DESIGUALTATS CULTURALS I INCLUSIÓ SOCIAL
Antonio Ariño Universtat de València
Interès per un tema rellevant
Plantejament encertat i innovador (innovació sociocultural)
Argument: Estat de la qüestio; marc de referència; organització i distribució de la cultura; nous fenòmens: fragmentació socio-cultural; micro-clusters locals per la inclusió; apologia per la innovació sociocultural.
Pulcha es paucorum hominum
I. Estat de la qüestió: La dimensió cultural de la desigualtat no apareix als informes sobre exclusió social.
Interès creixent per la desigualtat digital
El silenci sobre les desigualtats culturals: evolució de polítiques
les desigualtats culturals han tingut escassa importància(acadèmica) i mai han constituït un programa explícit de l’acció de govern. Cultura: bé o recurs.
La polìtica del reconeixement en el marc de l’Estat de les Autonomies. Cultura: modus de ser (identitat).
Dimensió econòmica i SDM**SDM: síndrome de diferenciació marginal
II. Marc de referència
Concepte de culturaConcepte de democratització cultural
II.1 Les dimensions de la cultura: recurs, regla, camp, producció de sentit i identitat.
Recurs, capital. La distribució es important. Magrat tot, és un bé singular: no excloent. Els comunals.
Sistema de regles, dimensió normativa. Complexitat i diversitat normativa.
Camp de relació i de lluita. Marc de produccio de sentit i de la
identitat. Per tant, participació i inclusió cultural no
son exclusivament qüestions de distribució de bens o serveis discrets.
II.2. La democratització: Insuficiència, fracàs i retòrica
1978. Creació del Ministeri, primera enquesta de demanda cultural
Persitència de desigualtats en la participació cultural (accés).
Fracás escolar (competències).Peculiaritats de la transicio letrada-
audiovisual – digital (Canvi de paradgima: mobilitat i conectivitat permanent).
Què hem d’entendre per democratització cultural?
Para Olivier Donnat, cal diferenciar quatre escenaris:
a) efecte d’estructura: creix el volumen de la
població de referència sense canvi en el %; b) intensificació dels pùblics preexistents:
increment de la freqüencia; c) extensió dels pùblics o categories més
representats (>% del mateix perfil); d) modificació dels perfils sociodemogràfics.
Dues condicions i una qüestió
increment del volum de practicants
reducció de les diferencies existents entre categories
Però al modificar el perfil sociodemogràfic, restara inalterat el significat realitzat?
III. Situació actual: organització i distribució
Perspectiva estadística culturalAltres fonts administratives i
estadístiques¿Fonts qualitatives?
MÁS DE 65 AÑOS
PRIMARIOS SIN ACABAR
JUBILADOS Y PENSIONISTAS
56-65 AÑOS
ESTUDIOS PRIMARIOS
TAREAS DOMÉSTICAS
ESTUDIOS SECUNDARIOS
46-55 AÑOS
UNIVERSITARIOS SUPERIORES
UNIVERSITARIOS MEDIOS
ESTUDIANTES
BACHILLERATO18-25 AÑOS
26-35 AÑOS
TRABAJA36-45 AÑOS
HOMBRES
MUJERES
PROFESIONALES Y TECNICOS
ALTA DIRECCION
PROP. Y GERENTES HOSTELERIA
COMERCIANTES
TRAB. AGRICOLAS
TRAB. CUALIF. Y SEMICUALIF.
SERV. PER.
PERS. ADVO.
Rev. Inf. general
Económicas
Técnicas
Motor
Divulgación científica y cultural
Información general
Revistas Deportivas
Cine
Musicales
Otras revistas
Decoración
Salud
Guías Televisión
Moda
Corazón
Cómics y y tebeos
Ciencia ficción
Policiaco
Cuentos, relatos
Libros de viajesNovelaEnsayo
Histórico
Poesía
Libros cocina
Biografías
Prensa deportiva
Prensa económica
PARADOS
Teatro
FP
Otros génerosCUADROS MEDIOS
MAPA DE LECTURAS (Inercia horizontal = 38%, inercia vertical = 27%)
-1,5
0
1,5
-2,5 0
Zarzuela
ÓperaMúsica clásica
Cine Musicales
Flamenco
Música ligeraTerror
DramaHistórico
Cine Otros
Jazz
Dib. Animados
Comedias
Policíacas
Guerra
Rock-popAventuras
ESTUDIANTES
Música folclórica
Documentales
18-25 AÑOS
26-35 AÑOS
36-45 AÑOS
46-55 AÑOS56-65 AÑOS
MÁS DE 65 AÑOS
JUBILADOS Y PENSIONISTAS
PRIMARIOS SIN ACABAR
ESTUDIOS PRIMARIOS
ESTUDIOS SECUNDARIOSHOMBRES
MUJERES
TAREAS DOMÉSTICAS
CUADROS MEDIOS
TRAB. CUALIF. Y SEMICUALIF.
SERV. PER.
PARO
COMERCIANTES
TRABAJAFP
BACHILLER
UNIVER. SUPERIOR
PROFESIONALES Y TECNICOS UNIVER. MEDIOS
ALTA DIRECCIONPERS. ADVO.
PROP. Y GERENTES HOSTELERIA
TRAB. SIN CUALIFICAR
MAPA DE GÉNEROS MUSICALES Y CINEMATOGRÁFICOS (Inercia horizontal = 55%, inercia vertical = 17%)
Factors explicatius
1) Diversitat sexual2) Diferències en l’edat3) Nivell educatiu
“Els mecanismes educatius, que acostumem a considerar relativament igualitaris, permeten la promoció cultural d’una minoria procedent de la classe baixa, però alhora serveixen amb gran eficàcia de mecanisme de legitimació de les posicions privilegiades de la classe alta. (Enquesta Metropolitana de Barcelona, Marina Subirats”Las instituciones educativas funcionan de manera justa si sus clasificaciones finales invierten las clasificaciones iniciales; si da oportunidades reales a todos los que no son “herederos”
-Dues dinàmiques: diferència i desigualtat.
Problema metodològic: invisibilitat i in-cultura
PENSIONISTAS
AGRICULTORES Y JORNALEROS
TVRadio
Toros
AMAS DE CASA
Zarzuela
Conciertos de música clásica
Ópera
Ballet-danza Centro cultural
Galería de arte EMPRESARIOS
Conferencias mesas
redondas Archivos
InternetClubes de jazz
Ordenador
Bibliotecas
PERSONAL DE OFICINA
Restaurantes y cafeterías
ESTUDIANTES
Discotecas
Bares de copas
Disco-pubs
TRABAJADORES NO CUALIFICADOS
Prensa diaria de información general
Conciertos de música actual
Parques de atracciones Espectáculos deportivos
Revistas de otros tipos
IV. Nous fenòmens: ¿fragmentació social?
1) De l’edat a la generació: les cohorts d’edat avançada (societat d´edats)
2) La individualització i l’autonomia personal
3) La nova ciutadania: l’immigració i els enclavaments multiculturals
4) El règim de comunicació digital. Noves desigualtats? Natius i migrants digitals?
30% llars unipersonals
Dilemes de la metacultura
Cultura objectiva i cultura subjectiva. Els problemes d'accés, competències i individualització.
Nous marcs culturals de referència: complexitat
Els marcs generals de significat
ConsumismeMERCAT
IndividualismeXARXES
CosmopolitismeESFERA PÙBLICA
Marcs globals de significat
INDIVIDU
COMUNITAT
GL
OB
AL
LO
CA
L
V. La inclusió cultural: complexitat
No somniar amb el consens, amb la unanimitat. La diversitat es irreductible: un fet, un dret, un valor i pot ser una política. Pluralitat de bens culturals. Negociació i mediació.
La cultura ha desbordat els equipaments culturals. Conectivitat i nomadisme cultural. Eixir del despatx. La oferta activa ha de crear la demanda.
Invisibilitat no es in-cultura i tanmateix els bens culturals tenen una distribució desigual.
Importància del capital simbòlic.Formes d’ inclusió: activa,
associativa, narrativa i participativa.Tot és social i tot és culturalEls micro-clusters locals de la
inclusió: xarxes de proximitat i serveis integrals
El coneixement es global, l’aprenentatge es local
Familia i rel. proxèmiques
Xarxes cíviques i bens comunals
Mercat
Espais i recursos públics
Serveis Integrals
cond
icio
ns
eman
cipa
ció
La comunitat local com a servei (el barri): Recursos i dimensions transversals
Associacionisme
Festa
Espais de Mediació
Laboratoris d’ idees
Apologia de la innovació sociocultural: SOCULAB
Creativitat humana aplicada a la resolució de problemes socials.
Es un procés, comporta canvis normatius, comportamentals i/o organitzacionals i no merament ni primariament tecnològics.
Espais públics: noves idees. Laboratoris. Bancs de temps, Microcrèdits, Wikipedia,
Copyleft
Haga clic en el icono para agregar una imagen
Moltes gràcies
Prácticas culturales y clase ocupacional -detalle central del Análisis de correspondencias-
TRABAJADORES NO CUALIFICADOS
TRABAJADORES CUALIFICADOS
PERSONAL COMERCIAL
Música CD-Cassette
CineVideo
Prensa deportiva
FeriaCirco EMPRESARIOS
AGRARIOS
Lectura de libros
AUTÓNOMOS Tablaos flamencos
Teatro
Museos Monumentos y yacimientos
arqueológicos
Zoos
Espectáculos flamencos
ENCARGADOS Y CAPATACES
PERSONAL DE OFICINA
Top Related