Download - de les Fonts 58.pdf · 1 pregÓ 2013: mimi badosa de les fonts el soroll santjoanencs pel mÓn coralÍ plujÀ: nova pubilla de la garrotxa companyia de teatre de sant joan les fonts

1

PREGÓ 2013: MIMI BADOSA

de les FontsEl Soroll

SANTJOANENCS PEL MÓN

CORALÍ PLUJÀ:NOVA PUBILLA DE LA GARROTXA

COMPANYIA DE TEATRE DE SANT JOAN LES FONTS

ÈXIT DE LA 8a FIRA DE LA BRUIXERIA

ENTREVISTA A LLUÍS M. VILA

Revista SemestralSant Joan les Fonts

núm. 58Desembre 2013

Preu: 2 euros.

El Sorollde les Fonts

2

DES DE LA TAULA DE L’ALCALDE ...................................................................... 3

L’AJUNTAMENT INFORMA ......................................................................................... 4

NOTÍCIES ................................................................................................................................ 5-9

PREGÓ DE FESTA MAJOR 2013 .............................................................. 10-12

COL·LABORACIONS .............................................................................................. 13-17

CIVISME ..................................................................................................................................... 18

ENTITATS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS ..................................... 19-23

SANTJOANENCS PEL MÓN .................................................................................... 24

ENTREVISTES ............................................................................................................. 25-29

ELS VIATGES D’EN QUIM ............................................................................... 30-31

RECORDS ........................................................................................................................ 32-35

POBLAT IBÈRIC ST JOAN LES FONTS ........................................................ 36

EL SOROLL DE LES FONTSREVISTA PATROCINADA PER L’AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS

Edició: Josep Roca i Anna Serra.Redacció: Xavier Valeri, Anna Serra, Dolors Anglada, Joaquim Ferrer, Josep Roca, Josep M. Ortuño, Maria Vidal, Isabel Rigat, Grup de Joves, Tomàs Vidal i Lluís Berga.

Dip. Legal: GI-966-90Impressió: Impremta Aubert. Tel. 972 29 30 10 - www.aubert.catTiratge: 1.400 exemplars.

La redacció no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

Nota de la redacció: Si algú no rep la revista puntualment en el seu domi-cili, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres Tel. 972 29 00 52

ÍNDEX

Arriben les festes de Nadal i amb elles, el moment de fer

balanç de l’any que acaba.

El 2013 ha estat un any difícil i determinant per compro-

var la solidaritat i la fortalesa de la nostra comunitat. Són

moments complexos però també, i per raons diverses:

solidaris, participatius i decisius que ens posen a prova.

En aquest numero del Soroll trobareu un resum de tot allò

que ha estat notícia els darrers sis mesos, amb notícies,

reportatges, col·laboracions i entrevistes a veïns que han

protagonitzat algunes de les informacions més rellevants.

Des d’aquestes pàgines volem donar les gràcies –una ve-

gada més– a la bona voluntat i interès dels entrevistats,

col·laboradors i anunciants de la revista. Gràcies a ells i

a vosaltres lectors, podem deixar constància del que som

i fem al nostre poble, fi ns i tot en aquests temps difícils.

Que l’any que comença esdevingui un període ple

d’oportunitats per a tots.

Equip de redacció del Soroll de les Fonts

NAIXEMENTSIVET PUJOL GUILLAMET 05-06-2013ERIC ESPUÑA PUIGVERT 08-06-2013JÚLIA REIXACH BARTOLÍ 25-06-2013NEREA MARIA PLAZA PRICOP 25-08-2013GISEL FONT BURRUECO 28-09-2013IRIA COMPTE MASDEMONT 15-10-2013BIEL MAYÀ CASALS 16-10-2013ALBA RUIZ AGUILERA 19-10-2013ORIOL CAMPDERRICH SAU 01-11-2013AINA MARTÍNEZ LABRADOR 16-12-2013

MATRIMONISJIM GINESTA MAYORALESTRELLA SOLER LLIMONA 08-06-2013

XAVIER RIGALL TORRENTROSA MARIA MORENO MORENO 15-06-2013

JORDI URBANO DARNÉMAGDALENA PIJUAN CANET 17-06-2013

ÀNGEL ESPINOSA LUNASUSANNA VILA CASADEVALL 22-06-2013

MARC BISBE SOLERESTER VILA DESVILAR 23-06-2013

DAVID LUNA SEGURASILVIA BAUTISTA RODRIGUEZ 24-08-2013

DAVID VERDEJO BOIXSERGIO VÁZQUEZ MARTINEZ 12-10-2013

ERIC LA ROSA ROMERAANTONIA VILASECA MONTORO 12-10-2013

ALBERT CICRES BOSCHMARIA ANGELES DOMINGUEZ ANGULO

30-11-2013

INSCRITS AL REGISTRE CIVIL DEL MUNICIPI.DEFUNCIONS 2013Mes de juny: GREGORIO CONTRERAS COLLADO,JOSÉ CASAS MARGENET, PILAR RODRÍGUEZ DOMÍNGUEZ

Mes d’agost: SEBASTIÁN REIXACH PLUJÀMes de setembre: MARIA COLOM MARCEMes d’octubre ÀNGELA CLAPERA GIRGASMes de desembre: LUIS BARTRINA VILANOVA, FRANCISCO PLANA AULINAS

DEFUNCIONS HABITANTS DEL MUNICIPIDEFUNCIONS 2013Mes de juliol: JOSEP VILAR AULINAS, SIMON BASSAGAÑAS PALOMERASMes de setembre: LOURDES ESTEBANELL FORTETMes d’octubre: RAMON CID BURRIOL, EDUAR-DO VILA JUVINYÀ, ÀNGELA MORET GUILLAU-MES, RAFEL MUNTADA CASADEVALLMes de novembre: ROSITA SOLER SURINA, LLUÍS POMBO CALVIÑO, JUAN FAJA FRIGOLAMes de desembre: LLUÍS BARTRINA VILANOVA, FRANCISCO PLANA AULINAS

NAIXEMENTS, MATRIMONIS i DEFUNCIONS

SALUTACIÓ

3

DES DE LA TAULA DE L’ALCALDE

CRTA. D’OLOT, 6 LA CANYA 972 29 21 74

El monestir romànic i tot el seu entorn s’ha convertit en un dels espais més coneguts i admirats del nostre municipi. La possibilitat de contemplar una de les joies del romànic català, fa que cada vegada siguin més les persones que, veïnes del poble i també vingudes de fora, mostrin el seu interès per aquest monument. I precisament al monestir, s’hi ha desti-nat una important inversió durant aquest any. Després d’una primera fase de millores que s’hi ha portat a terme dins del programa Romànic Obert, aquest 2013, s’ha fet una també important actuació en el seu interior, concretament a la zona de l’altar. Per altra banda, es va encarregar un estudi geofísic, tant al voltant com a l’interior del monestir, que ha donat més d’una sorpresa. No menys important ha estat la millora del camí que hi condueix. Al llarg d’aquests últims mesos se n’ha arreglat l’estat de l’accés, amb una actuació que crec que era molt necessària i que s’ha volgut tenir a punt per la diada de Tots Sants. Aquest passat 1 de novembre, les persones que han utilitzat aquest camí ja han pogut notar el canvi que ha experimentat tota la baixada i també el cementiri, un altre dels espais on aquest any s’hi ha intervingut de forma decidida. De mica en mica i en funció de les possibilitats, s’hi havien anat fent millores, i que durant el 2013, s’han acabat d’enllestir. El nostre objectiu ha estat el de dignifi car aquest equipament i acondicionar-lo de la manera que es mereix. A més, durant el proper any, s’intentarà acabar el tram fi nal del carrer Secretari Moret, i d’aquesta manera s’haurà adequat tot l’accés.El 2013, que estem a punt d’acabar, també haurà estat un any ben especial per a Sant Joan perquè ens ha portat un des-cobriment arqueològic de gran projecció. S’ha contractat un equip d’arqueòlegs que han confi rmat restes d’un important

assentament ibèric a la zona del Boscarró (daten d’entre els segles IV i II abans de Crist) i suposen un descobriment de gran importància per continuar fent passos decidits en el co-neixement de la història del nostre país i dels seus habitants.Tot i trobar-nos en un moment complicat a causa de la si-tuació econòmica, l’any que ve es continuarà treballant amb altres projectes, pensant en la millora de la qualitat de vida dels nostres veïns. Una de les prioritats que ens hem fi xat és l’arranjament dels carrers del voltant la plaça Major. Durant el segon semestre de 2014, es començaran els treballs de millora d’aquest punt neuràlgic de Sant Joan, on no s’hi ha-via actuat des del moment de la seva construcció. Per aquest motiu, hem considerat oportú retirar les llambordes, passar-hi els serveis necessaris i tornar a col·locar el paviment en con-sonància amb el carrer Sant Antoni per donar més uniformitat a tot el nucli antic.Altres projectes que, en aquests moments, des de l’Ajuntament tenim sobre la taula són, a la Canya, amb el canvi d’il·luminació del nucli antic i l’arranjament de les voreres. A Begudà, amb l’ampliació de la carretera a l’alçada de mas can Janric i la construcció d’una variant a can Martinot que permeti des-plaçar l’accés a una zona no inundable, en aquest nucli, tam-bé hi ha previst arreglar alguns trams de carreteres.A les darreries del 2013 i a punt d’entrar en un nou any –que esperem que ens sigui el màxim de profi tós– vull acabar amb un missatge d’il·lusió i de bons propòsits per aquests propers dies. Només em queda animar-vos a passar unes bones festes amb els vostres amics i familiars i un feliç any 2014!

Joan Espona i AgustínL’ALCALDE

17857 SANT JOAN LES FONTS(Girona)

Tel. 972 290 781Móbil. 651 668 254

SO I VISIO, C.B.MONTOLIU SO I VISIO, CB

REPARACIÓ

SERVEIS DE PALETAJOSEP REIXACH I MASDEMONT

C/. Lliberada Ferrarons, 14Tel. 972 29 05 52 - Mòbil 636 26 79 95

17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona)

AMB ELS MILLORS DESITJOS I IL·LUSIONS PER AL 2014


4

L’AJUNTAMENT INFORMA

LA URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DE SANT JOAN VAL 329.373 EUROS I ES FARÀ EL 2014 Urbanitzar els carrers de l’entorn de la plaça Major de Sant Joan les Fonts està valorat, segons el projecte, en 329.373 euros, dels quals 212.911 es tenen en compte dins del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat. La resta del fi nançament anirà a càrrec d’altres ajudes i de les contribucions especials que ja van ser aprovades en un plenari que va tenir lloc a l’estiu. Es tracta d’un indret molt cèntric i amb molts pocs propietaris a repartir les con-tribucions. Per això i per tenir ben assegurats els ajuts públics, l’Ajuntament ha previst l’inici de les obres pel segon trimestre del 2014. Sobre la urbanització, Joan Espona ha indicat que les obres són molt necessàries. La causa és que les llambordes van ser posades a la dècada dels 30 del segle XX i es mouen. A més, sota les peces de basalt hi ha uns serveis que s’han d’adequar a les necessitats actuals. L’entorn de la plaça forma un conjunt amb els carrers de Sant An-toni, Santa Magdalena i Major de Santa Magdalena. Es tracta de la part antiga del poble, la qual va ser reurbanitzada entre el 1996 i el 2000 a través de contribucions especials i de la participació legal del municipi. S’hi van renovar les conduccions d’aigua, es van separar les aigües residuals de les de pluja i es van posar les línies d’electricitat i de telefonia. Les mateixes accions s’hauran de fer a la plaça Major. La feina consistirà a treure les llambordes, apilonar-les, fer fossars, passar les conduccions, cobrir-ho tot de ciment i tornar a posar les llambordes. L’acció suposa l’eliminació de les voreres elevades per sobre de la calçada. Així, la separació entre els vianants i els conductors també es fa a través de pilones metàl·liques.

ACABEN LES OBRES DE MILLORA DEL MONESTIR DE SANT JOAN LES FONTS Les obres de millora del Monestir Benedictí de Sant Joan les Fonts –inaugurades fa pocs dies amb la consagració de l’altar– han posat al descobert les lloses de l’antic paviment romànic. Es tracta del terra posat quan es va fer l’edifi ci (el van consagrar el 1117). Per tal de deixar-les visibles, han creat un sòl superfi cial transparent al costat de l’altar, el qual també ha estat renovat. La visualització del terra antic, ha estat un dels resultats de les obres de restauració fi nançades pel programa Romànic Obert de la Caixa, el qual ha invertit 150.000 euros en una acció que va acabar-se poc abans de començar l’estiu. En el període d’obres va aixecar-se part del paviment per tal de posar-hi conduccions d’enllumenat elèctric. El fet va propiciar la descoberta de restes humanes que van constatar que la nau del monestir havia servit per fer enterraments. Les obres van durar aproximadament un any i en aquest temps van restaurar la portalada, en la qual van descobrir i consolidar restes de la pintura que l’havia decorada a l’Edat Mitjana. També van crear un accés al campanar i van repassar la coberta de l’espai cobert de l’exterior. Actualment s’han constatat un augment considerable de les visi-tes al monestir.

L’AVINGUDA RAFEL TORRAS DE SANT JOAN LES FONTS, RENOVADAL’Ajuntament de Sant Joan les Fonts ha pogut enllestir l’últim

tram de la urbanització de l’avinguda Rafel Torras i la renovació dels serveis afectats. Les obres han consistit en l’excavació ne-cessària per a la formació de la caixa del paviment; l’obertura de rases per al traçat dels diferents serveis; la realització del saneja-ment de les aigües pluvials; posar lluminàries amb làmpades de vapor de sodi de 250W; pavimentar tot el tram i enjardinar els vorals amb gespa natural.Es tracta d’una obra que durant els últims anys s’ha convertit en imprescindible. I és que més enllà de la necessitat de completar la millora urbanística d’aquest vial del municipi, s’ha anat conver-tint en una important artèria viària perquè dóna accés a diversos centres d’interès turístic, cultural i monumental, a part d’alguns serveis. En concret, aquesta actuació ha afectat el tram que uneix el carrer Secretari Moret amb el monestir romànic, a la plaça del qual també s’hi ha actuat.

MILLORES DE LA IL·LUMINACIÓ DELS CARRERS DEL NUCLI ANTIC DE LA CANYAA principis de l’any vinent 2014 començaran les obres de millora de la il·luminació del nucli de la Canya que consistiran en canviar les lluminàries, la col·locació de columnes i la substitució de les línies soterrades. Els carrers que es veuran afectats per aquestes millores seran: avinguda de les Escoles, carrer Garrotxa, Pompeu Fabra, Margarita Cabrafi ga, Esperança i plaça de l’Església. Les obres tindran un cost de 43.000 euros.

EL CAMP DE TERRA DEL CPS PASSA A SER DE GESPA NATURALMolt aviat, començaran les obres per acondicionar l’antic camp de futbol de terra del Club Poliesportiu Santjoanenc. El nou camp de futbol 7 serà de gespa natural i respon a la gran quantitat d’equips de base que actualment utilitzen les instal·lacions.

S’APROVEN LES NOVES ORDENANCES MUNICIPALSL’Ajuntament de Sant Joan ha aprovat les noves ordenances mu-nicipals amb un increment dels preus de l’1’2%. L’única excepció són les taxes d’escombraries que s’incrementaran un 4’8%, tal i com recomana el Consell Comarcal de la Garrotxa.

MILLORES AL CEMENTIRIEn els darrers mesos l’Ajuntament ha estat duent a terme obres de millora del cementiri municipal, concretament l’arranjament de totes les façanes, fent un arrebossat amb morter weber de color rosat; s’ha refet la numeració de tots els nínxols, posant-hi números nous; s’ha fet un nou enjardinament tot plantant-hi fl ors de temporada, com són els pensaments; i s’han canviat les pape-reres, substituint totes les velles per noves.

REVISIÓ DE LA SENYALITZACIÓ I LES VORERES DEL SECTOR DE LA ROUREDA DE LA CANYADurant aquest 2014 es realitzaran els treballs de millora de la senyalització i les voreres de la Roureda. Aquesta actuació servirà per actualitzar alguns dels senyals de la zona.

ARRENJAMENT D’UN TRAM DEL CARRER SECRETÀRI MORET.Aquest 2014 es duran a terme les obres d’adequació del tram del carrer Secretàri Moret que conecta amb l’av. Rafel Torras que encara és de terra.

5

L’ESCULTOR JOAN SALA PREPARA UNA ESCULTURA PER A L’ILLA DE PASQUAL’escultura –feta amb basalt de la Garrotxa– serà traslladada amb

vaixell a l’illa de Pasqua i lluirà al pati d’una església que està en

procés de construcció. És el retorn del detall del moai de la plaça

de l’Illa de Pasqua d’Olot. El moai d’Olot va ser fet el 1985 per Raül

Ortiz (especialista en treballs amb basalt) i dirigit per Manuel Tuki,

un escultor de Pasqua. El monument té l’objectiu de recordar que

Olot i Hanga Roa (illa de Pasqua) estan agermanades des del 1984.

Des de llavors, a Olot s’han fet diverses cerimònies destinades a

potenciar el recordatori. La darrera va ser una cerimònia celebrada

al juliol del 2012 i pensada per recodar Antoni Pujador (impulsor de

l’agermanament).

En canvi, a l’illa de Pasqua no tenen cap element recordatori del seu

agermanament amb Olot. El tindran quan els arribi l’àngel de basalt

de 2,95 metres d’alçada i 50 centímetres d’amplada que els prepara

l’escultor Joan Sala a Sant Joan les Fonts.

Sala explica que la idea va sorgir del coordinador de l’agermanament,

el qual va veure una escultura seva a les Preses. Les obres de Sala

són treballs fets a partir de modelar directament el basalt amb

un martell i un escarpí i no hi ha ningú més que faci aquest tipus

d’escultures a la comarca.

El coordinador i el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Olot, Josep

Berga (CiU), van demanar a Joan Sala que els fes l’escultura de

manera gratuïta i Sala va accedir-hi.

Satisfet i il·lusionat perquè una escultura seva lluirà i perdurarà a

l’illa de Pasqua, Joan Sala ara treballa en la construcció d’un àngel

que representarà la tradició olotina en l’elaboració de monuments.

“L’escultura és un àngel –explica l’artista– perquè Olot és un país

de sants i religiós”. La relació està en què els moais estan fets d’una

sola peça i des d’una base de material volcànic i l’àngel que fa Sala

també. Cal puntualitzar que l’escultura de basalt de Sala estarà feta

d’un material molt més dur que la cendra volcànica de l’illa de Pas-

qua. Una altra relació és que els moais, segons es creu, van ser

fets en commemoració de persones difuntes i l’àngel de la Garrotxa

també està considerat com un monument funerari.

En un principi havien pensat de traslladar l’àngel amb avió. D’aquest

supòsit vénen les dimensions actuals. Joan Sala comenta: “Jo la

podia haver fet més alta, perquè em varen dir que els contenidors

aeris tenien una llargada determinada”. Això no obstant, al fi nal van

desistir de traslladar l’àngel amb avió pel preu.

Així, al fi nal, el monument haurà d’arribar a l’illa de l’Oceà Pacífi c

amb vaixell. De moment, el coordinador de l’agermanament és a

Brussel·les per tal de trobar fi nançament per als ports. La previsió

és que l’àngel estigui acabat entre els mesos de març i abril (hi

haurà treballat vuit mesos) i que salpi del port de Barcelona poc

després d’haver-lo acabat. En un viatge de 2 0 3 mesos, l’àngel arri-

barà a l’illa de Pasqua, on serà instal·lat al seu lloc fi nal.

La previsió és que hi hagi una cerimònia d’inauguració en la qual, per

causa de la crisi, només hi haurà un representant de l’Ajuntament

d’Olot, un familiar de Sala i el coordinador de l’agermanament.

En principi, Joan Sala no anirà a l’illa de Pasqua perquè, segons

diu, és gran. En canvi, haurà treballat cada dia d’una manera que

poques persones es poden imaginar. Paleta de professió, fa uns

30 anys, Sala va satisfer una dèria per l’escultura que li ha valgut el

reconeixement, entre d’altres, de Lluís Badosa (catedràtic de Belles

Arts a la Universitat del País Basc a Bilbao). Badosa l’ha aconsellat

en la formació de les ales de l’àngel, perquè “no és el mateix fer un

àngel de guix que modelar-lo de dret en una peça de basalt”, explica

Sala. En una pedra tan dura i extreta de dret de la natura, l’escultor

s’ha d’adaptar a les durícies i forats del material per tal de donar-li

forma sense trencar-lo.

UN GOS EVITA QUE ROBIN EN UN BLOC DE SANT JOAN LES FONTSLa bona oïda d’en Curro, un gos de raça no ben defi nida, va evitar

que uns lladres entressin a un bloc de pisos de Sant Joan les Fonts.

Cap a les tres de la matinada, en Curro va cridar i el seu amo, que

sap que l’animal no lladra en va, va decidir sortir a passejar el gos

per si veia res sospitós. Va detectar dos homes: un que ja havia

saltat la tanca del pati que dóna a uns horts i un altre que era dins

d’un cotxe i que esperava. El veí els va preguntar què feien allà a

aquelles hores. Ells primer van mantenir una conversa cordial i li

van demanar tabac, però fi nalment el van amenaçar amb un cúter i

el van convidar a marxar. Després, els sospitosos van fugir amb un

Volkswagen que els Mossos van intentar interceptar sense èxit.

MÉS DE 1.000 PARTICIPANTS EN L’HOMENATGE A TONDOEl món del ciclisme català en general i el garrotxí en particular es

van bolcar una any més en l’homenatge a Xavi Tondo en la tercera

edició de la marxa cicloturista 100x100 Tondo que va reunir més de

1.000 participants. La sortida de la marxa va estar presidida per la

família del ciclista que va perdre la vida en un accident, per l’alcalde

de Sant Joan les Fonts, Joan Espona, representants de la Genera-

litat, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i la Federació

Catalana de Ciclisme.

L’organització del CC Olot va posar a disposició dels ciclistes parti-

cipants dues rutes entre les quals van poder triar, una de 68 quilò-

metres i una altra de 116. La ruta curta tenia la sortida i l’arribada a

Sant Joan les Fonts, mentre que la ruta llarga tenia la seva arribada

en la carismàtica estació de Vallter 2000, que tants cops havia pujat

Xavi Tondo. Tot i que havia nascut a Valls, els darrers anys va viure

a la Garrotxa i va fer un bon caliu d’amistat amb altres ciclistes

NOTÍCIES


6

que també entrenaven per aquestes contrades com Llaneras, Torrent Sargatal, Fité o Linares, entre tants altres. En aquesta terce-

ra edició van ser força els amics i coneguts que van voler sumar-se a

l’homenatge a Tondo i entre els participants a la marxa hi van haver

ciclistes il·lustres. Va destacar la presència del professional David

de la Cruz (NetApp Endura), que va fer la ruta curta en 2h16:11.

Altres ciclistes de renom van fer la llarga com Àngel Edo, que la

va fi nalitzar en 4h05:19, Paul Voss que la va fer en 3h50:18, o An-

tonio Piedra, que va cobrir els 116 quilòmetres fi ns a Vallter 2000

en 3h47:07. La jornada va acabar amb un bon esmorzar de forquilla

perquè els participants recuperessin forces.

UNA XERRADA SOBRE EL PAPER AL MOLÍ FONDOEl dissabte, dia 29 de juny, es va dur a terme una xerrada a càrrec

d’Andreu Mateu, mestre artesà de Begudà. La xerrada, que es va

dur a terme a l’antiga fàbrica paperera del Molí Fondo, va tractar

sobre el paper i la seva vinculació amb el municipi de Sant Joan les

Fonts, un territori molt lligat a aquest tipus d’ofi ci del qual la data

més antiga que es té coneixement és del 1640. Andreu Mateu és un

dels més destacats col·leccionistes de maquinària i estris relacio-

nats amb la fabricació del paper del nostre territori i, alhora, és un

artesà recorregut a nivell català que durant molt de temps va estar

fent paper a mà. El públic assistent va valorar molt positivament la

conferència per la seva vinculació amb la història del municipi i la

seva evolució industrial. L’acte va estar presentat pel regidor Josep

M. Ortuño i el senyor Josep Oliveras.

INAUGURACIÓ DE LES NOVES PISTES DE PÀDEL DE SANT JOAN LES FONTSEl passat dissabte, dia 6 de juliol a les 19.30 h, es van inaugurar

les noves pistes de pàdel del Club Poliesportiu Santjoanenc. Per

aquesta fi ta es comptà amb dos partits d’exhibició amb alguns dels

millors jugadors de pàdel de la comarca. L’equip masculí va estar

format per l’Albert Casals - Valen Perez i Joan Gironella – Jordi Ga-

legos, i el femení per Daphne Nogareda - Eva Guinó i Dolors Valeri

- Mariona Ralita.

S’ha dut a terme el 1r torneig de pàdel de Sant Joan les Fonts.

El primer torneig de pàdel de Sant Joan les Fonts, es va dur a terme

el cap de setmana del 5 i 6 d’octubre i va ser un èxit de participació.

Un total de 45 parelles entre les categories masculina i femenina.

Després de superar la fase de grups i les diferents eliminatòries van

sorgir les guanyadores del torneig. En categoria or van estar la Carol

Colomer i la Dolors Valeri, desfent-se en la fi nal de la Sònia Juanola

i Cristina Bravo. En Categoria plata les campiones van estar la Lídia

Corominas i la Judith Garcia que van derrotar a la Susanna Taleb i

l’Adriana Sargatal.

El dia següent es va comptar amb la participació de 26 parelles

masculines més, 10 de categoria or i 16 de plata. La inesperada

pluja cap a mitja tarda, va obligar a suspendre el torneig i ajornar-lo

per un altre dia encara per concretar.

IX CAMPIONAT DE BOTIFARRA A SANT JOAN LES FONTSEl dissabte, dia 6 de juliol, es va dur a terme el IX Campionat de Boti-

farra de Sant Joan les Fonts. El campionat, que va comptar amb una

nombrosa participació, es va dur a terme al Centre Cultural de Sant

Joan. Un total de 34 parelles de diverses poblacions de Catalunya

van participar a una activitat molt amena i divertida. Al fi nalitzar es

repartiren premis a tots els i les concursants.

GRAN VALORACIÓ DE L’ITINERARI CULTURAL FABRI-CANT HISTÒRIES DE PAPEREl dissabte, dia 27 de juliol, es va dur a terme un itinerari cultural

a Sant Joan les Fonts. Sota el títol Fabricant històries de paper es

va realitzar un recorregut cultural ambla fi nalitat d’acostar el públic

assistent a la societat i a la vida de la població santjoanenca de

principis de segle XX. Amb l’obertura del recorregut, per part de

Clara Garí directora de la Nau Côclea, i l’acompanyament de les lec-

tures de diferents novel·les per part de Clàudia Pujol, directora de

la revista Sàpiens, Maria Vidal va tocar temes de tanta signifi cació

pel propi municipi de Sant Joan com l’aigua, el fenomen volcànic,

el creixement industrial, l’evolució de la població, la vida quotidiana,

el treball a les fàbriques, etc. Durant el recorregut es va poder ac-

cedir a un antic comerç del poble avui tancat, conegut popularment

com ca la Quima, on l’ambientació de la botiga i la representació

del grup de teatre de Sant Joan les Fonts van fer reviure al públic

assistent les sensacions d’un comerç de queviures d’aquell temps.

A la font de can Cantra la cantant Rocío Romero va fer gaudir, d’allò

més, al públic assistent amb dues cançons cantades a viva veu amb

gran elegància, una de les quals és la coneguda Baixant de la font

del gat completada, al seu moment, per Càndida Pérez. Un cop el

recorregut arribà al Molí Fondo es va comptar amb la presència de

NOTÍCIES

7

NOTÍCIES

Jordi Danés que va explicar com es desenvolupava la vida a l’entorn

del món industrial antic. Es va concloure l’itinerari amb la personal

visió del paisatge industrial per part de l’artista Lluís Badosa Cu-

nill, presentant tres obres pictòriques de gran qualitat i expressió.

L’activitat, a la qual també hi assistí l’alcalde de Sant Joan les Fonts

el senyor Joan Espona i el regidor de l’Ajuntament de Sant Joan,

el senyor Salvador Berga, entre d’altres, va estar organitzat per la

Llicenciada en Història de l’Art i Gestora Cultural, la senyora Ma-

ria Vidal, amb la col·laboració de la Nau Côclea, l’Ajuntament de

Sant Joan les Fonts, la família Masias propietària dels Tallers Ma-

sias, l’empresa Indumentària per a l’espectacle – Més que teixits,

l’establiment Comercial Morera i la col·laboració de diferents perso-

nes del poble de Sant Joan les Fonts. La responsable de l’activitat

vol agrair, molt sincerament, a totes i cadascuna de les persones

i empreses que han format part d’aquest itinerari i, molt especial-

ment a la senyora Clara Garí per la seva bona disposició i atenció en

tot moment. Aquest itinerari va ser inclòs a les propostes d’estiu del

VIATGE DE LES ARTS que la Nau Côclea ofereix aquest any 2013.

SEGUEIX ENDAVANT L’INVENTARI D’ARBRES SINGU-LARS DE SANT JOAN LES FONTSEl dissabte, dia 26 d’octubre, es va dur a terme una nova sortida

de treball per a inventariar els arbres singulars del municipi de Sant

Joan les Fonts. Gràcies al tècnic del parc, Xavier Oliver, i a Miquel

Colom, un santjoanenc apassionat pel patrimoni natural, es va po-

der cercar i inventariar alguns exemplars de roure pènol i roure

martinenc, així com algunes alzines i altres exemplars d’espècies

diverses. Aquest treball és fruit d’un procés que es va iniciar des-

prés del pas de l’exposició temporal del Parc Natural de la Zona

Volcànica de la Garrotxa Busquem arbres amb història, que es va

poder veure al Castell de Juvinyà el passat mes de maig del 2012.

Totes les dades que es recullen d’aquests arbres singulars es pas-

sen a l’inventari que està duent a terme el Parc Natural i amb el qual

es pretén valorar i conservar aquest patrimoni tan important per la

comarca de la Garrotxa.

RUTA DE LA FLORA I LA FAUNAEl diumenge, dia 29 de setembre, es va dur a terme una ruta de

descoberta de la fl ora i la fauna santjoanenca que es pot trobar dins

la ruta de les tres colades de lava de Sant Joan les Fonts. La sor-

tida, que va estar conduïda i guiada per Tomàs Vidal i Jodar, un

jove sant-joanenc tècnic superior en Gestió de Boscos, consistia en

una observació de les principals espècies d’animals i plantes que

trobem a l’ecosistema del bosc de ribera, molt característic d’un

tram de la ruta de les colades. L’activitat va estar organitzada pel

castell medieval Estada Juvinyà i es va incloure dins el programa

d’activitats de les Jornades Europees del Patrimoni, un conjunt de

propostes gratuïtes i obertes a tot tipus de públic per conèixer, més

detalladament, el nostre patrimoni.

SANT JOAN LES FONTS AMB ELS ACTES DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA El dia 11 de setembre es va celebrar la DIADA NACIONAL DE CA-

TALUNYA a Sant Joan les Fonts. Aquest municipi va participar als

actes de celebració amb un acte institucional al Castell de Juvinyà

on destacà la hissada de la senyera i l’enlairament dels globus amb

els desitjos del públic assistent. Després de la lectura de textos i

l’esmorzar popular molts dels assistents marxaren cap a la Via Ca-

talana al tram de recorregut que se’ls va assignar. El municipi hi va

participar amb un autocar ple i amb molts vehicles particulars. A

la via també hi va fer acte de presència l’alcalde de l’Ajuntament

de Sant Joan les Fonts, el senyor Joan Espona, juntament amb al-

guns dels regidors de l’actual consistori municipal, com la senyora

Lourdes Corominas, la senyora Helena Dorca i el senyor Carles Vi-

llanueva.

JESSICA OLIVERAS, REINA D’EUROPA LLATINALa garrotxina Jèssica Oliveras, Miss Nació Catalana, va rebre la dis-

tinció de Reina d’Europa Llatina a la 29a gala Miss Amèrica Llatina

del Món, que se celebrava a Riviera Maia, a Mèxic, des del passat

31 d’agost.

En el transcurs del concurs, Oliveras, que és veïna de Sant Joan les

Fonts, va ser preguntada per la situació política que viu Catalunya.

Un cop guardonada, la santjoanenca va explicar que li havia fet

il·lusió difondre la realitat catalana participant en aquest concurs de

bellesa internacional, que va guanyar la brasilera Julia Guerra.

Oliveras, que també ha rebut el reconeixement de Miss Nació Cata-

lana el 2012, fou portada a la revista Interviu.


8

PRESENTADA L’ANC A SANT JOAN LES FONTSEl proppassat divendres, dia 22 de novembre, es va dur a terme

la presentació de l’Assemblea Nacional Catalana a Sant Joan les

Fonts. Les convidades a l’acte van ser l’economista Noemí Morral,

membre secretariat de l’ANC i la presidenta de l’ANC Olot, Toia

Codina, coordinadora de l’ANC de la Garrotxa. Durant la presenta-

ció es va fer públic el nom del president de l’ANC de Sant Joan, el

senyor Tomàs Vidal, i es va deixar oberta l’acceptació de voluntaris

per donar suport a les diferents activitats que aquest grup durà a

terme al municipi. A part es va presentar el pla d’accions de l’ANC

Catalunya que té previst pel proper 2014 i el procés que seguirà

l’assemblea per fer pressió als polítics per convocar la votació per

la independència.

ÈXIT DE LA 8a FIRA INTERNACIONAL DE BRUIXERIAEl dies 5 i 6 d’octubre, es va dur a terme la Fira Internacional de

Bruixeria de Sant Joan les Fonts. Tot i el mal temps que va acom-

panyar durant tot el cap de setmana, els principals actes de la fi ra es

van poder fer seguint la programació establerta. Un gran volum de

visitants es van acostar per gaudir d’un conjunt d’activitats adreça-

des a tot tipus de públic. Un dels actes més esperats, l’espectacle

La batalla contra les forces del mal, es va poder dur a terme tant

de nit com de dia. Aquest espectacle representava la lluita del bé

contra el mal en una recerca incansable de les escates de drac que

haurien de fer reviure un home maligne. Finalment la batalla dels

éssers fantàstics acabà amb la victòria dels éssers del bé convertint

les dames fosques en nous personatges del bé. Per altra part totes

les conferències realitzades van agradar molt al públic assistent a la

fi ra que, com cada any, valoren molt positivament el nivell, la qualitat

i la varietat de la programació, així com també l’ambient tan posi-

tiu, casolà i familiar que es respira a la fi ra. Des de l’organització i

l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts es vol agrair, molt sincerament,

la participació i col·laboració de tothom en aquesta 8a Fira de Brui-

xeria de Sant Joan les Fonts.

OBERTURA DEL XÈ SALÓ INTERNACIONAL D’ARTS PLÀSTIQUES A SANT JOAN LES FONTSEl passat dissabte, dia 30 de novembre a les 12h a l’església del

monestir romànic de Sant Joan les Fonts, es va dur a terme la ober-

tura del Xè Saló Internacional d’Arts Plàstiques de Sant Joan les

Fonts. La inauguració va anar a càrrec de diferents crítics d’art, les

autoritats municipals, col·leccionistes d’art, periodistes i escriptors.

Durant la inauguració, a la mateixa església, es va dur a terme un

concert a càrrec de la cant autora olotina Jéssica Mellado. Segui-

dament es realitzà l’acte de lliurament de diplomes i trofeus a tots i

cadascun dels/les artistes participants al saló d’enguany. Al acabar

hi va haver un vernissatge per al públic assistent. A la mostra s’han

pogut veure més de 150 obres en total de tècniques variades com

són l’escultura, la pintura, dibuix, etc., de mes de 75 artistes de

diferents llocs. Aquesta activitat està organitzada per l’artista san-

tjoanenc Josep Oliveras amb el suport de la Parròquia de Sant Joan

i l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts.

VISITA DEL CONSELLER FELIP PUIG A LA TORRAS PAPEL DE SANT JOAN LES FONTSEl divendres, dia 18 d’octubre, el Conseller Felip Puig, juntament amb l’alcalde de Sant Joan les Fonts i president del Consell Co-marcal de la Garrotxa Joan Espona, i altres personalitats, va dur a terme una visita a l’empresa Torras Papel (Grup Lecta) de Sant Joan les Fonts. Aquesta visita formava part d’un complet progra-ma el principal motiu del qual era la visita de diferents empreses de la Garrotxa per potenciar el teixit empresarial de la nostra comarca.

ÈXIT DE LA CASTANYADA DE RÀDIO SANT JOANEl programa de Sardanes de Ràdio Sant Joan ´va organitzar amb molt èxit, una nova edició de la castanyada de l’emissora.

NOTÍCIES

9

Com cada any, la cobla Osona va interpretar diverses sardanes i tot seguit hi hagué castanyes i moscatell per a tothom. El mal temps, va fer que les sardanes es traslladessin al centre socio-cultural a mitja activitat. Recordem que Sardanes és un progra-ma de l’Albert Plana i els seus col·laboradors.

CELEBRADA LA CASTANYADA INFANTIL A SANT JOAN LES FONTSEl dissabte, dia 9 de novembre, es va celebrar a Sant Joan les Fonts la castanyada infantil. Petits i grans van poder gaudir d’una tarda assolellada amb l’actuació de la MARIETTA CONTACON-TES, que ens va portar els contes de tardor. En acabar l’actuació tot el públic va poder menjar castanyes cuites per l’Albert Plana i els grups de joves municipals COLATS I ESPARTANOS. Des del Pis9, Àrea de Joventut, volem donar les gràcies a tots els assistents. L’acte va ser organitzat per l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts, concretament des del Pis9, Àrea de Joventut, amb la col·laboració dels grups de joves Colats i Espartanos.

S’HA DUT A TERME LA SORTIDA A BARCELONA AMB ELS AVIS DE SANT JOAN LES FONTSEl dissabte, dia 16 de novembre, es va dur a terme una sortida a Barcelona amb els avis del municipi de Sant Joan les Fonts. La sortida consistia en una visita al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, un dinar al restaurant El Puma i, després de di-nar, tarda lliure per visitar diferents espais de Barcelona. Aques-ta activitat, ja tradicional al municipi, va estar organitzada per l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts.

AL TANCAMENT D’AQUESTA EDICIÓ DEL SOROLL, I A FALTA DE SABER MÉS DADES, HEM TINGUT CONEIXE-MENT DE LA SEGÜENT NOTÍCIA:Dijous dia 12 de desembre a la matinada, una persona va morir i

dues més van resultat ferides greus en un accident laboral al Pla

de Begudà, a l’empresa GREFACSA. La víctima mortal fou Fran-

cisco Javier MM, de 41 anys i veí d’Olot, que va morir a l’acte.

Els dos ferits greus, un d’ells veí de la Canya i en estat crític,

van ser traslladats a l’Hospital Trueta de Girona en primera ins-

tància. Més tard, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de

l’Hospital Trueta de Girona va traslladar un dels ferits a l’Hospital

de la Vall d’Hebron el ferit crític. A l’hospital barceloní, l’home fou

tractat dels greus impactes que li va causar l’explosió. A més, el

treballador va patir un traumatisme craneoencefàlic. L’altre ferit

fou ingressat a l’Hospital Trueta, on se li va operar un ull que ha-

via patit l’impacte d’un tros de ferro arran de l’accident.

Segons van informar els Bombers de la Generalitat, el sinistre

es va produir quan passaven pocs minuts de tres quarts d’una

de la nit, a l’empresa de subproductes carnis Sysfeed, quan va

explotar la caldera de vapor d’unes deu tones que va afectar a

cinc treballadors que l’estaven reparant.

Com a conseqüència, va quedar afectat el sostre d’uralita de la

nau i una porta. A l’accident s’hi van desplaçar cinc dotacions

dels Mossos d’Esquadra, set dotacions dels Bombers i dues del

Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Els mossos van infornar dels fets al jutjat d’instrucció en fun-

cions de guàrdia de la Garrotxa i el Departament de Treball en

tractar-se d’un accident laboral.

NOTÍCIES


10

PREGÓ DE FESTA MAJOR

PREGÓ DE FESTA MAJOR 2013:MIMI BADOSA

Senyor Alcalde, regidors, regidores, santjoanencs, família....

Molt bon vespre a tothom.

La veritat és que quan vaig rebre la invitació per part del consistori,

a través del seu alcalde Joan Espona, per fer el pregó de la festa

major d’aquest any, em van venir al cap un munt de sensacions que

fi ns a dia d’avui han anat augmentant de mica en mica.

•La primera, la de moltíssima il·lusió, no només per poder par-

ticipar en un acte popular, d’estiu i del meu poble sinó també en

quelcom que em tornava a donar l’oportunitat de fer quelcom per a

tots els santjoanencs.

•En segon lloc emoció, perquè com sabeu no visc aquí. Això és

perquè el meu marit, en Pere, és de Girona ciutat i vivim allà amb les

nostres dues fi lles, la Mireia i l’Emma.

A ciutat els valors humans, el tarannà, la proximitat amb la gent, etc.,

són molt diferents als d’aquí.

Aquí ens coneixem tots, sabem tot de tots i ens ajudem sempre que

podem. Allà la gent és més freda, més desconfi ada i distant. Tothom

va més a la seva.

Jo els parlo moltíssim de les meves arrels, de la familiaritat que aquí

es dóna, els parlo dels meus amics i de moltes altres coses; però

penso que en celebracions com les d’avui encara podré donar-los

més detalls del meu passat, del meu poble i de la meva gent.

• En tercer lloc sensació de satisfacció, perquè amics meus de fora

(no sé si per curiositat de veure què és el que diré, quin paper faré

o vull pensar que per estima, o potser... perquè des de Sant Joan

surt a programes de televisió com Divendres i és poble famós, no se

n’han pogut estar...) han volgut estar avui aquí.

•I ja per últim molt de cangueli, sensació que ha anat augmentant

els darrers dies perquè tothom et pregunta si ja saps el que diràs,

els amics opinen, es creen expectatives... i... més cangueli!

Però, ara que estic aquí a l’altre costat, davant del micro, us haig

de confessar que això de pregonera “afi cionada” tampoc està tan

malament...

Tot i que estic encantada d’haver vingut, he pensat que la gent més

gran del poble em coneix perfectament, però la més jove, segur

que els hi deu costar més de situar-me, doncs com he dit abans (i

tot i que mantinc l’empadronamen, i el Sr. Espona en pot donar fe)

habitualment no visc aquí.

Per a aquest joves i en caire anecdòtic, els estalviaré la feina de bus-

car a la Viquipèdia... Explicar-los que ja des de ben petita la meva

família va ser una mica coneguda al poble. La meva mare (que vivia

a Olot fi ns que es va casar) va tenir bessonada quan jo tenia 13

mesos.

Això ara és força habitual però aleshores no massa. La mare sempre

explica que a molta gent del poble els va conèixer quan venien a

casa encuriosits per veure aquells dos nens que havien nascut al

mateix moment i que, a més, s’assemblaven tant.

Com que ens portem poc més d’un any, varen començar amb mi,

mi, mi… i així vaig començar a ser la Mimi, la nena dels cabells tan

arrissats, la germana dels bados: tan iguals, tan rossos i amb els

cabells tan estirats!!!

Bé, tornant al tema del pregó, del pubillatge i de la festa major, us

haig de confessar que al començar a pensar en el que podria expli-

car, les idees que a priori em van venir al cap es centraven més en

els dies de la meva infantesa.

Quasi automàticament vaig reviure sensacions, imatges i fi ns i tot

olors que em transportaven a aquells fantàstics dies, tan esperats i

desitjats per a tots.

Nosaltres els Santjoanencs, tenim la gran sort que els dies de la

nostra festa major coincideixen amb els dies del fi nal de l’escola i

del principi de l’estiu. Dies de molta llum, de claror i vesprada eter-

nes. Diades molt més llargues que en qualsevol altra època de l’any.

Recordo que els darrers dies d’escola, al Castanyer, ja hi havia tre-

balls per a controlar-nos sobretot en els cursos dels meus entranya-

bles Sr. Albert i Srta. Immaculada.

Érem una colla de preadolescents desbocats que patíem les con-

seqüències de l’arribada de la calor, la pujada de les hormones i la

possibilitat de viure els primers fl irteigs als esperats cotxes de xoc...

La instal·lació dels cotxes de xoc, l’envelat i la progressió de la mida

de la foguera eren tema de patí durant tota la setmana. Avui el face-

book i el twitter n’anirien plens però a la meva època el que funcio-

nava era el boca – orella i això només ho teníem al patí de l’escola.

Al migdia, en sortir de l’escola per anar a dinar a casa, anàvem amb

la meva amiga Raquel a l’antiga fl eca Can Camps (encara recordo

l’olor de pa a la botiga) on la Carolina l’hi donava el pa encarregat

a la meva amiga, i tot seguit anàvem a l’antiga botiga Timonet on la

Mercè em donava el meu.

Enlloc d’anar cap a casa a les 40 cases pel camí més curt (pas-

sant per les escales del costat de la carnisseria Coderch), pujàvem

11


el carrer Sant Antoni, en direcció a l’avda. Cisteller per controlar

com avançaven el muntatge de les atraccions, els cotxes de xoc,

l’envalat, etc… Diàriament supervisàvem la progressió...

L’arribada de la xurreria volia dir que allò ja quasi estava, faltava po-

quíssim!!! Estàvem superexaltats!!!

A més cada any, i per l’ocasió, les mares ens feien estrenar roba, i

això era genial, calia posar-se guapos i les meves visites a casa de

la meva estimada Emiliana (la nostra “Llongueras” local) estaven as-

segurades. La pobra mai defallia, avui amb la rosca, demà amb les

planxes, el que fos per intentar que aquestes molles s’assemblessin

el més possible a cordes de violí.

A ca l’Emiliana sempre hi havia ambient. M’encantava anar-hi.

Tothom parlava dels preparatius de la festa major: que si vindrà la fa-

mília d’aquí o d’allà, que si farem peix, si vedella rostida... era genial.

Dos dies abans de Sant Joan, ja estàvem sense cole!!! Els dies pre-

vis a la festa, l’alegria era immensa perquè, a més, a més tots els

nens del poble teníem un parell d’actes molt esperats:

• La inauguració de la piscina (on el Sr. Corrales ens delectava amb

les novetats dels gelats proposats per aquella temporada).

•I la venda dels petards, que causaven estralls entre les bústies del

carrer Sant Antoni!

Bé, un munt de records, i un munt d’activitats viscudes amb i pel

poble: amb activitats a ràdio Sant Joan, la Maranya, amb amics com

en Josep Roca, en Jordi Feu, en Joan Llongarriu, l’Àngels Costa, la

Clara Sánchez i un llarg etc.

La col.laboració a l’ofi cina de turisme amb la Mariona Vilanova, el

meu pas per la llibreria Ca la Cristina on m’hi encantava anar, ....

Moltes històries i vivències i sobretot molt tracte amb la gent (cosa

que sempre m’ha encantat) i que sens dubte va fer que fos relativa-

ment coneguda al poble.

Potser per això o perquè el destí ja ho havia decidit el 23 de juny del

1989 vaig ser escollida per sufragi dels santjoanencs i durant acte

de festa major, pubilla del poble.

Poc desprès, al mes de novembre, i com encara es fa actualment,

vàrem participar a la pubilla de la Garrotxa. Per la gent que no ho

sàpiga, cada any al restaurant la Deu d’Olot s’hi reuneixen totes les

noies (ara també nois) que han estat escollits com a pubilla i hereu

del seu poble. Acompanyats per la comissió de festes i represen-

tants de cada ajuntament i família es celebra l’elecció.

Recordo una passarel·la llarga, amb un munt de noies vestides de

nit preparades per sortir i el senyor Puigbó que ens posava encara

més nervioses. Que si heu de caminar així o aixà amb un peu davant

l’altre cap enlaire.... buff! quins nervis. I llavors em van cridar per sor-

tir. Encara rememoro la sensació de les galtes que em tremolaven,

estava feta un fl am, però de sobte –i ho recordo perfectament– vaig

veure una fi gura masculina, que s’alçava de la seva cadira, amb to-

valló a la mà, el feia girar com qui dóna avís d’arribada a la meta,

rient com un boig i animant com el que més: el senyor Falguera!!!

En aquell moment vaig sentir que no era jo, si no que era tot un

poble el que estava damunt d’aquella llarga passarel·la, conscient

o inconscientment representava a tots el santjoanencs, i allí n‘hi ha-

vien uns quants: els meus pares, en Falguera, en Llop, en Josep

Anglada i la Mercé Puntí... molta gent que em va anar acompanyant

en un munt d’esdeveniments i a qui mai podré agrair prou el suport

que em varen donar.

El tremolor inicial va donar pas a la confi ança, un peu va anar davant

de l’altre, la llarga passarel·la es va escurçar, tot va esdevenir més

fàcil i còmode i al fi nal vàrem guanyar. Sant Joan les Fonts tenia

pubilla de la Garrotxa.

Dic Sant Joan perquè sempre vaig tenir clar que no era un èxit per-

sonal sinó una feina de representació d’un lloc, d’una gent i d’un

poble, que en aquest cas era el nostre.

Uns mesos després des del Consell Comarcal i l’Ajuntament de

Sant Joan (el Sr. Irvin Sala n’era l’alcalde) se‘m va comentar que

fóra interessant participar en l’elecció de la pubilla de Catalunya. Els

requisits per optar-hi eren 4: disponibilitat perquè en cas de sortir

escollida calia marxar caps de setmana sencers (moltes vegades

calia anar a l’altra punta del nostre país); anar vestida amb el vestit

tradicional català; passar un examen de cultura general i oratòria i

fer una desfi lada.

Haig de dir que des del primer moment em va semblar impossible,

però davant la il·lusió de tota la comissió de festes del poble i el

suport del Consell Comarcal de la Garrotxa vaig accedir a presentar-

m’hi. Anava vestida amb les mitenes (xarxes dels braços), la malla

al cap, faldó, faldilla, camafeu al coll, cosset (allò que en castellà en

diuen “corpiño”) i el número 14 sobre el pit.

Espantadíssima, encara recordo l’examen oral: “hola bon dia, com

a representant de la Garrotxa podria explicar-nos què vol dir Garro-

txa?”. No patiu, no us faré buscar l’etimologia de la paraula i per si

us surt la pregunta al Triviados la resposta és: terra aspra (buf! jo

no ho sabia), però tot i així... el maig del 1991 Sant Joan les Fonts

representava la pubilla de Catalunya.

Va ser un any super intens. Vaig conèixer a moltíssima gent, vaig

fer molts quilòmetres participant a festes populars i parlant sobre

l’escenari micro en mà a cada celebració.

Van ser tantes setmanes que encara ara recordo part del missatge

amb el qual concloïa les meves intervencions: “un aspecte fona-

mental de la identitat de Catalunya no és tan sols l’existència d’una

llengua o d’una tradició, sinó també la d’una fi gura, la de la dona

catalana que ha existit al llarg del temps. I que com anelles entre-

llaçades ha contribuït a la nostra memòria històrica, al nostre pro-jecte de país”.I així, de xerrada a xerrada, i de discurs en discurs, aquests mots van


12


agafar un caire més polític, d‘identitat i nacionalista que em van por-tar a fer coneixences com la de la senadora Joaquima Alemany que em va convidar a participar en xerrades organitzades per l’Institut de la dona de Barcelona o amb la Magda Oranich amb qui en la cerimònia dels jocs olímpics vam seure de costat mentre activistes com el meu amic Carles Llorens onejava la bandera de “Freedom for Catalonia” sota l’amenaça de que a la propera ens feien fora de la cerimònia.En cada lloc d’aquests aportàvem un bocí del nostre país, de la nos-tra llengua i de les nostres tradicions.Personalment haig de dir que m’ho vaig passar molt bé a cada po-ble on hi anava el millor dia que s’hi podia anar, la festa major on tothom treia el millor de si mateix, amb ganes de divertir-se i fer gaudir als demés. No es pot demanar més, oi?Ja veieu moltíssimes anècdotes, impossibles de memoritzar i d’explicar però el que és segur que per mi va ser un orgull poder-vos representar a tots vosaltres.I acabo, que com diu un amic meu... una presentació ha de ser com

la Paris Hilton... bonica i curta.I voldria fer-ho igual que el dia que em vaig acomiadar del pubillatge de Catalunya a Llançà. Ho vaig fer amb un poema de la Maria Marta i Puig que es titula “Mare” i diu així:

El nom de mare el duc dins el cor,Com forta paraula que m’omple d’amorParaula preuada que tots sabem dirI a vegades no podem parar de repetir.De petits ens cuida i ens gronxa cantantDe grans ens avisa a voltes plorantPerò jo de mares en tinc tres:Una és ella, és Maria,L’altra em cuida a mi,Quina és la tercera? No m’ho sabríeu descobrir?Es la terra catalana pàtria meva fi ns la fi .Bona Festa major i fi ns sempre

DES DE L’ÀREA DE PROMOCIÓ MUNICIPAL...

L’Àrea de Promoció Municipal ha estat treballant aquest any per poder presentar una colla de propostes interessants per l’any vinent amb les quals potenciar el nostre important patrimoni.

El que volem és que la gent del nostre municipi pugui conèixer i estimar tots aquells elements destacats que tenim, que són

molts i molt variats. Però, al mateix temps, treballem perquè aquells que ens visiten o ens volen visitar puguin fer-ho de la millor manera possible, ja sigui amb activitats, visites guiades, tallers, espectacles o altres propostes que siguin atractives i a les que hi puguin participar.Ja fa temps que el programa de visites Descobreix la Garrotxa, es dur a terme a la nostra comarca, però aquest 2013 s’ha transformat perquè encara tingui més sortida i pugui arribar a més persones.

GPS Garrotxa Plans amb Sensacions és el nom que rep aquest nou programa transformat i que acull un conjunt de propos-tes, tant d’empreses privades com d’entitats públiques que s’ofereixen repartides per estacions de l’any. És una iniciativa de Turisme Garrotxa amb la col·laboració de tots els seus as-sociats públics i privats i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts hi ha participat oferint dues propostes de visita al nostre municipi com són Racons secrets de Sant Joan les Fonts, un recorregut amb Tricu Tricu per descobrir espais de gran bellesa i Les colades de lava de Sant Joan les Fonts, un recorregut tradicional peracostar-nos als testimonis de les erupcions volcàniques de casa nostra.

Us animem a participar a cadascuna de les sortides que es presenten dins d’aquest extens programa i que en gaudiu al màxim de cadascuna. Per més informació us podeu adreçar a www.turismegarrotxa.com o a la Ofi cina de turisme de Sant Joan les Fonts (972 29 05 07).

ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALSper Maria Vidal

13

COL·LABORACIONS

50 ANYS DELS EXALUMNES DE L’ESCOLA CASTANYER

ELS 30+20 DELS SANTJOANENCS!!!Els santjoanencs que aquests any hem fet els 30+20, i estem tots desperdigats per la comarca, la província i fi ns i tot la pe-nínsula, ens ha fet molta il·lusió tornar-nos a trobar i recordar vells temps.Tot va començar quan en Joan Rubio i la Pilar Pujolar varen moure’s i varen establir contactes per fer un sopar els que aquest any fèiem el mig centenar... això va començar a agradar a tothom que se li plantejava i a mida d’anar passant els dies anava prenent forma, fi ns el punt que gràcies a l’escola Cas-tanyer i a l’Ajuntament vàrem poder obtenir dades fi ables dels empadronats en aquell any a Sant Joan i per tant ja teníem una llista fi able per on començar... a partir d’aquí tot va ser fer trobades (amb cervesa i patates braves) per anar lligant caps: trucar a tothom, posar la data, escollir un lloc de trobada, pen-sar en un lloc per fer el sopar, fer algun detall de record...L’Aguilera, en Plantalech i en Rubio es varen cuidar de trucar a tothom, mentre la Coral i en Pere Plana pensaven amb la in-fraestructura. Tot anava sortint rodat, la gent estava engresca-da i molt contenta de tornar a veure als seus antics companys de classe o de carrer. El Sr. Albert, la Imma i la Srta. Carme ens varen fer contents d’acceptar la invitació i voler assistir a la nostra trobada. Des d’aquí els volem agrair la seva bona disposició en tot moment.No cal dir que, a mesura que s’acostava el dia escollit, els nervis anaven fent presència, preocupats per si tot sortiria bé o si tothom podria venir; amb tot, varen ser les 9 del dissabte 9 de novembre.

Cadascú des d’un destí diferent (Madrid, Barcelona, França i fi ns i tot de la Canya) anaven arribant a la plaça del poble, com no podia ser d’una altra manera vàrem anar a fer un toc a Can Falguera; les sensacions i sentiments eren indescrip-tibles: mirades de complicitat, buscant al seu antic amic, intentant trobar a tothom... i els mestres anaven recordant als seus alumnes de fa més de 36 anys. Tot seguit un bon sopar a Ca la Nàsia, va permetre posar-nos al dia i comentar la jugada, amb un gran pastís d’aniversari que va ser el símbol de la diada. Els petits regals nostàlgics varen acabar d’arrodonir la vetllada plena de fotos i records. Volem donar les gràcies per tots els agraïments que hem rebut i amb moltes ganes de repetir la trobada, des d’aquí felicitem a tots els santjoanencs que aquests any han fet els 30+20!!!


14

COL·LABORACIONS

BEATRIU DE CRUÏLLES, BARONESSAEls pagesos estaven sotmesos als mals usos. El principal era la remença, l’adscripció dels camperols a la terra, la qual no podien abandonar sense l’autorització del senyor i que només es podia obtenir pagant una redempció. L’objectiu dels mals usos era obligar els pagesos a no deixar el mas per buscar una millor vida a les ciutats i, també, mantenir-los sotmesos en tots els sentits als senyors. En aquell temps hi havia crisi. És a dir més producció que gent i si un mas quedava buit era un gran perjudici. A més de la remença, alguns senyors aplicaven les iniqües consuetuds sobre els seus pagesos. La principal era el dret a maltractar, cosa que no feien així com així, però hi era.La monarquia s’havia mostrat propensa a redimir els pagesos dels mals usos. Maria de Luna (reina d’Aragó i parenta del Sant Pare) va intercedir al 1402 perquè l’església actués en contra dels mals usos. No va tenir èxit. El 1455, Alfons el Magnànim (1396-1458) va deixar els mals usos en suspensió a canvi de 100.000 fl orins. Al cap d’un any, es va retractar i el 1457 va refermar la vigència dels mals usos. Els 100.000 fl orins van quedar en suspensió. Això no obstant, el rei havia permès la formació d’un sindicat que havia organitzat els pa-gesos sotmesos a la remença.Al febrer del 1462, els pagesos de la Catalunya Vella va-ren organitzar-se i estaven en un principi de sublevació. En aquell moment, els pagesos sobretot es volien alliberar de la remença i no sabien si anar pel seu compte o agafar partit en la guerra que estava a punt de començar entre les institu-cions catalanes (Generalitat i Consell de Cent) contra el rei Joan II. Els partidaris de la Generalitat eren una gran part dels senyors. Una altra part de la noblesa estava al costat del rei, el qual també comptava amb el suport de la menestralia de les ciutats: artesans i gent d’ofi ci.En els primers dies de la revolta, 600 remences es van con-centrar a Santa Pau, on van pressionar Berenguer d’Oms (pro-curador del Baró i partidari del rei. Van aconseguir alliberar un pagès empresonat per resistència a la presa de béns pel fet de no haver pagat tasques i pensions i no es van dissoldre fi ns que van arribar el veguer i l’advocat fi scal de Girona.1

Uns dies després, un grup de pagesos va atacar el castell de Bestrecà. Els remences, també, hi van alliberar un pagès pres i en el seu lloc van posar el senyor Berenguer de Baru-tell. A més, van entrar al dormitori de la seva dona i li van robar el que van poder.1

En l’assalt van participar Fàbrega de Santa Pau i el fi ll d’en Prat de Bas. De la baronia de Castellfollt van intervenir el fi ll d’en Morunys (Sant Joan les Fonts), el fi ll d’en Fontfreda (Sant Joan les Fonts), en Castanyer (Sant Joan les Fonts), en Plançó (Sant Joan les Fonts), el fi ll d’en Masdemont de Lliu-rella (Sant Joan les Fonts), el fi ll d’en Pere Massanella (Sant Joan les Fonts), en Clavaguera de Batet i en Puigmal i la seva fi lla de Batet, en Gorchs de Castellfollit i la seva mare.2

Entre el pagesos de Sant Joan hi havia molts rebels remen-ces. Un d’ells era en Miquel Planes, el qual al 1463 va fer vassallatge al bisbe de Girona. Al document del Bisbat hi van fer constar que era un notori i nefast rebel. Planes havia aconseguit les propietats dels Juvinyà (nissaga al segle XIV), per tant era un pagès amb recursos.Això no obstant, al 2 de maig del 1463, en Climent de Cabre-ra un fi ll il·legítim del poderós Bernat Joan de Cabrera va ser premiat pel rei Joan II, amb la casa de Juvinyà i uns molins a Sant Joan les Fonts que pertanyien al rebel Miquel Planes. El rei Joan II estava aliat amb els remences i estava en guerra amb la Generalitat, la qual defensava els drets dels senyors. En tot cas, al 1463, Climent de Cabrera i el seu germà Ponç estaven declarats en ordre de cerca i captura (vius o morts) per la Generalitat. Al 1474 (acabada la guerra civil), Climent de Cabrera era viu i participava a les sessions de les Corts.El dia 8 de març del 1462, els pagesos van entrar a Castellfo-llit de la Roca. A dins, van assetjar el castell de Castellfollit, on habitava la senyora de la baronia, Beatriu de Santa Pau, una de les tres fi lles de Damiata de Centelles, vídua d’Hug Ademar III, antic senyor de la baronia de Santa Pau. Beatriu tenia autoritat sobre el territori: administrava la justícia civil i la criminal. Segons Monsalvatge, els senyors feudals de la Catalunya Vella es tenien per amos absoluts de coses i perso-nes (Joaquim Danés Història d’Olot VI, pàg 923).Al 1446, quan es va casar amb Bernat de Cruïlles (mort al 1460) va aportar en dot la baronia de Castellfollit, integrada per 5 parròquies: Sant Salvador de Castellfollit, Sant Pere de Montagut, Santa Eulàlia de Begudà, Sant Esteve de Sant

per Xavier Valeri

Gesto’sPERRUQUERS

ESTÈTICAC/. Major de Santa Magdalena, 12

17857 SANT JOAN LES FONTSe-mail. [email protected]

HORES CONVINGUDESTel. 972 29 12 19

1515

COL·LABORACIONS

Joan les Fonts i Santa Maria de Castellar de la Muntanya. Hi havia 140 focs (uns 700 habitants). Era vídua de Guerau de Cruïlles, el qual era germà de Martí Gerard de Cruïlles (1410 al voltant del 1490). El seu cunyat era un senyor molt pode-rós que va participar a la guerra en el bàndol de la Generalitat (contra el rei i els remences). El seu home Bernat Guerau de Cruïlles va tenir papers de rellevància a les Corts Catalanes. Quan va tenir lloc el setge, Beatriu va ser insultada cosa de molta gravetat en tractar-se d’una senyora. Tenia un fi ll de pocs anys, Hug de Cruïlles, que al 1485 va ser pres pels remences i mort poc després. Amb a la vora de 90 anys, la baronessa Beatriu era viva al 1497.3

En el temps del setge, la senyora tenia empenyorats béns del pagès Hualguer de Sangles. Més tard, el cabdill remença, Francesc Verntallalt li va demanar per carta que tornés les penyores, però no ho va fer. Les penyores solien ser eines imprescindibles pel treball. Quan un pagès no complia en el pagament de les taxes, el senyor o el seu batlle (representant legal del senyor) hi enviava un saig (un funcionari judicial amb suport d’homes armats). Llavors el saig s’enduia instru-ments que havien de garantir el pagament del pagès.Alarmada pel setge, la senyora va enviar un emissari al sots-veguer de Besalú (representant jurídic del rei) per comunicar-li el perill, en què es trobava. El sotsveguer era un magistrat que derivava directament del rei i que administrava la justí-cia civil i la criminal, on no la distribuïa el senyor del lloc. Segons ha investigat el medievalista olotí, Xavier Puigvert (Reg.436-1462 Arxiu històric de la Garrotxa), en aquest cas el sotsveguer era Miquel de Canet, un donzell (membre de la petita noblesa de Besalú). Segons Puigvert, el càrrec de sotsveguer el solien tenir membres de les famílies potents de Besalú. L’havien tingut els Cornellà.El sotsveguer va arribar al castell de nit amb un grup de sometents (paisans armats) i 1 jurat (membre del consell de la vila de Besalú). Va demanar als remences que obrissin les portes. En un principi, els revoltats s’hi van negar i fi ns i tot, van negar reconèixer el poder reial, però després el van deixar entrar per un portal. L’autoritat reial es va trobar en-voltada de pagesos exaltats que l’amenaçaven amb ballestes muntades. El sotsveguer va adreçar-se als líders Baltasar An-glada i Fàbrega de Santa Pau. A través d’ells, va poder parlar amb la senyora Beatriu. Al fi nal va aconseguir emportar-se pres el batlle de la senyoria de Castellfollit, contra el qual anava dirigida la fúria. Es veu que se’l va endur pres més per protegir-lo que per altra cosa i el van deixar lliure a Argela-guer- El batlle era l’encarregat directe de fer complir els mals usos per això els pagesos l’odiaven.Després, uns 350 remences es varen dirigir cap a Besalú. Aquesta localitat tenia 700 habitants i era una plaça, amb partidaris d’uns i d’altres, però més a favor de la Genera-litat. Els remences es van quedar a uns 250 metres (una mica més lluny d’un tir de ballesta) de la muralla. Van fer

focs i van mostrar les llances, van cridar i van tocar fl abiols i timbals. La seva intenció era que la vila els reconegués les reivindicacions: la derogació dels mals usos, abans que ells [els pagesos] prenguessin partit per la Generalitat o pel rei. “ques jactaven que ells no prendrien partit que no passassen per aquesta vila [Besalú]”.4 A més, a Castellfollit, quan el sotsveguer es va remetre a la representació reial perquè el deixessin passar li van contestar que no coneixien el rei. Així, en un principi la revolta pagesa era contra l’autoritat reial i la Generalitat.Per tal d’evitar un setge sagnant, la Universitat de Besalú (comú de veïns) en van deixar entrar una quinzena i se’ls van escoltar. Després els remences van retirar-se, però amb el domini ple de la muntanya. Van mantenir un bloqueig sobre Besalú, on els jurats [espècie d’Ajuntament] van demanar ajuda a la Generalitat.El 28 d’abril, Beatriu de Cruïlles va escriure a la Diputació per explicar les ofenses que els remences havien fet a Beren-guer de Barutell. Després de detallar els fets ocorreguts al castell de Bestraçà, Beatriu escriu: “E so certa per dit d’ells mateixos faran semblant novitat [cosa que sorpren] a mi e altres circumvehins e per la molta enveya que ells han de pendre aquesta força que yo tinch per retraures [tirar enrera] e fer forts aci com sia clau del plan de la montanya”. En tant que dona vídua, Beatriu va demanar consell a la Generalitat. La informació de la carta tenia complement en el portador, en Miquel Marques de Besalú (possible jurat). Escriu: “e de totes aquestes noves poreu esser pus [més] largament infor-mats per lo portador”.5

Beatriu va escriure a la Diputació i a la reina perquè repre-sentaven el mateix sistema de poder. La reina i el seu fi ll Ferran eren a Girona des del 20 de febrer. S’hi havia traslla-dat precisament per exercir d’autoritat destinada a castigar els pagesos. L’havia reclamada la comissió dels XVI. Era una junta de propietaris eclesiàstics i d’altres classes: ciutadans rics i cavallers (propietaris rurals). La reina i la Junta dels XVI esperaven el comte Hug Roger de Pallars perquè pugés a la muntanya i reduís els pagesos.

(1) SANTIAGO SOBREQUÉS VIDAL. Catalunya al segle XV. Pàg, 80.

Editorial Base (2011)

(2) SANTIAGO SOBREQUÉS VIDAL. La alta nobleza del norte en la Gue-

rra Civil Catalana. Pàg 92.

(3) MIQUEL FREIXA. Francesc de Verntallat. Cabdill dels remences, Edi-

torial Base.

(4) FRANCESC MONTSALVATGE FERRER. Colección Diplomática del

Condado de Besalú. “Carta dels Jurats de Besalú als de Giriona”. Pàg,

186-198. Volum III, Impremta Joan Bonet. Olot 1906.

(5) FRANCESC MONTSALVATGE FERRER. Colección Diplomática del

Condado de Besalú. “Carta dels Jurats de Besalú als de Girona”. Pàg,

254-255. Volum III, Impremta Joan Bonet. Olot 1906

Continuarà...


16

COL·LABORACIONS

ELS ESPARTANOS I ELS COLATS, ELS DOS GRUPS DE JOVES MUNICIPALS.

Tot va començar fa uns quants anys amb el casal d’estiu, con-cretament amb el grup de joves d’estiu i un joc. Havien de superar una sèrie de proves per demostrar que eren els millors i poder passar de perses a espartans. I no només en va sorgir del grup de joves, sinó una gran amistat entre tots els que en formaven part.A poc a poc es va anar consolidant el grup format per joves d’entre 12 i 17 anys, a col·laborar en més activitats munici-pals com les llegendes del castell... i fi nalment a organitzar ells mateixos activitats com el campionat de paintball.Algunes d’aquestes activitats s’han quedat pel camí, per mo-difi cacions o perquè no han acabat de funcionar, però aquests fets no els han parat, sinó que han continuat endavant i ac-tualment col·laboren amb els Reis, el Carnestoltes infantil, el Sant Joan en Flor, el dinar de la gent gran, la Fira de bruixeria i la Castanyada infantil. I organitzen el campionat de fi fa per la festa major i el Castanyassu. I és amb aquesta última activitat esmentada on neix un nou grup de joves.Els Espartanos, tots menors d’edat, necessitaven que algú els portés la barra del Castanyassu, i demanant col·laboració als monitors del casal d’estiu en va néixer un nou grup, ELS CO-LATS, format per joves majors de 18 anys.Actualment aquest grup està format per 23 joves, col·laboren amb els Reis, el Carnestoltes infantil, la festa del roser, el Sant Joan en Flor i la castanyada infantil. I organitzen el Ral·li boig per la Festa del roser, activitats infantils per la Fira de bruixeria, el Castanyassu conjuntament amb els Espartanos i la quina per la Marató de TV3.Cada any van entrant noves incorporacions, alguns que abans formaven part del grup de joves espartanos ara han passat a formar part dels colats, els joves van canviant, però les seves ganes de treballar per i amb el nostre poble, Sant Joan les Fonts, no canvia. I és per això que volem convidar a tots els jo-

ves del municipi a formar part dels dos grups de joves, només calen ganes de passar-s’ho bé, de viure noves experiències, i de col·laborar amb el nostre poble.

BUSQUEM FOTOGRAFIES dels anys 40 50 i 60 dels carrers Sant Antoni, Santa Magdalena i carrer Major.

Estem preparant una exposició de fotografi es d’aquells anys, per fer un recull dels establiments/botigues del poble aixi com un viatge per la historia recent d’un nucli comercial que en aquella epoca contava amb més de 40 comerços!Entre tots farem que aquesta exposició sigui un exit.Poden ser fotos on es vegi el carrer, façanes, amb gent passejant o realitzant alguna activitat.Ens les podeu fer arribar a l’ajuntament durant el mes de gener, indicant el vostre nom i telèfon. Us les tornarem amb la màxima brevetat. Gràcies

per Grup de Joves

17

COL·LABORACIONS

REIS A SANT JOAN LES FONTSAquest gener, com sempre, i ja fa moltíssims anys, arriben des del seu llunyà país els estimats Reis Mags de l’Orient. Nosaltres, a Sant Joan les Fonts, com sempre els rebrem amb els braços oberts amb tot l’afecte i l’estimació i amb tota la il·lusió del món, doncs avui per fí ja son aquí després d’haver esperat tot un llarg any.Vindran carregats amb totes les joguines, tots els regals, totes les sorpreses, que els nens i les nenes els han encarregat. Sempre els acompanyem, pels carrers del nostre poble durant tota la rua amb l’emoció que ens produeix l’arribada fi nal al poliesportiu i la seva estada entre nosaltres.Enguany des del Pis9, dins l’àrea de joventut, hem cregut que fora molt bonic complimentar als Reis de l´Orient, i una bona manera de fer-ho podria ser que estrenessin vestuari. Posant-nos en contacte amb la Roser Serrat i la Paquita Montoliu perquè ens fessin vestits nous, no s’ho van pensar dos cops i de seguida van posar fi l a l’agulla. Però amb això no en fèiem prou, volíem impressionar-los, i res millor que uns Trons Reials, així atendrien molt millor a les nenes i nens que s’apropessin a lliurar les seves cartes, i també guanyarien en comoditat i reialesa. Per tant, ens

vàrem posar en contacte amb en Vidal Rubió per exposar-li la idea i demanar-li si ens els voldria dissenyar i construir. Ell no va dub-tar ni un instant essent pels Reis Mags i per Sant Joan les Fonts, i per complementar els trons reials, en els tallers del Casal d’avis els hi han cosit uns coixins preciosos.

EL CASAL DELS AVIS DE SANT JOAN ESTRENEN NOU ARBRE DE NADAL

Enguany, les àvies del Casal de Sant Joan

han fet un arbre de ganxet. És la primera

vegada que utilitzen aquesta original tèc-

nica d’ornamentació per aquestes festes.

La base és una carcassa de fusta embolca-

llada amb una manta de ganxet a quadres.

Pel que fa als ornaments que hi pengen,

també són fets de ganxet. Aquest arbre es

podrà veure durant totes les festes de Na-

dal al Casal dels Avis de Sant Joan. També

s’hi podrà veure un pessebre de l’Isidre

Compte.

Del 9 al 13 de desembre es va poder veure

una mostra de treballs manuals de la gent

gran del poble.


18

CIVISME

MESURES PER TREURE LES CAQUES DE GOSSOS DELSCARRERS

Davant l’allau d’excrements de gossos pels carrers i la resta d’espais públics de Sant Joan les Fonts, l’Ajuntament té pre-vist aplicar l’Ordenança sobre el control de tinença d’animals domèstics, mitjançant la qual es sancionarà tots aquells pro-pietaris de gossos que no recullin les femtes. Les deposicions fecals recollides s’han de posar de forma higiènicament co-rrecta (a dins de bosses o altres embolcalls impermeables) a les papereres, bosses d’escombraries, etc.A partir d’ara, qui infringeixi aquesta Ordenança, serà consi-derada una infracció lleu amb multes que van de 100 fi ns a 400 euros.A continuació, publiquem alguns dels excrements trobats -un matí qualsevol- en el terme municipal de Sant Joan.

Acera davant Plaça de l’Ajuntament

Davant el Monestir Romànic Aparcament davant Estada Juvinyá

Acera del carrer Santa Magdalena

19

18a TROBADA DE MOTOS ANTI-GUES DE SANT JOAN LES FONTSJa s’està preparant una nova edició de la que serà la 18a Tro-bada de Motos Antigues de Sant Joan les Fonts. Encara s’està per determinar el dia, però segurament es farà a fi nals d’abril.Vull fer-vos partíceps d’una crítica que va sortir a la revista que edita l’Associació de motos històriques gironines, l’autor de la qual és en Llorenç Frigolé, especialista amb temes de vehicles històrics. L’article ocupa 4 pàgines amb fotos de la trobada. L’encapçalament és el següent:

La 17a Trobada de Motos Antigues de Sant Joan les Fonts celebrada el diumenge 21 d’abril, va acollir el bo i millor de la moto històrica de dins i fora de la comarca, i es consolida cada cop més en un referent a nivell de l’estat espanyol i com una de les reunions més multitudinàries i de més qualitat pels entesos en la matèria. Una prova fefaent, són les més de 32 marques que hi tenien representació.És evident que aquesta quota d’èxit i popularitat no és fruit de l’atzar, i que cal cercar-lo en l’equip humà que hi ha al darrera

apostant molt fort per mantenir una tradició de culte i estima-ció per la moto dels nostres avantpassats... Gràcies a tots ells!.

Aprofi to una vegada més, per a donar-vos les gràcies a tots els col·laboradors. Intentarem mantenir el llistó ben alt.

ESCOLA BELLES ARTS DE SANT JOAN LES FONTSDes de l’octubre que hem començat les activitats com sempre de 7 a 9 del vespre fem classes de dibuix, pintura, plàstica infantil, fotografi a i modelatge.

També hem fet monogràfi cs de:- Restauració de mobles- Decoració fl oral per les festes de Nadal.

Pel proper 19 de gener començarà un MONOGRÀFIC DE FOTOGRA-FIA, els diumenges al matí durant 5 setmanes i un dia és fotogra-fi a nocturna, va molt dirigit a les persones que tenen una bona càmera fotogràfi ca i volen treure-li tot el profi t.

El 18 de gener farem el monogràfi c de FEM PA de 10 a 1 del matí, on aprendrem a fer coques, panets, brioix entra altres amb Ther-momix, panifi cadores i amb diferents classes de farines.

Aquest any també exposarem els pessebres fets pels nostres alumnes més joves. A l’església parroquial, al Monestir Romànic i a l’Estada de Juvinyà.

El 26 de desembre (dia de Sant Esteve) a 2/4 d’1 del migdia a la Sala d’Exposicions de l’escola hi haurà el repartiment de premis del XXXVI CONCURS DE NADALES.

ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS

per Salvador Berga


20


ESCOLA CASTANYER

c/. Santiago Rossinyol, 15 / 17857 Sant Joan les FontsTel. i Fax 972 29 08 21 / [email protected]

BONES FESTES!

21

Entrepans calents,

entrepans freds, tapes,

plats combinats, amanides

i molt més...

C/ Paperera Torras, s/n - Sant Joan les Fonts

Horari:

de dilluns a dissabte

de 5:30h a 22:30h

diumenge

de 5:30h a 21h

Gaudeix del teu bar esportiu

a Sant Joan les Fonts,

tots els dies de la setmana!

Truca’ns i reserva la teva taula!

Tel. 972 29 01 59

Entrepans calents

tots els dies de la setmana!


Per a l’obtenció i renovacióde permisos de conduir,

llicència d’armes i altres tipus de revisions.

Tel. 972 29 11 61Carrer Juvinyà, 15

17857 Sant Joan les FontsHorari d’ofi cina: dimarts i divendres de 17 h a 21 h.

CENTRE DE RECONEIXEMENTS

MÈDICS SANT JOAN LES FONTS

Entitat concertada amb la Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Ciutadania,

registre d’entitats D14176.

Serveis autoritzats:- Places públiques i privades- Servei d’Ajuda Domiciliària (S.A.D.) amb núm. de registre S01255.- Residència Assistida amb núm. de registre S04316.- Centre de Dia amb núm. de registre S04254.

C/ Sant Pere, 20 Tel. 972 29 22 44 · Fax: 972 29 04 14

e -mail: [email protected] SANT JOAN LES FONTS

(Girona)

El Soroll de les Fonts

i tot l’equip de redacció

us desitja un

Bon Nadal i Feliç 2014


22

U.E. LA CANYA

Quarta Catalana

Cadet

Infantil

Aleví A

Aleví B

Benjamí 2004

Prebenjamí 2006

Prebenjamí 2007


23

CLUB POLIESPORTIU SANTJOA-NENCEl Club Poliesportiu Santjoanenc, que a dia d’avui consta de 937 socis, en la temporada 2012-2013, està present en les següents activitats:Futbol, vuit equips, 100 jugadors, des d’Escoleta a Quarta Ca-talana.Bàsquet, set equips, 80 jugadors, des de Mini a Primera Ca-talana.Natació, 29 nedadors que competeixen a la Challenge David Moner i la Copa PirineuDes de la Junta Directiva s’intenta millorar els serveis que el Club pot donar als socis com és el cas de la millora de les instal·lacions de la piscina “1ª fase piscina petita” ja acabada.Aquest estiu s’han inaugurat dues pistes de pàdel que comple-menten la pista de tennis ja existent.Aquesta tardor s’ha habilitat un espai dins el gimnàs per poder practicar spínning sense professor en horari obert de 6 a 10 del vespre.Durant l’any el club porta a terme activitats diverses i ofertes a tothom com: caminades, curses i quines nadalenques.Des de la Junta Directiva, agraïm a tots els socis i a les per-sones que altruistament ens ajuden a tirar endavant en la for-mació de l’esport (entrenadors, delegats, cos tècnic i pares).



24

LLUÍS BERGA: “EL FILL DE LA CASTELLANA”

Els meus avis Antonio Berga i Emília Espígol, després de viure durant una etapa de la seva vida al mas Colom, on van treba-llar de pagesos, es van traslladar a viure al carrer de Santa Magdalena nº 28 de Sant Joan les Fonts on hi havia un celler. Allà hi van néixer els seus fi lls: en Josep, el primogènit, i en Joan.En Joan va voler ser barber, i després de fer d’aprenent a Olot, el seu pare li va muntar la seva pròpia barberia a la mateixa casa on vivien, coneguda com can Colom ja que els seus pares hi havien viscut anteriorment. Va arribar a ser i era un punt de referència del poble.Paral·lelament a tot això, va arribar al poble una noieta pro-vinent de Don Benito (Badajoz), germana del sergent de la Guàrdia Civil destinat a Sant Joan les Fonts. Era la Maria Ri-vero, més coneguda i recordada com molts ja sabeu a tot el poble, com la “Castellana”. Una persona molt estimada, de gran caràcter i també gran balladora, sigui dit de passada.L’amor va sorgir entre ells i es van casar anant a viure a la ma-teixa barberia del carrer de Santa Magdalena.El 16 de març de 1933 vaig néixer jo en una de les habita-cions de la casa/barberia. El meu nom: Lluis Berga Rivero.No ha estat una vida fàcil. El meu pare va marxar a fer el servei militar a l’Àfrica i posteriorment fou reclutat per l’exèrcit roig durant la Guerra Civil on va morir al front de l’Ebre, el maig de 1938. Durant aquest període, la barberia va restar tancada.En acabar la guerra es va llogar l’espai corresponent a la barbe-ria a en Ton Rubio pel seu ús, mantenint la resta de l’habitatge com a casa particular.Vaig fer els estudis bàsics a l’escola pública i també l’aprenentatge de l’ofi ci de barber fi ns als 14 anys, ampliant els coneixements primerament a Olot i desprès com a ofi cial a Girona. Als 21 anys estava compaginant la feina a la meva barberia (a les tardes i caps de setmana) amb la de magatzem

a Can Torras els matins, coincidint temporalment amb l’Albert Teixidor del qual guardo un gran record i amistat.El treball es realitzava del dimarts fi ns al diumenge al matí, i era els caps de setmana que rebia l’ajut d’en Jaume Serra, Esteve Puigdemont, Alejandro Sáez i en Ramon Cid.En una Festa Major de Castellfollit de la Roca, vaig conèixer a la Maria Rosa Roura, que es va convertir en la meva esposa i companya fi ns al dia d’avui. El nostre habitatge va ser la barberia.El 1960 va néixer el meu fi ll Antoni. Ell és la tercera generació en néixer a la barberia i va ésser assistit pel Dr. Olivas, que tenia la consulta i l’habitatge sobre de casa.Circumstàncies de la vida van fer que haguéssim de marxar de Sant Joan per poder continuar guanyant-nos la vida laboral-ment. El sou de la barberia no donava per tots.Una decisió molt difícil de prendre, potser la més difícil de la meva vida. Marxar i separar-te dels teus per necessitat.El destí fi nal: Sabadell, 150 km enllà... un llarg camí segons els mitjans de desplaçament de l’època al principi dels anys 60.En un primer moment vaig marxar tot sol, i amb el temps van venir la meva dona i posteriorment el meu fi ll quan ja tenia 3 anys. Vaig continuar treballant com a barber tota la meva vida fi ns que em vaig jubilar.Ara, als meus 80 anys, i sense faltar-ne ni un des que vaig marxar, continuo venint com a mínim cada estiu un parell de mesos de vacances a aquest que és i serà el meu poble... Sant Joan les Fonts.Puc dir amb molt d’orgull que en aquests 51 anys que he anat venint de vacances aquí, he retrobat la gent que estimo, he es-timat i estimaré sempre. Un record per tots i cadascun d’ells.

per Lluís Berga

SANTJOANENCS PEL MÓN

25

ENTREVISTAper Josep Roca

ENTREVISTA A LLUÍS MARIA VILA QUERA “ TENIM LA SEGURETAT ALI-MENTÀRIA MÉS GRAN DEL MÓN”

Nascut a Sant Joan les Fonts, veterinari de professió i des del dia 25 de setembre és membre numerari de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya. Hem conversat amb ell per conèixer què signifi ca aquest càrrec i què opina d’algunes qüestions d’actualitat que afecten al món animal.

Primer de tot, felicitats per aquest nomenament i per exercir de santjoanenc més enllà del nostre poble.Quina feina realitza l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, i quines són les seves responsabilitats en tant que membre numerari?Ser membre numerari, vol dir ser membre de ple dret; tinc la medalla i el numero 46, amb veu i vot. Pel que fa a l’Entitat, és una acadèmia científi ca com totes les acadèmies de cièn-cies, concretament dins el món de la ciència pura. Cada mes es debaten qüestions científi ques d’àmbit futurista, mediam-bientals, de malalties, etc. També col·labora i es reuneix amb altres acadèmies com, per exemple, la de medicina, farmàcia, i fi ns i tot amb la d’arquitectura.

Com enfoca la seva participació dins l’Acadèmia? Quines seran les seves aportacions?Les meves aportacions tenen a veure amb la meva especialitat que és “patologia, i patologia de la nutrició en porcí i fabrica-ció de pinsos”.

Aquest nomenament suposa algun canvi substancial en l’exercici de la seva carrera veterinària? Quin és el seu dia a dia professional?El meu dia a dia és el mateix de sempre; em llevo molt aviat, vaig cap a l’escorxador o faig les tasques de salut públiques que he fet sempre.Quan acabo aquesta tasca ofi cial em dedico a l’empresa priva-da, a Pinsos Sant Antoni de Vic.

Quines són les línies de treball i les preocupacions de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya en el marc de la política veterinària de Catalunya?Jo vaig entrar a l’Acadèmia per la meva aportació a la vete-rinària catalana.L’Acadèmia és un lloc completament independent, sense afany de lucre i on cadascú aporta el seu gra de sorra, amb el nostre coneixement del dia a dia.

Com va ser el seu discurs d’investidura?Vaig preparar un discurs amb base científi ca que fos entenedor i assequible per les 200 persones que varen venir a l’acte. El vaig encarar dins la branca del porcí i concretament amb el deslletament dels porcs. Amb això s’ha avançat moltíssim ja que fa 10 anys una truja tenia a l’any 22 porcs com a màxim i actualment arriben als 33. He sigut un dels precursors mun-dials del deslletament tardà. Això m’ha donat la raó perquè s’està veient que la llet natural és la millor, com també s’està veient amb els nadons. En defi nitiva, el meu discurs es va basar en això, partint d’una base planera i amb un record per uns amics que ja no hi són.La part fi nal la vaig dedicar a la investigació de les “immu-noglobulines GI” dels ous dels pollastres que consisteix en inocular una malaltia a una gallina i obtenir-ne un ou hiperim-unitzat. Per exemple, inoculem un còli i mitjançant el rovell d’aquest ou, aconseguim proteïnes contra el còlic. Posterior-ment, aquestes proteïnes seran utilitzades per a la fabricació de pinsos pels garrins i així evitar malalties sense la utilització d’antibiòtics.També vaig fer referència a investigadors xinesos i japone-sos que estan treballant amb aquestes immunoglobulines GI contra determinades cèl·lules canceroses. Vaig decidir parlar d’això perquè és una investigació que malgrat ha estat un temps apartada, ara torna a estar molt de moda.Una de les qüestions curioses que vaig dir durant el discurs, fa referència a l’edat mitjana i a la pols dels morts. Durant aquella època no es podien fer autòpsies i qui en feia era con-demnat a mort. De totes maneres, durant la pesta bobònica es comercialitzava pols de mort per menjar, ja que es creia que el mort hauria quedat immunitzat després de patir la malaltia.

Després de 40 anys d’exercici, com ha evolucionat la professió de veterinari al llarg de la seva carrera?Els canvis en aquests darrers 50 anys han sigut espectaculars. Els que hem viscut aquesta època hem tingut molta sort. Crec que mai més es viurà una evolució tan gran en tan poc temps.

Qüestionari:Un record vinculat a Sant Joan: la meva colla d’amics de Sant Joan.Un racó del poble: la Font de Juvinyà.Què en pensa de la prohibició d’utilitzar animals en els espec-


26

ENTREVISTA

tacles de circ a Catalunya?No estic d’acord en què es suprimeixi l’exhibició de tots els animals. Deixaria aquells a qui els agrada fer circ com els gossos, els monos...

Imagino que vostè és animalista i contrari a les curses de braus, no?Sí, malgrat que moltes vegades, jo havia estat nomenat com a veterinari de corrides de braus, ja que era veterinari-funciona-ri. En qualsevol cas, estic completament d’acord en què hagin suprimit les corrides de braus.

Com afecta la crisi als animals de companyia? Deixadesa, abandonaments?No és la meva especialitat però ho conec pels companys que treballen amb aquest tipus d’animals. Personalment em sap molt greu la deixadesa dels cavalls. Actualment s’estan aban-donant amb unes condicions penoses. Preferiria que es sacri-fi quessin i no deixar-los passar gana. Són animals molt nobles.

Què en pensa de les repoblacions de fauna protegida dels nos-tres boscos?Ho veig bé sempre i quan se li doni el sentit que li toca. Ha de ser feta per especialistes i amb les condicions necessàries, i que sobretot es conservi la part genètica de la fauna que es repobla, amb plena llibertat i que sigui autòctona.

Hem d’estar preocupats per la proliferació de les espècies in-vasores no autòctones? I d’alguna en especial?Molt, especialment pel bisó americà i el cargol zebra. És un tema difícil de controlar i que em preocupa. S’havia de contro-lar la nostra fauna i hem arribat tard, com per exemple amb el burro català o el gos d’atura.

Té animals a casa?En aquests moments no. Tenia un gos de 17 anys però es va morir.

Sales d’especejament, carnisseries, embotits, restaurants.... Quin és el nivell qualitatiu d’aquestes instal·lacions a casa nostra?Amb aquesta pregunta et seré molt clar. Crec que a Catalunya tenim la seguretat alimentària més gran del món i t’ho diu una persona que ha voltat. És molt exigent, tant per part de les empreses com per part de l’Administració.Ha estat una qüestió difícil perquè ha suposat un cost econò-mic alt per a les empreses. A Catalunya, tant les inspeccions sanitàries, com de seguretat o mediambientals es troben a un nivell molt més alt que el de la resta.

Finalment, on es menja millor?A les comarques gironines.

27

per Josep Roca

COMPANYIA DE TEATRE DE SANT JOAN LES FONTS

La companyia de teatre de Sant Joan ha tancat la temporada amb un gran èxit de públic i critica gràcies a l’obra La mare quina nit. Són una pinya i això es nota durant l’entrevista que hem fet al Centre Sociocultural que és on assagen cada dijous de 8 a 10 del vespre.

Feia molt anys que Sant Joan no tenia una companyia de tea-tre estable. Com es va originar aquest projecte?Jordi Martí: L’origen l’hem d’anar a buscar a la companyia Teló de fons. D’aquell grup només en quedem jo i la Teresa (els tiets), i a resultes de la pel·lícula Garrotxilàndia va anar sortint gent interessada en fer teatre.Carles Villanueva: Jo vaig veure que a l’agenda de l’Ajuntament de Sant Joan es buscava gent pel teatre i com que feia poc temps que m’havia jubilat, m’hi vaig apuntar.Tomàs Vidal: La meva Dona ja feia teatre amb Teló de fons i jo anava als assajos a escoltar fi ns que m’hi vaig enganxar del tot.Isabel Rigat: jo vaig incorporar-me a resultes de la sortida d’una de les actrius; podriem dir que m’ho varen demanar.Paquita Montoliu: A mi em varen agafar per banda i cap dins! Que ens falta un personatge (riures).

Sempre que heu actuat a Sant Joan o a la Canya, heu omplert el teatre. Quin és el secret de l’èxit de la vostra companyia?Carles: La gent vol veure actuar a la gent de Sant Joan i veure com fem el pallasso. Com que ens coneixen, riuen més.Jordi: Que ens conegui la gent i que interioritzem l’obra al màxim.

Actualment sou 4 actors i 3 actrius. Quins són els requisits o les qualitats que han de tenir els actors i actrius de la vostra companyia?Lourdes: Memòria i ganes de passar-ho bé.Jordi: I que no hi hagi diferències entre nosaltres, que siguem una pinya. Ningú és més que l’altre.Isabel: Pel temps que porto aquí, puc dir que ens avenim molt bé entre tots, sense diferències.

Us heu decantat defi nitivament per l’humor? Hi ha alguna pos-sibilitat de representar obres dramàtiques?Tomàs: Ens hem decantat per l’humor perquè és el que gent

vol, començant pel senyor Alcalde que ens va “amenaçar” (ria-lles) i ens va dir que coses tristes NO, que per drames ja tenim la vida. Però això no vol dir que no estiguem capacitats per fer coses serioses. Paquita: La gent vol riure.

Quines són les vostres fonts d’ingressos?Tomàs: La butxaca de cadascú.Jordi: Acabarem rifant pernils (riures)… els ingressos no aca-ben d’arribar.Lourdes: No tenim ingressos perquè el lloc on tenim més gent és a Sant Joan i aquí ho fem gratis sempre.Tomàs: De fet, pràcticament no tenim despeses ja que l’Ajuntament sempre col·labora amb el local, el camió per transportar decorats, etc. A canvi d’això, fem una representa-ció anual gratuïta pels veïns del poble.

Expliqueu-nos alguna anècdota relacionada amb les interiori-tats de les vostres representacions.Isabel: Un dia, en Jordi no sentia l’apuntadora i jo acabava d’arribar, i va dir: què diu aquesta d’aquí darrera?, i jo no vaig saber com reaccionar i vaig contestar: “aquesta d’aquí darrera diu que facis el favor de dir això si us plau!”.Carles: L’altre dia actuant a Castellfollit, en un moment de l’obra, vaig dir: “a mi no em prenguis per l’Alícia Sánchez Camacho.” Doncs bé, va saltar un del públic i em va dir “no m’anomenis aquesta dona que no la puc veure!”Lourdes: Jo recordo una anècdota molt divertida actuant a la Canya. Hi ha un moment que estic a terra estirada i no em po-dia aixecar. Jo mateixa em trepitjava la faldilla i si m’aixecava queia. M’havien de posar dreta però la meva sabata em trepi-tjava la faldilla i no hi havia manera. Mentrestant la gent no podia parar de riure, i no sabien que no estava preparat.Jordi: Jo particularment tinc moltes anècdotes perquè sovint no em sé el paper i és clar, m’invento coses.

Quins són els vostres projectes de futur?Paquita: Jo assemblar-me a la Lina Morgan (riures).Carles: Els projectes de futur són, escollir una obra nova per representar-la pel Roser. A continuació farem “bolos” pels po-bles que ens ho demanin.

Si algun dels nostres lectors té interès per col·laborar amb vosaltres, què ha de fer? Quins són els requisits? A qui s’han de dirigir?Tomàs: Tothom és benvingut. S’han d’adreçar a qualsevol de nosaltres. Si volen poden venir els dijous de 8 a 10 al Centre Sociocultural que és on assagem.

Obres representades:1era. Blanca, la vídua d’un viu, 2ona. Aquí hi ha mullader, 3era. La mare quina nit

Actors i actrius:Teresa Aubert: directora, Cinta Serrat: apuntadora, Jordi MartíTomàs Vidal, Carles Villanieva, Isabel Rigat, Lourdes CorominaPaquita Montoliu, Nova incorporació: Oriol Poyo

ENTREVISTA


28

CORALÍ PLUJÀ, NOVA PUBILLA DE LA GARROTXA

La Coralí Plujà de la Canya és la nova Pubilla de La Garrotxa. Va ser escollida el dia 10 de novembre durant el sopar de Pro-clamació de la Pubilla i l’Hereu d’Olot i de la Comarca, davant més de 800 persones. Han sigut diverses les veïnes de La Canya que han esdevingut Damisel·les al llarg dels darrers anys però des del 81 que nin-gú assolia el títol de pubilla de La Garrotxa.

Quan vares començar a veure que tenies possibilitats reals d’aconseguir el títol de Pubilla de la Garrotxa?Sincerament no m’havia ni passat pel cap! La nit de la cele-bració d’hereus i pubilles, es fa la proclamació de la pubilla on els presentadors donen un seguit de pistes al públic per tal de fer més dinàmic l’acte. Vaig saber que havia estat proclamada pubilla de la Garrotxa 2013 quan la pista facilitada esmentava que es tractava de l’únic nucli de la Garrotxa que pertany a tres municipis.

Com encares aquesta experiència?Tot aquest món del pubillatge em queda una mica lluny... Així que ho encaro com a una nova experiència amb ganes de conèixer realment quin és el paper que juguen en l’actualitat els hereus i les pubilles.

Quina feina t’han encomanat a partir d’ara. Ja saps on hauràs d’anar?Des del CIT ens han reunit per informar-nos dels diferents actes als quals hem d’assistir, entre d’altres: Carnaval, el Garrotxí de l’any, sardana de Corpus, el dia de la Mare... I llavors, tenim l’opció de poder fer sortides fora de la Garrotxa i trobar-nos amb altres hereus i pubilles d’arreu de Catalunya.

De quina manera vares ser escollida pubilla de la Canya?Alguns participants de la Comissió de festes de la Canya es van presentar a casa meva proposant-me ser la pubilla de la Canya. En un primer moment m’hi vaig negar, perquè per una

banda, sí que em sentia orgullosa d’haver estat l’escollida per representar el poble de la Canya. Però per altra banda, no su-portava la idea d’haver de desfi lar davant tantes persones al sopar que es realitza cada any al mes de novembre al restau-rant La Deu. No obstant, després d’una segona visita de la Comissió vaig respondre el següent: només seré la pubilla de la Canya si és que no trobeu a cap més noia que ho vulgui ser. I fi nalment, l’hereu també hi va jugar un paper important en la meva decisió, ja que en Marc és un bon amic i en saber que ell n’era l’hereu, m’ho va posar més fàcil tot plegat.

Per a totes aquelles persones que no et coneixen... com et defi niries?Em considero una persona discreta, familiar, amiga dels amics, alegre, que estima la natura, la música i aquells petits i alhora grans moments que fan que visqui amb intensitat cada dia.

Creus que aquests concursos tenen sentit a aquestes alçades del segle XXI?Fins ara pensava que no tenen cap mena de sentit. Però tam-bé és cert que tendim a jutjar allò que no coneixem. Així que aquest any em servirà per endinsar-me en el món del pubillat-ge i espero poder canviar l’opinió que tenia fi ns ara. Quins projectes tens de cara al futur?Una de les meves grans passions és viatjar. Però no viatjar amb “braçalet”, és a dir, fer de turista. Sinó, poder viure amb les persones dels indrets que visites i d’aquesta manera, conèixer la diversitat de cultures i poder veure i entendre el món des de diferents perspectives, aconseguint així, perdre els prejudicis que pugui tenir o m’hagi pogut inculcar la societat de forma conscient o inconscient.No obstant, abans de viatjar em convé fer una mica de butxa-ca, així que de moment, em cal anar trobant feinetes i conti-nuar treballant.

QÜESTIONARI:Edat? 23 anysA què et dediques? Tot i ser mestre de primària i d’educació especial, en aquests moments faig de monitora d’extraescolars en un parell d’escoles.Signe del zodíac: ÀriesPractiques algun esport? Actualment, no practico cap esport en concret, però m’encanta la muntanya. Així que sempre que puc agafo la bicicleta, els esquís o simplement, es tracta de gaudir de la natura garrotxina caminant o corrent pels camins i muntanyes.Manies? Sí que tinc les meves manies, com tothom... però reconec que sóc una persona que m’adapto força a tot.Grup musical i cantant? M’agrada molt la música així que se’m fa difícil triar un grup en concret. Ara bé, l’estil de música que més escolto és el soul. M’agrada descobrir els joves músics d’aquest estil i conèixer nous grups.

ENTREVISTA

per Josep Roca

29

Un record de la la Canya: Un dels records, per mi més bonics, que tinc de la Canya és el primer estiu de viure aquí. Cada ves-pre ens reuníem tots els nens i nenes del barri i jugàvem plegats fi ns a les onze de la nit, que ja era molt tard! Anàvem amb bici-cleta, al parc, voltàvem per tots els carrers i cada dia anàvem a casa d’un nen diferent. És un barri tranquil i recordo que aquest estiu em vaig sentir més gran i d’alguna manera, més indepen-dent i lliure ja que els pares ens deixaven voltar sols.Un lloc de la Canya que recomanes als amics: Passejar pels caminets que voregen el riu i veure com canvien els colors del paisatge segons l’estació de l’any.Un mes del calendari: el mes de novembre pels colors de la tardor. T’agrada el Nadal? Recordo que quan era petita el vivia amb

molta il·lusió. Ara ja una miqueta més gran, penso que tot el que fa referència a la compra massiva de regals, que sembla que s’hagi d’acabar el món, tothom de bòlit... tota aquesta part tan capitalista no la suporto. En canvi, la tradició d’aplegar-nos amb les famílies i fer sobretaules que duren hores i hores, passejar pels carrers, cantar nadales i veure-ho tot adornat, els pessebres vivents... tot això ho trobo molt bonic.Un viatge? Com he comentat abans, m’encantaria poder viatjar per tot el món. Però sempre he tingut moltes ganes de poder viatjar fi ns a Budapest.Miss o pubilla? Pubilla! Considero que des del punt que et fan desfi lar davant tantes persones s’acaba pensant que es trac-ta d’un concurs de miss i no de pubilles. M’agradaria poder col·laborar per tal que això canviés.

ENTREVISTA

ACTIVITATS 2013 ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTSFIRA DEL TASTETEl 7 d’abril a la 1 del migdia al pavelló del Club Esportiu Sant-joanenc es va dur a terme la 17ª. Fira del tastet, una de les activitats més emblemàtiques de la nostra associació.Com en els darrers anys vam poder comptar amb la participa-ció de 15 establiments de l’Associació i en més de 500 perso-nes assistents, van poder gaudir del tast de tots els productes elaborats artesanalment pels nostres establiments.Per acabar amb el ball tradicional.

18è. CONCURS FLORALEls dies 25 i 26 de maig en el marc de la 10ª Exposició de fl ors i la 13ª mostra de Bonsais, al Monestir romànic, vam poder realitzar el 18è concurs fl oral.Com els darrers anys l’Associació, a més d’organitzar el con-curs de rams, centres de fl ors silvestre i fl ors de jardí, va par-ticipa en la decoració del carrer Sant Antoni, part del Pont Medieval i diferents fonts del municipi.

FESTA DE SANT ANTONIEl dia 15 de juny, el nostre emblemàtic carrer de Sant Anto-ni va tornar a celebrar la festa en honor al seu nom, com és costum a les 8 del vespre es va donar pas al “res del Rosari”, i per tercer cop a les 21 h al Centre Sociocultural va tornar a organitzar un sopar popular- botifarrada, que va comptar amb la participació de més de 150 persones, i que va fi nalitzar amb un ball per a tots els assistents.

VII FIRA INTERNACIONAL DE LA BRUIXERIAEl 5 i 6 d’octubre la nostra Associació, com ja va fent els da-rrers anys, va tornar a col·laborar en la Fira de bruixeria.Durant tot el matí els nostres establiments van poder gaudir de la visita de diferents bruixots/es per tal de traslladar per uns

moments la Fira a tots els nostres associats.Agrair a tota la gent que fa possible aquesta fi ra, i d’aquesta manera donar a conèixer una mica més el nostre poble.

CALIU NADALENCEl dia 15 de desembre a les 4 de la tarda a la plaça Major de Sant Joan les Fonts, es va a dur a terme el 7è Caliu Nadalenc.Es va realitzar un recorregut amb el tren Tricu-Tricu fi ns al Prat de les Coromines per tal de recollir un tronc, amb el qual un cop tornats a la plaça, es va poder realitzar un Tió, que cada nen o nena es va poder endur a casa seva, entre tots els nens i nenes es va adornar l’arbre que estarà junt amb el Tió a la plaça Major totes les festes de Nadal i per acabar van poder fer la tradicional cagada del Tió solidari, aquest any destinada a la Marató de TV3.La festa es va acabar el repartiment de xocolata i coca per a tothom.

per Isabel Rigat i Aulí. Presidenta Associació de comerciants del municipi de Sant Joan les Fonts



30

CALIFÒRNIA – NEVADA – ARIZONA

Els viatgers vàrem esser 4 santjoanencs: en Salvador Berga,

l’Adelina, la Glòria i el que us escriu aquest relat.

El punt d’arribada va ésser Los Angeles (LA), on vàrem reco-

llir el vehicle prèviament reservat per fer aquest recorregut de

tres setmanes. A LA vàrem fer les visites turístiques de rigor:

Hollywood Boulevard, on s’hi troba el teatre Kodak on ator-

guen els premis Òscar; el teatre Grauma’s on lliuren els pre-

mis Grammy,... i passejada pel bulevard amb molt d’ambient

de cinema i replet de turistes mirant a terra per les voreres de

l’avinguda plenes d’estrelles amb els noms del famosos. Con-

tinuem amb el cotxe cap a l’ostentosa part de Beverly Hills on

no ens cansem de voltar per una colla de carrers molt nets,

pulcres, plens de fl ors i veient moltes cases sumptuoses, que

pertanyen a gent molt acabalada del món del cinema, entre

d’altres. Anem al Farmer’s Market, un centre comercial molt

elegant de grans dimensions, amb moltes activitats en els

grans espais exteriors, amb jardins i fonts, etc., i continuem

el recorregut cap a la zona exclusiva –almenys per les nos-

tres petites carteres–, del Rodeo Drive, amb exhibició de les

botigues de tota classe d’articles de les millors marques del

món. Al fi nal de la tarda vàrem anar a sopar al moll de Santa

Mónica.

L’endemà vam dirigir-nos a San Francisco per la Nacional 1,

no és la més ràpida però sí la més espectacular, doncs voreja

l’oceà Pacífi c al llarg del 900 km. Passem per Santa Mónica,

Malibú, Oxnard, Ventura,... el dia és esplèndid, sense cap

núvol i uns 25º de temperatura, tot arran de costa. A mitja

tarda arribem a Santa Bárbara, on vàrem passar la nit i vam

recórrer els seus carrers del centre amb molts parcs i tot cui-

dat, net, agradable, amb moltes fl ors a les avingudes i visitem

l’antiga missió jesuítica que dóna nom a la ciutat. Continuem

el viatge cap al nord fent parada a San Luis Obispo, on pas-

sem la nit, una ciutat bonica amb una altra missió jesuítica,

de les moltes que trobem per Califòrnia. Continuem el viat-

ge i veiem a la carretera un cartell que diu: “Sea Elephant

view”, ens parem i trobem unes platges davant nostre plenes

de foques, a centenars, amb les seves cries, tot un espec-

tacle, amb un temps meravellós. Vàrem fer un reguitzell de

fotos. Al cap de poc trobem la carretera tallada per un des-

prendiment i hem de circular per una drecera que s’allunya

uns quilòmetres de la costa i on veiem molta vinya i molts

pobles que ofereixen degustació de vi; fem parada per dinar a

Los Olivos, amb un bon àpat regat amb un bon vi. Arribem a

Monterey fent un recorregut per una carretera paisatgística a

la península de Monterrey, la “17 mile scenic drive”, i sortim

a Karmel, d’on Clint Eastwood va ésser alcalde dos anys, una

altra ciutat molt ben cuidada fi ns l’últim detall, i ja a pocs

quilòmetres de San Francisco., una altra ciutat que mereix la

visita en lletres grosses. Des de l’hotel teníem una magnífi ca

vista del Pont Golden Gate, on vàrem passejar per uns ca-

rrers plens de cases d’estil victorià (High Ashbury), la famosa

Alamo Square, l’immens Golden Gate Park –un dels parcs

urbans mes grans del mon–; també a la part del port Fisher-

mans Bay, una passejada en vaixell per la badia on s’hi troba

el presidi d’Alcatraz que va acollir, entre altres, a Al Capone.

per Joaquim Ferrer

ELS VIATGES D’EN QUIM

Reparacions • Mobles fets a mida • Col·locacions de parquetsi fusteria en general • Subministraments de somiers i matalassos

Finestres i tancaments amb PVC

Tel. 972 29 13 38 - Mòbil 690 611 077 - c/ Joan Maragall, nº 9 - 17857 ST. JOAN LES FONTS (Girona)

FUSTERIA Pere Vilarrasa

31

ELS VIATGES D’EN QUIM

Sortim de San Francisco pel famós pont Golden Gate Bridge i

ens dirigim cap a l’Estat de Nevada per visitar Las Vegas. De

camí fem una volta pel bosc de sequoies gegants de Muir, tot

seguit ens dirigim cap al Parc Nacional de Yosemite, on de-

diquem un dia per recórrer les seves carreteres veient grans

salts d’aigua i unes muntanyes i valls magnífi ques, tambe

dins del parc voltem entre les sequoias gegants de Mariposa

Grove. Continuem cap a un altre parc nacional ben diferent

la Vall de la Mort “Death Valley”, que es troba en una de-

pressió de 87 metres sota el nivell del mar. És una gran vall

(225 km de llargada i una amplada entre 10 i 25 km), on

hi ha un gran llac salat. Completament pelada de vegetació,

nomes amb petits matolls, una temperatura de 40º i envoltat

de muntanyes, encara que tot plegat té un atractiu especial.

Arribem a la ciutat –no sé si fantasma o fantàstica– de Las

Vegas. Per fer-vos una idea de la ciutat i de l’hotel on es-

tàvem allotjats, el Luxor, he trobat el que literalment diu: “El

Luxor Hotel es un hotel y casino, localizado en el Strip de Las

Vegas. Fue uno de los primeros mega-resorts completamente

alusivo a un tema. Su tema es el antiguo Egipto y contiene un

total de 4.408 habitaciones, todas ordenadas en su interior

como una pirámide hueca y con dos torres ziggurat gemelas”.

Bé, com aquest hotel n’hi ha una infi nitat, i cadascun amb

un casino immens, que és el veritable negoci de la ciutat. La

ciutat gaudeix de grans centres comercials com no es veuen

enlloc més i hi varem trobar una gran multitud de gent pels

carrers, hotels, casinos, etc., també s’hi pot gaudir de grans

espectacles, alguns diuen que millors que els de Broadway

a Nova York. Vàrem anar a sopar a un dels primers hotels, el

mític Sahara, ple de fotos de Frank Sinatra, Jerry Lewis, Dean

Martin, Sammy Davis Jr., entre altres, que en els vells temps

hi feien de les seves. Sortim de Las Vegas i ens dirigim al que

potser és la joia de la corona del viatge, el Parc Nacional del

Gran Canyó del Colorado. En veure aquella majestuositat ens

va deixar d’una peça a tots. Vàrem quedar-nos un parell de

dies en un hotel dins del parc per recórrer els diferents ca-

mins amb vistes sobre aquesta meravella de la natura, plena

de valls i muntanyes de grans dimensions i que ocupa una

gran extensió. Anem a l’aeroport que tenen al costat del parc

i gaudim d’un vol turístic en helicòpter per sobre d’aquests

preciosos paratges, des d’on aprofi tem per fer moltes fotos.

Deixem el Gran Canyó i ens dirigim cap a Sedona, un al-

tre lloc espectacular anomenat Red Rock Canyon, o canó de

roques vermelles, un altre lloc molt turístic i ple de grans

urbanitzacions de casetes fetes no fa gaires anys, doncs un

reconegut savi va dir un bon dia que aquella zona estava ple-

na de bones vibracions i amb molta energia positiva; molta

gent el va creure i ara és un lloc turístic important, amb un

paisatge que l’envolta ple de roques immenses de color ver-

mell que amb la llum del dia va canviant de tonalitats. Anem

cap a LA per acabar el nostre viatge i emprendre el vol cap

a casa. Pel camí visitem la població de Palm Springs, oasi

al mig del desert, ple de grans avingudes de palmeres, amb

grans mansions propietat d’artistes de cine i gent molt aca-

balada, molts camps de golf i pistes de tennis, on hi celebren

el famós torneig de tennis Indian Wells.

Espero que aquest escrit doni alguna idea per qui vulgui vi-

sitar la zona.

Garatge ROCASERVEI DE MECÀNICA, PLANXA i PINTURA i NETEJA DE TOT TIPUS DE VEHICLE

Carretera d’Olot, 23- 17857 SANT JOAN LES FONTSTels. 972 29 01 31 - 972 29 08 27 - Mòb. 635 32 31 91 - Fax 972 29 08 27


32

RECORDSper Dolors Anglada

1- Margarida Casadevall2- Montserrat Planagumà3- Lourdes Ros4- Rosita Sala5- Marcel·la Roca6- Roser Roca7- Enric Serra

1- Lourdes Agustí2- Fortuna Bartrolich3- ?4- Pilar Artés5- Sara Plantalech

GRUP DE NOIES DE SANT JOAN. ANY 1947. FOTO CEDIDA PER: ROSER ROCA

FESTA DEL ROSER. ANY 1948. FOTO CEDIDA PER: DORA COMPTA

1 2

34

5

12 3 4

5

6

7

33

1- Marcel Barti2- Miquel Barti3- Dolors Ferrerons4- Carme Reixach5- Eladi Guix6- Roser Roca7- Faust Reixach8- Agustí Masó9- Enriqueta Guàrdia10- M. Teresa Faig11- Enriqueta Galceran12- Marisa Vilallonga13- M. Carme Camps14- Àngel Sala

1- Eduardo Fontaniol2- Mestressa “Mas Orri”3- Maria Reixach4- Joan Roca5- Bartomeu Cufí6- Carme Reixach7- Rosalia Jordà8- Dolors Ferrerons9- Agustí Masó10- Montserrat Planagumà11- Carme Matias12- Marta Camps13- Maria Badosa14- Carme Badosa15- Maria Masdeu16- Rosa Serra17- Miquel Barti18- Montserrat19- Jordi Plantalech20- Alejandro Vila21- Federico Fernández

CAMPANAR DE RUPIT. ANY 1954.FOTO CEDIDA PER: CARME REIXACH

VISITA A LES COVES DEL “MAS ORRI” DE TORTELÀ. ANY 1954.FOTO CEDIDA PER: CARME REIXACH

1 23

4

5

6

7 8

9 10

11

14

14 15

18

17

16

19

20

21

13

13

12

1

2

34

5

6

8

9 10

11 12

7

RECORDS


34

1- Angelina Xiques2- Júlia Cufí3- M. Teresa Puigdemont4- Anna M. Subirana5- Teresa Cervera6- Antoni Berga7- Glòria Fageda8 - Carme Lladó

1- Agustí Bussoms2- Celedonio Herència3- Josep Serramitjana4- Jordi Rubio5- Francisco Gardella6- Josep Grabulosa7- Josep Vilanova8- Noi de Begudà9- Narcis Grèvol10- Pere Arriola11- Lluis Aumatell12- Miquel Barti13- Francesc Orri14- Francisco Fàbrega15- Josep Pons16- Josep Pujolar17- Xavier Verdaguer18 - Joan Molera19 - Joan Sitjar20 - Joan Suriñach

NEVADA. ANY 1963.FOTO CEDIDA PER: LLUIS BERGA

QUINTA. ANYS 1955.FOTO CEDIDA PER: MIQUEL BARTI

1

2

34

5

67

8

213

4 5

68

1113

14

15 16 17

18 1920

9

10 127

RECORDS

35

RECORDS

1- Josep Bru2- Miquel Fàbrega3- Lluis Pujolar4- Simon Danés5- Pere Guix6- Josep Viñolas7- Josep Guix8- Caules

JUBILATS DE LA FÀBRICA TORRAS JUVINYÀ. ANY 1965.FOTO CEDIDA PER: JOSEP PUJOLAR

12

3

45

6

87

C A L ’ E U G E N I

EMBOTITS CASOLANS

Botifarra negraBotifarra perolBotifarra d’ou

SecallonaPanxetes

Llom curat

Llonganissa extraFuetXoriç

C. de Sant Antoni, 917857 Sant Joan les Fonts

Tel. 972 29 02 05www.embotitseugeni.com

Habitacions i bar

amb servei

d’esmorzars

c. Josep Ballvè, 3Tels. 972 29 06 07 - 972 29 06 08

17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona)

MENÚ DIARI

PLATS CASOLANS

Av. Cisteller, 1 (Plaça Major)Tel. 972 29 07 31

17857 ST. JOAN LES FONTS(Girona)


36

El proppassat divendres, dia 25 d’octubre, es va dur a terme una roda de premsa al Boscarró de Sant Joan les Fonts per confi rmar que en aquest espai hi va exis-tir un poblat ibèric.Tot va començar als anys 90, quan un grup d’estudiants d’arqueologia que passava per la zona va trobar algu-nes restes en superfície que corresponien a l’època ibèrica. La troballa va quedar inventariada dins del registre de la Generalitat de Catalunya sense més in-cidència.Des d’aquell primer contacte ha passat més de vint anys, durant els quals no s’ha dut a terme cap més in-vestigació a la zona fi ns aquest 2013, quan Josep Oli-veras, un santjoanenc apassionat de la història local que feia una recerca sobre masos antics del municipi, va entrar en contacte amb la zona, que ja havia es-tat netejada per l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts per fer-hi un mirador, i hi va trobar algunes restes en superfície de ceràmica antiga. Al mateix moment Oli-veras detectà alguns murs que podien semblar restes d’antigues construccions ibèriques.Aquestes restes van donar el tret de sortida per realit-zar un treball d’investigació arqueològica amb el que determinar si la ceràmica era de procedència ibera i si els murs visibles al pla també es corresponien a la

mateixa època, tal i com comentà Josep Oliveras.Així ha estat com l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts, el passat mes de setembre, es posà en contacte amb l’equip d’arqueòlogues gironí, AG Arqueòlegs Giro-na, per dur a terme una proposta d’intervenció a la zona. Des del passat 21 d’octubre fi ns al divendres 25 d’octubre s’ha dut a terme la primera fase del projecte d’intervenció arqueològica sobre el cingle del Boscarró per determinar la cronologia exacta dels elements visi-bles en superfície i per trobar noves restes que confi r-min la cronologia del jaciment.Finalment, el proppassat divendres, dia 25 d’octubre, l’equip d’arqueòlogues va confi rmar l’existència d’un poblat ibèric al Boscarró de Sant Joan les Fonts. Les restes trobades a les 7 cales que s’ha excavat i la base de les estructures dels murs que s’hi ha pogut veure, evidencien la vida d’aquesta població a la Garrotxa. Aquest fet resulta de gran importància per la història de la comarca de la Garrotxa, ja que és el primer jaci-ment que s’estudiarà i del que es podrà fer un segui-ment exhaustiu.A partir d’aquest moment s’està preparant les se-güents fases de treball del projecte d’excavació amb el que es seguirà investigant i estudiant el jaciment.

CONFIRMACIÓ DEL POBLAT IBÈRIC DE SANT JOAN LES FONTS