1
Vet aquí en aquells temps, uns pirates
barbarescos anaven per la mar
Mediterrània, perseguint la reina de França.
Van atracar a Can Tunis per carregar aigua
del riu Llobregat. Quan estaven a punt de
marxar van sentir un soroll. Un nen, en Nil,
estava jugant amb la seva gata, un peluix
que el portava a tot arreu. Els pirates no
sabien que fer i se’l van emportar amb ells
deixant un escrit…..
2
La seva mare, Candela, cridava:
- Nil para la taula, que anem a
dinar!
- Saps on està en Nil? –li va
preguntar al seu marit.
- No, crec que ha sortit a jugar.
- A on?
- No ho sé, a prop de la font.
- Au! ves a buscar-lo que és hora!!!!
3
Els pirates volien menjar i, torturant al nen fent-li pessigolles, van atracar el vaixell a Cala Morisca. El capità, en
Barbaroja, amb un pegat a l’ull, va manar als seus germans, en Barbanegre amb una pota de pal i en Barbalila amb
un garfi, que al dia següent sacsegessin el poble de Castelldefels en busca de queviures.
Mentrestant en el poble, en la taverna d’en
Ribas, els traginers explicaven històries per
passar el temps.
4
En una d’elles els pirates atacaven pobles
de la costa i Castelldefels n’era un d’ells.
Del grup dels pirates destacaven dos: en
Maxiyu i l’Indiana. L’Indiana, encara que
només era un nen, era més llest que
qualsevol home, i tots dos formaven un
equip meravellós .Van desembarcar sense
que ningú se n’adonés. Van arribar al camí
Ral de València. Al sentir soroll es van
pujar a un arbre a amagar-se. Van veure
una família.
5
Aquella família eren
traginers que viatjaven
junts . La família la
composava el pare, la
mare i una filla,
anomenada Jana. Aquesta
mai es separava de la seva
gateta Lily, que era una
més de la família.
Tant en Maxiyu com l’ Indiana , que continuaven amagats dalt d’un arbre, es van quedar impressionats al
veure aquella gateta blanca, amb pèl esponjós, ja que mai havien vist un animal d’aquestes característiques
perquè la major part de la seva vida l’havien passat al vaixell, on només es veien rates fastigoses. Els
traginers portaven roba, menjar i estris diferents, i la Jana ajudava els seus pares tot el que podia.
6
A la tarda, els pirates van decidir atacar Castelldefels, deixant la família de traginers i la gata al
vaixell.
En Maxiyu i l’Indiana van baixar
de l’arbre sense fer soroll i van
perseguir la família. Amb molt
de compte, els van agafar , els
van lligar de les mans i els van
emportar cap al seu vaixell. La
Jana va agafar amb força la
gateta que miolava sense parar.
7
Diu la llegenda que els pirates a terra ferma van quedar petrificats per la pluja de cendra d’un volcà
que va despertar perquè va sentir que una gata estava atrapada.
8
Sense ningú vigilant, la família de
traginers van escapar, acabant en la
taverna fent un traguinyol.
9
Quan van despertar, els pirates no trobaven a Barbaroja,
havia caigut per la borda tot desorientat, a causa d’una forta
ventada. La resta dels pirates com no el trobaven (al seu
capità) van anar cap al poble molt furiosos i amb cara de
sanguinaris.
10
Quan els castelldefelencs es van adonar
era massa tard, no sabien que fer, a on
anar… Els pirates lluitaven contra els
pocs camperols que els hi plantaven
cara, van lligar a la Maria (la dona de
taverner) a un arbre, sacsejaven cases,..
11
A les afores, la família Ramos-Carmona, conreant el camp, es va trobar un home desorientat,
amb mal aspecte, que parlava una llengua estranya, … semblava un traginer perdut i d’un lloc
molt llunyà. El pare de la família, el pagès Jordi, el convidà a dinar.
En Nil aconsegueix deslligar-
se de la corda, valent es
llença al mar i comença a
nedar fins a la costa.
12
Arriba cansat i l’Aleix, des de la Torre
Barona, veu la imatge d’una persona
coneguda, era en Nil, nebot d’en Jordi
Ramos.
13
Tots dos van corrents cap a la masia de Can Vinyes, en busca d’ajuda. En Nil amb cara de sorprès veu
que els seus tiets li donen de menjar al sanguinari Barbaroja.
- Però que feu? No sabeu qui és?
- Però que passa? –li contesta la seva
tieta, la Ramona
En Barbaroja se n’adona que la cara
d’aquell nen li era coneguda.
- Nen, tu qui ets? Sóc el Nebot
d’aquesta família. El mag que
alimenta d’aigua el teu vaixell a Can
Tunis i us dóna saviesa,…
ehemmm!!!!
- I on són els meus homes?
- Estan destrossant el poble!!!
- Què m’esteu dient? Ara mateix anem
a buscar-los.
14
En Nil, els seus tiets i en Barbaroja van cap a la taverna, on estan els pirates celebrant la victòria. En
aquell moment entra en Barbaroja:
- Què esteu fent?
- Oh Capità! què bé que estiguis amb nosaltres!
- Sort de la família Ramos-Carmona que estic viu i ben alimentat. Ja podeu tornar totes les coses
als habitants de Castelldefels. I marxem!!!!
15
A la nit tot el poble va fer una gran festa
i catacric-catacrac, aquest conte s’ha
acabat.
Els pirates van cap al vaixell i prometen
a en Jordi que mai més atacaran al seu
poble. Estava tant content que quan
arriba a casa comença a córrer, a saltar,
fins i tot abraça a la seva vaca.