1919 la població europea era més o menys la mateixa que el 1913, contra un creixement esperat de 24 milions, equivalents al 7% de tota la població.
destrucció material,
Algunes estimacions situen el cost econòmic en 338.000 milions de $ (unes 510.000 TM d'or). El temps necessari per recuperar la riquesa perduda van ser uns vuit o nou anys de creixement.
malestar social
La guerra la van lliurar massivament obrers i camperols, a qui es van fer grans promeses per tal de mantenir la moral de les tropes.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
49
Les polítiques de nou liberals aplicades en la postguerra van significar una desocupació massiva.
L'inesperat triomf bolxevic a Rússia va animar les protestes obreres.
El resultat va ser una demanda creixent de governs més democràtics i societats menys desiguals.
i l'ensorrament no previst de l'ordre econòmic liberal
El patró or va ser suspès, la convertibilitat dràsticament restringida, i als mercats de divises les cotitzacions van evolucionar sense l'ancoratge de la paritat i el matalàs dels moviments internacionals de capital.
El paper de l'Estat en l'economia va augmentar sobtadament: - La despesa militar va arribar al 38% del PIB en GB i al 53% a Alemanya, obligant a
l'abandonament del pressupost equilibrat (l'ortodòxia del "dèficit zero"). - La pressió fiscal va augmentar per finançar una part de l'esforç bèl·lic - Dèficit públic, planificació econòmica, racionament, negociació sindical...
La primera postguerra mundial: cap a la recomposició d’Europa
Pèrdua territorial alemanya.
Esmicolament de l’imperi 1914 1918 austrohongarès.
La desarticulació de mercats interiors.
Nous estats = noves barreres duaneres en un context de creixent proteccionisme.
El “triangle de deutes” durant la I Postguerra Mundial
Els vencedors van imposar a Alemanya una reparació de guerra de 33.000 x 106 $, una
quantitat lleugerament superior als 26.500 x 106 $ que ascendia el deute que els aliats havien
contret entre ells per finançar l'esforç bèl·lic.
En Les conseqüències econòmiques de la pau (1919), J. M. Keynes va estimar en uns 10.000 x
106 $ la
quantitat màxima que podria arribar a pagar Alemanya si no se la volia asfixiar
econòmicament.
França i Bèlgica insistien a cobrar les reparacions per tal de cobrir els deutes amb GB i EUA. El
1923 aquells dos països van envair el Ruhr, però van fracassar davant la “resistència passiva”
de la població (finançada pel govern alemany).
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
50
El 1924 els EUA van acceptar col·laborar
en la reconstrucció alemanya a través del
Pla Dawes, que reduïa a la meitat el
pagament anual de reparacions, oferia
finançament, i sostenia la recuperació de
la confiança en el nou marc superant la
hiperinflació. El 1929 el Pla Young va
rebaixar una altra vegada la relació entre
interessos i principal, tractant d'evitar
inútilment el final d'aquests pagaments.
Les seqüeles de la guerra: la inestabilitat monetària La inflació es va disparar
El deute públic i la massa monetària van augmentar de manera inflacionària.
De 1914 a 1920 els preus es van triplicar a França o Suècia; es van duplicar a GB, Alemanya i els EUA; es van quadruplicar a Itàlia.
La inflació es va traslladar a la postguerra a causa de l’ajornament del poder de compra i els desajustaments d’oferta provocats per la guerra.
Però sota les tendències inflacionàries existia certa propensió estructural a la deflació
La recuperació de l’economia europea, els augments de les exportacions de productes
primaris i els “brots” d’industrialització per substitució d’importacions dels països
neutrals o perifèrics tendiran a produir un excés de capacitat, sobreproducció i
caigudes de preus.
L'excés de capacitat es veurà reforçat per l’acceleració del procés de difusió de la II
Revolució Tecnològica en substituir-se velles màquines i instal·lacions destruïdes per la
guerra que encara no havien esgotat la seva vida útil.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
51
Ajustament deflacionari o hiperinflació: un dilema de la política econòmica de la postguerra
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
52
Inflacions i hiperinflacions: el cas d'Alemanya
Després de l'IGM el marc va sofrir una devaluació catastròfica. La hiperinflació va destruir els
diners alemanys: el 1923 la paritat en or del vell (4,2 bilions) marc equivalia a un bilió (1012) de
marcs en paper moneda.
La hiperinflació i els seus efectes
Les causes de la hiperinflació
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
53
El retorn al patró or En la Conferència de Gènova de 1922 es van negociar les condicions per restaurar el patró or.
Els pagaments i deutes de l'IGM van generar desplaçaments internacionals de reserves d'or.
GB les va reduir, i els EUA les van augmentar. Això va desequilibrar encara més la distribució
mundial de l'or, augmentant la vulnerabilitat de qualsevol reconstrucció del patró or.
A més, els preus havien augmentat enormement.
Per això es va adoptar l'anomenat Gold Exchange Standard (patró divises-or, o canvis-or):
s'admetia que per garantir la convertibilitat a una paritat fixa els bancs centrals podien servir-
se d'altres divises "fortes" convertibles, a més de l'or (la qual cosa el va convertir en un sistema
molt vulnerable a les crisis de confiança).
Restablir el sistema de paritats fixes mitjançant la convertibilitat garantida pels bancs centrals
plantejava un altre dilema de política econòmica: quina paritat triar, la d’abans de la IGM, o la
cotització del mercat de divises de 1922?
Si una moneda s'havia depreciat als mercats de divises durant els anys en els que havia
regit un règim de canvis flotants, i es tornava a la paritat anterior a la guerra, de fet se
l'estava revaluant.
Per contra, qualsevol país podia tornar al patró or amb una devaluació suau i
controlada si elegia una paritat lleugerament inferior a la cotització de mercat de la
seva divisa.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
54
TEMA 5: LA "GRAN DEPRESSIÓ“ DELS ANYS 30 5.1 Els orígens de la crisi: els EUA
El “boom” econòmic dels anys vint als EUA: causes I problemes - L’oferta crea la seva pròpia demanda? - Els problemes en el sector agrari - Producció industrial, salaris i beneficis
Bombolla especulativa, crac borsari i economia real als EUA - L’evolució de la borsa, la política monetària i el crac del 1929 - Les repercussions del crac sobre l’economia real
_________________________________________
La crisi dels anys trenta va consistir en:
La Gran Depressió als EUA
LLEGIR PÀGINA
4 SESSIÓ 10.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
55
Els problemes en el sector agrari
El sector agrari fou el primer a experimentar greus dificultats durant el boom dels anys vint
(1922-29).
La forta demanda de productes durant la I Guerra Mundial i l’increment de la demanda
exterior van portar a l’augment de la inversió i expansió de la superfície cultivada, finançant-ho
a través del crèdit. Després de la guerra es va produir una nova disminució dels preus per la
forta competència exterior i l’estancament de la demanda interna. Això va comportar la fallida
de moltes explotacions i l’emigració dels camperols. La crisi econòmica per a moltes famílies
pageses de les planes centrals s’agreujaria amb la crisi ecològica del “Dust Bowl”, provocada
per la intensa explotació dels sòls i les sequeres dels anys 1930.
Producció industrial, salaris i beneficis
Després de la Guerra van coincidir tres fets importants:
la reaparició d’una demanda continguda com a conseqüència de la primera guerra
mundial
l’aparició de nous productes, especialment béns de consum duradors
aparició de noves modalitats de crèdit: el crèdit al consum
El desplegament de les tecnologies de la IIRT durant la guerra es va estendre a tots els sectors,
amb el resultat d’un fort augment de la productivitat i de la producció.
En el context de configuració d’una nova societat de consum:
expansió de l’habitatge unifamiliar, noves possibilitats de mobilitat amb l’extensió de
l’automoció (vehicle familiar): impuls per a les indústries bàsiques de l’acer,
metal·lúrgia, construcció, etc.
noves demandes de béns de consum durables (ràdios, electrodomèstics, etc.) impuls a
les indústries intermèdies, electricitat, etc.
Els béns de consum durador tenen un “cicle de vida del producte”
• Si a la saturació relativa d’un producte el succeeix l’alça d’un altre, la demanda global no es
contrau.
• Però, a finals dels anys vint semblava haver-se sincronitzat una certa tendència a la baixa en
el cicle de tots els productes, durant la primera generació de béns durables de consum massiu
de la història.
• De tot el deute personal dels EUA a 1933 (6.500 milions de $), un 22% era pels automòbils ja
adquirits (1.400 milions de $)!
• La compra de cotxes estava lligada a les primeres residències en forma de ciutat jardí i a la
copra de segones residències. A 1933 la meitat de totes les hipoteques estaven endarrerides
en els pagaments…
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
56
Producció industrial, salaris i beneficis
La dècada dels vint es va caracteritzar per un fort increment dels beneficis i dels dividends
davant el moderat augment dels salaris.
L’augment de la productivitat (un 50 %) no es traduïa en un augment dels salaris (només un 7
%), a causa de la substitució de treball per maquinària, de la repressió sindical efectuada pels
patrons i de la manca de regulació estatal dels convenis laborals.
Els beneficis, en canvi, augmentaren un 42%...
• Els beneficis van créixer especialment a les grans empreses que produïen béns de
consum durador, com els automòbils. El creixent poder oligopolista els permetia no
reduir els preus de venda en la mateixa proporció que els seus grans augments de
productivitat.
• També els subministraments d’electricitat, aigua o gas adquiriren un elevat grau de
concentració monopolista, i les seves tarifes públicament regulades es mantingueren
estables malgrat la reducció dels preus del petroli i altres costos.
• Un 10% de les famílies concentrava el 86% de la capacitat d’estalvi.
• Si la part estalviada dels beneficis s’hagués invertit en augmentar la capacitat de
producció i en crear més llocs de treball, això potser hauria afavorit ulteriors millores
salarials (i la capacitat de compra de les famílies).
• Però, qui invertiria en ampliar la capacitat de producció industrial si els productes de
consum cada vegada tenien menys sortida dels magatzems, botigues o
concessionaris?
• Si no sortia a compte invertir en noves fàbriques, o l’ampliació de les existents, on
fer-ho? Una part de la resposta la va oferir l’especulació immobiliària i amb valors
mobiliaris en borsa .
• El 1925 el boom de la construcció de segones residències a Florida va provocar una
bombolla especulativa immobiliària que finalment va esclatar.
• El 1927 el sector de l’automòbil, i el de béns duradors de consum massiu en general,
començaren a experimentar dificultats. En lloc de reflectir la bona marxa de
l’economia, a partir de 1927 el boom de la borsa de NY esdevingué un substitut de la
manca d’alternatives d’inversió rendibles.
LLEGIR PÀGINA 10 SESSIÓ 10
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
57
El boom borsari
Cada vegada es venien i compraven més accions a la borsa al marge de la rendibilitat real de
les empreses el capital de la qual era objecte de transacció.
L’objectiu no eren els dividends que cada any es podien obtenir d’aquelles participacions en el
capital accionarial de l’empresa («retallar el cupó»).El guany esperat era únicament la
plusvàlua que s'obtindria en vendre l’acció de nou a una cotització superior a la comprada.
El preu de l’acció seguiria pujant mentre hi hagués compradors disposats a comparar-la,
mentre creguessin que seguiria pujant...
Els agents de borsa (brokers) acceptaven ordres de compra dels seus clientes amb gran part
del pagament diferit, que arribava fins el 90%, cobrint-lo amb un préstec bancari que tenia per
garantia el valor de la pròpia acció comprada.
Les empreses també desviaven excedents de tresoreria cap a la borsa.
La bombolla especulativa a la borsa de Nova York
Del boom borsari al crac d’octubre del 29
La FED i el govern de Hoover van romandre en un estat de paràlisi, contemplant impotents
com el boom de la borsa arribava al seu paroxisme l’estiu de 1929.
El 9 d’agost de nou intentaren frenar-la apujant el descompte interbancari del 5 al 6%. Però la
borsa encara va assolir el seu índex màxim el 13 de setembre.
El 3 d’octubre la borsa va començar a caure, i el pànic es va estendre.
Amb la baixada de cotitzacions el valor dels títols ja no cobria els crèdits concedits pels bancs
als brokers o als seus clients.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
58
Quan reclamaven el deute, els clients donaven als brokers l’ordre de vendre.
Com que tothom feina el mateix, la borsa es va enfonsar en un crac. El «dimarts negre» del 29
d’octubre s’oferiren a la venda 29 milions de títols.
La borsa va seguir caient fins el 1932. Fins el 1954 no va recuperar el nivell anterior al crac.
És convenient utilitzar gràfics d’escala semi logarítmica per visualitzar l’evolució de variables
temporals que han experimentat creixements molt importants.
Del crac de la borsa a la fallida bancària
Els efectes del crac es van estendre molt més enllà del cercle d’inversors en borsa, arrossegant
tota l’economia americana a la depressió del 1929 al 1933, per tres raons:
1. la situació econòmica recessiva que ja patia el país;
2. les nefastes mesures de política econòmica aplicades por la FED i el govern de Hoover
(o potser la manca de mesures)...
3. ...i la connexió del crac amb una gran fallida bancària en cadena.
Molts bancs acumularen passius incobrables dels seus clients arruïnats.
• El pànic bancari i la crisi d’expectatives van desfermar una cursa per la liquiditat: tothom
volia conservar la seva riquesa en la forma més segura i disponible (és a dir com a diner
«líquid»).
• Davant els dubtes sobre la solvencia dels bancs, molts estalviadors es precipitaren a
retirar els seus dipòsits, provocant les primeres fallides de bancs.
• La gran crisi bancària, però, va tenir lloc entre desembre de 1930 i juny de 1931
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
59
La deflació va propagar la Depressió
En conjunt, la massa monetària en circulació es va contraure un 33% entre 1929 i
1933.
La deflació va propagar el cercle viciós de la depressió.
- La deflació provoca dos efectes contraris: augmenta el valor real del diner líquid,
però també el pes real dels deutes contrets (les hipoteques, per exemple).
- En una situació d’expectatives depressives, això accentua la preferència per la
liquiditat i la tendència a esperar temps millors per gastar el diner.
- Si els inversors no inverteixen ni els consumidors compren l’economia es paralitza:
això és una depressió, i es manifesta en una caiguda de preus (deflació).
Recessió i desocupació durant la Gran Depressió
L’atur va augmentar del 3 al 25% de la població activa de 1929 a 1933.
La inversió privada (com a % de la renda) es va desplomar de 1929 a 1932.
La producció industrial va disminuir un 40,8 % entre 1929 i 1932; el PIB, un 28%.
Uns 5.000 bancs i prop de 100.000 empreses van tancar les portes.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
60
5.2 La difusió de la crisi
El col·lapse del comerç internacional
- L’oferta crea la seva pròpia demanda?
- Els problemes en el sector agrari
- Producció industrial, salaris i beneficis
Les finances internacionals
- La conseqüència de la reducció del crèdit
- El llast de les polítiques recessives
____________________________________________
Els “alegres anys vint”: recuperació i creixement desequilibrat
La represa del creixement va estar propulsada per la difusió del “paquet tecnològic” de la segona
revolució industrial (nous béns de consum duradors fabricats mitjançant cadenes de muntatge, nous
materials, noves formes i fonts d'energia, etc.).
La distribució internacional de la capacitat de producció instal·lada havia canviat en poc temps: als
països bel·ligerants es van destruir moltes fàbriques i infraestructures. Això va generar la substitució
d'importacions als països neutrals. Ambdues coses van accelerar el declivi britànic i europeu en benefici
dels EUA (i Japó de forma incipient).
La difusió de la Gran Depressió: dels Estats Units a l’economia internacional
El 1929 l’economia dels EUA suposava el 45% de la producció industrial, i un 12,5% de les importacions
mundials.
La depressió es va contagiar des de la primera potència industrial a la resta del món a través dels fluxos
comercials i financers de la economia internacional, a través de quatre mecanismes:
1. caiguda de les exportacions
2. empitjorament dels termes d’intercanvi per als productes primaris
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
61
3. desarticulació del mercat internacional de capitals
4. deflació mundial que augmentava el pes dels deutes.
Després de sofrir els efectes del proteccionisme aranzelari abans i després de la 1GM, amb la GD
l’economia internacional construïda per la primera globalització liberal del segle XIX es va esfondrar.
Les dificultats del sector primari
Una bona part de les noves possibilitats tecnològiques eren al sector primari (difusió del
tractor i segadores/ trilladores, nous fertilitzants químics o minerals, primers plaguicides
sintètics, cria intensiva de bestiar plenament estabulat o 'nous' cultius, com la remolatxa
sucrera i productes horto fructícoles, connectats a una comercialització a majors distàncies
gràcies a la refrigeració i els nous mitjans de transport).
El sector agrari fou el primer en experimentar una deflació estructural i un endeutament
creixent, que l'arrossegava cap a la fallida.
Als països exportadors de productes primaris es va generar la primera gran crisi del deute
extern.
El col·lapse del comerç internacional
El 1930 els EUA imposaren l’aranzel
Smoot-Hawley, i molts altres països
seguiren l’exemple.
L’enfonsament de les balances
comercials dels paísos exportadors
de productes primaris va reduir la
seva capacitat de compra.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
62
La tendència estructural a l’excés de capacitat i deflació. El sector agrari
El col·lapse del mercat internacional de capitals
Els països creditors, especialment els EUA, van reduir molt els seus préstecs a partir de 1928. Sovint les
sortides netes de capitals es convertiren en entrades que alimentaren la bombolla especulativa a la
borsa…
Molts països van deixar de rebre capitals exteriors i, en molts casos, patiren sortides de capital. Davant
la sortida de $ i el deteriorament de la balança de pagaments, els Bancs Centrals, obligats per les regles
del patró or a defensar la paritat, adoptaren dures polítiques d’ajustament.
Alemanya va ser el país europeu més afectat, ja que havia basat la seva recuperació de la segona meitat
dels anys vint en els préstecs nord-americans.
La reducció del crèdit i la despesa, propagaren la GD augmentant l’atur i la caiguda de la inversió. No va
haver-hi cap capacitat de coordinació internacional: Cada país va tractar de «salvar» la seva economia
interna desconnectant-la de les demés.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
63
Keynesians o monetaristes:
La deflació, va crear la depressió, o només la va propagar?
En la visió keynesiana, desenvolupada després per Peter Temin, la crisi d’expectatives i la
preferència per la liquiditat generaren una reducció autònoma de la despesa d’inversió i
consum —una demanda insuficient. Els preus i les vendes disminuïen, la qual cosa reduïa la
demanda de diner. La paràlisi de la FED i del govern de Hoover va propagar el cercle viciós
depressió-deflació, en lloc d’aturar-lo amb una política monetària i fiscal expansiva.
Milton Friedman mai no va acceptar ni la diagnosi ni les solucions keynesianes. En la seva visió
monetarista, l’errònia política de la FED va provocar una gran contracció monetària que, a
través de la deflació, convertí una recessió ordinària en la Gran Depressió.
Hi ha un acord total en què la política monetària contractiva de la FED fou del tot
contraproduent: la FED hauria d’haver baixat els tipus d’interès i aturar a temps les fallides
bancàries.
Però la interpretació keynesiana no creu que la errònia política monetària fos l’única causa..., ni
la causa principal. Tampoc no creu que amb una política monetària expansiva n’hi hagués hagut
prou. Per posar remei a la depressió calia, a més, una política fiscal expansiva.
Per què era tant important per a Friedman atribuir la culpa de la Gran Depressió a la política
monetària?
Si podia atribuir-la a una falla humana (els errors de la FED), també podia “salvar” al mercat de la
sospita que, deixat al seu aire, ens pot portar a una gran depressió.
Milton Friedman (1912-2006) encapçalà l’escola ultraliberal de Chicago, que mai no ha acceptat que els
mercats puguin fallar (si els drets de propietat i les regles mínimes del joc són les adients, segons el seu
criteri).
Sempre va refusar que l’Estat hagi d’intervenir en el joc econòmic, més enllà d’oferir un creixement
constant i prèviament anunciat de la massa monetària.
5.3 Les sortides de la depressió econòmica
El New Deal nord-americà - La política monetària i financera - La política pressupostària, agrària i industrial
L’economia nazi - Les polítiques econòmiques de les democràcies europees
________________________________________
A finals del 1932 Roosevelt va guanyar les eleccions proposant un New Deal
El New Deal proposava sortir de la paràlisi del govern Hoover amb una clara voluntat d’intervenció
política en l’economia basada en la promesa d’un nou contracte social.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
64
Les prioritats eren:
1. Sanejar el sistema financer restablint la confiança en els bancs.
2. Reduir l’atur reactivant la inversió i impulsant el consum.
3. Un repartiment menys desigual de la renda – una promesa en gran mesura incomplida—, i
reduir la precarietat econòmica amb una sèrie de prestacions socials i drets laborals (assolits en
part).
El restabliment de la confiança en el sistema financer
La Llei d’emergència bancària va obligar a un tancament temporal dels bancs (banking holiday)
per a sotmetre’ls a una inspecció (un 50% es consideraren solvents, un 45% va obrir després de
fer alguna reforma, i el 5% fou liquidat).
Control per part de l’Estat de 1/3 del capital bancari.
Separació bancs comercials – bancs d’inversió.
Obligació de cobertura dels riscos amb assegurances obligatòries.
Major control de la borsa (Securities andExchange Comission).
Conversió de la FED en un veritable banc central (major regulació).
Exportant depressió: la devaluació del $ i la política monetària
La suspensió del patró or i la devaluació del $ (un 41% el 1934) va frenar l’espiral deflació-depressió.
Però la circulació monetària va augmentar molt menys del que permetien les reserves d’or dels Estats
Units.
Amb menys expansió monetària i sortides de capital de les necessàries, la devaluació del $ ajudà menys
de l’esperat a la recuperació als EUA, mentre augmentava la pressió deflacionària sobre la resta del
món.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
65
La lluita del New Deal contra l’atur: per primera vegada, una política social als EUA
L’atur arribà al 25% de la població activa, sense que els aturats cobressin subsidi. L’oposició republicana
només acceptà crear-lo si era un salari mínim per realitzar treballs útils que no competissin amb la
iniciativa privada, ni li treies oferta de treball.
El 1935 la Social Security Act creà la seguretat socials EUA: jubilació, assegurança d’atur, malaltia i
accidents.
Del 1936 a 1939 els programes d’ocupació en obres públiques (Public Work Administration) absorbiren
1/3 de l’atur.
• Es construïren un milió de Km. de carreteres, 77.000 ponts, 285 aeroports i més de 100.000
edificis públics.
• El programa de desenvolupament rural de la vall de Tennessee va construir 29 preses per
generar electricitat, ampliar el regadiu, i introduir cultius més rendibles (recordeu les crisis de
malvenda).
• També va fomentar l’electrificació rural a través de cooperatives.
Subvencionar per no plantar: la política agrària del New Deal (AAA)
Al sector agrari els problemes d’excés d’oferta, caiguda de preus, crisis de malvenda i endeutament
s'arrossegaven des del 1920-21.
Però la situació s’agreujà durant la depressió: els preus dels productes primaris caigueren un 50%,
mentre els preus industrials es reduïen un 25%.
L’Agricultural Adjustment Act indemnitzava a qui reduís la superfície de cultiu (fins que el TS la
va declarar inconstitucional).
La població activa agrària es reduí un 7%, la superfície cultivada de El New Deal va optar per
recuperar la rendibilitat i augmentar els preus reduint l’oferta. productes excedentaris (blat,
panís, cotó i tabac) un 20 % .
Els augments de productivitat, però, feien mantenir l’excés d’oferta.
La resposta fou la compra d’excedents per l’Estat a preus superiors als del mercat
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
66
La NIRA: un intent de rellançar la inversió industrial
La National Industrial Recovery Act cercava recuperar la rendibilitat de la indústria, aturant la deflació
per animar a la inversió.
Seguint el model aplicat durant la IGM, es suspengué la llei antitrust per afavorir acords monopolistes
que augmentessin els preus i restringissin la competència.
En contrapartida es reconegueren per primera vegada els sindicats, el dret de vaga i la negociació
col·lectiva.
S’introduí el salari mínim i la jornada de 40 hores. L’objectiu era que una part del guany extra de
monopoli anés a parar també als salaris per animar el consum.
El New Deal no va comportar una gran expansió de la despesa pública
Roosevelt s’apartà de l'ortodòxia pressupostaria del ‘dèficit zero’.
Tanmateix, durant el mandat de Hoover el deute públic ja havia augmentat del 20 al 45% de la
RN (per la forta caiguda d’ingressos fiscals i el petit augment de les despeses d’assistència):
amb el New Deal es mantingué en el 50-55% (el pagament dels interessos no arribà al 2% de la
RN)
Els intents d’augmentar la pressió fiscal sobre les grans fortunes fracassaren.
La permanent hostilitat conservadora contra el New Deal, acusat de ‘socialista’ o ‘comunista’, i
la manca d’objectius clars, limitaren la seva coherència macroeconòmica.
El Tribunal Suprem (TS) va declarar inconstitucionals força lleis del govern Roosevelt.
Keynes no publicà la seva Teoria General de l’ocupació, l’interès i el diner fins el 1936.
1937-38: una nova recessió
Les sentències del Tribunal Suprem, el 1935, declarant inconstitucionals moltes lleis del New
Deal obligaren a limitar encara més la despesa pública.
Malgrat la declaració d’inconstitucionalitat, la NIRA va animar l’afiliació sindical i una gran
onada de vagues i ocupacions de fàbriques.
Tanmateix els salaris no aconseguiren mantenir-se al nivell dels preus, o augmentaren molt
lleugerament el seu poder adquisitiu.
La protesta obrera alarmà els empresaris i contribuí a la retracció de la inversió privada que,
juntament amb les retallades de la despesa pública i la reducció dels programes de la PWA ,
portaren a una nova recessió el 1937-38.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
67
La crisi del New Deal del 1937-38
En resum: la coherència macroeconòmica del New Deal fou força limitada.
Malgrat la virulenta oposició conservadora que va generar, contribuí a estimular l’economia i a
millorar la situación dels més desafavorits.
L’obstrucció del partit republicà i la judicatura, la conflictivitat social i les pròpies
contradiccions del New Deal reduïren el seu impacte.
A partir de 1938 el rearmament davant l’avenç de Hitler a Europa, i l’esclat de la IIGM el 1939,
permeteren superar els obstacles amb què ensopegà el New Deal, mercès a la mobilització
general en una economia de guerra...
La diferent reacció dels grans inversors privats a l’intervencionisme de l’Estat: dictadures i
democràcies
A països com Itàlia, Alemanya, Àustria, Hongria, Romania o Espanya la reacció de les classes adinerades
va portar a l’enfonsament dels règims liberals parlamentaris i la imposició de dictadures feixistes. Molts
d’aquells països havien introduït feia poc el principi democràtic del sufragi universal.
A països com els Estats Units, Anglaterra, Suècia o França (fins a la capitulació del règim de Vichy davant
els nazis) es van mantenint les institucions de la democràcia parlamentària.
La intervenció de l’Estat en l’economia va ser molt superior als països amb dictadures de tipus nazi o
feixista, i al Japó dominat pel nacionalisme militarista, que als països que van mantenir una democràcia
parlamentària.
Tanmateix, va ser en els primers on els grans empresaris van col·laborar més amb uns Estats cada
vegada més intervencionistes.
En canvi, als països democràtics van oferir una aferrissada resistència a l’expansió de la despesa pública,
o a qualsevol mesura per redistribuir la renda d’una manera menys desigual (p. ex., el 1936-37 davant el
New Deal de Roosevelt, o davant la victoria del Front Popular a Espanya i a França, el 1936).
El 1943, Michal Kalecki explicava així aquella paradoxa :
«Una de les funcions importants del feixisme, simbolitzada pel règim nazi, va consistir a eliminar les
objeccions capitalistes a la plena ocupació. El rebuig a la política de despesa pública com a tal resulta
superada sota el feixisme en trobar-se la màquina estatal sota el control directe d’una societat formada
per les grans empreses i els nous rics feixistes. S’elimina així la necessitat del mite del “equilibri
pressupostari” que servia per impedir que el govern provoqués una crisi de confiança amb la seva
política de despesa. En una democràcia no se sap com será el pròxim govern. Sota el feixisme no hi ha un
proper govern» (“Les conseqüències polítiques de la plena ocupació”, citat a la
Guia Pràctica, p. 112).
Amb el rearmament de 1938, i l’esclat de la IIGM l’any següent, la despesa pública i els impostos
directes van augmentar de forma notable tant als països amb dictadures nazis o feixistes, com a
les democràcies parlamentàries: la despesa pública militar va deixar de trobar objeccions per part els
inversors privats.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
68
La Gran Depressió a Alemanya, 1928-1932
Alemanya va ser el país europeu que més va patir la crisi. Algunes de les raons que poden explicar-ho
són l’alta dependència de l’exterior, la fragilitat de l’economia interior i una resposta inicial molt
ortodoxa.
L’ascens del nacionalsocialisme es va recolzar en la mobilització dels sentiments d’àmplies capes de
població. La trajectòria electoral del NSDP va anar lligada a la conjuntura econòmica.
Les dues fases de la política econòmica nazi: 1933-36 i 1936-39
Les prioritats de la primera etapa foren la lluita contra l’atur, el retorn de la confiança empresarial i
l’aïllament respecte dels mecanismes transmissors de la crisi. Les polítiques utilitzades passaren per un
enorme pla d’obra pública i el control exhaustiu dels intercanvis econòmics interiors i exteriors sota un
règim totalitari.
A la segona etapa els objectius foren el rearmament i la preparació de la guerra.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
69
Les polítiques de recuperació de les democràcies europees
Anglaterra és el primer país que surt del patró or, devalua la £, i salva la banca. França és
l’últim país que surt del patró or i devalua el franc.
Anglaterra és la primera que atura la caiguda de la producció industrial. França és l’últim país
en recuperar la producció.
Anglaterra és qui pateix menys la caiguda d’exportacions. França és el país que pateix més la
caiguda d’exportacions.
Gairebé enlloc hi hagué un pla macroeconòmic coherent
Quasi cap país va tenir un programa econòmic coherent de tipus keynesià per sortir de la Gran
Depressió (Keynes va publicar la seva obra més important el 1936, i només es començaria a
parlar de «keynesianisme» després de la seva mort el 1946).
Potser l’única excepció rellevant va ser Suècia, on Gunnar Myrdal i altres economistes que
treballaven pel govern socialdemòcrata elegit el 1932 van posar els fonaments d’allò que
després se’n diria el «model suec d’Estat del Benestar»:
Suècia va desenvolupar una política pressupostària heterodoxa, trencant amb el patró or i el
“dèficit zero”, reconeixent el paper de l’Estat com a impulsor del creixement econòmic,
facilitant diner barat i despesa pública. L’èxit, tanmateix, s’ha de matisar: el nivell d’atur es va
mantenir sempre relativament alt.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
70
TEMA 6: L'ÈPOCA DAURADA DEL CAPITALISME INDUSTRIAL (1945-1975)
6.1 El nou ordre econòmic internacional després de la II Guerra Mundial
El Pla Marshall i la reconstrucció de l'Europa Occidental
Bretton Woods i el nou marc de les finances internacionals
6.2 Les polítiques ‘keynesianes' i l'estat del benestar
El paper de l’Estat: el pacte social keynesià
6.3 Factors i dinàmica del creixement econòmic
El cercle virtuós del creixement econòmic
__________________________________________________
La IIGM (1939-45): més llarga, destructora i cara que la IGM
Una “guerra civil internacional”?
Hi van prendre part 61 països amb una població de 1.700 milions (3/4 de la població mundial),
i es van reclutar 110 milions de soldats.
Va causar uns 61 milions de morts militars i civils (27 només a la URSS, 17 als altres aliats, 11 a
les altres potències europees de l’Eix, 6 a Japó).
La frontera entre combatents i població civil es va difuminar encara més: bombardeigs massius
sobre ciutats de ambdós bàndols (bombes incendiaries alemanyes V1 i V2 sobre GB,
“bombardeigs de saturació” que gairebé destruiren Hamburg, Dresde o Tokio, bombardeigs
atòmics d’Hiroshima i Nagasaki per l’aviació dels EUA).
La importància de l’aliança estratègica dels EUA i la GB amb la URSS... i de la resistència
L’atac d’Alemanya a la URSS el juny de 1941 fou el tombant decisiu. L’aliança entre els EUA, la
GB i la URSS sumava al voltant d’un 60% del PIB mundial.
Alemanya dominava gran part d’Europa, i altres parts del món, però només s’havia preparat
econòmicament per a una guerra ràpida (blitzkrieg). Les potències de l’eix només sumaven el
17% del PIB mundial.
El Pla Marshall: una ajuda interessada?
En lloc del pagament de reparacions de guerra, com a la IGM, aquest cop els EUA oferiren ajut
a la recuperació econòmica tant dels vençuts com del aliats. Després dels ajuts inicials
d’urgència de 1945-47 (7.263 milions de $), el Pla Marshall (Economic Recovery Program) de
1947-49 va mobilitzar 13.365 milions de $ per finançar la reconstrucció de 16 països europeus.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
71
Els EUA necessitaven l’estímul de les exportacions a Europa per sortir de la seva crisi post-
bèlica. Als països europeus destruïts els calia finançar la recuperació, i evitar que l’estrangulés
la manca de divises (dollar gap). A Alemanya va representar el 5% de la RN i el 9% de la
inversió bruta. El 1947-49 el 57% de les importacions es va finançar amb l’ERP.
L’ajut va estar condicionat a l’acceptació de l’ordre econòmic internacional de Breton Woods, i
de la guerra freda contra la URSS.
Es tractava de transaccions privades estimulades per les institucions públiques. L’ús dels fons
havia de comptar sempre amb l’acord dels EUA
Funcionament del Pla Marshall
El camí cap a la Unió Europea
Per distribuir els fons del Pla Marshall es crearen el 1948 l’Organització Europea de Cooperació
Econòmica (OECE, primer antecedent de l’OCDE); i el 1950 la Unió Europea de Pagaments
(primer antecedent de la CEE i la UE).
Per coordinar la reconversió de sectors sobredimensionats per l’economia de guerra es creà el
1952 la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA, formada per Alemanya, França, Itàlia,
Bèlgica, Holanda i Luxemburg).
El 1957 els membres de la CECA firmaren el Tractat de Roma que posaria en marxa el procés
de reducció aranzelària l la integració de la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
72
El procés d’integració econòmica tenia dos objectius polítics: 1) reconciliar França i Alemanya;
2) reforçar el bloc militar europeu-occidental de l’Aliança Atlàntica (OTAN) contra el bloc de la
URSS.
Àustria, Suïssa, Noruega, Sueca i Dinamarca crearen el 1960 l’Associació Europea de Lliure
Comerç (EFTA) com una via menys alineada amb els EUA. El Regne Unit i Portugal es sumaren a
l’EFTA en un intent de preservar l’àrea comercial de la lliura i la Commonwealth. L’EFTA
semblava una alternativa purament comercial a la CEE, sense cap voluntat d’integració política.
Però al cap de poc temps la majoria de països l’abandonaren per ingressar a la CEE i l’OTAN.
Bretton Woods (1944) i el nou ordre econòmic internacional
A la conferència de Bretton Woods els aliats (EUA i la GB principalment) acordaren la
creació del Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM, inicialment
anomenat BIRD) l l’Acord General d’Aranzels i Comerç (GATT, ara OMC). La URSS hi va
participar, però no es va adherir als acords.
L’objectiu dels acords era institucionalitzar de nou unes relaciones econòmiques
internacionals obertes, per superar l’etapa d’hiperproteccionisme i blocs comercials
tancats del període d’entreguerres.
Teòricament havien ser organismes de les NNUU, però des del 1947 n’han funcionat
totalment al marge.
Keynes (GB) i White (EUA) compartien l’objectiu de restablir uns fluxos comercials
oberts, però diferien en la seva visió dels fluxos financers internacionals. Keynes volia
que les finances romanguessin sota control nacional, per fer possibles les polítiques
reguladores de l’economia a través de la despesa pública, i evitar els desastres del
patró or. Però els EUA van imposar el seu criteri.
El patró de canvis-dòlar i l’FMI
A Bretton Woods es posaren les bases d’un nou sistema monetari internacional (fins el 1971).
El dòlar seria l’única moneda convertible en or. La resta de països l’emprarien com a moneda
de reserva als seus bancs centrals. S’adoptaren taxes de canvi fixes entre les diferents
monedes i el dòlar (i, per tant, entre cadascuna d’elles). Tanmateix, en el mercat lliure es
permetia una oscil·lació limitada de les monedes (un interval de cotització): quan s’allunyava
massa de la taxa de canvi oficial s’obliga a la revisió. Es tractava, doncs, d’un sistema de canvis
fixos, però prou flexible per a adaptar-se a les conjuntures.
L’FMI cercava garantir l’estabilitat de canvis a través d’un fons de reserves que permetés als
bancs centrals fer front temporalment a les caigudes de la cotització de la seva moneda.
Cada BC membre va dipositar una quota (1/4 en or ó $ i la resta en la seva moneda), en funció
del seu PNB i el pes al comerç internacional. Per mantenir la cotització un país amb dèficit a la
balança de pagaments pot obtenir divises estrangeres (“drets de gir”) a canvi de la pròpia
moneda.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
73
El poder del prestamista d’última instància
El poder dins l’FMI (el nombre de vots) es reparteix en funció de la quota aportada per cada
país. Els EUA han tingut sempre més d’un terç dels vots i han dominat la presa de decisions al
FMI.
Els “drets de gir” només s’empren per mantenir a curt termini l’estabilitat de canvis entre
divises (no per finançar projectes de desenvolupament). L’FMI en condiciona l’ús a la imposició
de polítiques d’ajust que garanteixin l’estabilitat dels negocis internacionals en el futur.
Després de la fi del patró-dólar i l’estabilitat de canvis, el 1971, han anat en augment les
crítiques al caràcter no democràtic d’aquest organisme, capaç d’imposar les seves
“recomanacions” a molts governs, i als resultats econòmics, socials i ecològics d’aquestes
polítiques d’ajustament deflacionari.
De la derrota dels feixismes a l’Estat del benestar
Llegir pag.10 sessio 13: Peter Temin, Lecciones de la Gran Depresión, 1995, p. 112-14
[...] amb les característiques següents:
1. propietat pública o regulació de les ‘altures prominents’ de l’economia, particularment
serveis públics i banca;
2. forta participació governamental en la determinació dels salaris, i
3. un estat del benestar que proporcioni a tothom, en paraules d’Oskar Lange, un
‘dividend social que representa la part individual de les rendes derivades del capital i
dels recursos naturals que són propietat de la societat’.
Keynesianismes: un nou marc de referència per a la política econòmica
Després del 1945 es va admetre de forma força general que l’Estat pot i ha d’utilitzar
la despesa pública de manera anticíclica per acostar i mantenir l’economia el més a
prop possible de la plena ocupació.
Amb la IIGM la despesa militar havia arribat a representar el 45% de la RN a la Gran
Bretanya, el 50% a Alemanya, el 45% a Japó i el 42% als EUA. La pressió fiscal va
augmentar a tots els països.
Això va preparar el terreny a una llarga etapa d’augment de la participació de la
despesa pública al PIB.
La despesa pública no depèn directament de les expectatives de benefici privat a curt
termini, ni del cicle econòmic dels negocis
La despesa pública pot estimular i estabilitzar el creixement econòmic tant si s’empra
en fins militars com si es destina a serveis socials.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
74
Despesa pública i despesa social...
Si per “Estat del Benestar” s’entén que la despesa social esdevé el component principal de la
despesa pública, això només es va començar a fer realitat en part cap a mitjans o finals dels
anys 1970.
La despesa social representava el 40% a la GB, el 47% a Suècia, i arribà fins un 60% a
l’Alemanya occidental, França, Bèlgica, Holanda, Itàlia i Austràlia cap a finals de la dècada de
1970.
L’època daurada (1950-73): la gran acceleració
Durant l’època daurada (1950-73) el creixement econòmic experimentà una acceleració sense
precedents en tots els països prèviament desenvolupats. Les taxes mitjanes doblaren o
multiplicaren varies vegades les de períodes anteriors (1820- 1950), i van ser molt superiors a
les posteriors (1973-2004).
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
75
Què va propulsar l’època daurada?
Després de la II Guerra Mundial Europa i el Japó estaven devastats. S’havia acumulat
una gran distància amb els Estats Units.
Hi havia un “paquet” de tecnologies i nous productes –com l'automòbil o els tractors,
els electrodomèstics, els plàstics o els detergents i pesticides fabricats per la industria
petroquímica— que els països de l’OCDE podien incorporar fàcilment per “acostar-se”
als EUA.
El petroli –la font d’energia bàsica i primera matèria essencial— era abundant i barat.
Les polítiques econòmiques més o menys “keynesianes” afavorien la plena ocupació i
el creixement amb una despesa pública en infraestructures o serveis socials que
alliberaven renda familiar per destinar a la compra dels nous béns de consum.
Creixement diferencial i convergència econòmica
Durant l’etapa 1950-1973, l’acceleració del creixement fou menor als Estats Units, el pais líder
que havia generat la II RT, i seguia impulsant la frontera de possibilitats de producció. Amb el
“miracle alemany”, el “miracle japonès” i el “despertar mediterrani”, aquests països o regions
iniciaren un procés de convergència econòmica.
El procés de convergència va ser parcial: es va limitar als països de l'OCDE, dins del qual, d’altra
banda, cada país va tenir la seva pròpia trajectòria.
La URSS i altres països amb economies de planificació central també van convergir, després es
van estancar, i, més tard, van tornar a divergir dramàticament.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
76
El cercle virtuós del creixement econòmic
Bases de partida:
1. Existència prèvia d’una capacitat social de creixement,
2. i de certs desnivells de productivitat entre sectors (el primari respecte la indústria),
o entre països.
Factors de l’hipercreixement:
1. L’impuls de l’oferta
2. L’estirada de la demanda
Ambdós funcionaren conjuntament com un cercle virtuós.
De l’estirada de la demanda a l’«american way of life»
Una demanda solvent en expansió va impulsar la inversió.
El boom de la demanda estigué sostingut per l’augment de la renda familiar disponible, gràcies
a:
1. Plena ocupació (sostinguda amb una política económica keynesiana).
2. Augment de salaris i de l'ocupació laboral femenina.
3. Una xarxa de seguretat oferta per les cobertures socials (el "salari social" d'un
sistema públic de salut, sanitat, pensions, etc.).
4. La demanda generada per la despesa del propi sector públic.
5. Un creixement progressiu del comerç exterior
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
77
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
78
Un motor del creixement: la productivitat
La difusió de l’American way of life, des dels EEUU al conjunt de paisos de la OCDE (Europa
occidental, Japó, Australia, Nova Zelanda i Canadà), no hagués estat possible si l’augment de la
renda no hagués estat sostingut per un augment substancial de la productivitat.
A l’època daurada tingué lloc la difusió massiva de la II revolució tecnològica
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
79
...i un gran salt de la productivitat
L’augment de la productivitat fou major on abans era menor
Als EUA estava disponible un complex tecnològic rodat.
Europa occidental i Japó havien acumulat un retard en la seva adopció amb les dues
guerres mundials i la crisis d’entreguerres.
Als EUA la clau era l’increment de la productivitat total dels factors.
Als altres països de l’OCDE existia, en canvi, un ampli marge de substitució
d’instal·lacions obsoletes per altres molt més eficients.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
80
L’augment de la productivitat fou major on abans era menor
El major desnivell (gap) de productivitat es trobava a l’agricultura; per això, a l’època daurada
el major salt en productivitat l’experimentà el sector agrari...
A l’època daurada tingué lloc la difusió d'un nou "complex tecnològic“ al camp: els adobs
químics. la tractorització, l'anomenada "revolució verda" i la cria intensiva de bestiar alimentat
amb pinsos.
Es coneix com "revolució verda" a la substitució de llavors tradicions per altres d'alta resposta
al abonament químic i l'aigua, obtingudes generalment per hibridació i patentades per grans
empreses.
La seva aplicació massiva ha eliminat el guaret, les rotacions tradicionals i la integració del
conreu amb la ramaderia.
Això ha augmentat la vulnerabilitat davant les plagues, i ha conduït a una creixent
dependència de pesticides, i herbicides i químics
Tractorització: la mecanització del treball agrari
La substitució del cavall pel tractor ha augmentat molt la productivitat del treball agrícola (i la
seva dependència del petroli).
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
81
L’era del petroli barat
El desplegament de la IIRT i l’adopció de les formes de consum de l'American way of life
requeria molta energia.
El 1979 el consum d’energia final per habitant dels països de l’OCDE era tres vegades més gran
que en els països amb economies de planificació central, i 14 vegades més gran que en els
països anomenats «en desenvolupament».
Un nou mix energètic
Encara que l’extracció de carbó ha seguit
augmentant en termes absoluts, durant la
segona meitat del segle XX el petroli s'ha
convertit en la font d'energia principal dins
del mix de cada país.
Les noves opcions energètiques de la IIRT han facilitat el catching-up en alguns països
Existeix un paral·lelisme entre la convergència econòmica d’Àustria amb Gran Bretanya en
termes de PIB/hab. i el consum d’energia primària (Gj/hab.)
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
82
Productivitat i salaris
A la “època daurada” (1950-73) els augments de salaris reals foren considerables, degut a la
quasi plena ocupació sostinguda, i a la força contractual dels sindicats en el marc de relacions
laborals marcades pel predomini de la gran empresa «fordista» i las polítiques keynesianes.
Mentre la productivitat del treball augmentés a un ritme molt intens, els increments de salaris
que estaven sostenint l'estirada de la demanda es podien absorbir en l’estructura de costos de
les grans empreses sense comprometre la seva rendibilitat, ni els marges de benefici.
Tanmateix, Certs factors van contenir l’augment dels salaris:
1. Les expectatives moderades de la generació que havia viscut la depressió i la
guerra, que estava molt satisfeta amb l’augment del consum de masses.
2. La creixent incorporació de les dones a un mercat de treball amb una gran
discriminació salarial.
3. L’arribada d’immigrants va augmentar temporalment les reserves de treball mal
pagat.
4. La política fiscal i monetària restrictiva del país hegemònic, els EUA, durant las
dues administracions republicanes de Dwight D. Eisenhower (1952-55 i 1956-60),
va imposar un límit a las polítiques keynesianes expansives als demés països de
l’OCDE.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
83
TEMA 7: LA FI DE L’EXPANSIÓ I LA SEGONA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
(1973-2010)
7.1 La crisi del petroli i les polítiques econòmiques "neoliberals”
Del cercle virtuós al cercle viciós, 1945-1973
- L’esgotament d’un model de creixement
- Problemes energètics, preus de les matèries primeres i estanflació
Polítiques neoliberals i recuperació de finals dels 1980
- El gir neoliberal: “el problema és la inflació”
- La segona recuperació: deflació i polítiques monetàries restrictives
______________________________________
Taxes de creixement acumulatiu anual del PIB per habitant
La desacceleració de la productivitat
A partir de 1968-69 els factors que havien propiciat l’hipercreixement de l’«època daurada»
començaven a esgotar el seu potencial: el creixement de la productivitat es va començar a
desaccelerar.
La fi de la gran expansió
Les “noves” tecnologies de la IIRT començaren a exhaurir les seves capacitats d’expansió. El
“gap” tecnològic entre Europa i Estats Units tendia a desaparèixer. Els mercats dels “nous”
productes començaren a “madurar” i saturar-se.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
84
Els factors purament tècnics estaven molt units a d’altres de tipus laboral i socioeconòmic:
Entre les noves generacions emergiren unes demandes socials cada vegada més àmplies, en
part estimulades per la situació viscuda tant temps de plena ocupació i alt creixement.
Als Estats Units i Europa hi va haver una onada de moviments pels drets civils, feministes,
juvenils, estudiantils, contra la guerra, i moltes vagues en demanda de millores salarials i drets
laborals.
Evolució dels salaris i de la productivitat del treball als països de l’OCDE, 1955 – 1978
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
85
Del cercle virtuós al cercle viciós:
El resultat fou una caiguda dels beneficis i una creixent retracció de la inversió privada, que
propicià un menor creixement i – en el marc d’una economia capitalista on les expectatives
dels inversors privats determinen el nivell d’ocupació— una forta tendència cap a
l’estancament econòmic.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
86
Els primers xocs del petroli: un detonant
L’encariment sobtat del
petroli el 1973 i 1978-79
no podia ser ni fou la causa
única de la fi de “l’època
daurada”.
Però la fi momentània del
petroli barat va esdevenir
un desencadenant de
l’estagflació, que va
provocar un fort viratge en
el règim de polítiques
econòmiques arreu del
món.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
87
Els efectes immediats del xoc del petroli: inflació i atur
A curt termini la demanda d’energia és molt inelàstica, i tot el model energètic mundial estava
basat directament o indirectament en els derivats del petroli. El seu encariment sobtat va
provocar quatre efectes immediats:
a. induir un augment dels preus de tota mena de productes: a través del consum
energètic el petroli intervenia com a input important en la seva producció i
distribució;
b. augmentar la factura energètica de les empreses i les famílies, en detriment d'altres
béns de consum.
c. accelerar les tendències a l’estancament que ja hi havia per la caiguda de la
productivitat, dels beneficis i de les expectatives empresarials; i
d. generar un flux de renda cap als països exportadors de cru, mentre es deteriorava la
relació real d’intercanvi dels països importadors de petroli.
Pot ser bo per l’economia un petroli car?
A mig i llarg termini es va produir un cinquè efecte, que tendia a disminuir els altres quatre:
induir un ús menys ineficient de l’energia...
Un nou xoc a la vista?
Segons el director executiu de la AIE, Nobuo Tanaka, «La producción creixerà durant els
propers cinc anys, però no es pot assegurar que aquest increment compensi el progressiu
exhauriment dels jaciments existents ni l’ascens de la demanda. *…+ No es pot descartar una
crisi de subministrament des d’ara fins el 2015, acompanyada d’una abrupta escalada dels
preus del petroli».
De la plena ocupació amb baixa inflació...
Durant l’«època daurada» les taxes d’inflació moderades (entre el 2 i el 4% fins el 1969)
s’havien convertit en un estat “normal”, que acompanyava la plena ocupació sostinguda (taxes
d’atur gairebé sempre per sota del 3% fins el 1974):
Des dels enfocaments keynesians de l’economia aleshores dominants, aquella inflació
moderada es considerava fins i tot saludable: afavoria l’inversor actiu penalitzant al rendista
passiu, i devaluava la propietat immoble.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
88
…i un règim de polítiques monetàries i fiscals expansives de tipus keynesià…
La inflació moderada amb plena ocupació sostinguda havia estat el resultat d’unes polítiques
monetàries per regla general expansives: taxes d'augment anual de l’oferta monetària real
entre el 7,8% a França, el 10,3% a Alemanya o el 14,2% al Japó de 1958 a 1970.
... a inflació i atur (= estagflació)
en resum...
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
89
La crisi del dòlar (1971)
La crisi del dòlar va constituir un altre factor per a la fi de l’«època daurada».
El 1971 el president Richard Nixon (1969-74) va suspendre la convertibilitat en or davant una
circulació insostenible de dòlars fora dels EUA, que sortien del país com a inversions
internacionals i com a despesa militar.
El 1970 només a Japó, Alemanya i Itàlia circulaven 23.800 milions de $, mentre a l’interior dels
Estats Units n’hi havia 14.500 milions.
El 1978 el “reciclatge” de $ de l’OPEP, obtinguts amb l’encariment del petroli i col·locats als
circuits financers mundials, va disparar la circulació dels anomenats «petrodòlars» fins a
500.000 milions de $.
La suspensió de la convertibilitat del $ posava en evidencia el principi de la fi d’una hegemonia
absoluta dels Estats Units sobre la resta del primer món, i el començament de la fi de l’«època
daurada».
La suspensió de la convertibilitat del $ en or va suposar la fi del patró dòlar adoptat a Bretton
Woods, i l’entrada en una etapa de canvis flotants que encara continua.
Combatre l’estancament...? O aturar la inflació...?
La fi de les paritats fixes, i l’inici d’un nou escenari de canvis flotants, també va permetre una
major flexibilitat de polítiques econòmiques a la resta del món. Això va acabar de trencar
l’efecte «disciplinador» de les polítiques monetàries i fiscals dels Estats Units sobre els altres
països lligats al patró dòlar-or.
En aquelles condicions, les polítiques expansives
retroalimentaven la inflació sense aturar la caiguda en un
estancament.
La nova situació provocava un important dilema polític
que contraposava inflació i creixement.
Quina prioritat adoptar?
- Reduir a tota costa la inflació, al preu de generar
més estancament?
- O combatre l’estancament, fins i tot al preu
d'accelerar l’espiral inflacionària?
La resposta expansiva per combatre la recessió accelerava la inflació
La reacció immediata de molts països de l’OCDE davant l’estancament econòmic, i els primers
efectes del xoc del petroli, fou aplicar polítiques monetàries i fiscals expansives.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
90
A curt termini l’oferta monetària va augmentar (i després de 1973 el reciclatge dels beneficis
de l’OPEP a través del sistema financer va reforçar aquest augment). La inflació es va disparar.
Però aquella resposta inicial encara de signe keynesià va durar poc, perquè la inflació es va
desbocar. Això també va preparar el terreny per al viratge monetarista.
Inflació amb atur
En el gràfic s'observen dues etapes ben diferenciades al conjunt de països de l'OCDE. Entre
1969 i 1974 la taxa d'inflació va pujar del 4 al 13% anual, mentre es mantenia la plena
ocupació. Després, la inflació va anar baixant mentre l’atur augmentava.
La reacció neoliberal i el «Consens de Washington»
L’estagflació va bloquejar els remeis keynesians tradicionals, i això va propiciar un
«redescobriment» del neoliberalisme per part de molts governs, mitjans de comunicació, i de
l’anomenat «corrent principal» del pensament econòmic.
Els seus dos majors exponents van ser l’economista austríac Friederich von Hayeck (1889-
1992) i Milton Friedman a Chicago (1912 -2006).
Les polítiques econòmiques neoliberals, liderades políticament pel president Ronald Reagan
(1980-88) als Estats Units, i a Anglaterra per la primera ministra Margaret Thatcher (1979-
1990), aconseguiren canviar dràsticament les prioritats de la resta de països, col·locant-los
progressivament en el marc del que se’n va dir després el «Consens de Washington».
La fi de l’«època daurada» va començar amb un cop de timó cap a visions de l’economia i les
polítiques econòmiques similars a les que ja havien estat les dominants en el segle XIX i fins el
1929.
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
91
A través de successives passes, el 1974, 1978-79, i 1981-82, es va produir un profund viratge
cap a polítiques monetaristes restrictives que provocaren un fort augment de l’atur.
L’etapa neoliberal de finals del segle XX i inicis del XXI
La revolta impositiva:
Tipus impositius aplicats als EUA als trams d’ingressos més alt i més baix
Apunts història econòmica Laura Carrera Terradas _____________________________________________________________________________
92
La crisi de la riquesa a la dècada dels 70:
Percentatge d’actius posseïts per l’1 % més ric de la població dels EUA
L’atac a la força de treball:
Salaris reals i productivitat als EUA, 1960 – 2000
Top Related