Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
2
Pág
ina2
0. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................................. 3
1. CAP DE CREUS: PARC NATURAL ....................................................................................................................................... 4
ACTIVITAT 1 .................................................................................................................................................................................. 6
2. OROGÈNIES HERCINIANA I ALPINA .................................................................................................................................. 7
ACTIVITAT 2. ................................................................................................................................................................................. 9
3. EL METAMORFISME ....................................................................................................................................................... 11
ACTIVITAT 3 ................................................................................................................................................................................ 13
4. EXPLOTACIONS MINERES ............................................................................................................................................... 15
ACTIVITAT 4. ............................................................................................................................................................................... 17
5. FORMES DE RELLEU ........................................................................................................................................................ 18
ACTIVITAT 5. ............................................................................................................................................................................... 20
6. DEFORMACIONS: PLECS, FALLES I FOLIACIONS ............................................................................................................... 21
ACTIVITAT 6. ............................................................................................................................................................................... 24
7. - MINERALS .................................................................................................................................................................... 25
ACTIVITAT 7............................................................................................................................................................................... 28
8. ARTISTES ........................................................................................................................................................................ 29
ACTIVITAT 8 ................................................................................................................................................................................ 31
9. LA ROSA DELS 9 VENTS .................................................................................................................................................. 32
ACTIVITAT 9 ................................................................................................................................................................................ 33
10. LES ROQUES ............................................................................................................................................................... 34
ACTIVITAT 10 .............................................................................................................................................................................. 35
11. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ...................................................................................................................................... 36
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
3
Pág
ina3
0. INTRODUCCIÓ
Aquest treball que presento a continuació és fruit de la inspiració i la fascinació que em produeix
el paratge natural de Cap de Creus. Pocs llocs presenten una geologia tan complexa i interessant
com aquest indret.
Hom pot apropar-se al Cap de Creus des de moltes òptiques i aquest vol ser un treball que ofereixi
múltiples informacions i perspectives. Al mateix temps que informar, he volgut preparar un
paquet d’activitats adreçades a alumnes de secundària i batxillerat, algunes activitats es poden
treballar directament al camp, altres són per fer a classe i altres requereixen un treball de
laboratori.
Espero que algunes activitats et serveixin en la teva tasca docent o t’aportin algun coneixement
nou, en tot cas desitjo que gaudeixis llegint el treball de la mateixa manera com jo he gaudit en
realitzar-lo.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
4
Pág
ina4
1. CAP DE CREUS: PARC NATURAL
Entre la terra i el mar, el Cap de Creus és un espai de gran bellesa, dotat d’una configuració geològica singular, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. L’efecte de la tramuntana ha fet que apareguin formes d’erosió capricioses i ha transformat el paisatge d’una manera molt especial.
La península del cap de Creus és un dels parcs naturals (constituït l'any 1998 amb la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de cap de Creus) de més superfície protegida de Catalunya, d'una extensió total de 13.844 ha, repartides en 3.064 de marines i 10.780 de terrestres, fet que li dóna el tret distintiu de ser el primer parc natural marítimo-terrestre de Catalunya.
Dins del Parc, hi ha dues reserves integrals terrestres, que posen de manifest la salvaguarda dels valors més preuats: la punta del cap de Creus, i el cap Norfeu, un paratge d'una singularitat geològica i biològica excepcional, on fins i tot s'han descobert recentment vestigis d'activitat volcànica de fa uns 10 milions d'anys.
Pel que fa a l'àmbit marí, es protegeixen tres zones d'enorme riquesa submarina: el cap Gros, la punta del cap de Creus (on la part nord de l'illa de s'Encalladora és protegida de manera integral) i el cap Norfeu.
Els espectaculars afloraments geològics són un dels trets més significatius del Parc Natural, amb les seves complicades i belles formes. El parc també disposa d'una gran diversitat florística, protagonitzada per espècies endèmiques com el sèseli ferreny (Sesell aleatum subsp. Farrenyii) o el limoni (Limonium geronense), tot i que no cal oblidar la presència de la lleterassa arbòria (Euphorbia dendroides) o el coixí de monja (Astragalus massiliensis) o atractives espècies subaquàtiques com la posidònia (Posidonia oceanica). Pel que fa a la fauna, tampoc no es pot obviar la gran quantitat d'espècies de fauna per la seva elevada importància, com la reineta (Hyla meridionalis), el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) i el nero (Epinephelus guaza).
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
5
Pág
ina5
Classificació d'espais protegits
A Catalunya estan protegides 165 àrees d’especial valor ecològic amb una superfície equivalent a un 30% del territori català. La norma que n'estableix les categories és la Llei 12/1985 d'Espais Naturals. Existeixen diferents nivells de protecció:
Parcs nacionals
Espais naturals d'extensió relativament gran, no modificats essencialment per l'acció humana, que tenen interès científic, paisatgístic i educatiu. La finalitat de la declaració és preservar-los de totes les intervencions que poden alterar-ne la fisonomia, i la integritat i l'evolució dels sistemes naturals
Paratges naturals d'interès nacional
Espais o els elements naturals d'àmbit mitjà o reduït que presenten característiques singulars pel seu interès científic, paisatgístic i educatiu, amb l'objectiu de garantir-ne la protecció i la de l'entorn
Reserves naturals
Espais naturals d'extensió reduïda i de considerable interès científic que són objecte d'aquesta declaració per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts
Parcs naturals
Espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l'objectiu d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants
Xarxa Natura 2000
Xarxa ecològica europea coherent formada per les zones especials de conservació i les zones d'especial protecció per a les aus. Els espais catalans que en formen part s'integren dins la xarxa del PEIN
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
6
Pág
ina6
ACTIVITAT 1
1. Identifica El Cap de Creus en el mapa de Catalunya.
2. Sabries dir quins números corresponen a:
Montserrat Montseny Zona volcànica de La Garrotxa Delta de l’Ebre
3. Pots identificar altres espais d’interès natural?
4. Saps quin és l’únic espai que té categoria de Parc Nacional?
5. Cap de Creus té uns espais naturals amb valors excepcionals, respon les següents preguntes.
Què és un Parc natural?
Per què creus que es va declarar Parc natural el Cap de Creus?
Anomena dues activitats que es poden fer i dues que no, dins del Parc natural de Cap de Creus.
6. Quina és la diferència principal entre Parc nacional i Parc Natural?
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
7
Pág
ina7
2. OROGÈNIES HERCINIANA I ALPINA
EL CAP DE CREUS A L’ACTUALITAT
El cap de Creus, juntament amb el Canigó, la Pica d'Estats, la Val d'Aran i la Cerdanya, formen el que es coneix com a zona axial dels Pirineus. En el mapa geològic de Catalunya observem que aquest eix està format per les roques més antigues.
EL CAP DE CREUS AL PALEOZOIC
A l'era Primària o Paleozoica (600-225 milions d’anys) s’inicia la sedimentació de les roques més antigues del cap de Creus: pelites, gresos i calcàries. Durant el Carbonífer-Permià (de 300 a 280 Ma) té lloc L’OROGÈNIA HERCINIANA; a Europa s’aixequen els següents massissos: Hespèric, d’Aquitània, Catalano-balear, de l’Ebre i Bètic-rifeny. Les roques del Cap de Creus sofreixen plegaments per la formació del massís catalanobalear.. També s’esdevenen les primeres fases de metamorfisme: formació d'esquistos, gneis, marbres, etc. Així com intrusions plutòniques: granodiorites de Roses. Catalunya tenia aquesta morfologia:
EL CAP DE CREUS AL MESOZOIC
Durant el Mesozoic o era secundària (de 250 a 65 Ma) el mar envaeix la major part de les terres emergides. En aquest moment, el cap de Creus se situa al llindar de la costa i no hi ha sedimentació. A finals d’aquesta era es produeix L’OROGÈNIA ALPINA: Formació dels Pirineus, els Alps i l'Himàlaia. Deformació en forma de dom de tota la zona del cap de Creus. Segona fase de plegament: creació d'estructures de deformació complexes.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
8
Pág
ina8
EL CAP DE CREUS AL CENOZOIC
Durant el Cenozoic o era terciària (de 65 a 1,7 Ma) se succeeixen les darreres fases de l'orogènia alpina, fases distensives que impliquen: La formació de falles que limiten l'Empordà. Ascens de magmes (vulcanisme garrotxí). Al cap de Creus,
manifest als basalts del puig Ferral i del cap Norfeu. Retirada definitiva de les aigües de la plana de l'Empordà i
del sector més baix del cap de Creus. Pas a la sedimentació fluvial.
Pas als agents erosius externs: aigua i vent.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
9
Pág
ina9
ACTIVITAT 2.
Observa el següent mapa de Catalunya,
1. Marca amb una creu en el mapa el Cap de Creus
2. A quina unitat de relleu pertany?
3. Els colors representen roques d’edats diferents. Podries indicar el color de cada materials:
a) Paleozoic:
b) Mesozoic
c) Cenozoic
d) No sedimentàries:
4. Quines orogènies van afectar els materials que hi havia en l’actual Catalunya? En quina edat geològica?
1)
2)
5. Dibuixa el lloc on ara hi ha el Cap de Creus en les diferents eres geològiques:
PALEOZOIC MESOZOIC CENOZOIC
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
10
Pág
ina1
0
6. Anem a fer una maqueta amb plastilina:
a) Agafa una fullola i retalla 5 rectangles de 20 X 30 cm.
b) Dibuixa la silueta de Catalunya en 4 de les fulloles. (Deixa l’última fullola per el final)
c) Escriu a cada peça un nom: paleozoic, mesozoic,
cenozoic i actualitat
d) Amb plastilina fes els relleu que hi havia a Catalunya
en cada època.
e) En la Catalunya actual procura que es vegin les unitats principals de relleu: Pirineus, Pre-pirineu, serralada transversal, serralada Pre-litoral i serralada Litoral
Pots repassar el relleu de Catalunya amb les activitats de la web: http://www.xtec.net/~ealonso/flash/catorog2c.html
f) En l’última fullola dibuixa el mapa de Cap de Creus g) Amb plastilina imita la topografia de Cap de Creus segons la foto de Google Maps
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
11
Pág
ina1
1
3. EL METAMORFISME
El metamorfisme és la resposta que donen les roques als canvis de pressió i temperatura, així com a les variacions químiques del seu context. Segons la importància de cada un d’aquests factors, podem establir diferents tipus de metamorfisme amb l’aparició de roques metamòrfiques diferents: regional, dinàmic i de contacte.
El metamorfisme al cap de Creus és de tipus regional; a la major part del massís el grau metamòrfic és baix; a la part nord, però, des de Cadaqués-Port de la Selva cap al nord, el grau metamòrfic augmenta progressivament i així hom passa successivament de pissarres a fil·lites i a esquists i d’esquists amb paragènesis mineralògiques de grau baix fins a esquists de grau metamòrfic mig i alt. En determinades zones de la part nord, com Tudela o punta dels Farallons, afloren granitoides i migmatites formades a partir de l’anatèxia (fusió) dels esquists, la qual cosa assenyala també que la part més septentrional del massís formava part de l’edifici orogènic profund.
Complexes migmatítics:
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
12
Pág
ina1
2
S’han format per anatèxia (fusió) dels sediments, induïda per la calor aportada per la intrusió de masses magmàtiques, de tonalites i quarsdiorites i/o com a conseqüència de la calor existent en les parts més pregones de l’orogen; la fusió dels sediments ha estat induïda també per les pressions. Es localitzen en determinades àrees de la part septentrional de la península, com punta dels Farallons o Volt Andrau. El metamorfisme de contacte també és present al cap de Creus; es desenvolupà al voltant de les intrusions de granitoides degudes a la calor aportada pel magma granodiorític, que en refredar-se formà els cossos intrusius que afloren a la serra de Rodes i a Roses. Al llarg dels cisallaments s’ha produït un metamorfisme dinàmic que ha comportat la formació de milonites, roques resultants de la intensa deformació causada per pressions dirigides, en què els minerals de la roca original han sofert trencaments, cristal·litzacions, i una gran reducció de la mida del gra. Aquest metamorfisme ha afectat també la granodiorita en formar-se, a més de milonites, ortogneis.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
13
Pág
ina1
3
ACTIVITAT 3
SIMULACIÓ D’UN PROCÉS METAMÒRFIC
OBJECTIU
Investigar com actua la pressió com a agent de metamorfisme.
Entendre un dels processos que ocorren als minerals quan la roca sofreix metamorfisme de pressió.
MATERIAL (Per a treballar en grups de 3 alumnes)
Cada grup necessita: una barra de cereals, 2 peces d’aglomerat rectangulars de 12 X 20 cm, 3 abraçadores, 2 peces de paper de cera, un ganivet, llapis i llibreta.
Per a tota la classe, una balança
PROCEDIMENT
La barra de cereals servirà com a model de roca. Les partícules de la barreta es comportaran com ho fan alguns minerals que formen les roques. Cal que observis bé la
barra de cereals en iniciar i finalitzar l’experiència.
1. Desembolica la barreta i mesura:
llargada __________ amplada __________ gruix __________ pes __________.
2. Amb el Ganivet, talleu un extrem de la barreta i observeu i dibuixeu l’orientació dels grans i la seva col·locació. Si la barra té un recobriment de xocolata anoteu el
seu gruix i grau d’uniformitat. 3. Col·loqueu el paper de cera sobre l’aglomerat i la barreta a sobre, després cobriu-
ho amb l’altre paper i amb l’altre peça d’aglomerat. Vigileu que les dues fustes estiguin ben paral·leles per distribuir bé la pressió.
4. Poseu les abraçadores i aneu estrenyent, ara una ara l’altre, procurant apretar un
xic cada cop. Apreteu només fent força amb la mà, fins que ja no pugueu més. 5. Afluixeu les abraçadores i traieu la barreta de cereals.
6. Mesureu altra vegada:
llargada __________ amplada __________ gruix __________ pes __________.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
14
Pág
ina1
4
7. Descriviu la forma i la orientació dels grans de cereals. Feu-ne un dibuix.
8. Netegeu i deixeu els materials segons les indicacions del professor.
QUESTIONS
1. Què manté juntes les partícules de la barreta de cereals?
___________________________________________________________________
___________________________________________________________________
2. Resumeix els CANVIS que ha sofert la barreta en ser “metamorfitzada”
___________________________________________________________________
___________________________________________________________________
3. Després del metamorfisme hi ha alguna orientació especial de les partícules? Descriu-
ho.
___________________________________________________________________
___________________________________________________________________
4. Quina és la relació entre la direcció de la pressió i l’orientació dels grans?
___________________________________________________________________
___________________________________________________________________
5. Què li passaria a la roca que es trobés sota mateix de l’impacte d’un meteorit a la
Terra? Investiga tot el que puguis sobre el Meteor Crater a Arizona.
___________________________________________________________________
___________________________________________________________________
6. Examina algunes roques metamòrfiques al laboratori, veus alguna evidència de grans
minerals que hagin estat sotmesos a pressió? Quins minerals?
___________________________________________________________________
___________________________________________________________________
http://www.maine.gov/doc/nrimc/mgs/education/lessons/act14.htm (adaptació de l’activitat: Activity #14: A
Simulated Metamorphic Process)
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
15
Pág
ina1
5
4. EXPLOTACIONS MINERES
Al Cap de Creus es troben molts minerals silicats ,el quars, el granat, la turmalina, la mica moscovita, la
mica biotita, la clorita, etc., i minerals de ferro, l’ hematites, la goethita, la limonita, etc. Alguns d’aquests
minerals es troben en grans concentracions, per la qual cosa antigament havien estat explotats; aquest
seria el cas del ferro, la mica, el quars o el marbre, entre d’altres, dels quals encara resten les mines.
PEDRERES DE MONTJOI
En aquest indret roques vulcanoclàstiques formen el cim
del Puig de la Morisca; les pissarres negres amb llentions
de marbres envolten les roques clares que afloren al cim.
Les intercalacions de marbre foren explotades amb
finalitat de roca de construcció i ornamental i en alguna
de les pedreres resten blocs de marbres tallats.
MARBRES DE CALA LLEDÓ
Passada la punta Falconera, el camí puja i baixa en funció del relleu
abrupte, passant entre pinedes i penya-segats arran de mar, i per
diverses cales d’identitat contrastada. La primera és la cala Lledó. A
pocs metres de la cala a mà esquerra observarem una escombrera;
cal pujar entre els blocs abandonats de marbre de l’explotació fins
arribar a la pedrera. El marbre es transportava a Roses per mar.
Encara es pot veure arran d’aigua l’embarcador i la rampa per on es
baixava la pedra.
El marbre és emprat com a pedra de construcció per fer parets,
revestiments de façanes, columnes, també per obtenir ciment i
àrids, per fer escultures i com a pedra ornamental. Aquesta explotació està abandonada.
PEGMATITES: GRANATS, MOSCOVITA
Les pegmatites del Cap de Creus presenten minerals accessoris molt ben desenvolupats i de mida força gran. N’hi
ha alguns de rars, motiu pel qual han estat objecte d’espoliacions incontrolades i il·legals; així, s’han trobat granats,
turmalines, biotita, moscovita, cassiterita, latzurita, beril·le o purpurita. Alguns minerals de les pegmatites es van
explotar en el passat a Cadaqués, on resten unes antigues explotacions de moscovita.
La moscovita s'utilitza com a aïllant en aparells elèctrics. En la indústria paperera, com a lubricant, i com a finestres
dels forns.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
16
Pág
ina1
6
FELDSPATS DE LLANÇÀ
L'empresa Llansá, S.A. explota la mina Carmina de
Llançà, (Girona) d'on extreu feldspats que es destinen
a la fabricació de ceràmiques sanitàries. LLANSÀ S.A.
fou fundada l’any 1966 i des d’aleshores és la
companyia líder fabricant de feldspats sòdics i sòdic-
potàssics al mercat nacional, experimentant en els
darrers anys una gran expansió comercial.
APLICACIONS
Porcellana sanitària i de taula, ciment blanc, paviment i revestiment, vidre, llana de vidre, esmalts,
ceràmiques, pintures, abrasius, soldadura, refractaris.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
17
Pág
ina1
7
ACTIVITAT 4.
Respon les preguntes següents:
1. Quins minerals s’han explotat al Cap de Creus?
2. Quines roques s’han explotat al Cap de Creus?
3. De què depèn que un mineral es pugui explotar?
4. Quines diferències hi ha entre una mina i una pedrera?
5. Per què es van deixar d’explotar els marbres de Cap de Creus?
6. Per a què s’utilitzen aquests minerals i roques?
a. MARBRE
b. GRANAT
c. FELDSPAT
d. MOSCOVITA
7. Defineix els següents termes relacionats amb la mineria:
a. Mina
b. Mena
c. Filó
d. Escombrera
e. Silicosi
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
18
Pág
ina1
8
5. FORMES DE RELLEU
La morfologia del Cap de Creus es deu a l’acció geològica de: a) l’onatge i els temporals de tramuntana i les llevantades, b) el vent humit salí carregat de partícules i c) les torrenteres que solquen el massís
La duresa i compacitat de les roques que formen el massís i l’acció erosiva o d’abrasió de l’aigua
marina, han fet que bona part de la costa adopti la forma de penya-segat. Els penya-segats es veuen interromputs per cales que s’han obert aprofitant l’acció de l'aigua marina; es tracta d'estructures, com fractures, eixos de plegament, zones de cisallament o materials més erosionables, on l’aigua ha pogut excavar amb més facilitat. Els aerosols salins i el vent carregat de partícules han erosionat les roques, especialment els esquists i també els granits i les pegmatites, originant nombrosos alvèols, taffone i coves que confereixen, per llur abundància, una nova singularitat al massís. L’acció combinada d’aquests agents geològics, l'aigua i els aerosols salins ha produït formes de relleu realment espectaculars. Les pegmatites, per llur major resistència a l’erosió que els esquists, destaquen en el relleu, ocupant posicions dominants a la part septentrional.
PENYA-SEGATS. Formats per l’acció de l’onatge en roques compactes. L’erosió
de la part inferior de l’escarpat provoca l’esfondrament de la part superior, el consegüent retrocés de la línia de costa i la formació de petits illots
CALES. L’onatge i les torrenteres han aprofitat les estructures com zones de
cisalla, eixos de plegament, fractures, que són vies de penetració de l’aigua, per excavar les cales en els materials més excavables que els del seu entorn.
ALVÈOLS I TAFFONE. Es formen per acció del
vent carregat de partícules i aerosols salins. Els
taffone tenen una mida entre 10 cm i un metre, els
alvèols són més petits.
ILLOTS. Els illots de Cap de Creus són illes petites
en comparació a les roques litorals. Els farallons són roques altes i agudes
que sobresurten del nivel del mar. Les més imprtants tenen nom propi:
s'Encalladora, i la Maça d'Or i el Portaló, entre d’altres.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
19
Pág
ina1
9
COVES. Les coves de Cap de Creus es troben a la part calcàrea del massís, just després de Roses seguint
el camí de ronda cap a Cap Norfeu. Aquestes coves responen a un modelatge càrstic i la més coneguda és
la cova dels ermitons a Cap Norfeu.
Tot i així algunes esquerdes en els esquists originades per cisalles es poden interpretar com a coves,
aquest és el cas de la Cova de l’Infern, prop del Far de Cap de Creus.
COVA DE L’INFERN COVA DELS ERMITONS
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
20
Pág
ina2
0
ACTIVITAT 5.
Al Cap de Creus la singular geologia del terreny i la influència del mar combinada amb el vent han deixat al descobert el rocam nu, sense l’emmascarament de la vegetació. Al llarg del temps, l’erosió ha treballat intensament sobre les roques i el resultat és un conjunt de formes de gran bellesa. Al Pla de Tudela és on trobem les formes més fantàstiques.
1. Quines roques es troben en aquest paratge?
2. Quina és la roca més clara que origina les formes espectaculars?
3. Com és aquesta roca (color, textura, mineralogia, altres)?
4. Quin és l’origen d’aquestes roques?
5. Quina de les formes va inspirar Dalí per un dels seus quadres més famosos?
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
21
Pág
ina2
1
6. DEFORMACIONS: PLECS, FALLES I FOLIACIONS
LA HISTÒRIA TECTÒNICA DEL CAP DE CREUS
Fa 300 milions d'anys les roques del Cap de Creus eren sediments marins que s’anaven enfonsant en l'abisme, a
una fondària de fins a vint quilòmetres, a una temperatura de 500 graus i pressions inimaginables, les capes de gres
i argila es comportaren com un material plàstic, viscós, mal·leable i sofriren una transformació absoluta, total,
irreversible, distorsionant-se en plegaments quasi irreals.
L'enorme temperatura provocà a més la fusió parcial de la roca,. El magma resultant s'injectà i solidificà en les escletxes i cavitats, i en bona part també enregistrà la deformació obra de les condicions geològiques imperants en tals profunditats corticals. Després de milers de segles d'erosió, aquelles entranyes se'ns mostren a la superfície.
1. Durant l’orogènia herciniana se succeïren diverses fases de plegaments:
a. En un primer episodi deformant, la sèrie sedimentària del
Cambroordovicià es plegà; es varen formar plecs que originaren una
esquistositat, que és quasi paral·lela a l’estratificació original; aquesta
esquistositat té direcció nord-sud amb cabussament de moderat a alt.
Els plecs no són reconeixibles degut que han estat esborrats per la
pròpia esquistositat i per les deformacions posteriors.
b. Un segon episodi plegà l’anterior estratificació i la primera
esquistositat. Els plecs són de pla axial quasi vertical i direcció NE-SW i
ENE-WSW i porten associats la formació d’esquistositat de
crenulació.
c. El tercer episodi produí, en condicions metamòrfiques
retrògrades, plecs de direccions E-W I NW-SE i cisallaments,
associats als quals es varen formar milonites. Els cisallaments
varen afectar també els granitoides, les migmatites i les
pegmatites.
2. En l’orogènia alpina, durant l’emplaçament dels mantells de corriment pirinencs a l’Eocè superior,
els esforços generats originen la disposició en forma de dom del massís; s’han reconegut
superfícies de lliscament horitzontals a cap Norfeu i a cap Blanc, amb moviments dels blocs
superiors cap al sud, que podrien estar relacionats amb l'emplaçament esmentat.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
22
Pág
ina2
2
ESTRUCTURES DEFORMANTS
FALLES DÚCTILS I ZONES DE CISALLA
A Cap de Creus hi ha una extraordinària qualitat i quantitat
d'exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones
de cisalla són bandes de deformació que responen a moviments que
es produïren a l'interior d'aquesta massa granítica quan fa uns 280
milions d'anys es trobava a l'interior de l'escorça a varis km de
profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Comporten
l’estirament i aixafament de la roca i reducció de la mida de gra, es
formen milonites i ortogneis( bandes de granits intensament foliats) i
dics de roques que han quedat truncats i desplaçats.
PLECS
Resulten d'inestabilitats mecàniques per escurçament
produïts per esforços deformants de l’orogènia herciniana.
Porten associats la formació del clivatge i esquistositat. Al Cap de
Creus no són reconeixibles degut que han estat esborrats per
altres estructures
BOUDINS (del francès boudin o salsitxa), que contràriament
responen a l'estirament heterogeni paral.lel a les capes, les quals se
separen en segments.
CLIVATGE Estructura formada per l’orientació de minerals d’hàbit
planar. S’aplica a roques de grau metamòrfic baix o no metamòrfiques
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
23
Pág
ina2
3
ESQUISTOSITAT. Estructura planar determinada per la recristal·lització, creixement i deformació
dels minerals d’hàbit planar; aquests processos han estat provocats pel plegament i la pressió litostàtica.
S’aplica a les roques d grau metamòrfic mitjà o alt
.
FOLIACIÓ MILONÍTICA. Determinada per trencament, reorientació i
recristal·lització mineral d’una roca afectada per cisalla. Comporta
disminució de la mida de gra i formació d’una nova roca: la milonita.
FOLIACIÓ GNEÍSICA. Determinada pel creixement de minerals d’hàbit planar i el trencament de
grans minerals resultant-ne la formació de bandes de minerals clars (quars i feldspats) i minerals foscos
d’hàbits planars (miques) en el gneis. S’aplica en roques de gra gruixut.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
24
Pág
ina2
4
ACTIVITAT 6.
Ja hem vist que les roques de Cap de Creus estan intensament deformades. Les forces compressives exercides sobre els materials sedimentaris varen replegar les roques i les varen escurçar. Anem a esbrinar quin grau d’escurçament sofriren les roques.
a) Observa la foto 1 b) Amb un regle mesura la distància de A a B en cm.
DAB = cm.
c) Agafa un fil i ressegueix tot el plegament amb molta cura des de A fins a B d) Talla al fil en el punt B e) Ara estira el fil i mesura’l Dfil
Dfil = cm.
f) Divideix Dfil entre DAB i multiplica el resultat per cent. El resultat en direm A g) Resta 100-A h) El resultat és el % d’escurçament
Dfil /DAB X 100 = %
i) Repeteix el procediment amb la foto 2
j) Si la mesura real del llapis és de 20 cm, quina és la longitud del plegament:
a. De A a B b. Longitud resseguint el plegament.
FOTO 1
FOTO 2
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
25
Pág
ina2
5
7. - MINERALS
"Un mineral és una formació natural homogènia sòlida, de formació inorgànica, amb una fórmula química definida, amb una ordenació dels seus àtoms i que normalment s'ha format com a resultat d'un procés geològic"
Els processos metamòrfics, els tectònics i els agents geodinàmics externs han actuat al llarg del temps modificant la composició mineralògica de les roques del cap de Creus, per mitjà de la circulació de fluids, l'alteració química i els efectes de la pressió i la temperatura, i han donat lloc a la formació de diversos minerals.
La formació i el creixement dels minerals d'una roca metamòrfica es produeix en un medi sòlid, és a dir, que els minerals de nova formació ocupen lentament el lloc dels minerals que constituïen la roca original; a més, es produeix simultàniament. Les diferents estructures de les roques metamòrfiques es poden designar en conjunt com a cristal·loblàstiques, perquè són el producte de la "germinació" dels cristalls dels nous minerals, a partir de diversos nuclis de cristal·lització.
Els minerals de les roques metamòrfiques tenen sovint formes cristal·lines irregulars, i es compenetren entre si, precisament perquè han crescut en un medi sòlid i han trobat l'obstacle dels minerals en formació simultània i dels minerals preexistents. Entre els minerals de les roques metamòrfiques cal distingir els que, en general, tenen formes cristal·lines ben desenvolupades –idioblasts- i els que són quasi sempre irregulars –xenoblasts -.
Aquests minerals apareixen amb més o menys abundància segons el grau de metamorfisme que han sofert les roques:
En la zona de Grau metamòrfic baix o molt baix els minerals més abundants són el quars, la moscovita, la biotita i la clorita
En la zona de Grau metamòrfic mitjà apareixen la cordierita-andalusita i granats almandínics
En la zona de Grau metamòrfic mitjà i alt apareix la sil·limanita i la moscovita
Així, el cap de Creus presenta una interessant varietat mineralògica que podem reconèixer mitjançant la identificació de diferents minerals. Els principals minerals que podem trobar són quars, feldspat, andalusita, granat, sil·limanita, cordierita, turmalina, moscovita, biotita, clorita, hematites, goethita i limonita.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
26
Pág
ina2
6
FITXES DELS MINERALS METAMÒRFICS MÉS ABUNDANTS A CAP DE CREUS:
NOM FÓRMULA GRUP CARACTERÍSTIQUES ALTRES IMATGE
1) quars SiO2 Òxids Pes específic: 2’65. Duresa: 7. Exfoliable, fractura concoïdal. Color molt variat. Ratlla, blanca. Lluïssor vítria. Cristal·lització, sistema trigonal, cristall prisma hexagonal.
Té moltes varietats. Jaciments: És molt abundant per tot arreu. Espot (Pallars Sobirà), Barcelona Utilitats i aplicacions: La sorra de quars i el quars pur s'utilitza com a matèria prima del vidre. També es fan servir com a peces ornamentals.
2) biotita (K(MgFeMn)3(OHF)2AlSi3O10]
Filosilicats Pes específic: 2’8 a 3’2. Duresa: 2’5-3. Exfoliació perfecta en làmines. Color negre-verd fosc. Ratlla, blanca. Lluïssor nacrada. Cristal·lització monoclínica, cristalls tabulars.
Caraterístiques generals: És mal conductor elèctric. Jaciments: Lés (Alt Empordà), Olot (Girona) Utilitats i aplicacions: S'utilitza com a aïllant en aparells elèctrics. És resistent al foc.
3) ortosa [K (Al Si3 O8)]
Tectosilicats Pes específic: 2’5 a 2’6. Duresa: 6-6’5. Exfoliació de perfecta a imperfecta. Color blanc-rosat-crema. Ratlla, blanca. Lluïssor nacrada. Cristal·lització monoclínica, cristalls tabulars.
Caraterístiques generals: S'altera amb contacte amb aigües riques amb àcid carbònic. Els cristalls purs s'anomenen ADULARIA. No es fon amb facilitat. Jaciments: A Sant Pau (Girona), a la muntanya del Tibidabo (Barcelonès), Montnegre (Vallès Oriental) Utilitats i aplicacions: S'utilitza en pa fabricació de la porcellana i en poca quantitat en la indústria del vidre
4) moscovita [KAl (OHF)2 AlSi3O10]
Filosilicats Pes específic: 2’7 a 2’9. Duresa: 2’5. Exfoliació perfecta en làmines. Color blan-gris-verdós. Ratlla, blanca. Lluïssor nacrada. Cristal·lització monoclínica, cristalls tabulars.
Caraterístiques generals: És mal conductor elèctric i no es fon amb el soplet ni li ataquen els àcids
Jaciments: Cap de Creus (Alt Empordà)
Utilitats i aplicacions: S'utilitza com a aïllant en aparells elèctrics. En l'indústria paperera, com a lubricant, i com a finestres dels forns
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
27
Pág
ina2
7
5) turmalina Borosilicat d'Al, Fe, Mn, Na, Ca, Li, Mg
Ciclosilicat Pes específic: 3 a 3,25
Duresa: 7 a 7,5 Exfoliació: Inexistent. Fractura concoïdal. Color: Negre, verd, rosa Ratlla: Blanca Lluïssor: No metàl.lica, vítria
Cristal.lització: En sistema trigonal, cristalls prismàtics
Aspecte: Cristalls prismàtics i allargats
Caraterístiques generals: Les turmalines constitueixen un grup de 7 varietats. Jaciments: Cap de Creus (Alt Empordà) Utilitats i aplicacions: Com a pedra ornamental
6) granats (SiO4)3 Neosilicat Pes específic: 3,5 a 4,3
Duresa: 7 a 7,5 Exfoliació: Molt imperfect. Fractura irregular. Color: Variat Ratlla: Blanca Lluïssor: No metàl.lica, vítria o adamantina Cristal.lització: Sistema cúbic classe hexaquisoctaèdrica. Aspecte: Colors variats
Caraterístiques generals: El seu nom ve de granatus, que en llatí significa grà. Silicats molt complexos de metalls bivalents i trivalents. Es troben entre roques metamòrfiques. Jaciments: Setcases i Espinalvell (Ripollès), La Preste (Vallespir) Utilitats i aplicacions: S'utilitza com abrasiu i com a pedra ornamental. Alguns granats transparent es poden fer servir per fer gemmes.
7) sil·limanita Cristalls llargs i aplanats Densitat: 3,25. Duresa: 6,5-7,5 Color blanc, gris, marronós i verdós Ratlla incolora o blanca. Brillantor vítria
ORIGEN:metamòrfic (pissarres, gneis, micacites) APLICACIÓ: materials refractari.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
28
Pág
ina2
8
ACTIVITAT 7
1. Quès és un mineral?
2. Quin tipus de minerals són més abundants al Cap de Creus?
3. Com es produeix la formació de minerals en roques metamòrfiques?
4. Anomena 3 minerals típics de grau de metamorfisme baix, 3 de grau mitjà i 3 de grau metamòrfic
alt.
5. Omple la taula següent:
NOM DEL MINERAL
DURESA APLICACIONS JACIMENTS FÓRMULA
2’5
Gemmologia
Cap de Creus
SiO2
Fabricació de pocel·lana
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
29
Pág
ina2
9
8. ARTISTES
El Cap de Creus ha estat font d’inspiració continuada per a tota
mena d’artistes, poetes, pintors, escultors, cineastes, etc
1. LITERATURA Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968). Somni de Cap de
Creus,. "D'un cop de clava Heracles trenca la Massa d'Orus / negre
(sic) esponja que bada l'ull de serp de mil porus".
Josep Pla (1897-1981) Guia de la Costa Brava. " Quantes formes
no han burinat el vent i la pluja en el curs de milers d'anys en els
penya-segats de la nostra costa!. (…) prodigiós realisme -si hom sap
trobar el lloc des d'on veure-les- del Camell i de l'Àliga, que hi
ha a la Gran Sala del Pla de Tudela”
Josep Mª de Sagarra (1894-1961) All i Salobre "…és el tros
del pla de Tudela; hi ha pedres que han agafat una forma
grotesca, altres es redrecen encara amb una intenció
d'heroisme. Un porc, un camell, un homenàs amb barret de
copa, un gall dindi, ...”
2. MÚSICA Jesus Moix. “Cap de Creus” Es tracta d’una obra instrumental contemporània,
que combina instruments musicals d’origens diferents, però amb un
predomini de la influència mediterrànea i celta. Música i sons es fusionen
per a transmetre el sentiment que li sorgeix a l’artista des del seu interior. És
la sensació produida al visitar el Parc. (http://youtu.be/q0lx3FBk_70)
Rafel Cabrisas. (1888-1950) Sardana “Cap de Creus”
Nascut a Cadaquès, Rafael Cabrisas va ser instrumentista autodidacta, només
va rebre lliçons del seu pare, interpretant piano, clarinet i contrabaix, i
conreant també la composició. Va exercir l'ensenyança musical i pels volts
dels anys 40 comptava amb un historial destacable a la seva vila nadiua,
quasi sempre practicat desinteressadament. Una de les seves sardanes: Cap de
Creus, s'ha mantingut constant en les audicions de sardanes d’arreu de
Catalunya.
http://youtu.be/PpbaFnKbBcE
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
30
Pág
ina3
0
3. PINTURA Salvador Dalí (1904-1989) El gran masturbador
Al llarg de la seva vida, el pintor va defensar
que la morfologia del cap de Creus havia estat
el model d’aquest rostre angoixat: “En aquest
indret privilegiat, gairebé es toquen la realitat i
la dimensió sublim. El meu paradís místic
comença a les planes de l’Empordà, l’envolten
els pujols dels Albers, i arriba a la plenitud a
la badia de Cadaqués. Aquest país és la meva
inspiració permanent. “
Shigeyoshi Koyama (1970-2005)
“... ja no es podria desfer mai de l’encanteri dels
paisatges de la Costa Brava, de les petites illes de la
badia de Cadaqués, de la força del mar del Cap de
Creus i dels seus peixos, sobretot dels peixos. “
4. CINEMA
The Light at the Edge of the World (1971) Kevin Billington. (
Kirk Douglas i Yul Brynner) es va filmar íntegrament a Cap de
Creus, on es va construir un far expressament per l'ocasió. Però
allò que en principi havia de ser un simple decorat, un far de
fireta, va aguantar anys i anys, gropades i més gropades sense
caure, i justament allà on es vent és més violent. L'havia
construït un paleta de Cadaqués, en Pere Clavaguera. Al final
va ser derruït per decisió del govern de l'estat.
La història es basa en una novel·la des mateix nom escrita per
Jules Verne: Al Cap d'Hornos, el 1865 uns pirates sota les ordres
de Konge (Yul Brynner) assalten un far situat en una illa rocosa
y maten a tots es que s'hi troben, excepte un, Will (Kirk Douglas), que aconsegueix
fugir. Es seu pla consisteix en apagar es llum del far i esperar que algun barco
s'estavelli conta la costa per fer-se amb es botí. En Will intenta impedir que es
pirates segueixin endavant amb es seu pla. Un barco ja ha encallat i Arabella
(Samantha Eggar), una jove que ha aconseguit sobreviure a la matança, també vol
ajudar a acabar amb es pirates.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
31
Pág
ina3
1
ACTIVITAT 8
Cap de Creus, un paratge que no deixa ningú indiferent. Inspira poesia, prosa, pintura, música, cinema… Cada
artista ho viu a la seva manera. Quina és la teva?
Converteix-te en artista de la ploma, de la pintura o del còmic! O fes-te periodista, guia d’una agència de viatges o
traductor!
IMMORTALITZA EL CAP DE CREUS AMB LA TEVA OBRA:
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
32
Pág
ina3
2
9. LA ROSA DELS 9 VENTS
En la Rosa dels Vents convencional apareixen 8 vents
estàndards.
Els mariners empordanesos, però, tenen una rosa dels vents
diferent de l’estàndard
Quan el vent és molt i molt fort, gairebé huracanat, es diu: "gropada encesa de ...." i, a continuació, el vent
corresponent. Quan el vent és fluix i de direcció variable es diu "bafa perduda" A començaments de l'estiu, el
mestral sol arribar rescalfat. En aquest cas rep el nom de "cremador" o de "Sant Joan de França."
Fontserè i Riba, Eduard en el seu llibre “La Tramuntana empordanesa i el mestral del golf de Sant Jordi” ens
parla d’aquest vent entre tramuntana i gregal: el vent de Provença
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
33
Pág
ina3
3
ACTIVITAT 9
A Cap de Creus on els vents del nord bufen amb insistència gran part de l’any, la Rosa dels Vents no té 8 vents,
sinó que en té 9.
Dibuixa la Rosa dels Vents amb el nom dels 9 vents sobre el mapa de Cap de Creus:
1. Situa sobre el mapa les poblacions de : Llançà, Roses, Cadaqués, Figueres, Portbou i La Jonquera; situa
també Les Alberes, França, el Golf de Roses i el riu Fluvià.
2. Omple els buits amb el nom del vent corresponent:
a) Al matí esperem vent en calma, al nord del cap de Creus pot bufar vent del NW o ............... a 35
nusos
b) A Llançà, els vents de l’Est o ....................................... quan són molt forts malmeten la llotja i cal
construir un dic.
c) El vent del nord, la .........................., pren més sentit a l’Empordà perquè només allà adquireix
consciència de l’origen del seu nom: trans_montanus, vent de rere les muntanyes.
d) ............................ bufa a la Costa Brava, a Roses, l’Escala, l’Estartit, Palafrugell i Tossa de Mar, és
molt semblant al gregal i prové de la Provença i segueix una direcció paral·lela a la línia de costa.
e) VENT DE LA FAM. Un altre nom del sud o ......................, dit així perquè mata la collita.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
34
Pág
ina3
4
10. LES ROQUES
Al cap de Creus aflora una gran varietat de roques com esquists, filites, amfibolites, quarsites, marbres, gneis, granitoides, pegmatites, migmatites i milonites entre d'altres. Les roques que constitueixen la major part del massís, però, són els esquists, que hi apareixen a la meitat nord, i les fil·lites, que hi afloren a la meitat meridional.
- Roques metamòrfiques: són les més abundants al cap de Creus. Corresponen principalment als
esquistos i les fil·lites, però també hi ha marbres, roques metamòrfiques calcosilicatades, quarsites,
amfibolites i gneis, entre altres.
- Roques ígnies: corresponen principalment als cossos granodiorítics de Roses. Es tracta d'intrusions
d'edat herciniana. Normalment, aquestes roques es troben afectades per una aurèola reduïda de
metamorfisme de contacte. En el sector nord del cap de Creus, entre els esquistos apareixen filons de
pegmatites i petits cossos de granitoïds i diorites. També apareixen roques ígnies volcàniques com els
basalts olivínics del puig Ferral i el cap Norfeu
- Roques sedimentàries: són les menys importants quant a extensió i corresponen principalment a
materials d'edat neògena (era terciària)., Estan representades per les sorres eòliques del Port de la Selva
i les sorres lutites dels dipòsits d'origen al·luvial, fluvial i marí, que es distribueixen aleatòriament.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
35
Pág
ina3
5
ACTIVITAT 10
CLASSIFICA 10 ROQUES DEL CAP DE CREUS SEGONS LA SGÜENT CLAU DICOTÒMICA
http://alerce.pntic.mec.es/~mnavar6/claverocas.htm
OMPLE LES FITXES SEGÜENTS
NOM ROCA GRUP ASPECTE
(TEXTURA, ESTRUCTURA,
MINERALS, ETC)
DIBUIX UTILITATS
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Xon Vilahur i Godoy
Desembre 2011
36
Pág
ina3
6
11. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resums/xaurell.html http://www.roses.cat/ca/Turisme/Natura/CapCreus.aspx http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Cap%20de%20Creus/Visitans/Comunicacio%20i%20Educacio%20ambiental/Material%20pedagogic/GEOLOGIA.pdf
http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Cap%20de%20Creus/Novetats/pdf/Dossier%20Tudela%20Catal%C3%A0.pdf
http://www.xtec.es/~nlinan/geomorfo/tema2/pirineu.htm
http://www.xtec.es/~nlinan/geomorfo/tema1/paleo.htm
http://www.santjosepobrer.com/aulavirtual/apunts/geografia/tema%201-RELLEU.pdf
http://leecraine.webcindario.com/Minerals/Metam_09.htm
http://www.xtec.es/~fmas/mine/fitxes.htm
http://www.xtec.es/~tmartine/project/fitxes.htm
http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Sistemes%20dinfor
macio/Inventari%20despais%20dinteres%20geologic/Consulta%20de%20les%20fitxes%20descriptives%2
0dels%20EIG/doc
http://marenostrum.org/sortides/capdecreus/index.htm
http://www.quadernscrema.com/llibres/somni-de-cap-de-creus
http://www.xtec.cat/cda-empuries/DTCdeCreus2.pdf
http://www.wheelocknet.net/cumulus/wind.html?gb
http://meteopallars.blogspot.com/2010/11/noms-populars-de-vents.html
http://www.tethys.cat/antics/num00/articles/art0003.htm
http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/7573/1/348_abril2009.pdf
Top Related