Butlletí Anual
d’Indicadors Climàtics
Any 2016
Precipitació
Equip de Canvi Climàtic — Àrea de Climatologia — Servei Meteorològic de Catalunya
Pàgina 30 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016
La precipitació
mitjana anual a
Catalunya l’any 2016
va ser un 16 %
inferior a la mitjana
del període 1961-1990
gran variabilitat interanual en els darrers
anys (2010 i 2014, plujosos; 2011 i 2013,
normals; 2012, 2015 i 2016, secs), tot i que
durant l’inici del segle XXI hi ha hagut un
clar predomini d’anys secs.
Cal esmentar que en aquest apartat es
considera la precipitació mitjana en el
conjunt de Catalunya, però que aquesta
variable presenta, generalment, una gran
variabilitat espacial. Per tant, es qualifica
l’any 2016 com a sec en mitjana, malgrat
saber que hi ha hagut zones on s’ha recollit
una precipitació similar o lleugerament
superior a la mitjana climàtica (àrees
concretes del Pirineu i Prepirineu i zones de
ponent, de la depressió Central o del litoral i
prelitoral Sud).
Com en el cas de la temperatura, aquest
resultat coincideix força amb l’obtingut a
estudis similars a Espanya (Aemet, 2017) o a
escala global del planeta (WMO, 2017),
La disponibilitat d’un nombre de sèries de
precipitació prou ampli i amb una
acceptable cobertura temporal i
representativitat del mosaic de règims
climàtics de Catalunya, permet abordar
amb certa seguretat l’anàlisi de l’evolució
recent de la precipitació al conjunt del país.
A partir de la mitjana de les anomalies a
cadascuna de les setanta sèries analitzades i
mostrades a la figura 1, s’obté l’anomalia
anual expressada com a diferència en
percentatge respecte la mitjana climàtica
del període 1961-1990. Aquesta anàlisi
permet la contextualització ràpida de
cadascun dels anys amb els seus precedents
i la detecció de possibles cicles, i la figura 15
n’és el resultat.
A nivell del conjunt de Catalunya, l’any 2016
es pot qualificar de sec, ja que s’ha assolit
una diferència respecte de la mitjana
climàtica del -16 %, essent el 19è any més
sec des de 1950 (figura 15). Es manté la
Figura 15. Evolució de la precipitació anual per al conjunt de Catalunya, basant-se en 70 sèries i per al
període 1950-2016. Els valors s’expressen com a % respecte a la mitjana del període de referència 1961-1990,
i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres.
Precipitació mitjana anual i estacional de Catalunya l’any 2016
Pàgina 31 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016
2016 va ser clarament inferior a la mitjana
climàtica 1961-1990 (anomalies negatives),
mentre que la precipitació de primavera i
de tardor va ser molt similar al seu valor
mitjà. Es destaca l’anomalia de la
precipitació d’estiu de 2016 (-54 %, figura
16c), que implica que hagi estat el 2n més
sec dels darrers 67 anys, mentre que
l’hivern (amb una anomalia de -53 %, figura
16a) va ser l’11è més sec en el mateix
període. Com ja s’ha esmentat, la primavera
tenint en compte, però, que l’alta
variabilitat espacial de la precipitació fa
difícil la seva descripció a gran escala. Per
exemple, l’any 2016 ha estat plujós per al
conjunt d’Espanya, però sec a Catalunya
(Aemet, 2017).
La figura 16 mostra l’evolució de l’anomalia
de la precipitació estacional al conjunt de
Catalunya (a partir de les 70 sèries
analitzades) per al període 1950-2016. En
general, la precipitació d’hivern i d’estiu de
Figura 16. Evolució de la precipitació estacional per al conjunt de Catalunya (70 sèries) i per al període
1950-2016: (a) hivern, (b) primavera, (c) estiu, (d) tardor. Els valors s’expressen com a % respecte a la
mitjana del període de referència 1961-1990, i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres.
(a) (b)
(c) (d)
mes d’agost (-72 %) van ser molt secs
(l’agost de 2016 és el tercer més sec del
període 1950-2016, per darrera de 1988 i
2011). Els mesos més plujosos de 2016 van
ser abril (amb una anomalia de +46 %) i
novembre (+38 %).
(+6 %, figura 16b) i la tardor (-1 %, figura
16d) van ser similars als valors mitjans del
període 1961-1990.
No es mostra gràficament, però l’anàlisi de
la precipitació mensual del 2016 mostra que
el mes de gener (amb una anomalia
respecte al període 1961-1990 de -80 %) i el
L’anàlisi de tendències d’aquesta variable
requereix disposar d’una àmplia mostra de
registres que recullin l’elevada variabilitat
espacial i temporal de la precipitació al
nostre país. En aquest informe s’han
emprat 70 sèries de precipitació mensual
que cobreixen el període comú 1950-2016 i
amb una acceptable distribució geogràfica
(figura 1). Com en el cas de la temperatura,
totes les sèries han estat sotmeses a una
anàlisi de qualitat i d’homogeneïtat
relatives, per a la qual s’han emprat al
voltant de setanta punts addicionals als 70
ja esmentats. Per la pròpia naturalesa de la
precipitació, és important destacar que tant
la identificació de punts de ruptura com la
seva correcció esdevé menys precisa que
per a la temperatura, aspecte encara més
dramàtic en àmbits de geografia complexa
com els Pirineus. Malgrat tot, els resultats
es poden considerar més que acceptables.
La tendència mitjana de la precipitació
anual al conjunt de Catalunya (totes les 70
sèries) i per al període 1950-2016 presenta
un valor lleugerament negatiu (descens) de
-1,7 %/decenni, essent els límits inferior i
superior, per a un nivell de confiança del
95%, de -4,1 i +0,8 %/dec respectivament
(d’ara endavant, aquests límits apareixeran
entre claudàtors). Aquesta tendència
negativa, però, no té significació estadística
(es recorda que en aquest estudi s’utilitza el
test de Mann-Kendall per saber si se supera
o no, per a un nivell de confiança del 95%,
el llindar de significació estadística).
Observant l’evolució de l’anomalia de la
precipitació anual i estacional a Catalunya
durant el període 1950-2016 (figures 15 i
16), es pot veure que la tendència de la
precipitació no es manté constant al llarg
d’aquest període (el mateix que amb la
temperatura, com s’ha explicat al capítol
anterior). S’ha dividit tot el període estudiat
en dos trams amb un nombre similar d’anys
(1950-1980 i 1981-2016), i a la taula 7 es
mostren els resultats per a la precipitació
anual i estacional. El primer a destacar és
que només s’obté un valor estadísticament
significatiu (disminució de la precipitació
d’estiu per al període 1950-2016: -5,0 % per
decenni), mentre que la resta de valors no
presenten significació estadística. Un segon
comentari fa referència a la diferència que
presenten les tendències de tot el període i
Tendència de la precipitació anual i estacional de Catalunya per al
període 1950-2016
Pàgina 32 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016
La tendència de la
precipitació anual per al
conjunt de Catalunya, en
el període 1950-2016, és
d’un lleuger descens de
–1,7 %/decenni, però
sense superar el llindar
de significació
estadística
1950-1980 1981-2016 1950-2016
Precipitació anual +1,8 %/dec.
[-7,5 / +11,1]
-1,7 %/dec.
[-7,1 / +3,6]
-1,7 %/dec.
[-4,1 / +0,8]
Precipitació d’hivern +11,2 %/dec.
[-11,1 / +33,4]
-6,7 %/dec.
[-23,9 / +10,6]
-3,1 %/dec.
[-9,8 / +3,7]
Precipitació de primavera +7,4 %/dec.
[-9,6 / +24,4]
+5,2 %/dec.
[-5,7 / +16,2]
-0,1 %/dec.
[-4,8 / +4,7]
Precipitació d’estiu -2,4 %/dec.
[-16,9 / +12,1]
-4,2 %/dec.
[-14,8 / +6,4]
-5,0 %/dec. *
[-9,2 / -0,8]
Precipitació de tardor -5,4 %/dec.
[-22,4 / +11,6]
-1,9 %/dec.
[-12,9 / +9,1]
-0,2 %/dec.
[-4,8 / +4,5]
Taula 7. Tendència de la precipitació anual i estacional, expressades en %/decenni, per al conjunt de les 70
sèries climàtiques considerades, i per a diferents períodes temporals. L’asterisc al costat del valor numèric
indica que l’increment és estadísticament significatiu per a un nivell de significació del 95% (segons el test de
Mann-Kendall) i entre claudàtors, els límits superior i inferior per a un nivell de confiança del 95%.
Pàgina 33 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016
La precipitació anual a la
zona central del Pirineu i
Prepirineu (amb les
capçaleres d’alguns rius
principals de Catalunya) i a
punts de la depressió
Central disminueix amb una
tendència estadísticament
significativa entre -3 i -4 %
per decenni
de cada un dels trams considerats, fet que,
segurament, és conseqüència de la gran
variabilitat interanual de la precipitació. Per
exemple, la tendència de la precipitació
primaveral del tram 1950-1980 és +7,4 %
per decenni i la del tram 1981-2016 és
també positiva (+5,2 %/dec), per la
concentració d’anys plujosos al finals dels
dos respectius períodes. Malgrat tot, la
tendència de tot el període de 67 anys
(1950-2016) és -0,1 %/dec; és a dir, la
precipitació tendeix a un augment clar
(però no estadísticament significatiu) en
cada un dels trams per separat, però la seva
tendència és pràcticament nul·la quan es
considera tot el període. Un altre exemple
contrari a l’anterior és la precipitació de
tardor, amb tendències negatives per a
cada tram per separat, però pràcticament
nul·la (-0,2 %/dec) per a tot el període.
Finalment, destacar que la precipitació
anual al tram 1950-1980 tendeix a
l’augment (+1,8 %/dec) i al tram 1981-2016
a la disminució (-1,7 %/dec), però prenent
tot el període 1950-2016 la precipitació
anual tendeix a la disminució amb el mateix
valor que en el segon tram temporal
considerat (-1,7 %/dec). Ara bé, cal insistir
en que els valors d’aquestes tendències no
superen el llindar de significació estadística
per a un nivell de confiança del 95%, de
manera que és difícil extreure’n conclusions
robustes.
A la figura 17 es mostra la tendència de la
precipitació anual a les 70 sèries analitzades
per al període 1950-2016, expressada en %
per decenni de variació respecte al valor
mitjà del període 1961-1990. S’hi observa
que gairebé la totalitat de les sèries donen
una tendència amb signe negatiu (color
taronja), però només dotze de les 70 sèries
(un 17 %) presenten aquesta tendència
negativa amb significació estadística (cercle
taronja). A sis sèries (un 9 %) s’obté una
Figura 17. Tendència de la precipitació anual (període 1950-2016) a cada una de les 70 sèries,
expressada en %/decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per
decenni experimentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens). El cercle taronja
indica que la tendència és estadísticament significativa segons el test de Mann-Kendall (p < 0,05).
Els resultats
obtinguts estan en
consonància amb els
d’altres estudis
realitzats en àrees
geogràfiques
properes
Pàgina 34 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016
tendència positiva (color blau), però cap
d’elles és estadísticament significativa.
A partir d’aquesta figura 17 és possible
apreciar un cert patró espacial, obtenint
tendències lleugerament positives sense
significació estadística al litoral nord (a la
Costa Brava, amb valors inferiors a +2 % per
decenni) i al sud de la Conca de Barberà
(amb valors encara inferiors, entre 0 i +1 %
per decenni). En canvi, les tendències
negatives més marcades (entre -3 i -4 % per
decenni, i estadísticament significatives)
apareixen a zones del Pirineu i Prepirineu
(àrea important, atès que és on hi ha la
capçalera d’alguns dels principals rius del
país) i també en l’àrea a cavall de l’Anoia i el
Penedès i la comarca de l’Urgell. La majoria
de sèries de la resta del domini presenten
valors negatius sense significació estadística
entre -0,5 i -2,5 %/dec.
L’anàlisi de la distribució territorial de la
tendència de la precipitació a escala
estacional proporciona resultats diferents i
força regionalitzables. La figura 18 mostra la
tendència obtinguda a les 70 sèries de
precipitació hivernal, palesant que les
tendències positives (color blau) s’obtenen
a sèries situades al litoral i prelitoral Central
i Nord (sense significació estadística),
mentre que els valors negatius (color
taronja) més grans els presenten sèries de
la meitat occidental del país. Dues sèries
(Organyà i Puigcerdà) presenten una
tendència negativa amb significació
estadística (circumferència taronja), amb
valors propers a –9 %/dec. Per al conjunt
del domini, la tendència és negativa (sense
significació estadística), com es mostra a la
taula 7: -3,1 %/dec. [-9,8 / +3,7].
A partir de la figura 19 es pot explicar el
patró espacial de la tendència de la
precipitació de primavera durant el període
1950-2016, que no ha variat gaire respecte
a l’esmentat a la darrera edició del BAIC.
Malgrat no hi ha cap sèrie amb una
tendència estadísticament significativa, s’hi
observa que nombroses sèries del litoral i
prelitoral Central i Nord presenten una
tendència positiva (com a l’hivern). A més,
apareix una altra gran zona a la meitat sud
de Catalunya amb una acumulació de sèries
amb tendències positives (algunes amb
valors superiors a +4 %/dec), mentre que a
l’extrem nord-occidental del territori també
hi ha algun valor positiu. En canvi, la zona
central de la meitat nord de Catalunya és on
s’acumulen les sèries amb tendència
negativa, generalment amb valors entre -1 i
-3 %/dec. Al conjunt del país, i per al
període 1950-2016, la tendència de la
precipitació primaveral no és significativa
estadísticament i és lleugerament negativa:
-0,1 %/decenni [-4,8 / +4,7].
La precipitació estival (figura 20) és la que
mostra un patró més uniforme i un senyal
més evident, que es va repetint any rere
any amb molt petites diferències: tot el
territori presenta una tendència a la
disminució, i un 40 % d’aquests valors
negatius són estadísticament significatius
(28 de les 70 sèries estudiades). Les
tendències més marcades (amb significació
estadística i valors al voltant de -10 %/dec)
s’obtenen a zones de Ponent i del litoral i
prelitoral Central i Sud. La meitat nord del
país és la que presenta menys significació
estadística. Pel conjunt de Catalunya, la
precipitació de l’estiu ha disminuït entre
1950 i 2016 a un ritme de -5,0 % per
decenni [-9,2 / -0,8], valor estadísticament
significatiu.
Finalment, la precipitació de la tardor
(figura 21) no presenta tendències amb
significació estadística. El patró espacial
durant aquesta estació de l’any és similar al
de la primavera en algunes zones del país
(al litoral Nord o al sud de la depressió
Central, per exemple), però de signe
oposat: a la meitat sud del país (a la
primavera presenten valors positius i a la
tardor són valors negatius) i a la zona
central de la meitat nord (a l’inrevés que a
l’altra zona esmentada, els valors són
negatius a la primavera i positius a la
tardor). Considerant totes les sèries
Pàgina 35 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016
Figura 18. Tendència de la precipitació d’hivern per al període 1950-2016, expressada en % per
decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per decenni
experimentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens). El cercle taronja indica
que la tendència és estadísticament significativa segons el test de Mann-Kendall (p < 0,05).
Figura 19. Tendència de la precipitació de primavera per al període 1950-2016, expressada en
%/decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per decenni
experimentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens).
Pàgina 36 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016
La tendència de la
precipitació d’estiu és
negativa a gairebé tot
el país, i força sèries
presenten valors
estadísticament
significatius
Figura 21. Tendència de la precipitació de tardor per al període 1950-2016, expressada en % per
decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per decenni experi-
mentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens).
Figura 20. Tendència de la precipitació d’estiu per al període 1950-2016, expressada en % per
decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per decenni
experimentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens). El cercle taronja indica
que la tendència és estadísticament significativa segons el test de Mann-Kendall (p < 0,05).
Pàgina 37 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016
La tendència de la
precipitació anual des de
principis del segle XX es
manté gairebé nul·la o
lleugerament positiva als
Observatoris de l’Ebre i
Fabra, però sense
significació estadística
Tendència de la precipitació als Observatoris de l’Ebre
i Fabra des de principis del segle XX i anàlisi de l’any 2016
aspecte que també es dóna en estudis a
escala global. A les mateixes taules es
constata un comportament molt similar als
dos observatoris a nivell estacional:
tendència al lleuger descens de la
precipitació estival i al lleuger augment de
la precipitació a l’hivern i a la tardor; hi ha
un signe diferent en la tendència de la
precipitació de la primavera als dos
observatoris, però la disminució al Fabra és
molt propera al zero (es recorda, a més, que
no són valors amb significació estadística).
L’anàlisi de l’evolució de la pluviometria
anual i estacional a ambdós observatoris no
presenta cap tendència clara en els darrers
cent anys. El motiu és que el valor de la
tendència (augment o disminució) de la
pluviometria obtingut no és, en cap cas,
estadísticament significatiu, de manera que
no es pot arribar a una conclusió amb
confiança plena. Tenint en compte aquest
fet, la tendència de la precipitació anual
considerant les sèries centenàries a ambdós
observatoris presenta valors pràcticament
nuls o lleugerament positius (taules 8 i 9),
analitzades, la tendència de la precipitació
de tardor per al període 1950-2016 no és
estadísticament significativa i el seu valor és
lleugerament negativa: -0,2 % per decenni
[-4,8 / +4,5].
Finalment, només destacar que els resultats
de l’anàlisi de tendències de la precipitació
a Catalunya mostrats en aquest informe són
força coincidents amb els aportats per
d’altres estudis similars i per a àrees
properes (de Luís et al. 2009; González-
Hidalgo et al., 2009 i 2011; Esteban et al.,
2013), tant pel que fa al patró temporal i
espacial, com per la magnitud i signe de les
tendències.
Taula 9. Tendència de la precipitació anual i estacional a l’Observatori de l’Ebre (1905-2016) expressat
en %/decenni. Cap valor assoleix el nivell de significació estadística, en un 95% de confiança (p<0,05).
Entre claudàtors els valors superior i inferior per a un nivell de confiança del 95%.
Obs. Fabra Hivern Primavera Estiu Tardor Any
Precipitació
(%/decenni)
+0,7
[-3,2 / +4,6]
-0,2
[-3,2 / +2,8]
-1,7
[-5,1 / +1,7]
+0,4
[-2,6 / +3,4]
0,0
[-1,6 / +1,5]
Taula 8. Tendència de la precipitació anual i estacional a l’Observatori Fabra (1914-2016) expressat en
%/decenni. Cap valor assoleix el nivell de significació estadística, en un 95% de confiança (p<0,05). Entre
claudàtors els valors superior i inferior per a un nivell de confiança del 95%.
Obs. de l’Ebre Hivern Primavera Estiu Tardor Any
Precipitació
(%/decenni)
+0,4
[-3,0 / +3,9]
+1,1
[-2,5 / +4,7]
-1,8
[-5,9 / +2,3]
+0,8
[-2,4 / +3,9]
+0,3
[-1,5 / +2,1]
Pàgina 38 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016
Figura 22. Anomalia de la precipitació anual a l’Observatori de l’Ebre per al període 1905-2016
(superior) i a l’Observatori Fabra per al període 1914-2016 (inferior), expressada en % i en relació al
període 1961-1990. La corba negra contínua indica un filtre gaussià de 13 membres.
La figura 22 mostra l’evolució de l’anomalia
(en % respecte de la mitjana del període
1961-1990) de la precipitació anual als
observatoris de l’Ebre i Fabra des de
principis del segle XX. S’hi observa que l’any
2016 presenta una anomalia negativa als
dos llocs (lleugerament superior a l’Ebre
que al Fabra). Es manté el patró dels darrers
dos o tres decennis, amb una majoria
d’anys amb valors de precipitació anual per
sota de la mitjana climàtica i només algun
any amb un anomalia positiva.
La precipitació recollida a l’Observatori de
l’Ebre l’any 2016 va ser de 384,1 mm,
quantitat que suposa un 31 % menys de
precipitació respecte del valor mitjà del
període 1961-1990. Es pot considerar un
any sec, i és el 19è any amb menys pluja de
la seva sèrie de 112 anys. A la figura 23 es
mostra l’evolució de l’anomalia respecte del
valor mitjà del període 1961-1990 (en %) de
la precipitació estacional per a tota la sèrie
d’aquest observatori. En concret, parlant de
l’any 2016, es destaca l’escassa precipitació
d’estiu (12,3 mm, 4t estiu més sec de la
Pàgina 39 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016
sèrie), que suposa una anomalia de -86 %
respecte al valor mitjà de 1961-1990 (figura
23c), i l’escassa precipitació d’hivern (28,5
mm, 12è hivern més sec de la sèrie), amb
una anomalia igual a -75% (figura 23a). Els
mesos més secs van ser juny (2,4 mm, amb
una anomalia de -94%), octubre (-83%, amb
15,7 mm) i agost (-81 %, amb 6,9 mm),
mentre que el més plujós va ser novembre
(+88 %, amb 112,0 mm).
La precipitació a l’Observatori Fabra el 2016
ha estat de 480,2 mm. Aquesta quantitat és
un 25 % inferior a la precipitació mitjana del
període 1961-1990, de manera que es pot
considerar un any sec (el 17è any amb
menys pluja de la sèrie de 103 anys). A la
figura 24 es mostra l’evolució de l’anomalia
de la precipitació estacional per a tota la
sèrie d’aquest observatori, comprovant
que, per segon any consecutiu, la
precipitació a les quatre estacions de l’any
al Fabra va ser inferior al valor normal
(anomalia negativa). L’hivern va ser molt
sec, registrant 41,3 mm de precipitació, que
és un 70 % inferior al valor mitjà del període
1961-1990 (8è hivern més sec dels darrers
103 anys, figura 24a), i també va ser sec
l’estiu, amb una anomalia de -54 % (figura
24c). El mes més plujós va ser setembre
(95,7 mm, que equival a una anomalia de
+51 %), mentre que el gener va ser molt
sec, amb una anomalia de -98 % (1,1 mm, el
9è gener més sec de tota la sèrie), i l’agost
també va ser força sec (17,6 mm, un -68 %).
(a) (b)
(c) (d)
Figura 23. Evolució de la precipitació estacional a l’Observatori de l’Ebre per al període 1905-2016: (a) hivern,
(b) primavera, (c) estiu, (d) tardor. Els valors s’expressen com a % respecte a la mitjana del període de referència
1961-1990, i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres.
Pàgina 40 Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics—Any 2016
Aemet (2017): Resumen anual climatológico 2016, Agencia Estatal de Meteorología,
Madrid, 10 pp.
DE LUÍS, M., GONZÁLEZ-HIDALGO, J.C., LONGARES, L.A. i ŠTEPÁNEK, P. (2009): Seasonal precipitation
trends in the Mediterranean Iberian Peninsula in second half of 20th century, International Journal
of Climatology, 29, 1312-1323 (DOI:10.1002/joc.1778).
ESTEBAN, P., PROHOM, M. i AGUILAR, E. (2013): Tendencias recientes e índices de cambio climático
de la temperatura y la precipitación en Andorra, Pirineos (1935-2008), Pirineos. Revista de ecología
de montaña, 167, 89-108 (DOI:10.3989/Pirineos.2012.167005).
GONZÁLEZ-HIDALGO, J.C., LÓPEZ-BUSTINS, J.A., ŠTEPÁNEK, P., MARTÍN-VIDE, J. i DE LUIS, M. (2009):
Monthly precipitation trends on the Mediterranean fringe of the Iberian Peninsula during the second
-half of the twentieth century (1951-2000), International Journal of Climatology, 29, 1415-1429
(DOI:10.1002/joc.1780).
GONZÁLEZ-HIDALGO, J.C., BRUNETTI, M. i DE LUIS, M. (2011): Precipitation trends in Spanish
hydrological divisions, 1946-2005. Climate Research, 43, 215-228 (DOI:10.3354/cr.00937).
WMO (2017): WMO Statement on the State of the Global Climate in 2016, WMO-No 1189, World
Meteorological Organization, Geneva, 28 pp.
Referències
(a) (b)
(c) (d)
Figura 24. Evolució de la precipitació estacional a l’Observatori Fabra per al període 1914-2016: (a) hivern,
(b) primavera, (c) estiu, (d) tardor. Els valors s’expressen com a % respecte a la mitjana del període de
referència 1961-1990, i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres.