Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les activitats que s'hi

desenvolupen A. VILA i MITJA i T. ARGELÉS i TOLO

Inst. Jaime Almera, C.S.I.C. Barcelona i Univ. Autonoma de Barcelona

Resum. Arrib aquest a r t i c l e volem evidenciar una vegada mes que l 'andl is is traceolbgica no es només un afegi tó a l 'estudi de l es industr ies l i t i ques sino que es converteix mol tes vegades en l a peca c lau per eshrinar l a repar t ic id de l es ac t i v i t a t s d ins e ls jac iments i ,per tan t ,el ~ a r a c t e r de l e s ocupacions .

Resumen. Con este ar t i cu lo pretendernos evidenciar una vez miis que e l ani i l is is traceológico no es solo un apéndice del estudio de l a s industr ias 1 i t i cas sino que se puede conver t i r en l a pieza clave para determinar l a repart ic ión de l a s actividades

' dentro de l os yacimientos y ,por l o tanto ,la funcionalidad de l as ocupaciones.

Abstract - With th i s paper we a t tempt t o evidence once again that the use-wear analysis i s nat only an appendix of the global l i th ic - indust ry study but i t can be the basis for 'ükterminat ion of the character of the ocupation through the ac t i v i t i es represented.

Encara que, potser, resul ti j a repet i t i u IVila,A. 1977,80,84,85) voldr iem i n s i s t i r

en el f e t que l 'andl is i traceolbgica no es nomks un métode per esbrinar d e manera

def in i t i va l 'ús d'una peca l i t i c a sino que es un a l t r e enfoc per estudiar e ls

conjunts l i t i c s , a l te rnat iu a l 'emprat f i n s ara ten in t en compte nomks els

caracters morfotkcnics.

Donem també per supossat que aquesta a n i l i s i no queda ai l lada sino que

s' imbrica amb d'altres a n i l i s i s cara a l a contrastació d' una hipotesi general

sobre el funcionament del jaciment. Es aquesta assumpció l a que dona

potenc ia l i ta t a l 'anal is i traceologica.

Per tan t e l métode funcional no queda l i m i t a t a l 'anal is i puntual' de l ' u t i l i tzació

de cada es t r i sino que aquesta es només un p r imer pas pec obtenir un l l i s t a t dels

t rebal ls rea l i t za t s en el jaciment. Es a p a r t i r d'aquest l l i s t a t quan podrem

extreure una informació ú t i l del conjunt l i t i c .

Una par t d'aquesta informació i centrant-nos j a en el tema del col.loqui, es . l a

refer ida a l 'arranjament de lTespai.

Si aquest espai t e d iv is ions evidents es pot p a r t i r de ,llhipotesi de que separen

espais dest inats a a c t i v i t a t s especifiques. Pero l a contrastacio pos i t i va o

negativa, doncs pot esser que en cada una de l es div is ions es rea l i t z i r ; t o ta mena \

de treballs, ens vindra donada nomes pel t ractament es tad is t ic dels resu l ta ts -. de

1:anilisi funcional.

Cal rebu t j a r l e s inferencies funcionals fe tes per associacions entre uns ti pus

determinats d'eina i a l t res elements arqueologics: per exemple, e l t robar dins un

' espai de l im i ta t ossos i .rascadores no impl ica e l que en aquest espai s'hagi

t reba l la t 1'0s amb rascadores. La construcci o d'aquest ti pus d' inferencies por ta a

extrapolar el mateix funcionament per a l t r es espais on es t rob in només

rascadores. Serien igualment fa lses l e s inferencles fe tes pels caracters

morfo lbgics de les peces 1 í t iques imaginant impl icacions funcionals a p a r t i r de

l e seva forma o de l a "potencia l i tat" funcional de l a seva forma. T o t i així l a

necessitat d'una explicacib funcional de l e s eines i e ls l l ocs d'ocupació 6s tan

evident que l a tentacio ha es ta t massa f o r t a i e l s prehistoriadors no s'han pogut

es tar de fo rmular h ipotesis funcionals a p a r t i r d'associacions espacials dels

d i ferents elemerits del reg is t re o de caracter is t iques macromor fo l~g iques de l es

peces l í t iques. (v.p.e. Freeman i Butzer, 1966,' e l mate ix Binford en l a seva

f o r m u l a c i ~ d'explicació al paradigma expl icat iu del moster ia ,1983, i aquí P.e.

Ut r i l la , 1983,84)

Si en e l p i s d'ocupació excavat h i manquen div is ions evidents no podem

pressuposar l a no dedicació de l l ocs especi f ics per a t reba l ls concrets pero cal

considerar també l a poss jb i l i t a t de l a no ubicació especif ica dels treballs.

Ser8 a l t r e cop e l t ractament es tad is t ic dels resu l t a t s de l 'anal is i funcional de

l es eines e l que ens permetra par la r o no d'arranjament de l'espai.

També podem trobar-nos en un p i s sense div is ions evidents on l 'anal is i

estadíst ica de dist r ibucions ens mos t r i un repart iment hdmogeni de l es eines

pero amb tendencies camp a arees especifiques, encara que solapades,

Aquest solapament pot venir condicionat, per exemple, pel f e t (que l'espai f i s i c

s igui redui t . Pot donarse encara un a l t r e cas: que h i hagi una succesió

d'ocupacions separades per un lapsus de temps en el que1 no s'hagi produit una

sedimentació su f ic ien t com per separar vert icalment e ls d ipbsi ts produi ts per

l e s ac t i v i t a t s succesives.

Hem considerat oportu presentar un cas real, e l Cingle Vermell, per exempl i f icar

e l d i t abans.

El jaciment, s i t ua t a l a comarca d'0sona a uns 70km a l N de Barcelona, és un

abr ic obert en uns conglomerats eocenics. Fa uns 10 metres de fondaria per uns

9 metres d'amplada mix imes. El sediment esta basicament cons t i t u i t per sorres

de l a descomposició de l a paret de, l a cinglera. En l a f racc ió superior de l a

cedimentació ( ta l les 8-1@ hem pogut ind iv idua l i tzar una ser ie de f i n s pisos,

d'ocupaci'Úseparats per un feble espesor d'uns 4 a S cm de sorres.

Aquests pisos han es ta t datats pel carboni 1 4 en e l 9760' 160 BP. Els hem

in terpre ta t (Vila,1985b) com e l resu l ta t de l'ocupació estaciona1 de I 'abric per

part d'un grup p e t i t de persones que durant l a tardor-hivern es dediquen desde e l

jac iment a l a recol.lecció, l a cacera regular de con i l l s i esporadica d'herbivors

de tamany m i t j i , carnivors, aus, a l a pesca i recol l ida de cargols. En el jac iment

rea l i tzen l es fe ines d'aprofi tament de l a cacera per l 'al imentació, preparació de

pe l ls i t reba l l de 1'0s com a mater ia primera. També es fan a l t r es tasques de

manteriiment que inclu ien e l t reba l l de l a fus ta i l a fabr icacio d'instruments

1 í t ics.

Un d'aquests pisos d'ocupacio, 1' V, es e l t r i a t com a exemple d'aplicació dels

resu l ta ts de l 'anal is i funcional de l es peces l i t iques: L'hem pogut seguir.en una

vintena de metres quadrats; t é dues arees de combustiá ben definides

arraconades cap e l fons,

En el1 hem trobat, disperses, restes d'herbívors m i t jans, de conil ls, ascles,

fragments de tal la, un cbdol de c a l c ~ r i a t a l l a t i peces de sí lex retocades

( amb dors, burins, gratadors i rascadores, i escatats).

Per esbrinar l 'arranjament de l e s ac t i v i t a t s en l 'espai es creu que n'hi ha prou

estudiant l a d is t r ibuc iá dels mater ia ls (c lassi f icant e ls l í t i c s segons categories

macromorfol~giques). Nosaltres ací seguirem en pr inc ip i aquesta prect ica per

despr is contrastar e ls resu l ta ts amb e ls del mateíx t ractament dut a terme amb

les categories d'eines procedents de l ' a n i l i s i funcional de l e s eines.

Hem establer t pel p r imer pos les següents categories: restes de conil1,de

mdcrofauna, estructures d e . combustió, ascles no retocades, fragments,

"choppers", peces. amb dors, rascadores, gratadors i burins/escatats. Per l a

contrastació del segon pas l a industr ia ha es ta t c lass i f i cada en: eines per carn,

per t reba l la r l a fusta, l'os, l a pell, ne te ja r el peix i peces no ut i l i tzades.

El t ractamembestadist ic a que hem sotmés l es dades ha comencat per l 'apl icació

de l 'anal is i de l a varianca per rangs de Kruskal/Wall is que ens contrasta l es

poss ib i l i ta ts de que l a repar t ic ió observada pugui ésser deguda a l'atzar; hem

seguit calculant e ls index de presincia/absincia de Jaccard que ens donen l es

ident i ta ts del contingut general dels quadres, 1' index de l a desv iac ióde l a

independincia ponderada i signada que ens dona e l pes de l es categories més

s ign i f i ca t ives en e ls quadres més diferenciats, hem comparat quadre a quadre i

cateyoria a categoria ,mit jancant e l t es t exacte de Fisher, per re t robar l es

diferkncies s ign i f i ca t ives i finalment hem sotmés l a taula a l 'anal is i f ac to r i a l

de correspondencies per una descripció de l es tendencies a associacions. Hem

u t i l i tza t 1' encadenament de programes d'Estevez-Guillamón ( 1986). Els

resul t a t s e ls presentarem de forma grif ica,mol t més entenedora, i estalv iant

l es taules de x i f res:

ANALISI DE LA DlSTRlBUClO DE LES CATEGORIEC MACROMORFOLOGIQUES. La

distr ibució, en e l p r imer cas, es desvia de l a homogeneitat de manera al tament

s igni f icat iva. La f igura 1 ens most ra l es concentracións més s ign i f i ca t ives de

l es categories (% de desviació a l a d i ferencia >.01). Veiem com només es pot

i den t i f i ca r una zona amb fragments IJ4,K4) i una a l t r a arnb con i l l ( ~ 4 , M s ) i

només apareixen dues parel les de categories destacant en un mate ix quadre: en

J5 i H6 (Rascadores i peces arnb dors) i K7 IGratadors i Burins).

8 0 GRANS PEDRES

7 O ESTRUCTURES COMBUSTIO

6 ASCLES

5 DORSOS

RASCADORES

4 GRATADORS 63 BURINS

H 1 J K L M FRAGMENTS CONILL

FAUNAGRAN

- ..... .

f ig .1 -Planta de la d ispers ió m i ~ Yignificativa segons la desviació ponderada a la i ndependenci& psr categories de fauna i morfol6giques d'i ndust ria .

Hi ha dues parel les de quadres iguals: M4 i M5 (nomes arnb coni l l ) i L 4 i

(ascles i restes d'herbivors) i dos quadres arnb coincidencia de gratadors,burins i

ascles (15-K7).

De l 'ana l is i de corresporidencies podem extreure I f ig.2) una aCsociació de

rascadores, dorsos i fogars (66, H6, J 5 i J7 ) i una presencia d' ascles amb

gratadors (K7,LS) o ascles i con i l l s (L6) o con i l l sol (M4,M5 i K4) i ascles soles

(H4,14 i J4).

8 0 OR ANS PEDRES

7 ESTRUCTURES COMBUSTlO

6 CONILL

5 ASCLES

GRATADORS

4 R ASC ADORES,DORSOS,FOC

G H I J K L N

Fig.2-Planta de l a dispet-sió més significativa segons l ' an l l i s i factorial per categories de fauna i morfoligiques d'industria .

Fent desapareixer l es categories no indust r ia ls podrem concretar l a d is t r ibuc ió

d'aquestes: La d is t r ibuc ib continua essent inhomoghnia. Les categories mes

s ign i f i ca t ives (X dist . a l'indep.>.05) es concentren ( f igura 3) en el quadre K 4

(fragments), "choppersU(J6), burins (161, rascadores IH6) i rascadores+dorsos

Fig.3-Planta de l a dispersió m i s significativa segons l a desviació ponderada a l a i ndependeincia per cstegories morfol6giques d'i ndustria.

O GR ANS PEDRES

O ESTRUCTURES COMBUSf lo

m RASCADORES

DORSOS

FRAGMENTS BURlNS

f3 CHOPPERS

G H I J K L M

L'analisi fac tor ia l ( f igura 4) ens contraposa ascles en f ron t de dorsos rebaixats

amb rascadores per un factor, i fragments amb choppers contra burins i

gratadors per l 'a l t re. Ara bé, nomes podrien considerarse prou s ign i f i ca t ives i no

degudes a l 'a tzar Cal nivel1 de P<.05) l 'escassetat d'ascles en'H6 respecte a L5,

K5, 14 o en J7 respecte a 14 o 1' escassetat de fragments en 15 respecte a K4.

66'

C

. -

ESTRUCTURES COMBUST 10

Fig.4-Planta de l a dispersió rnés significativa segons I 'an i l is i factorial per categories rnorfol6giques d'i ndustria .

No volem i n s i s t i r (ho deixarem a l ' imaginació dels lec tors ) en l es

interpretacions "pseudo-funcionals" a l e s que es podría ar r ibar amb aquesta

estructuració aparent de l es restes en l 'espai del jaciment: de l e s anal is is fe tes

es poden dest i l . la r unes conclusions segons l es quals ten im unes i rees on es

concentren l es restes de conil ls, a l t r es dues amb restes d'herbivors, mes

properes a ls fogars Ifig.5); unes zones on es concentren ascles, fragments i

choppers di'ferents de l e s arees on trobem associats rascadores, dorsos

rebaixats i fogars, mentre que l es %rees amb gratadors es sobreposen a l a

pr imera i les de burins es sobrepasa a l a de'gratadors o a ls fragments o va

iridependent Ifig.6).

Fig.5-Planta-conclusió per la d i s p e r ~ i ó més significativa de l a fauna.

O ESTRUCTURES COMBUST lO

G H I ~ K L V 4 DORSOS I RASCADORES

Fig.6-Planta-conclusió per la dispersió més significativa de les categories morioloqiques de la industria

ANALISI DE LA DlSTRlBUClO DE LES CATEGORIES FUNCIONALS .

Passar-em ara a l a contrastacio estadíst ica de l a d is t r ibuc io real de l e s 1 a c t i v i t a t s esbrinada a p a r t i r de l ' a n i l i s i funcional.

En p r imer l l o c l a consideraci i i de to tes l es categories ens dona una repar t ic ió no l homogknia de l es restes. La f igura 7 ens most ra l es concentracions mes l ' s ign i f i ca t ives de l es d i fe rents categorles:

Q ESTRUCTURES COMBUSTIO

Fig.7- Planta de dispersid més signiticativa seqons l a desviació ponderada 8 18 i ndependincia per categories de fauna i funcional3 d'i ndustria .

Tres quadres al lunyats estan i den t i f i ca t s amb eines per t reba l la r pell, dos

contigus amb eines per ne te jar peix, l es de carn es loca l i tzen en dos quadres K, l l es d'os en dos quadres en diagonal (J6,K7), e l con i l l apareix de nou en M4 i M 5 l

com era previs ib le perü també en 16 en el que f i ns ara no havia sobresurt i t de

manera notable. Els herbivors continuen destacant en K'8 i H5.

Trobem t res superposicions: carn i os (K7) ,fusta-peix (L4) i os-fusta (H6) on

per a l t r e banda h i ha re lat ivament poques peces no usades.

Quadres de ident ic contingut qua l i te t iu son: M4 i M5 (com abans, nomes conill),

K5,J4 (conill,herbivor,no u t i l i t zades i eines per carn) i de contingut mo l t

sernblant: J5,16 Cconil1,eines no u t i l i tzades i ut i l i t zades per fus ta i 1'16 a més t e

res tes d' herbivor) i L5,14 (amb herbivors, no ut i l i tzades, u t i l i t zades per carn,

fus ta i a més pe l l en L5).

L'anblisis de cor res~ond i r ic ies (f iq.8)

GRANS PEDRES

PELL-NO UTlLlTZ ADES

Fig.8-Planta de dispersio mis signif icat iva següns l ' an i l i s i s factürial per categories de fauna i furicionals d'industria.

ens dona una imatge semblant a l 'obtinguda amb l a desviacio ponderada, s i be ens

estructura en t res (quatre grups diferenciats). Amb el p r imer f ac to r con i l l

(M4,M5) s'oposa a eines per carn (K7) i per os i fus te (H6). Pel segon fac tor ten im

ben di ferenciats l es eines per peix (L4) enfront de no usades - usades per pe l l

Si re fem l 'anbl is i nornes amb les eines u t i l i t zades trobem d'entrada una absencia

de s ign i f i cac io en el calcul de l a v a r i a n ~ a per les diferencies observades.

Aquesta homogenitat es conf i rma amb el t es t de Fisher per cada pare11 de

variables categoria a cstegoria. Per aixo nornés es podra par la r de tendincies

estadísticament no. signif icat ives a p a r t i r de les descripcions que ens

proporcionen les desviacions a l'independencia i l ' an i l i s i de correspondencies.

ambdues proves' ens donen l a mateixa imatge (fig.9): Les eines per netejar peix

es troben a K4,L4, una.zona arnb eines per carn en els quadres veins de K5,J4,

fusta en 16,H6,15 i zones arnb eines per pel l separades a J7 i 15,

GRANS PEDRES

G H I J K L N ~ P E L L

Fig.9-Planta-conclusió per la dispersió més significativa de categories '

funcional8 de l a industria.

Pot ésser francament i l . lustat iu comparar aquesta f igura arnb l a f igura 6

sort ida de l ' an i l i s i de les categories morfologiques. L' Única relació que podriem

trobar en els resultats dels dos processats podria ésser l a coincidencia en H6 i

J5 de dorsos rebaixats arnb rascadores (f igura 1 ) ,o m i l l o r nomes rascadores

(f igura 3), arnb el trebal l de fusta comú també ambdos quadres. Aquesta

coincidencia es pero només deguda a l 'atzar ,donat que precisament per trebal lar

aquest material u t i l i t zen especialment burins o ascles no retocades i les

laminetes arnb dors només per serrar.

Les diferencies entre les arees posades en re l leu m i t j a n ~ a n t e l processament

dels dos tip.!: de dades esdevenen com a conseqüencia de l a manca d'identitat

entre les formes (ail lades i categoritzades arbitrar iament pels prehistoriadors)

i l a funció real dels instruments i es l a just i f icac ió per l a realitzcrció de

l ' an i l i s i traceolbgica en cada cas.

Tot i que aquests t ipus d'estudis s'han enfocat predominantment cap a 1 'an i l is i

de col.lecions de conjunts l i t i c s o problemes técnics o/ i metodologics (per una

bibl iograf ia recent veure L.Owen,1984), l a riquesa i qual i tat de l a informació

que pot proporcionar l a combinació dels seus resultats arnb les dades de

distr ibució espacial son mol t esperancadores com.ho demostren els pocs

70

t reba l ls rea l i t za t s f l n s ara.(Vila, '1980, 1985b, 1986; Keeley, 1980;

Vaughan, I 985; MOOS, 1983 etc. j

BlBLlOGRAFlA

BINFOKD, L.R. (1 983): " ~ o r k ' i n ~ a t Archaeology". Nueva York

ESTEVEZ,J. i GUILLAMON,C. [ 1986): "Cadena de programas para e l anál is is

estadíst ico de conjuntos arqueológicos con variables dfscretas".

Policopiado C.R.P.E.S.- Ajuntament Girona

FREEMAN JR.,L.G. i BUTZER,K. (1966): "The Acheulean s ta t ion of Torralba (Spain).

A progress report". guaternari6,Vl i, p.p.9-2 1.

M0SS;E.H. 1 1 983): "The functional anal ys is o f f l i n t i mplements-Pincevent and

Pont d'Ambon: t w o case studies f rom French Final Palaeol i th ic"

B r i t i s h Archaeological Reports.lnternaticrna1 series,

OWEN,L. (1 984): "Bibliography". en V.V.A.A. "Early humen Technology. Register o f

Micrower Analysts and t h e i r Kesearch". M y Man News, 7/8;'

1982/83, p.p. 47-60.

UTHILLA,P. (1983): "El yacimiento de l a cueva de Abauntz (Arraiz,Navarra)".

Trahajos de Arqueoloqia de Navarra,3

UTRILLA,P. (1984): "¿Es un Ú t i l el raspador nucleiforme?". l a s Jornadas de

Metodología de investigación Prehistór ica .Soria 198 1 ,p.p.l69- 174

VAUGHAN,P. (1985): "Use-wear analysis o f a Lower MagdalenianStone Tool

Assemblage". Arizona

V lLA,A. ( 1977): " ~ n a l ~ s e fohct ionel le e t anal yse morphotechnique". Dia lekt i ke,

p.p.54-58.

( 1 980): "Estudi de les t races d'us i desgast en e ls instruments de sílex".

Fonaments,2,p.p. 1 1-55

(1981): "Les a c t i v i t a t s productives en e l Pa leo l i t i c i e l seu

desenvolupament". Barcelona

(1 984): "Las actividades productivas a t ravés del anál is is funciona1:un

enfoque económico para e l anál is i l i t i co " . l a s Jornadas de MetodologQ

de Investigación PrehistÓrica.Soria 198 1 ,p.p. 41 7-42 1

(1985): "L'us de l es eines prehistbriques", Cuaderns del C.E.C. de B a n y W , 2

p.p.45-47

(1985b): "El c ingle Verme11 assentament de c a ~ a d o r s recol. lectars del Xe

Mil.lennari B.P.", Barcelona

(1986): "El jac iment del Castell. Vi lanova de Sau.Osona". C y ~ s e l a (e.p.)