Avaluaci de la Formaci Professional Reglada (FPR) (2001- 2008)
25 de maig de 2010 Els continguts daquesta presentaci estan
subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comercial-Compartir
3.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci
pblica sense s comercial, sempre que sen citi lautoria i la
distribuci de les possibles obres derivades es faci amb una
llicncia igual a la que regula lobra original. La llicncia completa
es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/deed.ca.
Fitxa tcnica s lestudi ms exhaustiu que sha fet entorn
lavaluaci de lFP Seguiment personal de 6.706 graduats al llarg de
4/8 anys: 3.900 graduats dFP en el curs 2004-2005, mitjanant
trucades telefniques durant 4 anys per conixer la seva trajectria
891 graduats dESO i 425 graduats de Batxillerat al curs 2004-2005
que posteriorment no han continuat estudiant 1.490 graduats en ESO
durant el curs 2000-2001 mitjanant trucades telefniques durant 8
anys Enquestes a 8.737 membres de comunitat educativa: 3.325
alumnes de Formaci Professional durant el curs 2008-2009 988
membres dequips directius de centres de secundria durant el curs
2009-2010 4.024 professors de Formaci Professional durant el curs
2009-2010 400 empresaris que van contractar graduats en FP durant
el curs 2004-2005 Realitzaci de 6 estudis de cas en 6 centres que
imparteixen FPR (escollits segons titularitat, territori i
grandria) 1. IESM Bonanova (Barcelona) 2. IES Deltebre (Deltebre)
3. IES-SEP Esteve Terrades i Illa (Cornell de Llobregat) 4. ETP
Clot (Barcelona) 5. IES Guissona (Guissona) 6. IES-SEP La Garrotxa
(Olot)
Evoluci de l'alumnat dFPR (1999 2009) Font: Elaboraci prpia a
partir de lEstadstica del Departament dEducaci
Motius per a cursar FPR Tendncia creixent a escollir la Formaci
Professional Reglada com una decisi prpia i no com a resultat dun
mal currculum Motiu destudiar Formaci Professional Reglada % Per
vocaci. Magrada la professi i vull treballar en aquest sector 58,5%
No tenia nota per accedir als estudis universitaris. Ara crec que
hi podr arribar per 14,1% aquesta via No em van deixar continuar
els estudis de batxillerat/universitat 8,9% Per necessitat: he de
comenar a treballar tan aviat com pugui 8,4% No ho s 10,2% (*)
Mostra de 3.900 estudiants dFP durant el curs 2008-2009
Inserci professional dels graduats La inserci laboral s entre
un 11% i un 20% ms alta entre els graduats dFP que entre els que no
han continuat estudis ltima etapa educativa finalitzada Situaci
laboral actual ESO CFGM Batxillerat CFGS Ocupat 50,2% 72,7% 71,6%
83,2% Atur 35,5% 21,8% 19,1% 13,6% Inactiu 14,3% 5,5% 9,3% 3,1% (*)
Dades extretes durant els primers mesos de lany 2010 a partir
dentrevistes als graduats durant el curs 2004-2005
Inserci professional dels graduats Els ingressos dels graduats
dFP sn entre un 23% i un 28% superiors que entre els que no han
continuat estudis Ingressos mensuals ltima etapa educativa
finalitzada nets ESO CFGM Batxillerat CFGS Menys de 1.000 67,3%
43,6% 56,9% 28,4% 1.000 o ms 32,7% 56,4% 43,1% 71,6% (*) Dades
extretes durant els primers mesos de lany 2010 a partir
dentrevistes als graduats durant el curs 2004-2005
Inserci professional dels graduats Ms del 80% dels graduats es
mostren satisfets amb la formaci rebuda Nivell de satisfacci amb la
formaci adquirida per CFGM CFGS accedir al mercat laboral Satisfet
o moderadament satisfet 82,2% 85,3% Ni satisfet ni insatisfet 11,8%
7,9% Insatisfet o moderadament insatisfet 6,0% 6,8% (*) Dades
extretes durant els primers mesos de lany 2010 a partir
dentrevistes als graduats durant el curs 2004-2005
Inserci professional dels graduats El 87,6% de les empreses
consideren la formaci rebuda pels graduats entre adequada i
relativament adequada Grandria de les empreses Valoraci de les
qualificacions proporcionades per l'FPR 50 treballadors o Ms de 50
Total menys treballadors Sn adequades 43,3% 63,4% 49,9% Sn
relativament adequades 39,5% 33,9% 37,7% Gaireb no sn adequades
17,2% 2,7% 12,4% (*) Dades extretes durant els primers mesos de
lany 2010 a partir denquestes als empresaris
Inserci professional dels graduats Les grans empreses
prefereixen contractar graduats en FPR, les petites prefereixen
treballadors autoformats i amb experincia Grandria de les empreses
Perfil de treballador preferit 50 Ms de 50 treballadors Total
treballadors o menys Titulat en FPR 39,9% 73,1% 50,6% Amb
certificat de professionalitat 10,3% 4,5% 8,4% Format a si mateix
i/o amb experincia 49,8% 22,4% 41,0% (*) Dades extretes durant els
primers mesos de lany 2010 a partir denquestes als empresaris
Inserci professional dels graduats Alta correspondncia entre la
formaci rebuda i el lloc de treball que desenvolupen els graduats
cinc anys desprs Correspondncia entre la formaci rebuda i les CFGM
CFGS competncies requerides a la feina Alt grau d'ajustament 68,0%
74,1% Relatiu grau d'ajustament 28,7% 23,6% Gaireb gens
d'ajustament 3,3% 2,3% (*) Dades extretes durant els primers mesos
de lany 2010 a partir dentrevistes als graduats durant el curs
2004-2005
Evoluci de la poblaci ocupada Les noves competncies laborals no
estan substituint els sectors tradicionals Sector productiu 2000
2007 Categoria professional 2000 2007 Agricultura, ramaderia, silv.
Directius administraci i 2,63 2,18 8,03 7,77 i pesca empresa
Energia, qumica, cautx i Tcnics i prof. cientfics i 8,84 7,37 11,12
12,12 metallrgia intellectuals Alimentaci, txtil, fusta, Tcnics i
professionals de 10,33 6,82 10,79 10,80 paper i edici suport
Maquinria, mat. elctric i 8,57 7,52 Empleats administratius 12,92
13,19 de transport Treb. serv. restauraci, Construcci 9,77 12,52
14,59 14,22 personals, comer Comer, hoteleria i Treb. qualificats
agraris i 21,31 20,61 2,29 1,64 reparacions pesquers Transports i
Treb. qual. manufactures i 6,02 6,47 16,81 15,85 telecomunicacions
construcci Serveis financers, a Operadors d'installacions i 11,75
13,68 11,99 11,38 empreses i lloguers maquinria Adm. pblica,
educaci i 14,25 15,21 Treballadors no qualificats 11,40 13,01
sanitat Altres serveis collectius 6,53 7,62 Forces armades 0,05
0,02 Total 100 100 Total 100 100 (absoluts en milers) (2765,7)
(3510,6) (absolut en milers) (2765,7) (3510,6) (*) Idescat a partir
de dades de lEPA
Evoluci de lalumnat dFP La meitat dels alumnes continuen
concentrant-se en les famlies tradicionals CFGM 2000-01 2006-07
CFGS 2000-01 2006-07 Administraci i gesti 21,1 15,6 Administraci i
gesti 17,4 14,6 Electricitat i electrnica 18,1 12,7 Informtica 13,7
9,9 Sanitat 11,3 12,0 Electricitat i electrnica 12,7 9,4 Automoci
10,5 10,2 Serveis socioculturals comunitat 12,0 14,1 Subtotal 61%
50,5% Subtotal 56% 48% Manteniment i serveis 6,3 5,4 9,1 10,5
producci Sanitat Fabricaci mecnica 6,8 3,9 Comer i mrqueting 5,2
5,4 Comer i mrqueting 6,2 4,0 Hoteleria i turisme 5,5 5,7 Imatge
personal 4,0 6,3 Subtotal 90% 76% Subtotal 70% 64% Resta 10% 24%
Resta 30% 36% Total 100 100 Total 100 100 (absoluts en milers)
(27989) (36209) (absoluts en milers) (30927) (34783) (*) Dades del
Departament dEducaci
Situaci de lFP a Catalunya S'est construint un marc com de
directrius i poltiques educatives de la FPR que contribueixen a la
cohesi daquests estudis i collaboren a l'assoliment dels seus
objectius (Llei dEducaci de Catalunya, Acord estratgic per a la
internacionalitzaci, la qualitat de locupaci i la competitivitat
catalana, Llei orgnica de Qualificacions i Formaci Professional...)
El concepte de formaci al llarg de la vida s present a les
normatives i les actuacions ms recents dacord amb els objectius del
programa europeu "Educaci i formaci 2020" (Catleg de qualificacions
professionals i possibilitat dacreditar les competncies adquirides
per l'experincia laboral i la formaci no formal, Programa
Qualificat, FP.cat...) Eficcia en el desenvolupament de les
funcions dels centres educatius i capacitat de resposta a les
necessitats actuals del mercat (es duen a terme correctament els
processos de gesti i administraci) Eficincia millorable en les
funcions dels centres (sinverteixen massa esforos -materials,
personals i financers que podrien reduir-se amb millores en la
gesti) Poca capacitat de modificar continguts i recursos a mesura
que evoluciona lentorn del centre (La informaci que els centres fan
arribar a lAdministraci passa per massa instncies per actuar-hi amb
rapidesa, i els centres tenen recursos i competncies limitades tant
per poder informar dels canvis en el seu entorn com per prendre
decisions per poder-shi adaptar)
Situaci en altres pasos Pas/rea Trets idiosincrtics Frana
-Fomenta lestabliment de passarelles entre el mn educatiu i el
laboral, amb la creaci del CAP (similar al PQPI catal), i el BEP
(similar al GM) -Ofereix atenci personalitzada i adaptacions del
currculum per als estudiants dFP -Adopci del Projecte
Pluridisciplinar de Carcter Professional (PPCP): les prctiques es
conceben en diferents disciplines escolars i es demana un major
comproms dels professors i equips pedaggics. Anglaterra - Els
alumnes de 16-18 anys poden convalidar les experincies laborals per
mduls de la Formaci Professional reglada, per tal que sigui ms
atractiva per a ells. - Indicadors de qualitat orientats a la
competici entre els centres de FP. - Major protagonisme de
lempresari: participa en el diagnstic de les qualificacions
professionals i en el disseny del Marc Nacional de Qualificacions
(NQF). Alemanya - Esdev el model per excellncia: sistema
daprenentatge dual. - Existncia de centres de formaci
supraempresarials, sorgits a partir de lesfor de diverses empreses.
- Diverses frmules de FP, heterognies, flexibles i doferta
equilibrada. Qubec - Ofereix formaci en lnia amb el sector ms
demandat de cada provncia (branca tcnico-professional en els
CEPEG). - Elevat pressupost dedicat a investigaci i innovaci de la
FP. - Cada alumnes rep una molt important orientaci a partir del
seu currculum per saber quina s loferta formativa ms adient segons
les seves caracterstiques. Sucia - Varietat dopcions per estudiar
FP I (existncia de programes a mida). - Importncia de les prctiques
professionals: tamb sn cursades pels alumnes universitaris. - Punt
duni entre la FP post-obligatria i superior i la formaci
professional per a locupaci; que sanomena FP avanada i semmarca
dins les universitats. - Inversi en la formaci de laprenent: inici
de projectes pilots.
Comparativa per CC.AA. CCAA Trets idiosincrtics Andalusia -
Implantaci de mesures i iniciatives per fomentar la mobilitat
estudiantil i la flexibilitzaci del sistema de FP. - Establiment de
programes que permeten que els alumnes puguin fer prctiques a
lestranger. - Adopci de cicles formatius de modalitat bilinge. -
Seguiment de les estratgies de millora a lhora dimplantar cicles
formatius que segueixen una modalitat a distncia i semipresencial.
Castella i Lle - Esfor per reconixer la FP contnua mitjanant un
sistema de competncies i coneixements. - Premiar anualment les
millors experincies de qualitat realitzades pels centres educatius.
Galcia - Elaboraci dun Pla dOrientaci Professional on es concreten
els serveis dinformaci i orientaci oferts de manera
descentralitzada (equips dels centres educatius i dmbit
provincial). - Adopci de les mesures i els passos seguits a lhora
dimplantar els centres integrats. - FP ocupacional i contnua amb
NNTT: sistema informtic de FPO (Programa SIFO), i portal E-learning
per la FPO i FPC. Pas Basc - Consideraci social de la FP. - Centres
de FP com a vivers dempreses per fomentar l'esperit emprenedor dels
joves. - Xarxes de centres integrats. Model propi de qualitat:
Hobbide - Gesti unificada de la FP: Viceconselleria de la FP i
Aprenentatge Permanent.
Recomanacions 1. Estudiar lencaix de la Formaci Professional
dins lorganigrama del Departament perqu tingui ms capacitat de
reacci davant els canvis scioeconmics 2. Definir canals de
participaci dels centres a lhora de planificar la Formaci
Professional, i tamb per fixar els objectius de cada institut a
curt i llarg termini 3. Millorar la relaci entre responsables dFP i
lentorn socioeconmic i laboral
Recomanacions 4. Organitzaci i gesti integral dels centres:
Inspectors: Incorporar eines per al seguiment qualitatiu dels
centres Professionalitzar la figura del coordinador de la FP als
centres (incentius vinculats a la carrera professional i formaci
contnua) Reforar la gesti econmica-financera als centres i donar
formaci a un responsable per centre Potenciar la formaci dels
equips directius en la gesti i administraci dels centres Els
recursos i materials didctics dels centres shan de gestionar des
duna nica base de dades per part del Departament Impulsar un nic
programa de gesti de la qualitat als centres, en substituci dels
dos actualment existents
Recomanacions 5. Ajust dels perfils professionals dels docents:
Crear una carrera professional que contempli la valoraci
qualitativa del professional Introduir figures contractuals
flexibles que permetin incorporar docents amb experincia
professional a jornada parcial o per a mduls especfics Incorporar
les competncies adquirides amb la prctica professional en els
perfils dels docents i estructurar proves que les valorin per
accedir al lloc de treball Donar ms importncia a la formaci
especialitzada de cara a la millora de la carrera professional i
fomentar les estades en centres de treball Treballar per a
lactualitzaci dels continguts didctics
Normativa 1. Objectius per al 2020 (Declaraci de Copenhaguen):
Taxa dabandonament dels ensenyaments postobligatoris: 10% Poblaci
de 22 anys amb estudis secundaris superiors: 85% Poblaci adulta que
cursa formaci al llarg de la vida: 12,5% 2. Sistema europeu de
transferncia de crdits (es reconeix lestudi de determinades
assignatures sense necessitat de fer el cicle sencer i es poden
acreditar mitjanant lexperincia professional) 3. Llei Orgnica de
Qualificacions i Formaci Professional (integraci dels tres
subsistemes de la formaci professional FPR, FO, FC-) 4. Dret a
leducaci al llarg de la vida (explicitaci a lEstatut dAutonomia de
Catalunya i al Tractat de Lisboa de la UE) 5. Llei deducaci de
Catalunya 6. Acord estratgic per a la internacionalitzaci, la
qualitat de locupaci i la competitivitat de leconomia catalana
(2008- 2011) (adequaci del sistema catal dFP al sistema europeu de
transferncia de crdits)
Avaluaci de la Formaci Professional Reglada (FPR) (2001- 2008)
25 de maig de 2010 Els continguts daquesta presentaci estan
subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comercial-Compartir
3.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci
pblica sense s comercial, sempre que sen citi lautoria i la
distribuci de les possibles obres derivades es faci amb una
llicncia igual a la que regula lobra original. La llicncia completa
es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/deed.ca.