Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual
Juliol de 2014
Trias defensa en la inauguració del FAB10 una forta xarxa d'ateneus de fabricació digital a Barcelona .................................................................................................... 2
Reinicio en el hospital del Mar .................................................................................. 4
El Festival Cruïlla suma una oferta gastronómica a su programa musical ................... 8
Menys pastilles, més feina ........................................................................................ 9
El govern pretén posar fi al consum col·laboratiu en l'àmbit del sector turístic ........ 12
Ciutat Vella reparará 14.000 metros cuadrados de pavimento deteriorado ............. 14
Xavier Pellicer inaugura Barracuda, su nuevo restaurante playero en Castelldefels . 15
Reviure el setge del 1714 des d’una golondrina ....................................................... 17
Barcelona y las leyendas del mar ............................................................................ 20
Trias desencalla les obres de l’Hospital del Mar ...................................................... 23
El barri guanyat al mar............................................................................................ 26
Barceloneta bajo presión ........................................................................................ 32
La Barceloneta peatonaliza dos de sus calles más tradicionales ............................... 36
Barcelona lucha contra el ruido veraniego .............................................................. 38
Zoco, el brunch y tea dance de CDLC ....................................................................... 40
Les natges i les gambes ........................................................................................... 43
Un barrio preocupado ............................................................................................ 46
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
2
LA VANGUARDIA 02/07/2014 http://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20140702/54410657091/trias-defensa-en-la-inauguracio-del-fab10-una-forta-xarxa-d-ateneus-de-fabricacio-digital-a.html
Trias defensa en la inauguració del FAB10 una forta xarxa d'ateneus de fabricació digital a Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona treballa per tirar endavant un tercer ateneu de fabricació digital a la Fàbrica del Sol
El FAB10 engloba diferents esdeveniments: el Fab Festival, un cap de setmana oberta a
tota la ciutadania per experimentar la fabricació digital; el Fab Kids, un casal d'estiu de
fabricació digital per als més petits; un Simposi amb una conferència d'un dia sencer
amb experts en fabricació digital de tot el món; els Daily Meetings dels més de 300 Fab
Labs i el Global Fab Awards, un concurs que premia els projectes més innovadors dels
més de 128 Fab Labs. Els Fab Lab, segons el web Fab Lab BCN, són tallers de fabricació i
innovació a petita escala equipats amb màquines de fabricació digital i tecnologies per
a la producció d'objectes, eines i aparells elèctrics. FAB10 està organitzat per l'Institut
d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i Hàbitat Urbà de Barcelona.
Tomás Díez, coorganitzador FAB10 i director Fab Lab Barcelona, ha indicat que el
FAB10 és "un esforç d'una comunitat internacional de més de 350 laboratoris i 600
persones que visiten Barcelona durant una setmana i que venen a compartir el que
saben entre ells i amb la ciutat. És un esdeveniment que és per a freaks i per al públic
en general".
Trias ha ressaltat que aquesta és una tecnologia que tothom pot utilitzar. "Som la
capital del mòbil, hem estat escollits capital europea de la innovació i esdeveniments
com el que fem avui ho certifiquen". Tot i això, ha alertat que no es poden quedar
parats. "S'ha de tirar endavant i impulsar mesures que arribin a tothom i s'estenguin
per tots els districtes de la ciutat".
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
3
En aquest sentit, ha apostat perquè "Barcelona esdevingui la primera ciutat del món
en tenir una xarxa pública d'ateneus de fabricació digital". Els ateneus de fabricació
són espais d'innovació oberts als ciutadans on es poden aprendre els fonaments de la
fabricació digital, així com diferents tecnologies i processos aplicables a la vida
quotidiana. Els ateneus es focalitzen en tres programes: el pedagògic que té com a
objectiu crear els vincles i l'encaix de la fabricació digital amb el sistema educatiu; el
familiar que busca apropar a les famílies les noves tecnologies, i el programa
d'innovació social per apropar cada ateneu al seu entorn local més proper.
Ha recordat que va ser Barcelona on "es va establir el primer laboratori de fabricació
digital de la UE". Trias ha remarcat que tenen la voluntat de democratitzar l'accés a
aquestes tecnologies. "És important subratllar la voluntat de servei públic i els ateneus
tenen una llarga història com a espais de trobada que fomenten intercanvi
d'informació i coneixement". L'alcalde ha dit que volen posar a disposició de tothom
instal·lacions "per educar, formar i fer recerca".
Tres ateneus a la ciutat
Ha apuntat que es van comprometre a posar en marxa dos ateneus de fabricació
digital aquest mandat i ja hi ha en funcionament el de les Corts "per on han passat
7.500 persones en gairebé un any i es posarà un ateneu nou a Ciutat Meridiana". En
aquest punt, ha anunciat que estan treballant per posar en funcionament un tercer
ateneu a la Fàbrica del Sol a la Barceloneta "vinculat a les energies renovables i que
s'espera que estigui enllestit al maig de 2015". "Hem de fer possible que aquesta
tecnologia arribi a tothom i que Barcelona sigui un referent en la fabricació digital a
nivell internacional", ha apuntat.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
4
LA VANGUARDIA 04/07/2014 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54410722619/index.html
Reinicio en el hospital del Mar
El Ayuntamiento de Barcelona estudia cómo reemprender la ampliación aparcada
hace cinco años | El municipio podría asumir esta obra, cuya financiación
correspondía a la Generalitat.
PER: ANA MACPHERSON, JAUME V. AROCA
"Algunas de las mujeres que
vienen ahora a parir nacieron
en la misma sala. Podrían
hacerse una foto de tres
generaciones ¿verdad? Es la
misma sala que hace 30 años.
Es insostenible". Así describen
su situación los responsables
del servicio de obstetricia y ginecología del hospital del Mar.
Pero todo puede cambiar en un par de años si se terminan las obras de reforma de
este hospital interrumpidas en el 2010 y que podrían reemprenderse si de una vez el
Ayuntamiento y la Generalitat desbloquean la fórmula para pagar los 37 millones que
hacen falta para terminar la primera fase. Sólo lo esencial.
Los grupos políticos, y en particular el equipo de gobierno y el PP, están negociando
una fórmula que permita volver a poner en marcha las obras paradas hace cuatro
años. Desde entonces, el hospital del Mar es un edificio envejecido -su última puesta
al día data de 1992- pegado a un armazón de hormigón que se quedó a medias.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
5
El equipo de gobierno y el PP barajan utilizar el superávit del Ayuntamiento para cubrir
esa inversión que la Generalitat no puede asumir. Planean para ello utilizar parte de
los 172 millones de euros que sólo este año percibirá el Consistorio por la operación de
privatización de la gestión de un selecto grupo de los aparcamientos más rentables de
Barcelona Serveis Municipals, una cantidad a la que cabe sumar los excedentes
provocados por las bajas en la licitaciones de obras como Glòries, Diagonal o Mitre,
donde los precios han caído del orden del 20% sobre la tasación de salida. El
Ayuntamiento de Barcelona rebosa de liquidez y resulta cuanto menos poco
justificable ante la opinión pública que tanta solvencia no dé para pagar la ampliación
de un hospital básico como el del Mar.
Las tres áreas con necesidad insoslayable de nuevos espacios son, además de los
partos -donde la dilatación se hace a la antigua, en habitaciones de cuatro o en el
pasillo, en otro espacio distinto que el parto propiamente dicho-, el servicio de
urgencias -donde los 14 boxes siempre están ocupados por dos o tres pacientes (son
para uno) y donde las columnas están numeradas para situar a los pacientes como si
estuvieran en sus cubículos individuales- y la radioterapia, situada en el hospital de
l'Esperança, de donde los pacientes oncológicos atendidos e ingresados en el Mar van
y vienen en ambulancia para recibir tratamiento.
El hospital del Mar, a punto de cumplir cien años, atiende a los 300.000 barceloneses
de la Barceloneta, Ciutat Vella, Sant Martí y al barrio de la Mina, a quienes su hospital
de referencia natural, Can Ruti, les queda especialmente lejos. Por eso los 36 jefes del
centro han reclamado por carta al alcalde y a todos los grupos municipales que, ante
las necesidades de sobra conocidas y reconocidas, "tengan la altura de miras necesaria
para superar sus diferencias de matiz y hagan lo necesario para que se pueda resolver
de una vez un problema tan sensible para las personas de una extensa zona de la
ciudad".
Las obras iniciadas en el hospital del Mar en junio del 2008 iban a remodelar el ya
parcheado viejo hospital de infecciosos con una inversión de algo más de 200 millones.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
6
La primera fase comprendía estos servicios que estaban en peores condiciones. Le
debían seguir construcciones sobre el propio hospital que mejorarían el confort, los
quirófanos, los espacios para nuevas técnicas. La actualización, en suma, del centro
hospitalario. La crisis lo frenó en seco. A finales del 2010, la Generalitat paró las obras
y desde entonces el esqueleto de esa primera fase se ha ido deteriorando a la
intemperie. La fase del hospital que se confía en reemprender "no supondrá ningún
aumento de actividad", asegura la gerente, Olga Pané. "Ni tampoco supondrá el cierre
del hospital de l'Esperança". El centro sanitario de Gràcia atiende barceloneses de Sant
Martí, Barceloneta y Ciutat Vella, no de su vecindario, a quienes les corresponde el
hospital de Sant Pau. Pero seguirá así.
El plan inicial de ampliación del hospital del Mar (las fases 2 y 3, que de momento no
entran en ningún proyecto a medio plazo) estaba orientado hacia la reunificación de
los servicios para que su población no tuviera tan lejos algunas prestaciones. En
l'Esperança se atiende, además de la radioterapia, una parte de la traumatología y la
rehabilitación, la cirugía oftalmológica y otras especialidades compartidas con el
hospital del Mar. "Médicos y pacientes que van y vienen", describe la gerente.
El personal del hospital del Mar y asociaciones de vecinos están en pie de guerra con
las obras paradas. A su hartazgo se suma el superávit municipal. Hace unos días
celebraron un acto de protesta frente al esqueleto de las nuevas urgencias y
denunciaron la penosa situación actual. "En las actuales urgencias no podemos
ofrecerles la más mínima intimidad. En la zona de espera de camillas se juntan todos y
han de hacer todo allí en medio. No podemos seguir así, ni ellos ni nosotros. Es
tremendo trabajar en estas condiciones toda la jornada, un día tras otro", resume la
responsable de enfermería de urgencias, Fina Caus. "Y aun así, ¡nos llegan cartas de
agradecimiento! La gente distingue entre la atención que damos y el confort que le
negamos".
El del Mar es hospital popular. Simbólico para la ciudad. De ahí que todos los grupos
políticos lleven meses presentando iniciativas para buscar una solución al problema -
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
7
ayer el PSC llevó la cuestión al pleno de distrito de Sant Martí-. La principal dificultad
estriba en cómo reemplazar a la Generalitat en una inversión que inicialmente era de
su competencia. La deuda del Govern con el Ayuntamiento de Barcelona superaba a
finales del 2013 los doscientos millones de euros y esta inversión -aunque se repartiera
en tres anualidades- no haría más que aumentarla.
El PP es partidario de que, si se llega a un acuerdo, el Govern haga un reconocimiento
de la deuda a cargo del Fondo de Liquidez Autonómica, lo que es tanto como que la
ampliación del Mar la acabaría pagando el Gobierno central pero la Generalitat pagaría
los intereses de esa deuda.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
8
LA VANGUARDIA 04/07/2014 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54410722619/index.html
El Festival Cruïlla suma una oferta gastronómica a su programa musical
Barcelona, 4 jul (EFE).- El Festival Cruïlla ha sumado una oferta gastronómica para
complementar su cartel musical, en la que cuatro restaurantes ofrecerán algunas de
sus mejores tapas, platillos y bocadillos creativos al público.
En esta oferta figuran gastrobares como La Burguesería de Sant Cugat o Cata 1.81,
propuestas más recientes como el Mössdpa y restaurantes de tradición como El
Suquet de l'Almirall de la Barceloneta.
Hamburguesas de autor, salchichas fráncfort creativas, paellas, tacos o croquetas
conforman una oferta que el director de Cruïlla, Jordi Herreruela, ha definido como
"ecléctica, de calidad y con productos de proximidad, al nivel de uno de los mejores
festivales de música del verano".
Herreruela ha considerado un lujo poder ofrecer esta propuesta al público del festival
y ha asegurado que "con el tiempo, queremos que la gente también venga al Cruïlla
por la comida".
En la séptima edición del Cruïlla Barcelona, consolidado como un festival ecléctico y
pensado para un público heterogéneo, actuarán grupos como Macklemore & Ryan
Lewis, Damon Albarn, Jack Johnson, Band of Horses o Vetusta Morla.
Durante el Festival, la experiencia gastronómica y cultural se completará con el Estrella
Damm Lounge, un espacio donde, además de disfrutar de la cerveza insignia de la
marca, se han programado pequeños conciertos en directo..
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
9
EL PUNT AVUI 06/07/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/758400-menys-pastilles-mes-feina.html?cca=1
Menys pastilles, més feina
- Dues de cada tres persones ateses per Càritas presenten algun tipus de trastorn mental.
- L'entitat demana polítiques actives d'ocupació per ajudar la gent
- 350 persones troben feina amb un pla d'acompanyament
PER: VIRTUDES PÉREZ
Foto: Josep Losada
“Ahir estava amb un senyor de 61 anys i em
deia: «Jo me'n sortiré».” Àngels Valls és la
responsable d'ocupació de Càritas. I ho té
molt clar. La lluita contra el patiment de les
persones que la crisi ha deixat a l'estacada
no es fa des d'un despatx ni rebaixant les
cotitzacions a la Seguretat Social, i encara
menys amb pastilles contra l'ansietat. “La
lluita contra la situació de desesperança es
fa amb polítiques actives d'ocupació”,
subratlla Valls.
El cas de l'home de 61 anys és només un
exemple. Càritas va impulsar a finals de l'any passat Feina amb cor, un programa
d'acompanyament per a persones que busquen feina i que ja representen el 70% dels
usuaris que demanen ajut a l'entitat. Segons Valls, aquest programa ha estat un èxit
absolut i ja ha fet possible que prop de 350 persones hagin trobat algun tipus de feina.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
10
“En la majoria dels casos, la feina no és el més important. El més important és que han
estat capaços de canviar la mirada envers ells mateixos”, subratlla la responsable
d'ocupació de l'entitat.
Un estudi elaborat per Càritas en col·laboració amb l'Agència de Salut Pública de
Barcelona conclou que dues de cada tres persones ateses per l'entitat tenen algun
problema relacionat amb la salut mental. Aquestes dades coincideixen amb diversos
informes que posen de manifest una relació directa entre crisi, atur i salut mental. Des
d'aquesta perspectiva, la mateixa Organització Mundial de la Salut ja va alertar l'any
2012 que estem davant d'un problema de salut pública i que, per tant, els remeis van
molt més enllà de la medicalització d'aquest sector de la població maltractat per la
crisi. “L'OMS ja advertia fa dos anys que cal anar a buscar-ne els detonants i
assenyalava la necessitat, entre altres iniciatives com ara l'alleujament del deute, de
desenvolupar polítiques actives d'ocupació.”
“El que fem a Càritas és justament això, acompanyar una persona perquè torni a ser
ella mateixa”, precisa Valls. La resposta de la gent ha superat les expectatives de
l'entitat, que té un local a la Barceloneta des d'on atén les demandes. “La gent diu
frases com ara «Per primer cop m'he sentit acompanyat» i «Recordes com estava quan
vaig arribar?».” Generalment, es tracta de persones que havien perdut l'esperança,
que no trobaven forces per sortir de casa, alguns ni per aixecar-se del llit, i que a través
d'aquest programa d'acompanyament han recuperat la confiança i l'autoestima.
“És una prova clara que calen polítiques personalitzades”, assegura la responsable
d'ocupació de Càritas, que entén que pot semblar que l'entitat vagi a contracorrent,
“contra el discurs fatalista que no s'hi pot fer res”. “En sis mesos hem aconseguit que
el 30% dels usuaris treballin com a mínim dos mesos, però volem aspirar a més
qualitat”, indica. I el missatge és contundent: “No ens resignem a donar ningú per
perdut, ja siguin persones de 40 anys, de 50 o de 60.”
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
11
En general, el nombre de pobres al conjunt de l'Estat espanyol s'ha incrementat durant
la crisi un 16,2% i la taxa d'atur de llarga durada ha augmentat en un 565%, segons un
informe elaborat per la Fundació Bancaixa i l'Institut Valencià d'Investigacions
Econòmiques, que posa de manifest que els territoris més malparats són Extremadura,
Andalusia i les Canàries.
La responsable d'ocupació de Càritas, Àngels Valls, assegura que, “sense una xarxa de
benestar que aguanti les persones, s'haurien produït més suïcidis com a conseqüència
directa de la crisi”. La relació directa entre crisi, atur i salut mental és clara i està
“demostrada científicament”. En canvi, no està gens confirmada aquesta relació quan
es parla de suïcidis. El que és clar, segons Valls, “és que no es pot ajudar amb alguns
ajuts i que s'ha de ser prudent a l'hora de carregar-se alguns ajuts dels quals depèn la
supervivència de moltes famílies”.
Moltes de les persones que arriben a Càritas, després d'haver perdut la feina, i també
l'habitatge, hi van “com si fos l'últim recurs”. Per això, Valls adverteix que “cal ser molt
curosos per no obrir la porta a determinades accions”.
En aquest sentit, l'experta destaca la tasca que està fent Càritas, que dóna suport a
molta gent que sense aquest ajut es trobaria encara més perduda i desesperada.
“Nosaltres ja estem fent el que recomana l'OMS i estem comprovant que dóna
resultats”, assenyala.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
12
EL PUNT AVUI 08/07/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/758884-el-govern-preten-posar-fi-al-consum-colmlaboratiu-en-lambit-del-sector-turistic.html?cca=1
El govern pretén posar fi al consum col·laboratiu en l'àmbit del sector turístic
Sanció de fins a 30.000 una pàgina web que permet llogar habitacions a preus molt assequibles
Es pretén protegir hotels i apartaments turístics PER: J. PANYELLA
Oferta d'allotjament de pisos al barri de la Barceloneta a través del portal Airbnb Foto: EL PUNT AVUI.
Taxis que no són taxis i apartaments turístics que no són apartaments turístics. El món
de les noves tecnologies ha donat una nova dimensió al consum col·laboratiu, posant
en risc algunes activitats tradicionals i obligant l'administració a prendre mesures
disciplinàries. L'última va ser anunciada ahir pel Departament d'Empresa i Ocupació i
consisteix en una sanció de 30.000 euros a la firma Airbnb, que es dedica a promoure
a través d'internet el lloguer d'habitatges amb finalitats turístiques a preus molt
assequibles.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
13
La sanció comporta també la petició de tancament de l'activitat i és similar a la que
s'ha dictat recentment contra els impulsors de l'aplicació de telèfon Uber, que posa en
contacte conductors i passatgers i la popularització de la qual ja ha motivat dues
vagues salvatges de taxis a la ciutat de Barcelona.
El fenomen Airbnb ha agafat molta volada a Barcelona, gràcies al creixement
imparable de la ciutat com a destinació turística. Actualment hi ha 7.000 persones a la
ciutat que ofereixen una habitació o el seu apartament a través d'aquest portal.
Segons Airbnb, empresa fundada a Califòrnia per tres joves emprenedors de les noves
tecnologies, Barcelona és la quarta ciutat del món més demanda a la seva pàgina web.
Els preus que s'ofereixen són molt variats i també econòmics, ja que es poden trobar
llits per 20 euros la nit. A més, en un estudi recent fet per aquesta firma s'assegura que
la seva activitat genera un negoci de 128 milions d'euros per a la ciutat de Barcelona,
on s'hi compten tant els diners que paguen els turistes per allotjar-se com la despesa
que aquests fan quan visiten la ciutat. Tot aquest volum de negoci va fer que en el seu
dia Airbnb obrís oficina al passeig de Gràcia de Barcelona.
Tot i la contundència dels números, des del Departament d'Empresa i Ocupació
s'insisteix que aquesta és una activitat que burla la legislació vigent sobre apartaments
turístics i és sobre la base d'aquest fet que s'ha imposat la sanció.
“Les regles del joc han de ser les mateixes per a tothom, tant per les formes
tradicionals de negoci com per les modernes”, va advertir el conseller Felip Puig.
Segons la norma vigent, tots els apartaments turístics han d'estar inscrits en un
registre concret, fet que no passa en els pisos d'Airbnb.
Sí, sempre que no hi hagi guanys
El consum col·laboratiu es fonamenta en l'entesa de dos ciutadans per obtenir un
benefici comú a partir d'un intercanvi de béns o de serveis. L'entesa o aprofitament
suposa un estalvi econòmic o una despesa inferior de la que s'hauria de fer a través del
sistema tradicional o reglat. L'administració adverteix que sempre que una activitat
d'aquesta mena suposi un intercanvi monetari i un guany per a una de les dues parts
ha d'estar subjecte a les lleis. En cas contrari, ha de cessar l'activitat.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
14
LA VANGUARDIA 09/07/2014 http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20140709/54410928671/ciutat-vella-repara-pavimento-
danado.html
Ciutat Vella reparará 14.000 metros cuadrados de pavimento deteriorado
El barrio del Raval es el que cuenta con más metros de pavimento en mal estado,
5.269 m2
Barcelona. (EUROPA PRESS).- El distrito barcelonés de Ciutat Vella reparará de junio a
septiembre 14.284 metros cuadrados de pavimento deteriorado, intervención que
cuenta con un presupuesto de 2 millones de euros, ha destacado este miércoles la
concejal del distrito, Mercè Homs.
En declaraciones a los periodistas, ha resaltado que la operación pretende "dejar las
calles y las plazas de Ciutat Vella de la manera que se merecen". La intervención
incluye reparar piezas de pavimento que se muevan, que sean irregulares, tengan
agujeros o estén rotas, así como zonas resbaladizas, aunque las obras "serán muy
puntuales y no afectarán ni al tráfico ni a la movilidad de peatones". Ha destacado que
el desgaste del pavimento en el distrito es mayor porque "es uno de los lugares más
concurridos de la ciudad, porque circulan vecinos, gente que trabaja y visitantes".
El barrio del Raval es el que cuenta con más metros de pavimento en mal estado -
5.269-, seguido por el de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera -5.149-, el barrio Gòtic -
3.029- y el de la Barceloneta -835-. Ciutat Vella encargó una auditoría en 2013 para
obtener información exhaustiva del estado de los pavimentos, después de que se
detectaran diversas incidencias sobre este aspecto a través de los distintos canales de
comunicación con el distrito.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
15
LA VANGUARDIA 10/07/2014 http://www.lavanguardia.com/ocio/20140710/54410971066/xavier-pellicer-inaugura-barracuda-restaurante-playero-castelldefels.html
Xavier Pellicer inaugura Barracuda, su nuevo restaurante playero en Castelldefels
PER: LOURDES LÓPEZ
Guido Weinberg y el
chef Xavier Pellicer,
en el nuevo restaurante
Barracuda de castelldefels
ARCHIVO
Tras su paso por los fogones de Can fabes y después de tomarse un tiempo para él
mismo, Xavier Pellicer volvió al redil gastronómico de la mano del empresario Guido
Weinberg, propietario de los restaurantes Woki Organic, para asesorar la arrocería La
Barraca en la Barceloneta. El éxito de la combinación ha sido tal, que ha dejado sin
mesa a muchos clientes cada fin de semana a sus puertas. Ahora el chef Michelin (ex
de Can Fabes y Àbac) vuelve a hacer lo que mejor sabe: ponerse al frente de un nuevo
proyecto gastronómico en el que la enseña de la alimentación biológica, ecológica y de
proximidad es bandera. Su nuevo restaurante se llama Barracuda y está en la playa de
Castelldefels, casi con un pie en la arena y bajo el rumor del oleaje.
También de la mano de Weinberg, el local evoluciona el concepto chiringuito de playa
y lo transmuta y adapta en restaurante playero actual. Entre sus especialidades
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
16
destacan las paellas y arroces con frutos de mar (de verduras ecológicas, arroz a banda
con navajas, arroz negro con sepia y almejas, paella marinera…), fideúas, algunos
entrantes y la personalidad de las tapas de toda la vida sin estridencias ni
barroquismos. Además, incorporan una selección de pescado salvaje, que reciben cada
día de la lonja, carne ecológica de los Pirineos y un típico plato de la zona de
Tarragona, los fideos “rossejats”, con all i oli. “Priorizamos el uso de los productos de
proximidad y ecológicos” afirma Xavier Pellicer. Todo ello bajo una filosofía que prima
el respeto por la sencillez y la excelencia del producto como protagonista, “la
importancia de comer una gamba de verdad; sencilla, con todo su sabor y frescura”
añade el chef.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
17
DIARI ARA 10/07/2014 http://www.ara.cat/premium/cultura/Reviure-setge-del-duna-golondrina_0_1172282793.html
Reviure el setge del 1714 des d’una golondrina
Un nou itinerari al port de Barcelona explica com va ser la guerra naval PER: SÍLVIA MARIMON
La fortalesa de Montjuïc és una de
les dues úniques construccions de
principis del segle XVIII que encara
persisteix.
L’estiu del 1713, quan va començar el setge, Barcelona va comprar navilis, fragates i
naus mercantils angleses. La família Dalmau va adquirir tres naus de guerra i el govern
va allistar i pagar l’uniforme i el sou de 375 orfes que es van incorporar a la flota. La
seva missió era fer front, des del mar, als soldats de Felip V que impedien que les
embarcacions provinents de Mallorca carregades de queviures i armes arribessin al
port. Més de 300 anys després, els dissabtes, des del port de Barcelona surt una
golondrina que proposa un passeig particular: reviure com van ser aquells mesos de
setge. La ruta l’organitza el Museu d’Història de Catalunya amb el Museu Marítim i
l’empresa Las Golondrinas.
Fa falta imaginació. Han passat tres segles i el port de Barcelona té poc a veure amb
l’escenari de la guerra. Només persisteixen dos elements: “La Torre del Rellotge,
antigament la Torre de la Llanterna, el primer far del port, i la fortalesa de Montjuïc”,
detalla Daniel Solé, coordinador de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
18
Catalunya. L’itinerari és comentat i, mentre per la retina desfilen immensos creuers i
un skyline amb autèntics gegants com l’Hotel W i el World Trade Center, es relata
l’evolució de la guerra al mar i al port.
Esquivar el setge borbònic no era excessivament complicat. “No podien fer una barrera
estable durant gaire temps -explica Solé-. Quan s’aixecava llevantada, les fragates
havien de buscar refugi. Era el moment que aprofitaven els vaixells de cabotatge petit
per avituallar la ciutat”, afegeix.
Un any de resistència
L’últim gran comboi provinent de Mallorca va salpar el 7 de juliol del 1714. Hi anaven 4
navilis de Barcelona, 10 fragates i una galiota mallorquina escortant les 45
embarcacions comercials. El 9 de juliol a la matinada es va produir la topada amb la
flota de Felip V. Només van entrar al port de Barcelona tres navilis i 17 embarcacions
comercials. La resta o van tornar a Mallorca o van ser enfonsades o els tripulants van
ser empresonats. Barcelona cauria setmanes després. Durant un any, però, el port va
ser clau per a la resistència.
“Dues illes van ser essencials per suportar el setge: una illa terra endins, el castell de
Cardona, i una illa mar enllà, Mallorca”, destaca el director del Museu d’Història de
Catalunya, Agustí Alcoberro. Com en tota guerra, hi va haver empresaris que van
aprofitar la situació i van fer molts diners amb el comerç clandestí. Un d’ells va ser
Salvador Feliu de la Penya, conseller segon de Barcelona.
En aquell moment a Montjuïc pràcticament no hi havia ni un bri d’herba: “Les
fortaleses no podien tenir bosc al voltant perquè l’enemic podia atacar amb un
incendi”, relata Solé. Irònicament, amb l’ocupació borbònica, es va millorar el port. Al
llarg del segle XVIII, la via marítima proporcionava a la ciutat queviures, farratges, vins,
primeres matèries tèxtils i cuirs, llenyes i carbó. Era molt més ràpid i efectiu arribar per
mar que no pas per terra. Anys més tard, els banyistes també preferirien la via
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
19
marítima per arribar a la platja des del port. Ho feien gràcies a un servei de vapors-
òmnibus que es va començar a explotar el 1884 per al transport de passatgers.
Creuers on hi havia vivers
Des del segle XIX, però, el paisatge del port s’ha transformat. La muralla de Mar,
construïda al segle XVI, va ser enderrocada entre 1865 i 1877. On ara ancoren els
creuers hi havia un centenar de vivers, com la Cooperativa Protectora del Marisco,
l’Asociación de Industriales Mejilloneros i la Unión Mejillonera. El 1973 les muscleres
es van traslladar a Sant Carles de la Ràpita. Una altra visió que els habitants de principi
del segle XVIII no tenien és el barri de la Barceloneta. Construït extramurs de la ciutat
a partir del 1753, havia d’allotjar els habitants que havien sigut expulsats del barri de la
Ribera per construir la Ciutadella.
Les moderníssimes vidrieres i pisos inacabables han esborrat del paisatge un club
nàutic on els homes practicaven la vela i les dones es banyaven amb vestits de llana,
escot en forma de samarreta i uns pantalons que cobrien les cames fins a sota del
genoll. Era força feixuc: quan es mullava la peça podia arribar a pesar tres quilos.
“Aquest itinerari vol posar el focus en la importància del port i del comerç marítim”,
destaca Solé. L’itinerari es podrà fer fins al setembre. Després, i depenent de l’èxit que
tingui, es pot allargar més mesos.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
20
LA VANGUARDIA 13/07/2014
http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54411049449/index.html
Barcelona y las leyendas del mar
La Puig de Vela Clàssica trae a la ciudad por primera vez a los 12m de la Copa del
America
PER: RAMÓN ÁLVAREZ
MARTÍNEZ STUDIO/ARCHIVO
Medio centenar de barcos de época y clásicos y una decena de los legendarios 12
metros que protagonizaron los años dorados de la Copa del America, entre los años
cincuenta y finales de los ochenta. En sólo siete ediciones, la Puig de Vela Clàssica de
Barcelona se ha convertido en uno de los grandes focos de atracción para la flota más
legendaria, y no por casualidad los pantalanes del Real Club Náutico de Barcelona
acogen estos días a lo más notable de la flota internacional de 12mR, que visita por
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
21
primera vez el litoral barcelonés, donde disputarán su Campeonato del Mundo
coincidiendo con el centenario de Puig.
Los míticos de la Copa América, como es conocida esta flota pese a contar con
numerosas embarcaciones que no llegaron a disputarla, regatearán entre mañana y el
sábado, ofreciendo un espectáculo que se podrá seguir desde prácticamente cualquier
punto de la costa barcelonesa, aunque los campos de regatas se ubicarán frente a la
playa de Sant Sebastià, en la Barceloneta, y la de la Mar Bella, frente a la Vila
Olímpica.
La clase está organizada en cinco categorías: Vintage y Antigue (construidos antes de la
Segunda Guerra Mundial) y Grand Prix, Modern y Traditional (construidos y botados
después de 1958 específicamente para la Copa del America gracias a una modificación
de las reglas de la competición). En el Mundial de Barcelona estarán presentes barcos
tan representativos como el Vim -considerado uno de los mejores 12 metros de la
historia, construido en 1939 y ganador de 19 de 28 regatas-, el Trivia -construido en
1937, sólo en 1938 ganó 21 regatas, incluyendo la King's Cup-, o el Nyala -encargado
por el presidente de la petrolera Standard Oil Corporation como un regalo a su hija
Lucie por su boda con Briggs Cunnigham, ganador de la Copa del América de 1958-.
Son barcos de bandera estadounidense, británica, alemana o italiana cuya presencia
en Barcelona hasta ahora era una rareza.
El turno de los Clásicos -botados entre 1950 y 1976- y los de Época -botados antes de
1950- llegará a partir del jueves y también concluirá el sábado. Se les suma la clase Big
Boat, destinada a embarcaciones clásicas y de época de más de 25 metros de eslora.
Sin duda, los barcos que, desde tierra, ofrecen un mayor espectáculo. La competición
estará también dividida en dos grandes grupos, según el aparejo y el tipo de vela de
cada embarcación en las de Época Cangreja -con la característica vela que cuelga de un
percha, sin botavara-, y las de Época Marconi -con una vela mayor similar a las
actuales-.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
22
La cita congregará embarcaciones legendarias como el británico Mariquita, botado en
1911 y de 38 metros de eslora, que tras una intensa vida de competición quedó
convertido en una casa flotante -de ahí su supervivencia- hasta que volvió a surcar los
mares. Tampoco faltarán el Moonbeam III, ganador de las dos últimas ediciones en Big
Boat, y el Moonbeam IV, considerado uno de los barcos más bellos del mundo por sus
lujosos detalles. No en vano acogió la luna de miel de los príncipes Rainiero y Gracia de
Mónaco.
O el Eleonora y el Mariette, requisado durante la Segunda Guerra Mundial por los
guardacostas de Estados Unidos; el Manitou, segundo en el 2013 y ganador el 2012; el
Yanira y el Alba, primer y segundo puesto en el 2013 y habituales en el palmarés.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
23
DIARI ARA 19/07/2014
http://www.ara.cat/premium/societat/Trias-desencalla-obres-lHospital-Mar_0_1177682247.html
Trias desencalla les obres de l’Hospital del Mar
El pacte amb el PP per ampliar el centre allibera 30 milions, que arriben amb quatre anys de retard PER: MARIO MARTÍN MATAS
URGÈNCIES PRECÀRIES L’hospital confia disposar de 37 milions per millorar també el servei d’obstetrícia.
L’acord entre el govern municipal de Xavier Trias i el PP ha permès desencallar les
obres d’ampliació del nou edifici de l’Hospital del Mar. Els paletes van marxar el
novembre del 2010 i des de llavors la reforma del que havia de ser el nou centre està
aturada. Quatre anys després de l’inici de les retallades, en un primer moment
concentrades en equipaments que es van projectar a l’abric d’uns pressupostos
sempre creixents, la situació donarà un tomb gràcies a l’Ajuntament.
Així ho han explicat fonts municipals, que han detallat que el principi d’acord alliberarà
10 milions d’euros aquest mateix any, procedents de la concessió dels aparcaments
públics, amb el compromís que la xifra final arribi als 30 milions fins al 2016. També en
declaracions a l’ARA, el president del consell rector del Parc Salut Mar, Josep Maria
Via, ha celebrat un acord “imprescindible”, que arriba el mateix any que l’hospital
celebra el seu centenari. D’aquesta manera, es posaran en valor els prop de 40 milions
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
24
que ja s’havien invertit en els fonaments i la primera estructura, en risc perquè el
formigó continua nu i exposat al desgast del salnitre marí.
Urgències precàries
Via ha precisat que la petició de l’hospital per acabar l’edifici que es troba a mitges en
realitat és de 37 milions d’euros, i així poder traslladar-hi les urgències, el servei de
radioteràpia que actualment s’ofereix a l’Hospital de l’Esperança, i el d’obstetrícia. Les
urgències funcionen en condicions precàries, i el centre fins i tot ha hagut de numerar
columnes als passadissos per ubicar els 40 malalts que atenen de mitjana cada dia, que
no caben en els 14 boxes hipotèticament individuals. El president del consell rector ha
subratllat que l’acord entre Trias i el PP preveu una comissió de seguiment de les
obres, i per això confia que, arribat el moment, es posin sobre la taula els set milions
addicionals que possibilitin posar fi a una “situació indigna”.
Va ser l’any 1992, just després dels Jocs Olímpics, l’última vegada que l’Hospital del
Mar va fer reformes importants. Dues dècades més tard, les instal·lacions
energètiques han envellit, fins al punt que ja no és possible connectar més equips.
Lluny queda el juny del 2008, quan el llavors alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la
consellera Marina Geli van assistir a la col·locació de la primera pedra de les obres, i
van prometre que aquella renovació “històrica” permetria al centre doblar la seva
superfície. Salut es va comprometre llavors a pagar més de 250 milions d’euros fins
l’any 2017, però al novembre del 2010, dos anys després i encara sota el mandat del
tripartit, les obres es van aturar.
“El Departament actualment no té la capacitat inversora per fer front a la fase d’obres
a l’Hospital del Mar”, reconeix en una escarida resposta la conselleria que des del 2011
pilota Boi Ruiz, malgrat que és la Generalitat qui controla el 60% del consorci que
gestiona el centre, enfront el 40% de l’Ajuntament.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
25
Dubtes i crítiques
El candidat a l’alcaldia del PSC, Jaume Collboni, ha celebrat la continuació d’unes obres
que tothom defensa, però ha criticat que serveixi de “coartada” per privatitzar els
aparcaments. Al seu parer, la reforma es podria haver finançat amb el superàvit del
consistori. En la mateixa línia, l’assocació de veïns de la Barceloneta en qüestiona
l’externalització. Considera que pot comportar futures retallades.
L’anunci de l’acord l’ha avançat el líder municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, que
ha justificat que el constitori no pot esperar més que el Govern posi els diners, tot i
que ha assegurat que exigirà que la Generalitat reconegui aquest nou deute. El dubte
ara és si l’acord es votarà al ple del dia 25 o caldrà esperar fins al setembre, cosa que
complicaria començar les obres abans de finals d’any. En qualsevol cas, Via ha
assegurat que tenen tot “molt estudiat” i, un cop l’Ajuntament alliberi els recursos, en
tres mesos poden tenir enllestida l’adjudicació dels treballs.
Fins que això no passi, l’estructura de l’edifici, la primera de les tres fases que es van
projectar en un principi, continua esperant que arribi l’hora de rebre als 300.000
barcelonins que viuen a la seva àrea d’influència.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
26
DIARI ARA 20/07/2014
http://www.ara.cat/suplements/diumenge/barri-guanyat-al-mar_0_1178282171.html
El barri guanyat al mar
Abans era una illa, es va fer barri per l’enderroc militar de la Ribera arran del 1714, hi han
viscut mariners i obrers i ara és cruïlla viva de turistes i autòctons
PER: XAVIER THEROS
La Barceloneta era una illa situada davant
de la costa barcelonina | F. MELCION
En un principi la Barceloneta era
una illa situada davant de la costa
barcelonina, i a base de tirar-hi
runa es va transformar en una
península irregular. Nascuda
directament on abans només hi
havia aigua, conserva la salabror i
un horitzó característic de cels
clars i vents rampelluts. Havia
sigut habitada per mariners i
pescadors, i ara constitueix un
dels veïnats més peculiars de
Barcelona. Cruïlla de turistes i
autòctons, de tradicions
culinàries diverses, lloc d’esbarjo i de treball, caminar pels seus carrers és una de les
grans experiències que encara es poden disfrutar en aquesta ciutat en permanent
estat de transformació.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
27
Ara que els barcelonins busquem la nostra identitat entre antics comerços
desapareguts i faraònics plans per reformar el nostre litoral, la Barceloneta s’ofereix
com un enclavament on moltes coses sembla que no han canviat gaire, com un dels
nostres flascons de les essències a poques passes de la voràgine dels turistes. Es tracta
d’un espai humanitzat a partir del que era sorra i aiguamolls, un indret marginal que
no va ser pensat per viure-hi fins que la derrota dels catalans l’any 1714 va provocar la
destrucció de la Ribera. Llavors es va pensar en aquest terreny insalubre i buit per
encabir-hi les famílies desnonades, que s’allotjarien en un veïnat de nova planta que
l’enginyer Juan Martín Cermeño -autor també del castell de Montjuïc- va dissenyar
amb cases uniformes de perfils baixos per minimitzar els efectes d’un hipotètic atac
naval. Els carrers van ser inaugurats l’any 1753, però, segons diu la tradició, les obres
van tardar tants anys que cap veí de la Ribera hi va poder viure.
Parlo amb Daniel Venteo, l’autor del llibre La Barceloneta (Viena Edicions /
Ajuntament de Barcelona, 2014). M’explica que d’aquesta barriada és de les que en
sabem més coses i, en canvi, se n’ha escrit molt poc: “Tradicionalment ha sigut un
territori al marge de la llei, un espai de llibertat. Això ha creat aquest caràcter tan
marcat en els seus veïns, que són la comunitat més identificada amb el seu paisatge”.
Ha sigut l’únic barri fora muralles de Ciutat Vella, al qual s’accedia pel Portal de Mar,
situat aproximadament on ara s’alça la Facultat de Nàutica. Un cop travessat l’antic
límit de la ciutat ja es veu el Museu d’Història de Catalunya, ubicat en el que queda
dels Magatzems Generals de Comerç. Just al davant hi ha la plaça de Pau Vila, amb
una rosa dels vents inscrita al paviment que va ser obra de Lothar Baumgarten i que
ens recorda la importància dels elements en la navegació. “La Barceloneta és l’indret
on la ciutat es troba amb el mar -diu Venteo-, un cas únic al món, ja que molts carrers
es transformen en platja sense solució de continuïtat. Vas caminant i s’acaba l’asfalt, i
estàs al límit de la costa”.
Creuem el passeig Joan de Borbó i entrem al barri pel carrer de Balboa, on hi ha la
popular cerveseria El Vaso de Oro. Diuen els que en saben que en aquest local dedicat
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
28
a les tapes és on tiren millor la canya de cervesa de tota la ciutat. Amb la set amansida,
traiem el nas pel carrer de Carbonell per descobrir darrere una tàpia el desconegut
passatge de la Cadena, un indret que no surt en cap mapa malgrat que conserva la
placa municipal. S’hi pot accedir pel Bar Bitácora i per la fruiteria Mas dels Arcs, les
úniques restes del que havia sigut el camí a la desapareguda plaça de toros del Torí
inaugurada l’any 1834. En aquesta plaça hi va debutar el primer torero català conegut,
Pere Aixelà Peroy, i també va ser on va tocar la primera banda de música contractada
per acompanyar l’espectacle. Tot i així, un dels entreteniments de més èxit dels que
s’hi feien era l’enlairament de globus aerostàtics, un exercici en què va destacar el
francès François Arban, que en una de les ascensions va desaparèixer i mai més se’n va
tornar a saber res.
Menjadors populars
El carrer de Balboa està situat en el conegut Eixample de la Barceloneta, una zona
edificada a finals del segle XIX amb edificis com la Casa Magí i la popular Casa de les
Sirenes, que recorda aquests éssers mitològics de les tradicions marineres, meitat
dones meitat peixos. Altre cop amb els peus a terra, baixem per Pizarro i travessem pel
carrer de Ginebra, on hi ha les terrasses del bar de tapes Jai Ca i del Restaurant Cherif.
Després seguim pel carrer del Baluard, on hi ha la típica casa de menjars de Can Maño,
que antigament havia sigut un dels menjadors més populars entre els obrers de les
fàbriques veïnes. Aquí es pot veure la Casa Torras, un edifici modernista de Josep
Graner, que en va fer un d’igual al carrer de l’Atlàntida (l’única diferència entre les
dues finques és que la façana de la primera és verda i la segona és vermella).
Aprofitant els mateixos plànols, l’arquitecte Domènec Boada també va fer dues cases
iguals en aquest barri, la Casa Lluís Cairó al carrer de Paredes i una casa sense batejar
al carrer de la Maquinista que són quasi idèntiques. A la Maquinista hi ha el Bar La
Bombeta, que conserva una antiga pintura publicitària del local a la paret mitgera que
dóna al passeig Joan de Borbó. I també hi ha la taverna de Can Ramonet, un dels
restaurants més antics de la ciutat, situat en un edifici del segle XVIII que conserva una
marca d’illa, una mena de retolació primitiva dels carrers que s’agrupaven en illes de
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
29
deu cases. En aquest carrer també hi ha Cal Sastre, una casa del divuit restaurada en
estil noucentista l’any 1921 amb esgrafiats a la façana, on hi havia hagut la sastreria
Miquel.
Sortim a la plaça del Poeta Boscà i topem amb el Mercat de la Barceloneta. Al costat
podem comprar pa a l’excel·lent forn Baluard o tastar les famoses bombes de la Cova
Fumada, l’última puda que queda en peu on les dones dels patrons pesquers cuinaven
i venien la part del peix que els corresponia. A poques passes d’allà s’hi pot veure una
reproducció d’un mascaró de proa de color fosc que representa un indi nord-americà i
que era la versió local de l’home del sac, i les mares avisaven els fills que si no es
portaven bé vindria el Negre de la Riba. A l’altre costat de la plaça hi ha el Bar
L’Electricitat, a les parets del qual es poden veure fotografies dels desapareguts
xiringuitos de la Barceloneta, unes senzilles barraques de fusta aparegudes a la sorra
on els pescadors oferien la possibilitat de tastar les seves captures i que amb els anys
es van transformar en tot un símbol de la gastronomia local fins que van desaparèixer
coincidint amb els Jocs Olímpics.
ELS OBRERS VIUEN ALS QUARTS DE CASA
A mitjans del segle XIX la Barceloneta va conèixer una gran expansió demogràfica,
afavorida per l’aparició d’indústries com les foneries metal·lúrgiques Nueva Vulcano i
Lacambra, o la fàbrica de maquinària agrícola Pfeiffer. D’aquell món en queda l’arc
d’entrada de la constructora de maquinària pesant La Maquinista Terrestre y
Marítima, enderrocada el 1979. L’aparició d’un nou veïnat fabril va modificar
l’estructura de les cases dissenyades per Cermeño, a les quals es van afegir pisos i se’n
van dividir plantes, cosa que va provocar l’aparició dels famosos quarts de casa, d’uns
trenta metres quadrats, encara amb la fama de ser els domicilis més petits de
Barcelona. “Ha sigut un barri carregat d’estereotips negatius -recorda Venteo-. Humit,
perillós, insalubre... En canvi, és el que té menys densitat urbana i l’índex més baix de
població estrangera, i és un dels més ben comunicats de la ciutat”.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
30
Si travessem la plaça de Pompeu Gener i anem cap a la plaça Brugada toparem amb la
font de Carmen Amaya, al mateix indret on la bailaora anava de petita a buscar aigua
quan vivia al Somorrostro. A tocar de la font hi ha el xamfrà dels carrers Sant Carles i
Sòria, on es pot veure una enigmàtica mà de pedra amb dues fletxes que
probablement devia ser un antic indicatiu de direcció per als vehicles. Del pas del
temps en parla el documental que està preparant Pero Nares, antic veí del barri i
col·laborador de l’enyorat titellaire Pepe Otal: “La Barceloneta conserva un ritme
propi, com les onades. És un lloc que t’atrapa i costa marxar-ne. Jo me’n vaig anar
perquè amb la família el pis m’havia quedat petit, però encara hi vinc i em saluda
tothom. Una veïna tenia una petita col·lecció de fotografies antigues, i amb elles he
treballat amb Ernesto Figueras en un curtmetratge que segueix els canvis d’aquests
carrers al llarg dels anys”.
Al carrer de Sant Carles hi trobem el Bar Leo, dedicat al cantant Bambino i autèntic
temple de la rumba flamenca. Aquí també hi ha la Casa Joan Ors, un edifici modernista
construït al damunt d’una casa del XVIII. Si seguim per aquesta vorera, a la cantonada
amb el carrer de l’Atlàntida, podem aturar-nos al Restaurant Cal Papi, i seguir una
mica més enllà fins a la Casa del Porró, del 1761, que ara acull la Casa de la
Barceloneta, on es conserva la memòria històrica del barri.
Si ens arribem al carrer del Comte de Santa Clara ensopegarem amb la seu de l’antiga
cooperativa La Fraternitat, transformada en biblioteca pública. A la mateixa travessia
es veu la Casa dels Reis Sarraïns, anomenada així per una peça de ceràmica que llueix
a la façana amb les quatre barres, la creu de Sant Jordi i quatre caps tallats de sarraïns.
Segons els veïns, era per impedir que els ratolins pugessin al primer pis o per reflectir
la llum del sol i allunyar els coloms i les mosques. A tocar també hi ha el carrer dels
Pescadors, la versió marinera del carrer Petritxol amb tot de rajoles a les parets. No
gaire lluny, el carrer de Sant Miquel conserva un vell rètol de la Guerra Civil, quan van
dedicar-lo al militant del POUM Miquel Pedrola.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
31
Arribem així a la plaça de Sant Miquel del Port, on hi ha l’església del mateix nom
projectada per Pedro Martín Cermeño -fill de qui va dissenyar el barri-, inaugurada el
1755 i refeta per Elies Rogent. L’arcàngel monumental que en guarda l’entrada és una
còpia del que va ser abatut l’any 1936, mentre que la campana del temple va ser
llançada al mar i no va ser recuperada, pels bussos del port, fins a passada la guerra. Al
costat d’aquest edifici s’hi conserven dues finques adornades amb plafons de terra
cuita on va viure Ferdinand de Lesseps quan era cònsol de França a Barcelona, conegut
internacionalment com l’enginyer que va construir els canals de Suez i Panamà. Al
davant hi ha una de les fonts fanal encarregades a l’arquitecte municipal Pere Falqués
amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, que és igual que la font de Canaletes, i
unes quantes més repartides per tota la ciutat. Des d’aquí sortim al passeig Joan de
Borbó, on a la banda que toca al moll hi ha uns números de neó encastats a terra sota
una protecció de vidre. Es tracta d’una obra de Mario Merz composta per vint-i-un
números de l’1 al 10.946 que recorden la sèrie del matemàtic Fibonacci, en la qual
cada un és la suma dels dos precedents.
Si seguim caminant arribem al moll dels Pescadors, on hi ha l’antic far de Barcelona
reconvertit en la torre del Rellotge. Encastada a la paret hi té una placa que recorda la
primera mesura del metre, efectuada a casa nostra pels astrònoms francesos Pierre
Méchain i Jean-Baptiste Delambre quan buscaven una unitat de longitud universal.
Acabem aquest passeig per la Barceloneta en aquest moll, on cada tarda les barques
de pesca descarreguen les seves captures i les subhasten a la Llotja del Peix. Aquí se
situa un dels llocs de trobada dels pescadors locals -el Racó del Mariner-, un modest
establiment on serveixen esmorzars i dinars a la gent del port, amb una cuina senzilla i
evocadora.
La Barceloneta sempre garanteix descobertes inesperades, com m’explica l’amic Pedro
Nares: “Jo sóc d’interior i no vaig veure el mar fins als 14 anys. Viure-hi al costat va ser
una de les grans experiències de la meva vida. Aquest barri té una llum i una penombra
especials, impossibles de gaudir en cap altre indret de la ciutat. Surts de casa i els
colors cada dia són diferents, aquí el mar conserva els seus estats d’ànim”.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
32
LA VANGUARDIA 22/07/2014
http://www.lavanguardia.com/vida/20140722/54412109022/barceloneta-bajo-presion.html
Barceloneta bajo presión
El barrio marinero se debate entre sus borrosas esencias y una peligrosa prosperidad |
El éxito divide a los vecinos: los que se benefician del boom turístico y los que no
PER: LUIS BENVENUTY
¿Como Venecia? Muchos temen que el auge eche a la gente de siempre y haga del barrio un lugar impersonal y de paso. Mané Espinosa
La cara trágica. Elena deshace sus cajas después de lograr el tercer aplazamiento del desahucio. Los quarts de casa generan muchos intereses. Mané Espinosa
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
33
La de Elena es la cara trágica. "Barceloneta, despierta, ¡desahucian en tu puerta!",
gritan los de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca. Un camión de mudanzas
aguarda a los funcionarios. Son las nueve de la mañana. Últimamente esta ceremonia
se da dos veces por semana. El objeto más frecuente son pisos de alquiler. Los turistas
toman fotos. El barrio está más de moda que nunca. Apenas se cuentan carteles de
disponible en los bajos: kebabs, restaurantes típicos, alquiler de bicis, supermercados
atestados de souvenirs. El barrio vive un momento crucial, tantea tras el equilibrio. Y
adelanta al resto de Barcelona los peligros, y también los beneficios, de encomendarse
al turismo. ¿Acaso se vivía mejor en aquella Barceloneta de hace treinta años donde
todos los vecinos se saludaban por su nombre pero la heroína galopaba? Lo que todos
tienen claro es que dejar el asunto al libre albedrío del sistema causará estragos.
"Nos quieren echar -dice Elena-. El dueño desapareció, dejó de cobrarnos el alquiler ¡y
luego nos denuncia! ¡Yo no sabía que hay que pagar por burofax! En el juicio me dice
que no quiere que le pague poco a poco, sólo quiere que me vaya, arreglar el quart de
casa y alquilárselo a turistas. Yo quiero aguantar mientras me dan un piso social que ya
tengo adjudicado". Elena, cuando pagaba el alquiler, pagaba 550 euros por 28 m2, lo
que un propietario puede ingresar por alquilarlo por cuatro o cinco días. No hay que
ser un especulador... Amin, el albañil en paro de la calle Paredes que lleva un año sin
pagar el alquiler, el otro desahuciado de esta mañana, también repite: "Nos quieren
echar. ¡Quieren que todo sea para los turistas!". Amin llegó a la Barceloneta hace
quince años, cuando su oficio era próspero.
Establecer bandos, unos con mucho dinero que quieren echar a los vecinos de
siempre, sería simplificar la realidad. Según algunas estadísticas, en la Barceloneta hay
un centenar de pisos de este tipo con licencia. Según las asociaciones del barrio, un
millar funcionaría de modo irregular. "Aquí hay muchas fincas con un solo dueño -dice
en el mostrador de Cafés Salvador, el negocio que montó su padre en 1956, Miquel
Palau-. Nosotros tenemos esta. Cada vez más vienen representantes de extranjeros
que te dicen que ya trabajan en el Born, Gòtic, Raval... No hacen ofertas, sólo
preguntan... Y tras unos meses regresan por si ha cambiado de opinión. Y la gente se
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
34
dice 'me voy un mes al pueblo y alquilo el mío...' Y también se dan subarriendos. Y se
meten ocho tíos en un quart de casa y orinan por el balcón. Ahora se vive mejor en la
Barceloneta, pero tendrían que poner orden en lo de los pisos".
El Vaso de Oro acaba de recibir el certificado de excelencia que otorga TripAdvisor
según los comentarios de sus usuarios. "Cada vez vienen más japoneses y chinos que
nos piden lo que quieren enseñándonos fotos en el móvil, ¡fotos de nuestro solomillo
que otros clientes pusieron en internet! -cuenta Gabriel Fort hijo, el hijo del fundador-.
Son unos clientes excelentes. Aquí vienen los hijos de los clientes de toda la vida, pero
el negocio crece gracias a los extranjeros. El barrio estaba muy cerrado, pero hemos de
tener cuidado de no convertirnos en un parque temático. El nuevo Port Vell será
determinante".
El restaurante Martí Villoro abrió sus puertas en el paseo Joan de Borbó antes de que
el hombre pisara la Luna. "Aquí sentimos todas las crisis, menos la última -explica
Martí hijo- gracias al turismo. Es el extra que nos permite salir adelante. La mayor
parte de nuestra clientela es de Barcelona, pero los barceloneses dejaron de salir a
cenar. Las noches son fundamentales y las salvan los extranjeros. Aquí trabajan doce
personas". Los extranjeros no son sólo turistas de cuatro días. "Tenemos algunos pisos.
Mucha gente ha de pasar unos meses en Barcelona por motivos profesionales y, si
puede escoger, escoge la Barceloneta. Antes la Barceloneta era el peor barrio de
Barcelona, y ahora no".
Hace menos de un año Fran Rey y María Torres abrieron una peluquería de la cadena
británica Anthony Llobet. Para la gente moderna del barrio, reza el cartel de su puerta.
"El negocio va bien". Son la primera peluquería entrecomilladamente moderna de la
Barceloneta. "La gente del barrio de siempre no viene, y los turistas de unos pocos
días, tampoco..., vienen sobre todo los nuevos vecinos, gente que pasa temporadas en
la Barceloneta, que compra pisos para luego alquilárselos a extranjeros".
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
35
G. y R. son profesionales de los medios de comunicación. En la Barceloneta tienen un
refugio, un quart de casa con tangenciales vistas al mar por más de 700 euros al mes.
Vienen sobre todo cuando toca escribir. Las tablas de surf decoran la estancia. G.
resuelve los bloqueos surfeando. Muy discretos, no les gustaría que el resultado de
googlear sus apellidos fuera un reportaje que arranca hablando de desahucios. Son la
otra cara. Los desahucios de Elena y Amin fueron aplazados hasta después del verano.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
36
EL PERIÓDICO 23/07/2014
http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciutat-vella/barceloneta-peatonaliza-dos-sus-calles-mas-
tradicionales-3400616
La Barceloneta peatonaliza dos de sus calles más tradicionales
Las obras esperan revitalizar los comercios de Andrea Dòria y La Maquinista
PER: CRISTINA ASIÁN
Primeras obras de
peatonalización en la calle de
Andrea Dòria. ELISENDA PONS
La Barceloneta ganará dos calles peatonales el próximo mes de febrero: Andrea Dòria
y La Maquinista. Con estas actuaciones, que pretenden reforzar la actividad comercial
del barrio, además, se mejorarán la accesibilidad y la movilidad de estas dos calles
tradicionales situadas en la peculiar trama del barrio.
La ejecución de este plan, iniciado a mediados de mes, cuenta con un presupuesto de
2,2 millones de euros. En el caso de la calle de La Maquinista, la reforma implica la
instalación de un nuevo pavimento de piezas de granito y hormigón en los espacios del
mercado y del bloque de los Pescadores. Esto servirá para mejorar el pavimento e
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
37
implicará la sustitución de los árboles en mal estado y la retirada de otros para liberar
espacio.
El proyecto de reurbanización con una plataforma única (calzada y aceras a un mismo
nivel) también incluye la rehabilitación completa de los colectores de alcantarillado y la
instalación de un nuevo sistema de drenaje de mayor calidad, así como de un moderno
sistema de alumbrado público de tecnología led. Las obras también incluyen
elementos nuevos de mobiliario urbano y una señalización simplificada.
La mayoría de los vecinos consultados esperan ilusionados las dos calles peatonales,
que mantienen el esquema actual de tráfico de vehículos a excepción del tramo que
pasa por delante de la plaza del mercado, entre las calles de la Atlàntida y Baluard,
que se cerrarán al tráfico.
Pero no todos los vecinos están contentos con la reforma. «Entiendo que las obras en
la ciudad normalmente se realicen en periodos vacacionales, pero es algo
incomprensible en un barrio turístico como el nuestro, que vive de las ventas a los
visitantes», cuenta Luis Vara, comerciante de la zona. «Todavía no me explico cómo
pueden cortar ambas calles a la vez», añade Vara, quien lamenta que estas obras
pueden ser letales para varios comercios que han abierto recientemente.
OTRAS NECESIDADES / Otros vecinos discuten la necesidad de estas obras. «El
ayuntamiento debe tener prioridades. Hay mucha gente con necesidades y ambas
calles ya estaban bien como estaban», explica Enric Requena, comerciante de la zona.
El ayuntamiento ha informado a los vecinos en varias reuniones. Sin embargo, algunos,
como Montse Puig, sostienen que no sabían nada del proyecto. «Pensaba que solo
restaurarían las aceras deterioradas y el alumbrado», afirma Puig.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
38
ABC 24/07/2014
http://www.abc.es/catalunya/barcelona/20140724/abci-barcelona-lucha-contra-ruido-201407231829.html
Barcelona lucha contra el ruido veraniego
El Ayuntamiento arranca un plan para minimizar las molestias nocturnas, con
agentes cívicos y limitadores en fiestas
PER: A. CABEZA
INÉS BAUCELLS
Las plazas de Gràcia
son uno de los
puntos negros de la
ciudad en cuanto a
ruido
Uno de los males más detestados por los vecinos de Barcelona es el ruido, y más en
verano. Compatibilizar el descanso de algunos ciudadanos con el disfrute de la vía
pública de otros es misión casi imposible y para intentar conseguirlo, el Ayuntamiento
prepara desde hace años y con motivo de esta época el Plan Silencio para minimizar el
ruido derivado del ocio nocturno en la ciudad.
Entre las medidas para intentar bajar el volumen de las calles el Ayuntamiento
contratará 16 promotores ambientales, que hasta otoño y durante la madrugada
sensibilizarán a los ciudadanos y turistas contra el ruido. Se ubicarán especialmente en
las zonas con más ocio nocturno: en Ciutat Vella, por ejemplo, habrá ocho de estos
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
39
agentes cívicos, que irán visitando los aledaños de bares de la Barceloneta, la plaza
Reial, el paseo del Born o el Raval.
El resto de promotores del silencio actuarán en zonas con problemas de ruido
puntuales, como Sarrià-Sant Gervasi, Sant Martí y Sants-Montjuïc. Además, como otros
años, se habilitarán controles especiales con limitadores acústicos durante las fiestas al
aire libre, como las de las fiestas de Gràcia o de Sants, para corroborar que no se pasen
los excesos de ruido permitidos.
Además, de manera pionera, el Ayuntamiento estudiará los niveles acústicos de la
zona de terrazas de la calle Enric Granados con la avenida Diagonal, para poder
analizar qué tipo de intervenciones posteriores pueden ayudar a reducir el ruido en la
calle. El área de medio ambiente de la ciudad, encargada del Plan Silencio, también
repartirá folletos a los usuarios de apartamentos turísticos para pedirles que no hagan
ruido.
El Ayuntamiento recuerda que el consumo de alcohol en la vía pública o la realización
de necesidades fisiológicas en la calle son medidas que, además de generar múltiples
molestias, acarrean sanciones y que la Guardia Urbana las perseguirá.
Los puntos negros del ruido en Barcelona
Para el Ayuntamiento Gràcia y Ciutat Vella son los distritos que, por sus características
orográficas y calles estrechas, concentran más problemas acústicos. Además de
priorizar estas zonas, el plan municipal contra el ruido prepara actuaciones en la zona
de Enric Granados, avenida Paral·lel, la rambla del Poblenou, los paseos de Fabra i Puig
o de Verdum, las calles Tuset, Lincoln, Tajo o Dante y las plazas de Osca, Concòrdia,
Comas o Eivissa.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
40
LA VANGUARDIA 25/07/2014
http://www.lavanguardia.com/ocio/20140725/54412474711/zoco-brunch-cdlc.html
Zoco, el brunch y tea dance de CDLC
El club de la playa de la Barceloneta se convierte cada domingo en un escaparate de
tendencias y propuestas inspiradas en la moda, danza, pintura y la gastronomía, con
la sesiones de electrónica en pequeño formato
PER: LOURDES LÓPEZ
La propuesta de brunch del CDLC / Lourdes López
Es tiempo de verano y muchas mentes inquietas
buscan ya un vuelo de última hora o un pasaje en
barco que les lleve hasta Ibiza. La isla blanca es
magnética y tiene sus razones para residir en el
imaginario de muchas generaciones como enclave
perfecto para la celebración de la vida y de los
bríos del verano. Sus coloristas zocos, sus
mercadillos hippychic a pie de calle (no siempre tan baratos como pretenden
aparentar) y, sobre todo, sus relajadas fiestas en la playa hacen que, por muchas
razones, este sea este punto del litoral balear más anhelado, donde muchas celebrities
acaban claudicando en sus vacaciones para pasar unos días. Este año, uno de los clubs
de moda que los famosos más pisan es el Ocean Beach Ibiza, en concreto su Sunset
Rooftop Restaurant –donde Paula Etchevarría y David Bustamante se dejaron ver para
cenar esta semana (un menú maridado con Ciroc Vodka a razón de 85 euros por
persona) con la cantante Natalia y su pareja, el futbolista Álex Pérez, sin ir más lejos-,
pero también el espectacular hotel Ushuaia, el Atzaro, y los recién estrenados Hard
Rock Hotel Ibiza y Cavalli Ibiza Restaurant & Lounge; y el Blue Marlin, el KM5...
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
41
Extrapolar el ambiente de estos locales a otro punto que no sea la mayor de las
pitiusas es harto difícil. Muchas veces, esas copias desprenden un aire de maqueta,
como de mentira, que deja insatisfecho y “estafado” al visitante. Con ánimo de emular
esas fiestas “sin fin” donde la música, el ambiente y –principalmente- la gente son
protagonistas absolutos, pero con una querencia por hacerlas más relajadas y
“terrenales”, el club CDLC (a pie de playa en la Barceloneta en los bajos del Hotel Arts)
tiene una propuesta en la que cada domingo ofrece un brunch a la carta (no faltan los
huevos Benedict, pero también desde sushi, hamburguesa “kobe”, wok de langostinos
con frutas tropicales y otros platillos de inspiración africana y árabe, todo maridado
con MoetChandon), con programación de Dj's internacionales y acciones artísticas
variadas, además de un Market exclusivo que tiene lugar durante el evento.
Las actuaciones se mueven desde el teatro en pequeño formato, a la moda, la pintura
o la danza. Precisamente, una de sus sesiones inaugurales este verano fue a cargo de
Vanesa La lirio, primera bailarina de la compañía de Rafael Amargo (quien, por cierto,
acaba de estrenarse en el mundo del diseño de camisetas). Encargada de marcarse un
solitario número aflamencado sobre el escenario, en el que muchos esperaban al
bailaor granadino. Podrían haberse unido para emular esa divina coreografía de su
Suite flamenca, esa que tan bien bailaban en el malagueño Teatro Cervantes por allá el
2013. Las coreografías de Almagro, aunque estén muy próximas al baile
contemporáneo, siempre tienen un punto canalla pero nunca pierden ese referente
flamenco que emburuja y encanta, incluso a quienes nunca lo hayan visto. La ‘lirio’,
que es una estrella en sí misma, primero se endiosó a vista del público, a lo
minimalista, en una máxima expresión del arte flamenco que revolotea entre sus
zapatos, y, después, se deslizó tras una bambalina que era el lienzo sobre el que el
pintor Toni Ramat realizó una obra en directo para el público. Siguiendo sinuosamente
la curvilínea figura de la bailarina, los brochazos de Ramat dieron forma a su sombra,
significado a sus volúmenes y alma con sus colores.
La semana pasada tomó el relevo de la luz y teatralidad de esta propuesta la
conceptualización colorista del joven diseñador Gustavo Adolfo Tarí (talento
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
42
efervescentes del diseño low cost como Sandra Pascual, Bella Lola y Montse Cañadas)
con la magia carnavalesca y tragicómica de su propuesta en un pequeño e íntimo
desfile. El caos de color maravilloso que viste su atelier barcelonés se embutió en lo
más profundo de la sala CDCL. Extravagancia y diseño que engarzan la risa, la locura, la
tristeza y la belleza en cada una de sus prendas. Este fin de semana, a partir de las
13.30 horas a pie de playa, ofrecerá una sesión deep house Marco Gegenheimer: “Free
your mind and your ass will follow” ("Libera tu mente, tu trasero la seguirá"). A partir
de las 16.00 horas, será el turno del Dj André Buljat. El alemán promete un set algo
más duro, con un sonido que abraza una suave mezcla de House y Techno inspirada en
la energía de sus admirados Derrick May, Jeff Mills y Richie Hawtin. A las 18.00 el
house del dúo Nfinity Ink formado por Ali Love y Luca C. Los londinenses son
colaboradores de The Chemical Brothers, Justicia y Robert Owens y han tendido una
buena proyección desde su debut con Games en 2012. Ambos pondrán la electrónica
al servicio de los pies de quienes aguanten la fiesta. Esto es, nuevamente, música y
arte en un espacio para la creatividad cada domingo. Hasta que el cuerpo aguante.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
43
LA VANGUARDIA 26/07/2014
http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54412486820/index.html
Les natges i les gambes
PER: ARTURO SAN AGUSTIN
Estiu i natja. Xancleta i natja. Natja nòrdica i rossa, però també meridional, morena i
fins i tot tropical i ferotgement desacomplexada. I bíceps de gimnàs, galls encartonats
que exhibeixen els seus diaris i suats sacrificis. I monopatí. I un bàrman furtiu, un
ciutadà pakistanès o tàmil, que prepara els seus còctels amagat, aclofat entre dos
cotxes aparcats al carrer del Mar de la Barceloneta.
És molt probable que algun banyista ingenu pateixi les conseqüències d'aquestes
barreges infames, que malgrat tot es continuen permetent a les nostres platges.
L'estiu, a la Barceloneta dels forasters i turistes, sempre ha estat carn, samarreta,
banyador i paella cantada, però ara que el turisme és invasió, multitud i especulació
immobiliària, el barri mariner de Barcelona, l'autèntica Barceloneta, va deixant de ser
el que va ser. I a això, alguns restauradors, la majoria no nascuts al barri, l'anomenen
progrés i els vells del barri l'anomenen especulació i puntada de peu perquè
comproven que la seva solitud, ja per si mateix amarga, s'ha vist envaïda per una Babel
que els empeny i encara els arracona més.
Però en la Barceloneta autèntica, al menjador del sindicat d'estibadors del port de
Barcelona, que té picades d'ullet cinematogràfiques de Marlon Brando i a les parets
del qual s'exhibeixen aquells ganxos portuaris amb què es traginaven les grans bales de
cotó, el mes de juliol se celebra una cerimònia molt especial.
Cada any, el patró i pescador José Antonio Caparrós convida els amics a les gambes
més prodigioses de la Mediterrània: les gambes que ell i els seus acaben de pescar. I és
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
44
durant aquesta cerimònia anual de les gambes de Caparrós, que acaba de ser avi, on
alguns recuperen les olors i les converses i fins i tot els molts crits de la seva infantesa
de barri. Un barri que va ser en el seu moment de pescadors, estibadors, mecànics
navals i treballadors de Catalana de Gas i Electricitat i La Maquinista Terrestre i
Marítima.
El pare de Caparrós, Miguel, era un tipus alt i ros a qui anomenaven el Nen.
S'assemblava molt a Burt Lancaster i el seu lideratge l'exercia amb savis silencis i
mirades definitives. Va ser el Nen que em va ensenyar les coses de la mar i a
anomenar-les pel seu nom. "La mar és dona".
Això em deia. També em va ensenyar a valorar els silencis. El fill del Nen, José Antonio
Caparrós, el Capa, llueix ara un bigoti com els que s'utilitzaven en temps republicans.
És un bigoti que sona a Isaac Albéniz, a piano, botins i cotilla. I a Prat de la Riba.
A la cerimònia de les gambes del Capa, en els improvisats fogons, suant pel foc i les
calors, intervé sempre eficientment Paco Salgado, antic estibador, a qui li agrada dir,
perquè és veritat, que està molt unit als cosins i a la família. Sembla, doncs, que això
distingeix. Paco Salgado, pirata bo que lluu una arracada al lòbul de la seva orella
esquerra i gasta collaret d'or suficient, és la Barceloneta autèntica, que continua sent
cridanera i sentimental. Paco és nebot de Bernardo Salgado, que és el cap dels
pensionistes del casal de la Barceloneta. "Se'ls emporta d'excursió i s'ho passen molt
bé".
A més de Paco, la Barceloneta real està representada per Vicens Fornés, que aporta
l'exageració. En la cerimònia de les gambes del Capa, que és manual i se celebra
anualment, reneix el barri, ressuscita el porró i tots els seus celebrants obliden les
feines.
O sigui, que el reumatòleg Enric Llopart s'oblida de la medicina; el biòleg marí Domingo
Lloris s'oblida de les espècies marines; el professor d'Educació Física i gran
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
45
submarinista Manel Castells s'oblida de les seves classes i profunditats; el productor
Ramon Poch s'oblida de les publicitats; l'expert en rumors i credibilitat Marc Argemí
s'oblida de les fames i col·legues com Agustí Carbonell, Albert Gimeno, Alex Sàlmon i
Joaquín Romero intenten oblidar-se de les notícies. Però això és impossible.
En l'última cerimònia de la gamba del Capa, celebrada dimecres, no van poder ser-hi
presents Rafel Nadal, Joan Vehils, Fermí Puig i Màrius Carol, que sempre acaba amb la
corbata tacada. És inútil que li digui que la gamba bona i abundant no es menja amb
corbata, però és sempre un espectacle observar la reacció de Màrius quan es taca o li
taquen l'última corbata que s'acaba de comprar a Londres.
Mai no s'han d'oblidar els vells amics del barri. Són els únics, que gairebé sempre et
diuen la veritat.
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
46
LA VANGUARDIA 27/07/2014
http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54412500900/index.html
Un barrio preocupado
PER: SANTIAGO TARIN
El turismo altera por
completo la vida tradicional y
la identidad de la
Barceloneta.
MANÉ ESPINOSA
El bar restaurante tiene nombre gallego, pero el camarero es chino, y el pinche de
cocina, pakistaní. En esto, la Barceloneta no es distinta al resto de la ciudad, cuya
realidad, hoy, tiene múltiples colores, acentos y religiones. Pero el barrio marinero por
excelencia está preocupado por cuál va a ser su futuro, por un presente en el que la
presión del turismo desplaza el sistema de vida tradicional.
La Barceloneta tiene, en realidad, dos paisajes. Uno, el de sus grandes avenidas, los
paseos Borbó y Marítim, modernos, amplios. El otro, el de las calles que están entre
ambos, mediterráneas, con los colores de la ropa tendida y de las plantas en los
balcones. Un vecino del barrio, Vicens Forner, ha recreado en su libro Cròniques de
l'Òstia cómo era este cuadro: "Las familias de pescadores utilizaban la acera para
extender y zurcir las redes. (...) Las amas de casa iban al lavadero cada día, cargadas
Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014
47
con unas cestas enormes cargadas de ropa. (...) La ropa tendida formaba parte de la
personalidad del barrio".
La ropa sigue allí, pero la personalidad del barrio ha cambiado. La Barceloneta ha
perdido miles de sus habitantes de siempre y su población ha envejecido mucho.
Muchos edificios, con numerosos pisos de 35 m2, carecen de ascensor, y sus inquilinos
no pueden bajar con frecuencia a la calle. María Jesús, una vecina de toda la vida,
recuerda que aquí "nos conocíamos todos, la gente se ayudaba. Salían al balcón y
hablaban con los otros, o sacaban una silla a la calle para ponerse a charlar. Pero el
componente humano ha cambiado".
Josep, otro vecino, apunta que el del turismo es el impacto más fuerte que ha sufrido
el barrio. Y también el de numerosos comercios donde se vende de todo, sobre todo
alcohol, a bajo precio y hasta altas horas de la madrugada. "Sufrimos mucho ruido. Hay
mucho incivismo. El barrio se está reinventando, pero nos quitan el espacio vital",
comenta. Oficialmente, hay pocos pisos turísticos, pero los vecinos saben que, en
realidad, los hay a montones.
Quim Marqués, uno de los restauradores emblemáticos del barrio, es optimista y cree
que la Barceloneta ha cambiado para bien desde los Juegos, pero alerta de que el
turismo excesivo "está provocando una transformación muy fuerte". "No podemos
negar la obviedad y tenemos que adaptarnos, ser más ágiles, pero conservando
nuestra esencia", reflexiona. ¿Cómo será en el futuro? Quizás "una zona lúdica, tal vez
con un aire ibicenco".
Muchos creen que la administración es pasiva ante esa transformación. Marqués
elogia a las autoridades de Roma, que preservan su identidad, mientras que aquí "se
nos ha ido de las manos". En la Barceloneta, un ciudadano pakistaní ya ha comprado
17 locales y hace ofertas a todo el que quiere oírle. El barrio está esperanzado, pero
preocupado por el futuro.
Top Related