0R

TEMA 1 CONCEPTE I OBJECTE DE LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA ( O PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT)

La PSICOLOGIA EVOLUTIVA és la part de la psicologia que es dedica a estudiar els canvis del esser humà.

Hi ha canvis:

-Físics

-A nivell de conducta

- a nivell d’intel·ligència

-a nivell d’ideologia, valors…

Per tant la Psicologia Evolutiva és la descripció, explicació y predicció de la conducta humana. Concretament els canvis que estudia la Psicologia Evolutiva son els que fan referència als processos de desenvolupament, creixement (físic, intel·lectual) i a les experiències vitals significatives.

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CANVIS EVOLUTIUS

(fotocòpia esquemes_bloc I_desenvolupament)

La psicologia Evolutiva també ha evolucionat, abans només estudiava quins eren els canvis (centrant-ne en infància i adolescència), ara vol aprofundir aquests canvis donant-li explicació y a més a més avui en dia contempla tot el cicle vital.

CARACTERÍSTIQUES COM A ESSER HUMANS

Som febles en comparació amb altres animals. Som essers intel·ligents. Al néixer som totalment indefensos però això mateix

ens ha desenvolupat totes les possibilitats d’aprendre I adaptar-nos de manera intel·ligent.

FOTOCOPIA DEL DOSSIER:

CARACTERÍSTIQUES FUNCIONSDEL ÉSSER HUMÀ

Posició erigida permet alliberar les mans i Utilitzar-les per diferents tasques, afavorint la cooperació.

Mà versàtil La oposició index-polse desenvolupa la motricitat fina, que fa de la mà un instrument de precisió molt important.

1

0R

Dieta omnívora Característica compartida amb altres espècies, que facilita la supervivència.

Activitat sexual permanent Les relacions del esser humà va més enllà de l’activitat sexual (carència d’activitat de cel). Això va unit a la formació de famílies estables, facilitant la supervivència de les cries.

Capacitat de cooperació Compartir tasques amb altres éssers humans, competir entre ells fa possible assolir tasques molt llunyanes a nivell individual.

Capacitat de comunicació Utilitzant el llenguatge el ésser humà pot comunicar-se.

Construcció de representacions Models mentals de la realitat, que inclou una dimensió espacial y temporal.

Infància prolongada(important) Néixer amb poques conductes prefixades i dependre d’adults molt temps els permet aprendre moltes cosses dels altres i fa possible l’educació.

Acumulació cultural Gràcies als sistemes simbòlics el ésser humà pot transmetre els coneixements a generacions futures. A través d’aquesta transmissió de coneixements desenvoluparem el coneixement abstracte.

Resumint, LES TRES CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS QUE DISTINGUEIXEN EL ESSER HUMÀ:

1. Infància prolongada.2. Immaduresa al néixer3. Plasticitat per adaptar-nos a diferents entorns.

IMPORTÀNCIA DE L’ESTUDI DE LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA(fotocòpia esquemes__bloc I_ desenvolupament)

2

0R

TEMA 2PERSPECTIVA HISTÒRICA

L’ infància no ha estat sempre considerada com ara, és un concepte recent. Tot i això la criança dels nins ha existit de sempre d’una forma eficaç i per això existim com a espècie.

Fins fa poc hi havia molta mortalitat infantil i per això per arribar a adults s’havia de tenir molts nins i per això associat a la mortalitat no hi havia lligams afectius forts.

L’ infància era una etapa que convenia passar aviat per arribar a ser adult, era una etapa imperfecta.

DADES HISTÒRIQUES

A l’edat mitjana : S’ensenyava als nins un ofici i els donaven responsabilitats. A més a més hi havia diferències en quant a la classe social a la qual pertanyien i no hi havia lligams afectius (dins les classes altes els nins eren criats per altres persones i dins les classes baixes pels germans).Els nins no interessaven com a objecte d’estudi fins al segle XVII

S. XVII: Aquí es comença a despertar un interès per l’ infància i paral·lelament es va donar un canvi ideològic, desapareixent les idees deterministes i fatalistes(basades en la predeterminació del destí) i sorgeix un moviment d’interès per l’ infància.

En el segle XVIII amb d’industrialització va haver augment de població en els nuclis de feina (acumulació de població en algunes zones geogràfiques) regulada per uns horaris deixant els nins desprotegits. Per això es varen crear institucions per fer-se càrrec dels nins i així va néixer l’escola. Això va esser una forta empremta per l’estudi dels nins.

¿COM VA NÉIXER LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA COM A CIÈNCIA?

Els estudis de nins es varen iniciar fa relativament poc, perquè abans no interessaven com a objecte d’estudi. Per això varen començar a estudiar-se nins que despertaven interès (nins extraordinaris).

Hellen Keller (nina sorda, muda i cega): La va educar ANNA SULLIVAN (pel·lícula “El milagro de Anna Sullivan”).

Victor (nin salvatge): El va educar ITARD (pel·lícula “El niño salvaje”) Nins superdotats: Estudiats per TERMAN, va ser un estudi longitudinal

de seguiment en el temps. 1.728 Nin amb cataractes i per això patia ceguera: El va estudiar

Cheselden.

Poc a poc varen anar sortint biografies i estudis de nins normals (ex. Autors com Darwin, Piaget...) i estudis estadístics de nins (s’agafaven mostres de població per estudiar-les).

3

0R

Les motivacions de l’estudi de nins era de tipus pedagògic, mèdic, filosòfic i científic (cercant l’origen) i estaven basades en l’observació (no en la introspecció com en el cas dels adults).

També en el segle XVII va existir un autor Juan Amos COMENIO que afirmava que es podia ensenyar totes les disciplines a tots els nins, seguint la suprema llei de la gradualitat d’aprenentatges (s’han d’adaptar els coneixements als nins i això implica conèixer be als nins=psicologia infantil).

I també en el S XVIII va existir John LOCKE que va desenvolupar idees empiristes i associacionistes(basades en estímul-resposta) : “res no hi ha a la nostra ment que no hi hagi passat abans pels sentits” i “ quan el nin neix es una tabula rasa” (pissarra en blanc).

També en el S XVIII Jean Jack ROUSSEAU va afirmar que “el nin es bo per naturalesa, la societat és la que el corromp”. Per tal calia saber com educar-lo. Va escriure les seves teories en el llibre: “Emili o l’educació”.

En 1.899 DARWIN va escriure “L’origen de les espècies”. Aquí teoritzava sobre l’idea de que els essers vius evolucionen. Aquest llibre aporta el perquè de l’evolució i va argumentar la idea de selecció natural i supervivència dels més aptes.

Un deixeble de Darwin anomenat HAECKEL va formular la llei de la biogenètica que diu que “la ontogènesis reprodueix la filogènesis gènesis de l’individu). Això vol dir que l’individu en la seva evolució reprodueix l’evolució de l’espècie (ex. Quan un nin gateja, quan agafa les coses en pinça....i a mesura que creix camina, desenvolupa la motricitat fina, etc...)

En 1876 TAINÉ va defensar la teoria de que quan un nin és petit es capaç de reproduir totes les llengües però l’entorn va fent que seleccioni els sons que necessita per parlar i comunicar-se amb els seus.

CANVIS QUE SE VAREN PRODUIR EN EL S. XX QUE AFECTEN A LA PSICOLOGIA

1. Va aparèixer el moviment psicoanalista (FREUD) que defensava la idea de que tot el que passa a l’ infància te repercussió a les etapes posteriors.

2. Extensió de l’escolaritat obligatòria a conseqüència del qual va haver un moviment de renovació pedagògica anomenat ESCOLA NOVA (autors com per exemple Montessori)

3. Introducció dels TESTS MENTALS, que son eines per mesurar alguns aspectes de la ment , per ex. Test d’intel·ligència.El primer test d’intel·ligència va aparèixer en el S XIX quan es va encarregar un instrument per mesurar l’ intel·ligència dels nins (Test Binet i Simon).

4

0R

TEMA 3TEORIES CONTEMPORÀNIES DE LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA

Podem agrupar aquestes teories en 5 blocs:

1. TEORIES BIOLÒGIQUES:Aquestes teories donen importància als aspectes biològics (herència) influenciats per Darwin. Dins aquestes teories algunes donen importància a la maduració (Arnold GESSELL) i d’altres a les característiques biològiques (teories etològiques).

MADURACIÓ :

ARNOLD GESELL va filmar els nins i va estudiar la seva evolució. D’aquest estudi va extreure les següents conclusions:

L’evolució d’un nin està sotmesa a un horari biològic per a la maduració.

Concepte d’autoregulació: Els nins indiquen quan estan preparats per un avanç.

Concepte d’etapes diferents en l’evolució dels nins.

Critiques a aquesta teoria: Es pot caure en un estat de passivitat. Per evitar això les característiques del entorn son les que han de donar suport al seu avanç.

ETOLOGIA :Dona importància a les pròpies característiques del esser (instints).Els etòlegs son un grup de científics (això significa que observen, fan hipòtesis, etc...) seguidors de les idees de Darwin per entendre el desenvolupament (es a dir, tenint en compte la selecció natural) i cerquen aquelles característiques que ens han ajudat a la supervivència dels més aptes (per exemple, els humans nadons cerquen els desencadenants d’estímuls plorar per cridar l’atenció de les persones que els poden ajudar a sobreviure).La nostra espècie (que pertany al regne animal) avui en dia és el producte de milions d’anys d’evolució-La Etologia va esser reconeguda com a ciència gràcies als treballs de K. LORENZ i N. TIMBERGEN (varen ser zoòlegs que reberen el Premi Nobel de la Ciència al 1973). Ells varen cercar les conductes innates o instintives.

Característiques de les conductes innates o instintives:1. Son universals a tots els membres d’una mateixa

espècie.2. No necessiten aprenentatge (venen programades

biològicament per respondre als estímuls).3. Son estereotipades (sempre de la mateixa forma)4. Mínimament influenciades per l’entorn.

5

0R

Com estudien els etòlegs?Observen al natural i plantegen hipòtesis per desprès intentar comprovar aquesta hipòtesi modificant certes variables (ex. Un ànec te el període crític on estableix el seu vincle afectiu just al néixer = impromta). Si es modifica aquest moment canviant la mare per altre element estableix el vincle afectiu amb el nou element encara que no sigui la mare.J.BOWLBY va estudiar nins d’un orfenat i els problemes afectius i socials que tenien com a conseqüència d’una manca de vincle afectiu.Els essers humans tarden més en crear el vincle afectiu que en altres espècies però s’arriba a crear per ajudar-nos a sobreviure com a espècie.

2. TEORIES DEL APRENENTATGE O TEORIES CONDUCTISTES:

TEORIA DEL CONDICIONAMENT CLÀSSIC :

Aquesta teoria va esser fundada per WATSON dient que l’objecte de l’estudi de la psicologia era la conducta, (tot allò que fem i que se pot observar). L’objectiu havia de ser predir i controlar la conducta (donant un estímul saber quina resposta provocarà).

Els conductistes parteixen de l’idea de que l’organisme s’adapta al medi perquè respon a altres estímuls del medi. Però ells volien saber com a través d’una conducta instintiva es podia provocar una conducta apresa i varen descobrir que era per associació.

Ex.- CA DE PAVLOV

Pavlov era un fisiòleg rus que estudià les conductes en el cos:

Estímul incondicional resposta incondicional

(donar menjar a un ca) (baveja)

Estímul neutre resposta neutra

(tocar una campana) (no fa res)

Estímul condicionat (EI+EN) resposta condicionada

(tocar la campana cada

Vegada que li donam menjar) (baveja)

L’estímul neutre s’ha convertit en condicional per associació.

6

0R

Per exemple una nina que te por al metge perquè quan hi va aquest li fa mal i aquest metge duu bata blanca. Associa la bata blanca a mal i quan veu qualcú amb bata blanca, encara que no sigui un metge, s’hi posa a plorar.

Això s’anomena generalització de resposta: Quan es converteixen en estímuls condicionats aquells que abans eren neutres.

La relació que s’estableix entre un estímul i una resposta de la mateixa forma que s’aprèn se pot desaprendre extinció de resposta: desaparició d’una resposta com a conseqüència d’haver estat provocada repetidament per un estímul que abans havia estat neutre.

WATSON deia que si analitzem i la desfem en parts qualsevol conducta sempre hi trobarem processos de condicionament i va arribar a la conclusió de que l’objecte de l’estudi de la psicologia era l’aprenentatge.

Que entenia ell per aprenentatge?

Aprenentatge, segon Watson és un canvi en la conducta amb caràcter de relativa permanència que no es pot atribuir al procés de desenvolupament sinó que és degut a la pràctica i experiència (ex. Aprendre a muntar en bici). Watson pensava que amb pràctica i experiència podíem aprendre tot.

TEORIA DEL CONDICIONAMENT OPERANT O INSTRUMENTAL

Aquesta teoria la va desenvolupar SKINNER. Estableix que la resposta s’associa a un estímul, no a un reflex. El condicionament operant o instrumental consisteix en reforçar o premiar una conducta que l’animal o persona emet espontàniament i no premiar o reforçar les que no son espontànies.

Exemple: El colom de Skinner Fa una resposta accidental (pressió). Si pressionava sa palanca reforç (aliment) el colom fa una resposta deliberada.

Així doncs podem definir el condicionament operant o instrumental com un tipus d’aprenentatge en el que la persona/animal continua produint una resposta quan aquesta és premiada/reforçada i deixa de reproduir-la quan aquesta està castigada.

CONCEPTES DEL CONDICIONAMENT OPERANT O INSTRUMENTAL

REFORÇ: Es un estímul que segueix una conducta i augmenta la probabilitat de que aquesta conducta es repeteixi (el reforç sempre va darrera de la conducta feta, mai va abans de la conducta, això seria un suborn).Positiu: Donar un estímul que agrada(somriure a un nin petit que diu una cosa)

7

0R

Negatiu: Llevar un estímul que molesta (quan el nin assenyala el vas d’aigua li donem per beure i això el lleva la set).

CÀSTIG: Es un estímul que segueix una conducta i disminueix la probabilitat de que aquesta conducta es repeteixi. Tant reforç com càstig aconsegueixen la seva màxima eficàcia quan son immediats a la conducta.Positiu: Donar una cosa que no agrada (aïllar a un nin que no es porta be dins l’aula)Negatiu: Llevar una cosa que agrada (llevar al nin la pilota nova perquè es porta malament).

REFORÇ INTERMITENT: Consisteix en premiar una conducta de vegades si i de vegades no. Produeix conductes més perdurables que si el reforç el donam sempre (per exemple el cas de la “pataleta” en el supermercat).

APRENENTATGE DISCRIMINATIU: Consisteix en saber que la mateixa conducta pot tenir conseqüències diferents segons les circumstàncies en que es desenvolupa (ex. Violència al camp de futbol o a l’aula).

MOLDEJAR: Produir noves respostes a partir d’aquelles que són més semblants a la que es desitja (premiar les conductes que s’aproximen a lo que desitgem, per exemple un nin tímid que volem fer que surti a explicar una cosa davant la classe, o un nin al que volem llevar el penyal)

HABITUACIÓ: Es produeix quan una resposta desapareix com a conseqüència d’haver estat provocada repetidament pel mateix estímul (per exemple el despertador que ja no ens desperta).

DESHABITUACIÓ: Recuperació d’una resposta quan canviem l’estímul (canviem el renou del despertador i ens torna a despertar).

TEORIA DE L’APRENENTATGE SOCIAL (teoria conductista)

BANKURA estudià la forma en que els factors cognitius (aquells que estan relacionats amb d’intel·ligència) influeixen en l’avanç i el desenvolupament.

El desenvolupament cognitiu del nin no és capaç d’explicar tot sol els canvis que es produeixen en la conducta dels nins. BANKURA diu que també son responsables d’aquests canvis els processos d’aprenentatge, encara que aquests estan influenciats i sotmesos al desenvolupament cognitiu del nin. Es a dir, els aprenentatges son com el aliment del desenvolupament cognitiu però aquest fa que s’adquireixin els aprenentatges (el peix que es mossega la cua).

8

0R

Gran part dels aprenentatges que fan els nins el fan per imitació es fixen en un model i el acaben imitant aprenentatge modelat (això el converteix en una eina molt potent per inculcar hàbits, conductes, etc...).

BANKURA es plantejava una sèrie de preguntes:

Quins son els models que amb més probabilitat influiran sobre els nins?

Son aquells que presenten característiques que el nin considera atractives o desitjables (talent, intel·ligència, popularitat, presència, simpatia...) i això depèn del nivell de desenvolupament.

En quines circumstàncies serà mes probable que es doni aquesta influència?

Quan la persona que serveix de model rep un premi o un càstig de forma indirecta rebem el premi o càstig. Això es defineix com reforç o càstig vicari.(ex. Copa del mon de futbol que va guanyar Espanya=reforç vicari per molts espanyols).

Com canvia la conducta del nin com a conseqüència del aprenentatge per models?

El nin acaba imitant el model (per exemple els nins que parlen afònics com la mestra que està afònica), no te la seva conducta sinó la conducta del model.

BANKURA distingeix entre processos d’adquirir conductes o processos de realitzar conductes. (no es el mateix que t’agradi Rafa Nadal i te fixis en com ho fa per jugar a tennis que fer aquestes jugades tu mateix).

BANKURA diu que en l’aprenentatge per models hi ha implicats 4 processos cognitius:

La atenció : Fixar-se i concentrar-se en una cosa/estímul concrets i deixar de banda d’altres. Això depèn de les característiques del nin (fins a quin punt li agrada el model i s’identifica amb ell) i de les característiques del model.

La retenció : Fa referència a la memòria (emmagatzemar informació per recuperar). La capacitat de retenir depèn de la capacitat que tingui el nin per estructurar o codificar la informació per poder-la recuperar desprès.

La producció : Capacitat de dur a la pràctica això que fa el model. La motivació : Encamina la conducta cap a un determinat model

o un altre.

9

0R

CRITIQUES A LA TEORIA DE L’APRENENTATGE SOCIAL O CONDUCTIVISME:

Les teories conductistes i de aprenentatge han ajudat a fer més científic l’estudi de la psicologia, definint termes amb precisió i ha fet experiments rigorosos però ha donat una excessiva importància a factors ambientals (influència del ambient) i això ha subestimat factors biològics i hereditaris.No han tingut en compte tampoc aspectes del desenvolupament (excepte la teoria de l’aprenentatge social) perquè hem aplicat les mateixes lleis d’aprenentatge a totes les edats, sense tenir en compte les característiques dels períodes evolutius.

Com a utilitat ha estat útil per dissenyar programes de modificació de conducta.Però això també ha estat criticat perquè deixa de banda els motius o les circumstàncies de per què es produeix aquesta conducta.

3. TEORIES CULTURALS CONTEXTUALS:

TEORIA DE VYGOTSKY Lev Semanovich VYGOTSKY,de nacionalitat rus i contemporani de Piaget va adoptar la “reaccionologia” soviètica basada en les reaccions de la conducta, confrontant-ne aquesta psicologia con la europea dels introspeccionistes o conductistes o con la psicologia de la percepció de la Gestalt.La seva teoria s’anomena ANÀLISI SOCIOCULTURAL perquè pensa que el desenvolupament de les persones (individual) i el de la societat estan íntimament lligats. Les persones es desenvolupen en medis socials (segons sigui el medi serà la persona, i la persona influirà en cóm es el medi).El desenvolupament individual es, per tant, un reflex del desenvolupament social.Els processos psicològics superiors tenen un caràcter mediat per la societat i la cultura (necessitem els instruments mediadors). Per entendre el concepte de caràcter mediat hem de partir de la base de que els essers humans som la única espècie que ha creat cultures i tits els nins humans estan integrats dins una determinada cultura que és la que ha fet la mediació.La cultura transmet (a través del mediador) continguts

(informació)

Eines per pensar (tècniques per memoritzar, estructurar informació...)

Segons VYGOTSKY allò que distingeix les capacitats psicològiques superiors (pròpies dels essers humans) i les separa d’altres processos

10

0R

bàsics (comuns a molts essers vius) es que els primers utilitzen com a suport instruments mediadors.

Capacitats psicològiques superiors: Segons VYGOTSKY son la memòria voluntària (els animals no recorden les coses voluntàriament), atenció conscient, el pensament o raonament, la afectivitat, etc...

Processos bàsics: Memòria natural, atenció involuntària, la intel·ligència no simbòlica...

Instruments mediadors: VYGOTSKY va anomenar així als signes que son els que permeten regular i controlar el nostre comportament i dur-lo a la pràctica de la millor manera possible. VYGOTSKY va parlar de molts exemples d’instruments mediadors, per exemple canviar l’anell de dit per en recordar-nos de fer qualque cosa (aquest seria un de molt bàsic). Un altre instrument mediador molt complex seria el llenguatge o les matemàtiques.Els instruments mediadors permeten al esser humà sortir dels estímuls del medi i condicionar-se ell mateix, modifiquen la forma de percebre l’entorn i li permeten representar-se’l de diferents formes que van més enllà del aquí i ara. (moment present).Els signes i els sistemes de signes que fan de mediadors en els processos psicològics superiors no tenen un caràcter estrictament individual, sinó que han estat el.laborats a la llarg de l’historia cultural de la espècie humana.

El desenvolupament del individu, segons VYGOTSKY, consisteix en gran part en l’accés progressiu al sistema de signes.Les funcions psicològiques superiors s’adquireixen en col·laboració amb altres persones. Aquí es on es defineix el concepte de Zona de Desenvolupament Pròxim (o potencial) ZDP: Es el nivell (a escala cognitiva superior) al qual es pot elevar una persona amb l’ajuda d’una altra (nivell al qual nosaltres tots sols no arribaríem). Normalment aquesta persona que ens ajuda solen ser els pares, mestres, un company més expert o desenvolupat....Aquesta persona que fa de mediador interactua amb un nin i fa que el nin interioritzi no només els continguts sinó també les eines de pensament. Aquest concepte ZDP destaca l’ importància que te la cooperació i l’ intercanvi social (per això els nins petits estan asseguts en les aules d’infantil en taules de grups).Però aquest concepte teòric és difícil de manejar perquè parla d’un desenvolupament potencial, no es real (ja que depèn d’un mediador que potser no ha existit en aquell cas concret).Quan VYGOTSKY parlava de funcions mentals superiors es referia a: pensament, raonament, resolució de problemes, memòria lògica...Una

11

0R

conseqüència d’aquestes idees és que la participació en una vida col·lectiva més complexa contribueix al desenvolupament cognitiu de les persones. (l’escola t’ensenya a raonar, a contar, a pensar lògicament....).La teoria de VYGOTSKY dona una gran importància a les pràctiques educatives (ja siguin dels mestres dels pares...) de tal manera que son el motor del desenvolupament humà. A l’escola els nins aprenen a utilitzar els signes i a més estan en contacte amb membres més competents del grup social (concretament els mestres).En definitiva, la cultura ensenya als nins què pensar (continguts) i cóm pensar (eines per pensar) i ho fan a través del llenguatge. VYGOTSKY diu que el desenvolupament de les persones consisteix en una interiorització de les formes d’adaptació cultural.

VYGOTSKY diu també que l’aprenentatge és un procés d’interacció e influença mútua entre 2 grans tipus de conceptes.

1. CONCEPTES ESPONTANIS: Surten de l’ interacció concreta amb l’entorn (exemple: uns nins que caminen damunt un quadrat). És el coneixements que s’adquireix a partir d’un procés de abstracció o generalització a partir de les propietats dels elements externs. S’adquireix en contextos quotidians de baix a dalt a partir de referents concrets.

2. CONCEPTES CIENTÍFICS: Són els que s’adquireixen a partir de la pressa de consciència del seu significat en relació a una estructura o sistema conceptual de conjunt en el qual pren sentit (serveix per interpretar la realitat). S’adquireixen a través de la instrucció de la persona mediadora (el mestre explica als nins que això és un quadrat i característiques d’aquest polígon).

Segons VYGOTSKY el desenvolupament conceptual necessita de la interacció dels 2 tipus de conceptes (el nin ha d’arribar al concepte científic a partir de la serva pròpia realitat concreta). A l’escola es fa contínuament aquesta interacció.

D’aquesta teoria es deriven 3 LINIES D’INVESTIGACIÓ:

1ª LÍNIA: Intenta explicar les relacions que VYGOTSKY va establir entre desenvolupament, aprenentatge, aprenentatge escolar e instrucció. Els psicòlegs que treballen aquesta línia d’investigació treballen la psicologia cultural Com cada cultura organitza els processos educatius de una forma concreta. (per exemple, una nina sahrauí que arriba a la nostra cultura i troba que escrivim d’esquerra a dreta, diferent a com en la seva cultura li han ensenyat).2ª LÍNIA: Es centra en l’aula allà on es donen les pràctiques educatives. Els que estudien aquesta línia cerquen crear entorns

12

0R

rics i significatius (ex. Un aula que té un hort escolar). Aquesta línia la va desenvolupar BROFENBRENNER afirmant que un aula ha de tenir 2 condicions:

Permetre al nin observar e incorporar-se a patrons d’activitat cada vegada més complexos amb la guia directa de persones que tinguin els coneixements o habilitats que el nin encara no te. Aquesta persona que acompanya ha d’haver establert una relació emocional positiva amb el nin.

Ha d’oferir al nin oportunitats, recursos i estímuls perquè pugui implicar-se en activitats on pugui fer servir els coneixements que ha après sense l’ajuda d’un adult.

3ª LÍNIA: Estudia els processos microscòpics que hi ha en les interaccions entre mestre i alumne. (Exemple: “metàfora de la bastida” andamis Segons BRUNER “el mestre ha de ser una ajuda necessària i contingent” (aquesta ajuda s’ha de llevar progressivament, no de sobte).

TEORIA DELS SISTEMES ECOLÒGICS (BRONFENBRENNER)

Els darrers anys aquesta teoria s’ha tornat cada vegada més influent. Es basa en la idea de que per estudiar un nin hem d’estudiar els seu context. La empremta que ha tingut aquesta teoria es desenvolupa amb el llibre “la ecologia del desarrollo humano”.

La base d’aquesta teoria és que per entendre completament el desenvolupament hem de tenir en comte les formes en que les característiques úniques d’un nin entren en contacte i interactuen amb l’entorn. Es parteix del nin com a centre del sistema i a les característiques més influents las va anomenar instigadors del desenvolupament i les definia com les característiques capaces d’influir en altres persones, de forma que aquesta influència acaba repercutint en el nin.

Exemple d’instigadors:

1. L’ aparença física (ex. Una nina és molt guapa i com que tothom li diu això es converteix en una nina molt vanitosa).

2. Les habilitats socials (ex. Uns nins que són molt sociables son els “caps” d’un grup).

3. La capacitat intel·lectual.4. La personalitat (ex. Un nin tímid interactua menys i el

entorn el farà encara més tímid o l’ajudarà a millorar).

13

0R

3. J4. PSICOLOGIA COGNOSCITIVA (O COGNITIVA)

Es la disciplina que pretén descriure i explicar la conducta humana en termes d’estats mentals, representacions, processos o qualsevol altra disposició de caràcter mental.

Tots el que pensen que la conducta humana no es pot explicar només com a conducta observable (conductistes), sinó que per entendre-la necessitem conèixer els processos mentals que hi ha al darrere són els psicòlegs cognitius (del coneixement).

L’idea central d’aquesta teoria és que la conducta dels nins reflecteixen la estructura i organització del seu coneixement, és a dir, que la forma com coneixem guia la nostra conducta. Ens comportem així com pensem.

TEORIA DE PIAGET

14

NIN

MICROSISTEMA: Elements de l’entorn molt proper què influeix moltísim al nin (escola, família,pediatre…)

MESOSISTEMA: Està format per les relacions que hi ha entre els elements del microsistema

EXOSISTEMA: Elements no tan propers (parents llunyans, amics de la família, lloc de feina dels pares…)

MACROSISTEMA: Actituds e ideologies de la cultura/subcultura del lloc on viu el nin (valors com la igualtat, democràcia, etc…) i també negatius, com el consumisme.

0R

PIAGET va néixer a Suïssa, va estudiar biologia i va estar interessat en saber l’origen del coneixement científic. Al la seva teoria la va anomenar EPISTEMOLOGIA GENÈTICA (ve de gènesis= generar). Va estudiar la intel·ligència com a la part central dels processos psíquics. Aquesta intel·ligència es va construint a partir de l’experiència. Els nins són actius en la construcció de la seva intel·ligència.

També es va adonar que els éssers vius s’adaptaven a es medi però els essers humans tenim una forma d’adaptació superior.

Assimilar Acomodar Adaptar-se

(els estímuls) (la estructura cognitiva, modificant-la)

Un exemple d’aquest mecanisme seria un edifici intel·ligent o un cotxe que encén els llums tot sol quan entra dins un túnel.

Piaget va escriure un llibre basat en la observació dels seus propis fills “El naixement de la intel·ligència en els nins”.

La teoria de Piaget manifesta que els essers humans són molt indefensos al néixer però tenen conductes reflexes (per exemple tancar la maneta quan li posem el dit dins aquesta, succionar per sobreviure) i amb aquestes conductes construeixen l’esquema mental (algunes desapareixen amb el temps). Es a dir, quan es dona un estímul es dona una resposta de manera que:

Reflex esquema operacions

La conducta reflexa es converteix en esquema (que és una conducta interioritzada que es pot repetir en situacions que no són absolutament idèntiques).Al final de la etapa infantil els esquemes es converteixen en operacions (acció mental reversible, és a dir, aquella que ens permet tornar al punt de partida i que està integrada dins una estructura de conjunt no està aïllada).

La fonts de coneixement del nin és sempre l’activitat. El nin no està mail passiu, sempre actiu, cerca experiències de l’entorn que el permeti desenvolupar operacions i créixer en intel·ligència (hem de provocar acció mental a un nin).

Piaget va descriure el desenvolupament dels nins entre 0 i 13 anys (adolescència) en etapes. Cada etapa està caracteritzada per una estructura de conjunt que es pot expressar en termes de lògica matemàtica i passa de ser un ésser que no sap fer res fins a convertir-se en un ésser intel·ligent.

Segons Piaget els estadis evolutius del desenvolupament a la etapa infantil són 2:1. Etapa sensoriomotora ( de 0 a 2 anys)2. Etapa pre operatòria (de 2 a 6 anys)

TEORIA DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ

Idea base: Els essers humans a nivell cognitiu són processadors de informació. Els psicòlegs que defensaven aquesta teoria van comparar la ment humana amb un

15

0R

ordinador. La forma de processar és semblant perquè necessitem un imput (informació del entorn que entra pels sentits) que es introdueix al sistema nervós on és processada i surt com a resposta. Però un ordinador és molt més potent que les persones perquè nosaltres tenim un temps de retenció d’informació molt curt i una capacitat de retenció d’informació molt curta (20 segons i 7 bits).

Esquema:

Memòria a curt termini

de treball temporal

Processos de control

Imput ambiental Registre sensorial repetició, organització, etc...

-visual ESTRATÈGIES DE RECU-

-auditiu PERACIÓ.

-etc…(dura poc

temps)

Resposta

EXPERIÈNCIA (automatització) es converteix en experts (utilitzant estratègies)Els canvis que es produeixen a la ment es basa en la experiència que fa que molts processos s’automatitzin.

Quan aquests processos s’automatitzen ja podem processar més informació nova i d’aquesta manera s’incrementen els nostres coneixements.

L’automatització permet augmentar la capacitat del coneixement.

Hi ha una branca de la psicologia que es dedica a estudiar el coneixement social de les persones (bastant diferent del dels altres animals o les coses). Basant-se en que la forma en

16

Memòria a

llarg termini

0R

que ens comportem i actuem està determinada en com hem processat el coneixement social. (per exemple: Un nin que a lo millor interpreta en la mirada dels altres nins que el volen agredir se comportarà com un nin agressiu).

Així doncs, el coneixement social està influït per les capacitats cognitivesHi ha, no obstant, diferències entre el món físic i el món social (aquest darrer més difícil de predir que el primer).

Diferències: Venen motivades perquè les persones tenim característiques que no tenen els objectes inanimats o els animals. Són bàsicament 3:

Les persones tenim motivacions i tenim intencions (no fem les coses “perquè si”) això fa que la conducta sigui difícil de predir.

Les persones tenim sentiments i emocions que influeixen en la nostra conducta.

Les persones interactuem (segons el que faci una persona, un altra actuarà d’una forma o altra).

Les dades que tenim al nostre coneixement han d’estar acumulades a la nostra ment i també ha d’estar organitzada per ser eficient. La clau per aquesta eficiència es l’esquema del coneixement.

Un esquema de coneixement és una unitat organitzativa del coneixement i la seva organització es la peça bàsica de la construcció cognitiva amb la finalitat d’ajudar a filtrar, seleccionar e interpretar tot un fluix d’informació.

Un esquema estructura la informació en nivells:

1er nivell: INDICADOR DE L’ESQUEMA: És com el títol, per exemple: anar al restaurant.

2on nivell: ESCENES:Dins el indicador hi ha diferents escenes escena 1 “Entrar”

escena 2 “demanar”

escena 3 “menjar”

escena 4 “pagar”

3er nivell: ACCIONS: Dins cada escena hi ha diferents accions:

acció 1 “obrir la porta”

Escena 1 “entrar” acció 2 “anar a la taula”

acció 3 “seure”

Etc...

Per tant una persona experta és aquella que te molts coneixements i els ha estructurat en esquemes.

17

0R

Direm doncs que aquesta persona te molt domini i perícia (que té coneixements i els té organitzats).

La psicologia del coneixement ha cercat les diferències entre persones expertes i novells (no expertes), son les següents:

Els experts tenen més coneixements que els no experts, però això no vol dir que les persones expertes tinguin millor capacitat de processar.

La diferència és quantitativa i qualitativa (el expert té més coneixements en el seu domini, i de qualitat).

La perícia és l’efecte de la pràctica (intervenen factors innats). La perícia està circumscrita o lligada a un domini específic del coneixement.

La psicologia cognitiva ha fet moltes aportacions dins el món de l’escola (continguts organitzats) però ha tingut dues limitacions importants:

1. No han adaptat una perspectiva evolutiva (consideren que l’únic que fa expert és l’experiència, no per exemple, l’edat)

2. Situen els processos de canvi en factors individuals de naturalesa endògena (interior de les persones in no donen importància a factors socials, culturals..., per exemple si un nin sap molt de dinosaures és, segon aquesta teoria, perquè ha dedicat molt de temps no perquè un adult li hagi explicat, mostrat dibuixos, veure documentals...).

5. PSICOLOGIA DE LA GESTALT

Aquesta teoria estudia els processos perceptius. Va començar a través de dos psicòlegs: Köeler i Kafka que varen estudiar el conegut com fenomen PHI.

Fenomen PHI: Unes percepcions es converteixen en unes altres (una llum a l’esquerra i un altra a la dreta alternativament acaben per fer que no veiem dues llums sinó una línea).

Teoria de la Gestalt: Gestalt vol dir “forma de presentar la informació”

“El tot és més que les parts que la integren”

Aquí no veiem dos Aquí no veiem quatre punts sinó un

Corxets sinó un rectangle quadrat.

TEMA 4CONCEPTUALITZACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT: LA POLÈMICA HERÈNCIA AMBIENT.

18

0R

Un dels primers problemes que es plantegen en l’estudi del desenvolupament és respondre per què ens desenvolupem i quins són els determinants del desenvolupament.

Des de que l’home es va començar a estudiar ell mateix ha hagut la polèmica de si aquest desenvolupament es produïa per causes hereditàries (en els gens, tal i com defensaven els genetistes/innatistes com ROUSSEAU: “ ...el nin és bo per naturalesa” ) o per causes ambientals (influència de l’entorn i experiències, tal i com defensaven els conductistes com J.LOCK: “...el nin és una pissarra en blanc i a mesura que creix va aprenent tot” ).

ARGUMENTS INNATISTES O GENETISTES (Desenvolupament influenciat per l’herència o la genètica).

La major part de les coses que fem, la nostra conducta, desenvolupament...estan determinats genèticament per la herència. Segons aquesta idea tot es conseqüència de l’herència: forma física, personalitat...Segons els innatistes/genetistes al embrió humà està contingut tot allò que l’home serà al futur.

A l’ambient li donen més o menys importància segons la capacitat que tingui de modificar aquesta herència.

A favor d’aquest argument hem de dir que les persones ens semblem molt als nostres progenitors. També podem dir a favor de l’argument de l’herència que hi ha determinades pautes de conducta que apareixen iguals a diferents cultures (per exemple els nins solen començar a caminar capa a l’any o any i mig de vida). Aquí entra en joc també la teoria de la maduració (determinades conductes necessiten un grau de maduració).

ARGUMENTS AMBIENTALISTES/EMPIRISTES (Desenvolupament influenciat per l’ambient).

L’home està determinat per factors ambientals i és l’experiència allò que el va configurant.Pels partidaris de l’ambient l’home és un esser social (viu en societat) i és a través d’aquesta convivència com es va configurant.L’ambient és per tant el que configura la persona (jo som jo i les meves circumstàncies...). Moltes dades argumenten aquesta posició. Per exemple, un nin aprèn la llengua d’allà on viu, independentment de quin siguin els seus progenitors.Un altre dada és la facilitat d’adaptació de les persones quan van a una cultura nova, o nins que han viscut en ambients desfavorits i no s’han desenvolupat bé.Els ambientalistes purs defensaven que es pot ensenyar tot a totes les persones ( WATSON “Doneu-me 10 nins i faré que aprenguin el que vulgueu”)

19

0R

Alguns fenòmens es poden interpretar des de les dues perspectives.Ex. els nins que viuen en ambients empobrits i han fracassat en l’escola.

Segons la teoria innatista o genetista: Els gens fan que siguin poc “intel·ligents” (és una postura racista).

Segons la teoria ambientalista l’ambient a ca seva no afavoreix l’estudi a aquest nins.

Francis GALTON va estudiar famílies que havien aportat membres destacats en algun camp. Per a estudiar això es varen estudiar bessons idèntics (comparteixen la mateixa dotació genètica). Aquests bessons havien viscut en entorns separats però malgrat això coincidien en molts aspectes.

Cap de les dues posicions es poden acceptar sense qüestionar-ne qualque cosa.

Per exemple, no tots els aspectes del desenvolupament són iguals. Hi ha aspectes que estan clarament influïts per la herència i aspectes que estan clarament influïts per l’ambient.

Per ex. El desenvolupament motor en el primer any de vida, característiques físiques, etc....estan clarament influenciats per la genètica. Tot això està influït per factors innats.

Per ex. Ideologia, forma de pensar, opinions, creences...estan clarament influïts per l’ambient.

Per ex. Tens uns gens per arribar a una certa altura però com que vius a un ambient empobrit el teu desenvolupament físic no arriba a aquesta altura.

Conclusió: El desenvolupament és un problema d’interaccions complexes.La persona, dins la seva llibertat, juga un paper important en la decisió de les

influències que el determinaran.

En definitiva, un nin neix amb unes potencialitats i l’ambient li permetrà aconseguir tot allò que arribarà a ser.

ELS ESTADIS:

Al contrari que els psicòlegs anteriors que veuen el desenvolupament com un “continuum” hi ha altres psicòlegs que veuen el desenvolupament com una successió d’etapes o estadis. Moments de la vida en què les persones que s’hi troben tenen característiques similars.

Això implica uns certs inconvenients:Quan el nin és molt petit, els factors genètics l’influeixen molt, i també les característiques ambientals poden fer incidència, però aquesta darrera serà més forta a mesura que passa el temps i per això a l’edat adulta l’ incidència de l’ambient fa que hi hagi canvis a cada etapa molt importants. Per això és difícil de parlar de característiques comunes.

20

0R

COMPARACIÓ DE DESENVOLUPAMENT, CULTURA I ESCOLARITZACIÓ.

El desenvolupament es produeix per influència genètica i ambiental. Seria absurd posicionar-nos només a una postura.

El nin entra en contacte amb la cultura del lloc allà on viu a través dels agents socialitzadors (persones: pares,...situacions: escola.....). Per exemple la escola és l’eina que desenvolupa dins a la societat i posa en contacte amb la cultura, per tant l’escola i la educació en general (tant la dels pares com la de la que dona l’escola) juguen un paper molt important dins el desenvolupament de la persona.

Els processos educatius consisteixen en dur a la persona més enllà del que seria capaç d’arribar tota sola (teoria de VIGOTSKY).

ESCOLA promou

Eina per transmetre desenvolupament

Cultura: a cada cultura els processos educatius estan organitzats de formes diferents (diferents experiències). Això es el que fa que les persones siguin diferents.

A més a més, l’escola té un gran paper a l’hora de exercir la funció compensatòria (els dèficits que venen del ambient).

L’escola ha de promoure, per tant, la compensació de les desigualtats.

TEMA 5:

MÈTODES D’INVESTIGACIÓ A LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT.

1. Mètodes experimentals

Estudi de casos: Estudi d’un cas (un individu), d’una persona dins la seva vida. Els psicoanalistes estudien casos de persones. También s’estudien casos quan s’estudien biografies de nadons (com va fer Darwin, Piaget, etc...).

21

0R

Les avantatges d’aquests estudis són que aporten dades útils i profundes però com a desavantatge és que aquests estudis no es poden generalitzar. Normalment es limiten a descriure la conducta, però no la expliquen.A més te el inconvenient del “prejudici del investigador” que fa que potser no sigui del tot objectiu.

Observació natural: Consisteix en observar nins (persones en general) quan actuen dins l’escenari en el que es desenvolupen normalment. Observar sense cap intent de manipular. Tota la feina del cicle infantil està basada en la observació. Aquesta tècnica està basada en hipòtesis (l’observació natural és una font d’hipòtesi) i no explica el comportament ni la relació causa-efecte.

Mètode clínic: Combina la observació amb l’aplicació de qüestionaris. Primer s’observa i desprès s’aprofunditza a través de diverses qüestions per obtenir més informació. Avantatges: És un mètode molt flexible i això permet obtenir dades molt interessants. Depèn molt de la destresa (capacitat de relacionar dades) de l’investigador. També és un mètode molt contextualitzat, allò implica que és molt difícil repetir el experiment.

Entrevistes. Manera d’obtenir informació a través de preguntes. Poden ser entrevistes altament estructurades i entrevistes totalment obertes (com una conversa natural).L’avantatge que té aquest mètode és que es poden obtenir dades que van més enllà de l’observació (opinions, actituds...) però l’inconvenient és que la persona que respon pot no recordar les dades o distorsionar-les.

Estudis de correlacions Es un estudi estadístic (de grup) i cerca si hi ha relacions entre 2 o més variables, quina magnitud te aquesta relació i quina direcció te (positiva o negativa).Per exemple: Estudi de les hores que els nins miren la televisió i les conductes agressives que manifesten (sempre s’ha de cercar un sistema per quantificar aquestes conductes donar un cop=5 punts, mossegar=9 punts...etc..).Desprès es fa:

NOM HORES CONDUCTA AGRESIVAJOAN 5 10

22

0R

PERE 1 4AINA 2 6

Etc...(apliquem la fórmula i surt un nombre que oscil·la entre -1 0 +1

Interpretació: si ens dona per exemple + 0’85 això és una direcció positiva: Quan augmenta una variable augmenta l’altra i al contrari (+ i + =+; - i -=+; + i -=-; - i +=-)

A més hores de televisió més conductes agressives. També hem d’interpretar la magnitud: si està molt a prop del 1 això vol dir que és una relació molt forta (més a prop de 1 és més forta).

2.Mètode científic

La psicologia ha de recórrer mètodes científics experimentals L’experimentador manipula qualque variable per saber com afecta aquesta manipulació als resultats, encara que determinades manipulacions no es poden fer amb persones (principis ètics).

Observació controlada i registre de dades objectives

Això consisteix en que l’experimentador concentra l’atenció en un fenomen i controla les condicions en què es fa l’observació. Per enregistrar les dades utilitza unitats estàndard de mesura.

Un experiment és una observació controlada en totes les variables menys en una (que és la que manipula l’experimentador). La finalitat es veure com afecta aquesta manipulació als resultats.

Per exemple: En una classe el mestre fa un experiment dividint la classe en 2 grups homogenis. A un dels grups els ensenya l’estratègia i a l’altre no. Els fa un examen i els que coneixen l’estratègia treuen més bons resultats que els que no la coneixen.

La observació ha de ser explicada i d’aquesta explicació surten les hipòtesis.

Desenvolupament i comprovació de 1 ó varies hipòtesis

Enunciats científics d’allò que passa

Els enunciats han de ser comunicables (hem d’entendre’ls). Això vol dir que el llenguatge utilitzat, tècniques de mesura, símbols...han d’estar definits amb tal precisió que els altres investigadors puguin repetir l’experiment (per exemple: no es pot dir “En Joan estava transtornat”).

Divulgació de les dades

23

0R

S’han de donar a conèixer (per exemple en el camp de l’educació: revistes “Guix”, “Quaderns de pedagogia”...) perquè altres observadors puguin aprendre, repetir l’experiment divulgat.La ciència s’està construint contínuament i s’està renovant.

24