DAFNIS I CLOE Llibre II
LONGUS
•Resum adaptat de “A synopsis of Longus’ Daphnis and Chloe”•Dibuixos de Chagall i altres•Fragments traduïts en castellà de Juan Valera
Arriba el temps de la collita,
especialment la verema, i Dafnis i
Cloe ajuden. Durant un festival
en honor de Dionís, Dafnis i
Cloe es converteixen en
motiu d’admiració per la
seva bellesa, i això els fa sentir
incòmodes
“De aquí que ambos ansiasen el fin de la vendimia, la vuelta
a su frecuentada soledad campestre,
y oír, en vez de aquel
desconcertado bullicio, el son
de la zampoña y el balar de la
grey.”
Prop de la cova de la nimfa que
sovint veneraven,
troben el vell Filetas, que
desitja compartir amb
ells una informació important.
Filetas parla d’un frondós jardí, on va
veure un jove meravellós
que va escapar al seu intent
d'apoderar-se d'ell.
• Quan Filetas va demanar al noi un petó, aquest li va dir que era massa vell i que ja l’havia ajudat quan era més jove i desitjava
Amarillis, però que ara només vetllava per Dafnis i Cloe.
Quan el nen s’allunya,
Filetas veu que té ales.
El vell pastor diu a la
parella que estan sent vigilats per
Amor.
Ells pregunten què és Amor i quin poder té.
Filetasdescriu el
poder irresistible de l'amor, per al qual
no hi ha cura,
excepte petons,
abraçades i jeure junts despullats.
Durant els propers dies intenten el remei de
Filetas, però no arriben, per
la seva ignorància, a
tenir relacions sexuals.
Un dia, un grup de joves
aristòcrates de Metimna
arriben navegant a la costa i
baixen a caçar, però una cabra
de Dafnis rosega la corda que
lligava el vaixell i aquest,
arrossegat per les ones, es perd
al mar.
Els joves capturen i peguen a Dafnis, però els altres pagesos intervenen i
exigeixen que l'assumpte sigui escoltat per un jutge, en aquest cas
Filetas.
Dafnis és absolt, però el joves aristòcrates
tornen a intentar prendre Dafnis
per la força, s’inicia una
baralla i els joves són expulsats. Cloe atén les
ferides de Dafnis.
Quan tornen a casa, els joves aristòcrates persuadeixen els seus conciutadans, sense explicar tota la veritat, a que declarin la guerra a
Mitilene. Un general amb deu vaixells es disposa a atacar...
i en aquesta incursió és Cloe i les
seves ovelles que són
capturades quan
buscaven refugi a la cova de les
nimfes.
Quan Dafnis torna i troba Cloe
segrestada , es lamenta i acusa les nimfes, però
en un somni aquestes li diuen
que estan vetllant per ella, que Pan l'ajudarà també, i que tot anirà bé.
Dafnis es desperta i se'n va a casa per tranquil·litzar els seus pares i passa
una nit agitada. Aquesta nit, després que el general de Metimna va ancorar les naus i va permetre les seves tropes relaxar-se i celebrar la tornada, passen
una nit terrible de pànic i terror inspirat en Pan.
L'endemà, els poders de Pan es manifesten en els brots de
heura en les banyes dels animals capturats, ovelles i
cabres udolen com llops, així com per molts altres miracles.
Durant la migdiada s’apareix Pan al general i amenaça la seva flota amb la destrucció a menys que Cloe i els seus animals retornin. El
general immediatament localitza Chloe, la posa a la riba, i una flauta misteriosa crida els seus animals. Després els vaixells
salpen, guiats per un dofí enviat per Pan.
Dafnis i Cloe tornen a estar junts i
ofereixen sacrificis i libacions a Pan i a
les nimfes.
“Él, en tanto, tomó la mejor de sus cabras; la
coronó de hiedra, conforme se había mostrado a los enemigos;
vertió leche entre sus cuernos; la sacrificó a las Ninfas; la suspendió y la
desolló, y colgó la piel en la roca.”
“Al salir el sol, se acordaron de Pan;
coronaron de pino el manso de la manada y le
llevaron bajo el pino, donde entre libaciones de
mosto y cantos en alabanza del dios, se le
sacrificaron, colgándole y desollándole. Las carnes
asadas y cocidas las pusieron en el prado
sobre hojas verdes. La piel con los cuernos quedó
colgada del pino, junto a la imagen del dios,
ofrenda pastoral al dios de los pastores.”
“Ofreciéronle también las primicias de la
carne; vertieron vino del cántaro más hondo, y Cloe cantó, y Dafnis la
acompañó con la zampoña.”
L'endemà, quan Filetas ve amb el seu fill Títir, Dafnis i Cloe li supliquen que els ensenyi a tocar la flauta en honor de Pan. Mentre Títir va a buscar la flauta del
seu pare, Lamon explica la història de Syrinx, una dona jove amb una veu de cant molt bella.
“«Siringa, dijo, no era flauta pastoril en lo antiguo, sino virgen
hermosa, con buena voz y arte en el canto.
Cuidaba cabras, jugaba con las Ninfas y cantaba
como ahora. Pan, al verla cuidar las cabras, retozar y cantar, se llegó a ella y le pidió que consintiese
en lo que él quería, ofreciéndole, en cambio,
que sus cabras todas parirían muchos
cabritillos gemelos. “
“Ella se burló de este amor y se negó a admitir un amante medio hombre y medio macho cabrío.”
“entonces la persiguió para lograrla por fuerza. Huyó Siringa de Pan y de su violento arrojo, y fatigada al
cabo, se ocultó en un cañaveral y desapareció en una laguna. Cortó Pan las cañas con furia; “
“sin hallar a la linda moza halló
desengaño, e imaginó un
instrumento, juntando con cera
desiguales cañutos, por ser su
amor desigual como ellos. De
aquí que la hermosa virgen de entonces hoy sea flauta sonora.»
Quan arriba la seva flauta, Filetas toca per ells, i Dryas balla un mim de la collita del raïm. Dafnis i
Cloe, al seu torn representen la història de Syrinx.
Finalment Philetasregala la flauta a Dafnis, i aquest
ofereix la seva a Pan
L'endemà Dafnis i Cloe porten junts els animals i fan
juraments de lleialtat eterna. Dafnis jura per Pan, i Cloe per
les nimfes,
però Cloe demana que Dafnis faci un segon jurament, ja que Pan
no és el déu més digne de confiança. Dafnis ara jura per les seves
cabres i la cabra que li va alletar, i Chloe queda satisfeta.
Top Related