ls seus vistosos colors i el seuagradable cant han fet que la ca-dernera sigui un dels ocells dela família dels fringíl·lids més

populars i més coneguts. El fet que tambésigui un dels ocells que són capaços de criaren captivitat l'han convertit en una de lesespècies més apreciades pels ocellairesper engabiar-los i convertir-los en ani-mal de companyia i en competidoren concursos de cant.

Els fringíl·lids, família a la qual tambépertanyen els pinsans, els verdums, elspasserells, els gafarrons i els lluers, es ca-racteritzen, a part d'altres aspectes físicsmés tècnics, per tenir el plomatge de co-lors vius, pel seus cants agradables i perla seva alimentació bàsicament graní-vora, el que fa que a la cadernera la veiemen petits estols resseguint conreus i garricsa la recerca de grans i llavors, sobretot lesdels cards, d'on li ve el nom científic.

Els colors de la cadernera són molt ca-racterístics i la fan molt fàcil d'identificar. Téel cap blanc i negre, amb una taca de colorvermell fosc molt vistosa que li ocupa totala cara, les ales les té negres amb unes cri-daneres plomes grogues i les puntes blan-ques, el capó blanquinós i la cua negra. Elsmascles i les femelles no es diferencien perdisformisme sexual però les femelles no te-nen la taca vermella tan grossa. Els joves te-nen el cap, el dors i el pit de color grisenc,sense el vermell i el negre del cap.

El bec és llarg i prim, adaptat a la per-fecció per poder extreure les llavors dimi-nutes de les llobes i els cards, ja que aques-tes plantes guarden les llavors dins de càp-sules llargues i estretes, i són inaccessiblesper a la major part d'ocells, però l'evolucióha modelat el bec de les caderneres fins adeixar-lo amb la mida i la forma exactes peraprofitar aquest recurs.

La major part de les que podem veuresón sedentàries, però el seu nombre in-crementa cap a la tardor amb l'arribada de

parelles procedents del nord d'Europa quebusquen un clima més plàcid.

És una espècie protegida i la seva tinen-ça només s’autoritza excepcionalment, encondicions estrictament controlades, apersones que justifiquen la seva participacióen concursos de cant.

Tot i que hi ha un autèntic mercat decompra i venda, la normativa que regulaaquesta activitat tradicional prohibeix qual-sevol mena de transacció amb aquestaespècie, i també la seva exhibició públicafora dels concursos oficials o les seus socialsde les societats ocellaires.

Els ocellaires federats que participenen concursos de cant les poden caçar sem-pre que s'atenguin a un calendari especí-fic de cada any que enguany ho permet unaquinzena de dies d'octubre i novembre iquatre dies de desembre. Amb tot, nomésés permesa la utilització de trampes ambxarxa tipus ballesta, però enguany la Ge-neralitat ha tornat a permetre la caça ambel tradicional sistema del vesc, un sistemaque estava prohibit juntament amb el de laxarxa japonesa..

E DEL BOSC A LA GÀBIA

LA CADERNERA (CARDUELIS CARDUELIS) és un dels petits ocells més bonics que tenim a lesnostres contrades i també el que és objecte de més persecució per part dels ocellaires, precisamentpels seus colors, pels seus cants i perquè és una espècie que és capaç de criar en captivitat, fins al puntque la seva imatge s’associa gairebé més en captivitat que no pas en llibertat. Per Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 55REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS

14DISSABTE, 24 D’OCTUBRE DEL 2009 | Regió7REVISTA�FAUNA

4

21

5

3

ELS JOVES NOTENEN EL VERMELL IEL NEGRE DEL CAP I LACARA

i Exemplarsadults amb lescaracterístiques taquesa la cara i al cap, l’un enllibertat i l’altre encaptiveri

i Ocells joves,sense les taquesvermelles i negres,buscant les llavors delscards Un exemplaradult n’alimenta un dejove

�

1 2

3 4

5